API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96098	Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello	<p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XV a XX		<p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p>	08068-104	c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona	<p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p>	41.3959705,1.9535506	412520	4583243	1400 a 2003	08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg	Física	Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics.	94\|95\|98\|85	56	3.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96496	Fons documental del Grup de Recerca de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-grup-de-recerca-de-cervello			L'entitat conserva en bones condicions tot el fons, i perfectament inventariat i organitzat, fins i tot amb quadres de classificació.	<p>Fons documental que recull innumerables testimonis de la història de Cervelló. </p> <p>El fons s'estructura de la següent manera: </p> <p><span><span><span>ÍNDEX ARXIU DE DOCUMENTS I FOTOGRAFIES, FÍSIC I DIGITAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. HISTÒRIA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.1.PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.2. EDAT MITJANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.3. DEL SEGLE XV AL XVIII </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.4. DEL SEGLE XIX AL 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.5. SEGLE XX A PARTIR DE 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.6. NOTÍCIES DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. PATRIMONI DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.1. CATÀLEG DEL PATRIMONI MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.2. EL CASTELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.3. ESGLÉSIA SANTA MARIA I ENTORN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4. ALTRE PATRIMONI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.1 CAN GUITART O CAN BONASTRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.2. CEMENTIRI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.3. COVA COLL VERDAGUER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.4. CREUS DE TERME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.5. CREU DE MISIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.6. EL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.7. ESGLÉSIA SANT ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.8. MAS PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.9. PATRONAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.10. SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.11. PONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.12.PUIG CASTELLAR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.13. TORRETES DE LA VELL GOLA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5 PATRIMONI NATURAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.1. AVENCS I COVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.2. AGRICULTURA I RAMADERIAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.3,BASSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.4. CLIMATOLOGIA -NEVADES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.5. FAUNA I FLORA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.6. FONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.7. MUNTANYES DEL BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.8. PAISSATGE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.9. PEDRA SECA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.10. POUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.11. RECS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.12. RIERES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6. MASIES I URBANITZACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.1. CAL PURROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.2. CAN BASSONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.3. CAN CASILDO </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.4. CAN CASTANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.5. CAN DISPANYA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.6. CA N'ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.7. CAN RÀFOLS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.8. CAN GUITART VELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.9. CAN JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.10. CAN MUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.11. CAN NICASI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.12. CAN PAULET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.13. CAN RAFEL-PUIGMONTMANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.14. CAN RIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.15. CAN ROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.16. CAN ROMAGOSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.17. CAN SALA DE BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.18. CAN SALA DE DALT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.19. CAN TRES - EL MIRADOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.20 CAN VALENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.21. CAN VENDRELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.22. GRANJA GARCÍA - URBANITZACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.23. MAS VILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.24. MASET DE LA CREU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.25. TORRE DE LES MONGES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.26. TORRE VILETA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6,27. MASIES I URBANITZACIONS EN CONJUNT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7. PATRIMONI INDUSTRIAL VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1. DOCUMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.1. EINES DE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2. FÀBRIQUES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.1 CRIST. CERVELLONENSE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 2-7.1.2.2. INGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.3. JOVER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.4 LLIGUÉ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.5. MENSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.6. MIRALLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.7. PLANELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.8. TALLARIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.9. UNIÓN VIDRIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.3. OBJECTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.4. VIDRIERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.5. VIDRE EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.2. TREBALLS SOBRE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8 ALTRE PATRIMONI INDUSTRIAL (NO INCLOU GISPERT) </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.1. BATLLEVELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.2. BOVILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.3. ESTEVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.4. MINES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.5. MOLINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.6. PEDRERES I PICAPEDRERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.7. PLANELLA, VICENÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.8. RESCLOSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.9. RONDEL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.10. INDÚSTRIES EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.9. COMERÇOS I NEGOCIS DE CERVELLÓ</span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10. EL POBLE </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.1. EL POBLE ANTIC </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.2. EL POBLE ACTUAL </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.3. VISTES PANORÀMIQUES </span></span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. ENTITATS I ESTAMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1. ENTITAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.1. AGERMANAMENT AMB S MARTIN-LE-BEAU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.2. AMICS COL·LECCIONISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3. ARTISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.1. ASSOCIACIÓ ACTIVITATS ARTÍSTIQUES</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.2. ARTISTES LOCALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.4. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.5. BASTONERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.6. CAMPANERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.7. CERVEMAKERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1. CORAL DIANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. ALTRES CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. DIABLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. ENTITATS ESPORTIVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.1. CICLISME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. FUTBOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.3. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.4. ALTRES ESPORTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1.CERVELLÓ SOLIDARI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. CREU ROJA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.3. ALTRES ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. ESPLAI I ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.1 ESPLAI EL RACONET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.2.ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. GEGANTS I CAPGROSSOS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.11. GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.12. PUNTAIRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13. SEGLE NOU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.1. L'ENTITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.2. REVISTA EL SAULÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14 TEATRE, CINEMA, BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1. TEATRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.1. LA CALAIXERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.2. ALTRES GRUPS TEATRE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.2 CINEMA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.3 BALL I SALES DE BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.15 UNIÓ DE BOTIGUERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2. POLÍTICA MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.1. ELECCIONS MUNICIPALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.2. GRUPS POLÍTICS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3. AJUNTAMENT DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.1.ALCALDES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.2. ASSOCIACIÓ DEFENSA FORESTAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.3. BANDS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.4. DOCUMENTS JAUME ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.5. INAUGURACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.6. FULLETONS AJUNTAMENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.7. SANITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.8. SERVEI D'OCUPACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.9. PROTECCIÓ CIVIL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4. BIBLIOTECA I ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.1. BIBLIOTECA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.2. ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5. GENT GRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.1. ASSOCIACIÓ ALZHEIMER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.2. CASAL TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.3. HOMENATGE A LA VELLESA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6. ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.1 ANTIGUES ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.2. ESCOLES ACTUALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.3. ACADEMIES I CATALÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7. PARRÒQUIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.1. FULLS DOMINICALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.2. FILLES DE MARIA-ACCIÓ CATÒLICA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.3. PARRÒQUIA EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8 DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.1. REGIDORIA DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.2. ASSOCIACIÓ DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.9. RADIO CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.10. MITJANS DE TRANSPORT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. CERVELLONINS I PERSONES VINCULADES A CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.1. LOLA ANGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.2. FAMÍLIA ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3. FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.1. ÁNGEL BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.2. ANTONIO BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.3. ÁNGEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.4. RAFAEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.5. ROSA BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.6. RAMON BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.7. DOCUMENTS FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.4. APEL·LES MESTRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.5. FREDERIC SOLER PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.6. MARCELINA TRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7. JOSEP TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.1. REVISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.2. PREMSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.3. DOCUMENTACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8. CERVELLONINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.1. A-I </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.2. J-Z </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>5. FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.1. FESTA MAJOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.2. FESTA DE SANTA MARIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3. ALTRES FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.1. APLEC DE SANT FRANCESC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.2. APLEC DE SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.3. APLEC DEL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.4. CARNAVAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.5. CASTANYADA HALLOWEEN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.6. CORPUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.7. DIADA 11 SETEMBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.8. FESTA DE L'ARBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.9. FIRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.10. NADAL I REIS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.11. NICOLAUS I LLÚCIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.12. PUBILLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.13. SANT JOAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.14. SANT JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.15. SETMANA SANTA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.16. TRES TOMBS </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>6. ACTIVITATS GRUP DE RECERCA </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>7. FONS GISPERT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>8. ALBUMS DE FOTOGRAFIES </span></span></span></p> <p> </p>	08068-231	c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve 10	<p>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</p> <p>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</p> <p>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</p> <p>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</p> <p>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</p> <p>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</p> <p>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</p> <ul> <li>2001 'Memòria col·lectiva'</li> <li>2002 'La vida quotidiana a la llar'</li> <li>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</li> <li>2005 'Últimes donacions'</li> <li>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</li> <li>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</li> <li>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</li> <li>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</li> <li>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</li> <li>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</li> <li>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</li> <li>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</li> <li>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</li> <li>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</li> <li>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</li> <li>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</li> <li>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</li> <li>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</li> <li>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</li> <li>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</li> <li>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</li> </ul> <p>A més s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</p>	41.3962724,1.9567454	412788	4583273		08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-231010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23103_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-01-30 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Grup de Recerca de Cervelló		119\|98	56	3.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97957	Arxiu Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11		XIX - XX - XXI	Cal una urgent clasificació.	<p>L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cervelló és l’òrgan responsable de conservar i difondre el fons documental de l’Ajuntament. A més dels documents de l’Ajuntament, l’arxiu també conserva altres fons que han estat cedits i donats per persones privades i entitats.</p> <p>Aquest arxiu aplega tota la documentació que forma part de la memòria del municipi, i permet conèixer l’evolució i el creixement de Cervelló al llarg del temps. Així, l’arxiu esdevé una eina fonamental per a la recerca històrica i la preservació del patrimoni documental de la comunitat.</p>	08068-384	Carrer Major, 146-148.	<p>Tot i que no s'ha tingut accés al registre documental, en una visita a l'equipament s'observen documents de mitjans segle XIX.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38404.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Administratiu			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			98	56	3.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96087	Els Grillats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0	<p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Costum que encara es troba vigent	<p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p>	08068-96	carrer Major, 23	<p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p>	41.3960096,1.9535564	412521	4583248		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya.	119	63	4.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96353	Aplec del Remei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-4	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p>	XVIII? a XXI	Ha perdut el seu esplendor original. Es comparteix alternativament l'organització de l'aplec amb Sant Vicenç dels Horts.	<p>Trobada festiva que es du a terme el segon diumenge d'octubre al voltant de la capella de la Mare de Déu del Remei. </p> <p>Se celebra missa a l'altar del replà i després es fa un aplec al voltant, dins del recinte religiós.<br /> <br /> Per tradició l'organitzen un any sí, un any no, les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts.</p>	08068-183	Ermita del Remei	<p>Fins a les darreres dècades del segle XX, hi havia molta devoció per anar a la capella del Remei.<br /> <br /> Mn. Lluís Codina i Barnolas, rector de Sant Esteve de Cervelló l'any 1910 fa el relat, en una carta, de com es va desenvolupar l'aplec d'aquell any, amb oradors (Antoni Jansana, de Sant Andreu de la Barca, Joseph Maria Trias, el Sr Jover, el Sr. Puig, el Sr. Puig Bellacasa).<br /> <br /> Explica així mateix l'horari dels actes: a les 11, missa de campanya i acabada aquesta el celebrant predicaria a l'aire lliure. A la tarda, a les tres en punt, es resava el rosari i després, començava el míting. Un cop acabat, els cors de les parròquies veïnes cantarien lloances a la Verge del Remei.<br /> <br /> Afegia com molts dels pobles que participaven hi anirien acompanyats dels seus rectors i resarien el rosari.<br /> <br /> Com a curiositat, el rector de Cervelló, Mn. Codina, també demanava al prevere Mn. Bruguera, de Barcelona, que digués als diversos oradors que podien agafar qualsevol tren dels que paraven a Molins de Rei i que allà hi trobarien tartanes per anar a Sant Vicenç dels Horts. I que diguessin als tartaners que eren els oradors del Remei, de manera que el viatge els hi sortiria de franc, ja que aquells tartaners estaven advertits. 'I si els fan pagar -afegia-, jo em comprometo a pagar aquests gastos com també els del tren (..)' (Roig, 2010: 40-41).</p> <p>En l’època de Mn. Josep Parcerisa (entre 1934 i 1947), s’anava molt a la capella del Remei. El mossèn hi anava acompanyat del escolans. Es pujava l’harmònium carregat en un burro, se celebrava la missa i la gent hi passava el dia.(Roig, 2010):</p> <p><em>'Anar al Remei, era tota una odissea, car sovint els camins quedaven esbotzats per causa de les pluges torrencials que els malmetien'. </em>(Llurba, 2021b: 241).</p> <p>Un dels costums i tradicions més emblemàtiques de l'aplec era la participació dels infants en diversos jocs, que es desenvolupaven a la mateixa plaça de la capella. Aquests jocs es convertien en un punt de trobada per als més petits, que gaudien d'una jornada plena de diversió i companyonia. Entre totes les activitats, n'hi havia una que destacava per la seva popularitat i arrelament: el sorteig d'un tortell.</p> <p>Aquest sorteig, que es va convertir en una tradició molt esperada per tots els assistents, era organitzat per la família Satjés, més coneguts com 'els de cal Xiquerret'. Aquesta família muntava una parada a la plaça, on disposaven una taula plena de deliciosos tortells. La mecànica per aconseguir un d'aquests tortells era molt senzilla però emocionant: calia comprar una carta, i si la sort et somreia, podies guanyar un dels tortells exposats.</p> <p>Els infants esperaven amb ànsia aquest moment, ja que no només es tractava de guanyar un dolç, sinó també de participar en una activitat que formava part de la identitat de l'aplec. La parada de cal Xiquerret es convertia en un lloc de reunió, on grans i petits compartien l'emoció del sorteig, creant un ambient festiu i comunitari.</p> <p>Segons explica Llurba en el seu estudi de masies (2021b: 240), aquesta activitat tradicional era molt més que un simple joc; representava l'esperit de l'aplec, on la comunitat es reunia per celebrar, compartir i mantenir vives les tradicions que havien passat de generació en generació.</p> <p>A través d'aquests jocs i costums, l'aplec aconseguia unir la comunitat, reforçant els llaços entre els seus membres i preservant el patrimoni cultural local.</p>	41.3860499,1.9793119	414661	4582116		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18303.png	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96410	La curandera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-curandera	<p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p>		L'any 1964 es va recopilar aquesta història, que actualment ja s'ha perdut de la memòria de la gent de Cervelló.	<p>Història de la curandera:</p> <blockquote> <p><em>'Diuen que diuen s'ha de creure en tot i no s'ha de creure en re; però hi havia hagut per anys radere ... hi havia una mica més de creència que no hi ha ara. Hi havien un ... unes persones que vosté anava enllà, li encertaven o no li encertaven: feien de curandera. Jo, explicava el meu pare, en el carrer Gran de Gràcia, pues una vegada la germana que està de majordoma amb un meu germà, doncs, es trobava que, quan la criava, la mare es va quedar sense llet, seca, i amoïnats perquè determinaven per portar-la amb una dida; i li van dir ab el meu pare, diu:</em></p> <p><em>-Ves a Gràcia, que hi ha una dona que et donarà remei.</em></p> <p><em>I va anar-hi.</em></p> <p><em>-Però , tu no diguis re. En ribant allà no diguis el què eh? només que vas allà per una criatura aixís i aixàs dónes els noms i prou.</em></p> <p><em>I arriba allà i li diu: </em></p> <p><em>-Déu lo guard.</em></p> <p><em>-Déu lo guard. Què us passa, eh?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Miri. Tinc una nena que fa tants dies que plorar i plorar i plorar, i no sabem què té. A vere què és lo que passa.</em></p> <p><em>Diu</em></p> <p><em>-Lo que té -diu- és que lo que té és molta gana i no té tiberi.</em></p> <p><em>-Bueno, dòs -diu-, com s'ha darreglar això?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Mireu -diu-, de moment us donaré aquestes herbes -diu- i a la vostra dona en ribant a casa, mateu una gallina, que prengui aquestes herbes, i mateu aquesta gallina i, durant d'avui a uns dies determinats, que cada dia es fagi un bon caldo -diu- i, entre això que us dono i ella lo que pendrà, tornarà a arrencar llet -diu-, i no us espanteu que la criatura se la criarà.'</em></p> </blockquote>	08068-209		<p>L'any 1964, Florenci Armengol i Armengol fa aquest relat que és recollit pels enqüestadors de l'Atles <span><span><span><span><span><span>Lingüístic del domini del català. Aquest relat relaciona la capacitat de generar llet amb el consum del caldo de gallina, una tradició ben documentada ja des de l'Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta tradició continua dins l'imaginari col·lectiu fins a èpoques recents.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3961298,1.9589416	412971	4583256		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Informador: Florenci Armengol i Armengol	Informador: Florenci Armengol i Armengol.Edat: 66 anys.transcriptors: J. Veny, L. PonsEnqüestadors: A.M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. Rafel.Data: 9 juliol 1964.		61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96411	La Mala Dona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mala-dona	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p>		Recollida i publicada per Josep Llurba Rigol (Llurba, (2013: 67-77).	<p>Llegenda relacionada amb el torrent que discorre, actualment canalitzat, per sota de la Rambla Josep Tarradellas i desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Va ser recollida i publicada per Josep Llurba <span><span><span>(2013: 67-77)</span></span></span>, qui va fer la següent adaptació literària:</p> <blockquote> <p><em>'Un noiet de poc més de catorze anys estava guaitant el cabal d'aigua, que baixava torrent avall. </em></p> <p><em>Feia quatre dies que queia aigua a bots i barrals i les rieres i torrents gairebé sortien de mare. Veure l'aigua torrencial era tot un espectacle digne de veure. Sobretot si t'ho miraves des d'un indret on l'aigua no et podia remullar els peus i menys, és clar, arrossegar-te avall va, com el Met de Ribes. El nostre vailet, observant esporuguit la força torrencial, havia perdut la noció del temps. </em></p> <p><em>De cop i volta, però, una veu el destorbà del seu encaterinament: era la veu d'un home que se li acostà, alhora que li preguntava?</em></p> <p><em>–Què fas vailet? Estàs contemplant la riuada com baixa? El noiet, assentí afirmativament.</em></p> <p><em>-Veuràs –prosseguí l'home–, aquest torrent té mala fama i l'aigua que baixa torrent avall porta un poder miraculós i màgic, gairebé enigmàtic. Diuen els avis que quan hi ha sequedat, la poca aigua per a discórrer són de les llàgrimes d'un infantó, que la seva mare va abandonar. En canvi, quan plou de valent, i el volum s'incrementa, és la fúria tempestuosa de la mare del nen.</em></p> <p><em>El xicot va quedar atònic, inesperadament sobtat de sentir el relat d'aquell home. No gosava contrariar-lo, perquè, al cap i a la fi, no es veia en cor de poder qüestionar-li l'argument. No obstant això, però, i com que era un noiet espavilat, que tot i la seva curta edat era capaç de copsar qualsevol raonament, li va preguntar:</em></p> <p><em>–Com és que la mare abandonà el seu fill?–Ui, això és molt llarg d'explicar i depèn de qui ho expliqui hi dona un sentit o un altre.</em></p> <p><em>.–Bé, doncs –digué el noi–, digueu el vostre sentit.</em></p> <p><em>–La meva versió és que aquella dona era una persona necessitada d'amor i comprensió i, si molt convé, d'una mica de misericòrdia, i, en canvi, a la població la tenien per una bruixa. Una persona en poc senderi, vaja.</em></p> <p><em>–Una bruixa?</em></p> <p><em>–Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Sí, una bruixa.–I que és exactament una bruixa?</em></p> <p><em>–És aquella persona que té poders sobrenaturals perquè té tractes amb el dimoni, és una dona lletxa, majoritàriament mal vestida, que porta la malastrugança a les cases de bona fe</em></p> <p><em>–I per què era una bruixa?</em></p> <p><em>–No era una bruixa. Era una persona que tenia un sentit de la vida i una moralitat diferent de la gent de la seva època. El cas d'aquesta dona s'esdevingué cap als volts de l'any 1800. Aquesta dona, quan era jove, havia estat una noia molt formosa, oberta, riallera i entremaliada, però sempre sense mala fe. Era la noia més bonica de la població, afalagada per tothom. Els seus pares es van construir una caseta a prop d'aquest torrent on ara ens trobem tu i jo. Era una família com totes les altres, només tenien un petit problema: eren pobres i la filla massa guapa per l'entorn del moment. Les enveges i els odis suraven a flor de pell. Totes les amigues li feien la vida impossible, sobretot quan el fill del mas Rossic, que era un dels terratinents més important del poble, li va anar al darrere.</em></p> <p><em>'¿Però, tu, essent de casa bona, on vas amb aquesta mossona que no té ni un ral per al dot?' Preguntaven els potentats del poble.</em></p> <p><em>'Mira la mosca morta, es pensa que serà la senyora i majora de cal Rossic'. Deien uns altres. </em></p> <p><em>Tot plegat enveja. L'enveja, però, fa fer coses innobles. El sentiment recelós de veure com una altra persona té allò que tu no pots tenir o aconsegueix allò que tu esperes aconseguir i no pots, sovint porta a situacions esperpèntiques. Quan et penses que tu ets la reina del clan, perquè et creus superior a tothom, i desitges trobar el príncep blau i veus que el noi de casa bona se'n va amb una altra que, per a tu, és inferior de ranc, la gelosia et corseca tot el cos. L'aversió profunda de malvolença envers la noia no va parar fins que uns i altres van fer trontollar el puntal familiar i l'estima del xicot cada vegada anava perdent força; fins al punt que quan els seus pares li van plantejar si preferia la noia sense dot i ser desheretat, l'hereu de cal Rossic no s'ho va pensar dues vegades: va escollir l'heretat de la casa. </em></p> <p><em>De fet, l'amor que sentia per aquella xicota era esporàdic i de poca consistència... </em></p> <p><em>Tot i haver-li professat amor etern, cosa que la noia, eclipsada d'una certa candidesa, s'ho cregué.</em></p> <p><em>–Què voleu dir, que no l'estimava? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Efectivament, era un amor fugisser... </em></p> <p><em>Al capdavall, el noi era l'hereu de casa bona i això el feia sentir superior a tot. Fins i tot es creia amb el dret de jugar amb els sentiments de qualsevol noia del poble. La seva posició econòmica, superior a la majoria d'habitants d'aquesta població, li donaven la potestat per flirtejar sense cap remordiment. Era allò que en la baixa edat mitjana en deien 'el dret de cuixa'. Abans, el senyor podia escollir la donzella i emportar-se-la cap al llit per passar-hi tota la nit, sense que els pares de la noia ni el futur marit poguessin dir-hi res. </em></p> <p><em>Cap al 1800 la cosa ja no era tan greu, però un hereu de casa benestant sempre tenia la pedanteria de fer veure que sentia una atracció o inclinació amorosa vers una noia, tot i que generalment eren simples coqueteries per fer passar el temps, alhora que demostrava els seus dots de conquistador. La figura ben plantada, amb vestits ben escaients per la figura jovenívola d'aquell senyoret, feien caure la bava a més d'una noieta del poble, que somiaven i anhelaven amb fervor poder-s'hi casar.</em></p> <p><em>–Així, aquest hereu de casa rica, només volia la noia per passar-hi l'estona? </em></p> <p><em>–Afegí el xicot.</em></p> <p><em>–Sí, sí... Era una galindaina...</em></p> <p><em>–Què vol dir una galindaina? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Un objecte de poc valor. En aquest cas un toca-son, sense gaire suc ni bruc. </em></p> <p><em>Ja ho diu la dita: de les grans cases surten els grans ases.</em></p> <p><em>–I així, doncs, què va passar amb la noia?</em></p> <p><em>–Doncs, entre la poca estimació que sentia per ella, més les pressions dels seus pares, més els murmuris de la gent, la va deixar plantada. Però el problema va sorgir quan la noia s'adonà que aquell conquistador de tres rals l'havia deixat prenyada. De fet, els maldecaps van venir per a la xicota, ja que aleshores perdre la virginitat i a sobre quedar-se amb estat, era quelcom terrible de cara la societat d'aquell temps. La doble moral imposada per la situació politicoreligiosa no podia permetre de cap manera tenir una mare soltera dintre de la cleda parroquial. Era un pecat mortal i això no es podia consentir. Del noi ningú en feia esques, ningú en parlava... en canvi, per a la noia allò fou un calvari.A casa la noia, la notícia de l'embaràs, fou tot un daltabaix considerable, perquè veien la discriminació que els cauria a partir d'aquell moment. </em></p> <p><em>No hi ha cosa pitjor en una casa que el poble t'assenyali amb el dit. Per gairebé tota la població, aquella casa seria maleïda eternament. Una mare soltera, Verge Santa! La malastrugança els cauria damunt com les set plagues d'Egipte. Això que els pares ja havien advertit la noia fent-li saber la dita: 'que a casa l'amic ric no hi vagis si no hi ets requerit'.'Qui perd la virtut, tot ho ha perdut!', cridava el pare... </em></p> <p><em>Però els problemes, dissortadament, no se solucionen amb lamentacions. La qüestió era que la noia estava embarassada d'un cagadubtes que no va tenir cap problema en menysprear-la i a renunciar a la paternitat a canvi de tenir l'herència de la seva família. I no en va tenir prou d'això que a sobre per justificar la seva pròpia irresponsabilitat va anar escampant per tot el poble que la noia era una bagassa, amb certes habilitats malèfiques que l'havien encantat de mala manera fins al punt de fer-li perdre la xaveta.</em></p> <p><em>–I la gent es va creure aquesta història? –Preguntà el noi, cada vegada més encuriosit.</em></p> <p><em>–La gent –prosseguí l'home– no podia dubtar de la paraula del noi i menys si es tractava d'un hereu de casa bona. Per tant, la dolenta era la noia, que havia fet servir poders malèfics per entabanar-lo. El bo era el xicot... la noia, era la mala dona... la bruixa, que essent de casa pobre volia ser la mestressa de cal Rossic, la casa més noble, més rica i més poderosa de tot aquell entorn.</em></p> <p><em>–I a partir d'aquí van considerar que la noia era una bruixa.</em></p> <p><em>–Bé, a partir d'aquí es va encendre la guspira d'un foc alienador...</em></p> <p><em>–Alienador? Què voleu dir?</em></p> <p><em>–Fer perdre el seny... Allunyar-se de l'efecte, l'amistat; sovint acompanyat d'un cert desequilibri mental. Després de veure's menyspreada pel noi, repudiada per la gran majoria de la població i fins i tot pels seus propis pares, va caure en un estat depressiu que li feu fer coses summament complicades d'entendre. La manca d'estimació i comprensió, d'uns i altres, li van provocar un sentiment de culpabilitat i frustració terribles. </em></p> <p><em>Tot d'una, aquella persona jove, maca i riallera, es veia abandonada, rebutjada i humiliada de tots i de tothom. Haver de conviure en un entorn hostil, on allò que més es buscava era camuflar i dissimular la manca d'humanitat, lucidesa i tolerància, se li feia molt difícil de suportar, sobretot quan li van començar a dir:</em><em>'Mala dona'!</em></p> <p><em>–I per això aquest torrent li diuen 'Mala dona'?</em></p> <p><em>–En certa manera sí. Se'l coneix per la 'Mala dona' perquè aquella noia i la casa on vivia la van rebatejar amb aquest nom.</em></p> <p><em>–I que va passar amb el seu fill? El va tenir?</em></p> <p><em>–Sí, el va tenir... però...</em></p> <p><em>–Digueu... què va passar? </em></p> <p><em>–Preguntà el xicot ansiós de saber el final de la història.</em></p> <p><em>–Doncs, com ja te apuntat, la xicota es va anar deprimint, amb forts sentiments de frustració i humiliació, fins al punt que gairebé ja no tocava ni quarts ni hores. Es va convertir amb la riota de tothom i tots la prenien per una ximpleta.</em></p> <p><em>–Però... i això que li diguessin bruixa i mala dona, per què?</em></p> <p><em>–Bé, la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos, diuen. </em></p> <p><em>El fet és que això de 'Mala dona' li deien en la boca petita i bruixa li van començar a dir, perquè es va deixar els cabells llargs i bruts, amb una vestimenta pròpia de bruixes. Com que sovint sortia al carrer amb una escombra a la mà, feia tota la sensació de semblar una bruixa.</em></p> <p><em>–I Mala dona?</em></p> <p><em>–Mala dona era una manera de castigar el fet d'estar embarassada sense tenir marit. Una mica representava aquell passatge bíblic, on una dona és agafada per adulteri i segons el costum, feta llei, l'havien de pedregar fins a matar-la. L'única diferència és que aquella adúltera fou perdonada per Jesús amb una frase molt simple: </em></p> <p><em>'Qui de vosaltres estigui net de pecat que llenci la primera pedra'. </em></p> <p><em>Ningú va poder llençar la pedra perquè qui més qui menys era culpable d'alguna cosa. Però al segle XIX no hi havia un Jesús tangible i el costum de llençar pedres ja havia passat de moda. Per tant, calia inventar-se altres camins per humiliar la pecadora. </em></p> <p><em>'Mala dona', doncs, era una manera subtil de castigar aquella persona que havia gosat tenir relacions amb un noi de casa bona sense tenir cura per a no quedar embarassada i, sense preveure'n les circumstàncies ètiques i morals de la tribu.</em></p> <p><em>–Però, digueu-me... com es va acabar tot plegat? Va tenir el fill...?</em></p> <p><em>–No siguis impacient, vailet! La noia semblava que després de quedar prenyada i abandonada pel pare de la criatura que portava dins les entranyes, havia quedat tocada del bolet. </em></p> <p><em>Però, malgrat el seu tarannà, més aviat extravagant i fora de tot comportament considerat normal per a la resta de ciutadans d'aquell poble, una cosa si que tenia clara: el sentiment de maternitat i l'orgull d'engendrar un fill la feia tirar endavant. </em></p> <p><em>Era capaç de resistir totes les envestides, les xafarderies i les crítiques més ferotges de la comunitat. Segons com desvariejava, però tenia molt clar que donaria a llum aquell infantó que portava dintre seu.</em></p> <p><em>Els dies passaven i el període de gestació anava fent via. </em><em>Malgrat que els seus pares van lamentar i no van entendre mai l'embaràs de la seva filla, almenys no la van llençar al carrer. Per consegüent, la noia tenia aixopluc per al seu fillet. Finalitzat el període de l'embaràs, i tan bon punt va començar a trencar aigües, van cridar la llevadora... </em></p> <p><em>Però, ai las! La llevadora, la responsable d'atendre les dones que anaven de part, es negà a assistir-hi perquè aquella partera estava maleïda pel dimoni i el fill era un maleït Llucifer, que tant se valia que Déu se l'emportés.</em></p> <p><em>–Que fort, no! –Digué el noi.</em></p> <p><em>–Sí, molt fort! </em></p> <p><em>Llavors, amb penes i treball la noia hagué de parir sola. No fou un part complicat, però la poca experiència, la manca d'ajut per tallar-li el cordó umbilical al nadó, al cap de poca estona d'haver nascut s'ofegà. Com si es tractés d'una maledicció divina, tan bon punt el fillet perdé la vida, al cel començaren a retronar llamps i trons. </em></p> <p><em>De cop i volta començà a ploure a cor que vols. Fou una nit de pluja constant, que ho va inundar tot. Els barrancs, els torrents i les rieres baixaven curulls d'aigua. Fou un diluvi fluvial que feia feredat. Al cap dels tres dies, el temps es calmà i de nou sortí el sol. Un sol enlluernador que il·luminava els carrers i les cases, els torrents i els barrancs, com si hi hagués un focus damunt d'un escenari. La noia feia tres dies, mentre va durar la pluja, que no es va moure del llit. De fet, ambprou feines es va adonar que havia mort el seu fill. De sobte, però, un raig de lucidesa la va fer adonar-se de la tragèdia. No es lamentà de res.</em></p> <p><em>Agafà l'infantó se l'acostà a la boca i el petonejà fortament. L'embolcallà amb un drap mentre notava que els seus ulls li queien unes llàgrimes d'angoixa i de tristesa. S'alçà lentament alhora que agafava la criatura exànime. Sense dir res, sense fer ni un trist comentari en els de casa seva, sortí al carrer. Amb el cadàver del seu fill en braços, es posà al mateix lloc on estem ara tu i jo. De cara el torrent, que hi baixava l'aigua a dolls, amb un força impetuosa que s'emportava tot el que trobava pel mig. De cop unes veus d'unes noies la van apartar de l'abstracció que sentia tot guaitant l'aigua torrencial que s'engolia torrent avall. </em></p> <p><em>'Mala dona –sentí que cridaven–, ja has parit?'. 'Què en faràs d'aquest fill bord?' Digué una altra persona que passava un tros més enllà del lloc on es trobava la noia. </em></p> <p><em>Ella es girà lentament, envers el lloc d'on sortien les veus que la increpaven.</em></p> <p><em>'Va, Mala dona, digues què en faràs d'aquest fill bastard del fill de casa bona?' </em></p> <p><em>Les noies odioses del poble continuaren amb duresa verbal. Les que mai havien trencat cap plat i que es veien en cor de menysprear i jutjar la dissort dels altres sense pensar que un dia, a elles, també els podia passar el mateix i sense pensar gaire el mal que les seves paraules podien ocasionar.</em></p> <p><em>–Quina gent, oi? –Digué el noi esperpèntic per tot el relat que anava escoltant en molta atenció.</em></p> <p><em>–Mala, gent, sí...</em></p> <p><em>–I què en va fer del nadó?</em></p> <p><em>–Com t'he dit, la noia tenia el seu fill als braços. Quieta, com si fos una estàtua de sal, es girà i mirà les malèvoles xicotes del poble que l'estaven increpant. Se les mirà de cua d'ull, mentre escoltava els insults i els exabruptes que li proferien. </em></p> <p><em>Tot d'una exclamà aïradament i fora de si: 'Que el dimoni se us emporti a l'infern!' Es girà de cara el torrent i es llençà a dins, amb la criatura als braços. L'aigua tempestuosa se'ls engolí com si res. En pocs moments havien desaparegut torrent avall, la noia i el cadàver del seu fill.Tot i la tragèdia del fet el motiu despectiu de 'Mala dona' no va pas minvar, ans tot al contrari. </em></p> <p><em>La gent del poble quan es volia referir en aquest indret sempre ho feia amb el malnom que van batejar en aquella pobra noia, que un dia es va lliurar a un terratinent sense escrúpols que la va deixar embarassada i es va desdir de la seva paternitat.</em></p> <p><em>–És clar, ara ho entenc. Així podem donar per fet que aquest és el motiu pel qual d'aquest lloc es diuen 'Maladona'? –Preguntà de nou el vailet.</em></p> <p><em>– Doncs, efectivament, des d'aleshores aquest torrent se'l coneix com al 'Torrent de la Maladona'.</em></p> </blockquote>	08068-210	Rambla de Josep Tarradellas	<p>Aquesta llegenda es relaciona amb el torrent del mateix nom, el qual, quan plou continua canalitzat el seu curs per sota de la rambla, travessant la carretera.</p> <p>Actualment és la rambla de Josep Tarradellas.</p> <p>Del torrent només és visible l'ampit del pont de pedra sorrenca i els guardacantons que protegien aquest ampit de les rodes dels carruatges.</p>	41.3962261,1.9575978	412859	4583268		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96413	Aplec de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-0				<p>Aplec que es du a terme al voltant del 14 de maig cada any. Es celebra a l'entorn de l’antic monestir i s’hi fan diverses activitats.</p> <p>S'organitza des de la Parròquia de Santa Maria de Corbera, que és de qui depèn el Monestir de Sant Ponç, tot i que es troba en terme municipal de Cervelló. En el grup organitzador hi ha gent dels diferents nuclis i urbanitzacions de Corbera, que any rere any s'activen per a preparar les diferents activitats que s'hi fan. És una diada de retrobament amb la gent del poble, potser hi ha gent que només es veu un cop l'any, i és a Sant Ponç.</p> <p>L'Aplec comença la vigília amb un concert de música clàssica a l'interior del monestir i l'acampada del jovent pels voltants del monestir.<br /> <br /> A l'Aplec hi acostuma a participar molta gent, tant de Corbera com dels pobles veïns, Cervelló i Vallirana.</p> <p>Durant tot el dia va arribant gent al monestir a peu o amb vehicle. L'Aplec és una bona ocasió per conèixer Corbera i els seus voltants, i especialment el monestir, que aquest dia organitza visites guiades. A mig matí es fa una missa destinada a la benedicció de les herbes boscanes i remeieres que la gent duu i que després s'enduu a casa.</p> <p>Acabada la missa es ballen sardanes i es dina a l'aire lliure, amb el que cadascú ha portat de casa seva. Antigament s'havia fet un dinar popular a base de grans cassoles, però en l'actualitat tothom es porta el seu dinar.</p> <p>Durant tot el dia hi ha una fira de productes artesans del poble i diverses parades d’herbes remeieres i boscanes. A la tarda es fa un Concurs de Dibuix i un espectacle d'animació infantil per a la mainada.</p>	08068-212	Monestir de Sant Ponç	<p>L'Aplec de Sant Ponç es celebra cada segon diumenge de maig pels voltants de l'antic monestir de Sant Ponç, un edifici que data dels segle XI, quan ja consta que hi ha un priorat amb el nom de Quadra de Sant Ponç.</p> <p>A la dècada de 1960, ja començava la festa dissabte al vespre, amb un foc de camp, cançons, etc. L'acampada als voltants del monestir ha perdut intensitat, però encara hi ha qui puja la vigília a fer gresca.</p> <p>Des de fa uns anys, però, la festa es concentra sempre el diumenge.</p>	41.4018213,1.9126403	409108	4583935		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-21202.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-2123.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El finançament de la festa es fa a través de la venda de petits records, de l'aparcament dels vehicles, dels entrepans i la beguda que es distribueixen. Els diners també serveixen per a mantenir el monestir en bon estat.Darrerament l'Ajuntament de Cervelló ha posat a disposició de la ciutadania un autobús des del nucli del poble fins a l’Hotel can Rafel, i des d’allà les persones assistents van poder anar caminant fins a Sant Ponç. La caminada te una durada aproximada d’una hora. Alguns dels i les veïnes fan tot el recorregut a peu.	119	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96422	Aplec de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria	<p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>L'aplec de Santa Maria se celebra anualment a l'entorn de l'església de Santa Maria de Cervelló. Les activitats comencen divendres i finalitzen dimarts, amb una missa a la parròquia de Sant Esteve. La major part dels actes diumenge 17 dia de l'Aplec i la festa. Antigament es celebrava el 25 de setembre, que era la data en què es va tornar a obrir l'església, després de romandre tancada al culte (Roig, 2010: 276). </p> <p>Els últims anys hi ha correfoc, música, actes religiosos, paella popular i més actes per a un cap de setmana de celebració d'aquesta tradició.</p> <p>Tradicionalment s'ha fet una ballada de sardanes a l'era de Can Sala de Baix i la venda de panets de Santa Maria darrera la seva benedicció. Són els panets de Santa Maria, beneïts abans de començar la missa, els quals també es fan arribar a les residències d'avis. </p> <p>La Montserrat Roig relata com va ser durant la dècada de 1980:</p> <p><em>'(..) en temps de Mn. Queralt, rector de la parròquia, l'església de Santa Maria estava molt malmesa pel pas del temps i per actes vandàlics. Aquesta era la raó per la qual es considerava perillós fer-hi celebracions a l'interior. Quan arribava el dia de l'aplec la missa es feia a la porta perquè a dins hi havia perill d'enderrocament. A la plaça s'hi posava un tendal. Algunes vegades la missa d'aquest dia s'havia celebrat a l'era de can Sala de Baix, a causa de la poca seguretat de l'església de Santa Maria'</em>. (Roig, 2010: 240-241)</p>	08068-213	Església de Santa Maria de Cervelló i Can Sala de Baix	<p><span><span><span>L'aplec es fa el tercer diumenge de setembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va instaurar la tradició d'aquesta celebració a partir de l'any 1922. (Grup de Recerca, 2022:22).</span></span></span></p>	41.3871140,1.9606751	413104	4582252	1922	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-21301_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-21302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-45.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-61.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-161.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Des de fa uns anys, en la seva organització participen l'Ajuntament de Cervelló, la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló, Cervelló Natura i Amics de la Paella de Cervelló.Per facilitar l'accés a l'Aplec, el diumenge l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un autobús que cobreix el trajecte des del nucli urbà fins a Can Sala de Baix, amb diverses parades durant el recorregut.	119\|98	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96428	Panets de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-de-santa-maria	<p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Panets rituals que s'elaboren amb farina blanca de blat, llevat, sal i aigua. Antigament es feien amb massa mare i avui es fa servir bàsicament llevat químic de forner. Són de forma cilíndrica i tenen les dimensions d'una mà.</p> <p>Es reparteixen a la gent a canvi d'una petita almoina.</p> <p>Tenen un valor apotropaic, ja que les famílies conservaven (i encara algunes conserven) durant tot l’any un d'aquests panets a casa dins d'un calaix, per tal de protegir-se dels llamps i les tempestes. (Informació oral de Montserrat Roig Mestre: entrevista: 03-03-2024).</p>	08068-219	Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló.	<p>No se sap el moment en el qual es va iniciar aquesta tradició, de ben segur documentada <span><span><span>a partir de la celebració del 1922.</span></span></span><span><span><span> Amb algunes variacions, té lloc amb motiu de la celebració de l'aplec el tercer diumenge de setembre. En aquest aplec, a més de la missa i altres activitats, es produeix aquest lliurament dels panets beneïts.</span></span></span><span><span><span>(Grup de Recerca, 2022:22). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la festa de l'aplec, pel fet de </span></span></span>ser coincident amb la celebració de la Mercè, es fa el diumenge abans del dia 19 de setembre (Informació oral de Montserrat Roig Mestre: entrevista: 03-03-2024). </p> <p>La venda de panets de Santa Maria es fa darrera la seva benedicció, abans de començar la missa. Aquests panets darrerament, es fan arribar també a les residències d'avis. </p>	41.3870674,1.9605714	413095	4582248	1922	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96428-21902.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Religiós			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A diverses celebracions religiós-festives de Cervelló s'havien fet altres varietats de preparacions rituals a partir de cereals, com ara els tortells de l'aplec del Remei, els tortells de Sant Antoni (encara es fan), o els de Sant Esteve.	119	63	4.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96566	La Pubilleta de can Pi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pubilleta-de-can-pi	<p><span><span><span><span><span><span>FERRÁNDIZ, Mercé. (n.d.) De masovers a Can Pi. Cervelló: Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. Publicació núm. 8.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG; Maria Dolors (2011) “El mas de Can Pi, bressol d’un artista” </span></span><em><span>Sauló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 1. pp. 6-7. Cervelló: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p>SOLER, F. (n.d.) Poesies soltes. Barcelona: [s.n.].</p>	XX	La tradició i l’afició a recitar de memòria i en veu alta poemes amb fons narratiu, la majoria dels quals són tràgics i tristos, han perdut força, igual que l'excel·lència de la lectura en veu alta. Així, aquesta pràctica s’ha anat convertint en una activitat de gent gran i d’indrets nostàlgics i minoritaris. Tot i així, aquest poema és ben conegut no només al municipi de Cervelló, sinó que la seva temàtica de denúncia i crítica de la societat patriarcal el converteix en una obra de gran valor actual.	<p>Aquest és un dels poemes més tràgics i dramàtics de la poesia Catalana, un relat que, probablement, reflecteix un fet real. Diu així:</p> <blockquote> <p><em>'Tenia cinc anys<br /> i, pels viaranys,<br /> com la perdiueta,<br /> de l’alba a la nit<br /> corria amb delit.<br /> Més maca pobreta!<br /> El rostre, preciós:<br /> or el cabell ros,<br /> la pell setinada;<br /> les dents, pinyonets;<br /> els ulls, estelets;<br /> de tots estimada.<br /> - Angelet del cel,<br /> tothom amb anhel<br /> li deia ma filla!<br /> Si creixes així,<br /> del Mas de can Pi<br /> seràs la pubilla.-<br /> Ella, sentir això,<br /> deia: - Oh! Oh! Oh!<br /> Que en tindré de coses!<br /> Que rica seré!<br /> Que maca aniré!<br /> Que flors i que roses!<br /> I anava al jardí<br /> i es guarnia allí<br /> el cap de ridorta,<br /> i feia ramells<br /> de llirs i clavells,<br /> i, volta que volta!<br /> Son pare era vell;<br /> sa mare, com ell,<br /> quaranta anys tenia.<br /> - No temis ja pas;<br /> pubilla seràs<br /> d’aquesta masia.<br /> - Angelet del cel<br /> tothom amb anhel<br /> li deia -, nineta!<br /> Si creixes així<br /> del mas de can Pi<br /> seràs pubilleta.-<br /> <br /> II<br /> El mas de can Pi<br /> un dia bullí<br /> de tanta gatzara.<br /> Hi havia bateig.<br /> Em sembla que veig<br /> al pare i la mare!<br /> El vell, alegroi,<br /> ja tenia un noi,<br /> que son desig era,<br /> - Veniu i mireu:<br /> ja tenim hereu.<br /> La meva fal·lera.-<br /> -La mare amb neguit,<br /> pensava, en el llit,<br /> en la seva filla:<br /> - Ja tot el que pot<br /> tenir és un dot.<br /> Ja no és pubilla.-<br /> La noia, jugant<br /> corrent i saltant,<br /> cridava, innocenta:<br /> - Ja tenim hereu,<br /> veniu i mireu.<br /> Ai, que estic contenta!-<br /> I la gent entrant,<br /> deia bromejant:<br /> - I doncs, filla meva?<br /> Què t’ha fet l’hereuet<br /> que diu que t’ha tret<br /> de caseta teva?-.<br /> El pare que ho sent,<br /> també li diu rient:<br /> - Sí, sí, és veritat, filla;<br /> l’hereu t’ho ha robat;<br /> ja t’ha desbancat,<br /> ja no ets la pubilla.-<br /> <br /> III<br /> - La noia d’en Pi<br /> van començar a dir<br /> està malalteta.<br /> Va trista per tot,<br /> no diu mai un mot...<br /> Què et passa filleta?<br /> - Res - ella va dient,<br /> i flors va veient<br /> i no se les posa.<br /> - Pren un llessamí,<br /> cull un tarongí,<br /> arrenca una rosa.<br /> - No -, diu quan ho veu -,<br /> tot és de l’hereu;<br /> ja no sóc pubilla.-<br /> I així es va marcint<br /> i es va esgrogueint.<br /> - Ai, la meva filla!<br /> Filla del meu cor!<br /> Què tens, món tresor?-<br /> plorant, li diu la mare.<br /> - Mare, no em beseu<br /> que són de l’hereu<br /> aquests besos d’ara.-<br /> Ja plora el petit,<br /> ja li dóna el pit<br /> la mare, angoixosa.<br /> - Ell me l’ha robat! -<br /> va dient, i s’abat<br /> la noia, plorosa.<br /> En va el pare diu<br /> amb l’afany més viu:<br /> - No temis, ma filla;<br /> per això no se’t treu<br /> si el nin és l’hereu<br /> tu n’ets la pubilla -.<br /> - Ai, no, pare; no!<br /> Pubilla no sóc-<br /> respon la pobreta.<br /> I així es va aflaquint,<br /> i així es va marcint<br /> com una floreta.<br /> <br /> IV<br /> Al mas de can Pi<br /> hi ha tant de tragí<br /> que tothom va en dansa.<br /> La noia se’ls mor.<br /> La mare, quin plor!<br /> Ja no hi ha esperança.<br /> - Mare, no ploreu;<br /> ja teniu l’hereu<br /> per a consolar-vos.<br /> - Ai, no, filla, no!<br /> Jo em moro, si no<br /> puc als dos besar-vos.<br /> Quan està en perill,<br /> tot el goig del fill<br /> ens mata la filla.<br /> Viu tu, mon tresor,<br /> i tu del meu cor<br /> seràs la pubilla.-<br /> - Vaig, mare, sentint<br /> que ja em vaig morint;<br /> vestiu-me blanqueta,<br /> i l’hereu, després,<br /> que us doni diners<br /> per fer la caixeta.<br /> Preneu llessamins<br /> colliu tarongins<br /> i feu-me’n garlanda.<br /> Si no ho vol l’hereu<br /> no me la poseu,<br /> ell, mare, comanda.<br /> - Filla del meu cor!<br /> <br /> La noia ja ha mort.<br /> La mare la plora.<br /> Un crit del cor treu:<br /> - L’ha morta l’hereu!<br /> I el veu a la vora.<br /> I, donant-li el pit,<br /> diu al nin petit:<br /> - El plor, per ma filla.<br /> Tu, hereu del tresor;<br /> però... del meu cor<br /> ella és la pubilla.'</em></p> </blockquote>	08068-240	Avinguda de Núria, 1	<p>Frederic Soler i Hubert, conegut també amb el pseudònim de Serafí Pitarra (1839-1895), va traslladar una dramàtica història que la tradició explica va succeir al mas de can Pi, a aquest poema.</p> <p>El gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle XIX, va viure a la masia veïna que continua portant el seu nom i va ser coneixedor d'aquesta història.</p>	41.3865694,1.9634010	413331	4582190		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96566-24002.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Frederic Soler 'Pitarra'	L'artista i escriptor Artur Escoriguel Closas, que l’any 1919 va ser donat a dida al mas de can Pi, quan tenia tres mesos, i hi va viure fins a l’edat de cinc anys, explica com va conèixer la Pina, la mare de la Pubilleta de can Pi. Havia plorat quan recitaven el poema.	119	61	4.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96568	Missa de Ribera - Missa del Santísim Sacrament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-ribera-missa-del-santisim-sacrament	<p><span><span><span><span><span><span>ALIER, Roger (dir.) (1982). El libro de la Zarzuela. Barcelona: Ediciones Daimon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASARES RODICIO, Emilio et al. (2003) Diccionario de la Zarzuela. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LARROSA, Pere (2011). 'La Missa de Ribera. Una tradició a Cervelló'. <em>En clau de sol</em>. Revista Sauló, núm. 1, p. 3</p>	XIX		<p>'Misa del Smo. Sacramento' cantada, en llatí, dita de Ribera, composta per José Ribera i Miró.</p> <p>Es tracta d'una missa a tres veus, sols i cor, amb acompanyament d'òrgan, o també pot ser interpretada per orquestra de cambra amb veu i cor. Està basada en els motius del 'Pange Lingua'.</p> <p>La seva interpretació és una tradició cervellonenca. Aquesta missa era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.</p>	08068-242	c/ Major, 23.	<p>Josep Ribera i Miró, creador de la obra, va néixer a la Plana, municipi d’Alcover, comarca del Camp de Tarragona, l’any 1839. Els seus pares es varen traslladar a l’Albi (Lleida), on va començar els seus estudis musicals amb Magí Puntí, organista de la Seu de la capital lleidetana.</p> <p>L’any 1853, amb només 14 anys, arriba a Barcelona i segueix els seus estudis a la capella musical de la catedral on és admès a la coral com a “tiple” (veu dels nens abans de la pubertat amb tessitura de soprano).</p> <p>Fou també organista de Sant Joan de Vilassar i del convent de les religioses de Valldonzella i, a més, mestre de capella de l’església de Santa Anna de Barcelona, època en què va composar aquesta obra musical.</p> <p>Ribera fou membre de la primera Comissió Diocesana de Música Sagrada, contrabaixista en les orquestres del Teatre Principal i del Gran Teatre del Liceu, membre fundador de la Societat Barcelonina de Quartets (1864) i de la Societat Barcelonina de Concerts (1898).</p> <p>L’any 1880 fou nomenat director dels concerts populars de la Societat Euterpe, fundada per Anselm Clavé. La seva producció musical és molt variada: obres simfòniques, corals i religioses, però on més va excel·lir fou en el món de la sarsuela.</p> <p>Va compondre una quinzena amb textos en català o bilingüe català-castellà. Foren escrites entre 1871 i 1873 i estrenades per la companyia de sarsuela catalana dels teatres Circ i Tívoli de Barcelona. Es tracta de peces còmiques o de paròdia de les que en destaquen: Dos milions, amb text d’Isidre Llauradó, i De teulades en amunt, amb llibret de Conrad Roure.</p> <p>Josep Ribera va morir a Barcelona el 14 de gener de 1921 (Larrosa, 2011: 3).</p>	41.3959801,1.9534951	412516	4583244		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24202_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24203_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24204_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Ribera i Miró	La Coral Diana recentment va recuperar i interpretar la partitura de la Missa del mestre Josep Ribera i Miró per la celebració de la Diada de Sant Sebastià.	98	62	4.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97062	Llegenda del Morrut i el Pau Manyer - Llegenda del Bandoler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-i-el-pau-manyer-llegenda-del-bandoler	<p><span><span><span><span><span><span>MOYA, Bienve (2017) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Olèrdulae.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>La llegenda està relacionada amb la cova del Morrut, i diu així:</p> <blockquote> <p><em>'Conten els vells papers del Penedès, que a mitjan segle XIX, durant les guerres carlines, aquest territori va estar plagat de proscrits i bandolers, els quals amb l'excusa de la inseguretat causada per les constants anades i vingudes de carlins i liberals, tenien atemorida la població.</em></p> <p><em>Un dia com un altre d'un d'aquells anys, a la serra de la Senabre, muntanya endins de Santa Margarida, van trobar-se les partides del Morrut i el Pau Manyer.</em></p> <p><em>El xeflis va ser gran, i aprofitant per aixoplugar-se als enrunats murs de l'ermita de sant Llorenç, van passar a contar-se les seves malifetes.</em></p> <p><em>Començà el vell Manyer, el qual entre burles i l'espessor del vi, contà com el seu millor negoci era el rapte de persones prominents de la comarca, de poblat o de pagès, tant n'hi feia, sempre que tinguessin un bon bossot per redimir-se.</em></p> <p><em>'El que més m'agrada enxampar, però, són els negres, els lliberalots, als quals em dedico preferentment en honor de l'eximi pretendent, nostramo el rei Carles. Mai, però, no faig fàstics si cau alguna peça realista, tant me fa que sigui del braç civil com de l'eclesiàstic, la qüestió és que tingui parents per pagar la feinada del rapte. Aquells a qui segresto tanco als fons d'un avenc amagat entre aquestes garrotxes, que només jo conec i no penso pas descobrir-ho. Soterrats a les tenebres de l'avenc es tornen dòcils sense donar-los altre turment que mantenir-los a pa aigua... bé de tant en tant també s'escapa algun carxot, però no gaire cosa més. I allí s'estan fins que les famílies es decideixen a desembossar el segrest, o deixar mori el seu parent, perquè mai per mai, n'he alliberat cap abans no hagin satisfet la redempció; és una qüestió de principis!'.</em></p> <p><em>Els saltamarges de l'altra partida de bandolers, els del Morrut, prou insistiren que els revelés el parador de l'avenc.</em></p> <p><em>'Au vinga –porfidiejaven, entre facècies i rialles-, digues-nos el lloc de l'avenc, a veure si un dia passem a visitar-los, home!'.</em></p> <p><em>'Prou que ho sé passaríeu a visitar-los si poguéssiu, però amb el fusell encebat, a robar-me la mercaderia. Però us feu fotre. Us diré, però, que he batejat la presó amb un nom ben adient, el de l'insigne i estimadíssim Carles V'.</em></p> <p><em>I així transcorregué aquella nit, entre espesses bromades d'embriacs i acudits de gust macabre.</em></p> <p><em>En fer-se clar, quan Manyer es despertà del pesat son de la borratxera, va veure's voltat dels homes de l'altra partida; durant la nit els de la seva l'havien traït i s'havien passat a la colla del Morrut.</em></p> <p><em>Amb el fusell apuntant-li la closca li oferirien dues alternatives, o els revelava on tancava els segrestats, o el lliuraven al destacament de la milícia a Vilafranca, que el reclamaven per dues-centes lliures.</em></p> <p><em>Però el vell Manyer, més valent que assenyat, no consentí en revelar el secret, i això va ser la seva fi: ser lliurat pels seus suposats correligionaris, als liberals. Les autoritats no van tardar ni un dia a penjar-lo d'una alzina que avui encara s'alça ben dreta vora el Mas Tarragó, prop de la Bisbal.</em></p> <p><em>Aquest Morrut, que a traïdoria lliurà el vell Manyer als liberals, era un altre despietat trabucaire que assaltava tot aquell qui s'atrevia a passar pel Coll de la Creu d'Ordal, pas situat dalt les serres de Gelida que comunica el Llobregat i el Penedès.</em></p> <p><em>Un dia, provinent de Molins de Rei, pujava cap a aquest coll un famós coronel amb la seva guàrdia amb la missió d'ocupar la plaça de Vilafranca. En això que a les envistes del pas, el Morrut els surt al mig del camí i amb veu estentòria els dona l'alto.</em></p> <p><em>Els soldats, amb el coronel al capdavant, i sense mirar qui ho ha parit, responen amb foc granejat; tot de sobte voletegen tants projectils com abelles en un eixam... el Morrut, fuig per cames, precipitant-se darrere un marge. Al poc cessa l'abeller i es fa silenci a ambdós cantons,</em></p> <p><em>El bandoler, més puta que bonic, se'n pensa una: treu bandera blanca i demana enraonar; el coronel li concedeix. Aleshores es posa dret i amb un índex assenyala unes argelagues fent adonar al militat la quantitat de roges barretines que apareixen per darrere les mates.</em></p> <p><em>Els soldats s'acovardeixen i el coronel, veient-se sol, es dona.</em></p> <p><em>El Morrut mana que llencin a terra tot el que duen de valor, ultra les armes. La tropa obeeix.</em></p> <p><em>Un cop els homes del Morrut han recollit el botí, el coronel abans de seguir cap a Vilafranca, sospita i exigeix que es mostrin els homes de darrere les argelagues, i la sospita del coronel es mostra ben fundada, però ja és massa tard: darrere les argelagues, o més ben dit damunt d'elles, només hi ha roges barretines punxades a les mates, i cap home'.</em></p> <p>(Moya, 2017: 127-129).</p> </blockquote>	08068-335	Cova del Morrut	<p><span><span><span>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició indica que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </span></span></span></p>	41.4010100,1.9079800	408718	4583850		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97062-33501_0.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	61	4.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97063	Dita del Morrut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-morrut		XIX		<p>Dita sobre el bandoler Morrut:</p> <p><em>'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'</em>.</p>	08068-336	Cova del Morrut	<p>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”.</p> <p>Es coneix que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </p>	41.4010100,1.9079800	408718	4583850		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic/Cultural				2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97065	Goigs a Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0	<p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p>	08068-338	Sant Ponç de Corbera	<p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p>	41.4018533,1.9122347	409074	4583939		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs.		62	4.4		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97066	Goigs a Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-cervello	<p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!'. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p>			<p>El 19 de setembre es canten els goigs de Santa Maria de Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Antoni Planàs (1949). </p> <p>Aquesta és la transcripció literal de la lletra:</p> <p><em><span><span><span>Puix en la eterna alegria</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>poden tant vostres favors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la rica Barcelona,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de Pares Nobles nasquéreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>però més rica la féreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>honrant-la amb vostra persona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>dels Cervellons la corona</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>fóreu, sent-los filla Vós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la Religió sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de la Mercè sacrosanta,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que per tan perfeta i santa,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>és de tots tan celebrada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>professa fóreu i amada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de l'etern Déu poderós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dels Navegants port i guia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en tot temps tempestuós;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p>	08068-339	Església de Santa Maria de Cervelló	<p><span><span><span>En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d’aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La veneració a Santa Maria de Cervelló durant segles va ser molt important, no només a Cervelló sinó també a Barcelona. La santa é</span></span></span>s invocada com a patrona dels navegants i és titular de la parròquia de la Barceloneta, a la Ciutat Comtal.</p> <p>La il·lustració d'una de les edicions (la corresponent a la primera imatge) és de l'artista Lola Anglada, que va tenir una important relació amb Cervelló. Malalta de tifus, va anar convalescent a aquest poble. En les seves memòries, explica que quan va arribar l'any 1923, el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: 'Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: 'Benvinguda!''.</p> <p>Una altra dibuixant que va il·lustrar una de les diverses edicions dels goigs (imatge número 2), va ser la Núria Ribot i Rius (Barcelona, 1918 — Barcelona, 4 de febrer de 2015). Era una destacada esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe. Es va formar artísticament a l'Escola Llotja de Belles Arts i a l'Escola Massana de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professora de dibuix. La seva obra es caracteritza per un dibuix d'un perfecte realisme acadèmic, influència clara del seu pare. Va exposar les seves obres en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya, demostrant la seva destresa en aquestes disciplines. La seva trajectòria artística i docent la va convertir en una figura notable en l'àmbit de les belles arts del país.</p>	41.3871140,1.9606751	413104	4582252	XIX - XX	08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33903.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	62	4.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97067	Goigs de Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-4	<p><span><span><span><span><span><span>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p>			<p>Cada 3 d'agost i 26 de desembre es canten els goigs de Sant Esteve a Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre. (1925) </p> <p>La transcripció literal de la lletra de l'edició que es presenta, il·lustrada per Núria Ribot, és aquesta:</p> <p><strong><span><span><span>“<em>Goigs a llaor del Gloriós protomàrtir de la Fe S. Esteve Diaca</em></span></span></span></strong></p> <p><strong><span><span><span><em>Patró de la parròquia de S. Esteve de Cervelló</em></span></span></span></strong></p> <p> </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>Pel martiri gloriós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que la terra envermellia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La dalmàtica vestiu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I és tota ensangonada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com la palma que teniu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La veie tota flocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per les pedres que en flors</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostra fe les convertia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vareu prendre de la creu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La paraula tan divina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que vós la pronuncieu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I tothom ja l’endevina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De perdó pels malfactors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El perdó en l’agonia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vareu pendre de la creu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La paraula tant divina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que vós la pronuncieu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I tothom ja l’endevina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De perdó pels malfactors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El perdó en l’agonia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Si Jesús rebé açots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I les grans xurriacades,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Pel dolor dels gavarrots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li deixeu Vós les besades;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per Jesús totpoderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sou alé de poesia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Primer màrtir coronat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Defensant la fe divina,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Jesucrist que fou clavat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com la rosa carmesina,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El seu màrtir amorós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oh, com us coronaria: </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Feu que el poble que us té</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per Patró, que tot ell sigui</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com l’espiga, que també</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Té un cor, que el cor ens lligui</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>L’esperit victoriós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>D’una fe de galania:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>El vinyet, el camp, l’erol, </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El conreu, la parellada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostra terra, tot el sol</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que la deixi poncellada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sigui el poble mes formós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>D’aquesta ampla rodalia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per fer via als grans destins</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Senyaleu-nos Vós les rutes;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per cinquanta mil camins</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostres vides són endutes,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que l’engany vertiginós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No ens meni a mala via:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb les vostres santes mans</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aixequeu les nostres vides,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostres veus agonitzants</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Quan ja siguin decandides</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Recolliu entre clarors</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb Jesús fill de Maria:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>I dels pobres pecadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per l’Esglèsia santa i pia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> </blockquote> <p> </p>	08068-340	C/ Major, 23	<p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.3959801,1.9534951	412516	4583244		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97067-34001.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	62	4.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97085	Goigs de Nostra Senyora del Remei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-remei	<p>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </p>	XIX	Es segueixen cantant a les celebracions religioses	<p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a la Verge del Remei. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>El text, de la edició de 1851 és el següent:</p> <p><em><span><span><span>“Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamantá porfia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Mare sóu de entranyas tals,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que al ohir los tieros vots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Devostres amants devots,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donay remey á sos als;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab auxilis liberals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Endolsau sas amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>¿Qui hi ha, nos diu St. Bernat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que invocant-vos ab fervor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No encontre tot lo favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y lo amparo desitjat?</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Qui’ us trobe, en Vos ha trobat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vida, salut y ventures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Es testimoni constant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De aquest vostre acolliment</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Mas-Vila la present</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Heretat, la que invocant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostre socorro, al instant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Eixí de sas apreturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Estant sens aygua en lo ay</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mil set cents noranta vuyt,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sens poder produir fruyt</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La terra seca ab gran dany,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Invocatvos (cas estrany)</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ixen ayguas las mes pures: &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ventse, doncs, á tal favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Enterament obligada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vos elegeix sa advocada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dedicant á vostre honor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Est temple en prenda de aor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Degut á vostres ternuras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Dese aquest temple y altar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sóy la protectora fiel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que apartau l’assot del cel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y sóu la pedra angular</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sobre qui han de descansar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquestas terres segures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De esta heretat sóu la estrella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que il-lustrau son continent,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab vostre llum vehement</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li serviu de centinella;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab sa resplendent centella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Feu que medren sas culturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ab rahó nostra esperansa</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Se avisa y segura creu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per nosaltres seréu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font perenne de bonansa;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donantnos sempre abundància</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De fruyts en nostres cultures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>També esperam, Verge amada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per febres seréu Vos</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Un remey molt poderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y per tots mals la advocada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aliviant ab ma sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En los parts las amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De nosaltres invocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amparau esta heretat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Cervelló y del veïnat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Als pobres quant reclamada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aplacant la ma indignada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Senyor de las alturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Peró os pregam majorment,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que los nostres cors regueu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y piadosa aparteu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Lluny dells l’empederniment;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ablandint contínuament</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las terres secas y duras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Donaunos, font de salut,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las ayguas de vostra gracia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y plantau ab eficàcia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En nosaltres la virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Perque al fi la plenitud</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gosem de vostres blanduras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>REgau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>TORNADA</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamant á porfía:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.”</span></span></span></em></p> <p> </p>	08068-343	Ermita de la Verge del Remei	<p>En aquesta edició impresa en Barcelona l'any 1851, el papa Piu IX, concedeix, segons el text, indulgència pel seu cant.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	41.3860593,1.9792779	414658	4582117		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34301.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34302.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	62	4.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98067	Mot 'ensolir'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0				<p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p>	08068-396			41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Altres				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat.		63	4.5		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98068	Mot 'magnòlies'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-magnolies				<p>El mot 'magnòlies' fa referència de manera especial a la pasta per excel·lència que es fa servir per a l'escudella de Nadal (els galets), ja que a Cervelló i en pocs pobles de la contrada li diuen d'aquella manera. (Informació oral: Francesc Pasqual, maig de 2024).</p> <p>Probablement, aquesta denominació sigui per una marca comercial que va popularitzar aquest nom a la zona.</p>	08068-397		<p>Fins fa relativament poc temps, l’escudella, brou on es feien servir aquestes magnòlies, especialment al Nadal, era un plat diari a moltes llars catalanes, de manera especial a les zones rurals. Josep Pla, en el seu llibre 'El que hem menjat', relata que a casa seva se’n menjava sis dies a la setmana, descansant el diumenge amb l'arròs dominical. Aquest costum s'inverteix al País Valencià, on l'escudella es menjava per descansar de l'arròs. Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, també ha explicat en diversos articles que es va criar menjant escudella diàriament, fins i tot a l’estiu.</p> <p>El motiu pel qual l’escudella va esdevenir el plat principal del dinar de Nadal no és del tot clar. Fàbrega, en el seu llibre 'Dalícies', indica que les primeres referències sobre l’escudella i carn d’olla, amb carns i embotits, es troben al 'Calaix de Sastre' del Baró de Maldà, on ja s’esmenta que els dies de festa era típic menjar escudella de macarrons. A mitjans i finals del segle XIX, aquesta tradició ja estava establerta, com ho demostren nadales valencianes i el sonet 'Per Nadal', publicat al setmanari barceloní 'La Tomasa'.</p> <p>Segons Fàbrega i el cuiner Josep Lladonosa, la tradició de menjar escudella per Nadal és relativament recent i va sorgir a les ciutats, especialment a Barcelona, on no era habitual menjar-ne diàriament. A les zones rurals, l’escudella no era considerada un menjar especial per a festes, ja que formava part del menú diari. Vicent Marquès, historiador gastronòmic, subratlla que aquesta tradició es va arrelant tant a Catalunya com al País Valencià en èpoques similars.</p> <p>El galet, la pasta més nadalenca de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, també té un origen incert. Una història popular atribueix la seva invenció a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que va adaptar el macarró per facilitar-ne el consum amb cullera. No obstant això, els experts dubten d’aquesta versió i assenyalen que existeix una pasta similar a Nàpols i Sicília anomenada “lumache”. El nom de 'galet' prové dels tubs tallats al biaix que portaven les bótes de vi.</p> <p>A les Illes Balears, la sopa de Nadal es prepara amb galets farcits de carn picada, una variant que també es troba en algunes llars catalanes.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98108	Goigs a Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-3	<p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX		<p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>Es transcriu la versió impresa pels<span><span><span> 'Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona.'</span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'GOIGS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>EN ALABANSA DEL GLORIOS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>CAVALLER Y MARTIR</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>PATRÓ DE CERVELLÓ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant Sebastià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>suplicam vostra potencia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra mare es de Milà,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vostre pare de Narbona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en la cort Dioclecià</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per capità vos corona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>pero Vos, per Deu amar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>deixàu esta dependencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Passàreu cruels torments,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en los culs, segons se ha vist</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>convertireu molta gent</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a la fe de Jesucrist;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per só vos a suplicar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>aquest poble per clemencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En un pal lo mal pretor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vos feu assatejar;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>i qui pot pensar lo dolor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que vareu en ell passar!</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>alí vareu demostrar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>quant gran fou vostra paciència:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>A un pal assatejat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>una vegada puistreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y després de tot curat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a cruels assots moríreu:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de dos martiris passar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>sols Vos donàu la experiencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vos teníu ab Cristo tant,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que farà segons voleu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig humil ve reclamant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>ab grans crits lo poble seu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y’l veyéu sovint plorar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>devant de vostra presencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Tan gran Patró, com tením</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y tan apropíat com Vos,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>no miréu lo nostre crim,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>donánuos remey piadós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de aquell mal que vol matar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>grans y xichs sens deferencia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Gloriós sant cavaller,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>isca de Vos tal virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig tením aquest poder;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>conservánuos la salut;</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>O vos no nobis, sancte Sebastiane.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>OREMUS</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.</span></span></span></em></p> </blockquote>	08068-408		<p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3959007,1.9535327	412518	4583236		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				62	4.4		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98124	Arrop	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrop	<p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p>		La recepta ja no es fa, però es té memòria de la seva elaboració i algunes persones grans encara la consumeixen per la fira de Sant Ponç.	<p>L'arrop és una confitura tradicional que es preparava a les cases de pagès durant la verema.</p> <p>Aquest procés s'iniciava abans que el most comencés a fermentar, aprofitant les darreres fruites i hortalisses de l'estiu. La conservació de l'arrop es basa en l'alta proporció de sucre natural del raïm, que és d'aproximadament un 20%, mentre que el 80% restant és aigua. Si s'hi afegeixen fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació augmenten encara més.</p> <p>Quan es bull el most, una part de l'aigua s'evapora, deixant un suc amb una major concentració de sucre. Això fa que les fruites banyades en aquest suc quedin xopes i tenyides pel most reduït, resultant molt més dolces. Aquesta tècnica permet obtenir una conserva sense necessitat d'afegir-hi sucre refinat.</p> <p>El resultat és un preparat espès, amb trossos de fruita i verdura impregnats de most reduït, molt dolços, que esdevé un aliment altament energètic. Aquest era un dels berenars més esperats per la canalla.</p> <p>La preparació és senzilla:</p> <p><strong>Arrop (per a 4 persones)</strong></p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 quilo de raïm (blanc o negre, el que preferiu) - donarà aproximadament 0,750 litres de most.</li> <li>600 g de fruita i hortalisses variades (poma, pera, codony, carabassa, albergínia petita) - totes tallades a daus. És millor utilitzar una proporció similar de cadascuna.</li> </ul> <p><strong>Procediment:</strong></p> <ol> <li> <p><strong>Preparació del Most:</strong></p> <ul> <li>Premsar el raïm per obtenir el most (mai al processador d'aliments, millor amb les mans o en un morter, tot cuidant que no es trenquin les llavors del raïm per tal d'evitar l'amargor).</li> <li>Deixar reposar el most obtingut una estona perquè se separin les impureses.</li> <li>Disposar el most reposat en una olla gran.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Cocció:</strong></p> <ul> <li>Bullir el most amb les fruites i hortalisses.</li> <li>Afegir les fruites i hortalisses tallades a daus.</li> <li>Tapar l'olla i deixar bullir a foc lent durant una hora aproximadament.</li> <li>Passada una hora, treure la tapa de l'olla.</li> <li>Continuar bullint durant 45-50 minuts més, remenant periòdicament, tot vigilant que no s'assequi massa.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Finalització:</strong></p> <ul> <li>Quan l'arrop tingui la consistència desitjada, retirar del foc.</li> <li>Deixar refredar abans de servir o fer el buit en un flascó al bany Maria.</li> </ul> </li> </ol> <p><strong>Notes:</strong></p> <ul> <li>El temps de cocció pot variar en funció del contingut d'aigua de les fruites i hortalisses utilitzades.</li> <li>És important remenar periòdicament per evitar que s'enganxi al fons de l'olla.</li> <li>Aquest arrop és una delícia tradicional que combina la dolçor natural del most de raïm amb les textures i sabors de les fruites i hortalisses, creant un plat únic i saborós.</li> </ul> <p>L'arrop acostumava a formar part del berenar, i es menjava amb pa (informació oral de la Rosa Tres, juliol 2024).</p>	08068-413		<p>L'arrop és una confitura que aconsegueix aprofitar el raïm sobrant de la verema, i crear una reserva dolça per a tot l'hivern. Ja està documentat en època romana a les nostres contrades gràcies a l'arqueologia, i es disposa de varies receptes de llibres d'agronomia d'autors romans i posteriors.</p> <p>Pel que fa al conreu de la vinya a Cervelló, val dir que les transformacions dels usos dels terrenys i les dificultats de l’orografia, que feien impossible la introducció de maquinària, i requerien treballs manuals amb l’únic suport dels animals, van fer perdre aquest cultiu, que havia estat el més significatiu del municipi. A Cervelló es feia també molt vi per a consum propi. Totes les masies i els habitants del poble que disposaven d’algun petit terreny hi plantaven vinyes, i moltes cases disposaven de cups i també premses a les plantes baixes.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41303.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Altres			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Si s'hagués de definir l'arrop en termes culinaris actuals, es diria de la següent manera:'Confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most'.		60	4.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98131	Mot brescallons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-brescallons	<p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística,</span></span></span> vol. VI, p. 1427, “Els llardons” </span></span></span></p> <p> </p>			<p>El mot 'brescallons' és una variant local que designa els residus sòlids que queden després de fondre trossos de sagí, coneguts en altres llocs com a llardons, un producte tradicional a la gastronomia catalana, fet servir també en versió dolça per a fer coques.</p> <p>Aquest mot ve recollit a l'estudi lingüístic o dialectal, de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).</p> <p>Sembla que la paraula és un derivat de 'bresca', d'origen preromà, possiblement del cèltic *BRIŠKA, i vol dir 'trossets' o 'coses petites', segurament referint-se també als trossets de saïm en què es redueixen els residus sòlids de sagí. <span><span><span>(ALDC, 1998: VI, 1427).</span></span></span></p>	08068-417			41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		L'ALDC és un projecte que documenta les diferents variants dialectals del català en el seu territori històric, incloent-hi variacions lèxiques com aquesta.		61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98132	Expresió 'un tou'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/expresio-un-tou	<p>ALVARES REI, Maria (2021) <em>La Mira</em> «Recuperant la llengua, que no vol morir, del Baix Llobregat'.</p> <p><a href='Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.'>https://www.lamira.cat/histories/1279/recuperant-la-llengua-que-no-vol-morir-del-baix-llobregat</a></p> <p> </p>			<p>L'expressió 'un tou de', o bé 'un tou' vol dir un gran nombre, un munt. Ambdues són expressions que es fan servir en Cervelló i en molts pobles del Baix Llobregat.</p>	08068-418			41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98133	Mot 'pèlac' o 'pèlag'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-pelac-o-pelag	<p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p>Pèlac o pèlag es diu a Cervelló com a peculiaritat lèxica quan es parla d'un bassal d'aigua de pluja.</p> <p>També te l'accepció més comú de piscina natural, de les quals n'hi ha unes quantes a la riera de Cervelló: pèlag Llarg, de la torre, de les Quatre Fonts (abans del Rector), de la Resclosa (a la font de la Resclosa), etc.</p>	08068-419		<p>Pel que fa a la segona accepció del mot, la de gran acumulació d'aigua, cal remarcar que als estius, els banys als pèlags van ser un al·licient per als estiuejants i la gent del poble fins als anys seixanta del segle XX, quan va començar a baixar menys aigua i a estar contaminada per les clavegueres de Cervelló i Vallirana. Després, la canalització de la riera en va desfigurar tot el relleu.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98133-41902.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98134	El toc manual de campanes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-toc-manual-de-campanes	<p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2020) El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló. Revista Sauló nº 29. p.: 26-27.</span></span></span></p>	XIX - XX		<p>Toc manual de campanes de les campanes que es troben a la torre. La importància del toc manual de campanes és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals, i el paisatge sonor que generen formen part de la circulació de les emocions al llarg de la història, essent una mostra molt important de la identitat humana, i que està vinculada a sentiments d'emocions, avisos i comunicacions.</p> <p>Des d'antic, ha estat vinculat a esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes, i espantar els mals. Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d'altres esdeveniments.</p> <p>L'any 2020, un nou grup de campaners es va formar per preservar i documentar els tocs de campanes manuals a Cervelló. Actualment, aquests campaners han recuperat diversos tocs tradicionals, com el toc de solemnitat, de festa, dels bateigs, de difunts, d'albats, i els tocs de sanctus i consagració, entre d'altres.<br /> <br /> Pel que fa a les actuals campanes de la torre que es toquen de manera manual, aquestes es diuen:</p> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 1:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Luisita </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942 (seny gros) va ser refosa el 1990 a causa d'un llamp.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 2:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Concepción </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 3:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Montserrat </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 4:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Maria </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla).</span></span></span></span></span></li> </ul> <p>Les noves campanes es van beneir el 3 d’agost de 1942.</p> <p>A l'interior de l'església de Sant Esteve, i situada a la paret interior orientada a l'est del cor, també hi ha un rogle o roda de campanes que es toca manualment en les següents celebracions: Nadal i Pasqua (per la Vetlla Pasqual), S'havia tocat a Corpus i per Festa Major, en el moment del Glòria. Aquest instrument està format per una roda voltada de campanetes, la qual es volteja manualment per mitjà d'una corda.<br /> El rogle (o roda de campanes) tan sols es pot fer sonar en el moment del Glòria de la Vetlla Pasqual i del diumenge de Pasqua.</p>	08068-420	Església de Sant Esteve. C/ Major, 23.	<p>A Catalunya ja es té constància d'aquesta pràctica al segle XI, en uns testaments dels anys 1035-1060 on es determinen 'deixes a l'obra del cloquer' de les catedrals de Barcelona i Vic. És una pràctica que es troba a tot Europa i a moltes altres parts del món. A Catalunya, els tocs de campanes prenen una forma particular que els diferencien de la resta de l'Estat: el moviment que es realitza per fer-les sonar és pendular i no s'arriba mai a fer la volta de campana.<br /> <br /> En particular, els tocs manuals de campanes a Cervelló tenen una llarga i rica història que es remunta a finals del segle XVI. El campanar de l'església de Sant Esteve, ara coneguda com a Santa Maria de Cervelló, es va construir l'any 1587 amb tres finestrals per allotjar les campanes.<br /> <br /> A partir de 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al poble, deixant l'antiga església en un estat d'abandonament. Les campanes, que ja tenien uns tres-cents anys en aquell moment, van quedar silenciades fins que es van traslladar al nou temple de Sant Esteve el 1908, construït pels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Josep Font i Gumà.<br /> <br /> Les campanes van sonar regularment fins a la revolució de 1936, quan les campanes gran i mitjana van ser despenjades i trencades. Les dues campanes petites van sobreviure gràcies a un veí del poble, Ramon Armengol, que les va enterrar. El 1941 es van refer les quatre campanes a una foneria del País Valencià, utilitzant els fragments recuperats. Aquestes noves campanes es van beneir el 3 d'agost de 1942, i van rebre els noms de 'Maria' per la campana gran, 'Montserrat' per la mitjana, i 'Concepción' i 'Luisita' per les petites.<br /> <br /> Des de 1942 fins a finals del segle XX, diversos campaners es van encarregar de fer sonar les campanes: Jaume Vendrell, Florentino Armengol 'Tino', Àngel Sánchez, Josep Santeugini i Damià Pascual, l'últim d'una nissaga de campaners.</p> <p>Pel que fa a les campanes, resulta interessant ressenyar la troballa del forn de fosa d'una campana a Cervelló proporciona una valuosa visió sobre la història i l'ús de les campanes a Cervelló. Aquest forn, localitzat al centre del cos central de la nau de l'església de l'antic priorat de Sant Ponç de Corbera, té unes dimensions aproximades de 2,5 metres de llarg per 75 centímetres d'amplada màxima. La seva estructura està composta de dos àmbits diferenciats, separats per un envà de terra amb una petita porta de comunicació. El primer àmbit és una fossa que permetia l'accés al nivell de foc del forn des de l'exterior, mentre que l'altre és el forn en si, de forma circular, amb tres suports d'argila al fons per col·locar el motlle de fang i teules necessari per a la fosa de la campana. Entre les troballes associades, s'han identificat fragments del motlle d'argila, escòries de bronze i altres elements de producció.Aquest forn es completava amb un petit receptacle circular situat a sobre de l'estructura, connectat per un canal abocador. Aquesta configuració permetia fondre el bronze en el gresol i després abocar-lo a l'interior del motlle a través del canal.L'estudi arqueològic de Sant Ponç de Corbera va revelar dues grans fases en la història de l'edifici. La primera fase, entre els segles XI i XVI, durant la qual l'església funcionava com a priorat depenent del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. En aquesta etapa s'utilitzaven les sitges i el forn de fosa de campana. També durant aquesta fase, l'edifici disposava d'una tribuna elevada, reservada als monjos, situada al tram més oriental de la nau.</p>	41.3958761,1.9535437	412519	4583233		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42007_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Religiós/Cultural	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Aquestes campanes continuen sent un element important del patrimoni cultural de Cervelló, gràcies a l'esforç dels campaners locals que mantenen viva aquesta tradició.Formant part de la col·lecció municipal, es conserva una altra campana d'interès que prové de l'antiga capella de l'Esperança de Torre Vileta.	98	63	4.5	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98137	Recepta de bacallà de Quaresma amb bunyols de canyella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-de-bacalla-de-quaresma-amb-bunyols-de-canyella				<p>La recepta del bacallà amb bunyols de canyella és una preparació tradicional de Quaresma, un període de dejuni i abstinència en la tradició cristiana, on el bacallà es converteix en un aliment principal per la seva qualitat i facilitat de conservació.</p> <p>El ingredients i procediment que calen en la seva elaboració són els següents:</p> <p><span><span><span><strong>Ingredients:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>1 kg de bacallà sec prèviament dessalat i a talls generosos.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Aigua (per la massa de bunyols i pel guisat de bacallà)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 copa de vi ranci o de conyac</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tassa de panses prèviament remullades i estovades en aigua</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1/2 kg de farina de blat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Oli d'oliva</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 cebes picades</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 grans d'all picats</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tomàquet gran ratllat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sal</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Canyella (3 cullerades soperes)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Una branca generosa de julivert</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 ous durs</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Preparació:</strong></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span><strong>Preparació dels talls de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Dessaleu el bacallà durant 24-48 hores, canviant l'aigua cada 8 hores.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Un cop dessalat, escorreu-lo i eixugueu-lo amb paper de cuina.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fregiu el bacallà enfarinat dins d’una paella amb oli d’oliva (disposant primerament la pell cap avall)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació de la massa de bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En un bol gran, poseu la farina de blat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu aigua poc a poc fins a obtenir una massa llisa i homogènia. La massa ha de ser una mica espessa.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu la canyella i la sal al punt.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Barregeu bé tots els ingredients.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Fregir els bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Escalfeu una quantitat generosa d'oli d'oliva en una paella fonda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Amb l'ajuda d'una cullera, agafeu porcions de la massa i fregiu-les en l'oli calent fins que quedin daurades i cruixents.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Traieu els bunyols de la paella i deixeu-los escórrer sobre paper absorbent.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Reserveu.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació del guisat de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En una cassola gran, escalfeu una mica d'oli d'oliva.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sofregiu les cebes picades i els alls picats fins que quedin tendres i daurats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el tomàquet ratllat abans que la ceba i l’all estiguin plenament daurats, i cuineu-lo fins que quedi ben integrat amb les cebes i els alls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el vi ranci o el conyac i deixeu reduir durant uns minuts.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu els talls de bacallà i mica en mica l’aigua (aproximadament una tassa) per fer el guisat. Rectifiqueu de sal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu les panses i els bunyols per sobre, ben estesos per tota la cassola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Piqueu el julivert i afegiu-lo al guisat per tal que el guisat agafi el gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Deixeu cuinar a foc lent durant uns 20 o 25 minuts, fins que el bacallà estigui ben cuit i tots els sabors es trobin ben integrats.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Finalització del plat</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Talleu els ous durs a quarts i afegiu-los al plat com a guarnició i presenteu-lo.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ol> <p><span><span><span><strong>Notes:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Assegureu-vos de dessalar bé el bacallà per evitar que el plat quedi massa salat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Podeu ajustar la quantitat de canyella segons el vostre gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>És un plat contundent, que es pot servir simplement acompanyat d’una amanida.</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p>	08068-423		<p>Aquesta recepta ha estat transmesa de generació en generació a la família de la senyora Rosa Tres. Aprengué la preparació de la seva mare, qui al seu torn, l'havia après de la seva àvia. La introducció d'elements dolços als guisats de bacallà, com la canyella en aquest cas, ens acosta a un tipus de cuina molt probablement anterior, com a mínim, al segle XIX. (Informació oral: Rosa Tres, juliol de 2024).</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42304_0.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Altres			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	60	4.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98138	El cistell de Sant Blai	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cistell-de-sant-blai	<p>Informació oral: Rosa Tres. Juliol de 2024.</p>			<p>Cistella de fruita que es beneeix per la festivitat de Sant Blai, el dia 3 de febrer.</p> <p>Aquest és un costum encara en ús a Cervelló. El dia de Sant Blai, la gent, abans principalment els pagesos i pageses, mengen i menjaven aliments beneïts. Amb aquest motiu, aquell dia es porta a l'església un cistell de raïms, panses, pets de monja (es consideren els panets de Sant Blai, que la creença popular diu que van tan bé pel mal de coll), mel, pomes, ametlles, plàtans i altres fruits i fruites de temporada o secs, que es beneeixen solemnement després de la missa.</p> <p>Les cistelles o paneres on es guarden els fruits es mantenen destapades, i s'encenen les candeles que es van repartir en la mateixa festivitat.</p> <p>Els pagesos, en altres llocs, també pregaven per les bèsties, i així, en la benedicció dels fruits, portaven al sant un cabasset d’ordi.</p>	08068-424	c./ Major, 23		41.3960036,1.9535078	412517	4583247		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Altres				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Sant Blai és conegut com el patró de les malalties de la gola, i és tradició beneir aliments com pans, pastissos, pomes i altres dolços aquest dia per demanar protecció contra aquests mals.		63	4.5		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98140	Llegenda del Morrut versió de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-versio-de-cervello	<p>Informació facilitada per Francesc Pasqual, juliol de 2024.</p>	XIX		<p>Aquesta és la versió tradicional de Cervelló sobre el bandoler conegut com 'El Morrut' </p> <blockquote> <p><em>A la segona meitat del segle XVIII es va fer famós un bandoler al llarg de l'N-340, l'anomenada aleshores 'carretera nova'. </em></p> <p><em>Es deia Joan Vives, i com a sobrenom el Morrut. Atacava els viatgers i s'amagava pels boscos i coves d'Ordal. </em></p> <p><em>Sembla que a més de moure's per terres de Subirats també va actuar a les Garrigues</em></p> <p><em>.Hi ha constància que va assaltar oficials de l'exèrcit espanyol, consta a la denúncia feta a Vilafranca. Van explicar com els havia robat els diners i els rellotges a més d'insultar-los. També està documentat que el Morrut i els seus companys van robar, al corregidor de Tarragona, 800 lliures, dues pistoles i l'espasa.</em></p> <p><em>En presentar la denúncia va explicar que la carretera nova era molt perillosa; hi podia haver més d'un robatori diari. Davant aquesta situació el Governador civil va enviar 30 soldats a cavall perquè vigilessin i acompanyessin els viatgers des del Pont del Lledoner fins el poble d'Ordal. </em></p> <p><em>La meitat dels soldats cobria des del Pont del Lledoner fins al Port d'Ordal i l'altra meitat fins al poble. </em></p> <p><em>Per parelles protegien els que hi passaven. Aquest servei havia de ser gratuït, però els militars el volien cobrar. A qui no els pagava no el protegien. Les aventures del bandoler es van acabar el 13 de maig de 1797 quan va ser penjat a la forca, a Barcelona. El seu cap va ser clavat a una estaca a dalt el port d'Ordal... </em></p> <p><em>S'hi va estar cinc anys. Va ser retirat el mes d'agost de 1802 perquè el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa havien de passar per allí i no els agradava veure restes humanes. </em></p> <p><em>El cap va ser enterrat a la capella de sant Mateu de Vallirana. La fama del Morrut el va convertir en llegenda i es van afegir històries que no eren reals; com quan s'explica que tot sol va aconseguir la rendició d'un general amb la seva tropa; perquè va col·locar moltes barretes damunt les bardisses que feien la impressió que hi havia molts homes amagats, a punt per atacar.'</em></p> </blockquote>	08068-425		<p>El bandoler es deia Joan Vives, i tenia com a sobrenom, 'el Morrut'.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98140-42501.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Francesc Pasqual va facilitar aquesta versió de la llegenda.	119	61	4.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98152	Els Tres Tombs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-4	<p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>		Actualment, la festa dels Tres Tombs es continua celebrant cada any, però no amb la mateixa regularitat, principalment perquè les persones que organitzen la desfilada ho fan de manera similar a altres municipis, per la qual cosa s'ha perdut la seva essència local. Aquesta dispersió ha fet que la festa hagi perdut part de la seva presència a Cervelló, però el record i la importància de la tradició continuen vius en la memòria col·lectiva.	<p>La Festa dels Tres Tombs és una celebració tradicional que es porta a terme a Cervelló, dedicada a Sant Antoni Abat, el patró dels animals. Tot i que aquesta festa ja no se celebra com antigament, la seva estructura i els seus elements principals són recordats amb afecte per la comunitat.</p> <p>La festa s'inicia amb un esmorzar popular, un moment de germanor i reunió per als participants i visitants. Aquest esmorzar serveix com a punt de trobada i d'inici de la jornada festiva, on tothom pot gaudir d'un ambient acollidor i festiu abans de començar les activitats principals. Després de l'esmorzar, es posa en marxa el cercavila, una desfilada, en la qual es fan els tres tombs, que recorren els carrers del poble. Aquesta processó comença des de l'extrem est del poble i avança cap a l'església. Durant el recorregut, la gent acompanya els animals, especialment cavalls, carruatges i altres bèsties, decorats amb ornaments tradicionals. Els animals, acompanyats pels seus propietaris i altres participants, esdevenen els protagonistes d'aquesta desfilada, que és un espectacle de color i tradició. També els gegants i capgrossos acompanyen la desfilada.</p> <p>La presència dels animals és una manera de rendir homenatge a Sant Antoni Abat, que és conegut per ser el seu protector. El punt culminant de la festa és la benedicció dels animals a les escales de l'església.</p> <p>Aquesta benedicció, oficiada pel mossèn, és un acte de devoció cap a Sant Antoni Abat i una petició de protecció per als animals que participen en la festa. Durant la benedicció, els propietaris i propietàries porten els seus animals davant del mossèn, qui els beneeix amb aigua beneïda, invocant la protecció i benedicció del sant. Aquesta cerimònia és un moment emotiu i significatiu per als participants. Molts d'ells veuen en aquest acte una manera de mostrar la seva devoció. Un altre element clau de la festa és la processó de Sant Antoni.</p> <p>El sant és agafat de l'església i portat en processó pels carrers del poble. Els participants segueixen la imatge, resant i cantant, en una demostració col·lectiva de devoció i respecte.</p> <p>Antigament, la festa de Sant Antoni Abat se celebrava al gener, coincidint amb la festivitat del sant. Això no obstant, aquesta tradició ha canviat amb el temps.</p> <p>La Festa dels Tres Tombs és una mostra de la riquesa cultural i tradicional de Cervelló, un testimoni de la devoció a Sant Antoni Abat i de l'amor per la tradició i els animals de la comunitat cervellonenca. Tot i que ja no se celebra amb la mateixa intensitat que abans, la festa continua sent un símbol de l'antiga identitat pagesa de Cervelló i un recordatori de les arrels culturals i religioses de la seva gent.</p> <p>A través de la benedicció dels animals, l'esmorzar popular, el Cerca Vila i la processó de Sant Antoni, la comunitat manté viva una tradició que ha passat de generació en generació, connectant, reflectint la importància de la fe, la devoció i el sentit de comunitat en la vida del poble.</p>	08068-428		<p>La 'Festa dels Tres Tombs' és una celebració tradicional catalana en honor a Sant Antoni Abat, el patró dels animals.</p> <p>El seu origen es remunta a diversos segles enrere i està profundament arrelada en la cultura rural i agrícola de Catalunya. Sant Antoni Abat va viure a Egipte al segle III i és conegut per la seva vida ascètica i la seva dedicació als animals. Segons la tradició, té el poder de protegir i sanar els animals, per això es va convertir en el seu patró. La festa rep el seu nom dels 'tres tombs' o tres voltes que els participants realitzen al voltant d'una església o una plaça central. Aquestes voltes es fan per beneir els animals i els vehicles agrícoles, buscant la protecció de Sant Antoni Abat per tot l'any.</p> <p>La festa té les seves arrels en les celebracions paganes de l'antiga Roma, relacionades amb l'agricultura i la ramaderia, que després van ser cristianitzades.</p> <p>A Catalunya, la primera documentació d'aquesta festa data del segle XV, tot i que és probable que se celebrés de manera no oficial molt abans.</p> <p>Avui en dia, la 'Festa dels Tres Tombs' se celebra en moltes localitats de Catalunya, tot i que la manca de cavalls i carruatges fa que aquesta festa s'hagi estandarditzat i en molts casos abandonat les peculiaritats i tradicions locals.</p> <p>La celebració inclou desfilades d'animals, principalment cavalls, que són engalanats i muntats per genets vestits amb vestits tradicionals També hi participen carruatges antics i moderns, tractors i altres vehicles agrícoles, decorats per a l'ocasió. Igualment, s'inclouen menjars populars i altres activitats comunitàries.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98152-42802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98152-42803.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El Grup Eqüestre de Cervelló hi ha participat en alguna ocasió.	119	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98153	Corpus Christi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-1			Es continua realitzant però s'han perdut gran part dels elements tradicionals de la festa, entre ells, el ball de bastons.	<p>La celebració del Corpus Christi a Cervelló es fa actualment el diumenge següent al dijous de Corpus, al mes de juny.</p> <p>L'acte comença amb l'elaboració de catifes a terra, tot i que actualment només se'n fa una a la plaça de l'església. També es muntaven altars engalanats, però avui dia només se'n munta un a la plaça de l'església, davant de la porta de la rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, per tal de poder descansar la custòdia, exposar-la i retre-li homenatge i pregària. A més, es fa un repic de campanes a la torre de Sant Esteve.</p> <p>Les catifes sovint tenen temes al·lusius a Cervelló i es fan de flors i altres materials diversos.</p> <p>A l'interior de la nau central de l'església, el terra es cobreix d'herbes aromàtiques, formant una catifa senzilla per on ha de passar la sagrada custòdia portada pel rector. Antigament, les catifes que es feien al carrer es delimitaven amb ginesta i torretes (segons informació oral de Rosa Tres).</p> <p>Durant la celebració, el mossèn porta la custòdia i fa una volta a la plaça. Es realitza una pregària i es beneeix les persones presents.</p> <p>Tradicionalment, aquesta festa anava acompanyada del ball de bastons, però aquesta part s'ha perdut actualment. No obstant això, es manté la música i la dansa dels capgrossos i, de vegades, també hi participa el cérvol de Cervelló. El moment final esdevé quan o els dansaires o el cérvol desfan la catifa.</p>	08068-429		<p>La Festa del Corpus Christi, també coneguda simplement com a Corpus Christi, és una celebració religiosa catòlica que té els seus orígens a l'edat mitjana.</p> <p>Aquesta festivitat se celebra per commemorar la institució de l'Eucaristia durant l'Última Cena, segons la creença cristiana. La festivitat del Corpus Christi es va originar al segle XIII a Lieja, Bèlgica, i s'atribueix a les visions de Santa Juliana de Lieja (1193-1258), una monja agustina. Santa Juliana va experimentar visions en les quals Crist li expressava el desig que s'establís una festa litúrgica en honor al Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. El 1264, el Papa Urbà IV va emetre la butlla papal '<em>Transiturus de hoc mundo</em>', en la qual es va instituir oficialment la festivitat del Corpus Christi. Urbà IV havia estat prèviament l'ardiaca de Lieja i estava familiaritzat amb les visions de Santa Juliana, la qual cosa va influir en la seva decisió d'establir la festa. Un esdeveniment significatiu que va impulsar l'adopció de la festa va ser el Miracle Eucarístic de Bolsena el 1263.</p> <p>Segons la tradició, un sacerdot que dubtava de la presència real de Crist en l'Eucaristia va veure com l'hòstia consagrada sagnava durant una missa a Bolsena, Itàlia. Aquest miracle va ser interpretat com una confirmació divina de la doctrina de la transsubstanciació i va portar el Papa Urbà IV a decretar la festivitat del Corpus Christi.</p> <p>La primera celebració oficial del Corpus Christi va tenir lloc a Orvieto, Itàlia, en 1264, on es conserven les relíquies del miracle de Bolsena.</p> <p>La festivitat es va estendre ràpidament per tota Europa i es va caracteritzar per processons solemnes, en les quals l'hòstia consagrada es portava en una custòdia, i per representacions teatrals que ensenyaven la doctrina de l'Eucaristia. Corpus Christi celebra la presència real de Crist en l'Eucaristia i és una oportunitat perquè els fidels catòlics expressin la seva devoció.</p> <p>Les processons del Corpus Christi, sovint acompanyades de música, danses i decoració elaborada, s'han convertit en una part central de la festivitat. En molts llocs, aquestes processons inclouen catifes de flors i altars a l'aire lliure. Avui en dia, la festivitat del Corpus Christi se celebra arreu del món catòlic, tot i que les tradicions específiques poden variar d'una regió a una altra. En alguns països, s'ha convertit en un esdeveniment cultural important a més del seu significat religiós.</p> <p>El Corpus Christi continua sent una de les principals solemnitats del calendari litúrgic catòlic, destacant la centralitat de l'Eucaristia en la vida i la fe de l'Església.</p>	41.3958175,1.9535708	412522	4583227		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42904.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98154	Treball de la pedra seca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-de-la-pedra-seca	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX-XX	El grup Gaudim Cervelló està treballant per identificar i restaurar construccions i obres civils de pedra seca.	<p>L'ús de la pedra seca és una tècnica constructiva tradicional molt arrelada a Catalunya, especialment en zones rurals i muntanyoses. Aquesta tècnica consisteix en l'encaix de pedres sense l'ús de morter, aprofitant la forma i mida de cada pedra per garantir l'estabilitat de les construccions. La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya, rafals, proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</p> <p>A Cervelló, la pedra seca ha estat fonamental per adaptar el terreny abrupte al conreu. Els murs de pedra seca, coneguts com a marges, permeten la creació de terrasses en pendents, prevenint l'erosió del sòl i maximitzant l'espai cultivable. Les barraques de vinya i recers oferien refugi als pagesos, mentre que les basses emmagatzemaven aigua, i els rafals proporcionaven ombra i protecció per a eines i animals.</p>	08068-430	Per tot el terme municipal	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura i d'obra civil que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya. proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. </span></span></span></span></span></span></p>	41.3961451,1.9588808	412966	4583258		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43004.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquestes estructures no només representen solucions pràctiques i duradores, sinó que també formen part del patrimoni cultural i paisatgístic de Cervelló.	119	60	4.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98159	El cérvol de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cervol-de-cervello	<p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL, Adrià. (2022) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Músiques de la Vall de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Gegants, revista trimestral d’imatgineria, folklore i patrimoni festiu, núm. 139. P: 26 a 28.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Figura de bestiari relacionada amb la història de Cervelló.</p> <p>Per fer honor al nom de les terres, es va idear l'escut de Cervelló, rememorant el símbol parlant de la família feudal Cervelló: el cérvol. En aquest escut es representa el cérvol. Aquest animal és l'al·legoria d'intel·ligència, bellesa, majestuositat i abundància, sent així el símbol de la identitat dels cervellonencs. Aquest simbolisme data ja des de l'edat mitjana.</p>	08068-433		<p>L'any 1994, el constructor de gegants Carles Cabús va construir la figura del cérvol per encàrrec de l'Ajuntament de Cervelló. Aquesta figura té el propòsit de ballar en els dies de màxima celebració i simbolitzar i representar el poble de Cervelló.</p> <p>L'any 2022 es va crear un ball que acompanya a aquesta peça del bestiari cervellonenc, El ball del cérvol de Cervelló és una composició musical d'Adrià Pasqual, creada el juny del 2022, i compta amb una coreografia d'Àlex Garcia, també del 2022. (Pasqual, 2022: 27).</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251	1994	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98159-43301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98159-43302.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Carles Cabús - Adrià Pasqual - Àlex Garcia	El cérvol i la música i el ball que l'acompanyen es van mostrar per primera vegada el 3 d'agost de 2022, una data molt significativa i especial per als cervellonins, ja que és el dia de la Festa Major. Aquesta festa rememora la miraculosa troballa del cos de Sant Esteve. Cervelló ha anat perdent moltes de les tradicions vinculades amb aquest dia, per la qual cosa aquest símbol esdevé un aspecte important per mantenir viva la identitat i les tradicions del municipi i la seva gent.	119\|98	60	4.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98166	Mot 'merdejar'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-merdejar		XX	El mot només queda viu en la memòria de la gent que havia tingut relació amb la producció de vidre i el recorda quan contempla alguna peça de vidre fruit d'aquest treball.	<p><span><span><span>El mot '<em>merdejar</em>' està estretament vinculat a l'ofici de vidrier i fa referència a l'acció de crear peces de vidre fora de l'horari laboral. Molts vidriers bufadors, durant els moments de descans o els dies festius, es dedicaven a aquesta activitat artesanal, produint peces domèstiques com porrons, biberons, gots o figuretes. Algunes d'aquestes peces eren veritables obres d'art, gràcies a la destresa i la creativitat dels vidriers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les creacions destacaven les peces amb camisa d'òpal i les decorades amb varetes de colors, algunes d'elles úniques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vidriers utilitzaven principalment dues tècniques: bufar el vidre o treballar-lo amb pinces. Amb aquestes tècniques, creaven peces de vidre compacte com cavallets, girafes, gossos, gerros amb diverses decoracions i els famosos peixos, que eren regals molt apreciats. També es tallaven peces fetes al forn, amb decoracions creatives.</span></span></span></p>	08068-434		<p><span><span><span>Actualment, moltes d'aquestes peces es troben a col·leccions particulars, on són altament valorades i atresorades per la seva bellesa i la seva connexió amb la rica tradició vidriera que forma part indestriable del passat de Cervelló. Aquesta tradició continua sent un testimoni viu de l'habilitat i la dedicació dels artesans que van donar forma a aquestes meravelloses creacions de vidre.</span></span></span></p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-434-05.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		El Grup de Recerca de Cervelló té una col·lecció significativa d'aquestes peces.	119\|98	60	4.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95437	Necròpolis de Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica</p> <p>VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.</p> <p> </p>	XI-XIX		<p>Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.</p> <p>Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.</p> <p>A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.</p>	08068-1	Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria.	<p>La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.</p> <p>En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.</p> <p>La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.</p> <p>Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.</p>	41.3870882,1.9608433	413118	4582250		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00103.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Cultural			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material.	85	1754	1.4	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95446	Església de Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello	<p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p>	XI XVI		<p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p>	08068-2	Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló.	<p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p>	41.3870684,1.9607531	413110	4582248		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-01-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal.	92\|93\|94\|95\|85	45	1.1	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95447	Castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>ARXIU DGPC - Palau Moja</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere et al. (1990) Els castells catalans. Vol. 1. Barcelona: Rafel Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS, Montserrat (1992) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Castell de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></p>	XI - XVIII	L'acció destructiva de diversos elements naturals i les mateixes accions humanes, al llarg del pas del temps, així com les diverses intervencions bèl·liques que va patir el conjunt, han destruït una gran part de les edificacions. Només queda com a vestigi important, tot i que ensorrat especialment a l'interior, la torre. Entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una rehabilitació integral i excavació arqueològica del conjunt del castell.En l'actualitat, l'edifici que correspon amb l'antiga capella, es troba relativament cuidat i tancat amb porta i clau. Les parets en general estan conservades en l'àmbit de dues o tres filades, excepte en algun lloc que conserven la coberta. Se li ha fet una coberta provisional i aixecat els murs. Actualment, estan en marxa campanyes estacionals d'excavació arqueològica amb la consolidació i protecció corresponent de les restes trobades.	<p><span><span><span>El castell està format per dos recintes situats en una penya aïllada, gran i elevada. Té una planta estreta i allargada, amb orientació aproximada sud-oest / nord-est, i es troba protegit per espadats naturals. L'entrada principal a la fortificació està situada a la banda de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Aquests dos recintes ocupen les dues plataformes superiors de l'elevació i estan separats per un desnivell de 15 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior, el sobirà, està tancat per una muralla. Té una planta allargada amb l'entrada a ponent, la ubicació més accessible i més ben defensada. Aquest recinte presenta una porta o poterna molt deteriorada, protegida per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i a llevant hi ha una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres estaven connectades per panys de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plataforma inferior es troba el recinte jussà, on es poden veure restes de la capella del castell, encara que s'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat, així com a la paret de l'absis. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix recinte inferior del castell hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla, una àrea que ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en anys recents (Pagès, 1992).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix de l’edificació està fet amb pedra sorrenca de la zona.</span></span></span></p>	08068-3	Carretera de Santa Maria	<p>A causa del pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació històrica acurada (segles IX a XIV).</p> <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment apareix citat en altres documents. Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que aquest castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> <p>Durant el segle XIII, els Cervelló van enfrontar-se a la monarquia, i el 1224, en l'època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor va assetjar el castell durant tretze dies abans de prendre'l. El 1230, es va consagrar novament l'església de Sant Esteve, probablement després d'una reconstrucció causada pel setge.</p> <p>Guillem II de Cervelló es va enfrontar novament al monarca, la qual cosa va provocar un empobriment de les terres. En un episodi posterior, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, es va revoltar de nou contra el poder establert. Finalment, el 1297, Guerau VII va decidir vendre la baronia a Jaume el Just per una suma de 130.000 sous. Aquesta transacció va marcar un punt d'inflexió en la història del castell i les seves terres associades.</p> <p>El 1309, Jaume el Just va intercanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, esmentant-se que estava gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar les baronies de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts per altres propietats amb Pere II d'Urgell.</p> <p>El 1411, Arnau de Ballester va adquirir les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es va fortificar el 1462 i va tenir un paper militar fins al 1714. La guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte. Així, les tropes filipistes sota el comandament del duc de Populi ordenen la demolició d'aquesta fortalesa, tot i que ja es trobava abandonat.</p> <p>Des d'aleshores, el castell ha estat abandonat i el pas del temps l’ha anat deteriorant, especialment durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>Entre els anys 2010-2011, el conjunt monumental del castell va ser restaurat i consolidat per fer-lo visitable. Durant aquesta restauració, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert les estructures originals del conjunt defensiu, incloent-hi una ocupació durant l'edat del bronze.</p>	41.3877139,1.9595530	413011	4582320		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00702.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló.	94\|85	46	1.2	1771	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95489	Mas Pitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XVII - XIX	La masia està pràcticament enrunada.	<p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p>	08068-4	Avinguda de Núria, s/n	<p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p>	41.3865341,1.9615722	413178	4582187		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Renaixement	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			105\|119\|95	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95502	Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX		<p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p>	08068-5	Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa	<p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p>	41.3966827,1.9634953	413353	4583312	1951	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg	Legal	Popular\|Historicista	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|116	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95512	Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5	<p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p>	XX		<p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p>	08068-6	Avinguda de Catalunya, 5	<p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.3964704,1.9597381	413038	4583293		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable.	119	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95513	Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello	<p>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</p> <p>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</p> <p>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</p>	XI	Jaciment molt amagat per la bardissa.	<p>Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.<br /> <br /> És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.<br /> <br /> La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.<br /> <br /> Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).<br /> <br /> D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.<br /> <br /> Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.</p>	08068-7	Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló.	<p>No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.</p> <p>El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.</p> <p>Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.</p> <p>Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p>	41.3872807,1.9604284	413084	4582272		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00703.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			85	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95514	Capella del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XII-XIII	Enrunada, ha estat restaurada, se li ha afegit una coberta i se n'han reconstruït els murs caiguts.	<p>Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.</p> <p>Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.</p> <p>És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.</p> <p>L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època. </p> <p>La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.</p> <p>Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.</p>	08068-8	Castell de Cervelló	<p>La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.</p> <p>Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.</p> <p>En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.</p>	41.3874298,1.9596330	413017	4582289		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00804.jpg	Legal	Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Simbòlic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es desconeix l'advocació de la capella.	119\|93	45	1.1	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95515	Can Guitart Vell - Masia Bonastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-vell-masia-bonastre	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p>ROIG, Dolors (2012) ”Recordant les nostres vinyes”. Sauló, núm. 4, primavera 2012.</p> <p> </p>	XVI-XX	S'ha restaurat recentment i ha tingut transformacions per adaptar l'edifici a l'ús de restaurant.	<p>Conjunt d'edificis que conformen una masia, amb parets de maçoneria irregular amb morter de calç, pintat de color blanc i façana principal orientada a sud-est. Està desproveïda de barri.</p> <p>La coberta és de teula àrab, disposada a doble vessant, i al cos principal, presenta el ràfec imbricat. La planta forma un conjunt compacte amb les diverses construccions annexes.</p> <p>El cos principal, en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, i s'accedeix mitjançant una escala, actualment d'onze esglaons, per introduir-se a la porta principal i a una terrasseta, la qual s'alça a la mà esquerra d'aquesta. Aquesta porta principal, que dona accés a l'edifici, està formada per un arc de dovelles vistes, de pedra sorrenca vermella. A sobre de la porta s'obre una llarga espitllera defensiva.</p> <p>Destaquen, al cos principal de la façana, dos balcons, els quals marquen dos eixos verticals, al mig dels quals hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Aquest rellotge és rectangular, amb marques horàries lineals que indiquen les hores des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda, sense nombres ni cap mena de llegenda. La vareta del gnòmon està clavada al mig d'un cercle pintat, com la resta de línies, de color vermell.</p> <p>Els balcons presenten les llosanes volades, tallades en pedra sorrenca, i les obertures, de traça vertical, queden protegides per sengles baranes de ferro molt simples. La fusteria està pintada de color verd clar. A mà esquerra, a l'altre cos lateral, s'obre un altre balcó, de factura molt similar, tots de llinda plana. Diverses finestres i una porta d'arcs escarsers complementen la façana i un dels laterals del conjunt.</p> <p>Destaquen a l'interior uns arcs apuntats fets de dovelles de pedra sorrenca vermella, que li confereixen un aspecte molt característic. El paviment està fet amb cairons de terra cuita, quadrats i gruixuts de terra cuita, alguns dels quals presenten unes línies incises molt característiques, que fan el paviment més rugós i menys lliscant. Hi ha restes d'un antic celler al fons.</p> <p>A prop de la façana principal, a l'exterior i en un lateral, es conserva una premsa de vi de pedra sorrenca vermella.</p>	08068-9	Carrer Masia, 32	<p>Antiga casa pairal de la família Guitart de Cervelló. Es considera ja existent al segle XV, probablement anterior a l'arribada d'aquesta família, de la qual es té notícia a la zona el 1689 (Llurba, 2001: 86-87).</p> <p>El lloc on s'aixeca l'edificació, ja s'esmenta en la dotalia o carta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló de l'any 1231 (Llurba, 2001: 86-89).</p> <p>Aquest mas, que es considera una de les propietats rurals més antigues del municipi de Cervelló, probablement ja existia al segle XV. Al llarg del segle XVII, la masia va pertànyer a la prestigiosa família Sàbat i, a través d'unions matrimonials, va passar a les mans de la família Guitart, a principis del segle XVIII. Aquesta família era originària de Terrassa.</p> <p>L'any 1722 ja es coneix una casa a Cervelló que porta aquest cognom. En aquell temps, l'extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, és a dir, unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria, vinya de primera, segona i tercera categoria, bosc, erms i roques, per tant, es tracta d'una propietat amb un pes específic considerable a Cervelló.</p> <p>Durant un extens període, la masia va exercir funcions d'hostal, proporcionant un lloc crucial on les diligències podien realitzar el canvi de cavalls. Aquest paper era especialment rellevant atès que pel seu costat transitava l'antic camí de ferradura cap a Vilafranca, que era la ruta preferida abans de la construcció de la nova carretera al segle XVIII.</p> <p>Amb el pas del temps, en el segle XIX, a través d'altres lligams matrimonials, el mas va passar a les mans de la família Bonastre, consolidant la seva importància en la història local.</p> <p>L'edifici actual, presumiblement reformat durant el segle XIX, ha experimentat una transformació significativa per adaptar-se als temps contemporanis i ha estat reconvertit en un restaurant, mantenint així viva la tradició i la importància històrica d'aquesta masia centenària.</p> <p>Al costat hi havia la capella de Sant Fructuós, la qual havia estat propietat del mas, però va ser destruïda a la Guerra del Francès.(Informació oral Francesc Pasqual, juliol 2024).</p>	41.3943226,1.9753895	414344	4583038		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203151050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150616.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La finca de Can Guitart Vell havia tingut al segle XX una plantació d’un centenar de garrofers (Roig, 2012: 5).A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González, el més llarg de la població, el qual està situat en bona part de les propietats que li havien pertangut (Llurba, 2021: 91).Can Guitart Vell havia estat també una posta de cavalls, almenys fins a la construcció de l'N-340. Com que la nova carretera era millor que l'antiga, que passava per aquells camins de ferradura i viaranys escabrosos, la posta de cavalls ja no tenia sentit continuar-la tenint a la casa de Can Guitart.	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95516	Rellotge de sol de can Guitart Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX-XX	S'ha repintat recentment	<p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p>	08068-10	Carrer Masia, 32	<p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3943019,1.9753888	414344	4583036		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95609	Puig Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2	<p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p>	VI aC - I aC	Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig.	<p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p>	08068-13	Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts	<p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p>	41.3974147,1.9950810	415994	4583362		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Lúdic			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs.	81	1754	1.4	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95613	Jaciment arqueològic de la cova de Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. </span><span lang='IT'>Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span lang='IT'><span>nº reg. 9087</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span><span>Mem. Núm.: 10254.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>		Tenint en compte les intervencions realitzades amb anterioritat de tipus extractiu-miner, la preservació dels nivells arqueològics de la Cova del Coll Verdaguer és bona.	<p>Les campanyes arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2011 a les coves de la Sala de Llop i la Sala dels <em>Ursus </em>han proporcionat una visió detallada de la història i les activitats que van tenir lloc en aquests espais durant diferents períodes prehistòrics. Centrant-nos en la Sala de Llop, es va observar una interessant seqüència estratigràfica que va ser seccionada per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència, amb un tall estratigràfic d'uns 2 metres i una cronologia compresa entre els trenta-nou i quaranta-cinc mil anys, va proporcionar una millor comprensió de l'evolució del jaciment.</p> <p>El descobriment més rellevant va ser la recuperació d'una gran quantitat de copròlits en un estat de conservació excepcional, indicant que la cavitat va ser utilitzada com a cau de carnívors de manera regular. Les restes de fauna, principalment herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, juntament amb estelles i ossos que presenten senyals de mossegades, confirmen aquesta utilització.</p> <p>Els nivells d'ocupació més recents de la cavitat mostren evidències d'activitat humana durant el Paleolític mitjà, amb la presència de restes d'indústria lítica i zones amb acumulació de carbons i pedres cremades que assenyalen episodis de combustió. La campanya del 2009 va continuar centrada en la Sala de Llop, ja que la Sala dels Ursus es va trobar impracticable per la humitat.</p> <p>Malgrat les dificultats, es van exhaurir gairebé tots els nivells superiors de la sala excavada, obtenint resultats que concorden amb les campanyes anteriors. Un descobriment significatiu va ser la localització de l'obertura original d'accés a la cova, un fet que promet iniciar treballs futurs des de la boca cap a l'interior. Les campanyes del 2010 i 2011 es van centrar en els mateixos tres sectors de la cova: la Sala de Llop, la Galeria Superior i la boca d'entrada.</p> <p>L'objectiu era continuar amb els treballs anteriors i finalitzar la base del farcit de la Sala de Llop, rica en fauna. També es volia ampliar la part exterior de la boca de l'entrada, ja que encara no s'havia trobat material arqueològic. Les excavacions a la Sala de Llop van permetre completar gairebé tota la seva exploració, documentant una gran quantitat de restes de fauna relacionades amb una constant activitat de carnívors. No es va trobar restes de fauna i d'evidències d'activitat humana a la galeria superior.</p> <p>Finalment, a la boca d'entrada, la manca d'informació a causa de la quasi total absència de restes arqueològiques va confirmar que era un cau de carnívors, amb la presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà. Els resultats de les dues intervencions en les campanyes són coherents amb les campanyes anteriors i ofereixen una visió més completa de la cova. Aquesta investigació continua sustentant la hipòtesi de treball que considera la cova fonamentalment com un cau de carnívors i refugi d'hibernació de l'os bru, amb presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà.</p>	08068-17	Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.	<p>La descoberta de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova. Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal.</p> <p>Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia, específicament a l'arqueòleg territorial de la comarca, el Sr. Magí Miret. La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya,' sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal.'</p> <p>Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, i aporta valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques. El treball continuat en el marc dels projectes del SERP contribueix a ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Catalunya i en particular en la regió del Garraf-Ordal.</p>	41.3933570,1.9111110	408969	4582997		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01701.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	Inexistent\|Àrea especial de conservació	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Va ser explotat com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (Margall, Miralles, 2018: 7). La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residusEn la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.	77	1754	1.4	2484\|1785	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95616	Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XI a XIX	A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius.	<p>L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: </p> <p>La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.<br /> <br /> Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.<br /> <br /> Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.<br /> <br /> A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.<br /> <br /> L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:<br /> <br /> <strong>FASE I</strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.<br /> <br /> Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.<br /> <br /> <strong>FASE II</strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.<br /> <br /> Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.<br /> <br /> En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.</p>	08068-19	Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església.	<p>Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.</p> <p>El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.</p> <p>Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.</p> <p>Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.</p> <p>Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.</p>	41.4019341,1.9122648	409077	4583947		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091492.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012.	92\|85	1754	1.4	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95617	Jaciment arqueològic de la cova del Pla de les Comes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-del-pla-de-les-comes	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>		L'obertura actual és deguda a l'explotació minera de la Sal de Llop. Moltes coves de Vallirana, Cervelló i Begues, s'han descobert per l'explotació al segle XIX i XX de la sal de llop, mineral utilitzat per a la indústria vidriera.	<p>Cova natural d'enterrament d'inhumació aïllat.</p> <p>La Cova del Pla de les Comes ha experimentat canvis significatius, amb la seva entrada rebaixada i la presència de perfils on encara es poden observar restes de sediments d'argiles i de la sal de llop.</p> <p>En aquesta cavitat, particularment al final, es va fer una descoberta notable: un enterrament prehistòric de l'Edat dels Metalls amb aixovar. Malauradament, el material arqueològic associat a aquest enterrament ha desaparegut amb el temps. Sembla que tant els miners que van explotar la cavitat com els topògrafs que la van estudiar després, podrien haver preservat el material original.</p> <p>Just sota aquest enterrament i en un estrat més antic, es va descobrir una banya de cérvol, pot ser indicativa d'una ocupació humana anterior. Pel que fa a l'enterrament, les característiques podrien correspondre a una datació del Neolític Final-Calcolític o del Bronze, encara que caldria una anàlisi més detallada per confirmar-ho.</p> <p>La cavitat continua amb una galeria adossada a mà dreta, que condueix cap a l'entrada artificial de l'avenc-cova. Aquesta continuació suggereix que la cavitat podria tenir més secrets per revelar i destaca la importància de les intervencions arqueològiques per aprofundir en la comprensió de la seva història i ocupació prehistòrica.</p>	08068-20	Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner	<p>La cova es va explotar per a extreure'n sal de llop, de la mateixa manera que moltes coves de la zona. Es va descobrir per aquesta acció, però l'entrada natural se situa a uns 10 m més a la dreta.</p> <p>La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p>	41.3956580,1.9052800	408484	4583259	-2200/-1800 Calcolític?/-1800/- 650 Bronze?-XIX-XX	08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02001_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02002_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02003_1.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària\|BCIL	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El seu accés natural es localitza a uns 10 m més a la dreta. Al final de la cavitat es pot veure un petit espai.	78\|79\|76	1754	1.4	1762\|1787\|1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95621	Jaciment arqueològic del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LLORENS, J.1989 Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	X-XVIII	Tot i que l'enclavament que avui considerem jaciment arqueològic del castell de Cervelló, va patir al llarg dels segles l'arrasament i la destrucció de les diverses estructures i nivells d'habitatge i defensa, en arribar els anys 2010-2011, es va iniciar un període de restauració i consolidació del conjunt monumental del castell per tal de convertir-lo en un lloc visitable.Aquest esforç va incloure intervencions arqueològiques que van desvelar diverses estructures del castell i van permetre identificar múltiples fases constructives, incloent-hi una ocupació en l'edat del bronze. Aquesta iniciativa no només va contribuir a la preservació física del castell i la seva consolidació i restauració, sinó que també va obrir les portes per compartir la seva història amb el públic, posant de manifest la riquesa cultural i patrimonial d'aquesta emblemàtica construcció.	<p>El Castell de Cervelló es troba a migdia del nucli de Cervelló. Les restes, situades a una altitud de 317 metres, s'articulen en dos recintes clarament diferenciats: un superior i un inferior. El recinte inferior, també conegut com a recinte jussà, conserva vestigis d'un antic barri del castell, delimitat per una muralla. Dins d'aquest recinte, es poden identificar diverses estructures, tot i que la seva identificació precisa és dificultosa degut a l'avançat estat de ruïna. Es poden observar alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca, la qual probablement servia com a dipòsit d'aigua. La muralla que envoltava aquest recinte, malgrat estar en un estat ruïnós, encara presenta indicis de la seva estructura original, incloent-hi contraforts que evidencien una intenció defensiva.</p> <p>D'altra banda, el recinte superior esdevé el nucli principal del castell, conservant una porta o poterna, encara que molt enderrocada, i les parets d'una torre o baluard de ponent. Aquestes parets, tot i haver sofert el pas del temps, encara manifesten la seva solidesa i la seva complexitat constructiva, incloent-hi vestigis de les seves defenses. L'estructura de la torre esdevé particularment destacable, amb una planta lleugerament trapezial i lleugerament atalussada, la qual s'alça imponent al paisatge circumdant. Les dues torres es trobaven originalment unides per panys de muralla, encara que avui en dia aquesta unió s'ha perdut en gran part.</p> <p>La capella, situada a l'oest del recinte inferior, es presenta com un petit edifici rectangular amb indicis de la seva estructura romànica original. L'absis, tot i que només es manifesta a l'interior per un parell d'arcosolis, revela la seva forma semicircular característica. Malgrat l'estat de ruïna de la volta, encara es poden apreciar elements que suggereixen la seva forma apuntada original, així com l'arrencament de la mateixa, marcada per una línia d'impostes en cavet. L'aparell constructiu, format per carreus grans i ben tallats, és típic del període romànic, evidenciant el valor històric i arquitectònic de la capella en el conjunt del castell.</p> <p>L'any 2010, com a part d'un extens projecte de restauració del conjunt monumental que inclou el castell, l'església, la necròpolis i altres estructures d'habitació, es va realitzar una significativa excavació arqueològica al recinte superior del Castell de Cervelló. Aquesta intervenció va revelar una seqüència estratigràfica complexa que proporciona una visió detallada de l'evolució històrica del lloc.</p> <p>Durant l'excavació, es va observar una variació en la potència dels estrats segons la ubicació dins del recinte. A la torre, es va assolir una profunditat de gairebé 3 metres, mentre que en el sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5 metres. Els estrats superiors, marcats per enderrocs contundents, suggereixen la possible presència d'un nivell superior, el qual es va perdre a causa de la destrucció provocada per la Guerra de Successió al principi del segle XVIII.</p> <p>Els materials recuperats durant l'excavació proporcionen una cronologia detallada de l'ocupació del castell i els seus processos de modificació i abandonament al llarg del temps. Les ceràmiques recuperades, com la ceràmica blava catalana i la decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta, s'associen principalment a la primera meitat del segle XVII.</p> <p>La disposició dels paviments també va donar pistes sobre l'ús i la construcció del castell en diferents períodes. La presència d'un nivell de rajols i/o lloses de pedra apunta a la possibilitat d'un enllosat de pedra en època gòtica. Sota aquests paviments es van descobrir nivells de calç, indicant modificacions estructurals i reformes al llarg del temps.</p> <p>Les campanyes d'excavació successives, realitzades entre 2010 i 2011, es van centrar en el recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Aquestes excavacions van revelar una primera ocupació del lloc durant el bronze inicial, seguida de diverses estructures del període altmedieval. Es va documentar un primer moment d'abandonament entorn del segle XV, tot i que el castell posteriorment es va tornar a ocupar, amb reformes posteriors a partir del segle XVI.</p> <p>La destrucció del castell durant la Guerra de Successió, confirmada pels nivells d'enderroc i el material arqueològic associat, posa de manifest els canvis significatius en la història del lloc i la seva arquitectura. La posterior intervenció arqueològica realitzada el 2015, durant les obres d'instal·lació de la il·luminació, no va proporcionar noves restes significatives, tot i ser un element més en el seguiment i preservació del patrimoni històric del castell.</p>	08068-21	Situat en un esperó encinglerat que domina la vall del Llobregat i el camí de l'Ordal al Penedès.	<p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història de la regió. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions. El 992, els fills del comte, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, van decidir vendre la propietat a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló i també va adquirir la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls, establint així una important línia de propietat.</p> <p>Amb el pas del temps, el castell va passar per diverses mans i circumstàncies històriques. El 1297, Guerau de Cervelló va cedir el castell al rei Jaume II, marcant un punt de viratge en la propietat del lloc. El 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars va adquirir el castell, que posteriorment va passar a Arnau Roger II de Pallars al 1320. Després d'altres vicissituds, el castell va tornar a ser propietat de la corona, que el va vendre a la ciutat de Barcelona el 1390. A partir d'aquest moment, el castell va canviar de mans diverses vegades, passant per les famílies Bellera, Luna, Ansa, i altres distingits llinatges.</p> <p>La Guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte.</p>	41.3877849,1.9602464	413069	4582327		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203114615.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115723.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		BCIN	National Monument Record	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		La seu del Campus d'Arqueologia de la UAB del Castell de Cervelló va ser inaugurada al febrer del 2022, com a resultat d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Cervelló i la UAB, que s’inicia el juny del 2018. Les intervencions arqueològiques al Castell de Cervelló es centren en l'excavació de les últimes fases del conjunt defensiu, als segles XVI-XVIII, amb un gran volum de materials ceràmics i metàl·lics, que encara no tenen un lloc d'exposició permanent.A més de l'excavació del castell, s'està duent a terme la consolidació i restauració d'alguns dels espais per condicionar-los per a la visita del públic. Per això es compta amb ajudes de la Diputació i la Generalitat de Catalunya, seguint el Pla Director del Castell. En aquests moments, s'ha restaurat completament la capella, i s'espera aixecar murs i reparar paviments del sector Lluçà, a més de reconstruir una de les cisternes.	94\|85	1754	1.4	2131	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95623	Creu de terme d'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dordal	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XX		<p>La creu termenal és de pedra, està aïllada, i te una alçada de 5,30 metres. S'erigeix sobre d'un sòcol de planta rodona, el qual suporta tres graons superposats, tots de pedra ben tallada, seguint una forma octogonal. El fust neix d'una base ampla i motllurada, i es remata amb un capitell-magolla, tot de secció vuitavada. El fris de la magolla, ricament detallat, exhibeix a les seves cares, figures iconogràfiques en relleu, les quals estan separades entre si per sengles pilarets que delimiten els espais rectangulars interiors. En aquests espais s'hi disposen figuretes, de sants i evangelistes amb els seus símbols.<br /> <br /> Estan representats, a part dels evangelistes, les figures dels sants patrons de les parròquies veïnes, com ara Sant Pere de Subirats, Sant Mateu de Vallirana i dels municipis de l'Ordal i Cervelló, Sant Esteve. A més, s'hi inclou la figura de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu, amb una forma llatina, està orientada de nord a sud i presenta una imatge de Jesucrist a la seva banda nord i una de la Mare de Déu, dempeus damunt una peanya, a la seva banda sud.<br /> <br /> Un detall significatiu es troba al sòcol, on es pot llegir la inscripció amb la llegenda commemorativa que fa al·lusió a la seva la benedicció:</p> <p><span><span><span> <em> 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. </em></span></span></span></p> <p>Aquesta data destaca el moment en què la creu va ser erigida i beneïda, i l'any en què es va reposar, subratllant d'aquesta manera, la seva importància històrica i religiosa.</p>	08068-23	Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal	<p>La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.</p> <p>La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.</p> <p>El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.</p> <p>Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.</p>	41.3896081,1.8767312	406089	4582618	1952	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02304.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús