Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94228 | Residència geriàtrica municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal | XIX | <p>L'edifici de la residència geriàtrica es troba en el carrer Sant Narcís, un carrer sense sortida o, millor dit, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré. És de planta rectangular i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i tres pisos, que acull la residència municipal per a la gent gran.</p> <p>Es tracta d'un edifici del segle XIX que destaca per la composició simètrica de la façana, distribuïda a partir de diversos eixos de verticalitat. En planta baixa, la porta d'entrada marca l'eix central. És de punt rodó. Al costat dret, hi ha tres finestres de llinda recta, amb reixes de ferro. Al costat esquerre, una altra finestra i una porta de garatge que trenca la simetria. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb barana de ferro i quatre accessos. Aquestes obertures també són de llinda recta. Trobem dues finestres més a cada costat, de les mateixes característiques. A la segona planta, hi trobem cinc grups de finestres de punt rodó: el grup central és triple i la resta dobles. Per tant, 11 obertures. Totes les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, en contrast amb el color crema de fons del parament. Entre la segona i la tercera planta, hi ha una cornisa dentada i a la tercera planta, cinc grups de doble obertura de llinda recta.</p> <p>Com ja hem dit, el parament és arrebossat llis i pintat de color crema. A la planta baixa, al costat esquerre de la porta d'entrada, hi trobem un plafó ceràmic amb una orla floral d'emmarcament on s'hi pot llegir: 'El poble d'Arenys de Mar / a la / comunitat religiosa / Filles de Sant Josep / en agraïment / per la seva tasca social / al llarg de cent set anys'. / 1894 - 2001'. I l'escut d'Arenys entre les dues dates. </p> | 08006-435 | <p>La comunitat religiosa de les Filles de Sant Josep (Josefines) van fundar aquesta institució l'any 1894 fent servei fins l'any 2001 quan passa a mans públiques. En una nota de l'Ajuntament, publicada l'octubre de l'any 2000, diu: 'Esglaonadament, fins a la primavera de l'any vinent, és previst que les religioses de la comunitat de les Filles de Sant Josep, deixin la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor per causes internes de la comunitat. L'avançada edat de les membres de la congregació i la falta de vocacions a l'orde religiosa, han motivat que les Josefines, arreu de Catalunya, hagin de fer un reagrupament dels centres que tenen cura. Per bé que fins ara les Josefines, conjuntament amb d'altre personal laboral, han tingut cura dels ancians i malalts residents a la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor, l'esmentada residència es un Organisme Autònom Local amb titularitat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'Ajuntament, que lamenta molt que la Comunitat deixi la seva col·laboració amb la vila d'Arenys de Mar, i que ha valorat sempre molt positivament l'obra de la comunitat a Arenys, pensa adoptar en el proper Patronat de la Residència, la línia de continuar apostant per la titularitat municipal, reforçant l'equip de personal laboral per cobrir les tasques que feien actualment les Josefines'.</p> | 41.5833109,2.5469747 | 462237 | 4603612 | 1894 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-02dsc1194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-03dsc1193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-04dsc1197.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dins l'edifici hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que es comunica amb l'edifici Xifré. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 94229 | Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1 | XX | <p>Casa ubicada en un carrer secundari que uneix el carrer de Sant Pere i el d'Antoni Torrent. El carrer té cert desnivell. La casa és d'una única planta. A banda i banda, disposa de pati. És de planta rectangular, tot i que per la part posterior, la façana està una mica esbiaixada. Es tracta d'una construcció de gran simplicitat però que embelleix un espai que podria molt bé presentar unes parets de tancament, pròpies d'espais marginals. En canvi, aquesta casa presenta una façana de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. El central és la porta d'entrada i els laterals sengles finestres amb balconada de reixa. Les tres obertures són de llinda recta i tenen un recreixement llis, que contrasta amb el parament arrebossat imitant carreus. </p> <p>Destaca una franja esgrafiada amb motius vegetals geomètrics sota una cornisa dentada de costat a costat i un capcer recte amb l'any 1933 esgrafiat.</p> | 08006-436 | Baixada de Sant Rafael, núm. 1 | 41.5803052,2.5477277 | 462299 | 4603279 | 1933 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94229-02dsc9928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94229-03dsc9927.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 94230 | Capella dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-caputxins | XX | <p>Capella de construcció moderna ubicada per damunt el convent dels Caputxins, en el pla conegut com a Pla dels Frares, referit a l'espai al voltant de la capella, però també més enllà, on s'hi inclouen construccions que abans pertanyien als Caputxins, com recorda una placa commemorativa.</p> <p>La capella és de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües i un petit porxo amb coberta de teules, sostingut per quatre pilars. El campanar és de cadireta amb doble espai per a les campanes, tot i que només n'hi ha una. L'altre resta buit. L'espai interior és diàfan i molt lluminós.</p> | 08006-437 | Carrer de Santa Maria, núm. 7 | 41.5841881,2.5497183 | 462467 | 4603709 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-02dsc1173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-03dsc1179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-04dsc1172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-05dsc1178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-06dsc1174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||
| 94231 | Fornícula de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-pere | XX | <p>Fornícula amb la imatge de bulto de Sant Pere, ubicada a l'escaire de les façanes de llevant i de migdia de l'edifici situat a la Riera del Bisbe Pol, número 47.</p> | 08006-438 | Riera del Bisbe Pol, núm. 47 | 41.5808592,2.5498695 | 462478 | 4603339 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-02p1580999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-03p1590001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||
| 94232 | Club Nàutic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic | XX | <p>Primer edifici destinat a acollir el club nàutic. És d'una única planta i fa la forma de 'L'. Amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabament amb ràfec. A la façana de llevant, unint els dos cossos de la planta, hi trobem un petit atri, amb quatre arcades.</p> <p>El parament és llis, pintat de blanc, amb un petit sòcol de pedra.</p> | 08006-439 | Carrer del Port, núm. 3 | <p>El Club Nàutic d'Arenys de Mar es funda l'any 1952 i és el quart més antic de Catalunya i el més antic no situat en una capital de província. Agustí Montalt, president del Barça, també ho fou del Club Nàutic d'Arenys.</p> | 41.5794317,2.5583151 | 463181 | 4603177 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-02dsc8561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-03p1540767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-04p1540768.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seves instal·lacions es troben al Port d'Arenys de Mar, on disposa d'una Escola de Vela i un 'Centre de Perfeccionament Esportiu'. Alguns regatistes olímpics espanyols han estat socis d'aquest club. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 94233 | Bassa de molí de Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-moli-de-can-guri | XVI-XVIII | <p>Bassa del molí de Can Guri, situada al marge que forma la penya del Portinyol, excavada en el sauló. És de forma trapezoïdal i salva un gran desnivell. Tot i que no es conserven restes visibles de l'antic molí, la bassa està plena d'aigua.</p> | 08006-440 | Carretera Nacional- II, 48 | 41.5817570,2.5650555 | 463744 | 4603433 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-02p1560606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-03dsc0153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-04p1560615.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||
| 94254 | Fons Elvira Elias i Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet | <p>AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (2009)<em>. Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>LLODRÀ, Joan Miquel (2012). Elias, Elvira. <em>Una senyora de Barcelona</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 – Arenys de Mar, 2016), un referent de la història de la il·lustració infantil catalana.</p> <p>Aquest fons està format per una interessant col·lecció de llibres d’art on destaquen les especialitats de pintura, escultura i arquitectura d’arreu del món. També hi trobem una gran quantitat de material i informació referent al seu pare, Feliu Elias, gran dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d’art, el qual signava sota el pseudònim d’”Apa”, tal com correspondència o manuscrits originals. Novel·les i publicacions periòdiques completen el seu llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació i d’incorporació al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament l'any 2004.</p> | 08006-441 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | 41.5801379,2.5490896 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La trajectòria estilística de la carrera d'Elvira Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 94255 | Fons Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p> | 08006-442 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801539,2.5490836 | 462411 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||
| 94259 | Fons Esyllt T. Lawrence | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence | XX | En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils. | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p> | 08006-443 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p> | 41.5801269,2.5490937 | 462412 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||
| 94261 | Fons Antoni Miquel i Mayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola | XIX-XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p> | 08006-444 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p> | 41.5801881,2.5490762 | 462411 | 4603265 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||
| 94264 | Fons Enric Maass | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p> | 08006-445 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p> | 41.5801228,2.5491057 | 462414 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 94265 | Fons Tiona Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p> | 08006-446 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801394,2.5490917 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||||
| 94266 | Fons Núria Nogueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Núria Nogueras (1956-2000), periodista i impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, associació de dones afectades pel càncer de mama.</p> <p>El Fons conté diversos programes de Televisió Espanyola (TVE), on va realitzar reportatges d'actualitat; uns 19 vídeos emesos durant els anys 1983, 1987 i 1988.</p> | 08006-447 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801419,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Grup Àgata fou el responsable de la campanya amb el nom 'Projecte Núria Nogueras' en homenatge a la periodista arenyenca. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 94267 | Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p> | 08006-448 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p> | 41.5801434,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 94270 | Fons Lluís Montmany i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal | XX | <p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p> | 08006-449 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p> | 41.5801529,2.5490910 | 462412 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troben en procés de catalogació. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 94271 | Can Gallego o Can Nogueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallego-o-can-nogueras | XIX-XX | <p>Casa aïllada, als quatre vents, ubicada al vessant de llevant del Turó de Portinyol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta, s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa no són visibles des de l'exterior; però en el primer pis s'observen tres balcons, amb barana de ferro i persianes de llibret. Amb un recreixement del parament que les emmarca encapçalat per un trencaaigües amb una fulla d'acant central com a motiu ornamental. A la segona planta, hi trobem tres grups d'obertures dobles d'arc de punt rodó, amb trencaaigües arquejada. Les obertures de planta baixa i primer pis són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color crema. Als escaires i a les obertures de planta baixa i primer pis hi trobem un recreixement, com ja s'ha dit, pintat d'un color més fosc que contrasta amb el fons de la façana. A les divisòries de les diferents plantes hi ha una motllura. El coronament és una cornisa motllurada que fa de ràfec i un coronament al damunt, llis i esglaonat al centre i als laterals. La tercera planta s'afegí posteriorment.</p> | 08006-450 | Carrer Portimar, núm. 51 | <p>Antigament es coneixia com a Can Nogueras, però ja des d'abans de la Guerra Civil espanyola (1936-39), es coneixia com a Can Gallego. Nom del llavors propietari que fou molt popular a Arenys de Mar. El besavi de l'actual propietari la va comprar abans de la guerra. Les seves terres s'estenien per tot el turó, que estava plantat de vinya fins els anys 40 del segle passat. La barraca de vinya d'aquest mateix carrer formava part d'aquesta finca; així com els fortins. Tant els que són visibles com un que hi ha colgat, segons informació oral facilitada per l'actual propietari.</p> <p>Després de la vinya van plantar-hi pins i el pare de l'actual propietari i va fer el mirador del turó. A la seva època també es va reformar l'interior, de la mà de l'arquitecte Bonet Garí.</p> <p>Durant la retirada de l'exèrcit republicà serví d'estada a l'Estat Major de la República i després s'hi instal·laren els soldats italians.</p> | 41.5827060,2.5631994 | 463590 | 4603539 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94271-02p1560580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94271-03p1560596.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un safareig construït l'any 1850. Tenia una altra barraca, pous i mines per treure aigua del rial. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 94272 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d'esglésies. Maresme. Vol. 24. Barcelona: editorial Pòrtic.</p> | XX | <p>El fons referent a Arenys de Mar que es pot trobar a l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de 102 fotografies de l'inventari d'esglésies, en blanc i negre fetes entre els anys 1900 i 1985 que corresponen a 29 edificis religiosos. Més unes 500 fotografies i postals externes. També disposa d'una petita mostra de trenta goigs d'advocacions diverses; uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.</p> | 08006-451 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.5795006,2.5515549 | 462617 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||
| 94308 | Rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-planeta | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar, a la platja del Cavaió. La vegetació està molt alterada però encara s’hi pot trobar alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d’abundant canyissar. </span></span></span></span></span></p> | 08006-452 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalano-balear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5932400,2.5562800 | 463019 | 4604711 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-02p1580089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-03p1580086.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94309 | Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Serp és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. S’origina dessota mateix de la fina de ca n’Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d’en Botifarra, on s’eixampla lleugerament. En aquesta zona concretament, hi ha diverses finques, entre elles, can Peric al vessant hidrogràfic dret i can Vallbona a l’esquerre. Algunes són antigues cases d’estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu. En el seu tram baix o final, està fortament urbanitzat i el llit del torrent malgrat ser transitable és molt estret i els marges de terra s’han transformat en murs obrats. El de la llera esquerra és el més antic, de pedra unida amb morter de calç que protegeix una zona de càmping, mentre que el dret ho fa d’una zona urbanitzada ara ja fa uns anys i és de formigó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pujada, els murs alternen amb marges de terra, on la vegetació és bàsicament de canyissar, alzines i lledoners. Destaca una zona molt interessant d’alocs i magraners que coincideix amb la part alta del rial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar a la platja del Cavaió. És justament en la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn. </span></span></span></span></span></p> | 08006-453 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5883600,2.5603800 | 463358 | 4604167 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-02p1560578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-03p1560570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-04p1570975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-05p1570976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-06p1560576.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94310 | Rial de Sa Clavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de sa Clavera és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, a la fondalada del Remei que s’origina en un turonet de tot just 200 metres d’alçada, situat per sobre de can Deri i desemboca a la Riera d’Arenys de Mar pel seu vessant hidrogràfic dret. Ja al segle XVII i XVIII el seu tram mig-final es va anar convertint en un carrer més d’Arenys de Mar i és un dels rials dels que ha patit més la transformació. La seva llera es va cimentar i el seu tram superior fou escapçat per a construir-hi el peatge de l’autopista. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’ortofotomapa de l’any 1945, que és la primera imatge de satèl·lit aèria consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot veure amb gran claredat el recorregut del rial que baixa per can Deri (Arenys de Munt). També es pot veure el seu tram final urbanitzat i com transcorre per davant del camp de futbol, encara llavors amb poquíssimes construccions al seu voltant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els ortofotomapes a partir d’aquest any, es pot veure un salt important a partir de la construcció de l’autopista però la pressió urbanística encara es va mantenint fins a finals dels anys vuitanta on l’any 1986 ja es veu que el sector entre la riera i can Pica i can Montalt ha iniciat una nova fase d’urbanisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord del municipi, entre can Montalt i la Raureta, la llera com hem dit està cimentada i es conserven alguns murs antics de pedra per evitar inundacions. Els altres són moderns, de ciment. Només gairebé a tocar de l’autopista hi ha alguna alzina. Llavors el rial es converteix en un camí de ronda que transcorre pel costat de l’autopista i es perd el seu recorregut original.</span></span></span></span></span></p> | 08006-454 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5857000,2.5411700 | 461755 | 4603880 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-02dsc5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-03dsc5539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-04dsc5521.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94311 | Rial de Sapí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sapi | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Sapí neix al municipi veí d’Arenys de Munt. És un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. En construir l’autopista es va modificar part del seu recorregut. El tram d'Arenys de Mar, és visible per dessota el revolt que marca el carril d’incorporació a l’autopista del Maresme C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas. Aquest tram està situat en una petita vall entre turonets molt suaus, poblats bàsicament d’alzines, pi i algun garrofer barrejat amb canyissar. Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial. La llera del rial només està separada del carrer urbanitzat per una vorera. En algun tram on hi ha vegetació, s’hi observen alguns abocaments, inclosa la de restes de poda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l’avinguda Fons de les Creus, el curs d’aigua queda soterrat uns metres per començar a baixar entre mig de l'Hort del Bisbe, mentre que a mà esquerra, hi ha un seguit de cases construïdes de nova planta. Tot aquest tram està resseguit per un passeig amb plàtans i una barana de fusta protegit per un mur de pedra superposada per estabilitzar la llera, on s’hi ha edificat. Un cop passats els hivernacles, el rial queda novament encaixat entre murs i canyes fins que queda engolit per una canalització soterrada, que travessa una zona comercial, la carretera Nacional II dessota la rotonda i la via del tren fins a desembocar a la platja de les Roques d’en Lluc.</span></span></span></span></span></p> | 08006-455 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5832300,2.5387700 | 461554 | 4603607 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-02p1590045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-03p1590047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-04p1590044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-05p1590049.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94312 | Rial de Valldemaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-valldemaria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de Vallmaria és un dels cursos d’aigua secs de la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. És el més septentrional del municipi. En el tram de capçalera, es correspon amb el camí antic que va de Canet a Arenys de Munt. Transcorre pel Pla d’en Sala i l’Horta de les Flors, fins que rep les aigües d’un afluent, el rial del Pollroig que s’incorpora pel seu vessant hidrogràfic dret, entre ca l’Alero i can Biscarri. A partir d’aquest moment, el rial es converteix en termenal cap el municipi veí de Canet de Mar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el seu darrer tram, travessa la carretera Nacional II i la via de tren, per desembocar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> | 08006-456 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921200,2.5674600 | 463950 | 4604582 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-02p1580960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-03p1570268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-04p1570271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-05p1580961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-06p1580962.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94313 | Rial del Cavaió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08006-457 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5852900,2.5650600 | 463746 | 4603824 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-02p1560587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-03dsc0150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-04p1560588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-05p1560590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-06p1560593.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94314 | Rial del Frontori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-frontori | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. </span></span></span></span></span></p> | 08006-458 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5931200,2.5523100 | 462688 | 4604699 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-02p1580134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-03p1580124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-04p1580125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-05p1580127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-06p1580136.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94315 | Rial d'en Botifarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> | 08006-459 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921100,2.5619500 | 463491 | 4604583 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-02p1580029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-03p1580030.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94316 | Rial Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-llarg | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial Llarg és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix en el municipi veí d’Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que mena a Can Gibert i a l’ermita del Remei. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a l'alçada de la C32, la llera és de terra i els marges contenen vegetació arbustiva i arbòria que va des del llorer al magraner, l’aloc, l’alzina i el lledoner. S’hi localitza presència no només del senglar, sinó d’altres mamífers com la fagina i multitud d’ocells indicadors de que el seu estat de conservació és bo. En el tram on hi ha canyissar, els pagesos el mantenen controlat ja que n’obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres. En el seu recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d’aigua. Els murs de les finques d’hortes el canalitzen i, bàsicament, és a partir de l’autopista del Maresme que la llera està cimentada i els marges protegits amb murs de pedra, collats amb morter de calç on s’hi observen diverses èpoques constructives. Aquest tram és el situat a ponent del turó de les Garses, baixant per Can Lloveres i can Farra. Al nord del turó de les Orenetes, s’incorpora pel vessant hidrogràfic dret, el rial d’en Navarra, mentre que per l’esquerra i més endavant, ho fa el rial de Vall de Gata i el seu afluent (rial de Cerinyana) i desapareix, soterrat fins a la seva desembocadura, travessant la carretera Nacional II, la via del tren al sud de la platja de les Roques d’en Lluc, molt a prop de la Punta del Canyadell. </span></span></span></span></span></p> | 08006-460 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921100,2.5619500 | 463491 | 4604583 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-02p1570814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-03p1570823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-04p1570895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-05p1570835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-06p1570893.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94317 | Rial de Pau Costa o Bareu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-pau-costa-o-bareu | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Bareu o de Pau Costa, en el tram final, és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. Es forma a partir de tres afluents, que s’originen al municipi veí d’Arenys de Munt. De ponent a llevant són: el rial d’en Piteu, el rial de Vallfiguera i el rial del Frontfori que van confluint un darrera l’altre per formar un dels rials més impredictibles i perillosos en cas de pluges: el rial del Bareu. La construcció de l’autopista del Maresme va alterar el seu sistema hidrogràfic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de ca l’Oller sembla que el traçat es fa més evident i pel vessant hidrogràfic esquerra se li afegeixen les aigües procedents de la Tronqueda. Per sota de ca l’Oller, la llera ja està gairebé canalitzada i la pressió urbanística ha comportat que molts dels seus trams quedin soterrats degut a l’obertura de carrers i edificacions que van sorgint al llarg del seu recorregut. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel seu vessant hidrogràfic dret, justament dessota can Forades, s’ajunta amb el rial d’en Piteu i per sota terra, travessa la plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren on, soterrada, continua per la Plaça de l’Onze de Setembre, fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia, a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> | 08006-461 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5868500,2.5521200 | 462669 | 4604003 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-02p1570915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-03p1570916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-04p1570917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-horts-del-bareu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-rial-del-bareu.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 94329 | Pous del rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-rial-de-la-planeta | <p>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</p> <p>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</p> <p>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</p> <p>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</p> <p>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</p> <p>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial.</p> <p>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</p> | XIX-XX | Deteriorament per manca d'ús. | <p><span><span><span><span><span><span>A la capçalera del rial de la Planeta, per sobre de l’autopista, gairebé a tocar del límit de terme amb Arenys de Munt, es localitzen dos pous d’obra, un a la dreta i l’altra a l’esquerra del llit rodat, distants l’un de l’altra tot just d’una cinquantena de metres. Pujant de mar a muntanya, el primer d’ells se situa a mà dreta, encaixat en un marge de canyes. Es tracta d’un registre cilíndric amb pou vertical excavat al terra. Està construït de pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. La part superior és de planta lleugerament rectangular amb coberta de tartana. Està feta de maó pla amb restes d’arrebossat de diverses èpoques. El seu diàmetre interior aproximat és d’1’30 m. No té ampit com els d’ús domèstic. La portella, de ferro o de fusta, ja no es conserva i sembla haver estat arrencada, la qual cosa fa que la boca del pou no tingui cap mena de protecció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns metres més amunt, a mà esquerra, trobem una segona construcció parcialment descalçada i envoltada de canyissar. Com pel primer cas, consisteix en un registre cilíndric fet de maó amb pou vertical excavat al terra fet de maó. La superfície està protegida per una estructura murària molt senzilla feta de maó amb cobert a un únic vessant i arrebossat. En el frontal es pot llegir la data de 1914, i a mà dreta, esgrafiat damunt les restes d’alguna reparació de morter ràpid el nom probablement de qui ho va fer o reparar “José Cu(...)a (...). Voltant aquesta estructura hi ha una finestreta d’uns quaranta centímetres de costat amb una reixa de ferro en forma de creu i un filat tot rebregat. Adossada al pou hi ha una barraca amb cobert a doble vessant, sustentada per una biga de fusta. Tant a la paret de llevant com la de ponent, i a ambdós costats d’aquesta biga hi ha dos orificis més, totalment simètrics, que haurien servit per col·locar-hi dues bigues més. El carener de la coberta estava protegit per una filera de teules.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació està feta amb maó col·locat dret sense arrebossar. La boca del pou, està mig tapada per una estructura de morter amb maó i barnilles d’acer, probablement fruit de reparacions posteriors. Actualment el fons del pou visible, d’uns dos metres i mig a tres metres de fondària està ple de brutícia i tot i que no hi ha aigua, almenys en superfície, no hi ha cap protecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-462 | Rial de La Planeta | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, format a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del trem, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> | 41.5926700,2.5563000 | 463020 | 4604648 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-02p1580087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-03p1580090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-04p1580091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-05p1580092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-06p1580093.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 95107 | Carener del turó de la torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats | <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </p> <p>Catàleg de Patrimoni Natural d'Arenys de Mar (2003)</p> | <p>Carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar que va de nord a sud i limita amb la població de Canet de Mar i el Rial Llarg. Més al nord, la travessa d'est a oest el camí del Remei amb una zona d'hortes i cases de pagès que continuen un xic més amunt, en direcció nord fins als límits de la població, que queda trencada per la presència de l'autopista del Maresme, C-32. La vegetació que s'hi observa és majoritàriament ocupada per pi pinyoner i pi blanc amb poc sotabosc degut a la forta presència humana. Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.</p> | 08006-463 | 41.5719130,2.5304580 | 460854 | 4602354 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||||
| 95108 | Rial del Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-canyadell | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Rial que drena la vall forestal del turó o carener de la torre dels Encantats, i que desemboca a la platja de la Musclera.</p> | 08006-464 | Rial del Canyadell | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5724300,2.5322400 | 461003 | 4602411 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95108-02rial-del-canyadell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95108-rials.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 95109 | Punta del Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punta-del-canyadell | <p>Conjunt de roquissars litorals que fan de límit nord de la platja de la Musclera, i que cauen de la penya del Canyadell. Destaquen per ser un dormidor o zona d'estada temporal del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), un dels més destacats del Maresme. També cal remarcar la presència de vegetació típica de roquissars litorals, com el fonoll marí (Chrithmum maritimum). I com ja s'ha inventariat en altres fitxes, aquests roquissars acullen diversos búnquers. </p> | 08006-465 | 41.5726800,2.5386700 | 461539 | 4602436 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-02dsc0471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-03p1560772.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||
| 95110 | Garroferar del carener del turó de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes | <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003)</p> | <p><span><span><span><span><span><span>Antic camp de garrofers, des de fa anys abandonat, que encara podem trobar al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell. És un dels darrers grans conjunts de garrofers que resten a Arenys de Mar, mostra d'un conreu molt típic als careneres del Maresme, a prop del litoral. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-466 | 41.5746500,2.5311500 | 460913 | 4602658 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||||
| 95111 | Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar | <p>Estudi de la plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar (2006)</p> | <p>Arbreda monumental de plàtans (Platanus x hispanica) situada a banda i banda del curs de la Riera d'Arenys. Desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs i depassa els vint-i-cinc metres d'alçada, tot i que es controla la seva alçada amb podes regulars. El perímetre del tronc oscil·la per la majoria d'exemplats més vells entre 2,80 cm i 3,60 metres, mentre que el perímetre de la base pot superar els 6,30 metres de diàmetre.</p> <p>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, moltes d'elles provocades pels impactes dels vehicles a l'hora d'estacionar. També s'observa alguna ferida de poda antiga </p> <p>La copa està força ramificada. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i examplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</p> | 08006-467 | Riera d'Arenys de Mar | <p>El conjunt més antic (uns 220 exemplars) prové de plançons de la Devessa de Girona, i són de meitat del segle XIX. </p> | 41.5792512,2.5511470 | 462583 | 4603160 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95111-p1550220.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 95112 | Camí del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei | <p>Camí que connecta el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei d'Arenys de Munt, on fins fa pocs anys s'hi feia un aplec que reunia veïns i veïnes d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Transcorre en sentit est-oest, per dessota l'autopista del Maresme. S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra. El camí, enquitranat, és costerut i estret amb marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta. La vegetació arbòria està composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.</p> | 08006-468 | Camí del Remei | 41.5767806,2.5286405 | 460705 | 4602896 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570865.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha detectat presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus (Cylindropuntia tunicata), que s'expandeix amb facilitat i posa en perill la vegetació i la fauna locals. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||
| 95113 | Xiprers del cementiri de Sinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sinera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p>Pascual, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Tercera edició. Barcelona: Pòrtic Natura, p. 157.</p> | <p>Conjunt de xiprers (Cupressus sempervirens) que embelleixen els carrers del cementiri de Sinera. Hi ha més d'un centenar d'exemplars d'edat adulta amb alçades que depassen els vint metres. Tenen una capçada compacta i estreta. L'escorça és de color marró grisenc, amb llargues fissures longitudinals que no s'exfolien. Les branques són cilíndriques i les fulles imbricades, molt petites, ajagudes a la branca. El pol·len sorgeix entre els mesos de febrer i març. La pinya o estròbil té una forma més o menys arrodonida, que primerament és de color verd i amb el temps es torna de color bru i va caient.</p> | 08006-469 | <p>Es creu que la seva presència en els cementiris té a veure amb el seu aspecte, sempre verd i majestuós creixent cap el cel, ja que d'aquesta manera ajuda a les ànimes dels morts a encaminar-se cap el cel.</p> <p>La mitologia grega i romana dona nombroses explicacions. Segons Teofrast, el xiprer estava consagrat al déu de la mort, Hades, perquè un cop tallat, l'arbre mai rebrota. Horaci explica que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i envoltaven el cos amb les seves fulles. Plini el Vell escriu que una branca d'aquest arbre penjada de la porta d'una casa era un signe fúnebre. Un altre és el cas que es relata en la mitologia grega, que explica que Ciparís va matar per error un cérvol. La seva pena fou tan gran que implorà al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo eternament. Apol·lo li concedí transformant-lo en xiprer. Sense saber-ho, aquest arbre esdevingué una figura de dol cap als éssers humans.</p> <p>Els romans també el feien servir com a símbol d'hospitalitat, tradició que ha perdurat fins els nostres dies. Si una casa tenia un xiprer plantat a l'entrada, el viatger sabia que hi podria beure aigua. Si n'hi havia dos de plantats, podrien menjar i beure i si n'hi havia tres, hi podrien dormir.</p> | 41.5775340,2.5463964 | 462186 | 4602971 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95113-p1550251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95113-p1550252.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||
| 95114 | Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana | <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de sis grans pins pinyoners (Pinus pinea) de port monumental, situats al parc de Can Quintana. Els trobem entre l'extrem nord del parc i les cases del carrer Hort del Bisbe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d’agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s’hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</span></span></span></span></span></p> | 08006-470 | 41.5797956,2.5456466 | 462125 | 4603223 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana7.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d’altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d’incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||
| 95115 | Parc de Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-quintana | <p>Parc situat a les antigues hortes de Can Quintana. Es conserven els garrofers, pins i alzines que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> | 08006-471 | 41.5795230,2.5461638 | 462168 | 4603192 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana7.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||
| 95116 | Parc Fèlix Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull | <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> | 08006-472 | 41.5832626,2.5521117 | 462666 | 4603605 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||
| 95117 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-1 | <p>El Parc dels Països Catalans, dona nom a l'espai urbà fruit de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure. La seva superfície total és de 3.312.67 m2, i és de titularitat municipal. <span><span><span><span><span><span>Un altre dels grans parcs d'Arenys de Mar, que aplega un conjunt de grans pins pinyers.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'ha projectat una intervenció integral per potenciar el seu entorn natural i per tal que esdevingui un espai de referència des del punt de vista de l'educació ambiental. </span></span></span></span></span></span>L'objectiu plantejat és el de crear un espai públic de lleure, amb zones diferenciades: pineda, a més d'un equipament poliesportiu a disposició dels convilatans per a fer-hi activitats.</p> | 08006-473 | <p>Parc inaugurat l'any 2000. L'Ajuntament anunciava, aquell any, que l'11 de setembre, es podria visitar el nou parc dels Països Catalans, un nou equipament per a la població a l'Stella Maris. Precisament, l'Ajuntament d'Arenys i un gran ventall d'entitats i associacions arenyenques ja farien l'ofrena floral habitual per la Diada, al mateix Parc. Feia molts anys, que es cercava un lloc idoni que pogués portar el nom i la simbologia catalanista i nacionalista. Fins ara, les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya s'havien portat a terme a la plaça de l'Església i al Calisay. A la nit, al mateix indret, es va fer un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.</p> | 41.5881973,2.5455662 | 462123 | 4604156 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-03p1570738.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||
| 95118 | Alzina de la plaça de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-de-la-mina | <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada a la plaça de la Mina. És l'element principal d'aquest racó del nucli antic. </p> <p><span><span><span>La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L’anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L’alzina floreix als mesos d’abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. </span></span></span></p> | 08006-474 | Plaça de La Mina | 41.5825691,2.5473836 | 462271 | 4603530 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95118-02p1570947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95118-03p1570948.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 95119 | Til·ler de l'edifici Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-ledifici-xifre | <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Til·ler (Tilia sp.) de grans dimensions situat a l'extrem nord de l'edifici Xifré. El tronc és recte amb l'escorça que es desprèn anualment en forma de llargues tires perfumades. Les fulles són cordiformes, amb la vora serrada, de color fosc a l'anvers i verd clar platejat al revers. La flor és molt aromàtica, en forma de xicotets grocs amb una bràctea allargada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-475 | Carrer d'Auterive, s/n | 41.5835237,2.5457128 | 462132 | 4603636 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l’hemisferi nord. La flor d’aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats.De les seves fulles, un cop descompostes, se n'obté un humus amb un alt contingut mineral.En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||
| 95120 | Alzines del Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> | 08006-476 | Rial de La Serp | 41.5832934,2.5635736 | 463621 | 4603603 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 95121 | Palmeres de l'escola Presentació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-477 | Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 | 41.5853551,2.5482002 | 462341 | 4603839 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 95122 | Penya del turó del camí de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat | <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-478 | Camí de La Pietat | 41.5769734,2.5465504 | 462199 | 4602909 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 95123 | Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies | <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-479 | Rial de Canalies | 41.5881704,2.5566725 | 463049 | 4604148 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||||
| 95124 | Horta Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-480 | Carrer Doedes amb carrer Barcelona | 41.5884370,2.5411937 | 461759 | 4604184 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||||
| 95125 | Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-481 | Rial de Sa Clavella | 41.5866362,2.5407770 | 461723 | 4603985 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||||||||||
| 95126 | Rial de Vallfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-482 | Rial de Vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5903391,2.5476658 | 462300 | 4604393 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 95127 | Rial del Pollroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-483 | Rial de Pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5907849,2.5650567 | 463749 | 4604434 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||||
| 95128 | Penya del Portinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol | <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-484 | 41.5803480,2.5573905 | 463104 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml