Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37935 | Can Corrioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles | AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. | XIX-XX | Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. | 08007-250 | Rambla Francesc Macià, 57 | L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37940 | Barraca del Sot de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | XIX-XX | Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. | 08007-255 | Torrent de les Basses d'en Sants | 41.6304000,2.5379300 | 461512 | 4608844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37948 | Font de Can Trici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-trici | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 72. | L'obertura de la pista forestal provocà esllavissades de terres que han tapat part de l'entorn. | Font de vessant que brolla directament del terra, no té cap galet i l'aigua va a parar directament en un safareig de planta rectangular que hi ha al costat i que servia per regar. Ha quedat mig colgada en les obres d'obertura de la pista forestal. Entorn de llaurers, sotabosc, alzinar, castanyers, avellaners, ... | 08007-263 | Torrent del Fangar | Es troba en un punt on antigament hi passaven ramats, a mig camí de Canet. | 41.6156100,2.5553200 | 462952 | 4607195 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37949 | Font de la Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-milans | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 52. | Font de vessant a l'inici de la Riera de Sobirans que raja d'un galet de ferro i cau en el propi torrent. Un parell de rajoles indiquen el nom de la font amb lletres verdes sobre fons blanc. Al costat, en un marge una mica més amunt, hi ha una taula feta amb una roda de molí i un banc de pedra. | 08007-264 | Riera de Sobirans | Es parla d'una antiguitat de 400 o 500 anys i que es tracta d'una de les fonts més populars d'Arenys de Munt. En obrir el camí de Rupit quedà colgada, però el treball i l'interès d'uns voluntaris arenyencs va fer possible la seva recuperació. | 41.6143100,2.5055000 | 458800 | 4607073 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37954 | Pou Francesc Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-francesc-font | XIX | Pou de recollida d'aigua de mina; de planta circular amb les parets fetes de paredat, amb pedra petita irregular unida amb morter, i arrebossades. Coberta de volta i portella de ferro amb les inicials 'F.F'. Està una mica elevat del nivell de la riera i cal pujar uns esglaons per accedir-hi. | 08007-269 | Riera de Sobirans | 41.6159900,2.5110900 | 459267 | 4607257 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37955 | Pou de Can Jaume Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaume-alzina | XVIII-XIX | En desús | Pou d'aigua pertanyent a l'antiga masia de Can Jaume Alzina. És de planta quadrangular. Està molt amagat per la vegetació i deteriorat. Les parets són de maons i fins fa poc es podia veure la corriola per recollir i estirar la corda. | 08007-270 | Nord-oest del municipi. | 41.6132300,2.4972800 | 458115 | 4606957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37956 | Font de Can Pugep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pugep | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 64. | Font d'aigua de mina de 70 metres de longitud que raja per un canaló de pedra i l'aigua va a parar en una pica quadrada de pedra granítica. Després va a una bassa rectangular que serveix per regar i pel consum de la casa. Al davant de la font hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí, ombrejada per un taronger, i al voltant hi ha tres bancs de pedra. | 08007-271 | Can Pugep | És una de les més ben considerades del municipi, per la seva antiguitat i per la qualitat de les aigües, que diuen que són medicinals. Antigament, el jovent d'Arenys de Munt anava a les fonts la nit de Sant Joan, a menjar anissos i xocolata; una de les fonts més transitades era la de Can Pugep. | 41.6141300,2.5267400 | 460570 | 4607043 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada font de Can Culubret. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37957 | Font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fontana | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 39. | Font de vessant que brolla d'una pedrera amb un petit safareig de planta rectangular recolzat al marge i a sota del camí. La font està al darrera del safareig dins d'un fondal amb un entorn de pollancres i eucaliptus. | 08007-272 | Serra dels Termes | Segons la tradició oral es va fer explosionar una barrinada a la pedrera per treure'n més profit. El 7 de març de l'any 2004 s'inaugurava el paratge recuperat per l'entitat 'Fot-li castanya' amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l'Ajuntament de Canet i Sàlvia Associació de dones. | 41.6097400,2.5556500 | 462976 | 4606543 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37958 | Relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleno | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25. | XX | Consisteix en pelar pomes del 'ciri' o 'camoses'. A la part oposada al 'cupoll' de la poma, se n'extreu un tap de forma cònica per col·locar-li en el seu moment l'anomenat 'tap' del relleno. El tap consisteix en formar una massa amb els següents ingredients: 300 grams de carn trinxada, dos ous, 50 grams d'ametlles torrades i trinxades, una pela de llimona ratllada, mitja presa de xocolata ratllada, 100 grams de melindros engrunats i un polsim de sal. Un cop formada la massa, es tapa la cavitat de cadascuna de les 24 pomes. En una paella amb 200 grams de llard s'hi posen les pomes de manera que els taps estiguin capgirats. Quan els taps estiguin fregits, s'agafa una cassola de terrissa, prèviament amb el llard desfet, i a continuació s'hi posen les pomes, procurant que els taps mirin cara amunt. Tot seguit, les restes de xocolata (ratllada), de les ametlles torrades ( i picades), dels melindros (engrunats), del sucre i d'un tros de llimona ratllada, se'n fa una pasta i s'afegeix a la cassola on ja hi haurà les pomes. Es deixen coure a foc lent, fins que estiguin cuites. | 08007-273 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37959 | Can Jaume Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-alsina | XVIII | Coberta i parets enderrocades. | Masia enderrocada de la que només es conserven les parets, envoltada d'exuberant vegetació que n'impossibilita l'accés sense un equipament específic. La seva planta, pel que es pot entreveure, seria rectanglar. Per la forma del que semblen les façanes laterals tindria una coberta a dues aigües. Al costat hi havia un pou per subministrament d'aigua. La vista sobre la vall de Sobirans és magnífica, però és impossible entrar a la casa per culpa de la vegetació. | 08007-274 | Capçalera de la Riera de Sobirans | 41.6132400,2.4976100 | 458142 | 4606958 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37959-foto-08007-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37959-foto-08007-274-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37960 | Cova de sauló núm. 1 de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-1-de-can-popa | XIX-XX | Sostre caigut des de fa molts anys | Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 70 cm d'amplada i 170 cm de llargada donava accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 160 cm. En aquest cas, trobem un petit apèndix a la dreta (les 2 en posició horària). L'actual propietari ens ha dit que ell sempre l'ha vist amb el sostre caigut. La utilitza per emmagatzemar-hi patates. | 08007-275 | Can Popa | 41.6200500,2.5271300 | 460606 | 4607700 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37961 | Cova de sauló núm. 2 de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-2-de-can-popa | XIX-XX | Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 80 cm d'amplada i 250 cm de llargada dóna accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 170 cm. A l'interior hi ha un petit banc excavat en el sauló. L'actual propietari la utilitza per emmagatzemar-hi portadores, botes i altres estris. | 08007-276 | Can Popa | 41.6202700,2.5273800 | 460627 | 4607724 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37962 | Font de Can Popa o del Buldrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa-o-del-buldrau | XVIII | Font que neix en el Torrent de Buldrau i es recull uns 125 metres més avall mitjançant un pericó que condueix l'aigua a una pica de granit amb un sobreeixidor a una bassa de planta rectangular de 6'95 x 4'30 x 1'75 metres, amb una capacitat de 30.000 litres. Actualment, l'aigua d'aquesta bassa és bombejada a un dipòsit circulat molt més gran i modern que hi ha al costat. | 08007-277 | Can Popa | 41.6204300,2.5266100 | 460563 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Raja poquet | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37963 | Senyar per enyorament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyar-per-enyorament | Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15. | XX | Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena. | 08007-278 | Arenys de Munt | Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vigent | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37964 | Hipogeu del carrer Panagall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-del-carrer-panagall | FORN I SALVÀ, Francesc (1990) Un nou hipogeu a Arenys de Munt. Super Arennios núm. 9. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 16-17. | XVII | L'entrada es conserva en bon estat. Les parets i el sostre estan erosionats. A l' entrada hi ha restes de runa de la masia on es trobava dit hipogeu. El marge dret que de fet era el fons de la masia va caure parcialment amb les últimes pluges. El propietari vol consolidar-ho i netejar l'interior de l'hipogeu. | Es tracta d'un hipogeu, excavat en el sauló. Té una llargada de 7'65 metres. L'entrada fa 0'96 m d'amplada per 1,64 m d'alçada. Part superior closa amb pedres en forma d'arc molt obert (escarser). Les parets estan força erosionades. El sostre té marques de l'escoda. L'hipogeu fa un zig-zag i al final d'ell, hi ha una mena de graó ample, tot penetrant en la paret a banda i banda (uns 15 cm); damunt d'aquest petit taulell, es pot observar una fornícula (57 cm ample x 35 cm d'alçada x 27 cm de fondària) excavada al centre de la paret i que tanca el recinte. Sembla que no estigui acabat. | 08007-279 | Carrer Panagall, 71 | El conjunt de la masia enderrocada l'any 1990 datava de finals del segle XVI i començaments del segle XVII. L'hipogeu hauria estat construït als voltants del 1600. Es tractava d'una masia on hi havia viscut l'àvia del Sr. Xavier Catà. Les pedres de la porta de la masia, es troben al costat de l'entrada de l'hipogeu, pendents de ser col·locades a la casa actual. Les pedres de les finestres van ser recuperades i col·locades a la façana de l'actual casa de carrer. | 41.6141400,2.5392600 | 461613 | 4607039 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37964-foto-08007-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37964-foto-08007-279-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch | Al municipi d'Arenys de Munt s'han pogut documentar els següents hipogeus: Ca l'Arquer, Can Sala de Baix, Ca n' Aiguaviva, Can Bellsolell, Can Catà de Dalt, Can Gualba (Can Goytisolo) | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 37965 | Cova del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop | Mig colgada | Cova excavada en el sauló mig ensorrada. Només es conserva part de la cavitat principal i no es veu si hi havia passadís d'accés. El sostre s'ha enfonsat a causa de les arrels. A l'esquerra hi ha una espècie de menjadora. | 08007-280 | Turó del Llop | 41.6083300,2.5553600 | 462951 | 4606387 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | Als voltants hi ha un parell de clots fets en el sauló, també mig colgats, que podrien haver estat altres coves de sauló. Els hem llistat com elements no fitxats. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37967 | Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12</p> | XVI | No es disposa d'informació concreta sobre l'abast de les intervencions restauradores, però sembla que mancaven i que foren reintegrats els braços i alguns sectors no precisables del mantell. L'aspecte exterior de major impacte visual de la figura ha quedat enterament modificat per la policromia i el daurat moderns, resolts d'acord amb gustos poc exigents i amb criteris poc respectuosos de la condició històrica de l'obra. La peça ha esdevingut opaca a propòsit de caracteritzar l'estil de l'escultura cinccentista. | <p>Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Joan Baptista, dempeus (115 x 58 x 36). Ha arribat als nostres dies desfigurada a causa de dues 'restauracions' sofertes fa més de quaranta anys (una abans i l'altra després de la guerra civil), que malauradament no permeten, actualment, distingir amb certesa els afegits moderns de les parts originals assignables - en hipòtesi a Joan Tours -. L'evident arcaisme d'algun dels seus trets s'explicaria remetent-los a un obrador del segle XVI.</p> | 08007-282 | Església de Sant Martí d'Arenys de Munt | <p>A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenien des de feia un mínim de quatre generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys a la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). La família Corbera s'ocupà de la restauració d'aquest Sant, que cada any era dut a l'església el dia de la seva festa, tal vegada a causa d'una tradició amb llunyanes arrels de la casa. Foren lliurades juntament amb un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals, tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere), ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.</p> | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 1542 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch | Joan de Tours | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 37968 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12</p> | XVI | Mans amputades i pèrdua quasi total de la policromia. | <p>Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Pere, dempeus (115 x 67 x 30). Manté a la vista el treball originari. Té les mans amputades i ha sofert de la pèrdua quasi total de la policromia. S'observen fissures verticals de la fusta i petites perforacions de corcs. La barba és curta i els cabells retallats tan habituals en la iconografia del Sant; manté semblances sorprenents amb quatre caps de l'Apostolat de Calella que reprenen els mateixos elements, però altres recursos de caracterització fisiognòmica de la imatge de talla - com la formació dels pòmuls, la disposició de la boca i dels ulls, les arrugues del front, els plecs de les orelles, etc. - i que es repeteixen encara més sovint en els bustos de pedra.</p> | 08007-283 | Església de Sant Martí d'Arenys de Munt | <p>A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenia des de feia almenys 4 generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys en la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). Fou lliurada juntament amb la talla de Sant Joan Baptista i un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere) ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.</p> | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 1542 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch | Joan de Tours | Segons Joaquim Garriga i Riera, professor del Departament d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, caldria una urgent restauració de les restes de policromia que encara té adherides, i potser un tractament conservatiu de la fusta. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||
| 37969 | Font de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jalpi | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 77. | XIX-XX | No raja aigua | Antiga font, que segons la informació bibliogràfica ja fa molts anys que no raja. Es troba al costat oest del castell de Can Jalpí. Paret frontal feta a base de pedres irregulars de dimensions mitjanes a modus de sòcol, al damunt arrebossat i pintat i l'acabament és ondulat i coronat amb maons plans. El galet surt d'un emplafonat llis al damunt del qual hi ha una imatge de Sant Llorenç feta amb rajola valenciana. L'aigua aniria a parar a una pica rectangular de pedra granítica. Al davant hi ha un enllosat de pedra i unes escales a l'esquerra per salvar el desnivell del terreny ens condueixen al camí que mena al castell per l'entrada oest. | 08007-284 | Can Jalpí | 41.5991900,2.5387800 | 461564 | 4605379 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37969-foto-08007-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37969-foto-08007-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37970 | Riera d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-darenys-de-munt | XVII-XX | Segons el tram | En aquesta fitxa hi incloem el paisatge urbanístic creat a l'entorn de la riera d'Arenys, tant en la zona urbanitzada amb cases o edificis diversos com a les zones perifèriques, on s'hi poden documentar parets de contenció, desguassos o canalitzacions de rials i torrents. Tots aquests elements formen part de la història de la pròpia riera. | 08007-285 | Arenys de Munt | Es tracta del carrer principal a partir del qual s'ha anat urbanitzant; tenint com a eix principal l'església i el seu entorn: el carrer vell el carrer Nou, el carrer de Panagall, el carrer Sant Antoni, etc. El poblament antic d'Arenys de Munt era dispers i al voltant de la riera només hi havia camps de conreu. Les cases de Can Borrell i Can Bellsolell eren les principals propietàries de les terres, delimitades per la mateixa riera; el primer en el marge dret i els segons en el marge esquerre. La història d'Arenys de Mar i de Munt està directament vinculada a la Riera que les vertebra. El mateix nom 'arenys' es pot relacionar amb la riera. En un document del segle X, l'església de Sant Martí està referenciada com l'església 'supra arenios'. | 41.6099700,2.5404400 | 461709 | 4606575 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades només són orientatives, ja que la fita fa referència a una zona més àmplia. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37972 | Serra d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-den-sala | Caldria vetllar perquè no s'abandonin les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals ja que asseguren un espai obert seminatural, tant escàs en el context del municipi. | La serra d'en Sala, amb una alçada màxima de gairebé 300 m, es troba situada a l'est del municipi d'Arenys de Munt. La seva orientació de nord a sud, fa que aquesta sigui visible des de diferents punts del municipi i de Canet. Té la particularitat de formar una mena d'altiplà, de manera que a la part més alta apareixen les Planes d'en Sala, que són aprofitades com a pastures per ramats, pel conreu de Cirerers i per conreus de secà; també hi destaca la presència de prats d'albellatge. Aquests espais oberts enmig de massa forestal són de gran importància per a la fauna, són un recurs paisatgístic d'elevat valor i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars. | 08007-287 | Serra d'en Sala a l'est del municipi | 41.6038300,2.5537200 | 462812 | 4605888 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37972-foto-08007-287-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37973 | Zona agrícola de ca l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-ca-larquer | Els camps situats a més pendent s'estan abandonant. | La zona agrícola de ca l'Arquer es troba situada entre dos cursos d'aigua, el Torrent de l'Aigua i el Torrent de can Vallalta, ambdós a la capçalera de la riera de Vallalta. Aquest fet fa que el nivell freàtic hi sigui somer i que hi hagi disponibilitat d'aigua per al reg tot l'any, de manera que és una zona agrícola privilegiada. En aquesta zona, doncs, apareixen successius camps situats en feixes per salvar el desnivell del terreny, on es cultiven diferents productes d'horta de manera tradicional: tomàquets, mongetes, cogombres, etc. | 08007-288 | Ca l'Arquer | 41.6220600,2.5411300 | 461773 | 4607917 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37974 | Alzinar del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-turo-del-mig | <p>BOLÒS, O; VIGO, J. i CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. 1:250.000. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona</p> | Pel seu interior hi ha diferents circuits de motocicletes que en degraden el sòl i la vegetació i que causen molèsties a la fauna. Caldria posar tanques perquè no hi circulessin vehicles motoritzats. | <p>Al sector NO del turó del Mig apareix una massa d'alzinar força particular ja que, per una banda, fa temps que no s'explota forestalment i hi apareixen individus de grans proporcions i, per altra banda, és referible a un d'Alzinar Muntanyenc (Aplenio-Quercetum ilicis), hàbitat molt rar en el context de la serralada litoral catalana ja que és propi de muntanyes més elevades i interiors com el Montseny o les muntanyes de Prades. Probablement és la massa d'alzinar muntanyenc de Catalunya més proper a la costa.</p> | 08007-289 | Els Tres Turons - Turó del Mig. | 41.6076700,2.4983300 | 458199 | 4606339 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Es troba dins l'espai del PEIN el Parc del Montnegre i el Corredor. L'alzinar muntanyenc és un Hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva d'Hàbitats Europea. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37977 | Xarxa fluvial d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-darenys-de-munt | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | Dins del municipi d'Arenys de Munt trobem principalment tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquest gran entramat de rieres, torrents i rials superficialment només porta aigua en èpoques de pluges (excepte algun tram de la riera de Milans, de la riera de Vallalta, etc.). L'aigua que circula per aquests entramats de cursos hídrics, a banda de conduir l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme. Aquest està contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08007-292 | Arenys de Munt | 41.5991600,2.5422000 | 461849 | 4605374 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la xarxa fluvial d'Arenys de Munt garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de pluges, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola, de reg o de boca. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37979 | Sot dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-dels-llorers | Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient | <p>El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar.</p> | 08007-294 | Sot dels Llorers | 41.6142400,2.5068200 | 458910 | 4607065 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.