Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37878 | Xemeneia Destil·leries Sorel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-destilleries-sorel | XIX | Xemeneia industrial de secció quadrada feta de maó pla, sense arrebossar. A la part més alta hi ha una doble cornisa fetes amb el mateix maó. Pertanyia a una destileria però actualment no s'utilitza. No es troba aïllada sinó que la base està dins una nau industrial tancada a la que no hi hem tingut accés. | 08007-193 | Rial del Bellsolell, s/n | Pertanyia a les antigues destil·leries Licors Sorel, Destil·leries del Maresme, S.A. | 41.6103600,2.5419200 | 461832 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37879 | Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuto | XVIII | La coberta és de fibrociment. | Masia de planta rectangular, que originàriament tindria la coberta de teules, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha perdut la coberta de teules i ha estat substituïda per una de fibrociment. Consta de planta baixa i pis. Tot i tenir les obertures amb pedra escairada ha estat pintada barroerament cobrint tots els carreus, les llindes, ampits i muntants. La llinda de la porta d'entrada és recta. | 08007-194 | Veïnat de Sobirans | El nom li ve de l'antiga família propietària. | 41.6174600,2.5145100 | 459553 | 4607418 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37879-foto-08007-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37879-foto-08007-194-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37880 | Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pauet | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XIX | Edifici de planta quadrada d'estil historicista, imitant el model romàntic dels castells medievals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de terrat pla amb quatre garites a les cantonades i merlets entre torricó i torricó. Parets de maons vistos de color vermell; les obertures estan emmarcades amb sanefes llises d'obra. Les obertures de les golfes són de galeria amb pilars de secció quadrada i amb vidres de protecció. Les finestres disposen de baranes de ferro forjat, però estan una mica deteriorades. | 08007-195 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | 41.6069800,2.5604500 | 463374 | 4606234 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37880-foto-08007-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37880-foto-08007-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37880-foto-08007-195-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut accedir-hi.El topònim prové del diminutiu del seu propietari Pau Font. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37881 | Masoveria de Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-pauet | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XIX | Edifici de construcció moderna que imita les típiques masies de planta basilical amb les proporcions desvirtuades. Consta de tres crugies amb planta baixa, pis i golfes. Coberta de teules amb el cos central més elevat i el carener perpendicular a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen cossos annexos destinats a la producció agrícola: magatzems, corts, estables. Són de coberta plana amb accés des dels cossos laterals de la casa. Balustrada d'obra. Façana principal arrebossada, sense pintar, amb les portes i finestres emmarcades amb maons. A la part superior tenen decoracions de ceràmica amb motius geomètrics. | 08007-196 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | 41.6073500,2.5603800 | 463369 | 4606276 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37882 | Can Corbera de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XVIII | Restaurat fa poc | Mas de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Té un petit annex contigu a la seva dreta, amb la coberta més baixa que l'edifici principal. Totes les obertures són de llinda recta. No són amb pedra escairada. Entorn enjardinat. | 08007-197 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | El nom de Corbera es pot trobar en documentació (censos) molt antiga, segons ens informà en Gaspar Casals sense especificar-nos la cronologia. | 41.6085200,2.5592200 | 463273 | 4606406 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37882-foto-08007-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37882-foto-08007-197-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha restaurat recentment, fent porticons nous de fusta. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 37883 | Font de la Teixonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teixonera | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 71. | Font de vessant que brolla directament del terra i els propietaris l'han canalitzada amb tub de plàstic i la deriven a una bassa que hi ha uns metres més avall per regar els camps de conreu. | 08007-198 | Vessant Torrent d'en Puig | El seu nom és motiu de polèmica; segons alguns es deu a la forma que té de teixó, però el motiu més probable és la seva proximitat amb el Turó de la Teixonera d'Arenys de Mar. | 41.6047400,2.5290300 | 460755 | 4606000 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37884 | Can Gallineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallineta | XIX | Casa de planta rectangular a tres vents, d'una única planta i coberta de terrat pla. Façana asimètrica amb una porta d'entrada i tres finestres, una a la seva dreta i dues a l'esquerra, amb coronament de balustrada. Per accedir a l'entrada cal pujar tres esgalons. | 08007-199 | C. Borrell, 2 | 41.6088300,2.5401700 | 461686 | 4606449 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37884-foto-08007-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37884-foto-08007-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37885 | Casa del carrer Borrell, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-borrell-num-4 | XVIII | Humitats, pèrdues de l'arrebossat i vegetació intrusiva. | Típica casa de cos del carrer Borrell amb les parets fetes de tàpia. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta amb ràfec, de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Porta d'entrada amb la llinda recta; la pintura cobreix les pedres escairades de muntants i llinda. Al seu damunt hi ha una finestra amb arc deprimit convex. | 08007-200 | C. Borrell, 4 | 41.6088200,2.5401100 | 461681 | 4606448 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37885-foto-08007-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37885-foto-08007-200-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37886 | Veïnat de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.58. | XVIII | Conjunt de cases situades en el curs de la Riera de Sobirans, al voltant del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, al cantó solell de la riera. El nom de les cases que el formen són: cal Dimoni gros (can Lluiset), ca la Justa, can Janet, can Miquelet, can Batet, cal Ros (can Salses), can Quim, can Martori, can Tutó, can Pujol (ca la Pruneta), can Dents, can Comes (ca la Tona), can Valent, can Feliu (can Godino), can Tardell, can Cucut, can Colomer de Sobirans, can Mora. Algunes d'aquestes cases s'han individualitzat en fitxes, però la resta no. Generalmet es tracta de cases d'una arquitectura molt modesta, sense cap element destacable. Consten de planta baixa o planta baixa i primer pis, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientades a la Riera de Sobirans, d'on es comuniquen a través de camins o rials. | 08007-201 | Rial de Sobirans | 41.6154600,2.5283200 | 460702 | 4607190 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37886-foto-08007-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37886-foto-08007-201-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37887 | Portalada Residència Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-residencia-sant-marti | XX | Portalada amb closa que delimita l'espai de la residència Sant Martí. Construcció de maons arrebossada i pintada amb arcada de mig punt amb els laterals volats i acabament amb teules àrabs fent una doble filera i carener longitudinal. Petita cornisa dentada feta de maons vistos resegueix l'arcada i segueix el mur de la closa. La porta és de ferro de dues fulles i està emmarcada resseguint la forma de l'arc reordant el portals rodons de les masies. | 08007-202 | Carrer de les Flors, 1 | 41.6097100,2.5396300 | 461641 | 4606547 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37887-foto-08007-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37888 | Plafó de l'antiga font de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-lantiga-font-de-la-placa | XX | Rajoles picades. | Plafó de rajoles de l'antiga font de la plaça de l'església. La font es va treure quan s'urbanitzà la plaça, i les rajoles es van guardar a l'edifici de la biblioteca. Es tracta d'un plafó al·legòric a la Mare de Déu del Remei, amb un tema central de 3 x 6 rajoles que representen la Mare de Déu del Remei amb el Nen Jesús en braços, l'ermita, un pi i una puntaire. Al bell mig un goig o lloança a les virtuts de les aigües de la font del Remei. El tema figuratiu està envoltat de rajoles de color groc i verd partides diagonalment. | 08007-203 | Rial de Bellsolell, 5 | El disseny és obra de Josep Borrell, artista local i conegut pels ex vots pintats que fa. És dels anys quaranta del segle XX. | 41.6102800,2.5411400 | 461767 | 4606609 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Borrell | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37889 | Can Victoriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-victoriano | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. | XIX | Mas de planta rectangular molt transformat, sobretot les finestres i obertures que són de factura moderna i no conserven ampits o muntants de pedra treballada. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos annex a l'esquerra de planta baixa i pis. Al davant, on abans hi havia terres de conreu, s'hi ha construït un polígon industrial, quedant la casa elevada. | 08007-204 | Al costat del polígon industrial del Torrent d'e Puig. | El topònim té l'origen en el nom de pila del seu propietari en el segle XIX, Victoriano Fornaguera. En els anys vuitanta del segle XX, a les hortes del davant de la masia, s'hi cultivaren les primeres plantes ornamentals. | 41.6031100,2.5395000 | 461626 | 4605814 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37889-foto-08007-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37890 | Avinguda de plàtans de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi | XX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. | 08007-205 | Parc de Can Jalpí | S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres. | 41.5968300,2.5408400 | 461734 | 4605116 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37890-foto-08007-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37891 | Roure de Guernica o de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi | Anònim (1986). El roure de Can Jalpí. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 19. Bolòs, O. i Vigo, J. (1990). Flora dels Països Catalans. Volum II. Ed. Barcino. | XX | Roure pènol (Quercus robur subsp. robur) situat a la plaça de Guernica, al costat de l'era, just a l'extrem superior de l'avinguda dels plàtans de can Jalpí. Està ubicat en l'interior d'una tanca metàl·lica en la que es pot llegir 'Guernicako Arbola, Ceceilla 1900'. El tronc principal es ramifica a uns 2,5 m en nombroses branques que, a la vegada, es van subdividint formant una capçada força gran i densa. Aquest exemplar està declarat arbres d'interès Comarcal i Local pel Decret 47/1988. Té unes dimensions de 1,95 m de perímetre i un diàmetre (a 1,2 m) de 0,62 m. | 08007-206 | Plaça de Guernica | Existeix la creença popular que a l'any 1900 un avantpassat de la família Jalpí va fer arribar de Guernica (poble natal de la seva dona), un esqueix del roure de Guernica en agraïment a la seva muller pel naixement del seu fill i futur hereu. | 41.5977600,2.5403400 | 461693 | 4605220 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37891-foto-08007-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El roure pènol, de forma natural, a Catalunya només apareix a la Vall d'Aran, a la Garrotxa, al Ripollès, a l'Empordà i la Selva, i és una espècie poc comuna. Es diferencia dels altres roures perquè les fulles tenen un pecíol molt curt, tenen una mena d'orelletes a la base i les glans tenen un peduncle força llarg. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37892 | Eucaliptus de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-jalpi | XIX | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat als marges de l'extrem sud-est dels jardins de can Jalpí. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Té un perímetre de 5,18 m, un diàmetre de 1,65 m i una alçada que supera els 25 m. | 08007-207 | Parc de Can Jalpí | 41.5977600,2.5405900 | 461714 | 4605219 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37892-foto-08007-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37893 | Cirerers d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerers-den-roca | CASALS, Gaspar (2001). Parc del Montnegre i el Corredor. El fondo de Can Rossell. Excursions senyalitzades. Diputació de Barcelona. | XX | Hi ha un progressiu abandonament de la pagesia i, amb ell, de les explotacions de fruiters, de tal manera que hi ha algunes parcel·les amb cireres que estan abandonades o en procés d'abandonament. | Plantació de cirerers (Prunus avium) de la varietat cultivar coneguda amb el nom de Cirerers d'en Roca, que és pròpia del municipi (veure apartat d'Història). Tot i que el topònim conegut amb el nom de Cirerers d'en Roca es troba localitzat entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell, existeixen altres zones del municipi on es cultiven aquests cirerers d'en Roca: serra d'en Sala, Serra dels Termes, ... | 08007-208 | Entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell | Les cireres d'en Roca són un conreu típic del terme d'Arenys de Munt. Va ser introduït a final del segle XIX per dos germans que es deien Roca de cognom, van portar esqueixos d'un cirerer d'una masia de l'Empordà i els van empeltar en un de bord de manera que van obtenir un fruit superior a la de les classes que es plantaven habitualment. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor als seus introductors. | 41.6185100,2.5339100 | 461170 | 4607526 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37893-foto-08007-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37894 | Santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lourdes | Espai força freqüentat i relativament degradat a causa de l'ús públic intens. | Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex). | 08007-209 | Riera de Sobirans | 41.6165900,2.5170500 | 459764 | 4607321 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37894-foto-08007-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Tot i que en treballs anteriors s'apuntava aquest espai com a pulmó verd del municipi, nosaltres creiem que és un espai molt artificialitzat i de dimensions relativament reduïdes que no té pas aquesta funció, que sí que tenen les masses boscoses de la zona dels Tres Turons. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37895 | Passeig de plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-la-riera | XIX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada al llarg de la riera d'Arenys de Munt. Plantats a la zona de la rambla de l'Eixample, la rambla de Francesc Macià i la rambla de Sant Martí, unint les rieres d'Arenys de Mar i la de Sobirans. Es té constància d'aquest passeig arbrat des dels s. XV-XVI, malgrat que els arbres actuals són, evidentment, més moderns. En llur origen, a banda de ser plantats per motius ornamentals, també es devien plantar per tenir funcions de protecció dels marges de la riera i de control de les revingudes. Aquest passeig és un element identificatiu del municipi d'Arenys de Munt que crea un espai ombrívol i fresc molt agradable a l'estiu. | 08007-210 | Riera d'Arenys de Munt | 41.6089400,2.5406800 | 461728 | 4606461 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37895-foto-08007-210-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Plantats l'any 1888. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37896 | Perera del Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-del-mas-aiguaviva | XX | La base del tronc està esberlada i part de l'arbre està mort. | Perera (Pyrus communis subsp. communis) plantada als camps de ca l'Aiguaviva, concretament al marge dels camps de davant la casa, entre l'era i la bassa. La part bassal del tronc està esberlada i inicialment creix amb el tronc ajagut a terra, tot i que després es ramifica en dos troncs principals que creixen ja verticals. Segons els propietaris, hi ha una part de la perera que recentment s'ha mort. | 08007-211 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | 41.5937200,2.5443000 | 462021 | 4604769 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37897 | Garroferar del Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-mas-aiguaviva | XX | Tot i que els arbres estan en bon estat, ja no se'n treu profit i molts arbres estan enmig de bardissa. | Conjunt de garrofers (Ceratonia siliqua) situats esparsament als voltants de la masia de ca l'Aiguaviva. Antigament es plantaven ja que el seu fruit, les garrofes, eren utilitzades per al bestiar i també per elaborar xocolata de garrofa amb les granes (garrofins). | 08007-212 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | 41.5936800,2.5443300 | 462023 | 4604765 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les garrofes s'utilitzen per alimentar el bestiar. Els garrofins (granes) serveixen per elaborar xocolata de garrofa i també s'utilitza com a additiu alimentari amb la denominació E-410. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37898 | Palmera de ventall de can Zariquiei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-ventall-de-can-zariquiei | XX | Palmera de ventall (Washingtonia filifera) situada al pati de can Zariquiei, que té un tronc esvelt, relativament ample a la base i es va aprimant fins la capçalera, on neixen totes les fulles. Les fulles són palmades i profundament dividides (en forma de ventall), i té espines grogues al pecíol. Destaca per la seva alçada ja que sobrepassa l'edifici. El tronc té un perímetre de 1,20 m i un diàmetre de 0,30 m | 08007-213 | Can Zariquiei - Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 | 41.5993000,2.5439500 | 461995 | 4605389 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37899 | Pi pinyer de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres.Té unes dimensions de 2,21 m de perímetre i de 0,71 m de diàmetre. | 08007-214 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6028200,2.5466900 | 462225 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37900 | Alzina surera de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-ca-lamar-de-la-torre | XIX-XX | Alzina surera de ca l'Amar de la Torre (Quercus suber) situada als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres. Té unes dimensions de 1,96 m de perímetre i de 0,63 m de diàmetre. | 08007-215 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6025600,2.5464700 | 462207 | 4605750 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Recentment se li ha extret el suro (igual que a la resta de sureres d'aquesta finca), de manera que si sumem el gruix del suro (uns 6 cm de mitjana en el propi arbre), el diàmetre de l'arbre seria d'uns 0,75 m i un perímetre d'uns 2,35 m. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37901 | Garrofer de can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-sala-de-dalt | XIX-XX | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat als jardins de can Sala de Dalt, just entre el camí d'accés a la finca i la bassa. Està format per dos troncs principals, separats a nivell de terra, que creixen ajaguts a terra i posteriorment giren cap amunt, subdividint-se successives vegades i formant una única capçada. | 08007-216 | Can Sala de Dalt | 41.6023900,2.5479700 | 462332 | 4605730 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37901-foto-08007-216-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Com que està situat dins d'una finca privada, no s'hi ha pogut accedir i només s'ha pogut observar de lluny. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37903 | Cedre de l'Atlas de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter | Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. | 08007-218 | Can Boter | 41.6007600,2.5435200 | 461960 | 4605551 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||||
| 37905 | Eucaliptus de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-boter | XIX-XX | Eucaliptus (Eucalitus globulus) plantat als jardins de can Boter, prop de la cantonada nord-oest de la bassa de darrera la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions, de més de 25 m d'alçada, d'uns 4,30 m de perímetre i 1,37 m de diàmetre, que és visible des de diferents punts del municipi. L'escorça dels eucaliptus és llisa, de color verd cendrós, i es desfà en grans làmines que es desprenen de l'arbre. Les fulles són molt aromàtiques i tenen forma de falç. | 08007-220 | Can Boter | 41.6011400,2.5435900 | 461966 | 4605593 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37907 | Lledoner de can Pau Bernadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pau-bernado | XIX-XX | Lledoner (Celtis australis) situat al marge del camí d'entrada a la finca de can Pau Bernadó, just al final del carrer del Rial Pasqual. Té unes dimensions d'uns 3,08 m de perímetre i 0,98 m de diàmetre. A uns 2 metres de la base, el tronc principal es ramifica en nombroses branques secundàries que es van subdividint nombrosament formant una gran capçada ovoide. El creixement de l'arbre ha fet que actualment la base del tronc d'un dels costats de l'arbre estigui aixafada per un mur de ciment. | 08007-222 | Can Pau Bernadó | 41.6077600,2.5450100 | 462088 | 4606328 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El lledoner és un arbre d'origen oriental que va ser plantat, sobretot al voltant de les masies, ja que la fusta és compacte i flexible i era molt usada per a fabricar eines de camp. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37912 | Palmeres de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell | XX | Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. | 08007-227 | Can Bellsolell | 41.6113000,2.5417700 | 461820 | 4606722 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart | La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37914 | Pollancre del Corral d'en Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-corral-den-forn | XIX-XX | Proper a l'arbre hi ha abocaments de runa i deixalles que caldria enretirar. | Pollancre de notables dimensions situat davant de la masia del Corral d'en Forn, concretament entre el marge del camí i els camps de davant la casa. A 1,5m del sòl, el tronc es ramifica en tres grans branques principals que formen l'estructura bàsica de l'arbre. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre. | 08007-229 | El Corral d'en Forn - Vessant SO del Turó de Ca l'Amar. | 41.6095000,2.5082300 | 459025 | 4606538 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Algunes de les branques estan mortes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37918 | Avellanosa del torrent del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar | Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). | Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). | 08007-233 | Torrent del Fangar | 41.6214600,2.5555500 | 462974 | 4607844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37919 | Els Tres Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. | 08007-234 | Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6071100,2.4994100 | 458288 | 4606277 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 37920 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08007-235 | Parc del Montnegre i el Corredor | 41.6107200,2.5001200 | 458350 | 4606677 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 37921 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii | BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral. VV. AA. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra). | Es troba en un talús d'una pista forestal que està esllavissat. Si es repara l'esllavissada amb maquinària es podria eliminar aquesta població. | Ciperàcia molt rara als Països Catalans que es troba fent petites poblacions de molt pocs individus a la Serralada Litoral i a un punt de la Garrotxa. Al Parc del Montnegre i el Corredor només es coneixia una única població a una riera tributària de la riera de Canyamars, i fruit del treball de camp n'hem localitzat una segona població dins del Parc, concretament a la conca de la riera de Sobirans d'Arenys de Munt, al marge d'una pista forestal (esllavissada) que va del Corral d'en Forn cap al Montalt, prop d'un torrentet. | 08007-236 | Pista forestal que va del Corral d'en Forn cap al Montalt | 41.6084400,2.5051800 | 458770 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al Maresme no havia estat retrobat fins fa pocs anys (1998) d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917.És un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, Tàxons no endèmics en situació de risc, en ambdós casos dins de la categoria VU: Alc, B1+2bc, D2 que correspon a: VU = vulnerable, B1+2bc = Distribució petita i disminució o fluctuació de les poblacions (fragmentació severa amb no més de 10 localitats i declinació contínua segons àrea, extensió i/o qualitat de l'hàbitat i per ocupació de l'hàbitat). D2 = Població molt petita o restringida amb àrea d'ocupació inferior a 100 km2 o menys de 5 localitats.El Carex grioletii també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnege-Corredor, en aquest darrer cas, com a espècie de presència probable al Parc però no segura, per tant, aquesta cita confirma la seva presència dins del Parc del Montnegre-Corredor. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | <p>La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae).</p> | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 37926 | Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta | Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones.</p> | 08007-241 | Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | 41.6234900,2.5560700 | 463019 | 4608069 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | <p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.</p> | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/