Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38414 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament XX Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó. 08010-65 Carrer Barquera, 41 Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1907 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38415 Borregos del Sant Pare https://patrimonicultural.diba.cat/element/borregos-del-sant-pare XIX Els borregos del Sant Pare no són durs com podria pensar-se a priori; es tracta d'una mena de pa de pessic, fruit d'una errada en una fornada ara fa més de 100 anys. La base d'aquests borregos tous és la farina, els ous, el sucre, l'aigua i la química secreta del mestre pastisser. Es fan i es venen a la pastisseria de Josep Quintana en dos formats de caixa; una més gran i una altra més petita. Tots ben talladets a l'interior en trossos d'uns 10 cm. 08010-66 Carrer Barquera, 33 El creador d'aquest producte de pastisseria fou Josep Quintana, l'any 1890, quan estava fent uns borregos, i d'una partida no hi havia manera que s'assequessin. El primer nom que van tenir fou el de Borregos de Cal Canonge. El seu fill, que també es deia Josep Quintana, els va comercialitzar amb el nom actual: 'Borregos del Sant Pare', en honor a Pius X. La primera pastisseria estava al carrer del Mig, però l'any 1906 es van traslladar al carrer Barquera. L'actual Josep Quintana és la cinquena generació de pastissers que comercialitzen els borregos. A cinc anys de la seva jubilació, també sembla que en serà la darrera, ja que el seu fill no té la intenció de continuar. 41.7984100,1.9543400 413128 4627923 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Quintana 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38416 Muralles de la Plaça Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-la-placa-vella <p>JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105.</p> XIII-XV <p>Les antigues muralles eren defenses de l'antic castell, de l'església de Santa Maria i de la vila d'Artés. Es tracta d'una construcció militar d'època medieval amb modificacions posteriors i adequades a la remodelació de la Plaça Major, l'any 1984. El tram conservat s'entén al nord de la Plaça Vella, en l'anomenat Parc de les Muralles, on el relleu era més accidentat, a tocar amb els edificis del castell vell i tancant un espai molt delimitat. A partir del segle XV, l'urbanisme creix pel sector de migdia. Es tracta d'un tram de muralles amb una paret feta a partir de pedres irregulars, sense treballar i unides amb morter, sobre la qual s'hi adossen una sèrie d'arcades cegues, amb arc de mig punt sostinguts sobre pilars, lleugerament més amples a la part inferior que a la part superior. El llenç de la muralla ressegueix el relleu, però a base de petits trams rectes, aconseguint un aspecte poligonal del tram.</p> 08010-67 Al nord de la Plaça Vella o Major <p>Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlés des de que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, quan decidiren crear una baronia juntament amb el castell de Sallent i Castellnou de Bages. Fins el segle XIX fou domini episcopal.</p> 41.7999200,1.9506900 412826 4628094 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 92|85 47 1.3 1771 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38417 Carrer Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVII-XIX Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés, ubicat a l'est del municipi. Hi ha cases que tenen llindes gravades amb diferents dates del segle XVIII (1746, 1777, 1759, 1771, 1749, 1746 i 1770). La del número 102 té una llinda amb la data de 1696 i la inscripció 'Casa d'Andreu Caral'. La casa del número 99 té una llinda amb l'any 1746; la del número 51, de l'any 1777; la del número 28 amb l'any 1859. Destaca la casa de Ca l'Esquerrà (núm. 71) amb una capella dedicada a Sant Antoni. També la casa del núm. 106, de planta rectangular i a tres vents, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La dovella central del portal rodó porta inscrita la data de 1740 i dos cors a sota dels quals es pot llegir 'Jesús i Maria'. A mig carrer, hi ha un eixamplament que s'anomena plaça del Llop; l'element destacat és un plafó de rajoles amb un text de Francesc Blancher i Puig, recordant l'esdeveniment d'una cacera de llop que va esdevenir en aquest indret, i per aquest motiu s'anomena plaça del Llop. 08010-68 Carrer del Raval Es comença a formar en el segle XVII, a partir de la placeta del Llop. Des d'aquell moment s'edifica en direcció a la Barquera. Les escriptures mostren diverses vendes de patis: l'any 1747 i l'any 1760, Magí Sobrebals ven patis a Joan Serena, Josep Vila, Víctor Sobrebals, Francesc Domènech, Jaume i Joan Abadal i Valentí Camp. L'amo del mas Quingles en va vendre l'any 1760 a tres germans: Jaume, Bartomeu i Miquel Cruselles. En el recompte de 1750-60, consta que hi havia 49 cases en el raval del Pinetar. Durant tot el segle XVIII es van construint cases seguint una línia fins a connectar amb el carrer de la Barquera, que les carreteres van trencar per poder passar prenent la configuració actual. 41.7976000,1.9572900 413372 4627830 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38419 Nau de Can Berenguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-de-can-berenguer BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Entorn degradat, finestrals amb els vidres trencats. Nau de planta rectangular que formava part de la fàbrica de Can Berenguer, però que ara es troba aïllada al darrera de l'antiga casa del gerent, actual 'garden'. És d'una única planta de sostre alt, amb la coberta de teules a dues aigües acabada amb ràfec i el carener paral·lel a les façanes llargues. Dos grans finestrals a les façanes septentrional i meridional donaven la llum a l'interior. 08010-70 Can Berenguer Formava part de la fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots; vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. 41.8005700,1.9563300 413296 4628161 08010 Artés Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38419-foto-08010-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38419-foto-08010-70-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A l'interior es conserva la burra de Can Berenguer, ara propietat de l'Ajuntament. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38422 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-0 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 250. XX Edifici de planta de creu grega, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües i el carener principal paral·lel a les façanes llargues. Consta de planta baixa alta. S'han afegit tres naus de planta quadrada a sengles espais entre els braços de l'edifici; amb la coberta plana. Construcció d'obra amb un basament o sòcol de dues fileres de carreus regulars, la resta de la paret és arrebossada i pintada. Les obertures, finestres o portes, i els pilars que separen algunes finestres, estan emmarcades amb maons. La porta principal té un gran arc de mig punt i una coberta a dues aigües feta de fibrociment. Destaquen els fanals de ferro forjat, molts dels quals tenen els vidres trencats. 08010-73 Al costat del bosquet de l'Aplec La primera notícia de l'existència d'un escorxador municipal és del febrer de l'any 1876, però no es coneix la seva ubicació. L'actual edifici es decideix construir en plena guerra civil (1936). La construcció es va fer en terrenys col·lectivitzats. El gener de 1940, Mercedes Solà de Rocafort demanava indemnització a l'Ajuntament perquè els rojos li havien agafat terres seves; però l'escorxador estava gairebé fet i es va solucionar amb una permuta de terrenys. L'acabament del projecte s'encarrega a Manuel Solà Morales i l'agost de 1944 s'adjudicava per 45846,95 ptes. a Josep Girabal i Plans, d'Artés. Dos anys més tard, s'acordava enderrocar l'antic escorxador, ubicat a la bassa d'en March, al carrer Detràs, núm. 3. El desembre de l'any 1953 es compra els terrenys del costat, actual bosquet de l'Aplec, per 5.000 ptes a Francesc Vila Batlle, per facilitar el pas de carros i de bestiar. Quan deixà de funcionar com escorxador, s'habilità com a casal de joventut, l'Ateneu popular, a la dècada dels noranta del segle passat. 41.8014700,1.9530700 413026 4628264 1936 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38422-foto-08010-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38422-foto-08010-73-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38423 La Balsera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balsera Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí. 08010-74 Sota el barri vell 41.8006900,1.9500100 412771 4628180 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart bauma que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38424 Llegenda del Porc senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. 08010-75 Mas Coma 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38425 La campana Victòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-campana-victoria LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins. 08010-76 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 1904 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38426 La Petra i la Maria Salvaterra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. 08010-77 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38427 La serp del Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. 08010-78 El Pujol Vell 41.8041000,1.9384600 411816 4628571 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38428 La cabra d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. 08010-79 Serrat de la Cabra d'Or 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38429 La gruta de la presó d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. 08010-80 El Castell 41.7993600,1.9503300 412796 4628032 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38430 El carrer del Clavari https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrer-del-clavari PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno. 08010-81 Carrer Pla del Clavari 41.7986300,1.9555100 413225 4627946 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38431 La llegenda del vi https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. 08010-82 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38432 La nena del bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. 08010-83 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38433 Llegenda de la banda de lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. 08010-84 Mas Fussimanya 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38434 La nena que va caure del terrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-que-va-caure-del-terrat VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills. 08010-85 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38435 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. No es pot precisar amb detall Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. 08010-86 Nord del municipi Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. 41.8070100,1.9456500 412417 4628886 08010 Artés Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38437 Barraca 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31-0 SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. XVIII-XIX Barraca de vinya en pedra seca, de planta circular (3,10 metres de diàmetre), i murs de 70 cm d'amplada. Està isolada enmig d'un bosc de pins. Orientada a nord-oest. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Obertura lateral orientada a nord-est. 08010-88 Bosc de Malla La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7914600,1.9607200 413648 4627145 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38438 Font del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer-0 XX Li manca manteniment a la zona Font ubicada en un racó de la llera esquerra del riu Llobregat, abans de creuar-se amb la carretera d'Artés a Navarcles. En l'indret conegut com les 'roques del pont' hi ha una petita quantitat de degotalls que afloren a l'exterior conformant l'esmentada font. L'aigua raja per un broc de ferro sobre una pica treballada de pedra granítica suportada per un pilar d'obra nova fet a base de maons i ciment. Entorn adequat com espai públic amb una barbacoa i cinc taules amb bancs d'obra. 08010-89 El Colomer L'any 1989, l'Ajuntament va fer un concurs d'idees per adequar l'espai de la font, i el va guanyar en Xavier Capdevila. 41.7757400,1.9058700 409069 4625456 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38438-foto-08010-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38438-foto-08010-89-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38439 Aplec de la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana XX Aplec de sardanes que es fa el primer dissabte de juliol. Hi participen tres cobles, i cada una interpreta cinc sardanes. Després interpreten conjuntament la sardana 'Aplec d'Artés'. També s'hi fa un concurs de colles improvisades. Actualment, aquest aplec es celebra al Parc municipal de Can Cruselles. 08010-90 Parc de Can Cruselles L'entitat que organitza l'Aplec és 'Amics de la sardana', creada a l'estiu de l'any 1966. L'Aplec es fa des de l'any 1973. La primera vegada es va fer a la Font del Molí i després va passar al Bosquet de l'Aplec, al costat de l'antic escorxador. Quan van tallar els pins que feien ombra, es va traslladar al parc municipal de Can Cruselles. 41.7976500,1.9550600 413186 4627838 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38440 Font de l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerra XIX-XX La font es troba al costat d'un rierol que passa a l'extrem de ponent de la propietat del Mas Canet, per sota d'un marge. Es tracta d'una font natural d'aigua potable, amb sobreeixidor. Per sota hi ha un pou i la mina que anava fins a la casa i abastia d'aigua la propietat. Tenien una bomba per extreure l'aigua, que ara ha caigut en desús. El propietari no recorda haver-la vist mai seca. Actualment, hi té un dipòsit de fibrociment que s'utilitza com abeurador pels cavalls. 08010-91 Mas Canet La font pertany al Mas Canet des de temps antics. 41.7973500,1.9373900 411718 4627822 08010 Artés Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38440-foto-08010-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38440-foto-08010-91-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A 50 metres hi ha una teixonera. 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38441 Font Furriola https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-furriola Antic torrent que era abocador. L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut. 08010-92 Can Fugosa 41.7988300,1.9412200 412038 4627983 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38442 Font de la Terma https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-terma No raja aigua. Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua. 08010-93 Torrecabota 41.7841900,1.9569000 413321 4626341 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38443 Font de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casanova Font que queda actualment en el marge de la carretera. L'aigua raja per un broc de ferro encastat en una pedra treballada en forma de prisma amb la capçalera arrodonida. Damunt el broc s'hi pot llegir 'FUENTE DE CASANOVA V.P'. L'aigua va a parar a una pica de 40 x 40 cm. A l'entorn hi ha vegetació de bosc de ribera i bardissa. 08010-94 Carretera d'Avinyó 41.8079400,1.9559100 413271 4628979 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No és aconsellable veure'n l'aigua per l'elevat percentatge de nitrats. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38444 Font dels Capellans https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-capellans Font que raja d'un marge mitjançant una aixeta de ferro amb clau de pas. El marge ha estat reforçat amb ciment, on s'ha collat l'aixeta i s'ha gravat rudimentàriament el nom de la font, en part desgastat. L'aigua cau en un clot rectangular delimitat amb pedres granítiques i que precedeix al desguàs. 08010-95 Els Rials 41.8074000,1.9530900 413036 4628922 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38445 Riera de Malrubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-malrubi CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. La riera de Malrubí és el principal afluent de la Gavarresa. Baixa del sector occidental del Moianès i travessa el terme d'Artés gairebé pel mig, passant molt a prop del nucli poblacional d'Artés i per sota la carretera que va d'Artés a Avinyó (B-431). El cabal d'aquesta riera és força regular, dins del que permet el clima de la zona, i la seva conca és boscosa en bona part. Prop del municipi d'Artés, al costat del curs de la riera, s'hi troben zones d'horta: Hortes del Mig, Hortes del Raval, Hortes Noves, Hortes del Mireta, Hortes Velles i Hortes del Dolfo. És el connector que enllaça Montcogul i Fussimanya amb els boscos del Moianès. Aquest connector transcorre pel sector est del terme municipal passant per masies com ara La Vall, La Ponsa, El Mas i Ribatallada, fins a connectar amb el subespai del PEIN de la Serra del Soler, altiplà del Moianès. En el curs de la riera de Malrubí, el bosc de Ribera està menys intervingut que el curs de la Gavarresa, i aquest fet ha propiciat que, en alguns punts, el bosc de ribera estigui més ben conservat, sobretot a la part superior del terme. 08010-96 Artés 41.7988800,1.9614400 413718 4627968 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38446 Font del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-0 XX Font ubicada en una petita plana al vessant esquerra de la Riera de Malrubí. La font raja del marge per un galet de ferro empotrat en una paret feta amb carreus de pedra ben escairats. Al damunt hi ha un plafó de ceràmica de rajola valenciana (3 x 4 rajoles) amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua raja a un caixó fet de plaques de formigó que està trencat. L'entorn presenta arbres de ribera i és molt humit. 08010-97 Molí de Ferreres 41.8013100,1.9489900 412687 4628250 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38446-foto-08010-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38446-foto-08010-97-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38447 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval No raja aigua. Font que raja de la riera de Malrubí. Tres murs fets de paredat amb pedres de mides diverses parapeten la font, ja que aquesta es troba en un nivell més baix. En el mur on ha de rajar l'aigua, hi ha un grafitti fet en el ciment amb la data 15.07.65. Una canal serveix per evacuar l'aigua, però ara hi ha aigua estancada amb força verdet. 08010-98 Hortes Noves Fins fa sis o set anys encara era freqüentada. 41.7997900,1.9579600 413430 4628072 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Entorn poc cuidat. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38448 Font de l'Hort de Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-malla Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant. 08010-99 Malla 41.7911600,1.9588900 413496 4627113 08010 Artés Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38449 Font del Mireta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mireta Font que raja en un marge, davant els Horts d'en Mireta, d'un tub de PVC inserit dins un tub de ferro. El frontal de la font i la pica on va a parar l'aigua sobrant estan fets de ciment i s'ha inscrit l'any 2002 per deixar constància de dita actuació. Des d'aquesta pica l'aigua continua per un regueró paral·lel al marge. Hi ha unes esglaons que faciliten l'accés des del camp i un banc de pedra a 10 metres de la font. Està orientada al nord. 08010-100 Hortes Noves 41.7955500,1.9679300 414253 4627592 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38450 Can Solergibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solergibert XIX Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la botiga, on es venen els vins que elaboren. Els cellers i els magatzems estan en un edifici annex a l'esquerra de la casa, amb un pati al davant. A la façana de l'edifici hi ha un gran arbre genealògic de la família fet de fang. A la paret de l'esquerra hi ha plafons ceràmics, fets també de ceràmica amb motius del conreu de la vinya. 08010-101 Carrer Barquera, 40 La família Solergibert es va establir a Artés l'any 1730, i des de llavors es van dedicar al conreu de la vinya i a l'elaboració de vins. L'any 1868 van començar a construir el celler al mig del poble. L'any 1910 es va fer una ampliació. La darrera ampliació fou a l'any 1973, molt abans de la revifada del vi al Bages. 41.7980200,1.9548000 413165 4627879 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38450-foto-08010-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38450-foto-08010-101-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38451 Font de Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla No raja aigua. Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. 08010-102 Malla 41.7905700,1.9638600 413908 4627043 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38452 Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages X-XXI A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987. 08010-103 Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38453 Font de la Gorga https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gorga XIX Cobert de vegetació. A la paret que atalussa el camí que es dirigeix al Mas de La Vall, es troba la font de la Gorga, a peu del camí, però coberta de bardisses que en dificulten molt la seva visibilitat. Una obertura emmarcada per quatre pedres ben escairades serveix per enquadrar la font en un entorn determinat. La pedra que fa de llinda porta una data inscrita de la que se n'ha esborrat el darrer número, tot i que sembla un 0, i només s'observa un '189..'. L'aigua rajava per un broc de ferro, però ara ho fa per un sortidor d'acer amb polsador, per sota de l'antic broc. 08010-104 La Vall L'aigua d'aquesta font es va canalitzar fins a la casa l'any 1937. 41.7962000,1.9783300 415118 4627653 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38454 Font de la Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall-0 XIX Coberta de vegetació. Aquesta font te un rajolí molt petit d'aigua que raja d'una paret de pedra seca que atalussa un marge. Per damunt del raig hi ha una pedra ben escairada que porta gravat l'any 1859. La paret fa un angle de 90º. 08010-105 Mas La Vall 41.7980100,1.9797600 415239 4627853 1859 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al davant hi ha una barraca de maons. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38455 Barraca 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32-0 SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. XVIII-XIX Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc. És de planta quadrangular de 3,50 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Obertura orientada a llevant. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. 08010-106 Malla La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7904100,1.9632600 413858 4627026 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|119|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38456 Sardana 'L'Aplec d'Artés' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes XX Vigent Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de 08010-107 Artés Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1981 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F. Mas Ros 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38457 Salt del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-colomer XIX-XX Salt d'aigua provocat per una presa artificial, destinada a generar corrent elèctric, en el riu Llobregat que fa de límit entre Artés i Sallent. És d'un centenar de metres de llargada i 1'5 metres d'alt de terme mig i està fet amb pedres irregulars unides amb morter. La paret que forma té una lleugera inclinació. Aquesta obra artificial facilita que l'entorn sigui molt adequat per una sèrie d'espècies d'aus i altres animals. 08010-108 El Colomer - Riu Llobregat 41.7755500,1.9051800 409011 4625435 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38457-foto-08010-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38457-foto-08010-108-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38458 Font de La Ponsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ponsa Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada. 08010-109 La Ponsa 41.8011200,1.9932500 416364 4628185 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38459 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-0 XX vigent Festa de Sant Antoni que a Artés es celebra el darrer cap de setmana de gener, organitzada per l'Ajuntament i la Comissió de Sant Antoni. Tot i que la festa és pròpiament el diumenge, la nit abans ja es fa un concert amb ball. L'endemà, a les nou del matí, es fa la concentració dels participants del cercavila per esmorzar (darrera el pavelló). A les 11'00 h. els socis i acompanyants van a buscar la bandera a casa de l'abanderat de l'any anterior i la porten al nou abanderat. Tot seguit s'adrecen a la plaça de l'església on fan els tres tombs. A dos quarts de dotze hi ha la Missa Solemne de Sant Antoni. Durant la ofrena es fa la benedicció de la tradicional gran coca que es reparteix a la sortida, juntament amb mistela. A dos quarts d'una del migdia, comença la cercavila a la Plaça de l'Església amb la benedicció dels animals fent els tres tombs seguint la ruta dels tres cellers de la vila, on es podran fer cates. A la fi del cercavila, es lliuren records als participants, i l'abanderat, els músics i els socis porten la coca a la Residència d'avis. Per acabar, es fa un dinar per a tothom. 08010-110 Artés 41.7981500,1.9534900 413057 4627895 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38460 Riera Gavarresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-0 CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. Aquesta riera discorre pel nord i nord-oest del terme d'Artés, dibuixant el límit del terme municipal, i desemboca al riu Llobregat a la part més baixa del terme. La Gavarresa té una conca força gran, ja que neix prop d'Alpens (Lluçanès) i recull les aigües del Lluçanès i d'un sector del nord-est del Bages, però té un règim hídric molt irregular. Presenta un eixut estival important, degut al fet que no disposa de la capçalera prepirinenca plujosa i amb neu amb què compten rius com el Llobregat o el Cardener. En anys d'extrema sequera fins i tot pot arribar a assecar-se. Per altra banda, en tractar-se d'una riera típicament mediterrània, pot tenir crescudes sobtades de gran importància, sortir de llera i inundar les planes d'horta que se situen al costat del seu curs. El pla INUNCAT destaca les zones properes a la Gavarresa, des de la zona de la masia de Casanova, al nord-est del terme, fins el punt on la Gavarresa s'ajunta amb el Llobregat, com a àrea inundable amb un període de recurrència de 50 anys. Al llarg de la riera s'hi han instal·lat zones d'horta amb petites barraques, visibles des de l'Eix Transversal. És el connector amb la massa boscosa del Montcogul i Fussimanya, situada al sector nord, fora del terme d'Artés, passant per Malgrans (casa de pagès que no pertany al terme municipal d'Artés) i Canet. 08010-111 Nord del terme municipal 41.8104600,1.9504500 412821 4629265 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38460-foto-08010-111-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38461 Font del Blancher https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blancher entorn deteriorat. Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) /m'han volgut posar de nom / i no sé perquè deu ser / que se'n recorda tothom / Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica. 08010-112 El bosquet - La Jardinera 41.7952600,1.9899900 416085 4627538 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38462 Font del Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jordi entorn degradat. Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació. 08010-113 El Bosquet - La Ponsa 41.7981500,1.9926100 416307 4627856 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38463 Alzina del Mas Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas-pujol Decret 214 / 1987 de declaració d'arbres monumentals. Decret 47/1988 de declaració d'arbres Interès Comarcal i Local. Http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament fins a una alçada superior als 15 metres. El seu perímetre és de 3,90 metres i el seu diàmetre normal (DBH o Diameter Breast Height), a l'alçada del pit (1'5 metres d'alçada) és d'1,10 metres. Està envoltada amb bancs de pedra formant un cercle. 08010-114 Plans del Pujol És l'espai escollit per fer una trobada anual de caràcter literari, organitzada pel 'Raïm de poesia', cada 11 de setembre. S'hi reciten poemes i es fan concerts. 41.8064500,1.9341600 411462 4628836 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.Hi ha una placa de ceràmica sostinguda amb quatre claus sobre el tronc, on hi posa: '11 juliol 1992 / arribà l'aigua en / aquesta ratlla', que està a 155 cm. 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38464 Antic Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament XVI-XVII Antiga casa ubicada en un extrem de la Plaça Vella, orientada a migdia; està construïda, en part, per damunt del forat de la pudor. És de planta rectangular, està reformada per l'interior per adequar-ho com a museu, quedant una planta baixa, dos pisos i una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part de ponent s'adossa a l'absis de l'antiga església romànica de Santa Maria; de manera que aquest es pot veure des de l'interior de la casa. La reforma ha tingut aquest aspecte com un dels seus eixos d'actuació, de forma que els dos pisos queden a distància, fent la funció de balcó davant l'absis. A la façana principal hi ha un portal d'entrada amb els muntants de pedra treballada, al seu costat esquerre hi ha una finestra de llinda recta, els muntants i l'ampit de pedra treballada. A l'alçada del primer pis, hi ha una balconada amb la barana de ferro. A l'alçada del pis superior la façana continua amb una gran vidriera, més baixa a l'esquerra, que permet l'entrada de llum natural. 08010-115 Plaça Vella, s/n En un inventari de 1869 s'assenyala aquest edifici com escola de nens, amb una superfície de 10 metres d'amplada i deu metres de fondària. Des de l'any 1990, és la seu del Museu d'història d'Artés; però havia estat Ajuntament fins a principis de segle XX. 41.7995700,1.9509200 412845 4628055 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38465 Fira d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartes XIX Fira de mostres amb parades i expositors de maquinària agrícola, vehicles, artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble, i ONG's. Es celebra per Pasqüetes, una setmana després de Pasqua, durant el cap de setmana. Durant la Fira s'hi fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural. Hi ha una inauguració oficial amb parlament de les autoritats i d'un convidat important. Es fan xerrades, concerts, exposicions, cercaviles, ball, sardanes, activitats esportives, etc. Els actes més clàssics són el concurs de pintura ràpida i el torneig de futbol. També es fan la trobada de puntaires i de cotxes clàssics. La colla castellera de Manresa, els Tirallongues, hi participen des de fa alguns anys. També hi ha una part de cerimònia religiosa amb la missa del dissabte i l'Ofici solemne del diumenge. 08010-116 Passeig Diagonal Antigament es coneixia com a Fira d'hivern, i es celebrava l'1 de gener. Era eminentment de caràcter agrícola. El seu record es perd en la memòria. En el programa de l'any 1961, es documenta el primer canvi de nom i el canvi de data. A partir d'aquell any s'anomena 'Certamen del vehiculo usado y exposición de maquinaria agrícola'. A partir de l'any 1994 es comença a conèixer amb el nom actual: 'Fira d'Artés'. 41.7967700,1.9544900 413138 4627740 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38465-foto-08010-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38465-foto-08010-116-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38466 Ball de bastons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons GIBERT, Josep (1966). Els bastoners, dins Programa de Fira. Artés. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. XX Ball que tradicionalment s'executava el matí del diumenge de Pasqüetes, precedint la processó que duia el viàtic als malalts; ocasionalment per Sant Sebastià i, darrerament, el matí del diumenge de l'antiga Fira del vehicle usat (ara Fira d'Artés). L'espai és itinerant, per tant, no hi ha un espai concret o predeterminat. Normalment la ballaven homes joves (fadrins), però als anys 80 hi va haver una colla de bastoneres. En l'aspecte formal, es tracta d'una dansa tancada, més d'expectació que de participació. La col·locació en la dansa és individual, formant dues rengleres. El nombre de balladors és de vuit. Els músics s'ubiquen en un lateral o en un extrem de la doble renglera. Per iniciar i acabar el ball, els balladors ho fan a través d'un passeig amb els bastons units i agafats amb les dues mans sota l'abdomen i formant dues rengleres. Els punts de la dansa s'anomenen salts i els elements característics són els bastons i els cascavells. Els bastons són de fusta d'alzina, de color vermell per als rematadors i verd per als paradors, menys l'empunyadura que no està pintada. El vestit és de color blanc, però la banda, la faixa, les cintes que decoren les faldilles, els camals i les betes de les espardenyes són de color vermell o verd segons la funció del ballador. Els cascavells formen part del camal. El cap o banderer porta com a distintiu la bandera del grup i, per tant, ballarà amb un únic bastó. El pal i la bandera són vermells, teixida de domàs i el serrell groc, així com la llegenda 'Bastoners d'Artés' i l'escut de la vila; el pal acaba amb un ornament enflocat de color vermell d'on penja una cinta quatribarrada. Les tonades són nou: 'El Joan petit', 'La pastoreta', 'Sant Josep', 'La processó', 'El rau-rau', 'El rabiut', 'Rigodons', 'L'avinyonés' i 'Font del gat'. Històricament no sempre han estat aquests. L'instrument tradicional que ha acompanyat el Ball de Bastons ha estat el violí, però també l'acordió diatònic i cromàtic. Darrerament s'hi ha afegit la gralla. 08010-117 Artés Es desconeix l'origen, en quin moment concret va començar la seva pràctica. La documentació que en parla es contextualitza en el segle XX. Les cròniques del diari 'El Pla de Bages', donen la notícia escrita que els bastoners d'Artés anaven davant la processó de Pasqüetes, que portava la comunió als malalts (1904,1905, 1908 i 1915). També van actuar per rebre el bisbe Dr. Torres i Bages (1906). Després de la Guerra Civil, es torna a organitzar amb celeritat la Colla de Bastoners d'Artés. Es té constància d'actuacions fora del municipi: Castellterçol (1944), Puigreig (1945), Santpedor (1947), concurs de Balsareny (1952); així com de la seva participació a la majoria de Trobades de Bastoners de Catalunya. Les colles de bastoners d'Artés s'han fet i desfet diverses vegades. Fins i tot, en algun moment han coexistit més d'una i de dues colles. 41.7969300,1.9552700 413203 4627757 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38466-foto-08010-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38466-foto-08010-117-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
38467 Sindicat agrícola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-0 XX Construcció civil per a ús agrícola i industrial destinat a sindicat agrícola. Conjunt d'edificis format per nou naus de planta rectangular, majoritàriament, amb cobertes de teules àrabs a dues aigües, excepte una que és de sostre pla. Els usos es reparteixen entre una nau per oficines, una altra per botiga i la resta per magatzems, caves i elaboració. Una de les naus on hi ha les caves baixa a una profunditat d'11 metres. 08010-118 Carrer Rocafort, 44 La Cooperativa Vitivinícola d'Artés fou creada l'any 1908 per mossèn Martí Sanglas. Fou la primera cooperativa d'Espanya en producció de cava. A partir de la fundació de la Cooperativa s'estengué la producció de vins de taula i escumosos. 41.7973100,1.9515700 412896 4627803 1945 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38467-foto-08010-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38467-foto-08010-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38467-foto-08010-118-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 120|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml