Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38314 | Villa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresa | XX | El barri antic, de ferro forjat, es troba en un estat precari, així com la petita caseta situada al costat. La resta de la finca, s'ha mantingut raonablement bé. | <p>Es tracta d'un casal residencial, d'estiueig de principis de segle XX. És un edifici de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes. Es troba al final d'un llarg passeig arbrat d'entrada, al capdamunt d'una escalinata. Façanes amb esgrafiats i utilització de la pedra artificial. Composició austera.</p> | 08009-321 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 50-52 | 41.5500800,2.3965900 | 449676.05 | 4599999.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Finca amb accés per dos punts. La porta que duu el nom de la finca està situada en el camí d'accés a Can Caballé. Cal destacar els magnífics exemplars d'arbres que es troben en el jardí. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 38315 | Casa situada al C. Sant Ramon, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-sant-ramon-1 | XX | <p>Edifici unifamiliar en testera, de planta baixa llliure, sobre pilars, i dues plantes pis. L'accés es fa a nivell de carrer directament al primer pis. És un bon exemple de l'arquitectura residencial dels anys 70 del segle XX. Façanes d'obra vista, amb elements decoratius del mateix material, elements estructurals vistos.</p> | 08009-322 | Nucli urbà. C. Sant Ramon, 1 | 41.5510300,2.3972700 | 449734.05 | 4600104.53 | 1972 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | José Luís San Martín San Martín | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 38316 | Xalet residencial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-residencial | XX | Es troba en perfecte estat de manteniment | <p>Xalet de mitjans del segle XX, amb inspiració en l'arquitectura moderna. Edifici de planta irregular, de planta baixa i pis, amb estructura de pilars i jàsseres, elements en voladís, coberta plana. Decoració resultat de la combinació de diferents textures i materials de construcció: obra vista, aplacat de pedra, arrebossat i formigó.</p> | 08009-323 | Nucli urbà. Av. Jaume Baladia, 11-13 | 41.5506900,2.3964400 | 449664.05 | 4600067.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38316-foto-08009-323-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Edifici situat en una parcel·la de gans dimensions, envoltada de jardí. Destaca en la tanca del carrer un element escultòric de ferro i obra ceràmica. És un bon exemple de les grans segones residències situades a la perifèria del centre urbà de mitjans de segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38317 | Masoveria de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-gari | XX | <p>Edifici rectangular, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a dues aigües. Tot i que la decoració és més senzilla que en l'edifici principal, també hi podem trobar un bon treball de maó massís i esgrafiats en la façana. Ritme regular d'obertures.</p> | 08009-324 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5363900,2.4128100 | 451019.04 | 4598470.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38317-foto-08009-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38317-foto-08009-324-2.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Bonet i Garí | 105|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 38318 | Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-balanso-can-cusachs-i-can-brullet | XX | <p>Conjunt de dues casetes adossades, de planta baixa. Estil noucentista, amb elements decoratius a base de balaustrades i remats volumètrics ovalats de façana. Interessant també la tanca que separa del carrer.</p> | 08009-325 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Marina Julià, 35-37; cantonada amb C. Abat Escarré | 41.5514400,2.4014200 | 450080.05 | 4600147.53 | 1930-35 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38318-foto-08009-325-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38319 | Tram de carrer Marina Julià, 14-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-carrer-marina-julia-14-22 | XIX | <p>Conjunt de xalets d'estiueig, de tipus aparellat, de planta baixa, amb pati al voltant i tanca de separació que combina element d'obra i reixa de ferro. Destacables la Villa Ángela i Villa Josefa, als núms. 20-22; de concepció simètrica, es conserven pràcticament íntegres.</p> | 08009-326 | Nucli urbà. Primer Eixample. Av. Marina Julià, 14-22 | 41.5514800,2.4004600 | 450000.05 | 4600153.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38319-foto-08009-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38319-foto-08009-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38320 | Baixets de Can Roure (Xalets Roure) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixets-de-can-roure-xalets-roure | XX | En general, en un estat acceptable, tot i la presència d'humitats que deterioren l'acabat de façana en alguns dels acroteris. | <p>Conjunt de casetes entre mitgeres, de planta baixa, amb petit jardí al davant, separat per una tanca d'obra i reixa de ferro. De concepció senzilla, el que interessa és la continuítat que mantenen entre elles, donant la imatge d'una edificació única. Remats de façana amb acroteri i elements de coronació.</p> | 08009-327 | Nucli urbà. Primer Eixample. C. Narcís Monturiol, 8-18 | 41.5520700,2.4006700 | 450018.05 | 4600218.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38320-foto-08009-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Joan Pallarols i Germans Bertomeu, mestres d'obres. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38321 | Sant Miquel del Cros (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-cros-i | XX | Manca restauració de la llanterna de ferro i vidre, molt malmesa durant l'època en que la finca estava desprotegida, així com una neteja de pintades dels murs exteriors i interiors. | <p>Petita nau rectangular, amb l'absis orientat a NE, coberta amb volta absidial i llanterna de ferro forjat i vidre a base de paraboloides i hiperboloides. L'accés es fa a través un porxo lateral. L'acabat de les façanes és de pedra vista, amb presència d'elements decoratius a base de vidres policromats i rajoles vidriades.</p> | 08009-328 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | <p>Primers esments del 1187, per la concessió d'un benefici gràcies al rector d'Argentona. Successió i documentació relativa a col·lacions i beneficis fins a finals del XVIII.</p> | 41.5354400,2.4126200 | 451002.04 | 4598365.52 | 1929 | 08009 | Argentona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38321-foto-08009-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38321-foto-08009-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38321-foto-08009-328-3.jpg | Física | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Bonet i Garí | Església original romànica, va ser enderrocada el 1884 per construir-ne una de nova, que va ser altre cop enderrocada el 1926. De la capella original se'n conserven fragments; una creu de pedra amb relleu, una peça de cornisa i un peu quadrat de terracotta. Actualment es troba dins la finca de Can Garí del Cros, envoltada per la mateixa tanca de la finca, a banda de la pròpia, de ferro forjat. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||
| 38322 | Torre de l'església parroquial de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lesglesia-parroquial-de-sant-julia | <p>'Gran Geografia Comarcal de Catalunya', vol Maresme. BCN 1982</p> | XIV-XV | <p>Torre de planta quadrada, adossada al cos de l'església. La part superior s'eleva des de la façana principal, quedant exempta. Obra de pedra granítica carejada, rematada superiorment per quatre finestrals esbelts i gàrgoles esculturades en les quatre cantonades. A la part baixa podem veure-hi una rosassa i un finestral esculpits en pedra.</p> | 08009-329 | Nucli urbà. Plaça de l'església | 41.5541300,2.4007900 | 450030.06 | 4600447.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38322-foto-08009-329-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38323 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera | XX | <p>Edifici de cos en testera, amb jardí en tres de les seves façanes, de planta baixa i pis. Destaca la seva decoració, amb esgrafiats i elements de ferro forjat, així com franges de rajoles vidriades. També cal observar la porta d'entrada de fusta treballada. En la mateixa finca hi ha una petita edificació auxiliar de planta baixa, amb façana al C. Sant Domènec, on es realitza la decoració a base de rajoles vidriades de color i ferro forjat. En l'edifici principal es pot llegir la data de 1913 en la façana de carrer</p> | 08009-330 | Nucli urbà. C. Santa Sofia, 4 | 41.5543800,2.3985600 | 449844.06 | 4600476.53 | 1913 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38323-foto-08009-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38323-foto-08009-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38324 | Tanques i elements de jardí de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanques-i-elements-de-jardi-de-can-gari | XX | <p>Tanca que envolta la finca de Can Garí, a la banda del Camí del Cros, realitzada amb maó massís, rajola vidriada a trencadís i reixes de ferro forjat. Destaca el treball dels diversos elements significatius de la tanca: les portes d'accés i la fita i glorieta del final del camí. També són destacables els diversos elements que trobem dins del jardí: la pèrgola de maó vist, treballat en gelosia situada al costat de la tanca, darrera la casa; i la gàbia i oceller situada al mig dels jardins.</p> | 08009-331 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5350400,2.4154700 | 451240.04 | 4598319.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Jardins i parcs | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís bonet i Garí | 105|98 | 47 | 1.3 | 1774 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 38325 | Cal Pitongo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitongo | XIX | <p>Casa de pagès de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa i pis i teulada a dues aigües, que en un dels seus cossos en cantonada va transformar la seva teulada original, resultant una coberta amansardada amb teules de ceràmica esmaltada. La seva façana presenta un ritme regular d'obertures, amb un tractament auster dels elements de remat i decoratius. L'edifici està envoltat per un petit jardí amb diversos exemplars arboris no autòctons, costum típica de les finques que es convertien en segones residències o casetes d'estiueig; com sembla que va evolucionar la masoveria original.</p> | 08009-332 | Veïnat del Cros. | 41.5463200,2.4124200 | 450994.05 | 4599573.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38325-foto-08009-332-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tractament molt urbà de la construcció, com si de tres cases entre mitgeres es tractés. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38326 | Finca de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-gari | XIX | <p>Finca de gran extensió, situada al marge dret de la riera d'Argentona, al sud del terme municipal. A dins hi podem trobar els edificis modernistes de Can Garí i la seva masoveria i, de resultes d'una modificació dels seus límits, l'ermita de Sant Miquel del Cros, i Can Patet. La finca es troba envoltada en el perímetre que correspon al Camí del Cros amb una tanca d'obra i ferro forjat, d'estil modernista, amb elements de remat destacats, amb acabats de ceràmica vidriada i un treball acurat amb maó massís i forja. Cal ressaltar la qualitat dels jardins de la finca, realitzats per l'arquitecte Rubió i Tudurí, que combina zones de descans i zones de passeig, amb presència d'estanys i zones humides, decorats amb escultures de l'època.</p> | 08009-333 | Camí del Cros, al marge dret de la Riera | 41.5483300,2.4117800 | 450942.05 | 4599796.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38326-foto-08009-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38327 | Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daigues-prop-de-lantiga-carretera-dargentona | XX | Es manté dreta, però es nota l'envelliment, sobretot a la coberta i a l'arrebossat de les façanes. | <p>Petita construcció d'un sol cos de planta baixa, de forma rectangular, amb teulada a dues aigües en rasilla, amb el carener de teula de ceràmica vidriada. Té dues obertures senzilles, una porta i una finestra, emmmarcades per l'arrebossat de façana, i una petita obertura al remat de façana, de froma romboidal, també emmarcada. Hi podem observar una xemeneia de ventilació.</p> | 08009-334 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5475100,2.4160300 | 451296.05 | 4599703.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38327-foto-08009-334-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tot i que s'en desconeix l'ús, es podria tractar d'una petita caseta d'eines d'alguna de les masoveries. Té una certa semblança amb una altra edificació que es troba un xic més avall, a sota de Can Saborit | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38328 | Caseta de la plataneda del tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-plataneda-del-tramvia | XX | El seu aprofitament en traster fa que es descuidin elements característics, com ara els elements de remat de la coberta o els detalls ornamentals en l'arrebossat de les façanes. | <p>Caseta de planta rectangular, d'una sola alçada, de façanes simètriques, amb teulada a dues vessants per a cada façana, resultant-ne una composició peculiar. També destaca el tractament de les obertures, amb un cert treball de l'obra de maó, que es pot apreciar a través de l'emmarcat en arrebossat de les façanes. Podem observar les petites obertures de ventilació al capdamunt de cada façana. Bigues de fusta que surten en petites mènsules en un ràfec tot al voltant de la casa.</p> | 08009-335 | Veïnat del Cros | 41.5478700,2.4128300 | 451029.05 | 4599745.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38328-foto-08009-335-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Pel tipus de composició, formalista, i construcció, senzilla però eficient, podria assimilar-se a l'obra pública de finals de segle XIX i principis de segle XX, com ara els escorxadors locals, estacions de tranvia, mercats o petites escoles rurals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38329 | Caseta d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daigues | XX | Sembla que hagi estat recentment restaurada | <p>Petita construcció de planta rectangular, d'una sola alçada, amb dues obertures frontals amb marc d'obra, que és l'única decoració visible en l'arrebossat de la façana.</p> | 08009-336 | Veïnat de Pins. Camí de Can Riudemeia | 41.5734500,2.3741200 | 447821.07 | 4602607.55 | 1909 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 38330 | Mur de contenció de Can Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-de-can-pins | Es troba en bastant bon estat, però hi manca manteniment. Això es deu segurament a que des de fa molt de temps no hi ha perill de cap riuada, en quedar la riera molt més avall que el nivell original. | <p>Es tracta d'un petit tros de mur, amb contraforts, que separa les terres de conreu de la zona d'influència de la riera de l'Espinal. Està construït amb murs de paredat, i té uns dos metres d'alçada, amb contraforts d'un metre i mig cada vuit o deu metres. Darrera, hi ha un petit talús de terra, amb vegetació autòctona.</p> | 08009-337 | Veïnat de Pins | 41.5772700,2.3821500 | 448494.07 | 4603026.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38330-foto-08009-337-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38331 | Can Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-febrer | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XIV-XVI | Està actualment abandonada com a vivenda, per tant, s'ha suprimit el manteniment habitual i es limita aquest al mínim per evitar la ruïna total. | <p>Edifici catalogable com a masia del tipus II, de planta baixa i pis, amb un cos annex amb terrassa, segurament afegit al segle XIX, per les balaustrades que fan de barana. Sembla de construcció popular senzilla, que pels elements de pedra que es poden veure en les façanes, podríem datar entre els segles XIV i XVI. Conserva l'era, un xic malmesa, amb el típic safareig.</p> | 08009-338 | Veïnat de Pins, més avall que Can Pins | 41.5746600,2.3853300 | 448757.07 | 4602735.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Les terres de conreu de la seva propietat , situades a l'esplanada de la riera de l'Espinal, es segueixen cultivant, havent-se abandonat l'ús de la casa com a vivenda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 38332 | Font de Dalt de Can Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-can-altafulla | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII-XIX | En tractar-se d'elements de pedra, es troben en un relatiu bon estat, no així el pou, que s'ha ensorrat, ni el safareig de sota, fet d'obra, que està ple de runa i malesa. | <p>Font constituïda per un pou, actualment en runes, que es troba al marge superior del camí, i per una font brollador, amb unes piques de pedra granítica treballada, situades al marge inferior. L'aigua que vessa d'aquestes piques va a parar a un safareig situat a sota, al talús del camí, d'on es devia recollir l'aigua que anava a la casa.</p> | 08009-339 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | 41.5519000,2.3635100 | 446919.05 | 4600221.56 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua neix d'una mina | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 38333 | Font del Manantial de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manantial-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Es troba en un estat ruïnós. Tot i que la teulada encara aguanta, és impossible accedir a l'interior per la porta, ja que està coberta per la brolla.A banda d'això, hi ha diversos esvorancs oberts en els murs laterals, i a l'interior està tot ple de brutícia i desmantellat. | <p>Es tracta d'una petita construcció i el seu entorn proper, situats en una esplanada a l'ombra d'alts plataners. L'edifici està construït amb murs d'obra de maó massís, que en alguns panys de paret és treballat com una gelosia, deixant passar la llum i ventilant l'interior. La coberta, a dues aigües, s'aguanta per unes bigues de fusta ben escairades. L'entrada a l'edifici es feia a través d'un arc parabòlic de maó a sardinell, que tanca un barri de ferro forjat on es pot llegir la data de 1929 i dues incials. A l'interior, encara es poden veure les dues escales semicirculars que baixaven fins la font, que queda uns 2-3 metres per sota la cota d'accés.</p> | 08009-340 | Veïnat de Clarà.Al marge esquerre de la Riera de Clarà, davant de Ca l'Ermità, al final de Can Raimi | 41.5565900,2.3714900 | 447588.05 | 4600737.55 | 1929 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Just al darrera s'hi alça la planta embotelladora, avui en desús, que trenca amb tota l'harmonia del lloc. A l'esplanada del darrera hi havia, no gaire temps ençà, unes taules i bancs d'obra per passar la fresca que avui han desaparegut. No obstant és un lloc recuperable, tot i estar situada a les afores d'una urbanització de segones residències d'un nivell adquisitiu baix-mitjà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||
| 38334 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya | XIX | Es troba en un estat semiderruït, amb la teulada enfonsada i en perill d'acabar-se d'enrunar talús avall. | <p>Petita barraca de vinya situada al marge superior del camí. De petites dimensions, està construïdda per parets d'obra de paredat, amb les obertures emmarcades per maó massís. La teulada és de volta semicircular de maó de pla. Al costat, adjacent a la casa es poden veure les restes d'una petita bassa, de la qual en queda la meitat, en esllevissar-se el marge on està situada.</p> | 08009-341 | Veïnat de la Pujada. Camí d'accés a Can Martí de la Pujada | 41.5695700,2.4090700 | 450732.07 | 4602156.53 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38334-foto-08009-341-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Donades les seves petites dimensions, seria fàcilment recuperable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38335 | Nou Can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-can-comalada | XIX-XX | Tot i mantenir-se en un relatiu bon estat, manca un manteniment de l'acabat de les façanes i de la teulada. | <p>Casa de pagès, construïda com a xalet d'estiueig modernista. En realitat són dues construccions adossades. L'edifici principal, de planta baixa, pis i golfes, de molta alçada, és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i un ritme d'obertures regulars en la façana, emmarcades en l'arrebossat de la façana. Connectat a aquest edifici, hi trobem una torre mirador, d'estructura quadrada i d'una planta més d'alçada, amb coberta a quatre aigües de teules de ceràmica vidriada de colors. L'altra construcció és una petita caseta auxiliar, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües, però amb un tractament molt més senzill pel que fa a acabats i tamany de les obertures. Segurament es devia tractar de la casa del servei.</p> | 08009-342 | Veïnat de la Pujada. | 41.5638200,2.4004300 | 450007.06 | 4601522.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 38336 | Font dels plàtans de Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-platans-de-can-castells | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | Degut al seu abandó creixent, proliferen les mostres de brutícia i manca de civisme. No obstant, els afarejos mantenen els seus pedrissos originals, i la caseta de distribució de l'aigua encara no està esbotzada. | <p>La font és en realitat el conjunt format per dos grans safarejos, de forma quadrangular, situats de costat, i de la petita caseta que aixopluga la canalització de l'aigua. L'entorn on està situada és realment agradable, sota l'ombra dels grans plàtans s'hi desenvolupa una esplanada d'esbarjo, tot i que actualment està molt abandonada.</p> | 08009-343 | Veïnat de la Pujada | 41.5680500,2.4073600 | 450588.07 | 4601988.53 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38336-foto-08009-343-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38337 | Font de Can Cabanyes (Font del lleó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabanyes-font-del-lleo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XVIII | <p>Safareig de pedra granítica treballada, de forma quadrada, amb una columna de tronc quadrat esculpida amb una cara humana en cadascuna de les cares situada en el centre del safareig.</p> | 08009-344 | Veïnat de la Pujada. Finca de Can Cabanyes | 41.5647000,2.4110100 | 450890.07 | 4601614.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38337-foto-08009-344-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Destaca la magnitud del plàtan que ha anat creixent al costat del safareig. A dins de la finca hi trobem la font d'En Guineu o d'En Boter | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38338 | Can Marfà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marfa-de-dalt | XIX | <p>Xalet residencial de principis de segle, emplaçat en els vessants del marge esquerre de la Riera d'Argentona, a prop de Can Mercader. Can Marfà de Dalt és un gran edifici de planta baixa, pis i golfes, de composició simètrica, bastant formalista, amb elements decoratius d'inspiració clàssica. Destaquen les porxades i galeries laterals, així com el jardí, on abunden xiprers i eucaliptus.</p> | 08009-345 | Veïnat de la Pujada. Camí de Can Marfà | 41.5568600,2.4117300 | 450944.06 | 4600743.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38338-foto-08009-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38338-foto-08009-345-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Forma un conjunt amb l'edifici situat un xic més avall, conegut com Can Marfà de Baix. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38339 | Can Llei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei | XIX | Relatiu bon estat de conservació, però l'acabat de façana i la teulada mostra signes d'envelliment, així com parts del mur de contenció. | <p>Petita masoveria de planta baixa i pis, amb una construcció adossada de planta baixa. Coberta de teula àrab a dues vessants i façanes d'obra de paredat, amb oberures senzilles, emmarcades per obra de fàbrica de maó massís. Destaca l'era, situada en un talús contingut per un mur de paredat amb contraforts i una balaustrada ceràmica, similar a Can Pins, Can Fabré o d'altres.</p> | 08009-346 | Veïnat de la Pujada. Darrera de Can Marfà | 41.5562400,2.4122100 | 450984.06 | 4600674.53 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38339-foto-08009-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38340 | Font de Ca l'Ànima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lanima | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Manca manteniment de les peces ceràmiques i de l'estructura formal de la font. | <p>El suport de la font és una pilastra d'obra de paredat de secció quadrada, d'uns dos metres d'açada, coronada per una piràmide que remata una peça ornamental de ceràmica. Aquesta piràmide superior està revestida de rajoles policromades, que tornem a trobar a sota de la cornisa ornamental, en un frontal del segle XVIII, amb al·legories de Sant Joan, Sant Miquel i l'Esperit Sant. L'aigua vessa en un pica de granit, d'on es reparteix als safarejos posteriors.</p> | 08009-347 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Ca l'Ànima | 41.5538400,2.4139300 | 451125.06 | 4600407.52 | 1765 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38340-foto-08009-347-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua és de mina, barrejada amb aigua de la Companyia d'aigües de Dosrius. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||
| 38341 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Està actualment molt cuidat, amb una tauleta i uns petits seients, però al recinte li faltaria una actuació global. | <p>Petit muret de paredat, amb un estil naturalista, on destaca un frontal de rajoles policromades amb la imatge de Sant Jaume, l'aigua que es recull va a parar al safareig del darrera, al pati de Can Boba. Es troba en un acollidor entorn, envoltat de tanques de fusta, i a l'ombra dels petits arbres del recinte.</p> | 08009-348 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Boba | 41.5526700,2.4140400 | 451134.06 | 4600277.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38341-foto-08009-348-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La meitat de l'aigua de la Font es reparteix amb la Font de Sant Franscesc, situada un xic més avall. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 38342 | Casa al C. Sant Ferran, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-sant-ferran-2 | XX | Recentment restaurada. | <p>Edifici en testera, de planta baixa i pis, amb petit mirador a les terrasses superior. Es troba en un solar que fa cantonada, de grans dimensions, i l'accés a la vivenda es fa per un barri de ferro forjat en la tanca d'obra vista que clou el jardí. La vivenda, de composició quasi simètrica, té un petit porxo d'entrada que, com a la resta de façanes, està rematat per una balustrada.</p> | 08009-349 | Nucli urbà. C. Sant Ferran, 2. | 41.5544500,2.3994500 | 449918.06 | 4600483.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38342-foto-08009-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38342-foto-08009-349-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38343 | Can Santiago Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santiago-marfa | XIX | <p>Can Marfà de Baix és un edifici més senzill que la construcció que trobem més amunt, de planta baixa pis i golfes, amb una torre mirador situada en un dels costats, i un porxo i terrassa amb pèrgola d'obra vista a la façana sud-est.</p> | 08009-350 | Veïnat de la Pujada. Camí de Can Marfà | 41.5566100,2.4106300 | 450852.06 | 4600716.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||||
| 38344 | Can Matas (Can Volart) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matas-can-volart | XVII | Regular pel que fa a manteniment de la volumetria i obertures originals. | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, que conserva algun dels elements de l'edifici original, aom ara restes de l'edificació adossada en un dels costats i algunes de les obertures emmarcades per llinda i brancals de pedra.</p> | 08009-351 | Nucli urbà. Camí de Can Matas | 41.5595100,2.3989300 | 449879.06 | 4601045.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38344-foto-08009-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38344-foto-08009-351-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38345 | Casa al C. Sant Jaume, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-sant-jaume-18 | XX | Recentment restaurada | <p>Casa de cós en cantonada, de planta baixa i pis, de més amplada del que és habitual, amb un tractament decoratiu a base de rajoles vidriades de colors emmarcant les obertures, així com un bon treball en l'obra de maó, que es deixa sentir tot i estar encalat i pintat de nou. Ferro forjat en les baranes i reixes i petit acroteri ornamental. Destaca pel tractament distintiu de la façana que, tot i estar situada en un barri humil del poble, no ha renunciat a la decoració.</p> | 08009-352 | Nucli urbà. C. Sant Jaume, 18 | 41.5551800,2.4037000 | 450273.06 | 4600561.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38345-foto-08009-352-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38346 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells | En trobar-se abandonat, només utilitzat com a casa d'eines per al camp. S'està degradant ràpidament. Part de les teulades s'han enfonsat i és pràcticament impossible accedir a l'interior i part posterior de la casa, on hi havia un petit pati ajardinat , amb el seu barri d'accés.Degut a les freqúents incursions de gent a l'interior, s'han tapiat la majoria d'obertures. | <p>Masia pertanyent al grup I, segons LL. B. Garí, de cinc cossos, de planta baixa i pis, situada en una esplanada, amb l'era, porxos i edificacions auxiiliars, avui totes elles enrunades. Amb un ritme regular en les façanes, es poden observar baranes de balustres ceràmics, i una galeria a SO, tapiada i incorporada a l'interior. Sembla que l'edifici original estava situat en l'extrem N de l'edifici, tant pel tractament de les obertures com per l'estat de degradació, així com pel barri d'obra i ferro frojat que separa ambdues parts. Destaca un petit campanar de cadireta situat en el centre de la façana. El barri de la finca, del que avui només en queda una petita part, és un bon exemple del treball en ferro forjat de finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 08009-353 | Veïnat de la Pujada | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38346-foto-08009-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38346-foto-08009-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38346-foto-08009-353-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38347 | Can Baletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baletes | XIX | En relatiu bon estat, però les recent obres de l'autopista han malmès l'estructura de parets portants, esquerdant les cantonades properes al talús de la via. | <p>Petita casa de pagès, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Tres cossos perpendiculars a façana. Tractament senzill de les obertures, destacant el rellotge de sol policromat de la façana. Es podria assimilar al tipus constructiu de Ca l'Elies o de la casa del costat de La Fabriqueta.</p> | 08009-354 | Veïnat del Cros, al final del camí de Can Baletes, darrera la Font de la Plaça de l'Arròs | 41.5384800,2.4148600 | 451191.05 | 4598701.52 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El seu origen va ser com a masoveria de Can Bartrina. Per voluntat dels actuals propietaris, no s'han realitzat fotografies. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38348 | Glorieta de jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-jardi | XX | S'ha pintat només la part que quedava de cara al públic, però faltaria un manteniment general en la coberta i en la fusteria, molt malmesa. | <p>Glorieta d'obra, de planta octogonal, amb tancament practicable de fusta i vidres acolorits a totes les façanes, policromades amb motius clàssics. Teulada de peces ceràmiques de colors vidriades.</p> | 08009-355 | Nucli urbà. Pg. Baró de Viver, 14 | 41.5514500,2.3968200 | 449697.05 | 4600151.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38348-foto-08009-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38348-foto-08009-355-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Recentment, en la obertura d'un nou carrer que li passa pel costat, ha quedat descoberta als vianants. | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38349 | Cal Guardià (Can Gallemí) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardia-can-gallemi | <p>SUBIÑÀ I COLL, Enric. 'Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900)'Premi Burriac, 2001. Ajuntament d'Argentona, 2002. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982.</p> | XVII-XX | En general, l'edifici es troba en bon estat, amb algunes deficiències derivades de la falta d'ús. | <p>Cal Guardià està integrat dins un conjunt d'edificacions de diverses èpoques, situat en un solar irregular que connecta el C. Gran, on trobem la façana principal, i el C. Dolors Monserdà. El cos principal és un edifici de planta baixa i pis, de planta més o menys quadrada, en la que és possible identificar dues crugies perpendiculars a façana, ben definides en planta baixa i pis, localitzades a la part nord de l'edifici. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener perpendicular i centrat a la façana. Aquesta clara configuració es desdibuixa a partir de la crugia central cap a sud-est, amb l'annexió de construccions d'època posterior. El tipus constructiu general és de parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues de fusta i entrebigat d'empostissat de fusta o bé revoltó ceràmic. Les cobertes són de teula àrab, a una o dues aigües. La fusteria és de fusta, amb elements envidrats i metàl·lics. Els paviments són de rajola catalana, substituït recentment per gres en algunes zones de planta baixa. El revestiment exterior és arrebossat i pintat, essent la façana interior simplement arrebossada amb morter de ciment Portland d'acabat molt vast, deixant vistos els elements originals de pedra. El revestiment interior és enguixat i pintat. De l'edifici més antic resta relativament ben conservat el cos central. En la façana hi podem veure el portal de mig punt, amb onze dovelles de pedra granítica, sense cap inscripció o marca i, situat a sobre, un finestral amb brancals i llinda treballats, en un estil gòtic tardà, incorporant motius renaixentistes. En el rebedor trobem dues portes d'accés als cossos laterals, ambdues amb brancals de pedra i una d'elles, la de l'esquerra, amb una llinda formada per una sola peça de granit actualment esquerdada, amb un únic motiu treballat. A la cuina hi trobem vestigis dels antics forn de pa i cuina de llenya. A partir d'aquest cos central, la distribució i l'estructura es desdibuixen, especialment en la planta pis, on el cos més septentrional queda totalment independitzat del conjunt, formant part de la propietat veïna i el cos central té tapiats tots els passos cap a aquesta banda. A partir de la crugia central i cap a la banda sud es van succeïnt diferents estances, de dimensions diverses i obertures a la façana del C. Gran, connectades per un llarg passadís. Els locals de planta baixa tenen un accés independent. Aquesta distribució és el resultat de les reformes per adequar els edificis a hosta</p> | 08009-356 | C. Gran, 43-45 | <p>L'origen històric de les edificacions que avui configuren Cal Guardià, es remunta a mitjans del segle XVI, quan el 1560 la família Volart va aconseguir els terrenys de la 'Feixa de La Font', propietat del Mas Portal. Aquests terrenys són els que formen el triangle delimitat per Can Catà, al ponent, el solar de Can Doro, a migdia i els edificis de Can Guardià a llevant. La família Volart va dividir el terreny en parts que després va establir a altres propietaris; el 1576 s'estableix la part de ponent al pagès Joan Moyó, i el 1578,.la part corresponent a Can Doro al pagès Bernat Lloberons, La següent notícia ja és de 1790, quan l'hereu Volart ven la propietat a un comerciant de Barcelona, Josep Bertran. El seu fill, Josep Bertran i Ros, realitza obres de reforma entre el 1824 i el 1855; resultant-ne l'actual façana al C. Gran. El 1861, el conjunt passa a mans de Sebastià Gallemí i Muné, que realitza reformes interiors el 1885. Pels volts del 1960 es reforma tot el pis superior per adequar-lo com a hostal. Des d'aquesta època també es coneix l'edifici com a Can Gallemí.</p> | 41.5551000,2.4006000 | 450015.06 | 4600554.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38349-foto-08009-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38349-foto-08009-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38349-foto-08009-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Desconegut | A banda del valor patrimonial dels elements arquitectònics de la façana posterior, el portal i la finestra gòtics, Cal Guardià constitueix un testimoni de l'evolució històrica de la vila, ja que forma part del nucli urbà generat al voltant de l'església de Sant Julià a mitjans dels segle XVI. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||
| 38350 | Torre del Turó del Pla de Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-del-pla-de-can-vila | GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Turó del Pla de Can Vila'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | V-XV dC. | No es pot observar cap resta per la vegetació. | Restes d'una torre de defensa o hàbitat, possiblement medieval. S'observa l'enderroc de carreus de pedra concentrat en el vessant d'un turó de forma cònica. La vegetació cobreix en gran part aquest enderroc. També hi ha marges de vinya que es poden confondre amb parets de la construcció. Destaca la presència d'una base de premsa o 'torculus' a peu de l'enderroc. | 08010-1 | Torrent de Les Tàpies | 41.7802800,1.9321100 | 411256 | 4625932 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies aportades per Eduard Sánchez. Està molt a la vora del jaciment de Matacans.Per la realització del present inventari es va fer una inspecció sobre el terreny a partir de les dades de la Carta Arqueològica, però no es va detectar cap resta de les descrites. Fa dos hiverns una nevada va matar molts arbres (pins) que han quedat trencats a terra cobrint bona part del sòl i dificultant la visibilitat i , fins i tot, el pas. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38351 | Forns del Camí de Les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies | GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Forns del camí de Les Tàpies'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | XI-XIX | El primer en mal estat i els altres dos no conserven la volta i estan plens de deixalles. | Es tracta de tres forns de calç de planta circular excavats en el marge del turó on posteriorment s'hi obrí un camí, l'actual PR-C135. A mesura que s'extreia la pedra calcària es cremava in situ, fent-se el forat cada cop més fondo. Tenen un diàmetre mig de 3'25 metres. Estan coberts de runa, vegetació (principalment esbarzers) i, en el segon, restes de ferralla diversa. El primer es troba en mal estat, molt desfet, i no conserva ni la paret anterior ni la volta. El segon té 3'5 metres de fondària aproximada, es troba a 10 metres del primer en el mateix marge i conserva part de la volta i de la part anterior d'accés. Fins la nevada de l'any 2005, conservava la volta sencera. El tercer mesura 4 metres de fondària i s'ubica a 5 metres a la dreta del segon. | 08010-2 | Camí de Can Vila a la Font de les Tàpies | Hi ha documentació de l'any 938 que parla d'uns forns en la delimitació del terme d'Artés. La zona podria haver tingut un ús similar al llarg dels segles. | 41.7803500,1.9386100 | 411796 | 4625934 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A 100 metres, però dins el terme municipal de Calders, n'hi ha un altre que es cita en la documentació antiga. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38352 | Torre del Serrat de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-serrat-de-la-cabra-dor | GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Serrat de la Cabra d'Or'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | V-XV dC | No coneixem la potència estratigràfica i hi ha molta vegetació. | Possible torre de vigilància d'època medieval. S'observa l'enderroc ubicat en el cim del Turó del Serrat de la Cabra, des d'on es domina la vila d'Artés i la vall de la Riera de Malrubí. Per la disposició dels carreus de pedra caiguts, es podria tractar d'un edifici de planta rectangular o quadrangular. Es conserven algunes filades a l'alçada dels fonaments, però molt coberts per la vegetació. | 08010-3 | Serrat de la Cabra | 41.7924700,1.9659800 | 414087 | 4627252 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies aportades per Eduard Sánchez. No s'ha fet mai cap intervenció. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38353 | Castell Bisbal o Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bisbal-o-castellot | <p>BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. FABRE, Georges; MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1984). 'Epigrafia romana de la comarca del Bages'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Manresa, 1981), núm. 3, pp. 229-241. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Castell Bisbal'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITGES, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés'; dins Ausa, núm. 84, pp. 88 i 89.</p> | VIII-XIVdC | No es coneix l'estat del jaciment com a tal. | <p>Castell de planta irregular de diferents plantes. No s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, però Xavier Sitges localitzà tres làpides romanes amb textos epigràfics, a l'exterior del mur de tramuntana del castell. Una és de tipus votiu i les altres dues funeràries. Al segle XIV hi hagué diferents reformes i s'aixecaren dues torres. Posteriorment s'han fet reformes que han malmès l'aspecte de castell, que s'ha perdut del tot.</p> | 08010-4 | Plaça Vella - nucli antic | <p>Era un castell termenat dins el comtat de Manresa. Segons Albert Benet, hi havia al mateix lloc una edificació romana de tipus militar. El castell fou erigit després de regir el bisbe de Vic, l'any 1195. De l'edifici primitiu només es conserven les estances de la planta baixa. Els bisbes foren els propietaris del castell fins la desamortització de Mendizábal a mitjans de segle XIX.</p> | 41.7993800,1.9503700 | 412799 | 4628034 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38353-foto-08010-4-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat dins el Museu Comarcal de Manresa. Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||
| 38354 | Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella | BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Plaça Vella'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1984). 'El temple paleocristià d'Artés'; dins Dovella: revista cultural de la Catalunya Central, II època, any IV, núm. 14, desembre de 1984, pp. 7-12. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1985). 'Excavación de urgencia de la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Acta Historica et Archaelogica Mediavalia, núm. 5-6, pp. 451 i 452. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1992). 'Excavacions arqueològiques a la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscelània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 37-74.. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | VI-XIIIdC | La construcció d'un dipòsit a la part central de la plaça va malmetre importants restes arqueològiques. | Restes de l'antiga església de Santa Maria i necròpolis. Durant les obres de construcció a càrrec de l'Ajuntament i la Generalitat d'uns dipòsits d'aigua nous i la remodelació del casc antic d'Artés (conegut com el poble vell), es van localitzar unes restes, al solar que havia estat ocupat per l'antiga parròquia de Santa Maria (ensorrada l'any 1914) i que s'excavaren d'urgència. El resultat fou la localització de les restes d'un temple paleocristià, amb la presència d'un absis en forma de ferradura, per sota dels estrats de reompliment i de l'absis posterior de planta poligonal de l'església romànica del segle XIII. Al presbiteri s'observaren marques produïdes pels dos tenents de l'ara o altar. Aquest absis, datat entre els segles VI-VII, va ser construït directament sobre les marges del terreny. El sector del presbiteri era el més ben conservat, amb un paviment d'opus signinum, destruït en part com a conseqüència de la construcció d'unes canonades d'aigua l'any 1936. Amb la construcció de l'església medieval posterior no es poden distingir les dimensions generals del temple paleocristià. Malgrat això, es pogué identificar la presència d'un hipotètic 'pastofori' al cantó sud. La cronologia d'aquest temple, segons l'estudi comparatiu de l'absis, caldria situar-la entre els segles VI i VII d.C. Pel costat de ponent, al costat de les restes de l'opus, aparegué una necròpolis de 8 metres per 6 metres, amb un total de vint enterraments. La tipologia es pot resumir de la següent manera: 1) Una cista conformada per set maons per banda, dos de tancament i quatre teules al fons. Damunt hi ha les lloses de coberta i una capa de morter. Els maons presentaven motius ornamentals (llaços, creus de Sant Andreu, etc.). L'orientació seguia l'eix de llevant-ponent. 2) Dues sepultures de 'tegulae' de secció triangular, amb la mateixa posició de la precedent, i també amb ditades a les teules. 3) 8 cistes pètries rectangulars, quatre d'elles infantils, una amb 'tegulae' reaprofitada al fons i dues que eren una simple fossa amb cobertura de lloses. La cronologia de la necròpolis es pot situar entre els segles VII i XIII com a mínim. Pel que fa al material ceràmic aparegut, es recollí una part a l'estrat argilós adossat a la paret exterior de l'absis i, l'altra a la zona de ponent, entre dues cistes allí existents. Al primer punt s'identificà grisa emporitana, sigil·lada clara, sigil·lada sud-gàl·lica i grisa medieval. Pel que sembla, aquests fragments de terrissa estaven barrejats i podria demostrar l'ocupació antiga del lloc. | 08010-5 | Plaça Vella - Casc antic | Excavacions d'urgència realitzades del 10 de maig al 4 de juliol de 1984 i dirigides per Josep Ramon Julià i Katia Kliemann. | 41.7993300,1.9506700 | 412824 | 4628029 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38355 | Matacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans | BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior. | IIIaC-XVId | Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar. | Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear. | 08010-6 | Pla de Matacans, al SO del terme municipal. | Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment. | 41.7825900,1.9361900 | 411598 | 4626185 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38356 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri | No consta (1963) Petit diccionari dels Sants de cada dia. Edicions Occident, S.A. Vilassar de Mar. | XIX | Capella devocional de camí feta d'obra. La façana té el capcer en forma de teulada a dues aigües amb una creu en el punt més alt. L'interior té forma de fornícula, però en el lloc de l'estàtua, hi ha un plafó de rajoles. La boca està protegida amb una reixa de ferro pintada de blanc. Es tracta d'una representació de Sant Pelegrí ascendint als cels per obra d'uns àngels i presentat davant Jesús en Creu que el beneeix. Aquesta escena es desenvolupa sobre un plafó de rajoles valencianes policromades en un quadre de cinc rajoles de costat i envoltat d'una sanefa de rajoles (7 x 6). Hi ha dos fanalets de ferro a cada costat del plafó. | 08010-7 | Carrer Rocafort, 73 | Fins la Guerra Civil de 1936, hi havia la imatge del sant i, en aquella època, no hi havia cap construcció al voltant. | 41.7964500,1.9504200 | 412799 | 4627709 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un Sant Pelegrí l'1 d'agost i un altre el 13 de juny. El primer fou ermità als Apenins i l'altre bisbe d'Amiterno. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38357 | Parc municipal de Can Cruselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-de-can-cruselles | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 261. | XX | Antiga finca de Can Cruselles formada per la casa, la portalada d'accés i els jardins que l'envoltaven. La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, tot i mantenir el seu valor històric i simbòlic pel municipi. Habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d'un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d'accés i part de la tanca al recinte. La porta d'accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d'un pis al damunt al que s'hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l'edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til·lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers. | 08010-8 | Can Cruselles, a la carretera de Calders | És fruit del creixement industrial del municipi arrel de la instal·lació de les primeres fàbriques de filats i de teixits que enriquiren la llarga tradició tèxtil d'Artés originada en el segle XVII. Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles. Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba. Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878. L'abril de 1907, la Maria demanava permís per reformar la finca. Rosa Crusellas i Crusellas, filla d'en Joan i la Maria, n'era la propietària l'any 1931. Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l'empresa Jaume Sitges S.A. Els darrers propietaris, l'any 1976, volien parcel·lar la finca i construir pisos. Mitjançant un acord entre l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, que comprà el local i el revengué a l'ajuntament amb un crèdit a 11 anys, passà a ser propietat municipal. | 41.7976500,1.9550600 | 413186 | 4627838 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38358 | Carrer del Doctor Francesc Ferrer i Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-doctor-francesc-ferrer-i-solervicens | 'Tot d'Aquí', número 3, desembre de 1985, pp. 3-5. Artés. | XVI | Conjunt urbanístic format per cases entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, amb balcons oberts al carrer. La majoria de les plantes baixes estan formades per àmplies portalades, moltes de les quals han esdevingut comerços. D'aquest petit carrer cal destacar les cases núm. 8, 10 i 11. De la casa núm. 8 destaca el portal de punt rodó, amb petites dovelles. La casa fou comprada pel Sr. Jaume Gibert, propietari de les caves Gibert, ubicades al núm. 10 del mateix carrer. El portal de dovelles de la casa núm. 8 fou restaurat pel seu propietari. Antigament, aquesta casa tenia un casino a la planta baixa i un teatre al pis superior. Actualment es comunica amb la casa núm. 10, tant per les caves com per l'habitatge. Les balconades són originals, però com que estaven malmeses pel pas del temps, el propietari les va restaurar (ell mateix). La casa núm. 10 són les caves Gibert (veure fitxa 13). La casa núm. 11, situada davant de les caves, es remarca la part superior d' un portal de dovelles restaurades. Les cases núms. 15 i 17 destaquen perquè, a més de la planta baixa i dos pisos, encara conserven les golfes o paller a l'aire lliure. La última fa cantonada amb el carrer de La Roca. | 08010-9 | Carrer del Doctor Francesc Ferrer i Solervicenç - Casc antic - | Es tracta d'un carrer documentat des de l'any 1590 amb el nom de carrer Ample, ja que fou a la part baixa del municipi, al peu del castell i a prop del Camí ral, on comença el creixement de l'Artés modern. En aquest carrer hi va néixer el Pare Jesuïta Frederic Faura i Prat (1840-1877), meteoròleg i inventor del baròmetre que serví als mariners de Manila i Filipines per advertir-los de les proximitats de tempestes i ciclons. També hi va néixer, del qual porta el seu nom, el Doctor Francesc Ferrer i Solervicenç (1885-1943), catedràtic de patologia mèdica de la Universitat de Barcelona. | 41.7991000,1.9528700 | 413006 | 4628001 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38358-foto-08010-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38358-foto-08010-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38359 | Església parroquial de Santa Maria d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-dartes | XX | Es tracta d'una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s'obre un finestral triple. A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l'octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l'octògon com la llanterna són rematats amb un fris d'arquacions cegues. Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l'interior destaca l'orgue, les vidrieres i les pintures de l'absis. L'orgue és romàntic i data de l'any 1922. La majoria de les vidrieres són de l'època de construcció de l'església, d'estil modernista. Estaven en molt mal estat i s'han restaurat recentment per part de l'empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l'any 1934, obra de Llucià Costa i representen l'ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d'una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l'esperit sant. | 08010-10 | Plaça de l'Església, s/n | La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d'Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment. Els plànols de l'església són de Claudi Duran i Ventosa, de l'any 1892. El 4 de setembre de l'any 1892, el bisbe Morgades i Gili en posava la primera pedra i, el 14 de setembre de 1912, consagrada pel bisbe Josep Torras i Bages. L'any 1914, es va enderrocar l'antiga església parroquial. El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l'any 1916 s'estava acabant. | 41.7983700,1.9533200 | 413043 | 4627919 | 1912 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Claudi Duran i Ventosa i Josep Coll i Vilaclara | Claudi Duran i Ventosa fou arquitecte i fill del polític Duran i Bas. Lluís Duran i Ventosa, polític, advocat i periodista, era el seu germà. | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38360 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 209. | XIX-XX | Es troba semi abandonat | Construcció formada per diversos cossos en forma de 'T' que servien per fabricar aiguardent. La coberta és a una aigua. Consta de planta baixa i dos pisos. Les seves obertures no destaquen per les seves llindes o muntants. Els murs són fets de paredat mixt, amb la fassana principal arrebossada i pintada. Destaca un gran passadís porticat i exterior al damunt del qual i al seu costat hi ha part de les dependències de la fassina. Ha patit ampliacions i reformes posteriors, de les que destaca la reconversió en habitatges, actualment abandonats i només utilitzats com a magatzem. | 08010-11 | Carrer de La Fassina, s/n | A Artés s'ha documentat l'existència de dues fàbriques dedicades a l'aiguardent: la fassina de Cal Posa i la de Cal Serrallonga o 'La Fassina'. Comença a funcionar en la segona meitat del segle XIX, als afores de la població, segons la Reial Ordre de 1860. En alguns moments va provocar la queixa dels veïns per la contaminació de les aigües del Torrent de Malla i Sala. Deixà de funcionar a les primeres dècades del segle XX i fou comprada per la fàbrica Berenguer, els propietaris de la qual construïren habitatges pels seus treballadors al mateix recinte de La Fassina. | 41.7994000,1.9573400 | 413378 | 4628030 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38361 | Carrer Fort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fort | XVI-XVIII | Carrer d'habitatges format per cases mitgeres, generalment, de tres plantes (planta baixa i dos pisos, algunes amb golfes) i cobertes de teules àrabs a dues aigües. Està orientat a llevant, cosa que fa que, malgrat la poca amplada, les cases multipliquin les seves obertures. Destaca una casa de planta baixa, amb dos pisos i golfes, amb el portal de punt rodó adovellat i al centre de la portalada la data inscrita en la pedra portant l'any 1586. Les finestres del primer pis d'aquesta casa tenen els ampits i muntants treballats. Algunes de les cases que composen aquest carrer han sofert reformes en els darrers anys, sense respectar l'arquitectura antiga. Les parets de les façanes estan arrebossades i pintades. Algunes de les balconades tenen baranes de ferro forjat. | 08010-12 | Carrer Fort - Casc antic | Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés. Està situat dins el casc antic i comunica la plaça major amb el carrer del Portal. S'hi poden veure llindes amb dates des del segle XVI. L'any 1555 vivien a Artés 31 famílies distribuïdes pels carrers antics: carrer del Portal de Sta. Maria, carrer del Portal de Salavert, del Fort i del Padró. | 41.7991900,1.9503000 | 412793 | 4628013 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38361-foto-08010-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38361-foto-08010-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 38362 | Caves Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-gibert | GIBERT, Josep (1982). 'Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)', dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis Bagencs. Manresa, pp. 165-167. GIBERT, Josep (1987). 'Inicis del cava al Bages', dins Dovella, núm. 24. Manresa. | XVI-XIX | Casa entre mitgeres orientada a migdia del carrer Francesc Ferrer i Solervicens. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes, i dos soterranis destinats a caves. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada a la casa, que consta de la pedra adovellada originària. La pedra on es troba situat el rètol de les caves Gibert, és una pedra afegida que va fer el Sr. Gibert personalment. A la dreta també, per sobre del rètol, encara es pot llegir la paraula que fou gravada a la pedra, 'OFICIAL', que sembla ser que dataria d'època carlina. El seu propietari creu que si encara ha conservat el relleu és perquè havia estat pintada. A la dreta de la portalada d'aquesta casa hi ha una finestra que de fet fou construïda pel propietari aprofitant un altre antic portal, on havia viscut un sastre de la família (el Sr. Gibert ho esbrinà en els documents que té de la casa). Les finestres del primer pis disposen de balcons i són posteriors. Les finestres del segon pis són asimètriques. Als soterranis hi ha les caves, amb entrada pel carrer del mig i pel carrer Dr. Francesc Ferrer. Es tracta de dues plantes situades a diferents nivells, on es realitzen tots els processos per l'elaboració de cava; foren construïts amb dinamita a inicis del segle XX pel Sr. Ramon Trullàs. El seu propietari comprà la casa núm. 8 per poder engrandir els cellers. Els sostres combinen les voltes de canó amb els sostres plans. En el nivell superior s'hi fa el desgorjament, s'hi posa el licor i es prepara l'ampolla per comercialitzar. En el nivell inferior és on reposa el cava. | 08010-13 | Carrer Francesc Ferrer i Solervicens, núm. 10 | També conegut com Cal Posa, està documentada des de l'any 1590 (abans el nom del carrer era el de carrer Ample). L'any 1845 s'hi va fer una destil·leria d'aiguardent i a començaments del segle XX s'inicià l'elaboració de xampany per iniciativa de Josep Gibert Galobardes. Les seves caves foren les primeres del Bages especialitzades en aquest producte. L'any 1922 compraven una màquina d'embotellar. Avui continua l'elaboració de cava sota la marca 'Gibert'. L'exposició Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1929 va premiar el seu cava amb la medalla d'or. Durant la Guerra Civil, les caves es van emparedar. L'any 1942, es recupera la producció i s'engrandeixen adquirint nova maquinària i barriques bordaleses de roure. | 41.7991400,1.9532300 | 413036 | 4628005 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38363 | Fàbrica de Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-berenguer | BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Fàbrica amb una nau de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes longitudinals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment està reformada com a pisos independents. Els murs són d'obra de maó vermell vist amb plaques de pedra combinant amb formes geomètriques. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, que és comunitària i està més o menys centrada, amb tres finestres a la seva esquerra i quatre a la seva dreta. Totes tenen una reixa de ferro. A la planta pis hi ha vuit finestres amb porticons de fusta de llibret. A la banda nord occidental hi ha una antiga entrada amb porta de fusta que donava a una nau de terrat pla, que ara s'utilitza de terrasses dels pisos. | 08010-14 | Carretera de Prats cantonada carrer St. Víctor | Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex de la qual fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871 i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. | 41.8001300,1.9550800 | 413191 | 4628113 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou l'escenari de la pel·lícula 'La teranyina' d'Antoni Verdaguer, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml