Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38468 | Carrer de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-victor | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer de Sant Víctor o del pou. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Carrer obert al sector de tramuntana i en direcció al sector de llevant (NE) del poble antic. És un carrer format per cases de planta baixa i dos pisos que comuniquen directament amb un dels eixos moderns, la carretera de Prats. Algunes cases consten de dos pisos, com la del Dr. Claudi Sala, la més destacada del carrer. Al final del carrer hi ha un pou, que s'utilitzà durant molt de temps. Per aquest motiu també es coneix com a carrer del Pou. Hi ha moltes cases reformades fa uns anys i unes altres que s'estan rehabilitant en l'actualitat. Aquestes darreres intervencions tenen més en compte l'arquitectura original de la casa, revaloritzant elements específics com llindes o antigues capelles. | 08010-119 | Carrer Sant Víctor - Casc antic- | Va néixer, a finals del segle XIX i principis del segle XX, com una natural prolongació del nucli antic d'Artés que s'estenia cap el pla, fruit del creixement industrial. En relació al pou, es té constància documental de la dificultat d'extreure'n aigua a l'any 1873. | 41.7999400,1.9549300 | 413179 | 4628092 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38468-foto-08010-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38468-foto-08010-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a carrer del Pou. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38469 | Casa carrer Padró, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-padro-20 | SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 20. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa que fa cantonada, de planta rectangular; consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Obertures irregulars distribuïdes per les dues façanes. Porta principal de llinda recta, al seu damunt, a l'alçada del primer pis hi ha una obertura amb balcó. L'escaire de les dues façanes està fet amb pedra ben treballada, però s'ha arrebossat i no es distingeixen. L'any 1985, quan Rosa Serra va fer l'inventari del patrimoni arquitectònic d'Artés per la Generalitat de Catalunya, destacava una finestra amb arc conopial que ara no es veu. A la façana principal hi ha una placa de terracuita amb la inscripció del poeta local Francesc Blancher i Puig que diu: 'Som pedres antigues brodades de molsa/ record de quan fòrem 'Hostal de la Creu',/ que avui ens consola i ens fa l'hora dolça / de nou venerar-la aquí al nostre peu'. | 08010-120 | Carrer Padró, núm. 20 | Es tracta de l'antic hostal. És una construcció del segle XVIII; la llinda de la porta principal, a la façana de llevant porta la data de 1770. És una de les cases que ajudà a configurar els carrers antics d'Artés. | 41.7989900,1.9523700 | 412965 | 4627989 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38469-foto-08010-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38469-foto-08010-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'han arrebossat totes les façanes, tapant tots els elements arquitectònics que la singularitzaven. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38470 | Antic hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital | SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 13. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa entre mitgeres situada dins el casc antic; consta de planta baixa i pis amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures són modernes, exceptuant la porta d'accés que dóna al carrer del Padró i que conserva la llinda i la decoració superior formada per una creu llatina. A la façana hi ha una rajola amb el següent text: 'En el divuitè segle,/ com hospital floria:/ 'Casa de Deu' en diuen/ aquests bells mots de pau / que el vianant pot veure / aquí al portal que un dia / el míser travessava / cercant la mà suau... / Més tard vaig ser / l'escola o la pedagogia / en mans d'una gran mestre / brillava i excel·lia / Aquí 'Donya Mercedes' / Mas de Delisau / deixà joves petjades / d'encert i de mestria'. | 08010-121 | Carrer Padró, núm. 11 | Aquest edifici acollia l'antic hospital de la vila d'Artés. En el segle XIX fou escola. Sembla ser que fa dos anys es va pintar la façana de la casa, juntament amb la creu que sobresurt de la façana principal i les pedres de la portalada , de manera que actualment resulta molt difícil llegir el que diu a la llinda. Difícilment es llegeix la data 1773. | 41.7989700,1.9517100 | 412910 | 4627988 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de l'Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya, figura com a casa del carrer Padró, número, 13.Ha estat pintada, tapant els elements arquitectònics històrics, i ha sofert remodelacions en obertures sense tenir en compte l'entorn urbà. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38471 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor | SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Teixidor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Edifici que formava part de la fortificació de les antigues muralles del castell i de la vila d'Artés; fou habitat pel torretà i posteriorment habilitat com habitatge. Consta de planta baixa i tres pisos i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia, amb un portal rodó adovellat. Les altres obertures, una finestra per planta, són posteriors, però tenen l'ampit i els muntants de pedra treballada i alguna llinda amb motllura. La cantonada de les façanes sud i est està escairada amb pedra ben treballada. A la façana est hi ha l'únic portal d'entrada al recinte emmurallat que es conserva. L'aparell és de pedra ben tallada i regular en els escaires. | 08010-122 | Carrer del Padró, 5 | És una de les cases més antigues d'Artés. Podria tractar-se de la casa del torretà que guardava un dels portals d'accés al recinte fortificat del castell i església, l'únic que encara es conserva. | 41.7990500,1.9514200 | 412886 | 4627997 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a casa del Torretà. | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38472 | Forat de la Pudor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-la-pudor | BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). 'El castell d'Artés', dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. SERRA COMA, Rosa (1985). El forat de la pudor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | Passatge cobert amb volta de canó sobrealçada i tancat per un arc rebaixat de dovelles irregulars i col·locades a plec de llibre. Aquest carrer comunicava la Plaça Vella amb l'espai exterior de les muralles pel sector de tramuntana. L'edifici sobre el qual fou obert aquest passatge fou seu de l'antic ajuntament i ara és el museu. | 08010-123 | Plaça Vella - casc antic-. | Probablement construït en el segle XVI o XVII aprofitant la pedra de les velles construccions medievals que formaven el primer nivell de la muralla medieval del castell. En el segle XVI comença a formar-se el casc antic, la Plaça Vella i els carrers propers. | 41.7995300,1.9509700 | 412849 | 4628050 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38472-foto-08010-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38472-foto-08010-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha vàries teories pel que fa a l'origen del seu nom. La més acceptada seria la que explica que antigament, el mercat es feia en aquesta plaça, i que totes les deixalles, ja foren de peix, carn o restes vegetals, s'abocarien en aquest 'forat'. Això faria pudor mentre es descomposava. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38473 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Les Ferreres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Casa gran de planta irregular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en un angle de la Plaça Vella, fent angle amb el que era l'antiga església de Santa Maria. La façana està disposada en tres plans diferenciats, en el més endarrerit i més oriental hi ha l'entrada amb un portal rodó adovellat, al que s'hi accedeix per una rampa. Al seu damunt, hi ha una finestra amb llinda recta de pedra treballada, igual que l'ampit i els muntants. Només es conserven tres finestres d'aquest tipus; la resta són obertures modernes. Els diferents angles de les façanes estan escairats amb pedra ben treballada. Els murs són de paredat antic, si més no en el primer nivell, ja que a partir del primer pis estan arrebossats i pintats. | 08010-124 | Plaça Major o Vella, 1 | Era una de les més importants d'Artés tant per extensió com per història. Fins l'any 1912 fou la rectoria de Santa Maria d'Artés. Durant la industrialització del municipi a finals del segle XIX, i la consegüent expansió urbanística d'Artés, el casc antic restà parcialment abandonat. Es comença la construcció de les noves escoles, del nou Ajuntament, de la nova església, i també d'una nova rectoria. L'any 1912, l'antiga rectoria passava a ser habitatge familiar. | 41.7995800,1.9504700 | 412808 | 4628057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38473-foto-08010-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38473-foto-08010-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38474 | Barraca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge. És de planta circular, d'uns 2'5 m. de diàmetre i murs de 45 cm d'amplada de pedres molt irregulars. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Entrada lateral orientada a llevant. Envoltada d'esbarzers. | 08010-125 | a 200 m. nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7890100,1.9441400 | 412267 | 4626889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat esquerra de la barraca hi ha una figuera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38475 | Barraca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | A l'angle nord-oest ha perdut part del recobriment d'argila de la coberta. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en mig d'un camp de blat. És de planta quadrangular de 3,75 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada al nord-est, amb la llinda recta. | 08010-126 | a 250 m. nord-est de Can Vila. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7887000,1.9455500 | 412384 | 4626854 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fins els anys 1990 la barraca es trobava al bell mig d'una plantació d'ametllers. Actualment s'hi planta blat i altres cereals. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 38476 | Barraca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un racó del camp. És de planta quadrangular de 3,80 m x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda, orientada al nord-est, amb la llinda recta. | 08010-127 | Entre Can Vila i La Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7873600,1.9474800 | 412543 | 4626703 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38477 | Barraca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,35 x 3 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda recta. | 08010-128 | Al nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7872300,1.9461700 | 412434 | 4626690 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba sota d'un pi blanc i envoltada per ginebrons i farigola que creix damunt de la roca mateix. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38478 | Barraca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,7 x 3 metres i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l'interior hi ha un caixó fet dins la mateixa paret, d'uns quaranta centímetres per trenta, que es devia utilitzar com a nevera o per guardar menjar. | 08010-129 | Al nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7872900,1.9454400 | 412373 | 4626697 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba situada aprofitant el marge d'una feixa on hi ha plantat menjar pel bestiar, i envoltada de farigola que creix damunt de la roca mateix. Al seu costat dret hi ha caixes d'eixams d'abelles. Actualment està envoltada per esbarzers i ametllers. Al costat esquerra hi ha dos ginebrons. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38479 | Barraca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'una vinya. És de planta quadrangular de 3,7 x 3,75 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, es poden observar dues obertures de petites dimensions per fer entrar la claror. Una es troba a ponent i l'altra a septentrió. L'entrada està orientada a migdia. | 08010-130 | Vinya d'en Solergibert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7831200,1.9382600 | 411771 | 4626241 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38480 | Barraca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca d'uns 250 metres de llargada i 1, 60 m. aproximadament d'alçada, que separa dues feixes a diferent nivell. És de planta rectangular de 4,7 x 2,75 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, s'observa una partició amb un mur d'uns 80 cm. d'amplada. L'entrada està orientada a migdia. | 08010-131 | Vinya d'en Solergibert, sota turó Matacans. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7826600,1.9371800 | 411680 | 4626192 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu costat hi ha una figuera. En el mur de pedra seca que separa les dues feixes, a l'esquerra, hi ha una escala formada per tres esglaons, col·locats en sec i que servien per passar d'una feixa a l'altra. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38481 | Barraca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,30 m x 2,90 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a migdia. | 08010-132 | Vinya d'en SolerGibert, sota turó Matacans. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7825900,1.9364600 | 411620 | 4626184 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38482 | Barraca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-133 | Turó de Matacans, arran del bosc. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836700,1.9356700 | 411556 | 4626305 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38483 | Barraca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,60 m x 2,40 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i pedruscall sense tapar. Entrada orientada al nord. S'observa una obertura a la paret de ponent i una altra a la de llevant de petites dimensions que permeten l'entrada de llum al seu interior. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-134 | Vinya del camí de les Tàpies. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7841600,1.9399200 | 411910 | 4626355 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38484 | Barraca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. | 08010-135 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852100,1.9397000 | 411893 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A migdia s'observa un dipòsit, arran de terra, de planta irregular, amb unes mides aproximades de 2 x 1,80 m, segurament per fer la barreja bordalesa. Actualment està reomplert de vegetació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38485 | Barraca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge que separa dues antigues feixes. Actualment per la feixa posterior hi passa un camí. La barraca va estar construïda aprofitant el marge que separa el camí que condueix al dipòsit de dalt del Turó de Can Vila i la feixa que es troba davant de la barraca. És de planta quadrangular de 3,50 x 2,40 metres i murs de 65 cm d'amplada. Obertura orientada a migdia. L'entrada és elevada, amb un marxapeu. La coberta ha estat reforçada amb una capa de ciment d'uns dos centímetres de gruix, i per sobre d'aquest s'hi ha col·locat la terra característica i la pedra d'acabament propis de les cobertes d'aquest tipus de barraca. Per sobre de la llinda hi ha un forat, com si fos una 'nevera' però a la part externa. | 08010-136 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852200,1.9408000 | 411985 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38485-foto-08010-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38485-foto-08010-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la barraca continua utilitzant-se, ja que a l'interior s'han pogut observar eines del camp.Al voltant de la barraca el pagès hi té dipòsits per recollir l'aigua de la pluja. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38486 | Barraca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Part de la volta s'ha ensorrat. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. va estar construïda aprofitant el marge que separa una feixa del camí que va de Can Vila a La Paloma. Per accedir a la barraca, s'ha de passar per una llosa plana de 60 cm. x 80cm., que salva el desnivell de la cuneta que segueix paral·lela al camí. És de planta quadrangular de 3,75 x 4,15 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta sobreposada de llosa plana i volta de terra, tot i que part d'aquesta volta s'ha ensorrat. Orientada a ponent. Obertura de llinda recta. | 08010-137 | Camí de la Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7846100,1.9425400 | 412128 | 4626403 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38487 | Barraca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Llinda caiguda. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Orientada al nord. La llinda ha caigut. Tant al costat de llevant com de migdia, tenen una obertura petita per permetre il·luminar l'interior de la barraca. | 08010-138 | Camí de la Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7834000,1.9466800 | 412471 | 4626264 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38488 | Barraca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant. Al seu interior s'observa un banc fet amb una llosa plana. | 08010-139 | Bosc de la Paloma | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7838000,1.9472800 | 412521 | 4626308 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La barraca està situada en el pendent esquerre, a uns 25 metres del camí. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38489 | Barraca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,65 metres de diàmetre i murs de 80 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant i una altra a ponent. | 08010-140 | Bosc de la Paloma | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836000,1.9481800 | 412596 | 4626285 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu costat hi ha ginebrons. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38490 | Barraca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca entre dues feixes de vinya. És de planta circular d'uns 3,20 metres de diàmetre. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Entrada tancada amb porta de fusta, de forma trapezoïdal (la part alta és més estreta que la base) i té el marc emporlanat. | 08010-141 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7938700,1.9729500 | 414668 | 4627400 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38491 | Barraca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc, aprofitant el desnivell del sòl. És de planta quadrangular de 3,20 x 3,60 metres i murs de 60 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, sobretot romaní. Hi té una obertura a la banda de llevant. A la porta d'entrada hi ha un llindar de pedra. | 08010-142 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7933500,1.9729500 | 414667 | 4627342 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38492 | Barraca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 4 x 3,40 metres i murs de 80 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Entrada sense porta, de forma trapezoïdal amb una gran pedra a la llinda. Aquesta, a la seva part interna i al seu damunt, hi té un calaix a modus de 'nevera'. | 08010-143 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7954400,1.9773200 | 415033 | 4627570 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltada per esbarzers, que han estat podats. A l'interior hi ha eines del camp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38493 | Barraca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya. És de planta circular d'uns 3,10 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord. Té una petita obertura al sud-est. | 08010-144 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7994600,1.9936500 | 416395 | 4628000 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38494 | Barraca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya, dalt del marge que separa la feixa de blat del bosc de pins blancs. És de planta circular d'uns 3,40 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord-oest. Té una petita obertura a ponent. | 08010-145 | La Ponsa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8008300,1.9960900 | 416599 | 4628150 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38495 | Barraca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca excavada en el marge de separació de dues feixes que actualment s'utilitzen com a pastura de bestiar boví i equí. És de planta circular d'1'65 metres de diàmetre i una alçada mitja d'1'50 m., amb el mur de 55 cm. d'amplada. Coberta sobreposada per aproximació de filades. Orientada a ponent amb una petita entrada, la llinda de la qual, també fa d'ampit una petita obertura superior. | 08010-146 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8020400,1.9999900 | 416925 | 4628281 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38496 | Barraca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un costat d'un camp de cereals, a tocar amb una paret de pedra seca que separa aquest camp d'una feixa d'ametllers. És de planta quadrangular de 4,2 x 4,2 metres i murs de 80 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al nord. Obertura de llinda recta. | 08010-147 | La Serreta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8000400,1.9631100 | 413858 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Porxo lateral amb recobriment de fibrociment. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38497 | Barraca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 2,90 x 2,85 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al sud-oest. L'escaire de llevant està una mica esllavissat. A l'esquerra de la barraca hi ha una cisterna de recollida d'aigua excavada en el sòl. | 08010-148 | La Serreta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7997500,1.9645700 | 413979 | 4628061 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38498 | Barraca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda aprofitant el marge en pedra seca i exempta enmig d'un camp d'ametllers, al costat del camí del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,60 x 3,20 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Fonamentada a la roca mare, que aprofita per fer-hi un banc a l'interior. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a ponent. | 08010-149 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8007900,1.9749400 | 414842 | 4628166 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38499 | Barraca 26 del Grifoller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26-del-grifoller | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes, la superior d'oliveres joves, al costat del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,10 x 3,00 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a migdia. Té una petita obertura a ponent i una altra al nord. En el costat septentrional hi ha unes escales de vuit esglaons de pedra seca que faciliten l'accés a la feixa superior. | 08010-150 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7999200,1.9762200 | 414947 | 4628068 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38500 | Barraca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-27-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes. És de planta circular de 3,00 metres de diàmetre i murs de 60 cm. d'amplada. Volta per aproximació de filades i llosa plana final, coberta de pedruscall. Orientada al nord-est. | 08010-151 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8001600,1.9763900 | 414962 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La part de l'entrada està coberta d'esbarzers. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38501 | Forn de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-sala | XX | Possible estructura de combustió de planta rectangular (6 x 10'15 m.) en la que es conserva la cambra de combustió i la quasi totalitat de la cambra de cocció sense la volta. Obertura orientada a ponent. Murs de paredat antic fet a base de pedres irregulars, algunes de dimensions considerables, unides amb fang i falcades amb pedruscall. A la façana de ponent hi ha l'accés a la cambra de combustió, que es conserva sencera, amb una obertura d'1'2 x 1'5 x 2 m. i amb un arc escarser amb una doble filada de maons posats a sardinell o a plec de llibre. A la façana de llevant, en un nivell de cota superior, hi ha l'obertura de càrrega i descàrrega de la graella amb una amplada de 77 cm i una alçada conservada d'1'6 metres. Al costat dret hi ha una placa de pedra gravada que es llegeix 'AÑO 1914'. L'interior de la cambra de cocció té les parets recobertes de maons i no es pot veure l'estat de conservació de la graella ja que la vegetació, en la que predominen els esbarzers, la tapen. | 08010-152 | Turó del Serrat de la Cabra | 41.7957800,1.9618300 | 413746 | 4627623 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38501-foto-08010-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38501-foto-08010-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 38502 | Font de la Plaça dels Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-martirs | XX | Font pública connectada al subministrament municipal. L'aigua raja per una aixeta cromada amb polsador i va a parar en una pica de pedra semi esfèrica. Està emmarcada per dos pilars fets de paredat escocès (pedres planes o llosetes rectangulars amb les peces disposades irregularment, unes en sentit horitzontal i d'altres en sentit vertical). Una coberta de teules uneix els dos pilars en una línia ondulant. Hi ha un sòcol i un plafó emmarcant l'aixeta de lloses de pedra imitant el paredat. Entre el sòcol i la coberta hi ha un enrajolat de mosaic. Per damunt l'aixeta, fet de pedra, hi ha l'escut municipal. Dels pilars surten dos bancs de pedra amb el respatller fent de contenció de jardinera on hi ha plantes ornamentals. | 08010-153 | Carrer Rocafort cantonada carrer de Les Parres | Construïda a inicis dels anys 40 del segle XX. Abans, en el lloc que ocupa la font, hi havia una casa. | 41.7983000,1.9544700 | 413138 | 4627910 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38502-foto-08010-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38502-foto-08010-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 38503 | Casa número 6 del carrer Francesc Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-numero-6-del-carrer-francesc-ferrer | XIX | Elements afegits als anys 70 i manca de manteniment. | Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Façana principal de composició simètrica: obertures amb balconades en els dos pisos; les balconades centrals són dobles (acollint dos finestrals) i les laterals simples. En total, hi ha vuit finestrals, quatre per planta; tots emmarcats amb una franja de revestiment pintat de blanc i decorada a la zona de la llinda amb motius florals. Pilars, sustentats per mènsules, a banda i banda de la façana tanquen la composició. L'arrebossat de la façana imita un parament amb carreus i està pintat en un color rosa vell. La planta baixa havia estat utilitzada als anys 70, com a botiga de confecció. Actualment està en desús i la seva decoració desvirtua la resta de l'edifici. | 08010-154 | C. Francesc Ferrer, 6 | 41.7990800,1.9530200 | 413019 | 4627998 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38503-foto-08010-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38503-foto-08010-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38503-foto-08010-154-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 38504 | Casc Antic d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-dartes | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XII-XVII | hi ha algunes cases deshabitades. | Conjunt de carrers, cases, places i edificis que formen el nucli més antic del municipi d'Artés. Es tracta de la zona més alta on es té constància de la presència d'ocupació humana, com a mínim des d'època paleocristiana o romanitat tardana; constatada per la troballa d'una església del segle VI-VII d.C i una necròpolis al seu redós. El nucli més antic es centraria al voltant de la Plaça Vella, també anomenada Plaça Major. Les cases del voltant formaven un recinte emmurallat tancat i uniforme. De fet, una de les cases, en realitat és l'antic castell (Castellot o Castell Bisbal). L'altre edifici important seria l'església, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis del segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva el campanar del segle XVII i l'absis romànic. En aquest recinte s'hi accedia pel portal de Salavés, el portal de Sant Joan i el portal del Fort (avui tots ells desapareguts). Aquest nucli antic quedaria delimitat a la banda septentrional per l'actual parc de les muralles. Es tracta d'un límit orogràfic, donat el fort desnivell del terreny. Seguiríem a llevant pel final del carrer Sant Víctor, conegut popularment com a carrer del Pou i el carrer Pinetar, i continuaríem en direcció sud per la carretera de Prats fins trobar el carrer de la Barquera. Des d'aquest carrer, ens enfilem fins trobar el carrer Dr. Ferrer i, en direcció ponent, anem a buscar el carrer Sant Pere, que acaba a la carretera de Sallent. Els límits del casc antic en aquesta zona els marca el carrer de les Muralles, el carrer de la Bassa d'en Serola i el carrer Sant Llibori, tancant a occident el carrer Llobregat. | 08010-155 | Casc antic | L'ocupació més antiga documenta data del segle VI, a la part més alta del Puig d'Artés, amb la presència de l'església paleocristiana i d'una necròpolis. No tornem a trobar més testimonis fins els documents dels segles IX, X i XI. Aquest primer nucli conegut pel Puig d'Artés, rebé altres noms com 'Sagrera' o 'Vila'. En el fogatge de 1497 i el capbreu de 1511, el nombre de possibles habitants de la sagrera eren de 8; però en el fogatge de 1553 ja se'n comptabilitzen 31. L'increment demogràfic que es produí en 43 anys fou molt important. A partir de finals del segle XVII, es creen nous carrers en direcció a la plana, a la Riera de Malrubí. Aquests primers carrers són: carrer del Padró (que acaba a la plaça del mateix nom), carrer Major, carrer del Mig, carrer del Pou (actual Sant Víctor). | 41.7993300,1.9506800 | 412825 | 4628029 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38505 | Sivella Visigòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica | TRULLÀS LEDESMA, Óscar (2002). 'La Sivella visigòtica (segle VII) del Museu de la Història d'Artés', dins Artesenc, núm. 186 (novembre de 2002). Artés, pàg. 20. | VII | Sivella de cinturó visigòtica feta de bronze. Decorada a burí (punxó) creant la figura de dos animals imaginaris que semblen dues llargues serps amb cap de peix, totes envoltades de petits puntets, que bé podrien representar les aigües. Pel que fa a la seva forma, entra dins el grup anomenat de liriformes. | 08010-156 | Museu d'Història d'Artés | La troballa de la sivella la realitzaren els arqueòlegs A. Daura, D. Pardo i J. Piñero l'any 1993 durant una prospecció en una zona propera al Mas Salabernada, on ja es tenia constància de l'aparició esporàdica de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana, que ens estarien indicant l'existència segurament d'un petit assentament ibèric que es prolongaria en el temps fins entrada ja l'Edat Mitjana. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-2.jpg | Física | Visigot|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 87|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38506 | El Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarau | XX | Festivitat d'homenatge al món de la sardana, organitzada pels Amics de la Sardana d'Artés i altres col·laboradors des de l'any 1984, pels volts de la Puríssima. Durant la jornada es desenvolupen diferents activitats: al matí, concurs de colles sardanistes, per la tarda doble audició de sardanes, i al vespre concert i ball, amb l'actuació de les millors formacions orquestrals del moment. El ball es fa amb dues orquestres, i cada cinc anys s'hi afegeix una tercera orquestra. | 08010-157 | Pabelló: Carrer Barcelona cantonada carrer Montserrat | La primera edició fou l'any 1984, aprofitant que es va inaugurar el pavelló polisportiu, l'espai necessari per realitzar aquesta activitat. | 41.7951500,1.9496300 | 412732 | 4627566 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38506-foto-08010-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38506-foto-08010-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 38507 | Festa de la verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-0 | XX | Festa que es celebra el primer cap de setmana d'octubre, d'àmbit comarcal dedicat a la vinya i al treball que comporta l'elaboració del vi. S'exposen vins i caves DO Pla de Bages, així com tot tipus de parades d'artesania. El primer dia al matí tothom qui vol va a la vinya amb tractor a recollir el raïm. Cada any es deixa una vinya diferent. Amb aquest raïm es puja fins a la Plaça Vella, on es trepitja amb el sistema clàssic: en portadores. Per trencar el gel, ja que tothom mira, es gratifica amb ampolles de cava als primers valents. Al voltant de la plaça, per la zona de les muralles, es fa la trobada de col·leccionistes de plaques de cava i parades d'artesania, estenent-se fins el carrer Rocafort. Al llarg del recorregut diversos grups mostren quadres escènics relacionats amb el món de la pagesia, distribuïts en diferents racons del poble. També es fan exposicions, en el museu o a la biblioteca, cursets de tast de vins, i la Confraria del vi i el cava, organitza un sopar amb ball. Cada tres o quatre anys, es fa una subhasta d'objectes etnogràfics relacionats amb el conreu de la vinya. | 08010-158 | Artés | La primera edició d'aquesta festa es va realitzar l'any 1996. El Bages, a finals del segle XIX, era una comarca important de Catalunya en la producció vinícola. Després de la davallada produïda per la fil·loxera i altres circumstàncies, l'extensió del cultiu de la vinya al Bages es recupera una mica, s'incorporen noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins arriba a ésser comparable a la de les principals zones vinícoles. És com a reconeixement a la qualitat dels seus vins que al 1995 se li atorga la DENOMINACIÓ D'ORIGEN. Artés és el municipi de la comarca que acull un nombre major de cellers, en concret tres que gaudeixen de la Denominació d'Origen: Celler Cooperatiu/Caves Artium elaboradors de cava i vins Celler Solergibert elaboradors de vins Caves Gibert elaboradors de cava | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38507-foto-08010-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38507-foto-08010-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 38509 | Portalada de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-berenguer | XIX | Portalada de ferro de dos batents amb decoracions geomètriques i florals; entre pilars d'obra de secció poligonal. Entre pilar i pilar a la part alta hi ha una biga travessera de ferro, amb un fanal al mig. Pel costat esquerre de la portalada hi ha un tram de mur amb una obertura amb arc de mig punt. A la seva dreta, continua amb una tanca d'obra d'1'70 m amb una reixa de ferro al damunt amb motius florals i geomètrics. | 08010-160 | Carretera de Prats, 48 | 41.7999800,1.9558700 | 413257 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38509-foto-08010-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38509-foto-08010-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 38510 | Festa de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan | XX | Festivitat de Sant Joan. El 23 de juny a la tarda, arriba la Flama del Canigó. La nit comença a la plaça de Cal Màrius amb un correfoc que passa pel nucli antic de la població. A la plaça Vella es fa la 'cremada del campanar' i un espectacle de foc. Seguidament comença el ball de revetlla, que s'allarga fins ben entrada la matinada. | 08010-161 | Artés | 41.7994700,1.9507300 | 412829 | 4628044 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38510-foto-08010-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38510-foto-08010-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 38511 | Casa de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-can-berenguer | BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de tres nivells: planta soterrani, planta pis i golfes. La planta pis no és planta baixa, ja que està a un nivell superior del sòl i calen unes escales per accedir-hi. Les escales són rectes, no gaire amples i amb una barana de ferro. Per sota hi ha la planta soterrani, i per sobre unes golfes o altell. L'entrada principal està protegida per una marquesina de ferro forjat amb decoracions florals i geomètriques. Al costat esquerre hi ha dos balcons amb baranes de ferro, i al costat dret un balcó i dues finestres. Totes les finestres tenen porticons de fusta de llibret. Les obertures de les golfes són d'ull de bou i romboïdal alternativament. | 08010-162 | Carretera de Prats, 48 | Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista col·lateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. | 41.8004100,1.9561200 | 413278 | 4628143 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38511-foto-08010-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38511-foto-08010-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38512 | El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint-0 | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. No conserva cap obertura amb la pedra treballada. A la planta baixa hi ha l'entrada principal de llinda recta i una finestra a cada costat. A la planta pis hi ha quatre finestres amb l'arc de mig punt. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc. A la banda de llevant s'hi adossa un altre edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Per ponent hi ha un altre edifici més modern, que s'adapta al desnivell del sòl. | 08010-163 | Camí de La Vall, s/n | En el padró de l'any 1889 apareix una casa on hi viu Joan Casajoana Tañà de Manresa i d'ofici tintorer. És l'origen de la casa coneguda amb el nom de El Tint. L'any 1915 el cap de casa era Josepa Cruselles Faura, vídua del tintorer, i també hi vivien els dos fills. | 41.8008500,1.9568900 | 413343 | 4628191 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38512-foto-08010-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38512-foto-08010-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com Cal Codinach. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38513 | Casa Dr. Claudi Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dr-claudi-sala | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XIX | S'està rehabilitant | Casa entre mitgeres del carrer Sant Víctor que havia pertangut al Dr. Claudi Sala. Consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. L'aspecte actual fou fruit d'una reforma de l'any 1880, segons consta en sengles pedres posades a la façana, i fou obra de Hemeterio Sala. A la llinda de la porta principal, figura que fou restaurada l'any 1905 pel Dr. Claudi Sala. La porta del costat dret també conserva els muntants, llinda i llindar de pedra, però la porta del costat esquerre s'ha substituït per una porta de garatge moderna que no respecta la tipologia de la construcció. Les obertures del primer pis són balconades que no conserven les baranes perquè estan en plena remodelació de l'edifici; però les llindes (rectes) i els muntants són de pedra treballada. Les obertures del primer pis també són balcons, però sense muntants de pedra, sinó de maó vist, i conserven les reixes de ferro. | 08010-164 | Carrer Sant Víctor, 4-6 | El Dr. Claudi Sala i Pons (Artés 1868-1943) era fill de comerciants. Es doctorà en Medicina i cirurgia i Farmàcia i es llicencià en Ciències Naturals, Lletres, Filosofia i Dret. Professionalment destacà en recerca i laboratori, i va treballar al costat del Nobel Dr. Ramon y Cajal. També participà activament en la vida política d'Artés, al costat del poble en la Revolta dels Burots. | 41.7993300,1.9536700 | 413073 | 4628026 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38513-foto-08010-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38513-foto-08010-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 38514 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni | XIX | Petita capella devocional dedicada a Sant Antoni, ubicada a la casa de Ca l'Esquerrà, en el carrer del Raval. Es tracta d'una petita fornícula inserida a la façana de la casa amb una porteta de vidre que protegeix la imatge del sant (feta de guix) amb el corresponent porquet ajagut a la dreta del sant. | 08010-165 | Carrer del Raval, 71 | 41.7974300,1.9576700 | 413403 | 4627811 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38514-foto-08010-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38514-foto-08010-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 38515 | Barraca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca construïda en pedra seca i exempta enmig d'un hort. És de planta quadrangular de 2,70 x 2,70 metres. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila. Orientada a nord-est. Les pedres d'aquesta barraca es diferencien d'altres barraques inventariades perquè són més arrodonides, a causa de la seva ubicació la a vall de la riera de Malrubí, la zona més humida del municipi i amb un cabal permanent d'aigua. | 08010-166 | Hortes Noves, davant font Mireta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7963000,1.9676800 | 414233 | 4627675 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38516 | Barraca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i ubicada en un marge entre dues feixes, la inferior d'arbres fruiters i la superior de bosc. És de planta quadrangular de 3 x 3 metres i murs de 60 cm de gruix. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus d'aproximació de filades recoberta d'argila. Orientada a nord-est. | 08010-167 | La Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7928700,1.9604000 | 413624 | 4627302 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38517 | Fons procedent d'Artés del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-dartes-del-museu-comarcal-de-manresa | SITJES i MOLINS, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés', dins Ausa, núm. 84. Vic, pp.85-89. | II-III dC. | Es conserven algunes restes arqueològiques: materials procedents de Matacans, i fragments d'escàs interès i en molt poca quantitat procedents de troballes superficials als indrets de Vilagonella, Can Vila i Salabernada. Les peces més destacades són tres làpides romanes trobades com a material de construcció del castell d'Artés. Una de les làpides és una ara votiva i les altres dues són làpides funeràries. Totes són d'arenisca. L'ara votiva fa 82 cm d'alt, 45 cm d'ample i 39 cm de fons. Estava mutilada per la part superior i inferior. A la cara frontal hi ha una inscripció de 20 cm d'alçada en tres ratlles de 6 cm, però hi manca la primera ratlla. La inscripció diu: 'CALPURNI / (V)S (M) AVUS/FVSLM' que completada seria 'CALPURNIU-(V)S (M)AVUS F(ecit) V(otum) S(olvens) L(ibens) M(erito)', traduït per 'Calpurni Mavus ho feu en compliment gustós d'un vot per una mercè rebuda'. Segons Sitjes (1976:87) la data en el segle II dC. Les altres làpides són funeràries. La primera és un prisma de 50 cm d'alt, 39 cm d'ample i 33 cm de fons. La inscripció diu 'D(iis) M(anibus) / L(ucius) ATILIVS ATI / LIANVS PORCI / AE CATULLA (E) / VXORI OBSE / QVENTIS(I) / MAE / F(aciendum C(vuravit)' i traduïble per: 'Als déus mans. Ho feu fer Lluci Atilià a (honor de) Pòrcia Catul·la muller complaent'. Sitjes (1976:88) la data en el segle III dC. La darrera làpida està partida verticalment per la meitat; només se'n conserva 60 cm d'ample, 48 cm d'alt i 27 cm de gruix. La dedicatòria està dins una cartel·la formada per un bordó desenvolupat lateralment en fistó de 4 lòbuls. La inscripció diu: 'D M / S SEVERA / A NOMA / RARII / FERIAN ( .... CARIS) / SIMO FI(LIO ......) '. Sexta severa va dedicar la inscripció al seu fill Caríssim. Datable en el segle III dC. | 08010-168 | Via Sant Ignasi, 40 | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-3.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari: divendres i dissabtes d' 11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 hTancat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i 26 de desembre i tots els dilluns no festius.Sala de consulta: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.Tel.. 93 874 11 55Fax. 93 874 11 55 | 83|80 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 38518 | Mina de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-malla | XVIII-XIX | Temporalment no raja. | Registre de mina pel qual rajava aigua per un broc que sobresurt de la façana. El bancal és de paredat i la volta de maó pla. Porta d'entrada de fusta, de llinda recta; però restava tancada amb cadenat. Hi ha sectors que s'han arrebossat per evitar el seu deteriorament. La volta està al descobert externament en uns 2,5 metres fins que s'interna en el sòl, degut al desnivell del terreny. | 08010-169 | La Malla | 41.7933700,1.9601100 | 413600 | 4627357 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta mina porta l'aigua a la casa de Malla, però ara no raja. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml