Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39281 | Barraca del Mas Roqueta 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-8 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 8 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional hi ha un petit forat fet al mur, arran de terra. | 08012-43 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8164400,1.9710400 | 414539 | 4629908 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39282 | Barraca del Mas Roqueta 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-9 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La vessant meridional i septentrional són més estretes i és més allargassada per les parets occidental i oriental. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la paret de la façana s'hi adossa a banda i banda una paret de feixa. Per tant, la façana de la barraca queda cohesionada amb el paisatge. Gran part de la barraca està, doncs, inserida al terreny. La coberta està feta en volta cònica, amb la superposició de lloses de pedra que van tancant l'estructura fins a col·locar-hi una llosa a la part superior. Tot el conjunt està cobert per terra per tal d'aïllar-lo tèrmicament. Dalt de tot de la terra trobem un carreu de pedra disposat de forma vertical. | 08012-44 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8169200,1.9726200 | 414671 | 4629959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39283 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord.). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1569 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha galeries a la façana principal, lateral i posterior. Ha patit diferents intervencions i ampliacions. Actualment la planta del primer pis és de doble alçada, integrant el que eren les golfes, la coberta és recent amb estructura de formigó. En les intervencions recents, s'observa la col·locació de pedra com a revestiment dels murs. Té era i dues pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. La primera planta està en procés de remodelació, sense cap tipus de mur separador d'espais. Hem de destacar que l'era encara manté pràcticament l'enrajolat intacte. | 08012-45 | Avinyó | En el fogatge de 1497 trobem l'existència ja dun mas propietat d'en Jaume Portella, fent constar que ja hi havia l'existència d'un mas propietat d'aquesta família. Segurament, però, es crearia una nova masia al segle XVII, de la qual es va remodelar la façana al segle següent (XVIII), i es van obrir les obertures que podem apreciar actualment. | 41.8855300,1.9554800 | 413340 | 4637594 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39283-foto-08012-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39283-foto-08012-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39283-foto-08012-45-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39284 | Bassa de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-portella | XIX-XX | Bassa situada a 20 m de la Masia La Portella. Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample. Proporciona l'aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta. | 08012-46 | Avinyó | 41.8864000,1.9561400 | 413396 | 4637690 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39284-foto-08012-46-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 39285 | La Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torregassa | XVII-XVIII | Està en ruïnes. | Masia que era de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 702 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat en algunes façanes. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. S'hi observen ampliacions de diferents èpoques, una possible lliça i un antic cobert a la part est, també hi ha una tina a la part oest dins una ampliació. L'està envaint la vegetació. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-47 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8859900,1.9647500 | 414110 | 4637636 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39285-foto-08012-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39285-foto-08012-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39285-foto-08012-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39286 | La Casa Nova de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-la-portella | XVII-XVIII | Està en estat ruïnós. La gran quantitat de vegetació que hi ha a l'interior del celler posa en perill la salut d'aquest. | Masia de planta rectangular i d'una superfície dividida en un mínim de dos pisos; part baixa i primer pis. Se'n conserva només la part del celler (cobert amb volta catalana) i un parell de murs sense connexió en superfície. Està en estat ruïnós. La gran quantitat de vegetació que hi ha a l'interior del celler posa en perill la salut d'aquest. | 08012-48 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8797300,1.9489600 | 412791 | 4636957 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39286-foto-08012-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39286-foto-08012-48-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està en un entorn envoltat de bosc i camps de conreu. La vegetació ha cobert les restes de l'estructura. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39287 | La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-travera | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. | XVI | Està en un procés d'enrunament. La vegetació de paret del seu interior n'accelera el mateix procés. | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 636 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i altres arrebossades. El sostre de la planta baixa és amb volta. Hi ha elements de reforç a la façana lateral esquerra i posterior. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, i modificacions en el que queda de la coberta. Fora de la casa hi ha una tina amb peces ceràmiques i pedra en molt mal estat. Té una pallissa, era, un cobert i una bassa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. A la porta principal hi ha una inscripció en forma de llinda on es pot observar: 'ANO 1912 J.Z.'. Això ens fa entendre el gran nombre de reformes que s'han dut a terme a l'edifici. | 08012-49 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar. | 41.8106500,2.0012200 | 417038 | 4629235 | 1587 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39288 | Tina de La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-travera | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. | XVIII | Hi ha hagut el furt de gran part de les rajoles del seu interior, degradant-ne l'estat de l'estructura. | Tina de planta quadrangular amb parets fetes amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter. Està elevada per sobre el nivell de terra. Al centre de l'estructura hi ha un forat d'1,5 m de diàmetre revestit amb petites rajoles de ceràmica del segle XVIII. A la paret meridional hi trobem una obertura en forma de porta. La tina està separada de la masia La Travera uns 50 m a l'est. | 08012-50 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar. | 41.8106200,2.0020100 | 417104 | 4629231 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39289 | L'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lilla | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVIII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 660 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Hi ha una lliça amb reforç de formigó. A la planta baixa el sostre és amb volta de pedra, les parets són de pedra i argamassa i part de les parets del primer pis són de tàpia. S'observen ampliacions i modificacions de diferents èpoques en totxana i reforços metàl·lics en el paviment del primer pis. A la façana posterior té un cos de galeries tapiades. Adossat al volum principal hi ha un cobert i un pou. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-51 | Horta d'Avinyó | En el fogatge del 1497 ja trobem notícies de la família Illa com a propietaris d'un mas a Vinyonet (o Avinyó). El propietari era Valentí de la Illa. Igualment, al fogatge de 1553 trobem altre cop la proietat dels Illa ara en mans d'en Pau Illa. Hi hauria, per tant, l'existència d'algun antic mas Illa, segurament al mateix punt on hi ha l'edific actual tot i que hauria estat molt reformat. | 41.8280600,1.9619500 | 413800 | 4631207 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39289-foto-08012-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39289-foto-08012-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39289-foto-08012-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39290 | Cal Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montsec | XVIII | Masia que consta de planta baixa i golfes, que és utilitzada com un pis per l'altura de la coberta. Té una superfície aproximada de 200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'observen intervencions de diferents èpoques i diferents materials, els envans interiors són de maó. Té un cobert, un corral i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-52 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8118200,2.0010800 | 417028 | 4629365 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39291 | Estela funerària del Pvre. Ruaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria-del-pvre-ruaix | XX | La creu de ferro que corona el conjunt s'ha trencat i la inscripció comença a tenir massa brutícia que fa que la pedra es comenci a exfoliar. Hi ha igualment gran quantitat de líquens que han erosionat algunes parts del text. | Bloc quadrat de ciment de 50 cm d'alt x 50 cm d'ample x 40 cm de fondària. Dalt del bloc hi trobem una llosa de ciment on hi apareix una inscripció. La làpida fa 60 cm d'alt x 45 cm d'ample x 20 cm de fondària a la part de dalt i 35 cm a la part de baix. Dalt de la làpida hi trobem una creu feta amb ferro, buida per dins, marcant només els quatre creuers. En la inscripció es pot llegir: 'Aquí murieron /por Dios y España /D. José Ruaix Garriga /Presbro. Y /D. J (....) Yglesias Grau /2 (4 de) Julio 1936 /(¡Pr) esente! /+ + +' | 08012-53 | Avinyó | 41.8735900,1.9675600 | 414326 | 4636256 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39291-foto-08012-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39291-foto-08012-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39292 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal | - CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | La masia és de planta baixa, dos pisos i golfes, a la part central. A la resta planta, pis i golfa convertida en planta pis. La superfície aproximada és de 2200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és adovellada amb escut i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La façana principal és simètrica, té un cos de tres galeries a l'alçada del primer i segon pis. El sostre de la planta baixa és amb volta. Les tines han estat obertes per aprofitament d'espai per al restaurant. S'observen ampliacions de diferents èpoques conservant l'acabat en pedra vista, hi ha dos cossos adossats posteriorment als laterals de la façana principal i un altre volum adossat de planta baixa que dóna accés al restaurant. L'era ara s'utilitza com a aparcament de vehicles. Té dues pallisses i elements relacionats amb la producció vitícola (cellers, tines, i bótes). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-54 | Horta d'Avinyó | La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes. | 41.8343600,1.9678900 | 414301 | 4631901 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La primera planta de l'edifici està sense ús i força deixat mentre que la resta de l'edifici està en perfecte estat. En destaquem l'escut pairal que es troba en la porta adovellada de l'entrada de l'edifici (foto 2) i les tines reutilitzades com a salons de restaurant però en un estat excepcional (foto 3). | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39296 | Molí del Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rovira | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XVIII | Està en ruïnes | Masia de planta quadrangular i amb una superfície aproximada de 700 m2. Està construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i es pot observar com el sostre era de doble vessant per la mateixa cadència de les parets ja que no s'ha trobat cap tipus de restes del sostre. Tindria dues plantes, i, part de l'edifici s'adossaria a la roca que hi ha a la vessant de llevant de l'estructura. En aquesta part adossada a la roca hi trobaríem un habitacle utilitzat segurament com a pallissa o altre tipus de magatzem agrícola. La porta principal dóna a la cara de migjorn i se'n ha de destacar el llindar on apareix: 'Joseph IHS Rovira/ 1734' | 08012-58 | Sta. Eugènia de Relat | El riu Relat donava energia a dos molins importants al llarg del camí entre Sant Feliu Sasserra i Avinyó: el molí del Vinyers i el molí del Rovira, possiblement les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són del mateix període, que coincideix amb el creixament del conreu de blat a la zona. Els molins abastien un territori força ampli. | 41.9128200,1.9935500 | 416534 | 4640587 | 1734 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39296-foto-08012-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39296-foto-08012-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39296-foto-08012-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'interior està ple de vegetació i gran part de les parets han començat a esquerdar-se. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 39297 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col. Cavall Bernat, núm. 14, Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIV | La part superior del pont és molt malmesa. Hem trobat presència de vegetació entre els carreus del passadís del pont. | És un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. L'aparell del pont és força irregular de mides i els blocs de pedra són col·locats en filades unides amb morter de calç. Les dovelles dels tres arcs de mig punt són col·locades a plec de llibre de mides més regulars i resseguides per una filada de carreus més petits. | 08012-59 | Avinyó | El pont gòtic d'Avinyó és una construcció del segle XIV que, travessant la riera de Relat, comunicava el sector de llevant del terme amb el nou nucli que a partir del segle XIII va néixer a redós de l'església de Sant Joan d'Avinyó. Els anys 1719 i 1783 va ser reparat per desperfectes. Segons Salvador Ginesta, les restes més antigues serien romanes. Ho posem en dubte. | 41.8624200,1.9756400 | 414982 | 4635008 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39297-foto-08012-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39297-foto-08012-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39297-foto-08012-59-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 93|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39298 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat | XVII | Està en ruïnes | Mas enrunat que conserva diverses parets diferents i el sostre de dos cellers o estances. Els murs estan fets amb carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha tres blocs estructurals diferents: una paret de dos pisos que s'aguanta a una volta catalana que cobriria el primer pis. Just a uns 20 m del mur hi trobem restes d'un mur de la mateixa amplada però molt més reduït en alçada, paral·lel al primer (foto 1). El segon bloc és una paret molt més simple estructuralment que aguanta un mur i s'acaba en una volta igualment catalana (foto 2). El tercer bloc estructural és una paret molt ample que agafa una forma semicircular, recordant algun tipus d'estructura de fortificació (foto 3). | 08012-60 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8688000,1.9934900 | 416472 | 4635699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39299 | La Caseta d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-dhorta | XVII-XVIII | La pedra està omplint el buit de la Masia i, el ciment, alhora que dóna consistència al conjunt, està danyant la mateixa salut de les pedres. | Masia enrunada d'uns 200 m2. En el moment de la construcció de l'eix transversal (C-25), es va aprofitar la casa enrunada per col·locar-hi una plataforma de ciment des d'on posar la maquinària. Per tant, actualment es pot observar l'antiga masia (podent veure'n algunes obertures i els carreus de pedra originals, però amb una forta capa de ciment tan a dins de l'antiga estructura com per sobre. | 08012-61 | Horta d'Avinyó | Actualment no queda pràcticament cap vestigi de la masia ja que aquesta ha estat derruïda i cimentada donant lloc a un cub de formigó. | 41.8251500,1.9673400 | 414243 | 4630879 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39299-foto-08012-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39299-foto-08012-61-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39300 | Pou de glaç d'Horta d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-dhorta-davinyo | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages, Quaderns núm. 5, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 47. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Comencen a aparèixer esquerdes preocupants a dalt de tot de la paret del pou. | Avui només es conserva la meitat del què havia estat el pou de glaç com a conseqüència de la creació de la carretera d'Artés a Avinyó (B-431). Es tractava d'un pou de dimensions més aviat petites (uns 6 m d'alt i 5 m de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou. Està fet amb carreus irregulars de pedra lligades amb morter. | 08012-62 | Horta d'Avinyó | Un pou de glaç era una excavació feta sota terra, generalment circular, la finalitat de la qual era emmagatzemar el gel o glaç produït en les geleres properes per tal de, tal com passava amb la neu, poder proveir la població per al consum de tot l'any. El pou era fet amb parament de pedra seca la majoria de les vegades. A la part superior, la que quedava a la vista des de l'exterior, es tancava el pou amb una coberta o teulada de volta semiesfèrica del mateix material, amb dues o tres obertures. Aquestes, normalment de forma rectangular, tenien la finalitat de permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja i, a la vegada, l'accés del personal que hi treballava. Aquests sistemes de construcció donaven un aïllament a l'interior gairebé hermètic i facilitaven que en llocs de poca alçada o de nevades poc freqüents poguessin existir autèntiques 'neveres' que proporcionaven el gel necessari per al consum humà. | 41.8228400,1.9660900 | 414136 | 4630623 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39300-foto-08012-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39300-foto-08012-62-2.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39301 | Creu de viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-viacrucis | XX | La llosa de dalt de tot està plena de líquens que van erosionant la mateixa pedra | Petita creu de viacrucis, situada en el camí que porta de l'església de Santa Maria d'Horta fins al carrers Nou i de l'Hostal, d'Horta d'Avinyó. Es tracta d'una plataforma feta amb carreus regulars de pedra, lligats amb força ciment. Les mesures de la plataforma són 70 cm d'alt x 30 cm d'ample x 30 cm de profunditat. A dalt de la plataforma hi reposa una llosa feta de pedra, de 10 cm d'alt. Sobre d'aquesta llosa hi ha clavada una creu senzilla feta de ferro | 08012-63 | Horta d'Avinyó | El viacrucis es realitzava des de l'església de Santa Maria d'Horta fins al carrer Nou, el de l'Hostal, el de Dalt, i s'anaven fent les diverses parades corresponents a les catorze estacions, cada una d'elles destinada a recordar un moment de la vida, passió i mort de Jesús. La majoria de viacrucis solien realitzar-se durant la setmana santa. | 41.8244500,1.9669700 | 414212 | 4630801 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39301-foto-08012-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39302 | Els Ometells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ometells | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Aquest indret té importància històrica ja que es dugué a terme l'anomenat Combat d'Avinyó, un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. El Combat d'Avinyó s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 08012-64 | Avinyó | Fóu en aquest indret on hi hagué un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. Aquest passatge és conegut històricament com el Combat d'Avinyó, que s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 41.8531000,1.9626100 | 413888 | 4633986 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39303 | Barraca de La Portella 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i amb una superfície de 5 m de diàmetre, feta de carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a partir de la superposició de lloses de pedra fins arribar a tapar el conjunt amb una única llosa al capdamunt. Sobre de les lloses hi trobem una capa de terra aixafada que funcionaria com aïllant tèrmic. Dins de la barraca hi ha una taula feta amb dues pedres com a suport i a sobre una llosa força grossa que serveix de taula. Conserva la porta de fusta feta amb diversos taulons i ajuntats amb claus. | 08012-65 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8758500,1.9678300 | 414352 | 4636507 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39304 | Barraca de La Portella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | La gran proximitat de vegetació respecte l'estructura posa en risc d'enrunament la mateixa. | Barraca de vinya de planta quadrangular amb l'entrada arrodonida. Té una superfície d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Sobre de la porta trobem igualment una petita obertura com a respirador de la barraca. El sostre és de proto-volta cònica però acabant l'estructura no amb una sola pedra sinó amb una filada de pedres que cobririen el conjunt. Sobre de les pedres hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic. Està enmig d'un entorn boscós | 08012-66 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8754900,1.9658900 | 414190 | 4636469 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39304-foto-08012-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39304-foto-08012-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39304-foto-08012-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39305 | Barraca de La Portella 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes i s'aprecia a la paret de ponent una gran esquerda. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té una gran alçada a la seva paret més occidental. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està cobert amb lloses tapades amb terra com a aïllant tèrmic i pedres grosses per donar estabilitat al sostre. Les lloses estan aguantades per un tramat de bigues de fusta, gran part de les quals ja han cedit. | 08012-67 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8759700,1.9640400 | 414037 | 4636524 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39305-foto-08012-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39305-foto-08012-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39305-foto-08012-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan a l'interior com a l'exterior hi ha gran quantitat de vegetació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39306 | Barraca de La Portella 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-4 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, amb planta rectangular i una superfície de 12 m2 aproximadament. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de doble vessant encara que es fa molt difícil d'apreciar per la gran quantitat de vegetació que té tan a dins com a fóra de la barraca. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta | 08012-68 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8758400,1.9635800 | 413999 | 4636510 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39306-foto-08012-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39306-foto-08012-68-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Gran quantitat de vegetació en excés, tan a l'interior com a l'exterior. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39307 | Barraca de L'Olivetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliveta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i ha estat refet recentment amb uralita. Entre les dues vessants d'uralita hi ha una filera de teules per protegir el conjunt del sostre. La obertura de la porta està tancada amb una porta metàl·lica i tancada amb un cadenat. A la cantonada entre els murs oriental i meridional hi ha una parra que tapa gran part de la barraca, sobretot en la vessant frontal d'aquesta. | 08012-69 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8780300,1.9612900 | 413812 | 4636756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39308 | Barraca de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-miquel | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha absència de mur, o sigui que és una barraca disposada en tres murs i l'obertura que serveix d'entrada està a l'est. El sostre és d'una vessant, fent pendent de nord a sud. Està cobert per grans lloses de pedra que estan subjectades per un tramat de bigues de fusta. A sobre de les lloses s'hi ha col·locat terra per aïllar tèrmicament la barraca. A les vores del sostre, però, hi ha una filera de pedres per sobre de les lloses per tal d'ajudar a l'estabilitat de l'estructura. | 08012-70 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8781500,1.9628700 | 413943 | 4636767 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39309 | Barraca del Xuclà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xucla-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. La paret oposada, oriental, ens mostra una obertura al centre del mur en forma de petita finestra. El sostre és de doble vessant i fet amb grans lloses aguantades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal d'aïllar tèrmicament l'estructura. Avui dia, pràcticament la totalitat del sostre ha cedit. | 08012-71 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8785500,1.9572900 | 413481 | 4636817 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39309-foto-08012-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39309-foto-08012-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins com a fóra de l'estructura. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39310 | Barraca del Xuclà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xucla-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Algunes de les bigues comencen a esquerdar-se. Està en un estat previ a l'enrunament. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada d'uns 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant mostra una obertura en forma de porta mentre que a l'interior, tan a la paret meridional com a la septentrional, podem observar dos petits forats al mur (dos a un i dos a l'altre), que funcionaria com a receptacle per col·locar-hi diversos elements i eines. El sostre és de doble vessant i està fet amb grans lloses de pedra, tapades per terra a sobre aïllant l'estructura tèrmicament. A sobre de la terra hi ha alguns blocs de pedra, sobretot als laterals del sostre. Aquest es recolza sobre un tramat de bigues de fusta. | 08012-72 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8795000,1.9562300 | 413394 | 4636924 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hem trobat a l'interior alguns pals, bastons i altres que formarien part dels utensilis del pagès. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39311 | Barraca de La Portella 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 5 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després i no podem apreciar-ne la seva estructura. | 08012-73 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8768100,1.9555000 | 413330 | 4636626 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39311-foto-08012-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39311-foto-08012-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39312 | Barraca de La Portella 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-6 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes. Les pedres presenten força presència de líquens. | Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 4 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligada en sec. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després de la part central però podem entreveure que es tractava d'un sostre de volta cònica amb la superposició de lloses de pedra, fins tapar-la amb una llosa central, dalt de tot. Estava recoberta amb terra per tal de protegir de les temperatures. | 08012-74 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8764500,1.9539300 | 413199 | 4636588 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39312-foto-08012-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39312-foto-08012-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39313 | Barraca del Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-casas | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Aquesta conté una porta de fusta, amb un cadenat, que tanca el conjunt. El sostre és de doble vessant i està fet de grans lloses de pedra, amb terra i petits còdols de pedra col·locats al damunt. La barraca es troba situada sobre un petit turó. | 08012-75 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8753800,1.9529200 | 413114 | 4636470 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39314 | Barraca del Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-simon | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | El ciment és dolent a la llarga per la pròpia pedra ja que posa en risc la salut d'aquesta | Barraca de vinya, actualment utilitzada com a corral per a l'aviram. Té una planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. La paret de ponent ens mostra una obertura en forma de porta, que actualment ha estat reformada posant ciment a la zona de la llinda. Altres parts de la barraca també demostren gran quantitat de ciment. El sostre està molt tapat per la vegetació però deduïm que seria d'una sola vessant, amb pendent d'est a oest. La porta presenta una reixa per tal de no deixar escapar als animals. | 08012-76 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8694500,1.9496200 | 412832 | 4635815 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39315 | Barraca de La Portella 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-7 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la llinda de la porta podem observar l'escrit: 'AÑO 1909'. A la paret meridional, hi ha un petit forat a l'interior a mode de receptacle per posar-hi utensilis. El sostre és de proto-volta cònica feta a base de lloses de pedra superposades les unes a les altres, fins a situar-hi una sola llosa a dalt de tot. L'inici de la volta és quadrangular amb la qual cosa, passa de ser una forma quadrangular a acabar sent tapada amb una sola pedra, en forma circular. Sobre del sostre hi ha terra aixafada per tal de protegir tèrmicament el conjunt. | 08012-77 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8785800,1.9450800 | 412468 | 4636833 | 1909 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39316 | Barraca de la Casa Nova de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-nova-de-la-portella | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Comença a haver-hi força brutícia dins de la barraca. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. Al mur de ponent hi ha una petita obertura com a finestra. El sostre és de proto-volta cònica ja que parteix d'una planta quadrada des d'on hi ha una superposició de lloses fins a arribar a un grup de tres lloses grans que culminen el conjunt. Sobre del sostre hi ha pedres mitjanes i una mica de terra aixafada amb una funció d'aïllant tèrmic. | 08012-78 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8767900,1.9489700 | 412788 | 4636631 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39317 | Barraca de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. Alguns elements estan fets amb totxana, com la porta o una finestra tapiada a la paret de llevant. La barraca aprofita un desnivell del terreny. A la paret de llevant, doncs, hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant i fa pendent del mur septentrional al meridional. Està fet amb teules sostingudes en un tramat de bigues de fusta. Ha patit diverses intervencions. | 08012-89 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9071500,1.9808000 | 415469 | 4639969 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39318 | Barraca de l'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescorxador | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No tenim cap rastre de com hauria sigut el sostre. Les parets de la barraca es conserven totes però en un estat molt avançat d'enrunament. | 08012-90 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8719300,1.9811900 | 415455 | 4636059 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39318-foto-08012-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39318-foto-08012-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La situació boscosa on es troba la barraca fa que hi hagi un excés de vegetació a dins i fora de l'estructura. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39319 | Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | X-XVII | L'edifici està força deixat pel poc ús que se'n fa i perillen els carreus inferiors de la porta de la façana ja que estan fets amb pedra arenisca que s'està desfent. | Església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana. | 08012-91 | Sta. Eugènia de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Gòtic|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|85|93|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39320 | Imatge de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marcal | XIX-XX | <p>Estàtua de Sant Marçal bisbe. Està tallada en fusta i té una alçada aproximada de 70 cm. La figura porta una aurèola metàl·lica a la zona del cap mostrant la seva condició de sant. Aquest té barba blanca i va ornamentat com a bisbe ja que porta el bàcul (a la mà dreta), la mitra i la resta d'elements episcopals. A la mà esquerra porta un pergamí amb diversos noms. Està policromat, destacant el color vermell i blanc de la túnica.</p> | 08012-92 | Sant Marçal de Relat | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39320-foto-08012-92-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 39321 | Pica baptismal de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està força bruta degut al poc ús que se'n fa. | Pica baptismal composta de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base quadrada de 40 cm x 40 cm. La columna que hi ha sobre del suport és circular i és d'uns 20 cm de diàmetre. La pica és igualment de pedra, amb un diàmetre de 60 cm, i una alçada de 30 cm. L'exterior de la pica té relleus amb motius florals. | 08012-93 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39321-foto-08012-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39321-foto-08012-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39322 | Font de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marcal-de-relat | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font disposa d'una teuladeta feta d'uralita sobre del broc per evitar les esllavissades del terrenys superior a aquell. La font raja per un broc allargat amb un tub de plàstic. | 08012-94 | Sant Marçal de Relat | 41.9135200,1.9974200 | 416856 | 4640660 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 39323 | Cementiri de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La gran vegetació que l'envolta fa que s'hi hagin instal·lat líquens. La pluja també ha anat gastant la pedra. | Cementiri situat a migjorn de l'església de Sant Marçal, on destaquen quatre tombes: Tomba primera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció: 'sepultura de joan pont vinyés (...) de 1701' situada a la part superior de la llosa. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles, aquesta tomba és la situada més a la dreta. Tomba segona que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció a la part superior de la llosa il·legible degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha. La llosa està partida. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada al centre. Tomba tercera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba no s'hi llegeix cap tipus d'inscripció encara que se'n pot deduir alguna lletra. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada més a l'esquerra. Tomba quarta que consta d'una llosa de grans proporcions de 2 m de llarg x 60 cm d'ample. A la tomba s'hi llegeix la inscripció 'IHS ROCA' a la part superior de la llosa. Al revés que la resta de tombes de la mateixa necròpolis, aquesta està mirant d'est a oest, i està separada del conjunt de les tres tombes anteriors. | 08012-95 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 1701 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39323-foto-08012-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39323-foto-08012-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|99|85|93 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 39325 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Camí ramader per on solien circular principalment els ramats en època de transhumància. Es tracta de dos murs fets amb carreus irregulars lligats en sec, i disposats de manera paral·lela, creant un camí. El mur té trams en què arriba als 2 m d'alçada aproximadament. Aquest camí lligava Artés, Avinyó, i anava en direcció a Prats de Lluçanès. Recentment el Grup Ecologista del poble n'ha fet una neteja i una adequació. | 08012-97 | Sta. Eugènia de Relat | El moviment sud-nord dels ramats es feia pels camins ramaders, també anomenats cabaneres o carrerades. Aquests camins eren utilitzats quasi exclusivament pels pastors. L'objectiu de la transhumància era proveir als ramats de l'herba fresca segons canviaven les estacions; d'aquesta manera es desplaçaven cap al nord quan a l'estiu, els prats de les planes de l'interior ja no reunien les condicions que asseguraven pastures per al ramat i baixaven dels prats del Pirineus quan l'hivern, amb l'arribada del fred i la neu, els ramats no podien pasturar. | 41.8788500,1.9870000 | 415946 | 4636821 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39326 | Plàtans d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-davinyo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de plàtans que es situen a l'interior del poble, disposats en dos nuclis principals: el passeig i just a llevant del Pont Nou. Tan en un com en altre cas, aquests plàtans fa uns setanta anys que es varen plantar, d'una manera ordenada i tenen una alçada aproximada d'uns 15-20 metres. | 08012-98 | Avinyó | 41.8650600,1.9707700 | 414581 | 4635306 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39326-foto-08012-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 39327 | Plàtans de la font de l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-labadal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de plàtans que estan situats entre la riera d'Oló i la font de l'Abadal, donant un espai de vegetació frondosa. Aquests exemplars, de manera diferent de com es va fer a l'interior d'Avinyó, estan disposats de manera aleatòria i no tenen cap tipus d'ordre. Tenen una alçada força considerable, d'uns 20 metres, i estan situats en una àrea d'uns 100 m2, just al davant de la font de l'Abadal. | 08012-99 | Horta d'Avinyó | 41.8336800,1.9674800 | 414266 | 4631825 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 39328 | Forn d'obra de Cal Moratones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-moratones | XIX-XX | Forn d'obra de dues plantes, amb una superfície aproximada de 80 m2, on el pis superior i un porxo exterior està fet amb totxanes, mentre que el pis inferior presenta una estructura feta amb carreus de pedra lligats amb morter, i és en aquí on hi havia el forn per poder fer-ne totxanes, teules i altres elements d'obra. El pis superior està cobert per una teulada de doble vessant coberta amb teules. | 08012-100 | Avinyó | 41.8710900,1.9738500 | 414845 | 4635973 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 39329 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. | 08012-101 | Avinyó | 41.8692000,1.9958400 | 416667 | 4635741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 39330 | Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Antic mas en estat ruïnós, amb una planta quadrangular, i una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Hi ha diverses alçades dels murs i és difícil, per la quantitat de vegetació que hi ha, de poder-ne delimitar bé el seu perímetre. Dins de la casa hi ha una tina. | 08012-102 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39331 | Pica de La Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua. | 08012-103 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39332 | Pou de La Torre del Muntanyola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-1 | XIX-XX | Hi ha excés de vegetació al voltant | Pou de planta quadrada i una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura al mur de llevant en forma de porta. L'alçada total de l'estructura és de 2,30 cm. Avui dia hi ha gran quantitat de vegetació externa. | 08012-104 | Horta d'Avinyó | 41.8275700,1.9933700 | 416408 | 4631122 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39333 | Pou de La Torre del Muntanyola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-2 | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Pou de planta circular, construït amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Està afectat pel camí que va a La Torre del Muntanyola, la qual cosa provoca que hagi cedit en gran part i només en quedi la meitat en peu. Té una alçada aproximada de 2,20 m. No podem saber on seria la porta d'accés. | 08012-105 | Horta d'Avinyó | 41.8271600,1.9925900 | 416343 | 4631077 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/