Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94658 | Cal Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillem | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>Edifici del segle XIX que incorpora elements decoratius classicistes, sobrealçat recentment amb un pis superior. Es tracta d'una casa de dos cossos segons la parcel·lació tradicional per a les cases urbanes de l'eixample de la plaça Barcelona. Aquestes tenien també accés pel carrer posterior. En aquest àmbit les façanes tenen entre quaranta-tres i quaranta-cinc pams d'amplada. L'edifici consta actualment de planta baixa i pis, fruit aquest últim de l'ampliació.</p> <p>La façana principal se situa a la plaça de Barcelona i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Conté un portal d'entrada amb porta de fusta massissa i de doble fulla. A cada costat hi ha un gran finestral amb reixa. Les obertures estan emmarcades amb pilastres fetes amb arrebossat a imitació de carreus. Té una cornisa amb decoració coríntia al llarg de tota la façana principal i lateral. Aquesta cornisa està recolzada en mènsules fetes amb morter i incorporades al fris.</p> <p>Amb l'ampliació es va conservar la balustrada formada per peces de morter modelat amb decoracions florals que s'inspiren en els acroteris del Partenó d'Atenes. El primer pis està realitzat amb estructura metàl·lica i tancament de vidre. És rematat amb una cornisa motllurada, amb un mur perimetral que recorre l'edifici i amb una cartel·la rematada en punta amb la inscripció de l'any de construcció: 1899.</p> | 08205-21 | Plaça de Barcelona, núm. 13 | <p>Aquest edifici fou construït el 1899 i posteriorment s'hi va fer una ampliació entre finals del segle XX i principis del XXI.</p> | 41.4694618,2.0823950 | 423378 | 4591280 | 1899 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002102_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002103_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002106.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94662 | Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre burgesa d'estil neoclàssic afrancesat que estava destinada a l'estiueig. Ha conservat molt íntegrament la seva tipologia originària. És tracta d'una construcció als quatre vents que consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica tripartita. En planta baixa al centre hi ha el portal, ressaltat amb un pòrtic de dobles columnes d'ordre jònic que fa també funcions de balcó. A cada costat hi ha dos portals decorats amb llinda motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons, el central, més ample, assentat sobre el pòrtic. Els balcons tenen una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. La façana està arrebossada amb un color crema i presenta diverses faixes engaltades a imitació de carreus, les quals emfasitzen els angles i les franges verticals per dividir les tres parts de la façana. El segon pis o golfes queda integrat a la teulada, que és una mansarda amb una balustrada davantera feta amb peces de morter modelat entre pilastres, recolzada en la cornisa. Aquesta part, sobretot, va ser construïda seguint l'estil francès, que es manifesta en la configuració de la coberta, feta amb teula de pissarra i amb diversos vessants de pendent molt pronunciat que acullen els balcons. Les obertures d'aquests balcons sobresurten de la teulada i estan rematades amb frontons, el central de remat triangular i els laterals curvilinis.</p> <p>També és molt interessant la façana posterior, amb un cos poligonal que sobresurt del mur i que acull unes galeries de dues plantes. Tant aquesta façana com les laterals segueixen els mateixos trets estilístics que la façana principal. </p> | 08205-22 | Plaça de Lluís Millet, número 16 | <p>Ròmul Maristany, de Barcelona, va demanar el 1920 un permís per construir una tanca a la parcel·la que tenia en aquest emplaçament. No va ser fins a l'any 1927 que va demanar permís d'obres per bastir l'edifici, segons projecte de l'arquitecte Josep Sala Comas. Maristany era l'espòs de Maria Llinàs Bigas, que va promoure tres conjunts de cases que porten el seu nom, als terrenys darrere de Cal Maristany.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Cal Maristany va acollir personal militar de l'aviació republicana. Fins a la dècada de 1970 va tornar a tenir ús com a habitatge. Posteriorment, ha tingut diferents usos: llar d'infants, habitatges, restauració i oficina bancària.</p> | 41.4675932,2.0788405 | 423079 | 4591076 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94662-002201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94662-002202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94662-002203.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94663 | Cal Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quiteria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTRO, Elsa (2014). <em>Estudi descriptiu de Cal Quitèria</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.50-51.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa pairal urbana de família pagesa construïda al segle XIX. És una edificació de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. </p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb una galeria al pis superior que ocupa bona part de l'amplada. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb una porta massissa de doble fulla. A cada costat té un finestral amb reixa, decorat amb una llinda motllurada de forma curvilínia. Les obertures són emmarcades amb una banda pintada que enllaça amb el sòcol. Al primer pis trobem un balcó al centre, amb barana de fosa, i una finestra a cada costat. A la segona planta destaca la galeria de cinc obertures amb arcs de punt rodó sobre impostes i arquivoltes d'estil toscà, amb balustrada de ceràmica. És flanquejada a cada costat amb una finestra de llinda recta. En el coronament hi ha un rellotge de sol. La façana està arrebossada i els angles queden emfatitzats amb un arrebossat a imitació de carreus. La coberta és a dos vessants, amb teula. Les ornamentacions i les balustrades es van confeccionar a la Terrisseria Arpí, un taller ceràmic de Sant Cugat.</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven pintures murals que representen paisatges urbans de Sant Cugat i també motius vegetals. Els arrambadors i el sostre també estan pintats amb motius vegetals. A la planta baixa hi havia el celler, destinat a l'elaboració de vi, on hi havia cups, la premsa i les botes. </p> | 08205-23 | Plaça de Can Quitèria, núm. 1 | <p>Aquest edifici fou construït el 1879 per encàrrec de Josep Pahissa Claret. Un any abans, el 1878, Pahissa havia comprat el terreny als Margenat per poder-hi construir la casa, que havia de tenir diferents annexos, com ara quadres i estances d'ús agrícola. També hi havia un hort al davant i al sud de la casa. </p> <p>Amb motiu dels fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934 es va produir l'assalt a l'Ajuntament de Sant Cugat per membres del Bloc Obrer i Camperol. La Generalitat de Catalunya va enviar un escamot de Guàrdies d'Assalt amb l'ordre de disparar contra l'edifici de la Casa de la Vila, amb l'única indicació què era la primera casa gran en arribar al poble. El resultat va ser que els guàrdies van disparar contra Cal Quitèria. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la casa va acollir refugiats.</p> <p>Entre els anys 2004 i 2007 es van enderrocar els edificis annexos per construir un bloc de pisos i s'eliminà l'hort per habilitar una plaça amb aparcament subterrani. Actualment la casa acull el Centre Grau-Garriga, que és el primer centre d'art tèxtil contemporani a l'Estat espanyol. Conté l'obra de l'artista Josep Grau-Garriga i part de les col·leccions municipals de tapís contemporani.</p> | 41.4687408,2.0824281 | 423380 | 4591200 | 1873 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94663-002301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94663-002302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94663-002303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de la casa prové del fet anecdòtic que Joan Pahissa Casamitjana, propietari de la casa, feia servir com a frase recurrent: 'Valga'm Santa Quitèria'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94664 | Cal Ros Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-barber | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa popular del segle XVIII que podria tenir un origen medieval i que ha subsistit amb diverses reformes fins a l'actualitat. És una casa de cos que, als baixos, forma part de la porxada que caracteriza la plaça de Pere San. Consta de planta baixa, pis i golfes. En un principi era un habitatge amb botiga. Posteriorment va ser modificat i es crearen diversos habitatges amb accessos independents des del carrer Sallés.</p> <p>A la planta baixa destaca la porxada davantera, que enllaça amb les de les cases veïnes. Aquests porxos són formats per arcades de punt rodó perfilades amb maó col·locat a sardinell sobre un basament de pedra. Al primer pis la façana té un simple balcó, amb l'obertura emmarcades amb llinda i brancals de pedra escairada. Al seu damunt hi podem veure un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec és una motllura feta amb maó de pla. Anteriorment hi havia una balustrada de morter modelat. La teulada és a doble vessant.</p> <p>La unió de les façanes de la casa es fa amb pedra de Campanyà a la cantonada.</p> <p>A la façana del carrer Sallés s'observa l'ampliació de cal Ros Barber amb un cos afegit, una mica més estret, que té accés als locals i als habitatges. En la part antiga les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'ampliació no presenta elements patrimonials rellevants.</p> | 08205-24 | Plaça de Pere San, núm. 8 | <p>Les voltes de la plaça ja estan documentades l'any 1413. A més, en un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, es diu que sota la porxada s'hi van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, d'estil romànic. Així doncs, en aquest indret ja existien voltes almenys des de la baixa edat mitjana.</p> <p>Aquest edifici podria tenir un origen medieval, però la construcció actual és bàsicament del segle XVIII.</p> | 41.4730859,2.0822309 | 423368 | 4591683 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94664-002401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94664-002402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94664-002403.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A part de cal Ros Barber, un altre renom de la casa va ser Cal Barraca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94665 | Cal Salero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salero | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La part inferior de la façana presenta pèrdues de la pintura i també conté algun grafit. | <p>Casa d'estil popular del segle XVIII situada entre els carrers Sant Antoni, Xerric i la plaça de Barcelona. És una casa de dos cossos, de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal té una composició no simètrica. A la planta baixa hi trobem un finestral vertical tancat amb reixa i un portal amb arc escarser, amb porta de fusta de doble fulla. Al primer pis hi ha un balcó corregut de dues portes, amb barana de forja. El coronament conté una cornisa i una balustrada, entre pilastres, de peces de ceràmica que estan fetes a la Terrisseria Arpí, un taller ceràmic de Sant Cugat. A la part superior hi ha una part de terrat i una altra, més enrere, amb construcció sota coberta. Això ve motivat per donar compliment a una ordenança municipal que disposava que totes les cases de la plaça Barcelona havien de tenir una balustrada com a coronament.</p> <p>La façana conté un rellotge de sol, pintat amb estuc, amb la data 1853.</p> <p>L'interior de l'edifici conserva força elements originals d'interès. Hi ha pintures a la sala de rebre i la cuina ha conservat força bé la tipologia. El paviment interior es troba uns quaranta centímetres per sota del nivell de carrer, fet que indica que la plaça tenia el terra més baix i que, posteriorment, va recréixer.</p> | 08205-25 | Carrer Sant Antoni, núm. 8; carrer Xerric, núm. 1 | <p>Sembla que aquesta podria ser la casa més antiga de tota la plaça Barcelona. Cal Salero va ser una masoveria o habitatge de treballadors d'una antiga bòbila que al segle XVIII estava situada en aquesta plaça. Segons sembla, en un principi hi havia dues edificacions que a mitjan segle XIX van ser unificades.</p> <p>El rellotge de sol de la façana té inscrita la data de 1853.</p> | 41.4699356,2.0820671 | 423351 | 4591334 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94665-002501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94665-002502.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de Cal Salero procedeix del salpàs, ja que aquesta era una de les cases on es guardava la sal per al salpàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94666 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa popular del segle XVIII que es caracteritza per l'arcada que forma part de la porxada de la plaça de Pere San. És una casa de cos, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>A la planta baixa destaca el porxo davanter, que enllaça amb els de les cases veïnes. Aquests porxos són formats per arcades de punt rodó perfilades amb maó col·locat a sardinell en part sobre un basament de pedra. Al primer pis hi ha un balcó amb barana de forja i una finestra simple a la dreta. El coronament és format per un ràfec de maó pla. En la part del primer pis el parament és arrebossat, mentre que a la part del porxo es manté a pedra vista.</p> <p>A l'interior es conserva un arc de pedra en una de les parets mitgeres de la planta baixa.</p> | 08205-26 | Plaça de Pere San, núm. 9 | <p>Les voltes de la plaça ja estan documentades l'any 1413. A més, en un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, es diu que sota la porxada s'hi van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, d'estil romànic. Així doncs, en aquest indret ja existien voltes almenys des de la baixa edat mitjana.</p> <p>Aquest edifici podria tenir un origen medieval, però la construcció actual és bàsicament del segle XVIII.</p> <p> </p> | 41.4730678,2.0822954 | 423374 | 4591681 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94666-002601.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Cal Soler és el renom d'aquesta casa. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94667 | Cal Tartraner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tartraner | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de tipus pairal construïda a la segona meitat del segle XIX i situada a la plaça de Barcelona. És un edifici de tres cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. L'accés als habitatges actuals del segon pis es realitza pel carrer sant Antoni.</p> <p>La façana principal presenta una composició gairebé simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal, amb arc carpanell i amb la porta de fusta i vidre. A l'esquerra hi ha un finestral horitzontal i, a la dreta, una porta d'entrada de vehicles, que és una modificació posterior. Al primer pis trobem tres balcons amb barana de forja. Al segon pis hi ha un gran balcó al centre i una balconera a cada costat. Les obertures del portal de la planta baixa i de les dues plantes superiors estan emfatitzades amb una doble línia pintada que les emmarca. Entre plantes hi ha una línia esgrafiada horitzontal. El coronament és format per una gelosia feta de teula àrab entre pilastrons. Substitueix la balustrada original, que va desaparèixer. La teulada és a doble vessant.</p> <p>Al costat dret de la porta d'entrada hi ha una placa amb el renom de la casa (Cal Tartraner) i una altra en record a Joan Buscallà.</p> | 08205-27 | Plaça Barcelona, núm. 20 | <p>Aquesta casa es va començar a construir el 1865 per iniciativa de Pere Català Farrés, i fou finalitzada uns anys més tard pel seu fill, Josep Català Villadelprat. El renom de cal Tartraner prové del fet que Pere Català tenia un servei de transport regular amb tartranes entre Sant Cugat i Barcelona. A la casa s'hi havia fet vi, entre els anys 1882 i 1973; per això encara conserven els cups, la premsa i una bota. Actualment és lloc de trobada de la Penya Regalèssia.</p> | 41.4698821,2.0822562 | 423367 | 4591327 | 1865 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94667-002701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94667-002702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94667-002703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94668 | Homenatge a Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-lluis-millet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> <p>VILA MIGUEL, Núria; VILLANUEVA MARGALEF, Maria (2017). <em>Lluís Millet i Pagès. Retalls de vida Aportacions biogràfiques a través de les cartes del llegat familiar</em>. Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal.</p> | XX | <p>Medalló de bronze amb el retrat de Lluís Millet Pagès (1867-1941) en relleu. El medalló està inserit en una llosa de basalt i subjectat per una peanya de ferro. A la llosa de basalt s'hi observen les inscripcions :'Medalló de J. Grau Garriga 1948' i 'A Lluís Millet'.</p> | 08205-28 | Plaça Lluís Millet (prop de l'edifici de Cal Maristany) | <p>El medalló és obra de l'artista Josep Grau-Garriga, segons la inscripció que hi ha a la peça, data de l'any 1948. Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928, Angers, 29 d'agost de 2011) va ser un artista muralista i, principalment, creador de tapissos, que també va realitzar obra escultòrica, pictòrica i gravat. L'escultura està dedicada a en Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941). Músic i compositor, era conegut popularment com el 'Mestre Millet'. Va ser fundador de l'Orfeó Català amb Amadeu Vives, del qual en va ser director entre els anys 1891 i 1941. Millet va ser un dels primers directors de l'entitat santcugatenca Societat Coral la Lira. </p> <p>El monument es va col·locar a la plaça l'any 1951. Va ser retirat durant la remodelació de la plaça i s'hi va reinstal·lar el 2007.</p> | 41.4677604,2.0788099 | 423076 | 4591094 | 1948 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94668-002802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94668-002803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Grau-Garriga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94672 | Cal Tupinamba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tupinamba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Edifici d'habitatges construït entre els segles XIX-XX. Consta de planta baixa, amb local comercial, i dos pisos, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana que dona a la plaça Pere San presenta una composició simètrica en els dos pisos superiors que es distribueix en base a dos eixos d'obertures laterals i un doble eix central. La planta baixa, però, ha estat modificada per adaptar-la al usos comercials, amb dos gran portals que hi donen accés. Al primer pis comença el ritme de dues finestres als eixos centrals i balcons a banda i banda. El mateix esquema es repeteix al segon pis. Sobre els dos balcons del segon pis hi ha sengles bigues de ferro forjat per pujar mobles.</p> <p>La façana del carrer Major es distribueix en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha l'accés a l'edifici i una gran obertura que correspon al local comercial. Al primer i al segon hi trobem dues finestres i un balcó a cada nivell. </p> <p>A totes les obertures són comunes unes bandes d'emmarcament amb la llinda esgrafiada mitjançant una sanefa d'estil noucentista. Els angles estan ressaltats amb un arrebossat a imitació de carreus. Les façanes comparteixen també un fris de coronament amb els espiralls de ventilació del sostremort i una sanefa esgrafiada. L'edifici queda rematat amb una motllura i una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-29 | Carrer Major, núm. 2 | <p>Aquest edifici fou construït entre els segles XIX i XX. El nom de la casa prové del fet que hi havia una botiga de queviures on venien cafè i xocolata de la marca Tupinamba.</p> | 41.4729783,2.0824307 | 423385 | 4591671 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94672-002901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94672-002902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94672-002903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94673 | Can Bellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 12-13.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia tradicional, d'origen medieval i amb un possible precedent d'època romana. És una construcció de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants, de manera que a la part central les aigües cauen sobre la façana principal i no cap als laterals. </p> <p>La façana principal s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, de punt rodó i adovellat. A cada costat té un finestral, emmarcat per carreus de pedra escairada, tancats amb reixes. A tocar l'angle dret de la façana hi ha un petit portal, també emmarcat per dovelles. Al primer pis hi trobem tres finestres, també emmarcades amb pedra, amb arc conopial a la llinda i amb ampit sobresortint. Destaca la finestra central, d'estil gòtic, formada per un arc conopial amb arquets lobulats. En aquest nivell hi ha dos escuts heràldics de nova construcció i un rellotge de sol. El pis de les golfes, aixecat a la part central, conté dues finestres d'arc de punt rodó.</p> <p>Al jardí hi ha una construcció d'accés a un pou. Està bastida amb carreus de pedra i té una teulada de peces de llicorella. Al mur perimetral s'hi pot veure un relleu amb la representació de Sant Jordi.</p> | 08205-30 | Avinguda de Can Graells / Carrer de Benet Cortada, núm. 23 | <p>Can Bellet podria ser l'antic mas de Sales Jussà, documentat el 1388. Sembla que el mas Sales originari es va desdoblar, i aquest seria el que es trobava a la part baixa. Al fogatge de 1553 consta que era propietat d'Antoni Bellet. També es coneixia com a mas Sala, i havia format part de les propietats del monestir de Sant Cugat. Amb la desamortització de Mendizábal, el 1835, la masia i les seves terres van passar a mans privades. Els propietaris de la masia van anar augmentant les propietats gràcies al conreu de la vinya, que a Sant cugat fou molt important al segle XIX. Un reflex d'això és la premsa que va aparèixer durant unes reformes. El 1912 la masia fou adquirida per l'actual família de propietaris.</p> <p>Durant les obres de canalització de la xarxa de distribució de gas a l'entorn de la masia s'hi van localitzar restes d'època romana.</p> | 41.4825469,2.0686141 | 422242 | 4592746 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003005.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | En relació amb l'origen de la denominació de la masia, Bellet, hi ha diverses teories. La primera sosté que és on residien els monjos del monestir de Sant Cugat més vells. La segona diu que la masia va ser d'un fill de Can Bell, de manera que Bellet en seria el diminutiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94674 | Can Bell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BELL CASANOVA, Clàudia. (2013) “Can Bell. Primera recerca sobre la documentació familiar”. Gausac 40-43, p.141-160.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.48-49.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia d'origen medieval reformada al segle XVI, quan s'hi van incorporar elements renaixentistes a la façana. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab.</p> <p>La façana principal presenta una distribució asimètrica, amb el costat esquerre més llarg. El portal, que queda descentrat a la dreta, és amb arc de mig punt, amb carreus de pedra als brancals i maó col·locat a sardinell a l'arc. Sobre el portal hi ha una pedra amb la inscripció: <em>'Domine -Bell de Mas Sanctus- Abe Maria Puríssima. 1526' </em>més<em> </em>una creu buidada amb cèrcols als extrems dels braços. A l'esquerra del portal hi ha una porta menor amb llinda recta de fusta, amb brancals de maó, i una finestra d'arc rebaixat amb maó als brancals i a la llinda, tancada amb una reixa de ferro forjat. A la dreta del portal hi ha una altra porta, emmarcada també amb maó als brancals i a la llinda.</p> <p>Al primer pis destaquen dues finestres d'estil renaixentista. Una sobre l'eix del portal, amb una llinda ricament decorada. Queda emmarcada per un guardapols d'angles rectes que conté a la part interior dues figures laterals. Podrien representar l'Anunciació de Maria, ja que s'hi observa un àngel i la Mare de Déu. També s'hi representen dos dracs i caps d'àngel a les impostes, i a la part inferior uns arquets lobulats són rematats amb quatre caps. A l'esquerra trobem un altre finestral decorat, també d'estil renaixentista. És rematat amb un arc conopial amb traceria i amb dos caps humans a les impostes. A la dreta del finestral principal hi ha una finestra amb llinda recta de fusta i ampit sobresortint fet de maó de pla, i al costat esquerre una altra finestra amb llinda recta feta de maó de pla. La façana és arrebossada, tot i que presenta pèrdues. El ràfec és motllurat amb quatre filades de maó de pla i teula àrab. El carener està rematat amb un espantabruixes.</p> <p>A l'interior de la masia es troba la sala anomenada del Sant Crist, que conté crucifixos d'estil renaixentista i barroc. A l'entrada es conserva una pica d'aigua beneïda, també d'estil renaixentista, i a la cuina una interessant llar de foc.</p> <p>Al davant de la masia hi ha diverses construccions auxiliars d'ús agrícola.</p> | 08205-31 | Rambla Can Bell, núm. 2 | <p>Aquesta masia està documentada el 1158 amb una primera referència del topònim '<em>Sanctos</em>'. A la casa hi consta una inscripció, situada en una làpida a la façana, que diu: '<em>Domine -Bell de Mas Sanctus- Abe Maria Purisima. 1526</em>'. És interessant perquè ens informa de l'any en què es devia reformar bona part de la masia, especialment la façana. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom Bel de Mas Sanctus.</p> <p>En aquesta masia s'hi van guardar els objectes de culte de l'església de Sant Vicenç del Bosc, actualment en ruïnes.</p> | 41.4560562,2.0908433 | 424067 | 4589785 | 1526 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003107.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al voltant de la masia de Can Bell hi ha diversos camps de conreu entre els quals destaquen diverses vinyes amb la varietat xarel·lo. És plantada de fa pocs anys, amb un total de dues hectàrees. | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94863 | Can Boba i capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boba-i-capella-del-roser | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.157-158.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Hi ha una porta i una tanca arran de la carretera de la Rabassada que impedeix el pas. | <p>Masia de construcció probablement força recent (documentada des de finals del segle XVIII). L'edifici, de planta rectangular i molt regular, sembla concebut en una sola fase constructiva. Consta de planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>La façana principal té una distribució simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal, amb llinda recta i porta de fusta de doble fulla. A cada costat té una finestra amb ampit i llinda sobresortint, tancada amb una reixa de forja. El primer pis presenta un balcó central flanquejat per una finestra simple a cada costat. Entre el balcó i la finestra de l'esquerra es conserven les restes d'un antic rellotge de sol. Al pis de les golfes hi trobem tres petites finestres simples. Totes les obertures són emmarcades per una faixa. La façana està arrebossada i presenta franges horitzontals esgrafiades que separen les plantes, mentre que els angles estan decorats amb esgrafiats de carreus.</p> <p> Al centre de l'edifici sobresurt una torre-mirador de planta quadrada, amb dues finestres d'arc de mig punt i una teulada a quatre aigües coronada per un element ceràmic decoratiu.</p> <p>A la dreta de la façana principal s'aixeca una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. És una construcció de dimensions modestes, de planta rectangular. La façana presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat per una faixa engaltada, un frontis triangular i un campanar d'espadanya com a remat.</p> <p>A uns 220 metres al sud de la masia es conserven les restes d'unes infraestructures de regatge, que inclouen un pou, una sínia i una bassa de finals del segle XIX. També hi ha restes d'un antic aqüeducte de maó, amb un arc de punt rodó. Així mateix, al nord de la masia es localitza una antiga mina d'aigua que emana de la font dels Gats.</p> <p>A l'entorn hi trobem una alzina i un lledoner d'interès. Al camí d'accés conserva un mur de contenció antic.</p> <p> </p> | 08205-32 | Camí de Can Boba (accedint de la carretera BP-1417). | <p>La masia de Can Boba està documentada des de l'any 1789. Es desconeix si es tracta de la construcció original o bé ja existia amb anterioritat. L'any 1910 es va reedificar la capella de la Mare de Déu del Roser.</p> | 41.4396863,2.0941298 | 424323 | 4587965 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94863-003201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94863-003202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94863-003203.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, de l'any 2008. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94864 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.42-43.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masia que ha conservat força bé la tipologia tradicional i que en bona bona part deu correspondre a una construcció del segle XVIII. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a dos vessants. Està situada al camí de Sant Cugat del Vallès a l'ermita de Sant Medir.</p> <p>La façana principal presenta una distribució simètrica, amb el portal d'entrada al centre, de llinda recta, i una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres simples, amb llinda recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de sol. Al nivell de les golfes destaca una galeria formada per tres finestres d'arc de mig punt emmarcades per una motllura a la línia d'imposta. Sota la galeria es pot llegir el nom de la masia escrit en rajoles ceràmiques. A cada extrem de la façana hi ha una petita finestra. La façana està arrebossada i presenta un ràfec ceràmic d'una filada.</p> <p>La masia queda tancada a la part davantera per un barri, amb un portal d'entrada emmarcat amb maó i cobert amb una teuladeta. Al voltant de la masia hi ha diverses construccions auxiliars.</p> | 08205-33 | Camí de Can Borrell | <p>En època medieval aquesta masia es podria correspondre amb al mas Martorell o mas Batlle, documentats al segle XIV. A l'interior de la casa es conserva una inscripció de l'any 1783 en una de les portes interiors. Això indica que el segle XVIII devia ser un moment d'expansió constructiva.</p> <p>Ja al segle XX la masia de can Borrell fou adquirida per quatre socis. Va ser el 1964, i un temps després només dos van continuar. Des de fa molts anys s'hi ha establert un restaurant.</p> <p>Antigament, per la festivitat de Sant Medir es feia ball a l'era de la masia.</p> | 41.4585221,2.1122656 | 425860 | 4590039 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003305.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al voltant de la masia de Can Borrell hi ha un important bosc d’alzines, visible des del camí de Sant Cugat a Sant Medir. També hi trobem alguns camps de conreu de secà. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94865 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.141-142.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Masia tradicional de grans dimensions, molt reformada al segle XVII i ampliada al XIX. Actualment el conjunt és format per tres edificis: el cos residencial principal de la masia, la masoveria i la capella de Sant Francesc.</p> <p>La masia és planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. La façana presenta una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha la porta d'accés situada al centre, amb finestrals a cada costat tancats amb reixes de barrots de forja. Al primer pis hi ha tres balcons, i a les golfes hi trobem tres conjunts de finestres amb arc de punt rodó. Al centre hi ha una galeria amb tres finestres, i a cada costat una galeria amb dues finestres. La façana està arrebossada, amb bandes que separen les plantes. Totes les obertures, situades en diferents eixos verticals, estan emmarcades amb una faixa engaltada. El ràfec és motllurat. Sobre la teulada sobresurt una torreta amb finestres i un fals frontó coronat amb una balustrada d'estil classicista. La façana posterior inclou un porxo, una galeria volada, un bow-window i un remat ondulat.</p> <p>La masoveria està orientada al sud-oest. Presenta un portal d'arc de mig punt amb dovelles i finestres situades als extrems, rematades amb arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha dos grups d'arcs de punt rodó, de dos i tres arcs. Al primer pis hi ha quatre finestres amb brancals i muntants de pedra. La façana també compta amb finestres d'arc rebaixat, de punt rodó i amb brancals de pedra.</p> <p>La capella de Sant Francesc és d'una única nau i està rematada amb un campanar d'espadanya. </p> <p>El conjunt conserva una era i, situat en un marge, un pou de glaç que compta amb dues portes, una inferior i una altra superior.</p> <p>A l'entorn de la masia hi ha dos grups de quatre plàtans: un davant de la façana i un altre al costat de l'era. Així mateix, darrere de la capella hi ha un pi i un xiprer.</p> | 08205-34 | Camí de Can Busquets. S'hi accedeix des de la carretera BV-1462 de Vallvidrera a Sant Cugat. | <p>Al segle XV en aquest lloc hi havia el mas Fedilia, que està documentat però del qual no en queden restes. Sembla que al segle XVII s'hi construí una nova masia. La masoveria data de l'any 1614 i la capella de Sant Francesc és del segle XVII, segons indica una llinda amb l'any 1650. </p> <p>Ja al segle XIX, l'any 1864 la masia va ser objecte d'una reforma en profunditat. En aquestes obres es van aixecar les crugies laterals fins a l'alçada del pis de golfes.</p> <p>L'any 1891 la finca de Can Busquets se segrega del terme municipal de Sarrià, del qual formava part, i s'agrega al de Sant Cugat del Vallès. Els terrenys de Can Busquets van ser, juntament amb els de Can Llobet, els que a partir de la construcció del Ferrocarril elèctric cap al Vallès van donar origen al barri de la Floresta. </p> | 41.4370743,2.0666215 | 422022 | 4587698 | 1864 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94865-003401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94865-003402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94865-003403.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Prop de la masia de Can Busquets es conserven camps de secà i petites zones d’horta. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94905 | Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabassa-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18-19.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». <em>GAUSAC, </em>núm. 12, p. 37-49.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TERRATS JIMÉNEZ, Noemí (1998). «Noves aportacions sobre el jaciment romà de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)». <em>GAUSAC. </em>núm. 13, p. 29-39.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Masia tradicional, d'origen medieval, completament reformada a mitjan segle XIX i que compta amb elements classicistes, noucentistes i postmodernistes. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. A un dels laterals té adossada una gran torre i, a cada costat, unes galeries amb arc rebaixat. Avui els murs estan enlluïts de blanc.</p> <p>La façana principal fou transformada a mitjan segle XIX seguint l'estil classicista, amb una composició simètrica. Llavors s'hi van incorporar noves obertures rectangulars i una motllura al primer pis. El segon pis conté una sèrie de finestres triples de punt rodó i unes altres al lateral que són cegues. La galeria lateral està formada per arcs carpanells rebaixats i motllures que continuen els pilars. La balustrada és feta de morter modelat. Les galeries afegides a la façana de ponent són molt semblants a les de Can Ametller.</p> <p>La torratxa, construïda al segle XX, és de planta quadrada i té quatre pisos d'alçada. Conté ornamentacions postmodernistes, com ara les finestres d'escala, i també detalls d'estil noucentista, com la galeria d'arcades de punt rodó situada al mirador. A la façana posterior s'hi van afegir un conjunt de volums al segle XIX, en el moment de la màxima expansió vitivinícola previ a l'arribada de la fil·loxera. Aquests edificis auxiliars tenen les portalades elevades per tal de facilitar la descàrrega del raïm des del carro fins a les premses i als cups.</p> <p>Abans de les reformes la masia tenia el carener en paral·lel a la façana principal i la galeria s'adossava a la façana lateral de ponent.</p> <p> </p> <p> </p> | 08205-35 | Carrer Josep Valls. Camí de Can Cabassa, número 32 | <p>Entorn d'aquesta masia ja hi havia una vil·la romana que es trobava propera a la 'strada calciata', que es dirigia cap a Martorell.</p> <p>Pel que fa a la masia, està documentada l'any 1299 amb la denominació de mas Torrents. Va ser propietat de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, i el paborde major del monestir de Sant Cugat n'era el senyor alodial. El 1864 la masia va ser reformada completament coincidint amb el moment d'expansió de la vinya. A principis del segle XX la família Valls va comprar la finca. Després de la Guerra Civil de 1936 l'aleshores propietari, Josep Valls Serra, va instal·lar a la masia el primer laboratori d'assaigs de cirurgia cardiovascular de Catalunya.</p> <p> </p> | 41.4731884,2.0453975 | 420293 | 4591728 | 1864 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003505.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|105|106|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94906 | Can Cadena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cadena | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.38-39.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XV-XVIII | <p>Masia d'origen medieval que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>L'edifici es distribueix en base a tres crugies, que es reflecteixen en els tres eixos d'obertures a la façana principal. A la primera planta hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, situat al centre, i a cada costat una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. Aquests elements petris procedeixen de la pedrera de Campanyà. El parament és arrebossat i conté cantoneres fetes amb blocs de pedra escairada. Al pis superior hi ha un rellotge de sol. El ràfec és fet amb una filada de ceràmica.</p> <p>A la part posterior, orientada al nord, s'hi ha afegit un cos amb una galeria feta amb diverses obertures de punt rodó motllurades. A l'interior és remarcable la xemeneia.</p> | 08205-36 | Plaça de Can Cadena; Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 10 | <p>Aquesta masia, que estava situada dins l'antiga Quadra d'en Canals, està documentada al segle XV amb el nom de Mas Adam. Al segle XVI és anomenada Mas Serra, ja que havia estat propietat de Bernat Serra, i a partir de 1726 apareix com a can Cadena. El conreu majoritari de l'heretat era la vinya. A principis del segle XVIII al celler hi havia vint-i-cinc botes. A principis del segle XIX hi va residir el darrer Cadena: Jacint Feliu Cadena, fill d'Agnès Cadena. El 1913 la masia va tornar a canviar de propietaris. Aleshores la va comprar la companyia Fuerzas y Riegos del Ebro. L'edifici era utilitzat com a magatzem d'obres i escola de formació pels treballadors. El 1996 la va comprar l'Associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que va establir-hi la seva seu.</p> <p>La masia es troba en un encreuament de camins, entre l'antic camí reial entre els pobles de Gràcia i Sant Cugat i el camí que des d'aquest punt anava fins al poble de Rubí. </p> <p> </p> | 41.4581561,2.0660640 | 422000 | 4590040 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003605.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94907 | Rellotge de sol de Can Cadena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cadena | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de la masia de can Cadena. És esgrafiat sobre la façana, al nivell del primer pis, amb una forma rectangular e té els angles deprimits convexos a la part superior i amb un arc georgià al centre. Conté les marques de les hores i de les mitges hores, des de les 7 del matí fins a les 5 de la tarda. </p> | 08205-37 | Masia de can Cadena. Plaça de Can Cadena; Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 10 | <p>Aquesta masia, que estava situada dins l'antiga Quadra d'en Canals, està documentada al segle XV amb el nom de Mas Adam. Al segle XVI és anomenada Mas Serra, ja que havia estat propietat de Bernat Serra, i a partir de 1726 apareix com a can Cadena. El conreu majoritari de l'heretat era la vinya. A principis del segle XVIII al celler hi havia vint-i-cinc botes. A principis del segle XIX hi va residir el darrer Cadena: Jacint Feliu Cadena, fill d'Agnès Cadena. El 1913 la masia va tornar a canviar de propietaris. Aleshores la va comprar la companyia Fuerzas y Riegos del Ebro. L'edifici era utilitzat com a magatzem d'obres i escola de formació pels treballadors. El 1996 la va comprar l'Associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que va establir-hi la seva seu.</p> <p>La masia es troba en un encreuament de camins, entre l'antic camí reial entre els pobles de Gràcia i Sant Cugat i el camí que des d'aquest punt anava fins al poble de Rubí.</p> | 41.4581261,2.0661301 | 422006 | 4590037 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94907-003701.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 94908 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a Josep Anselm Clavé. És una escultura amb forma de monòlit fet amb formigó, amb base triangular i estructura piramidal, però amb la part superior truncada. Segons la descripció d'Andreu Dengra (2002): '<em>El monòlit reprodueix de manera estilitzada la caixa d'una arpa</em>'. En una de les cares hi ha una placa amb l'escut de l'entitat, que és una lira. Conté com a inscripcions: 'Societat Coral La Lira any del centenari - Sant Cugat del Vallès 19 de setembre de 1982. R Millet'. Dimensions: 220 x 100 x 100 cm.</p> | 08205-38 | Plaça d'Octavià (Davant de l'encreuament del carrer Plana de l'Hospital amb el carrer de l'Hospital). | <p>Monument obra de Ramon Millet dedicat a Josep Anselm Clavé. Va ser inaugurat el 19 de setembre de 1982 amb motiu del centenari de l'entitat coral 'La Lira'. Josep Anselm Clavé (1824 – 1874) va ser l'impulsor de les societats corals com a via de millorar la cultura de les classes obreres a través de la música i el cant.</p> | 41.4735345,2.0839701 | 423514 | 4591730 | 1982 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003806.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Millet | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94909 | Casa de Joan Masachs (Cal Batet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-masachs-cal-batet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Bloc d'habitatges construït el 1950 segons projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats. L'edifici recrea l'estil popular, amb elements també de gust noucentista, tot integrant-se, en el context del carrer Major, amb la casa veïna, més antiga i amb un porxo als baixos. És una construcció de planta rectangular i consta de planta baixa (amb local comercial sota el porxo) i dos pisos, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a quatre eixos d'obertures en els pisos superiors, mentre que els baixos contenen tres arcades d'un porxo. La porxada té continuïtat a la casa veïna, i és present també a la plaça de Pere San. En aquesta casa els tres arcs són fets amb carreus de pedra i dovelles, mentre que la volta és amb maó pla i adopta la forma de volta de mocador. Cada volta és pintada de blanc i conté al centre l'esgrafiat d'un ofici: l'arada del camp amb bous, la matança del porc i la verema. A l'interior dels locals comercials al sostre hi ha uns embigats amb revoltons fets amb volta catalana de maó pla, de 2,20 metres de llum. </p> <p>En els dos pisos superiors la façana està ressaltada a l'eix de simetria amb una petita fornícula que conté una escultura de sant Joan Baptista (el promotor de l'edifici es deia Joan de nom) i, al damunt, s'hi pot veure un esgrafiat d'estètica noucentista que representa uns pastorets sobre un fons que és el monestir de Sant Cugat, seguint un antic gravat. Al primer pis hi trobem als eixos centrals dues finestres amb arc de mig punt, amb doble motllura feta de maó col·locat a sardinell. Als extrems hi ha finestres quadrades amb llinda i blancals de pedra i ampit sobresortint. Al segon pis hi ha dues finestres centrals amb arc de mig punt emmarcat amb maó col·locat a sardinell i, als extrems, balconeres amb barana de ferro i rajola decorativa a la part inferior, amb les obertures també emmarcades amb pedra. </p> <p>La façana és arrebossada i decorada també amb altres esgrafiats amb motius vegetals: fulles d'acant, roselles i sanefes trenades. El coronament també conté un esgrafiat i un ràfec que combina teula i maó fent de cornisa. També hi ha un canaló de teules de tortugada.</p> | 08205-39 | Carrer Major, núm. 3 | <p>Joan Masachs Tomàs va demanar llicència d'obres per construir un edifici al carrer Major número 3 en un solar existent després d'haver estat enderrocat un immoble. La llicència va ser concedida el 13 de febrer de 1950, seguint el projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats.</p> <p>L'arquitecte Jeroni Martorell Terrats va néixer el 1873 i va morir el 1951. Bona part de la seva obra s'inclou en el corrent del modernisme. Va projectar el Cinema Imperial, de Sabadell, la seu central de Caixa Sabadell i del refugi d'Ulldeter, del Centre Excursionista de Catalunya. A partir de 1915 va dedicar-se professionalment a la restauració de monuments, com la Casa dels Canonges de Barcelona, l'església parroquial de Santa Maria de Sant Martí Sarroca i, després de la Guerra Civil, l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Va ser director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, l'actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.</p> | 41.4730582,2.0825658 | 423397 | 4591680 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003909.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jeroni Martorell Terrats | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94910 | Torre d'Emili Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-demili-roca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista situat a l'urbanització promoguda per Joan Borràs. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal de la casa afronta amb un ampli jardí que la deixa allunyada a una distància considerable de l'avinguda Joan Borràs. Presenta una composició simètrica amb tres obertures al primer pis. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada. Al primer pis les tres finestrals, de proporció vertical, tenen un ampit motllurat fet de maó de pla i maó en punta. A mitjana altura del primer pis un fris format per dues filades de maó recorre les quatre façanes de l'edifici. Al nivell de les golfes hi trobem un finestral d'arc rebaixat que conté tres finestretes, amb un ampit motllurat fet de maó de pla i maó en punta. El ràfec és format per tres filades de maons col·locats en punta i dues filades de maó. </p> <p>A la façana lateral, visible des del carrer de l'Assutzena, destaquen quatre dobles mènsules fetes amb maó. Conformen tres arcs rebaixats fets de rajol de pla. Des del ràfec lateral arrenca la coberta.</p> <p>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs en terrenys de l'antiga finca de Can Llunell.</p> | 08205-40 | Avinguda Joan Borràs, núm. 44 | <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 23 d'abril de 1930 Emili Roca Soldevila va demanar llicència d'obres per construir una casa segons projecte de l'arquitecte Enric Catà Catà, en la finca situada entre l'avinguda Joan Borràs, carrer de l'Assutzena i el passeig del Roser. La llicència va ser aprovada el 18 d'octubre de 1930 per la comissió municipal permanent. </p> <p>L'arquitecte noucentista Enric Catà Catà va projectar el teatre principal de Terrassa i el Palau Nacional, de Barcelona, així com altres edificis annexos que van ser inaugurats per l'Exposició Universal de l'any 1929. Va ser catedràtic de composició a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.</p> | 41.4623462,2.0493719 | 420611 | 4590520 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94910-004001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94910-004002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94910-004003.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Catà Catà | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94911 | Magatzem Llorençó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-llorenco | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Nau industrial construïda a la dècada de 1930 que servia com a magatzem. Consta d'una única nau amb dependències al fons de l'edifici i altell. És una construcció feta amb maó i coberta amb una teulada a doble vessant, amb carener perpendicular a la façana.</p> <p>La façana està formada per un gran portal d'accés i set finestres a la part superior. El coronament és triangular i la composició és centralitzada, amb un eix central marcat pel portal d'accés i la disposició graonada i piramidal dels paraments i les finestres. Disposa d'un sòcol amb revestiment de pedra, un primer nivell de parament de maó vist i un segon nivell arrebossat que acull les finestres de tipologia industrial. El tancament de les finestres és amb peces de vidre gruixut en graella de morter motllurat, en filades de 3x6 i de 3x8 la central. Vers l'any 2000 el tancament de les finestres dels extrems van ser substituïdes per unes reixes, possiblement per facilitar la ventilació.</p> <p>El ràfec està fet amb una doble motllura de maó i també amb maons col·locats en punta. El coronament es complementa amb boles ceràmiques sobre les pilastres que emmarquen l'edifici i un parell de gerros als laterals. La teulada és a dos vessants.</p> <p>L'interior de la nau és un espai ampli on hi destaquen dos grans arcs que sustenten la coberta, fets amb dovelles de formigó decorades amb un dentat als perfils. També és interessant un element a tall de ràfec interior sota la coberta.</p> | 08205-41 | Carrer Plana de l'Hospital, núm. 7 | <p>Llorenç Tomàs Renau, de Sant Cugat del Vallès, va demanar el maig de 1931 una llicència d'obres per construir un garatge i magatzem en un solar de la seva propietat, segons projecte d'Andrés Calzada, arquitecte. La llicència va ser concedida el 21 de juny de 1931 per acord de la Comissió Municipal Permanent. </p> <p>Llorenç Tomàs era paleta i promotor. La nau era el magatzem de la seva empresa i, alhora, servia com a mitjà de propaganda.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte Andrés Calzada, va néixer el 1892 a Barcelona i va morir el 1938 a Garraf. Fou un arquitecte noucentista, i va ser catedràtic d'història de les arts plàstiques a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va ser el traductor i coautor de la part dedicada a Espanya del llibre 'Història de la Arquitectura por el método comparado', de sir Banister Fletcher i, també, va ser autor del 'Diccionario clásico de arquitectura y bellas artes'. A Sant Cugat del Vallès va projectar la casa Mòjica i la casa Barbany.</p> <p>Actualment l'edifici és un restaurant. Anteriorment, havia estat una església evangèlica.</p> <p> </p> | 41.4738907,2.0834545 | 423471 | 4591771 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004104.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andrés Calzada | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94912 | Cal Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodo-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos situada al centre de Sant Cugat. Es tracta d'una casa antiga amb una façana reformada al segle XIX en la qual s'hi van incorporar elements que s'han qualificat d'historicistes i noucentistes. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis. </p> <p>A la planta baixa hi ha un portal de punt rodó fet amb aplacat de pedra. Darrere del portal hi ha un vestíbul i una habitació davantera amb un arrambador ceràmic i que té el sostre de volta catalana de maó. Al primer pis trobem un balcó centrat i emmarcat també amb aplacat de pedra en forma de llinda i brancals. El coronament de l'edifici, amb teulada a dos vessants, conté sis espiralls ceràmics i un ràfec amb caps de biga.</p> <p>A l'esquerra de la façana hi ha un plafó ceràmic que representa el treball del ferrer.</p> | 08205-42 | Plaça de Pere San, núm. 6 | <p>Aquesta casa d'origen més antic però al segle XIX s'hi va reformar la façana. Cal Quel pertany a la família Rodó.</p> <p>La llosa de pedra davant del portal d'entrada procedeix de la taula de l'altar de l'antiga església parroquial de sant Pere d'Octavià, situada en aquesta plaça.</p> | 41.4732025,2.0820523 | 423353 | 4591696 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94912-004201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94912-004202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94912-004203.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94913 | Club Muntanyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-muntanyenc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Escultura dedicada al Club Muntanyenc Sant Cugat que recorda les inicials del nom de l'entitat (CM), tot fent forma de perfil de muntanya. Està formada per dues peces sinuoses que encaixen i que són de dos colors diferents, amb la intenció de simular unes muntanyes nevades. Aquests dos colors s'han obtingut a partir dels dos tipus de pedra emprats: pedra de Sant Vicenç de Castellet i pedra sorrenca. El conjunt se sustenta damunt de dues columnetes metàl·liques.</p> | 08205-43 | Plaça de la Vila | <p>Monument inaugurat el 24 d'abril de 1994 originalment al Parc Central i, posteriorment situat a la plaça de la Vila. L'element conté una placa informativa amb motiu del cinquantè aniversari del Club Muntanyenc.</p> <p>El Club Muntanyenc Sant Cugat és una entitat fundada l'any 1944 i que des d'aleshores porta a terme una destacada activitat esportiva i cultural.</p> | 41.4706689,2.0847044 | 423572 | 4591412 | 1994 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94913-004302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Xavier Costa | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94914 | Escultura a la plaça 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-la-placa-11-de-setembre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Escultura realitzada en pedra basàltica, parcialment polida. Les mides de l'escultura són 65 x 48 x 189 cm. Està ancorada amb acer inoxidable amb una cimentació de formigó.</p> | 08205-44 | Plaça 11 de Setembre | <p>Monument de Xavier Agraz, escultor i fill del picapedrer conegut popularment com a Matarile, va ser instal·lat a la plaça Onze de Setembre el 23 de gener de 1997. Aquest fou el darrer monument abans de la mort d'Agraz el 1993 i la va realitzar amb la col·laboració de l'escultor santcugatenc Pep Codó.</p> | 41.4685478,2.0842823 | 423534 | 4591177 | 1993 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94914-004402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94914-004403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Xavier Agraz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94915 | Monument Miquel Cabanas i Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-miquel-cabanas-i-alibau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a Miquel Cabanas Alibau, que parteix del retrat que li va fer el seu fill Frederic Cabanas Castells el 1987. És un bust de bronze que se sustenta damunt d'una pedra irregular, que fa de pedestal. L'any 1995, Ramon Millet va fer el motlle de guix que va servir per crear l'escultura en bronze a la fundació Vila. Les mides del bust són 51 x 37 x 62 cm. La peanya de pedra del monestir, mesura 63 x 75 x 45 cm.</p> <p>Miquel Cabanas és representat amb un llibre i unes ulleres a la mà. L'altra mà la té situada sota la barbeta, en actitud reflexiva. El monument té diverses inscripcions: 'Al meu pare als 70 anys'. I també consten, en el llibre, les següents paraules: 'Adelina, Sant Cugat, pintura, poesia la meva bogeria, 1982'.</p> | 08205-45 | Jardins del Monestir (prop de la plaça d'Augusta) | <p>El monument va ser instal·lat el 20 d'octubre de 1995. Miquel Cabanas i Alibau va ser un pintor i escultor santcugatenc, que va haver de marxar a l'exili per haver lluitat en el bàndol republicà. En tornar a Sant Cugat, va fundar l’agrupació Estudi d’Art i va ser professor de pintura de l’Escola Municipal de Belles Arts.</p> <p> </p> | 41.4739894,2.0844056 | 423551 | 4591781 | 1995 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94915-004502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94915-004503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94915-004504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Frederic Cabanas i Castells | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94916 | Homenatge a la Dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-dona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es podria valorar d'habilitar un entorn de protecció per evitar l'estacionament de vehicles al costat. | <p>Escultura formada per un pilar de formigó que ha estat buidat a la part central per a mostrar-hi el tors nu d'una dona, pintat de color ocre. De la part superior del bloc en surten diverses barres de ferro que simbolitzen la força còsmica, 'l'energia que la dona desprèn cap a l'infinit', segons les paraules de l'escultor. A la part inferior hi ha una inscripció en una placa de bronze: 'A la dona. Lluís Ribas'. La mida del monument és de 45 x 44 x 330 cm.</p> | 08205-46 | Plaça de l'alcalde Magí Bartralot | <p>El monument va ser instal·lat en aquest emplaçament l'any 2000 i és obra de l'artista Lluís Ribas Castellsagué. </p> | 41.4719896,2.0831365 | 423443 | 4591560 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94916-004602.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Ribas Castellsagué | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94917 | Homenatge a Francesc Cabanas Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-francesc-cabanas-alibau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Escultura de bronze de cos sencer del pintor Francesc Cabanas Alibau. Cabanas porta una tela a la mà esquerra, on es veu representat l'absis del monestir de Sant Cugat, un cavallet a la mà dreta i un maletí penjat a l'esquena. L'escultura conté una inscripció: 'Francesc Cabanas Alibau - Barcelona 1905 - Sant Cugat 1985' i la firma de l'autor P. Plasencia 2002. La peanya fa 90 x 100 x 22 cm, i l'escultura 62 x 82 x 182 cm. </p> <p> </p> | 08205-47 | Jardins del Monestir | <p>Monument instal·lat l'any 2002, obra de l'escultor Pascal Plasencia, realitzat a la foneria Parellada. </p> <p>Francesc Cabanas Alibau (Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Vallès, 1985) va ser pintor i dramaturg. A partir de l'any 1922 es trasllada amb la seva família a viure a Sant Cugat i amb quinze anys va començar a treballar a la Fàbrica de la Llana. Va estudiar perspectiva i escenografia a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. A partir de la dècada de 1970 es va dedicar a la pintura, combinant diversos estils com el fauvisme, l'impressionisme i l'expressionisme. La seva obra va ser majoritàriament paisatges de Sant Cugat, de Catalunya i de Castella.</p> | 41.4736928,2.0858956 | 423675 | 4591747 | 2002 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94917-004702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94917-004703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pascal Plasencia | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94918 | Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENEDITO ROVIRA, Josep (1991). “Arxiu Nacional de Catalunya”. <em>On monográfico</em>, 1991, p.4-9.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1995 segons projecte de l'arquitecte Josep Benedito que és la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un edifici d'estètica contemporània format per quatre torres que queden unificades per una sobrecoberta comuna i connectades entre elles per plataformes amb vidres. </p> <p>Les façanes tenen en planta baixa els accessos a l'edifici, que adopten una forma rectangular a l'interior dels quals hi ha columnes, fusteria metàl·lica i vidre. Les façanes són d'aplacat de pedra i contenen també elements d'acer a l'exterior.</p> <p>L'estructura interior està formada per formigó vist en pilastres i sostres, blocs de formigó i fusta envernissada. L'arxiu es distribueix en 32 espais destinats a dipòsits de documents, amb arxivadors compactes. També incorpora altres espais, com sales de consulta o serveis de reproducció. Al nord hi ha un volum que acull espais d'accés, informació, auditori, sala d'exposicions i oficines. Al sud trobem espais destinats a moll de descàrrega (on es rep la documentació), a tractament de la documentació, a la conservació i restauració.</p> | 08205-48 | Carrer de Jaume I, números 33-51 | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat el 28 de novembre de 1980 amb l'objectiu de protegir i conservar el patrimoni documental del país. El 1995 l'arxiu es va traslladar a Sant Cugat del Vallès, a un edifici de nova construcció dissenyat per l'arquitecte Josep Benedito. L'edifici té una superfície de 12.625 metres quadrats. Conté 32 dipòsits i 62 quilòmetres lineals per encabir-hi la documentació. Va ser inaugurat el 23 d'abril de 1995. Els seus directors han estat Casimir Martí Martí (1980-1991), Josep Maria Sans Travé (1992-2015) i Francesc Balada Bosch (des de 2015). L'edifici també acull l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès.</p> <p> </p> | 41.4657362,2.0694614 | 422293 | 4590879 | 1995 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94918-004802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94918-004803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94918-004804.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Benedito Rovira | Les persones que van intervenir en la realització de l'edifici són els següents: L'arquitecte: Josep Benedito Rovira. Constructor: Cubiertas y Mzov SA. Aparellador: Xavier Bardají Ramonet. Col·laboradors: Ricard Gascón Crespo, Xavier Farré Riba, Santy Orteu Palou, Emili Martínez Dorado i Eulàlia Marquès Vidal. Instal·lacions: Lluís J. Duart Paradell. Control de qualitat: Cotca SA. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94921 | Monument Al vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vent | XX | <p>Escultura de ferro pintat amb formes helicoidals que transmeten sensació de moviment. Sota l'escultura hi ha un llit de còdols de marbre blanc. Conté dues inscripcions: 'Al Vent, Andreu Alfaro 1967' i 'Ajuntament de Sant Cugat. Dipòsit de Banc de Sabadell a la ciutat de Sant Cugat octubre de 2009'. Té les següents mides: 2,4 x 2,5 x 3,5 metres.</p> | 08205-49 | Rotonda de la confluència del carrer Martorell, carrer de Rovellat, avinguda del Carril i camí de Can Gatxet. | <p>Escultura d'Andreu Alfaro Hernández, de l'any 1967, és un dipòsit del Banc de Sabadell a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Va ser col·locada l'octubre de 2009.</p> | 41.4695746,2.0775432 | 422972 | 4591297 | 1967 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94921-004902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94921-004903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andreu Alfaro Hernández | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94922 | Torre Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gaudi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | Les tres mitges esferes col·locades al paviment han patit actes vandàlics. | <p>Monument dedicat a Antoni Gaudí. L'arquitecte Josep Massagué Oliart, que va projectar el passeig Antoni Gaudí, va encarregar a l'escultor Antoni Roselló el monument dedicat a l'arquitecte modernista. Roselló va fer una escultura obviant qualsevol forma que fes recordar-lo com a arquitecte, i cercar característiques constructives com els elements dinàmics i les tensions geomètriques. El paviment del passeig dialoga amb l'element escultòric, segons descriu Andreu Dengra (2002): '<em>Per recolzar la trajectòria dels individus o de la visió cap a aquesta peça, al terra s'ha jugat amb una filera intermitent de pedra de color blanc que, si se segueix amb la vista o caminant, va a parar al peu de l'escultura que, com la filera, es troba desplaçada del centre compositiu, oferint un trencament o tensió amb la linealitat conceptual del projecte. A més d'aquesta filera, les pedres de color blanc també s'encarreguen de marcar el terra perpendicularment amb la coincidència d'algun carrer, que estableixen una cruïlla virtual al terra de l'avinguda</em>'.</p> <p>A més, està desplaçada del centre del passeig per dialogar amb el campanar del monestir de Sant Cugat. </p> <p>L'escultura, de secció triangular, està realitzada en acer. Les mides són: 1,6 x 1,5 x 16 metres. Una de les cares del monument presenta perforacions ordenades, una altra és opaca i amb corbes i, la tercera és un cos pla deformat. Sobre la composició Dengra (2002) recull que:<em>'Totes les cares estan relacionades entre si per mitjà d'elements que fan que el pas entre arestes no sigui brusc, tot creant una certa continuïtat que convida a l'espectador a donar la volta a l'obra. Les cares de l'avinguda es troben enllaçades mitjançant uns talls que uneixen i relacionen les superfícies. A la posterior, el buit és configurador i relacionant, ja que deixa veure les altres dues cares que entren en diàleg amb les línies i les corbes dels forats, a més de funcionar en planta com la corba que uneix dos angles'.</em></p> <p>L'interior està il·luminat, la qual cosa facilita el joc de llums i ombres.</p> <p>A poca distància hi ha tres mitges esferes d'acer situades al paviment. Anteriorment, n'eren set. Serveixen per trencar la verticalitat i la linealitat de l'escultura.</p> | 08205-50 | Passeig d'Antoni Gaudí | <p>Monument situat al passeig Antoni Gaudí, denominat Torre Gaudí, col·locat el 1991, obra d'Antoni Roselló Til.</p> | 41.4660204,2.0906933 | 424066 | 4590891 | 1991 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94922-005002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94922-005003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94922-005004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Roselló Til | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94923 | Monument 50 aniversari empresa Delphi Sant Cugat (Condiesel) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-50-aniversari-empresa-delphi-sant-cugat-condiesel | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 50 anys d'activitat de l'empresa Delphi (abans coneguda com a Condiesel) a Sant Cugat. L'escultura és de bronze, acer inoxidable i ciment i està formada per cinc peces que simbolitzen les cinc dècades d'activitat de l'empresa al municipi. Cada peça té gravades paraules representatives de cada període: els productes fabricats, noms, dates, etcètera. Les mides del monument són 70 x 70 x 223 centímetres. </p> | 08205-51 | Rambla del Torrent d'en Xandri amb el carrer Orient | <p>Monument realitzat l'any 2009 amb motiu del 50è aniversari de l'empresa Delphi a Sant Cugat del Vallès, obra de <span><span>Xavier Moreras, que també havia estat treballador de l'empresa</span></span>. Segons informacions de Moreras, l'escultura es va <span><span>fondre als tallers de AlfaArte del País Basc. </span></span></p> <p><span><span>En un primer moment va quedar instal·lada en un pati interior de l'empresa. </span></span>Al cap d'uns anys, arran del tancament de la planta, els antics treballadors van fer gestions per traslladar el monument i poder-lo instal·lar a la via pública, en homenatge a les més de 6000 persones que havien treballat en aquesta empresa al llarg dels anys. </p> <p>El 1959 es va començar a construir la fàbrica de la Constructora de Equipos Diesel SA, coneguda popularment com a CONDIESEL, que va entrar en servei el 1961. La fàbrica va canviar de mans i de noms: Lucas, TRW i, finalment, Delphi, fins que va tancar el 2016.</p> | 41.4753488,2.0934798 | 424310 | 4591924 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94923-005102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94923-005103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94923-005104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94923-005105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94923-005106.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-01 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Xavier Moreras | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94924 | La Fonda del Comerç (Casa Pere San) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-del-comerc-casa-pere-san | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici reformat al segle XIX que va acollir la Fonda del Comerç i també l'ajuntament. Consta de planta baixa més dues plantes. Presenta una composició de façana perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures.</p> <p>La façana principal, però, reflecteix les diferents reformes que s'han realitzat en l'immoble, on la planta primera és d'una alçada diferent que la planta baixa i el segon pis. Aquesta modificació es va fer per incorporar habitacions a la fonda. També va ser objecte de reforma la teulada, que va ser remuntada per incrementar l'espai d'un teatre que hi havia a l'edifici. Per aquest motiu es van modificar les obertures del segon pis, al qual se li va afegir un gran balcó corregut. En aquest moment es va construir un fris a la part superior amb un rètol que anunciava l'establiment de restauració que hi havia. La balustrada superior de la façana contenia el rètol de la fonda i un rellotge de sol amb decoració barroca, actualment desaparegut. També hi falta la balustrada i els relleus, a causa de les successives reformes. Actualment l'edifici és coronat amb un acroteri de forma semicircular.</p> <p>A la part superior de l'edifici encara hi consta la inscripció 'Casa Pere San', en referència al propietari de l'estanc que hi havia als baixos.</p> | 08205-52 | Plaça de Pere San, número 7 | <p>Aquest edifici fou reformat al segle XIX. Fins a finals d'aquest segle acollia la Fonda del Comerç i el teatre Clavé. Entre els anys 1910 i 1933 va ser la seu de l'Ajuntament de Sant Cugat; també hi havia l'escola de nenes i l'estanc de la família San, ubicat als baixos de l'immoble. Després de la Guerra Civil Espanyola va ser el dipòsit de racionament i la seu de l'Auxili Social.</p> <p>Pere San Mestres, conegut com el 'Noi de l'Estanc', va ser assassinat al principi de la Guerra Civil, el 1936. Fou trobat mort a la carretera de la Rabassada. A partir de 1939 la plaça va ser denominada amb el nom de 'Pere San'. Anteriorment, s'havia denominat Plaça Major i Plaça de la Constitució.</p> <p> </p> | 41.4731627,2.0821251 | 423360 | 4591691 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94924-005202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94924-005203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Un altre sobrenom de l'edifici és 'L'estanc'. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94925 | Cal Cussó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cusso | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia tradicional de petites dimensions. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb teula àrab. És formada per diferents cossos, el de l'esquerra probablement afegit posteriorment.</p> <p>La façana principal presenta una distribució asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc de mig punt construït amb maó col·locat a sardinell sobre carreus de pedra als brancals. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra, i a la dreta una altra finestra, amb reixa de graella. A sota hi ha un pedrís per seure. Al primer pis trobem tres finestres. Dues estan situades en el mateix eix vertical que el portal i la finestra de la dreta a la planta baixa, mentre que la tercera es troba a l'esquerra, prop de l'angle. La façana és arrebossada, amb una franja inferior que deixa vist el parament de maçoneria, amb pedra escairada als fonaments i als angles. El ràfec és senzill.</p> <p>A la façana nord hi trobem petites finestres amb muntants d'una o dues peces, sense cap ordre o simetria, així com tres contraforts. A la façana posterior hi ha una porta amb arquitrau, uns graons i diversos cossos auxiliars.</p> <p>A l'interior de la masia es conserva un forn de llenya de forma helicoidal situat en un mur de l'edifici.</p> | 08205-53 | Camí de Can Cussó, prop del Club Esportiu Valldoreix | <p>Aquesta masia està documentada l'any 1564. És coneguda també com a Can Lledó. Recentment fou adquirida per l'arquitecte Francesc Cardoner, que la va rehabilitar.</p> | 41.4500328,2.0522295 | 420835 | 4589150 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94925-05301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94925-05302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94925-05303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94925-05304.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94926 | Monument Diàleg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dialeg | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt escultòric, fet per Pep Codó, escultor santcugatenc, situat a la plaça Gabriel Ferrater, davant dels Cinemes Sant Cugat i del Teatre Auditori.</p> <p>Els elements escultòrics, construïts en pedra de Campaspero, estan situats sobre una superfície romboidal, amb tres plans inclinats, amb diferents elements geomètrics que representen la rosassa i el campanar del monestir de Sant Cugat. També s'hi representen les dues rieres que travessen el municipi i que s'uneixen a la rambla del Celler. També, hi trobem unes tecles de piano que sobresurten del paviment situades en cercle, amb uns bancs situats de manera paral·lela.</p> <p>Hi ha dues escultures amb forma de cap, realitzades en pedra de basalt de Castellfollit, de tretze i divuit tones de pes cadascuna, una enfront de l'altra. Aquests caps dialoguen, tal com fan els actors i els espectadors a l'interior de l'Auditori, situat davant del conjunt. Segons l'escultor Pep Codó simbolitzen el diàleg que es genera en el centre cultural. Un dels caps mira l'altre, en canvi l'altre no el mira, amb la intenció de representar la relació de l'artista amb el públic. Darrere dels caps monumentals hi ha unes columnes disposades verticalment.</p> | 08205-54 | Plaça Gabriel Ferrater, davant dels Cinemes Sant Cugat | <p>Conjunt escultòric situat davant dels Cinemes Sant Cugat i en la part posterior del Teatre Auditori, davant de les taquilles, inaugurat el dia 11 de setembre de 1993.</p> <p>L'escultura és obra de l'artista santcugatenc Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com la <em>Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra.</p> | 41.4698050,2.0899476 | 424009 | 4591311 | 1993 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94926-005402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94926-005403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94926-005404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94926-005405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94927 | Monument Socle des formes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-socle-des-formes | <p>JUANPERE, Salvador (2014). <em>Sculptoris Forma. Catàleg de l'exposició al claustre del monestir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XXI | <p>Monument realitzat en acer patinable i amb lingots de bronze a la part superior. '<em>Socle des formes</em>' al·ludeix a l'escultura '<em>Socle du monde</em>' de Piero Manzoni, realitzada també en acer patinable l'any 1969.</p> <p>L'obra és cub que representa una peanya on reposen totes les formes d'art conegudes. L'escultor Salvador Juanpere volia donar, igualment, la sensació que l'obra estava en construcció. Per aquest motiu es troben lingots de bronze sobre el pla superior de l'escultura, a l'espera de la seva fosa, per crear-ne nous elements pel monument.</p> <p>Segons paraules de l'artista (2020): '<em>Socle des formes és una cita d’una obra de l’artista italià Piero Manzoni anomenada Socle du Monde (traduït és Base del Món). Piero Manzoni va fer un cub d’acer i el va col·locar al revés de manera que funcionés com a punt de suport de tot el món. Com a conseqüència ens converteix a tots en part de la seva obra. Continuant la idea de Manzoni se’m va ocórrer fer una base de totes les formes possibles i imaginables. Utilitzant el mateix material vaig retallar formes, com esferes i triangles, d’algunes obres de Kazimir Malèvitx, de manera que es recolzessin en el mateix pedestal. A la part superior li vaig afegir uns lingots de bronze que són els que s’utilitzen per fondre i són l’origen de totes les escultures de bronze. De manera que a la base on se suporten totes les formes del món s’hi afegeix també la possibilitat de crear-ne</em>'.</p> | 08205-55 | Entre la plaça Augusta i la plaça de l'Om. | <p>Monument realitzat l'any 2012 a Can Mario de la Fundació Vila Casas, a Palafrugell. En un principi, l'escultura es va instal·lar, l'abril de 2014, a l'entrada del Monestir de Sant Cugat amb motiu de l'exposició '<em>Sculptoris forma</em>' de Salvador Juanpere, escultor santcugatenc.</p> <p>El 25 de febrer de 2015, la Fundació Vila Casas va cedir l'escultura a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4739452,2.0843768 | 423549 | 4591777 | 2012 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94927-005502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94927-005503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94927-005504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94927-005505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Salvador Juanpere | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94928 | Ramon Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramon-barnils | XXI | <p>Pep Codó Massana, escultor de l'obra, va emprar el ferro pintat i forjat en calent, per tal de recrear en tres dimensions la signatura de Ramon Barnils. El monument fa 3,35 x 1,70 x 1,90 metres. </p> <p>Prop de l'escultura hi ha una placa amb la inscripció indicativa de l'element: '<em>A Ramon Barnils, santcugatenc i periodista, 1940-2001 / Sant Cugat, octubre 2003</em>'. En el suport vertical que subjecta la placa consta una altra inscripció: '<em>Ajuntament de Sant Cugat Comissió Ciutadana de Ramon Barnils</em>'. </p> | 08205-56 | Parc Ramon Barnils | <p>Homenatge a iniciativa de la Comissió Ciutadana Ramon Barnils i l'Ajuntament de Sant Cugat. Ramon Barnils i Folguera (Sabadell 1940-Reus 2001) va ser periodista. Va residir bona part de la seva vida a Sant Cugat, lloc on al llarg dels anys va continuar estant vinculat. L'escultura va ser col·locada l'any 2005 i es va situar en el parc que va rebre també el seu nom. L'autor de l'escultura va ser en Pep Codó, amic de joventut d'en Barnils. Codó (Sant Cugat del Vallès, 1946) es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com la <em>Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra.</p> <p> </p> | 41.4706835,2.0871073 | 423773 | 4591411 | 2005 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94928-005602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94928-005603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94929 | Piràmide | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piramide | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El monument consisteix en una figura femenina nua, feta en bronze i situada damunt d'un pedestal troncopiramidal revestit amb lloses de pedra. Les mides de l'escultura són: 69 x 62 x 102 centímetres, i de la piràmide: 290 x 290 x 110 centímetres. Al nu hi ha la següent inscripció: Ricard Sala. 80'.</p> <p>Hi ha una placa al peu de la piràmide que indica: 'PIRÀMIDE. AUTOR: RICARD SALA. Donació del Rotary Club a la ciutat. Inaugurada l'abril de 1999 per l'Excm. Sr. JOAN AYMERICH I AROCA, ALCALDE DE SANT CUGAT. Sr. Francesc Rifà Farrés, president del Rotary Club. Sr. Eduardo Nuñez Pueyo, secretari del Rotary Club'.</p> | 08205-57 | Plaça Doctor Galtés | <p>Monument realitzat per Ricard Sala, fundador de Rotary Club, amb motiu del 10è aniversari de l'entitat a Sant Cugat del Vallès. Va ser col·locada el mes d'abril de 1999 però realitzada el 1980.</p> | 41.4710842,2.0800934 | 423187 | 4591462 | 1980 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94929-005702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94929-005703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94929-005704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94929-005705.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ricard Sala | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94930 | Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rafael-casanova | XXI | Es constaten actes de vandalisme en les diferents peces del monument. | <p>Monument dedicat a Rafael Casanova, uns dels principals símbols dels partidaris de la monarquia austriacista i defensors de la ciutat de Barcelona contra la monarquia borbònica. Consisteix en tres planxes verticals de forma quadrada, d'acer patinable, de 2,50 x 0,20 x 2 metres, situades a la plaça homònima. En una planxa consta el nom de Rafael Casanova, en una altra els números 1 i 7, i en la tercera l'1 i el 4. Els quatre números junts corresponen a l'any 1714.</p> | 08205-58 | Plaça Rafael Casanova | <p>Monument dedicat a Rafael Casanova (Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743), conseller en cap de Barcelona els anys 1713 i 1714.</p> <p>El monument va ser realitzat per l'escultor Antoni Roselló Til l'any 2005.</p> | 41.4745212,2.0773605 | 422963 | 4591846 | 2005 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94930-005802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94930-005803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94930-005804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94930-005805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Roselló Til | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94931 | A Pilar Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-pilar-roig | XX | <p>Monument format per un podi d'obra enrajolat que sustenta unes lletres corpòries amb el text 'JARDINS de PILAR ROIG' i un plafó ceràmic a l'esquerra amb el retrat de Pilar Roig, signat per en Ferran Martínez i datat de 1987.</p> | 08205-59 | Jardins de Pilar Roig (a l'avinguda del Pla del Vinyet) | <p>L'escultura situada als jardins de Pilar Roig (Sant Cugat del Vallès 1947-1999) va ser col·locada el 1999 per homenatjar la pionera de l'ensenyament de la dansa i la música a Sant Cugat, creadora de l'escola Fusió el 1972.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4684353,2.0847603 | 423574 | 4591165 | 1999 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94931-005902.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94932 | Sant Francesc de Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-de-borja | XX-XXI | <p>Escultura de pedra de sant Francesc de Borja, situada als jardins del Centre Borja, que subjecta una custòdia, amb unes mans de grans dimensions, desproporcionades en relació a la mida de l'escultura, amb la voluntat de posar posar èmfasi en l'Eucaristia. Està adossada per la part posterior a una planxa d'acer patinable.</p> <p>A la part inferior dreta de la imatge hi ha una inscripció amb lletres il·legibles que indicaria el nom o la data de l'escultura.</p> | 08205-60 | Jardins del Centre Borja | <p>Monument dedicat a sant Francesc de Borja, que dona el nom al recinte. Sant Francesc Borja i d'Aragó, va néixer a Gandia el 1510 i va morir a Roma el 1572. Va ser tercer general de la Companyia de Jesús. També, fou baró i primer marquès de Llombai i va exercir de lloctinent de Catalunya entre els anys 1539 i 1543. Es va doctorar en teologia i va refusar el títol cardenalici. És sant de l'Església catòlica des de 1671.</p> <p>Els jesuïtes són els propietaris del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. </p> <p> </p> | 41.4670826,2.0926061 | 424228 | 4591007 | Desconegut | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94932-006002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94932-006003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Desconegut | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94933 | A Josefina Mascareñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-josefina-mascarenas | XXI | <p>Petit monument situat a la vorera del carrer Josefina Mascareñas de forma prismàtica disposat horitzontalment. A la part dreta s'hi eleva un altre prisma amb una placa de bronze amb la representació d'un teclat on consta la següent inscripció: 'JOSEFINA MASCAREÑAS. PIANISTA I PEDAGOGA. 1915-1978'. Es tracta d'un element que també fa la funció de banc per asseure's.</p> | 08205-61 | Carrer Josefina Mascareñas | <p>Monument dedicat a Josefina Mascareñas i Portusach (Barcelona 1915 - Sant Cugat del Vallès 1978), pianista i pedagoga, que es va establir a Sant Cugat del Vallès el 1936 on fundà una escola musical.</p> | 41.4750799,2.0852220 | 423620 | 4591901 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94933-006102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94933-006103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Massana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94934 | Obelisc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obelisc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument amb forma d'obelisc amb base triangular de 4,15 metres i 28 metres d'alçada, fet en acer patinable. Damunt de la base triangular s'alça l'obelisc. De cada costat de la piràmide surten tres nervis també d'acer patinable que van fins a la circumferència de la rotonda. Segons la descripció d'Andreu Dengra (2002): '<em>es tracta d'un obelisc de tres cares, recolzat sobre una base formada per tres murs ensorrats a sobre dels quals s'ha realitzat una piràmide i un trípode que sostenen l'obelisc amb base piramidal invertida. En el seu conjunt la peça és un joc geomètric basat en el triangle, que es veu trencat per un instant a la rodona formada a l'interior del trípode, que es complementa en pla amb la rotonda</em>'. </p> | 08205-62 | Rotonda on conflueix la Ronda Nord, el passeig Francesc Macià i el carrer del Pont de Can Vernet. | <p>Monument amb forma d'obelisc obra de l'escultor Antoni Roselló Til inaugurat el maig de 1996.</p> | 41.4803464,2.0801863 | 423206 | 4592491 | 1996 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94934-006202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Roselló Til | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94935 | Homenot de Gabriel Ferrater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenot-de-gabriel-ferrater | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec (2022). 'Gabriel Ferrater a Sant Cugat'. <em>Vallesos</em>, número 23, estiu - tardor 2022.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PUEYO MASI, Imma (2015). “Pep Codó, escultor a Sant Cugat”. <em>Gausac</em>, núms. 46-47, 2015, 7-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monòlit fet en pedra de basalt, de Castellfollit de la Roca, que mesura 50 x 20 x 162 centímetres. La cara és llisa, però els costats són a pedra trencada. A la part frontal hi ha la inscripció: '<em>Sant Cugat a Gabriel Ferrater</em>'. La part inferior del monument està dividida en tres parts, les dues exteriors serveixen per recolzar el monument i la interior sobresurt cap endavant fent forma arrodonida.</p> | 08205-63 | Jardins del monestir | <p>Monument en homenatge a Gabriel Ferrater fet amb motiu del 25è aniversari de la seva defunció, que en substituïa un d'anterior que havia estat vandalitzat i que contenia gravat en pedra de travertí vermell un fragment d'un poema seleccionat per Dolors Vilarasau.</p> <p>L'actual monument, obra de Pep Codó, va ser col·locat el 1998. L'anterior datava de 1982 i havia estat encarregat per l'Ajuntament de Sant Cugat per commemorar el desè aniversari de Ferrater. Aquest primer monument era un prisma rectangular en posició vertical amb la part alta girada, fet amb travertí vermell. Hi havia un inscrit un fragment d'un poema de Gabriel Ferrater escollir per Dolors Vilarasau. Codó va trencar el monument simbolitzant la vida trucada de Ferrater, amb motiu del suïcidi. El nou monument es va inaugurar el 1982 i la mateixa nit va ser arrancat per un grup ultra contrari a les idees de Ferrater. Per aquest motiu, Pep Codó el va reforçar amb dos perns d'acer inoxidable de mig metre de llarg. Temps més tard, va ser novament vandalitzat.</p> <p>Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946) es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com la <em>Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra.</p> | 41.4741670,2.0848972 | 423592 | 4591801 | 1998 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94935-006302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94935-006303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94936 | Intro I (poesia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/intro-i-poesia | XXI | La part inferior del monument presenta pèrdues de material segurament causades per l'oxidació de la pluja o pels orins dels animals. | <p>Monument que representa el gènere literari de la poesia, fet en pedra crema d'Andalusia i ferro. La pedra es troba polida parcialment i el ferro està oxidat. Tot l'element és un doble cub. El cub inferior està format per planxes de ferro i el cub superior és una estructura realitzada amb perfils de ferro que emmarquen i subjecten la pedra. El conjunt mesura 125 x 125 x 162 centímetres.</p> <p>Un plafó explicatiu presenta les tres escultures dedicades als gèneres literaris situades al passeig Francesc Macià i n'indica el següent: '<em>Les tres obres de Frederic González Cardellà que inauguren aquest primer espai escultòric tenen el seu origen l'any 2004, quan l'artista esculpí a Còrdova la primera d'una sèrie de peces, procés que l'artista ens descriu: 'La pedra foradada dibuixa un cub interior, finestres obertes per veure, a través d'elles, el paisatge, la llum i el que hi ha fora, tot fent que la imatge quedi atrapada dins el cub. Durant aquest temps he anat escampant esquitxos de pedra a l'aire per poder trobar el cub, i construir les escultures que aquí s'exposen</em>'.</p> | 08205-64 | Passeig Francesc Macià | <p>Monument que forma part d'un conjunt amb altres dues escultures més, obra de Frederic Gómez Cardellà, que van ser instal·lades al passeig Francesc Macià el maig de 2009. Les tres escultures prenen per nom Intro I, Intro II i Intro III que correspon a tres gèneres literaris: poesia, narrativa i teatre.</p> | 41.4777462,2.0839641 | 423518 | 4592199 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94936-006402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94936-006403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94936-006404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Frederic Gómez Cardellà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94937 | Intro II (narrativa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/intro-ii-narrativa | XXI | <p>Monument que representa el gènere literari de la narrativa fet en pedra marquina i ferro, que mesura 110 x 110 x 225 centímetres. El monument és format per dos cubs. El superior és l'element central de l'escultura on s'introdueixen piràmides a cada costat que deixa un espai quadrat buit al centre. El cub inferior fa les funcions de peanya i és una estructura de ferro que subjecta el cub superior.</p> <p>Un plafó explicatiu presenta les tres escultures dedicades als gèneres literaris situades al passeig Francesc Macià i n'indica el següent: '<em>Les tres obres de Frederic González Cardellà que inauguren aquest primer espai escultòric tenen el seu origen l'any 2004, quan l'artista esculpí a Còrdova la primera d'una sèrie de peces, procés que l'artista ens descriu: 'La pedra foradada dibuixa un cub interior, finestres obertes per veure, a través d'elles, el paisatge, la llum i el que hi ha fora, tot fent que la imatge quedi atrapada dins el cub. Durant aquest temps he anat escampant esquitxos de pedra a l'aire per poder trobar el cub, i construir les escultures que aquí s'exposen</em>'.</p> | 08205-65 | Passeig de Francesc Macià | <p><span><span><span>Monument que forma part d'un conjunt amb altres dues escultures més, obra de Frederic Gómez Cardellà, que van ser instal·lades al passeig Francesc Macià el maig de 2009. Les tres escultures prenen per nom Intro I, Intro II i Intro III que correspon a tres gèneres literaris: poesia, narrativa i teatre.</span></span></span></p> | 41.4784575,2.0829324 | 423433 | 4592279 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94937-006502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94937-006503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Frederic Gómez Cardellà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94938 | Intro III (teatre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/intro-iii-teatre | XXI | <p>Monument que representa el gènere literari del teatre i que mesura 150 x 150 x 160 centímetres, fet amb pedra marquina i ferro. L'element escultòric és un cub de ferro, fet amb perfils. A diferència de les altres escultures que estan formades per dos cubs, aquí només n'hi ha un. Dins del cub, al centre, hi ha una pedra treballada en part, que està subjectada amb uns tensors i per la part inferior ancorada a una planxa de ferro.</p> <p>Un plafó explicatiu presenta les tres escultures dedicades als gèneres literaris situades al passeig Francesc Macià i n'indica el següent: '<em>Les tres obres de Frederic González Cardellà que inauguren aquest primer espai escultòric tenen el seu origen l'any 2004, quan l'artista esculpí a Còrdova la primera d'una sèrie de peces, procés que l'artista ens descriu: 'La pedra foradada dibuixa un cub interior, finestres obertes per veure, a través d'elles, el paisatge, la llum i el que hi ha fora, tot fent que la imatge quedi atrapada dins el cub. Durant aquest temps he anat escampant esquitxos de pedra a l'aire per poder trobar el cub, i construir les escultures que aquí s'exposen</em>'.</p> | 08205-66 | Passeig de Francesc Macià | <p><span><span><span>Monument que forma part d'un conjunt amb altres dues escultures més, obra de Frederic Gómez Cardellà, que van ser instal·lades al passeig Francesc Macià el maig de 2009. Les tres escultures prenen per nom Intro I, Intro II i Intro III que correspon a tres gèneres literaris: poesia, narrativa i teatre.</span></span></span></p> | 41.4793397,2.0816155 | 423325 | 4592378 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94938-006602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94938-006603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94938-006604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Frederic Gómez Cardellà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94939 | Laia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laia | XXI | <p>Monument confeccionat a partir d'una barra de ferro de secció quadrada que ha estat manipulada adquirint forma d'espiral i volum rodó. La subjecta un pilar, també de ferro, a tall de penya.</p> | 08205-67 | Jardins del Monestir entre el passeig de Francesc Macià i el carrer de Castelví. | <p>Escultura de Xavier Costa, fet el 2016, en homenatge a la seva filla Laia. Aquest element va ser seleccionat en la 1a Biennal d'escultura de Valldoreix i va ser exposada en el Parc de Sant Cebrià l'any 2017.</p> <p>Es va col·locar en aquest emplaçament el 12 de febrer de 2019.</p> | 41.4753678,2.0857501 | 423665 | 4591933 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94939-006702.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Xavier Costa | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 94940 | Monument a Ramon Escayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-escayola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monòlit realitzat per l'arquitecte Francesc de Paula Cardoner Blanch realitzat en ciment. Conté un relleu amb la imatge de Ramon Escayola, obra de l'escultor Joaquim Ros i Bofarull. El monòlit conté a la part frontal diverses inscripcions com són els límits de Valldoreix, els noms de les masies i cases importants, noms històrics i noms geogràfics. Als laterals del monument hi ha diversos elements mecànics (per la vinculació professional que tenia Escayola amb el món de la mecànica). També hi ha incrustacions d'ampolles de vidre.</p> <p>Davant del monument hi ha una placa amb el text següent:</p> <p>'<em>Ramon Escayola i Villaró </em></p> <p><em>(Barcelona 1916-1964)</em></p> <p><em>Polític, empresari, Primer alcalde de l'Entitat Local Menor de Valldoreix (1958-1964). President de l'Associació de Propietaris de Valldoreix (1954-1958). Impulsor de la creació de l'Entitat Local Menor (ELM). Té un monument fet per subscripció popular, obra de l'arquitecte Francesc de P. Cardoner Blanch (1928-1997), que té 8 m d'alçada. El color vermellós fa referència a Canals Roges i la forma de V és la inicial de Valldoreix. Inaugurat el 22 de setembre de 1968 per la seva esposa Sra. Maria Ferrando Llorente, els seus fills i l'alcalde Josep M. Coll Médico</em>'.</p> | 08205-68 | Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, 18. | <p>Ramon Escayola i Villaró (1916 - 1964) va ser el primer alcalde que va tenir l'Entitat Local Menor de Valldoreix. El 1954 va ser escollit President de l'Associació de Propietaris de Valldoreix. Mentre va estar al capdavant de l'Associació va impulsar les gestions per poder crear l'Entitat Local Menor de Valldoreix, iniciativa que havia començat el 1953 en Carles Camps, el seu antecessor en el càrrec. Finament, el 1958 es va constituir l’Entitat Local Menor de Valldoreix sota la seva presidència. </p> <p>Aquest monument es va inaugurar l'any 1968 durant la Festa Major. </p> | 41.4582164,2.0656363 | 421965 | 4590047 | 1968 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94940-006802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94940-006803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Francesc de Paula Cardona Blanch | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94941 | A la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-sardana | XXI | <p>Monument realitzat en acer patinable on hi ha quatre 'V' que simbolitzen quatre valls amb la 'V' de Valldoreix, orientades als quatre punts cardinals, tal com s'observa amb les inicials que els identifiquen i que s'han situat al peu de l'escultura. Les quatre 'V' també representen quatre persones que ballen una sardana, que s'agafen de mans. L'esfera situada al centre està feta amb resina de polièster amb fibra de vidre. El monument mesura 7 metres de diàmetre i l'alçada és de 2,25 metres.</p> | 08205-69 | Plaça de Can Cadena | <p>Monument a la sardana realitzat per l'arquitecte Rafael Tramullas Navarro i instal·lat el febrer de 2002.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4579509,2.0656544 | 421966 | 4590017 | 2002 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94941-006902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94941-006903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Rafael Tramullas Navarro | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94942 | Homenatge als Mitjans Locals de Comunicació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-mitjans-locals-de-comunicacio | <p><em>Diari de Sant Cugat</em>, 26 de novembre de 2010.</p> <p><em>Tot Sant Cugat</em>, 3 de desembre de 2010.</p> | XXI | <p>Monument que homenatja els mitjans de comunicació. S'hi observa la representació escultòrica d'una llibreta mig oberta amb unes paraules escrites a l'interior: 'comunicació, ciutadania, proximitat, opinió'. Realitzada en pedra de basalt serrada en dues parts que s'uneixen amb unes anelles de ferro forjat que simulen una espiral de llibreta. El monument està instal·lat sobre una peanya també de basalt.</p> <p>Hi ha una placa amb la inscripció: 'MITJANS LOCALS DE COMUNICACIÓ. NOVEMBRE DE 2010. 25 ANYS DE TOT SANT CUGAT'.</p> | 08205-70 | Rambla de Can Mora amb el carrer de Sant Jordi | <p>Monument de Pep Codó Masana en homenatge als mitjans de comunicació locals de Sant Cugat del Vallès amb motiu dels vint-i-cinc anys del Tot Sant Cugat. Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946) es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com la <em>Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra.</p> | 41.4685458,2.0813541 | 423289 | 4591180 | 2010 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94942-007002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94942-007003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94942-007004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc