Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95003 | Casa i obrador de Santiago Marco (Casa Aymat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-obrador-de-santiago-marco-casa-aymat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA, Andreu (2007). <em>Tomàs Aymat. L'artista. La manofactura</em>. Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista que va acollir durant molts anys una empresa de tapissos i posteriorment una escola i un museu dedicats a aquest mateix tema. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició classicista en base a unes bandes motllurades que la divideixen en tres tres parts o cossos, amb un remat superior a manera de frontó. Les obertures queden distribuïdes en tres eixos d'obertures de proporcions verticals. A la planta pis hi ha dues balconeres als costat i, a la part central, un finestral tapiat amb un esgrafiat que representa una dona treballant en un teler. Al frontó hi ha una finestra hexagonal dins d'un rombe. El parament dels murs és arrebossat.</p> <p>En un principi el conjunt era format per diferents edificis, que van ser enderrocats excepte el principal, que eren les antigues oficines.</p> | 08205-121 | Carrer de Villà, número 58 | <p>El 1926 Santiago Marco Urrutia va demanar permís d'obres a l'Ajuntament de Sant Cugat per construir una casa i obrador on instal·lar la seva empresa. L'arquitecte encarregat del projecte va ser Ramon Raventós Farrarons. Posteriorment, la propietat va ser adquirida per l'empresa Alfombras y Tapices Aymat, que hi va fabricar tapissos fins a la dècada de 1970.</p> <p>El 1955 Miquel Samaranch havia comprat l'empresa Aymat i va instal·lar a l'edifici l'Escola Catalana del Tapís. Posteriorment, la va adquirir l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El 2003 s'hi a instal·lar el Museu del Tapís Contemporani, que hi va estar fins el 2019, moment en què fou traslladat a la casa de Can Quitèria. Avui la Casa Aynat és un espai de creació amb programes de formació i residència d'artistes.</p> | 41.4650929,2.0775954 | 422972 | 4590799 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95003-012102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95003-012103.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Raventós Farrarons | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95004 | Tanca de l'avinguda de Gràcia número 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lavinguda-de-gracia-numero-46 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell d'estil art déco que delimita una propietat en una zona residencial amb xalets. La tanca és formada per una base d'obra força alta que, a la part superior, és acabada amb una serie de pilastres amb reixes. Les pilastres del cancell i del mur tenen uns esgrafiats amb decoració floral que sobresurten del pilar amb forma de pastilla d'obra. La part superior del muret, entre pilastres, està decorada amb un remat de rajola de color blanc i blau. La serralleria de la porta i entre pilastres és de forja, amb un remat superior curvilini característic de l'estil déco. També és interessant la decoració de la porta metàl·lica, que segueix aquesta mateixa pauta curvilínia a la part superior.</p> | 08205-122 | Avinguda de Gràcia, número 46 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta tanca i cancell en particular, formava part d'un solar dividit en dos. L'obra fou projectada per</span></span></span> l'arquitecte Eduard M. Balcells.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4663933,2.0853159 | 423618 | 4590937 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95004-012202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95004-012203.jpg | Legal | Art Decó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas. | 110 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95005 | Tanca de l'avinguda de Gràcia números 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lavinguda-de-gracia-numeros-15-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | S'aprecien oxidacions de la reixa. | <p>Tanca d'estil noucentista que delimita una propietat en una zona residencial amb xalets. La serralleria, de forja, està decorada amb elements vegetals i florals d'inspiració barroca.</p> | 08205-123 | Avinguda de Gràcia, números 15-17 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4677208,2.0844964 | 423551 | 4591085 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95005-012302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95005-012303.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95006 | Xalet de Josep Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-almirall | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil classicista emplaçat en una gran parcel·la envoltada per una tanca.</p> <p>És una edificació aïllada, que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal és simètrica. A la planta baixa hi ha dos finestrals amb arc rebaixat i al primer pis dues finestres amb llinda recta, sense faixes engaltades que les posin en relleu. L'edifici té un ràfec motllurat que lliga les façanes amb la coberta. La teulada, de quatre vessants, amb dos pinacles i perfil ornamental al carener, és amb mansarda d'escates i teules vidriades. Destaca el pòrtic d'entrada situat en la façana lateral dreta.</p> <p>La tanca perimetral és senzilla, amb la part baixa revestida de morter i reixa. Al jardí hi ha diversos arbres monumentals.</p> <p> </p> | 08205-124 | Avinguda de Gràcia, números 13 i 15. | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se en la dècada de 1870, especialment destinades als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, se'n va demanar el permís d'obres el 15 de desembre de 1917. Ho va fer </span></span></span>Lorenzo Tomás, en representació de Josep Almirall. El projecte arquitectònic anava a càrrec del mestre d'obres de Barcelona Julio Marial.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Julio Marial Tey va néixer a Barcelona el 1853 i va morir, també a Barcelona, el 1929. Va ser polític, arquitecte i constructor. Va participar en la construcció de la Casa Marsans (1907) i la Casa Heribert Salas (1911-1929). Com a constructor, a Barcelona va aixecar l’Arc de Triomf, la plaça de Toros de les Arenes i el Palau de les Heures. Va ser diputat a les Corts i regidor de l’Ajuntament de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4681077,2.0847310 | 423571 | 4591128 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95006-012402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95006-012403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95006-012404-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Julio Marial (mestre d'obres) | La vegetació del jardí impedeix observar bé la casa i fer-ne una descripció més acurada. | 99 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95007 | Cal Diapló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diaplo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Casa d'estil tradicional del segle XVI. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>A la façana principal hi ha el portal d'entrada a l'habitatge, que és una obertura simple de forma rectangular i, al costat, un portal d'accés a un local comercial amb persiana metàl·lica. Al primer pis tan sols hi ha una finestra, emmarcada amb pedra escairada i amb un ampit sobresortint. Al seu damunt, al nivell de les golfes, s'obre una petita finestra emmarcada amb quatre peces de ceràmica escairada. Un dels elements que distingeix l'edifici és el ràfec de doble teula, que remata la façana.</p> | 08205-125 | Carrer Castillejos, número 17. | <p>El carrer Castillejos, també dit de la Cendra, és d'origen medieval. Es tracta de la part urbana de l'antic camí de Sabadell.</p> <p>Cal Diapló és un edifici del segle XVI. Podria ser que es tractés d'una casa segregada de Can Maset, situada a l'esquerra. Així ho fa pensar el fet que a l'interior es conserva una porta que comunicava les dues cases, actualment tapiada. </p> <p> </p> | 41.4738641,2.0813776 | 423298 | 4591769 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95007-012501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95007-012502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95007-012503.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95008 | Cal Perolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perolet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'estil popular, construïda l'any 1933 i amb algunes remodelacions posteriors que segurament van incloure la remunta del segon pis. Es tracta d'un edifici de dues crugies, que actualment consta de planta baixa i dues plantes.</p> <p>La façana està arrebossada. A la planta baixa presenta un portal d'entrada simkple, centrat al mig, amb un gran finestral a cada costat. Sobre el finestral esquerra es conserven restes d'un antic arc fet de maó, que segurament correspon al portal originari. Al primer pis trobem un balcó corregut amb dues obertures, amb barana de fosa. Al segon pis hi ha dues finestres quadrades que estan emmarcades amb unes faixes engaltades d'un color verdós i amb ampits sobresortints. Les faixes queden unificades a la part superior. És destacable el ràfec, suportat per unes mènsules decorades amb relleus. En aquest nivell es conserven també dues barres apuja mobles amb politges sobre cada finestra del segon pis.</p> | 08205-126 | Carrer de Sabadell, número 5 | <p>Aquest edifici situat al carrer Sabadell fou construït l'any 1833, segons indica una majòlica de ceràmica que també inclou el nom de la casa. Era una casa de rabassaire, i posteriorment va ser objecte d'una remodelació. L'arc escarser dibuixat sobre la finestra de l'esquerra segurament correspon al portal originari. La remodelació posterior li acabà de donar la imatge actual, segurament amb la remunta del segon pis i amb alguns retocs a la façana.</p> | 41.4733291,2.0818432 | 423336 | 4591710 | 1833 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95008-012601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95008-012602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95008-012603.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95009 | Casa al carrer Sabadell número 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sabadell-numero-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos urbana destinada originàriament a habitatge pagès, segons el tipus del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. Consta de planta baixa i un pis, amb façana asimètrica sobre un eix vertical.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'arc rebaixat, amb maons motllurats, i una finestra a la seva dreta, de petites dimensions. Al primer pis, sobre l'eix del portal hi ha una finestra amb llinda de fusta i ampit amb cornisa de maó. A la part superior de la façana hi ha el ràfec, fet amb teules curtes de tortugada (més corbes que les habituals) i teules de gàrgola i d'embocadura del baixant del tub d'acer, que anteriorment havia estat de zinc.</p> <p>A l'interior de l'immoble, a la planta baixa el sostre és de volta catalana de maó de pla col·locat en espiga. Aquest tipus de volta, més pròpia de les cases burgeses, és força excepcional en una casa d'estil popular.</p> | 08205-127 | Carrer Sabadell, número 17 | <p>Aquest edifici del segle XIX fou construït l'any 1883. El carrer Sabadell, dit Busquets en els seus orígens, va urbanitzar-se durant la dècada de 1830, en el moment en què la població va augmentar gràcies a l’expansió del conreu de la vinya a Sant Cugat. El solar, per tant, procedia de la parcel·lació que seguia el model tradicional d'un eixample més enllà de la vila medieval.</p> | 41.4735350,2.0819136 | 423342 | 4591733 | 1883 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95009-012701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95009-012702.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Tal com es diu la fitxa A-60 de la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic de l'any 2008: 'La volta amb aparellat d'espiga no és extraordinària en les cases burgeses de l'eixample de Barcelona, ja que l'empraven els millors paletes de la ciutat i de les poblacions veïnes de Sarrià i Sant Gervasi, però sí que és un fet remarcable en les construccions populars o cases de cos com aquesta, on els embigats de fusta constituïen el sistema més freqüent de fer el sostre. En les cases de cos, la volta, si es feia, normalment era amb l'aparellat senzill segons les generatrius, ja que l'aparellat diagonal sense cindri o l'aparell en espiga són ambdós una mostra excel·lent de la tècnica associada a l'ofici dels paletes'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95010 | Casa al carrer Sabadell número 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sabadell-numero-39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular construïda al segle XIX i substancialment modificada en reformes recents. Consta de planta baixa i un pis. La façana presenta una distribució d'obertures completament asimètrica i irregular, on el portal de la planta baixa i el balcó del primer pis estan alineats amb el mateix eix, a l'esquerra. Una reforma va obrir un segon portal a la dreta de la façana. Les finestres van ser ampliades i tenen unes mides superiors a les habituals.</p> <p>Actualment, a la planta baixa hi ha un portal d'entrada a l'esquerra, rematat amb arc escarser i amb la porta de fusteria d'alumini en substitució de l'antiga porta de fusta i vidre. A la seva dreta, centrada a la façana, hi ha una finestra, i a la dreta un portal simple i de mides inferiors a l'anterior. Al primer pis hi ha una balconera a l'esquerra i una finestra a la dreta. L'edifici es corona amb un ràfec fet d'obra amb maons de pla col·locats en punta i un canaló i baixa de coure.</p> <p>A l'interior es conserva una volta catalana de maó de pla en espiga en el sostre, a la planta baixa.</p> | 08205-128 | Carrer Sabadell, número 39 | <p>El carrer Sabadell, dit Busquets en els seus orígens, va urbanitzar-se durant la dècada de 1830, coincidint amb l'augment de la població gràcies a l’expansió del conreu de la vinya. El solar, per tant, procedia de la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos situades a l'eixample de la vila medieval en direcció a la zona del camí de Sabadell.</p> | 41.4740857,2.0820151 | 423352 | 4591794 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95010-012801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95010-012802.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95011 | Cases de l'avinguda de Gràcia números 10, 12 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-de-gracia-numeros-10-12-i-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres, construïdes a principis de segle XX, que tenen unes proporcions similars, una mateixa alçada i algunes altres característiques comunes. Cada casa consta de planta baixa i un pis. Les cases número 10 i 12 són de dos cossos, mentre que la número 14 és d'un cos.</p> <p>La casa del número 10, amb alguns elements classicistes, presenta una composició en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa destaca el portal, a la dreta, rematat amb un frontó triangular i amb els brancals engaltats. Al seu costat, a l'esquerra, té un finestral amb la llinda, els brancals i l'ampit engaltats i un entaulament sobre la llinda. En el primer pis trobem una balconera i un balcó, amb les obertures emmarcades per una faixa engaltada, amb la llinda sobrealçada. Un sòcol recorre el primer pis i enllaça amb aquests emmarcaments. Els murs són arrebossats i presenten motllures a imitació de carreus a les cantonades. El ràfec està fet de maó pla i coronat amb una balustrada de ceràmica de la Terrisseria Arpí entre pilastrons.</p> <p>La casa número 12 presenta una façana de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. El portal, al centre, està ressaltat amb un petit medalló en la llinda. Té un finestral a cada costat. Al primer té al centre hi ha un balcó amb barana de fosa i una finestra a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada, que està decorada amb garlandes sobre la llinda i en la part superior dels brancals. Els murs són arrebossats i els angles són ressaltats a imitació de carreus. El ràfec està fet amb una cornisa i mènsules, i queda rematada amb una balustrada de ceràmica de la Terrisseria Arpí entre pilastrons.</p> <p>La casa número 14 segueix una pauta arquitectònica similar a la casa de la dreta (número 12). Conté el portal d'entrada en el centre i una finestra a la dreta. En el primer pis hi ha un balcó a l'eix central. Les obertures estan engaltades i rematades amb garlandes sobre la llinda i en la part superior dels brancals. Els murs són arrebossats, amb imitació de carreus als extrems. El coronament és compartit amb la casa número 12.</p> | 08205-129 | Avinguda de Gràcia, números 10, 12 i 14 | <p><span><span><span>L’avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l’antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4679851,2.0839853 | 423509 | 4591115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012905.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95012 | Capella de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-domenec | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.60-61.</span></span></span></span></span></p> | XVII - XVIII | <p>Capella de petites dimensions, d'estil neoclàssic. És formada per un volum de planta rectangular més un porxo al davant. El portal està format per carreus de pedra, amb llinda plana. Sobre la llinda hi ha un òcul circular. La teulada és a dos vessants. Davant de la façana principal hi ha un pòrtic o porxo fet amb pilastres d'obra vista que subjecten les encavallades de fusta de la teulada.</p> <p>A l'interior la coberta és amb voltes d'aresta fetes amb rajoles, seguint la tècnica de volta catalana de maó de pla.</p> | 08205-130 | Avinguda Rius i Taulet | <p>Aquesta capella fou construïda entre els segles XVII i XVIII, en la cruïlla dels camins a Terrassa, Rubí i Sant Andreu de la Barca. El promotor va ser Domènec Matas, de Can Matas del carrer Sant Domènec. La capella tenia un retaule d'estil barroc datat a l'any 1708. El 1768 la capella va ser reedificada prop de l'antic emplaçament i se li va afegir un porxo, que va desaparèixer a finals del segle XIX. A principis de la Guerra Civil Espanyola, el 1936, va ser incendiada i les imatges i el retaule foren destruïts. El 1940 va ser restaurada.</p> <p>Inicialment la capella tenia l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, a qui es dedicà un retaule on també figuraven els sants Baldiri i Domènec. Fou aquest darrer sant qui acabà imposant el seu nom a la capella a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a Sant Cugat.</p> <p>El 12 d'octubre de 1808 prop de l'ermita de Sant Domènec va tenir lloc la batalla de Sant Cugat, entre les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles, comandades pel general Cadalguès, que era el cap dels exèrcits amb seu a Catalunya.</p> <p>Més endavant la capella va passar a propietat municipal i fou restaurada l'any 2007. Les obres de reforma es van fer amb materials nous, com el maó i la rajola. Per fer la restauració, especialment en la coberta amb voltes i teulada, en els paviments, en paraments interiors (amb arrambador ceràmic) i en el porxo exterior, es van tenir en copte els indicis arqueològics, testimonis gràfics i paral·lels tipològics de capelles similars Es respectaren els murs exteriors, fets de parament mixt, de pedra i maó, amb el portal i l'òcul de la façana principal, així com la línia d'imposta i les mènsules interiors. </p> <p>Des de 2008 la capella és gestionada, amb estatus de subseu, pels Museus de Sant Cugat.</p> | 41.4775724,2.0719707 | 422517 | 4592190 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013004-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95013 | Teuleria de Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-can-marcet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Forn i fumeral o xemeneia de l'antiga teuleria de Can Marcet, que explotava les argiles d'aquesta zona. La xemeneia és en forma de tronc de piràmide, tota de maó massís.</p> | 08205-131 | Camí de Can Marcet | <p>Es desconeix la cronologia d'aquesta teuleria, que probablement va estar en ús als segles XIX i XX.</p> | 41.4958052,2.0693330 | 422318 | 4594217 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95013-013102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95014 | Homenatge a Roc Codó Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-roc-codo-serra | <p>Pueyo i Masi, Imma , 'Pep Codó, escultor a Sant Cugat', (2015, revisat 2021), <em>Gausac</em>, núm 46-47:<a href='https://pepcodo.com/wp-content/uploads/2021/12/2021-biografia-pep-codo-3.pdf'>https://pepcodo.com/wp-content/uploads/2021/12/2021-biografia-pep-codo-3.pdf</a></p> | XXI | <p>Placa de bronze situada a la façana de la Casa de la Vila, a la plaça Barcelona, amb el retrat de Roc Codó i la inscripció: 'Roc Codó Serra' 'Alcalde 2a República Sant Cugat del Vallès'.</p> | 08205-132 | Plaça de Barcelona número 17. | <p>La placa és dedicada a l'alcalde republicà Roc Codó Serra (Súria, 1882 - Sant Cugat del Vallès, 1961). Fill de Pere Codó, caporal dels Mossos d'Esquadra, va ser destinat el 1888 a Sant Cugat quan ell era petit i orfe de mare. Va treballar d'espardenyer, primer amb Joan Xercavins. Posteriorment, tindrà la seva pròpia espardenyeria al carrer Santa Maria. Arran de les eleccions municipals de 1931 va ser elegit alcalde de Sant Cugat. Va proclamar la Segona República al balcó de la Casa de la Vila. Va ser detingut després dels Fets del 6 d'octubre de 1934, empresonat al vaixell Uruguai i a la Model de Barcelona. El 14 d'octubre de 1936 va deixar de ser alcalde. El 30 de juliol de 1939 va ser detingut per la Policia. El 1941 va patir un consell de guerra i va ser condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal. El 1943 va sortir de la presó amb llibertat provisional. Afeccionat al teatre, va fer d'actor amb el grup amateur Els Tranquils. També era membre de la Unió Santcugatenca.</p> <p>La placa commemorativa es va col·locar el dia 13 de maig de 2021 i és obra de l'escultor de Sant Cugat, Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com <em>Diàleg</em> davant del Teatre Auditori o la Rosa dels Vents al Turó de Can Mates.</p> | 41.4696680,2.0823796 | 423377 | 4591303 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95015 | Pont sobre els Ferrocarrils de la Generalitat al camí de Can Gatxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-ferrocarrils-de-la-generalitat-al-cami-de-can-gatxet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont sobre la via del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, construït a la dècada de 1920. El pas sobre el pont permet connectar a peu els barris de Centre oest i de Mira-sol.</p> <p>El pont està construït amb volta de nansa-paner a partir d'un arc carpanell. L'obra és amb paredat de pedra, amb l'ús de maó a la línia d'imposta que marca el paviment i al coronament de la barana. Els maons són col·locats a sardinell (és a dir, de cantell) i al perfil de l'arc. La reixa va ser afegida sobre la barana per motius de seguretat.</p> | 08205-133 | Carrer Camí de Can Gatxet amb el carrer de Santa Eulàlia | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest pont va ser rehabilitat el 2017, quan se'n va restaurar l'estructura i es va habilitar una rampa per a bicicletes per millorar l'accessibilitat.</span></span></span></p> | 41.4687628,2.0678244 | 422160 | 4591215 | Dècada de 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95015-013302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95015-013303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95016 | Passatge Ramírez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-ramirez | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Passatge particular habilitat a principis de segle XX que permetia articular l'accés als xalets construïts per Alfred Ramírez, que fou el promotor de l'urbanització d'aquesta zona.</p> <p>El passatge connecta antigues cases d'estiueig d'estil eclèctic i envoltades amb jardí, prop de l'estació de tren de Sant Cugat. L'amplada no gaire ample de la via respon a un temps en què els vehicles eren pràcticament anecdòtics.</p> | 08205-134 | Passatge Ramírez | <p>Poc després de la posada en funcionament de l'estació dels Ferrocarrils de Sant Cugat, Alfred Ramírez va comprar uns terrenys de cultiu per construir-hi diversos xalets. El mateix Ramírez va ser el promotor del passatge per poder donar accés a les cases, ja que en aquest sector no existia cap via pública que ho fes possible.</p> | 41.4672816,2.0772797 | 422948 | 4591043 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95016-013402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95016-013403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95017 | Casa Jaumandreu (Villa Felisa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaumandreu-villa-felisa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Torre residencial burgesa d'estil classicista emplaçada al nucli urbà de Sant Cugat. És una edificació de planta quadrada a quatre vents. Consta de planta baixa i una planta pis. La composició de la façana, en base a tres eixos d'obertures, és perfectament simètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada a l'edifici, al qual s'hi s'accedeix mitjançant quatre graons. Queda aixoplugat sota una marquesina de vidre sobre suports de ferro. A cada costat hi ha dues grans obertures verticals. Al primer pis hi ha tres balcons situats en el mateix eix vertical de les obertures de planta baixa. Les obertures dels balcons són rematades amb frontons d'estil neoclàssic sustentats sobre mènsules. En diverses bandes el parament de les façanes imita carreus bossellats. El coronament de l'edifici es resol amb un fris que recorre totes les façanes, amb mènsules que emmarquen els espiralls de ventilació del sostremort. Sobre el fris hi ha una cornisa i una balustrada. Sembla que la balustrada va ser força modificada en una reforma. Del centre de la coberta en sobresurt una torratxa.</p> <p>L'interior de l'edifici es distribueix mitjançant un espai de creu grega que, a la planta baixa, està format pel vestíbul, l'escala, el menjador i la galeria posterior situada al jardí de ponent.</p> <p>La tanca exterior està formada per pilastrons i una reixa, de la qual destaca la decoració amb flors de llis i puntes de llança.</p> | 08205-135 | Avinguda de Gràcia, número 16. | <p>El promotor d'aquest edifici va ser Sever Jaumandreu, l'any 1882. Durant el segle XIX els Jaumandreu eren els principals fabricants i comerciants d'aiguardent a Sant Cugat. L'edifici va ser projectat per Joaquim Codina, mestre d'obres. La construcció que es va acabar fent va variar del projecte original l'escalinata interior i les portes d'accés al dormitori. </p> <p>Ja al segle XX, el propietari de l'immoble va demanar una llicència d'obres per enderrocar l'edifici l'any 1979, però això no es va dur a terme. El 1982 es va demanar una pròrroga de la llicència, però va ser denegada. En aquest moment la casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Cugat i s'hi va instal·lar una Escola Taller. Posteriorment s'hi va establir la Policia Local i, actualment, hi ha l'Ateneu Santcugatenc.</p> <p> </p> | 41.4672444,2.0843765 | 423541 | 4591032 | 1882 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95017-013501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95017-013502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95017-013503.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Codina | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95018 | Casa Mòjica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mojica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre burgesa d'estil noucentista que és el resultat d'una reforma feta per l'arquitecte Andrés Calzada l'any 1930. És un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Havia de ser una casa adossada per mitgera, però finalment no es va arribar a construir la casa veïna. Té la particularitat que va ser construïda en la seva part davantera sobre la mateixa vorera de l'avinguda de Gràcia. El principal interès d'aquest edifici rau en l'ornamentació, amb diversos elements ressaltats en vermell sobre un parament blanc, com ara el ràfec, la cornisa i la coberta, o els esgrafiats de sanefes amb motius geomètrics al voltant de les obertures.</p> <p>A la façana de l'avinguda de Gràcia, en planta baixa hi ha dues grans obertures rectangulars amb una llinda ondulada i emmarcades amb ceràmica crua que formen una mena de porxo sota el qual discorre la vorera. A la part inferior hi ha un sòcol vermell fet també amb ceràmica crua. Al primer pis hi ha dues obertures amb arc de punt rodó que surten a un balcó corregut al llarg de tota la façana. És una estructura metàl·lica amb serralleria d'estil noucentista i, a la part inferior, està decorat amb peces de rajola. La barana del balcó està formada per trenats ròmbics que combinen amb barrots verticals. De la barana en surten dos barrots verticals molt alts, també decorats, que emmarquen un plafó encastat a la paret amb un relleu de Sant Jordi.</p> <p>A la planta de golfes sobresurt una galeria a l'estil mansarda, com un pinyó d'estil barroc. És formada per tres finestres d'arc de punt rodó, també emmarcades amb ceràmica crua. Damunt de la finestra central hi ha un òcul de ventilació del sostremort, també fet de ceràmica. La teulada és de teula àrab i lliga amb la façana mitjançant un ràfec motllurat.</p> <p>El cancell lateral és format per dos marcs ornamentals d'obra calada feta amb ceràmica crua. El motiu decoratiu conté fulles d'acant enroscades que s'inspiren en els grotescos de la Domus Aurea romana.</p> <p> </p> | 08205-136 | Avinguda de Gràcia, número 29 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, el dia 1 d'abril de 1930 Miracle Mòjica va demanar un permís d'obres per reformar l'edifici que ja hi havia, </span></span></span>segons projecte de l'arquitecte Andrés Calzada Echevarría.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Andrés Calzada va néixer el 1892 a Barcelona i va morir el 1938 a Garraf. Arquitecte noucentista, va ser catedràtic d'història de les arts plàstiques a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va ser el traductor i coautor de la part dedicada a Espanya del llibre 'Història de la Arquitectura por el método comparado' de sir Banister Fletcher, i també va ser autor del 'Diccionario clásico de arquitectura y bellas artes'. A Sant Cugat del Vallès va projectar la casa Mòjica i la casa Barbany.</span></span></span></span></span></p> <p>Ja al segle XXI, la casa Mójica va ser reformada el 2007.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4669213,2.0851393 | 423604 | 4590996 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andrés Calzada Echevarría | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95019 | Sant Crist de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.133-136.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.54-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU GARRIGA, Tomàs (1998). “Ermita de Sant Crist de Llaceres”. <em>Gausac</em> núm. 13, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Capella construïda al segle XVIII i situada al camí de Llaceres, que connecta Sant Cugat amb la masia de can Bell i la vall de Sant Vicenç. És una edificació de planta rectangular, d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb teulada a dues aigües.</p> <p>A la façana principal el portal d'entrada queda aixoplugat sota un porxo sostingut per pilastres de maó vist, amb bigues de fusta que suporten una teulada a doble vessant. El portal, rectangular, està coronat per una mena de llinda-frontó triangular i presenta un emmarcament fet amb maó als brancals i sobre la llinda. A banda i banda del portal hi ha unes petites finestres amb llindes rectes i protegides per reixes de ferro forjat. Cada costat també té un pedrís sota el porxo. Just a al damunt del portal hi ha un òcul que permet l'entrada de llum a l'interior. Com a coronament de façana hi trobem un campanar d'espadanya amb una sola campana, rematat amb una creu de ferro. La capella, força alta i esvelta, està reforçada als murs laterals amb quatre contraforts a cada costat.</p> <p>L'interior conté murals pintats el 1956 per l'artista santcugatenc Josep Grau Garriga.</p> | 08205-137 | Avinguda de Gràcia | <p>Aquesta capella es va construir al segle XVIII. Segons la tradició, un crucifix va marcar la ubicació on s'havia de construir. Es troba situada a l'extrem de l'antic alou del monestir de Sant Cugat, que estava indicat per una creu de terme. La capella va substituir aquesta creu. Al segle XVIII la capella era propietat de Jaume Veleta i del seu fillastre Benet Cortada, farmacèutics de Sant Cugat.</p> <p>El 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola va ser incendiada i gairebé derruïda. El 1945 la capella va passar a mans de la parròquia de Sant Pere d'Octavià i de l'Arquebisbat de Barcelona. Aleshores va poder ser restaurada. El 1956 l'artista Josep Grau Garriga va pintar murals a l'interior de la capella. El 1999 va ser objecte d'una nova restauració, en aquest cas per part de la Penya Regalèssia. Cada any, el dilluns de Pasqua Granada a la capella s'hi celebra l'aplec del Sant Crist.</p> <p>Josep Grau Garriga (1929-2011), nascut a Sant Cugat del Vallès, es va formar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. Va formar part del corrent del surrealisme informalista. Lla seva obra es troba en diversos museus i col·leccions privades d'arreu del món. Tot i que va destacar sobretot en l'art del tapís, també va treballar en dibuix, pintura, escultura i gravat.</p> <p> </p> | 41.4644316,2.0871575 | 423770 | 4590717 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95019-013702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95019-013703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95019-013704.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95020 | Villa Anita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases bessones, adossades, d'estil modernista. L'edificació consta de plata baixa i pis. La construcció és d'obra a la planta baixa i de fusta al primer pis, seguint l'estil americà que va gaudir d'una certa popularitat a principis de segle XX. Té com a element característic el porxo a la planta de coberta, amb una estructura d'encavallada de fusta amb elements decoratius i de suport, com ara la gelosia o elements pintats de color blau. De fet, l'estructura està pintada de color blau i les façanes estaven pintades en origen de colors vermell i verd. L'accés als dos habitatges es fa per les façanes laterals.</p> <p>A la façana del carrer Bergara a la planta baixa hi ha un gran arc rebaixat amb baix relleu que emmarca les finestres dels dormitoris. A la façana de la rambla Rivera al primer pis hi ha un mirador d'estil modernista que originàriament eren les cuines. En aquesta façana, entre la planta baixa i el mirador del primer pis, hi ha una majòlica amb la representació de Sant Jordi. La teulada és una coberta a quatre vessants, fets amb plaques de fibrociment. Està sustentada per una estructura de pilars i arcs de fusta.</p> <p>La funcionalitat del porxo de fusta a la segona planta no està clara. Hom creu que: '[...] <em>podria ser que fos un assecador o lloc d'aclimatació de la fusta amb la qual el propi Llorenç Tomàs (paleta de Sant Cugat) va bastir la Casa Americana (incendiada l'any 1983), en la cantonada del Pla del Vinyet amb la carretera de la Rabassada la qual s'incendià l'any 1983</em>'. (RPEPPA 2008, fitxa Villa Anita A-8).</p> <p>La tanca del recinte està formada per un sòcol baix i pilastres d'obra, amb una reixa ornamental i dues portes d'accés a l'extrem. A la propietat hi havia una torre de molí de vent i un pou que van ser enderrocats a finals del segle XX.</p> | 08205-138 | Rambla de Rivera, número 9 - carrer Bergara, número 3. | <p>Llorenç Tomàs, constructor, va demanar permís d'obres el 1915 per construir dues cases adossades segons projecte de l'arquitecte Eduard M. Balcells Buigas.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4653502,2.0807361 | 423235 | 4590825 | 1915 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013807.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | A Sant Cugat es va construir una altra casa de fusta d'estil americà: la casa del carrer Sant Rafael. Aquesta moda constructiva va estendre's per arreu de Catalunya a principis del segle XX. | 105 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95021 | Xalet d'Àngel Guimerà número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dangel-guimera-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici està organitzat en tres cossos, essent el central més elevat. La teulada és a quatre vessants, mentre que els dos cossos laterals tenen la teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal (enfront del jardí) es distribueix en els tres cossos. A la planta baixa hi ha, al centre, la porta d'entrada, aixoplugada per una marquesina de ferro forjat i vidre. A cada costat té un finestral amb arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa. El segon pis té un volum superior que forma una torre rectangular, amb tres finestres estretes i verticals.</p> <p>La façana lateral (al carrer Àngel Guimerà) conté dos finestrals amb arc de mig punt a la planta baixa i dues finestres al primer pis situades al mateix eix vertical que les de la planta inferior.</p> <p>Les obertures de les façanes tenen al seu entorn uns esgrafiats noucentistes amb garlandes i medallons. A més, les finestres tenen porticons de persiana. En els angles de l'edifici hi ha uns esgrafiats que imiten carreus, que també els trobem a les línies de crugia del cos del segon pis.</p> <p>La teulada de l'edifici és a quatre vessants, amb un ràfec amb caps de biga i remat ceràmic als extrems dels careners. La tanca és formada per pilars quadrats amb esgrafiats noucentistes i conté un remat cilíndric.</p> <p>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació.</p> <p> </p> | 08205-139 | Carrer Àngel Guimerà, número 20 | <p>Aquest xalet d'estiueig de tradició mediterrània fou construït l'any 1920 al carrer d'Àngel Guimerà, a tocar del camp de golf.</p> | 41.4665380,2.0805338 | 423219 | 4590958 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95021-013901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95021-013902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95021-013903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95022 | Xalet al carrer Àngel Guimerà número 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-angel-guimera-numero-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. Consta de de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, a la planta baixa hi ha un pòrtic amb columnes jòniques, amb teulada a tres vessants i actualment tancada amb fusteria. Al seu costat hi ha una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques. A la part esquerra de la façana hi ha un òcul al nivell de les golfes. El ràfec és de caps de biga de fusta i la teulada és a l'holandesa. </span></span></span><span><span><span>L'entrada es fa per una porta amb marquesina situada a la façana lateral dreta, d'accés al jardí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria a tot l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca del recinte és formada per un sòcol de pedra irregular lligada amb morter. Consta de diversos pilastrons que emmarquen una barana de ferro. El cancell té una porta de reixa de doble fulla feta amb forja. Diferents barrots són rematats en llança. Els pilastrons estan rematats amb uns farolets de planta quadrada fets en forja.</span></span></span></p> | 08205-140 | Carrer Àngel Guimerà, número 22 | <p>Xalet d'estiueig de tradició mediterrània i elements centre europeus construït l'any 1919 en el carrer d'Angel Guimerà, a tocar al camp de golf.</p> | 41.4663612,2.0807222 | 423234 | 4590937 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014005.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95023 | Xalet al Colomer (carrer Berga números 8-10) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-colomer-carrer-berga-numeros-8-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista projectat per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells. És de</span></span></span></span></span> planta rectangular, i consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'edifici és format per diferents volums, coberts amb teulades a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. Es caracteritza per les decoracions en blau que destaquen sobre uns paraments pintats de blanc. Aquestes decoracions són en forma d'esgrafiats amb garlandes sobre les obertures o amb rajola a les barbacanes. El color blau també és present a les persianes de llibret, als ampits de les finestres i als cabirons sota el ràfec. A la planta baixa hi trobem el portal, situat a la dreta, i diverses finestres, a l'esquerra. En el primer pis hi ha més finestrals i, sobre el portal d'entrada, una petita terrassa. El ràfec és sostingut per cabirons o caps de biga de fusta.</p> <p>A l'interior la casa es distribueix de manera jerarquitzada al voltant d'un hall d'entrada. La tanca de la finca inclou reixes de ferro forjat recaragolat i parts d'obra amb pedra de Campanyà. Les pilastres del cancell contenen uns remats quadrats fets en ceràmica crua amb ornamentacions vegetals.</p> | 08205-141 | Carrer Berga, números 8-10 | <p>Aquest xalet fou construït el 1918 per encàrrec de Miquel Fusté a l'arquitecte Eduard M. Balcells Bugas. L'any 2023 fou reformat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4699005,2.0732186 | 422612 | 4591337 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014104.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95024 | Conjunt Maria Llinàs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-maria-llinas-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases burgeses d'estil noucentista que estan unides tot formant una sola edificació. Consten tan sols de planta baixa i estan envoltades per un jardí. La composició de la façana és perfectament simètrica, disposant un habitatge a cada costat.</p> <p>En la façana principal cada casa té un portal i una finestra a banda i banda, de manera que l'eix de simetria es troba entre les dues finestres del centre. Les portes d'entrada són amb arc de punt rodó i tenen una garlanda floral que remata l'arcada. Les finestres tenen arcs rebaixats dins d'una motllura rectangular decorada que corona la llinda i baixa pels brancals. Les baranes dels finestrals són de ferro forjat. A més, la façana té uns pilars verticals rematats amb una forma ovalada. A la part superior l'edifici té un fris decorat amb garlandes que enllacen els òculs de ventilació, de forma ovalada. Al seu damunt hi a una balustrada rematada per gerros sobre pilastres. Al mig de la balustrada sobresurt un pinyó de formes ondulades i rectilínies inspirat en el barroc català. La coberta es resol amb un terrat pla. Les dues cases conserven les fusteries, les baranes, les persianes de llibret i altres elements originals a la façana.</p> <p>A l'interior el badalot de l'escala està recobert amb una cúpula troncocònica, amb teules d'escata vidriada. </p> | 08205-142 | Carrer d'Àngel Guimerà, números 10 i 12 | <p>Maria Llinàs va encarregar el 1925 a l'arquitecte Josep Sala Comas aquestes dues cases que són conegudes com a conjunt Maria Llinàs I. Maria Llinàs Bigas era l'esposa de Ròmul Maristany, que va ser el promotor de la veïna casa Maristany. Maria va promoure la urbanització de la confluència entre els carrers Àngel Guimerà i Villà a través de tres projectes encarregats a l'arquitecte Josep Sala Comas els anys 1922, 1923 i 1925.</p> | 41.4670886,2.0796668 | 423147 | 4591019 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014204.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95025 | Conjunt Maria Llinàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-maria-llinas-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases aparellades d'estil noucentista. Consten de planta baixa i un pis, tot i que en origen eren de planta baixa amb una torre. La façana principal té una composició perfectament simètrica, cada habitatge en base a tres eixos d'obertures.</p> <p>A la planta baixa cada habitatge presenta el portal d'entrada al centre i un finestral a cada costat. Al primer pis hi ha tres obertures per a cada habitatge. Les obertures situades als extrems es componen de dues finestres més petites que ocupen el mateix espai que les altres. Les obertures de la planta baixa estan decorades amb elements d'estil noucentista. Les llindes són en forma de clau d'arc inspirades en el manierisme, amb peces que imiten dovelles de pedra granulada. A la façana lateral hi ha una tribuna feta d'obra amb petites finestres. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, sobre la qual es genera un ràfec.</p> <p>Les cases conserven les fusteries, les baranes, les persianes de llibret i altres elements originals a la façana.</p> <p> </p> | 08205-143 | Carrer Àngel Guimerà, números 6 i 8 | <p>Maria Llinàs va encarregar el 1923 a l'arquitecte Josep Sala Comas aquestes dues cases que són conegudes com a conjunt Maria Llinàs II. Maria Llinàs Bigas era l'esposa de Ròmul Maristany, que va ser el promotor de la veïna casa Maristany. Maria va promoure la urbanització de la confluència entre els carrers Àngel Guimerà i Villà a través de tres projectes encarregats a l'arquitecte Josep Sala Comas els anys 1922, 1923 i 1925.</p> | 41.4672899,2.0794020 | 423125 | 4591042 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95025-014301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95025-014302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95025-014303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95026 | Conjunt Maria Llinàs III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-maria-llinas-iii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de cinc edificis d'estil noucentista situats al carrer de Villà que formen part de la promoció feta per Maria Llinàs l'any 1922. El número 13 és només de planta baixa, mentre que els números 15, 17, 19 i 21 consten de planta baixa i pis.</p> <p>A la casa número 13 la façana és simètrica, amb una composició en base a dos eixos d'obertures, amb el portal d'entrada al centre i un finestral a cada costat. Les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada que, a la part de la llinda, és rematada amb una mena de dovella central. En aquesta casa hi ha un fris amb esgrafiats amb motius vegetals intercalats amb els òculs de ventilació del sostremort. L'edifici està rematat amb una balustrada, amb copons sobre les pilastres. </p> <p>Els altres edificis segueixen un disseny arquitectònic similar, però amb un pis afegit. Aquí cada s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa, a l'esquerra, hi ha el portal d'entrada i a la dreta un finestral separat amb mainell. En el primer pis hi ha dues finestres. Igual que en l'altra casa, les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada que, a la part de la llinda, és rematada amb una mena de dovella central. A més, cada habitatge queda separat per unes faixes verticals engaltades amb parament rugós. El ràfec sobresurt de la teulada i queda sustentat per caps de biga de fusta, entremig dels quals hi ha òculs de ventilació. La teulada és de doble vessant amb carener paral·lel a la façana.</p> <p>Les cases conserven les fusteries, les baranes, les persianes de llibret i altres elements originals a la façana.</p> | 08205-144 | Carrer de Villà, números 13, 15, 17, 19 i 21. | <p>Maria Llinàs va encarregar el 1922 a l'arquitecte Josep Sala Comas aquestes dues cases que són conegudes com a conjunt Maria Llinàs III. Maria Llinàs Bigas era l'esposa de Ròmul Maristany, que va ser el promotor de la veïna casa Maristany. Maria va promoure la urbanització de la confluència entre els carrers Àngel Guimerà i Villà a través de tres projectes encarregats a l'arquitecte Josep Sala Comas els anys 1922, 1923 i 1925.</p> | 41.4670586,2.0791775 | 423106 | 4591016 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95027 | Casa d'Elisenda Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-delisenda-ribatallada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista mediterrani projectat per l'arquitecte Josep Sala Comas. Consta de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. El cos que sobresurt a l'esquerra té a la planta baixa un finestral, mentre que el cos de la dreta té un ampli porxo des d'on s'accedeix a l'habitatge. És format per diverses arcades que sostenen un balcó superior amb balustres i altres elements decoratius fets de terracota i gerros de morter modelat. A la part inferior té un sòcol de rajola vidriada. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha un balcó sostingut per dos suports de ferro cargolat i amb barana de ferro forjat. L'obertura del balcó té una faixa engaltada al seu voltant a la part de llinda i brancals. Al cos de la dreta hi ha dues obertures d'accés al balcó sobre el porxo. Els tancaments són amb persianes de llibret. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una estreta faixa motllurada de maó que delimita un fris on hi ha espiralls ovalats. El ràfec és format per maons en punta, modillons jònics i teules cobertores juxtaposades. La teulada és a diversos vessants: en el cos de l'esquerre, quatre, i en el de la dreta, tres.</p> <p>La tanca de la finca és formada per pilastrons amb remat ondulat que emmarquen la reixa. El parament és semblant al que caracteritza la urbanització promoguda per Joan Borràs a la finca de Can Llunell. La serralleria és d'estil art déco. Al jardí hi ha un roure de gran capçada, dos cedres i un roure.</p> | 08205-145 | Carrer Àngel Guimerà, número 37 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>En aquest cas particular, Elisenda Ribatallada, de Barcelona, va encarregar el 1928 el projecte d'aquest xalet a l'arquitecte Josep Sala Comas. L'edifici es va concebre d'una manera orgànica, amb articulació de cossos i separació de funcions en les diferents plantes, seguint el model constructiu de tradició renovada sorgit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.</p> | 41.4652798,2.0825706 | 423387 | 4590816 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95027-014501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95027-014502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95027-014503.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95028 | Casa al carrer Xerric número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-xerric-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos construïda a finals del segle XIX o principis del XX, d'estil eclèctic i amb voluntat d'aparentar una certa monumentalitat en el xamfrà entre els carrers Xerric i de Sant Bonaventura. Consta de planta baixa més un pis. </p> <p>La façana al carrer Xerric presenta un sol eix central d'obertures, amb una finestra a la planta baixa i un balcó al primer pis, subjectat per dues mènsules i amb barana de ferro bombada d'estil noucentista. L'entrada es fa per un corraló a la seva esquerra. Els angles són ressaltats amb franges verticals a imitació de carreus, i una cornisa divideix les dues plantes.</p> <p>La façana més llarga, al carrer de Sant Bonaventura, presenta una composició asimètrica. Conté dos finestrals a la planta baixa i dos més al primer pis. La coberta de la casa és un terrat amb una balustrada feta amb peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí: una indústria ceràmica de Sant Cugat.</p> <p> </p> | 08205-146 | Carrer Xerric, número 3 | <p>Aquesta casa podria haver estat construïda a finals del segle XIX o començament del XX. Sembla que la finca podria ser una segregació de Cal Salero.</p> | 41.4701285,2.0819453 | 423341 | 4591355 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95028-014601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95028-014602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95028-014603.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95029 | Casa a la plaça de Barcelona número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-barcelona-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | Aquesta casa ha estat recentment restaurada. | <p>Casa de cos urbana d'estil popular característica de l'eixample de la plaça Barcelona. Consta de planta baixa i un pis, amb façana de composició asimètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha a l'esquerra una finestra i a la dreta el portal d'entrada a l'edifici. Al primer pis hi ha un balcó que es troba en el mateix eix vertical que la porta d'accés. El balcó presenta una motllura senzilla i una barana de ferro. Totes les obertures tenen una faixa engaltada al seu voltant. Aquest emmarcat de les obertures de la planta baixa, amb una banda pintada, segueix la tradició de les cases de menestrals del darrer terç del segle XIX. La façana ha estat restaurada recentment.</p> | 08205-147 | Plaça Barcelona, número 3. | <p>Aquest edifici fou construït al segle XIX. Va ser bastit seguint la parcel·lació de les cases urbanes de cos a l'eixample de la plaça de Barcelona. Una característica d'aquesta tipologia de cases eren les façanes asimètriques i amb el portal i el balcó de la planta pis situats al mateix eix vertical.</p> | 41.4695356,2.0816838 | 423318 | 4591290 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95029-014701.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95030 | Mas Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia possiblement d'origen medieval que ha conservat més o menys la seva tipologia tradicional. Ha estat objecte d'ampliacions importants, i actualment inclou un conjunt de quatre edificacions força noves que, en part, aprofiten estructures més antigues. </p> <p>El cos residencial principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües. La façana principal presenta un balcó corregut a l'angle nordest i té una escala amb balustrada a la façana nord. De la teulada sobresurt una torre de planta quadrada amb funcions de mirador i que conté també un dipòsit d'aigua. És rematada amb una sèrie de finestres quadrades als quatre costats.</p> <p> </p> | 08205-148 | Avinguda Mas Fuster, número 169 | <p>La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble que fou agregat al municipi de Sant Cugat del Vallès el 1846.</p> <p>Aquesta masia, situada dins l'antiga demarcació de Canals, és possiblement d'origen medieval. Antigament fou coneguda com a Buscarons i Coromines; des de 1586 com a Bartralot, i des de 1910 com a mas Fuster. Era una masia important al poble de Canals, d'on diversos membres pertanyents a la família dels propietaris n'havien estat batlles entre els anys 1779 i 1828. Amb el transcurs dels anys la masia ha estat ampliada i molt reformada.</p> <p> </p> | 41.4532713,2.0513260 | 420764 | 4589511 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95030-014801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95030-014802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95030-014803.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95031 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es desconeix l'estat de conservació perquè actualment aquesta escultura no és visible. | <p>Actualment, un plafó amb un vinil oculta aquest element. No obstant això, l'escultura estaria instal·lada a la part superior de l'entrada principal del Teatre-Auditori i es tractaria d'un mural, de 40 x 850 centímetres, fet en bronze polit i envernissat sobre ferro pintat. Hi ha dues 'C' de color groc o daurat (com a abreviatura de Centre Cultural), intercalant dos punts de color vermell i una línia verda horitzontal que travessa un arc de color groguenc.</p> <p> </p> | 08205-149 | Plaça Centre Cultural | 41.4694684,2.0892239 | 423948 | 4591275 | 1992 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95031-014902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Riera Aragó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95032 | Col·legi Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-joan-maragall | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDOVIO NOVI, Antoni (2006). “El Joan Maragall: setanta-cinc anys d’escola pública”. </span></span></span><em>GAUSAC</em>, Núm. 28-29, p. 183-197.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'una escola que és representativa de les que es van impulsar a les dècades de 1920 i 1930, d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica i coberta a quatre vessants. La composició és centralitzada i es vertebra entorn d'un eix de simetria on trobem situat el portal d'accés, que queda elevat mitjançant un graonat que salva el sòcol, així com un finestral que trenca la seqüència de la planta primera, un òcul superior i un coronament curvilini.</p> <p>A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés motllurat de ceràmica crua. L'arc ornamental d'accés presenta motius geomètrics a l'intradós (cassetons), vegetals a l'exterior i l'escut de la ciutat de Sant Cugat, representat en aquell moment pels símbols de Sant Pere i la senyera, amb una corona. Sant Pere era patró de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, i els símbols que el representen són la tiara papal i dues claus. A cada costat hi ha quatre grans finestrals, que estan rematats amb arc de mig punt. Actualment, les finestres estan tancades amb unes reixes que les desvirtuen.</p> <p>Al primer pis hi ha nou finestrals amb el mateix eix vertical que les obertures inferiors. Les finestres del primer pis contenen un ampit fet de ceràmica i són de llinda amb una curvatura central. El coronament a la part central és un mur curvilini rematat amb decoració de ceràmica crua. Als laterals, el coronament és una cornisa.</p> <p>El parament arrenca sobre un sòcol de carreuons de granet, arrebossat i de color clar. En destaquen l'ornamentació ceràmica crua de to vermellós ataronjat al portal d'accés, les dues línies d'imposta, els ampits de les finestres de la planta primera, els respiralls de les golfes, el contorn de l'òcul central i el coronament de l'edifici, inclòs el perfil curvilini central amb els seus elements ornamentals, tant les volutes com les escultures d'animals.</p> <p>A la part posterior de l'edifici (costat sud) hi ha volums sobresortints. L'any 1980 es van enderrocar els edificis laterals perquè es trobaven en estat ruïnós. Aleshores es va annexar una nova ala d'aules que quedà perfectament integrada a l'antic edifici.</p> <p>L'interior de l'edifici conserva l'estructura centralitzada, amb una escalinata que serveix per accedir als pisos superiors i, també, l'ornamentació en l'accés de l'edifici.</p> | 08205-150 | Passeig de la Creu, número 9 | <p>Aquesta fou la primera escola pública de les anomenades 'graduades'. L'edifici fou projectat per l'arquitecte Enric Mora Gosch. La construcció va començar el 1925 i va finalitzar el 1932. Va ser inaugurada per Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, el 1932. L'edifici va ser reformat el 1980.</p> <p>L'escola es va concebre seguint l'ideari i l'esquema de l'escola graduada i mixta, en què l'ensenyament dels infants s'establia per nivells, a diferència de l'escola rural unitària. Per aquest motiu es va construir amb aules diferenciades segons cada nivell, però amb espais comuns. A partir d'aquest moment els edificis escolars de nova planta s'erigien seguint uns paràmetres higienistes i pedagògics segons els quals es tenia en compte, per exemple, l'orientació, la ventilació (ventilació creuada) o els espais d'esbarjo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4739520,2.0792584 | 423121 | 4591781 | 1925-1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95032-015001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95032-015002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95032-015003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | Han desaparegut els dos pinacles existents als extrems del carener de la teulada, que s'observen en fotografies antigues. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95033 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | El jaciment arqueològic un cop excavat, va ser eliminat. | <p><span><span>Masia tradicional, d'origen medieval, formada actualment per un sol edifici, l’únic que queda del complex de diverses edificacions que havien configurat el conjunt de Torreblanca. Aquest volum principal consta de planta baixa i dos pisos. És format per quatre cossos paral·lels i una nau transversal al darrera que segurament correspon a l’antic celler. Al costat est se li afegeix un cos més baix. El cos principal és </span></span><span><span>construït amb tàpia, de gruix considerable. La teulada és a </span></span><span><span>doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></p> <p><span><span>A la façana principal, orientada al sud, </span></span>destaca una gran tribuna central, que respon a una reforma de principis de segle XX. El portal de mig punt, obrat amb dovelles de pedra, era l’accés original i s’ubicava on ara hi ha la porta d’entrada, però va ser traslladat al cos actual quan es va construir la gran tribuna. Les obertures laterals són fruit de la reconversió de la masia com a equipament.</p> <p><span><span>L’interior està molt remodelat però conserva l’estructura interna originària, els forjats de bigues amb revoltons, així com alguns paviments tradicionals a la part superior. </span></span><span><span>La sala de la masia va ser objecte d'una important remodelació entorn 1915-1920 per part de la família Coll, seguint el gust historicista neogòtic. S’obre a l’exterior a través de la gran tribuna vidrada que presideix la façana i que forma part del mateix projecte. Conté dos grans arcs apuntats i un enteixinat que imita el de l’antic arxiu del Monestir de Sant Cugat. Aquest va ser enderrocat el 1909, però se’n conserva un dibuix que el reprodueix. L'enteixinat de la masia segueix la mateixa estructura, amb cassetons i bigues policromats amb motius geomètrics, els quals descansen sobre una gran jàssera. Aquesta es recolza alhora sobre un doble joc de mènsules que contenen l’escut de l’abat Pere de Busquets (1351-1385), que va ser el reformador de l’arxiu. L’escut mostra un arbre que fa referència al bosc (Busquets). Sembla que a la sala hi hauria hagut un arrambador ceràmic, però va desaparèixer. </span></span></p> <p>En les diverses intervencions arqueològiques a la masia s'hi han documentat algunes estructures. A dins de la masia es va localitzar una fresquera amb accés des de l'interior, a la zona de la façana sud. Té unes escales excavades a l'argila. En una sala situada a tramuntana es van localitzar quatre paviments i tres sitges amb ceràmica de la primera meitat del segle XVI. A l'exterior de la masia s'hi van trobar tres sitges amb material datable entre els segles XV i XVI. També es van localitzar dues sitges més, una altra fresquera i un cup de vi de planta rectangular, del segle XVIII.</p> | 08205-151 | Avinguda del Pla del Vinyet, números 81 - 85. | <p><span><span>Aquesta masia està documentada el 1402 amb el nom de mas de Pla, tot i que hi ha indicis que permeten situar el seu origen als segles </span></span><span><span>XII-XIII, moment d’eclosió dels masos. Després va tenir el nom de</span></span><span><span> mas Magarova i Ravella, que es correspon amb les famílies que hi vivien.</span></span><span><span> Al segle XVII era en mans de la família Boixadors, </span></span><span><span>ciutadans de Barcelona, i aleshores era coneguda com a Torre Boixadors. L'any 1792 es documenta per primer cop el nom de Torreblanca, segurament per oposició a la pròxima Torre Negra. La masia formava part dels dominis del monestir de Sant Cugat, i estava sota la gestió del seu paborde major.</span></span></p> <p><span><span>Amb motiu de la desamortització, el 1842 va comprar la finca Francesc X. Coll i Jover, advocat i alcalde de Barcelona el 1839. Coll seguia l’hàbit de l’alta burgesia de fer inversions en el món rural per disposar d’un lloc saludable i de descans. Es pot atribuir al seu net, Laureà Coll i Soler (1856-1916), metge, escultor anatòmic i fotògraf aficionat, l’impuls de la remodelació historicista de la sala i la gran tribuna de la façana. En aquell moment el conjunt era format per l’actual edificació més altres construccions a banda i banda (est i oest), amb un ampli clos que tancava el barri i que incloïa la capella al davant. L’entorn era totalment agrícola, amb horts, olivera, cereal i vinya.</span></span></p> <p><span><span>El 1946 els darrers masovers van abandonar la masia. Al seu costat s’hi va construir la bòbila que va fornir el material constructiu del Centre Borja (acabat el 1950). Aleshores els treballadors de la construcció van fer servir la masia com a allotjament.</span></span></p> <p><span><span>Un temps més tard l’Ajuntament va adquirir la masia i hi va instal·lar una Escola Taller, que hi va fer obres diverses. Els anys 2004-2007 la masia es rehabilità per convertir-la en casal de joves, sota gestió municipal. En aquest context es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van donar com a resultat la troballa de c</span></span><span><span>inc sitges, tres de les quals eren baix-medievals. A més d'un fragment de paviment de cairons dels segles XVII-XVIII (a l'espai de l'actual ascensor), un cup de vi i una fresquera.</span></span></p> <ul> </ul> | 41.4703265,2.0918313 | 424167 | 4591368 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95033-masia-torre-blanca-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95033-015103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95033-masia-torre-blanca2-copia.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de la Torre Blanca pot ser en contraposició a la Torre Negra, propera.Les intervencions arqueològiques realitzades han estat les següents:2005. Museus de Sant Cugat. Intervenció preventiva i eliminació. Projecte de rehabilitació de la masia i eliminació de tres sitges d'època baixmedieval.Del 13 al 31 d'octubre de 2005. Directora: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva. Projecte de rehabilitació de la masia.Del 24 al 30 de juliol de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva, excavació i control.30 d'agost de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva.Del 9 al 20 d'octubre de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva, excavació i control.Del 27 d'octubre al 4 de novembre de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva, excavació i control. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95034 | Casa al carrer de la Sort números 4 - 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-sort-numeros-4-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'estil popular construïda al segle XIX i que ha conservat molt bé la seva tipologia originària. És un edifici de tres cossos que disposa de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant. Va ser construït segons la parcel·lació tradicional de les cases urbanes construïdes al segle XIX en el creixement urbanístic del nucli antic en direcció a la rambla del Celler.</p> <p>La façana principal, molt llarga, presenta una composició simètrica en la seva part central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc carpanell i amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A cada costat té un finestral amb reixa d'estil noucentista. Al costat de la mitgera de l'esquerra hi ha un altre portal, de fusta massissa. </p> <p>Al primer pis, sobre l'eix principal on hi ha el portal d'entrada, trobem un balcó. A cada banda té una balconera amb baranes ventrudes de ferro forjat. A l'extrem de la dreta hi ha una finestra en un cos afegit. Les obertures són emmarcades amb unes faixes de color blanc. El parament de la façana és arrebossat i, a l'extrem de l'esquerra, presenta una decoració que imita un carreuat clàssic. L'edifici és coronat amb un fris i un ràfec de teules invertides amb canaló.</p> | 08205-152 | Carrer de la Sort, números 4 i 6 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. </span></span></span></p> <p>Concretament, aquesta casa fou construïda a l'antiga Plana del Rampeu, que era una zona de creixement urbanístic del nucli antic en direcció a la rambla del Celler.</p> | 41.4708618,2.0832841 | 423453 | 4591435 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95034-015201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95034-015202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95034-015203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95035 | Can Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyoles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de composició equilibrada pròxima al noucentisme que és el resultat d'una reforma feta l'any 1903 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat. És de planta rectangular, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i dos pisos, amb teulada a tres vessants i terrat a la part posterior de l'edifici.</p> <p>L'edifici presenta unes façanes de composició simètrica, amb alguna petita excepció. La que dona al carrer s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres i una porta d'entrada a l'edifici. Aquesta última està situada a la dreta del tot, a tocar de la paret mitgera, i trenca la simetria. Al primer pis hi trobem dos balcons recolzats sobre mènsules de ceràmica de la Terrisseria Arpí. Al segon pis hi ha dues finestres amb arc de punt rodó. Les obertures estan emmarcades per una faixa engaltada. </p> <p>La façana més rellevant és la que dona al sud i afronta amb el pati o jardí. La seva planta baixa no és visible perquè queda tapada rere la tanca. Al primer pis destaca una terrassa balconera amb tres obertures que tenen una llinda en forma d'arc poligonal, amb una faixa engaltada que ressegueix els brancals. La terrassa queda tancada per una reixa de barrots cargolats entre pilastrons. Al segon pis hi ha una galeria amb set finestres de punt rodó que presenten impostes motllurades als pilars de separació. La separació entre les dues últimes plantes queda marcada per una cornisa motllurada. El ràfec també és motllurat, i molt sobresortint. El coronament presenta una balustrada amb peces de morter modelat.</p> | 08205-153 | Carrer de Viñolas, número 18 | <p>Joan Viñolas Rajol va demanar permís d'obres el 7 d'agost de 1903 per reformar dues cases del Sr. Pau Vilardell segons projecte de l'arquitecte Josep Graner. La reforma va consistir en unificar dues cases i afegir a l'edifici una segona planta amb una galeria de finestres de punt rodó a la façana sud.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4685589,2.0823131 | 423370 | 4591180 | 1903 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95035-015301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95035-015302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95035-015303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95036 | Xemeneia de la bòbila dels jesuïtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-dels-jesuites | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La xemeneia té algunes esquerdes. | <p>Xemeneia de l'antiga bòbila (ara inexistent) que va estar en funcionament durant les obres del Centre Borja, una institució vinculada a la Companyia de Jesús, per tal de subministrar el material d'obra. Està situada a la vorera del passeig de Lluís Domènec i Muntaner. És una xemeneia de planta quadrada construïda amb maó. És formada per sis nivells, amb una base més alta.</p> | 08205-154 | Passeig de Lluís Domènec i Muntaner (Davant del número 14) | <p>Aquesta xemeneia formava part de la bòbila habilitada amb motiu de l'edificació del Centre Borja, que va ser construït el 1950. Es troba al costat de la masia Torre Blanca, on es van allotjar els obrers del Centre Borja mentre durava la construcció.</p> <p>El Centre Borja és una institució vinculada a la Companyia de Jesús (els jesuïtes) amb una història que comença a mitjans del segle XX. L'edifici va ser creat com a facultat de teologia i col·legi major. </p> | 41.4707390,2.0920503 | 424185 | 4591414 | Dècada 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95036-015402.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95037 | Molí de vent de l'avinguda Josep Anselm Clavé número 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-lavinguda-josep-anselm-clave-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es troba degradat pel pas dels anys i necessitaria algunes reparacions | <p>Torre amb un molí de vent de tipus americà, característic de principis de segle XX, el qual formava part d'una casa que ja no es conserva. El parament de la torre és d'estuc, amb falsos carreus de morter aplacat a les cantonades i una faixa de trencadís en la part superior d'estil modernista. Al damunt conserva el suport de ferro de l'antic molí, però la roda s'ha perdut.</p> | 08205-155 | Avinguda Josep Anselm Clavé número 16. | <p>Aquest moli de vent fou construït al segle XX i formava part d'una finca amb casa que tenia façana a l'avinguda Rius i Taulet. La casa ja no es conserva.</p> | 41.4715404,2.0806696 | 423236 | 4591512 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95037-015501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95037-015502.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95043 | Casa al carrer de la Sort número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-sort-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular construïda al segle XIX. Consta de planta baixa i una planta.</p> <p>El portal d'entrada és d'arc rebaixat i, al seu costat dret, té una finestra rectangular. Al primer pis la finestra es troba al mateix eix que el portal, a l'esquerra, i presenta un ampit motllurat. El coronament de l'edifici és amb ràfec de maons posats en punta amb les teules de tortugada. </p> | 08205-156 | Carrer de la Sort, número 25 | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics.</p> <p>Concretament, aquesta casa es troba a l'antiga Plana del Rampeu, que era una zona de creixement urbanístic del nucli antic en direcció a la rambla del Celler.Va ser construïda probablement al segle XIX, amb un arc rebaixat característic d'aquest moment, com també ho és el coronament de l'edifici, fet amb un ràfec de maons col·locats en punta, habitual en el darrer terç del segle XIX. </p> <p> </p> | 41.4713404,2.0829165 | 423424 | 4591488 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95043-015601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95044 | Pont dels Ferrocarrils de la Generalitat sobre el carrer Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ferrocarrils-de-la-generalitat-sobre-el-carrer-martorell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont sota la via del ferrocarril de la línia Sant Cugat - Sabadell, construït a principis de segle XX. Permet salvar el pas del carrer Martorell, que discorre per sota. </p> <p>Consta d'un únic ull formalitzat amb una volta d'ansa-paner, generada a partir d'un arc carpanell. En els paraments exteriors el perfil de l'arc és marcat amb arrebossat de morter a imitació de dovelles, i a les cantonades amb imitació de carreus.</p> <p> </p> | 08205-157 | Carrer Martorell amb l'avinguda Lluís Companys | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></span></span></p> | 41.4696524,2.0781977 | 423028 | 4591305 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95044-015702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95044-015703.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95045 | Rellotge de sol de Cal Salero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-salero | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.<br /> Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol circular, pintat amb estuc i orientat al sud-est. Conté les marques horàries entre les 5 del matí i les 7 de la tarda en cicles de 12 hores. A la part superior del rellotge, es representa un rostre masculí barbat de la boca del qual en surt la vareta. El rellotge és emmarcat per una orla de tonalitat taronja. S'hi observa un semicercle de color blau amb la inscripció de l'any 1853.</p> | 08205-158 | Carrer Sant Antoni núm. 8 - Carrer Xerric núm. 1 | <p>Cal Salero podria ser la casa més antiga de tota la plaça Barcelona. Va ser una masoveria o habitatge de treballadors d'una antiga bòbila que al segle XVIII estava situada en aquesta plaça. Segons sembla, en un principi hi havia dues edificacions que a mitjan segle XIX van ser unificades.</p> | 41.4699416,2.0820548 | 423350 | 4591334 | 1853 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95045-015802.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95050 | Rectoria de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><em>InfoValldoreix</em>, octubre de 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><em>InfoValldoreix</em>, desembre de 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI | <p>Edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Cebrià, construïda al segle XVI i que adopta la forma d'una petita masia. Està adossada a l'església. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. L'edifici es distribueix en tres crugies. Els paraments són actualment arrebossats i pintats de blanc. Algunes de les obertures són emmarcades amb brancals i llindes de pedra picada, però d'altres han estat completament remodelades recentment. </p> <p>Al seu interior es conserven unes pintures murals que estaven amagades per dues capes de pintura i guix. Estan situades a la paret sud de la sala polivalent del primer pis. Es tracta d'unes pintures a l'oli i pastel que representen un claustre de doble columna amb capitells pseudoromànics decorats amb formes d'animals. Les columnes presenten decoracions florals de motius renaixentistes. Van ser restaurades l'any 2005.</p> | 08205-159 | Carrer de l'Església | <p>El prior del monestir de Sant Cugat va establir el 1273 una peça de terra per a construir la rectoria de l'oratori de Sant Vicenç, que des de l'any 1130 era del bisbe de Barcelona. Al segle XVI es va construir una nova sagristia i rectoria. En una visita pastoral de l'any 1591 es recull que s'havien gastat molts diners en la construcció de la rectoria. A mitjans del segle XVIII la rectoria va ser saquejada i va desaparèixer bona part de la documentació que hi havia.</p> <p>Més recentment aquest edifici va acollir el Museu Parroquial de Valldoreix. Les pintures conservades a l'interior de l'edifici van ser restaurades durant la tardor de l'any 2005 pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Una primera fase va consistir en retirar les capes de pintura sobreposades i, la segona, en consolidar i netejar les pintures.</p> <p> </p> | 41.4584698,2.0672638 | 422101 | 4590073 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95050-015901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95051 | Casa de renda al carrer de Santa Maria número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-renda-al-carrer-de-santa-maria-numero-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, construït l'any 1923. Consta de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una casa de renda urbana en un solar de dos cossos de quaranta-cinc pams (i no dels cinquanta pams habituals).</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica. Tan sols és simètrica a la part central dels dos pisos superiors, estructurats en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'edifici, situat al centre, i dues grans obertures, amb arcs carpanells, que donen accés als locals comercials. A l'extrem de la dreta hi ha una obertura vertical, de les mateixes mides que el portal, amb funcions d'aparador. Al primer pis trobem un balcó corregut amb dues obertures. Entre les obertures hi ha un esgrafiat amb les lletres JM i la inscripció de l'any 1923, tot emmarcat per una garlanda vegetal. A l'esquerra s'hi ha afegit posteriorment una finestra que trenca la simetria. Al segon pis hi ha dos balcons que es recolzen sobre mènsules de ceràmica crua de la Terrisseria Arpí. Les baranes són d'estil noucentista. Les obertures del primer i segon pis presenten una faixa engaltada a les llindes i els brancals. El parament és arrebossat a imitació d'un carreuat clàssic, més marcat als angles i en el sòcol de la planta primera. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb mènsules verticals, molt sortint. </p> | 08205-160 | Carrer Santa Maria, número 12 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Maria és la continuació del carrer de Baix, el qual va obtenir el nom després de la Guerra del Francès. En un capbreu del segle XIV ja consta que existia aquest carrer. Des del segle XVI consta que hi havia cases, però totes van ser enderrocades amb la renovació urbanística.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït el 1923, segons indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4710211,2.0809798 | 423261 | 4591454 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95051-016002.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95052 | Casa de renda al carrer de Santa Maria número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-renda-al-carrer-de-santa-maria-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges de renda urbana construït al primer terç del segle XX, d'estil popular. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues grans obertures amb arcs escarsers. Al primer pis trobem un balcó corregut amb dues obertures de llinda recta. Al segon pis hi ha dos balcons. El parament és arrebossat, i totes les obertures són emmarcades amb una faixa engaltada. Les baranes dels balcons són senzilles, i els tancaments amb persianes de llibret. El coronament de la façana es resol amb una cornisa motllurada i, al damunt, una barana amb gelosia de ceràmica crua confeccionada a la Terrisseria Arpí: un taller de Sant Cugat.</p> | 08205-161 | Carrer de Santa Maria, número 14 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Maria és la continuació del carrer de Baix, el qual va obtenir el nom després de la Guerra del Francès. En un capbreu del segle XIV ja consta que existia aquest carrer. Des del segle XVI consta que hi havia cases, però totes van ser enderrocades amb la renovació urbanística.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït al primer terç del segle XX, en un solar per un immoble de dos cossos de 45 pams, per contra dels 50 pams habituals.</p> <p> </p> | 41.4710801,2.0810648 | 423268 | 4591461 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95052-016101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95052-016102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95053 | Passatge del Jardiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-del-jardiner | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Passatge estret i particular en origen que és representatiu de la ciutat-jardí creada en aquest indret a principis del segle XX. Era formada per xalets d'estil eclèctic i destinada bàsicament a estiuejants barcelonins. El passatge va des de l'avinguda Ramon Escayola fins a la rambla del Jardí, travessant l'avinguda Joan Borràs. Fou construït per accedir a diverses parcel·les urbanitzades de l'antiga finca de la masia de Can Llunell.</p> <p>Les tanques que donen al passatge són baixes i tenen vegetació. Quan es va construir el passatge els automòbils encara no s'havien generalitzat, per això l'amplada de la via és molt estreta i esglaonada en algunes parts.</p> <p>La majoria de les tanques de les parcel·les corresponen a la tipologia de Joan Borràs, típica d'aquesta zona. És un tipus de tanca sorgida amb motiu de la urbanització promoguda per Borràs arran de la parcel·lació de la finca de Can Llunell. La tanca està realitzada amb conglomerat de Sant Llorenç, de color vermellós, procedent de la pedrera de la mina Berta, situada entre Valldoreix i el Papiol. És rematada amb una filera de maó en pla. Els pilastrons són fets de maó i la serralleria és d'acer pintat. El mur de la tanca pot fer de mur de contenció de terres en parcel·les amb desnivell.</p> | 08205-162 | Passatge del Jardiner | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i els pobles del seu voltant que posteriorment hi van ser agregats. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb una predominància del cultiu de la vinya. Però l’arribada de la fil·loxera va ocasionar la mort dels ceps i aquests hagueren de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps s'hi va començar a construir una ciutat jardí, amb un seguit de xalets que anaven destinats </span></span></span><span><span><span>tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada de la població.</span></span></span></p> | 41.4608947,2.0483765 | 420527 | 4590359 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95054 | Casa de Francesca Rovira (Torre Mora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesca-rovira-torre-mora | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre burgesa d'estil neoàrab que incorpora un bon repertori d'elements ornamentals d'aquesta estètica: obertures d'arcs polilobulats, de ferradura i de punt d'ametlla, columnes de decoració trepada, estucats arabescos i textures i colors amb maó vist.</p> <p>Volumètricament, l'edifici es distribueix en tres cossos, on el central sobresurt en alçada i construeix l'eix de simetria; també sobresurt del pla de façana i conté una ornamentació més elaborada. Consta d'una sola planta, tot i que acull unes golfes a l'interior i una planta semisubterrània (segons els plànols originals).</p> <p>La porta d'entrada és un gran portal amb arc de ferradura situat al centre i, a cada costat, té una doble finestra amb arc de ferradura. El ràfec és una motllura subjectada per mènsules d'obra. La coberta és amb terrats plans amb una barana de merlets graonats.</p> <p>L'interior s'organitza mitjançant una doble escala i pati interior, amb un surtidor d'aigua i arcs interiors.</p> <p>Els merlets graonats d'aquest immoble són semblants als de la casa Generalife.</p> <p>La tanca exterior ha estat modificada tot i que conté alguns elements aparentment originals.</p> | 08205-163 | Carrer Sant Francesc, número 43. | <p>Francesca Rovira va demanar una llicència d'obres l'any 1931, segons un projecte signat per Cases.</p> | 41.4579446,2.0581773 | 421342 | 4590023 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016304.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Cases | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95055 | Casa d'Antoni Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-caballe | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil neoclàssic construït el 1928 segons projecte de l'arquitecte Josep Alsina Botet, amb ampliacions importants en anys posteriors. És de dimensions considerables, i consta de diversos volums, amb diferents alçades tot aprofitant el desnivell del terreny.</p> <p>El projecte original tenia una façana composta de tres cossos, amb dues finestres a la planta pis de cada un. El cos central incloïa l'escala i l'atri d'accés, que estava rematat amb una pèrgola de dobles columnes dòriques entre els dos cossos. La pèrgola es va suprimir i s'instal·là en el seu lloc un balcó. Les ampliacions de l'edifici van incrementar el seu volum, tot i que les façanes han mantingut la mateixa línia ornamental.</p> <p>Amb les ampliacions, els arcs de mig punt han estat transformats en arcs carpanells, i s'han afegit balconades dobles a la planta baixa, convertint-les en obertures sense decoració. Les balustrades són de morter modelat, situades entre pilastrons. El cancell està format per dues pilastres, coronades amb modillons i una cornisa. Les pilastres estan rematades amb una torreta.</p> | 08205-164 | Rambla mossèn Jacint Verdaguer, números 41-51 | <p>Aquest edifici fou construït el 1928 per encàrrec d'Antoni Caballé a l'arquitecte Josep Alsina Botet. Amb els pas dels anys ha estat objecte d'ampliacions.</p> | 41.4577924,2.0620331 | 421663 | 4590003 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95055-016401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95055-016402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95055-016403.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Alsina Botet | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95056 | Xalet de Vicenç Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-vicenc-mallol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, amb influència de l'estil popular basc, projectat per l'arquitecte Lluís Corratgé. És de planta </span></span></span></span></span>rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta arcades a la planta baixa, mentre que el primer pis es caracteritza per una galeria de fusta d'estil popular basc. Consta d'una barana i tres portes d'accés a aquest espai, que està sostingut per suports de ferro forjat caragolats.</p> <p>A les façanes laterals les obertures, d'obra vista, tenen llindes d'arc rebaixat amb imposta d'obra de fàbrica. La façana posterior es caracteritza per una galeria al primer pis amb arcades de punt d'ametlla, perfilades amb maó vist. A l'extrem de la galeria hi ha una columna salomònica feta amb maó i amb un capitell d'obra de fàbrica. Unes mènsules sostenen el ràfec d'aquesta galeria. El ràfec del cos principal és suportat per caps de biga, en sintonia amb la fusteria de la galeria principal.</p> | 08205-165 | Rambla mossèn Jacint Verdaguer, números 76-78 | <p>El 5 de setembre de 1932 Vicenç Mullol va demanar un permís d'obres per construir una casa segons projecte de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. El permís va ser concedit el 14 de setembre de 1932.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, i el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4588966,2.0593260 | 421439 | 4590128 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95056-016501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95056-016502.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95063 | Ermita de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-adjutori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.111-117.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.73.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.64-65.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.47-52.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'>RUMBAU, Montserrat (1994). “Sant Adjutori”. <em>Gausac</em> núm. 4, p.101-102.</span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SUAU LLEAL, Laura; LÓPEZ MULLOR, Albert (2008). “L’excavació a l’església i al forn de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès”. <em>Quaderns científics i restauració monumental. Assaig i recerca. Monogràfics: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Súria</em>. Diputació de Barcelona, p. 241-164.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p>Església d'estil romànic que té la particularitat de ser de planta circular. La coberta és amb una cúpula semiesfèrica. En la construcció actual s'hi poden distingir tres fases: una de preromànica i dues de romàniques.</p> <p>Les restes més antigues es troben a la part inferior, que conserven vestigis d'<em>opus spicatum, </em>corresponents a la fase preromànica. L'entrada, situada a la part oest, ha estat refeta després de quedar parcialment derruïda. Segons sembla, el portal era amb arc de mig punt, del qual se'n conserven només les arrencades. El portal que avui es pot veure també és d'arc de mig punt, però fet amb dovelles i carreus de factura moderna. En el mur es conserven finestres d'una esqueixada i, a la part contrària a la porta, un òcul emmarcat amb pedra.</p> <p>Les excavacions arqueològiques han posat al descobert restes d'edificis annexos a l'església, del segle XVIII i que han quedat actualment visibles.</p> <p> </p> | 08205-166 | Camí de Sant Medir | <p>En aquest indret el Grup Excursionista de Gràcia hi va localitzar restes d'època romana, com <em>tegulae</em>, <em>sigil·lata</em> i àmfores. Així mateix, Llibert Piera va trobar prop de l'ermita <em>opus testaceum</em> i ceràmica romana i ibèrica, possiblement arrossegada fins a aquest punt per l'aigua de la pluja. Això indicaria que aquesta església té un antecedent en algun tipus de construcció d'època romana.</p> <p>L'església apareix documentada l'any 1120 en una escriptura de confirmació de béns i privilegis expedits pel papa Calixt II a favor del monestir de Sant Cugat. Va ser parròquia dins del terme de Sant Cugat del Vallès des d'època medieval, car l'any 1201 es documenta com a tal i depenent del monestir. En aquell moment la dedicació del temple era a la Mare de Déu del Bosc i a santa Maria de Gausac.</p> <p>Durant el segle XVII s'hi van fer obres, que van consistir en afegir una nau i enderrocar la porta d'entrada. Va ser en aquest moment quan la capella va canviar les seves dedicacions inicials per la de sant Adjutori, una advocació fundada el 1678. A partir del segle XVIII hi residien ermitans, que eren nomenats per contracte per l'abat del monestir de Sant Cugat. Fins a l'any 1800 no apareix documentat l'edifici de rectoria, si bé és molt possible que ja existís des dels primers temps de l'ermita. L'església de Sant Adjutori es va desamortitzar el 1835. Entre 1850 i 1860 l'edifici religiós va quedar en ruïna, tal com mostren fotografies antigues del temple.</p> <p>Durant la dècada del 2000 va ser restaurada.</p> <p> </p> | 41.4555313,2.1142620 | 426023 | 4589706 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016605.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge de la Mare de Déu del Bosc, que havia estat en aquesta capella, es troba actualment a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. | 91|92|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95064 | Creu de terme de Valldoreix (avinguda Mas Fuster) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-valldoreix-avinguda-mas-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 147.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida. La bola està situada sobre una base quadrada on també es troben representats en escultura el tetramorf amb els símbols dels quatre evangelistes. A la columna hi ha, a la part superior, una sanefa ondulada i també estan marcats a la pedra els símbols de l'Alfa, l'Omega i el Crismó o monograma de Crist.</p> | 08205-167 | Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau. | <p>Creu construïda el 1940 en l'emplaçament, segons diu una placa, on mossèn Jacint Verdaguer contemplava Valldoreix durant les seves passejades per la serra de Collserola.</p> <p>No queda clar si en aquest lloc hi havia una creu de terme, o una creu simplement, històrica. Segons Juanjo Cortés: '[...] <em>va ser reconstruïda després de la guerra. Aquest lloc era el punt on el rector beneïa el terme la festivitat de la Santa Creu</em>'.</p> | 41.4559666,2.0620562 | 421663 | 4589801 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95064-016701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95064-016702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95064-016703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95065 | Església de Sant Vicenç del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc-del-bosc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 159-161.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALCERAN SOLANES, Octavi (1995). “Ermita de Sant Vicenç del Bosc, noves aportacions”. <em><span>GAUSAC, </span></em>núm. 7, p. 75-79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 55-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 4.</span></span></span></span></span></p> | X-XI | Coberta per la vegetació, que impedeix valorar-ne l'estat de conservació. | <p>Ruïnes d'una església que possiblement fou construïda al final del segle X o a principis de l'XI.<span><span><span><span> És de planta rectangular i capçada amb absis semicircular orientat a llevant. Està situada en un replà natural, sobre un gorg al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç. La constucció queda enfonsada en relació amb el sòl exterior al voltant de mig metre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes dels murs que s'han conservat són fets amb un aparell amb blocs de pedra desigual, que són més ben escairats a les cantonades. Els murs eren revestits amb un morter de calç i sorra, del qual queden moltes restes. El portal és situat a la façana de ponent. En els angles i en el brancal és fet amb carreus treballats. En el mur s'hi conserven filades d'<em>opus spicatum</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment i els graons de l'escala de l'entrada que permeten accedir-hi són fets amb lloses de llicorella, rejuntades amb morter de calç. En el frontis del presbiteri, sobre l'entrega dels repeus, en el revestiment interior s'hi troben peces de terrissa de forma triangular, amb una disposició capicuada que origina quadrats simètrics als dos costats de l'altar. També es troben set peces més de ceràmica al costat de migjorn, col·locades irregularment. Es creu que aquesta ceràmica és d’època tardoromana i podria procedir d'una vil·la romana situada a les proximitats. </span></span></span></span><span><span><span><span>Centrat a la part del presbiteri, entre la nau i l’absis, hi ha un suport d’altar de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dimensions de l'església són les següents: 10,5 metres per la part exterior, 8,25 metres per la part interior. Pel que fa a l'amplada, 4,90 metres a l'exterior i 3,10 metres a l'interior. La profunditat interior de l'absis és d'1,33 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les excavacions que s'hi van practicar, sota el paviment i a redós de l'església, s'hi van localitzar restes de l'antiga sagrera, que es mantenia intacta. </span></span></span></span></p> | 08205-168 | Camí de Can Gordi, a 450 metres de la cruïlla amb el torrent de Can Bell | <p>Aquesta església havia estat la parroquial de Sant Vicenç del Bosc, a l'antiga vila de Cerdèvol. Tant el poble de Cerdèbol com l'església estan documentats l'any 986 en la confirmació dels béns del monestir de Sant Cugat realitzat pel rei Lotari. Els pocs vestigis que resten d’aquest edifici fan difícil la seva datació concreta, tot i que la tipologia i el tipus de parament suggereixen que l'obra fous construïda al final del segle X o a principis de l'XI. </p> <p>Al segle XVIII l'església ja es trobava en estat ruïnós. Els objectes de culte que contenia s'han guardat, al llarg dels anys, a la masia de Can Bell. La imatge de la Mare de Déu del Bosc, romànica i del segle XIII, es conserva des de l'any 1916 al Museu Diocesà de Barcelona. La imatge de Sant Vicenç es va perdre. </p> <p>En una excavació arqueològica es va localitzar un fragment de l'ara de l'altar feta en pedra de Campanyà. També un fragment d'un ferro forjat (que podria ser la pota d'un candeler o el fragment d'una reixa) i un fragment de pedra fosca de forma corbada.</p> | 41.4558273,2.0987045 | 424724 | 4589753 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-01681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-016802-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-016803-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-016804-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquesta església també es coneix com a Sant Vicenç de Vallarec.La primera fotografia correspon a la ubicació marcada per les coordenades UTM, i s'hi pot observar l'estat actual del lloc. Les fotografies següents corresponen a l'any 2008 i van ser facilitades per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95066 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Efadós editorial, p. 59.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capella de construcció moderna (1931) d'estil neogòtic. És d'una sola nau, amb coberta a dos vessants. El portal d’entrada incorpora un timpà d’arc apuntat amb arquivoltes en degradació, a l’estil gòtic. Les finestres laterals també són d’arc apuntat. A la part posterior, a tocar el presbiteri, hi ha una torre- campanar de planta quadrada. La teulada se sustenta sobre encavallada amb un ràfec fet de caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p> </p> | 08205-169 | Carrer de la Capella, núm. 41 | <p>Aquesta capella va ser el primer lloc de culte del barri de la Floresta. Els terrenys per a construir la Capella van ser cedits per Àngela Planas, vídua de Pere Planas. La primera pedra es va col·locar el 25 de juliol de 1929 durant la Festa Major, amb la presència del bisbe de Barcelona, Josep Miralles Sbert, i dels rectors de Terrassa i Valldoreix. Fou beneïda el 19 de juliol de 1931, i les obres van ser sufragades amb donatius gestionats per una Junta de Senyores. El projecte i direcció de l'obra es deu a Cayetano Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4442024,2.0795685 | 423112 | 4588478 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95066-016901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95066-016902.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95067 | Església de l'Assumpció de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-lassumpcio-de-la-mare-de-deu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GIL, Roberto; ESCAYOLA, Ramon (1956). <em>Historia de Valldoreix</em>. Associación de Propietarios y Vecinos de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Església moderna, construïda a la dècada de 1950, sense un estil gaire definit. És de planta basilical, formada per tres naus, transsepte, triple capçalera, cripta, atri amb triple portalada i dues torres.</p> <p>La coberta és a diversos vessants segons la funció de la llum i dels espais interiors. Els murs són d'obra vista, amb imbricacions al voltant de les obertures. Aquestes són finestrals de fals arc, d'una tipologia influïda per Josep Puig i Cadafalch, i compten amb vitralls dedicats a diversos sants: sant Josep, sant Joan, sant Pau, sant Agustí, sant Pere, sant Enric, sant Àlvar i santa Hildegarda.</p> <p>L'autor de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció és Martí Llauradó. Aquesta escultura, que està situada al presbiteri i que presideix la nau, representa la Mare de Déu ascendint al cel acompanyada per uns àngels als seus peus. Està dreta sobre la bola del món i porta un vestit amb ondulacions com si estigés mogut pel vent. </p> | 08205-170 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, núm. 164 | <p>Aquesta església fou construïda en un terreny cedit per la família Puig Massana. El projecte arquitectònic va ser realitzat per l'arquitecte Agustí Domingo Verdaguer. El temple va ser beneït el 15 d'agost de 1954, festivitat de la Mare de Déu. Els vitralls van ser sufragats pels feligresos de l'església.</p> <p>Des del 2020 l'església és objecte d'una rehabilitació en diverses fases. Consisteix en el poliment del paviment, la renovació dels bancs, la col·locació d'un Via Crucis a les columnes del temple, l'arranjament de la sagristia, el paviment del cor, el canvi del cancell d'entrada a l'església, l'arranjament de l'escala per accedir al cor, la reforma del presbiteri, un retaule per acompanyar el sagrari, una tarima i escala per accedir a la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció i la restauració de la imatge, una nova il·luminació, la pintura dels murs, la renovació de la megafonia i uns vitralls del presbiteri. També són objecte de la intervenció les imatges votives a les capelles laterals amb el Naixement i el Calvari.</p> | 41.4586466,2.0494930 | 420617 | 4590110 | 1954 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95067-017002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95067-017003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95067-017004.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agustí Domingo Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc