Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94943 | Rosa dels Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-dels-vents | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PUEYO MASI, Imma (2015). “Pep Codó, escultor a Sant Cugat”. <em>Gausac</em>, núms. 46-47, 2015, 7-58.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Conjunt escultòric format per setze peces de granit disposats per parelles. Amb la combinació de dues peces de granit es forma la primera lletra del nom de cada vent, una esculpida a la pedra en positiu i una altra en negatiu. Per tant, les setze peces combinades donen lloc als vuit principals vents. Al centre del conjunt hi ha una planxa de ferro amb la inscripció de tots els vents: gregal, llevant, xaloc, mig jorn, garbí, ponent, mestral i tramuntana.</p> <p>El conjunt mesura 16 metres de diàmetre i 1,20 metres d'alçada i està fet en granit de Càceres i de Veneçuela. </p> <p>Segons Imma Pueyo (2015): '<em>L'espectador ha d'interactuar i moure's fins trobar el punt visual exacte que uneix els dos elements de la inicial</em>'. De l'obra, l'artista Pep Codó autor del conjunt en diu: '<em>La idea era que fos un material que s'integrés en l'espai, que vol ser rural, i que té la vocació de reproduir el paisatge del Vallès. El granit és un material bastant corrent, i de la manera com estan plantades les peces, sembla que el granit surti de dins terra</em>'.</p> | 08205-71 | Parc del Turó de Can Mates | <p>Monument instal·lat al Turó de Can Mates el 19 de maig de 2017. És una donació de la Junta de Compensació de Can Mates a la ciutat de Sant Cugat del Vallès i va ser encarregada per la immobiliària Colonial. L'escultura és obra de l'artista santcugatenc Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com <em>Diàleg</em> davant del Teatre Auditori o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra.</p> | 41.4757245,2.0634529 | 421803 | 4591992 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94943-007108.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Massana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94944 | Escala - Escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-escola | XXI | L'escultura ha perdut la lluna que toquen les figures del nen i la nena que va desaparèixer l'abril de 2023. | <p>Conjunt escultòric format per les figures d'un nen i una nena que, posats de puntetes, allarguen el braç i el cos intentant agafar la lluna, feta en acer, avui desapareguda.</p> <p>Aquestes dues figures estan situades al capdamunt d'una escala. L'escultura és una metàfora sobre l'educació i els somnis que forgem de petits, dalt d'una plataforma que s'accedeix mitjançant tres escales, que simbolitza la transformació que produeix l'educació en l'ésser humà.</p> <p>El conjunt està realitzat en bronze i en acer patinable.</p> | 08205-72 | Plaça del Mil·lenari | <p>Escultura realitzada per Paco Minuesa amb motiu dels 40 anys de les escoles bressol de Sant Cugat del Vallès. Va ser un encàrrec del Patronat Municipal d'Educació que es va instal·lar el 12 de novembre de 2022.</p> | 41.4696632,2.0876223 | 423814 | 4591298 | 2022 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94944-007202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94944-007203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Paco Minuesa | L'abril de 2023 va desaparèixer la lluna que tocaven els dos infants. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94945 | Can Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CABALLÉ CRIVILLÉS, Gemma (2016). <em>Estudi arqueològic de l'edifici núm. 19 del carrer Sant Domènec -Can Mates- Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Casa que té el seu origen en una masia medieval, posteriorment reformada i ampliada com a casal urbà de la família Matas, bàsicament entre els segles XVI-XVIII. El resultat és un edifici de dimensions considerables i que presenta una certa rellevància arquitectònica. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana té una distribució asimètrica, fruit de les diverses ampliacions, però manté una certa unitat i harmonia de conjunt. A la planta baixa hi ha un portal adovellat d'entrada a l'edifici. A continuació trobem una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i, més enllà, un portal de factura moderna i una petita finestra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada per carreus de pedra i una altra, de menor grandària, emmarcada amb maó de pla als brancals i a la llinda amb maó col·locat a sardinell. La segueix una finestra orlada amb carreus de pedra i una altra emmarcada amb maó de pla als brancals i amb la llinda i l'ampit de pedra. Al segon hi trobem cinc finestres distribuïdes per tot l'ample de la façana, amb llindes de maó col·locat a sardinell. El ràfec és motllurat, amb maó de pla.</p> <p>Al costat esquerre hi ha adossat un cos més baix amb un finestral geminat gòtic lobulat i una finestra inferior amb llinda de peda, gravada.</p> <p>Els carreus ban disposats en filades situats a la zona del portal dovellat (a l'esquerra de la façana) correspondrien a la masia medieval, que era una construcció aïllada. Aquest aparell, fet amb carreus de pedra de Campanyà, es conserva fins a mitja planta primera. A la part superior el parament combina maons i tàpia. Entre el paredat, a més, a les parts altes s'hi poden veure restes de tègula i dolia d'època romana. </p> <p> </p> <p> </p> | 08205-73 | Carrer de Sant Domènech, números 15, 17 i 19 | <p>Aquesta casa situada a l'antic carrer de Dalt té el seu origen al segle XIV. En un principi era una masia, que amb el temps va quedar incorporada a la trama urbana. D'aquesta primera construcció medieval en quedarien restes en el parament del nordest. A més, es van unir dos immobles que li donen l'actual configuració, fruit de l'evolució històrica de l'edifici.</p> <p>Des del segle XVI l'edifici està vinculat als Matas, una família burgesa que al segle XVIII va fer construir l'ermita de Sant Domènec. A partir del segle XVI can Mates va anar-se ampliant, amb les següents fases constructives i de reforma:</p> <p>Fase corresponent als segles XVI i XVII, quan la família Matas va adquirir l'edifici i es va edificar la zona nord i oest.</p> <p>Fase corresponent al segle XVIII. En aquest moment es va fer una nova distribució de la planta baixa i es va construir la segona enderrocant les golfes existents. Aquest moment va coincidir amb el punt àlgid de l'economia familiar dels Matas, quan eren subministradors de carn a la ciutat de Barcelona.</p> <p>Fase corresponent al segle XIX. Aquest moment estaria relacionat amb la decadència econòmica de la família. Es documenten diverses reparacions a l'immoble.</p> <p>Fase corresponent al segle XX, quan es va dividir la propietat en tres i s'edificaren nous habitatges a la part posterior de l'antiga propietat.</p> <p>A la dècada de 1980, fruit d'un esfondrament a l'interior de l'immoble, va desaparèixer una llar de foc amb escó i fumeral. </p> | 41.4732406,2.0810778 | 423272 | 4591701 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94945-007301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94945-007302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94945-007303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94945-007304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94945-007305.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la galeria fotogràfica s'han incorporat fotografies de les façanes posteriors i de l'interior de l'any 2008. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94946 | Casa Armet (Casa Massana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-armet-casa-massana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac </em>núm.<em> </em>11, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac </em>núm.12, p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 8-9 i 22.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Xalet d'estil modernista projectat per l'arquitecte Ferran Romeu Ribot, emplaçat a la zona residencial de l'avinguda de Gràcia. Consta de planta baixa més dues plantes. La composició és asimètrica, en el més pur estil modernista, i consta de diferents volums, amb una rica decoració que combina recursos variats.</p> <p>A la façana principal, que dona al pati, hi ha una torre mirador amb coberta de teula vidriada de colors groc i verd sobre pilars de maó en forma de creu grega i arquitraus que accentuen cada vessant de la teulada. És coronada amb un pinacle amb trencadís.</p> <p>La façana lateral que dona a l'avinguda de Gràcia és formada per un sòcol de pedra escairada que, al damunt, té dos finestrals de quatre obertures cadascun, separades per tres mainells. Les quatre peces tenen una llinda comuna i decoració floral a la part superior dels mainells. Els finestrals estan emmarcats amb unes bandes de maó de pla. Al primer pis hi ha un balcó amb la llinda d'estil gòtic situat a la dreta. És una rèplica d'un finestral de la masia de can Bell. Sota el balcó hi ha rajoles decorades. Sembla que quan van fer el motlle de la finestra original van escapçar una orella a un dels angelots del finestral de can Bell. A la segona planta hi ha una galeria de sis finestres dins d'un fris de maó i arquitraus, de color blau, que subjecten un ràfec molt sobresortint, amb rajola de color verd a la part inferior. El parament de la façana és arrebossat i conté detalls de maó de pla col·locat en punta i un escacat de rajoles decorades de color blau.</p> <p>També és interessant la façana lateral, amb un interessant joc de de volums que contenen galeries i balcons.</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven elements modernistes de ceràmica, fusteria i forja. És interessant un saló compartimentat en tres àmbits, així com una escala que està pensada també amb funcions de celobert, de manera que l'espai serveix de distribuïdor de les habitacions.</p> <p>La finca té altres edificis auxiliars, que se situen en la façana del carrer Barcelona. Es tracta de les quadres, el celler, el molí de vent i el dipòsit d'aigua, elevat sobre pilastres de maó. La tanca que delimita la finca està feta amb arcs invertits i rematats amb majòlica i maons.</p> | 08205-74 | Avinguda de Gràcia, núm. 30 | <p><span><span><span>L’avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l’antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1899 per encàrrec del senyor Armet a l'arquitecte Ferran Romeu Ribot.</p> <p>L'arquitecte Ferran Romeu Ribot va néixer el 1862 i va morir el 1943. Va ser l'autor de la casa Rabasseda, al carrer Diputació número 158, i de la casa Conrad Roure, al carrer Aribau número 155, de Barcelona. La seva obra s'emmarca en el modernisme.</p> | 41.4671672,2.0846137 | 423560 | 4591024 | 1899 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94946-007409.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Romeu Ribot | Aquesta casa també va ser coneguda com a Can Massana. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94947 | Casa Mir (Casa Barnils) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mir-casa-barnils | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span>MACKAY, David (1966). </span></span><span><span>“Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista envoltat d'un gran jardí, projectat per <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas i situat en una zona residencial de l'avinguda de Gràcia. L'edifici principal consta de planta baixa i un pis, amb terrat pla. També hi ha una masoveria i altres construccions.</span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal presenta una composició dividida en tres cossos amb coronament curvilini, el central que sobresurt lleugerament. L'entrada queda sota un porxo amb balcó superior que està sostingut per unes columnes trevolades, amb capitells d'inspiració coríntia i amb quatre roses mig obertes. La barana del balcó està feta amb peces de morter modelat, amb ornamentació de fulles d'acant. Les finestres de la planta baixa estan decorades amb reixes d'estil modernista. A la part alta hi ha un fris sota el coronament que conté formes marines, finalitzades als extrems amb elements vegetals que ajuden a suportar les gàrgoles i els gerros decoratius. Un altre element decoratiu és format per una espècie de rètol amb fulles d'acant i un cercle que té inscrites dues 'M', en referència al primer propietari, Manuel Mir.</p> <p>Els murs de la casa són arrebossats en blanc i compten amb elements decoratius naturalistes, com ara flors, garlandes i altres motius vegetals. Trobem abundant decoració d'aquest tipus entorn de les finestres. També hi ha aplacats d'imitació de carreus. Els arcs de les obertures són de tipus Tudor, amb decoració de garlandes florals. </p> <p>L'acabament de l'edifici es resol amb un terrat pla d'on sobresurt una torratxa de dos cossos. L'inferior de planta quadrada i el superior circular, amb coronament cònic i revestiment de trencadís.</p> <p>A l'interior cal destacar una escala modernista, amb barana de decoració vegetal. En el darrer tram es converteix en una escala de cargol que permet sortir a l'exterior de la torratxa.</p> <p>La masoveria, també d'estil modernista, té façana que dona al carrer de sant Josep. És només de planta baixa, i es caracteritza per una façana amb capcer retallat i cornises suportades per mènsules.</p> <p>A la finca hi ha també un molí de vent, d'estil modernista, en el qual destaca la serralleria de les baranes del coronament. Els murs que delimiten la finca i el cancell d'accés són també remarcables per la seva decoració modernista.</p> <p> </p> | 08205-75 | Avinguda de Gràcia, número 35 | <p><span><span><span>L’avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l’antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta torre en particular, cal dir que el 10 d'octubre de 1908 Manuel Mir va demanar un permís d'obres per construir l'immoble a l'avinguda de Gràcia número 33. El projecte era de l'arquitecte modernista Eduard M. Balcells Buigas. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4667933,2.0857180 | 423652 | 4590981 | 1909 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94947-007501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94947-007502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94947-007503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94947-007504.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Balcells Buïgas | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94948 | Xalet de Montserrat Enrich (Vídua de Jové) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-montserrat-enrich-vidua-de-jove | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig d'estil noucentista. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica. Està adossat a la Casa Armet per una petita ala de menor alçada. </p> <p>La planta baixa conté un portal al centre de la façana, amb llinda recta, que queda aixoplugat per un balcó de planta semicircular sobre un porxo amb columnes d'estil jònic, amb capitells de voluta girada. A cada costat hi ha un finestral amb arc de mig punt. </p> <p>Al primer pis hi ha al centre una porta amb llinda recta, coberta per una petita teulada amb teules planes. A cada costat té un finestral amb llinda plana i persianes de llibret. Al segon pis hi ha tres finestrals ovalats, situats al mateix eix vertical que les obertures de les plantes inferiors. La façana és arrebossada i conté diversos elements de tipologia neoclàssica, com ara arquivoltes, frontons, mènsules, pilastres i impostes de traça lineal i volumètrica. La coberta de mansarda és d'estil francès amb teules d'escata vidriades. </p> <p>Per una porta sota el balcó s'accedeix a l'interior de la casa. A dins hi ha un vestíbul porticat amb vuit columnes d'estil jònic. Són estucades a imitació del marbre i amb capitells daurats amb voluta plana. Les columnes sostenen un volum quadrat, sobre uns arcs rebaixats, on hi ha una claraboia que dona llum a l'interior. Aquest volum sobresurt exteriorment tot formant una volta semicircular per damunt de la mansarda de la coberta.</p> <p>La tanca de la finca és, en part, un mur de contenció arrebossat amb balustrada amb elements neoclàssics, en sintonia amb el conjunt de l'edifici. Al jardí hi ha unes columnes minoiques que suporten una pèrgola petita i el cancell d'entrada. </p> <p>Tal com diu<span><span><span> la fitxa de la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic de l'any 2008: </span></span></span><span><span><span>'[...] <em>el xalet de Montserrat Enrich és notable per l'originalitat en la concepció i composició del conjunt, es mostra una insistència en els eixos i elements principals de la composició i en la concepció classicista que contrasta amb l'esquematisme rigorós, però ben proporcionat, i els elements dels detalls'</em>.</span></span></span></p> | 08205-76 | Avinguda de Gràcia, núm. 24-26 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se en la dècada de 1870, especialment destinades als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou </span></span></span>projectat per l'arquitecte Fernando Morales en estil neoclassicista per encàrrec de Montserrat Enrich, vídua de Manuel Jové Quiñones. Era veïna de Barcelona i el 10 d'octubre de 1918 va demanar llicència d'obres per construir el xalet. Durant l'obra es va modificar el projecte i la teulada es va construir en estil mansarda. Segons els plànols de l'edifici de l'arquitecte Morales, el xalet havia d'anomenar-se Villa Zacapa. </p> <p>Zacapa és el nom d'un departament de la República de Guatemala. Segons s'ha dit: '<em>És probable que el Sr. Jové fos un emigrant retornat ('indiano') que hagués estat allí</em>'.</p> | 41.4672384,2.0843716 | 423540 | 4591032 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94948-007601.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fernando Morales | 99 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94949 | Cases de Pere Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-pere-catala | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil popular i eclèctic, construït a la segona meitat del segle XIX, que acull dues cases aparionades. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica, amb un mateix esquema per a cada casa en base a dos eixos d'obertures que s'inverteixen a cada costat. Totes les obertures són d'arc de mig punt rebaixat i emmarcades amb una faixa engaltada. A la casa número 18 a la planta baixa,hi ha el portal d'entrada a l'esquerra i un finestral a la dreta. Al primer pis hi trobem un balcó i una finestra.</p> <p>A la casa número 19 a la planta baixa hi ha el finestral a l'esquerra i el portal a la dreta. En aquest cas es conserva la porta de fusta massissa, de doble fulla, així com la porta interior amb vidriera i arrambador de rajoles blaves. Al primer pis hi ha una finestra (cega) i un balcó.</p> <p>La façana queda emmarcada per dues pilastres als extrems de la planta baixa que acaben en una cornisa menuda i un sòcol que sobresurt a la planta primera. Al primer pis les faixes laterals adopten la forma de falsos carreus, mentre que el parament és decorat amb esgrafiats florals. Els dos edificis estan coronats per un fris amb motllura que dibuixa rombes horitzontals.</p> | 08205-77 | Plaça de Barcelona, números 18 i 19 | <p>El 16 de juliol de 1871 Pere Català Farrès va sol·licitar permís d'obres per construir aquest edifici, seguint els plànols confeccionats per Agustí Mas, mestre d'obres.</p> | 41.4697849,2.0823369 | 423374 | 4591316 | 1871 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94949-007701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94949-007702.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agustí Mas (mestre d'obres) | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94950 | Casa de Pau Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pau-vilardell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | En aquests moments està sent reformada (setembre de 2023). | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, construït a la segona meitat del segle XIX i decorat amb alguns elements classicistes. Consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana presenta una distribució simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dos grans portals, amb porta de fusta de doble fulla. Al primer pis hi trobem dos balcons i, entremig, una doble columna d'estil corinti esgrafiada que marca l'eix de simetria. Les obertures de la planta baixa són fetes amb arc carpanell i, al primer pis, amb arc rebaixat. Totes queden emfasitzades amb un emmarcament engaltat fet amb maó. El ràfec és format per una cornisa classicista suportada per petites mènsules.</p> <p>La façana va perdre la balustrada que tenia al coronament, tal com indicava el planejament urbanístic d'aquesta plaça. Aquesta balustrada consta en els plànols del projecte.</p> | 08205-78 | Plaça de Barcelona, núm. 5 | <p>El 21 d'agost de 1868 Pau Vilardell va demanar permís d'obres per construir un edifici segons plànols de Josep Lacueva Sanfeliu, mestre d'obres de Sabadell.</p> <p>Aquest edifici va ser la seu del Club Muntanyenc. L'any 2023 és objecte d'una reforma.</p> | 41.4694020,2.0817700 | 423326 | 4591274 | 1868 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94950-007801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94950-007802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94950-007803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94950-007804.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Lacueva Sanfeliu (mestre d'obres) | Aquesta casa també es coneix com a Cal Peret dels Bous. | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||
| 94951 | Casa de Tomàs Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-tomas-pla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de dos cossos construïda a la segona meitat del segle XIX. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. La façana principal dona a la plaça Barcelona, i la façana posterior al carrer Dos de Maig, amb pati a la part del darrere. L'immoble segueix la parcel·lació tradicional de les cases urbanes situades a l'eixample de la plaça Barcelona. La façana té una longitud entre quaranta-tres i quaranta-cinc pams.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un finestral al cos de l'esquerra i un portal d'entrada a l'edifici al cos de la dreta. Les obertures segueixen una tendència academicista, emmarcades amb bandes de color morat i coronades amb amb arcs escarsers on es destaca la dovella central. Al primer pis hi trobem dos balcons, amb barana d'estil noucentista i les llindes i impostes motllurades. Al nivell de les golfes hi ha dues finestretes. A aquesta alçada una cornisa recorre el nivell a mitjana altura de les finestres i les emmarca per la part superior. El coronament es resol mitjançant una cornisa i una balustrada superior feta amb peces de ceràmica, entre pilastrons.</p> <p>Segons el projecte de l'arquitecte Emili Sala, la part esquerra de la planta baixa era un celler i la part dreta un vestíbul comú al celler i a l'habitatge on hi havia unes escales per accedir al primer pis. Al final del celler hi havia una quadra per al bestiar i la comuna. A la primera planta hi havia les estances de la casa, com ara la sala i l'alcova. També hi havia un magatzem de llegums i fruites i, en el terrat, una altra comuna.</p> | 08205-79 | Plaça de Barcelona, número 11 | <p>Aquest edifici fou construït segons projecte de l'arquitecte Emili Sala Cortés per encàrrec de Tomàs Pla Grau. El promotor va demanar la llicència d'obres el 17 d'abril de 1873.</p> | 41.4693658,2.0822164 | 423363 | 4591270 | 1973 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94951-007901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94951-007902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94951-007903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Cortés | El renom d'aquesta casa és Cal Sist. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94952 | Casa de Joan Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-navarra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici de dos cossos que inclou dues cases d'estil popular, construïdes a la segona meitat del segle XIX i que en un principi eren separades. Consta de planta baixa més pis, amb teulada a doble vessant. Aquest edifici segueix la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos emprat en l'eixample de la plaça Barcelona.</p> <p>La façana presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment hi ha un portal de punt rodó adovellat que es va incorporar a l'immoble en la reforma d'unificació feta a la dècada de 1950. Procedeix de la casa del carrer Major número 9. A la dreta de la façana hi ha un finestral. Al primer pis hi ha dos balcons amb baranes de forja. Les obertures estan emfasitzades amb una faixa en la llinda i els brancals. En el cas dels balcons del primer pis el remat és amb un frontó triangular sobre l'obertura.</p> <p>El coronament de la façana conté un fris motllurat amb dos òculs de ventilació del sostremort. Entre els dos òculs, just al centre, hi consta l'any de construcció: 1872. </p> | 08205-80 | Plaça de Barcelona, número 12 | <p>L'arquitecte Emili Sala Cortés va projectar dues cases a la plaça de Barcelona, número 12, per encàrrec de Joan Navarra. La llicència d'obres data del 6 d'agost de 1871 i segueix la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos de l'eixample de la plaça de Barcelona. A la dècada de 1950 van ser reformades les dues cases per unificar-les.</p> | 41.4694012,2.0823078 | 423371 | 4591273 | 1872. Reforma: dècada 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94952-008001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94952-008002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94952-008003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Parc Nacional | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Cortés | Els renoms de la casa són: Cal Navarra, Cal Guillem i Ca la Marieta Lleté. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2132 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94963 | Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-0 | XXI | Es tracta d'una rèplica col·locada el 2006. L'escultura original, obra de Josep Maria Brull va quedar malmesa arran d'un acte vandàlic l'any 2004. | <p>Escultura de sant Francesc d'Assís està situada al mig de la rotonda de la plaça homònima. L'element està realitzat en polièster que imita pedra i està col·locat sobre una peanya feta de maons. Les mides de l'escultura són 40x30x142 cm i de la peanya 40x40x43 cm. </p> | 08205-81 | Plaça de Sant Francesc | <p>L'escultura de Sant Francesc va ser col·locada el 27 de juliol de 2006 obra de l'escultor Miquel Adell, que va fer una rèplica de l'escultura de Josep Maria Brull Pagès que va quedar malmesa després d'un acte vandàlic l'any 2004.</p> <p>L'autor de l'escultura original és Josep Maria Brull Pagès (Ascó, 1907 - Ripollet, 1995). Va ser escultor, ceramista i mestre. Va estudiar a la Llotja i a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, on va ser deixeble d'Antoni Vila Arrufat. I, posteriorment. Es va desplaçar a Olot on es va formar amb Josep Clarà, entre altres. Va ser professor de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell durant més de trenta anys. Va exposar la seva obra, per exemple, a Sabadell, Barcelona, Tarragona, Madrid i París.</p> <p> </p> | 41.4767203,2.0873214 | 423798 | 4592082 | 2006 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94963-008102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94963-008103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Miquel Adell | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94964 | Portal de Ca l'Eugeni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ca-leugeni | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p>Portal d'època medieval, de procedència desconeguda i que ha estat reaprofitat com a porta d'una finca al carrer de Santa Joaquima. </p> <p>És un portal de mida relativament gran, format per brancals de pedra escairada i rematat amb un arc carpanell fet per diverses dovelles. L'arc sembla cronològicament posterior als brancals, els quals podrien datar-se als segles XIV-XV. La porta és de doble fulla, clavetejada, i amb un picaporta de ferro.</p> | 08205-82 | Carrer Santa Joaquima, núm. 14 | 41.4740868,2.0810788 | 423273 | 4591795 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94964-008201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94964-008202.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 94965 | Gran avió d'hèlix vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-avio-dhelix-vermella | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Escultura que representa un gran avió amb hèlix vermella, de ferro pintat i filferro, situat a l'avinguda de Torre Blanca, davant del Policlínic, amb les següents mides: 1000 x 520 x 57 cm. </p> <p>Forma part d'una promoció urbanística realitzada per Promusa, una empresa constructora municipal, que va ser projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, que va encarregar una escultura a Josep Maria Riera Aragó dins la sèrie sobre hèlixs i avions. Segons Andreu Dengra (2002): <em>'Riera i Aragó creà per a aquest espai una gran hèlix, a la qual el títol fa referència; mentre que l'avió es troba indicat per una part, un cercle que pot fer referència a la roda, que crea un joc metonímic entre la part i el tot</em>'.</p> | 08205-83 | Avinguda de la Torre Blanca | <p>L'escultura 'Gran avió d'hèlix vermella' de Josep Maria Riera Aragó va ser realitzada el 1991 i inaugurada el 30 de gener de 1992, al mateix moment que l'edifici de serveis de davant.</p> | 41.4712309,2.0899330 | 424009 | 4591470 | 1991 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94965-008302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94965-008303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Riera Aragó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94966 | Pont gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont de l'antiga carretera de Gràcia a Manresa que travessa la riera de Sant Cugat, avui soterrada. Originàriament constava de tres ulls, dels quals avui només n'hi ha un de visible.</p> <p>És format per voltes obliqües de canó rebaixat recolzades sobre pilars de pedra escairada, procedent de la pedrera de Can Xandri. Els esperons són obrats amb maó disposat en semicilindres que estan rematats amb mitjos cons. Una imposta de tres filades de maons serveix com a punt d'arrencada de la volta. Les voltes dels tres ulls estan construïdes amb maons, amb la cara prima i llarga a la vista. Per la part externa els arcs queden perfilats amb tres filades de maons a sardinell, amb la cara petita i prima a la vista.</p> <p>A la dècada de 1960 la plataforma superior es va eixamplar, però es van mantenir les baranes metàl·liques originàries, d'estil noucentista.</p> | 08205-84 | Carrer de Francesc Moragas | <p>Pont construït per la Mancomunitat de Catalunya que permetia el pas de la carretera de Gràcia a Manresa per sobre de la riera de Sant Cugat. En origen les voreres eren més estretes, però quan es va cobrir la riera van ser eixamplades, bo i mantenint les baranes d'estil noucentista. Aquestes obres es van realitzar a la dècada de 1960. Aleshores dos dels ulls del pont es van cobrir i es va eliminar part de la barana.</p> <p> </p> | 41.4689518,2.0833791 | 423459 | 4591223 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94966-008402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94966-008403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94967 | Mina de Can Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-estape | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La torre està vandalitzada amb grafitis i també amb deixalles fruit de l'existència d'una bateria de contenidors al seu costat. També la reixa d'accés està oberta provocant al seu interior l'existència de deixalles per haver estat, molt possiblement, estatge de passavolants. L'arbre situat al seu costat també l'afecta greument. | <p>Mina que fou construïda l'any 1903 per proporcionar aigua a la casa can Estapé, a un molí fariner i a una fàbrica. Fou excavada als llims quaternaris de la llera geològica de la riera de can Volpelleres. Constitueix un sistema amb tres pous de captació d'aigua que estan units per una mina artificial. La galeria de la mina, que fa l'amplada i l'alçada d'una persona, és revestida amb parets de maó i coberta amb volta, també de maó.</p> <p>El pou nord té una profunditat aproximada de 12,60 metres, i la torre en superfície que hi dona accés, que encara es conserva, té una alçada de 8 metres. La construcció és obrada amb maó i té accés per un portal d'arc rebaixat. A la part superior hi havia un molí de vent. Segons uns estudis geològics, la profunditat del pou podria ser major. El fet és que probablement acumula runa al fons i se'n desconeix la seva profunditat real. </p> <p>El pou central ha quedat tapat pel paviment de l'aparcament del carrer Salvador Espriu, i el pou sud està sota el paviment de la calçada del carrer abat d'Armengol.</p> | 08205-85 | Carrer de Salvador Espriu | <p>La mina de Can Estapé va ser construïda el 1903. Proporcionava aigua a la casa can Estapé, a la plaça de Pep Ventura, i també al molí fariner Estapé i a una fàbrica annexa. El molí, que era de vent, va estar en funcionament fins al final de la Guerra Civil Espanyola. Aleshores s'hi va introduir una bomba elèctrica de pistons. El 1958 la mina van ser netejada i segurament ampliada.</p> <p>El 1960 l'aigua només s'utilitzava per a la casa i els horts. El 1987, amb motiu de la urbanització del sector de Coll Favà, es van tapar els pous sud i central. Finalment, el 2005, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va adquirir la mina en compensació per una actuació urbanística.</p> | 41.4756120,2.0823367 | 423380 | 4591963 | 1903 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94967-008502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94967-008503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94967-008504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94967-008505.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94968 | Molí de vent del carrer dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-carrer-dels-pous | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'un antic molí de vent, construït l'any 1902, que servia per extreure aigua de rec destinada als horts d'una casa de pagès. La torre és de planta quadrada i obrada amb maó. La part inferior presenta una base més ampla. El coronament és decorat amb una motllura de maons en punta i maons de pla, amb modillons fets també de ceràmica. El cos de la torre és encerclat per tres anelles de ferro que el reforcen. No s'ha conservat la maquinària a la part superior, que devia ser la pròpia d'un molí de tipus americà, amb roda de multipala, característica de finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08205-86 | Plaça de Sant Antoni i passatge de Sant Antoni | <p>Aquest molí fou construït el 1902. Era propietat de la casa del carrer dels Pous números 11-13; una casa que formava part del petit nucli de Masrampinyo, juntament amb dues cases més. La torre del molí va ser aixecada amb maons del forn de Ramon Riera Abadal.</p> <p>Aquesta va ser una de les darreres infraestructures d'extracció d'aigua per regar horts que va estar en funcionament.</p> | 41.4687978,2.0792380 | 423114 | 4591210 | 1902 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94968-008602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94969 | Molí de vent de l'avinguda Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-lavinguda-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La part superior del molí presenta esquerdes i li manca la maquinària per elevar l'aigua. | <p>Torre d'un antic molí de vent destinat a l'extracció d'aigua per al rec d'horts. La torre té forma cilíndrica, és obrada amb maó i arrebossada. A la part superior és rematada amb una cornisa feta amb maó de pla, amb modillons ceràmics.</p> <p>Li manca la maquinària per elevar l'aigua i la roda a la part superior, que devia ser la pròpia d'un molí de tipus americà, amb roda de multipala, característica de finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08205-87 | Avinguda de Can Volpelleres (al costat de la Comissaria del Cos de Mossos d'Esquadra) | 41.4797471,2.0758746 | 422845 | 4592428 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94969-008702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94969-008703.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94970 | Casa del carrer Major núm. 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos d'estil popular, construïda al segle XIX o principis del XX però que conserva als baixos elements constructius probablement anteriors. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla.</p> <p>La façana presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures, tot i que els baixos s'han modificat per adaptar-los a un ús comercial. Tot i això, es conserva el portal originari, a l'esquerra. Al primer pis hi ha dos balcons; i al segon, una finestra i un balcó. El ràfec és una motllura amb un fris a sota que conté dos òculs de ventilació del sostremort i, a sobre, una cornisa de teules àrabs.</p> <p>A l'interior de l'establiment comercial es conserva una arcada de pedra que fa tot l'ample de la crugia. És característic de les edificacions anteriors al segle XVIII.</p> | 08205-88 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Aquest edifici fou construït probablement al segle XIX o començament del XX. El 1998 es va reformar íntegrament.</p> | 41.4730532,2.0825404 | 423394 | 4591678 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94970-008801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94970-008802.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94971 | Cal Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabanas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa urbana de cos que fou substancialment reformada el 1954, quan s'hi van introduir els elements historicistes que avui la decoren. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal es distribueix en base a dos eixos d'obertures no simètrics. A la planta baixa hi ha un local comercial que té el seu accés sota una gran arcada d'arc rebaixat. L'arc, amb els seus elements decoratius, com ara els capitells gòtics, s'hi va afegir el 1954. Al centre de l'arc hi ha l'escultura d'un bust femení amb elements vegetals, obra de Francesc Cabanas, de l'any 1995. És una al·legoria a la pintura, ja que la botiga en qüestió està dedicada al sector de les arts. A la primera planta hi trobem un balcó i una finestra. Les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra bisellada (incorporats també el 1954) i les llindes estan decorades amb petits escuts heràldics. Al segon pis hi ha dues finestres amb carreus de pedra bisellada i amb ampit sobresortint. </p> <p>El ràfec és format per una cornisa amb modillons. El coronament de l'edifici conté, al centre, una cartel·la en forma de mitja esfera amb la inscripció 'Cal Cabanas 1954'.</p> | 08205-89 | Carrer Santiago Rusiñol, número 54 | <p>Aquesta casa, que tal vegada és originària del segle XIX o principis del XX, fou substancialment reformada el 1954 per tal d'ajustar-la a la nova alineació de façanes del carrer Santiago Rusiñol. La reforma va consistir en construir un gran arc rebaixat a l'ample de l'edifici i col·locar a la façana diferents elements arquitectònics d'estil historicista, com els carreus en els brancals i les llindes en les obertures, així com les motllures gòtiques en l'arcada d'accés al local comercial.</p> <p>El 1995 la botiga de belles arts Cabanas, que estava instal·lada al soterrani de la casa veïna des del 1978, es va ampliar i va ocupar el local comercial.</p> | 41.4729592,2.0841917 | 423532 | 4591667 | 1954 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94971-008901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94971-008902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94971-008903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94971-008904.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94972 | Creu trencada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-trencada | <p>Museus de Sant Cugat (2011). <em>Informe sobre els danys ocasionats a la creu de terme dels Jardins de Llevant del Monestir</em>.</p> | XXI | <p>Creu situada prop de l'entrada al monestir de Sant Cugat. És de factura moderna, en substitució d'una creu anterior.</p> <p>A la part superior hi ha la creu, pròpiament, que és de pedra. És una creu llatina, de 70 x 60 cm i 15 cm de gruix, amb els braços de secció vuitavada. Està esculpida pels dos costats: en una cara hi ha el Crist i, a l'altra, la Mare de Déu amb el Nen Jesús. A la part inferior, la base i la columna de la creu han estat confeccionades amb acer patinable.</p> | 08205-90 | Passeig de Francesc Macià amb el carrer la Torre (Jardins de llevant del monestir, prop de la torre mirador de la muralla del monestir) | <p>En aquest entorn ja hi ha documentada una creu al segle XVI. Estava estava situada en el camí de Cerdanyola a Montcada, a llevant del monestir de Sant Cugat. El 1786 fou col·locada sobre la tanca dels horts del monestir.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola la creu va ser enderrocada. Poc després, a la dècada de 1940, mossèn Antoni Griera, president del patronat del Monestir de Sant Cugat, va encarregar a l'escultor Antoni Agraz una nova creu per col·locar-la a la muralla del monestir, en substitució de l'anterior. Aquesta creu, motllurada, estava feta amb pedra artificial i ciment. L'interior era ciment bast, i l'exterior era fet amb ciment griffi.</p> <p>El 1968 va ser enderrocada una part de la tanca del monestir i la creu va ser recollida per un membre del Club Muntanyenc. L'any 2003, amb motiu de l'adequació dels jardins de llevant del monestir, i a petició de la comissió de patrimoni del municipi, la creu va ser instal·lada a la via pública sobre una columna d'acer patinable, seguint el projecte dels arquitectes Fierro i Montcau. Incloïa el collarí de la creu que uneix les dues parts, de datació desconeguda. El 4 de juny de 2011 un vehicle es van encastar contra la creu, que es va tornar a trencar, i no se'n van conservar les restes. Aleshores, entre els anys 2011 i 2012, se'n va fer una rèplica. El collarí de la creu es conserva al museu.</p> | 41.4736306,2.0862476 | 423705 | 4591740 | 2012 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94972-009002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94972-009003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94973 | Pavellons del Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavellons-del-centre-dalt-rendiment-esportiu-car | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALCELLS COMAS, Ricard. “Pabellones poliderportivos del Centre d’Alt Rendiment Esportiu”. <em>On monográfico</em>, 1991, p.98-105.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de recent construcció i d'estètica contemporània que acull el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR). Consta de dos pavellons de volumetria cúbica, molt similars però de diferents alçades. Són de planta quadrada i amb teulada a quatre vessants.</p> <p>A la planta baixa es localitzen els accessos. Les parts inferiors dels murs acullen amplis finestrals que proporcionen llum a l'interior. Els cossos dels edificis, confeccionats amb maó vermell, queden marcats per unes franges horitzontals, sense obertures. La part superior presenta una cornisa en forma de marquesina. La coberta és una construcció metàl·lica d'acer nervat a quatre aigües.</p> | 08205-91 | Avinguda alcalde Barnils, números 3-5 | <p>Els pavellons del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat van ser projectats per l'arquitecte Ricard Balcells. El centre va inaugurar-se l'octubre de 1987. Aquest equipament esportiu es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992. </p> <p>Ricard Balcells és un arquitecte català nascut el 1954. Entre els anys 1981 i 1988 va treballar a la Direcció General d'Esports de la Generalitat de Catalunya. Ha estat professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (UPC). Va guanyar un premi FAD l'any 2011. S'ha especialitzat en equipaments esportius, com el CAR de Sant Cugat (1990), la piscina municipal de Sant Sadurní d'Anoia (1999), la piscina municipal coberta de Blanes (2007) o la piscina municipal de Colindres (2011), entre d'altres.</p> | 41.4828015,2.0788732 | 423099 | 4592764 | 1987 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94973-009102.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ricard Balcells | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94974 | Mercat Vell (Mercat Municipal Pere San) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-vell-mercat-municipal-pere-san | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASSAGUÉ OLIART, Josep (1991). “Restauración del Mercado Municipal de Pere San”. <em>On monográfico</em>, 1991, p.10-11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil modernista que acull un dels mercats de Sant Cugat. Situat en un desnivell de la plaça i del carrer, és una construcció de planta rectangular que consta de dues plantes. L'edifici adopta la forma d'una nau àmplia, que és obrada bàsicament amb maó vist i compta amb encavallades de ferro, un element que és tradicional en el modernisme i noucentisme català.</p> <p>La façana on hi ha l'accés principal (que és al costat llarg de l'edifici) és decorada amb detalls de rajola ceràmica en blau i blanc. Destaca l'ús del totxo, que s'utilitza a bastament per perfilar diferents elements: a la part superior les obertures de llum i de ventilació en forma de trapezi, les pilastres que emmarquen la façana principal o les pilastres i falses finestres i arcades dels murs testers. </p> <p>L'accés al mercat es realitza a través d'una marquesina de ferro i vidre. L'actual és de forma cúbica i força diferent de la que va dissenyar l'arquitecte Enric Mora, però acompleix també la funció de permetre veure el rellotge. El rellotge està fet amb ferro forjat i ceràmica. Al seu damunt, coronant la capçalera, conté un penell, també de ferro forjat, amb una campana, un parallamps i una sageta amb l'escut de Catalunya.</p> <p>L'interior de l'edifici conserva l'estructura originària, però ha estat adaptat i transformat a les noves necessitats comercials dels mercats.</p> | 08205-92 | Plaça de Pere San | <p>A finals del segle XIX va ser enderrocada l'antiga església parroquial de sant Pere d'Octavià a causa del seu mal estat de conservació. En el solar el 1912 s'hi va construir un mercat, obra de l'arquitecte Ferran Cels. El 1926 el mercat va ser ampliat amb una nau idèntica a la primera, obra de l'arquitecte Enric Mora. Va ser en aquest moment quan es va construir el porxo i la marquesina de vidre que protegeix l'entrada a l'edifici. </p> <p>A la dècada de 1980 el mercat va ser reformat segons projecte de l'arquitecte Josep Massagué Oliart. L'objectiu era restaurar l'edifici i dotar el mercat dels serveis necessaris. En aquesta intervenció es va restaurar la marquesina de ferro i vidre armat de l'entrada principal. Tenia forma de superfície reglada similar a un paraboloide hiperbòlic (de fet era un capialçat de Marsella). Havia estat dissenyada per l'arquitecte Enric Mora i permetia veure el rellotge i el rètol. Entre els anys 2013 i 2014 es van fer noves obres de remodelació. S'hi va introduir el servei de restauració, cosa que va provocar un cert canvi d'ús de l'edifici. A més, es van obrir els panys opacs, es va intervenir en les xemeneies i es va substituir la marquesina de vidre, entre d'altres.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès, i ho va ser fins la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Ceravalls, entre d'altres. I la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4728386,2.0820540 | 423353 | 4591656 | 1912 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94974-009201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94974-009202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94974-009203.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels (1912); Enric Mora (ampliació 1926). | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94975 | Pont de Can Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-ubach | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Hi ha molta vegetació al seu entorn. | <p>Pont de l'antiga carretera de de Molins de Rei a Caldes de Montbui que travessa per sobre del torrent de can Badal. Consta de tres ulls, amb voltes obliqües de canó rebaixat. Les voltes són recolzades sobre grans piles de pedra amb esperons de forma semicilíndrica. La pedra d'aquesta part, de color granatós, fou extreta de les pedreres del municipi proper de Castellbisbal. En canvi, el paredat de l'interior del pont està fet amb pedra procedent de les pedreres de la Mina Berta, situades també força a prop. Els esperons són coronats amb mig tronc de con rebaixat, sobre una senzilla motllura. Les voltes dels tres ulls són perfilats en la seva cara externa amb arcs de maons col·locats a sardinell, amb la cara petita i prima vistes.</p> <p>Molt a prop, a la riba esquerra de la riera, hi ha un mur de contenció amb bancades alternes, fet amb paredat comú, que servia per evitar la caiguda de vehicles.</p> | 08205-93 | Carretera C-1413 de Molins de Rei a Caldes de Montbui. Paratge de Can Ubach. | <p>Aquest pont fou construït als primers decennis del segle XX, en temps de la Mancomunitat de Catalunya, amb motiu del programa de construcció d'una xarxa de carreteres. Es troba en l'antic traçat de la carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui. El pont va ser dissenyat amb piles i voltes semblants al Pont Gros, al nucli de Sant Cugat. Aquest pont i el seu traçat immediat va estar en ús fins a la dècada de 1970, quan es va construir una variant de la carretera. Pren el nom de Can Ubach per una antiga masia, enderrocada a la dècada de 1970, que estava situada a 50 metres del pont.</p> | 41.4659483,2.0300279 | 419001 | 4590938 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94975-009302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94975-009303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94976 | Casa d'Isidre Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-disidre-ribatallada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos de disseny molt senzill que incorpora algun element ornamental d'interès, especialment el relleu del coronament. Disposa tan sols de planta baixa.</p> <p>La façana consta d'una porta i una finestra remarcats per una banda al voltant de les obertures. El parament és arrebossat a imitació de carreus. A la llinda de la porta hi ha les inicials 'I.R.' esgrafiades. El coronament es resol amb un acroteri de perfil curvilini, a l'estil barroc, amb un plafó central en el qual hi ha un relleu de Sant Jordi fet en guix, de ressonàncies modernistes. S'hi pot veure la figura del sant a cavall en acció de matar el drac. A sota hi ha una cornisa amb modillons i una banda amb òculs de ventilació prefabricats de morter.</p> | 08205-94 | Avinguda Josep Anselm Clavé, núm. 7 | <p>Aquest immoble es va construir durant el creixement urbanístic de Sant Cugat al voltant del camí de Valldoreix i de l'estació dels Ferrocarrils en el primer terç del segle XX. </p> <p>El promotor fou Isidre Ribatallada, que va demanar el permís d'obres el 25 de setembre de 1930, segons projecte de Joan Masdeu, mestre d'obres. Es pretenia construir un habitatge i també un magatzem en dos solars limítrofs. Segons els plànols, la façana del magatzem era idèntica a l'edifici, excepte en l'amplada del portal, que tenia 230 centímetres. El permís d'obres fou concedit el 22 d'octubre de 1930.</p> <p> </p> | 41.4712751,2.0804218 | 423215 | 4591484 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94976-009401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94976-009402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94976-009403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94976-009404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joan Masdeu (mestre d'obres) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94977 | Font de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-barba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>COLL, X. (1963). <em>Fuentes de las montañas de Barcelona</em>. Editorial Alpina.</p> <p>ROÉ, Gloria; CARBÓ, Carme (1989). <em>Estudi de les fonts del terme municipal de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XIX | L'accés complicat en dificulta les tasques de conservació i la visita | <p>Font que consta d'una petita construcció, situada en un paratge planer i amb arbres. La construcció, que es troba en un talús del torrent de Can Barba, configura un arc de punt rodó, amb un espai interior on hi ha el surtidor, que dona a una pica situada a terra. Exteriorment la construcció és obrada amb maó, amb algunes peces que sobresurten formant una mena de relleu que emmarca la base de l'arc i els costats. L'arc és perfilat amb maó col·locat a sardinell. Sobre el broc hi ha inscrit l'any 1809, situat dins d'un estel circumscrit en una rodona.</p> <p>A banda i banda de la font hi ha bancs de pedra. També es té constància de l'existència d'unes basses, que actualment no són visibles. Aquesta font es nodreix de l'aigua d'una mina.</p> <p> </p> <p> </p> | 08205-95 | Camí de Can Domènec o camí de la Salut, prop de la masoveria de Can Barba. | <p>Aquesta font es va construir l'any 1809. Segons es diu, prop dels bancs de la font hi havia una taula de pedra i del broc rajava aigua a un litre per minut.</p> <p>La masia de Can Barba, que estava situada prop de la font, està documentada al segle XIII. També era coneguda com a can Pi. El 1926 la Companyia de Jesús va construir a la masia diverses estances per adaptar-la com a casa de colònies. Durant la Guerra Civil Espanyola la masia de Can Barba va servir com a polvorí. En abandonar la masia l'exèrcit republicà la va fer volar per tal que no fos aprofitada per l'exèrcit franquista.</p> | 41.4592558,2.0298395 | 418977 | 4590196 | 1809 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94977-009502.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | En el moment de la visita no rajava aigua. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 94978 | Casa del carrer de la Plana de l'Hospital núm. 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-plana-de-lhospital-num-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | A la dreta de la façana hi ha un arranjament de l'arrebossat amb ciment. | <p>Casa d'estil popular construïda al darrer terç del segle XIX, amb una amplada de dos cossos segons la parcel·lació pròpia d'aquesta zona. Consta de planta baixa i pis. La façana actual és fruit de reformes motivades per la unió de dos habitatges.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra a cada banda. En aquesta planta, però, la distribució d'obertures no és simètrica. De fet, es pot observar que la finestra de l'esquerra i el portal han estat modificats. Això es va fer coincidint amb la unió de les dues cases, quan es va tancar un portal. En la part superior, en canvi, la façana té una composició simètrica. Al primer pis presenta dues obertures d'accés a un balcó comú. La façana presenta una decoració que imita carreus als angles i al sòcol. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades a la part superior amb una faixa d'estuc rugós. El coronament de la façana consta d'una cornisa feta de maons i, al damunt, un acroteri dividit en tres parts: la central és de major amplada i amb ondulacions a la part superior.</p> | 08205-96 | Carrer de la Plana de l'Hospital, número 16. | <p>Aquesta casa construïda segons la parcel·lació d'aquesta zona denominada Plana de l'Hospital en el darrer terç del segle XIX.</p> | 41.4743519,2.0833012 | 423459 | 4591822 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94978-009601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94978-009602.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94979 | Portal de l'Hospital del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lhospital-del-monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.21.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Portal de l'antic hospital de pobres del Monestir de Sant Cugat. És amb arc de punt rodó adovellat, amb una dovella central que té en relleu una creu. Està acompanyat al seu voltant de diversos elements arquitectònics de l'antic edifici de l'hospital, que va ser enderrocat. Concretament, una finestra reconstruïda sense gaire fidelitat a l'original i sense reixa, més alguns carreus.</p> <p>La creu esculpida a la dovella central es diu que correspon a l'abat Llupià (1728-1736), però segurament té més a veure amb el concepte de creu com a símbol d'hospitalitat i assistència.</p> | 08205-97 | Carrer de l'Hospital, número 31 | <p>L'hospital de pobres del Monestir de Sant Cugat complia les funcions que marca la regla de Sant Benet d'hospitalitat i caritat. S'hi acollien de manera temporal pelegrins, pobres i malalts. La gestió era realitzada per un monjo almoiner que administrava els ingressos obtinguts gràcies a les rendes generades per les propietats.</p> <p>L'hospital va ser enderrocat l'any 1969 i al seu lloc s'hi va construir un bloc de pisos que aprofità, com a decoració, alguns elements de l'antic edifici: el portal, la finestra sobre el mateix eix i diversos carreus.</p> | 41.4734091,2.0835510 | 423479 | 4591718 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94979-009702.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94980 | Fornícula Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-sant-joan-baptista | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>CARMONA MUELA, Juan (2003). <em>Iconografía de los santos</em>. Ediciones Istmo SL.</p> | XX | <p>Fornícula amb una imatge de sant Joan Baptista situada a la façana principal de la casa de Joan Masachs (Cal Batet), projectada el 1950. L'escultura representa a sant Joan dret, amb una ovella als seus peus i agafant amb una mà la creu com a bastó amb una filactèria, on acostuma a portar la inscripció 'Ecce Agnus Dei'. En aquest cas, però, no s'hi observa.</p> <p>Joan Baptista va ser un predicador jueu que actuava a la zona del riu Jordà, i és venerat com una figura important del cristianisme i com a precursor de Jesús. Cosí segon de Jesús, és considerat com un gran profeta i, segons el Nou Testament, anunciava una figura messiànica més gran que ell: el mateix Jesús, que li va demanar que el bategés. L'historiador jueu romà Flavi Josep parla d'ell.</p> | 08205-98 | Carrer Major, núm. 3 | <p>Aquest immoble està situat al nucli antic de Sant Cugat i ja apareix documentat l'any 1120, quan <span><span><span>era propietat del monestir benedictí de Sant Cugat. Les regnes del municipi les regia el Paborde Major, que tenia el domini senyorial i jurisdiccional del lloc. Alfons I va concedir el monestir el 1173 el dret de fer mercat els dimecres. El 1481 l'infant Joan d'Aragó va vendre la jurisdicció criminal a la família Togores. A principis del segle XV es documenten els límits de la vila, que es corresponen amb el nucli històric.</span></span></span></p> <p>La Casa de Joan Masachs (cal Batet) fou projectada pel reconegut arquitecte barceloní Jeroni Martorell Terrats, el 1950.</p> <p> </p> | 41.4730582,2.0825658 | 423397 | 4591680 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 94981 | Casa del carrer Major número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, d'estil eclèctic que va ser construït el 1879. Consta de planta baixa i dos pisos, actualment amb un local comercial als baixos. La composició de la façana és simètrica, en base a tres eixos d'obertures.</p> <p>A la planta baixa al centre hi ha el portal, que té al damunt una inscripció amb l'any de construcció: 1879. A cada costat té un finestral. Les obertures d'aquesta planta són rematades amb arcs escarsers. Al primer pis hi ha tres obertures d'accés a un gran balcó corregut que abraça gairebé tota la façana. Al segon pis hi ha tres obertures, en aquest cas cadascuna amb un balcó independent. Sota els balcons hi ha uns esgrafiats amb motius vegetals. Els balcons es recolzen sobre mènsules i tenen baranes de fosa. El parament és arrebossat a imitació de carreus, i incorpora unes bandes de color morat que separen el primer i segon pis i la cornisa superior. L'edifici és rematat amb una faixa que incorpora tres òculs decoratius de morter modelat per ventilar el sostremort, una cornisa al damunt sostinguda per petites mènsules i, finalment, una balustrada feta amb peces de morter modelat, entre pilastrons.</p> <p>A la façana hi ha una rajola encastada que diu: 'El soroll i la brutícia són mostres d'incultura'.</p> | 08205-99 | Carrer Major, número 14 | <p>Aquest edifici fou construït l'any 1879. Es tracta d'una casa de renda urbana característica del Sant Cugat del darrer quart del segle XIX. </p> | 41.4729931,2.0828852 | 423423 | 4591672 | 1879 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94981-009901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94981-009902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94981-009903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94981-009904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94981-009905.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94982 | Casa del carrer Major número 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Conduccions de serveis per la façana i signes de degradació de l'arrebossat. | <p>Edifici d'habitatges d'estil popular, entre mitgeres, que compta amb algun detall ornamental d'interès. Consta de planta baixa i dos pisos. El segon és una remunta d'una casa de cossos. La façana té una composició més o menys simètrica en base a tres eixos d'obertures. Els baixos s'han adaptat com a locals comercials.</p> <p>Al primer pis hi trobem tres balcons. Cal destacar l'obertura del balcó central, amb arc rebaixat i llistó d'obra, i també la barana, d'inspiració noucentista. Al segon pis els sostres són baixos i les tres obertures petites i simples. Aquesta part estava destinada a famílies de la classe obrera. La façana està rematada amb una cornisa motllurada, i la teulada és a dos vessants.</p> | 08205-100 | Carrer Major, número 24 | <p>Aquesta casa de renda urbana fou construïda entre els segles XIX i XX. El segon pis és fruit d'una ampliació que es va fer per destinar els habitatges a famílies de classe obrera, sense gaires comoditats.</p> <p> </p> | 41.4730688,2.0833923 | 423465 | 4591680 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94982-010002.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94983 | Casa al carrer Sant Medir número 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-medir-numero-13 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La façana té signes de degradació i brutícia | <p>Casa de cos d'estil popular que ha conservat la tipologia originària i compta amb algun element ornamental d'interès. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>El portal d'accés està situat a l'esquerra de la façana. És rematat amb arc escarser i conserva el portal originari, de fusta i vidre, amb una altra porta de doble fulla a l'interior. Al seu costat hi ha un finestral força gran que no està centrat. Al primer pis hi ha un balcó al centre com a única obertura. Són interessants les serralleries de la finestra (amb barrots de fosa) i del balcó (amb barana de forja). El ràfec que corona la façana és fet amb maons col·locats en punta i té un canal de teules de tortugada. </p> <p> </p> | 08205-101 | Carrer Sant Medir, número 13 | <p>Aquesta casa fou construïda al segle XIX en un solar procedent de la parcel·lació de l'antiga plana del Rampeu.</p> | 41.4725101,2.0849739 | 423596 | 4591616 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94983-010101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94983-010102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94984 | Casa al carrer Elisenda Ribatallada número 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-elisenda-ribatallada-numero-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil popular, de disseny molt simple, que en origen era un habitatge dels porters d'una finca i actualment acull l'Escola Sant Cugat. Consta només de planta baixa.</p> <p>La façana principal, de composició simètrica, presenta tres obertures, amb la porta al centre. Totes les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada, amb la part de la llinda de perfil curvilini. Les reixes dels finestrals arriben fins a les faixes laterals. El parament és arrebossat i, als extrems, conté uns pilars motllurats. El ràfec és format per una motllura de tres llistons que fa de cornisa.</p> | 08205-102 | Carrer Elisenda Ribatallada, número 11. | 41.4667711,2.0833120 | 423451 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94984-94984-010201-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 94985 | Can Delaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delaire | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>Masia tradicional catalana, modificada substancialment en una reforma a la dècada de 1940 i amb diferents cossos afegits. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>En el cos principal de l'edifici a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, que és de punt rodó. Al primer pis hi ha un balcó accessible per una escala situada al cantó esquerre. A la façana hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una galeria de tres obertures amb arcs de mig punt (actualment tapiats) i ampit motllurat amb rajola de color marró. La coberta és a dues aigües.</p> <p>A l'oest la masia conté una galeria porxada. El conjunt queda tancat per un barri, amb murs de grans dimensions rematats per fileres de teules àrabs. El cancell conté un gran portal de fusta de doble fulla, un òcul cec al damunt i presenta una teulada a dos vessants.</p> <p>La masia va ser restaurada el 1941, quan les finestres principals es van modificar, es van fer voltes de rajola, escales i reixa exteriors, així com el tancament del mur perimetral.</p> <p> </p> | 08205-103 | Avinguda de Graells, núm. 83 | <p>L'origen de la masia de Can Delaire es troba en l'antic Mas Alou, documentat el 1150. L'any 1265 va ser adquirit pel monestir de Sant Cugat i, el 1402, formava part dels béns del benefici de Santa Maria. En el segle XIX va ser propietat de Jacint Sanjuan Delaire, regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat (els anys 1832, 1856, 1857 i 1859). L'any 1864 Maria Viver hi va fer col·locar aquest rellotge de sol a la façana, d'estil castellà barroc. El 1941 es va reformar completament la masia. </p> <p>La documentació de la masia va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4886473,2.0662279 | 422051 | 4593425 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010305.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94986 | Portal de l'antiga masia de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-masia-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Portal dovellat procedent de l'antiga masia de Can Volpelleres, enderrocada el 1973. La dovella central conté una inscripció que diu: 'VULPALLERES AN 1709'. Entorn del portal hi ha un frontó decorat amb relleu, d'estil renaixentista, que era de l'antiga masia.</p> | 08205-104 | Avinguda Alcalde Barnils, número 5 (jardins d'entrada al Centre d'Alt Rendiment Esportiu) | <p>Can Volpelleres era una masia històrica, documentada al segle XV i que segurament existia ja des del segle XII. El topònim <em>Vulpaieres</em> està documentat des de l'any 985 per indicar la ubicació d'una peça de terra. A partir de 1161 el topònim es fa servir com a cognom. La masia de Can Volpelleres era un gran edifici amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. En un edifici adossat hi havia una galeria. El conjunt estava tancat per un barri amb una porta al centre que tenia una coberta de teula. La masia va ser enderrocada el 1973. La finestra central del primer pis tenia un marc de pedra d'estil neogòtic que va desaparèixer durant l'enderroc.</p> <p>En els terrenys de la masia s'hi va construir un centre de rehabilitació, el posterior Centre d'Alt Rendiment Esportiu, l'escola Pins del Vallès i el col·legi Viaró.</p> <p>A la masia es va filmar una pel·lícula sobre el Ball del Vano i el Ram en què es podia apreciar la majestuositat de l'edificació.</p> | 41.4847420,2.0782780 | 423052 | 4592980 | 1709 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010404.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm a Xavier Andreu l'accés al recinte del CAR. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94987 | Torre de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre amb dipòsit que servia per abastir d'aigua potable el municipi de Sant Cugat. És una torre de planta rectangular amb teulada a quatre vessants. La teulada és feta amb teula àrab i presenta un ràfec volat sobre mènsules de fusta i dos pinacles a la part superior. La part alta del cos té un rètol fet amb peces de ceràmica blava on es pot llegir '<em>EMPRESA DE AGUAS DE SAN CUGAT DEL VALLÈS'.</em></p> | 08205-105 | Avinguda de Graells, número 83 (Mercantic). | <p>Aquesta torre és un element destacable del patrimoni industrial de Sant Cugat del Vallès. Estava situada en un punt alt i servia per abastir d'aigua potable la ciutat. L'aigua baixava per decantament i havia de tenir prou força per arribar a tots els barris de la ciutat, inclosos el turó de Sant Pere d'Octavià i l'Eixample Sud. Per la seva arquitectura, la torre es pot datar a les dècades de 1920 o 1930.</p> <p>A la dècada de 1930 l'empresa 'Aguas de San Cugat del Vallès SA' era una de les més grans del sector dedicat a l'aigua a Sant Cugat. El 1937, en el marc de la Segona República, es va municipalitzar juntament amb altres empreses d'aigua que existien al municipi. Durant el franquisme es van retornar les empreses als antics propietaris.</p> | 41.4778810,2.0720015 | 422520 | 4592224 | Dècades de 1920 i 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 94988 | Filera de cases al carrer de Santa Maria números 25-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filera-de-cases-al-carrer-de-santa-maria-numeros-25-35 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis cases d'estil eclèctic, amb elements decoratius classicistes, que foren construïdes al mateix temps (1913) segons un projecte unitari, promogut pel matrimoni Domènec Ribatallada. Cada casa consta de planta i pis, amb façanes que es distribueixen en base a un sol eix d'obertures. Les plantes baixes, però, han estat molt modificades per adaptar-se a usos comercials.</p> <p>En un principi a la planta baixa cada casa tenia dues obertures (la porta i una finestra), decorades amb una gran llinda amb relleus. Algunes encara conserven aquesta decoració, tot i que la majoria l'han perdut. Consisteix en una àmplia llinda motllurada que conté un relleu amb un motiu vegetal d'inspiració clàssica. A la planta pis en cada casa destaca un finestral força gran de proporció vertical, amb un emmarcament superior motllurat que descansa sobre uns relleus, i que inclou també un cap de noia al centre, amb una orla de fulles d'acant. El coronament es resol mitjançant un ràfec comú que engloba tla totalitat de les cases, el qual està sustentat en caps de biga recolzats en mènsules amb relleus que adopten la forma d'un grif neogòtic.</p> <p>El sostre de la planta baixa és de volta catalana de maó pla amb aparellat perpendicular a les generatrius de la volta. </p> <p> </p> | 08205-106 | Carrer de Santa Maria, números 25, 27, 29, 31, 33 i 35 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Maria és la continuació del carrer de Baix, el qual va obtenir el nom després de la Guerra del Francès. En un capbreu del segle XIV ja consta que existia aquest carrer. Des del segle XVI consta que hi havia cases, però totes van ser enderrocades amb la renovació urbanística.</span></span></span></p> <p>El 1913 el matrimoni Joan Domènec i Maria Ribatallada van promoure la construcció d'aquest conjunt de sis cases en el carrer, després de l'enderroc dels edificis que hi havia, que ja eren de la seva propietat. </p> <p> </p> | 41.4715294,2.0815351 | 423309 | 4591511 | 1913 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010607.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94989 | Capella de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 149-156.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.52-53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2016). “Sant Medir. L’home, la llegenda, l’aplec”. Gausac 48-49, 2016, p.7-62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 44-47.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SERRA ROSELLÓ, Josep (1983). <em>Ermites del Vallès</em>. E.R. Edicions Catalanes.</span></span></span></span></span></p> | XI | <p>Església rural d'origen romànic o preromànic que està situada a la vall del Gausac, al camí històric entre el pla de Barcelona i el territori de l'actual Sant Cugat del Vallès. </p> <p>Consta d'una sola nau de planta rectangular, amb una sagristia annexa a l'esquerra. Està coberta amb teulada i disposa d'espadanya de dos vans sobre la façana. El portal és de punt rodó i adovellat, orientat a ponent. Al seu damunt hi ha una inscripció que diu '<em>AN DM CCCC XXXX VII</em>' i que es tradueix, amb consens general, com a 'Any del Senyor 1447'. Aquesta data indicaria una reforma important en aquell moment. Sobre la inscripció hi ha un baix relleu amb la Santíssima Trinitat.</p> <p>L'interior és cobert amb volta de canó. Conté la pila baptismal de quan l'església era parròquia, així com làpides sepulcrals amb inscripcions funeràries al paviment. També es conserva el cor, al qual s'accedeix per una escala de cargol.</p> <p>L'església tenia un cementiri al costat on s'enterraven els feligresos de la parròquia, veïns de les masies de la vall de Gausac i Sant Medir.</p> <p>El lloc on es troba és considerada una zona d'expectativa arqueològica per les possibles restes de la rectoria de l'ermita de Sant Medir.</p> | 08205-107 | Camí de Sant Medir | <p>La primera referència documental d'aquesta capella és de l'any 1047, tot i que els primers esments a la vall de Sant Medir són del segle X i se suposa, per tant, que la capella ja existia en aquell moment. A la butlla de Calixte II, de l'any 1120, consta que la capella era propietat del monestir de Sant Cugat. En un principi era parròquia, si bé va passar a ser sufragània a partir del segle XV de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Tenia un cementiri a la façana de ponent. La capella ha estat restaurada per la Penya Regalèssia, de Sant Cugat, que va repicar el revestiment emblanquinat de la façana.</p> <p>Segons diu la tradició, Medir era un pagès que estava conreant faves a l'hort i fou detingut pels soldats romans en època de l'emperador Dacià. Fou martiritzat junt amb Sever, bisbe de Barcelona, al Castrum Octavianum. Al segle XVII la devoció de Sant Medir es popularitzà i es va difondre la llegenda segons la qual el sant, un pagès cristià, despistà els soldats romans que perseguien el bisbe Sant Sever fent florir un camp de faves.</p> <p>Avui dia es manté viu l'aplec tradicional que celebra el miracle cada 3 de març, especialment des de mitjan segle XIX, amb les colles de la vila de Gràcia i d'altres llocs, com Sant Gervasi, Sarrià i Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4435548,2.1213055 | 426598 | 4588370 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010706.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94990 | Casa al carrer Sant Antoni número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-antoni-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Conjunt de dues cases de cos, bessones, representatives de l'estil popular del segle XIX. Consten de planta baixa i pis, amb façana asimètrica perquè el portal del mig no està centrat. Els dos habitatges, però, comparteixen una mateixa composició.</p> <p>Cada casa consta d'una porta i una finestra en planta baixa i un balcó al primer pis, situat en el mateix eix que la finestra inferior. A l'habitatge de l'esquerra, però, s'hi ha afegit un nou portal a l'extrem esquerre. Les portes són de fusta massissa i estan decorades. Les baranes dels balcons tenen baranes de forja. El parament és arrebossat i compta amb un petit sòcol. El coronament de les dues cases és compartit, i consta d'un fris amb dos òculs de ventilació del sostremort i, al damunt, una balustrada de peces de morter modelat, emmarcada entre pilastres que antigament tenien gerros de ceràmica.</p> <p>La porta afegida a la casa de l'esquerra és fruit d'una reforma per crear un pis a cada planta.</p> | 08205-108 | Carrer Sant Antoni, número 20. | 41.4697743,2.0816013 | 423312 | 4591315 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94990-010801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94990-010802.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 94991 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASTOR BATALLA, Isidre (2022).<em> Estudi històric, arquitectònic i artístic Casa de la Vila (pl. de Barcelona, 17 - c. Francesc Moragas, 32-34). Casa Pagesa (Francesc Moragas, 30). Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental.</em></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil eclèctic, construït al segle XIX i reformat el 1931, que és la seu de l'Ajuntament de Sant Cugat. Consta de planta baixa i pis. En destaca una façana de composició simètrica i d'esquema tripartit que conté decoracions clàssiques i romàntiques, amb ornamentació en les obertures i en els balcons del primer pis.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb arc de punt rodó i un finestral a cada banda, també de punt rodó. El portal és flanquejat per sengles pilars d'ordre mixt. Les obertures són decorades amb motllures de tonalitat blanca. El primer pis és la part més treballada. S'estructura mitjançant un ampli balcó amb balustrada, fet de peces de morter modelat entre pilastrons. Totes les obertures d'aquest pis donen al balcó, que és més ample en la part central, on hi ha tres portes rematades amb arc de punt rodó i separades entre columnes. L'obertura central és més ample i elevada que les altres. Als laterals hi ha sengles portals de llinda rectangular, coronats amb un entaulament pla sostingut per mènsules.</p> <p>El coronament de l'edifici és format per un ràfec motllurat subjectat per mènsules que, al damunt, té un acroteri amb una cartel·la que sobresurt al centre, on hi ha un rellotge orlat. A cada banda hi ha balustrades fetes de peces de morter modelat.</p> <p>L'interior de l'edifici és el resultat d'una reforma feta per l'arquitecte Enric Mora l'any 1931. Es divideix en tres cossos. El cos noble és l'originari de l'immoble. Està format per la façana, el vestíbul i la sala d'audiències. El cos central, de planta rectangular, conté un patí central que serveix per donar llum i ventilar l'interior. És on hi ha la caixa d'escala i espais diàfans. Finalment, el cos d'oficines es troba a la part del carrer Francesc Moragas.</p> <p> </p> | 08205-109 | Plaça de Barcelona, número 17; carrer Francesc Moragas, 32-34. | <p>Aquest edifici, construït al segle XIX, havia estat el Rhin, un restaurant i un saló de ball. L'immoble va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès el 1931 per tal d'instal·lar-hi les seves dependències institucionals i administratives. El 24 de juliol de 1931 l'Ajuntament va aprovar el projecte de reforma de l'edifici, de l'arquitecte Enric Mora i seguint el projecte del també arquitecte Elies Rogent.</p> <p>El 1983 va ser reformat el vestíbul. Les obres van consistir a enderrocar diverses parets per tal d'ampliar els espais. També es van restaurar les pilastres de la planta amb forma de creu, els capitells d'estil toscà amb el quart de cercle exagerat i les voltes encruades no estructurals d'aquest espai.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i posteriorment com a titular, fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4696843,2.0823974 | 423378 | 4591304 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94991-94991-010901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94991-010902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94991-010903.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94992 | Penya Blaugrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-blaugrana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GALCERAN SOLANES, Octavi (1995). Can Mates. <em>Gausac, número 6</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Casal del segle XVI que conserva elements decoratius gòtics. És una edificació de de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>A la planta baixa hi ha un portal de punt rodó adovellat i, a la dreta, un finestral rectangular de dimensions força grans (obert posteriorment), emmarcat amb brancals i llinda de pedra escairada. Al primer pis sobre l'eix del portal hi ha una finestra quadrada, també emmarcada amb pedra i, a la dreta, una finestra gòtica geminada situada sobre la finestra de la planta baixa. Entre les parts autèntiques d'aquest finestral hi ha un interessant capitell decorat amb formes geomètriques.</p> <p>A la planta baixa de la casa hi havia el celler, la quadra del cavall, el cup de vi, el menjador i la cuina. A la planta pis hi havia els dormitoris i, a les golfes, es guardaven els productes de l'hort.</p> <p>Aquest edifici havia estat comunicat amb Can Mates, situat a la dreta.</p> | 08205-110 | Carrer de Sant Domènec, número 15. | <p>Aquest edifici està datat al segle XVI. Actualment és la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4732006,2.0812256 | 423285 | 4591696 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011005.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94993 | Cal Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maset-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL, Domènec (2001). 'Ruta d'en Saltells i l'abat Biure'. <em>Gausac</em>, núm. 19, p.41-61.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Casa popular del segle XVI que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària. És un edifici de cos que consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>A la planta baixa un portal dovellat de punt rodó ocupa gairebé tota l'amplada. Les dovelles són de mida molt gran i, a la dovella central, hi ha la següent inscripció: 'LLUIS JANÉ - DE SANT MADIR - MDXLI'. Al primer pis hi ha una sola finestra, centrada i emmarcada per carreus de pedra treballats, amb llinda plana i ampit motllurat. A la planta superior hi ha dues finestres simples, que són posteriors. El coronament de l'edifici és format per una motllura feta de maó i rematada amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. La teulada és a dos vessants.</p> | 08205-111 | Carrer Castillejos, número 15 | <p>La interessant inscripció del portal ens informa del propietari que va fer construir la casa l'any 1541: Lluís Jané, de Sant Medir. Aquesta casa que havia estat habitada per remences. És l'única que es conserva d'un conjunt de quatre cases construïdes al segle XVI, al costat de ponent de l'antic camí de Sabadell, que era l'antic carrer de la Cendra i, actualment, el carrer Castillejos.</p> | 41.4738485,2.0813809 | 423298 | 4591768 | 1541 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94993-011101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94993-011102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94993-011103.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94994 | Casa de Francesca Bracons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesca-bracons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 23.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista amb elements decoratius italianitzants. Consta tan sols de planta baixa, i està envoltat per un esplèndid jardí.</p> <p>A l'entrada hi ha un vestíbul amb sostre elevat. L'accés es fa per un portal de punt rodó, amb porta de fusta i vidre. A cada costat té un finestral rectangular. A la façana hi ha porxos en diferents punts, amb decoracions d'estil clàssic. També hi ha espais porticats amb columnes dòriques als costats de les obertures de les façanes d'accés, laterals i posteriors. És interessant la teulada, que presenta una llanterna amb cúpula decorada, coberta amb teules de ceràmica posades en escata. La llanterna està situada sobre un cos de base octogonal. D'aquest punt central arrenquen les diferents teulades dels cossos laterals, d'estil alacantí, amb faldons i semifaldons.</p> <p>La tanca que envolta el jardí i la casa està construïda amb pilastres rematades amb una motllura en escòcia. Al jardí destaquen dos cedres, no catalogats, de les varietats de l'Atles i de l'Himàlaia.</p> | 08205-112 | Carrer Àngel Guimerà, número 24 | <p>El 1910 Francesca Bracons Panadès va encarregar a l'arquitecte Joaquim Lloret Homs la construcció d'aquest xalet.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Lloret i Homs va néixer a Sarrià el 1890 i va morir a Barcelona el 1988. La seva obra arquitectònica s’emmarca en el noucentisme i el racionalisme. Va ser l’autor de les cases Fàbregues (Montcada i Reixac), Fàbregues (Barcelona), Centre Oftalmològic Barraquer (Barcelona), conjunt de cases Bosch i Canet (Barcelona), Torre San Fernando (Barcelona), la Quinta San Isidro (Barcelona), el Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona) i l’edifici Rancho Grande (Barcelona), entre altres. Molts dels seus edificis estan catalogats a Montcada i Reixac i Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4659169,2.0811426 | 423269 | 4590888 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94994-011201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94994-011202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94994-011203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Lloret Homs | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94995 | Cancell al carrer Elisenda Ribatallada número 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-al-carrer-elisenda-ribatallada-numero-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La torreta de l'esquerra presenta algunes esquerdes. | <p>Cancell de ressonàncies neoclàssiques que forma part de la tanca d'accés al jardí d'una casa del carrer Elisenda Ribatallada. A cada banda de la porta té dues pilastres de planta quadrada amb motllures. A la part superior presenten modillons i una torreta al damunt, de base cilíndrica, feta amb morter modelat. </p> | 08205-113 | Carrer Elisenda Ribatallada, número 17; carrer Bergara, número 40. | 41.4662440,2.0837319 | 423485 | 4590921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94995-011302.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 94996 | Casa al carrer Sant Medir número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-medir-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'edifici ha estat reformat recentment. | <p>Casa construïda probablement de principis del segle XX, amb elements decoratius d'inspiració classicista, que ha estat recentment reformada per transformar la planta baixa en un garatge. Es tracta d'una casa de cos, de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'un garatge i l'accés al primer pis, ambdós rematats amb arcs escarsers. A la primera planta hi ha una balconera, amb reixa de ferro forjat, dividida en tres obertures rectangular mitjançant dos monjos o mainells. Aquests elements consten a la part superior de petites impostes o capitells que suporten una cornisa motllurada que recrea l'estil classicista. La part superior de l'edifici està coronada amb un ràfec motllurat i un davantal corregut.</p> | 08205-114 | Carrer Sant Medir, número 20. | <p>A mitjans del segle XIX el nucli antic s'expandia vers la ramba del Celler. Aquesta casa va ser construïda en un terreny fruit de la parcel·lació de la Plana del Rampeu. L'edifici originari deu ser de principis del segle XX, i fou reformat a principis del segle XXI.</p> | 41.4723169,2.0849444 | 423594 | 4591595 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94996-011402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94996-011403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94997 | Col·legi Santa Isabel (Col·legi de les Monges Franciscanes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-santa-isabel-collegi-de-les-monges-franciscanes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que acull el Col·legi Santa Isabel, d'estil noucentista i amb alguns elements que es poden inscriure encara en el modernisme tardà, per exemple la proposta historicista de la capella. L'edifici consta de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Les façanes són arrebossades en color blanc i s'utilitza el maó com a element decoratiu per ressaltar alguns finestrals, així com la part superior de la capella.</p> <p>L'edifici presenta tres cossos, un de central i dos laterals. El cos central s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb arc de punt rodó i un finestral a cada costat. Tant al primer pis com al segon hi ha tres finestrals de proporcions horitzontals, els de la primera planta són compartimentats en dues o tres obertures. Al cos lateral esquerra hi trobem un portal a la planta baixa, amb arc de punt rodó i, al primer pis, un finestral de proporció horitzontal amb tres obertures. Al segon pis hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó emmarcades amb maó; la central és més elevada. En aquests dos cossos destaca també un ràfec recolzat sobre mènsules.</p> <p>El cos de la dreta acull la capella, que a la planta baixa té un portal de punt rodó. A l'alçada del primer pis hi ha una rosetó i, al damunt, un finestral de tres obertures d'arc de punt rodó igual que el del cos de l'esquerra, amb emmarcament de maó. El remat de la capella és amb arcuacions llombards fetes també de maó, amb un campanar d'espadanya d'un sol ull.</p> <p>Les aules i els diferents espais auxiliars i de serveis es distribueixen al voltant d'un pati central. L'edifici segueix l'estructura de l'arquitectura escolar proposada en temps de la Mancomunitat de Catalunya.</p> | 08205-115 | Rambla de Ribatallada, números 10-12 | <p>El 7 de maig de 1879 una petita comunitat formada per set monges de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció van arribar a Sant Cugat del Vallès per tal de fundar una escola catòlica. El primer emplaçament que van tenir fou a la casa parroquial. Posteriorment van traslladar-se a un edifici de la plaça d'Octavià. Més endavant van instal·lar-se a un edifici de la carretera de Rubí. Així, després de diversos emplaçaments, finalment l'any 1918 Elisenda Ribatallada va cedir un solar per a la construcció del col·legi que encara avui continua actiu. L’any 2021 les germanes franciscanes van cedir la titularitat de l’escola a la Fundació Educat.</p> | 41.4677981,2.0825931 | 423392 | 4591096 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94997-011502.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 94998 | Golf de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/golf-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Es va construir durant el primer terç del segle XX, en el límit del desenvolupament urbanístic dels eixamples de Sant Cugat (en els denominats eixample sud i a l'entorn del camí de Valldoreix). Aquest camp de golf va ser dissenyat per l'anglès Harry S. Colt, un dels més reputats del moment. En un inici es va plantejar com un camp de golf curt, atès que únicament comptava amb nou forats. El 1917 aquests nou primers forats es van completar i es va convertir en el primer camp de golf de 18 forats de Catalunya. Els forats es combinen en diferents recorreguts, que transcorren en un entorn natural.</p> | 08205-116 | <p>El general de l'empresa Catalonia Land Company, el canadenc Frederick Stark Pearson, va arribar a Barcelona amb la idea de crear una xarxa de distribució elèctrica. Pearson va adquirir diverses finques al terme municipal a Sant Cugat el 1912 per construir un ferrocarril entre Barcelona, Terrassa i Sabadell. Entre els terrenys que va adquirir, hi havia la finca i la masia de Can Mora, que era propietat del senyor Ribera.</p> <p>Pearson va fer construir el camp de golf en els terrenys de l'antiga finca, on hi havia hagut unes vinyes. Per aquest motiu, va contractar al millor arquitecte de camps de golf, l'anglès H. S. Colt, que també havia projectat els camps de Muirfield i Pine Valley. El 1919 es va registrar l'entitat New Barcelona Golf Club. En aquell moment aquest camp es coneixia com el Club dels anglesos, atès que hi jugaven els enginyers de la Barcelona Traction Light & Power, coneguda com “La canadenca”. </p> <p>L'any 1934 es va canviar el nom per Sant Cugat Golf Club. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el camp es va confiscar i va convertir-se en el Camp d’Instrucció Premilitar de l’Exèrcit Popular Regular a Pins del Vallès. El va inaugurar Lluís Companys, President del govern de la Generalitat, el 21 de març de 1937. Després de la Guerra Civil, el camp va recuperar les funcions esportives.</p> | 41.4636497,2.0782180 | 423022 | 4590639 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94998-011602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94998-011603.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | BPU | 2025-02-18 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | H.S. Colt | Al golf hi ha una gran diversitat d'arbres, alguns dels quals estan catalogats. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 94999 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Masia tradicional, d'origen medieval, que ha estat força reformada al llarg dels anys, tant a l'interior com a l'exterior. És una edificació de planta baixa i un pis, amb teulada a dues aigües.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, més dues finestres a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres, cadascuna de mides diferents. Només la del centre és situada al mateix eix vertical de l'obertura de la planta baixa. En aquest primer pis hi ha un rellotge de sol. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. Davant de la façana s'hi ha habilitat una pèrgola amb columnes d'estil dòric. La teulada consta d'un ràfec de doble teula.</p> | 08205-117 | Passeig de Can Mora | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XIV. Aleshores es denominava mas Gualenga. Tenia terres en alou i del benefici de Tots Sants, del monestir de Sant Cugat. La masia va ser propietat de mossèn Rialls, notari de Barcelona. Al segle XVII va ser propietat de la família Mora, i d'aquí li ve el nom amb què encara avui es coneix. El 1867 la masia de Can Mora, situada al límit parroquial de Sant Pere d'Octavià, va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>El 1912 Frederic Stark Pearson va comprar la masia de Can Mora i els seus terrenys a través de l'empresa de la qual era gerent, la Catalonia Land Company. Aleshores va encarregar un projecte per construir un camp de golf. Posteriorment la masia va passar a ser propietat de FECSA. El 1974 va ser reformada.</p> | 41.4626547,2.0768079 | 422903 | 4590529 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94999-011701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94999-011702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94999-011703.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95000 | Rellotge de sol de Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mora | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol emplaçat a la façana principal de la masia de can Mora. Consta d'un plafó de rajola ceràmica de mida rectangular en el qual s'hi representa un sol, d'on surt la vareta del rellotge, declinada al sud-est. El plafó té al voltant una orla de color blau i, als laterals i a sota, les línies horàries, que marquen les hores i les mitges hores, de 6:30 a 5:30, amb números romans. A la part inferior del rellotge diu 'Canosa' i 'Joan Vicens Ceramicas'.</p> | 08205-118 | Masia de can Mora. Al Passeig de Can Mora | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XIV. Aleshores es denominava mas Gualenga. Tenia terres en alou i del benefici de Tots Sants, del monestir de Sant Cugat. La masia va ser propietat de mossèn Rialls, notari de Barcelona. Al segle XVII va ser propietat de la família Mora, i d'aquí li ve el nom amb què encara avui es coneix. El 1867 la masia de Can Mora, situada al límit parroquial de Sant Pere d'Octavià, va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>El 1912 Frederic Stark Pearson va comprar la masia de Can Mora i els seus terrenys a través de l'empresa de la qual era gerent, la Catalonia Land Company. Aleshores va encarregar un projecte per construir un camp de golf. Posteriorment la masia va passar a ser propietat de FECSA. El 1974 va ser reformada.</p> | 41.4626206,2.0768512 | 422907 | 4590526 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Sunet Pahissa | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95001 | Casa d'Enric Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-denric-fontanals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Eduard M. Balcells. És una edificació de dos cossos que consta de planta baixa i pis. La façana té una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal, centrat, i a cada banda un finestral. A la primera planta hi ha un balcó central, amb barana d'estil noucentista, i a cada costat del balcó, una finestra. Totes les obertures estan ressaltades amb unes faixes engaltades a la part superior dels brancals i a la llinda. A les parts inferiors aquestes faixes acaben en punta. La teulada, a doble vessant, s'uneix a la façana mitjançant un ampli ràfec volat sostingut per caps de biga.</p> | 08205-119 | Plaça de Pep Ventura, número 5. | <p>El 20 de març de 1922 Enric Fontanals va demanar llicència d'obres per bastir una casa projectada per l'arquitecte Eduard M. Balcells. El permís d'obres fou concedit el 23 d'abril de 1922. Segons sembla, Balcells volia que la casa d'Enric Fontanals fos un edifici destacat en aquest sector urbà. Per això l'edifici va ocupar un solar de dos cosos. Actualment acull un establiment de restauració.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4744635,2.0826765 | 423407 | 4591835 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95001-011901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95001-011902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95001-011903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95002 | Casa Monès (Casa Mònaco) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mones-casa-monaco | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La pèrgola de columnes salomòniques té signes de degradació | <p>Torre burgesa amb jardí, situada a l'avinguda de Gràcia, que bàsicament és el resultat de la reforma en estil modernista que hi va fer l'arquitecte Eduard Maria Balcells l'any 1910. L'edifici consta de diferents volums. El principal és de planta quadrangular i disposa de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica tripartida, amb un cos central que sobresurt lleugerament en alçada i que és ressaltat amb un porxo davanter que aixopluga l'entrada. Aquest porxo és format per peces de morter modelat entre pilastrons i, a la part superior, té un balcó amb balustrada. A cada costat del porxo hi ha un finestral amb llinda modelada amb un relleu inspirat en les fulles d'acant. Aquest és el leitmotiv que trobem repetit o adaptat en la la majoria d'obertures de l'edifici. Al primer pis es manté aquest esquema de tres obertures; en aquest cas la central dona accés al balcó. Sobre cada obertura del primer pis hi ha un conjunt de tres òculs de ventilació del sostre mort amb relleus modernistes. La façana està rematada amb una cartel·la central de formes sinuoses que sobresurt, amb una balustrada feta per peces de morter modelat. Els paraments són revestits amb un estuc a imitació de carreus.</p> <p>La resta de les façanes i cossos segueixen una pauta arquitectònica similar, amb les obertures decorades amb els relleus de fulles d'acant. Al seu interior l'edifici principal es distribueix en base a una caixa d'escala central.</p> <p>Als jardins hi ha una pèrgola sustentada per columnes d'estil salomònic fetes amb peces de ceràmica en cru que s'adapten a la forma helicoidal. Els fusts de les columnes incorporen relleus amb motius noucentistes, barrocs i naturalistes. Els capitells i les bases són d'ordre corinti. La lògia de la piscina té columnes dòriques on se sostenen les voltes d'aresta. També hi ha una altra pèrgola amb columnes d'estil jònic i corinti que emmarquen un nínxol i una font decorada amb el cap d'un lleó. El model de les columnes procedeix d'un retaule barroc de l'església de Santa Maria de Taüll.</p> <p>També és interessant la tanca de la finca, que compta amb elements decoratius noucentistes, tant en la part d'obra com en la forja. A la banda de l'avinguda de Gràcia la tanca és feta amb pilastrons de maó vist que tenen motllures en forma de marcs rectangulars, mentre que la part del paredat és rematat amb un ampit de maons. Els pilastrons tenen un remat d'estil noucentista a la cornisa i a la base per sostenir uns gerros de morter modelat. </p> | 08205-120 | Avinguda de Gràcia, número 50 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p>En aquest solar hi havia un d'aquests xalets, que era propietat de Josep P. Monès. El 1910 va ser reformat i ampliat per l'arquitecte Eduard M. Balcells en estil modernista. A la dècada de 1960 va ser propietat de l'orde de l'Esperit Sant, que va destinar l'edifici a residència d'estudiants. L'Ajuntament de Sant Cugat va comprar l'immoble el 1983 i, des de 1995, té funcions administratives. </p> <p>La reforma realitzada per Eduard Maria Balcells va consistir a incorporar uns porxos amb funció de balcó. També va modificar les obertures de l'edifici, va decorar els murs amb morter modelat amb forma de fulles d'acant sobre un fons d'imitació de carreus. Va fer el remat de la coberta, va col·locar espiralls de ventilació d'estil modernista i la cartel·la amb l'any de la reforma, que inclou les inicials del promotor de l'obra.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4661160,2.0852593 | 423613 | 4590907 | 1910 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012008.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells (reforma de 1910). | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/