Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79248 | Torre del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.</p> | X-XV | Caldria eliminar les restes de construccions annexes i alliberar les estructures primigènies de la torre. | <p>Una recent excavació arqueològica duta a terme per Jordi Morera . MORERA (2005), ha permès identificar algunes de les restes del turó. Malgrat tot, s'ha tractat d'una primera fase d'excavació, on no han estat localitzades restes de la primitiva guardiola medieval, sinó de la posterior torre del telègraf. Després de la recent actuació arqueològica, sabem que les restes de la torre actual queden configurades com una construcció de planta quadrada amb els quatre murs d'igual factura i lligats entre ells. Els murs tenien una llargada de 5.6m (excepte el de septentrió, de 5.4m) i una amplada de 80cm, essent més amples a la base que a les part més altes conservades, configurant una superfície interior de 15.7m2. El mur 06 tancava l'espai per tramuntana, el 07 a sol ixent, la paret 08 a migdia i el mur 09 clausurava la torre a ponent. Consistien en murs de doble paredat de mamposteria formats per blocs de pedra de mida diferent, normalment sense escantonar, falcats entre ells amb pedra petita, i lligats amb morter de calç. Els blocs de pedra no arribaven a aconseguir un seguit de filades regulars. Val a dir que es va poder documentar que tant el parament interior com l'exterior estaven arrebossats amb calç, havent-se perdut gairebé en la seva totalitat. Pel que fa a l'excavació de l'interior, cal destacar que va estar condicionada per l'existència de la fita geodèsica. Aquest vèrtex era construït amb formigó armat, amb unes dimensions d'un metre d'amplada per més de 5m d'alçada; tot plegat formant un pilar de secció quadrangular força pesant. L'excavació arqueològica constatà que la fita es recolzava just a sobre del mur de tramuntana de la torre. Per tant, tot i que no s'ha excavat per sota el pilar, s'evidenciava que tota aquella massa de formigó no es presentava convenientment fonamentada. Per evitar possibles esllavissades, despreniments o àdhuc la caiguda del punt geodèsic militar, es va considerar convenient deixar un marge al voltant de l'estructura, d'un metre de radi, el qual quedaria en reserva. D'aquesta manera l'excavació de l'interior s'ha limitat a la meitat meridional de la torre. Les restes materials recuperades de l'excavació no feien sinó contrastar aquesta dada ja que consistien en ceràmiques vidrades, porcellana, i material orgànic tipus cuir.</p> | 08213-43 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera data en la qual es cita l'existència d'una guàrdia és l'any 976. Es tracta d'una venda d'una vinya ubicada a la Guardiola de Sant Fruitós. A totes les referències documentals localitzades, l'element apareix referenciat com la 'guardiola' de Sant Fruitós. Al llarg de tot el segle XI, aquest tipus d'operació es repeteix en nombroses ocasions, proporcionant, especialment durant la primera meitat d'aquest segle, abundants testimonis de la seva existència. Un total de sis pergamins, deixen constància entre el 1014 i el 1057 de l'existència d'un indret de la parròquia de Sant Fruitós, on es troba aixecada una guardiola. Les referències a la Guardiola desapareixen durant la segona meitat del segle XI i la primera meitat del segle XII, període durant el qual no s'ha pogut localitzar cap document entre els Fons de Sant Benet de Bages, en els quals s'esmenti la Guardiola. Aquesta manca de notícies no s'ha d'interpretar com una desaparició de la construcció, sinó com a producte d'una eventualitat històrica. Potser un examen més exhaustiu de la documentació donaria resultats que permetessin omplir aquest buit cronològic. Durant la segona meitat del segle XII -entre el 1153 i el 1168 - a la documentació apareix l'existència del mas Guardiola, relacionat geogràficament amb l'indret on tradicionalment es trobava la construcció militar. (Doc. 459). En cap document no s'especifica l'indret exacte de la ubicació del mas. Si aquest fou construït aprofitant l'existència de restes d'una construcció militar, o al contrari, va ser aixecat de nova planta en algun indret del turó diferent del que es trobava la torre, és una qüestió que no es pot precisar. Ara bé, sí que es pot relacionar clarament l'existència del topònim de guardiola amb la presència d'un mas que adopta el nom de la construcció. Al segle XIII pertany el darrer document localitzat dins dels Fons de sant Benet de Bages. Es tracta d'un arrendament d'una peça de terra datat el 1295, que es troba ubicada al lloc anomenat Guardiola. Al llarg del segle XIII es té constància d'un mas anomenat Guardiola a les immediacions del turó. Aquest mas no s'ha pogut identificar amb cap estructura moderna, la qual cosa fa pensar que no va tenir continuïtat en el temps, i potser restà rònec durant la Pesta Negra, desapareixent posteriorment. D'altra banda no es pot precisar l'ubicació d'aquest mas, ni saber si era a dalt de turó o als peus d'aquest. El topònim de 'Guardiola' es va mantenir fins la segona meitat del segle XVII. L'any 1601 en un dels capbreus de Sant Fruitós de Bages, es pot apreciar com encara es parla del 'loco vocato guardiola'. Posteriorment, en una data que no aconsegueix precisar, el topònim del turó canviaria pel de 'Sanmartí', cognom de la família propietària dels terrenys on es trobaria ubicada la torre. A part de tota la documentació relacionada amb la construcció medieval, al mateix puig de Guardiola es té constància de l'existència d'una segona torre. A mitjans de segle XIX, a l'indret on hi havia hagut la Guardiola es construí una nova torre, amb una funció destinada a ser el suport del nou telègraf òptic. La majoria de torres de telegrafia òptica a Catalunya es construïren entre el 1848 i el 1853, a càrrec de l'enginyer basc José María Mathé. Per tant, és entre aquestes dates que se situa la construcció de Sant Fruitós. La torre de Santmartí era la primera d'una xarxa de telègraf que comunicava Manresa amb Vic. Es connectava directament amb la torre de Puigterrà de Manresa (punt telègraf precedent) i amb la del campanar d'Artés (punt telègraf següent). Es localitzava a 318msnm, per tant, uns 10m per sobre de l'actual cota (LEN, 2004). Finalment, cal esmentar que a la dècada dels setanta de la passada centúria es construí un vèrtex geodèsic al bell mig de les construccions. Aquesta fita, aconseguida per mitjà de formigó armat, i de varis metres d'alçada per un metre quadrat de superfície aproximadament, afectà enormement les antigues edificacions.</p> | 41.7563300,1.8776700 | 406697 | 4623331 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'espera que el trasllat del vèrtex geodèsic permeti una excavació complerta del recinte. Declarat Bé d'interès cultural. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||
| 79249 | L'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | X-XIII | Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. | <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> | 08213-44 | La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> | 41.7582800,1.8760400 | 406564 | 4623549 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79251 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> | 08213-46 | Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79252 | Can Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueras-0 | <p>AA.DD. (1993). Catàleg de l'exposició de Pintures Alfred Figueres. Palau Moja 14 d'abril -26 d'abril (Barcelona). Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Originalment la casa fou pensada com dos cubs independents. Un de planta quadrangular, i un altre de planta rectangular, col·locats de forma perpendicular, creant una planta en forma de T. Es tractava de cubs de planta baixa i sostre pla, creant una arquitectura totalment arquitravada, molt innovadora, i radicalment diferent a la que s'estava realitzant en aquells moments a un poble com Sant Fruitós de Bages. La casa fou projectada amb un tipus de parament fet en pedra vista, formada per murs de parament irregular. La façana principal es trobava orientada a migdia i l'accés es realitzava per un portal allindat molt senzill. Sobre el cos rectangular disposat en perpendicular, s'ubicava originalment un primer pis amb uns grans finestrals encarats al Nord, que era destinat a estudi de pintura de l'Alfred Figueras. Les necessitats posteriors, especialment l'arribada dels masovers, va obligar a aixecar un primer pis a continuació de l'estudi, sobre el cos quadrangular, i a afegir uns porxos adossats a la façana de llevant de la casa. De forma més recent, l'existència de goteres, va provocar que a la dècada del 1970 la teulada fos reformada convertint-se en uns teulada inclinada, i la casa fos arrebossada i pintada en color blanc. Actualment la casa es troba formada per dos cossos units que conformen una planta rectangular, en la qual sobresurten alguns angles a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, on es combinen diferents cobertes inclinades. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'accedeix mitjançant alguns graons integrats al jardí que precedeixen l'entrada. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat d'estructura molt senzilla, i sense cap decoració afegida. Una altra porta d'accés de les mateixes característiques que l'anterior s'obre a la façana de migdia. A banda d'aquests portals d'accés un seguit de finestrals rectangulars, disposats de forma horitzontal es reparteixen al llarg de tota la casa permetent la il·luminació interior. Al primer pis, destaca d'existència d'un espai que es recau al primer pis, sobre el cos que s'aixeca en sentit N-S, i que sobresurt espacialment de la línia de façana de la resta de la casa. Es tracta de l'estudi del pintor Alfred Figueras. Aquest cos compta amb un balcó afegit que es prolonga un tram de la casa en direcció a la façana Nord. El primer pis s'obre amb un seguit de finestrals també rectangulars disposats en horitzontal, de mida inferior als de la planta baixa. A llevant de la casa, fou afegit un porxo format per tres grans arcades de mig punt, i que es cobreix amb una teulada inclinada. És a l'interior de la casa on millor s'ha conservat l'esperit arquitectònic de Le Corbusier. Destaca l'existència d'una gran sala ubicada a la planta baixa molt il·luminada, al centre de la qual es localitza un cos oval exempt que acull les escales que ascendeixen al primer pis. La resta de la casa ha estat adaptada a les necessitats dels propietaris.</p> | 08213-47 | Sant Fruitós de Bages. Avinguda de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La família Figueras era originària de Sant Fruitós de Bages. Eren pagesos i comerciants. El pare de l'Alfred Figueras va marxar a viure a Barcelona entorn als anys 1910-1915, i amb ell va marxar tota la família. Es tractava d'un home reconegut, que tenia un comerç a Sant Fruitós, i era president de la Cooperativa de pagesos de Sant Fruitós. A Barcelona va establir un petit negoci com a comerciant. L'Alfred Figueras va viure la seva adolescència a Barcelona estudiant dibuix i pintura. Durant els seus estudis va visitar París en diverses ocasions. A Barcelona va militar en partits catalanistes, i degut al seu activisme va ser empresonat. La família va pagar la fiança i l'any 1926, pendent de judici, es va escapar a Argèlia. A Argel va fundar una acadèmia de pintura. Entre d'altres, hi havia entre els seus alumnes alguns arquitectes que treballaven amb Le Corbusier. Ell els va demanar que li fessin uns plànols per construir-se una casa a Sant Fruitós, a uns terrenys que eren propietat del seu pare. Els plànols de la casa foren fets a l'estudi de Le Corbusier d'Argel, però no es té la certesa de que fossin fets per ell en persona. Va tornar a Sant Fruitós l'any 1931, i l'any 1932 va començar a construir-se la casa per etapes.</p> <p>La família va viure fins l'any 1944, passant tota la Guerra Civil en ella. Segons informació oral procedent de la mateixa família, la casa va voler ser destruïda pels nacionals, ja que la seva innovadora forma va fer que la confonessin amb un fortí. A partir del 1944 la família es va traslladar a Barcelona, passant a residir-hi uns masovers. Aquest canvi va provocar reformes a la casa, ja que es va haver d'ampliar. Per evitar les goteres, la casa va patir noves reformes afegint una teulada, i finalment fou arrebossada. Actualment la propietària continua sent la seva filla Clàudia Figueras, filla d'Alfred Figueras, que malgrat residir a Barcelona, la visita freqüentment.</p> <p>El 2019 es va procedir a la compra-venda per part de la propietat i l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages.</p> | 41.7490800,1.8767600 | 406611 | 4622527 | 1932-1933 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També coneguda com a la Casa del Bosquet o la Casa dels Pins. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 79253 | Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-onofre | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats.</p> | XII-XIV | No s'ha excavat | <p>L'indret que dóna lloc a Sant Onofre està situat dalt d'un turonet o puig i envoltat de camps de cultiu i de boscos de pins, a les afores de la urbanització de les Brocardes. Un cop arribats, i al costat de la torre d'electricitat, es veu una petita elevació coberta per vegetació i arbusts i colmatada per gran quantitat de pedres i enderroc en general, que indiquen l'existència d'alguna estructura enterrada. Arran d'un primer estudi ocular de la superfície es pot veure un tram de paret mig soterrada i formada per filades regulars de pedres desbastades i disposades en aparell a trencajunt. La resta de la possible estructura es troba massa enterrada per intentar esbrinar de què es tracta. En l'extrem de llevant, i situada uns metres enllà, hi ha dues estructures més que l'acompanyen: es tracta de les restes d'una barraca de vinya (o cabana de pastor) i d'un munt de terra colmatat per pedres i terres compactades durant anys i que segurament provenen d'alguna acció d'enderrocament precedent. Així doncs, el que sí que està clar és que en aquell indret hi són enterrades les restes d'alguna edificació antiga, ja sigui l'anomenada capella de Sant Onofre o alguna construcció que hi estigués relacionada. En l'obriment d'una rasa en l'indret es va poder veure el citat tram de mur de 1,50m de llargada i 0,70m d'alçada, compost per tres filades horitzontals de blocs de pedra, de mides mitjanes i ben escairats; aquesta tipologia constructiva podria ben bé correspondre a època romànica, a mode d'hipòtesi inicial, i potser foren les restes de l'església de Sant Onofre.</p> | 08213-48 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'església dita de Sant Onofre es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona de Camp de Bages, al lloc anomenat Montpeità. El lloc de Montpeità és documentat a partir del 940 amb diverses grafies i l'església en qüestió no consta documentalment fins el segle XIV, però les poques restes que es poden veure fan creure que pot ser anterior: primerament pel fet de trobar-se al sector oriental de l'actual terme de Sant Fruitós de Bages, que és inclòs en l'antiga parròquia de Sant Benet de Bages, i després perquè en aquesta parròquia existia una vila fortificada nomenada vila de Sant Benet. L'única pista per ubicar aquesta vila és una notícia documental que afirma que es trobava 'al Pujol'. Cal recordar que les restes de Sant Onofre es troben al puig de Sant Onofre, i al seu entorn hi han restes d'un possible hàbitat: ceràmica, molins etc. Així que a tall d'hipòtesi, existeix la possibilitat de que l'església de Sant Onofre fos l'església de la vila de Sant Benet, i que exercia funcions parroquials.</p> | 41.7426200,1.8908700 | 407775 | 4621795 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79254 | Bosc d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dolzinelles | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Proliferació d'abocaments de deixalles, risc d'incendi forestal, freqüentació humana, canvis en la catalogació urbanística del sòl i salinització de les aigües del torrent de la Sala. Proximitat de pol·ligons industrials etc.. Són alguns dels perills que l'amenacen. | <p>Extensió boscosa d'unes 150 hectàrees de superfície. Es tracta dels retalls de bosc més extensos del pla de Bages. Els bosc d'Olzinelles s'estén des de la cruïlla de carreteres de Santa Anna de Claret fins al pont de Cabrianes i s'eixampla fins al mas de les Oliveres. El bosc d'Olzinelles ressegueix una carena que té el punt més alt a uns 300 m. El terreny està format per materials de finals de l'Eocè, però prop de Torruella hi ha terrasses fluvials quaternàries. A la part més alta trobem conglomerats. El fet que el sòl no sigui profund i, per tant, no apte per a l'agricultura ha protegit aquest bosc. L'alzinar proper a l'església d'Olzinelles ha anat desplaçant la pineda. S'hi troba pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea), roure cerrioide (Quercus cerrioides), però l'arbre dominant és l'alzina (Quercus ilex). Com a fet insòlit, al bosc hi ha algunes alzines sureres (Quercus suber). Les plantes pròpies del fenassar, de la jonceda, de la brolla de romaní, de l'alzinar i alguna de la roureda es combinen en aquest espai. El bosc d'Olzinelles és el principal reducte de vegetació espontània del pla de Bages. El seu interès natural radica en el fet de que aquest bosc actua com a corredor natural i alhora com a refugi d'animals que s'alimenten als camps de conreu, rases i marges de l'entorn. El bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fredeluga (Vanellus vanellus) ocupen, sobretot a l'hivern, aquestes planes. La proximitat al Llobregat converteix el boscs en zona d'aturada i repòs per a les aus de pas.</p> | 08213-49 | Olzinelles. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Bosc d'Olzinelles li ve donat pel fet de pertanyer als porpietaris del veí mas d'Olzinelles. Aquest mas i la propera església de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten històricament al segle X-XI.</p> | 41.7705200,1.8947400 | 408136 | 4624888 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79255 | Mas Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-nova | <p>GANDIA, J,; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta originalment quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Actualment l'edifici compta a més de la planta original amb la suma de diferents cossos afegits a ponent i a migdia, conformant una planta irregular. L'edifici ha estat objecte de profundes reformes al llarg de la dècada del 1990, la qual cosa ha transformat considerablement la seva fisonomia original, incorporant els cossos adossats al nucli de la casa, i que eren antigues zones de feina, a l'estructura general de la vivenda. L'edifici també ha estat sobreaixecat, ja que a la façana de llevant s'aprecia encara perfectament la línia de l'antic carener per sota de l'actual, i un antic finestral tapiat. Actualment es tracta d'un edifici de planta quadrangular, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb fileres de carreus força ben disposats. Una fotografia antiga- anys 20- mostra com la casa es trobava en aquest període enguixada, no podent-se apreciar la pedra vista. La façana principal es troba orientada a ponent, i l'accés a la casa es realitza mitjançant un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, que resta pràcticament ocult a causa de les contraportes, i degut també al teuladet superior que el cobreix. Al cantó N-E d'aquesta façana, s'adossa un cos rectangular, que sobrepassa la línia de la façana Nord de la casa, i que s'extén de forma perpendicular al cos central. Es tracta d'una antiga àrea de treball, actualment incorporada a la vivenda. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, orientat a migdia, i que es remata a la part superior amb una galeria formada per un seguit de tres arcades molt rebaixades, que recauen sobre uns moderns capitells de ciment, i que a la vegada es recolzen sobre tres columnes circulars efectuades en maó. A la façana de ponent de la casa hi comptem també amb un gran finestral obert a la planta baixa, amb un gran balcó al primer pis i amb un finestral al segon pis. A la façana de migdia s'adossa un altre cos, antigament de treball, ja que acollia tines a la planta baixa. Aquest cos també ha estat remodelat i integrat a la vivenda, i es caracteritza per la presència d'una altra galeria de quatre arcades al primer pis, efectuades també amb un arc molt rebaixat que recau sobre un capitell de ciment que es recolza sobre un seguit de cinc columnes circulars de maó. Aquesta galeria ja s'aprecia a la fotografia de la dècada del 1920. La façana de llevant és la que conserva més traços originals de l'antic edifici. Pot apreciar-se a la planta baixa un antic portal semicircular que donava accés a zones de treball de la planta baixa. Al costat s'adossa un cos atalussat format per dues grans arcades, i que finalitza a l'alçada del primer pis en una terrassa. Al primer pis resten mostres d'una finestra tapiada a l'alçada del primer pis, i una de nova factura oberta al costat. Al segon pis també comptem amb una finestra original, que devia pertànyer a les antigues golfes, ja que és de reduïdes dimensions. L'interior de la casa ha estat totalment transformat i adaptat com a vivenda moderna. Malgrat tot, al menjador de la planta baixa, encara es conserven dues antigues tines amb les seves boixes, i algunes portes interiors fetes amb maó. Actualment tot el conjunt exterior és envoltat per un mur de tancament als cantons de llevant, migdia i ponent de la casa, que crea un espai interior en forma de pati i jardí.</p> | 08213-50 | Sant Fruitós de Bages. Mas Casa Nova, Crta.N-141-c km. 4,2 | <p>Al 1195 apareix documentat un mas a Sant Fruitós anomenat Casanova, que potser podria relacionar-se amb l'actual. Aquest mas torna a aparèixer en nombroses ocasions al llarg del segle XIII, al final del qual, també es coneix sota el nom de 'Lluerts'. A finals del segle XIV, paral·lelament al mas Lluerts o Casanova , apareix una altra casa anomenada 'La Casa Nova' (1315). Al capbreu realitzat al segle XVIII de Sant Fruitós de Bages, no apareix el nom d'aquest mas, almenys amb aquest nom. PLANS I MAESTRA (2033: 91). Cal pensar que a principis del segle XX, degué patir algunes transformacions, segurament la galeria de la façana de migdia feta amb columnes de maó, i alguns portals interiors també fets en maó. També és possible que fos sobreaixecada en aquest moment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser abandonada a mitjans de la dècada del 1960, començant un greu procés d'enrunament. A principis de la dècada del 1990 la casa fou adquirida per l'actual propietària Sra. Santamaria, iniciant un procés de restauració i transformació fins a adequar-la fins a la vivenda actual.</p> | 41.7476200,1.8644000 | 405581 | 4622378 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva restes de cap estri relacionat amb la vinya, ni tampoc documentació original. Una fotografia antiga de la casa -anys 20- mostra com l'aspecte general de la casa és el mateix que l'actual, a excepció de que aquesta es trobava enguixada exteriorment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, i que no ha pogut ser contrastada, en l'últim moment abans del seu abandonament a la dècada del 1960 dins de la casa es tractaven pells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79256 | Entorn del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-riu-llobregat | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de conservació d'aquest entorn, especialment a la zona dels tres salts. Segons la temporada, la brutícia de l'aigua és important. | <p>El curs del riu Llobregat és el més important que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages, fent-ho en sentit NE- SO. Enmig d'un paisatge llargament transformat i desforestat per les pràctiques agràries durant segles, i fortament industrialitzat en les darreres dècades, l'entorn natural i paisatgístic d'aquest riu suposa una riquesa natural immesurable pel municipi. El principal interès natural de l'entorn del riu Llobregat ve donat per la presència d'un singular bosc de ribera, que no s'aprecia en cap altre riu o torrent, ja que el Llobregat és el curs fluvial més cabdalós del terme. Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, poden superar fàcilment els 20 metres d'alçària. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i això condiciona la distribució dels arbres. Així, al Bages, el salze blanc (Salix Alba) i el vern (agnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'alber (Populus Alba) i el freixe de fulla petita i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms guanyen terreny. La immensa majoria dels oms que podem veure són petits rebrots de soca A més de les espècies citades, a l'àmbit del bosc de ribera podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis en aquest ambient tan acollidor. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). Freqüentment, allà on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís, que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Malgrat que acostumen a ser d'extensió reduïda, presenten diferents estrats i bandes de vegetació i, a més, tenen l'aigua a la vora. Tot això els converteix en petits oasis, sovint enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. De fet, els boscos de ribera són els hàbitats amb una major diversitat d'aus a tot Europa i les densitats poden arribar a ser de 50 ocells per hectàrea. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels econsistemes fluvials, i també d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. La proximitat d'un ambient aquàtic regular en un entorn relativament àrid fa augmentar la riquesa faunística de la zona. En el tram del riu Llobregat que travessa el terme de Sant Fruitós, cal destacar, la bellesa paisatgística del tram conegut com 'Els Tres Salts'. Es tracta de tres indrets propers, ubicats a migdia del terme, sota la partida de Viladordis, on abunda la roca permeten el pas a peu del riu a peu. El primer d'ells és conegut com el 'Pas dels Matxos', i era el pas que a peu comunicava el terme de Talamanca i la riera de Mura amb Manresa i Viladordis. La presència de les roques, salva el desnivell del riu, provocant tres salts d'aigua - el més meridional prop dels polvorins és espectacular- que creen basses, que antigament es convertien en zones de bany i d'esbarjo de la població.</p> | 08213-51 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de bages) | <p>La presència i la importància històrica del riu Llobregat al llarg del temps és ben palesa en la documentació medieval. Amb el nom llatinitzat de 'Lupricatus', apareix documentalment des del 938. D'altra banda cal tenir present que la seva aparició sovint ve relacionada amb limitacions de terres, la qual cosa ens permet una descripció bastant fidel de l'activitat econòmica que la presència del riu afavoria: horts, molins, rescloses, farraginals etc. A partir del segle XIX, la presència d'aquest corrent fluvial important motivà l'aparició d'indústries a la seva vora aprofitant l'energia hidràulica: la fàbrica del pont, la fàbrica de farines, i la fàbrica de Sant Benet en són testimonis. A nivell arquitectònic al terme de Sant Fruitós són diversos els ponts que al llarg del temps han estat aixecats i travessen el riu. El primer d'ells és el pont de Cabrianes, aixecat al segle XIV al límit amb els termes d'Artés i Sallent, li segueixen el pont Nou o de Navarcles, aixecat al segle XIX amb motiu de la construcció de la carretera de Manresa a Vic, a continuació hi ha el Pont Vell construït pels navarclins al segle XIX. També hi ha el pont de Sant Benet, que té el precedent en una antiga palanca, i a continuació el Pont de les Generes, que enllaça els termes de Talamanca i Sant Fruitós.</p> | 41.7346900,1.8836400 | 407162 | 4620922 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79257 | Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes-1 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XI-XX | Enrunat | <p>Restes arquitectòniques del que fou l'antic pont de Cabrianes destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), ubicat a lloc estratègic de pas del riu Llobregat on coincideixen els municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent, Artés, Calders i Navarcles. Les restes del pont romànic són situades al mig del riu, al nord de l'actual pont. Es tracta de tres dels pilars centrals de l'antic pont, fonamentats directament sobre les roques. Els dos pilars del cantó de llevant es troben sencers, i units a la part superior per una arcada, de les quatre totals que devia de tenir el pont original. L'altre pilar- el de ponent- roma sol. Es tracta d'una construcció feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben disposats, que conformen un pilar de planta rectangular, amb dos ràfecs triangulars adossats als extrems, que ascendeixen fins al punt de l'arrencada de l'arc, i que complien les funcions de reforç. Sobre aquests pilars s'alça l'arcada de mig punt que suposa la base on es recolza el camí superior del pont. Al pany de paret que es crea s'obren dues obertures en forma de finestres rectangulars rematades a la part superior per un arc de mig punt. El que devia ser el pas superior del pont, es troba rematat a banda i banda per una barana metàl·lica de la qual només s'aprecien restes.</p> | 08213-52 | Olzinelles. Crta. Bc- 451 km. 1,3 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest pont no apareix documentat fins el 1086 com afrontació d'un alou de Sant Jaume d'Olzinelles, quan encara devia estar en construcció, car el 1090 trobem una donació per l'obra del Pont del Llobregat, i una altra el 1092. D'aquest pont sols en resta, un tros de fonaments d'un pilar al costat esquerre del riu, als peus d'un altre pilar del pont ensorrat durant la guerra civil. BENET (1985:461) Històricament l'existència d'aquest pont es troba lligada al pas de l'antic camí ral per aquest indret. L'antic camí ral passava per la vila de Manresa i menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró, des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere' etc. En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Les actuals restes que s'aprecien vora el pont modern, pertanyen al pont que substituí l'antic pont medieval, i que probablement fou aixecat al llarg del segle XIX, com a consolidació de l'antic pont medieval. L'enderroc d'aquest pont es va produir l'any 1939 durant la retirada de les tropes republicanes, motivant la construcció de l'actual pont uns metres més avall per sobre del qual passa la carretera.</p> | 41.7723700,1.9047300 | 408969 | 4625083 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats que probablement corresponen al primitiu pont romànic, que és documentat el segle XI | 92|94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79258 | Cal Punxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punxo | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | La casa actualment es troba abandonada en procés bastant accelerat de degradació | <p>Edifici vivenda de planta quadrangular amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular, trobant-se arrebossat en la seva totalitat, malgrat que actualment aquest arrebossat ha caigut parcialment en alguns trams de paret. Compta amb planta baixa, i primer pis. La façana principal es troba encarada al Nord, a tocar del que era l'antic camí de Manresa a Berga, actualment carretera C-16. Com a element afegit, la casa compta amb un porxo a la planta baixa, adossat al cantó de migdia de la casa, que es prolonga a l'alçada del primer pis amb una galeria porxada. Aquest porxo i galeria es troba format per tres arcades fetes amb un arc molt rebaixat, realitzades amb maó. Les façanes laterals es prolonguen en direcció a migdia i ponent, creant un mur perimetral, que tanca l'edifici pel cantó S-O, creant un pati interior en aquesta banda de la casa. L'accés a l'interior es realitza pel cantó Nord, que és el de la façana principal. Com a obertura principal en aquesta façana s'aprecia una porta arquitravada sense cap decoració al mig de la planta baixa. A banda i banda s'obren dos finestres rectangulars. Al primer pis s'obre un balcó que ocupa la part central de la façana, sobre la porta d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. Com a element decoratiu excepcional, la casa compta amb un coronament entretallat realitzat en maó, que es recolza directament sobre la teulada. Entre aquest coronament i la façana principal, com a element d'enllaç, s'observa un fris de ceràmica de color blanc i blau, que conté una línia de dibuixos a base de triangles. Aquest fris de ceràmica s'emmarca per la part superior i inferior amb un altre fris fet a base de dentellons de maó. La resta de façanes de l'edifici manquen de decoració i compten només amb un seguit finestres rectangulars obertes a l'alçada del primer pis.</p> | 08213-53 | Sant Fruitós de Bages. Cal Punxó, s/n crta. N-141-c km 4,3 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'edifici va ser aixecat a principis del segle XX tal i com avui s'aprecia. Cal pensar que no ha sofert modificacions arquitectòniques importants. Segons informació oral procedent de la família Sant Feliu del Mas Cordelles, els seus propietaris eren una família dedicada en bona part al transport de mercaderies en carruatge, ja que la casa no compta amb terres suficients per conrear. La família propietària va emigrar a Barcelona a la dècada del 1970, deixant la casa deshabitada.</p> | 41.7468000,1.8647200 | 405606 | 4622287 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79259 | Mas Torroella de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-de-dalt | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha construït en pedra formant un mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats i de mida superior. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'orientació de l'edifici és feta a ponent, on s'obre la façana principal. La façana de llevant s'obre amb un seguit de petits finestrons a la planta baixa, una finestra balconera al centre del primer pis, que ve emmarcada per algunes finestres quadrangulars de petit tamany a banda i banda, i un petit finestró al pis de les golfes, ben bé sota la línia del carener. La façana nord és pràcticament inapreciable, ja que compta amb un seguit d'elements adossats que impedeixen una correcta visualització. Es tracta d'un seguit de coberts destinats a les feines agrícoles, així com espais destinats a tines, que actualment es troben sense ús, i estan essent poc a poc coberts de vegetació i arbustos. La façana de migdia compta amb un espai vallat que la precedeix destinats als animals. S'obre amb un seguit de dues finestres a l'alçada del primer pis, i una finestra balconera, que dóna accés a un petit terrat aixecat sobre un cos quadrangular que s'adossa a la façana fins a l'alçada del primer pis, i que es tractava d'una antiga cisterna.</p> | 08213-54 | La vall dels Horts. Mas Torruella de Dalt s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Torruella de Dalt, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Aquest alou afrontava a sol ixent amb el camí ral que va a Manresa, segurament procedent del pas del Pont de Cabrianes. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix. Cal pensar que aquest segon va néixer com una masoveria del mas històric que seria el de Torruella de Dalt. L'edifici actual és un mas aixecat entre els segles XVII-XVIII, segurament sobre les restes d'una estructura més antiga. Es pot apreciar però, que es tracta d'una construcció aixecada en un sol cop. Exteriorment la seva estructura no ha patit reformes importants, malgrat que interiorment ha estat adaptat com a vivenda moderna. d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja co</p> | 41.7627200,1.8951100 | 408156 | 4624022 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79260 | Caseta de Quirze Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-quirze-font | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'edifici es troba abandonat en accelerat procés de degradació. | <p>Edifici aixecat al mig d'un camp de conreu proper al nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un caseta de planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una obra aixecada en mur de pedra i maó barrejat, arrebossada exteriorment. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i compta amb nombrosos elements ornamentals. S'obre a la planta baixa amb una porta rematada a la part superior per un arc rebaixat i protegida superior i lateralment per un guardapols. Entre la planta baixa i el primer pis comptem amb un fris que marca dita separació de plantes. Es tracta d'un fris format per una bada que sobresurt de la línia de la façana, i que compta a la part superior amb decoració pictòrica formada per un seguit de rombes que s'alcen sobre una línia. Al primer pis s'obre una finestra balconera, amb una barana ornamentada. Dita finestra també es protegeix amb un guardapols, que forma part al seu tram superior del fris que també recorre el primer pis, amb les mateixes característiques que el de la planta baixa. La façana es remata a la part superior amb un coronament format per un frontó que va formant petits esgraons rectangulars coberts per un teuladet, que finalitzen a la part central amb un triangle, també cobert per un petit teuladet de formes arrodonides. La resta de façanes no compten amb decoracions afegides, a excepció de la façana de ponent, que compta amb una escala que permet l'ascens directament al primer pis. Les façanes de llevant i nord, només compten amb una finestra rectangular cadascuna a l'alçada del primer pis.</p> | 08213-55 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 4,5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Fotografies de principis del segle XX permeten observar aquesta caseta construïda enmig d'un camp de conreu plantat de vinya. Cal pensar que més que com a barraca de vinya fou aixecada com a caseta de camp destinada al lleure pel propietari dels terrenys, amb l'objectiu d'oferir un aixopluc i poder passar una jornada al camp. També és possible que servís per guardar eines relacionades amb el conreu de la vinya que l'envoltava. Cal pensar que el nom de la caseta -Quirze Font-, fou el nom del propietari que promogué la seva construcció, ben segurament entre el 1910 i el 1920.</p> | 41.7485800,1.8663100 | 405741 | 4622483 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79260-foto-08213-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79260-foto-08213-55-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu interès radica en el fet de ser un element gairebé únic a nivell de pla de Bages. A diferència de les barraques de vinya ubicades al mig del camp, no són gaire comunes a la comarca aquest tipus de caseta destinada al lleure. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79261 | Llegenda de la veu misteriosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-veu-misteriosa | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XVIII-XX | Poc coneguda | <p>Tot va començar a la primeria del mes de maig quan els monjos de l'abadia de Sant Ponç de Thomières van anar a visitar el monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix dia, quan els monjos es van reunir per resar pregàries, es va sentir una veu que cantava amb ells. Era una veu femenina. No era una veu cridanera. Era dolça i càlida. Els monjos es miraven els uns als altres, com preguntant-se si ells també ho sentien. En sortir de la pregària, tots els monjos enraonaven entre ells demanant-se qui podria ser. Ninguó no ho va esbrinar. Quan els de Sant Benet els tornaren la visita, va passar el mateix. Així que l'abat Frotard, el cap de l'abadia de Thomières, va cridar a aquella cinquentena d'homes per interrogar-los. Però no en va treure res. Tots deien el mateix: que ells no havien estat i que estaven segurs que els seus veïns més propers tampoc. Mesos més tard quan els monjos d'unes altres abadies es van trobar, també van sentir que una veu dolça sobresortia entre les seves veus masculines. Allò es va anar escampant pertot arreu. Encara avui dia no se sap la veritat. Es diu que podria ser un miracle de la Mare de Déu o d'una santa; o bé que hi hagués alguna dona amagada a l'interior del monestir; o per què no! Podria ser cosa de dos monjos bromistes que van decidir passar una bona estona a costa dels companys. AA.DD (1996:105-106)</p> | 08213-56 | <p>Llegenda publicada al llibre de llegendes i contalles del Bages, publicat l'any 1996 per l'editorial Angle. Allà s'explica que la font prové de M.Dolors Cortey, i fou publicada a CORTEY D (1989) Llegendes de les nostres terres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. D'altra banda no es pot considerar que es tracti d'una llegenda coneguda actualment pel habitants de Sant Fruitós.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79262 | Dita sobre els manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-els-manresans | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XIV-XXI | Aquesta història és actualment coneguda per quasi bé tots els habitants de Sant Fruitós | <p>La dita popular és com segueix: 'Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els Cossos Sants; Santa Agnès, Sant Fruitós, Sant Maurici gloriós.</p> | 08213-57 | <p>Els orígens d'aquesta llegenda cal situar-los segurament entorn al segle XV-XVI, i cal encabir-la en la rivalitat històrica que enfronta als habitats de Manresa i als de Sant Fruitós de Bages. La base de la dita es remunta al fet de que tradicionalment a l'església de Sant Fruitós es trobaven enterrades les relíquies de Sant Fruitós, Sant Maurici i Santa Agnès. Cap a l'any 1372, quan a Manresa s'estava construint la basílica de Santa Maria de la Seu, les autoritats eclesiàstiques de Manresa van pensar en la possibilitat de traslladar les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, ja que una basílica gòtica com la que s'estava construint mereixia unes relíquies importants. La possibilitat d'agafar-les de Sant Fruitós era factible, ja que en aquells moments la parroquial de Sant Fruitós pertanyia a la canònica de Manresa, i era considerada com una església de la seva propietat. La gent de Sant Fruitós s'hi va negar. Quan els de Manresa van venir a buscar les relíquies, es van trobar els que els fruitosencs els esperaven amb cara de pocs amics i amenaçant-los a cops de rocs. Les discussions van durar un mes però finalment una ordre del bisbat va permetre als manresans endur-se-les. El dia 30 d'agost, una processó solemne que partia de Manresa, va venir a buscar les relíquies. Actualment aquestes relíquies es troben a la cripta de Santa Maria de la Seu. Els tres sants són els patrons de Manresa i els com a commemoració del fet els dies 30 i 31 d'agost es celebra la Festa Major de Manresa. Des d'aquell fet, els fruitosencs diuen referint-se als manresans: lladres, pillos i gormands.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet històric de la processó amb les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, queda reflectit al medallons ornamentals que omplen la cripta de la basílica de Manresa, on es guarden les relíquies dels Sants. Es tracta d'un conjunt escultòric barroc, realitzats pel taller dels Padró de Manresa al segle XVIII. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79263 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-24 | XVI-XXI | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més celebrades a Sant Fruitós. Coincidint amb la festivitat, el diumenge es cantava a les places i carrers del poble, i el diumenge a les masies i fàbriques, que més endavant foren substituïdes per barris i urbanitzacions.</p> | 08213-58 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Segons les èpoques han estat diverses les entitats organitzadores de les caramelles. Han tingut corals el Casino Familiar, la Cooperativa i el Centre Catòlic. També durant la dècada del 1940, quan la Cooperativa romangué tancada, el Cafè del Mig va tenir una coral: Els Clavells. La parròquia organitzava corals infantils i juvenils de la mà del rector, Josep Suñé. Les darreres dècades ha estat i és l'Agrupació Coral encarregada dels cants de les caramelles. Fins a la seva mort, l'any 1991, va ser el mestre Eduard Casajoana el director de les corals. Després, deixebles seus, com Anna Riera han continuat la seva tasca. Les caramelles tenien continuïtat amb l'excursió que es feia amb els diners recollits.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment es troba en procés d'elaboració un estudi monogràfic sobre les caramelles de Sant Fruitós, dut a terme per l'historiador Jaume Plans, preveient una publicació en breu. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79264 | Goigs de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos | XVI-XXI | <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> | 08213-59 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79265 | Fons documental de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-benet-de-bages | IX-XVI | <p>La gran activitat duta a terme pel monestir de Sant Benet de Bages generà una gran quantitat de documentació de tot tipus. El gruix de documentació generada pel monestir es troba actualment en diversos indrets, procedents de la exclaustració del monestir soferta el 1835. Un gruix de documentació és el que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dins de l'arxiu, al fons anomenat Monacals, s'inclouen 50 carpetes que acullen un total de 5000 pergamins, entre els segles XI i XV. Aquest arxiu també compta amb un gruix de lligalls de documentació diversa. També es localitza un gruix important a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, alguns d'ells procedents directament de l'exclaustració del 1835, i d'altres procedents d'una col·lecció particular de la 'Casa Guitart' que finalment fou traslladada a Montserrat. Tot aquest grup es troba classificat dins el 'Fons Bages', i numerats a partir del 901. També compta amb la documentació procedent de l'Arxiprestat de Tarragona on es guarden grups de visites pastorals realitzades a Sant Benet. A l'arxiu Històric Ciutat de Manresa es guarda un conjunt de dotze pergamins també procedents de Sant Benet de Bages, i un conjunt de sis volums de protocols notarials de la notaria del monestir.</p> | 08213-60 | ACA, AM, AHCM | <p>Els orígens d'aquest fons documental es remunten al mateix moment de la fundació del cenobi benedictí, en ple segle X. Els molts llegats patrimonials i l'activitat parroquial duta a terme foren ocasionant un gran volum documental, manifestat sobretot en pergamins. Aquest fons documental degué romandre dins el monestir fins la seva exclaustració l'any 1835. En aquells moments una part important del llegat documental anà a parar a la Biblioteca Provincial Universitària de Barcelona, on romangué fins que passà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1941, si bé durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) s'extraviaren tots els pergamins anteriors a l'any 1000. Per sort, la transcripció d'aquests documents havia estat feta per Ramon d'Abadal, i actualment aquesta transcripció es conserva a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest grup és el que actualment roman a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A més d'aquest grup, cal comptar amb el que fou traslladat directament a l'Abadia de Montserrat en el moment de la desamortització, de la quan depenia els darrers temps el monestir de Sant Benet. A aquest grup s'incorporà un altre petit grup procedent de la casa Guitart de Manresa l'any 1950 Del petit grup de 30 pergamins dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es desconeix la seva procedència.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1999 va ser publicada l'obra de la Catalunya carolíngia, que suposava un recull i transcripció de documentació referent al comtat català anterior a l'any 1000. Al volum IV s'inclouen 246 documents procedents de l'Arxiu de Montserrat, uns 100 que són regestos perduts conservats a la Corona d'Aragó. Un total de 202 còpies de documents que es guarden la secció històrico-arqueològica de l'IEC. Un total de 6 procedeixen de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79266 | Portal del carrer Padró, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-padro-19 | <p>SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Portal adovellat d'accés a la vivenda del carrer Padró, 19 del nucli vell de Sant Fruitós de Bages. Aquest immoble, malgrat haver estat reformat, ha conservat part de la façana original a la planta baixa. Es tracta d'un tram de façana elaborat en pedra vista, en mur de mamposteria irregular, podent-se apreciar mostres d'haver estat arrejuntat fruit d'alguna restauració. D'altra banda, malgrat tractar-se d'una casa cantonera, no es pot descartar l'opció de que originàriament l'immoble al qual donés accés fons més gran. A la façana actual s'hi pot apreciar un gran portal d'accés adovellat que devia originalment donar accés a la casa. Es tracta d'un portal que compta amb dues grans lloses monolítiques a modus de brancals de 100 cm de llarg x 37 cm d'ample x 18 de fons. Segueix una altra llosa quadrangular de 34 cm de llarg x 37 cm d'ample x 16 de fons. A continuació segueixen tot un seguit de dovelles rectangulars de 64 cm de llarg x 38 d'ample x 18 de fons, que conformen l'arcada de mig punt i l'arcada. Aquest portal fou lleugerament tallat a la part superior, quan s'obrí el balcó del primer pis, segurament a principis del segle XX. Al cantó esquerre de la porta s'obre una petita finestra del mateix període del portal principal. Es tracta d'una finestra quadrangular de 82 cm d'amplada x 97 cm de llargada x 13 cm de fons exteriorment. I interiorment de 47 cm d'ample x 60 cm de llarg x 12 cm de fons. Amb posterioritat, segurament producte de reformes posteriors de la casa, s'obrí al cantó dret del portal una moderna porta d'accés a la vivenda. Aquesta porta dóna accés a les escales que permeten l'ascens al primer pis. El portal de la planta baixa restà limitat a l'accés a la planta baixa, que modernament fou destinat a botiga.</p> | 08213-61 | Sant Fruitós de Bages C/Padró, 19 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del carrer Padró es troben lligats a l'eixamplament de la sagrera vora el segle XVI. Aquest carrer, d'estructura lineal va ser creat passant el pont del torrent Bo, seguint la línia de l'antic camí que antigament menava de Manresa a Vic. El nom de Padró és, segons Salvadó, provinent d'una antiga pedra propera al carrer. Per l'estructura arquitectònica d'aquest element es dedueix que es tracta segurament d'un portal d'accés a una vivenda aixecada segurament al segle XVI. El creixement econòmic de la vila, conduí també al creixement del carrer que s'anà prolongant seguint l'antic camí. Les reformes posteriors de la vivenda provocaren modificacions arquitectòniques, i el fet de que part de la part superior de l'arcada quedés tallat a l'obrir-se un balcó a la primera planta. Modificacions posteriors l'inutilitzaren com a portal principal de la casa, restant tan sols com a portal d'accés a la planta baixa.</p> | 41.7510800,1.8715000 | 406176 | 4622755 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79266-foto-08213-61-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès d'aquest element radica en el fet de ser segurament el testimoni més antic del carrer Padró. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79268 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> | X-XIX | <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> | 08213-63 | Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79270 | Fita de terme de Claret nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-7 | XVIII-XIX | Caldria una delimitació i protecció, ja que qualsevol moviment de terra la pot fer desaparèixer | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític enclavat a terra, a tocar d'un modern dipòsit d'aigua de la granja. Es tracta d'un carreu de pedra granítica de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 25 cm de fons. La seva orientació és N-S, i du gravades a les cares principals les inicials 'SF' (Sant Fruitós de Bages), encarada vers el terme de Sant Fruitós, i 'SP' (Santpedor) encarada ver el terme de Santpedor.</p> | 08213-65 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateixes mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7814200,1.8636400 | 405567 | 4626132 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es connectava amb una antiga fita desapareguda degut a la realització d'un tallafocs, i que a a la vegada es connectava visualment amb la fita nº 6 (fitxa nº 144) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79271 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Topònim tradicional del terme de Sant Fruitós de Bages, molt utilitzat al llarg de tota l'Edat Mitjana, però que com a topònim històric a sobreviscut fins als nostres dies. L'angle, és la zona on s'aixeca el monestir de sant Benet de Bages, i fa referència al revolt que fa el riu Llobregat des del pont vell de Navarcles fins que s'acaba la terra plana riu avall, més o menys on avui s'aixeca el pont que porta al mas Generes. En un principi aquesta zona se la considerava com un apèndix de Montpeità. BENET (1985:605), però el topònim ha perviscut fins als nostres dies en referència al accident geogràfic que emmarca el riu Llobregat.</p> | 08213-66 | Entorn del riu Llobregat(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.</p> | 41.7439500,1.8987200 | 408429 | 4621934 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79272 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | Només queden algunes restes | <p>Els vestigis d'aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després de la confluència amb el riu d'Or. Els vestigis que han perviscut són quatre forats rectangulars de 20 cm d'amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat de la roca. Aquestes perforacions es troben a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i han estat obertes en biaix, i amb el fons lleugerament concavat als extrems en forma d'encaix. Possiblement devien recolzar un pont de fusta que ja apareix esmentat com a topònim a final del segle X. Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d'uns 30 cm de diàmetre i uns 20 cm de profunditat. Aquesta palanca només travessava una part del riu, per la qual cosa calia que hi hagués una altra que arribés a la riba oposada. Aquesta possiblement devia ocupar el mateix lloc que ara ocupa una moderna fet amb ciment.</p> | 08213-67 | Entorn del riu Llobregat (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Arqueològicament l'indret fou donat a conèixer per Francesc Junyent, Alexandre Mazcuñán i Albert Benet l'any 1984. Les primeres referències escrites sobre la presència de molins a l'indret de la Palanca es remunten al 942, quan Ranlí i la seva esposa Singilda varen vendre a Ferrrasind i la seva esposa Quinilda, un molí que tenien per aprisió al comptat de Manresa, al riu Llobregat. Termenejava en la roca, passada l'aigua en la garriga de Manresa i el riu de Sant Fruitós (riu d'Or), a l'est i al sud amb la garriga de Nèspola (riera de Mura o de Talamanca), a ponent amb la resclosa de Senader i a tramuntana amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003: 144). Les referències documentals als molins ubicats en aquesta zona és abundantíssima. Al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia, amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145) També el 1030 hi torna haver notícies escrites sobre la venda d'una tercera part del molí sobirà de la Palanca. SALVADÓ (2003:146) Al segle XIII apareix la primera referència sobre l'existència d'un mas anomenat Planca, l'hereu del qual fou el 1202 Pere Planca. SALVADÓ (2003:147). L'any 1234 comptem amb la primera menció pròpia sobre el mas, quan Guillem Poc i les seves filles, venen al pretori de Sant Benet de Bages, unes terres que tenien en franc alou a la Portella, que era sobre el mas Planca. SALVADÓ (2003:148). L'existència del mas i els molins es manté fins al segle XIV, quan l'any 1329 Miguel Planca i la seva esposa Romia del terme i la parròquia de Sant Fruitós, van vendre a Pere Solerferran de Manresa, la meitat de la resclosa del molí que tenen al riu Llobregat, pertanyent al mas Planca, per tal de que pogués dur l'aigua a un rec d'un nou molí que s'havia construït. També li vengueren un terreny que era sobre la Creu Sobirana, a l'estret dela Palanca. SALVADÓ (2003: 158) L'any 1325, l'abat Bernat concedí a Berenguer Planca i a la seva esposa Elisenda, de la parròquia de Sant Fruitós, el mas Planca, que contínuament ell i els seus predecessors tenien. Aquest mas termenejava a migdia amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003:162) El darrer esment d'aquest mas el trobem l'any 1438, any en que l'abat Bernat establí a Guillem Fabra una peça de terra, que termenejava a llevant amb el camí que duia al mas Planca. Al capbreu del 1456, apareix novament aquesta peça de terra en mas de Guillem Fabra, però tot sembla indicar que el nom de Planca o Palanca havia desaparegut. Durant el segle XVI no es troba cap referència documental, malgrat que encara avui dia a la riba dreta de la resclosa, on podia situar-se el mas i el molí hi ha una casa construïda l'any 1908. SALVADÓ (2003:167)</p> | 41.7300600,1.8769500 | 406599 | 4620415 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79273 | Colònia tèxtil del pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-textil-del-pont-de-cabrianes | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | L'abandonament d'aquesta colònia ha fet entrar als edificis en un estat molt avançat de degradació. La vegetació comença a cobrir bona part de la planta baixa impedint una visió completa del conjunt. | <p>Conjunt que inclou els antics habitatges dels treballadors i del propietari de la fàbrica coneguda com 'del Pont de Cabrianes'. Està compost per dos grans grups d'edificis, per una banda els que acollien les vivendes dels treballadors, i per l'altra la torre-vivenda del propietari de la fàbrica. Al costat de la torre hi ha l'església (Sant Jaume del Pont de Cabrianes, fitxa nº 30) i la fàbrica. Els blocs d'edificis formats per les vivendes dels treballadors es troba al peu de la carretera BV 451, a l'alçada del km. 1,2 . Es tracta d'un total de dos edificis, un d'ells aïllat, i un altre format per dos cossos de planta rectangular, units per la banda de llevant en una sola façana. Aquest segon edifici es prolonga amb un mur de tancament que crea un pati rectangular. A ponent del tancat trobem un cobert annex caigut. La part inferior dels dos edificis es troba construïda en mur de pedra, i la part superior combina pedra i maó. Les cantonades són fetes amb carreus de pedra de mida superior molt ben tallats. Actualment hi ha un arrebossat de ciment pòrtland, però les pèrdues permeten observar el parament original. La coberta és amb doble vessant. Consten de planta baixa, primer i segon pis. Un seguit de finestres rectangulars es reparteixen de forma ordenada a les façanes. A la planta baixa destaquen dues arcades de mig punt rebaixades, una a la façana de llevant i una altra a la nord, protegides per reixes. Les obertures d'aquesta planta es troben en un nivell molt baix, degut a l'asfaltat de la carretera, que pujà el nivell del terra. La porta d'entrada a l'edifici sembla ser una petita obertura oberta al mig de la façana de llevant. Al primer pis de la façana nord, destaquen dues arcades de maó, reforçades posteriorment amb un pilar també de maó. Malgrat l'ordenada composició, l'actual visió de l'edifici es troba desvirtuada, ja que moltes de les finestres es troben tapiades. El cos aïllat a llevant, de planta rectangular, té la façana principal encarada al nord, a peu de carretera. S'hi accedeix per una porta al mig de la planta baixa. A banda i banda s'obren quatre finestrals rectangulars -dos per banda- protegits per contrafinestres de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres similars, i dues finestres balconeres. Totes les obertures del primer pis es troben també protegides per contrafinestres. Un seguit de finestres similars es reparteixen per la resta de façanes. La descripció interior no s'ha pogut fer degut al mal estat de conservació, que fa perillosa l'entrada. L'edifici que conforma la vivenda del propietari es troba davant les vivendes dels treballadors. Es tracta d'un sol edifici de planta rectangular amb quatre torres que flaquegen les cantonades. Visualment la presència d'aquestes torres és molt evident, ja que el cos rectangular ubicat al mig (amb galeries laterals) només s'alça fins al primer pis, mentre que les torres s'alcen fins al segon pis. L'edifici es troba aixecat combinant la pedra i el maó, però s'ha arrebossat de forma íntegra exteriorment, amb imitació de carreus de pedra. La façana principal s'orienta a migdia, i s'obre amb una porta a la planta baixa de la galeria de llevant. Tot l'edifici té un seguit de finestres quadrangulars i rectangulars protegides amb contrafinestres de fusta. Com a element decoratiu, el tram sobre la llinda de les finestres té un arrebossat llis, en el que s'ha pintat dos rombes en vermell, a les cantonades superiors. A llevant de l'edifici s'ha adossat un cos protegit amb una coberta inclinada, fet amb maó i sense arrebossat, que segurament feia les funcions de cobert auxiliar. En línies general es tracta d'un edifici amb pretensions de mansió residencial, amb una estructura arquitectònica molt simètrica i ordenada.</p> | 08213-68 | Olzinelles.Crta. BV-4512, km. 4,2 808272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En el temps de la forta expansió industrial tèxtil cotonera a Catalunya era força corrent que rics propietaris rurals invertissin els seus guanys o diners en la construcció de fàbriques, no per treballar-hi directament sinó per llogar-les a industrials o tècnics emprenedors perquè les explotessin. És el cas de l'aixecament de la fàbrica i de la construcció del salt d'aigua i del canal, al Pont de Cabrianes, carcassa fabril construïda a les darreries del segle dinou en terrenys de la vasta finca dels Bertran. El seu propietari, Josep de Bertran i Dalmau, home molt emprenedor i que va morir jove, era el promotor del projecte. El seu fill, Joaquim de Bertran i Calderó, distingit advocat i polític de la Lliga Regionalista, casat amb Roser Torrens i Burés, de Manresa (filla de la Buressa), projectà de fornir la vila de Sallent de llum elèctrica mitjançant el corrent produït a la seva instal·lació hidràulica, que va modernitzar. Aquest propòsit topà amb l'oposició de sallentins, que aleshores estaven ben acostumats a la llum pública de gas. L'any 1916, l'edifici de fàbrica va ser llogat a l'empresa Filatures Ricart SA, la qual hi va muntar transmissions i maquinària, amb dedicació a la filatura, i així es va inaugurar -comentava la premsa de l'època- 'una era de prosperitat per aquell alegre poble i un bé general per a la comarca'. Vers els anys vint, concretament al 1921, la fàbrica del Pont de Cabrianes canvià de llogaters. Ara fou l'industrial manresà Jaume Sitjes i Riera qui hi va instal·lar prop de 5.000 fusos de filar. Aquest fabricant feia córrer la fàbrica del Pont de Fusta de Manresa -des de 1909- i més endavant engegà una altra fàbrica a Artés, l'edifici de la qual s'havia construït en règim cooperatiu. Al voltant de la fàbrica aixecada pels Bertran s'establí una barriada viva amb habitatges, hostal, una nova església parroquial (antiga parròquia d'Olzinelles), escola, serveis diversos, amb convivències i festes, a la manera de colònia industrial, a més de les activitats agrícoles. Tot un complex bastit a l'entorn de l'església i de la masia Bertran. La fàbrica mantingué puixant aquest estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de confluència dels termes municipals de Sant Fruitós de Bages, Sallent -la qual pertany la fàbrica- Artés, Calders i Navarcles. La fàbrica del pont de Cabrianes sobrepassà en activitat aquest primer mig segle. Va tancar portes l'any 1962 en acollir-se al pla vigent de reestructuració de la indústria tèxtil. Van ser acomiadats els últims 65 treballadors, homes i dones. Des d'aleshores, la vida activa que havia conegut el barri s'anà esllanguint fins arribar a la desertització humana. CAMPRUBÍ (1994:170-171)</p> | 41.7709300,1.9033900 | 408856 | 4624924 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79273-foto-08213-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79273-foto-08213-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Al conjunt de les estructures descrites, cal sumar-li la presència d'una església -la de Sant Jaume del Pont de Cabrianes (fitxa nº 30), i la de la fàbrica que donava feina als treballadors de les vivendes. Aquesta fàbrica no ha estat inclosa dins l'inventari, ja que la seva ubicació- malgrat que propera a la colònia- es troba dins el terme municipal de Sallent. Cal assenyalar que es tracta d'un interessant edifici fabril, que reuneix totes les característiques de típiques de l'arquitectura industrial d'una fàbrica de pisos. També conserva a la vora la resclosa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79274 | Pont del Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-dor | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XIV-XXI | Molt reformat | <p>Antic pont que creua el riu d'Or a l'entrada de la població de Sant Fruitós de Bages venint de Manresa, entre la sagrera i el barri del Raval. Aquest pont, per sobre del qual passa la carretera, N-141, va ser ampliat l'any 1980 per permetre l'augment del trànsit rodat, destruint un dels seus cantons-cantó Nord- i fent desaparèixer la seva imatge tradicional. D'aquesta forma actualment destaca l'existència del cantó Nord, format per una simple biga de formigó, amb dos ràfecs inclinats als extrems que el reforcen, protegit amb una barana metàl·lica a la part superior per evitar la caiguda dels vianants, i d'un cantó de migdia, que encara conserva el seu aspecte original. Al cantó de migdia destaca l'existència de dos trams de mur -un a cada cantó del vessant del riu d'Or-, que s'uneixen mitjançant una gran arcada de mig punt, lleugerament rebaixada. Els trams de parets laterals són realitzats amb carreus de pedra rectangulars disposats d'una manera molt ben ordenada. L'arc central és fet amb dovelles rectangulars de mida petita. Sobre l'arcada es situa una petita cornisa també de pedra, sobre la qual es col·loca un petit mur format per diverses filades de carreus -dos o tres, depenent dels trams, - sobre les quals s'ha col·locat una barana metàl·lica que protegeix els vianants. A l'igual que els murs laterals, aquest tram de mur de pedra sobre l'arcada és format per carreus de pedra rectangulars molt ben ordenats, i que denoten una construcció antiga, possiblement dels segles XIV-XV. Sobre el mur de pedra situat sobre l'arcada central s'aprecien restes en alguns trams del passamà superior que cobria aquest mur i permetia a la gent recolzar-se. Algunes fotografies de la dècada del 1970 permeten observar l'aspecte d'aquest pont abans de la seva ampliació, amb el cantó Nord d'aspecte similar al tram conservat al cantó sud, i amb el passamà sencer sobre el mur de protecció.</p> | 08213-69 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que inicialment en aquest punt del riu d'Or podia haver existit una antiga palanca que permetés el pas des de la sagrera a la zona del Montpeità i el camí de Viladordis. D'altra banda, l'existència d'un camí que des de Manresa menava a Sant Fruitós seguint la línia aproximada de l'actual N-141 feia imprescindible l'existència d'aquesta passarel·la. Malgrat tot, cal pensar que la construcció actual té els seus orígens a finals del segle XIV o potser al llarg dels segle XV, ja que el tipus de parament utilitzat és típic d'aquest període. La utilitat d'aquest pont fou manifesta a mida que els segles XIX i XX provocaren l'augment de les comunicacions, fent passar a partir del 1847 la carretera N-141 de Manresa a Vic per sobre. En la seva retirada les tropes republicanes no van tenir temps de volar-lo. L'augment del trànsit rodat i el pas de vehicles pesats per l'actual carretera de Vic, va motivar una ampliació de dit pont l'any 1980. Aquesta ampliació va provocar l'enderroc de la banda nord del pont, donant-li la seva fisonomia actual.</p> | 41.7491300,1.8705600 | 406095 | 4622539 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 79276 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XX | Actualment desapareguda. | <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 08213-71 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79278 | Mas els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-els-casals | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | Pel que s'ha pogut observar necessita rehabilitació | <p>Mas de planta rectangular, resultat de la suma de diversos cossos afegits formant-ne una estructura comuna. L'edifici es troba aixecat al pendent d'un petit promontori, aprofitant el desnivell que ofereix el terreny. L'accés a l'edifici es realitza per tant des dels pisos superiors. Inicialment s'observa l'existència d'un cos rectangular, que podria tractar-se en principi del cos original de la casa, entorn al qual s'anaren afegint diferents àmbits adossats al voltant. Es tracta en principi d'un cos de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest nucli es troba aixecat en mur de mamposteria irregular sense arrebossar amb les cantonades reforçades amb carreus més ben disposats. Aquest nucli originari es troba aixecat aprofitant el pendent d'un petit turó que s'aixeca a ponent de la casa. Cal pensar que la façana principal s'orientava a ponent, i s'accedia directament al primer pis. Aquesta suposició queda reforçada pel fet de que la façana actualment vista -a llevant- manca de portals d'entrada, i només s'obre amb dues finestres balconeres a l'alçada del primer pis. D'altra banda, aquesta façana es troba precedida per un seguit de murs i tancats de pedra, que creen espais destinats al ramats i a les feines agrícoles i ramaderes. A ponent d'aquest cos, s'adossa un altre cos també rectangular, que roman una mica sobreelevat per damunt de l'altre, ja que és fet a la part superior del turonet. Compta amb planta baixa i golfes. La planta baixa d'aquest cos es correspon amb el primer pis del cos primitiu anteriorment descrit. Aquest cos és aixecat en mur de mamposteria irregular on es barregen fileres de maons i pedra, i es cobreix amb una coberta inclinada en direcció a ponent. L'accés actual a la casa es realitza per aquest cos, que es troba encarat a ponent. Per davant de la façana de ponent arriba un caminet, fent les funcions de façana principal. L'accés mitjançant aquesta façana permet l'entrada directa al primer pis de la casa. La façana s'obre amb un portal arquitravat, presidit per una llinda de ciment sense cap decoració ni data afegida. A la façana de migdia s'obren dues finestres rectangulars a la planta baixa, i una portella a l'alçada de les golfes. A migdia d'aquests dos cossos situats en paral·lel, s'ubica un tercer cos, també rectangular, situat en perpendicular als dos anteriors que aprofita també el desnivell del terreny. Es tracta d'un cos cobert amb una coberta inclinada en direcció a migdia, aixecat en mur de pedra fet amb un tipus de mamposteria irregular. La façana de migdia i de llevant d'aquest cos, es troba arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar. El mas Els Casals es completa amb un seguit de coberts adossats al nord de la casa, utilitzats com a espai per guardar ramats, fets amb una estructura molt senzilla. En moltes ocasions s'aprofita la paret originària de la casa, afegint una coberta inclinada fins el terra. Es detecta a la cantonada N-O de la casa un element arquitectònic de planta circular, que bé podria tractar-se d'un pou.</p> | 08213-73 | La Vall dels Horts. Mas els Casals, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Casals és sens dubte un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós. Documentalment apareix dels del 1288 com a mas de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels horts. SALVADÓ (2003: 136) La figura del 'Casal' com a tal, apareix sempre a la documentació com un alou amb un petit grup d'edificacions, que tenien la finalitat de servir de magatzem, on s'hi devia guardar de tot: la collita de grans, el vi, la palla, l'herba seca, llenya, etc; quan no es tenien llocs especials com les sitges. També es creu que hi deuria haver a les propietats llunyanes, on s'hi podria passar uns dies mentre es feien les feines necessàries per al conreu d'aquelles terres. Alguns d'aquests llogarrets formats per alguns petits edificis-magatzem van acabar convertits el masos, afegint el nom del propietari. Al veí terme de Sant Martí de Torruella es coneix documentalment el nom dels Casals d'Otger, convertit actualment en el mas Casals. Al cas que ens ocupa, a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareix en repetides ocasions l'indret dels casals d'Ellemare, segurament l'antecedent del mas casals de Sant Fruitós. Aquest fenomen de convertir uns casals en un mas deuria produir-se pel fet esmentat de tenir en un primer moment sols uns edificis precaris per viure-hi uns dies a l'any, sols per les feines del camp, però posteriorment se cedí l'explotació de les terres a una família que hi residia sempre, o es donà a un fill segon, i s'hi construí una vivenda fixa, si bé se seguí anomenant com a casals, conservant-se fins avui. La seva estructura seria d'una o diverses naus de forma llargada segons la possibilitat d'obtenir bigues per la coberta. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos existents . SALVADÓ (2003:292) El 1515 es declaraven quatre focs a dita parròquia entre ells un representat per Pere Casals . El 1553 ja s'havia produït un canvi de propietat doncs es declarava la presència d'un personatge anomenat Benet Graner, que s'estava al mas Casals. SALVADÓ (2003:293) Al capbreu del segle XVIII apareix també com un dels masos de dita parròquia. PLANS I MAESTRA (2003: 91-105). Arquitectònicament es pot considerar un edifici resultat de l'aglomeració de diversos períodes, aixecat en diverses fases. Una fase més antiga correspondria als segles XVII-XVIII, amb parts molt modificades del segle XIX.</p> | 41.7654000,1.8893600 | 407682 | 4624325 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79278-foto-08213-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79278-foto-08213-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79278-foto-08213-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La negativa dels propietaris de la casa a col·laborar en la realització de l'inventari, ha impedit realitzar una descripció interior dels elements arquitectònics. D'altra banda tampoc s'ha pogut comprovar si l'interior de la casa conservava algun tipus d'estri agrícola d'interès: bótes, tines, etc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||||
| 79285 | Gegants de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-fruitos | XX | La Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós de Bages té cura dels gegants i de la seva conservació. | <p>El poble de Sant Fruitós de Bages, compta en total amb les figures de dos gegants i d'altres dos gegantons que guarden relació amb els inicis i els fundadors del Monestir de Sant Fruitós de Bages. L'any 967 un important personatge anomenat Sala, descendent dels comtes de Conflent, fundà el monestir de Sant Benet de Bages. També Ricardis, la seva segona esposa, dotà al monestir amb terres que posseïa a l'indret de Les Preses. El gegant s'anomena Sala, té una alçada de 4,20 m , un pes de 69 kg. És fet de resina de poliester, fibra de vidre i els peus són de fusta. Com a elements decoratius compta amb un vestit brodat en roba aplicada, teixits, capa de vellut, passamaneria, i acabats en pa d'or i pa de plata. El disseny fou efectuat per Antoni Descals, i construït per Andreu Mujal Obradors. La geganta s'anomena Ricardis, que fou en realitat l'esposa de Sala. Té una alçada de 3,90 m, un pes de 52 kg, i és feta amb resina de poliester, fibra de vidre i els peus amb fusta. Compta com a elements decoratius amb vestits brodats en roba aplicada, capa de vellut, passamaneria, acabats en pa d'or i pa de plata. El disseny fou d'Andreu Descals i construïda per Antoni Mujal Obradors. L'any 2003 l'Associació de Geganters de Sant Fruitós de Bages va crear les figures dels dos gegantets. Es tracta de dos gegants de menor tamany, que representen dos dels fills de Sal·la i Ricardis. Els seus noms són Isarn i Aigó. Tenen una alçada de 2,5 m i pesen 25 kg cadascun. Són fets a l'igual que els seus pares de fusta, resina de poliester i fibra de vidre. Com a elements decoratius compten amb pell, vestits brodats en roba aplicada, teixits, capa de vellut, passamaneria i acabats en pa d'or i plata. A l'igual que els petits són obra d'Antoni Mujal Obradors. Aquests dos gegantets són propietat de la Colla de Geganters de Sant Fruitós de Bages. Tots quatre gegants duen gravat al vestit l'escut de Sant Fruitós de Bages.</p> | 08213-80 | Sant Fruitós de Bages c/Lleida, 11 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els gegants de Sant Fruitós, foren construïts a iniciativa de l'Ajuntament de Sant Fruitós. El disseny fou encarregat a Andreu Descals, i la realització va ser obra d'Antoni Mujal Obradors. La Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós, té cura dels gegants des de l'any 1998 en què foren posats en públic per primera vegada. Actualment són trets en cercavila durant les festivitats importants del poble: Festa Major d'estiu, Festa de Sant Fruitós al gener, Festa de l'Arròs, Onze de Setembre etc.. També són assidus a les trobades de Geganters de la Comarca i de Catalunya, al llarg de tot l'any. L'any 2003, la Colla de Geganters i Grallers va promoure la creació de dos gegantets de menor tamany que representaven dos dels fills de Sal·la i Ricardis.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79285-foto-08213-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79285-foto-08213-80-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Mujal Obradors | Els gegants es troben guardats en un local propietat de l'Ajuntament ubicat al carrer Lleida de Sant Fruitós de Bages. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 79286 | Casa del carrer Padró, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-27 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XX | L'edifici es troba abandonat en perill imminent de degradació greu. | <p>Edifici entre mitgeres ubicat al carrer Padró, format part de la trama urbana del nucli antic de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic casal de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici es troba construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més grossa. Actualment es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintada la façana principal de color blanc. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia urbana traçada pel carrer Padró. La façana principal compta amb un portal principal obert a l'extrem de ponent de dita façana rematat a la part superior per un arc molt rebaixat fet amb dovelles. Cal destacar l'existència d'una dovella central de més gran tamany on s'aprecia el gravat d'un escut de caire familiar. Els brancals laterals són fets amb llindes col·locades verticalment que reforcen l'obertura. Al costat d'aquest portal, tirant a llevant, s'ha obert un modern portal també rematat a la part superior per un arc molt rebaixat. Sembla haver estat obert durant un període més modern, i és de mida inferior al principal. Al primer pis aquesta façana s'obre amb un balcó ubicat al mig que centra tota la façana. Aquest balcó s'acompanya al cantó de ponent per una finestra quadrangular, i al cantó de llevant pel que sembla haver estat un antic balcó, ara tapiat i convertit en finestra. Com a element arquitectònic destacable, cal apuntar l'existència al pis de les golfes d'una gran eixida formada per una galera feta a base de tres grans arcades de diferents mides i amplituds conformades per quatre pilars, trobant-se els dos centrals exemptes, i essent de base rectangular sense cap decoració afegida, a excepció una peça rectangular corbada cap a l'exterior, que fa les funcions de capitell. Els arcs que conformen la galeria es troben rematats a la part superior per una arcada molt rebaixada. Aquesta galeria resulta molt irregular per les diferents mides de les arcades. La façana de ponent resulta avui dia visible per l'enrunament de l'edifici del costat, que ha deixat la paret al descobert, no apreciant-se cap element destacable. A ponent de la casa s'ubicava un antic casal que duia en nº 25 del carrer Padró, i que fou enderrocat els darrers anys per suposar un perill públic, deixant el cantó de ponent d'aquesta casa al descobert. La façana posterior no es pot visualitzar per les construccions afegides a la part posterior.</p> | 08213-81 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 27 (Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. Es desconeix la història particular del nº 27 d'aquest carrer, però cal pensar que es tracta d'un casal familiar pertanyent a la família Fontcoberta.</p> | 41.7511700,1.8721700 | 406232 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79286-foto-08213-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79286-foto-08213-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79286-foto-08213-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La negativa del propietari a col·laborar amb l'inventari ha impossibilitat la descripció interior de l'edifici, així com la reconstrucció de la seva darrera història. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79287 | Casa del carrer Padró, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-23 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | Les darreres reformes de la casa no han modificat el seu aire original. | <p>Edifici de planta quadrangular, aixecat entre mitgeres, seguint la línia del carrer Padró, dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat amb parament de pedra disposat de forma irregular, amb un sòcol que cobreix part de la planta baixa fins a l'alçada d'un metre. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer Padró, i és la que resulta visible del conjunt del casa. Aquesta façana principal es trobava antigament arrebossada, però algunes reformes produïdes a la casa durant la dècada del 1980 van provocar el repicat i extracció de l'antic arrebossat que es trobava molt malmès i l'aixecament d'un sòcol a la planta baixa fins a l'alçada d'un metre, i que es sobreposa a dita façana. Dita façana s'obre amb un portal arquitrabat a la planta baixa, format per grans carreus que conforme els brancals laterals, i una llinda monolítica de pedra que el cobreix. Destaca l'existència d'una petita porta auxiliar al cantó de ponent de dita façana, que reuneix les mateixes característiques que la principal, però devia exercir funcions auxiliars. A llevant del portal principal destaca un petit finestró. Al primer pis destaca la presència de dos balcons, i una finestra quadrangular al cantó de llevant. La part més destacable és la del segon pis amb la presència d'una eixida central formada per dos grans arcades rematades a la part superior per una arc de mig punt. Es tracta de dos arcades realitzades amb la mateixa pedra de la casa i separades per una columna quadrangular feta amb carreus de pedra, que compta amb una motllura que fa les funcions de capitell. A banda i banda d'aquestes arcades es situen dues finestres balconeres, que tenen com a característica excepcional la presència de dues peanyes formades per una llosa monolítica que sobresurt lleugerament de la línia de façana, però sense arribar a formar un balcó. Seguint la línia d'aquesta façana, a llevant de la casa, la façana es perllonga amb la presència d'un tram de paret obert amb un portal format per una arcada rebaixada i cobert amb un teuladet, que donava accés a un petit pati auxiliar de la casa, i als horts del darrera. La façana de llevant donava accés a aquest petit pati lateral al qual s'accedia des del portal lateral. Lluny de ser una façana important, només es distingeix la presència de dues finestres a l'alçada del primer pis. La façana posterior de la casa es troba encarada al Nord, i ha estat molt modificada, ja que a partir de la dècada del 1940 foren annexats a la casa alguns dels coberts de la part posterior de la casa, permetent l'ampliació. Un d'aquests coberts que dóna accés a espai actualment ajardinats, du la data de 1770 en una llinda de fusta. Interiorment, la casa ha conservat bona part del seu aire original. Els baixos eren destinats a feines agrícoles, malgrat que en aquest moment només conserva un petit celler. Destaca al primer pis la presència d'una sala principal on s'han conservat els embigats de fusta i els terres originals de rajola cuita. En aquesta sala i algunes habitacions contigües s'ha conservat el mobiliari original de la casa que pot ser datat a finals del segle XIX. També destaca la presència d'una petita capella decorada amb pintures murals, oberta a la paret de la sala principal, amb la figura de la Puríssima Concepció. Igualment destaca la presència d'una antiga cisterna a la part posterior de la casa, actualment condicionada com a pou decoratiu.</p> | 08213-82 | Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 23 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les cases aixecades en aquest carrer cal buscar-lo en l'existència de l'antic camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que passava per aquest indret, motivant edificacions a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. Cal pensar que el número 23 d'aquest carrer es correspon al casal familiar original de la família Santmartí, sens dubte una de les més antigues i influents dins del nucli de Sant Fruitós de Bages. Aquesta família era propietària entre d'altres dels terrenys que des d'aquest casal menaven fins al turó del Santmartí, que rep precisament el seu nom per la família propietària. Les terres eren conreades per parcers que pagaven una part del cens a la casa. D'altra banda, es tracta d'una família amb membres coneguts com el sr. Joan Santmartí Roca, que retornant d'Amèrica amb una fortuna, comprà els terrenys del bosquet i en feu donació al municipi. La família propietària guarda memòria de la presència en la casa almenys des de fa quatre generacions. Un estudi de la documentació personal que es remunta al segle XVII permetria aportar més dades.</p> | 41.7511600,1.8718400 | 406205 | 4622763 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79287-foto-08213-82-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família compta amb documentació des del segle XVII i fotografies de caire familiar. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79288 | Casa del carrer Padró, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-18 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XX | L'edifici es troba actualment tancat i sense ús, la qual cosa fa que tingui un aspecte desordenat i brut. | <p>Edifici entre mitgeres ubicat entre els carrers Padró i Sant Benet, dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Aquest antic casalot és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de mamposteria irregular, amb les obertures de portes i finestres reforçades, actualment arrebossat amb ciment pòrtland sense pintar. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal està encarada al nord, obrint-se al carrer Padró, que sens dubte devia ser el principal, restant la façana i obertures del carrer Sant Benet, com a façana posterior. La façana principal, la del carrer Padró, s'obre a la planta baixa amb un gran portal d'accés format per una gran llinda monolítica i carreus de grans mides als brancals. Es tracta d'un portal sense cap decoració afegida, a excepció de les pròpies llindes, que a l'igual que les de les finestres veïnes, sobresurten dels fons encimentat. A tocar de la porta, al cantó de ponent, s'obre una altra porta secundària, adaptada en aquests moments com a finestró, i que dóna accés a la zona de cellers i quadres; sembla que aquesta antiga obertura era utilitzada com a zona de càrrega i descàrrega de la collita. Al primer pis s'obre un balcó que recau directament sobre el portal principal, tallant la part superior de la llinda, per tant cal pensar, que fou obra d'alguna reforma posterior. Emmarquen dit balcó, una finestra al cantó de llevant, i una finestra balconera al cantó de ponent, que semblen fetes també en diferents fases constructives. El segon pis s'obre amb dues finestres balconeres que s'escauen directament sota la teulada. En aquesta façana de l'edifici no s'aprecia el pis de les golfes. La façana posterior de la casa, orientada al carrer Sant Benet, s'obre a la planta baixa amb un portal central realitzat amb un arc molt rebaixat a base de dovelles de petites mides, i brancals realitzats amb grans peces monolítiques. Al cantó de llevant del portal s'obre un petit finestró rectangular i al cantó de ponent una porta auxiliar allindada, que sembla donar a una zona destinada a magatzems. No s'aprecia l'estructura d'aquesta porta degut a l'arrebossat de la façana, però tot sembla indicar que es tracta d'una porta oberta posteriorment de forma auxiliar. Al primer pis destaca l'existència d'un galeria porxada formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Aquestes arcades es recolzen sobre cinc pilars quadrangulars, tres d'ells exemptes al centre de la galeria, i dos adossats als murs laterals de la casa. Aquests pilars sobresurten un tram cap a l'interior de la galeria. Com a element decoratiu compten amb una terminació a la part superior en forma de capitell, que sobresurt pels cantons laterals i interior del pilar. Es tracta d'una peça que exerceix les funcions de capitell, i és formada amb un seguit de cossos sobreafegits que es degraden augmentant en volum del pilar. Al cantó exterior de la façana, aquest tram del capitell ha estat substituït per una simple peça rectangular sobreafegida. Sobre aquests capitells, recauen les arcades que conformen la galeria. Al sostre de la galeria, es pot apreciar l'embigat de fusta original. La part exterior d'aquesta galeria ha estat protegida amb baranes de ferro. Aquest mateix esquema es repeteix al segon pis. La diferència radica en el fet de que algunes arcades han estat tapiades amb la finalitat de reaprofitar l'espai interior per altres úsos. És el cas del tram de galeria de més a ponent, on s'aprecia el farciment de la paret de maó, i una finestra que s'ha obert al mig de la paret. Altres trams de galeria es troben coberts per persianes i restes de finestrals, deslluint per complet el conjunt. El pis de les golfes s'aprecia en aquest tram de façana del carrer Sant Benet, i destaca per l'existència d'un seguit de dos ulls de bou oberts al centre, que s'escauen sobre les dues arcades centrals de la galeria del segon pis.</p> | 08213-83 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. El casal que actualment ocupa en nº 18 d'aquest carrer cal emmarcar-lo segurament en l'impàs dels segles XVII-XVIII, tractant-se d'una casa on es combinaven les tasques de producció agrícola amb pretensions de caire més benestant. Aquest intent de reconversió en casa benestant va fer que segurament a finals del segle XIX s'obressin reformes a la casa amb la pretensió de donar-li un aire més aburgesat. Segurament fou en aquest moment quan s'obriren els dos balcons del primer pis - el de la façana del carrer Padró, i el de la façana del carrer Sant Benet- disposats pràcticament a sobre de les llindes dels portals d'entrada. Segurament també és fruit d'aquest moment l'obertura de les dues galeries encarades a migdia -carrer Sant Benet- . Malgrat la negativa dels propietaris, sí que es pot confirmar que la casa va patir reformes interiors, reforçant l'embigat interior de fusta a mitjans del segle XX, ja que patia una seriosa amenaça de ruïna. Actualment es troba deshabitat i tancat.</p> | 41.7509900,1.8718500 | 406205 | 4622744 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79288-foto-08213-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79288-foto-08213-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79288-foto-08213-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La negativa del propietari de l'edifici ha impedit realitzar una correcta descripció interior del conjunt, així com comprovar l'existència d'arcades i altres elements d'interès arquitectònic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79289 | Casa del Carrer Padró, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-8 | <p>SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII | Els propietaris de la casa han tingut cura durant els últims anys de conservar la casa d'acord amb l'ambient originari | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, en el carrer Padró, al nucli urbà de Sant Fruitós. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de mamposteria de pedra irregular, amb la pedra vista rejuntada a la façana principal, i arrebossada sense pintar a la façana posterior. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La separació exterior entre pisos està marcada per un fris horitzontal sobresurtit com si fos un bocell. Aquest fris proporciona horitzontalitat a la façana. La façana principal està orientada al nord seguint la línia de cases del carrer Padró. A la planta baixa s'obre un portal central que dóna accés a l'interior de l'edifici. És realitzat amb un arc molt rebaixat amb una llinda monolítica. A cada costat s'hi obren dues finestres per banda. Són finestres rectangulars molt estretes rematades per un arc de mig punt, realitzat també amb un sol bloc de pedra. De forma excepcional, la segona finestra del cantó de ponent és més ampla que les anteriors. A l'extrem d'aquest cantó de ponent de façana, s'aprecien restes del que havia estat un antic portal que donava accés a la zona de corts i cavalleries; actualment resta tapiat, i s'hi ha obert una finestra. El primer pis s'obre amb un seguit de tres balcons que recauen sobre l'espai central i el portal d'entrada de la planta baixa. A banda i banda, s'acompanya amb un seguit de finestres rectangulars. Aquest esquema es repeteix de forma similar al segon pis. A les golfes, seguint la vertical de les obertures del primer i segon pis, hi ha petites obertures en forma d'ull de bou. De la façana destaca el fet de que totes les obertures són fetes amb carreus de grans proporcions, contrastant amb la mamposteria irregular del mur. La façana posterior dóna al cantó de migdia, davant d'una antiga era per batre, ara reformada com a placeta pública. L'esquema de distribució de les plantes separades per un fris horitzontal es repeteix de forma similar a la façana principal. En aquesta, a la planta baixa s'obren dos portals, un arquitravat i l'altre amb un arc molt rebaixat. Els dos portals es troben un a tocar de l'altre, i semblen sortides auxiliars a la part posterior de la casa. Al primer i segon pis, sobre el portal arquitravat s'obren dos balcons, acompanyats d'una finestra a banda i banda. Destaca la presència de dues galeries amb arcades a l'extrem de llevant d'aquesta façana. Una al primer pis i una altra al segon. Actualment aquestes galeries, formades per tres grans arcades d'arcs rebaixats, es troben tancades i convertides en finestrals. Al pis de les golfes, es torna a repetir l'esquema d'obertures a base d'ulls de bou. L'interior de la casa ha guardat de l'aire de l'antic casalot. La planta baixa es troba ocupada per un petit espai rebedor central, que dóna accés a una antiga zona de tines i espais de treball ubicada al cantó de llevant, i a una antiga zona i espai destinada a carruatges i cavalls, al cantó de ponent. Des de l'espai central de rebedor, es té accés a una caixa d'escala, que permet ascendir als diferents pisos del casal. El primer pis es troba acondicionat com a vivenda noble, i el segon pis ha estat subdividit en espais més petits que antigament foren destinats al servei, i actualment acondicionats com a vivendes més petites utilitzades pels descendents de la família. Al primer i segon pis s'han conservat els embigats originals de fusta, així com els terres acondicionats amb rajola hidràulica conformant dibuixos geomètrics. Al primer pis, actualment ocupat pels propietaris, s'ha conservat l'ambientació original, amb el mobiliari antic. Com a testimonis del seu passat agrícola compta encara amb la presència d'un conjunt de tres tines de grans proporcions als baixos de la casa destinats a celler, i amb un espai a la part posterior de la casa -migdia- que actualment queda com a plaça enjardinada pública, i que constituïa l'antiga era de batre de la casa.</p> | 08213-84 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró nº 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens de la casa del carrer Padró de Sant Fruitós de Bages, cal buscar-los a finals del segle XVII-principis del segle XVIII. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt aixecat en un sol moment segurament a principis del segle XVIII. Originàriament ja era propietat de la família Casajoana, que el continua mantenint fins a l'actualitat. Segons informació oral procedent de la mateixa família, els seus orígens cal buscar-los en un mas ubicat entre Rocafort i Manresa, malgrat que al segle XVIII, també apareixen com a propietaris de l'antic avui desaparegut mas Altimires de la Casanova, al terme de Sant Fruitós. La riquesa de la família era basada en la tinença de terres, essent propietaris de bona part dels terrenys circumdants a la casa, avui integrats dins la xarxa urbana del nucli de Sant Fruitós- carrers Sant Benet, carrer Montserrat, carretera de Vic etc.- La família va anar arrendant bona part dels terrenys per la construcció de cases a canvi d'una renda. També bona part de la riquesa provenia de l'arrendament de terres als parcers, alguns dels quals tenien l'obligació d'anar a fer el vi a casa dels amos. D'altra banda, una política matrimonial molt estudiada els va fer emparentar-se amb algunes de les nissagues més importants de la comarca, entre d'altres, els propietaris de la colònia industrial de Viladomiu al Berguedà, o bé els propietaris del mas Sala de Sant Fruitós, que va passar a ser una de les propietats de la casa. També foren els promotors de la fàbrica de maquinària tèxtil (fitxa nº 86) Aquesta economia rendista va ser impossible de mantenir a principis del segle XX, marxant bona part de la família a Barcelona. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va resultar desastrosa per l'economia familiar. El casal del carrer Padró, va ser ocupat per l'exèrcit, convertint-se en residència d'un batalló militar, que va ocasionar grans destrosses a l'immoble. Durant el període de postguerra, i davant de la impossibilitat de mantenir tal patrimoni, totes les cases i finques, inclòs el mas Sala, van ser venuts; conserven només el casal del carrer Padró. Arquitectònicament la casa no ha sofert modificacions importants des de la seva construcció. Durant les dècades de 1960 i 1970 es va procedir a la restauració arquitectònica dels interiors de l'edifici, afegint banys i cuines, malgrat que l'essència bàsica de la casa -sostres, embigats, terres i mobiliari- va ser conservada, mantenint-se pràcticament intacta.</p> | 41.7510500,1.8710500 | 406139 | 4622752 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79289-foto-08213-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79289-foto-08213-84-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interior de la casa conserva una important col·lecció de mobiliari antic: llits, taules, calaixeres, cadires, mobles de rebedor i menjador, tots ells originaris possiblement del segle XIX. La família Casajoana compta a l'interior del casal del carrer Padró, una col·lecció important d'una vintena de quadres realitzats per Miquel Casajoana entre els anys 1920 i 1935 que representen principalment paisatges urbans del nucli de Sant Fruitós, especialment de la Sagrera i el carrer Padró, constituint actualment un important testimoni històric de l'aspecte del nucli urbà durant aquestes dècades. Segons testimoni oral procedent de la família, el pintor Ramon Cases havia mantingut amistat amb Miquel Casajoana, i s'havia hostatjat a la casa. De Miquel Casajoana és també una important col·lecció fotogràfica que té com a temàtica el poble de Sant Fruitós, que fou donada al seu dia a l'Ajuntament i actualment forma part del fons gràfic de l'Arxiu Administratiu de Sant Fruitós de Bages. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79291 | Façana de la fàbrica dels Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-fabrica-dels-casajoana | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Façana pertanyent a l'antiga fàbrica oberta l'any 1921 pels germans Casajoana com a una indústria de maquinària agrícola. La fàbrica fou transformada posteriorment en fàbrica tèxtil i ampliada en superfície, però la façana original es mantingué. Es tracta d'una façana d'estil proper al noucentista, que encapçala un edifici de totxana al darrera. La façana ve precedida per un petit pati ajardinat, tancat per un mur baix de pedra artificial que es remata a la part superior amb una valla de ferro forjat. El mur resta interromput per dos pilars finalitzats en una forma arrodonida que emmarquen la porta. La porta pròpiament dita és feta en ferro forjat, com una continuació de la valla. La façana resulta un element rectangular, que s'obre amb una gran porta al centre i dos finestrals a banda i banda. Es tracta d'un portal arquitrabat, amb els cantons interiors arrodonits. Aquest mateix tipus de tancament superior es repeteix als finestrals laterals. Sobre la porta de fusta central es sobreposa un travesser de ciment. Entre aquest travesser i la llinda superior s'obre una tarja rectangular apaïsada i envidrada compresa dins del mateix bastiment de la porta. Els finestrals laterals, ubicats a banda i banda de la porta, compten de forma similar amb una tarja superior, però a diferència de la porta, es troben subdividits per dos travessers verticals que presenten continuïtat a l'espai de la tarja. En total es creen sis subdivisions totes elles envidrades. Els vidres del conjunt es troben dividits en petits espais quadrangulars i rectangulars units amb emplomadura, amb alternació de colors. Les columnes de separació entre el portal i els finestrals, i les dues laterals que emmarquen la façana són rematades a la part superior per dos capitells amb decoració floral. Sobre aquest conjunt d'obertures es situa un frontó ornamental rematat als dos extrems per dos acroteris, sobre els quals es situa un element circular. La decoració interior del frontó té com a centre un escut emmarcat en una orla. Podria tractar-se ben bé d'un escut familiar. Acompanyat amb aquest element central, s'ubiquen a la part inferior, a banda i banda, altres dos escuts de dimensions molt més petites que es recolzen sobre un conjunt de quatre gotes.</p> | 08213-86 | Sant Fruitós de Bages.Passeig de Joan Santmartí, 7 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta fàbrica era coneguda popularment com el Taller, perquè l'any 1921 els germans Josep i Miquel Casajoana hi van construir una nau per encabir-hi un taller de maquinària agrícola. Després va ser comprada i ampliada per Vallès i Solà per transformar-la en una indústria tèxtil dedicada als teixits, que ocupava prop d'un centenar de treballadors. Durant els anys de la postguerra l'empresa va patir restriccions elèctriques molt dures. Vallès i Solà va intentar continuar fent funcionar les màquines per mitjà d'un motor de gasoil, conegut popularment com la burreta. La crisi tèxtil de la meitat dels anys seixanta va obligar al tancament d'aquesta empresa. Aleshores va ser adquirida per l'empresari manresà Josep Planas i Vilalta, dedicat al sector tèxtil sanitari, fundador de l'empresa Tèxtil Planas Oliveras, que anys més tard també seria propietària d'una altra fàbrica del poble. GRANDIA, RUIZ (2001:81-82)</p> | 41.7503800,1.8749000 | 406458 | 4622673 | 1921 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79292 | Fàbrica Bertrand i Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-bertrand-i-serra | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). ' Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | L'estructura ha entrat en un estat de degradació considerable | <p>Recinte industrial situat dins la xarxa urbana de Sant Fruitós. Ocupa un solar de planta rectangular corresponent a una illa de cases. El recinte és envoltat per un mur de mamposteria i maó que delimita les instal·lacions industrials. L'accés es realitza per un portal obert al mur, amb dues columnes quadrangulars similars a les de la resta del mur, per una porta doble de fusta amb decoracions metàl·liques. El cos central del conjunt és format per dues naus industrials adossades, fetes en obra vista, de planta baixa i coberta a dues aigües. La façana principal d'ambdues naus és d'una composició ordenada, desvirtuada a mida que s'han anat tapiant obertures. Té un portal central de gran alçada, rematat amb un arc superior rebaixat, amb un guardapols en maó. El portal de la nau nord s'ha tapiat, obrint-se una portella més petita al mig. A banda i banda del portal d'accés s'obren dues grans finestres rematades amb un arc molt rebaixat decorat amb un guardapols de maó. En sentit horitzontal, recorre la façana una motllura esglaonada que s'assenta directament sobre la part superior de falses pilastres adossades. L'existència d'aquesta motllura crea a la part superior de la façana, sota la teulada, un frontó triangular que s'omple amb una finestra rectangular, disposada horitzontalment, i rematada a la part superior amb un arc molt rebaixat. Les façanes laterals es caracteritzen per l'abundància d'obertures. Es tracta de finestrals rectangulars, disposats verticalment, rematats a la part superior per un arc molt rebaixat, i subdividides per remigs de ciment. Els de la façana de migdia han estat en bona part destrossats i tapiats. Interiorment, ambdues naus creen un gran espai de treball. La subdivisió interior és a base de fileres de pilars quadrangulars de formigó units per un seguit d'arcs rebaixats, amb funció bàsicament decorativa. El sostre interior es soluciona amb un embigat de ferro que crea un seguit de revoltons . Tot l'interior és arrebossat i pintat de blanc, la qual cosa dóna lluminositat al conjunt. Entre el sostre i la teulada s'ubica una encavallada de fusta de gran solidesa. L'edifici adossat a la cantonada nord-oest, aixecat en el mateix moment, és un edifici de planta quadrangular, també d'obra vista i cobert a dues aigües. La planta baixa era magatzem o zona de treball, i el pis superior semblen unes oficines. S'entra per una gran porta feta recentment, amb persiana metàl·lica. A la part posterior d'aquest edifici s'estén una altra nau de planta baixa, de característiques similars a les dues ja descrites. També forma part del conjunt una nau de planta rectangular, que s'estén a migdia de les naus centrals. És una nau de dimensions més petites destinada a serveis auxiliars: sanitaris, vestuaris,.. així com una zona de magatzems. La façana principal s'encara al nord. Com a elements decoratius, cal assenyalar les pilastres falses adossades al mur que separen les obertures i donen un ritme repetitiu a tot el cos. L'altre edifici que conforma el conjunt industrial es troba adossat al pany de mur sud-oest de la fàbrica. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta inclinada i fet també amb maó. Té planta baixa i primer pis. El primer pis podia haver estat destinat a vivenda del porter o similar. A nivell d'arquitectura industrial, la fàbrica es pot classificar tipològicament com de tipus 'nau', amb predomini de naus, que tot i ser adossades o properes són independents. La il·luminació interior es soluciona base de grans finestrals . Tot el conjunt manté una unitat arquitectònica, que s'evidencia en els elements decoratius i a la tipologia de portes i finestres, la qual cosa fa pensar que fou aixecat en el mateix moment.</p> | 08213-87 | Sant Fruitós de Bages. C/Bertrand i Serra nº 20 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Per parlar de la fàbrica Bertrand i Serra de Sant Fruitós, hem de fer referència a la vinguda dels Bertrand a Manresa. La fàbrica fruitosenca és una expansió de l'empresa manresana. La figura empresarial per excel·lència és la d'Eusebi Bertrand i Serra, nascut el 1877, que aviat s'incorporà a l'activitat empresarial dels seus pares. El 1.926 Alfons XII inaugura la fàbrica nova a Manresa, una de les més grans de Catalunya, i també en els anys vint, l'empresari projectà aixecar una fàbrica tèxtil en uns terrenys a Sant Fruitós, dedicada a la teixidura i alimentada amb la filatura produïda a Manresa. L'industrial, a més, tenia facilitats per obtenir energia elèctrica de la companyia La Catalana de Gas i Electricitat. Adquirí també la fàbrica del Guix, i les tres fàbriques aconseguiren una gran producció. La figura d'Eusebi Bertrand es féu important amb les fàbriques de Manresa i de Sant Fruitós i va ser considerat, l'any 1935, l'industrial cotoner més important de tot el món. El 1929 la fàbrica de St. Fruitós va restar un temps parada, tal com es desprèn d'un acord de l'Ajuntament. Durant la postguerra es disposava d'un centenar de telers de garrot d'un metre d'amplada. Durant uns anys, entre 1945-50, hi varen ser instal·lats 80 telers automàtics Ruti, que posteriorment foren traslladats a la fàbrica de Manresa. El 1953, Autocars Creus inicià el transport de personal, amb viatges d'anada i tornada a Sant Fruitós, a les fàbriques del Guix i del Remei. La màxima plantilla de treballadors es registrà la dècada dels anys 60, amb un total d'uns 270, repartits en dos torns. El nombre de telers instal·lats en aquest temps és com segueix: 32 telers per a llençols; 20 telers d'1 m, per a teixits de lona; 12 de 2 m. amb destí a tela per a pneumàtics Pirelli; 28 de llençols i calicot de 1.40 m. i 200 de garrot estret. Formen un total de 292 telers. Una renovació es produiria la dècada dels seixanta (1962) amb l'entrada de 80 telers Ruti, suïssos, de 1.20m. Automàtics, la qual cosa provocà la reducció de personal, que passà a la fàbrica de Manresa. Així mateix, Tèxtils Bertrand Serra havia adquirit, el 1943, la colònia industrial Güell, i d'aquella fàbrica es traslladaren a St. Fruitós 40 telers amb teixidura de vellut. Tanmateix, a final de la dècada dels setanta, l'ocupació a la fàbrica minvà fortament fins arribar l'any 1982 amb ben pocs obrers. Per reflectir la devallada de personal ocupat a la fàbrica Bertrand Serra, referint-nos ara a Manresa, el 1976 hi treballaven 1.740 persones; el 1980, 1.176; el 1984, 730; per arribar a 345 el 1989, any del seu tancament definitiu. Sortosament, la paràlisi d'aquesta fàbrica es va salvar amb la compra, explotació i ampliació d'instal·lacions per part de l'empresa manresana Tèxtil Planas Oliveras SA, present a Sant Fruitós des de l'any 1966, quan va adquirir i fer treballar la indústria tèxtil de Vallès i Solà, construïda el 1921, i situada al carrer de Casajoana.</p> | 41.7519700,1.8725300 | 406263 | 4622853 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79292-foto-08213-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79292-foto-08213-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt industrial guarda una gran semblança arquitectònica i tipològica amb l'antic conjunt industrial de Bertrand i Serra de Manresa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79294 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-0 | XVII | La única còpia conservada actualment és propietat de la sra.Rosa Segués del mas Sant Iscle | <p>Els goigs de Sant Iscle i Santa Victòria eren cantats el dia de la celebració de Sant Iscle, malgrat que actualment es tracta d'una tradició pràcticament perduda. La lletra dels goigs, publicats amb el nom de: 'Goigs dels Mar és la següent: Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida. Essent los dos molt petits perdereu Pare y Mare, y vareu ser recullits per la Dana Inciana: Criatvos ab gran fervor en la nostra Lley Divina, etc. En Cordova, Ciutat gran. estiguereo alguns anys la Lley de Déu publicant, llançant fora los enganys: Avisant a molta gent deixassen la Indolatria, etc. Aná en dita Ciutat un cruel Governador, Dion era anomenat, arribá com un Lleó, y de prompte fou menassas, los fiels perseguiria, etc. En continent vá cridar á Vos Aciscle, y Victoria; mos Deus haveu de adorar, y tenirlos en memoria; quant no haveu de morir ab desgracia de ells, y mia, etc. O ditxosos responguereu, que un sols Déu adoraveu; y prestament vos prengueren, á la presó vos portaren; Del Cel foreu assistits, donantvos favor, y guia, etc. Y foreu atormentats ab molts modos diferents, passareu per aygua, y foch, fletxas, y altres torments: Aprés foreu degollats, cridant Jesus, y Maria, etc. Germans foreu en la terra, fills de un pare, y Mare, y germans en lo Martyri, puix junts vos atormentaren: Y germans fou en lo Cel goçan la alta Gerarquia, etc. Curau de dolor de Pits, ó Martyrs sempre excelents, á las mares afligidas les feu abundar la llet, quant devotas, y postradas vostres favors suplican, etc. O Sants Martyrs gloriosos, teniunos en la memoria, que per esser tant ditxosos de pujar dalt en la Gloria: Y pux sou nostros Patrons, guardaunos de nit, y dia, etc. TORNADA Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida.</p> | 08213-89 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només la família Vilanova conserva la tradició de cantar els Goigs del dia de la festivitat de Sant Iscle, i només són cantats en certes ocasions. La versió actual és una publicació del 1956.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'exemplar conservat va ser publicat l'any 1956 per l'impremta Roca de Manresa amb el títol: 'Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria del Pla de Bages' | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79295 | El Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montpeita | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XXI | Es tracta d'un dels topònims que s'ha mantingut fins a l'actualitat. | <p>Aquesta zona és la formada pel cim i els replans situats entre el monestir de Sant Benet de Bages i Sant Fruitós de Bages. A la part més elevada s'aixeca l'església de Sant Valentí, que canvià el nom de Montpeità pel de Sant Valentí. Mentre que el sector de migdia avui dia és ocupat per una urbanització que porta el nom de l'antic mas de les Brucardes.</p> | 08213-90 | Montpeità. A migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. | <p>La documentació medieval existent indica que aquest turó havia estat intensament poblat i conreat ja a l'Edat Mitjana, doncs una gran part de les compres i vendes de terres entre els segles X-XII tenen com a marc el Montpeità. Cal pensar en un paisatge que reduïa el turó a camps de conreu i vinya entre marges, i cases aïllades.</p> | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79296 | Fàbrica de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-sant-benet | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'La fàbrica de Sant Benet (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | XIX-XXI | La previsió és l'enderroc final d'aquesta fàbrica, salvaguardant només l'edifici de l'antiga casa de l'amo que restarà convertida en el centre 'Alicia' destinat a innovacions gastronòmiques. | <p>Conjunt industrial format per les antigues instal·lacions de la que fou anomenada la fàbrica de Sant Benet, ubicada a tocar del monestir romànic. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt industrial format per un seguit de naus de planta baixa orientades en sentit E-O, que acollien la maquinària i els processos de treball del tèxtil. El cos central es trobava format per un seguit de dos naus industrials de planta rectangular, orientades en sentit N-S, al nord de les quals s'adossa una altra nau en sentit perpendicular, que manté una orientació E-O. A migdia d'aquestes dues naus s'aixequen dues més, independents del cos central, separades per un carrer intermig, construïdes perpendicularment a les dues centrals, en sentit E-O. Darrera d'aquestes dues últimes s'ubica la xemeneia de la fàbrica. Completa aquesta part del conjunt industrial un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un cos adossat al nord de l'edifici i un dipòsit d'aigua quadrangular. Formen part també del conjunt dues vivendes destinades al personal de la fàbrica. Una d'elles, ubicada al nord del conjunt era l'antiga casa del director de la fàbrica, i l'altra destinada segurament al personal de manteniment. El conjunt no es trobava en principi envoltat de cap mur de protecció. Les naus centrals de la fàbrica són dos edificis de planta rectangular units, coberts a dues aigües amb teula, als quals s'adossa perpendicularment una altra nau també rectangular, i també coberta a dues aigües. Aquest nucli central és aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland. Les tres naus són de planta baixa, i per solucionar el problema de la il·luminació interior es van obrir al seu dia claraboies a les teulades que permetien el pas de la llum directa des del sostre. Aquest conjunt comptava amb diverses obertures al llarg de les seves façanes que permeten l'accés a l'interior. Es tracta de portes allindades obertes amb caràcter purament funcional. A migdia del conjunt s'extenia un seguit de tres naus més de planta rectangular de diverses mides, cobertes a dues aigües i amb característiques constructives similars a les naus anteriors. Com a obertures comptaven amb un seguit de portes allindades i de finestrals rectangulars disposats horitzontalment, amb remigs interiors de ciment que subdivideixen l'espai interior en quadrícules cobertes amb vidre. En aquest conjunt de migdia destaca la presència d'una xemeneia circular aixecada en maó que devia permetre la sortida de fums des de la zona de calderes i la màquina de vapor. Com a element destacable cal parlar de l'existència d'un edifici aïllat utilitzat com a vivenda de la direcció de la fàbrica. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb teula, de planta baixa, primer i segon pis, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat posteriorment i pintat de color blanc. Aquest edifici compta com a element excepcional amb la presència d'una doble galeria, a nivell de planta baixa i primer pis, adossada a la façana de ponent, protegida per una coberta inclinada, i formada per un seguit de cinc grans arcades -cinc a nivell de planta baixa i cinc a nivell de primer pis - rematades a la part superior per un arc de mig punt molt rebaixat. Les arcades es troben separades per columnes quadrangulars finalitzades amb un modilló sobresortit, sobre el qual recau directament l'arcada. Com a detall decoratiu, el tram d'arcada s'ha pintat en color vermell, destacant extraordinàriament sobre el fons blanc. Sobre la teulada de la galeria s'observa un seguit de tres finestrals rectangulars que s'obren a l'alçada del segon pis. Vora el riu es troba la resclosa de la fàbrica, aixecada segurament a sobre d'un antic molí. Es tracta d'una resclosa de grans dimensions, la boca de la qual ha estat parcialment recoberta per un mur de maó. El canal de la resclosa és també de grans dimensions, i es troba excavat a la roca natural del riu.</p> | 08213-91 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica de Sant Benet pertany al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però ha estat sempre molt vinculada amb Navarcles. En els temps esplendorosos de feina, mitja població navarclina esta va ocupada a la indústria tèxtil. Segons explica Llorenç Ferrer i Alòs (Fàbriques de Navarcles V), entre 1853 i 1854 Josep Vidal i Sellarés i l'Isidre Puig i Ferrer, aquest d'Esparreguera, compraren un terreny situat al voltant del monestir, al lloc anomenat els Plans, amb la finalitat d'aixecar-hi una fàbrica tèxtil. També adquiriren els drets per a un salt d'aigua que havia demanat Antoni Blaha, un dels propietaris del lloc. El 26 de juny de 1861 fou concedit el permís per a l'aprofitament hidràulic. L'11 de juliol de 1862 es constituí la societat Isidre Puig i Cia., amb aportacions de diversos socis. Isidre Puig representava la meitat de la propietat de la fàbrica. L'altra part corresponia a la vídua de Josep Vidal, la qual fou cedida a la companyia a canvi d'interessos pels fons aportats. L'any 1890 l'aprofitament energètic fou millorat amb la instal·lació d'una turbina Francis de 170 CV. El 1894 es refundava la societat, amb l'entrada de nous socis, com Elisa Carbó i Ferrer, mare de l'artista Ramon Casas i Carbó, i en Dalmiro Caralt i Sala, enginyer industrial, casat amb una filla de l'Isidre Puig. El fundador de la fàbrica, Isidre Puig, va morir el 5 de gener de 1899. A inicis de la segona dècada d'aquest segle, l'empresa Puig va adquirir la fàbrica anomenada del Riu, a Navarcles. La dècada següent, la xarxa de fàbriques fou ampliada amb una fàbrica de teixits de Sant Feliu Saserra. El complex d'indústries funcionava sota el nom de Sucesores de Isidro Puig i Cia.. L'any 1922 fou construït damunt el riu Llobregat el pont que unia les dues fàbriques de la companyia: la de Sant Benet i la del Riu. Vers els anys trenta l'explotació i dedicació de les fàbriques Puig era: Sant Benet, filats i teixits; el Riu, filats; Sant Feliu Saserra, teixits. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la companyia es convertí en societat anònima: Manufacturas Puig SA. L'any 1955 la fàbrica de Sant Benet comptava amb 10.340 pues i 380 telers mecànics de 4, 41/2, 6 i 7 pams, molts amb maquineta per a teixits mostrejats. A la fàbrica del Riu es filava amb 7.966 pues i a Sant Feliu Sasserra hi treballaven 240 telers. El nombre de treballadors en aquesta època arribava als 800. Les successives fragmentacions de l'empresa i l'estat de la maquinària, força obsolet, féu trontollar l'empresa en un dels primers embats de la crisi del tèxtil -anys seixanta-. Per parar la sotregada, es va modernitzar la filatura i el tissatge amb l'introducció d'un centenar de telers automàtics Cerdans, entre els anys 1962-1970. També es varen instal·lar quaranta telers automàtics tipus Ruti, construïts a Sallent, de 4 1/2 pams, i més endavant, moderns telers de pinces de 3.40 m de pua, de Propelles-Cerdans i Picañol. L'onada de crisi iniciada vers els anys seixanta a la fàbrica de Sant Benet fou imparable. Ni els canvis de raó social, ni de titularitat en l'explotació pogueren mantenir el treball. Els acomiadaments es precipitaren. Un cop final es produiria el dia 25 de gener de 1985, en declarar-se un important incendi a la fàbrica de Sant Benet, resultant una nau de telers completament destruïda. L'empresa, que aleshores explotava les fàbriques de Sant Benet i la del Riu, de nom de Texnavarsa, ocupava 118 persones. Des del 1985 la nau va romandre esfondrada. L'any 2000, juntament amb el monestir de Sant Benet, el conjunt industrial fou adquirit per la Fundació Caixa de Manresa, sent incorporada al nou pla director que reconvertia el monestir en un gran centre cultural. El destí de les naus de la fàbrica estava sentenciat, ja que l'objectiu era enderrocar les naus per guanyar espai i aixecar les noves instal·lacions auxiliars del monestir. Només l'edifici de la casa de l'amo romania amb finalitats diferents com la de ser un centre gastronòmic.</p> | 41.7427900,1.9009100 | 408610 | 4621803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Al moment de procedir a la realització de l'inventari, aquest conjunt industrial ha estat enderrocat, conservant-se només les dues naus principals a tocar del riu - a migdia del conjunt- que són encara utilitzades com a fàbrica d'electricitat. També s'ha conservat la resclosa, i l'edifici de la vivenda del director. L'espai antigament ocupat per aquesta fàbrica, a tocar del monestir de Sant Benet, serà destinat a la construcció d'un edifici complementari a les instal·lacions del centre cultural del monestir de Sant Benet. La casa del director serà readaptada com a seu d'una fundació destinada a recerques culinàries. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79297 | Casa del carrer Padró, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-4 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Padró del nucli antic de Sant Fruitós de Bages, allà on el carrer fa la corva del carrer del Raval, just davant del pontarró que permet el pas a la sagrera. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada segurament amb parament de pedra irregular, que actualment ha estat arrebossant amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. La única excepció és un sòcol que recorre tota la planta baixa de la façana principal fins a l'alçada de vuitanta centímetres, i un pany de paret de la façana posterior a la planta baixa, on s'ha deixat la pedra vista. La façana principal es troba orientada al N-O, seguint la línia dels carrers Padró i un petit tram del carrer Raval, essent per tant una façana en línia corva. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal allindat a la zona del carrer Padró, i un altre portal de majors dimensions, finalitzat amb un arc de mig punt rebaixat just a la cantonada amb el carrer del raval. Tots dos portals es troben protegits per portes de fusta. Al primer pis destaca la presència de tres balcons, on destaca especialment el central, ubicat just a la corva de la façana, que a diferència dels altres, es troba endarrerit dins la línia de façana, creant un balcó interior, i un espai triangular sota teulada. Al segon pis destaca la presència de diferents finestres i finestrals de mides totes diferents. A diferència de la façana principal, la façana posterior és molt més regular, obrint-se a l'espai ajardinat interior que comparteix amb el nº 8 del carrer Padró. Es tracta d'una façana que s'obre amb un portal allindat a la planta baixa de recent construcció, destinat segurament a entrada de garatge. Al primer pis destaca la presència d'un balcó, i d'una petita eixida formada per dos grans obertures finalitzades en un arc molt rebaixat que es recolza sobre dos columnes quadrangulars, finalitzades en dos ressalts que fan la funció de capitell. Actualment aquesta eixida es troba coberta per vidres i integrada al conjunt de la vivenda. Al segon pis part de la façana es troba ocupada per una altra eixida de similars característiques a la del primer pis, formada per tres arcades rebaixades sostingudes per tres columnes sense ressalt. L'arcada extrema de llevant ha estat envidrada i convertida en un balcó. Tot sembla indicar que el cantó de ponent d'aquest tram de façana ha estat modificat, obrint-se una altra gran obertura també en forma d'eixida però independent de l'anterior i també envidrada. Interiorment la casa ha estat molt reformada, eliminant les antigues estructures destinades a treballs agrícoles. Al primer pis manté alguns embigats de fusta originals, especialment a la zona de l'eixida posterior.</p> | 08213-92 | Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les cases del carrer Padró cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. segles XVIII i XIX. Una fotografia conservada de principis de segle publicada per Jaume Gradia i Jesús Ruiz . GRANDIA , RUIZ (2001: 29) mostra un tram d'aquesta casa a tocar del carrer del raval quan el torrent Bo encara no estava canalitzat. La casa del costat del carrer del Raval era anomenada Cal Xamal. La casa del carrer Padró, es mostra bàsicament igual que ara però sense arrebossar.</p> | 41.7511600,1.8707600 | 406115 | 4622765 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.