Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77225 | Carrer Murillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-murillo | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Murillo està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangle i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-137 | Carrer Murillo | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5155700,2.3611400 | 446692 | 4596190 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest carrer, hi havia Can BitlletsDestaca la casa de la cantonada amb el carrer Manuel Moreno, coneguda com La Tela | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77226 | Carrer Vidal i Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vidal-i-barraquer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Vidal i Barraquer se situa a la part baixa del poble i és el camí d'accés des del sud fins trobar la Riera de Targa, travessant abans la Riera de Salvet. La part més oriental, entre el carrer Canyamar i Rafael Riera i Prats, està conformat per un grup de cases construïdes entre mitgeres, de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, d'arc escarser. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut algunes modificacions. | 08214-138 | Carrer Vidal i Barraquer | Carrer que s'ha anat formant sobretot a partir del segle XX, amb la industrialització del municipi. És on van a parar els principals eixos de comunicació amb el nucli antic: la Riera de Salvet, el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. | 41.5150300,2.3617000 | 446738 | 4596129 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la cantonada amb el carrer Rafael Riera i Prats, destaca la casa de Cal Teòric. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77227 | Carrer Rafael Riera i Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rafael-riera-i-prats | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Rafael Riera i Prats és paral·lel a la Riera de Targa. Està format per parcel·lacions de doble cós, amb cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, produint un conjunt unitari de les façanes, formades en planta baixa per porta, de llinda recta, i finestra lateral i en planta pis, per una finestra. Totes les obertures emmarcades amb recreixement del parament. El coronament també és unitari amb una cornisa d'obra. | 08214-139 | Carrer Rafael Riera i Prats | 41.5163600,2.3620600 | 446769 | 4596277 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77227-foto-08214-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77227-foto-08214-139-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la casa de la cantonada amb el carrer Vidal i Barraquer, coneguda com Cal Teòric | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77228 | Xemeneia de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | escapçada parcialment | Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial de Cal Garbat. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor. És de planta circular i estructura lleugerament cònica , feta de maó vist. Està reforçada per dos cinturons de ferro disposats a diferent alçada. | 08214-140 | Carrer Llibertat , 13 (Can Fil) | El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del Mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5205800,2.3583900 | 446466 | 4596748 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77229 | Xemeneia de la Manigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-manigua | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Xemeneia de planta quadrada i estructura lleugerament cònica, més ampla de la part de baix que de la part superior, on sobresurt un petit anell d'obra a modus de cornisa. Està feta de maó vist. | 08214-141 | Carrer de les Balears, 6 | La Manigua era una fàbrica situada en aquest carrer que el 1931 consta la firma d'Antonio Malaret Vilar amb 48 telers i els anys següents Federico Torelló Cendra només n'hi té 20. L'any 1936 hi consta Joan Colomer Ribas amb 70 telers. Després de la Guerra Civil espanyola hi figura l'empresa Noguera i Jordà. | 41.5201900,2.3590300 | 446519 | 4596704 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En la seva catalogació es fa referència a aquest element com una fita en el paisatge. Amb la promoció d'habitatge que ha sofert l'antiga fàbrica de La manigua, la xemeneia ha quedat enmig de blocs de pisos que fan qüestionar aquesta afirmació. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77230 | Repartidor d'aigües de la mina dels tres panys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartidor-daigues-de-la-mina-dels-tres-panys | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Torre de secció quadrada utilitzada com a repartidor d'aigua d'una antiga mina. Està feta d'obra vista amb maons amb un sòcol de pedra de poc més d'un metre. Coronada amb una cornisa que suporta una barana de ferro en la seva part alta. Hi ha una petita porta d'accés de punt rodó ubicada a la façana de migdia. | 08214-142 | Camí de la costa | Es tracta d'un dipòsit construït amb l'objectiu o propòsit d'emmagatzemar aigua a una alçada suficient perquè la pressió que es genera a causa de la gravetat permeti proveir les cases veïnals quan no hi havia aigua de xarxa. D'aquesta manera, el subministrament no depenia de les variacions del cabal de la mina. | 41.5187800,2.3531400 | 446027 | 4596551 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77230-foto-08214-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77230-foto-08214-142-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha un ametller que quan floreix li dóna un caràcter molt especial a aquest indret amb la Serralada litoral com a teló de fons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77231 | Font de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-1 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX-XX | Font situada a l'extrem del carrer Artail, en la confluència amb la Riera de Targa i el Torrent d'en Daniel. L'eix central de la font és un pilar de planta rectangular coronat per una hídria amb una fornícula que conté la imatge de Sant Pere. Per sota la fornícula hi ha el broc metàl·lic dellautó, amb una pica de pedra més avall. Als laterals també hi ha piques, però els sortidors han estat anul·lats. Tot el conjunt es troba enlairat respecte al nivell de la Riera de Targa i envoltat amb una barana de balustrada. | 08214-143 | Carrer Artail | 41.5198700,2.3581500 | 446446 | 4596669 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77231-foto-08214-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77231-foto-08214-143-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77232 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-11 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVIII-XIX | Font situada a la cruïlla dels carrers Font de la Teula i baixada de la Font de la Teula. Està adossada al mur d'una casa i és de pedra. La pica és de planta rectangular, força allargada ja que disposa de tres sortidors metàl·liques. En la part central del plafó hi ha un alt relleu que representa un moltó i una cornucòpia d'on ragen monedes. Està coronat per un ornament floral. | 08214-144 | Carrer de la Font de la Teula | El nom li ve que antigament l'aigua rajava per una teula. Es va construir amb els beneficis que li procurà a l'Ajuntament el monopoli de la carn. Per aquest motiu l'alt relleu representa el xai i la cornucòpia amb les monedes. Antigament hi havia un safareig adossat, on les dones rentaven la roba; però entre 1927 i 1928 l'Ajuntament el va traslladar. | 41.5182500,2.3575200 | 446392 | 4596490 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77232-foto-08214-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77232-foto-08214-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77232-foto-08214-144-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77233 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-1 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX-XX | Font situada en un costat de la Plaça de la Vila, en l'angle que formen els carrers Manuel Moreno i del Carme. Està adossada a la paret d'una casa i imita les arcades de mig punt de la galeria superior de la casa. Fa la forma d'una fornícula amb la pica sobresortint de l'eix de la façana i dos pilars que suporten una arcada de mig punt. N la zona central, el que seria el timpà hi ha l'escut de la vila. | 08214-145 | Plaça de la Vila | Fou restaurada per la generació del 46 i l'Ajuntament el 18 d'octubre de 2014, segons consta en una placa metàl·lica. Aquesta és la darrera de les reestructuracions que ha patit la font, que abans estava més avançada i dificultava el pas dels carros, fins que la van recular a tocar de la paret. | 41.5170400,2.3582900 | 446455 | 4596355 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77233-foto-08214-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77233-foto-08214-145-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77234 | Font del Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-doctor | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Font situada a la cantonada entre el Carrer del Carme i el Clot del castell. Es rebaixa a la cantonada fent la forma d'una petita capella o fornícula on se situa el broc que és de llautó del tipus de polsador. L'aigua es recull en una pica aixecada un pam del terra del carrer amb una delimitació de maons posats a sardinell, fent un quart de circumferència. | 08214-146 | Carrer del Carme cantonada Clot del castell | 41.5164800,2.3569400 | 446342 | 4596293 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77234-foto-08214-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77234-foto-08214-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77234-foto-08214-146-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77235 | Font del carrer Canyamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-canyamar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | ha patit pintades i pèrdues de la capa pictòrica per humitats. | Font situada en un costat del carrer, adossada al mur de delimitació d'aquest carrer aprofitant una ziga zaga del mateix mur. La pica és de pedra, rectangular i el plafó on hi ha el sortidor, està coronat per un frontó circular, amb una placa on hi ha l'any 1917 posat al mig. | 08214-147 | Carrer Canyamar, 25 | 41.5156200,2.3618500 | 446751 | 4596195 | 1917 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77235-foto-08214-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77235-foto-08214-147-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77236 | Finestra de Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-pons | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XVII-XVIII | Finestra situada en la planta pis d'una antiga casa de cós amb l'ampit i els brancals de pedra treballada, però la llinda de fusta. Destaquen dues cares esculpides en els brancals superiors de cada costat. L'ampit també està treballat amb motllures i un petit escaquejat. | 08214-148 | Carrer Àngel Guimerà, 37 | El carrer Àngel Guimerà és el més antic de Vilassar, comunicava el castell amb l'església. Al mig, hi havia el Mercadal. Actualment, aproximadament a l'alçada d'aquesta casa es connecta amb el carrer Marquès de Barberà, però abans, en l'espai obert com a via pública hi havia la ferreria del castell. | 41.5179800,2.3569100 | 446341 | 4596460 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77236-foto-08214-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77236-foto-08214-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77236-foto-08214-148-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77237 | Balcó de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-de-can-canyes | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XV | Finestra gòtica ubicada en la planta pis d'una casa de carrer. Destaca la llinda treballada en forma d'arc carpanell amb petites lobulacions decoratives i emmarcada per un guardapols. Les impostes estan decorades amb motius vegetals. Els brancals estan realitzats amb carreus treballats i han estat allargats per convertir la finestra en un balcó. | 08214-149 | Carrer Àngel Guimerà, 17 | 41.5177900,2.3578000 | 446415 | 4596438 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77237-foto-08214-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77237-foto-08214-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77237-foto-08214-149-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77238 | Reixa de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-de-la-rectoria-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XVI | Reixes recuperades de l'antiga rectoria i aprofitades en la construcció, l'any 1943, de la nova. Estan fets de ferro rodó forjat a mà. Les barres s'estructuren en angle recte i el gruix permet foradar-les per fer-hi passar la barra oposada. Estan subjectades pels quatre angles amb grans claus ancorats al mur i acabats amb un motiu ornamental. A la part superior de la reixa hi ha un ornament en forma de creu. | 08214-150 | Plaça de la Vila, 9 | La construcció de l'edifici és recent (1943). L'antiga rectoria estava adossada a l'església, a la façana de ponent, al costat esquerra de la portalada gòtica. | 41.5174600,2.3586500 | 446485 | 4596401 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77238-foto-08214-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77238-foto-08214-150-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77239 | Finestrals de Ca l'Isern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestrals-de-ca-lisern | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XV-XVII | Conjunt de dos finestrals i una portala de pedra treballada, amb inscripcions corresponents a l'antic mas Isern i que s'han restituït dins l'edificació actual. El finestral més destacat és el que forma part d'un balcó d'arc conopial lobulat. A la façana de migdia, hi ha un finestral de llinda recta, de pedra igual que l'ampit i els brancals amb la inscripció 'IHS-A-MARIA' i 'T-ISER-1570'. Sota mateix de la finestra hi ha el portal de llinda recta amb la data gravada de 1684. | 08214-151 | Passatge de la Plaça, 1 | Pertanyien a l'antic mas dels Feliu de la Penya-Isern, que en part fou enderrocat l'any 1927 per eixamplar el carrer. Aquest mas disposava d'una torre de defensa que també es va enderrocar. | 41.5174700,2.3587700 | 446495 | 4596402 | 1570 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77239-foto-08214-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77239-foto-08214-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77239-foto-08214-151-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77240 | Portal del carrer Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-comerc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Portalada d'entrada a una casa de cós amb la llinda i els brancals de pedra granítica treballada. La llinda està motllurada i és recta. | 08214-152 | Carrer Comerç, 11 | 41.5162500,2.3603500 | 446626 | 4596266 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77240-foto-08214-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77240-foto-08214-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77240-foto-08214-152-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77241 | Tanca de Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-can-mir | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Tanca de la zona enjardinada de Can Mir que fa cantonada amb el carrer Àngel Guimerà i el carrer dels Sants Màrtirs. El mur, fet de paredat mixt s'arrodoneix a l'angle de la confluència dels dos carrers i s'obre al carrer Àngel Guimerà, amb una entrada flanquejada per dos pilars que combinen l'obra de paredat mixt amb el maó i la ceràmica. La porta és metàl·lica de dues fulles. | 08214-153 | Carrer Àngel Guimerà, 54 | 41.5187600,2.3553600 | 446212 | 4596548 | 1917 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77241-foto-08214-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77241-foto-08214-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77241-foto-08214-153-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77242 | Tanca de Can Jaume Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-can-jaume-mateu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Mur de separació entre l'espai públic i la zona enjardinada de Can Jaume Mateu, alineat amb l'eix del carrer. Està fet a imitació del paredat antic, que es feia a base de pedres irregulars unides amb morter. La seva alçada és variable i combina amb la presència d'elements de forja (reixes). La porta principal d'accés és de fusta amb arc de punt rodó, té una coberta feta de ceràmica amb els colors blau, blanc i verd; és a dues aigües amb un ràfec de fusta. Està coronada per ornaments ceràmics. Al costat sud hi ha una entrada secundària, destinada als vehicles, on es combina la pedra i el maó. El coronament és a modus de frontó triangular amb un oculus central. | 08214-154 | Carrer Mestre Viladrosa, 10 | 41.5175200,2.3601500 | 446611 | 4596407 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77242-foto-08214-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77242-foto-08214-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77243 | Placa de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-jordi | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Placa que representa a Sant Jordi matant el drac. Està adossada a la paret d'una casa particular a mitja alçada de la planta pis. Una sanefa de rajola li fa un emmarcament quadrat i una bombeta resguardada per una petxina l'il·lumina. | 08214-155 | Carrer Manuel Moreno, 106 | 41.5151000,2.3607400 | 446658 | 4596138 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77243-foto-08214-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77243-foto-08214-155-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77244 | Placa 5è centenari de les municipalitats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-5e-centenari-de-les-municipalitats | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó fet de rajoles (7 x 11cm) instal·lat a la paret de llevant de l'església, al costat d'una font i a prop de la rectoria, que representa la lectura del document conforme el poble s'allibera de les obligacions feudals enfront el senyor del castell de Sant Vicenç; i es llegeix el següent text: 'A GUILLEM P. EROLES. SÍNDIC I NEGOCIADOR DEL PRIVILEGI REIAL DE 1480. A FAVOR DE LES UNIVERSITATS DE VILASSAR, PREMIA, CABRERA, ARGENTONA i MATARO// V CENTENARI, 31 DE JULIOL DE 1980 // INAUGURAT PER L'HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT JORDI PUJOL. 20 DE JULIOL DE 1980' | 08214-156 | Plaça de la Vila | S'instal·la dins els molts actes que es van fer a la comarca en el curs 80/81 per celebrar el V centenari de l'alliberament feudal dels pobles de la zona. La inauguració es fa el 20 de juliol de 1980 per part del President de la Generalitat Jordi Pujol i Solei. | 41.5174000,2.3585600 | 446478 | 4596395 | 1980 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77244-foto-08214-156-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | terra | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77245 | Placa de les corals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-corals | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó de rajoles ( 5 x 10 cm) instal·lat a la paret del Casinet on es representa el reflex d'un arbre en un estany o llac i on es pot llegir el següents text: 'Oiu els cants que duem als llavis: / del sant treball sortim cantant / tot remembrant cançons dels avis, / i l'avenir que també és un cant.// És bell repós, repos que canta / sentint la força retornar; / l'ànima en tant salca onejanta / entre el passat i el que vindrà.// Cantem a éu que ens dóna vida, / cantem la Pàtria en gestes grans / cantem l'amor que a tots ens crida / a unir les veus com bons germans.' /// 'Testimoni d'agraïment i homenatge a tots els cantaires de l'Agrupació Coral l'Aliança i al seu mestre Salvador Albert i Riera, que des de l'any 1943 'tot remembrant cançons dels avis' han contribuït a 'salvar els mots de la nostra llengua' i amb ells la nostra identitat' // Amics de les Arts i de la Història / Juny de 1984// | 08214-157 | Carrer Manuel Moreno, a la paret del Casinet | 41.5162600,2.3593200 | 446540 | 4596268 | 1984 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77245-foto-08214-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77245-foto-08214-157-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77246 | Monument als Feliu de la Penya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-feliu-de-la-penya | XXI | Monument simbòlic dedicat als Feliu de la Penya Isern com a capdavanters de la generació de 1680 i del redreçament econòmic de Catalunya. Es tracta del basament de columna i dos fusts de pedra granítica que es a trobar en els soterranis del que havia estat la Torre de Ca l'Isern, enderrocada per construir-hi el Centre d'Atenció Primària (CAP). La casa dels Isern que està al costat tenia a la paret una placa també dedicada a la família, però durant les reformes de l'habitatge i degut el seu estat de conservació es va perdre. | 08214-158 | Carrer Mestre Viladrosa, s/n | Instal·lat el 25 d'agost de 2013, amb motiu dels 300 anys de l'atac borbònic del 20 d'agost de 1713 a Vilassar. | 41.5174600,2.3589100 | 446507 | 4596401 | 2013 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77246-foto-08214-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77246-foto-08214-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77247 | Glossa de Vilassar i el forester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glossa-de-vilassar-i-el-forester | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó fet de rajoles (5 x 8 cm) instal·lat a la paret d'una casa del carrer del Carme de manera que es pot llegir passejant pel carrer. És un fragment d'una glosa d'exaltació del poble d'Emili Saleta i es llegeix el següent text: 'Glosa de Vilassar i el forester / D'Emili saleta (fragment) / Ai Vila de Vilassar / sota un castell recolzada / mig pagesa i mig fabril, / mig del pla i mig de muntanya.// Que somrius de cara el mar / i ets feinera i endreçada / i ets feinera i diligent / i, pel seny, ets catalana.// Sant Mateu et fa costat, / Montcabré et vetlla per l'altre / i l'era de Can Boquet / mirador de banda a banda. // Vila d'un terme tan gran / fins la centuria passada,/ que amb Cabrera i Mataró / llindaves, i amb la mar blava. // Cabrils era un barri teu; / Vilassar de Mar un altre. / O bé 'Mar de Vilassar'/ com els vells l'anomenaven.// el teu barri mariner / qe et dava la mar i la plana./ Ai Vila de Vilassar / que ets de dues vila mare./// Amics de les Arts i de la Història / Festa Major dels sants Màrtirs, 1978'/// ' | 08214-159 | Carrer del Carme | Promoguda pels Amics de lesArts i la Història durant els actes de la Festa Major de l'any 1978. | 41.5165600,2.3572500 | 446368 | 4596302 | 1978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77247-foto-08214-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77247-foto-08214-159-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Saleta | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77248 | Poema de Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-salvador-espriu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó ceràmic de rajoles (4 x 7 cm) instal·lat a la façana d'una casa del passatge del Carme on hi ha escrit un poema de Salvador Espriu que diu així: 'Senyor Sant Jordi. / patró / cavaller sense por: / guarda'ns sempre / del crim / de la guerra civil. / Allibera'ns dels nostres / pecats / d'avaricia i enveja, / del drac / de la ira i de l'odi / entre germans / de tot altre mal / Ajuda'ns a merèixer / la pau / i salva la parla / de la gent / catalana. / Amén / Salvador Espriu/// | 08214-160 | Passatge del Carme, s/n | 41.5166300,2.3574100 | 446381 | 4596310 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77248-foto-08214-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77248-foto-08214-160-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77249 | Placa de Jaume I el Conqueridor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-jaume-i-el-conqueridor | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó fet de rajoles (4 x 5 cm) instal·lat a la paret de l'església que dóna als jardins de Sant Jordi, per la banda del carrer Àngel Guimerà, encarat cap a l'alzina de Can Bot. Està dedicada a Jaume I el conqueridor en el seu VII centenari de la seva mort i es llegeix el següen text: 'HOMENATGE AL REI JAUME I EL CONQUERIDOR, QUI AMB LA CONQUESTA DE MALLORCA ALLIBERÀ AL MARESME DE LA PIRATERIA / VILASSAR DE DALT // 24 DE JULIOL 1976 // VII CENTENARI DE LA SEVA MORT'. | 08214-161 | Jardins Sant Jordi, a la paret de l'església | 41.5175000,2.3581100 | 446440 | 4596406 | 1976 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77249-foto-08214-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77249-foto-08214-161-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Oller | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77250 | Plafó del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-millenari | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó ceràmic comemoratiu del mil·lenari del nom de Vilassar, documentat per primera vegada l'any 978, instal·lat dins un marc de ferro i penjat a la paret de contenció dels jardins Anselm Clavé que dóna al carrer Manuel Moreno. Es tracta d'una composició feta a base de framents irregulars i de variades formes encaixades a modus de trencaclosques o mosaic on es llegeix 'Mil·lenari del nom Vilassar 978 - 1978', sobre un fons on s'identifiquen el castell, la torre de Can Mayans i unes persones que representa que estan transportant les relíquies dels Sants Màrtirs. | 08214-162 | Carrer Manuel Moreno, s/n | Instal·lació realitzada amb motiu de la commemoració del mil·lenari del topònim Vilassar documentat en l'escriptura de venda d'una propietat del terme de Premià, datada del 978. | 41.5164200,2.3588700 | 446503 | 4596286 | 1978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77250-foto-08214-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77250-foto-08214-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Olivè Milián | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77251 | Plafó de les poetesses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-les-poetesses | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó de rajoles (4 x 5 cm) que reprodueix un poema d'Eulàlia Colomer, titolat Quan torno al teu redós; i que diu així: 'Al teu davant el mar, darrera, les muntanyes, / barreja de salobre i remoreig de pins, / un poble encimbellat, que porta a les entranyes / pejades d'altres terres, llegat d'altres confins. / Un poble encimbellat, que lluita i que s'afanya / obrint les seves portes a tots els grans camins ../ Jo aleno lluny d'aquí, però el teu record em banya, / perquè l'arrel comana, i perquè et porto a dins. / Si estimo tots els mars i totes les contrades, / no t'haig d'estimar a tu, remor de pins i onades, / castell que fa de guaita obert a tots els vents? / quan torno al teu redós en el transcurs del viure,/ em sembla que m'acull el més alat somriure / a trepitjar les pedres estàtiques, silents '. | 08214-163 | Plaça de la Vila, s/n | Instal·lada l'any 1975, any internacional de la dona, en homenatge a les poetesses catalanes. | 41.5170400,2.3582900 | 446455 | 4596355 | 1975 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77251-foto-08214-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77251-foto-08214-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77252 | Plafó homenatge a Josep Ros i Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-homenatge-a-josep-ros-i-artigas | XX | Plafó ceràmic de rajoles (4 x 5 cm) instal·lat a la façana lateral de la casa que hi ha al davant mateix de l'església parroquial. Hi ha representat el Santuari marià de la Marededéu de La Cisa i al dessota s'hi pot llegir: 'Encara els veig com en la meva infància / entreforcs de camins, masos i vinyes / rouredes, alzinars, xiprers altíssims, / la vella ermita dels exvots ingenus / i el mar, el meu, provisor de conquilles// Del mirador dels somnis// Homenatge al poeta Josep Ros i Artigas en els seus 90 anys, 23 / XII/97' | 08214-164 | Plaça de la Vila, s/n | 41.5172100,2.3585500 | 446477 | 4596373 | 1997 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77252-foto-08214-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77252-foto-08214-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77253 | Plafó del Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-centre-recreatiu | XX | Plafó ceràmic de rajoles (4 x 6 cm) instal·lat a la paret del Centre Recreatiu o Casinet en homenatge a Salvador Albert i Riera, mestre i fundador de la Coral l'Aliança. En el plafó s'hi han pintat motius al·legòrics com un pentagrama amb notes i ocells, una lira amb una orla de lletres 'CENTRE RECREATIU L'ALIANÇA / En l'any Clavé' la part mitja inferior s'hi potllegir el següent text: 'En homenatge a SALVADOR ALBERT I RIERA (1915 - 1991)/ mestre i fundador de l'Agrupació / Coral l'Aliança / Centre Recreatiu l'Aliança 30 x 1999. | 08214-165 | Carrer Manuel Moreno, s/n | 41.5164200,2.3590400 | 446517 | 4596285 | 1999 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77253-foto-08214-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77253-foto-08214-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77254 | Rellotge de sol de Can Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soca | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. www.gnomonica.cat | XIX | El gnòmon ja no es conserva in situ, i l'obertura on anava collat ha estat tapada en les últimes obres de rehabilitació de la façana | Rellotge de sol del tipus vertical declinant amb orientació sudest. La seva superfície és ovalada. Es troba ubicat per sota del ràfec de la façana principal, a la dreta de la finestra del primer pis. Es tracta d'un rellotge policromat en molt mal estat de conservació amb restes d'esgrafiat. El gnòmon ja no es conserva in situ, i l'obertura on anava collat ha estat tapada en les últimes obres de rehabilitació de la façana. No obstant això, encara es pot endevinar la forma originària del rellotge. Des de l'interior del quadrant cap enfora es poden descriure les següents observacions: el centre del quadrant, estava completament policromat, dels quals només es conserven algunes tonalitats vermelloses i quedava delimitat per una sanefa lineal d'un centímetre i mig de gruix. A la part superior, sembla endevinar-se un cercle solar del qual neixen les línies horàries, esgrafiades i que travessen la sanefa d'un centímetre. Les línies horàries visibles són, la meridiana i cinc línies més a la dreta. A l'esquerra no se'n observa cap traça. Pel que fa a les xifres, es desconeix si es tractava de xifres àrabs o romanes. Per damunt hi hauria una segona sanefa d'un color blau-gris d'una amplada aproximada a la central que quedaria emmarcada per una última sanefa vermellosa, a la part superior de la qual s'hi hauria pintat una sanefa amb motius vegetals lleugerament recargolats. A la part inferior del marc també sembla haver-hi una sanefa però es desconeix el tipus d'ornamentació. | 08214-166 | Carrer Manuel Moreno, 35 | 41.5152000,2.3608000 | 446663 | 4596149 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77254-foto-08214-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77254-foto-08214-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge de sol consta des de l'any 2005, a l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 2706. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77255 | Fornícula del Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-angel-guimera | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-del-carrer-angel-guimera.html | XIX | no conserva la imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa de cós del carrer Àngel Guimerà. L'ampit és de pedra granítica motllurada i de forma corba. Conserva un emmarcament de fusta però no hi ha cap rastre de porta. Per darrera sí que conserva la porta d'accés des de l'interior de la casa. Actualment no hi ha cap imatge. | 08214-167 | Carrer Àngel Guimerà, 52 | No s'ha trobat cap informació sobre l'advocació d'aquesta capella que fa molts anys que es troba buida i se n'ha perdut la memòria. | 41.5186500,2.3554900 | 446223 | 4596535 | 1850 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77256 | Fornícula de Cal Baster / Can Corra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-cal-baster-can-corra | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIX | Fornícula de tipus clàssic situada a l'alçada del primer pis d'una casa del carrer Mestre Viladrosa. Ampit sortint motllurat i sostingut per dos permòduls amb decoració vegetal; arc de mig punt i porta de vidre. A l'interior hi ha una imatge de Sant Roc i disposa d'un ganxo per penjar-hi un fanal. | 08214-168 | Carrer Mestre Viladrosa, 1-3 | S'invoca a Sant Roc contra les malalties de contagi. Les cases on hi ha aquesta capella es construeixen poc després de l'epidèmia de còlera de l'any 1874, que causà moltes víctimes mortals a Vilassar. | 41.5173100,2.3591000 | 446523 | 4596384 | 1875-80 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77256-foto-08214-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77256-foto-08214-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77256-foto-08214-168-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77257 | Fornícula del Carrer Manuel Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-manuel-moreno | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-de-ca-lantoninu-can-franscesc.html | XIX | no conserva la imatge i està tapiada | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa del carrer Manuel Moreno que fa xamfrà amb la Plaça de la Vila i el carrer del Carme. No conserva cap imatge i està tapiada amb maons i arrebossada, però es conserven i són visibles l'ampit, motllurat i arrodonit, els brancals i la llinda que són de pedra granítica treballada i la llinda d'arc escarser. | 08214-169 | Carrer Manuel Moreno, 2 | També es coneix amb el nom de Fornícula de Ca l'Antonio o Cal Francesc. Aquestes cases es construeixen al voltant de l'any 1829. abans eren terrenys sense construir. | 41.5169900,2.3583100 | 446457 | 4596349 | 1829 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77257-foto-08214-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77257-foto-08214-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77257-foto-08214-169-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | fa molts anys que no hi ha imatge i se n'ha perdut el record de l'advocació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 77258 | Fornícula del Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-sant-joan | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-del-carrer-de-sant-joan.html | XIX | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa de cós del carrer Sant Joan. Està tancada per una porta de vidre i a l'interior hi ha la image de Sant Joan Baptista. Al seu damunt un fanalet penja d'un ganxo. La capella i la finestra tenen forma d'arc ogival i l'ampit està pintat de blanc. | 08214-170 | Carrer sant Joan, 12 | Sant Joan Baptista també s'invoca contra les malalties de contagi. La cases on hi ha aquesta capella es construeixen poc després de l'epidèmia de còlera de l'any 1874, que causà moltes víctimes mortals a Vilassar i dóna nom al carrer. | 41.5162400,2.3578100 | 446414 | 4596266 | 1875 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77258-foto-08214-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77258-foto-08214-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77258-foto-08214-170-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77259 | Fornícula del Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-del-comerc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIX | no conserva la imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa de cós del carrer Comerç. L'ampit és de pedra granítica motllurada i de forma corba. No conté cap imatge, però es conserven i són visibles l'ampit, motllurat i arrodonit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada i la llinda d'arc escarser. | 08214-171 | Carrer del Comerç, 13-15 | La data de 1801 correspon a la inscripció de la façana del conjunt de quatre cases on hi ha la capella. No s'ha trobat cap informació sobre l'advocació d'aquesta capella que fa molts anys que es troba buida i se n'ha perdut la memòria. | 41.5162700,2.3605500 | 446643 | 4596268 | 1801 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77259-foto-08214-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77259-foto-08214-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77259-foto-08214-171-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77260 | Alzina de la brolla de Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-brolla-de-ca-larcis | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de la brolla de Ca l'Arcís (Quercus ilex subsp. ilex), es troba situada a la pista carenera que mena des de la Creu de Can Boquet cap a Cal Camat, a uns 500 metres a mà esquerra, prop de la masia que li dona nom, en el marge d'unes antigues feixes, reaprofitades com a recinte per fer-hi el tir al plat. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura 15 metres d'alçada total per 17,30 m de capçada perpendicular per 4,50 m de volt de soca i 2,60 m de volt de canó. El tronc és llarg i esvelt, tot i que per la banda del camí presenta una fisura d'uns 80 cm de llargada per seixanta d'amplada; des de ran de terra fins a la creu mesura uns 4 metres. L'escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada molt regular, i arrodonida que dona la sensació de que les branques inferiors toquin al terra.. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut,, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal que no han impedit el creixement normal d'aquest arbre perennifoli. | 08214-172 | Ca l'Arcís | Espècia autòctona, la fusta l'alzina s'ha emprat tradicionalment en el carboneig, per a transformar-la en carbó. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia i la mel mono floral. Finalment cal dir que les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar perquè els glans eren molt apreciats per donar de menjar als porcs. | 41.5372700,2.3445200 | 445323 | 4598609 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77260-foto-08214-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77260-foto-08214-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per sota d'ella hi ha nombrosos rastres de la presència de senglar. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77261 | Pi de la creu de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-creu-de-can-boquet | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El llibre dels secrets de l'agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Ed. Generalitat de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge. PHILIPS, Roger (1989). Los árboles. Editorial Blume. S.A. Barcelona | El pi pinyoner (Pinus pinea) de la Creu de Can Boquet té una alçada total de 16 metres, un volt de canó de 2,85 metres, un volt de soca de 3,05 metres, i una capçada perpendicular de 27 metres. Està ubicat en un marge, prop de la Creu de Can Boquet i al costat de la caseta del punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral. El tronc presenta una escorça de color marró rogenc, gruixuda. La capçada, tot i que té la forma característica d'una ombrel·la presenta una forma lleugerament irregular degut a la manca de poda. Aquest arbre perennifoli té unes fulles en forma d'agulla que poden arribar a mesurar fins a 20 cm de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració d'aquesta espècie es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08214-173 | Cruïlla de Can Boquet | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Es desenvolupa molt bé en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.5256800,2.3404300 | 444972 | 4597325 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77261-foto-08214-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77261-foto-08214-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari del Consell Comarcal del Maresme com a arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77262 | Surera de la Molinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-la-molinera | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 – 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. www.ccmaresme.cat http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_singulars_de_catalunya/catam_amcluc2011_4b_ep.pdf | Fa uns anys, per tal de protegir-la dels conductors que hi estacionaven el vehicle, i abocaments il·legals, el Parc de la Serralada Litoral hi va posar una tanca de fusta. | Espècimen del gènere Quercus suber, perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 13 m d'alçada, per 3,80 m de volt de soca, per 2,70 m de vol de canó i 18 metres de capçada perpendicular. El tronc és recte i no massa alt; no arriba als dos metres, del qual bifurquen ben aviat quatre branques imponents que donen pas al brancatge característic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. No ha estat mai pelada, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada; són lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10 o 12 anys i amb normalitat dels 25 als 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada. Es troba plantada en solitari, a mà dreta, al peu del camí o pista carenera que mena des de la Creu de Can Boquet a Can Riera, just abans d'arribar a Can Bernadó. | 08214-174 | Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu | La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. Es tracta d'una espècie termòfila,perquè la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en un territori on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i més concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres. | 41.5189200,2.3374500 | 444718 | 4596577 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77262-foto-08214-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77262-foto-08214-174-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre singular va ser declarat d'Interès Local (DL), el 28 de març de 1995, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77263 | Fotínia de Can Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotinia-de-can-maioles | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Arbre ornamental, originari de l'Àsia sud-oriental, del gènere Photinia, espècie serratifolia, família de les Rosaceae. Està plantat a tocar d'una paret de pedra irregular que aguanta el marge de terra. La seva capçada té forma arrodonida, amb una amplada aproximada de 12 metres. Mesura 11 metres d'alçada. L'escorça és llisa i de color gris marronós. El volt de soca mesura 2, 80 m i el volt de canó, 1, 98 m. La disposició de les branques recorda un arbust més que un arbre. Pugen dretes formant una capçada densa. Les fulles són de color verd fosc brillant a l'anvers i un to més clar al revers. Durant la primavera quan rebrota, són de color vermell a porpra. Floreix a la primavera, i les flors són de color blanc, disposades en umbel·les de 10 a 12 cm de diàmetre. A la tardor es poden observar els fruits que es caracteritzen per uns poms vermells, de 5 a 6 mil·límetres de diàmetre. | 08214-175 | Can Mayolas | Aquest arbre va ser introduïda a Europa a principis del segle XIX. Era molt apreciat com a arbre ornamental en els jardins privats i públics per al color de les seves fulles. Actualment és molt difícil trobar-ne exemplars adults. | 41.5242100,2.3501300 | 445780 | 4597156 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77263-foto-08214-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77263-foto-08214-175-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77264 | Monument al barri del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-barri-del-pi | XX | Escultura de bulto d'un home vestit amb un mono de treball, que representa un obrer del barri del Pi, amb les mans a la butxaca i el cap mirabnt cap amunt. Reposa sobre un podi quadrat on hi ha una placa en la que es pot llegir: 'RECORDANT / EL NOSTRE PI / BARRI DEL PI / 24 - 6- 1998'. | 08214-176 | Carrer Rafael Riera Prats, s/n | Instal·lat el 24 de juny de 1998 en record del pi que dóna nom a aquest barri obrer aixecat al voltant de la indústria moderna de Vilassar. | 41.5142900,2.3634500 | 446883 | 4596046 | 1998 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77264-foto-08214-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77264-foto-08214-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77265 | Alzina surera del bosc dels Rosers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-bosc-dels-rosers | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 - 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. www.ccmaresme.cat | Arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, d'aspecte molt semblant a l'alzina. D'aparença robusta, mesura uns onze metres d'alçada per uns onze de capçada. Ha crescut en el marge d'una finca privada. Per la part del darrera hi ha una un filat de tancament i uns xipressos adults plantats a la part externa d'aquesta, que impedeixen, en part, el desenvolupament de la capçada. El tronc és més o menys sinuós, ramificat lateralment. Presenta una escorça gruixuda, de color grisenc i rugosa,. Sembla que no ha estat mai pelada, la qual cosa pot fer pensar que el suro pelegrí (primer suro) pugui mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. El volt de soca pot oscil·lar entre 1,50 i 1,80 m, mentre que el volt de canó estaria en 1,50 m. El creuer és força baix, a un 1,60 m del terra del qual neixen un parell de branques potents que es van bifurcant en alçada. Les fulles, perennes, són lleugerament lobulades o dentades i fan entre 4 i 7 cm de llargada. Presenten varies tonalitats en funció de la seva disposició dins l'arbre, però fosques a l'anvers i més clares a l'anvers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10 - 12 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 cm de llargada. Al voltant d'aquest marge s'hi han plantat diverses iuques (Yucca), una planta invasora molt emprada en jardineria originària de les parts càlides i àrides de l'Amèrica del Nord, Central, Sud i Antilles. També hi ha figueres de moro (O. ficus-indica), una planta d'origen americà però que ha esdevingut subespontània a gairebé tot el litoral mediterrani. | 08214-177 | Les Ginesteres - Bosc dels Rosers | La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. Es tracta d'una espècie termòfila,perquè la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en un territori on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i més concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres. | 41.5189100,2.3474600 | 445553 | 4596569 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77265-foto-08214-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77265-foto-08214-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les mides de l'arbre són aproximatives car no s'ha pogut accedir a l'interior de la finca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77266 | Pi de Can Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-tarrida | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 2,29 de volt de canó per 2,35 cm de volt de soca i 15,50 cm de capçada. Lleugerament inclinat, creix en el marge d'un corriol, al Nord- Oest de la torre de Can Tarrida, entremig d'unes antigues feixes de cultiu d'olivera i garroferar. El tronc, amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la i no ha estat mai podada, la qual cosa li confereix un aspecte imponent vist des de sota mateix. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla i agrupades de dues en dues, poden fer fins a 20 cm. de llarg. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. Aquesta madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. La llavor que hi ha a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08214-178 | Can Tarrida / Torrent daniel | 41.5217200,2.3561500 | 446280 | 4596876 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77266-foto-08214-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77266-foto-08214-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada al nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77267 | Goigs en llohansa del noble soldat de Christ y màrtir invicte de la Fe Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llohansa-del-noble-soldat-de-christ-y-martir-invicte-de-la-fe-sant-sebastia | XVII-XXI | GOIGS en llohansa del noble soldat de Christ y màrtir invicte de la Fe / SANT SEBASTIA / (Sa feta lo dia 21 de janer) / advocat especial contra pestilencia y demes mals encomanadissos, / que's venerat a sa capella, a la parroquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt, / arxiprestat de Mataró i bisbat de Barcelona.; i que diuen així: Mártir sant molt singular / Suplicam vostra potencia: / Vulláu a Jesús pregar / Nos guardi de pestilencia. // Vostra mare es de Milá, / Vostre pare de Narbona, / Y en la Cort, Diocleciá / Per capità vos corona, / Peró vos per a Deu aymar / Deixáu aytal dependencia: / Vulláu, etc. // Passareu crudels torments, / En los que segons s'ha vist / Convertireu molta gent / A la fe de Jesucrist; / Per so vos ve a suplicar / Lo ver fidel la clemencia: / Vulláu, etc. // En un pal fort-ment lligat / Per ordre del fer Pretor, / Sufriu amb heróych valor / Ser crudelment fletjat, / Mes Deu vos volgué curar / Usant de favorescencia: / Vulláu, etc. // Vostre únich pensament / N'es la Gloria assolir, / Y assotat bàrbarament, / Finalment varen morir, / Poguent l'ánima volar / Cap al sí de l'Omnipotencia: / / Vulláu, etc. // Lo ver Deu vos te pronés, / Puix per Ell varen patir; / Que' l devot no sía pres / D'eix mal, ans puga guarir. / Y ja qu'ab fe ve a implorar / Vostre socors y assistencia / Vulláu, etc. // A Roma amb gran honor / Es vostre Cos venerat, / Y sempre qu'algú ha pregat / No li havéu negat favor, / Animant a tots demanar / Vostra bella providencia: / Vulláu, etc. // D'esta vila protector / Y singular advocat, / Guardéu, aquest poblat / Ab vostr'alta intercessió, / Feu en poguem servar / De tal mal y tal dolencia: / Vulláu, etc. // TORNADA // ¿ Oh Sant nostre tutelar / Y Mártir per excel·lencia! / Vulláu a Jesús pregar / Nos guardi de pestilencia. / V. Ora pro nobis, Sancte Sebastiane. // | 08214-179 | Ermita de Sant Sebastià | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5206400,2.3664800 | 447141 | 4596749 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77267-foto-08214-179-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capella de Sant Sebastià, fou construïda l'any 1578, i la imatge de Sant Roc és una de les tres d'escultures del cos principal del retaule, obrat l'any 1579 pel mestre Joan Forner, escultor, de Mataró. | 98|119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77268 | Cedre de Ca l'Anton Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-ca-lanton-feliu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Degut a la seva envergadura és totalment impossible de redreçar-lo. Per tant s'ha de tenir cura del port de les branques cap el costat de la inclinació. | Cedre del gènere Cedrus i espècie libani, plantat al cap de munt d'un talús rocallós, a mà dreta de l'entrada principal de la propietat. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada màxima de quinze metres. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. El tronc està completament inclinat i dificulta la presa de mesures. No obstant això, estem davant d'un espècimen amb un volt de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3,80 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini i inclinat des de la seva base en direcció a la portalada d'accés de la propietat. El creuer es troba entre quatre a cinc metres d'alçada, del qual neixen dues branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. També s'observa l'empremta deixada per la poda de dues branques de grans dimensions que creixien per damunt de l'entrada i que potser haurien accelerat la seva inclinació. | 08214-180 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | Aquest arbre és originari de les muntanyes del Líban, Turquia i Síria, entre 1.300 i 2.300 metres d'altitud. Suporta molt bé el fred i la sequera. De fet el cedre és l'emblema nacional del Líban i està representat a la bandera del país. Per la seva resistència i longevitat, ha estat una espècie apreciada en llarg del temps per molts pobles de la Mediterrània. Aquest fet ha comportat una extensa desforestació, de tal manera que la vall dels Cedres de Déu i la vall de Kadisha van ser declarats, l'any 1998, per l'UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. Hauria estat introduït a Europa occidental com a arbre ornamental a partir del segle XVIII. Ha estat considerat per diverses religions com un pont entre els homes i Déu, ja sigui per la seva majestuositat o perquè és una fusta que després un agradable aroma alhora que és molt resistent als insectes. Simbolitza la grandiositat, la bellesa, la noblesa d'esperit, i potser per això s'ha associat a la immortalitat. Surt esmentat a la Bíblia en varies ocasions, i especialment en l'aixecament del primer temple de Jerusalem. Els fenicis, per exemple, el van utilitzar per a la construcció, especialment per als vaixells. A l'Antic Egipte s'hauria utilitzat la resina o reïna d'aquest arbre per a la momificació. Segons la Llei de Moisès, els jueus haurien emprat l'escorça d'aquest arbre en el tractament de la lepra i per a la circumcisió. | 41.5182800,2.3559200 | 446258 | 4596494 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77268-foto-08214-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77268-foto-08214-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77269 | Figuera de Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-cal-notari | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. www.ccmaresme.cat http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_singulars_de_catalunya/catam_amcluc2011_4b_ep.pdf | Malgrat estar protegida per un parterre i una vorera, la presència de vehicles estacionats arran de la soca poden accelerar la mort d'aquest espècimen ja que les arrels acostumen a ser superficials. | Exemplar isolat de Ficus carica, plantat al davant de la casa de Cal Notari, a migdia, en un parterre desproveït de vegetació herbàcia, arbustiva i floral. Aquest espècimen, té una amplada de capçada de 7 a 8 m per una alçada màxima de 4 a 6 m aproximadament. El volt de soca és de 2,60 m. Pel que fa al volt de canó cal destacar que el tronc originari mesura 1,50 m, mentre que pel tronc nou, fruit d'un rebrot de la soca, fa 66 cm. Si mesurem els dos troncs que neixen de la mateixa soca, tenim un diàmetre total de 2,50 m a 1,30 m d'alçada. L'escorça és grisenca i llisa en el rebrot, mentre que el tronc més vell ha crescut torçut i protuberant, perdent la suavitat dels espècimens joves. Està gairebé mort i corcat a excepció d'una branca guerxa que reposa en un suport metàl·lic perquè no cedeixi a conseqüència del pes. S'hi ha observat diversos borrons. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites; es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. Al costat de la soca hi ha una base de premsa realitzada en granit. | 08214-181 | Carrer Sant Miquel, davant de Cal Notari | Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligats als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o al vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible. El fruit es pot condicionar de moltes i diverses formes: en melmelada, confitat , i a la cuina mediterrània és molt emprat per a la confecció de plats diversos. Els romans el coneixien perfectament i era molt apreciat en la seva forma deshidratada. | 41.5189800,2.3577400 | 446411 | 4596570 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77269-foto-08214-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77269-foto-08214-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre singular va ser declarat d'Interès Local (DL), el 28 de març de 1995, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77270 | Boixos Grèvols del carrer del casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-grevols-del-carrer-del-casal | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Es tracta de dos exemplars de boix grèvol (Ilex aquifolium), plantats en un petit jardinet davant de la casa núm. 20 del carrer Francesc Benet i Artigues. El primer espècimen, entrant a mà esquerra, té una alçada aproximada de 3,80 m, per una capçada de 2,50 m, un volt de soca de 90 cm i un volt de canó de 50 cm. El segon exemplar, té una alçada aproximada de 3 m, per una capçada de 2,90 m, un volt de soca de 85 cm i un volt de canó de 78 cm. El seu port ha estat guiat per la mà de l'home, que els ha fet créixer com un arbre, podant les branques inferiors que li confereixen en el seu hàbitat natural un port esvelt, cònic o piramidal, depenent de la varietat. Les branques són ascendents i alhora irregulars. L'escorça té un to gris fosc i presenta alguns nusos. Les fulles més joves i les de les branques més baixes són punxants (semblants a una alzina), mentre que les fulles madures que estan a les branques més altes són molt més arrodonides. Mesuren de 6 a 8 cm de longitud i de 3 a 4 cm d'amplada. A la faç tenen un color verd fosc brillant, i al revés més clar i mat. El nervi és molt marcat. Es tracta d'un exemplar mascle i un altre femella, ja que només el segon està carregat de fruits vermells i aquest fruit tant característic de color vermell, carnós, de 7 a 8 mm, només és present als exemplars femella. Es tracta d'una espècie típica de la vegetació de clima atlàntic europeu, d'ambients ombrívols, amb un sòl preferentment silici i orientat a l'ombra. El seu hàbitat natural són els boscos de pinedes de pi roig, rouredes o fagedes. Resisteix les glaçades però no suporta massa la sequera estival. El fruit és tòxic per al consum humà però un aliment important pels animals del bosc. | 08214-182 | Carrer Francesc Benet i Artigues | El boix grèvol és conegut des de molt antic per la seva acció farmacològica (guarir ferides, antioxidant, antibacterià, antídot contra alguns tipus de verins, a més de propietats estimulants, cardiotòniques i diürètiques). El fruit, utilitzat en les bones proporcions és purgant, però se n'evita el consum degut a la seva toxicitat. La droga d'aquesta planta es troba bàsicament a la fulla i en menys quantitat a l'escorça. A més a més, el grèvol té una fusta molt resistent al podriment. Per això és apreciat per fer tancats amb les estaques o partions de propietats. Tan el tronc com les branques més gruixudes, tenen una gran duresa, i són molt apreciades a la torneria, marqueteria i ebenisteria. Antigament substituïa el banús, que és un arbre negre procedent de les regions tropicals, i llavors el tenyien de negre. De les branques més flexibles se'n fan mànecs per eines, peces per estris agrícoles i per a utensilis de cuina. Antigament de l'escorça, cuita i fermentada, se n'obtenia una resina anomenada “lliga” que la gent del camp utilitzava per a caçar ocells. Les branques lligades en gavelles, s'utilitzaven per escurar el conducte de les xemeneies. Les baies del grèvol en alguns indrets com l'Alsàcia (França) es destil·len per obtenir aiguardent. El boix grèvol és també una planta ornamental de les festes nadalenques. A Catalunya està protegida la recol·lecció, tallada i desarrelament o de qualsevol de les seves parts, incloses les llavors, així com la seva comercialització. Excepcionalment, la Direcció General del Medi Natural podrà autoritzar la recollida i l'ús d'exemplars d'aquesta espècie o d'alguna de les seves parts per a finalitats científiques, educatives o tractaments silvícoles que precisi la conservació de l'espècie. | 41.5173100,2.3574600 | 446386 | 4596385 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77270-foto-08214-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77270-foto-08214-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ordre de 28 d'octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77271 | Palmera del casal Piferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-casal-piferrer | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 - 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Aquesta espècie necessita una exposició directe al sol. Aquest fet i el poc espai que té per a desenvolupar-se fan que no creixi en condicions òptimes. | Palmera del gènere Washingtònia i espècie W. robusta plantada com a ornamental al pati d'entrada del casal Piferrer, a mà esquerra, en una petita jardinera feta de maons i amb el terra completament cobert per l'heura. Mesura uns quatre metres i mig d'alçada per uns 45 de diàmetre mig. La forma de les seves fulles recorden a un vano i la forma dels fruits són esfèrics, de 0,5 cm de diàmetre i de color negrós . El pecíol mesura tot just un metre. La inflorescència acostuma ser molt llarga, podent arribar en exemplars grans fins a 3 m de llarg, amb nombroses flors de colors rosat a taronja pàl·lid. | 08214-183 | Carrer Vilardosa, 44 | La Washingtònia és un gènere de palmeres originària del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic. Els indígenes nord-americans collien el fruit com a aliment secundari. A Mèxic també se la coneix amb el nom de Petticoatpal, que significa palmera amb enagos, degut a l' aspecte que adquireixen les seves fulles quan moren. | 41.5177500,2.3584400 | 446468 | 4596433 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77271-foto-08214-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77271-foto-08214-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77272 | Palmera de Can Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-villa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 - 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Actualment presenta un rebrot de fulla característic de les palmeres tractades contra l'escarabat morrut. Les palmeres atacades per aquesta plaga no acostumen a sobreviure. | Espècimen de washingtònia robusta que s'alça en solitari, perfectament erecte amb la copa malmesa per l'atac de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus). L'alçada es troba compresa entre els 8 i 9 metres, amb un volt de canó de 48 cm i un volt de soca de 58 cm. Presenta un estípit fort i recte. L'arbre sà manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant. Les fulles són de color verd grisós, palmades formant grans ventalls, amb un limbre de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé al fred. | 08214-184 | Carrer Mare de Déu del Carme, 52 | La Washingtònia és un gènere de palmeres originària del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic. Els indígenes nord-americans collien el fruit com a aliment secundari. A Mèxic també se la coneix amb el nom de Petticoatpal, que significa palmera amb enagos, degut a l' aspecte que adquireixen les seves fulles quan moren. | 41.5160500,2.3560700 | 446269 | 4596246 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77272-foto-08214-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77272-foto-08214-184-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està plantada al costat del safareig de la casa, a la façana orientada al nord-est. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77273 | Font del Carrer Dr. Martí Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-dr-marti-soler | XX | Font situada a l'extrem del Carrer Doctor Martí Soler adossada al mur de la Riera de Targa. El sortidor, de polsador i fet de llautó, està en el mateix mur. En aquest tram el coronament és en forma circular, rematat amb maó posat a sardinell. La pica de l'aigua, que s'alça 15 cm del terra té una delimitació semicircular, també amb maons posats a sardinell. En el frontó del coronament es pot veure esgrafiat la data de 1927. El parament és arrebossat sense pintar. | 08214-185 | Carrer Dr. Martí Soler | El carrer Dr. Martí Soler connecta de sud a nord, la Baixada de la Font de la Teula amb la Riera de Targa és paral·lel al carrer Llessamí. Està format per cases de cós de planta rectangular. Conserva a la part del davant alguns solars i parcel·lacions que són el testimoni dels antics horts de les cases. | 41.5193900,2.3595600 | 446563 | 4596615 | 1927 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77273-foto-08214-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77273-foto-08214-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta font, forma part del conjunt d'aquest carrer que manté l'esperit del seu urbanisme original tot i que al davant s'ha obert un nou carrer asfaltat i obert al trànsit.Es construeix l'any 1927 quan hi ha una reestructuració i canvi d'ubicació de les basses o safareigs. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77274 | Alzina de Can Pipa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pipa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pipa (Quercus ilex subsp. ilex), es troba situada a la cruïlla dels carrers del Carme i camí de la Cisa, prop de la masia que li dona nom. Està completament desproveïda de vegetació arbustiva i enfiladisses. Mesura 15 m d'alçada total x 10 m de capçada perpendicular per 2,40 m de volt de soca i 1,86 m de volt de canó. El tronc és llarg i esvelt; des de ran de terra fins a la creu mesura 4 metres. L'escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen tres branques potents que es van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular, en part degut a la poda. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut,, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal que no han impedit el creixement normal d'aquest arbre perennifoli. | 08214-186 | Carrer del Carme cruïlla Carrer de La Cisa | Espècia autòctona, la fusta l'alzina s'ha emprat tradicionalment en el carboneig, per a transformar-la en carbó. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia i la mel monofloral. Finalment cal dir que les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar perquè els glans eren molt apreciats per donar de menjar als porcs. | 41.5149700,2.3561700 | 446276 | 4596126 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77274-foto-08214-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77274-foto-08214-186-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari del Consell Comarcal del Maresme com a arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc