Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77275 | Palmera del Ravalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-ravalet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | cal tallar-lo i cremar-lo per evitar la propagació amb d'altres exemplars del municipi, ja que afecta a la Phoenix canariensis, la palmera datilera (Phoenix dactylifera), la palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i la Washingtonia robusta. | Palmera canària (Phoenix canariensis), plantada al davant de la Torre del Ravalet. Només en queda el tronc , d'uns 10 metres d'alçada per uns vuitanta centímetres de volt de canó i la base de les fulles, al capdamunt formant una coberta grossa i compacta que oculta el tronc. Està completament envoltada d'heura i al costat de la soca hi creix un micaquer molt ufanós. | 08214-187 | Carrer Ravalet, 13 | 41.5178800,2.3632000 | 446865 | 4596445 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77275-foto-08214-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77275-foto-08214-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta palmera ha estat afectada per una greu plaga d'escarabats, el morrut (Rhynchophorus ferrugineus), un insecte provinent de la Polinèsia i del sud-est asiàtic. Al nostre territori no té cap depredador natural,i quan la palmera està afectada és molt difícil eliminar-los. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77276 | Font de la Riera de Targa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera-de-targa | XVIII-XIX | Font situada a la part alta de la Riera de Targa, gairebé a la cantonada amb el carrer Marquès de Barberà. És una font amb el pou, adossada al mur de delimitació de la riera. El sortidor de llautó, es troba a un costat de la torre del pou, que conserva la portella de fusta. Hi ha dues piques de pedra que estan aixecades del sòl uns 80 cm; una trapezoïdal, sota el brollador, que és de polsador, i l'altra rectangular, al seu costat. | 08214-188 | Riera de Targa | L'any 1927, l'ajuntament decideix traslladar els safareigs que hi havia al mig del poble i situar-les als afores. Un d'aquests safareigs on la gent rentava la roba, es va posar en aquest lloc. Segons informació oral facilitada per l'Hermínia Rafanell, n'hi havia una de més gran i una de més petita. Aquesta segona s'emprava per rentar la roba dels malalts.. | 41.5199800,2.3565700 | 446314 | 4596682 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77276-foto-08214-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77276-foto-08214-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77276-foto-08214-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77277 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-3 | XX | Font moderna ubicada a la confluència del carrer Sant Antoni amb el carrer Nou. Està adossada a la paret que fa xamfrà i consta d'un plafó ceràmic i una pica de pedra, aixecada del sòl per un petit podi d'obra. El plafó de rajola té forma de lletra 'T' invertida i en el centre hi ha un frontal irregular fet de ceràmica vidrada que representa Sant Antoni, amb la llegenda ' FONT SANT ANTONI' El polsador és cromat. | 08214-189 | Carrer sant Antoni, cantonada carrer Nou | 41.5175900,2.3599000 | 446590 | 4596415 | 1981 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77277-foto-08214-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77277-foto-08214-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ocupa l'espai de l'antiga font cantonera amb fornícula dedicada a Sant Antoni. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77278 | Palmera de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-ribot | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 – 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | La Paysandisia archon (barrinador de les palmeres) és un lepidòpter o larva que s'alimenta, a més a més de la Phoenix canariensis, Chamaerops spp., Trachycarpus spp., de la Washingtonia spp. | Palmera del gènere Washingtònia, plantada com a exemplar ornamental als jardins de Can Ribot. Fa entre 23 i 25 metres d'alçada i un diàmetre de tronc a la base d'un metre aproximadament. El pecíol fa com a mínim un metre de llarg i a les vores té unes punxes de color vermellós. Les fulles són palmades, recordant un ventall. Quan moren van acumulant-se en el tronc durant molt de temps. El tronc és fi, cilíndric i esvelt. Les flors no són massa vistoses, però la inflorescència és espectacular ja que pot mesurar fins a 4 metres de llargària. Els fruits són de color fosc i tenen una forma ovalada. | 08214-190 | Can Ribot (C. Manuel Moreno, 108) | La Washingtònia és un gènere de palmeres originària del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic. Els indígenes nord-americans collien el fruit com a aliment secundari. A Mèxic també se la coneix amb el nom de Petticoatpal, que significa palmera amb enagos, degut a l' aspecte que adquireixen les seves fulles quan moren. | 41.5149800,2.3605800 | 446644 | 4596125 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77278-foto-08214-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77278-foto-08214-190-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77279 | Garrofers de la benzinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-benzinera | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Garrofers (Ceratonia siliqua) de més de cent anys d'edat, de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, l'alçada dels quals oscil·la entre 4 metres pel més petit a 9 metres pel més voluminós. El volum de la capçada de l'exemplar més gran és de 11 metres aproximadament. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 1, 40 metres. Ell volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 4,30 metres. El tronc és curt i les copes força arrodonides, denses i fosques. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions, podent arribar a mesurar 1,76 metres de diàmetre. L'escorça és gruixuda i presenta fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. | 08214-191 | Carrer Pius XII s/n (al costat de la benzinera). | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que es naturalitza a les nostres terres. Actualment la garrofa s'utilitza per la fabricació de pinsos per a remugants: cavalls i rucs, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia i cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva estança al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol esser lo Garrofer de branca jove, de Febrer, y de Novembre, en terra seca, y vol esser plantat molt fondo, potser empeltat sobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y se moriria prest,folse regar fouint. Les Garrofes son mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.5113700,2.3611100 | 446686 | 4595724 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77279-foto-08214-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77279-foto-08214-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació de baranes de fusta podrien evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre i l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77280 | Verneda del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-molinot | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que es desenvolupa a banda i banda del Torrent del molí de Cuquet, concretament a l' indret del Molinot. Els arbres creixen ufanosos en un sol molt humit, regat durant tot l'any per l'aigua del torrent. Comparteix el sotabosc amb arbusts com el saüc, l'avellaner, el sanguinyol i herbes com el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques per on baixa l'aigua. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada. Alguns d'ells arriben als 30 metres. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. | 08214-192 | Torrent del molí de Cuquet | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 41.5323600,2.3193100 | 443216 | 4598080 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77280-foto-08214-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77280-foto-08214-192-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar d'urgència dos verns desarrelats que s'han trabocat a la façana que resta dempeus del molí, fent perillar greument la seva estructura. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77281 | Verneda de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-ca-lisidret | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que creix ufanosa al Torrent del molí de Cuquet, en un sòl molt humit, regat gairebé durant tot l'any per l'aigua del torrent. Comparteix el sotabosc amb arbusts com el saüc, el sanguinyol i herbes com el fenàs boscà i la maduixera. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada. Alguns d'ells arriben als 30 metres. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos. La floració és del tipus monoic i es realitza durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. | 08214-193 | Torrent d'en Cuquet | La verneda pertany a la família de Ca l'Isidret, una casa de pagès que es troba no gaire lluny del torrent de l'Ardenya. | 41.5301000,2.3203400 | 443300 | 4597829 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77281-foto-08214-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77281-foto-08214-193-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77282 | Castanyeda de Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyeda-de-can-tosca | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. NUET , Josep; PANAREDA, Josep M. (1986). Les castanyedes al Montseny, dins Revista Ausa núm. XII/116, pàgs. 65 a 78. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19- 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Castanyeda d'origen antròpic, formada per 7 exemplars, de castanyers (Castanea sativa), un arbre corpulent i de capçada ampla que pot arribar a mesurar de 25 a 30 metres d'alçària. L'escorça és bruna i més llisa en els exemplars més joves i gruixuda, gris-fosca i clivellada en estelles encreuades longitudinals en els exemplars més vells, que en aquesta castanyeda tenen entre cent i dos cents anys. El tronc en molts d'aquests exemplars supera els 2 m de volt de canó.. Malgrat hi ha alguns exemplars que semblen morts, atacats per la malaltia del xancre, es veuen rebrots laterals amb borrons ben verds. Les fulles d'aquests arbres són simples, alternes i caduques amb el pecíol curt i el limbe d'uns 20 cm de llargària per uns 5 cm d'amplada. L'anvers és lluent. Les flors masculines són disposades en aments compostos de 5 a 6, o més, glomèruls de flors. En canvi les femenines es troben al peu de les inflorescències masculins en petits grups. El fruit d'aquest arbre és la castanya, que es reuneix en un màxim de tres dins d'una pellofa coriàcia i espinosa que s'obra a la tardor i cau al terra. Creix sobre un substrat granític, en els marges del camí que travessa la finca per arribar a la casa. Les feixes dels voltants del camí estan plantades d'oliveres joves. La castanyeda de Can Tosca és a més a més d'un indret de gran valor paisatgístic, una zona de nidificació del picot. Les branques, encara que morin no es podreixen i la seva fusta és especialment apreciada per aquest tipus d'ocells per fer-hi el niu. Les soques foradades són cau predilecte d'altres animals com els diferents rosegadors i fins i tot algun rapinyaire nocturn. | 08214-194 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | Hi ha estudiosos que creuen que aquest arbre és originari de les terres de la Mediterrània Occidental i que va ser introduït a casa nostra en època preromana. Però segons Nuet i Panareda, hi ha molts pocs estudis fets a nivell de recerca palinològica i arqueològica. Les castanyedes o boscos de castanyers han estat explotats durant segles per a la producció de castanyes i apreciada per la mel. Com altres productes del bosc, aquestes plantacions d'arbres centenaris es van anar deixant de costat. En molts casos, la fusta d'aquests arbres s'ha anat utilitzant per la producció de fusta o es van anar substituint per altres espècies. En altres, la propagació de la tinta del castanyer i la del xancre ha anat minvant els castanyers un rere l'altre com ha passat, no només al municipi de Vilassar sinó també a la zona Nord – Est de Catalunya (Guilleries – Montseny, Garrotxa, Corredor – Montnegre i Empordà), al Vallès, muntanyes de Prades i altres indrets Maresme. La fusta és pesant, flexible i forta i poc porosa. És emprada per ebenisteria, tanques, bigues, pals de telèfons, etc. La matèria orgànica o terra procedent de la descomposició de l'interior d'aquest arbre és molt apreciada en jardineria. | 41.5387700,2.3451500 | 445377 | 4598775 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77282-foto-08214-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77282-foto-08214-194-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A part del valor natural de la castanyeda com arbreda per ella mateixa, destaca com a zona d'hàbitat i nidificació dels picots. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77283 | Avellaneda del Torrent de Cal Camat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaneda-del-torrent-de-cal-camat | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CANELA BALSEBRE, Rosa M. (2010). Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 1. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Avellaneda que creix en una bona part de l'àmbit del Torrent de Cal Camat, amb una presència molt elevada a les diferents torrenteres que alimenten el torrent i prop de la Font Freda. L'avellaner (Corylus avellana) està a mig camí d'un arbre i un arbust, ja que pot arribar a fer entre 6 i 7 metres d'alçada. El seu port és arbustiu degut als nombrosos rebrots i vares de fusta flexible que neixen de la mateixa soca. Aquest arbre és una espècimen espontani del torrent, i conviu al costat de roures, verns, plataners, saucs, robínies i altres espècies caducifòlies pròpies de llocs humits. Les fulles són grans, en forma de cor, lleugerament asimètriques a la base, gruixudes i amb els nervis secundaris paral·lels enfonsats. El marge de la fulla es reconeix pel seu doble dentat. El seu fruit és l'avellana, entre 1 a 2 cm. . Floreix als mesos d'hivern, gener i febrer, abans de treure les fulles. Les flors són unisexuades. Les masculines, es troben en llargs aments i pengen en grups de dos a tres; són molt visibles. Les femenines que gairebé no es veuen són les que esdevindran el fruit sec, l'avellana. | 08214-195 | Ca l'Arcís | A més a més del fruit, de les llavors se n'extreu un oli de color groc daurat per la pressió en fred que és comestible. Té un contingut molt elevat en vitamina A i E a més de potassi, magnesi i calci. Antigament l'escorça s'emprava com astringent per tallar la diarrea i les hemorràgies. També és apreciat en cosmètica en la cura de la pell i el cabell, semblant a l'oli d'ametlla. La seva fusta és molt apreciada per a la construcció i fabricació de mobiliari. Els pagesos l'utilitzen de natural per a l'horta, ja sigui per enfilar-hi tomaqueres, mongeteres, etc., o per fer tanques de protecció degut a la seva flexibilitat. Els saurins tenen una predilecció per la vareta, (anomenada també verga, forcat, vagueta o bastó) natural d'avellaner, (una branca en forma de Y) que està considerada com l'instrument més antic per detectar aigua. A la tradició celta, l'avellana simbolitza el coneixement. | 41.5383200,2.3435300 | 445241 | 4598727 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77283-foto-08214-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77283-foto-08214-195-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La presència d'aquest espèciment al torrent s'ha pogut documentar visualment en varis indrets degut a l'època de l'any, primavera, on els arbres comencen a treure fulles i florir. També s'ha pogut detectar in situ gràcies al treball de neteja del sotabosc que s'està fent en aquests moments a les terres i torrenteres que alimenten el torrent de Cal Camat i que travessen la finca forestal de Ca l'Arcís. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77284 | Verneda del molí de Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-moli-de-cuquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que forma par de l'estrat arbori del Torrent del molí de Cuquet, concretament al sector on es troba el molí de Cuquet. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada i alguns dels exemplars presenten una alçada de 20 metres, tot i que aquest arbre pot arribar a fer-ne trenta. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. Viu en un ambient ombrívol i fresc, que comparteix amb altres espècimens com el plataner (Platanus x hispanica) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc és ric en espècies arbustives com el saüc, l'avellaner i el sanguinyol. Pel que fa a l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques regades per l'aigua del torrent.. | 08214-196 | Torrent del molí de Cuquet | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 41.5303300,2.3231800 | 443537 | 4597853 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77284-foto-08214-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77284-foto-08214-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77285 | Verneda de Can Miqueló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-miquelo-nou | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que es desenvolupa al Torrent del molí de Cuquet, concretament a l' indret conegut com Can Miqueló nou. Els arbres creixen ufanosos en un sol molt humit, regat durant tot l'any per l'aigua del torrent. Comparteix el sotabosc amb arbusts com el saüc, l'avellaner, el sanguinyol i herbes com el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques per on baixa l'aigua. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada. Alguns d'ells arriben als 30 metres. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. | 08214-197 | Torrent d'en Cuquet | 41.5286100,2.3292200 | 444039 | 4597658 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77285-foto-08214-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77285-foto-08214-197-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77286 | Alzinar de l'Artiga o del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lartiga-o-del-mal-pas | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona. CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. | Massa d'alzinar espessa que creix als voltants de l' indret anomenat del Mal Pas o l'Artiga, amb nombrosos arbusts i lianes que han reforestat marjades i espais boscosos on abans dels anys 1950 i 1960 predominava l'alzinar esclarissat degut a l'aprofitament intens pel carboneig, el carbonet i la llenya. L'abandonament d'aquest aprofitament del bosc i les marjades de cultiu de vinya i altres productes de la terra han conduït a l'aparició d'un bosc constituït bàsicament per alzines, que a proximitat de les zones més ombrívoles pot alternar amb algun arbre caducifoli com el roure. L'estrat arbori és dens i sempre amb fulles, la qual cosa dificulta l'entrada de llum a l'interior del bosc, amb una franja o cortina d'arbustos i lianes, sovint impenetrable degut al predomini d'aritjol. | 08214-198 | Baixant pel camí de Cal Senyor, a mà dreta la cruïlla de camins en direcció Can Tosca i Cal Vidrier. | L'evolució del bosc d'alzina en els darrers mil·lennis ha estat determinada per l'aprofitament que l'home n'ha fet: aglans per l'alimentació del bestiar i humana, escorces per a l'obtenció de tanins per l'adobatge de les pells, carbó, llenya o fusta per a la construcció d'eines i peces ... Destaca la transformació dels boscos per a l'agricultura,en els terrenys més planers i zones baixes inferiors del litoral. La transformació d'alzinars i boscos mixtes en terrenys agrícoles és un fet més o menys constant al llarg de la història. La llenya per a ús domèstic, bòbiles i forns i l'obtenció de carbó per a ús industrial a les fargues són derivats que han estat de primer ordre fins fa pocs anys. La pastura d'alzinars fet amb cabres i ovelles més adaptades al tipus de farratge que hi creix i les comunitats arbustives també són sovint, si no hi ha cap mena de control, un exemple típic de la degradació de l'alzinar. A partir dels anys seixanta, el bosc d'alzina sembla que recupera el terreny degut als canvis socials lligats a la industrialització i a la utilització massiva dels combustibles fòssils. Aquests boscos de Quercus ilex són hostes de nombroses espècies de fongs que donen lloc a més de 300 espècies de bolets, condicionades principalment per les pluges d'hivern i tardor. Però també alberguen espècies cinegètiques, entre les quals cal destacar el senglar (Sus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus), el tudó (Columba palumbus), o les tórtores (Streptopelia decaocto), els tords i grives (Turdus sp), i ja més a proximitat de camps de cultiu, el conill, la guineu (Vulpes vulpes) o la perdiu (Alectoris rufa). | 41.5351200,2.3356300 | 444580 | 4598376 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77286-foto-08214-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77286-foto-08214-198-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77287 | Alzinar del Torrent de la Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-torrent-de-la-font-freda | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona. CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. | Massa d'alzinar espessa que es pot observar als voltants de la font Freda, amb nombrosos arbusts i lianes que han reforestat marjades i espais boscosos on abans dels anys 1950 i 1960 predominava l'alzinar esclarissat degut a l'aprofitament intens pel carboneig i la llenya. L'abandonament d'aquest aprofitament del bosc i les marjades de cultiu de vinya i altres productes de la terra han conduït a l'aparició d'un bosc constituït bàsicament per alzines, que a proximitat de les zones més ombrívoles pot alternar amb algun arbre caducifoli. L'estrat arbori és dens i sempre amb fulles, la qual cosa dificulta l'entrada de llum a l'interior del bosc, amb una franja o cortina d'arbustos i lianes, sovint impenetrable degut al predomini d'aritjol. A les zones més properes de la fondalada, més humides, i a proximitat de la font, s'hi observa algun arç blanc, ginestell, heures que cobreixen el sòl com una catifa, el fenàs boscà, la maduixera i violeta i la lleteresa de bosc. | 08214-199 | Torrent de la Font Freda | L'evolució del bosc d'alzina en els darrers mil·lennis ha estat determinada per l'aprofitament que l'home n'ha fet: aglans per l'alimentació del bestiar i humana, escorces per a l'obtenció de tanins per l'adobatge de les pells, carbó, llenya o fusta per a la construcció d'eines i peces ... Destaca la transformació dels boscos per a l'agricultura,en els terrenys més planers i zones baixes inferiors del litoral. La transformació d'alzinars i boscos mixtes en terrenys agrícoles és un fet més o menys constant al llarg de la història. La llenya per a ús domèstic, bòbiles i forns i l'obtenció de carbó per a ús industrial a les fargues són derivats que han estat de primer ordre fins fa pocs anys. La pastura d'alzinars fet amb cabres i ovelles més adaptades al tipus de farratge que hi creix i les comunitats arbustives també són sovint, si no hi ha cap mena de control, un exemple típic de la degradació de l'alzinar. A partir dels anys seixanta, el bosc d'alzina sembla que recupera el terreny degut als canvis socials lligats a la industrialització i a la utilització massiva dels combustibles fòssils. Aquests boscos de Quercus ilex són hostes de nombroses espècies de fongs que donen lloc a més de 300 espècies de bolets, condicionades principalment per les pluges d'hivern i tardor. Però també alberguen espècies cinegètiques, entre les quals cal destacar el senglar (Sus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus), el tudó (Columba palumbus), o les tórtores (Streptopelia decaocto), els tords i grives (Turdus sp), i ja més a proximitat de camps de cultiu, el conill, la guineu (Vulpes vulpes) o la perdiu (Alectoris rufa). | 41.5359200,2.3378700 | 444767 | 4598464 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77287-foto-08214-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77287-foto-08214-199-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77288 | Albereda del Torrent del molí de Cuquet - Can Valleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-del-torrent-del-moli-de-cuquet-can-valleu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona. CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. (2001). Los árbones y arbustos de laPenínsula Ibérica e Islas Baleares. 2 volums. Ed. Mundi Prensa. Madrid. | L'albereda ha desaparegut en aquest indret. Es desconeix si per obtindre'n fusta o perquè va ser atacat pel corc del pollancre. | Albereda desapareguda de la qual en resten dos o tres espècimens, joves, a tocar del camí, enfront gairebé de Can Valleu. Aquests exemplars creixen torts, en un regueró del torrent, prop d'un barri. Es tracta d'exemplars molt joves de Populus alba, una espècie de pollancre, de la família de les salicàcies. Sembla més que hagin nascut dels rebrots d'arrels que van quedar colgades que no pas perquè hagin estat plantats. És un arbre de creixement ràpid i ben aviat agafa alçada i corpulència. El seu tronc esdevé gruixut i la capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i amb una coloració que va del blanc al gris. Té una forma esquerdada i taques fosques de forma romboide. Als arbres vells, l'escorça s'enfosqueix i poden aparèixer esquerdes o fissures. Les branques joves són verdes i com peludes. Les fulles són palmades - lobulades, amb una base en forma de cor i el pecíol llarg. Per sota són gairebé blanquinoses i per sobre verdes; amb el sol provoca un efecte mirall. Comparteix la vora del torrent amb algun espècimen de vern i d'avellanosa a més del Populus nigra, | 08214-200 | Torrent d'en Cuquet | El nom científic, Populus alba, està compost pel nom del gènere Populus, (del llatí populus) que significa pollancre, i del terme en llatí 'alba', pel revers de les fulles de color blanc. Aquest arbre va ser molt important en la cultura celta. Aquests pensaven que les gemes i les fulles els portarien prosperitat econòmica. En l'antic alfabet druídic ogham, l'àlber (eadha en irlandès antic), corresponia a la lletra E. | 41.5268000,2.3323800 | 444301 | 4597455 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77288-foto-08214-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77288-foto-08214-200-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa núm. 189 del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997, senyala una zona davant de Can Valleu amb un 80 % d'àlbers, 10% de verns i 10 % d'avellaners. De tota aquesta vegetació, en resta algun vern i avellaner però dels àlbers no en resta gairebé cap espècimen, tret d'aquests rebrots.És un arbre apreciat per a l'obtenció de fusta, ja que seca ràpidament i és resistent a l'abrasió i elàstica. L'escorça és emprada per a l'obtenció de carbó vegetal en el tractament de problemes digestius, ja que actua com un poderós absorbent de toxines al conducte digestiu. Té moltes propietats farmacològiques, en ús extern i intern. La seva escorça o extreta d'una branqueta jove pot servir com a dentífric per raspatllar-se les dents, guarir ferides i contusions de la pell. També s'ha emprat tradicionalment en les adoberies per tenyir la pell. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77289 | Avellaneda de la Font d'en Mamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaneda-de-la-font-den-mamet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CANELA BALSEBRE, Rosa M. (2010). Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 1. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Avellaneda que creix en tot l'àmbit del Torrent del molí de Cuquet, amb una presència molt elevada a proximitat de la font de Can Mamet i de l' indret conegut com el Molinot. L'avellaner (Corylus avellana) està a mig camí d'un arbre i un arbust, ja que pot arribar a fer entre 6 i 7 metres d'alçada. El seu port és arbustiu degut als nombrosos rebrots i vares de fusta flexible que neixen de la mateixa soca. Aquest arbre és una espècimen espontani del torrent, i conviu al costat de roures, verns, plataners, saucs, robínies i altres espècies caducifòlies pròpies de llocs humits. Les fulles són grans, en forma de cor, lleugerament asimètriques a la base, gruixudes i amb els nervis secundaris paral·lels enfonsats. El marge de la fulla es reconeix pel seu doble dentat. El seu fruit és l'avellana, entre 1 a 2 cm. . Floreix als mesos d'hivern, gener i febrer, abans de treure les fulles. Les flors són unisexuades. Les masculines, es troben en llargs aments i pengen en grups de dos a tres; són molt visibles. Les femenines que gairebé no es veuen són les que esdevindran el fruit sec, l'avellana. | 08214-201 | Torrent d'en Cuquet | A més a més del fruit, de les llavors se n'extreu un oli de color groc daurat per la pressió en fred que és comestible. Té un contingut molt elevat en vitamina A i E a més de potassi, magnesi i calci. Antigament l'escorça s'emprava com astringent per tallar la diarrea i les hemorràgies. També és apreciat en cosmètica en la cura de la pell i el cabell, semblant a l'oli d'ametlla. La seva fusta és molt apreciada per a la construcció i fabricació de mobiliari. Els pagesos l'utilitzen de natural per a l'horta, ja sigui per enfilar-hi tomaqueres, mongeteres, etc., o per fer tanques de protecció degut a la seva flexibilitat. Els saurins tenen una predilecció per la vareta, (anomenada també verga, forcat, vagueta o bastó) natural d'avellaner, (una branca en forma de Y) que està considerada com l'instrument més antic per detectar aigua. A la tradició celta, l'avellana simbolitza el coneixement. | 41.5278700,2.3316100 | 444238 | 4597574 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77289-foto-08214-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77289-foto-08214-201-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77290 | Rellotge de sol de Can Pere Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pere-mataro | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Rellotge del tipus vertical meridional i superfície rectangular, orientat a sud-oest. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 12 x 12 cm (4 per 3) i emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals de color blau i ocre, feta amb rajols de 12 x 5 cm (4 x 3) i un rajol de 5 x 5 cm col·locat a l'escaire amb decoració blava (4 unitats). L'ornamentació, alterna els tons blaus i groguencs. Centrat a la part superior del quadrant hi ha una rosa dels vents, amb un sol antropomorfa al seu interior. Està decorada amb tons grocs i ocres, verd i blau. Al seu voltant formant una circumferència s'hi poden llegir els noms dels vents més coneguts; Tramuntana, Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Ponent i Mestral. Ambdós costats del cercle solar, i damunt d' un fons blau, s'hi ha pintat un núvol en posició vertical. Per sota del vent de migjorn surt el gnòmon. La vareta és de secció circular, en alumini. No s'han dibuixat les línies horàries. Les hores estan representades amb xifres romanes, i van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. | 08214-202 | Can Pere Mataró | 41.5308400,2.3204800 | 443312 | 4597911 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77290-foto-08214-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77290-foto-08214-202-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77291 | Castanyeda de Can Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyeda-de-can-guardiola | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. NUET , Josep; PANAREDA, Josep M. (1986). Les castanyedes al Montseny, dins Revista Ausa núm. XII/116, pàgs. 65 a 78. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Castanyeda d'origen antròpic, formada per uns vint-i-cinc exemplars, de castanyers (Castanea sativa), un arbre corpulent i de capçada ampla que pot arribar a mesurar de 25 a 30 metres d'alçària. L'escorça és bruna i més llisa en els exemplars més joves i gruixuda, gris-fosca i clivellada en estelles encreuades longitudinals en els exemplars més vells, que en aquesta castanyeda tenen varis centenars d'anys. El tronc en molts d'aquests exemplars supera els 3, 80 m de circumferència a un metre de terra. Malgrat hi ha alguns exemplars que semblen morts, atacats per la malaltia del xancre, es veuen rebrots laterals amb borrons ben verds. Les fulles d'aquests arbres són simples, alternes i caduques amb el pecíol curt i el limbe d'uns 20 cm de llargària per uns 5 cm d'amplada. L'anvers és lluent. Les flors masculines són disposades en aments compostos de 5 a 6, o més, glomèruls de flors. En canvi les femenines es troben al peu de les inflorescències masculins en petits grups. El fruit d'aquest arbre és la castanya, que es reuneix en un màxim de tres dins d'una pellofa coriàcia i espinosa que s'obra a la tardor i cau al terra. Creix sobre un substrat granític, en un dels dos vessants que donen naixement al torrent de l'Ardenya, conegut també com Torrent de Cuquet. Es troba parcialment envoltada d' alzinar i algun roure, arbres espontanis en aquesta zona. La castanyeda de Can Boquet i Can Guardiola és a més a més d'un indret de gran valor paisatgístic, una zona de nidificació del picot. Les branques, encara que morin no es podreixen i la seva fusta és especialment apreciada per aquest tipus d'ocells per fer-hi el niu. Les soques poden arribar a ser el cau predilecte no només de rosegadors sinó també del toixó. | 08214-203 | Torrent de la Petxina | Hi ha estudiosos que creuen que aquest arbre és originari de les terres de la Mediterrània Occidental i que va ser introduït a casa nostra en època preromana. Però segons Nuet i Panareda, hi ha molts pocs estudis fets a nivell de recerca palinològica i arqueològica. Les castanyedes o boscos de castanyers han estat explotats durant segles per a la producció de castanyes i apreciada per la mel. Com altres productes del bosc, aquestes plantacions d'arbres centenaris es van anar deixant de costat. En molts casos, la fusta d'aquests arbres s'ha anat utilitzant per la producció de fusta o es van anar substituint per altres espècies. En altres, la propagació de la tinta del castanyer i la del xancre ha anat minvant els castanyers un rere l'altre com ha passat, no només al municipi de Vilassar sinó també a la zona Nord- Est de Catalunya (Guilleries - Montseny, Garrotxa, Corredor- Montnegre i Empordà), al Vallès, muntanyes de Prades i altres indrets Maresme. La fusta és pesant, flexible i forta i poc porosa. És emprada per ebenisteria, tanques, bigues, pals de telèfons, etc. La matèria orgànica o terra procedent de la descomposició de l'interior d'aquest arbre és molt apreciada en jardineria. | 41.5249600,2.3371000 | 444694 | 4597247 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77291-foto-08214-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77291-foto-08214-203-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta arbreda de castanyers està catalogada amb el nom de Castanyeda de Can Guardiola. Però de fet, la majoria d'exemplars es troba dins una finca pertanyent a Can Boquet, tot i que la casa més pròxima és la de Can Guardiola.A part del valor natural de la castanyeda com arbreda per ella mateixa, destaca com a zona d'hàbitat i nidificació dels picots. El propietari de Can Guardiola n'ha confirmat la presència anual en aquest indret. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77292 | Pineda dels Rocs d'en Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-dels-rocs-den-boquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pineda de pi pinyoner pura amb un sotabosc dominat per brolla, que ha anat evolucionant cap a un bosc mixt, on cada vegada predomina més l'alzina. Els pins dominen el vessant més inclinat i assolellat, mentre que l'alzina va ocupant progressivament les zones més obagues. | 08214-204 | Can Boquet | 41.5280800,2.3435500 | 445234 | 4597590 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77292-foto-08214-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77292-foto-08214-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret, de gran valor patrimonial per l'alta densitat de jaciments prehistòrics, conté uns amuntegaments granítics que han servit com a lloc d'enterrament en el període neolític final - calcolític. Alhora que també s'han convertit en lloc d'escalada massificat. Aquesta massificació està comportant un procés d'erosió del terreny i en conseqüència la desaparició de la vegetació arbustiva i herbàcia. Els possibles pins o alzines que creixen per tal de renovar aquest espai són constantment trepitjats impedint que la vegetació es regeneri espontàniament. L'aigua de pluja al no trobar res que la retingui, s'escorre per entremig dels blocs granítics descalçant progressivament la base de terra on s'aguanten. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77293 | Roureda de la Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-den-colomer | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. JARA, Joan Lluís i GRAU, Salvador (2000). Roureda de la font d'en Colomer; dins Ipsa Arca, núm. 4 desembre del 2000. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 60 i 61. MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. | Per a protegir aquests arbres d'arrels profundes, cal no tocar els marges ni fer rebaixos amb les màquines quan es fan treballs de manteniment. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge del torrent de Can Colomer. Es tracta d'un espai situat a obaga i ombrívol, amb una elevada humitat edàfica més o menys permanent, que pot sobtar en cotes baixes del litoral però que té la seva causa en l'elevada humitat atmosfèrica, per proximitat al mar i el paper destacat de la marinada. La litologia del terreny amb grans gruixos de sauló que permeten la retenció d'humitat disponible en èpoques més seques també hi juga un paper molt important. La roureda d'aquest torrent (majoritàriament Cercus cerroides) cohabita amb alzinar (Quecus ilex), que s'estén majoritàriament a mida que deixem de banda el torrent. Els exemplars són adults majoritàriament, amb capçades que sobrepassen els 20 metres de diàmetre, actualment sense de fulles. La majoria dels espècimens tenen una alçada de vint metre, que augmenta un cop la capçada s'ha enverdit. El tronc és semblant al de l'alzina, rugós i grisós. El volt de soca oscil·la al voltant d'uns quatre metres i el volt de canó d'uns dos metres i mig a tres metres aproximadament, pels exemplars més grans. Al seu voltant podem trobar un estrat arbustiu d'arç blanc (Crataegus monogyna), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus) i llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), s'aferren a les alzines més grans del torrent, mentre que l'heura (Hedera helix) és la que s'agafa al tronc dels roures i cobreix majoritàriament el sòl. Com a substrat herbaci cal destacar la presència de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica i l'esparreguera . Pel que fa a la fauna, es tracta evidentment d'un espai d'hàbitat privilegiat per a moltes espècies d'ocells i mamífers, com el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues com las carbonera (Parus major), blava (Cyanistes caeruleus), cuallargues (Aegithalos caudatus), el pit roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), varis tipus de pardal, el raspinell comú (Certhia brachydactyla), etc . D'entre les mamífers, cal assenyalar els nombrosos rastres de porc senglar (sus scrota), i les femtes de guineu (Vulpes vulpes) i fagina (Martes foina), a part de petits rosegadors, o amfibis com el gripau comú (bufo bufo) i rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanos). | 08214-205 | Torrent de la Font d'en Colomer | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió “fort com un roure”. En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 41.5149300,2.3647500 | 446992 | 4596117 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77293-foto-08214-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77293-foto-08214-205-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tocar de la roureda hi ha la Font d'en Colomer. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77294 | Alocar del Torrent Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-daniel | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351. MARCH, Evarist; CORBERA, Jordi (2003). Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte per al seu estudi i conservació. Dins la revista Atzavara, núm. 11, pàgs. 103 a 108. www.projectealocs.org | es va mig colgar durant les obres del col·lector. | Alocar fragmentat situat en els marges, del Torrent Daniel, a proximitat del col·lector d'aigües. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses intervencions, la més importants de les quals va ser la construcció del col·lector, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i torrents més eixutes del litoral silícic català, on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, les modificacions de les lleres, les transformacions del territori, fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 metres, que esporàdicament pot arribar fins els 6 metres. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08214-206 | Torrent d'en Daniel | 41.5225000,2.3566500 | 446323 | 4596962 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'Interès Comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77295 | Garroferar de Can Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-de-can-tarrida | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Garroferar del gènere Ceratonia, espècie síliqua adult plantat en extensió a les feixes de ponent, en el vessant de muntanya per sobre de la torre de Can Tarrida. Plantat en un terreny saulonenc aquest garroferar es troba completament abandonat i absorbit per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyoner (Pinus pinea). Entremig d'aquesta plantació hi ha varis espècimens d' olivera (Olea europaea). Els garrofers, perennifolis, tenen una talla mitjana que va de cinc a vuit metres d'alçada pels exemplars més grossos. El tronc és molt irregular i gruixut, amb unes branques llargues i robustes, algunes d'elles vinclades cap al terra. La progressiva proliferació del pi blanc, l'impedeix de desenvolupar-se. Les fulles són compostes, de tres a cinc parells de folíols. La flor neix sobre la llenya vella. El fruit és la garrofa, que forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que en arribar a maduresa agafa un color marró fosc. | 08214-207 | Can Tarrida / Torrent Daniel | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia o cosmètica. També s'utilitza tradicionalment per aromatitzar diversos licors, com les herbes mallorquines. Hi ha saurins que per cercar aigua utilitzen exclusivament una vareta feta amb branca de garrofer. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans, en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue,, de Febrer, y de Nohembra, en terra fesa, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltat fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar,per que no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. Algunes dites populars relacionades amb el garrofer o la garrofa són: “Quan l'amo dorm lo garrofer vetlla”; “guanyar-se les garrofes”; “Al juliol, la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol',- fent referència al mes de l'any en què la garrofa madura-. 'La garrofa de setembre és la més tendra'; 'Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'abrocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord' - aquesta dita es refereix a la llenya per encendre la llar per cuinar-. | 41.5216200,2.3564500 | 446305 | 4596864 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77295-foto-08214-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77295-foto-08214-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77296 | Pineda de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-marques | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pineda de pi pinyoner (Pinus pinea) localitzada a mà dreta de la riera d'en Salvet, per sobre de Can Marquès. Es tracta d'un bosc de pineda secundària, relativament jove, resultat de l'abandonament progressiu del cultiu de la vinya en un terreny sorrenc amb sauló, amb un sotabosc dominant per una brolla o màquia. Es desenvolupa en les zones més altes dels turons, en feixes abandonades i en un terreny inclinat i assolellat. En alguns sectors, sobretot a proximitat de les torrenteres que es formen a les capçades d'aquests turons se'l pot observar barrejat amb alzina. Aquest arbre de fulla endurida i persistent va colonitzant progressivament la pineda, ja que la intervenció de l'home no hi és present. | 08214-208 | Can Marquès | Fins la primera meitat del segle XX, tota aquesta zona encara estava plantada de vinyes. | 41.5172200,2.3519700 | 445928 | 4596379 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77296-foto-08214-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77296-foto-08214-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77297 | Garroferar de Can Villà del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-de-can-villa-del-torrent | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Garroferar del gènere Ceratonia, espècie, siliqua, adult plantat en extensió a les terres de Can Villà. Es tracta d' un arbre perennifoli de talla mitjana (entre 5 a 8 metres d'alçada), de capçada densa, ampla i arrodonida, amb branques desplegades, que sovint poden vinclar-se fins tocar el terra. El tronc és gruixut, irregular amb l'escorça fosca, d'un to marró vermellós, i aspra. El volt de canó arriba a ser de tres i quatre metres donada la morfologia dels exemplars. El volt de soca pot arribar a passar els vuit metres en gairebé els exemplars més grans. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols. Tenen un color verd fosc brillant per sobre i pàl·lid per l'anvers. La flor no és gaire vistosa, de color verd-grogós. Surt de borrons vermells en ramells estrets i curts a la base de les fulles. Les flors poden ser de tres tipus: femenines, masculines i hermafrodites. Aquestes flors solen trobar-se sobre tres tipus d'arbres diferents. És per aquesta raó que s'utilitzen els arbres amb flors femenines o hermafrodites ja que són els que donen les garrofes. El fruit, la garrofa, és un llegum que penja, llarg i comprimit, de textura similar al cuir i de color marró violeta. Conté al seu interior llavors dures i planes. Quan madura el fruit cau al terra sense obrir-se. Malgrat que amb l'eixamplament de les feixes de vinya se n'han tallat alguns exemplars, aquests espècimens són d'una gran bellesa. Els més grans estan plantats resseguint el Torrent de la font d'en Colomer. | 08214-209 | Can Villà del Torrent | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia o cosmètica. També s'utilitza tradicionalment per aromatitzar diversos licors, com les herbes mallorquines. Hi ha saurins que per cercar aigua utilitzen exclusivament una vareta feta amb branca de garrofer. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans, en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així:'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue,, de Febrer, y de Nohembra, en terra fesa, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltat fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar,per que no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. Algunes dites populars relacionades amb el garrofer o la garrofa són:'Quan l'amo dorm lo garrofer vetlla'; 'guanyar-se les garrofes'; 'Al juliol, la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol',- fent referència al mes de l'any en què la garrofa madura-. 'La garrofa de setembre és la més tendra'; 'Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'abrocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord' - aquesta dita es refereix a la llenya per encendre la llar per cuinar-. | 41.5155500,2.3555500 | 446225 | 4596191 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77297-foto-08214-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77297-foto-08214-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77298 | Roureda de la Font d'en Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-den-roure | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. | L'accés a l'interior del torrent és molt difícil i complicat. S'ha d'accedir-hi baixant per les antigues feixes costerudes on antigament s'hi havia plantat vinya. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge del torrent de la Font del Roure. Es tracta d'un espai situat a obaga i ombrívol, amb una elevada humitat edàfica més o menys permanent, que pot sobtar en cotes baixes del litoral però que té la seva causa en l'elevada humitat atmosfèrica, per proximitat al mar i el paper destacat de la marinada. La litologia del terreny amb grans gruixos de sauló que permeten la retenció d'humitat disponible en èpoques més seques també hi juga un paper molt important. La roureda d'aquest torrent cohabita amb alzinar (Quecus ilex), que s'estén majoritàriament a mida que deixem de banda el torrent. Els exemplars són adults majoritàriament, amb capçades que sobrepassen els 12 metres de diàmetre, actualment sense de fulles. La majoria dels espècimens tenen una alçada de vint metres, que augmenta un cop la capçada s'ha enverdit. El tronc és semblant al de l'alzina, rugós i grisós. El volt de soca oscil·la al voltant d'uns tres metres i mig i el volt de canó d'uns dos metres i mig a tres metres aproximadament, pels exemplars més grans. Al seu voltant podem trobar un estrat arbustiu d'arç blanc (Crataegus monogyna), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus) i llorer (Laurus nobilis). També s'ha localitzat gran quantitat de galzeran (Ruscus aculeatus). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), s'aferren a les alzines més grans del torrent, mentre que l'heura (Hedera helix) és la que s'agafa al tronc dels roures i cobreix majoritàriament el sòl. Com a substrat herbaci cal destacar la presència de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica i l'esparreguera . Pel que fa a la fauna, es tracta evidentment d'un espai d'hàbitat privilegiat per a moltes espècies d'ocells i mamífers, com el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues com las carbonera (Parus major), blava (Cyanistes caeruleus), cuallargues (Aegithalos caudatus), el pit roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), varis tipus de pardal, el raspinell comú (Certhia brachydactyla), etc . D'entre les mamífers, cal assenyalar els nombrosos rastres de porc senglar (sus scrota), i les femtes de guineu (Vulpes vulpes) i fagina (Martes foina), a part de petits rosegadors, o amfibis com el gripau comú (bufo bufo) i rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanos). | 08214-210 | Torrent de la Font del Roure | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió “fort com un roure”. En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 41.5180100,2.3463100 | 445456 | 4596470 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77298-foto-08214-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77298-foto-08214-210-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop de la capçalera d'aquest torrent, en el seu marge dret, hi ha la Font del Roure, de característiques similars a la bassa que es troba al proximitat de la font de Can Colomer i una cova de sauló que s'ha anat malmeten per la presència d'arrels en el seu sostre i la manca de manteniment. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77299 | Pineda de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-rafart | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | El sòl es manté net de sotabosc natural i pinassa. En conseqüència l'arbreda està envellint sense cap capacitat de regeneració natural. Per tant seria recomanable iniciar una regeneració controlada per tal de garantir l'estabilitat dels arbres mare. Com a espècie altament piròfita, cal mantenir les capçades netes de branques mortes. | La pineda de Can Rafart es troba ubicada al talús superior de la finca, entrant pel portal principal que comunica amb el carrer de Can Rafart, a mà esquerra i per darrera la casa, que ressegueix el carrer Folch i Torres; es va esclarissant alternant amb espècies més ornamentals no autòctones fins a tocar de l'era i va baixant progressivament, paral·lel a l'Avinguda de Sant Sebastià fins a trobar el mur de tancament de la finca que es correspon amb la riera de Targa, a tocar del llac artificial. Es tracta d'una pineda de pi blanc (Pinus halepensis) adulta, que no sobrepassa els 70 anys d'edat, amb una estructura regular o regularitzada, atès el caràcter heliòfil de l'espècie, que mesuren uns vint metres aproximadament d'alçada. Aquests arbres segurament són el resultat d'una recolonització després que els terrenys deixessin de ser cultivats. El sol comporta un estrat inferior amb planifolis rebrotadors controlats, com l'alzina (Quercus ilex), i el marfull (Viburnum tinus), un arbust de l'alzinar típic litoral, o petits matollars de roldor (Coriaria myrtifolia) però també hi ha espècies pròpies ornamentals que s'han sembrat a posteriori, destacant per la seva proximitat i bellesa, un margalló (Chamaerops humilis), de la família de les palmeres, autòcton de la mediterrània. La única zona observada lliure de sotabosc és la que està a proximitat del llac artificial i la riera de Targa, ja que s'ha aprofitat l'ombra dels pins per a posar-hi una àrea de jocs infantils fets de fusta confonent-se en l'entorn. Els arbres estan ben desenvolupats en alçària. Les capçades són denses, vigoroses, allargades i piramidals, amb fullam abundant i tenen un color verd intens. Les agulles tenen entre 0,7 a 1 mm d'amplada per 3,5 a 7 cm de longitud. Les branques i l'escorça són grisenques i amb els entrenusos clarament distanciats i el cànon general predominant és de troncs rectilinis, poc brancuts i amb les branques més aviat fines. Fa moltes pinyes i el seu fruit, el pinyó no és comestible. A la zona de pineda situada davant de l'era de la casa alterna amb altres coníferes al sotabosc, com els avets. No s'observen exsudats resinosos que podrien indicar un episodi d'estrès. Com a detall ornamental, dos dels pins han estat talats in situ i el volt de canó aprofitat per a tallar-hi una cadira amb respatller. | 08214-211 | Parc de Can Rafart - Riera de Targa | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5185000,2.3615200 | 446726 | 4596515 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77299-foto-08214-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77299-foto-08214-211-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La pineda de Can Rafat va ser declarada d'Interès Local (DL), el 28 de març de 1995, en declarar en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77300 | Els Pins de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pineda de pi pinyoner (Pinus pinea) apareguda de forma espontània o plantada en el vessant assolellat del turó d'en Trencs, concretament per sota de l'antiga vinya d'en Sayol. Aquesta formació ha crescut en un substrat silici i saulonós. La pineda, que es troba a l'interior d'una propietat, presenta un estrat arbustiu comú d'aquesta comunitat amb estepa borrera (Cistus salviifolius), estepa negra (Cistus monspeliensis) i bruc boal (Erica arborea), barrejat amb altres espècies antròpiques com una plantació de xipressos que impedeixen parcialment la visibilitat a l'interior de la finca. Són arbres que tenen una mitjana de cinquanta anys, amb les capçades molt ben podades per tal de mantenir l'espai net de matèria combustible seca. Les característiques d'aquest espècimen és el seu tronc, amb una escorça de color marró rogenc, molt gruixuda i la capçada en forma d'ombrel·la. Les fulles fan fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues. Floreix de març a maig produint una pinya de forma més o menys ovoide, que necessita tres anys per madurar i es pot recol·lectar durant els mesos de novembre i gener. El fruit que en surt del seu interior és el pinyó, cobert amb una escorça molt dura d'un centímetre de longitud. És carnós i molt gustós. | 08214-212 | Av. Mare de Déu de La Cisa, 19 | El pi és un arbre naturalitzat a la mediterrània. La fusta és lleugera i flexible i emprat sobretot en la construcció marítima , per fer carbó vegetal, pasta de paper o per obtenir resina. Els pinyons són molt apreciats en rebosteria, i forma part de nombrosos plats en l'alimentació mediterrània. | 41.5131900,2.3548600 | 446166 | 4595929 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77300-foto-08214-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77300-foto-08214-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertanyen a la finca de Can Galindo | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77301 | Til·lers de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-de-can-bruguera | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. (2001). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2 volums. Ed. Mundi Prensa. Madrid. | Unes ventades molt fortes succeïdes fa uns anys va malmetre la majoria d'espècimens adults. Els propietaris van intentar salvar-los i lligant les branques perquè rebrotessin. | Til·lers (Tilia spp.) plantats de forma arrenglerada, en disposició simètrica formant un passeig al bell mig d'un jardí d'estil romàntic, a la propietat de Can Bruguera. Obren pas al barri de migdia de la finca. Són arbres de gran volum, a excepció d'alguns plantats a posteriori, en substitució dels exemplars que han anat morint. L'alçada màxima és de 25 m i la capçada de 12 m aproximadament. El tronc és recte i en alguns d'aquests espècimens pot fer més de dos metres de diàmetre. Les fulles tenen la vora serrada, fins a 20 cm d'amplada. El seu color és molt característic així com les flors, molt aromàtiques, amb una bràctea allargada. | 08214-213 | Carrer Sant Antoni, 9 | El jardí de Can Bruguera va ser dissenyat al segle XIX i forma part dels jardins d'estil romàntic, característics de les grans propietats de finals del s XIX i principis del s XX. | 41.5172300,2.3612400 | 446701 | 4596374 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77301-foto-08214-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77301-foto-08214-213-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El passeig de til·lers està inclòs dins d'un jardí de factura romàntica, dissenyat a finals del segle XIX. Dins del jardí també hi ha cedres i plataners, fonts, etc. Cal destacar el passeig de magnòlies (Magnolia grandiflora) de grans dimensions que hi ha a l'entrada de la finca orientada a nord-est.La flor del til·ler és coneguda i apreciada per combatre refredats i en preparat per a infusió com a relaxant (coneguda com til·la). Aquests arbres són de creixement molt lent i poden arribar a ser mil·lenaris. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77302 | Garroferar de Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-de-can-torradeta | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Malgrat hi ha algun espècimen en bon estat, alguns han desaparegut i els altres estan maltractats, sense poda ni cap control. Algunes de les branques joves han estat atacades per rosegadors. | Garroferar del gènere Ceratonia, espècie siliqua, adult plantat en extensió a les feixes de ponent, a les planes de cultiu de l'actual finca de La Prat, per sota de la finca de Can Torradeta. Plantat en un terreny de substrat saulonenc, aquest garroferar es troba completament abandonat. Alguns espècimens han mort o han estat tallats. Al terra, per sota de les capçades hi ha tota mena d'andròmines. En alguns exemplars, l'heura i altres enfiladisses han envaït l'arbre, impedint el correcte desenvolupament. Els garrofers, perennifolis, tenen una talla mitjana que va de cinc a vuit metres d'alçada pels exemplars més grossos. El tronc és molt irregular i gruixut, amb unes branques llargues i robustes, algunes d'elles vinclades cap al terra. Les fulles són compostes, de tres a cinc parells de folíols. La flor neix sobre la llenya vella. El fruit és la garrofa, que forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que en arribar a maduresa agafa un color marró fosc. | 08214-214 | La Prat | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia o cosmètica. També s'utilitza tradicionalment per aromatitzar diversos licors, com les herbes mallorquines. Hi ha saurins que per cercar aigua utilitzen exclusivament una vareta feta amb branca de garrofer. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans, en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue,, de Febrer, y de Nohembra, en terra fesa, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltat fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar,per que no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. Algunes dites populars relacionades amb el garrofer o la garrofa són: 'Quan l'amo dorm lo garrofer vetlla'; 'guanyar-se les garrofes'; 'Al juliol, la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol',- fent referència al mes de l'any en què la garrofa madura-. 'La garrofa de setembre és la més tendra'; 'Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'abrocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord' - aquesta dita es refereix a la llenya per encendre la llar per cuinar. | 41.5081100,2.3654800 | 447048 | 4595359 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77302-foto-08214-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77302-foto-08214-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els garrofers es troben escampats per tota la zona de conreu, prop d'hivernacles i en alguns dels marges. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77303 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-2 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | La font està situada en una marjada ombrívola, de roca natural al peu del mateix torrent. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla de la roca. El marge per on raja l'aigua es va reforçar amb un muret de pedregam i ciment segons el gust de l'època. La paret s'adapta lleugerament al marge per tal de crear una simetria, modificant-ne la part estrictament necessària on després de fer un rebaix a la part central s'hi ha col·locat un mosaic composat per 12 rajols de ceràmica catalana pintada a mà. Estan emmarcats per una sanefa de ciment esgrafiada imitant el tronc rugós d'una acàcia. S'hi representa el bosc de l'entorn de la font, amb un plataner a primer terme, de composició naïf amb varies fulles de color verd que cauen pel tronc. Al peu d'aquest arbre hi ha una bassa natural amb una granota verda que treu el cap pel mig de l'aigua. Els caragols pugen per les fulles verdes i per una branca , i un ocellet de color groc acabat de néixer al niu, porta un tros de closca al damunt del cap. Les flors pintades a primer terme podrien representar l'herba sabonera, molt present a llocs humits. A la segona filera de rajols, per sobre de les arrels del plataner, s'hi ha pintat el nom de la font, de color marró imitant trossos de fusta clavats amb claus, 'FONT FREDA'. El broc per on raja l'aigua està col·locat per sota dels rajols. És un tub de ferro collat al ciment enverdit per la humitat. La font queda per sota del nivell del corriol. Per accedir-hi cal baixar tres esglaons de pedra, a banda i banda dels quals hi ha un muret de pedra a nivell del sòl. | 08214-215 | Torrent de La Font Freda | 41.5352800,2.3385500 | 444823 | 4598392 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77303-foto-08214-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77303-foto-08214-215-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tocar de la font hi ha un plataner de grans dimensions i al seu costat, una taula de fusta amb un banc de pedra arran de marge i trossos de tronc per seure-hi. El bosc que envolta la font es composa bàsicament d'alzinar ric en plantes enfiladisses com l'heura, la vidalba i l'aritjol. També hi ha bruc boal, marfull, roldor i esbarzer i altres espècies ombrívoles. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77304 | Font d'en Mamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-mamet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON, Christopher (2008). Flores silvestres del Mediterráneo. Ed. Omega. Barcelona | En eixamplar la pista, les roderes dels vehicles han anat colgant el marge on hi havia uns esglaons per baixar fins a la font. El broc, actualment no raja. La font ha perdut totalment la vegetació herbàcia característica que a més a més retenia la terra. Els ramats de cabres que pasturen utilitzen la font com abeurador. | La font està situada en el Torrent del molí de Cuquet, un curs d'aigua afluent de la riera de Vallromanes, i a tocar mateix de la pista forestal que mena des de la Creu de Can Boquet al Raval. L'aigua, raja per un broc de ferro encastat en unes pedres, a un pam i mig d'alçada aproximadament del terra natural de la riera, per sota d'un avellaner que a l'estiu dona ombra a la font. La vegetació que l'envolta té un gran valor paisatgístic i de gran interès com a corredor biològic. Cal destacar l'alzinar, actualment absent de sotabosc degut a les esclarissades i presència de ramats de cabres, i el bosc de ribera amb una destacada presència d'avellaner, vern i roure africà, alternant amb acàcies. Com arbusts s'ha constatat alguns exemplars de Lavatera olbia, un arbust persistent que pot mesurar fins a dos metres d'alçada amb una flor característica composada de cinc pètals de color rosa i la vinca major. També hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que arrela al damunt de la tosca calcària, molses, bardissa o esbarzer, aritjol i llorer. | 08214-216 | Torrent d'en Cuquet | 41.5276500,2.3317000 | 444245 | 4597549 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77304-foto-08214-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77304-foto-08214-216-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel seu valor emblemàtic, caldria arranjar correctament aquesta font i protegir-la amb un muret de pedra per tal d'evitar que el marge acabi per colgar-la totalment. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77305 | Font d'en Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-boquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | la font es va convertir en un dipòsit de ciment | Font situada en un marge de torrentera, al final d'una vinya. Era un aflorament superficial d'aigua per l'existència d'una capa freàtica. Fa uns anys encara es podia veure l'entrada de la mina, però actualment està tapada amb una caseta d'obra i un dipòsit de formigó al costat. | 08214-217 | Plana de Can Boquet | Antigament, la font estava situada al costat del camí que pujava de Vilassar fins a la zona de Cal Senyor i seguia fins a Vallromanes per un costat i fins a Òrrius per l'altre. Era una zona molt concorreguda i una aturada per molts cavalls que feien aquest trajecte. | 41.5295100,2.3421600 | 445120 | 4597749 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77305-foto-08214-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77305-foto-08214-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77306 | Font d'en Dirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-dirol | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | s'ha observat gran quantitat de roderes de bicicleta pels marges que baixen fins a la font i que estan malmetent l' indret. | La font està situada dins d'una torrentera ombrívola, en un marge de terra i rocam de sauló, per sota del camí que condueix de la Galbanya a les planes de Can Boquet i Cal Senyor. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla del marge on fa anys s'hi va gratar un queixal per col·locar-hi un petit frontal fet amb pedra, de 50 cm d'alçada, collat amb morterada de ciment. La pica que recull l'aigua està feta amb una llosa col·locada al fons i quatre pedres treballades i ben escairades amb una petita obertura a la part frontal esquerra que actua com a sobreeixidor. El broc per on raja l'aigua és un tub de ferro collat a la pedra. L'aigua sobrant s'escorre per un canaló estret fins al peu d'un plataner on fa pocs anys s' hi va construir una petita bassa artificial feta de ciment, d'uns 80 cm de diàmetre i quatre dits de fondària on es recull l'aigua provinent de la pica perquè s'hi pugui abeurar la fauna del bosc. Aquesta, està envoltada parcialment per pedres granítiques del voltant que la protegeixen. L'aigua sobrant d'aquesta bassa s'escorre per un segon canaló de les mateixes característiques torrentera avall. A mà dreta de la font, al peu d'un marge de roca alterada, de textura arenosa, que resulta de l'erosió del substrat granític per part dels agents meteorològics, el sauló, hi ha un banc de pedra amb restes d'arrebossat de ciment i les inicials incises en un segell rectangular de ciment 'S.LL'. Al darrera mateix, hi ha el rètol de fusta que porta el nom de la font “FONT D'EN DIROL” i 'RESPECTEU LA FONT'. | 08214-218 | Planes de Can Boquet | 41.5300100,2.3449300 | 445351 | 4597803 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77306-foto-08214-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77306-foto-08214-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn on hi ha la font sempre ha estat un indret molt ombrívol, amb un bosc d'alzinar. A part dels dos plataners sembrats per senyalar la font fa uns quaranta anys, el sotabosc ric en plantes enfiladisses com l'heura, la vidalba i l'aritjol, i arbusts coms el marfull, l' esbarzer i altres espècies ombrívoles ha desaparegut completament. Els rebaixos constants del camí estan malmetent les soques i arrels d'aquest alzinar que estan totalment al descobert. La manca de vegetació comportarà que amb les pluges el terreny s'erosioni ràpidament. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77307 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-5 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Amb l'abandonament dels cultius, la font s'ha anat malmetent. | Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. El broc és de ferro i molt rovellat. Està collat a un muret de pedra orientat a migdia, que forma part d'una petita bassa de planta rectangular (5,75 x 2,20 m d'amplada màxima x 1.05 de fondària). La bassa originàriament era més baixa, de 60 cm d'alçada a la seva part més alta, construïda amb pedra irregular provinent del despedregament de les mateixes feixes. Posteriorment es va aixecar un sobremur amb maons plens. Per les restes observades, hi havia hagut uns pals de ferro collats al damunt amb un filat de protecció. Les parets interiors havien estat arrebossades No s'observa cap registre de mina a proximitat. hi ha una bassa de planta semicircular (10 x 3 m d'amplada màxima i una fondària de metre i mig aproximadament). Es construeix per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia de la font. La paret de la bassa que aguanta el marge de terra d'uns dos metres i mig a tres metres d'alçada està feta de pedres irregulars i reforçat amb fileres de maons disposats horitzontalment. Pel costat oposat la paret té una alçada de 80 cm. Els extrems són més amples i es poden utilitzar com a bancs per a seure's. | 08214-219 | Torrent de la Font del Roure | 41.5181600,2.3472200 | 445532 | 4596486 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77307-foto-08214-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77307-foto-08214-219-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Originàriament el broc devia estar introduït en el marge i possiblement a posteriori es va construir una petita bassa de planta rectangular per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia i conduir-la per canalitzacions superficials fetes de maó, facilitant el rec als pagesos.La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada per un estrat arbori madur de roure (Quercus pubescens, Quercus cerrioides) , i d'alzina (Quercus ilex). A l'estrat arbustiu tenim l'aranyoner (Prunus spinosa), la ginesta, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), l'heura (Hedera helix)i l'esparraguerra (sobretot cap a la zona de la bassa). Com a substrat herbaci cal destacar la presència de violeta boscana (Viola sylvestris), a proximitat de la bassa, florida; la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica. A la part més baixa hi ha gran quantitat de mimoses, que impedeixen l'accés directe al torrent. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77308 | Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-colomer | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | espai abandona i sense manetniment. La font ja no raja i està mig colgada. | Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. La paret frontal, de pedra està parcialment tapada i la pica gairebé colgada per la terra i fullaraca. No hi ha broc. No s'observa cap portella lateral de registre de mina. Al costat, en direcció a les feixes de Can Colomer, mig emboscada, hi ha una bassa de planta semicircular (10 x 3 m d'amplada màxima i una fondària de metre i mig aproximadament). Es construeix per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia de la font. La paret de la bassa que aguanta el marge de terra d'uns dos metres i mig a tres metres d'alçada està feta de pedres irregulars i reforçat amb fileres de maons disposats horitzontalment. Pel costat oposat la paret té una alçada de 80 cm. Els extrems són més amples i es poden utilitzar com a bancs per a seure's. | 08214-220 | Torrent de la Font d'en Colomer | Havia estat una font molt concorreguda en èpoques passades; però des de que es va canalitzar s'ha anat deixant. | 41.5150900,2.3516800 | 445902 | 4596142 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77308-foto-08214-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77308-foto-08214-220-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada per un estrat arbori madur d'alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens, Quercus cerrioides) , amb presència d'algun exemplar de robínia (Robinia pseudoacacia) i pi pinyoner. A l'estrat arbustiu tenim l'aranyoner (Prunus spinosa), la ginesta, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), l'heura (Hedera helix)i l'esparraguerra (sobretot cap a la zona de la bassa). Com a substrat herbaci cal destacar la presència de violeta boscana (Viola sylvestris), a proximitat de la bassa, florida; la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77309 | Torrent del molí de Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-moli-de-cuquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOFARULL, Manuel (2002). Origen del noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Pàg. 22. Ed. Cossetània Edicions. SAMON i FORGAS, Josep (2006). Can Guardiola. Estudi inèdit. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Cal planificar a mig i llarg termini una actuació que permeti eliminar algunes espècies foranies, i controlar aquelles que han estat naturalitzades, emprant tècniques de recuperació que actuïn sobre la comunitat vegetal autòctona mitjançant aportacions de caràcter silvícola. La neteja i desbrossament d'alguns trams són també destacables, en cas de ventades, incendis i altres elements de caire natural que puguin pertorbar l'estabilitat d'aquesta comunitat. La presència de molins, fonts i altres construccions relacionades amb l'aigua fan d'aquest indret un espai excepcional i com a tal, cal prendre mesures correctores eliminant la vegetació que pugui malmetre aquests patrimoni. Caldria finalment unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | El Torrent del molí de Cuquet, anomenat antigament Torrent Gili, és un dels torrents més importants del municipi. Neix a partir de tres torrenteres principals; la de la Molinera, la de Sant Mateu, i la de la Petxina. Les dues primeres provenen del vessant de Sant Mateu- Can Riera, i la tercera neix per sota dels castanyers propietat de Can Guardiola i de Can Boquet. Desaigua al riu Mogent que alhora és un afluent del Besòs. Per la banda esquerra des del seu naixement, rep les aigües d'altres torrenteres no menys importants, com el Torrent de Can Martí o les torrenteres que neixen al vessant de solella de Can Gallemí, a més d'altres que es troben dins del municipi de Vallromanes. Pel vessant dret, rep les aigües del Torrent de Cal Senyor, de les torrenteres que neixen a la zona del Mal Pas i Can Garrimbau i les del sector del bosc de Ca l'Isidret (a més de les torrenteres que es troben dins del municipi de Vallromanes com les que neixen al vessant de soleia de Can Maimó). És un curs d'aigua que amb més o menys intensitat, baixa durant tot l'any. El Torrent DE Cuquet o riera de l'Ardenya té un gran valor paisatgístic. La fauna, la vegetació i l'empremta humana (pous, mines, molins, recs, fonts i passeres), hi són presents sense que això es pugui obviar. La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera pur als marges que alterna amb una plantació antròpica de plataners. El canyissar en aquesta zona hi és ben present. És una empremta deixada per l'home quan aquest emprava la canya pel cultiu de les hortes (mongeteres, tomaqueres, pebroteres...) i alhora n'exercia un control sobre la seva expansió. A la part vallesana, abans d'arribar a la font d'en Mamet, en el tram mig del torrent, hi ha una zona molt ombrívola amb predominança d'avellanoses (Corylus avellana) i vernedes, alternant amb Polustichum setiferum, una falguera característica d'aquests ambients. També hi ha plataners, pollancres i acàcies, saücs i llorers. L'hàbitat però, presenta una certa alteració degut a la captació del cabal d'aigua, la presència de pasturatge (ramats de cabres), bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna casa, com la canya de bambú, difícil d'eliminar sinó s'agafa de soca-rel. Passada la font d'en Mamet, i en direcció als molins fariners de Cuquet i el Molinot, hi ha un recobriment important d'alzinar amb bosquines pròpies d'aquest ambient com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparraguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles. Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es poden localitzat en petits rodals o erols, en individus isolats i prop de les fonts. També tenim varis indrets on hi ha vernedes adultes i presència d'acàcies (que malgrat el control aplicat encara en queden nombrosos exemplars). | 08214-221 | Torrent d'en Cuquet | La Riera de l'Ardenya o Torrent de Cuquet, és un espai de gran valor paisatgístic, no només per la seva formació vegetal estretament lligada al règim hidrològic i la seva connexió amb la capa freàtica, sinó també per la presència de l'home des de fa segles i l'aprofitament d'aquests recursos. La comunitat de ribera afavoreix l'aparició de microhàbitats, serveix de filtre natural fixant els sediments i captant els nutrients i la matèria orgànica, contribueix a esmorteir les crescudes en cas de pluges fortes i contribueix de manera més general a la retenció de CO2 i a la conservació de la biodiversitat. Antigament ha rebut altres noms com Torrent Gili, Torrent de Vallmanya o Torrent Cremat. En el llibre de Manuel Bofarull i Terrades, Origen del noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes, (pàg. 22), apunta que el mot Ardenya estaria relacionat amb el francès, Ardennes, i d'origen celta, Arduenna, que voldria dir altiplanície. | 41.5270400,2.3320500 | 444274 | 4597482 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77309-foto-08214-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77309-foto-08214-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la presència de dues especies protegides: la Carex remota L, i la Ortiga morta groga (Lamium galeobdolon L.). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77310 | Torrent Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-gili | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Cal planificar a mig i llarg termini una actuació que permeti eliminar algunes espècies foranies, i controlar aquelles que han estat naturalitzades, emprant tècniques de recuperació que actuïn sobre la comunitat vegetal autòctona mitjançant aportacions de caràcter silvícola. La neteja i desbrossament d'alguns trams són també destacables, en cas de ventades, incendis i altres elements de caire natural que puguin pertorbar l'estabilitat d'aquesta comunitat. La presència de molins, fonts i altres construccions relacionades amb l'aigua, torrent avall, fan d'aquest indret un espai excepcional i com a tal, cal prendre mesures correctores eliminant la vegetació que pugui malmetre aquest patrimoni. Caldria finalment unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | El Torrent Gili és un curs d'aigua que neix de la confluència de les torrenteres de Sant Mateu, la Molinera, i de la Petxina. En arribar al Molí d'en Cuquet i per extensió es coneix també amb aquest nom. En aproximar-se a Vallromanes adopta el topònim de Riera d'Ardenya, que es converteix en un afluent important del riu Mogent, al Vallès Oriental que alhora desaigua al riu Besòs. És un curs d'aigua que amb més o menys intensitat, baixa durant tot l'any. El torrent Gili té un gran valor paisatgístic. La fauna, la vegetació i l'empremta humana (pous, mines, molins, recs, fonts i passeres), hi són presents sense que això es pugui obviar. La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera pur als marges que alterna amb una plantació antròpica de plataners. El canyissar en aquesta zona hi és ben present, sobretot a proximitat de les feixes de conreu com davant de Can Balleu. En el tram mig del torrent, hi ha una zona molt ombrívola amb predominança d'avellanoses (Corylus avellana) i verns, alternant amb Polustichum setiferum, una falguera característica d'aquests ambients. També hi ha plataners, pollancres i acàcies, saücs i llorers i algun àlber. L'hàbitat però, presenta una certa alteració degut a la captació del cabal d'aigua, la presència de pasturatge (ramats de cabres), bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna casa. Fora dels marges de ribera, hi ha un recobriment important de pineda i d'alzinar amb bosquines pròpies d'aquest ambient com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es poden localitzar en petits rodals o erols, en individus isolats i prop de les fonts. També tenim varis indrets on hi ha vernedes adultes i presència d'acàcies (que malgrat el control aplicat encara en queden nombrosos exemplars). | 08214-222 | Torrent d'en Gili | 41.5257000,2.3331300 | 444363 | 4597332 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77310-foto-08214-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77310-foto-08214-222-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entrant al torrent, davant de Can Balleu s'han observat vàries fites,algunes d'elles descolgades i deixades en el marge. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77311 | Torrent Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-domenech | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 - 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals. | Torrent afluent principal de la Riera de Targa, que discorre pel seu costat dret. Neix al capdamunt de les Planes de Can Boquet, concretament a la font de la propietat, no massa lluny dels Rocs d'en Sardinyà. Es nodreix en temps de pluja de les diverses torrenteres i aigües d'escorrentia que es formen en aquest vessant de muntanya. Discorre deixant enrere antigues pedreres i travessant les feixes abandonades on en temps no massa llunyans estaven plenes de vinya i oliveres. Per sota de Can Maioles, s'ajunta amb el Torrent d'en Bruno, que baixa pel costat esquerre de la finca i desguassen a la Riera de Targa. A la capçalera del torrent hi ha una clapa de bosc secundari de pi (Pinus pinea) que cohabita amb alzina (Q. Ilex), ja que en aquet indret, es cultiven les feixes amb ordi i civada i a tocar de la font, les de vinya. Un cop travessada la pista carenera, el terreny es torna més abrupte i el torrent baixa amb força resseguint parcialment el Camí de la Costa. En aquest sector, l'alzinar és dens, amb predomini d'un sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Hi algun roure, restringit als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Altra vegada s'aclareix amb predominança de pins i canyes a mida que el torrent s'apropa a la finca de Can Maioles. En arribar a aquest indret sembla que el torrent es canalitzi. De fet es tracta d'un tram on les finques de Can Antoni Biada (a mà dreta) i Can Maioles (a mà esquerra) estan emmurallades, amb uns murs de més de 2 metres d'alçada i construïts amb pedra, molt ben reforçats. Les cantoneres dels murs de cada propietat estan reforçats amb un bloc gran de pedra granítica per evitar impactes d'arbres o altres pedres en casos de torrentades. Aquest tram està molt ben preservat, net de vegetació, i amb un substrat sorrenc fi, resultat de la meteorització del sauló. A la part més baixa de les finques el torrent s'estreny fins a trobar la Riera de Targa, i queda novament emboscat, amb vegetació d'origen antròpic per la proximitat de cases. | 08214-223 | Tros d'en Domènech, a mà dreta de Can Maioles | En el tram comprés entre les finques de Can Maioles i Ca l'Antoni Biada s'observen uns empedrats, formats per lloses de granit irregulars, amb superfície més o menys plana, un d'ells, restaurat l'any 2001, després d'una crescuda. Aquest empedrat va ser construït perquè durant la verema, els carros carregats amb les portadores plenes de raïm, procedent de les vinyes del Castell de Vilassar i d'en Domènech, poguessin baixar i pujar pel torrent sense cap problema. El barri de ferro de la finca Antoni Biada porta l'any 1889 i les inicials del seu propietari, A.B. Un cop dalt d'aquest tram, a mà dreta resseguint la paret de la finca de Can Maioles, hi ha una fita descolgada que un cop neta ha mostrat les inicials 'B.N' (Biada Navarro). | 41.5238800,2.3496300 | 445738 | 4597120 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77311-foto-08214-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77311-foto-08214-223-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77312 | Tram empedrat del Torrent Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-torrent-domenec | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Manca algun tram, fet amb pedra més petita, desaparegut amb les crescudes del torrent. | Tram del Torrent Domènech, que discorre entre les finques de Can Maioles i Ca l'Antoni Biada on s'observen uns empedrats, formats per grans lloses de granit, de forma irregular, amb superfície més o menys plana, i una lleugera inclinació o pendent en direcció a mar. Aquests elements de pedra no són continus, sinó que es troben disposats en aquells punts o indrets on segurament l'aigua que baixava durant les crescudes del torrent podia malmetre el pendent suau, formant sots més o menys profunds que impedien el pas dels carros. | 08214-224 | Tram entre les finques de Can Maioles i Ca l'Antoni Biada | Aquest empedrat va ser construït perquè durant la verema, els carros carregats amb les portadores plenes de raïm, procedent de les vinyes del Castell de Vilassar i d'en Domènech, poguessin baixar i pujar pel torrent sense cap problema. | 41.5234700,2.3505100 | 445811 | 4597073 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77312-foto-08214-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77312-foto-08214-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77313 | Torrent d'en Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-bruno | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Torrent afluent de la Riera de Targa pel seu costat esquerra. Neix al capdamunt del tros anomenat d' en Domènech, i es nodreix en temps de pluja de les diverses torrenteres i aigües d'escorrentia que es formen en aquest vessant de muntanya. Discorre deixant enrere antigues pedreres i travessant les feixes abandonades, on en temps no massa llunyans estaven plenes de vinya i oliveres. Per sota de Can Maioles, s'ajunta amb el Torrent de Domènech que baixa pel costat dret de la finca i desguassen a la Riera de Targa. A la capçalera del torrent hi ha un bosc secundari de pi (Pinus pinea) que cohabita amb alzines (Q. Ilex). També hi ha presència de roure, restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Ben aviat resseguint torrent avall s'entra en una zona ombrívola, no massa lluny de Can Maioles. La vegetació s'espesseix i el terreny es torna més abrupte. L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present , especialment al voltant d'espais on fa anys s'havia cultivat. Altra vegada s'aclareix amb predominança de pins i és en aquest sector on s'ha detectat un grup de castanyers (Castanea sativa) d'origen antròpic. Dos d'ells, de grans dimensions, semblen morts. La impossibilitat d'accés degut a la profusió de bardisses i canyes ha fet impossible detectar possibles rebrots o exemplars vius. En algunes de les branques s'han observat nius de picot. | 08214-225 | Tros d'en Domènech, a mà esquerra de Can Maioles | 41.5247200,2.3515600 | 445900 | 4597212 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77313-foto-08214-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77313-foto-08214-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77314 | Àmbit de les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ambit-de-les-ginesteres | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Es mantenen en molt bon estat els camins que travessen la propietat.Es fan esclarissades anuals i neteja de sotabosc, retirant arbres morts i s'intenta mantenir els torrents i salts d'aigua. | Paisatge natural que es troba al nord-oest del municipi de Vilassar de Dalt, dins la finca coneguda amb el nom de les Ginesteres. Aquest àmbit, format per turons força arrodonits, està actualment cobert per una massa d'alzinar espessa, roure i pi pinyoner, amb nombrosos arbusts i lianes que han reforestat marjades de vinyes (fins a l'aparició de la fil·loxera al s. XIX), i espais boscosos on abans dels anys 1950 i 1960 predominava l'alzinar esclarissat degut a l'aprofitament intens pel carboneig, el carbonet i la llenya. L'abandonament d'aquest aprofitament del bosc i les marjades de cultiu de vinya i altres productes de la terra han conduït a l'aparició d'un bosc constituït bàsicament per alzines, que a proximitat de les zones més ombrívoles pot alternar amb algun arbre caducifoli com el roure. L'estrat arbori és dens en alguns indrets i sempre amb fulles, la qual cosa dificulta l'entrada de llum a l'interior del bosc, amb una franja o cortina d'arbustos i lianes. Dins d'aquest àmbit cal assenyalar les nombroses torrenteres i torrents que conformen la xarxa per on discorren les aigües pluvials i subterrànies que han permès en temps pretèrits, l'excavació de mines o galeries de varis quilòmetres, per a la conducció d'agua, ja sigui per bastir les diferents basses, pous, safareig, l'aigua de boca i pel funcionament d'una bòbila. Ens aquests espais ombrívols es detecta boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). També hi ha avellanoses, (Corylus avellana), algun vern, pollancres i acàcies, saücs i llorers i el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparraguera boscana (Asparagus acutifolius). En algun tram més a proximitat de terres de cultiu es pot observar la presència de canya. Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es pot localitzat en petits rodals o erols. El torrent de les Ginesteres, en el seu pas per la zona més planera de la finca, no massa lluny de la casa ha estat adeqüat pels antic propietaris, que van saber treure profit de l'aigua que s'escorria torrent avall: en diferents trams del torrent, s'ha netejat el torrent , s'hi ha construït murs de contenció de terres, i finalment s'ha arranjat el camí amb un salt d'aigua, i les diferents basses de decantació perquè després d'un recorregut canalitzat i controlat, l'aigua pugui ser recollida a una bassa amb uns murs de contenció i contraforts de grans dimensions, que alhora, en cas de crescuda per temps d'aiguats, pugui sobreeixir directament torrent avall. | 08214-226 | Les Ginesteres | 41.5212700,2.3443800 | 445298 | 4596833 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77314-foto-08214-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77314-foto-08214-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Sr. Josep Canal explica que de tant en tant mentre realitza tasques de neteja al bosc, el tractor s'ha enfonsat en una plaça carbonera, que amb el pas del temps s'han reomplert de terra però també de fullaraca o pinassa, prova de l'existència d'aquest ofici. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77315 | Torrent Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-daniel | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Torrent, afluent de la riera de Targa per la seva vessant oriental. Rep les aigües de pluja provinents dels vessants saulonencs que havien estat fins fa ben pocs anys plantats de vinyes i garrofers. Per la part alta, queda tallat per la pista carenera que va des de Sant Sebastià fins a Can Boquet. L'últim tram de la seva desembocadura, (uns 150 metres aproximadament) està asfaltat i rep el nom de carrer Torrent de Can Daniel. La permeabilitat del substrat saulonenc fa que l'aigua pugui circular de manera subterrània en períodes poc plujosos. No obstant això, més amunt de Can Tarrida s'hi ha construït un col·lector d'aigües per canalitzar-la parcialment en casos de pluges torrencials. Molt a prop d'aquest col·lector, pujant a mà dreta hi ha les restes d'una antiga pedrera. A la part més alta del rial les marjades suaus de pedra seca han estat pràcticament recobertes per la pinassa. El bosc predominant actualment és de pi pinyoner amb pi blanc, però entremig del bosc s'hi poden observar figueres velles record de l'ombra que proporcionaven al pagès quan aquest hi tenia vinyes. Per sobre de Can Tarrida s'ha conservat un sector força dens de garrofers (Queratonia siliqua), i a banda i banda del torrent, horts i petites marjades amb vinyes joves. El bosc de ribera o riera hi està poc representat, però cal assenyalar la presència d'alguna alzina damunt dels marges, amb enfiladissa d'aritjol i alguns exemplars d'aloc barrejats amb la canya (Arundo donax). També es pot observar un sector de mimoses, esparregueres i bardissars. A peu del torrent, a mà esquerra quan es deixa la part transitable en vehicle, es poden observar a banda i banda les restes de construccions d'una cisterna o aljub fet de maons amb una boca estreta de planta quadrangular i un possible pou, o cisterna però que l'abocament de runa al seu interior dificulta la interpretació de la construcció. | 08214-227 | Torrent d'en Daniel | S'havia utilitzat com a via de penetració a la zona de muntanya des del nucli urbà i durant l'explotació de la pedrera, com a camí carreter per treure la pedra. En referència a la presència d'aloc, tenim una cita del Dr. Pere Montserrat, que deia parlant d'aquesta espècie 'Abunda en todos los torrente y barrancos del Maresme, penetrando en la cuenca de la riera de Argentona hasta Riudemeia (150 m) y Canyamars (300m)' | 41.5227700,2.3562300 | 446288 | 4596992 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77315-foto-08214-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77315-foto-08214-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els espais fluvials, com aquest torrent, són indrets especialment sensibles als impactes ambientals, sobretot a les parts més planeres, en aquest cas per proximitat al nucli urbà. Una mostra la tenim en els diversos abocaments de deixalles, o defecacions de gossos i l'expansió d'espècies exòtiques com l'acàcia, la canya, la iuca o l'ailant que caldria eradicar ja que impedeixen allí on hi ha l'aloc, de que aquest pugui expandir-se de manera natural. Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77316 | Torrent Veribol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-veribol | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | El torrent està completament envaït per la vegetació, a més de que el seu accés queda tallat per un camí i la col·locació d'un barri de ferro. | Torrent, afluent de la Riera de Salvet, per la llera esquerra, que neix per sota del Turó d'en Bernadó, i es nodreix per petites torrenteres que es formen en els diversos turons d'aquest vessant de muntanya. Discorre entre mig dels paratges de les Alzines i la Rubaixa, fins a desguassar a la Riera de Salvet, per sota de Can Santem. A la capçalera del torrent hi ha un bosc de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabita amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, molt ben conservats i alguns d'ells de grans dimensions. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola, on es poden observar alguns exemplars d'avellaner, saüc i llorer. El tram per sobre del camí, just per sobre de la línia elèctrica és inaccessible degut a la invasió de mimoses (Acacia dealbata). Passa el mateix a l'altra banda del camí, ja que hi ha un barri i una tanca de bruc que ressegueix el perímetre d'una propietat. Des de l'exterior, es poden observar plataners, pollancres i acàcies i espècies com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, o el bruc. S'observa un sector d'alzinar dens i ombrívol, amb profusió d'arbustos i lianes, com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles. L'hàbitat però, presenta una certa alteració amb una gran quantitat de bardissars amb presència de flora exòtica per la presència de cases. | 08214-228 | Camí de Can Santem al Turó d'en Bernadó | El torrent rep el nom d'un assentista afincat al segle XVIII al veïnat de Cabrils, propietari de grans extensions de terra conreades de vinya. | 41.5186400,2.3479700 | 445595 | 4596539 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77316-foto-08214-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77316-foto-08214-228-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77317 | Torrent de Ca l'Estrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-lestrany | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Torrent que origina la Riera Salvet, que neix al capdamunt de les Ginesteres, alimentat per petites torrenteres que es formen en els diversos turons d'aquest vessant de muntanya. Travessa els paratges de les Alzines i les Ginesteres, i discorre entre les finques dels Rosers, Can Santem i La Costa. La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera, amb algun avellaner, saücs i llorers. També es poden observar plataners, pollancres i acàcies i espècies com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc i l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol(Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles. L'hàbitat però, presenta una certa alteració amb una gran quantitat de bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna finca. No obstant això, els pagesos que tenen terres al costat del torrent, el mantenen net de canyes. | 08214-229 | Les Ginesteres | 41.5194700,2.3496400 | 445735 | 4596630 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77317-foto-08214-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77317-foto-08214-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77318 | Rellotge de sol de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marques | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació Sud - Est, realitzat al frontó de la façana principal de la casa de Can Marquès, a la dreta de la riera d'en Salvet. Es tracta d'un rellotge ornamental, i policromat: en negre per a l'any de realització; en blanc per al fons del quadrant i en gris per les diferents sanefes, línies horàries i les hores. És de superfície rectangular, amb dues sanefes lineals, que l'emmarquen. La més gruixuda d'elles, fa entre tres a quatre centímetres aproximadament. A l'interior, de color gris s'ha pintat de manera molt esquemàtica mig sol amb els raigs simètrics, d'onze puntes. Al centre, de color negre en xifres àrabs, l'any d'execució del rellotge, “1998”. El gnòmon o estilet és una vareta de ferro de secció circular, collat a la paret i del qual surten les línies horàries, representades en cicles de 24 hores. La línia o meridià que marca les dotze del migdia és perpendicular. A la seva esquerra comença a les cinc del matí. A la dreta, fins a les tres de la tarda. No inclou les línies diürnes ni cap altre mena d'ornamentació. Les hores estan representades amb xifres romanes. | 08214-230 | Can Marquès | 41.5178700,2.3530400 | 446018 | 4596450 | 1998 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77318-foto-08214-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77318-foto-08214-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 2.704. Hi ha una fotografia realitzada el 28 de maig de l'any 2006 per Ignasi vilà. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77319 | Riera de Targa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-targa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | La Riera de Targa és un dels eixos vertebradors del nucli de Vilassar més importants, conjuntament amb la Riera de Salvet. La primera pel costat septentrional i la segona pel meridional, delimiten la zona del nucli poblacional medieval de la vila, amb el castell dominant la zona des de les cotes altes i l'església i la desapareguda torre de Ca l'Isern, a la punta de llança de l'elevació. La Riera de Targa neix als vessant meridionals de la Serralada Litoral, a la zona de Les Ginesteres i travessa el terme de nord-oest a sud-est, fins trobar-se, a l'alçada de Can Maians, amb la Riera de Salvet. Des d'aquest punt fins el mar, ambdues prenen el nom de Riera de Vilassar. Al seu pas pel municipi ha anat configurant l'espai i l' urbanisme en les diferents èpoques de creixement, condicionant la vida del poble i el seu desenvolupament. Destaca el Carrer Artail, amb el mur de protecció per les baixades sobtades de la Riera en èpoques de pluges. Des d'aquesta riera, diversos carrers es dirigeixen al centre de la vila i hi trobem camins que s'adrecen a Cabrils o a Mataró. Can Rafart i Can Bruguera es troben a banda i banda. La Torre del Ravalet és un altre punt de control de pas, això com la Torre de Can Maians, a la confluència de les dues rieres. | 08214-231 | Riera de Targa | La riera de Targa i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal com a element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via de desguàs i com a límit de propietat. | 41.5181600,2.3609300 | 446676 | 4596477 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77319-foto-08214-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77319-foto-08214-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interès d'aquest espai va més enllà de les qualificacions clàssiques ja que es tracta d'un eix físic i històric que ha configurat i condicionat la formació del paisatge al llarg de la història i, per tant, cal tenir-ho present en l'elaboració de projectes urbanístics. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77320 | Riera Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-salvet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | La Riera de Salvet és un dels eixos vertebradors del nucli de Vilassar més importants, conjuntament amb la Riera de Targa. La primera pel costat septentrional i la segona pel meridional, delimiten la zona del nucli poblacional medieval de la vila, amb el castell dominant la zona des de les cotes altes i l'església i la desapareguda torre de Ca l'Isern, a la punta de llança de l'elevació. La Riera Salvet neix als vessant meridionals de la Serralada Litoral, per la confluència de dos torrents a la zona dels Rosers i travessa el terme de nord-oest a sud-est, fins trobar-se, a l'alçada de Can Maians, amb la Riera de Salvet. Des d'aquest punt fins el mar, ambdues prenen el nom de Riera de Vilassar. El castell de Vilassar és la fita més important d'aquesta riera que uneix la plana amb el Vallès pel Camí de la Costa. Als peus del castell hi ha la masia de Cal Doctor, on neix el carrer del Carme que uneix la riera amb la Plaça de la Vila. Més avall hi trobem la masia que li dóna el nom a la Riera; el mas Salvet. El darrer tram, a partir del carrer de Bufalà, no està asfaltada. Una tanca d'obra delimita la finca de Can Maians i la protegeix de les baixades sobtades de la Riera Salvet. | 08214-232 | Riera Salvet | La riera Salvet i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal com a element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via de desguàs i com a límit de propietat. | 41.5154700,2.3595900 | 446562 | 4596180 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77320-foto-08214-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77320-foto-08214-232-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interès d'aquest espai va més enllà de les qualificacions clàssiques ja que es tracta d'un eix físic i històric que ha configurat i condicionat la formació del paisatge al llarg de la història i, per tant, cal tenir-ho present en l'elaboració de projectes urbanístics. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77321 | Revolt del vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-del-vent | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | El revolt del vent és un excel·lent mirador natural del qual es té una visió extraordinària cap el nucli de Vilassar, la plana de Mar i la muntanya de Montcabrer, a Cabrils. Està situat al Camí de la Costa, per sota del paratge de les Ginesteres i per sobre mateix del paratge anomenat de la Costa, on encara es poden identificar les marjades de vinyes i garrofers, avui dominats per una vegetació predominant de pi pinyoner i matoll que ha ocupat aquest indret de manera espontània. A diferència d'altres miradors del Parc de la Serralada Litoral, aquest no té baranes, ni bancs ni cap plafó informatiu. | 08214-233 | Can Silva | 41.5235900,2.3471100 | 445528 | 4597089 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77321-foto-08214-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77321-foto-08214-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa anys s'hi havia instal·lat una plataforma del tir al plat. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77322 | Turó de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-creu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | El turó de la Creu és un petit turonet que fa de partió entre els límits municipals de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Està situat entre el santuari de La Cisa i el Turó d'en Casals, a ponent del terme municipal de Vilassar. Des d'aquest punt es domina la visibilitat de tot el pla que hi ha entre la Serralada Litoral i el mar, on s'inclou els nuclis de Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià i Vilassar de mar. Al fons Burriac, més cap aquí el Turó de l'Infern i el Montcabrer i totes les urbanitzacions que no han respectat el paisatge. És un lloc ideal per valorar l'evolució urbanística del paisatge, les masies, la xarxa viària, els polígons industrials, els hivernacles, etc. | 08214-234 | Turó de la Creu | Pau Ubach assenyala que en aquest lloc hi havia una creu possiblement termenal. N tot cas en el plànol de 1777 ve marcada una creu en aquest turó. | 41.5142300,2.3463900 | 445460 | 4596050 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77322-foto-08214-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77322-foto-08214-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 77323 | Vessant de Can Cahué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-can-cahue | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | El nucli antic de Vilassar s'aixeca entre els vessants dret de la Riera de Targa i esquerre de la Riera Salvet. Aquests cursos temporals d'aigua que en èpoques remotes també eren part de la xarxa de comunicacions delimiten la part més antiga del poble. Als afores només hi havien els masos amb les seves masies i terres. A la capçalera de la Riera de Targa hi predomina la finca de Can Cahué, amb els desnivells terrassats i convertits en horts en la part més baixa i, antigament, en vinya a la part més alta. Malgrat els canvis d'usos i produccions és un paisatge net que s'ha mantingut força estable, conservant el seu matís originari que val la pena mantenir. | 08214-235 | Esquerra de la Riera de Targa | 41.5219300,2.3537600 | 446081 | 4596900 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77323-foto-08214-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77323-foto-08214-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||||
| 77324 | Vessant de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-can-marques | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Aquest indret, constitueix un clar exemple de la interacció de l'home en el paisatge en llarg del temps, un espai agrícola mediterrani que després de segles de modificacions i adaptacions de la morfologia del terreny per explotar els recursos, ha deixat la seva empremta que avui coneixem: per una banda, la zona de Can Villà, amb el mas, annexes i feixes de cultiu amb vinya i horta, i un garroferar al vessant del torrent d'en Colomer. Per l'altra banda, Can Marquès, delimitada a migdia pel torrent que porta el nom de la casa (conegut també com a torrent de les Colomeres) i al nord-oest, pel torrent que neix al cap de munt del Turó de Can Bernardó. Actualment, les feixes d'aquesta propietat no estan cultivades. L'estrat més alt o superior d'aquest sector, està dominat per un bosc de pineda secundària, amb un nivell arbori inferior d'alzina (Quercus ilex). Els torrents d'aquest vessant són d'un gran interès paisatgístic, ecològic i geològic. La fauna i la flora ha sorgit fortuïtament degut a unes condicions orogràfiques determinades per l'activitat humana, com la pedrera de les Colomeres o del Torrent de Can Marquès, actual zona de refugi d'una espècie de quiròpters (eptesicus serotinus) i segurament d'aus rapinyaries nocturnes com podria ser el gamarús. A més a més, hi ha una gran riquesa d'arbres caducifolis, com el roure. La seva presència en aquest estatge inicial és deguda a la humitat atmosfèrica, per la seva proximitat al mar. | 08214-236 | Vessant dret de la Riera Salvet | 41.5169000,2.3540500 | 446101 | 4596342 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77324-foto-08214-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77324-foto-08214-236-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria eliminar dels torrents les plantes invasores com iuques, mimoses, acàcies, etc., però també la canya i la bardissa que fan dels torrents, especialment de la riera d'en Salvet, un lloc totalment impenetrable, a més del risc que pot comportar en cas de crescudes en temps de pluges o eventuals incendis. Cal no oblidar que antigament l'accés a molts masos es feia per l'interior de rieres i torrents, i amb la creació de camins i carreteres que faciliten el trànsit, aquests indrets han quedat en oblit. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/