Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77481 | Coves d'en Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-den-bach | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | La cova del palo-santo té al seu interior un matalàs de grans dimensions i un sofà a l'exterior que tapona l'entrada. | Coves excavades en un marge de sauló, per sota d'una feixa, en el vessant dret tot pujant des del nucli urbà pel torrent Daniel. La primera d'elles es troba just a sota d'un arbre palo-santo (diospyros kaki). Té una fondària total d' 1, 60 m, una gran cambra circular de 2,50 m, i una alçada d' 1,50 cm. Al seu interior, al fons, hi ha un banc corregut, buidat en el sauló, de 0, 30 cm aproximadament. L'interior té un bon estat de conservació i probablement el seu accés era a través d'un passadís o corredor no massa llarg. Està orientada a sud-oest. Al seu interior s'hi poden observar les marques deixades al sostre i parets per l'escoda. A banda i banda de la boca hi ha un banc de pedra. | 08214-393 | Torrent Daniel | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5207900,2.3579500 | 446430 | 4596771 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77481-foto-08214-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77481-foto-08214-393-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades de la segona cova que està ensorrada són: X:446461 Y: 4596768 Z: 147. es tractaria d' una cova de petites dimensions, possiblement per endreçar-hi les eines i el càntir més que per arrecerar el pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77482 | Elaboració de moneda falsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-moneda-falsa | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 259. Diari de Barcelona, de 18 de gener de 1858. SAMON FORGAS, Josep (2013). La màquina de moneda falsa i altres materials del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; dins La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX. Col·lecció d'estudis d'història del dret, núm. 6. Universitat Pompeu Fabra i Museu nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, pàgs. 165 a 171. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. | XIX-XX | La fabricació de monedes falses a la comarca del Maresme, sobretot durant la segona meitat del segle XIX i primera del XX, és una evidència força documentada i comentada fins i tot en mitjans de comunicació. A la publicació de Coll i Modolell (1999) se'n fa un breu resum on es parla de Teià, Premià de Dalt i Vilassar. D'aquest darrer n'extreu la informació del llibre de Pau Ubach (1994). Pau Ubach explica la seva pròpia experiència i les troballes que va fer conjuntament amb el grup d'arqueologia de Vilassar. La primera que diu que es va trobar és la mina del carrer Sant Genís conegut pel forn de Can Clapés, on encara hi havia fragments dels peus de ferro de la màquina de fer moneda. A Can Pons i Arenes també hi havia restes dels peus de la màquina i algun retall de coure. Una altra es trobava a Can Marquès al final del bosc, tocant al bosquet de Ca l'Arenes En aquesta es va documentar un gresol en perfecte estat i tires de coure. Una quarta troballa és la de Can Bail (Vehil) de les Ginesteres, on es van trobar els característics peus de la màquina, tires de coure amb els retalls fets i monedes encunyades i sense encunyar d'Isabel II, falsificació amb seca de 1846. El grup d'arqueologia va fer altres intervencions a pobles del voltant, com la de Can Xinxa a Cabrils, d'on prové la maquina que hi ha al Museu Arxiu Municipal de Vilassar. En el seu reball, Josep Samon (2013) fa un estat de la qüestió del tema i aporta un llistat d'objectes pertyanyents al fons del museu relacionats amb la fabricació de moneda falsa, també comenta les troballes del grup d'arqueologia de Vilassar i fa un estudi històric i tècnic de la màquina procedent de Can Xinxa. | 08214-394 | Vilassar de Dalt | El diari de Barcelona del 18 de gener de 1858 diu: ' les persones que inculpades de fabricants i venedors de moneda falsa entraren ahir a la capital, escortades per una partida de guàrdies civils, eren procedents de Vilassar de Dalt on es trobà una fàbrica muntada a gran escala i proveïda de bon nombre de màquines i altres útils'. | 41.5195200,2.3563700 | 446297 | 4596631 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els amagatalls que utilitzaven els falsificadors eren mines excavades en el sauló moltes de les quals ja existien i les aprofitaven, d'altres les engrandies i d'altres les excavaven intencionadament. Això no vol dir que tots els hipogeus, fresqueres o grutes que hi ha a moltes cases de pagès i masies s'utilitzessin per fer moneda falsa. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77484 | La dona del pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-del-pou | XX | Al costat del dolmen de La Roca d'en Toni, prop del camí de Cal Senyor hi havia la caseta d'un pou d'aigua que fins fa pocs anys encara estava sencera. Les àvies de la zona expliquen que durant la Guerra civil espanyola (1936-39) una dona amb un nadó s'hi va refugiar. No se sap de què o de qui fugia, però el seu grau de desesperació era tan gran que expliquen va perdre el cap. En un atac de bogeria es va llençar al pou amb la criatura en braços. Ara és difícil que en aquest indret es trobi calma tot i estar a la muntanya, sobretot els caps de setmana; però es diu que en una nit de molta tranquil·litat i serenor, encara es poden sentir els crits de desesperació de la dona i els plors del nadó. | 08214-396 | La caseta del pou de Can Boquet | L'àvia de Cal Senyor explicava aquesta història a les seves nétes. | 41.5327100,2.3424900 | 445150 | 4598104 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77484-foto-08214-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77484-foto-08214-396-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77485 | Mina del Torrent Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-torrent-domenech | XVIII-XIX | Hi ha petites arrels que han filtrat el sauló. La portella no tanca correctament degut a la sorra i sauló acumulada en aquest indret. | Entrada de mina d'aigua amb volta de maó a plec de llibre i llindars fets de maó pla, reforçats modernament amb una capa de ciment arrebossat. L'interior té una entrada reforçada d'un metre, 30 cm d'alçada construïda amb maó i sostre amb volta d'entibada. La resta de la mina està excavada al sauló on s'aprecien les restes deixades per l'escoda. L'amplada de la galeria és de 60 a 70 cm amb algun tram màxim de 80 cm (sobretot al giravolt). La canalització antiga ha estat substituïda modernament per un tub de PVC que raja fins a la pica de registre. Una portella de ferro pintada de color gris amb un passador tanca l'accés a la galeria. | 08214-397 | Torrent Domènech | 41.5242700,2.3492500 | 445707 | 4597163 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77485-foto-08214-397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77485-foto-08214-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77485-foto-08214-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua raja directe, sense intermitències, completament inodora i transparent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77486 | Font del carrer del Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-casal | XX | Restaurada l'any 2015 | Font amb fanal de ferro colat que recentment s'ha restaurat i s'ha tornat a posar en funcionament. Està al carrer del Casal, en una zona no asfaltada i envoltada de plataners. S'aixeca damunt un basament de planta circular. La pica també és circular, al mig s'alça el suport del fanal. Dos polsadors de llautó serveixen per fer rajar l'aigua. Un parell de bancs de granit completen el conjunt. | 08214-398 | Carrer Francesc Benet i Artigues | 41.5174400,2.3576500 | 446402 | 4596400 | 1934 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77486-foto-08214-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77486-foto-08214-398-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77487 | Placa No embruteu els carrers 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-no-embruteu-els-carrers-2 | XX | Plafó petit format per quatre rajoles que formen la següent frase en lletra capital: 'No embruteu les parets. La netedat és una gran senyal de civilització'. Les lletres són de color blau sobre fons blanc, una línia prima de color blau contorneja el plafó i a les cantonades de la part superior fa una petita orla geomètrica d'ornament. | 08214-399 | Carrer del Carme, 40 | 41.5165500,2.3572500 | 446368 | 4596301 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77487-foto-08214-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77487-foto-08214-399-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És igual al del carrer Àngel Guimerà. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77488 | Rellotge de sol del Passatge del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-passatge-del-carme | XX | Rellotge del tipus vertical meridional i superfície quadrada, orientat a sud-est. Està realitzat amb quatre rajols ceràmics pintats de sèrie, de 12 x 12 cm i emmarcat per una sanefa exterior decorada amb motius vegetals i geomètrics: groc i taronja per les fulles, blau i blanc per les flors, verd, blanc i blau pels rombes. La sanefa està feta amb 8 rajols de 12 x 5 cm i 4 rajols de 5 x 5 cm col·locats a les cantoneres. Centrat a la part superior del quadrant hi ha un sol antropomorf de color groc i taronja somrient que fa fugir uns núvols que té a cada costat. Per sota del disc solar, neix el gnòmon. La vareta és de secció circular, en alumini, acabat en punta de fletxa. Té dibuixades les línies horàries. Les hores estan representades amb xifres romanes, i van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. La decoració a l'interior del quadrant és a base de sanefes geomètriques, de color carbassa, groc i verd per on s'hi enfila una sanefa floral que consisteix en una enfiladissa al mig de la qual s'hi ha pintat una rosa de color rosa. | 08214-400 | Passatge del Carme, 30 | 41.5167300,2.3570300 | 446350 | 4596321 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77488-foto-08214-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77488-foto-08214-400-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77489 | Aplec de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu-0 | XX | Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb la Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents. | 08214-401 | Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt) | De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu. | 41.5171700,2.3584700 | 446470 | 4596369 | 1980 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | és un aplec en el que la gent de Vilassar de Dalt hi està molt vinculada | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77490 | Monument als caiguts a la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-a-la-guerra-civil | XX | Monument situat a la raconada que forma la capella del santíssim de l'església amb la nau principal, al costat de la portalada gòtica, on abans hi havia la façana de l'antiga rectoria. Aquest monument primer va ser un homenatge als caiguts a la guerra civil espanyola (1936-39) del bàndol vencedor. Amb la democràcia es va fer extensiu a tots els caiguts durant aquest període. Es tracta d'un mur en forma trapezoïdal fet de paredat escocès, amb una creu de ferro en un costat. Està situat damunt un parterre esglaonat. A la dreta de la creu hi havia el següent lema fet de lletres de ferro: ' Caidos por Dios y por España presentes'. Quan es va substituir es va posar 'A les víctimes de la Guerra Civil'. Finalment van desaparèixer i no se n'ha posat cap més. | 08214-402 | Carrer Àngel Guimerà s/n | La inauguració va ser el 18 de juliol de 1960. | 41.5174100,2.3582400 | 446451 | 4596396 | 1960 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77490-foto-08214-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77490-foto-08214-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77491 | Barraca de la Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-gordey | XX | Parcialment enderrocada | Barraca de picapedrer ubicada a redós d'una antiga pedrera d'extracció de granit al capdamunt de Can Maioles, en el tros anomenat de Domènech. Es tracta d'una barraca de planta rectangular (2,90 x 2, 20 m), amb la coberta de tartana, executada amb volta de maó, sense arrebossat exterior. Parcialment excavada a la mateixa pedrera, les parets estan fetes de paredat antic, força irregular, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit). A la façana principal també s'ha utilitzat el maó de diferents gruixos amb una amplada màxima de 30 cm. La porta d'entrada, està situada a la façana de migdia. El marxapeus és de pedra granítica. Els brancals són fets amb carreus de pedra irregular alternant amb maó. El llindar es conserva encara i consisteix en una superposició de maó prim que conserva la forma de la teulada (de tartana). No s'ha localitzat cap banc de pedra adossat. L'alçada màxima conservada és d' 1,74 m. L'interior està malmès a causa de l'enderroc de la coberta, segurament a causa d'un despreniment natural de la pedrera. No obstant això, dins d'aquest enderroc s'ha pogut observar algun tub ceràmic i rajols enfosquits pel sutge. Possiblement hi hauria una llar de foc centrada al mig de la paret. No s'observa cap tinell. L'interior estava parcialment arrebossat. Per les restes de ferro collades al brancal dret, la porta, de fusta, s'obria cap aquest costat. En el brancal exterior dret hi ha les restes d'un baixant de tub ceràmic que recollia l'aigua de la coberta i la conduïa a una petita cisterna de planta circular (1,30 m de diàmetre) amb coberta de maó pla, localitzada entre mig dels matolls, ran de terra a quatre metres de la barraca. Adossat al brancal esquerra, de 60 cm d'alçada hi ha una mena de jardinera, de planta circular, parcialment coberta d'enderroc que dificulta la lectura del seu ús. | 08214-403 | Tros de Domènec, passat el torrent d'en Bruno | 41.5261400,2.3533200 | 446048 | 4597368 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77491-foto-08214-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77491-foto-08214-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Sembla que aquest vessant Domènech ofereix una tipologia molt particular d'aquestes construccions. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77492 | Barraca de Domènech 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-domenech-1 | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Manca la coberta i la porta però els paredats estan en molt estat de conservació. L'abandonament dels conreus del costat l'han deixat sense ús es va degradant per la manca de manteniment. Caldria conservar alguns d'aquests elements patrimonials per a les generacions futures. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3,20 m x 2,30 m x 2,50 m) amb la coberta enfonsada. Està excavada en un marge de dos metres d'alçada i construïda amb carreus irregulars de pedra granítica molt ben disposats, sense arrebossar. El paviment és de terra i té un marxapeus refet amb maó pla. L'obertura de la porta està col·locada a l'extrem dret de manera que el mateix mur fa funció de brancal. Segurament era de fusta i només en queden les restes d'un dels golfos de ferro collat al mig. Està ubicada davant d'una feixa,í amb la façana principal orientada a migdia. La llinda devia ser d'arc escarser, fet de maó pla tal i com mostren les restes que queden de la coberta. Al darrera mateix de la barraca, arran de coberta, hi ha un dipòsit parcialment enderrocat d'un metre de fondària. Arran del terra s'observen les restes de la portella de fusta amb el marc de ferro. Possiblement el pendent de la coberta estava fet en direcció al marge perquè el dipòsit pogués recollir les aigües pluvials. La barraca conté una boixa a mitja alçada de la paret del fons, que permetia mitjançant un tap o aixeta, tenir aigua a voluntat. Hi ha una pedra originària que dissimula la seva ubicació. A banda i banda de la barraca, aguantant el marge de la feixa hi ha una marjada de pedra seca en molt bon estat de conservació, excepte un petit tram a mà esquerra de la barraca. | 08214-404 | Tros de Domènech | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. Vilassar de dalt tot i no tenir gaire vinya en l'actualitat, en forma part. | 41.5259400,2.3491400 | 445699 | 4597349 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77492-foto-08214-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77492-foto-08214-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si es tracta d'algun aficionat a la conservació de marjades i barraques o el mateix propietari, però el marge de pedra seca sembla que s'hagi netejat i s'estigui arranjant progressivament. També és el cas de la barraca. S'ha netejat totalment i s'ha recollit tot l'enderroc de la teulada. Els maons bons de la coberta s'han col·locat damunt dels murs. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77493 | Barraca de Domènech 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-domenech-2 | XIX - XX | Caldria conservar aquesta tipologia de barraques per la seva raresa. | Barraca de picapedrer ubicada a redós d'una antiga pedrera d'extracció de granit al capdamunt de Can Maioles, en el tros anomenat de Domènech. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (2,5 x 1,80 x 1,50 m). Les parets estan fetes amb pedra, força irregular, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit). La coberta és de volta de tartana i recoberta de pedra La construcció és enganyosa ja que la part construïda és d' aproximadament un metre, però el que la fa especial són els gairebé dos metres de fondària excavats a la roca. Els brancals i llinda estan parcialment fets amb maó pla de cinc centímetres de gruix. Una part de la coberta es va enfonsar i actualment hi ha una fusta amb un plàstic que la protegeix de les inclemències del temps. No té banc exterior, ni cap dipòsit d'aigua al voltant. | 08214-405 | Entre Can Maioles i el camí de Sant Sebastià a Can Boquet, prop de la paret seca. | És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Sembla que aquest vessant Domènech ofereix una tipologia molt particular d'aquest tipus de construccions, desconegudes fins al moment. | 41.5261100,2.3539100 | 446097 | 4597364 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77493-foto-08214-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77493-foto-08214-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment està habitada. Tot l'interior està completament ennegrit degut a que s'hi fa foc. No hi ha xemeneia ni mata guspires. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77494 | Cisterna de la Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-vinya-de-gordey | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. MONTLLÓ, Jordi (2011). Mapa del Patrimoni Cultural i natural d'Alella. Diputació de Barcelona.[consulta on line http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08003 del 18 d'abril de 2015] | XIX - XX | Caldria netejar el seu interior i reforçar parcialment la coberta. | Cisterna de recollida d'aigües pluvials, de planta rectangular (1'60 x 3'50), amb una profunditat d' 1'20 m. Està construït aprofitant el desnivell d'un marge, amb murs i el sostre fets de maons i arrebossats. La coberta és de superfície plana. Està ubicat en una antiga vinya, on amb l'abandonament del cultiu s'hi ha desenvolupat un bosc de pineda de pi pinyoner i alzina. A causa de la neteja del sotabosc, s'han deixat al descobert totes les estructures i s'ha pogut detectar unes canals fetes d'obra a cada costat de la cisterna per tal d'aprofitar l'aigua d'escorrentia procedent de les pluges. | 08214-406 | Al capdamunt del tros de Domènech, prop del camí de Sant Sebastià a Can Boquet | Aquestes estructures eren de gran importància en el conreu de la vinya en segles passats, sobretot en indrets on no hi ha torrenteres que portin aigua o fons naturals. Les cisternes, són una mostra de l'enginy dels vinyataires o pagesos que a base d'observació, construïen en indrets estratègics per tal d'aprofitar l'aigua procedent de la pluja o conduint-la a través de mines. | 41.5270200,2.3545200 | 446149 | 4597465 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77494-foto-08214-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77494-foto-08214-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta cisterna té un paral·lelisme amb altres tipus de construccions molt semblants localitzades durant l'elaboració del Mapa de Patrimoni d'Alella (núm. d'element 08003/174; 08003/169) | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 77495 | Mina de Cal Camat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-camat | XIX-XX | No hi ha manteniment i els murs de totxo s'estan bombant cap a l'interior de la galeria. | Galeria subterrània excavada per l'home per tal de conduir l'aigua potable fins a una bassa, pou o font, que es troba per damunt d'un marge, al cap de baix del turó del Pla de les Garses, molt a la vora de Cal Camat, en direcció de Can Mastruc i Coll de Porc, ja en terme de Cabrils. Es tracta d'una galeria excavada al sauló. La boca d'entrada originària ha estat desplaçada uns metres cap a l'interior del turó com ho demostra l'amuntegament de terres a banda i banda de la canal o passadís que encara es pot veure actualment. Per tal de reforçar l'inici de la galeria, s'ha buidat la part superior d'aquesta de la terra i vegetació, i dipositant ambdós costats. L'entrada consisteix en un paredat de totxo, amb una llinda feta de maó i totxo pla formant un arc de descàrrega, al damunt del qual s'hi ha col·locat una filera de pedra granítica irregular. La construcció externa mesura 1'40 m d'amplada màxima. L'entrada es fa a través d'una boca sense portella (1'20 m d'alçada x 47 cm d'amplada). El primer tram de la galeria ha estat refet amb totxo, i volta d'entibada. L'amplada màxima és de 56 cm i l'alçada màxima del sòl fins el sostre és d'1'50 m. Al fons, a uns quinze metres de profunditat, sembla haver-hi un revolt a mà esquerra amb una petita placeta per efectuar el gir d'una persona. Aquest tram ja està directament excavat al sauló. Al mig de la galeria, per terra s'observa el canaló per on circula l'aigua i a cinquanta centímetres de la porta, la pica de registre. | 08214-407 | Camí de Can Boquet a Can Mastruc | Les mines d'aigua han estat i són en alguns indrets del territori, una forma d'obtenir aigües subterrànies. Consisteix en la construcció d'una galeria més o menys llarga (pot tenir varis quilòmetres) i més o menys profunda allí on s'ha detectat la presència d'una veta d'aigua. Aquestes galeries són molt estretes (uns 60 cm d'amplada màxima i 1'80 m d'alçada màxima) tot i que normalment un cop dins, l'alçada disminueix considerablement i en molts indrets cal anar ajupit. La boca de la mina normalment es reforça amb una entrada de pedra o maó i les parets immediates, en una llargària de 10 a 15 metres poden estar recobertes de maó, de pedra, de totxo en els casos més moderns i el sostre pot ser de maó pla, amb volta d'entibada o de pedra. Després del primer tram, el sostre i les parets de la galeria estan excavades directament al sauló. En funció de la llargària , s'hi poden localitzar pous que comuniquen am l'exterior. Serveixen en un primer moment per fer entrar aire a la galeria i permetre la respiració, evitant així la guilla, un gas inodor que provoca la mort en respirar-lo. En segon lloc són un lloc d'escapatòria pels miners en cas d'esfondrament. | 41.5414300,2.3493300 | 445728 | 4599068 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77495-foto-08214-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77495-foto-08214-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les galeries necessiten un manteniment per tal de netejar les arrels que travessen el sauló i els petits despreniments que poden anar succeint amb el pas del temps. L'abandonament de les terres de cultiu, basses, obertura de pistes i camins, moltes vegades sense coneixement de la seva existència, juntament amb la manca de minaires que mantinguin aquestes galeries en condicions, provoca amb el temps el seu esfondrament i desaparició. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77496 | Font de Sant Antoni de les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-de-les-ginesteres | XIX - XX | La font està embossada i la pica està una mica embardissada. Normalment du aigua. | La font de Sant Antoni és troba dins de la finca de Les Ginesteres, a la llera dreta del torrent que porta el mateix nom i que travessa tota la propietat, des del Pla de la Molinera fins a trobar la Riera Salvet. Neix d'una surgència natural situada, en un espai molt ombrívol, dins del mateix torrent de les Ginesteres. Els propietaris protegeixen la font de les crescudes del torrent amb un marge de terra que, en cas de pluges, canalitza l'aigua que hi discorre, fins que travessa de manera natural el camí, per caure per un salt d'aigua artificial de tres a quatre metres d'alçada. La déu surt per un broc dissimulat entremig d'un marge de pedres que aguanta el marge i cau dins d'una pica feta de pedra (1'05 x 1'05 m). A tocar de la font, una taula rodona amb bancs rodons fets amb maons del forn que es troba a proximitat. També hi ha una caseta feta d'obra, orientada al nord, de planta rectangular (1'40 x 2'10 m), amb el carener (de teula) perpendicular a la façana, i teulada de maó pla a dues aigües. El ràfec sobresurt de 30 cm per protegir no només la porta de fusta sinó un plafó de rajols ceràmics que representa Sant Antoni. A banda i banda de la porta hi ha dues finestretes de forma piramidal per donar claror al seu interior (estança amb un marbre). A més de la taula hi ha varis bancs de pedra ben escairats i alguns rocs allargassats disposats al terra per poder-hi seure. La vegetació és la típica d'un alzinar ombrívol, amb roure, bardissa, aladern, heura. Cal destacar la presència de boix, amb una alçada de més de tres metres. En aquest indret hi creix violeta i Vinca minor. | 08214-408 | Les Ginesteres | 41.5221100,2.3435900 | 445233 | 4596927 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77496-foto-08214-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77496-foto-08214-408-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir a la font cal entrar a la finca i pujar per un camí de terra i deixar a mà esquerra les tres basses d'aigua. Un cop passades, s'ha d'agafar el primer camí a l'esquerra fins a trobar dos eucaliptus de grans dimensions a mà dreta, i uns boixos que donen pas a la font. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77497 | Bòbila de les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-les-ginesteres | XIX-XX | mig esfondrat per la manca de manteniment. | Bòbila edificada dins de la finca de les Ginesteres, aprofitant el desnivell del terreny, en una zona que conté una beta d'argila important, no massa lluny del torrent que porta el nom de la propietat. Es tracta d'una construcció, de planta rectangular, d'uns 15 m de llargària, feta amb maó i parcialment enderrocada on s'hi construïen totxos, teules i maons de diferents mides, aprofitant l'argila i l'aigua de mina procedent del torrent. Es conserva la façana orientada a llevant, de 6 metres d'alçada i una boca de forn amb la cambra de combustió (anomenada també fogaina). La boca del forn està construïda amb volta de maó i s'hi accedeix a nivell del sòl. Mesura un metre d'amplada per 1'70 m d'alçada màxima. En accedir al seu interior s'observa el pilar central de la cambra i un enderroc parcial del sostre, on hi ha la graella. Darrera la bòbila, entre mig d'un estrat herbaci hi ha les restes d'una pica amb un broc de plom que raja aigua i la portella d'una mina que devien proveir d'aigua per a la construcció. | 08214-409 | Les Ginesteres | El forn de les Ginesteres segurament va ser construït per proveir-se de material per a la construcció de l'antiga casa, desapareguda fa molts anys, anomenada Ca l'Estrany. Aquest era un fet comú en èpoques antigues, i en tenim un altra exemple en el forn de Can Boquet, que també va servir per a la construcció de la casa i ermita. És possible que aquest forn fos més petit i que anys després s'engrandís, permetent que molts veïns del poble poguessin anar a buscar maons i teules per al seu ús. Aquest és el cas d'en Bartomeu Planas, de Can Senyor, que ens explica com ell de jove havia baixat amb el carro a buscar maons i teules a la bòbila. | 41.5200700,2.3449100 | 445341 | 4596700 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77497-foto-08214-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77497-foto-08214-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, al sostre, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es van col·locant les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. En el cas d'aquest forn, la cambra era oberta. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77498 | Fons bibliogràfic local de la biblioteca Can Manyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-de-la-biblioteca-can-manyer | XX-XXI | La biblioteca Can Manyer disposa d'un fons bibliogràfic d'història local que des de 1981 s'ha anat mantenint, preservant i augmentant, que consta de les publicacions locals, editades per les entitats del poble: museu, parròquia, ajuntament i altres entitats més petites. També recupera, cataloga i posa a disposició pública els petits butlletins de les entitats, catàlegs d'exposicions, recull de premsa o obres d'autors locals de ficció o assaig. També s'hi pot trobar obres de caràcter científic, com tesines, tesis o treballs inèdits de vilassarencs o que parlin de Vilassar. La biblioteca també es preocupa per guardar els programes de Festa major i recull tots els programes electorals de les eleccions municipals. | 08214-410 | Plaça Miquel Martí i Pol, 6 | La primera biblioteca pública es va inaugurar l'any 1981 amb el nom de Biblioteca Pau Piferrer i estava ubicada a la planta pis de la masia de Can Banús. L'actual biblioteca Can Manyer s'ha inaugurat el 13 de desembre de 2014 amb 1600 metres quadrats útils. Depèn de l'Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. | 41.5184800,2.3589700 | 446513 | 4596514 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77498-foto-08214-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77498-foto-08214-410-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77499 | Fons documental de l'arxiu municipal de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-vilassar-de-dalt | XIX-XXI | El fons municipal esta organitzat segons el quadre de classificació elaborat per lHermínia Rafanell i està organitzat en 9 blocs: 1.- Administració general. 2.- Administració de personal. 3.- Administració financera.. 4.- Administració de patrimoni. 5.- Estadística i serveis estatals. 6.- Seguretat i vigilància. 7.- Serveis socials. 8.- Serveis comunitaris. 9.- Serveis econòmics. L'Arxiu Municipal inclou una secció de plànols, una part de la documentació històrica relacionada amb la constitució municipal, pendent de passar a l'arxiu històric, documentació antiga classifcada com 'ajena al ayuntamiento'. Bàsicament testaments, plets, escriptures, capítols matrimonials, inventaris o factures. | 08214-411 | Plaça de la Vila, 1 | L'ordenació de l'arxiu municipal i la reació del quadre classificatori és obra d'Hermínia Rafanell, a partir de l'any 1970. Amb la creació del nou espai per encabir l'Arxiu històric, es farà el trasllat de bona part de la documentació més antiga que actualment es preserva a l'arxiu administratiu. | 41.5170900,2.3585700 | 446478 | 4596360 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77499-foto-08214-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77499-foto-08214-411-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven les actes municipals des de l'any 1870. aquell any es va cremar la seu de l'ajuntament, on ara hi ha Cal Vitissi. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77500 | Escut de pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany-0 | Pons i Ribot, Joan (1999). Revista La Rierada, núm. 102.. Ajuntament d'Arenys de Mar | XVIII | Escut de pany pro-Borbó o borbònic fet de ferro, pintat de color negre, collat a la fulla esquerra del portaló de fusta de la casa. Consisteix en una estilització de la flor de lis, símbol de la dinastia borbònica. La seva fabricació és totalment artesana. A la part inferior esquerra manca una minsa part del metall. Al centre l'obertura per passar-hi la clau. Sembla que s'hagi tret en alguna època, potser per pintar. A la part inferior dreta manca un cargolet i dos d'ells no semblen ser d'origen. | 08214-412 | Carrer d'Anselm Clavé, 44 | Durant la Guerra de Successió de 1714 es va posar de moda instal·lar als portals d'entrada de els cases, escuts de panys referents als dos bàndols segons les filies dels propietaris de les cases. Mentre els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria feien referència a l'àliga de dos caps del seu escut, els seguidor del Borbó utilitzaven els símbols de la casa reial francesa, com la flor de lis. | 41.5165200,2.3608400 | 446667 | 4596295 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77500-foto-08214-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77500-foto-08214-412-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 77501 | Zona de nidificació d'orenetes, de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | Cal fomentar les mesures de conservació del nius sense perjudici dels interessos particulars. La seva presència és un bioindicador de l'estat de salut del municipi. | En el ràfec orientat a llevant de l' antiga nau industrial de Cal Garbat, al carrer Jacint Verdaguer i en diferents ràfecs de cases del nucli urbà, es poden observar vàries colònies de nidificació relativament importants de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08214-413 | Carrer Jacint Verdaguer - Cal Garbat | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.5203000,2.3585800 | 446482 | 4596716 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77501-foto-08214-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77501-foto-08214-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 77502 | Jaciment del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-0 | <p>AA.VV (1992). Vilassar de Dalt; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 532-534. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BUÏGAS i MONRAVÀ, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar. Barcelona. CARRERAS i CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriach o de Sant Vicenç, estampa de Vila i Font. Mataró (segona edició facsímil 1980). CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV. Premi Iluro 1987. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. DALMAU, Rafael editor (1967) Els castells catalans, vol. 1, Barcelona, pàgs. 707 a 717. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2011). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII a XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español. Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. MONREAL, Lluís i RIQUER, Martí de (1958) Els castells medievals de Catalunya, vol. 2. Editorial Ariel,. Barcelona.</p> | No es pot conèixer l'abast real del subsòld e la zona per manca d'intervencions arqueològiques. | <p>L'exitència d'un establiment anterior al castell d'època medieval ha estat sempre una teoria per demostrar que es basa en la presència de material constructiu d'èpoa romana en algunes parets del castell, fins i tot en la tanca que el separa del carrer Àngel Guimerà. Pau Ubach també parla de la troballa d'una sitja sota el parament oriental del castell. Però no s'ha realitzat cap intervenció amb metodologia arqueològica a excepció de l'any 1996. Llavors es va realitzar una intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'una piscina, en una terrassa al nord-oest del castell a 22 meters del mateix. Es van fer dues rases i un sondeig en el lloc on havia de ser la pisicna amb resultats negatius pel que fa a l'existència de material o estructures de caràcter arqueològic.</p> | 08214-414 | Carrer Àngel Guimerà, 39 | <p>L'existència d'un establiment romà en el mateix indret del castell és una teoria molt antiga que no s'ha pogut demostrar per la manca de treballs arqueològics. La part conservada més antiga és la torre cilíndrica, que dataria del segle X. L'antic districte castral del castell correspon als termes de Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar, segons un document de l'any 1025 on es senyalen els límits de les franqueses de Sant Vicenç, concedides pels comtes Berenguer i Guisla a Guadall. El castell de Vilassar restaria sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac; l'any 1146 Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera, establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. L'any 1171 Pere de Sant Vicenç pacta amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomana els feus de la torre de Vilassar, retenint l'estacament del seu batlle a Cabrils i concedint-li la cinquena part de tots els establiments i tots els esplets. Per la seva banda, Pere de Montornès convingué prestar-li hosts, cavalcades, seguiment i defensa. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, concedeix els castells de Burriac i Vilassar al seu fill Guillem amb la condició que, si aquest moria abans que ell, la seva esposa Saura es quedaria amb el castell de Vilassar. L'any 1273, Guillem compra el dret de castlania del castell de Vilassar a Guillem de Tagamanent i a Anglesa, la seva mare, com a successora de Pere de Vilassar, per 1200 sous. L'any 1322 Berengueró de Sant Vicenç mor sense descendència masculina directa, probablement per la pesta. Això obliga a vendre les jurisdiccions per poder fer front als creditors, que passen l'any 1352 a mans de l'escrivà de ració i burgès barceloní Pere Des Bosc per 9500 lliures. Entre 1358 i 1360 capbreva els seus dominis i entre 1360 i 1362 efectua l'amollonament amb els termes dels castells de Dosrius i Mataró. Com a conseqüència d'aquest procés, els Des Bosc entren en conflicte amb els senyors de Premià per la definició de l'angle de La Cisa (resolt el 1385) i amb els senyors de La Roca pel domini del vessant vallesà del terme de Vilassar. Les jurisdiccions de Sant Vicenç i Vilassar foren integrades a la Corona per Alfons el Magnànim, l'any 1419, però, els plets entre els Des Bosc i els pagesos del terme continuaren durant tot el segle XV. Després del parèntesi de la baronia de Pere Joan Ferrer (1472 - 1480), les jurisdiccions de Sant Vicenç, Vilassar i Mataró, són definitivament integrades a la Corona pel privilegi de Ferran II del 1480. Durant els segles XVI-XVII els Des Bosc continuen vivint en el castell. Per enllaços matrimonials i heretaments, la propietat passa en els segles XVIII i XIX, als Oms, als Copons, marquesos de Moià i de la Torre, i finalment als Sarriera, marquesos de Barberà i de la Manresana, els actuals propietaris.</p> | 41.5176700,2.3565800 | 446313 | 4596426 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77502-foto-08214-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77502-foto-08214-414-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 77503 | Zona de nidificació d'orenetes, de l'espècie Hirundo rustica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | Zona de nidificació de l'oreneta vulgra (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos de les caballerisses. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams. | 08214-415 | Cal Senyor | L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes volardors: mosques, mosquits i puguons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de dona-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donene. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenenetes es poden emancipar. | 41.5319800,2.3377200 | 444751 | 4598026 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77503-foto-08214-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77503-foto-08214-415-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 77504 | Els Ametllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ametllers | I-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment per manca d'intervencions arqueològiques | Troballa en superfície de material arqueològic d'època romana consistent en un fragment informe de sigil·lada sud gàl·lica i un fragment informe de vernís negre. També s'han documentat fragments d'àmfora i material constructiu (tègula) i una làmina de sílex. | 08214-416 | La Vall Morena | Troballes realitzades per Jordi Bagà l'1 de gener de 1997. | 41.5138000,2.3708000 | 447496 | 4595987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Jordi Bagà | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 77505 | Fons notarials referents a Vilassar de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-notarials-referents-a-vilassar-de-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XVIII | <p>Protocols notarials dels notaris de Vilassar dels segles XVI a XVIII, de Fluvià Benito, Cristòfol Vehil, Antoni Vehil, Josep Martí, Gaspar Sanges, Joan Llavaneras, Antoni Guals, Honorato Oliver, Miquel Vila, Pere Màrtir Vila i Francesc Gener.</p> | 08214-417 | Vilassar | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó, el crea Jaume II d'Aragó, el 1318. Va tenir durant segles la consideració d'arxiu reial, propietat estricta del monarca, i fins el 1770 va estar allotjat al Palau Reial de Barcelona. Junt amb les escriptures referents al Patrimoni Reial s'hi van custodiar els documents de govern i justícia, entre els quals les sèries de registres de la Cancelleria. Aviat va créixer la complexitat de l'oficina: el 1346 el rei nomenava el seu primer arxiver, amb aquest nom, i el 1384 li donava normes pràctiques sobre la incumbència del seu càrrec. Els armaris destinats a guardar les escriptures considerades útils van arribar a ser 32 i quatre les estances destinades a dipòsit documental. El protonotari vetllava perquè els registres, processos de Corts etc., segons estava disposat, ingressessin periòdicament a l'arxiu. A part, també van ingressar -sempre per reial ordre- els fons d'algunes cases de la suprimida orde del Temple, arxius confiscats a nobles rebels, i arxius de patrimonis adquirits per la Corona. Per resoldre neutralment cert plet, a començament del segle XVII es va dipositar una gran part de l'arxiu de les abadies de Sant Joan de les Abadesses i de Santa Maria de l' Estany (diòcesi de Vic). Els funcionaris de la Il·lustració van posar els ulls a l'Arxiu Reial de Barcelona. La monarquia borbònica li va donar una nova planta (1738) i un puntual reglament intern (1754), i amb els quals el nom nou d'Arxiu de la Corona d'Aragó. Entrat el segle XIX, l'arxiver Pròsper de Bofarull (1859) va revelar la seva riquesa en història antiga de Catalunya en publicar Els Comtes de Barcelona Vindicats (1836), i alhora tractava d'augmentar els fons en incorporar arxius històrics i els d'aquelles institucions que durant el seu mandat li va tocar veure finalitzar. Els seus successors han prosseguit ambdues línies d'actuació.</p> | 41.5171700,2.3584900 | 446472 | 4596369 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||||
| 77506 | Barri de Can Pau del cafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-pau-del-cafe | XIX | Antic barri de ferro de la porta de la fàbrica de Can Pau del cafè, formada per dues fulles amb la meitat inferior compacta i kla meitat superior amb barres verticals paral·leles. Coronament simètric de foprmes geomètriques amb la data en la part central (1868). Subjectada a banda i banda per sengles pilars d'obra. | 08214-418 | Carrer Salvador Riera, 27 | 41.5194900,2.3581900 | 446449 | 4596627 | 1868 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77506-foto-08214-418-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 82662 | El Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 75-76, 98, 105-106, 124. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 130-131. IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, Dalmau, p. 453. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, Dalmau, p. 254. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 63, 107-109, 138. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.01.EA. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Rehabilitat. | Edifici cantoner de grans dimensions completament reformat. Presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i una lluerna rectangular al bell mig de l'estructura. La façana principal, orientada a migdia, compta amb una obertura d'arc rebaixat a la planta baixa que dóna pas al cancell que integra el portal d'accés principal, rectangular i emmarcat amb carreus de pedra. Al pis també s'obren dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb un pilar bastit amb carreus de pedra i les impostes motllurades. Entremig hi ha un rellotge de sol rectangular pintat damunt del revestiment de la façana, amb el gnòmon de vareta de ferro i la numeració aràbiga. Està coronat amb un plafó semicircular motllurat, que alhora es troba integrat a la cornisa que emmarca superiorment només les dues obertures. Les golfes compten amb una galeria oberta a l'exterior mitjançant obertures rectangulars, que estan disposades de forma esglaonada seguint els vessants de la coberta. Estan separades mitjançant uns perfils metàl·lics i delimitades amb una barana d'acer correguda. El parament està rematat amb un ràfec sostingut amb bigues de fusta. La façana de llevant presenta obertures rectangulars als dos nivells inferiors. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les del pis tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques gravades amb els anys 1753 i 1760, i unes creus centrals damunt del calvari. Aquests finestrals tenen sortida a tres balcons simples delimitats amb baranes de ferro, destacant només el de l'extrem de ponent, que compta amb la llosana de pedra motllurada original. Al pis hi ha petites finestres quadrades reformades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules motllurades també. De la façana de ponent, destaca el pou adossat mitjançant un volum semicircular amb accés des del primer pis. També destaquen tres de les finestres d'aquesta planta, d'obertura rectangular i amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques gravades amb l'any 1774 i una creu central damunt del calvari (només en dues de les tres finestres). La resta d'obertures han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats en algunes finestres de les golfes. El parament està rematat amb un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. En general, la construcció és bastida en pedra, còdols, maons i tàpia i presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol de còdols de pedra a la façana de ponent i un altre de pedra i fragments de maons a la de llevant. | 08215-1 | Carrer del Mallol, 4-6 | La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix en el fogatge de l'any 1497. En aquest document, la casa apareix mencionada com 'Mayol', en el lloc de 'Sanct Ipolit lo Major' i dins de la vegueria de Vic. De fet, en aquest mateix document, hi ha constància d'un parell de personatges vinculats a la parròquia de 'St. Ipolit lo Major', dins 'lo terme de terme de Sant Martí de Sobremunt', anomenats 'Anthoni Mayol' i 'en Mayol' (Iglésies, 1992: 254). Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, la construcció apareix mencionada com 'Mayoll', en el lloc de Sant Hipòlit i dins de la vegueria de Vic. En aquest mateix document hi ha constància també d'un personatge vinculat a la parròquia i terme de 'St. Ipolit' anomenat 'Gabriel Mayoll', alhora que també es menciona en 'Joan Mayoll del Mas' dins de la Sagrera de la parròquia (Iglésies, 1979: 453). A finals del segle XVI, dins de les actes redactades pel notari Pere Molas entre els anys 1582 i 1585, es menciona als pagesos Joan Mallol i Jaume Joan Mallol (Anglada, 2008: 76). De moment és la primera referència documental del cognom Mallol, tal i com la coneixem actualment. L'any 1789, els pagesos propietaris d'alguns dels masos de la vila de Sant Hipòlit van iniciar un plet denunciant els abusos que patien les seves terres per part dels vilatans (tallaven llenya, s'emportaven els aglans per alimentar als porcs, feien malbé les collites). Un dels afectats era l'Hipòlit Mallol, propietari dels masos Mallol i Pou. Demanaven que se'ls declarés amos absoluts dels boscos que estaven dins de les seves propietats i que se'ls eximís l'obligació de permetre llenyar a les seves terres als habitants de Sant Hipòlit. La sentència reial, datada l'any 1793, va afavorir aquests terratinents, tot i que amb l'obligació de subministrar llenya al terme de Sant Hipòlit (García et al., 2010: 130). Malgrat aquesta sentència, la segregació dels termes de Sant Hipòlit i Les Masies de Sant Hipòlit l'any 1796 la va deixar sense efecte. En relació a aquest procés, cal dir que a l''Auto de División' dels termes municipals del Voltreganès dictat aquell mateix any, les cases i heretats de can Pubill Camps, el Mallol i la Sala quedaven incloses dins de la jurisdicció de Les Masies, tot i que a la segona meitat del segle XIX foren retornades a Sant Hipòlit (Anglada, 2008: 105-106). I és precisament en aquest moment, l'any 1853, que la casa del Mallol va passar a mans de la família Serinanell (posteriorment, Puigserinanell), que en mantindria la propietat fins a finals del segle XX (Anglada, 2008: 76). Amb el pas del temps, l'edifici fou abandonat com a habitatge, tot i que pels voltants dels anys 70 del segle XX, la planta baixa es destinà a cort de porcs. De mica en mica va caure en un estat progresiu de deteriorament fins que a finals de la centúria, l'ajuntament n'adquirí la propietat i evità el seu enderrocament. La rehabilitació de la casa es va englobar dins del Pla de Barris, un programa de la Generalitat de Catalunya que busca la millora de barris, àrees urbanes i nuclis que requereixen una atenció especial. De fet es va dur a terme una rehabilitació integral de tot el barri del Mallol. Abans de la restauració, la casa tenia un cos adossat a l'extrem sud-oest (per on hi havia l'accés principal a l'edifici des del carrer del Mallol) i un pati tancat a la seva banda de migdia, entre d'altres elements actualment desapareguts. Ambdues estructures foren enderrocades i, en el seu lloc, es va construïr la plaça pavimentada que dóna accés a l'actual façana principal. A l'interior, les diferents estances i cambres han estat batejades amb els noms de diferents oficis de l'època. Finalment, la Casa del Mallol fou inaugurada el 23 de novembre de l'any 2019 com a casa de cultura. L'actual plaça ubicada davant de la façana principal de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0170200,2.2359200 | 436737 | 4651948 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es manté bona part de la seva distribució original disposada en tres crugies rectangulars. La planta baixa compta amb una gran volta catalana central bastida amb rajols, i interrompuda per una volta d'aresta emblanquinada a la zona on es comuniquen les tres crugies. Del vestíbul destaca el paviment de mosaic bastit amb petits còdols de riu i les portes de fusta de les diverses cambres. Tant la planta baixa com el pisos superiors compten amb diverses obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques (les del primer pis estan gravades amb l'any 1752 i una creu central). Les escales d'accés al pisos superiors són de tres trams i estan bastides amb pedra de la zona. En destaca el pou, de planta circular i amb accés des d'un dels replans, que està bastit amb maons. Compta amb un bassi rectangular de pedra, una destacable politja de fusta i una portella de fusta també. Els pisos superiors estan completament oberts i comunicats, adaptats als usos actuals i amb disseny actual. Tot i això, també es conserven fragments dels murs de tàpia originals vistos i restes dels estucats i pintures originals de la construcció. Cal destacar, en una de les cambres de la primera planta, l'antiga vidriera de la façana de migdia que ha estat reconvertida en un armari interior. Es tracta d'un gran finestral de fusta amb els vidres acolorits en verd i morat, amb la combinació de diferents textures i relleus.Altres noms relacionats amb l'edifici: casal Serinanell, casa pairal d'Orís. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82663 | Antiga masoveria del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-masoveria-del-mallol | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 88, 192. SERRALLONGA, Joan; ESPADALER, Ramon (1987). 'Un conflicte de símbols: tradició i modernitat. La crisi del gremi de paraires voltreganès (Osona). 1743-1798'. Plecs d'història local, 9, p. 133. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.02.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. La planta baixa compta amb un portal d'accés i una finestra simple amb els brancals arrebossats, que estan unides mitjançant una gran llinda plana de pedra decorada amb una motllura rectilínia inferior. Alhora, aquesta llinda està gravada amb una carda ornamentada amb l'any 1774 (damunt del portal) i una creu aspada damunt del calvari (sobre la finestra). Aquest nivell es completa amb una petita finestra apaïsada, que està emmarcada amb carreus de pedra i protegida per una reixa de ferro. Al pis s'obren dues finestres bastides amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1774 i una creu aspada central damunt del calvari. Les golfes compten amb dues petites finestres amb els emmarcaments arrebossats. Destaca la de l'extrem de migdia del parament, amb l'ampit de pedra motllurat. Pel que fa a la façana posterior, orientada al pati, cal dir que compta amb un petit volum rectangular adossat amb teulada d'un sol vessant i en destaca el finestral de la planta pis. Aquesta obertura presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1774. Aquesta llinda fou reaprofitada, donat que encara s'observa perfectament l'antiga data que la decorava, 1745. Un altre aspecte destacable d'aquest parament és la cornisa motllurada i el ràfec de peces ceràmiques sostingut amb unes destacables mènsules motllurades, que són resultat de la continuació del ràfec de la façana de llevant de la casa del Mallol, a la que està adossada. La construcció està bastida amb la tècnica de la tàpia i presenta els paraments arrebossats. | 08215-2 | Carrer del Mallol, 8 | El gravat present a la llinda del portal d'accés principal és el símbol d'una carda, referència relacionada amb el món del tèxtil (la carda és una de les primeres màquines del procés de la filatura). És probable doncs que l'edifici fos l'habitatge d'un paraire durant la segona meitat del segle XVIII. Posteriorment, la casa va estar ocupada pels masovers de la casa del Mallol, adoptant el renom amb el que és coneguda actualment. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171600,2.2359100 | 436737 | 4651964 | 1774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Jordi Casals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82664 | Casa Ricard Pastor Carrascosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ricard-pastor-carrascosa | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.03.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, constituït per dues parcel·les de casa de cos tradicional adossades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant i pati posterior. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una motllura inferior. Cal exceptuar una petita finestra situada al costat del portal nº 3, que presenta l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La llinda del portal nº 3 està gravada amb la data 1796, mentre que a la llinda de la finestra del pis hi ha la data 1702 gravada dins d'un baix relleu coronat amb una creu llatina. Per contra, les llindes de l'habitatge nº 5 són llises, amb un portal d'accés a la planta baixa i una finestra balconera al pis. La composició es completa amb dues petites obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que fan la funció de ventilació de la coberta. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre. | 08215-3 | Carrer del Mallol, 3-5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0165200,2.2358500 | 436731 | 4651893 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Gurt. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82665 | Casa Jacinta Pascuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jacinta-pascuet | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.04.EA. | XVII-XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes monolítiques amb una motllura rectilínia inferior. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, donat que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. A la planta baixa hi ha dos portals amb els brancals també arrebossats. El de la banda de tramuntana presenta la llinda gravada amb l'any 1781 i una creu del temple central damunt del calvari. Del pis destaca una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat, i una finestra balconera de les mateixes característiques, protegida amb una barana de ferro. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1692, la de la finestra balconera amb una creu llatina central. El parament principal està bastit amb la tècnica de la tàpia i presenta un revestiment arrebossat. | 08215-4 | Carrer del Mallol, 15 | Aquest renom fa referència al fet que, en aquesta casa, havia exercit de sabater en Josep Català, que tenia la característica física de ser geperut. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0168500,2.2357400 | 436722 | 4651930 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Sabater Geperut. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82666 | Casa Juan Carlos Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-carlos-navarro | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.05.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic arrebossat. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les originals estan emmarcades en pedra i amb una motllura rectilínia recorrent l'intradós de l'obertura. De la planta baixa destaca la finestra doble de la banda de tramuntana, fruit de la unió d'una finestra simple amb la transformació d'un antic portal reconvertit en finestra. Ambdues obertures compten amb el brancal central de separació bastit amb carreus de pedra, mentre que els laterals estan arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament, cobrint d'aquesta manera l'emmarcament de pedra original. Cada finestra compta amb la seva pròpia llinda plana monolítica. Destaca la llinda de l'antic portal, gravada amb la inscripció 'JOAN ROVIRA SASTRA 1688' i una creu llatina central damunt del calvari. La resta d'obertures de la planta són més recents i tenen els emmarcaments simplement arrebossats. Corresponen a l'actual portal d'accés principal i a la porta del garatge. Al pis destaca una finestra balconera amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb la data 1706 i una creu del temple central damunt del calvari. La llosana està integrada dins de la motllura rectilínia que marca la divisòria entre la planta baixa i el pis, i està protegida amb una barana de fusta. Al seu costat hi ha una senzilla finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat i amb l'ampit ceràmic. Les dues finestres de les golfes, de mida més petita que la resta d'obertures, també tenen el mateix tipus d'emmarcament que en el cas anterior. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat i pintat en els pisos superiors. | 08215-5 | Carrer del Mallol, 19 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). La presència d'altres sectors gremials però també s'estenia pel nucli urbà, com en el cas del propietari d'aquest edifici que exercia l'ofici de sastre. | 42.0169900,2.2357100 | 436720 | 4651945 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Joan Rovira Sastra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82667 | Casa Dolores Abeyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolores-abeya | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 50-51, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.06.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant l'actual porta d'accés al garatge, que és d'arc rebaixat i té l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Al seu costat hi ha el portal d'accés principal, amb el mateix emmarcament que en el cas anterior i, a l'altra banda, un altre portal amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1697 i una creu del temple central damunt del calvari. Les finestres del primer pis també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i alhora tenen els ampits motllurats. Ambdues llindes són planes i monolítiques i estan gravades. La de la banda de tramuntana presenta la data 1771 i una creu central situada damunt del calvari. Per contra, la de migdia compta amb la data 1788 i una creu llatina central també damunt del calvari. A la segona planta hi ha dues finestres de dimensions més reduïdes, amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats. Molt probablement, aquestes obertures es corresponguin amb els antics forats de ventilació de les golfes, abans que es construís el pis superior. D'aquest nivell superior destaca la galeria de la banda de tramuntana, protegida amb una barana de fusta, i la finestra de la banda de migdia, fruit del tancament parcial de la galeria i amb l'emmarcament arrebossat i pintat. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat, i amb un sòcol inferior revestit més bastament. | 08215-6 | Carrer del Mallol, 23 | A principis del segle XX, la casa es coneixia com a can Corronaire perquè el seu propietari, en Jaume Abeyà, exercia aquest ofici: feia i reparava corrons (entre els anys 1920 i 1924 també va ser l'alcalde de Sant Hipòlit). Posteriorment, a mitjans del segle XX, el seu fill Salvador Abeyà (músic i membre de la cobla Els Angelets) hi havia regentat una llauneria. Durant un temps, en Jep Xic, vingut de Sant Feliu de Pallarols i apodat així per la seva baixa estatura, va viure al pis superior de la casa. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0171400,2.2357000 | 436719 | 4651962 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corronaire, ca l'Abeyà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82668 | Casa Josep Matavacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-matavacas | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.07.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una biga i diverses mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. Presenta un portal d'accés principal amb els brancals arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i la llinda plana de fusta. Al seu costat hi ha l'obertura per als vehicles, també arrebossada. Al pis hi ha una finestra balconera central amb l'emmarcament pintat amb una franja vermellosa. Compta amb una llosana ceràmica motllurada i està protegida per una barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres simples, ambdues amb els ampits de pedra motllurats. La de la banda de migdia té l'emmarcament arrebossat, mentre que la de tramuntana compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1799, tot i que amb l'ordre invertit ('9971'). Finalment, a les golfes, hi ha dues petites finestres de mida més petita que la resta d'obertures i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat. | 08215-7 | Carrer del Mallol, 41 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0178000,2.2355700 | 436709 | 4652035 | 1799 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82669 | Casa Vicenç Casadesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicenc-casadesus | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.08.EA. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i reformat, amb terrassa, porxo i un petit espai de pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut per un entramat de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. El portal d'accés principal presenta l'emmarcament arrebossat i pintat, amb el mateix tipus de revestiment que cobreix la resta del parament. Al seu costat destaca la porta d'accés al garatge, actualment reformada tot i que conserva la meitat dels brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana original de fusta gravada amb l'any 1853. Al pis destaquen dues finestres balconeres amb els ampits motllurats i reformats, protegides amb baranes de ferro. La de la banda de migdia conserva la meitat de l'emmarcament bastit amb carreus de pedra (probablement com a fruit de la reconversió d'una finestra senzilla en balconera) i la llinda plana monolítica. La composició es completa amb una petita obertura quadrada situada prop de la divisòria entre la planta baixa i el pis. La construcció està bastida amb parets de tàpia i compta amb un revestiment arrebossat i pintat, amb un sòcol inferior arrebossat bastament. | 08215-8 | Carrer del Mallol, 10 | Tenint en compte la ubicació i estructura de l'edifici, és molt probable que la seva construcció sigui originaria del segle XVIII. Probablement, la data gravada a la llinda de fusta fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici a mitjans del segle XIX. | 42.0172400,2.2359100 | 436737 | 4651973 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82670 | Casa Ramon Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-traveria | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 62. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.09.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb diversos cossos adossats i un gran pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec reformat sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, estan agrupades en parelles i emmarcades en pedra. A la planta baixa destaquen el portal d'accés i una finestra, ambdues obertures amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i una motllura rectilínia recorrent l'intradós de les dues obertures. La llinda del portal està gravada amb la inscripció 'MIRA QUE DIOS TE MIRA', l'any 1725 i una creu del temple damunt del calvari. A la llinda de la finestra s'hi pot llegir 'JESÚS MARIA I JOSEP' i el mateix tipus de creu. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i l'ampit corregut i motllurat. A totes dues llindes hi ha gravat l'any 1732 i una creu del temple damunt del calvari. A la segona planta també hi ha una finestra doble amb l'emmarcament i l'ampit de pedra, tot i que completament reformada. El parament principal, tot i les succesives reformes, compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-9 | Carrer del Mallol, 12 | Tot i que no es pot assegurar, és probable que durant un temps aquesta casa fos coneguda com a can Gelats, donat que els seus residents (de cognom Traveria) procedien de la casa de pagès Angelats de Santa Cecília. A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0173000,2.2358800 | 436734 | 4651979 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Gelats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82671 | Casa Pere Mosull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-mosull | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.10.EA. | XVIII | Les llindes estan força degradades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut per una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, ambdós amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La finestra compta amb un ampit ceràmic reformat, mentre que la llinda del portal està gravada amb una inscripció pràcticament il·legible (només s'aprecia un número 5 al final). Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Al primer pis, damunt del portal, destaca una antiga finestra reconvertida en balconera. Compta amb la meitat dels brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1767 i una creu damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada i emmarcada amb maons. Alhora, entre aquestes dues obertures, hi ha un plafó arrebossat encastat al parament i gravat amb la data 1965. En darrer terme, a la segona planta hi ha una gran obertura reformada amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit ceràmic corregut. Conserva les impostes originals a cada un dels brancals. La construcció presenta el parament principal arrebossat pintat de color groc. | 08215-10 | Carrer del Mallol, 16 | Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la balconera del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). Per contra, la data gravada al plafó de la primera planta fa referència a una de les reformes més modernes, dutes a terme a la construcció. | 42.0174000,2.2358500 | 436732 | 4651991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82672 | Casa Serafí González | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serafi-gonzalez | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.11.EA. | XVIII | El parament de la planta baixa està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades en pedra. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu del temple central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu del temple damunt del calvari al centre. Pel que fa a les golfes hi ha una simple finestra de dimensions més reduïdes i amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment i color que cobreix el parament. | 08215-11 | Carrer del Mallol, 18 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174300,2.2358400 | 436731 | 4651994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82673 | Casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ines-remacho | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes, que presenta l'ampit reformat i l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. El portal d'accés compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. Al pis, damunt seu, destaca una finestra també emmarcada amb carreus de pedra, amb l'ampit reformat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una capelleta de fusta dedicada a la Mare de Déu i encastada al parament. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat. | 08215-12 | Carrer del Mallol, 20 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82674 | Casa Catalina Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-catalina-miquel | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 129. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.13.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres planta rectangular, completament reformat i amb la façana principal orientada a ponent. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar, però, la doble obertura del pis superior que està disposada a mode de galeria tancada. Aquesta és d'arc rebaixat, té les impostes i els brancals decorats amb unes motllures rectilínies i està protegida per una barana opaca de fusta amb les llates col·locades verticalment. Alhora, una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la primera i la segona planta. Del primer nivell destaca una finestra amb l'ampit bastit amb maons disposats a sardinell. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat, amb un sòcol inferior d'aplacat de pedra. | 08215-13 | Carrer del Mallol, 30 | Segons la documentació consultada, el cognom Verneda es troba assentat a Sant Hipòlit des de finals del segle XVIII, pervivint durant els segles XIX i XX en el renom d'aquesta casa del carrer del Mallol, on darrerament hi vivia la família Arboix. De fet, i segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici també mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant una de les reformes efectuades a l'edifici en els darrers anys es va treure la placa que estava encastada al parament de la primera planta. Es tractava d'una placa lobulada i decorada amb petits motius vegetals, les inicials 'J A' (probablement en referència a J. Arboix) i l'any 1915. Molt probablement, aquesta placa fou fruit d'una reforma important de la construcció. | 42.0177300,2.2358100 | 436729 | 4652027 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Verneda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82675 | Casa Rafael Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafael-gil | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.14.EA. | XVIII | Els tancaments de les obertures són provisionals i està deshabitat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers anys i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan originàriament emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes que presenta una llinda de fusta i l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. D'aquest mateix nivell destaquen, a banda i banda del parament, dos caps de biga de fusta disposats a mode de mènsules. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, on s'intueixen els brancals bastits amb carreus de pedra amagats sota l'actual revestiment arrebossat. Al pis, en canvi, hi ha dues finestres bessones separades amb un pilar de pedra central. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits de ceràmica vidrada de color verd i les llindes planes monolítiques. La de la banda de tramuntana està gravada amb l'any 1793 i una creu del temple central damunt del calvari. La construcció està bastida amb parets de tàpia combinades amb pedra i presenta el parament principal arrebossat, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament. | 08215-14 | Carrer del Mallol, 32 | Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la finestra del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0177600,2.2357700 | 436726 | 4652031 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins fa pocs anys, l'edifici es trobava pràcticament enderrocat i només es mantenia la façana i l'estructura interior. Es va rehabilitar tant la coberta com diverses parts de la façana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82676 | Floristeria Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floristeria-anna | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 90. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una biga soportada amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana està resolta amb una obertura per planta, destacant el portal de la planta baixa, que està concebut com l'accés a un local comercial. En destaca la llinda de fusta vista. Per contra, als nivells superiors hi ha dos finestrals protegits amb baranes de vidre. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament i pintat amb un to verdós més fosc. | 08215-15 | Plaça Nova, 1 | A partir dels anys 50 del segle XX, la Maria Garrós s'establí a l'edifici i aquest passà a ser conegut com a ca la Noia (nom heretat de la germana gran de la Maria, procedent de cal Fuster del carrer del Mallol). Coetàniament, la casa també serà coneguda com a ca la Maria de les Llanes donat que la Maria Miralpeix va posar una botiga de llanes i fils a la planta baixa de la construcció. Finalment, a principis del segle XXI, al mateix edifici es va inaugurar la floristeria Anna. | 42.0161300,2.2356800 | 436717 | 4651850 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Noia, ca la Maria de les Llanes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82677 | Ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustinet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.02.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, totalment reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dues plantes pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les més destacables estan situades a la primera planta. Es tracta d'una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat, i d'una antiga finestra simple reconvertida actualment en balconera. Degut a aquest fet, només la meitat dels brancals estan fets amb carreus de pedra. Alhora, està protegida amb una barana de ferro decorada i presenta una llinda gravada amb un baix relleu esglaonat amb una roseta central. La resta d'obertures de la construcció han estat completament restituïdes. Al nivell superior hi ha dos grans finestrals protegits amb una barana de ferro baixa, mentre que a la planta baixa hi ha dos grans portals funcionalment adaptats als usos que s'hi desenvolupen (vivenda i local comercial). El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to granatós als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra. | 08215-16 | Plaça Nova, 3 | A principis del segle XX (1910), la casa era coneguda com a can Goula i hi havia una botiga de comestibles que encara estava en funcionament al començament de la dècada dels anys 30. Tot i això, i segons la documentació consultada, el cognom Goula està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XVIII. Posteriorment, amb la marxa de la família Goula a Vic, la botiga fou regentada durant un temps per la Teresina Valentí (de can Trompet) i en Pepet Millàs (de can Corretja) fins que es traslladaren al passatge Parés. La carnisseria de 'ca l'Agustinet' fou traslladada a l'edifici l'any 1950. Anteriorment, i des de principis del segle XX, havia estat ubicada en una casa molt propera (actual carrer del Mossèn Jacint Verdaguer, 19). El nom 'Agustinet' procedeix del diminutiu del nom d'Agustí Arnau. | 42.0161900,2.2356500 | 436714 | 4651856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Goula, cal Carnisser. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82678 | Casa Josep Mª Piella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-ma-piella | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54, 98-99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.03.EA. | XIX-XX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a la plaça Nova. Compta amb un ràfec ceràmic volat de color blau, sostingut per una solera de llates de fusta disposades en ziga-zaga i mènsules també de fusta. Aquest ràfec està disposat a tot el perímetre de la construcció. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes en tots dos paraments. La façana principal es caracteritza per la presència de dos grans portals rectangulars emmarcats en pedra i rematats amb dos plafons rectangulars. Aquests plafons estan emmarcats amb unes motllures rectilínies que alhora integren les mènsules motllurades que sostenen els balcons de la primera planta. La decoració dels plafons consisteix en un fons pintat de color verd clar amb un medalló central ornamentat i amb les inicials 'CM' i l'any 1908 a cada un. Els balcons de la planta primera presenten les llosanes monolítiques (lloses de pedra sorrenca) i estan protegits amb baranes de ferro treballades. Hi tenen sortida dues obertures rectangulars emmarcades en pedra. Al bell mig del parament, entre aquestes dues obertures, destaca una finestra d'arc rebaixat amb guardapols superior decorat, l'ampit motllurat i una columneta central (tot i que restituïda) amb el capitell ornamentat. Al segon pis es repeteix la mateixa tipologia i simetria pel que fa a les obertures, tot i que de menors proporcions. Els balcons compten amb llosanes decorades amb dents de serra i sostingudes amb mènsules motllurades. Estan protegides amb baranes de ferro treballades i hi tenen sortida dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament de la planta. Aquestes obertures tenen guardapols superior rectilini i motllurat. Al mig dels dos balcons destaca una finestra doble d'arc de mig punt, amb l'ampit motllurat i una columneta central amb el capitell ornamentat. Pel que fa a les golfes, destaquen sis finestres d'arc de mig punt agrupades en parelles i amb els emmarcaments arrebossats. El parament principal presenta un revestiment lliscat i disposat a mode de carreus a les plantes inferiors, mentre que a les golfes està arrebossat i pintat amb el mateix color verd que trobem als plafons de la planta baixa. | 08215-17 | Plaça Nova, 11-13 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). A finals de la centúria, en Pere Arnau (conegut com a Peret) hi va establir un cafè, restaurant i fonda que va estar en actiu durant bona part del segle XX. De fet, i durant un temps, la plaça Nova fou coneguda popularment com la plaça de can Peret. El local també va ser la seu social de la Societat Ocellaire de Sant Hipòlit de Voltregà, l'entitat més antiga documentada al municipi. La data pintada a la façana principal (1908) fa referència a una de les reformes dutes a terme a la construcció. | 42.0162600,2.2359600 | 436740 | 4651864 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana del carrer del Mallol, orientada a ponent, mostra l'eix del carener de la coberta en perpendicular al parament. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les finestres de les golfes que són d'arc de mig punt (tres centrals i una a cada banda), i combinen els emmarcaments de pedra amb d'altres arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures de la façana tenen una marcada simetria vertical, sobretot en els pisos centrals. Es repeteix el patró de tres finestrals rectangulars i dues finestres, tot i que a la segona planta una de les finestres no es repeteix. Els finestrals del primer pis compten amb els emmarcaments bastits en pedra i tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Per contra, els finestrals de la segona planta són balconers, tenen els emmarcaments arrebossats i les baranes de ferro treballades també. De la planta baixa destaca un portal tapiat amb les inicials 'JM' a la llinda i dues finestres balconeres amb les baranes de ferro treballades. Totes tres obertures tenen els emmarcaments bastits en pedra. El parament compta amb un revestiment arrebossat als pisos superiors i un revestiment lliscat a les plantes inferios. Finalment, de la façana de tramuntana, cal destacar la triple galeria d'arcs rebaixats (disposada a la planta baixa i als dos pisos superiors), que compta amb les impostes motllurades i els emmarcaments arrebossats. Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa delimitada amb baranes de ferro. En destaca un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb maons i amb les impostes esglaonades. La construcció està bastida en pedra i maons, amb els paraments revestits.Altres noms relacionats amb l'edifici: can Peret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82679 | Casa Codinas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-codinas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.04.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XIX | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta treballades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes i la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb diferents tipus d'emmarcaments. Presenta tres grans portals a la planta baixa, el central emmarcat en pedra i amb la llinda plana decorada, mentre que els laterals tenen els emmarcaments arrebossats. Tots tres compten amb guardapols superiors d'arc rebaixat. El de la banda de ponent té les inicials 'MC' gravades a la llinda, mentre que el de llevant compta amb l'any 1897. Les obertures situades a la primera i segona planta repeteixen la mateixa tipologia i simetria, tot i que en el nivell superior són de menors proporcions. Hi ha un balcó central i dues finestres laterals a cada nivell, aquestes últimes amb els ampits de pedra i decoració vegetal als extrems. Les finestres del primer pis estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques, mentre que les del segon pis tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant en un nivell com en l'altre, aquestes finestres tenen guardapols superiors apuntats i motllurats. El balcó central de la primera planta també està bastit amb carreus de pedra i compta amb una llinda de pedra decorada amb una gran roseta central. Alhora, tota l'obertura està emmarcada amb dues pilastres laterals motllurades, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i un guardapols superior apuntat i motllurat. El finestral té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i sostinguda amb mènsules ornamentades, i està protegit amb una barana de ferro treballada. Pel que fa al finestral central de la segona planta, cal dir que presenta l'emmarcament arrebossat i un guardapols superior d'arc rebaixat, decorat amb volutes i rematat amb una petxina. Alhora té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada sostinguda amb mènsules i està protegit amb una barana de ferro treballada. D'aquest nivell destaca la cornisa horitzontal que marca la divisòria amb la tercera planta, que està decorada amb mètopes ornamentades amb motius vegetals. El tercer pis, que fou construït posteriorment, compta amb tres finestres decorades amb guardapols superiors apuntats i motllurats. La construcció està bastida en pedra i calç. Tant el parament de la planta baixa com el del tercer pis tenen un revestiment arrebossat i pintat, mentre que els dels pisos centrals compten amb un revestiment lliscat disposat a imitació de grans carreus i estan emmarcats amb una successió de plafons disposats a mode de pilastres i decorats amb motius florals. | 08215-18 | Plaça Nova, 15 | Segons la documentació consultada, a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit hi figura un projecte d'ampliació corresponent a la tercera planta de la construcció, que està datat l'any 1948. En l'actualitat, a la planta baixa hi ha una floristeria i als pisos superiors habitatges. Fins fa no massa temps, als baixos també hi havia un sabater ràpid. | 42.0162300,2.2360700 | 436749 | 4651860 | 1897 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82680 | Casa Montserrat Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montserrat-arnau | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80-81. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.05.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat orientat al passatge Parés. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic amb rajoles de colors groc i blau sostingut amb llates i mènsules de fusta decorades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes i la façana principal orientada a migdia. La façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central amb una sola obertura per planta. El portal d'accés està format per una gran obertura d'arc de mig punt, sostingut amb dues columnes dòriques laterals amb els basaments i els capitells motllurats. Damunt seu hi ha una placa rectangular anclada al parament i amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDA EN 1866. Nº 8.'. Tant a la primera planta com al segon pis hi ha un finestral rectangular emmarcat en pedra, que té sortida a un balcó amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Cal dir, però, que el balcó del primer pis és corregut mentre que el de la segona planta és simple. Al pis superior hi ha un gran finestral disposat a mode de galeria i format per dos arcs rebaixats amb les impostes i els capitells motllurats. L'obertura està protegida amb una balustrada decorada amb motius geomètrics i vegetals. La construcció està bastida en pedra, maons i morter de calç. El parament de la planta baixa presenta un aplacat de pedra sorrenca disposat a mode de grans carreus, mentre que als pisos superiors hi ha una successió de plafons rectangulars de color rosat decorats amb diversos motius i símbols. | 08215-19 | Plaça Nova, 17 | Segons la documentació consultada, el cognom Masferrer està documentat a Sant Hipòlit des del segle XVIII. En aquest edifici, entre els anys 40 i 50 del segle XX, hi estiuejaven dues senyores de Barcelona que es deien Colomer de cognom. La construcció ha estat reformada en els darrers anys. | 42.0162000,2.2361800 | 436758 | 4651857 | 1866 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82680-foto-08215-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82680-foto-08215-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82680-foto-08215-19-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Masferrer. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82681 | Casa Jaume Casalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-casali | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.06.EA. Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XX | Edifici entre mitgeres format per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular (també compta amb un petit espai de pati posterior). El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, està organitzada en tres grans mòduls verticals que repeteixen el patró de tres obertures per planta, totes elles rectangulars. El mòdul central és el més destacable i està delimitat lateralment per pilastres decorades que varien en funció del nivell on es troben: a la planta baixa, les pilastres tenen un destacable basament, amb el fust decorat amb casetons i un acroteri superior ornamentat amb volutes i motius vegetals; al primer pis, les pilastres són estriades, amb el basament i el capitell decorats també amb motius vegetals i volutes; al segon nivell, les pilastres són dobles i disposades a mode de columnes, amb el fust estriat, un capitell d'estil corinti i un basament motllurat amb les inicials 'E' i 'C' a cada banda. Totes les pilastres estan rematades amb un entaulament motllurat integrat dins d'una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre les diferents plantes, exceptuant el pis superior. Aquest mòdul presenta un gran portal emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. A la primera planta destaca un finestral emmarcat en pedra, amb la llinda ornamentada i pintada amb l'any 1901 i delimitat lateralment amb dues pilastres estriades amb els capitells d'estil corinti i els basaments llisos. Aquest finestral té sortida a un balcó simple protegit amb una barana de ferro treballada, amb la llosana motllurada i sostinguda amb mènsules decorades. Al segon pis també hi ha un balcó de les mateixes característiques, tot i que amb l'emmarcament arrebossat i un guardapols superior motllurat d'arc rebaixat. El mòdul central està rematat amb un plafó d'obra horitzontal sostingut amb mètopes motllurades i decorat amb acroteris laterals. Està coronat amb un rellotge de sol d'arc de mig punt (només conserva el gnòmon de vareta) rematat amb un acroteri amb motius vegetals i volutes. Els dos mòduls laterals són idèntics compositivament parlant i estan emmarcats amb un relleu disposat a mode de carreus, només a les plantes superiors. Presenten un portal d'accés amb l'emmarcament arrebossat i un balcó a cada planta. El del primer pis, també emmarcat en pedra, repeteix l'esquema decoratiu del mòdul central, tot i que amb la llinda llisa. El de la segona planta, amb l'emmarcament arrebossat, també segueix el mateix patró central, però rematat amb un frontó d'estil neoclàssic. Aquests mòduls estan rematats amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules ornamentades amb motius vegetals. La construcció presenta els paraments laterals arrebossats i pintats de color rosat, mentre que el central està revestit amb un revestiment lliscat disposat a mode de carreus i pintat amb el mateix to. | 08215-20 | Carrer de l'Església, 26 | L'edifici es coneix amb el nom de can Casalí degut a Jaume Casalí, sastre d'ofici que va arribar a Sant Hipòlit procedent de Sant Boi de Lluçanès al voltant dels anys 20 del segle passat. Es va casar amb la Montserrat Climent (de cal Picapedrer) i junts van fundar una sastreria i una perfumeria-merceria documentada des dels inicis de la dècada dels anys 30 del segle XX. Segons les informacions aportades pel sr. Josep Lluís Ramírez, la construcció també era coneguda com a cal Picapedrer, tot i que la documentació bibliogràfica situa aquesta casa al núm. 24 del carrer de l'Església. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, també hi ha una botiga de productes ecològics. Segons les informacions obtingudes, a l'interior de l'edifici hi ha unes destacables pintures murals, tot i que no s'han pogut documentar. | 42.0161600,2.2362900 | 436767 | 4651853 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82681-foto-08215-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82681-foto-08215-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82681-foto-08215-20-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Casalí. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82682 | Can Ton del Gerro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-gerro | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 125. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.01.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les del pis superior. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro i la llosana motllurada. Aquesta llosana està integrada en una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Aquesta mateixa motllura es repeteix també a la divisòria entre les plantes superiors. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i baranes de gelosia rectangulars. L'interior d'aquest espai compta amb un sostre embigat de fusta. La construcció està bastida amb maó ceràmic i presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. Tant l'intradós de les obertures com la cornisa i les impostes de la galeria estan emblanquinades. | 08215-21 | Carrer de l'Església, 8 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, a la casa hi havia una carnisseria i lleteria propietat d'Anton Prat conegut com a can Ton del Gerro i, per extensió, la casa. L'Anton anava a buscar amb un gerro la llet que posteriorment venia a la botiga. La llet procedia d'un corral amb dues o tres vaques de la seva propietat. Un cop venuda la llet anava a rentar el gerro a la despareguda font del Fossar, que estava situada en un extrem de la plaça del Fossar (actual Anselm Clavé). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159700,2.2370400 | 436829 | 4651831 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ton. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82683 | Can Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palmerola | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.02.EA. | XIX-XX | En els darrers anys s'han canviat els tancaments de les obertures. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i una planta sota coberta reculada respecte a la façana principal. Aquest fet provoca que la part davantera de la segona planta estigui coberta amb una terrassa. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les dels pisos superiors s'ordenen a partir d'un eix de simetria central amb dos balcons per planta. Aquests balcons compten amb les baranes de ferro treballat i les llosanes motllurades i sostingudes amb mènsules. Alhora estan integrades dins d'una cornisa també motllurada, que recorre la divisòria entre els tres nivells inferiors. Pel que fa als balcons del primer pis, cal dir que compten amb un guardapols rectilini superior que està enllaçat amb les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta. La façana està rematada amb una cornisa motllurada de majors dimensions que la del pis inferior i sostinguda amb mènsules, damunt la que s'assenta un plafó d'obra amb barana de balustres. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb els elements decoratius pintats de color marró. A la planta baixa també hi ha un sòcol de pedra aplacada. | 08215-22 | Carrer de l'Església, 10 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Anton Palmerola tenia una barberia en aquest edifici que va estar en funcionament durant força temps. Era fill de barber i barber d'ofici, i se'l coneixia com 'en Brotxes', en referència a l'estri emprat per escampar el sabó damunt la pell. Pel que sembla, i segons el sr. Josep Lluís Ramírez, la casa també era coneguda com a can Barberer. | 42.0159800,2.2369700 | 436823 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Barberer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82684 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 104. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.03.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les de la galeria del pis superior, i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha dos grans portals d'accés tancats amb porticons de fusta, els quals queden integrats dins del parament un cop oberts. La porta interior combina els muntants de fusta amb el vidre, amb la part superior decorada amb dos ovals i els vidres acolorits. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro treballada i la llosana motllurada i integrada dins de la cornisa que recorre la divisòria amb la planta baixa. Al mig hi ha una finestra geminada d'arcs de mig punt sostinguts amb un pilastre central. Totes tres obertures estan decorades amb un relleu superior a mode de guardapols (en els finestrals laterals és d'arc rebaixat, mentre que a la finestra central és de punt rodó). La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i les baranes de ferro. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de la solera de llates i bigues de fusta present al ràfec. Posteriorment, la galeria fou tancada amb dos grans finestrals d'arc rebaixat de recent construcció, reculats respecte la línia de façana. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color grana, amb els elements decoratius emblanquinats. | 08215-23 | Carrer de l'Església, 12 | Des de l'any 1925 i fins a la dècada dels anys 90, can Ponç va ser una botiga de queviures i cansaladeria regentada en origen per en Ponç Codina i Cros i, posteriorment, pels seus descendents. Amb anterioritat a aquesta data, en Ponç havia tingut una taverna a la plaça Nova (a la casa després coneguda com a can Músic). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159800,2.2368900 | 436817 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82685 | Can Bernardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardi | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 33, 78-79. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.04.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha dues obertures rectangulars que es corresponen amb el portal d'accés principal a l'habitatge i amb l'accés a un local comercial. Tenen els brancals arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i estan decorats amb dues franges corregudes bastides amb tessel·les acolorides. Una de les franges està disposada a mode de sòcol, mentre que l'altra es situa en el coronament de les obertures. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb l'ampit motllurat i un finestral també rectangular amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Ambdues obertures estan emmarcades amb un relleu emblanquinat. Entre elles, i anclades al parament, hi ha tres creus llatines de fusta. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, amb pilar central i barana de ferro.L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de l'embigat de fusta present al ràfec. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color verd, amb diferents nivells de gramatge en funció de la planta. | 08215-24 | Carrer de l'Església, 14 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Marian Pujol va establir a l'edifici una sabateria que era coneguda com a can Mariano Sabater. Era sabater d'ofici i arreglava, fabricava i venia sabates (tenia taller). Posteriorment, des de mitjans del segle XX, l'edifici és conegut amb el nom de can Bernardí en referència al cap de família Bernardí Miralpeix i Bardolet, que era contractista d'obres. La seva dona, l'Angeleta Solà i Comas, va fundar-hi una sabateria que va estar oberta durant bona part de la segona meitat del segle XX. Segons les informacions obtingudes, les tres creus presents a la façana de l'edifici indiquen que és una de les estacions més importants del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0160200,2.2368200 | 436811 | 4651837 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mariano Sabater. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82686 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-1 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.05.EA. | XVIII/XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La part més destacable de l'edifici és el portal de la banda de llevant de la planta baixa. Conserva la llinda plana monolítica original, la qual presenta una motllura rectilínia a la part inferior i està gravada amb una creu central i la següent inscripció: '1796 AVE MARIA PURISSIMA'. La resta d'obertures han estat completament restituïdes i estan protegides amb porticons de llibret de fusta a les plantes superiors: a la primera planta hi ha dues finestres balconeres i una capelleta central i rectangular de ferro i vidre, amb una imatge religiosa a l'interior; al segon pis hi ha tres grans obertures rectangulars amb baranes de ferro. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en els nivells superiors, mentre que la planta baixa està revestida amb un aplacat de pedra. A la banda de tramuntana de la finca, amb accés pel passatge Parés, 81, hi ha un altre volum de planta rectangular distribuït en tres nivells, tipològicament idèntic al volum principal (porticons de llibrets de fusta, finestres balconeres). Destaca la llinda plana i monolítica del portal d'accés, amb una motllura decorativa a la part inferior i gravada amb una creu central decorada amb volutes (i molt semblant a la creu de llinda del portal del carrer de l'Església, 22). | 08215-25 | Carrer de l'Església, 22 | L'edifici ha estat completament reformat a principis del segle XXI, incloent-hi el volum orientat a la banda de tramuntana de la finca i amb accés des del passatge Parés. | 42.0160700,2.2365200 | 436786 | 4651842 | 1796 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/