Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40607 | Plaça Galceràn de Pinós nº 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-19 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII-XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa de planta i quatre pisos, més un soterrani pel carrer Calic. La façana que dona a la plaça no té elements d'interès: en pedra el porxo de la planta baixa i el primer pis, arrebossat el segon i tercer pis. L'element característic d'aquesta casa son els murs interiors de pedra de l'accés de la planta baixa per la plaça, el sostre de la planta baixa de bigajunt de fusta i l'estructura general dels murs que donen al carrer Calic. És una paret de pedra feta amb còdols i conserva els forats de les bigues per recolzar la bastida de construcció, dos a cada pis, amb un total de vuit. L'aspecte general d'aquesta façana és molt massís, recordant una torre. No hi ha cap indici de que aquí pogués haver una de les torres de la muralla, tot i que l'estructura general ho recorda.</p> | 08016-96 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 19. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com cal Peça. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> | 42.2526800,1.8604000 | 405995 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40607-foto-08016-96-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: el volum exterior del carrer Calic. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40608 | Plaça Galceràn de Pinós nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-7 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa amb planta, tres pisos i golfes sota teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça i degut al desnivell del terreny, té un pis menys al carrer de la Fruita. A la façana que dona al carrer de la Fruita, resta la columna central del finestral gòtic que es va tapar en arrebossar la façana i que es troba al centre de la façana a l'alçada del primer pis. Era un finestral de doble arc de mig punt amb columna al mig amb un petit capitell i cobert amb un arc conopial amb una rosassa al centre. Està molt reformada la façana que dona a la plaça. A la plaça Rescat el mur és de pedra i es veu l'ampliació del porxo, ja que va ser fet a mitjans del segle XX, tal i com es pot comprovar en fotografies. Paret de pedra amb còdols barrejats.</p> | 08016-97 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 7. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com Cal Vilaseca. Va viure i morir el Calic, Joan Prat i Molins, a inicis del segle XX. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2529300,1.8603400 | 405990 | 4678488 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: columna i finestral gòtic. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40609 | Plaça Galceràn de Pinós nº 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-6 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que segueix l'estructura de les altres de la plaça ja explicada a la fitxa nº 97. La façana és de pedra a baix i arrebossada als pisos. A l'interior de la planta baixa hi ha dos arcs de pedra de mig punt i amples, seguits, fent mitgera amb el nº 5.</p> | 08016-98 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 6. 08695 BAGÀ | <p>La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2529100,1.8604000 | 405995 | 4678486 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: dos arcs interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40610 | Plaça Galceràn de Pinós nº 3. Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-3-cal-mas | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Dues cases unificades que segueixen l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Sota la casa hi ha un passatge mig colgat cap al carrer de la Fruita. Hi havia un forn del que no es conserva res. Les voltes enteixinades del porxo estan decorades amb relleus heràldics situats dins cercles que s'interseccionen entre ells. Es poden distingir pinyes, flors de lis, i altres motius geomètrics, símbols nobiliaris. Relleus de guix tenyit sobre planxa de fusta. Les 12 bigues de fusta del porxo estan decorades amb els caps de biga tallats, la meitat tenen superposat un nou balcó sense que s'hagin tret les bigues antigues que queden visibles, i els caps de biga de les noves s'han tallat seguint el model dels antics.</p> | 08016-99 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com Cal Mas, abans ca la Xita del Forn. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2528300,1.8605600 | 406008 | 4678477 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, voltes del porxo. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40611 | Plaça Galceràn de Pinós nº 2. Cal Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-2-cal-serres | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que segueix l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Hi ha 9 caps de biga del porxo, alguns tallats, i sobre els que s'ha fet un balcó amb barana de ferro forjat amb una decoració al centre amb una creu. (amb la data 1800 ?). A la planta baixa hi havia una bodega ara tancada. El balcó del segon pis també te una reixa de forja decorada i es suporta sobre bigues també amb el cap tallat però moderns.</p> | 08016-100 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ | <p>Cal Serres. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2528000,1.8607400 | 406023 | 4678473 | 1800? | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, reixes balcons. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40612 | Carrer Major nº 3. Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-3-cal-noguera | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Cal Noguera. Casa que dona al carrer Major però que interiorment comunica amb la casa Cremada, a la que s'accedeix per la plaça Serra Vilaró. Conserva un arc que actualment és de punt rodó, però que per l'amplitud i caiguda sembla que tapi un anterior arc diafragma d'aproximadament 3 metres de llum. L'arc és paral·lel al carrer i dista uns 3,5 metres de la porta d'entrada. Actualment està arrebossat de nou, de manera que la pedra no és visible. L'edifici no s'utilitza i la planta baixa actua com a magatzem del Bar Centre. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. Està arrebossada exteriorment.</p> | 08016-101 | Nucli històric. Carrer Major nº 3. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2526300,1.8615300 | 406088 | 4678453 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc interior. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40613 | Carrer Major nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-7 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana al carrer Major o oberta per darrera al carrer Calic. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. La data 1877 està gravada a la façana. A l'interior hi ha un arc diafragma paral·lel a l'eix del carrer i a 3,5 metres aproximadament de la porta d'entrada. L'arc té aproximadament 3 metres de llum, és de pedra amb carreus ben tallats que formen l'arc. La punta està oculta, per raons estètiques i condicionants del nou sostre instal·lat de fusta que també tapa la volta apuntada que cobreix tot el local. L'exterior de la casa no mostra cap element que es consideri important, tot i que tota la façana és de pedra vista. Tota la façana ha estat reformada recentment.</p> | 08016-102 | Nucli històric. Carrer Major nº 7. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2526600,1.8611700 | 406058 | 4678457 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc diafragma, volta apuntada i murs de pedra interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40614 | Carrer Major nº 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-9 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIX | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa de planta i dos pisos, amb dos balcons a cada pis amb baranes de ferro decorades amb filigranes; a la planta baixa hi ha dues portes, la d'entrada als pisos i una per botiga. A la façana es conserven un esgrafiats de finals del segle XIX. Tota té una capa de color rosat i sobre ella un seguit de dibuixos geomètrics: al voltant de les finestres hi ha una franja vermellosa, mentre que a l'espai que queda entre mig és el que té més decoració. Al pis superior hi ha un rombe amb el perímetre de color rosat i emmarcat amb dues bandes verticals grises i amb dibuixos florals i llaços blaus i vermells al centre. Al primer pis hi ha una rosa dels vents emmarcada en un cercle, tot en tons vermellosos; just a sota d'aquest, en un requadre amb les cantoneres blaves, hi ha la data 1879.</p> | 08016-103 | Nucli històric. Carrer Major nº 9. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. Aquest edifici va ser l'antic local de l'Ateneu, local social que feia la competència amb l'altre local de ball del carrer Raval, cal Mari, que era de tendències polítiques oposades. L'Ateneu era més de dretes i l'altre era més popular. La decoració correspon a un tipus noucentista de l'època modernista.</p> | 42.2526700,1.8610900 | 406052 | 4678458 | 1879 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: esgrafiats de la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||
| 40615 | Carrer Major nº 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L'immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l'antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L'accés principal s'efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d'alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d'amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l'interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d'entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l'època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d'aparell d'opus spicatum. Finalment s'ha d'esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l'enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l'edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.</p> | 08016-104 | Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l'interior de l'edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s'assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d'abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d'Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l'Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s'està a l'espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l'existència de possibles vestigis.</p> | 42.2526800,1.8609500 | 406040 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: Parament d'opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40616 | Carrer Sobirà nº 2. Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-2-cal-peu-curt | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Cal Peu Curt es troba a l'entrada al carrer Sobirà per la plaça Catalunya; és la primera casa a la dreta. Casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada inclinada cap al carrer. A la planta baixa hi ha dues portes, una estreta d'entrada als pisos i altra més ampla que donaria accés a una botiga. Les dues portes tenen una biga de fusta que travessa la façana de costat a costat, aproximadament de 4 metres de llarg i molt ampla. Sobre aquesta biga es recolzen 10 bigues perpendiculars que suporten una altra biga més exterior sobre la que s'assenta la façana superior de la casa que queda avançada respecte a la planta baixa aproximadament 50 cm. Aquestes bigues perpendiculars tenen el cap tallat formant dibuixos geomètrics amb una rosassa tallada al centre. El cap de biga que toca a l'edifici de la plaça Catalunya es troba mig ficat en el mur d'aquest edifici edificat amb posterioritat. A l'interior hi ha un arc de mig punt de pedra paral·lel a l'eix del carrer, amb dovelles estretes de pedra. El sostre de la planta baixa és de bigues i revoltò. El mur de la banda de llevant formaria part de la muralla entre la torre de la Vilella i la del Portalet, tot i que no resten mostres significatives.</p> | 08016-105 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 2. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada. Cal Peu Curt era una casa important ja que els seus propietaris a finals del segle XIX tenien moltes propietats a Bagà, principalment terres. La casa era més gran, ja que comprenia aquesta i la colindant del nº 4. Més tard va ser dividit en dos habitatges fent l'entrada al nº 4 pel carrer Portalet, fóra muralla.</p> | 42.2530200,1.8618200 | 406112 | 4678496 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: caps de biga a la façana del carrer Sobirà, arc de mig punt de pedra a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40617 | Carrer Sobirà nº 12. Ca l'Agustí o cal Camatxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-12-ca-lagusti-o-cal-camatxo | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. Aquesta casa és de planta i dos pisos, quedant el segon sota teulada i formant una bella eixida oberta al davant. La façana és de pedra, tota restaurada fa pocs anys. Conserva 10 caps de bigues treballats que suporten la balconada de l'eixida del segon pis que té barana de fusta característica de la zona, i que queda seguida de la de la casa colindant, ca l'Agutzil. Abans de la restauració a la façana hi havia la data 1687 que ara ha quedat oculta. Destaca al balcó del primer pis la reixa de ferro forjat.</p> | 08016-106 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 12. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2531700,1.8608700 | 406034 | 4678514 | 1687 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: els caps de biga, la barana de l'eixida i la reixa del balcó. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||
| 40618 | Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d'entrada i que s'ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d'arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.</p> | 08016-107 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2532500,1.8604200 | 405997 | 4678524 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40619 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l'Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l'Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L'entrada principal és per la Pujada a Palau i s'efectua pujant per una escala exterior. L'escala interior que permet l'accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d'una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s'han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d'elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d'altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l'habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s'han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l'edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l'obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l'eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d'aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l'eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s'havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).</p> | 08016-108 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 1. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l'Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d'algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.</p> | 42.2531600,1.8609400 | 406040 | 4678513 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40620 | Pujada a Palau nº 4. Cal Carotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-a-palau-no-4-cal-carotes | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>La casa rep el sobrenom de Cal Carotes, degut a les cares esculpides a les bigues del balcó. Casa de planta, dos pisos i golfes situada entre mitgeres. Es troba situada en el desnivell que fa el carrer Pujada a Palau. La planta baixa té els murs de pedra, mentre que ja a partir de la meitat del segon pis són de maó molt mal acabats. Hi ha dues portes ala planta, una més estreta que l'altre segurament per permetre l'existència d'un magatzem al costat. Destaquen les bigues que suporten el balcó del primer pis, posades perpendiculars a la façana. En total hi ha quatre bigues i semblen tenir un cap tallat a la punta, similar a les de ca l'Agutzil, situada una mica més amunt. Tot i que no l'hem pogut veure, sembla que a l'interior hi ha un arc de mig punt a la planta baixa paral·lel a la façana.</p> | 08016-109 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 4. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2529500,1.8609400 | 406040 | 4678490 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: caps de biga al balcó, arc de mig punt a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40621 | La Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l'estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l'assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d'entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L'estat de conservació de l'edifici és molt dolent i degut a això no s'ha pogut accedir a l'interior.</p> | 08016-110 | Nucli històric. Carrer Forment nº 3. 08695 BAGÀ | <p>El carrer Forment travessa l'anomenat 'barri jueu' de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l'Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.</p> | 42.2528300,1.8613200 | 406071 | 4678476 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conservar: l'estructura general amb murs de pedra i tàpia, l'eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40622 | Pati forment nº 2. Cal Trumfo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-forment-no-2-cal-trumfo | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>La casa de la banda de tramuntana del pati del Forment és una de les més antigues del nucli. La casa tenia un estable adossat pel costat de llevant i que tanca la plaça deixant un estret pas. A la planta baixa d'aquest antic estable es conserven dos arcs diafragma: un paral·lel a la façana que dona a la plaça i que actua com a suport central d'aquest antic estable que era cobert amb volta de canó apuntada feta amb pedra tosca. Actualment només és visible la meitat posterior d'aquesta volta, ja que la que s'utilitza com a habitatge s'ha tapat amb un doble sostre de fusta. Hi ha un segon arc diafragma perpendicular a aquest i fent angle recte. Uneix l'estable amb el local del costat. L'estat de conservació d'aquest és molt bo, mentre que l'altre, tot i que està consolidat, va ser tapiat en diferents èpoques i els murs no son gaire regulars. A l'exterior, a l'entrada al pati del Forment, es pot veure la panxa que fa el mur darrera el qual hi ha la volta apuntada; el mur té una inclinació a modus de contrafort per suportar la volta. A la part de la casa que queda al costat de tramuntana es conserva a la planta baixa un cap de biga a sota de l'escala. Tot i que està enguixat, la forma recorda a la d'altres caps de biga de la vila.</p> | 08016-111 | Nucli històric. Pati Forment nº 2. 08695 BAGÀ | <p>El pati del Forment es troba en ple centre de l'anomenat 'barri jueu' de Bagà. És una plaça de planta quadrada, tan sols oberta per un costat i centrada pel dibuix del paviment en cercles. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places.</p> | 42.2529100,1.8611300 | 406055 | 4678485 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: dos arcs diafragma, volta de canó apuntada, cap de biga, mur extern del cos que conté la volta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40623 | Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Els baixos de la casa tenen tres arcs de mig punt seguits i paral·lels a la façana que dona a la plaça, i un altre arc de mig punt rebaixat perpendicular a aquests i al sector de la casa que dona al carrer Major i que correspon a cal Noguera, nº 5. Sostres planta baixa amb teixinat de fusta entre bigues. Balcó exterior amb bigues amb caps treballats.</p> | 08016-112 | Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 4. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla.</p> | 42.2525400,1.8615500 | 406089 | 4678443 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: tres arcs de mig punt a l'interior, l'estructura de balcons de fusta a la façana, els enteixinats de fusta del sostre de la planta baixa. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40624 | Reixa de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-de-la-rectoria | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, encara resten el marc de pedra de la finestra i la reixa de forja, reixa sostinguda per quatre espàrrecs de forja rematats en forma de pinya. És una reixa antiga, possiblement feta per algun dels forjadors de Bagà que dominaven aquesta tècnica. Està formada per barrons de ferro entrecreuats en angle recte de manera que els horitzontals passen pel mig dels verticals a través d'un eixamplament fet directament al barró. La reixa està clavada a la façana amb els mateixos barrons que es dobleguen formant un angle recte amb la punta arrodonida. A cada cantonada per l'exterior hi ha unes pinyes també de forja, símbol dels Pinós i de la vila, amb un total de quatre. Les altres finestres tenen també reixes similars però que són de factura nova imitant a la antiga. Al nucli antic de Bagà trobem altres treballs de forja d'artistes locals, des de balcons a reixes i forrellats.</p> | 08016-113 | Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 5. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla. L'any 1314 encara estava per construir el solar que ocupa la rectoria, ja que es ven per construir (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 62). La rectoria, tot i que possiblement fou un edifici ja existent al segle XV, ha estat totalment reformada i tan sols conserva dels seus origen part del volum i la reixa.</p> | 42.2524000,1.8613400 | 406072 | 4678428 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: reixa de forja a la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40626 | Camí empedrat del Portalet a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-del-portalet-a-sant-sebastia | <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.VV. (1994). Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. 1994. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | <p>Camí que en el seu primer tram, des de la torre del Portalet fins a Palau, és un camí que transcorre entre un mur de pedra i un marge, es troba empedrat amb pedra de diferents mides i disposades desordenadament. A banda i banda forma una petita rasa que queda una mica més enfonsada que el camí, possiblement per desviar les aigües tant de pluja com dels horts de la zona. La secció del camí és una mica corbada cap a aquestes rases per evitar que l'aigua baixi recta i es pugui desviar cap a les rases. És un dels pocs exemples de camí empedrat que resten a la zona.</p> | 08016-115 | Nucli històric | <p>Camí que surt de l'antic portal que estava flanquejat per la torre del Portalet i que des de la vila portava a l'antic nucli de Sant Sebastià. Del Portalet pujava fins l'actual carretera cap a Coll de Pal i llavors en línia recta portava a l'antiga església que es feia servir com a parròquia fins que va ser construïda la nova de Sant Esteve, iniciada el 1330 i que el 1435 ja estava en ús.</p> | 42.2532600,1.8616400 | 406098 | 4678523 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40627 | Monument a Emili Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emili-vendrell | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Monòlit de pedra situat al centre d'una petita zona ajardinada a la cruïlla L'Avinguda Salarich i l'Avinguda Vilaseca, a la part més nova de la vila. A la part de davant hi ha una inscripció amb uns versos esculpits que indica que el monument es va erigir en memòria de Emili Vendrell el 29 de novembre de 1987. La inscripció diu: 'Bagà al cantaire de catalunya Emili Vendrell i Bars 1893-1962. Visions de Bagà. Et ve de centúries la noblesa! / quan els Pinós petjaren ta vessant / amb gran amor mataren ta pobresa / i a l'ombra del Cadí t'has fet més gran'.</p> | 08016-116 | Nucli vila. | <p>Emili Vendrell era un eminent tenor líric que va fer estades curtes a Bagà, quedant colpit pel paisatge natural de l'entorn i de la mateixa vila. Va fer uns versos sobre Bagà dels que una part s'ha esculpit al monòlit. Va néixer a Barcelona l'any 1893 i va morir el 1962.</p> | 42.2515800,1.8647500 | 406352 | 4678333 | 1987 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40628 | Barraca de pastor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-1 | <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Barraca construïda aprofitant un marge del camp que fa desnivell, de manera que la part interior es troba una mica dins de la muntanya, foradant aquesta. Té forma semi arrodonida, feta amb blocs de pedra sense desbastar i units amb terra compactada. Per sobre és coberta amb terra sobre la que ha crescut la vegetació. La porta és orientada a ponent, és allindada amb llinda de fusta i a sobre té un arc de descàrrega fet amb maons prims. L'interior és buit i amb terra compactada a les parets.</p> | 08016-117 | Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> | 42.2558400,1.8520200 | 405308 | 4678820 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40629 | Barraca de pastor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-2 | <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Construcció de pedra seca construïda al mig d'un camp. És de planta quasi quadrada i s'adapta al desnivell del terreny que és poc inclinat. Els murs són gruixuts, de pedra no treballada i coberta amb una llinda de fusta que forma la porta que ocupa tot l'ample de la façana oberta a ponent. Fa pocs anys s'ha refet amb morter de ciment.</p> | 08016-118 | Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> | 42.2590300,1.8464900 | 404857 | 4679181 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40630 | Taxons de flora amb protecció legal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> | 08016-119 | Bagà | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||||
| 40632 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal d'Híjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-dhijar | <p>CASAUS BALLESTER, M.J. (1997). Archivo Ducal de Híjar. Catalogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919).- Zaragoza: Gobierno de Aragón; Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1997. (Archivos de Aragón;7).</p> | XV | <p>Es tracta de documentació dels Pinós guardada en un volum amb cronologia des del segle XIII, els arbres genealògics dels segles XVII i XVIII, alguns documents del segle XV i manuscrits relacionats amb la genealogia dels Pinós en els que apareixen referències al miracle de Sant Esteve (1646). Entre els documents destaquen: plet sobre les propietats de Francisca Pinós a Bagà; còpia del 1553 de privilegis dels Pinós del 1425; censal del 1498; escriptures i capitulacions matrimonials de Bernardo Galceràn de Pinós del 1413; testament del mateix de 1418; concòrdia del 1425; censal de les rendes de Bagà del 1425; capítols matrimonials de Sibila filla de Galceràn de Pinós del 1294 (pergamí); taules genealògiques de 1651; gravats d'escut i monedes de Bagà del 1651.</p> | 08016-121 | Archivo Histórico Provincial. C/ Diego Dormer, 6-8. 50001 ZARAGOZA | <p>L'Arxiu senyorial de la casa de Hijar es troba actualment dipositat a l'Arxiu Històric i Provincial a Saragossa que té un conveni amb el Ministeri de Cultura des de l'any 1986. Aquest arxiu estava en propietat del ducs Fernández de Híjar (avi de l'actual duquessa d'Alba) fins que amb motius de la Guerra Civil l'any 1936 va ser portat a la Biblioteca Nacional de Madrid per ser custodiat. L'any 1940, acabada la Guerra, els propietaris podien recuperar els seus arxius, i el duc de Híjar el va dipositar a la Casona de los Aranda a Épila. L'any 1992 l'arxiu es va donar a el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza que depèn de la Diputación General de Aragón. L'any 1579, amb el matrimoni de Juan Francisco Fernández de Híjar, III duque de Híjar, i Francisca de Castro Pinós i Fenollet, III comtessa de Vallfogona i Guimerà, es van unir les famílies Híjar i Castro Pinós. El Archivo Histórico Provincial de Zaragoza (AHPZ) va ser creat l'any 1948. Conserva fons documentals des del segle X fins l'any 1984.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40633 | Fons de Bagà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-episcopal-de-vic | <p>BRACONS, J. (1983), Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | XIII-XIV | <p>El Museu Episcopal de Vic té entre les seves col·leccions dos objectes provinents de Bagà: un hostier que es troba exposat a les sales d'exposició, i un crucifix exposat a les Galeries d'Estudi. L'hostier és de ferro forjat, burinat i punxonat. Datat al segle XIII. Nº registre MEV 16348. El crucifix és de fusta amb restes de policromia. Prové de l'església de Sant Esteve de Bagà. Datat a finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Nº de registre MEV 3883. (BRACONS, 1983).</p> | 08016-122 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba. 08500 VIC | <p>L'origen de les col·leccions del Museu es remunten a l'any 1868 quan s'inaugura l'Exposició Arqueològica Artística d'Art Retrospectiu a la Casa de Caritat, organitzada per l'Ajuntament de Vic i el capítol catedralici. El pas decisiu per la creació d'un Museu va ser l'any 1889, quan s'uniren les primeres peces exposades i els objectes que havia anat reunint el bisbe Morgades dels que treia de les parròquies de la diòcesis de Vic que es trobaven en perill de desaparició. Entre 1891 i 1985 la intensa recollida de material van fer créixer els fons del museu, que prengué gran impuls amb el nomenament de Josep M. Gudiol com a conservador el 1898. El 1932 se'n fa càrrec el doctor Eduard Junyent que traslladà els objectes a un nou edifici de l'antic col·legi de Sant Josep. Degut al mal estat de l'edifici es va enderrocar i s'ha construït un nou que s'inaugurà l'any 2003. El museu conté objectes des del neolític fins al segle XIX, principalment religiosos, essent molt importants els d'època medieval.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 10-1-1195/DOGC 25-1-1995). | 93 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40634 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-comarcal-de-berga | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Bagà, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Municipal de Bagà. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de Bagà. En total es nomenen 34 cases.</p> | 08016-123 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 1856 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 96177 | Bolangera de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga | <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> | 08016-124 | <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.2527062,1.8605982 | 406011 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 96178 | Ball de rentadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum<em> </em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX | Aquesta dansa ja no es balla | <p>Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.</p> <p> </p> <p>S'acompanya de la següent cançó:</p> <p>Riera amunt, riera avall,</p> <p>riera amunt, riera avall,</p> <p>trobo l’amor que està rentant,</p> <p>lailarà, lararà larà.</p> <p> </p> <p>Jo li dic: -On tens el galant?</p> <p>-A la guerra, que està <em>peleiant</em>;</p> <p>Nit i dia hi estic pensant.</p> <p>Mare de Déu, si el mataran.</p> <p>-Ai, bon amor, no penseu tant,</p> <p>Que el teniu al vostre davant.</p> | 08016-125 | <p><span><span><span>Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.</span></span></span></p> | 42.2527245,1.8606051 | 406012 | 4678464 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 96179 | Ball cerdà eugasser de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra i Vilaró, J. (1950). <em>Les Baronies de Pinós i Mataplana</em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment ja no es balla | <p><span><span><span>Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la <em>Roseta de</em> <em>Gironella</em>, coneguda popularment com <em>A Gironella</em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. </span></span></span></p> | 08016-126 | <p><span><span><span>Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.</span></span></span></p> | 42.2665985,1.8758101 | 407286 | 4679989 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40635 | Casal dels Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-balenya | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles.</p> | XII | No s'observen restes a nivell de superfície. | <p>El casal dels Balenyà està situat en un petit turó entre els masos Barbat i Puig. A nivell de superfície no s'observen restes de la construcció, consistents en restes de fonamentació de les quals se'n desconeixen les característiques per haver quedat cobertes per la capa vegetal i els arbres que coronen el turó. Una part del turó presenta un clot quadrangular que es correspon amb una excavació fortuïta. Al voltant s'observen fragments de teula àrab.</p> | 08017-1 | Castellot de l'Alzina | <p>El llinatge dels Balenyà es remunta al segle XII, de la mà de Berenguer Ermengol. Per transmissió familiar, l'any 1240 el casal va passar als Vilagelans, qui el vendria al monestir de Sant Llorenç del Munt l'any 1365. En la venta també es van incloure les terres i els masos Moles, Segalera, Riera inferior i Maset.</p> | 41.8324500,2.2190000 | 435150 | 4631468 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||
| 40636 | Creu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lajuda | <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.</p> | XVII | <p>La creu barroca de l'Ajuda està situada a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. És una creu llatina de pedra de braços rectes amb terminacions circulars esculpides i decoració vegetals als entrebraços. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. El capitell està tallat amb una cara d'angelet a cada costat i rosetes intercalades. El fust és de secció hexagonal sobre una base quadrangular on hi ha inscrit: '22 de maig de 1695' i està reforçat amb una estructura metàl·lica. Està fixada sobre un pedestal motllurat i tres graons de planta octogonal.</p> | 08017-2 | L'Ajuda | <p>La creu va ser construïda pocs anys després de la restauració de l'església, que havia estat saquejada pels francesos l'any 1654. És probable que els mateixos escultors que van fer la portalada del temple també fessin la creu. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada amb l'ajuda d'animals a bast. Els veïns en recolliren els fragments i passat el conflicte fou reconstruïda.</p> | 41.8213600,2.2216300 | 435357 | 4630235 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||
| 40637 | Mas Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-illa | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIII-XIX | L'Illa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Al segle XIX s'hi va fer una reforma notable per tal d'habilitar-la com un gran casal senyorial. És un edifici de planta rectangular amb un volum adossat en paral·lel en un costat de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes es composen simètricament segons eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis hi ha un finestral amb sortida a un gran balcó de baranes forjades, amb un rellotge de sol esgrafiat al costat, tots dos del segle XIX. El volum que s'adossa a la façana té tres nivells i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Als pisos superiors s'obre amb galeries horitzontals, la primera amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat amb pilars de pedra i la segona d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. La casa i el pati queden tancats per una gran lliça. | 08017-3 | Camí del Mas Illa | El mas Illa té el seu origen en l'antic mas Conill, documentat des del segle XIII. Al segle XIV, era una possessió del llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar i estava sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. Fins al segle XVI, la família Illa va viure a la casa de l'Aguilar, quan l'hereu Joan Illa va anar a viure al mas Conill, que a partir d'aleshores seria conegut com a Mas Illa. Per contra, el mas de l'Aguilar es coneixeria com l'Illeta, que es trobava prop del mas Taravau i fou enderrocat fa uns anys. | 41.8144000,2.2329900 | 436294 | 4629454 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40637-foto-08017-3-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40638 | El Jalech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jalech | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XVII-XVIII | El Jalech és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. És probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta 'LLUGARI JALECH 1785' emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: 'IHS JESUS MARIA JOSEP 1662' i 'LLUCARI JALECH 1784'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-4 | Camí de l'Ajuda a Centelles | L'antecedent del Jalech és el mas Bosch, que ja al segle XI era una possessió del monestir de Sant Pere de Casserres. El mas consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. A l'Arxiu del marquès de Saudín (Biblioteca de Catalunya) hi ha un pergamí on consta que el mateix any 1360 el cavaller Humbert de Vilanova reconeix a Guillem d'Om haver rebut un cens procedent de les possessions d'Es Vilar del Mas Bosch. L'any 1686 l'hereu del mas Jalech era Antic Gelec, jurat de les parròquies foranes del terme de Centelles. Aquell mateix any, va casar la seva filla Magdalena amb Gabriel Riusech, hereu del mas Riusech de Santa Maria d'Artés. Pocs anys més tard, Joan Jalech va casar-se amb Rosa Vall, pubilla del mas Vall d'Artés, que des d'aleshores seria una possessió del mas Jalech de Balenyà. En el llibre de Recanació de l'any 1756 hi consta Josep Jalech com a propietari del mas Bosch. A mitjans del segle XIX, la pubilla Maria Antònia Jalech es casà amb Antoni Febrer de Sant Martí de Centelles. En aquest moment, els successors del mas van deixar de portar el nom Jalech. | 41.8132500,2.2224000 | 435413 | 4629334 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40639 | El Pla de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balenya | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | El Pla és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVIII i XIX com una gran casa pairal. Està constituïda per diversos volums superposats, dels quals el principal és de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical descentrada, amb un pòrtic d'arc carpanell arrebossat i brancals de pedra en cada nivell. Al voltant de la galeria hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, disposades formant eixos, i algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de ponent presenta diverses obertures d'arc pla, algunes de pedra carejada i d'altres arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa amb terrassa superior, que s'obre amb una gran portalada d'arc rebaixat, on hi consta gravat 'D. P. 1889'. A tramuntana d'aquest cos, també adossat a la façana de llevant del volum principal, en sobresurt un volum de tres nivells d'alçat amb la coberta a quatre vessants, construït al principi del segle XX. Presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al pis i galeries de deu petits pòrtics d'arc rebaixat arrebossat a nivell de les golfes. A la façana posterior s'hi adossa un cos que es correspon amb la capella. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior, s'hi conserva la distribució característica, estructurada al voltant d'una gran sala on hi ha una llinda reaprofitada on hi ha gravats els anagrames 'IHS' i 'MA' i '1566 PLA'. A la planta baixa en destaca la volta amb llunetes de l'entrada. Davant la façana hi ha l'era enllosada, on també hi havia la masoveria, que fou enderrocada fa uns anys. | 08017-5 | Camí del Pla | Les primeres notícies del nom Pla es remunten a l'any 1185, quan ja consta en els capbreus de Sant Llorenç del Munt. En els fogatges de l'any 1360, 1497 i 1553 hi consta el mas Pla. Al segle XV dins de la seva propietat hi havia el mas Viladecols, que tenia agregades les terres dels masos Roca i Carbonell. En motiu del casament de la pubilla Violant Pla amb un fill del mas Puigrefagut d'Olost al segle XVIII, es va perdre el cognom de la casa en favor del darrer. L'any 1876, Domènech Puigrefagut i Desvilar es va casar amb Josefa Dou Tarrús de Sant Esteve d'en Bas. L'any 1922 dins la propietat del mas hi constava el mas Viladecols, Riucerdà i Vinyolas, Serrallonga de Dalt d'Alpens, Baumala i Danyons a les Lloses, Can Pou i Viladeuras a Salsellas (Berga), i diverses cases i terres a Centelles i Vic. El fill i hereu de Domènech, Conrad, va morir assassinat al pla de la Marfa de Tona durant la Guerra Civil. En aquest moment, també fou cremat l'arxiu familiar. | 41.8306100,2.2393200 | 436835 | 4631249 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40640 | Mare de Déu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lajuda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MACIÀ, M., dir. (1995). 'Santuaris d'Osona i el Ripollès', La marxa de Catalunya. Vic: Edicions del Bon Temps. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | L'estat estructural de l'edifici és bo, tot i que s'observa una esquerda que afecta la part de l'absis. | El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar. És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arquacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites. | 08017-6 | L'Ajuda | La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer. En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial. En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista. Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior. A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim. A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular. | 41.8213300,2.2228100 | 435455 | 4630231 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|95|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40641 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-0 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis. | El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita 'IHS STEVA VRDAGE 1577'. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge. | 08017-7 | L'Ajuda | L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer. | 41.8211800,2.2224100 | 435422 | 4630215 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40642 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XXI | El Puig és una masia d'origen medieval que va ser notablement reformada als segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu s'observen pocs vestigis, localitzats al portal d'arc de mig punt de l'entrada, que quedà parcialment tapat per la volta catalana que s'afegí en una de les reformes, i la part semisoterrada de migdia, on l'amplada del mur és considerable i on s'observen les restes d'una espitllera tapiada. A principi del segle XXI s'hi va fer una altra gran reforma per habilitar-la com a casa de colònies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Del frontis en destaca el portal d'accés, d'arc pla amb la llinda inscrita amb un escut gravat: ' IHS ANI 1601 JOAN PLA I PUIG' i al voltant 'RENOVA PER PERE ROVIRA PUIG I TRIA ANI 1824'. Sobre el portal hi ha una finestra d'estil gòtic, amb incisió conopial i rosetes gravades a la llinda i a l'ampit. A l'extrem de migdia d'aquesta façana hi ha un portal tapiat amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana de migdia s'ha obert recentment amb dos grans finestrals que ocupen la part central del mur. Sota d'aquests s'observen restes d'una antiga espitllera i d'un portal d'arc carpanell de pedra tapiat, a més d'algunes espitlleres afegides recentment. La resta d'obertures de la construcció són amb llinda de fusta i brancals ceràmics, algunes de factura moderna.També és d'incorporació recent el finestral geminat de la façana posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, amb algun tram (on el parament és de tàpia) arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'interior ha estat notablement reformat, tant en la distribució com en els paviments i sostres, especialment als pisos superiors. A la planta baixa s'hi conserven els sostres amb volta catalana i un portal d'arc de mig punt adovellat. Entre els cossos adossats al voltant de l'edificació, alguns afegits en la darrera restauració, en destaca el cobert de la part de tramuntana, que està dividit per un gran portal d'arc rebaixat de pedra. | 08017-8 | Camí del Puig | Al segle XIII el mas Puig era un casal on s'hi aplegaven els delmes del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas des Puys o Puig consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553. La propietat del Puig va quedar lligada a la del mas Tria l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. | 41.8284800,2.2149600 | 434810 | 4631031 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40643 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XII-XIX | El revestiment està deteriorar | La Tria és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una gran casa pairal. Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria. És un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis. El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: 'ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770'. També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada. Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any '1841', que probablement és reaprofitada. Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra. | 08017-9 | Camí de la Tria | Les primeres notícies del mas Tria es remunten a finals del segle XII. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Tria' i en el de 1553 Antoni Tria. La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. | 41.8260700,2.2210700 | 435315 | 4630758 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40644 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XVIII-XX | La Serra és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un cos paral·lel que presenta un portal modern d'arc de mig punt adovellat, amb escut a la creu on hi consta l'anagrama 'IHS' i l'any '1738'. A sobre hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. A l'extrem de ponent d'aquest cos en sobresurt un cos poligonal que es correspon amb la capella. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, algunes emmarcades amb pedra moderna, present també a les cantonades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La part frontal i posterior de la casa tenen una lliça, la primera pavimentada amb grans lloses de pedra. El mur que segueix per ponent delimitava l'espai de l'era, on també hi ha les restes d'un pou antic. | 08017-10 | Camí de la Serra | Al segle XIV el mas Serra era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitada durant la crisi baixmedieval, ja que no consta en la documentació fins al fogatge de l'any 1553, quan es denomina 'Serra d'en Puig'. A l'amirallament de 1851pertanyia a N. Llaona, junt amb la masia veïna de Torremirona. | 41.8246700,2.2336700 | 436360 | 4630594 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40645 | Mas Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-hospital | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XIV-XX | La coberta s'ha fet de nova, però segueix presentant deficiències estructurals. | El mas Hospital és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, situades en un extrem de la façana. El portal d'accés és d'arc pla de pedra amb una creu inscrita i l'any '1751'; a banda i banda s'observen dos portals més tapiats d'arc de mig punt de pedra col·locada a plec de llibre. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes són ceràmiques de factura moderna. Destaca una espitllera situada a nivell del primer pis. A les façanes laterals i posterior les finestres es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de les golfes, que són ceràmiques de factura moderna. A nivell de la planta baixa de la façana posterior s'observen diverses espitlleres tapiades. El parament és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-11 | Camí de la Cogullada al mas Hospital | Al segle XIV el mas Hospital era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos. A mitjans del segle XIX el mas ja pertanyia al mas Pla, propietat de Josep Puigrefagut i Pla. | 41.8252600,2.2403400 | 436915 | 4630654 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40646 | Can Moianès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moianes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Moianès és una masia del segle XIX construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, d'on sobresurt una característica torre. Les obertures de les façanes es distribueixen formant eixos simètrics, essent totes elles d'arc pla ceràmic excepte les de la planta baixa del frontis, que són d'arc escarser. Aquí també hi destaca una galeria horitzontal situada a l'eix central del pis, amb dos pòrtics d'arc apuntat ceràmic. La torre que sobresurt d'un dels extrems de la coberta té dues finestres d'arc pla amb una motllura decorativa superior. La part superior està habilitada com a terrassa transitable, delimitada per una balustrada d'obra. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa al primer nivell i de ceràmica vista als superiors. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert al qual s'ha afegit un nivell. | 08017-12 | Plans de Can Moianès | Segons el llibre de Recanació de l'any 1756, la 'casa Moyanes' també es coneixia com la 'Vila dels Plans', i pertanyia a Miquel Vila de Centelles. El mateix nom encara es manté a l'amirallament de 1848, amb Josep Rovira com a propietari. A l'amirallament de 1851 ja s'esmenta com el Moyanes, del mateix propietari. A principi del segle XX estava en mans de Jacint Bach i Alavall, que va ser regidor de l'Ajuntament de Vic entre els anys 1895 i 1897 i un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Vic. | 41.8318900,2.2336700 | 436367 | 4631395 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La balustrada de la torre va ser destruïda per l'acció d'un llamp, pel que va haver de ser reconstruïda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40647 | Portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-mare-de-deu-de-lajuda | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII | Algunes parts es troben erosionades, motiu pel qual està protegida amb una xarxa. | La portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda s'obre a la façana de ponent de l'església. És feta de pedra i està articulada en dos nivells, dels quals el superior és de proporcions més reduïdes. El nivell inferior està compost per dues columnes acanalades amb capitells d'ordre corinti, que flanquegen l'entrada al temple. Les columnes sostenen l'entaulament amb un fris de motius vegetals i una cornisa dentada, des d'on arrenca el segon nivell. Aquí, a la part central, hi ha un plafó on s'hi representa un grup escultòric en alt relleu, amb l'escena de Sant Fruitós i els seus diaques Sant Auguri i Sant Eulogi celebrant l'Eucaristia. La portalada està coronada per un frontó entretallat, sostingut per sengles volutes i columnes acanalades. | 08017-13 | L'Ajuda | L'antiga església de Sant Fruitós de Balenyà va ser saquejada i cremada per les tropes franceses l'any 1654. Poc després, el temple fou reconstruït i s'hi va afegir la portalada d'estil tardo-renaixentista. Malauradament, en el context de la Guerra Civil, la portalada novament va patir desperfectes. No va ser restaurada fins a l'any 1983, per obra de l'escultor Antoni Agraz. | 41.8213500,2.2227100 | 435447 | 4630233 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40648 | Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-savall | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | Es troba en estat ruïnós. | Les restes conservades del petit cenobi de Santa Maria Savall són les d'una església romànica construïda entre els segles XII i XIII. Està composta per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó de pedra. La nau principal presenta un portal rebaixat al costat de llevant i un absis quadrangular al de ponent. En un extrem de la façana de tramunana s'hi obre en arc de mig punt una petita capella quadrangular coberta amb volta de canó. La nau principal comunica amb la de migdia a través d'un arc de mig punt de pedra, com també s'obre amb dues finestres geminades d'arc de mig punt. Aquesta segona nau presenta una cornisa motllurada des d'on arrenca la volta, així com dues espitlleres al mur de migdia. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats disposats en filades regulars. Els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, com també part de la volta i de les parets interiors. Els murs i la coberta estan parcialment tapats de vegetació. A l'entorn de l'església s'hi observen restes d'altres edificacions. | 08017-14 | Sauva Negra | L'indret de Sauva Negra està documentat des del segle X, ja que consta entre les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calsina i una església. Durant el segle XI, el monestir de Sant Benet de Bages i Berenguer Ató van disputar-se el domini de l'alou, malgrat que la mare del darrer,Trudgards, n'havia fet donació al monestir. Tanmateix, el vilar de Calsina i l'església seguiren en mans de Berenguer Ató i els seus descendents, que residien al proper vil·lar de Càsoles, documentat des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera referència documental on s'esmenta el nom de Santa Maria de Selva Negra la trobem en un document del 1121, localitzat al mas Espina de Collsuspina. A principi del segle XIII, la pubilla Dolça de Càsoles es casa amb Bernat Alfanec de Muntanyola i van fer un dot a la capella de Santa Maria. En aquest període hi havia una petita comunitat monàstica de donades, al capdavant de la qual hi havia el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja consta com a Santa Maria de Savall i contava amb un gran nombre de feligresos, que assistien als oficis i festivitats amb gran devoció i que sovint es feien enterrar al seu cementiri. Els mateixos senyors de Càsoles va ser enterrats en una tomba que hi havien fet construir vers el 1218. Al segle XIV trobem que la comunitat monàstica s'havia extingit i l'església estava sota el domini dels senyors de Centelles, per la qual cobraven censos als masos veïns. La rectoria fou reformada al segle XV, però molts dels seus beneficiats van deixar de residir-hi. A partir del segle XVIII passaria a ser administrada pel rector de Santa Coloma Sasserra, que només hi assistia per celebrar-hi una missa cada quinze dies. Des d'aleshores la capella va patir un abandonament progressiu, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, Josep Morgades, va prohibir-hi el culte a causa del mal estat de conservació que presentava. Fins a mitjans del segle XX, els masovers que vivien a la casa del costat li van donar un ús agrícola. | 41.7880100,2.1939900 | 433027 | 4626554 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40649 | Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-fruitos-de-balenya | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Sant Fruitós de Balenyà és una església construïda durant la segona meitat del segle XIX segons l'estil d'obra popular. És un edifici de planta de creu llatina amb capçalera de tres absis semicirculars. Es composa d'una sola nau amb creuer, coberta amb volta de creueria i dividida per arcs torals que arrenquen d'una cornisa sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar la imatge de Sant Fruitós. A cada costat de la nau hi ha dues capelles laterals que comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha un cancell i el cor. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels finestrals i rosasses de les capelles, tots ells tancats amb vitralls. A nivell exterior, el portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra amb guardapols, amb la inscripció 'AÑO 1878' a la clau. El frontis està definit per una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que fan que l'entrada sigui coberta. En un costat hi ha un finestral d'arc de mig punt de pedra i a sobre la rosassa. A l'extrem de llevant de la façana s'hi adossa el campanar, de planta rectangular i quatre nivells d'alçat. Presenta finestres a mode d'espitllera als nivells inferiors i de mig punt al superior, a més d'un rellotge a la part frontal. El parament dels murs de l'església és de pedra vista, amb les cantonades de pedra a la part frontal i de ceràmica a la resta. | 08017-15 | Plaça Bosch i Jover, 9 | El creixement del nucli dels Hostalets de Balenyà durant la segona meitat del segle XIX va propiciar que els seus veïns volguessin erigir-hi un nou temple i no haver-se de desplaçar fins a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Ajuda. Després de l'aprovació de l'ecònom, va constituir-se una comissió per vetllar per la seva construcció, que s'inicià l'any 1877 en un terreny cedit pel ferrer Josep Vilar. El mestre d'obres fou Josep Illa i bona part del poble va col·laborar en la seva construcció a través de donatius o de mà d'obra, entre els que Josep Gallifa hi va tenir un paper destacat. Fou ell qui proposà l'advocació a Sant Josep i qui va portar la imatge del Sant. La nova església va ser beneïda el dia 12 de juliol de 1879 per l'ecònom Joan Soler i el vicari Pere Barbena. Entre els anys 1894 i 1895 va ampliar-se l'edifici i es va fer una nova sagristia, sufragat pel mateix Josep Gallifa. Tot i les nombroses peticions de Gallifa i de molts veïns l'església no va passar a ser parroquial fins a mitjans del segle XX. | 41.8162400,2.2361400 | 436557 | 4629656 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Josep Illa | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40650 | El Vernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernich | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | La coberta es troba en mal estat. | El Vernich és una masia del segle XIX que podria ser d'origen anterior, tot i que a nivell exterior no s'observen vestigis més antics. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, amb el portal de pedra carejada i les finestres ceràmiques i arrebossades. A la façana de ponent i de llevant s'hi adossen cossos annexes, el darrer dels quals s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic i segueix el mateix pendent de la coberta del volum principal. La part posterior de la masia s'ha refet recentment amb escassa qualitat constructiva, tot utilitzant uralita per la coberta i maó pels murs. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de morter. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-16 | Camí del Vernich | En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Barnich. Algunes fonts (PLADEVALL, 1991: 230) apunten a que l'antecedent del mas és el mas Riera mitjana, documentat des de l'època medieval. Segons aquest, al segle XVI, l'hereu del mas Illa, Joan Illa, va ampliar la propietat amb l'adquisició dels masos Hort, Pasqual i Riera mitjana. Seguint amb aquesta hipòtesi, a l'amirallament de l'any 1851 consta que la casa Barnich forma part de la propietat del mas Illa, del qual era una masoveria. | 41.8181000,2.2334000 | 436331 | 4629864 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40651 | Pou de glaç del molí del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-moli-del-verdaguer | DIVERSOS AUTORS (2004). 'El comerç de la neu del Montseny en època moderna', Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII | La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments. | El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó. | 08017-17 | Camí del molí del Verdaguer | La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. | 41.8238400,2.2259600 | 435719 | 4630507 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | No s'observen restes de la bassa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40652 | Molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lomet | DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat. | El molí de l'Omet és un molí fariner d'origen medieval que va ampliar-se als segles XVI i XIX.El conjunt conserva la resclosa d'on es desviava l'aigua fins a la bassa, amb un pou en un extrem on baixava l'aigua fins al carcabà, on accionava les rodes. Aquestes estan fixades a les moles, la fricció de les quals permetia la mòlta del gra per obtenir farina. L'edifici primitiu està situat a la part de tramuntana i està construït sobre la roca natural. És de tres nivells d'alçat, amb la sala de moles al pis central i el carcabà a l'inferior, tallat de la roca en la seva pràctica totalitat. A l'obrador s'hi conserven dues moles, que estan fixades amb les respectives rodes del carcabà, des d'on desguassava l'aigua de nou al torrent, per una obertura d'arc rebaixat de pedra. El volum va ampliar-se en alçada i s'hi va construir un nou volum a migdia, per tal d'allotjar el moliner. Posteriorment, encara va créixer amb dos nous volums vers al sud, dels quals el primer és superior en alçada. El parament dels murs és petites pedres escairades a la part més antiga, irregulars a la resta i lligades amb argamassa. Alguns trams estan revestits amb morter. | 08017-18 | Camí del molí de l'Omet | L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923 en motiu de la venta de dues cases, aleshores dins el terme del castell de Tona. El mas i el molí estaven sota el domini de la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. | 41.8291200,2.2223300 | 435423 | 4631096 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40653 | El Garet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-de-baix | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | La coberta està parcialment esfondrada i pateix deficiències estructurals importants. | El Garet de Baix és una masia construïda entre els segles XVI i XVII que manté l'estructura característica del període gòtic tardà. És un edifici constituït per dos volums superposats, dels quals el principal s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba desplaçat en un extrem de la façana, és d'arc de mig punt adovellat i té la clau inscrita amb un motiu en relleu. Al pis s'obre amb dues finestres amb l'intradós motllurat, una de les quals presenta una incisió esglaonada a la llinda amb un motiu floral central. A la façana lateral de migdia en destaca un altre finestral amb incisió esglaonada i roseta central, que originalment hauria tingut sortida a un balcó. De la façana lateral de tramuntana destaca un finestal d'arc lobulat amb una careta esculpida i un relleu apuntat. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. La major part de les obertures són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i es distribueixen per les façanes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat, excepte alguns trams on està deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució original, amb una escala de pedra al costat de l'entrada que condueix fins a la sala del pis. A sota hi ha una estança amb un portal amb incisió conopial, que està sostinguda amb bigues de fusta, reforçat per un pilar de pedra central. Aquest mateix sistema de suport es repeteix en una estança del segon volum. Davant de la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes, dels quals tots estan en ruïnes llevat de la pallissa, que és a dos vessants i està sostinguda per un pilar de pedra central. | 08017-19 | Camí del Mas | En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Guaret' i en el de 1553 Antoni Garet. Al segle XVI tenim constància que Cristòfol Garet era un dels síndics de la vila de Centelles. | 41.8197100,2.2182700 | 435076 | 4630054 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40655 | Pont del molí de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-lilla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El pont del molí de l'Illa està situat davant del molí i permet creuar el riu. Segons la tipologia constructiva, podria tractar-se d'una estructura d'origen romànic, que fou reformada en època contemporània. Consta de dos arcs desiguals de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dels quals el segon és de dimensions reduïdes i es troba parcialment tapat de terra. La barana del pont és lleugerament apuntada i fou aixecada posteriorment seguint la mateixa forma. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa. | 08017-21 | Riu Congost | L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. | 41.8147200,2.2305400 | 436090 | 4629491 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc