Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40656 | Molí de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lilla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XX | El molí de l'Illa és un edifici del segle XVII construït sobre una estructura d'origen medieval. Els vestigis més antics s'han identificat en el parament i els elements de suport dels cossos contigus a la sala de moles. Aquesta hipòtesi quedaria reforçada per l'existència del pont medieval que permet accedir al molí. Durant el segle XVII va bastir-se un nou molí tot aprofitant parts de la primitiva estructura, que constava de la part productiva al nivell inferior i la casa del moliner al pis. Entre finals del segle XIX i el XX va consolidar-se el volum actual amb la construcció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa semisoterrada i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la façana orientada a mestral presenta un nivell menys. Aquí hi havia la bassa i el cup, actualment desapareguts, que rebien l'aigua del rec i la resclosa que es situen aigües amunt del Congost. L'accés actual del molí es troba a la façana de gregal, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, amb un dels brancals reaprofitat d'una altra construcció inscrit amb l'any '1733' i una creu de malta. Les obertures són totes d'arc pla ceràmic i es disposen per les façanes formant eixos, excepte una finestra d'arc pla i ampit de pedra situada a la façana de xaloc. També s'observa una finestra tapiada d'aquestes característiques a la façana de garbí. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades, i alguns trams amb tàpia als pisos superiors, on les cantonades són ceràmiques. A nivell interior, el cos de l'esquerra s'identifica amb la sala de moles, coberta amb volta de canó de pedra. Aquí s'hi conserven les moles i la cabra, a més d'una escala d'obra que permetia ascendir al pis. La sala té accés per un portal d'arc pla de pedra on hi ha gravat l'any '1682', situat al següent cos. Aquest està cobert de forma perpendicular a l'anterior, amb una volta de pedra de mig punt que es reprodueix al cos que hi ha sota la rampa que permet accedir al molí. Els dos espais comuniquen a través d'un petit portal d'arc rebaixat de pedra. | 08017-22 | A la confluència del Congost i el torrent de la Caseta | L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. | 41.8147400,2.2303800 | 436077 | 4629494 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40657 | Pont del molí del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-verdaguer | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XVIII-XIX | Està parcialment cobert de vegetació. | El pont del molí del Verdaguer permetia accedir al molí salvant el riu Congost.està situat davant del molí i permet creuar el riu. Es tracta d'una construcció del segle XVIII que va ser ampliada al segle XIX. Consta d'un sol arc rebaixat de pedra per un costat i de ceràmica disposada a plec de llibre per l'altre. No té barana. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa. | 08017-23 | Riu Congost | El pont fou construït al segle XVIII, moment en què va construir-se el pou de glaç i es va ampliar el molí. | 41.8239000,2.2256300 | 435692 | 4630514 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40657-foto-08017-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40657-foto-08017-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40657-foto-08017-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40658 | Caixa del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-del-moro | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http://www.digitalnatura.org/v1.0/details.php?image_id=25848&sessionid=e695f672df4809ea8812d19ed17f574a | Està destruït. | La Caixa del Moro és un megàlit que estava format per cinc lloses que definien una cambra rectangular tancada. Actualment només s'observen entre la vegetació les lloses desplaçades i tumbades, mentre que el túmul es troba molt erosionat. Entre el material que s'hi ha localitzat hi ha tres fragments de ceràmica de pasta negra, denes de collaret discoïdals d'esteatita, d'os i de pecten, fragments de dentàlium i sílex. | 08017-24 | Pla de Castellar | Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. El material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. A la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava pràcticament destruït. | 41.8030700,2.1946900 | 433101 | 4628225 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40659 | Cista de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-mirambell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | Està parcialment destruït. | El megàlit de Mirambell està format per quatre lloses fragmentades que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. La llosa que el cobria està desplaçada i conserva el túmul circular. S'hi va localitzar abundant material, entre el qual destaquen les restes òssies humanes, que apunten que hi havia inhumats cinc individus adults i dos infants. També s'hi va localitzar ceràmica a mà; fragments de nansa plana, de mugró i una vora amb cordó imprès; i objectes ornamentals d'os. | 08017-25 | Serrat de la Bassa | Va ser excavat l'any 1932, quan el material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. Al voltant de la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava molt remenat i sense estratigrafia. | 41.8118400,2.1945200 | 433096 | 4629199 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40660 | Forn de Ginebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial / Tona: Ajuntament de Tona. | -VII /-III | No s'observen restes en superície. | En el marge d'un camp de conreu situat a ponent de la masia de Ginebres s'hi va localitzar un forn ibèric. Algunes fonts apunten que es tractava de la paret posterior d'un forn ibèric, prop del qual es trobaven fragments de ceràmica i cagaferro en superfície. Tenia unes mides aproximades de 1,25 x 1 m. i no ha estat excavat. | 08017-26 | Els Ginebres | La propietària de la masia de Ginebres té constància de l'existència d'un forn ibèric, que recorda que fou estudiat pel tonenc Felip Vall. La sra. M. Dolors Moles el va incloure a la seva tesina. | 41.8421400,2.2270500 | 435828 | 4632538 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40660-foto-08017-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40660-foto-08017-26-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40661 | La Griutera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-griutera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. | Està parcialment destruït. | La Griutera és un megàlit format per tres lloses que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. No conserva la llosa de ponent i la que el cobria, però sí que s'observa el túmul circular. S'hi van localitzar restes òssies humanes, com també ceràmica a mà i denes de collaret d'os. | 08017-27 | Pla de Castellar | Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. L'any 1958 va ser estudiat per Ricard Batista. Una part del material localitzat va perdre's i l'altra va ser portada al Museu Episcopal de Vic. | 41.8134500,2.1982000 | 433403 | 4629375 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40662 | Jaciment del mas Tarabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-tarabau | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALL VERDAGUER, F. (1958).'Un yacimento arqueológico en Tona'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | Ha estat destruït. | En motiu de l'extracció d'argiles per la bòbila, es va posar al descobert un individu inhumat del qual se'n desconeixen les característiques perquè, junt amb l'aixovar, van ser destruïts. Per la descripció que feu el senyor Vall de Tona, que va visitar el lloc alertat pels operaris, és probable que fos un sepulcre de fossa. Els mateixos van apuntar que el crani tenia una mandíbula inferior particularment forta, com també la presència de lloses que podrien ser d'un megàlit. A l'entorn s'hi van trobar dues destrals polides, ganivets de sílex i petxines perforades. | 08017-28 | Bòbila d'en Baucells | Va ser localitzat de forma fortuïta a mitjans del segle XX i va ser visitat per Felip Vall Verdaguer de Tona. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. El material està localitzat al Museu de Tona. | 41.8383700,2.2345400 | 436446 | 4632114 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40662-foto-08017-28-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40663 | Sepulcre de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-balenya | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Probablement s'ha destruït. | En motiu de les obres que es van fer a la bòbila d'en Baucells, es va posar al descobert una sepultura, situada a una fondària considerable. Es tractava d'una fossa oval amb un sol individu inhumat, que s'acompanyava del següent aixovar: una fulla sencera i un fragment de sílex, una ascla de sílex, 12 fragments de punxó d'os i dues denes de collaret de pedra verda. | 08017-29 | Bòbila d'en Baucells | El material localitzat es va dipositar al Museu Episcopal de Vic i s'acompanyava d'una nota manustricta per P. Valls i Blas, que constitueix la única notícia de la troballa. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. | 41.8376200,2.2349900 | 436483 | 4632030 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40663-foto-08017-29-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Es desconeix la seva situació exacta. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40664 | Mare de Déu de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-serra | XX | La Mare de Déu de la Serra és una capella construïda a mitjans del segle XX a l'extrem de ponent del mas la Serra. És de planta rectangular i absis poligonal. La nau és d'un sol tram i està coberta amb volta rebaixada que arrenca d'una cornisa motllurada. La part del presbiteri és poligonal amb nervadures i queda separada de la resta de la nau per un arc diafragmàtic. Sobre l'altar de marbre hi ha una fornícula amb la imatge i dues finestres de mig punt a cada costat. L'accés a la capella es fa per llevant des de la galeria de la masia, situada al primer pis. A nivell exterior, té la base oberta amb pòrtics d'arc carpanell i la coberta a tres vessants. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-30 | Camí de la Serra | La capella fou promoguda per l'aleshores propietària Mercè Bach Puigrefagut. | 41.8246100,2.2335600 | 436351 | 4630587 | 1948 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40665 | Font del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major | XX | Font pública situada a l'inici del carrer Major. Es tracta d'una estructura d'obra vista adossada al mur d'una casa. La part central és feta de pedra i hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica de pedra quadrangular que sobresurt respecte els murs laterals. | 08017-31 | C. Major | La font més antiga del carrer Major estava situada entre l'edifici vell de l'Ajuntament, actualment desaparegut, i la casa de Can Solà. Aquesta font va construir-se a la dècada de 1970. | 41.8183300,2.2351400 | 436476 | 4629889 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40665-foto-08017-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40665-foto-08017-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a font de Sant Jordi. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40666 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu | XVIII | Can Bartomeu és una casa del segle XVIII construïda al principi del carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal té la llinda inscrita: 'JAUME PRAT 1789 FET' i una creu intercalada, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades. Un dels finestrals de la planta baixa s'ha ampliat i s'ha emmarcat amb pedra moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb motius florals esgrafiats als nivells superiors que van ser incorporats en la darrera restauració. A banda i banda del finestral del pis també hi ha esgrafiat: 'BARTOMEU 1789'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-32 | C. Major, 120 | 41.8188700,2.2351700 | 436479 | 4629949 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40667 | Can Cabo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabo | XVIII | Can Cabo és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La llinda té gravada la data '1785' i una creu intercalada. El tractament del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-33 | C. Major, 118 | 41.8187700,2.2351300 | 436476 | 4629938 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40668 | Espai natural de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> | 08017-34 | Sector de garbí del terme municipal | 41.7880100,2.1920700 | 432867 | 4626555 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40669 | Campanes de la Mare de Déu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-la-mare-de-deu-de-lajuda | XVIII | Algunes parts estan brutes de morter i excrements d'aus. | <p>Al campanar del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda s'hi conserven dues campanes antigues i una de moderna més grossa. Són de petites dimensions i estan fetes de bronze. La primera té gravada la imatge de Sant Josep i data de l'any '1742' a la part central, així com el nom '...ISIDRO MAS..:' a la part superior. La segona té inscrit en una cara 'JOAN CARRERA ME FECIT' i a l'altra 'JACINTHO PUJOLAR RECTOR / BERNAT PADROS / PAGES/ ANDREU PUJOL / PAGES OBRES / ANY 1788'. Totes dues presenten la pàtina verdosa caracterísitca. Els jous on estan fixades són originals.</p> | 08017-35 | L'Ajuda | <p>Segons un inventari fet a l'església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà l'any 1923, hi havia 5 campanes del segle XVIII. La primera era de l'any 1789 i pesava 800 kg; la segona del mateix any i 480 kg; la tercera de 1788 i 60 kg; la quarta de 1742 i 50 kg i la cinquena del mateix any i 40 kg. Només es conserven la tercera i la quarta; les altres probablement van ser foses durant la Guerra Civil per a fer munició. Passada la guerra, es va afegir la campana més grossa,</p> | 41.8212300,2.2229200 | 435464 | 4630220 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40669-foto-08017-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40669-foto-08017-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40670 | Cementiri de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lajuda | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament. | El cementiri de l'Ajuda es va construir al segle XIX, moment en què deixaren d'enterrar-se els fidels a l'espai de l'antiga sagrera. Davant de l'església encara s'observen diverses làpides al terra, datades entre els segles XVII i XVIII. El nou cementiri va fer-se en forma de cripta, sota la capella neoclàssica del sector de tramuntana de l'església, tot i que s'hi accedeix des de l'exterior. S'obre amb un portal d'arc pla de pedra amb una calavera gravada i l'any '1861'. A l'interior, s'hi disposen en fileres els nínxols dels principals masos de la localitat, com són el mas Riera, Puigrefagut (el Pla) i Vall-llosera, entre d'altres. A l'exterior, l'entrada queda flanquejada per més fileres de nínxols, la majoria dels quals estan buits. L'espai queda tancat per un portal reixat. | 08017-36 | L'Ajuda | En l'acta de consagració de l'església de Sant Fruitós de l'any 1083 ja s'estableix un cementiri de trenta passes, espai sagrat que esdevindiria la sagrera. El cementiri es prolongava pel sector de ponent, fins pràcticament tocar el comunidor. En ser arranjat l'espai frontal del santuari, va suprimir-se aquesta part. Aquest cementir va estar en ús fins que l'any 1932 se'n va construir un de nou al camí que va dels Hostalets a l'Ajuda, en un terreny donat per la vídua Illa. | 41.8215000,2.2229300 | 435465 | 4630250 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40671 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre | XIV | Es troba en estat ruïnós. | Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc. | 08017-37 | L'Ajuda | 41.8211600,2.2229200 | 435464 | 4630212 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Bernadí. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40672 | L'Estevanell de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestevanell-de-la-sagrera | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | L'Estevanell de la Sagrera és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior. Va consolidar-se al segle XVIII i va ampliar-se més tard amb un cos a llevant. Durant la segona meitat del segle XX s'ha construït el pis superior amb maó vist el pis i s'ha fet nova la coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla, ja siguin d'arc pla, arrebossades o ceràmiques. El portal d'accés té la llinda inscrita amb l'any ' 1788' i una de les finestres del pis '1685'. Tant el parament com les obertures de les golfes i del cos de llevant són de factura moderna, de maó vist. Al costat del portal hi ha una escala exterior d'obra que permet accedir directament al pis. A la façana posterior en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita ' 1776' i una creu intercalada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, excepte el nivell superior de maó vist. | 08017-38 | L'Ajuda | Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Francisco Estevanell. A l'amirallament de 1862 hi consta com a propietària Maria Mas i Cornet de Manresa. El mas va canviar de mans diverses vegades, ja que el 1900 pertanyia a Ramon Orri i Lleonart i el 1914 a Concepció Vilardell i Campdelacreu. | 41.8213500,2.2234700 | 435510 | 4630233 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40673 | Mas Estevanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-estevanell | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | El mas Estevanell és una masia d'origen medieval que ha estat reformada enrte els segles XVIII i XX. En la darrera intervenció, s'hi va fer una gran reforma per habilitar-la com a restaurant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són emmarcades amb pedra, la majoria de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat, amb una planta trepadora que cobreix bona part de les façanes. Al costat de llevant hi ha un cos annex fet de tàpia. | 08017-39 | Ctra. De Barcelona a Puigcerdà, km. 49 | El mas Estevanell formava part de la quadra de l'Aguilar, parròquia de Tona, on consta en els fogatges de 1360 i 1553. Des del segle XVIII, va passar a ser una masoveria del mas Pla, junt amb diversos masos de la contrada. | 41.8393700,2.2321300 | 436247 | 4632227 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40674 | Mas Fontderola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontderola | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | El mas Fontderola és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XVIII s'hi va fer una reforma notable, amb la consolidació de la façana tot aprofitant elements de la masia gòtica, la construcció de nous volums i l'obertura d'una galeria a la façana de llevant. En aquest moment també va tancar-se la casa frontalment amb la construcció d'un baluard. És un edifici constituït per diversos volums superposats, que configuren una estructura longitudinal. El volum central té accés per un portal d'arc de mig punt adovellat amb el relleu d'un escut a la clau, sense inscripció. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1722' i una creu intercalada, al costat de la qual hi ha un rellotge de sol esgrafiat de forma circular. Al volum que s'hi adossa per ponent hi ha diverses obertures d'arc pla distribuïdes de forma aleatòria, entre les que en destaca una amb incisió conopial motllurada. A l'extrem de llevant s'hi adossen dos volums, el primer de planta baixa i pis amb la coberta que fa el desaiguat a llevant i el segon de planta baixa, pis i golfes i la coberta que fa el desaiguat per tramuntana. Al primer en destaca una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra. Al segon hi trobem una finestra d'arc conopial motllurat. A la façana de tramuntana destaquen dues obertures, una amb un relleu coronat amb l'any '1783' inscrit i l'altra amb incisió conopial a la llinda amb un rombe al centre. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams està deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, que queden tancats per un baluard que s'obre amb una portalada amb llinda de pedra sobre impostes, amb l'any '1710' inscrit i una creu intercalada. En els cossos annexes en destaca una finestra reaprofitada de tradició romànica; el brancal d'un finestral gòtic i una cisterna. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa habilitada com a vivenda, on a la part posterior hi ha una finestra amb un brancal reaprofitat, amb un escut en relleu amb la inscripció 'IHS PAU FONT 1582'. | 08017-40 | Camí del mas Fontderola | El mas Font sobirà consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. Segons el cadastre de 1756 el propietari era Valentí Fonderola. A l'amirallament de 1851 consta Catalina Fontarola, tot i que poc després, al de 1862 trobem a Dolors i Josep Garet i Fonderola com a propietaris. | 41.8134600,2.2051700 | 433982 | 4629371 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40675 | Mas Viladecols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladecols | PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XX | El mas Viladecols era una masia d'origen medieval que va enderrocar-se fa pocs anys per construir-se de nou. De l'edifici antic només en queda una llinda, que va col·locar-se sobre el nou portal, on hi consta inscrit: '1800' i una creu intercalada. És un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb un porxo. Les obertures són totes d'arc pla de pedra carejada, en una de les quals s'ha inscrit la data de les obres: 'JOAN I MA. DOLORS 1999'. El tractament dels murs és la pedra vista. | 08017-41 | Camí de Viladecols | L'alou de Viladecols està documentat des del segle XI, quan va ser venut a un tal Domènec. El mas està documentat des del 1240, quan es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. Al segle XIV el mas Valdecols era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos, i tenia el mas Carbonell de la parròquia de Santa Coloma com una masoveria. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. | 41.8101100,2.2033200 | 433825 | 4629000 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al llibre de Pladevall hi surt una fotografia del seu aspecte anterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40676 | El Barbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barbat | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XI-XIX | El mas Barbat és una masia d'origen medieval construïda sobre la roca natural, que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. A l'interior s'observen vestigis de la construcció primitiva, en els murs de base atalusada i d'una amplada considerable. Sobre aquesta edificació se'n va bastir una al segle XVI, sobre la qual es va alçar un pis al segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La finestra de l'eix central té la llinda amb una inscripció complexa, on es llegeix 'any 1515'. A la façana de ponent en destaca un gran pòrtic d'arc de mig punt de pedra tapiat i una cisterna. La façana de llevant presenta un finestral amb incisió conopial i diverses obertures amb llinda de fusta. La masia està construïda sobre la roca tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que a la façana posterior s'hi accedeix directament pel pis. Aquesta façana està reforçada amb dos contraforts. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de llevant hi ha diversos cossos annexes, un dels quals té una llinda datada de '1711'. | 08017-42 | Camí del Barbat | L'origen del mas Barbat el trobem en una casa forta anomenada Montbarbat, documentada des del segle XI. El 1163 el mas fou cedit pel bisbe de Vic a Ramon de Dosrius. Al segle XIV ja la trobem sota domini dels Centelles. A partir del segle XV deixarà de considerar-se una casa forta i freqüentment passarà a denominar-se, junt amb els seus hereus, Barbat. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Monberbat' i en el de 1553 Joan Berbat. Segons l'amirallament de 1862, pertanyia a Josep Canas i Vinyes de Centelles | 41.8374800,2.2090400 | 434328 | 4632034 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40677 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XVI | Part de la coberta s'ha esfondrat i presenta deficiències estructurals importants. | El Mas és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. En un extrem del frontis, que s'orienta a tramuntana, hi ha el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb la clau invertida inscrita: 'IHS IOA (N) MAS 1564'. Al pis s'obre amb dos finestrals d'arc pla de pedra carejada, al costat dels quals n'hi ha dos més d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior trobem diverses obertures disposades de forma aleatòria, d'arc pla de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A la façana de llevant i migdia s'hi adossen cossos annexes. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestida amb morter, i de tàpia en alguns trams. | 08017-43 | Camí del Mas | En el fogatge de 1360 hi consta el 'mas d'en Bernat des Mas'. En aquest moment, una part de les terres del mas pertanyien al monestir de Sant Llorenç del Munt. Al fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas' i en el de 1553 Antoni Mas. Segons el cadastre de 1756 pertanyia a Manel Mas, mentre que a mitjans del segle XIX el mas ja estava vinculat al mas Verdaguer de la Sagrera, del mateix propietari Josep Mas i Verdaguer. | 41.8194700,2.2165100 | 434930 | 4630029 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40678 | L'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomet | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2003). 'Un altre document per a la Catalunya Carolíngia.:Omet, 923'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XI-XIX | L'edifici principal pateix deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat. | L'Omet és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI- XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Els vestigis més antics de la construcció els situem a la planta baixa, on s'observa una arcada de mig punt de pedra tapiada i l'aparell dels murs d''opus spicatum', d'una amplada considerable, així com les mènsules de pedra que sostenien el sostre. Aquesta estructura va ser ampliada durant el segle XVI, amb un volum que probablement estava constituït per diversos habitatges. La consolidació definitiva no es produí fins al segle XVIII, quan va unificar-se com una masia clàssica de tres crugies. La casa fou dividida de nou en tres habitatges independents al segle XIX, el tercer dels quals sobre una dependència annexa que es coneix com Can Llebra. És un edifici de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Presenta una divisió vertical que a nivell compositiu no es manifesta exteriorment. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest es troba parcialment tapiat i modificat a l'intradós per obrir-hi una finestra. Sobre el portal hi ha una llinda gravada 'ALABAT SIA DEU / BALTHESAR PUJOL Y OMET', i les finestres de sobre 'AVE MARIA / SIN PECADO/ CONCEBIDA/ ANY 1723' I 'JESUS Y MARIA / IO VOS DONO AL COR/ Y LANIMA MIA AY 1723'. Al costat hi ha un rellotge de sol construït aprofitant l'arc de mig punt de pedra que es correspon amb l'aigüera de la sala. Al segle XIX va obrir-se un portal en un extrem de la façana, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La façana de ponent presenta un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, que al segle XIX va esdevenir l'accés principal d'aquesta part de la casa. Als pisos superiors hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, així com una finestra d'arc conopial amb l'intradós motllurat. La part de les golfes presenta una part amb parament de tàpia i obertures de maó. La façana de llevant també s'obre amb una finestra d'arc conopial de pedra amb l'intradós motllurat i una roseta tallada, així com un portal de pedra carejada amb sortida a un terrat d'incorporació recent que té la llinda inscrita: 'JAUME PUJOL / Y HOMET 2 MAIG 1761' i la imatge d'un om intercalat. A la façana posterior, en destaca una altra finestra d'arc conopial de pedra i una espitllera amb la llinda inscrita '1774'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i carreus escairats a les cantonades. En la divisió vertical que es va fer durant el segle XIX, van tapiar-se els accessos a les estances de la crugia dreta de la casa. Així, la cuina, l'escala principal i l'habitació principal amb alcova han quedat separades de la resta de la masia. | 08017-44 | Camí de l'Omet | L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923, quan s'esmenta en motiu de la venda que fan Cixila i Froilo a Eldemar de dues cases, dins el terme del castell de Tona. Segons aquest document, el lloc de l'Omet seria un veïnat format per diverses cases. L'alou de l'Omet s'esmenta novament l'any 997, en motiu de la seva permuta per un altre alou situat al comtat de Girona. El mas Omet s'esmenta ja l'any 1094, quan Miró Adalbert i la seva família van donar-ne la meitat a Sant Pere de Vic. Dos anys més tard, l'altra meitat del mas Omet seria donat per Dalmidana a la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. Segons aquests documents, al segle XI el mas ja estava dividit en almenys dues propietats. En un debitori del setembre de 1415 hi consta Bernat d'Omet de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà (document original de la Biblioteca de Catalunya. Perg. 305, Reg. 20782). Consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553, on trobem Bernat Homet i 'la Noya qui sta al Mas den Homet'. A principi del segle XVII, Pau Pujol, àlies Homet, va casar els seu fill Pere amb Petronilla del mas Pla de Balenyà, i a la seva filla Paula amb Jaume Vinyes del mas Vinyes. L'any 1680 els tutors de Baltasar Homet van fer una reclamació contra Francesc i Anna Maria Vila perquè es restituissin l'herència i els béns que havien estat de Mariano Pujol i Homet. Durant el segle XVIII, estan documentades diverses disputes que tingué el seu propietari, Jaume Pujol i Homet. A principi del segle XIX s'hi va allotjar Josep Ordeix, un teixidor de llana i pagès expatriat de Barcelona. | 41.8313100,2.2236200 | 435532 | 4631338 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40679 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-0 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XX | La Riera és una masia del segle XVII que va créixer a redós d'una construcció defensiva medieval, que va consolidar-se al segle XIX. A principi del segle XX es va fer una ampliació amb un nou volum d'estil modernista a la part posterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies, de les quals la de mestral es correspon amb una torre de defensa. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos simètrics d'obertures d'arc pla, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre la clau hi ha una pedra amb un escut heràldic en relleu. Les obertures de la torre són d'arc pla de pedra carejada. A la façana de tramuntana les finestres són d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita: 'SEGIMON FONT TORDERA Y RIERA, amb una orla en relleu intercalada amb l'any '1762' i un Sagrat Cor gravats. A la façana lateral de migdia les finestres estan emmarcades imitant pedra El tractament dels murs és de pedra vista a la façana, on es ressalten les obertures amb un marc arrebossat amb motllures, i arrebossat a les façanes laterals. La part de llevant es diferencia estilísticament de la resta de la construcció amb un volum modernista i una capella adossats, que interiorment estan integrats amb la masia. Consta de tres nivells d'alçat i està definit per dues galeries horitzontals amb grans finestrals; al pis són geminats amb òculs ceràmics i motllura de mig punt superior i a les golfes són trigeminats amb arcs de mig punt de maó i motllura superior de maó. Els pòrtics del pis incorporen una marquesina superior sostinguda amb cabirons. A l'extrem de xaloc s'hi adossa la capella. A l'interior, s'hi conserva dos portals inscrits, un amb l'anagrama IHS i la data '1633' i l'altre amb el mateix anagrama i 'FRANCHESC VILA I RIERA 1636'. Davant de la façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran era encaironada, a l'entorn de la qual hi ha diverses edificacions annexes, tals com el colomar, la pallissa i les corts. Davant de la part de llevant hi ha un gran pati que queda tancat per un baluard i una portalada. | 08017-45 | Camí de la Riera | L'any 1365 el monestir de Sant Llorens del Munt va ampliar els dominis que tenia a Balenyà, amb la compra del casal de Balenyà i de quatre masos amb els seus drets i servituds, entre els quals hi havia el mas Riera Inferior, que estava arrendat pel mas Illa. En el fogatge de l'any 1553 hi consta Violant Riera. Al segle XVIII la família Riera entroncà amb els Fontordera de Tona. Així, a mitjans d'aquest segle, la casa pertanyia a Segimon Fontordera i Riera. A l'amirallament de 1851 consta com a propietari, junt amb el mas de l'Hort, Jaume Fontordera i Riera. Segons una font oral, durant la Guerra Civil la casa va ser ocupada per un comitè, que no va malmetre la capella perquè el seu cap hi va habilitar el seu despatx. Per herència familiar, el mas va passar a mans del Sr. Sunyer i Arús, que la va vendre fa uns anys. | 41.8221800,2.2291700 | 435984 | 4630321 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40680 | Rovanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovanya | ORDEIG, R. (2000). Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI. Fascicle primer. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XIV-XIX | Rovanyà és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. De la casa primitiva en resta un pany de paret amb una obertura, actualment situats a l'interior. Durant el segle XIX va ampliar-se la casa del segle XVI amb la construcció d'un cos al sector de mestral i de gregal, que ocupen la part lateral i posterior de la casa. És un edifici de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-se posteriorment. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb un escut on hi consta l'anagrama IHS, la data '1580' i una creu, tot i que la inscripció central no pot llegir-se perquè es troba erosionada. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, de les mateixes característiques que el que hi ha a l'extrem de la façana de xaloc. La resta d'obertures de la masia són amb llinda de fusta o d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb un dels angles de carreus escairats vistos. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns de factura moderna, entre els que n'hi ha un fet parcialment de tàpia. | 08017-46 | Camí de Rovanyà | La referència més antiga a l'indret de Rovanyà es remunta a l'any 1025, quan consta l'apèndix de 'Roangano' en motiu de la venda d'una peça de terra. Al segle XIV era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, ja que als fogatges de 1497 i 1553 no hi consta. Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Josep Sors, terratinent de Centelles. A mitjans del segle XIX els límits parroquials van modificar-se, on trobem que el mas Rovanyà formava part de la parròquia de Santa Coloma de Centelles. | 41.8096600,2.2262300 | 435727 | 4628933 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40681 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-0 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XXI | Es troba en procés de restauració. | Cal Teixidor és una masia d'origen medieval que va reconstruir-se entre els segles XVIII i XIX. Actualment es troba en procés de restauració, consistent en la substitució dels murs de tàpia per pedra, una nova coberta i la habilitació interior com a habitatge modern. De l'edifici primitiu no en queden vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té la data '1707' gravada (un dels eixos ha estat afegit recentment). La façana lateral i posterior han estat reconstruïdes i s'hi han fet noves obertures. El tractament dels murs és la pedra vista, revestida amb morter a la façana lateral. Un mur perimetral envolta la casa per la part posterior. | 08017-47 | L'Ajuda | Al segle XIV ja trobem esmentat un tal Bernat Teixidor de la sagrera de Sant Fruitós Va ser saquejada i cremada tant en la Guerra de Successió com en la Guerra del Francès. Durant uns anys va funcionar com a hostal. A Cal Teixidor s'hi va reunir l'ajuntament del terme des de principi del segle XIX fins a l'any 1888, en què va traslladar-se definitivament als Hostalets de Balenyà. | 41.8212500,2.2215300 | 435349 | 4630223 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40682 | Col·lecció del Museu Balenyano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-balenyano | XVI-XX | La falta de manteniment fa que algunes peces es trobin deteriorades. | La col·lecció del Museu Balenyano està situada a les antigues dependències de l'equipament. Consta de diversos objectes etnològics que van ser cedits pels veïns de la localitat. Entre les peces destacades, trobem el portal del segle XVI de Can Sayós, eines, vaixella, objectes de la llar, etc. També hi ha algunes postals i fotografies cedides pel fotògraf del poble. | 08017-48 | C. Alfons Amic, 4 | El Museu Balenyano va fundar-se l'any 1986 per iniciativa de diversos veïns de la localitat que volien tenir un equipament cultural propi. Per a gestionar-lo, va fundar-se el Patronat Municipal Balenyano, que comptava amb uns estatuts propis i amb l'assessorament de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Els veïns van cedir diversos objectes antics, que van inventariar-se seguint els criteris de catalogació museogràfica actuals. Cada any es destinava una partida del pressupost a l'adquisició d'alguna peça. Després d'uns anys d'activitat, el museu va tancar portes l'any 1993, tot i que la col·lecció es conserva al mateix indret, amb algunes peces col·locades en vitrines. | 41.8133000,2.2344400 | 436413 | 4629331 | 08017 | Balenyà | Restringit | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40683 | La Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista | XX | La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales, | 08017-49 | C. Pista, 2 | L'any 1994 va ser finalista del Premi FAD d'Arquitectura | 41.8126100,2.2346500 | 436430 | 4629254 | 1993 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Enric Miralles i Carme Pinós | En alguns llocs consta que es va construir com a Centre Cívic. | 107|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||
| 40684 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX-XXI | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc. | 08017-50 | Hostalets de Balenyà | 41.8125900,2.2346900 | 436433 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||||
| 40685 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-0 | XX-XXI | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any per Sant Fruitós, patró de la localitat, els dies més propers al 21 de gener. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a Sant Fruitós. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són concerts, la projecció d'una pel·lícula, conferències, teatre, espectactes infantils, etc. | 08017-51 | Hostalets de Balenyà | 41.8125900,2.2346900 | 436433 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||||
| 40686 | Aplec de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-balenya | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX-XXI | L'aplec de Balenyà es celebrava cada any els dies 10 i 11 de setembre, i que darrerament s'ha avançat al cap de setmana anterior a la Diada per evitar-ne la coincidència . S'hi organitzen diverses activitats, com són la caminada popular, missa de l'aplec, ballada de sardanes, botifarrada, tómbola, cinema a la fresca, concerts, jocs i espectacles infantils, etc. | 08017-52 | L'Ajuda | L'aplec de Balenyà va incorporar fa uns anys una activitat que va gaudir d'un gran èxit de públic: la Nit de Bruixes. En aquesta, s'organitzaven recorreguts nocturns pel bosc on s'espantava als participants. L'any 1998 hi van assistir més de 2000 persones. Tanmateix, això va dificultar les tasques organitzatives i econòmiques i va deixar de celebrar-se, tot i que puntualment s'ha tornat a celebrar. L'any 2013 s'ha celebrat la 28ena edició de l'aplec. | 41.8213800,2.2215200 | 435348 | 4630237 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40687 | Comunidor de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-lajuda | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l'antic fossat. És una petita construcció de planta quadrangular coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1718'. Al seu costat hi ha encastada una clau de volta del segle XVII amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, que va ser col·locada en el mur en reformar-se la seva capella. Les façanes laterals i posterior s'obrien amb finestres d'arc pla ceràmic, que van substituir-se per petits òculs ceràmics. Està coronat per una creu de forja amb l'anagrama de Crist al centre i les terminacions flordelisades. El parament dels murs és de pedra vista, de majors dimensions a les cantonades. El ràfec està acabat amb filades de rajols i teules ceràmiques. L'interior està cobert amb volta d'aresta i presenta una petita pica de pedra en un dels extrems. Al mur posterior hi ha fixada la imatge de la Mare de Déu projectada sobre un vidre. | 08017-53 | L'Ajuda | 41.8213900,2.2225700 | 435435 | 4630238 | 1718 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40688 | Carrer Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serrat | Programa de Festa Major, 1994. | XIX | El carrer Serrat està situat al nucli dels Hostalets de Balenyà i s'estén des de l'església de Sant Fruitós fins al carrer del Nord. Antigament, les cases estaven situades al costat de ponent del carrer. Són edificis entre mitgeres, de dues a tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els portals d'accés són de tipologies diverses: d'arc pla de pedra carejada o arrebossats, d'arc carpanell de pedra o de mig punt arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, algunes amb ampits de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, la majoria de color blanc. Els ràfecs estan acabats amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-54 | C. Serrat. Hostalets de Balenyà | A l'amirallament de 1843 hi consten un total de cinc cases, totes elles amb hort. A la dècada de 1940 hi havia 8 cases, anomenades Can Bartomeu de la Casilla, Can Martirià, Can Sisquet, Can Gasala, Can Quel Gallina, Can Quim Carol, El 'Centro' parroquial i Can Rubaix. | 41.8168900,2.2362600 | 436568 | 4629728 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40688-foto-08017-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40688-foto-08017-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40688-foto-08017-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40689 | Can Xona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xona | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Xona és una masia del segle XIX que es troba en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa, pis i golfes i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que la resta de façanes es conserven gairebé en la seva alçada original. S'hi conserven de forma simbòlica algunes bigues que sostenien la coberta i algunes teules al ràfec. L'interior és ple de vegetació. El parament dels murs és de tàpia. Al costat de ponent s'hi adossa un cos quadrangular annex, fet de pedra lligada amb argamassa. | 08017-55 | Camí de Banyeres | El mas Xona consta al cadastre de 1848, quan era propietat de Jaume Bou de Seva. | 41.8102500,2.2071500 | 434143 | 4629013 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40690 | El Grau del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-del-raco | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII-XX | El Grau del Racó és una masia d'època moderna que ha estat reconstruïda a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és de pedra vista. | 08017-56 | Camí del Roc Gros | Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet. | 41.8213100,2.2054500 | 434013 | 4630242 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40690-foto-08017-56-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40691 | Aplec dels Ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-ous | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XVII-XXI | <p>L'aplec dels Ous es celebra cada any el diumenge de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Al matí es fa l'ofici solemne, a la sortida de la qual es rifen coques i xampany. La festa segueix el dilluns, a la plaça de l'església dels Hostalets de Balenyà. A la tarda es fa l'Aplec dels Ous, on es paren dues taules (tradicionalment una pertanyia al poble i l'altra als pagesos del Santuari de l'Ajuda), des d'on es reparteixen els números. Tot seguit es sortegen els ous, llonganisses, pernils, coca i xampany; que han recaptat els administradors assignats. La festa s'acompanya amb la cobla i una ballada de sardanes. Els diners recaptats es destinen als actes d'organització i la resta són donats a la parròquia de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà.</p> | 08017-57 | Balenyà | <p>L'origen de l'aplec dels Ous es remunta al segle XVII, quan va fundar-se la Confraria del Roser a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. Per tal de sufragar les despeses de l'Altar de la Mare de Déu del Roser, es va organitzar una rifa dels ous que el rector havia recollit per les cases del poble durant el Salpàs. El sorteig es feia davant l'antiga església de Sant Fruitós, on s'hi instal·lava la virola, un aparell amb una sageta, on els assistents tiraven xapes o plaques per provar fortuna. A banda dels ous, també es rifaven les llonganisses que les cases benestants del poble havien donat. Passada la Guerra Civil, els pagesos del Santuari de l'Ajuda van passar a fer l'aplec al poble dels Hostalets de Balenyà, al carrer Major. Malgrat que el rector va promoure que es celebrés davant la nova església parroquial, els pagesos de l'Ajuda van seguir-lo fent al carrer Major. Aleshores, el diumenge es celebrava l'ofici a la Mare de Déu de l'Ajuda al matí i a la tarda es resava el rosari. El dilluns a la tarda, es feia l'aplec al poble dels Hostalets. En aquest moment, va deixar de fer-se el sorteig amb la virola, que va substituir-se per un sac amb boles numerades i les tires de números pels assistents. A banda dels ous i les llonganisses, van incorporar-se coques a la rifa.</p> | 41.8160300,2.2359700 | 436543 | 4629633 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40691-alella.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40692 | Can Tarabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarabau | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XIV-XVII | Està afectada d'aluminosi i la coberta es troba en mal estat. | El mas Tarabau és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest té un relleu amb l'anagrama de Crist a la clau. Els finestrals superiors són d'arc pla de pedra carejada, dels quals el central incorpora l'any '1689' a la llinda i algunes d'elles tenen un guardapols motllurat. La façana de migdia té adossat un cos porxat a la part superior. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, on s'observen restes del revestiment de morter de calç. A la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes d'un nivell d'alçat, així com un volum sostingut per encavallades de fusta; tots ells en estat ruïnós. | 08017-58 | Camí de Can Tarabau | El mas Tarabau formava part de la quadra de l'Aguilar, dins la qual consta als fogatges dels anys 1360, 1497 i 1553. Part de les seves terres estaven en mans del monestir de Sant Llorenç el Munt l'any 1337. En l'amirallament de 1862 hi consta que pertanyia a Mariano Riera i Alaball de Vic. | 41.8410000,2.2312300 | 436174 | 4632409 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40692-foto-08017-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40692-foto-08017-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40692-foto-08017-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40693 | Can Grau de Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-de-vall-llosera | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | La coberta es troba en mal estat i presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitat. | Can Grau és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres de la façana i del lateral són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la façana posterior hi ha dues finestres ceràmiques, així com una de pedra carejada tapiada. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol cos i de construcció posterior, de les mateixes característiques però d'inferior alçada. En aquest les obertures són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana posterior i de llevant hi havia adossats cossos annexes que han estat enderrocats. El tractament exterior dels murs és arrebossat, que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08017-59 | C. del Sol, 44 | Fins a l'any 1936, la part llevantina del carrer del Sol, on està situada Can Grau, pertanyia al terme de Seva. | 41.8176300,2.2374400 | 436666 | 4629809 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40693-foto-08017-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40693-foto-08017-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40693-foto-08017-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40694 | Font de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mirambell | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVII | Està parcialment coberta de vegetació. | La font de Mirambell està situada a llevant de la masia. Està construïda en un marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. A la part central s'obre amb un gran arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dins del qual hi ha una cisterna que s'omple d'aigua de la font, que està tancada amb una porta metàl·lica. A sota hi ha un sobreeixidor on cau l'aigua sobrant fins a una pica de pedra. Seguint el denivell del terreny, hi ha una canalització que condueix l'aigua de la font i del torrent a la bassa. | 08017-60 | A llevant del mas Mirambell | 41.8035700,2.1866500 | 432433 | 4628287 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40694-foto-08017-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40694-foto-08017-60-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40695 | Font de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pujalt | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVII | L'heura que creix sobre la volta en pot malmetre l'estructura. | La font de Pujalt està situada en una raconada on neix un petit torrent. Està construïda en el marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura en arc de mig punt, dins la qual hi ha un petit espai sostingut amb volta de canó de pedra i bancs a la part inferior. En un costat trobem una obertura d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada, dins la qual hi ha una cisterna rectangular que s'omple d'aigua de la font. Sota la porta de fusta que la tanca hi ha un petit conducte que fa de sobreeixidor. Des d'un dels costats de l'estructura surt un mur perpendicular de pedra que fa de banc. Seguint el curs del torrent, trobem una gran bassa excavada en el terreny natural. | 08017-61 | Torrent de Pujalt | 41.7976500,2.1884300 | 432575 | 4627628 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40695-foto-08017-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40695-foto-08017-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40696 | Font del Juc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-juc | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVII | La font del Juc està situada a peu del torrent dels Boixos, davant de la masia del Garet de Baix. Està construïda en el marge del torrent, amb una estructura de pedra lligada amb argamassa. A la part central té una obertura d'arc pla de pedra carejada, inscrita amb l'any '1691'. A l'interior hi ha una cisterna rectangular, coberta amb volta apuntada de pedra. S'omple amb l'aigua d'un conducte que hi ha en un dels extrems. Està tancada amb una porta de fusta. | 08017-62 | Torrent dels Boixos | 41.8193500,2.2186000 | 435103 | 4630014 | 1691 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40696-foto-08017-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40696-foto-08017-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40697 | Mines del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-grau | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XX | Les mines del Grau estan situades a la baga que hi ha sobre la masia del Grau, prop del camí que va al Roc Gros. Estan obertes al terreny natural, sense estructures construïdes. La mina de Baix té la boca de majors dimensions, tot i que no s'hi pot accedir perquè l'entrada es troba inundada d'aigua. La mina de Dalt té l'entrada parcialment tapada de sediments i hi ha un pou al seu interior. | 08017-63 | Baga del Grau | Segons explica Josep Milà i Puigdomènech a la seva pàgina web, les mines van obrir-se a mitjans del segle XX per l'empresa Falgueres per abastir d'aigua potable al poble de Centelles. Seguint les prediccions d'un saudí, van obrir-se per mitjà de barrinades, però no es va trobar aigua. | 41.8208200,2.2031400 | 433821 | 4630189 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40697-foto-08017-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40697-foto-08017-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades UTM són de la Mina de Dalt. Les de la mina de Baix són 433894, 4630211. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40698 | Molí de Dalt de Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-vall-llosera | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII--XIX | Es troba en estat ruïnós. | El molí de Dalt de Vall-llosera és un molí del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. Està constituït per tres volums superposats, disposats de forma esgraonada pel desnivell del terreny. El volum central consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat arrebossat, des d'on s'accedeix en una estança on s'hi conserva l'arbre del molí. Al costat de tramunana s'hi adossa el segon volum, superior en alçada amb la coberta a un vessant. Les obertures d'aquest són totes ceràmiques, amb el portal tapiat. Finalment, el tercer volum, de construcció posterior, s'adossa al costat de migdia i presentava dos nivells d'alçat. A la part posterior d'aquest s'hi adossava una nau de grans dimensions. El primer i tercer volums són fets de tàpia i el segon de maçoneria, tots ells parcialment enderrocats. La bassa està situada al costat de ponent i, malgrat la vegetació que la cobreix, s'observa el cup semicircular amb carreus escairats. Davant del molí hi ha diversos cossos annexes en ruïnes, construïts aprofitant la roca natural. | 08017-64 | Torrent de Vall-llosera | Al sector de Vall-llosera hi trobem documentats dos molins i les seves rescloses des de l'any 953, en motiu de la donació d'un alou situat a Vall-ossera. Vers el segle XVIII, es va construir un nou molí en aquest sector, el molí de Dalt, que al segle XIX va funcionar com a farinera. | 41.8115300,2.2374700 | 436663 | 4629132 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40698-foto-08017-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40698-foto-08017-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40698-foto-08017-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40699 | Llegenda de la Creu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-lajuda | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XX | Explica la llegenda que unes nenes que jugaven a l'entorn de la creu de l'Ajuda van tirar-la al terra. Per aquesta malifeta, la imatge de Crist que hi ha en una de les cares va quedar malmesa. Davant d'això, Déu les va castigar amb el mateix mal | 08017-65 | Balenyà | 41.8213600,2.2216500 | 435359 | 4630235 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||||
| 40700 | Tina d'aglans de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-daglans-de-la-tria | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII | La paret posterior està parcialment enderrocada i està coberta de vegetació. | La tina d'aglans de la Tria està situada a peu del torrent que hi ha al nord de la masia. És una construcció de planta rectangular feta de pedra lligada amb argamassa. Està coberta amb volta de canó de pedra i presenta una obertura en un costat d'arc pla de pedra tosca. En una de les pedres escairades de la cantonada hi consta inscrit l'any '1716'. A l'interior hi ha dues basses rectangulars, separades per un mur i cobertes d'aigua. Part de la paret posterior es troba enderrocada. | 08017-66 | Torrent de la Tria | Segons explica el propietari, té dues basses perquè una s'omplia de glans de roure i l'altra d'alzina. S'omplen de l'aigua que neix allà mateix. | 41.8270200,2.2197900 | 435210 | 4630865 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40700-foto-08017-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40700-foto-08017-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40701 | Font i safareig del Vernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-vernich | XIX | La font del Vernich està situada en el marge del camp que hi ha a llevant de la masia. És una estructura feta de pedra lligada amb argamassa, dins la qual hi ha una cisterna que s'omple de l'aigua de la font. Està tancada amb una xapa metàl·lica, el voltant de la qual s'ha reconstruït amb maó. L'aigua que sobreixeix de la font queda embassada al davant. Una canalització moderna condueix l'aigua fins a la casa. Davant d'aquesta hi ha el safareig, constituït per dues basses rectangulars, una de majors dimensions que l'altra. En un extrem de la més gran hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, que s'esbandia a la petita. | 08017-67 | El Vernich | 41.8181400,2.2339000 | 436373 | 4629868 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40701-foto-08017-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40701-foto-08017-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40703 | Font i safareig de Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-vall-llosera | XIX | Malgrat l'estat de conservació general és bo, algunes pedres de la part posterior de la font s'han desprès. | La font i el safareig de Vall-llosera estan situats en un costat del torrent de Vall-llosera, entre el nucli urbà i una zona d'horta. La font està construïda dins una estructura quadrangular de pedra lligada amb argamassa i fang, que presenta una entrada amb brancals ceràmics i està coberta amb lloses de pedra. A l'interior de la barraca hi trobem la font, amb un brollador metàl·lic i una pica rectangular rebaixada. L'aigua sobrant és canalitzada fins al safareig rectangular proper, que presenta les lloses inclinades característiques. Uns metres a ponent hi ha un pou on fa poc es va decobrir una segona font. | 08017-69 | C. Font de Vall-llosera | Antigament, la font i el safareig s'abastien de l'aigua de la mina del Xumet. L'espai va quedar abandonat després de quedar en desús, fins que l'any 2013 un grup de voluntaris impulsat per l'Ajuntament de Balenyà va recuperar la font i el seu entorn. | 41.8139700,2.2380900 | 436717 | 4629402 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40703-foto-08017-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40703-foto-08017-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40704 | Molí de Dalt del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-del-verdaguer | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XIX | La coberta presenta deficiències. | El molí de Dalt del Verdaguer és un molí fariner del segle XVIII que va ser reformat al segle XIX. Està constituït per dos volums superposats, dels quals el principal és de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i de tàpia als pisos superiors. A la part posterior hi ha la bassa coberta de vegetació, on s'observa el cup semicircular de pedra. Al costat de tramuntana s'hi adossa el segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a un vessant. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, així com una taula feta amb una mola antiga. | 08017-70 | Riu Congost | L'antecedent del molí del Verdaguer probablement es troba en els molins de la Nou, documentats des de l'època medieval. Al segle XV Pere Verdaguer va comprar a Joan Camp, àlies Garet dues peces de terre a la Nou, on hi havia dos molins enderrocats. | 41.8234700,2.2259000 | 435714 | 4630466 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40704-foto-08017-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40704-foto-08017-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40704-foto-08017-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40705 | Molí de Baix del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-del-verdaguer | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV-XVII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | El molí de Baix del Verdaguer és un molí d'origen medieval que va ampliar-se al segle XVII. Des de mitjans del segle XX es troba en estat ruïnós. Conserva part dels murs perimetrals, fets de pedra lligada amb argamassa. Estava constituït per dos cossos, un dels quals tenia una finestra amb la llinda treballada, segons un testimoni gràfic de principi del segle XX. A la base del mur de migdia s'observa una obertura d'arc de mig punt per on sortia l'aigua del carcabà. La bassa del molí està coberta de terra i és l'hort del molí de Dalt del Verdaguer. | 08017-71 | Riu Congost | L'antecedent del molí del Verdaguer probablement es troba en els molins de la Nou, documentats des de l'època medieval. Al segle XV Pere Verdaguer va comprar a Joan Camp, àlies Garet dues peces de terre a la Nou, on hi havia dos molins enderrocats. | 41.8233100,2.2262500 | 435743 | 4630448 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40705-foto-08017-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40705-foto-08017-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40705-foto-08017-71-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40706 | Resclosa del Molí de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-lilla | XIV | Només se'n conserven les restes, cobertes de vegetació. | Les restes de la resclosa del molí de l'Illa estan situades al riu Congost, poc després del seu encreuament amb la C-17. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de ponent del torrent. La resclosa era feta de grans blocs de pedra, tot i que només se'n conserven els extrems perquè fou destruïda durant la construcció de l'autovia. Ha estat refeta amb formigó per abastir d'aigua els horts del molí. El rec i la bassa del molí no es conserven. | 08017-72 | Riu Congost | Va ser aterrada en motiu de la construcció dels pilars de l'autovia C-17 l'any 1990 i després no fou reconstruïda. | 41.8171800,2.2315900 | 436180 | 4629764 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40706-foto-08017-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40706-foto-08017-72-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.