Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40757 | Ca la Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ventureta | XIX | La segona casa presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús i l'obra inacabada. | Ca la Ventureta és una casa del segle XIX que ha estat notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. En una de les intervencions, va dividir-se verticalment en dos habitatges independents i va construir-se un pis nou a sobre d'un d'ells. La primera casa té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta tres nivells d'alçat i té totes les obertures d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La segona casa conserva un portal amb llinda de fusta amb una creu inscrita a la llinda i brancals ceràmics. El pis ha estat reconstruït fa uns anys malgrat l'obra està inacabada i s'ha deixat amb maó vist. La resta de la construcció està arrebossada, tot i que en els trams on està deteriorat s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. | 08017-123 | C. del Sol, 23-25 | 41.8173100,2.2370900 | 436637 | 4629774 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40758 | Refugi de la Granja II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-granja-ii | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà, en el marge del camí de l'Ajuda a Tona. És una construcció subterrània que té forma de 'U', a la qual no s'hi pot accedir. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria. Està feta d'obra vista. | 08017-124 | Camí de l'Ajuda a Tona | 41.8319100,2.2262700 | 435753 | 4631403 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40758-foto-08017-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40758-foto-08017-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40759 | Creu del puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-castellar | XX | El cim del puig Castellar està presidit per una creu de notables dimensions. És feta de formigó i està fixada a la roca. En una de les cares hi ha escrit un recordatori al difunt per qui va construir-se. Al costat de la creu hi consta 'AÑO 1902 J.M' gravat a la roca, que indica que probablement aquesta creu en va substituir una altra. | 08017-125 | Puig Castellar | La van fer construir els pares de Josep Maria Costa Forcada després de la seva tràgica mort l'any 1968. | 41.8199900,2.1935100 | 433020 | 4630105 | 1968 | 08017 | Balenyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Des de la creu hi ha vistes panoràmiques sobre bona part del Moianès i la Plana de Vic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40760 | Escut heràldic de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-riera | XIX | <p>Escut d'armes situat sobre la clau del portal d'accés del mas Riera. Està esculpit en alt relleu sobre un plafó de pedra treballada. Al camper hi ha representat una alzina i un riu i està envoltat amb volutes i garlandes. A la part exterior hi consta inscrit: 'JAIME FONTORDERA Y RIERA. ANO DE 1814'.</p> | 08017-126 | Mas Riera | 41.8221800,2.2291100 | 435979 | 4630321 | 1814 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40760-foto-08017-126-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||
| 40761 | Els dimonis de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-de-la-sauva-negra | BOSCH, M. (1953). 'Aspectes documentals del folklore'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | Explica la llegenda que l'amo d'una casa de pagès de Balenyà era molt malcarat i portava mala vida. Es diu que es reunia sovint amb els seus amics a la Sauva Negra, on ningú sabia què hi feien. Quan s'apropava un temporal, no els atrapava perquè amb el seu cavall eren més veloços. Un bon dia, l'home es va morir i va ser portat el cementiri de Balenyà. L'endemà es trobaren la caixa a fora, signe manifest que la terra sagrada no el volia. Després de diversos intents fallits d'enterrar-lo, van decidir lligar-lo a una mula i que el portés on volgués. Aquesta va enfilar cap a la Sauva Negra i, en un racó feréstec van desfer-se les cordes i va caure de la mula. Aleshores es va veure una gran flamarada i, entre els xiscles dels dimonis que el rebien, va desaparéixer. | 08017-127 | Sauva Negra | 41.7870000,2.1882300 | 432547 | 4626446 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||||
| 40762 | Col·lecció de material arqueològic del Mas Tarabau al Museu de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-del-mas-tarabau-al-museu-de-tona | Al Museu de Tona s'hi conserva una col·lecció de material arqueològic procedent del jaciment del Mas Tarabau. En concret, es tracta de material prehistòric del conjunt funerari del sepulcre de fossa, com és una destral polida de serpentina. | 08017-128 | Museu i Centre d'Interpretació del Camp de les Lloses. C. Pau Casals, 2. 08551 Tona | El sepulcre de fossa del mas Tarabau va localitzar-se l'any 1958 en els terrenys de la bòbila d'en Baucells. | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 78 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40763 | Col·lecció de material arqueològic de Balenyà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-balenya-al-museu-episcopal-de-vic | -XXII/-XII | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de Balenyà, en concret dels sepulcres megalítics de la Caixa del Moro, de la Griutera i Can Mirambell, datats de l'etapa Calcolític / Bronze Inicial. Van ingressar al museu entre els anys 1928 i 1932. Hi trobem els següent material: - Fragments de ceràmica, peces de collar, closca de petxina i dents humanes. - Fragment de ceràmica, peces de collar, closca de petxina, dent, fragment d'os, fòssils, ascle de sílex. - Restes humanes: dents i ossos. - Ascle de sílex. - Botó d'os en doble perforació en V. - Desconegut d'os amb perforació fragmentada. - Petxina amb perforació.</p> | 08017-129 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 79|76 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40764 | Xemeneia de bòbila d'en Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-bobila-den-baucells | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XX | La part superior està malmesa i presenta esquerdes. | Xemeneia isolada situada en el solar on hi havia la bòbila d'en Baucells, al costat de l'autovia. És de planta hexagonal troncocònica, sobre una base també hexagonal acabada amb motllures. La part superior està rematada per un collarí hexagonal esgraonat. El parament és de totxo vist. | 08017-130 | Pla de Balenyà | La bòbila d'en Baucells va construir-se a la dècada de 1940 per encàrrec del Sr. Baucells de Tona. Inicialment, es dedicà a la fabricació tradicional de rajols i teules. Fa uns anys el conjunt fou enderrocat, quedant com a únic testimoni la xemeneia. | 41.8388000,2.2336300 | 436371 | 4632162 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40765 | Maqueta de la xemeneia de la bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maqueta-de-la-xemeneia-de-la-bobila | XX | La maqueta de la xemeneia de la bòbila està situada en una rotonda. Es tracta d'una reproducció a escala de l'antiga xemeneia, de planta quadrangular troncocònica. Consta de tres collarins i el fust està reforçat amb cèrcols metàl·lics. El parament és de totxo vist. | 08017-131 | Rotonda C. Pau VI | 41.8192700,2.2383900 | 436747 | 4629991 | 1998 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40765-foto-08017-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40765-foto-08017-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Ramon Autet | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40766 | El Serrat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-del-vent | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions. | XX | Explica la llegenda que al serrat del Vent s'hi reunien tres bruixes de la contrada: la de Vilageliu, la de Cruïlles i la de la Sala. En aquest punt dominant sobre la zona feien tot tipus de maleficis, entre els quals la provocació de temporals eren els més temuts pels nombrosos danys que causaven. Les bruixes es posaven al capdavant de la tempesta en forma d'ocell negre i la orientaven allà on volien fer maldats. Però en una ocasió no els va sortir bé la malifeta. Van preparar una gran tempesta destinada a Centelles, però els campaners de les esglésies veïnes estaven alertats i les van foragitar tot tocant les campanes enèrgicament. En trobar-se acorralades, finalment la tempesta va acabar caient sobre el serrat del Vent, motiu pel qual va perdre tota la vegetació i va quedar pelat i rodó per sempre més. | 08017-132 | Serrat del Vent | 41.8249700,2.2087700 | 434293 | 4630646 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el serrat de les Bruixes, que es trobava en terme municipal de Balenyà, però que actualment pertany a Seva. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40767 | Fons fotogràfic de Balenyà al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-balenya-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies de Balenyà de la primera meitat del segle XX. Hi trobem les següents imatges: - (2) Portalada de l'església de l'Ajuda - Molí (a partir de 1905) - Creu de terme - Grup d'amics en una fonda a Balenyà (1919) - Carretera i muntanya (1922) - Carretera, estació i muntanya (1922) - Cal Teixidor i creu de terme (1933) - (2) Camí amb el poble de Balenyà al fons (1919) - Carrer engalanat en motiu de la festa del Carquinyoli de Vic (1922) - Comunidor de l'Ajuda (1919) - Creu de terme de Balenyà amb l'església al fons (1919) - Creu de terme de Balenyà amb muntanyes al fons (1919) - Dibuix de Can Camet de Balenyà (1934) - Escala i porxo de la rectoria de l'Ajuda (1919) - (4) Església de l'Ajuda (1919) - Rectoria de l'Ajuda (1932) - Interior de l'església de Balenyà (1919) - Pila baptismal de l'església- banc del mas Riera de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Porta de 1577 en una casa de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Vista del Pla de Balenyà des del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan (entre 1914 i 1936) - Vista parcial d'Hostalets de Balenyà (entre 1921 i 1936)</p> | 08017-133 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||||
| 40768 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XVII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una imatge feta de plata fosa, repussada, cisellada, puntejada i calada. Medeix 60 x 17,5 x 16,5 cm. Va ingressar al Museu l'any 1973.</p> | 08017-134 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>La devoció a la Mare de Déu del Roser a Balenyà es remunta a finals del segle XVI, quan es va constituir la Confraria del Roser. Es va construir un altar i dues imatges de fusta; una presidia l'altar i l'altra sortia en processó el primer diumenge del mes i per les festes del 'Roser de maig' i el 'Roser de tot lo món'. La capella del Roser va obrir-se al lateral del temple uns anys més tard, vers 1626, i s'hi feu construir un retaule per la imatge antiga. Els francesos van assaltar l'església l'any 1654 i van provocar nombroses destrosses, entre les que comptem el retaule del Roser. Poc després s'encarregà un nou retaule als escultors Pau i Josep Sunyer de Manresa. Al segle XVIII es va fundar un benefici de la Mare de Déu del Roser.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40769 | Producció de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/produccio-de-gel | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | És un ofici desaparegut. | La producció de gel és una activitat que va desenvolupar-se al molí del Verdaguer de Balenyà des del segle XVIII. A partir d'aquest període, es va extendre aquesta activitat per tal de complementar l'economia dels masos en època hivernal, quan l'activitat agrícola és escassa. El procés d'obtenció del glaç s'inicia en el desviament de l'aigua del riu a través de la resclosa i el rec, que porten l'aigua fins a la bassa, de poca fondària. Quan l'aigua es glaça, es talla en blocs i es col·loca a l'interior del pou de glaç, una construcció subterrània que manté la temperatura idònia per conservar el gel fins al període estival. Aleshores era transportat amb carros fins a les ciutats, on hi havia una creixent demanda de gel tant per la conservació d'aliments com per posar a les begudes. | 08017-135 | Molí del Verdaguer | 41.8239200,2.2257500 | 435702 | 4630516 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40770 | Ateneu Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-familiar | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XX | Es troba en procés de restauració. | L'Ateneu Familiar és un edifici del primer terç del segle XX. És de planta rectangular, amb la part més longitudinal encarada al carrer. Les obertures estan emmarcades amb maó, de les quals en destaquen les d'arc escarser triforades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-136 | C. Pau Casals, 5 | L'antecedent de l'Ateneu Familiar el trobem en un petit cafè que hi havia al carrer Major, popularment conegut com 'la Mina'. A principi del segle XX aquest local tenia un petit escenari on s'hi respresentaven obres i durant la Festa Major hi venien a tocar orquestres. Aquest cafè va competir durant uns anys amb el de la Cooperativa Obrera 'la Confiança', que organitzava la festa de forma paral·lela. L'Ateneu Familiar va néixer uns anys més tard, per iniciativa del senyor Joan Quintana. El mestre d'obres Ricard Puig fou l'encarregat de la construcció de l'edifici, que va projectar-se amb una gran sala de ball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el cafè fou incautat i clausurat pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Passada la guerra fou obert de nou i ha seguit funcionant com a cafè i espai social fins als nostres dies. | 41.8163200,2.2344900 | 436420 | 4629666 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Ricard Puig | Les obres de restauració que s'hi estan realitzant contemplen modificacions a la part baixa de la façana, a la porta d'entrada i al vestíbul. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||
| 40771 | Can Barrabàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrabas | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XVIII | Can Barrabàs és una casa del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII. A mitjans dels segle XX s'hi va fer una divisió vertical de dos habitatges independents. És un edifici entre mitgeres de dues crugies (cadascuna es correspon amb un habitatge). Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta un portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'JOSEP VERDAGUER / AÑ 1781 F.T.R' i una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb la inscripció '1683 / JACINTIU VERDAGER'. El segon habitatge ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que es conserva la llinda del portal de pedra amb una creu gravada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-137 | C. Major, 86-88 | La casa va ser fundada al segle XVI per una branca de la família Verdaguer, originaris de Castellcir. Va ser una de les primeres cases del poble i els seus propietaris van ser primer hostalers i més endavant fusters. Malgrat el nom Verdaguer va extingir-se al segle XIX, els propietaris actuals en són descendents. | 41.8176000,2.2351800 | 436479 | 4629808 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40772 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre | XVIII | Falten algunes peces i presenta cert estat de deteriorament. | <p>El retaule de Sant Isidre està situat en una capella lateral del santuari de l'Ajuda. Es composa de dos nivells i tres eixos separats entre sí per columnes salomòniques. L'eix central sobresurt respecte els altres i està presidit per dues fornícules; la superior acull la imatge de Sant Antoni Abat, amb els atributs característics. Els eixos laterals contenien escenes tallades de la vida de Sant Isidre, tot i que només se'n conserva una. La part superior està coronada amb un fris i un senzill capcer amb baranes, i els laterals presenten volutes decoratives. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08017-138 | Santuari de l'Ajuda | 41.8212700,2.2227700 | 435452 | 4630224 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40772-foto-08017-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40772-foto-08017-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40772-foto-08017-138-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40773 | Bassa del molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-lomet | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XIV | La bassa està coberta de vegetació i ha quedat retallada per ampliar el camp del costat. La vegetació que creix a la zona del pou amenaça la seva integritat. | La bassa del molí de l'Omet està situada al nord del molí. És una construcció de planta irregular de la qual se'n conserven alguns trams del mur perimetral, fets de pedra lligada amb argamassa. A l'extrem nord hi ha les restes del rec que l'omplia d'aigua, mentre que al sud hi ha el pou. Aquest és de planta semicircular i de notables dimensions, fet de pedra disposada en filades. A la part interior s'observa l'inici de la canal, que conduia l'aigua a la zona del carcabà. L'aigua sobrant queia pel costat de l'estructura primitiva saltant fins al torrent. | 08017-139 | Molí de l'Omet | La bassa del molí s'omplia de l'aigua del torrent, que es desviava per mitjà d'una resclosa situada aigües amunt i es canalitzava fins aquí a través d'un rec. Des de la bassa, l'aigua queia pel pou fins al carcabà, on accionava les moles que permetien moldre els cereals per obtenir farina. | 41.8293400,2.2224700 | 435435 | 4631121 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40773-foto-08017-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40773-foto-08017-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||
| 40774 | Portal de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-coll | XVIII | La casa de Can Coll conserva el portal del segle XVIII. És d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda amb acabament triangular. La resta de l'edificació va reconstruir-se durant la segona meitat del segle XX. | 08017-140 | C. Nou, 7 | 41.8157800,2.2355800 | 436510 | 4629605 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40774-foto-08017-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40774-foto-08017-140-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40775 | Xiprer de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lajuda | XIX | Part de les branques estan mortes. | El xiprer de l'Ajuda està situat davant del campanar del santuari. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes. | 08017-141 | Santuari de l'Ajuda | 41.8212500,2.2229700 | 435468 | 4630222 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40775-foto-08017-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40776 | Casetes de Can Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-vall-llosera | XX | Pateixen deficiències estructurals, agreujades pel seu estat d'abandonament. | Les casetes de Can Vall-llosera van construir-se a principi del segle XX sota la influència de l'estètica modernista. Són dues cases entre mitgeres de petites dimensions, bastides seguint la mateixa tipologia. Tenen un sol nivell d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta tres obertures d'arc pla arrebossat, amb motius pintats a la llinda. La part superior de la façana està rematada per una cornisa dentada, des d'on arrenca un capcer de formes geomètriques, amb decoració pintada al centre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-142 | C. Sol, 4-6 | 41.8161900,2.2364700 | 436584 | 4629650 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40777 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola | XVIII-XX | Can Solà és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb dues obertures de factura moderna a la planta baixa. El portal d'accés està centrat i és d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AÑ 1767' i una creu intercalada. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes d'arc pla arrebossat i de petites dimensions. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-143 | C. Major, 51 | 41.8159000,2.2348700 | 436451 | 4629619 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40778 | Molí de vent de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-riera | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Molí de vent aiguader situat en un camp de conreu proper a la masia de la Riera. Consta d'una torre d'obre vista de forma troncocònica rematada per una estructura metàl·lica. A la part superior hi ha una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent. Presenta una porta d'arc rebaixat a la base i una cornisa dentada a la part superior. | 08017-144 | Masia la Riera | Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí va construir-se a la dècada de 1950 per omplir la bassa del mas quan la mina d'aigua no rajava. | 41.8215300,2.2303500 | 436081 | 4630247 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40778-foto-08017-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40778-foto-08017-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40779 | Goigs de Nostra Senyora de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-lajuda | <p>MAS, A. (2004). Balenya, més de mil anys d'història. Balenyà: Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà.</p> | XX | <p>Els goigs en honor a la Mare de Déu de l'Ajuda es canten el dia de la seva festivitat, el dia 3 de maig. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1970 i va ser escrit per Mn. Joan Colom. Comença així: 'Vostra mà, com ens escuda! Vostre esguard, quin abrigall! Mare de Déu de l'Ajuda, no ens deixeu en cap treball. En la seva llarga història, Balenyà, poble feliç, ha viscut segles de glòria en aquest racó d'encís. En sou Reina benvolguda, i ell us és fidel vassall.'</p> | 08017-145 | Església de Sant Fruitós de Balenyà | <p>La devoció a la Mare de Déu de l'Ajuda va començar al segle XVIII, succeïnt a la veneració de Santa Maria, de Nostra Senyora de les Dones i de la Bona Sort. Els goigs que es conserven de l'any 1970 van editar-se en motiu de la restauració de la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, sufragada per l'americano Sr. Joan Cuní.</p> | 41.8162200,2.2361600 | 436559 | 4629654 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||||
| 40780 | Embassament de Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-maria-savall | XX | <p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.</p> | 08017-146 | Sauva Negra | <p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.</p> | 41.7875800,2.1943000 | 433052 | 4626506 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40780-foto-08017-146-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||
| 40781 | Roc Gros de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-gros-de-la-guardia | El Roc Gros de la Guàrdia és un turó emblemàtic dels Hostalets de Balenyà, tant per la seva morfologia com per la situació dominant sobre la plana de Vic. El Roc Gros sobresurt respecte la serralada del sector de ponent del terme municipal, amb un característic altiplà rocós al cim. Té dos miradors, un sobre el Montseny i l'altre sobre Osona i la serralada pirinenca. Una rosa dels vents ens indica quins són els cims que s'hi poden observar. | 08017-147 | Sector de ponent del terme municipal | Seguint la tradició, pels volts de Nadal els veïns de Balenyà porten un pessebre al cim del turó. | 41.8254400,2.2034800 | 433854 | 4630702 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||||
| 40782 | Resclosa del molí de Dalt del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-dalt-del-verdaguer | XVIII-XX | La resclosa del molí de Dalt del Verdaguer està situada al riu Congost, al nord del molí. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua fins a la bassa del molí a través d'un rec, actualment desaparegut. La resclosa està revestida amb formigó, amb un mur de pedra en el costat de llevant. El rec i el mur de formigó que hi ha al costat s'han fet en els darrers anys per canalitzar l'aigua. | 08017-148 | Riu Congost | 41.8248600,2.2242500 | 435578 | 4630622 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40782-foto-08017-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40782-foto-08017-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40782-foto-08017-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40783 | Resclosa i rec del molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-lomet | XIV | Està cobert de vegetació. | La resclosa del molí de l'Omet està situada al torrent de Cererols, a ponent del mas Omet. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua fins a la bassa del molí a través d'un rec, situat al costat de tramuntana del riu. La resclosa és feta de pedra lligada amb argamassa, amb un gran contrafort a la part central fet de carreus. Està envoltada de vegetació. Des de la reclosa fins a la bassa del molí es conserven alguns trams del rec, excavat al sòl. | 08017-149 | Torrent de Cererols | 41.8314900,2.2181500 | 435078 | 4631362 | 08017 | Balenyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40783-foto-08017-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40783-foto-08017-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40784 | La Collada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-collada | XVIII-XX | La Collada és una masia del segle XVIII que ha estat reformada a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1774'. La resta d'obertures són d'arc la de pedra carejada, algunes de factura moderna. A la façana lateral s'hi adossa un cos. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-150 | Camí de la Collada | 41.8217600,2.1923800 | 432928 | 4630302 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40785 | Comagiberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagiberta | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Comagiberta és una masia del segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal, que és d'arc escarser arrebossat amb brancals ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. A les façanes laterals s'hi adossen coberts. | 08017-151 | Camí de Comagiberta | 41.8138000,2.2127400 | 434611 | 4629403 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40786 | Can Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona | XVIII | Can Vallbona és una casa del segle XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, que presenta la inscripció 'ONOFRA VALLBONA 1772' i una creu intercalada. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita amb l'any '1773'. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Al costat del portal s'ha obert una porta de garatge. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08017-152 | C. Nou, 3 | 41.8158600,2.2353400 | 436490 | 4629614 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40787 | Cobert de la Casanova de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-la-casanova-de-la-font | XX | El cobert de la Casanova de la Font és una estructura de planta rectangular feta de pedra lligada amb argamassa. Té la coberta a un vessant que fa el desaiguat per la façana de tramuntana. La coberta original s'ha substituït per una planxa metàl·lica, tot i que es mantenen les bigues de fusta. A la façana de ponent s'obre amb un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que va reproduir-se a la façana de llevant amb un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la façana de migdia que té la pedra vista. | 08017-153 | Casanova de la Font | La masia la Casanova de la Font, també coneguda com Ca l'Ample, va ser enderrocada a causa del mal estat estructural que presentava, tot i que va mantenir-se el cobert. | 41.8246800,2.2150900 | 434817 | 4630609 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40787-foto-08017-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40787-foto-08017-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40788 | Mas Atalaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-atalaia | XIX-XX | El mas Atalaia és una masia del segle XIX que va ser ampliada durant el segle XX. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell natural del terreny. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1857 / RESTAURADA EN 1903'. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat o bé amb llinda de fusta. La façana principal del segon volum té una estructura adossada de maó, que cobreix una entrada de vehicles. Aquest està parcialment tapat per una planta enfiladissa. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-154 | Camí de l'Atalaia | Segons el cadastre de l'any 1848, el mas Talaia pertanyia a Joan Casas de Sant Hipòlit de Voltregà. | 41.8352100,2.2168100 | 434971 | 4631776 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40788-foto-08017-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40788-foto-08017-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40788-foto-08017-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40789 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-0 | XVIII | La Caseta és una masia del segle XVIII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A sota el ràfec s'hi conserva una pedra inscrita amb l'any '1727'. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la part de llevant que és d'obra vista . El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08017-155 | Camí de la Caseta | 41.8178800,2.2254500 | 435671 | 4629846 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40790 | Mas Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cuni | XIV-XX | La coberta presenta deficiències. | El mas Cuní és una masia d'origen medieval que ha estat parcialment reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal ha estat reconstruïda i s'hi han obert portes i finestres amb llinda de fusta i brancals de pedra. En la mateixa reconstrucció es va afegir un cos lateral que va integrar-se al principal seguint el pendent de la coberta. El tractament dels murs és la pedra vista en la part nova i de restes de l'arrebossat a la resta. | 08017-156 | Camí del mas Cuní | 41.8179900,2.2078700 | 434211 | 4629871 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40790-foto-08017-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40790-foto-08017-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40790-foto-08017-156-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40791 | Casa Nova de Fontderola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-fontderola | XX | La Casa Nova de Fontderola és una masia del segle XIX que va ser reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1801'. La resta d'obertures tenen la llinda de fusta i els brancals de pedra. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics. | 08017-157 | Camí de la Casa Nova de Fontderola | 41.8152700,2.2115200 | 434511 | 4629567 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40791-foto-08017-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40791-foto-08017-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40791-foto-08017-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40792 | Els Ginebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ginebres | PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial / Tona: Ajuntament de Tona. | XVIII-XX | Els Ginebres és una masia del segle XVIII que va ampliar-se amb dos nous volums durant el primer terç del segle XX. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la que està més al nord va incorporar-se posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, amb el portal d'arc pla de pedra carejada descentrat en un extrem. A la façana de xaloc hi trobem adossat el segon volum, que es prolonga vers a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures estan totes emmarcades amb una motllura, les de la planta baixa d'arc escarser i les del pis d'arc pla. Un tercer volum s'adossa a la part posterior de forma perpendicular. En destaca una galeria a la part posterior amb cinc pòrtics d'arc de mig punt amb una motllura superior. El tractament dels murs als tres volums és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-158 | Camí de Tona | La casa de Ginebres va construir-se en terres de l'antiga quadra de l'Aguilar, però en terme parroquial de Tona. Segons tradició oral, antigament era un hostal situat a peu del camí de Vic a Barcelona. En el cadastre de 1756 hi consta la 'casa de las Ginebras', que formava part del mas Fontordera de Tona, propietat de Climent Puig. En l'amirallament de l'any 1851 s'esmenta el lloc de Ginebras, mentre que en el de 1918 consta que la casa Ginebra era propietat de Joan Fontordera de Barcelona. | 41.8426000,2.2281200 | 435917 | 4632588 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40792-foto-08017-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40792-foto-08017-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40792-foto-08017-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40793 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja | XIX | La Granja és una masia del segle XIX que des de fa uns anys s'ha habilitat com a habitage modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de l'eix central són d'arc pla de pedra carejada, amb el portal inscrit a la clau amb dos escuts moderns i l'any '1650'. La resta d'obertures són de pedra de factura moderna o ceràmiques. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat cossos. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-159 | Camí de la Granja | A mitjans del segle XIX pertanyia a Miquel Font de Sarrià. | 41.8293500,2.2297700 | 436041 | 4631116 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40793-foto-08017-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40793-foto-08017-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40793-foto-08017-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40794 | Can Ton Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-sec | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se desahabitada. | Can Ton Sec és una casa del segle XIX. És un edifici entre mitgeres de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A l'eix central de les golfes hi ha una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc escarser arrebossat sobre impostes, un dels quals es troba tapiat. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-160 | C. Major, 53 | 41.8160000,2.2349000 | 436454 | 4629630 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40794-foto-08017-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40794-foto-08017-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40794-foto-08017-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40795 | Can Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llebra | XVIII-XX | Can Llebra era una antiga dependència del mas Omet, datable del segle XVIII. Al segle XIX, en el context de divisió del mas, va habilitar-se com a habitatge i se li va donar l'aspecte actual. Entre els vestigis que conserva de l'antiga construcció, destaquen les restes dels pòrtics de la galeria que s'obria al pis. Al segle XIX es va tapiar la galeria i s'hi van fer diverses obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Durant la segona meitat del segle XX va reformar-se en la seva totalitat, es va canviar la coberta i es van fer totes les obertures acabades amb pedra. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra. En destaca una finestra tapiada, probablement reaprofitada, on hi consta inscrit: 'JOAN PUJOL Y HOMET / ME A FET TOT LO ANY 1780'. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la boca d'un forn de pa datat de '1863'. | 08017-161 | Camí de l'Omet | 41.8312400,2.2238100 | 435548 | 4631330 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40795-foto-08017-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40795-foto-08017-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40795-foto-08017-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40796 | El Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nadal | PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XVIII-XIX | El Nadal és una masia del segle XVIII que va ampliar-se al segle XIX. Està consituïda per dues cases, una de les quals s'està reconstruïnt, i un cos annex. La casa principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i està situat en un extrem de la façana. La resta d'obertures són d'arc pla ceràmic, excepte la de pedra carejada del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament dels murs és la pedra vista. | 08017-162 | C. Cogullada, s/n | Al segle XIV el mas Nadal era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Fins a l'any 1936 estava dins el terme parroquial de Seva. | 41.8207000,2.2406600 | 436937 | 4630148 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40796-foto-08017-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40796-foto-08017-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40796-foto-08017-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40797 | Can Perot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perot | XVII-XVIII | Presenta deficiències per trobar-se deshabitada. | Can Perot és una masia del segle XVII que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant es va incorporar posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1768' amb una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'any '1633' gravat. La resta d'obertures són d'arc pla, algunes arrebossades i d'altres de pedra carejada, entre les que en trobem una a la façana lateral amb l'any '1776' inscrit. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert. | 08017-163 | Camí de Can Perot | L'antecedent de Can Perot el trobem en el mas Molas, un mas que apareix en nombrosos documents medievals vinculat al mas Verdaguer. La seva propietat estava lligada als Verdaguer i Molas almenys fins al segle XIX. | 41.8226100,2.2262600 | 435743 | 4630370 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40798 | Can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XX | Can Plans és una masia del segle XVII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat. Les finestres són d'arc pla de pedra carejada o arrebossades, entre les que en destaca una amb l'any '1791' inscrit. El tractament dels murs és arrebossat i el ràfec està acabat amb cabirons. En un costat de la casa s'hi adossen diversos cossos annexes. | 08017-164 | Camí de Can Plans | La casa de 'los Plans' consta entre la relació de cases habitades que va fer el rector de Sant Fruitós de Balenyà durant el segle XVII. | 41.8162500,2.2165000 | 434926 | 4629672 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40798-foto-08017-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40798-foto-08017-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40798-foto-08017-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40799 | Font de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-creu | XX | Està coberta de vegetació. | La font de la Creu està situada en el marge del torrent que passa pel costat del Garet de Baix. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brolla entre conglomerats, amb una petita cavitat on hi ha col·locada la creu que li dóna nom. No és possible aproximar-s'hi perquè està envoltada de vegetació. | 08017-165 | Torrent dels Boixos | 41.8196000,2.2179800 | 435052 | 4630042 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40799-foto-08017-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40800 | Passeig de plàtans del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-del-pla | XX | Al camí que porta a la masia del Pla hi ha un tram plantat amb plàtans que conformen un passeig. Els exemplars de plàtans estan plantats a banda i banda del camí i són de notables dimensions; per les seves característiques podrien haver estat plantats durant el segon terç del segle XX. El passeig amida uns 370 metres de llargada i condueix a la casa. | 08017-166 | Camí del Pla | 41.8295900,2.2379200 | 436718 | 4631137 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40800-foto-08017-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40800-foto-08017-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40801 | Casa Nova d'en Quimet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-den-quimet | XX | La Casa Nova d'en Quimet és una masia de principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. El frontis es composa de tres eixos simètrics d'obertures d'arc escarser ceràmic. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades. A les façanes laterals s'hi adossen cossos d'un nivell d'alçat, un dels quals està porxat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-167 | Camí de les Roquetes | 41.8226700,2.2200100 | 435224 | 4630382 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40801-foto-08017-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40801-foto-08017-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40801-foto-08017-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||
| 40802 | La Raureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureda | XIX | La Raureda és una masia del segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat o amb llinda de fusta, excepte el portal amb llinda de fusta rebaixada. La data que hi havia gravada a la llinda ha quedat il·legible a causa de l'erosió. Al voltant de la casa s'hi adosses diversos cossos annexes. El tractament dels murs és arrebossat. | 08017-168 | Camí de Can Moianès a l'Omet | A mitjans del segle XIX el mas Raureda pertanyia a Maria Fontordera de Vic. | 41.8334400,2.2289100 | 435974 | 4631571 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40802-foto-08017-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40802-foto-08017-168-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40803 | Fons fotogràfic de Balenyà a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-balenya-a-larxiu-mas | XX | <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies de Balenyà. Són imatges realitzades al Santuari de l'Ajuda, com són l'altar major, la portalada, la creu de terme, la capa pluvial, la casulla, la pila d'aigua beneïda, el campanar, etc. La majoria estan datades de principi del segle XX.</p> | 08017-169 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paral·lelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||||||
| 40804 | Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes-0 | XIX | El segon volum presenta cert estat de deteriorament. | Les Roquetes és una masia del segle XIX. Està constituïda per dos volums adossats de forma paral·lela. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, a l'entorn del qual hi ha diverses obertures d'arc pla arrebossat. El volum que s'adossa a migdia és superior en alçada i presenta un altre portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. Segueixen aquest volum diversos cossos annexes. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que a la part posterior està deteriorat i s'observa el parament de pedra. | 08017-170 | Camí del Grau | A l'amirallament de 1844 hi consta que la casa de la Roqueta es trobava dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet. | 41.8227400,2.2088600 | 434298 | 4630398 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40804-foto-08017-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40804-foto-08017-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40804-foto-08017-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | |||||||||
| 40805 | Mas Torremirona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torremirona | XIX | El mas Torremirona és una masia del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada que es troba descentrat en el frontis. La resta d'obertures estan emmarcades imitant pedra. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons, amb un espantabruixes sobre el carener. Al voltant de la casa hi ha diversos cossos annexes, que la tanquen frontalment formant una lliça. | 08017-171 | Camí de Torremirona | A mitjans del segle XIX, el mas Torremirona pertanyia a la família Lleona, juntament amb el mas Serra. | 41.8236400,2.2349900 | 436469 | 4630478 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40805-foto-08017-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40805-foto-08017-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40805-foto-08017-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 | ||||||||||
| 40806 | Creu de la Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio | XX | Algunes pedres de la base s'han desprès. | La creu de la Missió està situada sobre un turó de margues blaves al nord del Vernich, a tocar la carretera C-17. És una creu llatina metàl·lica amb les terminacions lobulades. Està fixada sobre una base esglaonada de pedres escairades lligades amb morter. | 08017-172 | Al nord del Vernich | La creu va ser construïda a mitjans del segle XX per conmemorar la celebració de la Santa Missió. | 41.8199700,2.2337600 | 436363 | 4630072 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40806-foto-08017-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40806-foto-08017-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/