Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63409 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 180). NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa.</p> | XII-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Sociats. El conjunt és format per un cos residencial de planta irregular, que és fruit de successives ampliacions (amb planta baixa més dos pisos), el qual forma un petit clos o barri amb coberts al sud de la casa i té dues construccions aïllades, corresponents a pallisses, uns metres a ponent. El nucli originari es troba a la part central. Posteriorment la casa s'amplià cap als costats i també s'allargà per la part davantera. Actualment el portal, adovellat, queda sota una mena de vestíbul porxat. La façana principal, encarada a migdia, ha estat reformada al segle XX, quan es substituí una galeria amb dues arcades per finestres rectangulars. La resta d'obertures en general són amb llindes i brancals de pedra. El parament dels murs és format per carreus de tamany petit ben disposats en filades, especialment a la part posterior. Però segons els sectors s'hi observen nombroses diferències. L'interior de la casa ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional. La distribució és força irregular, cosa que denota l'origen antic de la construcció. A la planta baixa es conserven els sostres amb voltes de pedra i, al fons, un típic celler amb arcs diafragmàtics apuntats. A la primera planta el paviment és format per grans lloses. Un fet poc habitual és que s'ha conservat en molt bones condicions un interessant graner, que és format per un reng amb diversos nínxols verticals més un altre receptacle amb dues grans obertures. La casa també té una cisterna que recollia les aigües de la pluja.</p> | 08229-556 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>A l'arxiu Bastardas, originari del mas Bastardas (en terme de Fals) hi ha documentació que permet suposar que el mas Roig podria tenir el seu origen a finals del segle XII, quan s'establí en aquest lloc una família vinculada al món militar que tenia de nom Roig. Així mateix, a l'arxiu particular de cal Roig es conserven pergamins i escriptures diverses. El document més antic sembla ser de l'any 1300. Cal Roig va esdevenir un dels masos principals de la zona, i sembla que tenia una estreta relació amb un altre mas important i proper: la Rabassa. Entre les dues cases van haver-hi diversos matrimonis. Així, per exemple, l'any 1399 es té notícia d'un benefici eclesiàstic de la parròquia de Sant Mateu en el qual apareixen com a presentadors del mateix els amos de cal Roig i els de Rabassa (NOGUERA, 1904: 19). Segons Josep Bastardas, entorn del segle XV, a causa de la decadència del monestir de Santa Cecília, el mas Soler Nou fou venut per part del monestir de Santa Cecília de Montserrat a Pere Roig, del mas Roig. Un fet atípic és la proximitat de cal Roig amb el mas Sociats, situat gairebé a tocar. Sociats probablement no és tan antic com cal Roig, però ja apareix en un fogatge del 1553, on consten com a caps de cases Jaume Roig (per cal Roig) i Antoni Sociats (per Sociats). No sabem fins quan la família Roig es va mantenir al front del mas. Cap a la segona meitat del segle XIX l'hereu era Miquel Bosc, casat però sense fills. Per aquest motiu el matrimoni es va afillar una noia de la casa de cal Camps, d'Aguilar de Segarra, de nom Francisca Camps. Aquesta es casà amb Jaume Capsada. Jaume era un negociant de mules que anava per les fires. La seva néta recorda que en aquesta època la casa estava sempre plena de mules. El matrimoni va tenir 12 fills, i l'hereu fou Ramon Capsada Camps, casat amb Assumpció Casanova, procedent de cal Tiet, de Castelladral. Aquest matrimoni va tenir dues filles. L'hereva fou Dolors Capsada, però quan aquesta es casà amb Eudald Reig Vila van traslladar-se a viure a Solsona i la masia es va mantenir com a segona residència. Eudald era paleta i va fer algunes reformes a la casa. Mes recentment, la família del seu fill, Ramon Reig i Sílvia Tort, torna a residir a cal Roig. L'heretat de cal Roig incloïa dues masoveries properes: les Òlibes, que fou venuda en època de Ramon Capsada, i cal Sastre, també anomenada cal Misèries.</p> | 41.8103900,1.6995200 | 391977 | 4629542 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: 1784 Informació facilitada per Dolors Capsada, Ramon Reig, Sílvia Tort i Josep Bastardas | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63410 | Sociats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sociats | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 181).</p> <p>PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Roig. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) amb diferents coberts adossats que s'allarguen pel costat de llevant, així com una construcció aïllada a ponent que correspon a l'antiga pallissa. Sociats té una tipologia constructiva més regular que cal Roig, fet que denota probablement que el gruix de la construcció és més modern que el de la casa veïna. Tanmateix, el cos central és molt llarg, i podria ser que la part nord fos més antiga (té inscripcions del segle XVII: 1649 i 1661) i que posteriorment s'allargués cap al sud (possiblement el 1921, segons una altra inscripció). Així, la façana principal actual, orientada vers migdia, s'estructura en base a un portal adovellat i una finestra superior emmarcada amb llinda i brancals de pedra, posteriorment convertida en balcó. Les obertures del segon pis, perfectament simètriques, ja són emmarcades amb maó. La façana de llevant, bastida sobre un terreny amb desnivell, és la més regular i s'hi observen finestres i balcons de diferent tipologia. A l'interior, la casa ha conservat força bé l'estructura constructiva tradicional gràcies a una acurada restauració.</p> | 08229-557 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Probablement aquest mas és d'origen medieval, igual que la casa veïna, anomenada cal Roig, i de la qual en tenim notícies documentals des dels segles XIII-XIV. Pel que fa a Sociats en particular, la referència més antiga que coneixem és un fogatge de l'any 1553, en el qual apareix com a cap de casa Antoni Sociats. Un segle més tard, en un capbreu de Castelltallat i Fals fet el 1686 pels Ducs de Cardona també hi consta el mas Sociats. Malgrat que aquest no es troba en cap d'aquests dos termes (Castelltallat o Fals) devia quedar dintre de les possessions dels Cardona. Aquest any el mas pagava de cens als Cardona sis cortans de civada i dues gallines, els quals s'havien de fer efectius per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges habituals. No coneixem més notícies sobre la família Sociats, però aquest cognom, que a Sant Mateu sembla originari d'aquesta casa, es troba de manera relativament freqüent en la documentació antiga del terme. Així, per exemple, el 1646 tenim notícia que un tal Domingo Sociats és testimoni en un document per enrolar soldats per a la Guerra dels Segadors (PLANAS, 1969: 40). Un fet atípic és la proximitat de Sociats amb cal Roig, situat gairebé a tocar. Per la major regularitat de la construcció, Sociats sembla una mica més modern. Les inscripcions de diverses llindes indiquen que bona part de la construcció actual és del segle XVII, tot i que el seu origen ja hem dit que és anterior. Segons la inscripció de la façana, l'any 1921 la casa pertanyia a un tal Llobet. Posteriorment, la va adquirir la família Gener, que venia de Callús i la va tenir dues generacions. El fill era Josep Gener Duarri, i els últims anys hi va viure sola la seva vídua. La casa es trobava en molt males condicions quan l'any 2005 la van adquirir els actuals propietaris. Des d'aleshores Àngel López hi ha portat a terme una important rehabilitació feta per ell mateix.</p> | 41.8103400,1.6998900 | 392008 | 4629536 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: Llobet 1921 Inscripció en una llinda interior: 1661 Inscripció en un balcó: 1649 Informació facilitada per Dolors Capsada, de cal Roig, i per Àngel López | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63414 | Necròpolis del Collet del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-collet-del-cargol | OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 193-194, 272-273. SÁNCHEZ, Eduard.; OLIVARES, David (2000). 'La intervenció arqueològica al Collet del Cargol. Estudi d'una necròpolis d'època visigòtica al Bages.'. 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998 (Actes). Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p. 426-431. | VII-X | Jaciment pràcticament destruït | Necròpolis visigòtica actualment desapareguda per la construcció d'una casa. Estava formada per quatre cistes. D'aquestes, se'n conserven dues que van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, on es poden veure al jardí adjacent. La necròpolis es situava en un promontori de formació tabular, al costat de l'esmentada casa, que es troba al costat de les Granges Agustí i uns 300 m a l'est de l'Església parroquial de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí el relleu baixa en pendent fort fins la riera de les Planes. Tres de les sepultures eren de grans dimensions i de bona factura, fetes amb lloses encabides en fosses excavades a la roca. Aquest tipus de cistes, caracteritzades per la utilització de lloses gruixudes (a partir de 10 cm) són datables entorn del segle VII. Les seves dimensions són superiors a les tombes trapezoïdals típiques del període posterior (segles IX i X). Més enllà d'aquests factors tipològics, la cronologia visigòtica es fonamenta en la troballa d'una sivella a la tomba 2. Les excavacions van posar al descobert una quarta tomba sense la protecció de lloses als costats, excavada a la roca i amb una orientació diferent: est-oest (amb la capçalera a l'oest). Aquesta, d'una tipologia més pròpia d'una època més tardana, a partir del segle IX, indica que el lloc va tenir una certa pervivència com a cementiri i que s'abandonaria en el moment en què es va construir l'església parroquial, documentada a partir del segle X. En l'estudi antropològic s'ha detectat una població de nou individus: tres homes, quatre dones i dos de difícil determinació. | 08229-561 | Casa al costat de Granges Agustí, nucli de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'estudiós Josep Bastardas identifica aquest indret amb el topònim Coma de Puig, que apareix en la documentació medieval i que, segons ell, seria un punt de reunió o trobada dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords; precisament en un lloc sagrat on veneraven els seus avantpassats. Segons aquest estudiós, en el món cultural dels francs el topònim Puig (podio) té aquesta connotació. Així, en un document de l'any 1210 (que es troba en el llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas) i que es refereix a una venda es diu que 'festes estas cosas en lo comptat de Manresa, en lo castell de St Matheu y en lo lloch anomenat la Coma de Puig', bo i equiparant en importància les referències al comtat, al castell i al lloc Coma de Puig. Aquesta necròpolis és el punt més antic del nucli de Sant Mateu de Bages, i era un lloc d'enterrament sense presència de cap església. Després s'hi construí, molt a prop, el castell de Sant Mateu i en un punt també proper l'església parroquial. Un esquema similar es troba a Sant Esteve de Camps (Fonollosa), on trobem unes tombes excavades a la roca en un lloc significatiu, dalt d'un puig, on més tard s'hi construí una església i una torre militar. O també al castell de Talamanca, construït al costat d'una necròpolis. Altres exemples propers en què els topònims Puig mantenen una rellevància fins als segles XIII i XIV són el mas el Puig (al costat del castell de Mejà), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Collet del Cargol és una necròpolis originària d'època visigòtica que s'hauria convertit en un lloc significatiu i de referència de la zona de Sant Mateu. Al seu entorn s'hi bastiren els principals edificis (castell i església) i hauria perviscut almenys fins al segle XIII com a punt de trobada on es prenien els acords importants i s'hi feien pactes. L'any 1992, durant les obres de construcció d'una casa es localitzaren accidentalment tres de les sepultures. Immediatament s'hi realitzà una intervenció arqueològica d'urgència, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueociència. L'any següent es portà a terme una nova campanya, dirigida per David Olivares, en la qual es van desmuntar i traslladar dues les tombes (la 2 i la 3) al costat de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages; concretament uns 25 m al sud de la façana de migdia. | 41.7942100,1.7389600 | 395227 | 4627696 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63414-foto-08229-561-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63417 | Safareig de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-boixeda | XIX | Safareig de la masia de Boixeda, que es troba situat uns 50 m al sud-est de la casa. Està aixoplugat din un cobert antic que ha estat parcialment refet. A l'interior es conserva el safareig originari, que es nodreix amb aigua que va ser canalitzada (ja al final del segle XIX) des de la font de Boixeda. Es tracta d'un safareig de planta rectangular, amb les típiques lloses inclinades. | 08229-564 | Masia de Boixeda. Demarcació de Castelltallat | Segons un document de 1135 (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564), en aquesta època el mas Boixeda formava part d'una condomina vescomtal dels Cardona (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). El possible finestral gòtic seria un testimoni de l'origen medieval d'aquest mas. Sembla que al segle XVII els seus propietaris ja eren la família Tomasa. Així, en un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona hi consta el mas del Comellar de Boxeda. Suposem que podria ser aquest. El propietari és Gili Tomasa, que paga com a cens una gallina per Nadal. La família Tomasa s'ha mantingut en aquest mas fins a l'actualitat. Segons la inscripció d'una llinda, a mitjans de segle XIX l'hereu era Pere Tomasa. A principis de segle XX ho era Ramon Tomasa Oliva, el qual es va casar tres vegades (d'una branca del tercer matrimoni, amb Rosa Planas Gaspà, en fou descendent l'alcalde Soldevila de Manresa). Ramon Tomasa va fer importants obres a la masia. El 1903 es construí el cos adossat a migdia, i el 1913 es portà a terme una remodelació a l'interior del cos antic: s'habilità una escala més àmplia i la gran sala que hi havia va quedar substituïda per l'actual, més petita. Ramon Tomasa va portar a terme una altra obra destacada, que consistí en una canalització per portar l'aigua de la font de Boixeda, a uns 600 m, cap al safareig de la casa. Més tard, el 1895, l'aigua es va fer arribar fins a l'estable, on hi havia un abeurador per a les mules, i després fins la mateixa aigüera de la cuina. Durant molt temps va ser de les poques masies que tenien aigua corrent. I encara el 1929 es construí un dipòsit per emmagatzemar l'aigua sobrant. Fill del primer matrimoni de Ramon nasqué Josep Tomasa Trull, que es casà amb Calamanda Torra Noguera. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep M. Tomasa Torra, que es casà amb Monterrat Morera Duocastella. Aquest matrimoni ha tingut dues filles. | 41.8038800,1.6236300 | 385662 | 4628917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63417-foto-08229-564-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Montserrat Morera Duocastella | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63419 | Forn de pega de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Forn de pega situat uns 250 m al nord-est de Claret dels Cavallers, vora un antic camí d'accés a aquest nucli de masies. Tal com és habitual, es troba en el vessant inclinat d'un coster. D'aquesta manera s'afavoria que el quitrà i la pega fluïssin de forma natural cap a les parts inferiors. El forn es composa de les seves parts característiques. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat força profund de forma cilíndrica. En la part més fonda és excavat directament al terra, i en la part més alta té un revestiment de pedra seca que antigament devia acabar en forma de falsa cúpula, amb una obertura a la cúspide. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, més petit i situat a una cota més baixa, també amb una obertura superior. En aquest cas l'olla es manté intacta i té, al seu damunt, uns taulons de fusta disposats transversalment. Els dos recipients (pou i olla) es comunicaven mitjançat un forat a la part baixa, que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Al seu torn, l'olla havia de comunicar amb la pastera, situada davant de tot. En l'estat actual només es pot veure una mena de regueró excavat al terra. A la pastera s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. Uns metres a llevant d'aquest forn hi ha una petita esplanada on, tal vegada, els pegaires hi tenien la seva barraca. | 08229-566 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància que existia un forn de pega vinculat a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Montserrat Torrentó, antiga propietària, encara ho recordava. El forn va ser localitzat finalment l'any 2018, en terres propietat d'aquesta masia. Els pegaires baixaven de la zona de Peguera (Berguedà) quan era la temporada i s'hi quedaven uns mesos, en els quals devien viure en alguna cabana propera. Aquest forn va estar en funcionament fins els volts de 1950. | 41.8236000,1.6489800 | 387802 | 4631073 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63419-foto-08229-566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63419-foto-08229-566-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de pega, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers.Informació facilitada per Pere Vidal. | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63420 | Corredor subterrani prop de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-subterrani-prop-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Hi falten algunes lloses, entorn abandonat | Estructura subterrània en forma de petit corredor de la qual no se'n coneix la funció ni tampoc l'època en què va ser construïda. Es troba emplaçada uns 600 m al nord-est del nucli de Claret dels Cavallers, vora el camí d'accés i a tocar de la riera de Coaner. Està situada en una petita terrassa entre la riera i el camí. El corredor té una llargada de 2,64 m i una amplada de 0,5 m. Interiorment és revestit amb parets de pedra i és cobert per lloses rectangulars que han estat polides i aplanades especialment per la cara inferior. D'aquestes lloses de cobriment se'n conserven diverses. El corredor té una orientació nord-sud i sembla que desemboqui, per la banda nord, en un terreny on s'insinua una lleugera depressió però on no s'hi observa cap estructura ni tampoc restes d'enderrocs. És una obra d'una certa qualitat però no s'endevina quina podia ser la seva funció. En realitat, es tracta d'un corredor sense cap més element clar associat, fet que en dificulta la seva interpretació. Pel que fa a la cronologia, també és difícil de precisar, però no sembla que tingui una gran antiguitat, tal vegada 100 o 200 anys. Aquest corredor va ser localitzat recentment i de manera fortuïta pel masover de ca l'Espinac (de Claret dels Cavallers). No se'n coneix cap notícia que pugui donar alguna pista sobre la seva funcionalitat. Tal vegada es tractava d'alguna canalització per desguassar l'aigua cap a la riera. Tot i que podria recordar el corredor d'accés a un pou de glaç aquesta hipòtesi es pot pràcticament descartar, ja que es troba a la cara de solei i, a més, la seva ubicació no és en un terreny amb pendent i no sembla en absolut adequada per aquest tipus d'infraestructura. | 08229-567 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8235500,1.6538200 | 388204 | 4631061 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63420-foto-08229-567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63420-foto-08229-567-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Vidal. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63421 | Forn de calç de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Entorn abandonat i envaït per la vegetació | Forn de calç que pertanyia a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Es troba emplaçat uns 500 m al sud/sud-oest d'aquest nucli, en un terreny amb desnivell al costat de llevant d'un camí. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural. Aquí és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L'interior del pou té restes d'una mena de revestiment que és fruit de la mateixa combustió. | 08229-568 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8173600,1.6455500 | 387506 | 4630385 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63421-foto-08229-568-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de calç, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63422 | Cal Rutllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rutllat | XIV-XVII | En ruïnes, entorn abandonat | Antic mas actualment en ruïnes emplaçat en un coster, a la vora sud d'un camí ascendent, prop del torrent de Claret dels Cavallers. Se'n conserven restes dels murs fins a una alçada d'un metre aproximadament, els quals conformen un cos residencial de planta més o menys quadrada, compartimentat interiorment amb unes quatre estances. La tipologia constructiva i les restes visibles denoten una obra força arcaica, de tradició medieval, amb un aparell fet de pedres allargades. La casa deu fer força temps que es va abandonar i ha conservat, per tant, l'estructura originària, sense cap modificació moderna. Al costat de ponent i als laterals s'hi observen restes d'antics coberts i marges de pedra seca de bona qualitat. | 08229-569 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància documental de l'existència d'un mas Rutllat o Rutllan per referències indirectes en documents. Per exemple, en un document de can Serra de 1941 s'esmenta com a afrontament la carena de cal Rotllan. Tot i que ja fa molt temps que la casa es troba en ruïna, gent gran de la zona encara guardava memòria de la seva ubicació i del nom del mas. A partir d'aquesta informació poc concreta, es pot deduir que es tractaria d'un mas força antic, probablement d'origen medieval, i que hauria estat abandonat en un moment força reculat. | 41.8213400,1.6519000 | 388041 | 4630818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mas que apareix denominat com cal Rutllat o cal Rutllan.Aquest mas no consta al Catàleg de masies del municipi.Informació facilitada per Pere Vidal. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63423 | Barraca de pedra seca 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-87-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un desnivell del terreny. Té porta rectangular amb llinda plana i la coberta és amb falsa cúpula. | 08229-570 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8252900,1.6531700 | 388153 | 4631255 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63423-foto-08229-570-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63423-foto-08229-570-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 63769 | Castell de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-ribes | <p>CATALÀ, P. (1990). Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIVERSOS AUTORS (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals. L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia. PLADEVALL, A. [et. al] (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SALES, J.; SALAZAR, N. (2010). Estudi historico-arqueològic del Castell de Ribes (Sant Pere de Ribes, El Garraf). Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Pere de Ribes (inèdit).</p> | X-XVI | <p>Castell situat a la part alta del nucli de Sota-ribes, davant l'encreuament del torrent de l'Espluga i la riera de Ribes. La construcció s'estructura entorn una torre de planta circular i forma troncocònica, els orígens de la qual semblen remuntar-se al segle X. Consta de quatre nivells d'alçat coberts amb volta, la del segon pis oberta amb un ull que comunica amb el tercer pis. L'accés original es troba orientat a migdia, a l'alçada del segon pis, constituït per un portal d'arc de ferradura adovellat que descansa sobre impostes. A la cara de tramuntana, el primer i segon pis s'obren amb una petita finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que al tercer pis hi ha dues finestres d'arc de mig punt de pedra, una de les quals es troba tapiada. La torre té la coberta plana transitable, delimitada amb merlets irregulars. El revestiment dels murs es manté amb restes d'arrebossat, entre el que s'observa el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. A l'interior, en diversos nivells, s'observen trams de mur en 'opus spicatum'. Al revestiment del segon pis hi ha pintats grafitis datats del segle XVIII, quan l'edifici va ser utilitzat com a presó. A la façana de ponent de la torre hi ha adossat un volum de planta rectangular que s'orienta a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a una vessant que desaigua a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una finestra neogòtica afegida modernament. El primer pis s'obre amb dues finestres d'arc pla arrebossat, com també ho són les cinc del segon pis. La part de la façana de llevant que queda lliure entre la torre presenta una finestra d'arc de mig punt de pedra, mentre que a la posterior hi ha una finestra de factura moderna. El revestiment dels murs també es manté amb restes d'arrebossat. A l'interior s'observen trams de construcció en opus spicatum. Al costat del portal d'aquest cos hi ha adossat dos cossos quadrangular; el primer es correspon amb la cuina i el segon amb un aljub, datat amb anterioritat del segle XI. Està cobert amb volta de canó on s'observen les empremtes de l'encanyissat. Entre el volum de migdia i la torre, orientat a tramuntana hi ha un segon volum de planta trapezoïdal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una vessant que desaigua a la façana. S'obre amb un portal d'arc pla de pedra, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla arrebossat. Des de la porta s'accedeix a un vesíbul on hi ha un interessant paviment de còdols disposats en forma de mosaic.</p> | 08231-1 | Sota-ribes | <p>La primera referència documental del castell de Ribes es remunta a l'any 990, quan el bisbe Vives de Barcelona atorga la carta de Franqueses als habitants del Castell de Bell-lloc o de Ribes. En aquest document, també es demana la seva col·laboració en les obres de reconstrucció de la fortificació. El castell de Ribes va formar part del terme d'Olèrdola fins a finals del segle XI. Tot i així, qui tenia la jurisdicció del castell era el bisbe de Barcelona. L'any 1029, Ermengarda de Barcelona, filla de Borrell II, n'era propietària. El seu fill, Folc, va retornar el castell als bisbe Guislabert, després de diversos anys d'enfrontaments per la seva possessió. No serà fins a l'any 1129 que els senyors del castell passaran a denominar-se Ribes; Arnau, fill de Ramon Mir, ja signarà com a Arnau de Ribes. Un cop adquirit el castell, aquest jurarà fidelitat al bisbe de Barcelona. L'any 1269 s'institueixen els 'Síndics de la Universitat del Castell i terme de Ribes', en què dos caps de casa són escollits per administrar el castell. Poc després es documenta la creació d'un castell nou, del qual no se'n coneix la situació exacta. L'any 1300, Ramon de Ribes exigeix als ribetans que reparin la vall, el mur i el castell. L'últim senyor del llinatge dels Ribes va ser Jaume de Ribes, que l'any 1389 va cedir el castell amb tots els drets i jurisdiccions al bisbe de Barcelona. Tot seguit, el castell és concedit per Pere el Cerimoniós a Bernat de Fortià. En morir el monarca, Joan I torna a cedir el castell al bisbat de Barcelona, que mantindrà la possessió del terme de Ribes fins a la desamortizació de Mendizábal. Tanmateix, el bisbe de Barcelona va cedir el castell l'any 1620 al Comú de Ribes, a canvi de dos capons i sis diners anuals. Des d'aleshores, l'edifici va ser utilitzat com a presó, carnisseria, magatzem del blat i arxiu, entre d'altres. Després d'uns quants anys en desús, entre els anys 1961 i 1970 va ser arrendat per la família Mestres, i tot seguit pel coreògraf José Luís de Udaeta. Aquest el va restaurar i habilitar com a residència, on va viure-hi fins a l'any 2004.</p> | 41.2592000,1.7641200 | 396468 | 4568268 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63769-foto-08231-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63769-foto-08231-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63769-foto-08231-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També conegut com a Castell de Bell-lloc. | 85|92|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 63770 | Torre del Veguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-veguer | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XIX | <p>El casal de la Torre del Veguer està situat a l'extrem de ponent del terme de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i cadascun dels cossos disposa d'una coberta independent. El frontis està compost de cinc eixos, dels quals el de llevant es correspon amb una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat. Aquesta s'obre amb un portal d'arc de mig punt de dovelles encoixinades, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó suportat per quatre mènsules. La barana del balcó està decorada amb motius circulars enllaçats que incorporen flors de lis al seu interior. A sobre el finestral trobem un guardapols d'arc apuntat, dins el qual hi ha el relleu d'un escut heràldic de pedra. Seguint el mateix eix, trobem tres petits òculs i una finestra triforada amb guardapols. La torre queda rematada per una barana de merlets que sobresurt del plom del mur, de les mateixes característiques que les que coronen les garites de les quatre cantonades. Estan obertes amb espitlleres i queden suportades per mènsules i arcuacions cegues. Els tres eixos centrals del volum principal es distribueixen de forma simètrica, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Damunt la clau s'observa un nou escut heràldic de marbre. A banda i banda del mateix hi ha una petita finestra d'arc pla arrebossat, mentre que al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat amb guardapols. El nivell de les golfes s'obre amb tres grups de tres finestres cadascun, totes d'arc pla arrebossat. Aquesta part queda coronada per una cornisa dentada. El cos de ponent té la base definida per dos grans contraforts atalussats, sobre els quals hi ha un finestral gòtic amb arcs trilobulats i columnetes de capitells decorats amb rosetes. El cos està acabat amb un capcer irregular de formes esglaonades. Seguint el mateix cos per la façana de ponent, per on es prolonga un dels contraforts, trobem un altre contrafort atalussat i una finestra biforada sense columneta. El capcer del remat també presenta formes esglaonades i un òcul tapiat. Una part de la façana de ponent queda tapada per un cos de planta rectangular d'un sol nivell d'alçat, que presenta dos portals amb guardapols i dos òculs. A la façana de llevant, sota la torre, hi ha adossada la capella, que també té el coronament emmerletat. Les façanes laterals i posterior s'obren amb finestres d'arc pla arrebossat, les del pis amb guardapols, disposades de forma simètrica. La cornisa dentada del cos central ressegueix el ràfec de la resta de l'edifici. El revestiment dels murs és de pedra vista a la planta baixa del volum principal i als contraforts, mentre que la resta presenta un arrebossat de color rosat. Els nivells de forjats es troben distingits a l'exterior a través de cornises. La cantonada de ponent té el parament vist de carreus escairats. A l'interior es conserven els paviments de tova</p> | 08231-2 | A l'oest del terme de Sant Pere de Ribes | <p>La Torre del Veguer ha estat identificada amb la Quadra d'Escortey, documentada des de l'any 1358, quan n'era senyor de Guillem de Cortei. A finals del segle XIV, va passar a mans dels Avinyó. L'any 1410 Jaume d'Avinyó va fundar-hi el monestir de Sant Jeroni de Montolivet. El llinatge dels Avinyó va entroncar amb els Vilafranca, veguers del Penedès, a partir del casament de Jerònima d'Avinyó amb Lluís de Vilafranca. A partir d'aleshores, la casa va començar a denominar-se la Torre del Veguer. A principi del segle XVII, va ser adquirida per la família Desmassières i Fernández de Santillán, comtes de Torralba i marquesos de Montellà. La família Desmassières va fer una gran reforma sobre l'edifici primitiu convertint-la en un gran palau d'estil historicista. L'any 1878 la van vendre a Josep Ferrer Vidal, industrial de Vilanova que va exercir diversos càrrecs destacats, com de President de la Caixa de Barcelona i de Foment del Treball. Actualment es troba en mans de la mateixa família i acull el Celler la Torre del Veguer.</p> | 41.2509900,1.7345700 | 393979 | 4567392 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63770-foto-08231-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63770-foto-08231-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63770-foto-08231-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|116|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 63771 | Torre de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-serra | <p>CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, F. (1966). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Edicions Destino. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XV - XVI | <p>La torre de defensa de la Serra està adossada a la façana de garbí del mas del mateix nom, situat al sud oest del nucli de Ribes. És una construcció de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, de la qual només són visibles la façana de garbí i part de la de mestral. La façana de garbí presenta una finestra en cada nivell, totes d'arc pla arrebossat amb l'ampit motllurat. A la planta baixa de la façana de mestral hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. En ambdues façanes, a nivell del tercer pis, hi ha una espitllera tapiada. L'accés a la torre es troba a l'interior de la masia, a l'alçada del segon nivell. Els pisos estan coberts amb volta de canó. Al coronament de la torre s'hi observen restes de mènsules que podrien haver sostingut una corsera. La part superior està habilitada com a terrassa, a la qual s'accedeix per una escala de cargol des de les golfes de la masia. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, revestida amb una capa de morter, deixant els angles cantoners amb els carreus escairats vistos. Des de la terrassa hi ha un ampli domini visual sobre tota la contrada.</p> | 08231-3 | La Serra | <p>El nom de Saserra està documentat a la zona des del segle XII. Les primeres referències documentals de la masia les trobem al segle XVI, quan pertanyia als Roig de la Serra. Durant el segle XIX s'hi va fer una gran reforma, tal com ho testimonien les diverses inscripcions de la façana. Actualment encara es troba en mans de la mateixa família.</p> | 41.2556700,1.7532800 | 395554 | 4567889 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63771-foto-08231-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63771-foto-08231-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63771-foto-08231-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 63772 | Torre de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bruguera | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>La torre de defensa de la Can Bruguera està adossada a la façana de migdia del mas del mateix nom, situat al sud est del nucli de Ribes. És una construcció de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. S'hi accedeix des de la façana de ponent per un portal d'arc rebaixat ceràmic que va ser incorporat en una reforma moderna. A nivell del primer pis hi ha dos finestrals d'arc pla, un de tapiat de pedra sense treballar i l'altre arrebossat. L'accés primitiu de la torre podria fer-se des de tramuntana, a través de la masia, o bé pel finestral tapiat del primer pis. Al segon pis hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, que es reprodueix a la façana de llevant. Sota d'aquesta n'hi ha una altra de mateixes característiques. A la façana de migdia hi ha adossat un petit cobert d'un sol nivell d'alçat i no hi ha obertures. La torre està rematada amb una coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'acabat exterior és la pedra vista, amb alguns trams arrebossats i pintats de color cru i els angles cantoners de carreus escairats.</p> | 08231-4 | Can Bruguera | 41.2447800,1.7887900 | 398512 | 4566638 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63772-foto-08231-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63772-foto-08231-4-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63773 | Torre del Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-clot-dels-frares | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XV | Hi creix una heura que en pot malmetre l'estructura. L'esgrafiat del rellotge es troba molt deteriorat. | <p>La torre de defensa del Clot dels Frares està situada al costat del mas del mateix nom, dins de l'autòdrom de Terramar. És una construcció aïllada de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. La façana de migdia s'obre amb dues petites finestres d'arc pla arrebossat, entre les que hi ha un rellotge de sol amb esgrafiat barroc. Al nivell superior de la façana de llevant hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, al qual s'accedia des de la masia a través d'una passarel·la, avui inexistent. En aquesta mateixa façana hi ha dues mènsules, que podrien correspondre's amb les restes d'un matacà. A la planta baixa de la façana de tramuntana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, el qual va ser incorporat en una etapa constructiva posterior. Tant aquesta façana com la de ponent estan cobertes d'heura en la seva pràctica totalitat. L'acabat exterior és arrebossat. A l'interior de la torre s'han refet els nivells amb maó i formigó, i s'ha afegit una escala que permet ascendir al nivell superior.</p> | 08231-5 | El Clot dels Frares | <p>El Clot dels Frares ha estat sovint identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, extingida l'any 1410. Tanmateix, el lloc del Clot ja consta en el fogatge de 1365-70. Durant el segle XVIII pertanyia a la Companyia de Jesús.</p> | 41.2373100,1.7810900 | 397855 | 4565818 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63773-foto-08231-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63773-foto-08231-5-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 63774 | Església Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit) | XX | L'església parroquial de Ribes està situada al centre de la població, entre la plaça Marcer, la plaça de l'Església i el carrer de l'Ensenyament. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa de tres naus cobertes amb voltes de creueria, que descansen sobre columnes octogonals amb capitells amb decoració vegetal. Les naus laterals presenten capelles en arc apuntat de dos nivells d'alçat. La part del creuer es defineix amb un cimbori sostingut per arcs torals i cobert amb una cúpula, rematada amb una escultura de l'escut pontifical. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i un cancell, que donen pas a l'altar major i l'absis poligonal. El deambulatori comunica amb la sagristia, situada a la capçalera de l'edifici. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d'obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres coronelles situades als laterals i a l'absis, els òculs del cimbori i a través de la rosassa, tots ells decorats amb vitralls. A l'exterior, el portal major és d'arc conopial flamíger, amb decoració superior i dues arquivoltes, que es recolzen sobre columnetes d'ordre corinti. A banda i banda del portal arrenca un campanar que sobresurt lleugerament del plom de la façana. Consten de tres trams; el primer és de base quadrada, el central és octogonal i el tram superior més estret i també octogonal. Els dos trams superiors s'obren amb vuit pòrtics d'arc apuntat, dins els quals s'allotgen les campanes. Entre els dos campanars hi ha un capcer triangular presidit per una creu de pedra. A la façana de llevant hi ha un altre portal, de les mateixes característiques que el major, sense columnes. A les quatre façanes s'hi distribueixen diverses finestres coronelles, de mig punt i òculs, entre les que hi ha franges en relleu que aporten una marcada verticalitat a la construcció. Els angles cantoners presenten carreus encoixinats. L'edifici queda coronat amb arcuacions decoratives i una cornisa, interrompuda per petits capcers triangulars. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08231-6 | Pl. de l'Església | L'església Nova de Sant Pere va ser promoguda per l''americano' Francesc Marcer, qui també va sufragar la despesa de la casa rectoral i el Centre Parroquial. La primera pedra es va col·locar el 5 de juliol de 1903 i no s'inaugurà fins el 4 de setembre de 1910, quan era rector Mn. Andreu Malgà. Algunes fonts apunten que el temple va orientar-se cap a Can Coll, on vivia el seu promotor. Pocs dies després de la benedicció del temple, es va nomenar a Francesc Marcer fill predilecte de Ribes i es va donar el nom de plaça Marcer a l'antiga plaça dels Arbres. | 41.2606400,1.7719100 | 397123 | 4568418 | 1910 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63774-foto-08231-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63774-foto-08231-6-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63775 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres situat al centre del nucli de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants amb una terrassa a la part central i lateral. El frontis es composa segons quatre eixos, dels quals el principal es troba descentrat. La planta baixa presenta quatre obertures d'arc escarser, entre les que hi ha el portal de perfil motllurat. Els finestrals del primer pis són d'arc pla, que incorporen un timpà amb relleu decoratiu de l'escut pontifical custodiat per dos dracs. A l'eix central hi ha tres finestres agrupades de mateixa tipologia, amb la del mig tapiada amb un plafó ceràmic amb l'escut de la vila i la inscripció 'Casa de la Vila'. Aquestes tenen accés a un balcó amb barana d'obra de motius geomètrics, que queda suportat per mènsules de gran volum amb decoració vegetal. L'eix lateral presenta igualment tres finestrals agrupats, sobre els quals hi ha una oral amb el relleu inscrit 'LEX' rematats amb una cornisa motllurada. Al damunt d'aquest hi ha una banda en relleu on hi consta 'AÑO 1893'. El nivell de les golfes s'obre amb finestres quadrangulars, entre les que s'hi intercalen relleus decoratius -amb el símbol de la justícia a l'eix lateral i orles vegetals amb un llibre a la resta- i grans mènsules decorades. Aquestes sostenen la cornisa que remata l'edifici, interrompuda a l'eix central per un capcer semicircular amb el relleu de l'escut de la vila. El cos lateral es troba diferenciat de la resta per una pilastra. Del mateix cos lateral en sobresurt una torre quadrangular amb rellotge a la part frontal, acabat amb coberta de pavelló de ceràmica vidriada, sobre la que hi ha dues campanes sostingudes per una estructura metàl·lica. El revestiment dels murs combina el color cru de la planta baixa, les golfes i els elements decoratius amb la part central que imita el maó, amb franges horitzontals de color cru. A l'interior, l'espai de l'entrada queda cobert amb una volta de canó reforçada amb arcs faixons, que condueix a una gran escalinata, sobre la que hi ha un sostre artesonat amb decoració vegetal i escuts pontificals. | 08231-7 | Pl. de la Vila, 1 | L'edifici actual es va fer sobre l'antic hospital de la caritat, datat del segle XVIII. L'Ajuntament hi va instal·lar les seves dependències i més endavant s'hi va traslladar l'escola del poble. Per la falta d'espai, l'any 1890 es va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó l'ampliació o reconstrucció de l'edifici. L'any següent van començar les obres, que no van quedar enllestides fins dos anys més tard. L'any 1931es va inaugurar l'escola del carrer del Pi, pel que la Casa de la Vila va deixar d'utilitzar-se com a escola. El rellotge de la torre va ser donat pels 'americanos' que havien tornat a Ribes. | 41.2624000,1.7720400 | 397136 | 4568614 | 1893 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63775-foto-08231-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63775-foto-08231-7-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Bonaventura Pollés i Vivó | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 63776 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-3 | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La masia de Can Puig està situada a ponent del nucli urbà de Ribes, al sud est de la riera de Ribes. Està constituïda per un volum principal, al qual s'adossen el celler i la masoveria. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i una petita torre que corona l'edifici. La casa queda rematat per una terrassa transitable delimitada amb barana de balustrada, la qual s'accedeix des del cos de les golfes, rematat amb merlets esgraonats i amb coberta a una vessant que fa el desaiguat a la posterior. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos; als centrals hi ha dos portals d'arc pla de pedra carejada, un amb l'inscripció '1853' i l'altre 'P P'. A banda i banda dels portals hi ha una finestra d'arc pla arrebossat amb una motllura triangular sobre la llinda. Els finestrals dels pisos superiors són tots d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura; els centrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut, mentre que la resta ho fan en petits balcons, tots ells de baranes forjades. La façana queda rematada per un rellotge de sol en forma de gota, on hi ha l'agulla, sobre un suport semicircular amb decoració i l'any '1853' pintats. La façana posterior presenta dues galeries horitzontals de set pòrtics d'arc carpanell, delimitats amb balustrada, que es repeteix a la terrassa del nivell superior. La casa està coronada per una torreta de planta quadrangular amb barana de balustrada. L'interior ha estat reformat i habilitat per acollir les dependències municipals, però s'han conservat algunes parts amb paviments de tova i mosaic i sostres amb volta ceràmica catalana a la planta baixa i cairats de fusta als pisos. També en destaquen dues portes davant del portal d'accés, que incorporen un motiu semicircular forjat, el primer amb les inicials 'PPV' i el segon '1853'. La primera condueix a les estances de la planta baixa i la segona a les escales que porten al primer nivell. A la façana de gregal hi ha adossat el celler, avui unificat amb l'edifici principal. Presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un portal descentrat d'arc escarser adovellat, al costat del qual hi ha una petita finestra ceràmica. El pis s'obre amb una galeria horitzontal de set pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. A la façana de garbí hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat, que constitueixen la masoveria de la masia. El principal és de planta quadrangular i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc rebaixat ceràmic, com ho és la finestreta que hi ha al primer pis. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. Al davant hi ha l'antiga era circular, que està emportlanada. En un lateral del cos que hi ha adossat al volum principal hi ha un rellotge de sol força deteriorat. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color cru, mentre la masoveria i els cossos de garbí presenten la pedra vista. La part de davant la masia es troba enjardinada, on hi destaca un garrofer centenari i una antiga premsa. La part posterior de la casa queda tancada per un important baluard de pedra i morter, que s'obre a gregal amb un portal d'arc carpanell de pedra carejada. | 08231-8 | C. Major, 101 | La masia de Can Puig era habitada durant el segle XVI pels Puig, família que va donar al poble jurats, batlles i regidors. La casa que coneixem en l'actualitat va ser construïda durant el segle XVIII. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una ampliació amb l'edifici principal, les façanes del qual van ser decorades amb els esgrafiats propis de les cases senyorials de l'època. | 41.2603200,1.7662100 | 396645 | 4568390 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63776-foto-08231-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63776-foto-08231-8-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63777 | Can Giralt del Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-giralt-del-palou | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia situada al Palou Baix, que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central del frontis hi ha el portal d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat que té sortida a un balcó de baranes forjades. Seguint el mateix eix hi ha un rellotge de sol circular decorat amb pàmpols i datat de l'any 1870, i un òcul ovalat. Els eixos laterals tenen una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una d'arc pla de pedra carejada i ampits motllurats al pis. El frontis queda rematat per un capcer sinuós perfilat amb una cornisa i decorat amb tres gerros ceràmics. A cada costat del portal hi ha un pedrís, un dels quals incorpora una mola. Les façanes laterals i posterior tenen diverses obertures d'arc pla arrebossat, totes elles disposades de forma aleatòria. A la façana de llevant hi ha adossada la una petita capella, de planta rectangular i un sol nivell d'alçat. Presenta un portal d'arc apuntat amb gelosia ceràmica al timpà i queda rematada amb merlets esglaonats. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color crema. Entorn les façanes de ponent i tramuntana hi ha un bon nombre de cossos annexos d'un i dos nivells d'alçat, que es tanquen formant un pati central, amb accés des d'una portalada situada a la façana de llevant. Entre els cossos destaquen les dependències que havien estat destinades a l'elaboració del vi, així com el volum de ponent, que s'obre amb espitlleres. En aquests, el revestiment es troba força deteriorat, pel que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08231-9 | Ctra. Olivella, 27 | La masia de Can Giralt del Palou que coneixem en l'actualitat va construir-se a principi del segle XVIII, sense descartar que al seu lloc hi hagués hagut una casa més antiga. Al cadastre de l'any 1730 hi figura la casa de Joseph Giralt del Palou. Amb el pas dels anys va esdevenir una propietat agrícola important, dedicada especialment a la producció de vi. | 41.2635800,1.7804400 | 397842 | 4568735 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63777-foto-08231-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63777-foto-08231-9-2.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya també es denomina Casa Roja. | 94|96 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63778 | Autòdrom de Rocamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/autodrom-de-rocamar | FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRABENT, A. (1999). L'Autòdrom. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes i Comissió de Festes de Ribes. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XX | Alguns trams es troben esquerdats i hi creix vegetació. | Circuit automobilístic situat a l'indret del Clot dels Frares, a l'extrem sud del terme municipal. Està format per un traçat ovalat de dos quilòmetres de recorregut i 15 metres d'amplada. Les corbes tenen uns peralts destacats, d'uns 60º de desnivell. S'hi conserva el paviment de ciment sobre una base de grava, malgrat que alguns trams es troben deteriorats. En un extrem del circuit s'hi mantenen les grades, que posteriorment van ser reformades per acollir una indústria. A l'espai agrícola de l'interior del circuit hi ha la cantina, els paddocks i una fàbrica de pistons, a més de d'unes naus i dues masies. | 08231-10 | El Clot dels Frares | L'any 1908 Enric Ràfols va promoure la organització de la Copa Catalunya, una carrera automobilística que transcorria per Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú. La cursa va tenir un gran ressò mediàtic, pel que se li va voler donar continuïtat. Aviat, però, els problemes financers van fer que la carrera es traslladés al Maresme. L'industrial sabadellenc, Francesc Armengol va voler aprofitar l'interès que havia despertat la cursa per projectar un circuit d'automòbils tancat a la mateixa zona. El 22 d'abril de l'any 1922 es va crear la societat Autódromo Nacional, S.A., que va comprar els terrenys del Mas Clot a mossèn Antoni Miret i Massó , així com la partida del Clot d'en Sidós a en Salvador Vilanova. El circuit va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas, mentre que les tribunes i llotges les va dissenyar Josep m. Martino i Arroyo. Va començar a construir-se el 30 de juny del 1923 i van finalitzar les obres la tardor del mateix any. La inauguració oficial de l'autòdrom va ser el 28 d'octubre d'aquest any, amb la presència de destacades autoritats, com el representant del rei l'Infant Alfons de Borbó. En la cursa que s'hi va celebrar va guanyar el francès Albert Divo, amb un automòbil del model Sunbeam. El 18 de maig del 1923 s'hi disputà el Campionat d'Espanya Gran Premi de Motocicletes, que va comptar amb l'assistència del monarca Alfons XIII. La constant modernització dels vehicles de motor i de les seves prestacions, juntament amb la notable inversió econòmica del projecte, van suposar que aviat el circuit quedés obsolet. El 14 de juny del 1927 l'Estat va embargar els terrenys de l'autòdrom. Uns anys més tard, el setembre del 1930, el pilot de proves Edgar de Morawitz el va comprar amb la idea de revitalitzar la iniciativa. Hi va fer instal·lar un taller de foneria de pistons i va organitzar noves carreres, però no va prosperar. Durant la Guerra Civil, el circuit va ser utilitzat com a camp d'instrucció de soldats. Un cop acabada aquesta, la van adquirir els actuals propietaris, que van instal·lar al centre del traçat unes naus per utilitzar-ho com a granja de gallines. En l'actualitat, els masos del Clot dels Frares i del Clot d'en Sidós s'utilitzen com a residència, els camps es conreen i la pista i les seves instal·lacions resten en estat d'abandó. | 41.2394700,1.7758300 | 397418 | 4566064 | 1923 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63778-foto-08231-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63778-foto-08231-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63778-foto-08231-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També es denomina Autòdrom de Terramar. | 98|119 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63779 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi | XIX | Malgrat l'estructura metàl·lica que el suporta, es troba en una situació precària. | El pi singular que dóna nom a aquest cèntric carrer de Ribes sobresurt entre les cases del mateix. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una vessa grisa que surt del mur d'un pati, de forma molt torçada. Per garantir-ne la integritat s'ha col·locat una estructura metàl·lica que subjecta el tronc. | 08231-11 | C. del Pi, 28 | Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el pi ja tenia certa entitat, pel que devia ser plantat durant el segle XIX. | 41.2625700,1.7742700 | 397323 | 4568630 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63779-foto-08231-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63779-foto-08231-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63780 | Can Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maurici | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Can Maurici és una casa urbana situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc apuntat ceràmic, al costat del qual hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. El pis superior s'obre amb un únic finestral triforat de notables dimensions, també d'arc apuntat ceràmic. Aquest té sortida a un balcó amb rajola decorativa a la base, que es prolonga pel frontis delimitant el nivell de forjat. A banda i banda del finestral també hi ha dos plafons amb trencadís ceràmic que ressalten el perfil de l'arc. La façana queda rematada amb imbricacions ceràmiques, des de les quals arrenca un capcer triangular amb un òcul central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de color gris i els angles del primer nivell, que imiten carreus. | 08231-12 | C. del Pi, 16 | A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com la Can Maurici. | 41.2623600,1.7735100 | 397259 | 4568607 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63780-foto-08231-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63780-foto-08231-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63780-foto-08231-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha registrat dues vegades el mateix edifici; casa Simon (IPA 4464) i Can Maurici (IPA 11890). | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 63781 | Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solers | XX | Gran casal noucentista situat a garbí del nucli de Ribes, a tocar de la carretera BV-2112. El conjunt està constituït de diverses construccions entorn les quals hi ha un gran jardí i bosc que queden tancats dins un recinte. El volum principal és de planta irregular de notables dimensions, amb coberta de quatre vessants a la part frontal i plana a la resta. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, entre els que destaquen dos cossos en forma de torre que sobresurten del plom dels murs. Tots dos s'obren amb una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb un frontó trencat al pis. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pilastres amb capitells esculpits, sobre el qual hi ha una galeria de tres pòrtics amb columnes que suporten una estructura de fusta. Entre les dues torres hi ha el cos central, amb un balcó corregut al pis sostingut per parelles de columnes que custodien l'entrada a l'edifici. L'accés al balcó es fa per tres finestrals d'arc pla arrebossat, sobre el que hi ha una galeria de cinc pòrtics de les mateixes característiques que les de les torres. Els dos eixos dels cossos laterals segueixen la mateixa composició que el central. El revestiment del frontis està decorat amb esgrafiats típicament noucentistes. La part posterior del volum té forma semicircular i presenta parelles de columnes. Des de les façanes laterals en surten dos cossos perpendiculars que es prolonguen per la part frontal formant un pati central, caracteritzat per una gran font rectangular. Els cossos estan definits per àmplies galeries amb pòrtics d'arc carpanell, que es troben delimitats amb parelles de columnes i balustrada. El cos que s'orienta a xaloc està adossat a l'antic celler, de planta rectangular i coberta a quatre vessants. Entre el celler i el volum principal hi ha un pontet cobert amb volta catalana, que comunica el pati principal amb el de la masoveria. Aquesta es troba adossada a llevant del casal, és de planta rectangular i té la coberta a quatre vessants. A la planta baixa té tres portals; el central de mig punt i els laterals d'arc escarser. Al primer pis hi ha quatre finestrals d'arc pla, mentre que a les golfes hi ha una galeria de set pòrtics d'arc de mig punt separats per columnetes. Totes les obertures d'aquest cos estan emmarcades imitant la pedra carejada. Davant la carretera hi ha els dos accessos a la finca, constituïts per dues grans portalades. La principal és feta de ferro forjat i incorpora l'escut heràldic del marquès d'Argentera, custodiada per pilars de carreus encoixinats. La segona és feta de ferro forjat i presenta pilars de maçoneria i maó vist. | 08231-13 | Carretera de Sant Pere de Ribes a Vilafranca BV-2112, km. 2,5. | El lloc de Solers està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares de Sant Agustí dita Solers, quan hi vivia un tal Jaume Artigas. Després de la desamortització de Mendizábal, va ser adquirida pel banquer Ignasi Girona i Targa, que la donà en herència al seu fill Casimir Girona i Agrafel, també banquer, que va fer restaurar-la l'any 1883. A principi del segle XX la va comprar Eduard Maristany, primer marquès d'Argentera, que l'any 1918 hi va bastir l'edifici actual i va habilitar-ho com a caves. La darrera reforma va fer-se l'any 1979, quan s'hi habilità el Gran Casino de Barcelona, que no va traslladar-se a la ciutat comtal fins el 1999. Des d'aleshores s'utilitza com a centre de convencions. | 41.2456000,1.7443800 | 394792 | 4566782 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63781-foto-08231-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63781-foto-08231-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63781-foto-08231-13-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Enric Sagnier i Villavecchia | També coneguda com a Can Maristany. Darrera el casal hi ha el pou de Sant Isidre, datat del 1802. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63782 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-5 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf. | XIX | Masia aïllada que es troba situada a migdia del nucli de Ribes. És un edifici de planta en forma de 'L' i cinc crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana no transitable. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos, dels quals el central és de majors dimensions i sobresurt lleugerament. Aquest cos consta d'un portal d'arc carpanell de pedra, sobre el qual hi ha una tribuna suportada per mènsules, oberta amb tres pòrtics d'arc carpanell i de mig punt de pedra motllurada, que queden sostinguts per columnes amb capitells d'ordre jònic. El segon pis té cinc pòrtics de mig punt decorats amb motllures. El coronament del cos central arrenca d'una cornisa dentada, formant un capcer de quatre pilars enllaçats, dels quals els centrals són de major alçada i incorporen un òcul ovalat al centre. Als eixos laterals, les finestres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, mentre que les del primer pis són d'arc pla de pedra motllurada amb sortida a balcons de baranes forjades. Una d'elles incorpora un vitrall amb iconografia religiosa, que correspon a l'espai que ocupava la capella, avui inexistent. Els cossos laterals tenen quatre òculs motllurats al segon pis, sobre els quals hi ha una cornisa dentada, més baixa que el capcer central, des d'on arrenca una barana d'obra amb pilars enllaçats, a mode de merlets. El mateix tipus de cornisa ressegueix el coronament de la resta de façanes. La façana de migdia està definida per un cos amb dues galeries horitzontals de vint-i-tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, que descansen sobre columnes. Les galeries es prolonguen amb un pòrtic a la façana principal i posterior. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. L'espai lliure de la façana posterior s'ha ocupat adossant un cos de planta baixa que s'utilitzava com a annex agrícola. A la sala d'entrada hi ha un interessant portal de forma sinuosa i fusteria decorada. L'acabat exterior és arrebossat. Entorn la masia hi ha diversos cossos, que constitueixen la masoveria i les dependències agrícoles. | 08231-14 | Al sud del nucli de Ribes | La masia de Can Coll va ser construïda a principi del segle XIX, sobre una antiga masia, que podria correspondre's amb el mas Ramon de Quart, documentat al segle XVI. D'aquest últim, el 1631 n'era propietari Joan Coll. Malgrat això, en el fogatge de l'any 1553 ja hi consta el nom Coll. El cognom se succeí fins al segle XVIII quan, per falta d'hereu, passà als Marcer. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Pere Marcer. Aquesta mateixa família, concretament l'indià Francesc Marcer Oliver, va fer donació de la nova església de Sant Pere a principi del segle XX. | 41.2536100,1.7716200 | 397087 | 4567638 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63782-foto-08231-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63782-foto-08231-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63782-foto-08231-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63783 | Redós de Sant Josep i Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/redos-de-sant-josep-i-sant-pere | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals. | XX | Conjunt arquitectònic construït a la part central d'un jardí que ocupa una illa sencera del nucli de Ribes, entre els carrers Doctor Marañón, Josep Pere Jacas, Joan Maragall i Sant Antoni Maria Claret. El volum principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes i està constituït per tres cossos. El cos central és superior en alçada i destaca respecte els altres, amb la coberta a dues vessants. Aquest incorpora un portal d'arc pla motllurat, sobre el qual hi ha un timpà de pedra esculpit amb una figura que abraça els escuts pontificals i les bandes inscrites: 'REDOS DE ST JOSEPH Y ST PERE / ANY 1901', envoltades d'ornamentació floral. Sobre el timpà hi ha tres grups de tres obertures de diferent tipologia, fins a la creu de pedra que remata l'edifici. Els cossos laterals presenten una finestra a la planta baixa i una finestral geminada amb ornamentació ceràmica al pis superior. El nivell sota coberta està obert amb petits pòrtics ceràmics. A banda i banda d'aquest volum n'hi ha un altre de mateixa alçada i coberta a tres vessants, situats en perpendicular respecte el principal formant una 'T'. Tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i, com la resta del conjunt, estan construïts segons una marcada simetria. El volum de ponent té les obertures de la planta baixa i el pis són totes d'arc pla de pedra amb una petita incisió conopial i brancals ceràmics. Aquestes es separen de les del nivell superior a través d'una imbricació, i són d'arc rebaixat ceràmic. De la part posterior en sobresurt una torre de planta quadrangular coronada amb merlets esglaonats ceràmics. El volum de sol ixent presenta obertures triforades ceràmiques de perfil mixtilini a la façana, i d'arc mixtilini ceràmic a la resta de façanes. A la façana de tramuntana hi ha la capella del conjunt, de planta rectangular, al costat de la qual s'hi van afegir cossos amb posterioritat. Tots els volums conflueixen en un pati central o claustre delimitat amb arcs rebaixats ceràmics, on hi ha un destacat pou amb estructura de forja. Sobre els arcs hi ha inscrites les següents frases: 'Sens caritat no sabs amar', 'Si no pots donar desitja donar', 'Qui es en caritat es en gracia de Deu' i 'Tanta caritat pots haver com pots voler'. A l'interior de l'edifici s'hi conserven alguns dels sostres originals, pintats amb ornamentació floral, i el paviment de mosaic. El parament dels murs és de paredat comú vist, amb les cornises i emmarcaments ceràmics i els angles cantoners i els sòcols de pedra imitant carreus. La finca es troba tancada per un baluard que s'obre amb un portal a ponent i un altre a migdia. A la façana de sol ixent s'ha fet una ampliació de l'asil amb una construcció moderna. | 08231-15 | C. Doctor Marañón, 52 | El Redós de Sant Josep i Sant Pere va ser construït entre els anys 1901 i 1905 per l'arquitecte Josep Font i Gumà, gràcies a una donació feta pels germans 'americanos' Josep i Pere Jacas. L'any 1947 l'edifici va ser ampliat, segons projecte de l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny. Segons una placa inscrita d'una de les façanes de l'edifici, datada de l'any 1948, les famílies Cristòfor Mestre i Puig Miret van fer una donació a l'asil, hem de suposar per sufragar les obres d'ampliació. Des dels seus inicis, l'asil - hospital va ser gestionat per les Germanes Darderes, fins l'any 2005, moment en el qual va passar a mans de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere. | 41.2598000,1.7699500 | 396957 | 4568327 | 1901 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63783-foto-08231-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63783-foto-08231-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63783-foto-08231-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | 98|105 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 63784 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-1 | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa situada al nucli del Palou Baix. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb motllures, excepte el portal principal, que és d'arc de escarser de pedra. La clau del mateix està inscrita amb l'any '1861', que es correspon amb la data de construcció de l'edifici. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un petit capcer semicircular. A les façanes laterals hi ha adossats dos cossos de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Ambdós estan oberts amb dues galeries horitzontals de set pòrtics d'arc de mig punt, que es prolonguen amb un pòrtic al frontis. A nivell de forjats i al coronament hi ha cornises senzilles, que ressalten sobre el revestiment arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-16 | C. del Racó, 20 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. | 41.2624500,1.7789800 | 397718 | 4568611 | 1861 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63784-foto-08231-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63784-foto-08231-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63784-foto-08231-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 63785 | Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-0 | CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. | XI-XVII | Malgrat la restauració de la coberta practicada fa pocs anys, l'edifici es troba força deteriorat. | Església situada al nucli de Sota-Ribes, davant del castell de Ribes. És un edifici d'estil barroc construït sobre una antiga capella romànica. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau coberta amb voltes de creueria, dividides en trams per arcs torals que descansen sobre pilastres. La part del creuer es cobreix amb una cúpula esfèrica que incorpora gravats decoratius. Als laterals hi ha les capelles, de dos nivells, obertes en arc de mig punt que comuniquen entre sí. Les claus de volta estan decorades amb caps d'angelets. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i un cancell de fusta, on antigament hi havia fixats angelets i canelobres. Aquesta part també queda coberta amb volta de creueria i l'absis semicircular que acull l'altar major de Sant Pere. En un costat del presbiteri hi ha la capella del santíssim i a l'altre la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria i delimitat per una barana d'obra. Des d'un dels extrems comença una escala que ascendeix fins al campanar. La única il·luminació de la nau es fa mitjançant la rosassa, situada sobre el cor. Les parets mantenen restes de pintura policromada fins a l'alçada del sòcol. Entre el paviment s'observen diferents ossaris. Dels elements que s'hi conserven destaca una pica baptismal de marbre datada de l'any 1761. L'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat i es troba cobert per un nàrtex amb tres portes, rematat per una cornisa i un petit capcer triangular i una creu metàl·lica. Al frontis s'hi observen les traces d'un campanar d'espadanya primitiu. De l'altre extrem de la façana, orientat a tramuntana, en sobresurt el campanar, de planta quadrada. El nivell superior es troba precedit de diverses cornises senzilles, i s'obre amb un pòrtic d'arc de mig punt de pedra a cada costat, excepte el que s'orienta a migdia, que és biforat. La façana de migdia està caracteritzada per diversos contraforts, entre els que s'hi intercala una gran portalada d'estil barroc coneguda com el Portal de les Ànimes. A la façana també hi són presents el mateix tipus de contrafort, entre els que s'observa un petit portal d'arc de mig punt adovellat amb l'intradós motllurat. La façana de llevant té la base lleugerament atalussada i està reforçada amb dos contraforts de poca alçada. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, entre les que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa i els angles cantoners de carreus escairats. La façana principal queda tancada per un baluard, que s'obre amb una portalada d'arc de mig punt adovellat a migdia i d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra a tramuntana. | 08231-17 | Sota-ribes | Algunes fonts apunten que l'origen de l'església de Sant Pere es remunta al segle X, consistent en una petita capella preromànica. Aquest temple fou destruït vers el segle i enlloc seu s'hi va bastir, durant el segle XI, una capella castral d'estil romànic. A mitjans del segle XVII, es va bastir una nova església d'estil barroc sobre l'anterior, que havia quedat petita per acollir tots els fidels. Va ser construïda pel mestre d'obres Sebastià Vives entre els anys 1663 i 1664, i va sufragar-se amb els tributs extraordinaris consistents en un vintè sobre les collites de tres anys i l'aportació de personal i animals de càrrega. La construcció de l'església nova l'any 1910 va suposar que es deixessin d'oficiar misses al temple. | 41.2595100,1.7640500 | 396462 | 4568302 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63785-foto-08231-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63785-foto-08231-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63785-foto-08231-17-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|96|92|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63786 | Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. | XVII-XIX | Ermita situada en un puig al nord del nucli de Ribes, prop de Les Parellades. És un edifici aïllat de planta rectangular i absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes, que es troba reforçada per arcs torals que es recolzen en pilastres. Entre els arcs i les pilastres hi ha una cornisa que recorre tota la nau. La part del presbiteri està coberta amb volta de mig canó i queda elevat per mitjà d'un graó. En aquest espai hi ha el retaule barroc de Sant Pau, amb la imatge moderna del sant. En un lateral del l'absis hi ha la sagristia. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs formers de mig punt que es sustenten en pilastres. En una capella hi ha el retaule barroc de Sant Magí i a l'altra una imatge de La Pietat. Al costat del primer hi ha la imatge de la Verge de la Mercè, que algunes fonts han identificat com la del Carme. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut en arc carpanell i delimitat per una barana de fusta. Penjat davant del cor hi ha un exvot en forma de vaixell, que constitueix un llegat dels 'americanos' que van tornar a la vila després de fer fortuna. La il·luminació del temple es fa per mitjà de finestres intercalades entre els arcs torals i de la rosassa. S'accedeix a l'ermita a través d'una portalada de pedra separada en dos trams per una cornisa; la part de la porta està custodiada per pilastres, mentre que la superior és de forma triangular i es remata amb un plafó ceràmic i una fornícula sense imatge. Sobre la fornícula hi ha la rosassa. L'edifici està coronat per un capcer semicircular, al centre del qual en sobresurt el campanar d'espadanya, d'un sol ull. Les façanes laterals estan reforçades amb quatre grans contraforts per costat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, revestit amb una capa de morter a la façana. A la façana de garbí hi ha adossada l'antiga rectoria. Davant de la façana de gregal hi creix una olivera centenària. | 08231-18 | Camí de Sant Pau | La notícia més antiga que tenim de l'ermita de Sant Pau la trobem l'any 1485, si bé no és fins l'any 1594 que hi consta com a administrador Geroni Marcer. Durant la restauració de la coberta va trobar-se una teula datada de l'any '1688', que apunta a que l'edifici actual s'estava bastint en aquest període. A principi del segle XVIII, es van aturar les obres del temple, a causa de l'esclat de la Guerra de Successió. Passada aquesta, es va reempendre la seva construcció, que no va acabar fins a principi del segle XIX. A finals d'aquest segle, alguns dels 'americanos' que havien fet fortuna a les amèriques van fer donacions per a restaurar l'ermita. Una excavació feta entre l'any 1950 i l'any 1981 a l'entorn de l'ermita va apuntar a l'existència a l'indret d'una vil·la romana. | 41.2665100,1.7669500 | 396716 | 4569076 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63786-foto-08231-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63786-foto-08231-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63786-foto-08231-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63787 | Can Miret de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miret-de-les-torres | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX | La casa de Can Miret està situada a gregal del nucli de les Torres. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, S'hi accedeix per un portal centrat d'arc de mig punt adovellat amb el relleu d'un remer a la clau. A cada costat hi ha un finestral d'arc mixtilini ceràmic. Seguint el mateix eix del portal, hi ha un finestral d'arc carpanell amb guardapols molt treballat, on hi ha esculpits quatre castells. Als eixos laterals hi ha un finestral d'arc conopial dentat amb arquets. Les golfes estan definides per una gelosia ceràmica oberta amb quatre finestres d'arc primitiu esglaonat, al centre de la qual hi ha un rellotge de sol i quatre plats de ceràmica catalana d'època moderna. A la cantonada amb la façana de ponent, a l'alçada del primer pis hi ha un balcó circular amb una barana de pedra esculpida que constitueix una veritable obra d'art. Entre els motius vegetals s'hi intercala un escut on hi ha representats tres castells. A la façana de ponent hi ha un portal d'arc pla de pedra, amb el guardapols esculpit amb una orla central on hi ha tallat l'any '1898'. Les obertures de la planta baixa són d'arc mixtilini ceràmic, la del pis d'arc conopial de pedra i les de les golfes d'arc primitiu esglaonat ceràmic. La façana de llevant presenta una tribuna a l'alçada del primer pis, al costat de la qual hi ha una petita finestra d'arc lobulat. Les golfes s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. En un extrem d'aquesta façana s'hi adossa un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, obert amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. A la façana posterior es combinen les finestres d'arc mixtilini i les d'arc primitiu, totes elles ceràmiques. El parament dels murs és de maçoneria i només està revestida amb arrebossat la façana posterior. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Els angles cantoners presenten carreus vistos. Davant la casa hi ha el celler i el pou. | 08231-19 | Les Torres | La casa va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret. | 41.2507300,1.7921600 | 398804 | 4567294 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63787-foto-08231-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63787-foto-08231-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63787-foto-08231-19-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63788 | Can Martí del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-del-mas-roig | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia situada a ponent del terme municipal de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, al centre de la qual destaca una torre quadrangular. El frontis es composa de tres eixos; el central sobresurt del plom del mur i està definit per dues pilastres sobre les que descansa la cornisa del coronament. Al centre hi ha un portal d'arc de mig punt, mentre que el pis presenta dos pòrtics d'arc de mig punt amb capitells motllurats. A sobre d'aquesta hi ha una orla amb les inicials 'PS' envoltada de decoració, i més amunt un relleu decoratiu on hi ha representats dos rams de fruita entre espigues de blat, lligats amb un llaç serpentejant. Seguint el mateix eix trobem una finestra d'arc de mig punt i la cornisa, des d'on arrenca un capcer semicircular amb l'any '1870', un rellotge de sol circular i una estructura metàl·lica que sosté una campana. Els cossos laterals presenten un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra d'arc carpanell emmarcades per un frontó al pis i una finestra d'arc de mig punt a les golfes. A les façanes laterals es reprodueix el mateix tipus d'obertures que a la principal, tot i que distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa i pis, amb la coberta habilitada com a terrassa transitable. A nivell del primer pis hi ha tres grans pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, delimitats amb una barana ceràmica. Les quatre cantonades, a nivell del primer pis, presenten garites defensives obertes amb espitlleres. Davant la façana posterior hi ha la masoveria, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Alguns dels cossos de la mateixa es troben en estat ruïnós. La casa està construïda en una terrassa elevada, i queda tancada per un baluard amb una portalada d'arc de mig punt de pedra. A l'altre costat hi ha una porta de ferro forjat que incorpora l'any 1861. Davant de la casa hi ha un grup d'alzines centenàries. | 08231-20 | A l'oest del terme de Sant Pere de Ribes | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Martí del Mas Roig pertanyia a Pedro Martí. Més endavant, la casa va ser adquirida per l'indiano vilanoví Pau Soler Morell, que hi va fer bastir una casa senyorial, vers l'any 1870. Al cap d'uns anys, Pau Soler va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú, a més de ser un dels principals artífexs de l'arribada del ferrocarril a la població. | 41.2524600,1.7391200 | 394363 | 4567550 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63788-foto-08231-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63788-foto-08231-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63788-foto-08231-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També coneguda com a Mas Girabals. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63789 | Masia del Coll d'Entreforc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-coll-dentreforc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Masia situada al Parc del Garraf, a peu del camí vell de Sitges a Olivella o GR-5. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Es troba en estat ruïnós, pel que part de la coberta i de l'estructura interior s'ha esfondrat. A cada extrem del frontis s'observa un portal amb llinda de fusta, sobre els que hi ha una finestra de les mateixes característiques. Al centre de la façana hi ha una obertura en arc apuntat de maó que es correspon amb les restes d'un forn de coure pa, així com un rellotge de sol. Des del portal principal, s'accedeix a una estança on hi ha les escales de pedra que ascendeixen al primer pis. Aquesta també comunica amb la cambra que allotja dos cups rectangulars revestits amb ceràmica vidriada, als quals també s'accedia des de la façana lateral. A les façanes de llevant i tramuntana hi ha adossats diversos cossos annexes en estat ruïnós, en un dels quals s'observa un cup. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat de morter, entre les que s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. | 08231-21 | Camí de Sitges a Olivella | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Mariano Marcer, de Jafra. | 41.2664500,1.8265400 | 401708 | 4569000 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63789-foto-08231-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63789-foto-08231-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63789-foto-08231-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63790 | Torre de Vilanoveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vilanoveta | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Torre de planta quadrangular que es troba situada al centre del nucli de Vilanoveta. Té la base lleugerament atalussada i presenta tres nivells d'alçat. El segon pis s'obre a la cara sud-oest amb una petita finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el tercer s'obre a la cara sud-est amb una finestra de mateixes característiques i menors dimensions. A la part superior de la cara sud-oest també hi trobem una senzilla gàrgola. La construcció queda rematada amb merlets esglaonats. Des del segon pis de la cara nord-oest surt un pontet perpendicular al carrer que comunica amb la casa de Can Vidal. Aquest està sostingut amb volta ceràmica catalana i està obert amb un finestral i un balcó. Sota el pontet hi ha una petita porta d'arc escarser arrebossat que permet accedir a la torre. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. L'interior ha estat completament reformat i habilitat com a habitatge modern.</p> | 08231-22 | Vilanoveta | <p>El topònim de Vilanoveta apareix esmentat per primera vegada al segle XVII, si bé el seu origen podria ser anterior. El nucli, molt proper a la població de Vilanova, s'hauria format entorn la torre de defensa i la masia de Can Vidal a la qual pertany. Segons Pere Català (CATALÀ, 1990: 949), a la planta baixa de la torre hi havia una capella on s'hi celebrava missa al segle passat. Al llibre d'Apeo de l'any 1847 consta que el mas pertanyia als Vidal.</p> | 41.2345100,1.7516600 | 395385 | 4565542 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63790-foto-08231-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63790-foto-08231-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63790-foto-08231-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També coneguda com a Torre de Can Vidal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 63791 | Pont de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-palanca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX | Pont construït sobre la riera de Ribes, que permet comunicar el nucli de Sota-Ribes amb el de Ribes. És una passarel·la formada per una estructura metàl·lica que és sostinguda per dos estreps situats als extrems. La part central està constituïda per dues bigues amb una gelosia creuada, sobre la que descansa un tauler convex de formigó. L'estuctura descansa sobre mènsules de pedra treballada que estan fixades als extrems. Aquests són fets de paredat comú i s'obren formant un arc de mig punt ceràmic. La barana és d'obra acabada amb ceràmica, mentre que a la part central és metàl·lica. | 08231-23 | Riera de Ribes | El Pont de la Palanca va ser construït per comunicar el nucli de Sota-Ribes i el de Ribes gràcies a la donació de Josep Ferrer Vidal, aleshores propietari de la Torre del Veguer. La seva inauguració fou el dia 5 d'abril de 1891. | 41.2588600,1.7655000 | 396583 | 4568228 | 1891 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63791-foto-08231-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63791-foto-08231-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep A. Ferrer i Soler | També conegut com a Pont de Sota-Ribes o Pont de Ferro. | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63792 | Can Roig de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-de-les-torres | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia situada a garbí del nucli de les Torres. És un edifici de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1791', una creu intercalada i dues estrelles de vuit puntes. El primer pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla arrebossat, a les quals es va afegir un ampit motllurat. Al centre del frontis hi ha un rellotge de sol rectangular desdibuixat. En nivell de les golfes s'obre amb dues finestres d'arc de mig punt arrebossat. A prop del portal hi ha adossat el pou, que encara conserva la corriola. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i la coberta habilitada com a terrassa transitable. El seu accés s'ha ampliat modernament amb una porta de garatge, al costat de la qual hi ha un petit contrafort. A la façana de ponent trobem adossat de forma perpendicular un cos de planta quadrangular i coberta a dues vessants, que es correspon amb el celler. Aquest es prologa a tot el llarg de la façana posterior de l'edifici. Al seu interior s'hi conserva una premsa de lliura i dues premses de biga, a més de les bótes i les eines agrícoles. A la façana de llevant hi ha adossat un petit cos semicircular que constituïa l'antic forn de pa. El parament dels murs manté l'arrebossat amb morter de calç original. L'espai interior es distribueix al voltant de la sala, que es repeteix en tots els nivells i queda suportada per un embigat de fusta amb un cairat perpendicular de notables dimensions. Des de la sala s'accedeix a les diferents estances, entre les que destaca el sostre decorat del menjador. Els paviments es conserven de tova, excepte en algunes parts on hi ha mosaic antic Davant la masia hi ha el safareig i l'hort, que queda tancat per un baluard, al costat del qual trobem un cobert.. Dins de l'hort hi ha un altre pou i safareig i el trull d'oli, al costat del celler. A l'altre costat del carrer que passa per llevant de la casa hi ha les corts i altres dependències agrícoles. | 08231-24 | Les Torres | El llinatge dels Roig de les Torres manté la propietat de la masia almenys des del segle XVI. Al cadastre de l'any 1716-17 hi figura el regidor Jaume Roig de les Torres. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Roig i Tardàs. | 41.2492600,1.7902000 | 398637 | 4567134 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63793 | Can Quima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quima | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'arrebossat de la façana presenta humitats. | Casa entre mitgeres situada a la plaça de la Vila, al nucli de Ribes. És un edifici de planta irregular de notables dimensions amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'estructura en tres grans cossos, que s'adapten a l'estructura urbana de la plaça. El cos de ponent és de majors dimensions que la resta. Cadascun dels cossos presenta un portal d'arc mixtilini ceràmic, entre els quals s'intercalen finestres d'arc rebaixat ceràmic. A nivell del primer pis destaquen els tres balcons correguts, suportats amb mènsules ceràmiques, als quals s'accedeix des de finestrals d'arc mixtilini ceràmic. Entre els dos finestrals del cos de ponent hi ha una finestra d'arc mixtilini que incorpora decoració ceràmica vista i ceràmica vidriada verda. Les golfes presenten grups de quatre finestres per cos - vuit en el de ponent-, també d'arc mixtilini, emmarcades amb ceràmica vista i ceràmica vidriada de color verd als ampits. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-25 | Pl. de la Vila, 5-6-7 | A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com Can Quima. Durant un temps va ser la seu de la Falange. | 41.2621500,1.7722900 | 397157 | 4568586 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63793-foto-08231-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63793-foto-08231-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63793-foto-08231-25-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | També coneguda com a Can Carnisser Nou. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha registrat dues vegades el mateix edifici; casa Carbonell (IPA 4463) i Can Quima (IPA 11887). | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63794 | Ca la Brígida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-brigida | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici cantoner situat al nucli de Ribes, entre el carrer de Sant Isidre i la plaça del Centre. És de planta irregular i té dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana no transitable. El frontis s'estructura en dos cossos diferenciats, dels quals el principal és de majors dimensions. El portal d'accés és d'arc pla arrebossat, des d'on arrenquen les mènsules ceràmiques que suporten el balcó amb baranes forjades del primer pis. Aquest té sortida per un finestral d'arc pla arrebossat que incorpora decoració de maó vist i ceràmica vidriada sobre la llinda. En aquest mateix cos, al costat del portal, n'hi ha un altre de menors dimensions d'arc primitiu amb decoració de maó vist i ceràmica vidriada verda, de les mateixes característiques que la finestra del pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El segon cos té un finestral emmarcat amb ceràmica a la planta baixa i tres finestres d'arc primitiu al pis, el central amb sortida a un petit balcó de baranes forjades. El primer pis presenta el parament de paredat comú vist a la planta baixa, a banda i banda del qual arrenquen dues franges de maó vist, que es prolonguen pel primer pis, on es combina amb rajola ceràmica vidriada amb sanefes geomètriques. Com a remat de l'edifici hi ha una barana de maó vist amb decoració de rajola vidriada verda i blanca. Des del segon cos comença el mur que tanca la finca per migdia, amb murs de maçoneria i pilars ceràmics. | 08231-26 | Pl. del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1 | A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, amb l'ornament era el principal protagonista. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com Ca la Brígida. La casa va passar a denominar-se amb el nom de la seva propietària, Brígida Font Marcer. L'any 1932 la casa va ser reformada. | 41.2621600,1.7729000 | 397208 | 4568586 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63794-foto-08231-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63794-foto-08231-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63794-foto-08231-26-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63795 | Can Pau Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-roig-0 | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa aïllada situada al nucli de Ribes, al carrer de la Torreta. És un edifici compost per dos volums adossats de forma perpendicular. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El seu frontis es composa d'un sol eix, definit per una obertura d'arc pla arrebossat per planta i per un grup de cinc finestretes a les golfes. Entre les finestres i el ràfec hi ha un plafó ceràmic de la Verge i la inscripció 'Regina Pacis'. El volum secundari està adossat a la façana lateral del principal, ocupant bona part de la mateixa. És de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un portal d'arc de mig punt custodiat per dos pilars ceràmics que sostenen el balcó del pis, que està delimitat amb una barana de maó. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat, un dels quals dóna accés al balcó. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal i arrebossat de color terrós a la resta. La casa queda frontalment tancada per un baluard amb un portal de pilars de maó amb ceràmica decorativa, així com una porta de ferro forjat decorada. | 08231-27 | C. de la Torreta, 15 | 41.2616500,1.7745100 | 397342 | 4568527 | 1917 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63795-foto-08231-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63795-foto-08231-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63795-foto-08231-27-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63796 | Pont de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-parellades | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX- XX | Pont de tres trams que salva la riera de Ribes en direcció a Les Parellades. És fet de maçoneria i consta de tres arcs rebaixats que es recolzen sobre dos estreps i dos pilars. Els pilars es troben reforçats amb esperons semicirculars fets amb carreus. El tauler queda rematat amb una barana de maçoneria on s'hi intercala una de metàl·lica. | 08231-28 | Riera de Ribes | El pont de les Parellades es troba situat en l'antic camí veïnal de Sitges a Canyelles. A mitjans del segle XIX, l'enginyer Ildefons Cerdà hi va projectar la construcció d'una carretera, moment en el qual es devia construir el pont. Durant la Guerra Civil, va ser destruït per l'exèrcit republicà per frenar l'avanç de les tropes franquistes. Uns anys després fou reconstruït. | 41.2636800,1.7710800 | 397058 | 4568757 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63796-foto-08231-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63796-foto-08231-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Està previst que properament es construeixi una passarel·la al seu costat per al pas de vianants. | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63797 | Can Dos Diners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dos-diners | XIX | Masia situada dins el recinte de l'hospital dels Camils. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants; al cos central desaigua a les façanes principal i posterior, mentre que als laterals desaigua pels costats. El frontis presenta dos portals de factura moderna, el central dels quals té part dels brancals de pedra carejada i la clau de l'arc que havia existit antigament. En aquesta hi ha inscrit l'any 1853. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat, i a les golfes hi ha tres òculs ovalats. La part de migdia de la façana principal queda tapada per un cos perpendicular de planta rectangular, que es prolonga fins a la façana posterior. Té dos nivells d'alçat i teulada a una sola vessant. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A la façana de gregal hi ha adossat un pou i una escala exterior que condueix al primer pis. El revestiment dels murs es manté arrebossat. Davant la masia hi ha un bust commemoratiu de Sant Camil de Lellis. | 08231-29 | Hospital Residència Sant Camil | La masia de Can Dos Diners estava dins la propietat de Can Coll, la propietària de la qual va donar els terrenys per a la construcció de l'Hospital de Sant Camil en la seva proximitat. | 41.2532200,1.7664100 | 396650 | 4567601 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63797-foto-08231-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63797-foto-08231-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63797-foto-08231-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63798 | Can Pau Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-artigas | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casal situat en un extrem del nucli de Palou. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat al pis i de mig punt ceràmic al segon, totes elles amb ampits de ceràmica verda. A l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic; seguint aquest eix, entre les finestres del primer primer i segon pis, hi ha un plafó ceràmic on hi ha representat Sant Jordi. A les golfes, els pòrtics estan agrupats de dos en dos als eixos laterals i de tres al central. Aquest tipus d'obertura es reprodueix a les golfes de la façana de xaloc, on estan agrupats en set pòrtics, el central de majors dimensions. Sobre la galeria es prolonga la decoració ceràmica amb vitralls intercalats. Al llarg de la façana posterior hi ha un cos d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb finestres petites arrebossades. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat amb un sòcol de ceràmica. La teulada és de teula àrab amb el carener i les xemeneies de ceràmica vidriada. Davant la façana hi ha un cos annex quadrangular d'un sol nivell d'alçat, també decorat amb motius ceràmics. La casa està envoltada per un jardí i queda tancada amb un baluard, una portalada de ferro forjat, amb pilars ceràmics i capitells decorats. | 08231-30 | Ctra. d'Olivella, 1 | El casal modernista de Can Pau Artigas va ser bastit a principi del segle XX segons l'estètica modernista. Algunes fonts han apuntat que el seu autor podria ser Josep Font i Gumà, que va edificar diversos edificis de característiques similars a Ribes en aquest període. | 41.2638700,1.7768800 | 397544 | 4568771 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63798-foto-08231-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63798-foto-08231-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63798-foto-08231-30-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La casa també es coneix com a Can Pepus. Està dividida de forma horitzontal en diverses habitatges (segons Cadastre). | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63799 | La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-1 | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | La masia coneguda com la Casa Gran està situada al nucli de Palou. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc de mig punt adovellat. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. A les golfes hi ha tres petits pòrtics d'arc de mig punt. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal i de color terrós a la resta. La casa es troba frontalment tancada per un baluard, obert amb una portalada de pilars ceràmics. | 08231-31 | C. Racó, 12/ C. Palou, 9 | Al cadastre de l'any 1730 hi consta la Casa Gran, habitada per Pere Puig. Més endavant. segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia al marquès de Sant Mori, Diego de Moixó i Cerdà, qui també era propietari de La Torreta. | 41.2627700,1.7779000 | 397628 | 4568648 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63799-foto-08231-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63799-foto-08231-31-2.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|96 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63800 | El Castell de Kafka | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-kafka | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici situat a la part més alta de l'urbanització Vallpineda. Es tracta d'un bloc d'apartaments aïllat i de planta irregular, compost per diversos cubs que es desenvolupen de forma vertical i de forma esglaonada. Hi ha un total de 90 apartaments, compartimentats en diversos cubs que giren al voltant de les caixes d'escales. Consten d'un espai comunitari de piscina, sauna, bar i restaurant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb les obertures ressaltades de color magenta. | 08231-32 | Passeig Pujades, 1. Urbanització Vallpineda | El projecte del Castell va ser ideat pel Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill dins del moviment postmodern de l'Archigram. Seguint les idees d'aquest moviment futurista, es van buscar les possibilitats arquitectòniques del cub i del seu desenvolupament en vertical. La construcció de l'edifici va finalitzar l'any 1968 i originalment estava pintat de color gris plom. | 41.2503700,1.7981000 | 399301 | 4567248 | 1968 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63800-foto-08231-32-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Ricard Bofill Leví | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 63801 | Can Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simon | DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa urbana situada al nucli de Ribes. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Originàriament, constava de planta baixa i pis, tot i que en una reforma moderna s'hi han afegit dos nivells enretirats respecte el carrer. El frontis es composa simètricament segons dos eixos definits per dues obertures a cada nivell. El portal d'accés és d'arc escarser amb perfil motllurat, amb la inscripció '1886 JJ' a la clau. Les finestres del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades; des de la base comença una cornisa que delimita el nivell de forjat. Totes les obertures incorporen decoració vegetal sobre la llinda, que es reprodueix a l'òcul superior i al capcer. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08231-33 | C. Nou, 3 | A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. La casa de Can Simon va ser promoguda per Josep Baquès i Colomer i el mestre d'obres va ser Josep Salvany. | 41.2618400,1.7728200 | 397201 | 4568551 | 1886 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63801-foto-08231-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63801-foto-08231-33-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 63802 | Casa al carrer Nou, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-nou-15 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici cantoner que es troba situat al nucli de Ribes, entre els carrers Nou i de l'Ensenyament. És de planta quadrangular i té tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc rebaixat ceràmic. Un dels finestrals de la planta baixa incorpora decoració ceràmica i un plafó de la Mare de Déu de Montserrat. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades. Sobre els finestrals del primer pis hi ha obertures quadrangulars que es corresponen amb la ventilació de la coberta. La façana lateral es composa igualment segons tres eixos d'obertures d'arc rebaixat ceràmic, excepte la central del primer pis que és de menors dimensions. En aquesta façana, la ventilació de la coberta es fa per una obertura romboïdal ceràmica. Els nivells de forjats es posen de manifest a l'exterior amb una cornisa ceràmica. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. | 08231-34 | C. Nou, 15 / C. de l'Ensenyament, 12 | A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. | 41.2612100,1.7712000 | 397064 | 4568483 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63802-foto-08231-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63802-foto-08231-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63803 | Can Punxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-punxes | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals. | XX | Casa urbana situada al nucli de Ribes, en un extrem de la plaça Marcer. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. Les façanes es composen simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla que incorporen ornamentació floral sobre les llindes. S'hi accedeix per un portal d'arc mixtilini amb la clau decorada amb les inicials 'FM'. Els finestrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, que queda suportat amb mènsules. Un fris vegetal recorre les façanes a nivell del primer pis. L'edifici queda rematat per un capcer del que en sobresurten unes punxes sinuoses rematades amb motiu vegetal, que es repeteix a la ventilació de la coberta. L'acabat exterior és d'estucat imitant carreus. Al carrer de la Pau comença un mur perimetral que tanca la finca per darrera, amb accés des d'una gran portalada de ferro forjat. Els pilars de la portalada i del mur també incorporen ornamentació floral. | 08231-35 | Pl. Marcer, 4 / C. de la Pau,1 | A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. Aquest és el cas de Can Punxes, casa modernista feta per l''americano' Ramon Mestre i Mestre, en tornar del seu viatge a Cuba. | 41.2612600,1.7724600 | 397170 | 4568487 | 1911 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63803-foto-08231-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63803-foto-08231-35-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml