Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64005 | Font de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lalmirall | VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | X-XVII | Font situada a les feixes del sud de la masia de Ca l'Almirall de la Font . Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. La cocona queda protegida dins una construcció de planta irregular, feta de pedra seca coberta amb falsa volta troncocònica. Consta d'una obertura rectangular a la part frontal, per on cal atansar-se per recollir l'aigua. Sobre la cocona on s'emmagatzema l'aigua, de planta trapezoïdal, hi ha escrit amb lletres vermelles 'Agua no potable'. | 08231-237 | Fondo de Ca l'Almirall de la Font | A l'acta de dotació de Sant Miquel d'Olèrdola, datada del segle X, es nombra el seu terme jurisdiccional: 'A parte uero meridies inqoat per ipsa mare, et sic per ipsas Cegias, perfonte Anastasio sic perfonte de Cuzinas, per ipso Capra Fico, gradit per ipsa Gavarra, usque in spelunca qui dicitur Derru' (VIRELLA 1986: 30). Algunes fonts han identificat la 'fonte de Anastasio' es correspongui amb una de les fonts de Ca l'Almirall. | 41.2804800,1.7991900 | 399438 | 4570589 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64005-foto-08231-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64005-foto-08231-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64005-foto-08231-237-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Segons Virella, dins la finca hi ha una font datada del 1856 i una altra situada dins un hort, que no han estat localitzades. | 119|94|85 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64007 | Camí antic de Ribes a Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-ribes-a-olivella | CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Només se'n conserva el darrer tram. | L'antic camí que anava de Ribes a Olivella coincideix en bona part amb l'actual carretera BV-2111. El tram conservat comença al revolt que hi ha abans de la masia de la Torreta, per on creua la riera de Begues. Des d'aquí transcorre paral·lel a la riera, passant per davant del Mas d'en Giralt on poc després entra en terme d'Olivella. | 08231-239 | Sector nord del terme municipal | 41.2846900,1.7780000 | 397670 | 4571081 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64007-foto-08231-239-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64008 | Tram de camí empedrat de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-cami-empedrat-de-la-carretera | CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | Se'n conserva un tram molt curt. | Al camí que va de la masia de la Carretera a la masia de les Casetes, poc abans de l'encreuament amb el torrent de Mas Alba, hi ha un tram de camí empedrat. El tram conservat té uns 15 metres de llargada i uns 2 metres d'amplada. S'hi observen marques de roderes dels carros. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia. | 08231-240 | Entre la masia de la Carretera i les Casetes | 41.2572100,1.7968300 | 399205 | 4568008 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64008-foto-08231-240-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||
| 64009 | Pont de Can Panxampla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-panxampla | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. | XIX | Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó i s'hi han fet nombroses pintades vandàliques. | Pont de tres trams que salva la riera de Ribes al seu pas per la carretera C-246a. És fet de maçoneria i consta de tres arcs rebaixats ceràmics a la part central, que es prolonga pels costats amb quatre arcs de mig punt ceràmics. Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó, quan també es va refer el tauler. | 08231-241 | Carretera C-246a | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Panxampla pertanyia a Francisca Raventós de Sitges. El pont va ser construït més endavant, durant l'any 1879. | 41.2330400,1.7834600 | 398047 | 4565341 | 1879 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64010 | Mines de la Timba del Ralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-la-timba-del-ralet | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1999). 'El trogloditisme al Penedès: les Coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània penedesenca. Vol. 24. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (2001). 'Cavitats modificades per l'acció humana. Una forma de trogloditisme', Miscel·lània penedesenca. Vol. 26. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XX | En algunes de les mines s'hi han abocat deixalles. | A les timbes del marge dret de la riera de Ribes, entre la desembocadura dels torrents de Sant Pau i de Can Puig, hi ha diverses mines subterrànies. Es tracta de galeries excavades al terreny natural, algunes de les quals tenen certa profunditat. S'hi accedeix per diverses boques rectangulars. | 08231-242 | Riera de Ribes | Originalment, les mines van ser utilitzades per a l'extracció d'argila per a la construcció. A mitjans del segle XX es van allargar i s'hi van obrir noves galeries per al conreu del xampinyó. | 41.2635600,1.7662200 | 396651 | 4568749 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64010-foto-08231-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64010-foto-08231-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | En l'actualitat algunes de les mines són habitades per indigents. | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64011 | Barraca després de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-despres-de-la-fita | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta i el recobriment de terra i pedruscall. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí del Collet de la Fita. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. A l'interior s'observa una fornícula. | 08231-243 | Camí del Collet de la Fita | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2608600,1.8277900 | 401804 | 4568378 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64011-foto-08231-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64011-foto-08231-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64011-foto-08231-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la Barraca de vinya del Puig d'en Figueres (fitxa 577) del Mapa de Patrimoni de Sitges, així com amb la barraca R01 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64012 | Forn de calç de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-fita | Mapa del Patrimoni Cultural de Sitges. | XVIII-XX | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí del Collet de la Fita. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. A la part frontal hi ha dos murs de pedra seca que convergeixen a la part de la boca, consistent en una obertura d'arc de mig punt de pedra. Sobre d'aquesta hi ha petites bigues de fusta que reforcen l'estructura. A l'interior s'hi dipositen sediments i deixalles. | 08231-244 | Parc del Garraf | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2622500,1.8297000 | 401966 | 4568530 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64012-foto-08231-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64012-foto-08231-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64012-foto-08231-244-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb el Forn de calç (fitxa 529) del Mapa de Patrimoni de Sitges. | 94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64013 | Barraca del Fondo de Mas de Mossèn Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-mas-de-mossen-alba | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut bona part del recobriment de terra i pedruscall i s'han després pedres del mur posterior | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sota el Puig d'en Pacurri, prop del Fondo de Mas de Mossèn Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-245 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2620200,1.8202900 | 401178 | 4568515 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64013-foto-08231-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64013-foto-08231-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64013-foto-08231-245-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R02 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64014 | Barraca del Puig d'en Pacurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-den-pacurri | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar dalt del Puig d'en Pacurri. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserven els murs perimetrals. | 08231-246 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2638200,1.8205000 | 401198 | 4568715 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64014-foto-08231-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64014-foto-08231-246-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R03 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64015 | Barraca de la línia elèctrica del Collet de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-linia-electrica-del-collet-de-la-fita | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica del Collet de la Fita, a l'alçada del camí del Coll d'Entreforc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals. | 08231-247 | Camí del Collet de la Fita | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2622100,1.8271700 | 401754 | 4568529 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64015-foto-08231-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64015-foto-08231-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64015-foto-08231-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64016 | Barraca a l'oest de la Penya de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-la-penya-de-la-torreta | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica de la Penya de la Torreta, poc després d'una construcció de maó. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals. | 08231-248 | Penya de la Torreta | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2859700,1.7687800 | 396900 | 4571234 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64016-foto-08231-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64016-foto-08231-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64016-foto-08231-248-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64017 | Forn de calç del camí dels Sumidors I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-dels-sumidors-i | XVIII-XX | La part frontal es va seccionar amb l'ampliació del camí. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la masia de Sumidors. Només se'n conserva la part posterior de la cambra de combustió, de planta circular excavada sobre el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments. | 08231-249 | Camí dels Sumidors | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2789200,1.7646100 | 396540 | 4570456 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64017-foto-08231-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64017-foto-08231-249-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64018 | Forn de calç del camí dels Sumidors II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-dels-sumidors-ii | XVIII-XX | La part frontal es va seccionar amb l'ampliació del camí. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la masia de Sumidors. Només se'n conserva la part posterior de la cambra de combustió. És de planta circular excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada de pedra lligada amb fang. A l'interior s'hi dipositen sediments. | 08231-250 | Camí dels Sumidors | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2802100,1.7654500 | 396612 | 4570599 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64018-foto-08231-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64018-foto-08231-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64019 | Forn de calç sobre la Font d'en Zidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-sobre-la-font-den-zidro | XVIII-XX | No conserva la boca i està cobert de vegetació. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la Font d'en Zidro. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. La part frontal es troba enderrocada, pel que no es conserva la boca. L'estructura es troba coberta de vegetació en la seva totalitat. | 08231-251 | Camí de la Font d'en Zidro | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2736900,1.7546000 | 395693 | 4569888 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64019-foto-08231-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64019-foto-08231-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64019-foto-08231-251-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64021 | Barraca prop del coll de Pota de Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-coll-de-pota-de-cavall | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La coberta i part dels murs s'han esfondrat, tot i que se'n manté el portal. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar prop del coll de Pota de Cavall. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-253 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2709500,1.8279400 | 401832 | 4569498 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64021-foto-08231-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64021-foto-08231-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64021-foto-08231-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R10 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64022 | Fondo del Corral d'en Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-corral-den-masso | XVIII-XX | A la vessant de ponent d'un petit monticle situat entre Ca l'Almirall i el Corral d'en Massó hi ha una fondalada de gran valor paisatgístic. La part més elevada del fondo presenta un bosc de pi, que dóna pas a un mosaic agrícola format per grans bancals. El cultiu dominant és el cep, entre el que s'intercalen exemplars de garrofer. Les feixes estan delimitades amb murs de pedra seca molt ben conservats. L'espai està articulat amb petits camins de terra i queda travessat per un petit torrent. En un extrem del fondo hi ha el Corral d'en Massó, que domina el paratge. | 08231-254 | Ctra. De Ribes a Olivella BV-2111, km.8 | 41.2774500,1.7898600 | 398652 | 4570264 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64022-foto-08231-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64022-foto-08231-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64022-foto-08231-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La zona també es coneix com el fondo d'en Tabaco. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 64023 | Pont del Fondo del Corral d'en Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-fondo-del-corral-den-masso | XIX | A la part baixa del Fondo del Corral d'en Massó, a tocar de la carretera, hi ha un pontet que salva el torrent. És d'un sol tram i s'obre en arc de mig punt ceràmic. El tauler queda rematat per dues baranes d'obra. L'estructura és feta de pedra irregular lligada amb argamassa. A continuació del pont hi ha uns murs de pedra seca que contenen la terra del camí. | 08231-255 | Ctra. De Ribes a Olivella BV-2111, km.8 | 41.2747300,1.7885700 | 398540 | 4569963 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64023-foto-08231-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64023-foto-08231-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64023-foto-08231-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 64024 | Barraca de la Serra Saladella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-saladella | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Algunes pedres del mur superior s'han desprès. | Barraca de vinya situada en una zona de bosc a xaloc de la Cova Negra. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. | 08231-256 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2765700,1.8158200 | 400825 | 4570136 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64024-foto-08231-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64024-foto-08231-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64024-foto-08231-256-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R13 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64025 | Barraca d'en Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-salvador | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | La volta i part del mur posterior s'han esfondrat i l'interior és ple de deixalles. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del Solell d'en Roig, a mestral de l'Urbanització Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és feta amb pedres superposades. | 08231-257 | Solell d'en Roig | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2599800,1.8032300 | 399745 | 4568309 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64025-foto-08231-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64025-foto-08231-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64025-foto-08231-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R14 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64026 | Barraca del Mas de Mossèn Alba I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-de-mossen-alba-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | La volta es troba parcialment enderrocada i la llinda de la porta està esquerdada. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del Solell d'en Roig, a mestral de l'Urbanització Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. L'entrada és amb llinda de pedra i els brancals són de pedres de majors dimensions escairades. | 08231-258 | Solell d'en Roig | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2590900,1.7988600 | 399378 | 4568215 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64026-foto-08231-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64026-foto-08231-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64026-foto-08231-258-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R15 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64027 | Barraca del Mas de Mossèn Alba II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-de-mossen-alba-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | La coberta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona de bosc sobre les feixes del camí de Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. L'entrada és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. A l'altre costat del fondal hi ha una cisterna amb un dipòsit per ensulfatar. | 08231-259 | El Beguetà | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2569400,1.8015600 | 399601 | 4567973 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64027-foto-08231-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64027-foto-08231-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64027-foto-08231-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R16 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64028 | Barraca entre Ca l'Escolà i la masia de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-ca-lescola-i-la-masia-de-la-carretera | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | Barraca de vinya situada en una vinya entre Ca l'Escolà i la masia de la Carretera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i conserva la porta de fusta. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. Al costat de la barraca hi ha adossat un pou circular en estat ruïnós. | 08231-260 | Vinya de Ca l'Escolà i la Carretera | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2565800,1.7900300 | 398634 | 4567946 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64028-foto-08231-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64028-foto-08231-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64028-foto-08231-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Segons un testimoni oral, al seu interior hi havia la fita que delimitava les propietats de Ca l'Escolà i La Carretera, tot i que no ha estat localitzada. Es correspon amb la barraca R17 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64029 | Barraca entre Can Bertran i Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-can-bertran-i-ca-lescola | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona agrícola sobre la riera de Jafre, a llevant del Garrofer de la Cisterna. És una edificació integrada en un mur, de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. L'entrada és amb llinda de pedra. | 08231-261 | Fondo de Ca l'Artigues | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2627500,1.7907600 | 398705 | 4568630 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64029-foto-08231-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64029-foto-08231-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64029-foto-08231-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R18 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64030 | Barraca al sud Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-can-bertran | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta. | Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la masia de Can Bertran. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. | 08231-262 | Comantorre | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2644700,1.7901700 | 398658 | 4568822 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64030-foto-08231-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64030-foto-08231-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64030-foto-08231-262-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R19 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64031 | Barraca al SE de Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-can-bertran | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta i bona part del recobriment de terra. | Barraca de vinya situada prop del camí que va de Can Bertran a la masia de la Carretera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-263 | Camí de Can Bertran a la Carretera | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2654600,1.7943700 | 399012 | 4568927 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64031-foto-08231-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64031-foto-08231-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64031-foto-08231-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R20 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64032 | Barraca al SO de Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-so-de-can-bertran | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp erm al sud oest de Can Bertran. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica. La coberta s'ha esfondrat damunt la façana, pel que només en queda el mur posterior. Entre les pedres de l'enderroc s'observa que a la coberta hi havia plantades atzavares i lliris. | 08231-264 | Comantorre | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2641200,1.7874500 | 398430 | 4568786 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64032-foto-08231-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64032-foto-08231-264-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R21 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64033 | Forn de calç de Can Roig de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-roig-de-les-torres | XVIII-XX | La part de la boca es troba en mal estat estructural i l'interior es troba ple de deixalles. | Forn tradicional de calç que es troba situat en una feixa sobre la vinya del solell de Can Roig. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc pla de pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. | 08231-265 | Solell de Can Roig de les Torres | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2605500,1.8004200 | 399511 | 4568375 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64033-foto-08231-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64033-foto-08231-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64033-foto-08231-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64034 | Barraca al NO de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-no-de-la-carcosa | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp al nord oest de la muntanya de la Carçosa. És una edificació adossada en un marge, de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. | 08231-266 | La Carçosa | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2620200,1.7949900 | 399058 | 4568545 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64034-foto-08231-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64034-foto-08231-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64034-foto-08231-266-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R23 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64035 | Barraca al nord de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-carcosa | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp al nord de la muntanya de la Carçosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al costat de la porta hi creix una figuera. | 08231-267 | La Carçosa | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2636200,1.7978800 | 399303 | 4568719 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64035-foto-08231-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64035-foto-08231-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64035-foto-08231-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R24 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64036 | Barraca al sud de la urbanització Can Marcer de la Penya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-la-urbanitzacio-can-marcer-de-la-penya | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya al sud de Can Marcer de la Penya. És una edificació adossada en un marge, de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-268 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2664400,1.7979400 | 399312 | 4569032 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64036-foto-08231-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64036-foto-08231-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64036-foto-08231-268-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R25 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64037 | Barraca del Pujol d'en Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujol-den-llebre | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta s'ha esfondrat. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al nord de l'Urbanització Pineda Parc. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-269 | Pujol d'en Llebre | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2850800,1.8014400 | 399634 | 4571097 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64037-foto-08231-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64037-foto-08231-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64037-foto-08231-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R26 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64038 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-3 | La riera de Begues neix al Baix Llobregat, en terme municipal de Begues. A l'alçada del Mas d'en Giralt entra en terme de Ribes, transcorre paral·lela a la carretera de Ribes a Olivella BV-2111, segueix entre el Pla de Galí i el Bosc Gran i poc després conflueix amb la riera de Ribes. Es tracta d'un curs fluvial de pendent suau, amb el llit pedregós. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera amb joncs i canyissar i un entorn de màquies i brolles amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08231-270 | Sector nord del terme municipal | 41.2700400,1.7791500 | 397744 | 4569453 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64038-foto-08231-270-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||||
| 64039 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La coberta es troba en mal estat i pateix deficiències estructurals. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre les feixes abandonades de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està envoltada de vegetació. | 08231-271 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2868400,1.7964300 | 399217 | 4571298 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64039-foto-08231-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64039-foto-08231-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64039-foto-08231-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R28 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64040 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La llinda de la porta està esquerdada i presenta deficiències estructurals. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre les feixes abandonades de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Sobre el recobriment de terra de la volta hi ha atzavares plantades. La part posterior està envoltada de vegetació. | 08231-272 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2862000,1.7944500 | 399050 | 4571230 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64040-foto-08231-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64040-foto-08231-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64040-foto-08231-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R29 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64041 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-iii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La coberta s'ha esfondrat. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat d'un camp d'oliveres de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-273 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2846200,1.7909800 | 398757 | 4571058 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64041-foto-08231-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64041-foto-08231-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64041-foto-08231-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R30 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64042 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-iv | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat del camí. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-274 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2859600,1.7960400 | 399183 | 4571201 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64042-foto-08231-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64042-foto-08231-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64042-foto-08231-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R31 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64043 | Barraca a l'est de Pujol d'en Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-pujol-den-llebre | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre el carrer dels Lledoners de l'Urbanització Pineda Parc. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està envoltada de vegetació. | 08231-275 | Carrer dels Lledoners. Urbanització Pineda Parc | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2897400,1.8027200 | 399748 | 4571613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64043-foto-08231-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64043-foto-08231-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64043-foto-08231-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R32 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64044 | Barraques d'en Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-den-gregori | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troben parcialment enderrocades. | Barraques de vinya situades en una parcel·la del carrer dels Lledoners de l'Urbanització Pineda Parc. Es tracta d'un conjunt aïllat de quatre barraques adossades entre sí, de planta circular, construïdes segons la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat totes es troben parcialment enderrocades. Les dues primeres barraques tenen una entrada independent, mentre que per accedir a la quarta s'ha de passar per la tercera. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. A l'interior s'hi observen diverses fornícules. La part del recobriment que es conserva té plantats lliris i atzavares. La construcció queda envoltada de vegetació. | 08231-276 | Carrer dels Lledoners. Urbanització Pineda Parc | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2876300,1.8047400 | 399914 | 4571376 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64044-foto-08231-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64044-foto-08231-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64044-foto-08231-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R33 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64045 | Barraques del Planot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-del-planot | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Una de les barraques es troba enderrocada i l'altra té la volta esfondrada. | Barraques de vinya situades en un camp al costat del camí d'Oleseta. Es tracta d'un conjunt aïllat de dues barraques adossades entre sí, de planta circular, construïdes segons la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, de les quals només la primera conserva parcialment. La segona barraca es troba enderrocada en la seva totalitat. La porta d'accés de la primera té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-277 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2901100,1.8104600 | 400397 | 4571645 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64045-foto-08231-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64045-foto-08231-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64045-foto-08231-277-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R034 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64046 | Barraca del Turó d'en Galús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-den-galus | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí d'Oleseta. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Sobre el recobriment de terra de la volta hi ha atzavares plantades. La construcció es troba envoltada de vegetació. | 08231-278 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2900500,1.8143800 | 400725 | 4571634 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64046-foto-08231-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64046-foto-08231-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64046-foto-08231-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R35 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64047 | Barraca de la Costa d'en Comes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-den-comes-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en un marge de vinya al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació circular adossada en un mur, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al costat hi ha un dipòsit per ensulfatar els ceps i una cisterna. | 08231-279 | Costa d'en Comes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2830400,1.7795900 | 397801 | 4570896 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64047-foto-08231-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64047-foto-08231-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64047-foto-08231-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R36 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64048 | Barraca de la Costa d'en Comes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-den-comes-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació formulada com un corral, pel que queda tancada per un mur perimetral. Té la planta exterior circular i l'interior rectangular, amb el mur posterior que es correspon amb el del baluard, i està construït amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva de la barraca era de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. El baluard és de planta rectangular i té una alçada d'uns dos metres. Les pedres de les cantonades estan escairades. | 08231-280 | Costa d'en Comes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2839200,1.7799900 | 397836 | 4570993 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Segons un testimoni gràfic de quan es trobava dempeus, davant la barraca hi havia els arcs de pedra característics dels corrals. Alguns ribetans la coneixen com la barraca del castellot. Es correspon amb la barraca R37 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64049 | Barraca al nord oest del Corral d'en Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-oest-del-corral-den-masso | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp del fondo d'en Pascualí. És una edificació aïllada de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està construïda en una feixa sostinguda per un mur de pedra seca disposada en opus spicatum. Actualment s'utilitza per emmagatzemar-hi estris. | 08231-281 | Fondo d'en Pascualí | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2781800,1.7861900 | 398346 | 4570349 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64049-foto-08231-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64049-foto-08231-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64049-foto-08231-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R38 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64050 | Barraca al nord de la riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-riera-de-begues | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya del Pla de Galí, prop de la riera de Begues. És una edificació adossada en un mur, de planta circular, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. La part posterior està envoltada de vegetació. | 08231-282 | Pla de Galí | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2708400,1.7805100 | 397859 | 4569541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64050-foto-08231-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64050-foto-08231-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64050-foto-08231-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R39 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64051 | Barraca a l'est de la carretera BV-2111 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-bv-2111 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una zona boscosa entre la carretera BV-2111 i l'Urbanització Can Lloses. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està construïda sobre una feixa delimitada per un mur de pedra seca. | 08231-283 | Entre la carretera BV-2111 i l'Urbanització Can Lloses | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2719700,1.7873900 | 398437 | 4569658 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64051-foto-08231-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64051-foto-08231-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64051-foto-08231-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R40 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64052 | Can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roda | XIX | Presenta deficiències estructurals. | Casa situada a la plaça de la Vila de Ribes, adossada a l'Ajuntament. És un edifici cantoner de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita amb l'any '1860'. Els finestrals de l'eix central tenen sortida a un balcó de baranes forjades i ampit motllurat. La façana queda rematada amb una cornisa senzilla. A la resta de façanes les finestres són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb la cantonada de carreus vistos. | 08231-284 | Pl. de la Vila, 1 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. | 41.2624200,1.7718600 | 397121 | 4568616 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64052-foto-08231-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64052-foto-08231-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64052-foto-08231-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Riba. Està previst el seu enderroc per ampliar les dependències municipals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64053 | Barraca al nord oest de la riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-oest-de-la-riera-de-begues | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar sobre la confluència de la riera de Begues i el torrent del coll de Glaieta. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. | 08231-285 | Riera de Begues | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2710000,1.7759700 | 397479 | 4569564 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64053-foto-08231-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64053-foto-08231-285-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R42 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64054 | Barraca al SE del Corral d'en Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-del-corral-den-capdet | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en un marge de vinya al sud est del Corral de Capdet. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-286 | Al sud est del Corral d'en Capdet | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2685100,1.7732800 | 397250 | 4569290 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64054-foto-08231-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64054-foto-08231-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64054-foto-08231-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R43 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64055 | Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-b-211-a-vilafranca-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un marge sobre la vinya de la masia del Racó, a l'altre costat de la carretera de Vilafranca. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. Conserva la porta de fusta. | 08231-287 | Vinya del Racó | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2755800,1.7631900 | 396416 | 4570087 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64055-foto-08231-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64055-foto-08231-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64055-foto-08231-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R44 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64056 | Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-b-211-a-vilafranca-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya dels Socots. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés queda oculta per un margalló. | 08231-288 | Els Socots | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2777900,1.7642300 | 396506 | 4570331 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64056-foto-08231-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64056-foto-08231-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64056-foto-08231-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R45 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml