Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64057 | Barraca d'Allò en Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dallo-en-rossell | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de la zona coneguda com Allò en Rossell. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Malgrat l'enderroc dels murs perimetrals, es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al seu voltant s'hi va trobar material arqueològic en superfície. | 08231-289 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2683200,1.7997700 | 399468 | 4569238 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64057-foto-08231-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64057-foto-08231-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64057-foto-08231-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64058 | Barraca al sud del Puig del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-del-puig-del-moro | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un puig boscós al nord de Sumidors. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Després de l'incendi que va cremar la zona, la barraca està totalment envoltada d'un bosc de pi jove i matollar. | 08231-290 | La Terra de Càntir | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2842800,1.7654900 | 396622 | 4571050 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64058-foto-08231-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64058-foto-08231-290-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R47 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64059 | Barraca entre la Mata i la rotonda de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-la-mata-i-la-rotonda-de-lautopista | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | S'han desprès pedres de la part frontal i es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un camp entre la masia de la Mata i la rotonda de l'autopista.. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades, com les que conformen les cantonades. | 08231-291 | La Mata | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2408200,1.7666600 | 396652 | 4566224 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R48 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64060 | Barraca dels Cards | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cards | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un camp erm a ponent de l'urbanització dels Cards. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra, que ha estat repassada amb morter. Al davant hi ha un pou circular de pedra lligada amb argamassa. | 08231-292 | Les Forques | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2370900,1.7626500 | 396310 | 4565815 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R49 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64061 | Barraca al nord de la C-246 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-c-246 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XIX-XX | En estat ruïnós. | Barraca situada en un camp erm entre la Rambla del Garraf i l'autopista. És una edificació aïllada de planta rectangular construïda amb pedra i revestida de morter. Consta de dos accessos d'arc pla arrebossat, situats a les façanes de garbí i xaloc. Està rematada amb una cornisa de maó. No conserva la coberta. | 08231-293 | Entre la C-246 i la Rambla del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2400900,1.7576200 | 395893 | 4566154 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R50 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64062 | Barraca a la cruïlla de la C-246 i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-cruilla-de-la-c-246-i-lautopista | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Presenta deficiències estructurals i es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un camp de garrofers a xaloc de la casa del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba totalment envoltada de vegetació, que n'oculta la porta. | 08231-294 | Entre el Xoriguer i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2423600,1.7579200 | 395922 | 4566406 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R51 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64063 | Barraca al NE de Vilanoveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-ne-de-vilanoveta | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un camp erm al costat de l'autopista. És una edificació aïllada de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Està envoltada de vegetació. | 08231-295 | Al sud de la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2410600,1.7568900 | 395833 | 4566263 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64063-foto-08231-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64063-foto-08231-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64063-foto-08231-295-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R52 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64065 | Barraca a l'est de la carretera de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La part frontal i el mur on es troba adossada s'han enderrocat parcialment. | Barraca de vinya situada en una zona d'horta a tocar del bosc de Solers, al sud de la masia. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un hort. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta està definida per aproximació de les pedres que es tanquen formant un arc rebaixat. Part de les pedres de la part frontal s'han desprès. | 08231-297 | Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2443500,1.7467400 | 394988 | 4566640 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R54 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64066 | Barraca al SE de Carro I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la pujada de Carro. És una edificació adossada a la part exterior del mur d'una carrerada. És de planta circular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa, entre la que s'observen les lletres 'JGC'. | 08231-298 | Entre la masia del Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2380500,1.7435200 | 394708 | 4565945 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R55 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64067 | Barraca al SE de Carro II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un camp erm entre la carretera C-246 i la masia de Carro. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-299 | Entre la Pujada de Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2371700,1.7416700 | 394552 | 4565849 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R56 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64068 | Barraca al SE dels Cocons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-dels-cocons | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta està enderrocada. | Barraca de vinya situada en un camp erm al sud est de la masia dels Cocons. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-300 | Comes Velles | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2442300,1.7600700 | 396105 | 4566611 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R57 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64069 | Barraca sobre els Cocons I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-els-cocons-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una vinya entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta irregular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. El mur on es troba adossada té una amplada considerable. | 08231-301 | A l'oest del mas dels Cocons | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2471800,1.7541900 | 395617 | 4566945 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R58 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64070 | Barraca sobre els Cocons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-els-cocons-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una finca entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta rectangular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. | 08231-302 | A l'oest del mas dels Cocons | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2471200,1.7548100 | 395669 | 4566938 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64070-foto-08231-302-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R59 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64071 | Barraca a l'oest de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-puigmolto | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una camp situat al sud oest del nucli de Puigmoltó. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un camp de conreu. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. Ha estat reforçada amb morter. | 08231-303 | Al sud oest de Puigmoltó | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2485100,1.7641400 | 396453 | 4567081 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R60 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64072 | Barraca a l'est de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | El mur posterior s'ha enderrocat. | Barraca de vinya situada en un camp erm al nord de la masia de Can Mironet del Bosc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra, reforçada per un arc de descàrrega. La façana posterior es troba enderrocada. | 08231-304 | Entre Can Mironet i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2456700,1.7522500 | 395452 | 4566780 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64072-foto-08231-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64072-foto-08231-304-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R61 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64073 | Barraca a la zona dels Cocons I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-zona-dels-cocons-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un camp erm al costat de l'autopista C-32, sobre la casa de del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-305 | Entre el Xoriguer i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2445300,1.7555800 | 395729 | 4566649 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64073-foto-08231-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64073-foto-08231-305-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R62 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64074 | Barraca a la zona dels Cocons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-zona-dels-cocons-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Pateix deficiències estructurals. | Barraca de vinya situada en un camp cultivat al costat de l'autopista C-32, al nord de la masia de Xoriguera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-306 | Entre Xoriguera i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2454200,1.7538800 | 395588 | 4566750 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64074-foto-08231-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64074-foto-08231-306-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R63 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64075 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-v | XVIII-XX | La coberta està parcialment enderrocada i les parets laterals comencen a fer-ho. | Barraca de vinya situada en una zona de bosc del fondo de Ca l'Almirall, prop d'un encreuament de camins. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-307 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2852900,1.7932500 | 398948 | 4571130 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64075-foto-08231-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64075-foto-08231-307-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64076 | Barraca de les vinyes de Solers I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-solers-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de Solers, entre el mas de Montgròs i de la Serra. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-308 | Vinyes de Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2572000,1.7468200 | 395015 | 4568067 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64076-foto-08231-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64076-foto-08231-308-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R65 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64077 | Barraca de les vinyes de Solers II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-solers-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | El mur lateral es troba parcialment enderrocat. | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de Solers, entre Can Masalleres i la Serra. És una edificació de planta circular adossada en un mur, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Al costat de la barraca, també adossada al mur, hi ha una petita obertura que es correspon amb una cisterna circular. | 08231-309 | Vinyes de Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2558300,1.7435800 | 394742 | 4567918 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64077-foto-08231-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64077-foto-08231-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R66 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64078 | Barraca de les vinyes de Solers III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-solers-iii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de Solers, al sud de Can Masalleres. És una edificació enrasada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Al costat de la barraca hi ha un dipòsit per ensulfatar i una cisterna. El mur on està construïda té una amplada considerable. | 08231-310 | Vinyes de Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2563100,1.7428700 | 394683 | 4567972 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64078-foto-08231-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64078-foto-08231-310-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R67 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64079 | Barraca de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada a la vinya de Solers, entre la masia de la Serra i Can Masalleres. És una edificació de planta circular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. | 08231-311 | Vinya de Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2560900,1.7463500 | 394974 | 4567944 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64079-foto-08231-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64079-foto-08231-311-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R68 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64080 | Barraca entre els Colls i la Rodona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta està enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí de les Costes. És una edificació aïllada de planta rectangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba enderrocada. La façana està revestida amb morter, pel que la porta és d'arc pla arrebossat. | 08231-312 | Camí de les Costes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2205900,1.7537500 | 395538 | 4563994 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64080-foto-08231-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64080-foto-08231-312-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R69 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 64081 | Barraca entre els Colls i la Rodona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i-0 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del camí de les Costes, al límit del terme municipal entre Ribes i Sitges. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba revestida amb morter i la porta té una llinda metàl·lica. A la façana posterior hi ha una petita finestra quadrangular. | 08231-313 | Camí de les Costes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2206000,1.7560000 | 395726 | 4563992 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64081-foto-08231-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64081-foto-08231-313-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R70 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64082 | Goigs a la Mare de Déu de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-caritat | XX | Es tracta dels goigs a la Mare de Déu de la Caritat, del Cobre, que es venerava a la desapareguda capella de Can Jove. La lletra dels goigs la va escriure Josep Maria Rovira i Artigues i la música la va escriure Mn. Josep Colomer. L'edició és de l'any 1929. Comença així: 'Puix que a tota ànima pia l'allibereu de pecat; Sigueu-nos sempre la guia Verge de la Caritat. Apaivagueu la tempesta si us implora un cor fidel, sortós aquell qui en Vós resa puix troba en eix món el cel. La pregària en el cor sia flo ungida de pietat: Sigueu-nos la nostra guia Verge de la Caritat. (..)' | 08231-314 | Capella de Can Jove | La Mare de Déu de la Caritat és la patrona de la Villa de Cobre, de Santiago de Cuba. Hem de suposar que els habitants de la masia de Can Jove, després de fer fortuna a les Amèriques, van consagrar la capella sota l'advocació de la Mare de Déu cubana. Avui la capella ja no existeix, pel que ja no s'hi canten els goigs. | 41.2556500,1.7657100 | 396595 | 4567872 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64083 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-0 | XX | <p>Es tracta dels goigs en honor a Sant Joan Baptista, que es venera a la parròquia de Santa Eulàlia, al nucli de Les Roquetes. La lletra dels goigs la va escriure Ricard Vives i Sabaté i la música la va composar el prevere Josep Maideu i August. Van ser impresos per Ricard Vives i Sabaté l'any 1975. Comença així: 'Puix ofrenàreu la vida, per Déu amb gest generós: Joan, vostra amor sens mida, per tot el món s'ha difós. Entre els inclits Patriarques sou notat com el primer, i entre els cristians jerarques prou sou el capdavanter. Per Vós esclata la florida l'arbre místic, ufanós. (..)'</p> | 08231-315 | Santa Eulàlia de les Roquetes | 41.2285900,1.7482800 | 395092 | 4564889 | 1975 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64084 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia | XX | <p>Es tracta dels goigs en honor Santa Eulàlia, que es venera a la parròquia de Santa Eulàlia, al nucli de Les Roquetes, de la qual n'és patrona. Es tracta d'un text antic revisat i adaptat. La versió impresa de l'any 1975 té un dibuix de Ricart Vives i Sabaté que representa una imatge de terracota de Fidel Claramunt. Comença així: 'Eulàlia, santa corona, pel martiri haveu guanyat. Puix sou la nostra Patrona, deslliureu-nos del pecat. Jesucrist us ha corpresa i vivint del seu amor, sou gelosa del tresor de virginal enteresa. Per això vostra puresa guardeu amb gran castedat. (..)'.</p> | 08231-316 | Santa Eulàlia de les Roquetes | 41.2285900,1.7482800 | 395092 | 4564889 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||||
| 64085 | Can Carbonell de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-de-les-parellades | XIV-XVIII | Masia situada al nucli de les Parellades. És un edifici de planta rectangular al qual s'adossen diversos cossos. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, amb la clau de pedra, que es troba descentrat en el frontis. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat, mentre que les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig arrebossat, el central de majors dimensions. A la façana de migdia hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i coberta a una vessant que desaigua al lateral. S'obre amb una finestra d'arc pla arrebossat en cada pis. A l'altre extrem de la façana del volum principal hi ha adossat un altre volum que es prolonga per ponent, de mateixa alçada que el primer. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana de migdia s'obre amb un portal d'arc escarser arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó. En aquest mateix nivell hi ha dues finestres més d'arc pla arrebossat, i a les golfes veiem dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes, que es troben parcialment tapiats. A la façana de ponent es reprodueixen dos pòrtics de les mateixes característiques. Davant d'aquesta façana hi ha adossats diversos cossos annexes, d'un sol nivell d'alçat, el primer dels quals té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. A l'interior s'hi conserven dos arcs de diafragma de pedra apuntats, que indiquen l'origen medieval de la construcció. El revestiment dels murs es manté arrebossat; a la façana posterior del volum principal es troba força deteriorat i s'observa el parament en alguns trams de pedra irregular lligada amb argamassa i en altres de tàpia. La casa queda tancada frontalment per els cossos i un baluard que s'obre amb una portalada d'arc escarser de pedra. En el pati que hi ha davant la casa hi ha dos pous antics. | 08231-317 | C. Canyelles, 10 | 41.2645100,1.7707400 | 397031 | 4568849 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64085-foto-08231-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64085-foto-08231-317-2.jpg | Legal | Modern|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|85|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 64086 | Goigs de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-magi | XX | Es tracta dels goigs en lloança al gloriós màrtir Sant Magí, que es venera a l'ermita de Sant Pau. És un facsímil d'uns goigs de principi de segle, editats l'any 1984 . Comença així: 'Puig miracles cada día lo Senyor obra per Vos: Ohiu al qui en Vos confía. Sant Magi molt gloriós. La divina Omnipotencia volgué que en una montanya de la alta Brufaganya fesseu áspera penitencia: Ahont vos honra nit y día lo Orde de Predicadors. (..)'. | 08231-318 | Sant Pau | 41.2664900,1.7668900 | 396711 | 4569074 | 1984 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64088 | Goigs de Nostra Dona del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-dona-del-roser | XX | <p>Es tracta dels goigs a la Nostra Dona del Roser, la imatge de la qual es venera a la parròquia de Sant Pere de Ribes. L'edició és de l'any 1926. Comença així: 'Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria, puix que Vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, lo Roser molt excel·lent, quan Vos féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al Missatger que del Cel Vos trametia Déu lo Pare, qui volia fósseu Mare del Roser. (..)'.</p> | 08231-320 | Església Nova de Sant Pere | <p>La Confraria de la Nostra Dona del Roser està documentada a Sant Pere de Ribes des del segle XVI. El primer diumenge de maig era la seva festivitat, per la qual és probable que es composés els goigs.</p> | 41.2606100,1.7719400 | 397125 | 4568415 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64090 | Goigs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-isidre | XX | <p>Es tracta dels goigs en lloança a Sant Isidre, la imatge de la qual es venera a la parròquia de Sant Pere de Ribes. Es van editar l'any 1925 en motiu del dauratge de l'altar de l'església, impresos per Oliva, de Vilanova i la Geltrú. Comença així: 'Oh Sant qui llaures la terra amb tant fervor i delit, tota mala herba desterra, fes fecond el nostre esperit. Oh Sant de la pagesia! Oh Sant coronat de llum! Que fins que'l jorn es moria i s'alçava com un fum la boirina joguinosa de la quietud dels fondals, i s'ungia tota cosa de les clarors cap-vesprals, tu feies sagnar la terra frisosa de la llavor, tota mala herba desterra omple'ns l'esperit de claror. (..)'.</p> | 08231-322 | Església Nova de Sant Pere | 41.2606100,1.7719400 | 397125 | 4568415 | 1925 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64091 | Goigs de Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-montserrat-0 | XX | <p>Es tracta dels goigs en honor a Santa Maria de Montserrat, que es venera a la parròquia de Sant Pere de Ribes. L'edició la va promoure la Confraria de Santa Maria de Montserrat de Sant Pere de Ribes. La lletra dels goigs la va escriure Ricard Vives i Sabaté i la música la va composar el prevere Josep Maideu i August. Comença així: 'Puix aquí la vostra imatge nostres cors ha il·luminat, siau-nos cèlic guiatge, Oh Verge de Montserrat! Un jorn la Santa Muntanya va embellir-se amb resplendors, astorant humils pastors que cerquen la causa estranya. Catalunya us és peanya ben de grat. Oh Verge de Montserrat! (..)'.</p> | 08231-323 | Església Nova de Sant Pere | 41.2606100,1.7719400 | 397125 | 4568415 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||||
| 64092 | Torre de Can Baró de la Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-baro-de-la-cabreta | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. FERRER, A. (1987). 'Petita mostra de la marineria antiga'. La Nostra Mar. Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar. MIRET, J.; MIRET, X. (1981). 'Els Castells de Ribes'. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XIV | En estat ruïnós. | <p>En el puig que hi ha a ponent de Can Baró de la Cabreta i el Maset d'en Lleó hi ha les restes d'una antiga construcció. Els murs existents delimiten un cos de planta rectangular, fet de pedra lligada amb morter. Entre les restes destaca l'existència d'una cisterna, recoberta amb grava i calç. A l'interior de la paret sud s'hi van trobar gravats una sèrie de grafits, dels quals només se'n reconeix un que representa un vaixell. Per la situació de les restes i les seves característiques constructives, es pot determinar que es tracta d'una edificació defensiva.</p> | 08231-324 | Bosc de Can Baró | <p>Els estudiosos Josep i Xavier Miret han apuntat a la possibilitat que les restes del bosc de Can Baró de la Cabreta es corresponguin amb la fortificació medieval construïda a l'indret de Llop Sanç. D'aquesta edificació se'n coneix que va fer-se per encàrrec de Bernat Guillem de Ribes vers l'any 1316, malgrat que ho va fer sense autorització. Per aquest motiu, el bisbe de Barcelona va manar que s'aturés la construcció i que s'eliminessin els elements defensius que pogués tenir. El denominat 'Castell del Bernat Guillem' va tenir poca continuïtat, ja que a fianals del segle XIV ja estava enrunat. La mateixa font apunta que les seves pedres es van utilitzar per construir les muralles que es feien aleshores a Sitges. La Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova va visitar les ruïnes l'any 1966. Aleshores, Joan Bellmunt va calcar el grafit del vaixell que va veure gravat en una de les parets de la cisterna, que ha estat identificat amb una nau d'època moderna.</p> | 41.2426700,1.7823900 | 397973 | 4566411 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64092-foto-08231-324-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 64093 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-3 | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. MUÑOZ, M. (1997). Les Roquetes. Una aproximació a la seva història (Des del seu inici fins ara). Sant Pere de Ribes: El Grup. | XXI | L'església parroquial del nucli de les Roquetes està situada al carrer Sagunt. És un edifici de planta irregular definit per una estructura rectangular de formigó a la part de llevant. La part de ponent presenta està constituïda per un cos ondulant revestit amb marbre de travertí, sobre la que destaca el campanar. | 08231-325 | C. Sagunt . Les Roquetes | La primera parròquia de les Roquetes va construir-se l'any 1968 en uns terrenys cedits pels senyors Olià i Raventós. Era un edifici destinat al culte on també s'hi acollien activitats socials. Durant un temps es va destinar a un parvulari per als infants de la població, conegut com 'Els Tres Pins'. El 26 d'abril de l'any 1998 es va posar la primera pedra d'un nou temple dins el mateix solar, que no va ser consagrat fins el 12 de febrer de l'any 2000. L'antiga parròquia es va habilitar com a rectoria. | 41.2285900,1.7483100 | 395094 | 4564889 | 2000 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64093-foto-08231-325-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64094 | Capella de Can Pere de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-pere-de-la-plana | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. | XVI-XIX | L'interior es troba deteriorat. | La capella de Can Pere de la Plana està adossada a la façana posterior del mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un sol cos i té coberta a una vessant que desaigua a la façana lateral. El frontis s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic, sobre el qual hi ha un ull de bou. El temple antic va ser molt reformat durant el segle XIX, quan presumiblement el portal original fou desmuntat i traslladat en un cos annex de la masia. Aquest portal és d'arc de mig punt adovellat, en un dels brancals del qual s'observa la inscripció 'IHS 1577', que es correspon amb la clau original que va quedar mal situada a l'hora de muntar-la. És probable que el coronament de l'edifici fos reformat en el mateix període. A la façana de tramuntana s'hi ha adossat una nau moderna. L'acabat exterior es manté arrebossat. L'interior de la capella no conserva cap element arquitectònic d'interès i s'utilitza com a magatzem. S'ha obert un accés al mur posterior que comunica amb el pati posterior de la masia. | 08231-326 | Can Pere de la Plana | 41.2782000,1.8049000 | 399913 | 4570329 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64094-foto-08231-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64094-foto-08231-326-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64095 | Casa de l'ermità de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-sant-pau | XIX | La casa de l'ermità està adossada a la façana de ponent de l'ermita de Sant Pau. És un edifici de planta irregular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que desaigua a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, que es troba descentrat en el frontis. Al costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, com les tres del primer pis, que també tenen l'ampit motllurat. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un contrafort, mentre que a la façana de ponent n'hi ha dos. Per la façana posterior en sobresurt un cos de dos nivells d'alçat amb el mateix pendent de la coberta que el principal. S'obre amb dues finestres d'arc pla arrebossat. Entre el volum principal i aquest cos n'hi ha un d'un sol nivell que ha estat afegit modernament. Al costat del portal d'accés hi ha adossat un pou quadrangular. L'acabat exterior és arrebossat, amb el frontis pintat de color blanc i les obertures ressaltades de color groc. En el revestiment de la façana hi ha gravats els anys '1936' i '2010'. | 08231-327 | Camí de Sant Pau | 41.2664000,1.7667900 | 396703 | 4569064 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64095-foto-08231-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64095-foto-08231-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 64096 | En Met de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-met-de-ribes | FORTUNY, M. (2009). 'Donació d''El Met de Ribes' a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes', Quaderns de Patrimoni del Garraf. Núm. 11. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. | XXI | Escultura ceràmica de petites dimensions que es troba situada a l'entrada de la biblioteca pública Manuel de Pedrolo. Representa la figura d'un home de mitjana edat vestit amb barret, faixa i espardenyes, que camina amb el cap alt. Damunt l'espatlla sosté una caçadora i al seu darrera hi ha una campana. A la base sobre la que està col·locada l'escultura hi ha dues plaques que expliquen el context de la donació. | 08231-328 | Biblioteca Manuel de Pedrolo | Segons s'ha publicat recentment, el personatge de Jaume Raventós i Lloses, conegut com en Met del Castell, va viure a Ribes a la primeria del segle XX. En Met era pagès i residia amb la seva mare al castell de Sota-ribes. La seva popularitat residia en la seva traça tocant les campanes de l'església, de manera que aconseguia foragitar les tempestes que amenaçaven la collita. Es diu que mentre ell feia de campaner, cap pedregada va afectar els cultius ribetans. Tanmateix, aquesta versió de la història sembla incerta. Segons el testimoni oral de la propietària de Can Campana (avui Can Guillem), el darrer campaner de l'església vella de Sant Pere va ser Ventura Milà i Nicolau o el seu pare, que és qui realment tenia la fama d'espantar els temporals amb el seu toc de campanes. Expliquen que va existir un tal Met, que en sortir fotografiat al costat d'unes campanes va ser identificat erròniament com el campaner. L'escultura d'en Met de Ribes va ser donada a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per l'artista Joan Roig i Capdevila el 25 d'abril del 2009, en el context de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Manuel de Pedrolo. L'artista va cedir l'obra en senyal d'agraïment pel bon tracte que van rebre els seus pares en viure a Ribes els darrers anys de la seva vida. | 41.2599100,1.7751900 | 397396 | 4568333 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64096-foto-08231-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64096-foto-08231-328-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Joan Roig i Capdevila | 103|98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 64097 | Olivera de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-sant-pau | El tronc principal és mort, tot i que ha brotat per sota. | Olivera situada davant la façana de llevant de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un exemplar centenari d'olivera (Olea europaea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. L'acció d'un llamp va matar el tronc principal, malgrat va seguir brotant per sota. La seva capçada és arrodonida i irregular. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània. | 08231-329 | Sant Pau | 41.2664900,1.7670300 | 396723 | 4569074 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64097-foto-08231-329-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64098 | Retaule Major de l'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-lesglesia-vella | <p>PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. VICENTE, J. (1998). Els Retaules Barrocs de Ribes. Segles XVII i XVIII. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XVII-XVIII | Es troba deteriorat. | <p>El retaule Major de l'església Vella està situat a la part de l'absis del temple. Es composa de tres eixos; el carrer central està presidit per una fornícula on hi ha la imatge de Sant Pere. El Sant porta els atributs de la tiara i les claus. Sota seu hi ha un manifestador que es prolonga fins a l'alçada de l'altar. Als carrers laterals hi ha les fornícules amb les imatges menors, de Sant Josep i el Nen i de Sant Jaume. Els carrers estan delimitats per columnes salomòniques, sobre les que descansen en els dossers semicirculars que rematen l'àtic. Entorn les imatges hi ha diverses talles de querubins, de motius vegetals i els escuts de Sant Pere. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08231-330 | Sota-ribes | 41.2595700,1.7641400 | 396470 | 4568309 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64098-foto-08231-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64098-foto-08231-330-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64100 | Retaule de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pau | PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. | XVIII | El retaule de Sant Pau està situat a l'absis de l'ermita de Sant Pau. Es composa de dos nivells i d'un sol eix, presidit per una gran fornícula que acull la imatge de Sant Pau, que fou afegida modernament. La fornícula està custodiada per una columna per costat, que sostenen el segon nivell, definit per volutes i un perfil sinuós al centre del qual hi ha un quadre del sant. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada. | 08231-332 | Sant Pau | Antigament, el retaule de Sant Pau estava situat a l'església Vella de Sant Pere. El retaule original de l'ermita de Sant Pau, del qual se'n conserven testimonis gràfics, va ser cremat durant la Guerra Civil. | 41.2665600,1.7668800 | 396711 | 4569082 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64100-foto-08231-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64100-foto-08231-332-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64101 | Escultura de l'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lavinguda-catalunya | <p>PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XX | <p>L'escultura anomenada 'Cossos' està situada al centre d'una placeta de l'Avinguda Catalunya de Les Roquetes. Està constituïda d'un bloc monolític quadrangular, amb la part lateral buidada interiorment de forma sinuosa. El bloc queda suportat amb una base circular. Les dues cares llises estan esculpides en alt relleu amb dos torsos femenins per costat. Els torsos estan representats en la seva part frontal, com si sobresortissin del bloc, i estan nus.</p> | 08231-333 | Avinguda Catalunya. Les Roquetes | <p>L'escultura 'Cossos' va ser creada per l'artista vilanoví Xavier Cuenca i Iturat. Va inaugurar-se l'any 1989.</p> | 41.2301900,1.7443500 | 394765 | 4565071 | 1989 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64101-foto-08231-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Xavier Cuenca i Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 64102 | El Drac de Tres Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-de-tres-caps | CALLAO, E. (2007). El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial. MIRALLES, E. (1986). Bestiari del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. | XX | El Drac de Tres Caps forma part del bestiari més emblemàtic de Ribes. Es tracta d'un drac tricèfal fet de cartró. Tots tres caps estan caracteritzats amb la boca oberta i ulls esbatanats. Està pintat de color verd i vermell. El drac que surt a les cercaviles es correspon amb una còpia de fibra de vidre adquirida l'any 1991. A la boca s'hi fixen càrregues de foc i balla al ritme de les gralles. | 08231-334 | Biblioteca Manuel de Pedrolo. Plaça Maria Mercè Marçal, 1 | La primera notícia que tenim de la presència d'un drac a Ribes va ser per la festa de Sant Pau de l'any 1916, en què es va estrenar el conegut com a 'drac vell'. Aquest era un donatiu de l'alcalde Josep Puig i Miret. El ribetà Pere Carbonell i Grau, conegut com en Cargolí, va promoure cap el 1950 la recuperació de les festivitats i la vida cultural del poble. Entre les iniciatives que va prendre, va contactar amb la Lola Anglada perquè dibuixes un drac de tres caps. Inspirant-se en aquest dibuix, la casa El Ingenio va fabricar el Drac de Tres Caps, que va estrenar-se durant la Festa Major de Sant Pau de l'any 1972. Es tracta del primer drac tricèfal de Catalunya. L'any 1991 el regidor Jordi Mestre i Escofet va impulsar-ne una còpia de fibra de vidre que facilités la feina del portador. | 41.2492400,1.7696300 | 396914 | 4567156 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64102-foto-08231-334-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64103 | Gegants de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-ribes | CALLAO, E. (2003). Mig segle de gegants a Ribes. Festa Major de Sant Pere. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. GÜELL, M. (2010). 'Remodelació a fons dels gegants vells de Sant Pere de Ribes'. Quaderns de Patrimoni del Garraf. Núm. 12. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. | XX | A Ribes hi ha dues parelles de gegants, en Pere i la Paula com a gegants vells i l' Andreu Planas i la Marina com a gegants nous. Estan fets de cartró pedra sobre una estructura de fusta. En Pere porta capa i corona i sosté un ceptre en una mà i un pergamí a l'altra; la Paula també porta capa i corona i sosté un ram de flors. Els gegants nous van vestits amb vestidures d'inspiració medieval; l'Andreu porta una torre en una mà i una vara i la Marina sosté amb les dues mans un ram de blat, olivera i raïm. | 08231-335 | Pl. de la Vila, 1 | La primera vegada que uns gegants van assistir a la celebració de la Festa Major de Sant Pere va ser l'any 1949, en què el Pagès i la Pagesa de Vilanova van ser convidats a Ribes. Els anys posteriors van venir els gegants de les poblacions veïnes fins que, a causa de la despesa econòmica que suposava, des del consistori es va decidir encarregar uns gegants propis. Es van encarregar a la Casa Ingenio de Barcelona l'any 1952 i es van sufragar per subscripció popular. Els vestits amb què anaven guarnits van ser confeccionats pel sastre ribetà Bonaventura Roig. La inauguració oficial dels gegants va ser el 28 de juny de l'any 1952 en el context de la Festa Major de Sant Pere. La celebració es va acompanyar de balls populars, dels cabeçuts i dels gegants de Vilanova i Sitges, que van actuar com a padrins. En un primer moment no tenien nom, fins que se'ls va batejar Pere i Paula en honor als sants patrons de la vila. A causa del desgast que pateixen en les seves sortides, han hagut de ser restaurats en nombroses ocasions, pel que el seu aspecte extern ha variat. Per tal de revitalitzar les celebracions del poble, l'any 1999 la Colla de Geganters decideix crear una nova parella de gegants. El gegant masculí es va caracteritzar segons el personatge Andreu Planas, que una llegenda li atribueix l'alliberament de la torre de Miralpeix pels volts del segle XII. Des d'aleshores, els quatre gegants amenitzen les celebracions populars de Ribes, sempre acompanyats de la música dels grallers. | 41.2629000,1.7759300 | 397463 | 4568665 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64103-foto-08231-335-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64104 | Garrofer de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-puig | Garrofer situat en una zona enjardinada davant de la masia de Can Puig, al nucli de Ribes. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-336 | C. Major, 110 | 41.2497200,1.7936000 | 398923 | 4567181 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64104-foto-08231-336-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||||
| 64105 | Habitatge al carrer Nou, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-nou-5 | XIX | Edifici entre mitgeres de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. Al centre hi ha el portal d'accés, d'arc escarser amb la clau inscrita amb l'any '1884' dins una orla. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó de baranes forjades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb les obertures emmarcades de color rosat, així com el nivell de forjat i la cornisa superior. | 08231-337 | C. Nou, 5 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Ca la Manuela la va fer construir Joan Bertran i Miret. | 41.2627800,1.7751000 | 397393 | 4568652 | 1884 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64105-foto-08231-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64105-foto-08231-337-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64106 | Habitatge al carrer Nou, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-nou-6 | XX | No conserva l'estructura interior ni la coberta. | Casa situada al carrer Nou de Ribes. És un edifici entre mitgeres que s'estructurava en dues crugies. No conserva l'estructura interior ni la coberta. La façana es composa segons dos eixos; a la planta baixa hi ha dos portals, un d'arc escarser ceràmic de notables dimensions i un d'arc pla obert com a garatge. El primer pis s'obre amb dues obertures bigeminades d'arc mixtilini ceràmic, que s'enllacen a través d'una cornisa ceràmica. El mateix tipus de cornisa es reprodueix al coronament. El revestiment del mur es manté arrebossat, que allà on es troba deteriorat deixa vist el parament de pedra lligada amb argamassa. | 08231-338 | C. Nou, 6 | 41.2626100,1.7746600 | 397356 | 4568634 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64106-foto-08231-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64106-foto-08231-338-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 64107 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-0 | DIVERSOS AUTORS. Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial (2003). | XVII-XX | La festa major de Sant Pere es celebra entorn el dia 29 de juny, diada de Sant Pere, patró de Ribes. L'inici de la festa el marca el repic de campanes i la traca, el dia 28 de juny. Tot seguit surten els balls populars infantils, mentre que a la tarda els bastoners de la colla gran ballen a les masies i la resta de balls en cercavila pels carrers del poble. A la nit hi ha castell de focs al Castell de Sota-Ribes, que dóna pas a la cercavila nocturna. El dia de Sant Pere comença amb l'ofici solemne a l'església Nova, després del qual es canten els goigs. A continuació, el seguici d'autoritats, balls populars i bestiari van en cercavila fins a la plaça de la Vila, on hi ha recital de versos. Durant la festivitat s'organitzen diverses activitats paral·leles, com són el cicle de música i les curses, entre d'altres. | 08231-339 | Ribes | A finals del segle XVII ja es té constància de les celebracions fetes entorn la diada de Sant Pere. El Consell de Caps de la Casa va decidir l'any 1682 que els administradors del Roser i els Obrers de la Parròquia s'encarreguessin de la música els dies de Sant Pere i del Roser (DIVERSOS AUTORS, 2003: 33). Més endavant, els anys 1878 i 1883 es coneix que per la vigília de la festivitat es cantaven les completes, i es feia un ofici solemne el dia principal i un ofici de difunts el dia següent. A tots tres actes hi assistia la comitiva d'autoritats, acompanyada de balls. A principi del segle XX, el toc de l'angelus de la vigília de la festivitat donava pas a la ballada pel poble i les masies. Després del tradicional seguici d'autoritats a les completes de la vigília, hi havia castell de focs. El dia de Sant Pere, després d'un nou seguici i l'ofici solemne, es feia l'encant de coques a la plaça de la Font o del Centre. Amb el llevant de taula, els balladors anaven per les cases i se'ls oferien donatius per ballar. Els tres dies festius acabaven amb el tradicional 'dia del gos'. La construcció de la nova església parroquial va suposar un canvi en les costums, ja que el seguici d'autoritats feia un recorregut significativament més curt. | 41.2653500,1.7823900 | 398008 | 4568929 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64107-foto-08231-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64107-foto-08231-339-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64108 | Festa Major de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau | DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial. | XIX-XX | La festa major de Sant Pau es celebra entorn el dia 25 de gener, diada de Sant Pau, patró de Ribes. La festa comença el cap de setmana anterior a la diada, amb un pregó i correfocs. La vigília de Sant Pau, es fa la tradicional baixada de grallers pel carrer del Pi, que va seguida de la disparada de morterets i traques, així com del repic de campanes. Des d'aleshores comença una cercavila de balls populars infantils al matí, i de la resta de balls populars a la tarda, que recorreran els carrers del poble i diverses masies del terme. El dia central de la festivitat, comença ben aviat amb una cercavila de balls populars acompanyats dels grallers. Després d'un bon esmorzar, es fa la tradicional Anada a Sant Pau, en què les autoritats, els balls populars, el bestiari i tots els ribetans i ribetanes enfilen el camí de Sant Pau. Un cop arriben a l'ermita, assisteixen a l'ofici solemne, que acaba amb el cant dels goigs a Sant Pau. En sortir del temple, hi ha exhibició de castells i la Baixada de Sant Pau, aquest cop envoltats del foc dels diables i bestiari. La cercavila acaba a la plaça de la Vila, on hi ha exhibició de balls populars. | 08231-340 | Ribes | La notícia més antiga que tenim de la festivitat de Sant Pau es remunta a l'any 1682, quan es decideix que aquest dia s'ha de procurar música. Entre els segles XIX i XX, la festa de Sant Pau començava el 24 de gener amb el toc de l'Angelus i tot seguit es ballava per les diferents masies del poble. El dia següent s'iniciava amb una missa matinal, s'anava a l'ermita de Sant Pau i s'assistia a l'ofici solemne. Un cop acabat l'ofici es baixava i, després de dinar, hi havia l'encant de coques a la plaça de l'ermita. Al voltant de la festa també s'organitzaven balls populars i altres activitats lúdiques. | 41.2654800,1.7821700 | 397990 | 4568944 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64108-foto-08231-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64108-foto-08231-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 64109 | Dita del vi de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-ribes | SADURNÍ, P. (1982). Retalls del folklore penedesenc. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca. | XX | El vi de Ribes gaudeix des de fa temps de renom a tota la contrada, tal com ho testimonia la següent dita topogràfica: 'A Ribes venen bon vi'. | 08231-341 | Sant Pere de Ribes | 41.2643700,1.7693500 | 396914 | 4568836 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||||
| 64110 | Llegenda de la Font d'en Zidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-den-zidro | BORREGO, J.C. (2010). El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf. | XX | Entre els ribetans i ribetanes és molt coneguda la llegenda que explica que les parelles que beuen a la plegada l'aigua de la font d'en Zidro no arribaran a casar-se mai. | 08231-342 | Font d'en Zidro | 41.2617300,1.7702600 | 396986 | 4568541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml