Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64561 | Freixe de la font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-la-font-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la font de can Bernat. És de grans dimensions i presenta una petita capçada arrodonida i molt ramificada. Destaca per l'espectacular alçada del seu tronc. | 08234-317 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7309600,2.3883300 | 449130 | 4620086 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64561-foto-08234-317-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 64562 | Lledoner de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-vallmanya | Exemplar de lledoner (celtis australis) centenari, situat a uns 20 m al nord-oest de Vallmanya. Destaca per les seves grans dimensions i la seva capçada densa, arrodonida i molt ramificada. És un arbre monumental. | 08234-318 | Vallmanya (veïnat de Santa Susanna) | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7319400,2.3997700 | 450082 | 4620189 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64562-foto-08234-318-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 64563 | Murs de pedra seca dels horts de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-dels-horts-de-can-bernat | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets | Murs de pedra seca situats a uns 130 m al sud-est de can Bernat, sobre el marge de la pista, entre el sot de can Bernat i el dels Horts Els murs formen feixes de terres, antigament conreades, corresponents als antics horts de la masia. | 08234-319 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7302900,2.3910300 | 449354 | 4620010 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64563-foto-08234-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64563-foto-08234-319-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 64564 | Pi de can Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-ferrussa | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat en una zona boscosa, pròxima l'Arboç Gros, a l'alçada d'una cruïlla de pistes. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. | 08234-320 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | 41.7235700,2.3912400 | 449366 | 4619264 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64564-foto-08234-320-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 64565 | Monòlit en record a Pere Barbena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-en-record-a-pere-barbena | XX | Es tracta d'un monòlit de pissarra, situat a tocar del marge del camí de cal Ros, a un indret amb unes vistes panoràmiques del turó de l'Home. El monòlit duu una petita placa de bronze amb la següent inscripció: 'Pere Barbena Sans, 13 juliol 1930, 21 desembre 1996, COOP'. | 08234-321 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7340500,2.4010100 | 450187 | 4620422 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64565-foto-08234-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 64566 | Font de ca l'Esquena Ampla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lesquena-ampla | XVIII-XX | En estat d'abandó. | Font situada a uns 120 m a ponent de ca l'Esquena Ampla, per sota del nivell del camí. Es tracta d'una mina d'aigua, que es troba bastida interiorment amb totxo i lloses de pissarra. Antigament, omplia una petita bassa situada al davant de la mina. Actualment, la mina i la bassa es troben abandonades i en un indret ple de bardisses. | 08234-322 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7364100,2.3987300 | 449999 | 4620685 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64566-foto-08234-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64566-foto-08234-322-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 64567 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-4 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la baga del collet de cal Ros, a uns 12 m a llevant de ca l'Esquena Ampla. És de planta quadrada, de 7 m per 7 m aproximadament, i constava de dues plantes. La coberta, que era de teula àrab, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs es conserven fins a l'alçada del carener. A l'interior de la casa en destaquen la cuina econòmica i el forn, que es troben en bon estat. A uns 6 m de la casa hi ha les restes de les corts i la pallissa, que es fonamenten directament sobre la roca natural del terreny. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Es conserven bigues de fusta caigudes. | 08234-323 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7359500,2.4002100 | 450122 | 4620634 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64567-foto-08234-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64567-foto-08234-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64567-foto-08234-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234053. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 64568 | Castanyer de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-planes | Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 70 m al sud-est de can Planes, a la vora del camí de la casa. És un individu imponent, que destaca especialment pel seu gran tronc i per la seva alçada. | 08234-324 | Can Planes (veïnat de Santa Susanna) | 41.7378700,2.3961600 | 449787 | 4620849 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64568-foto-08234-324-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 64569 | Castanyer de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-ca-landreu | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 20 m a ponent de ca l'Andreu, sobre el camí. És un imponent exemplar de tronc ample, que fa 6,1 m de diàmetre. Té l'escorça buida. És un dels castanyers més destacats de tot el massís del Montseny. | 08234-325 | Ca l'Andreu (veïnat de Santa Susanna) | 41.7400600,2.3939100 | 449601 | 4621094 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64569-foto-08234-325-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 64570 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-2 | XX | Es tracta d'una creu de pedró, situada a l'avinguda de Quatre Camins, a les proximitats del cementiri. És una de les antigues entrades al poble, per on probablement passava l'antic camí ral que unia Sant Pere de Vilamajor amb Sant Antoni. Segons referències orals, sempre ha existit, tot i que la creu actual és de factura contemporània. És de forja sobre una base rectangular de pedra i morter. | 08234-326 | Avda. de Quatre Camins s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6825300,2.3875300 | 449025 | 4614710 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64570-foto-08234-326-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 64571 | Font del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-duc-0 | XX | Es tracta d'una font mínimament arranjada, situada en un marge a l'inici del Sot del Duc. L'aigua brolla per un broc vessador, cau a un rec excavat directament al terra i omple una gran bassa, de planta irregular, que s'adapta al desnivell natural del terreny. | 08234-327 | Veïnat de Canyes | 41.7057500,2.3729000 | 447826 | 4617297 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64571-foto-08234-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64571-foto-08234-327-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 64572 | Font de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 86-89. | XVII-XX | En estat d'abandó. | La font de les Planes es troba a uns 200 m a llevant de les Planes del Cortès, amagada sobre el marge del camí. Per accedir-hi cal enfilar-se uns 3 m per un petit corriol. És una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra. És de cabal intermitent. Al costat, hi ha les restes d'una antiga bassa de totxo i la soca morta d'un roure centenari. | 08234-328 | Les Planes del Cortès (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7368900,2.3735400 | 447905 | 4620754 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64572-foto-08234-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64572-foto-08234-328-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234083. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 64573 | Font del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sofre-0 | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 79. | Part del marge on es troba la font s'ha esllavissat. | Es tracta d'una font natural d'aigua, que brolla d'una petita veta situada a un marge rocós. L'aigua forma un toll de color rogenc, que tenyeix el terra per on passa. El seu nom prové de les taques rogenques que presenta el marge on es troba. L'indret ha estat objecte, recentment, de tasques de tala i desbrossament, amb el conseqüent pas de maquinària, que ha provocat l'esllavissament de bona part del marge on es troba la font, i la desfeta del seu toll d'aigua. La font del Sofre, juntament amb les fonts Tosca i del Ferro, recullen les aigües ferruginoses de pla Saperera. | 08234-329 | Serrat del Borrell | 41.7239500,2.3815300 | 448559 | 4619312 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64573-foto-08234-329-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 64574 | Font Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-tosca | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 78. | XVIII-XX | Es tracta d'una font que brolla d'una petita veta, situada a l'interior de la boca d'una antiga mina abandonada. La mina, que es troba mig ensorrada i conserva uns dos metres de profunditat, presenta molsa i plantes endògenes d'indrets humits, que li atorguen una gran bellesa natural. A tocar de la font hi ha una petita mina d'aigua, interiorment bastida amb pedres i coberta amb lloses de pissarra. La font Tosca, juntament amb les fonts del Sofre i del Ferro, recullen les aigües ferruginoses de pla Saperera. | 08234-330 | Serrat del Borrell | 41.7232600,2.3816500 | 448568 | 4619236 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64574-foto-08234-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64574-foto-08234-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64574-foto-08234-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 64575 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-2 | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 77. | Es tracta d'una font natural d'aigua, que brolla d'una petita veta situada a la part inferior d'un marge rocós. L'aigua forma un toll de color rogenc, que tenyeix el terra. La font del Ferro, juntament amb les fonts Tosca i del Sofre, recullen les aigües ferruginoses de pla Saperera. | 08234-331 | Serrat del Borrell | 41.7232300,2.3818100 | 448582 | 4619232 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64575-foto-08234-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64575-foto-08234-331-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 64576 | Castanyeda de cal Tard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyeda-de-cal-tard | NUET, J.; PANAREDA, J.Mª. (1986) 'Les castanyedes al Montseny', Revista Ausa núm. XII/116. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans, p. 65-78. | Castanyeda d'origen antròpic, de gran extensió, formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers (Castanea sativa). En destaquen un elevat número d'arbres varies vegades centenaris, que presenten característiques monumentals. És un indret de gran valor paisatgístic, i una zona de nidificació d'un gran nombre d'ocells. | 08234-332 | Cal Tard (veïnat de Santa Susanna) | Tradicionalment, l'home ha afavorit la plantació de castanyers per a l'aprofitament del seu fruit i de la seva fusta. Les castanyedes ocupen una extensió considerable al massís del Montseny, per les seves condicions favorables del sòl i del clima. El seu conreu es va estendre en època romana per a l'obtenció de farina panificable de castanya. | 41.7492400,2.3908500 | 449354 | 4622115 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64576-foto-08234-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64576-foto-08234-332-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 64577 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-5 | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 65 | XX | El broc es troba colgat per la sedimentació. | Font mínimament arranjada, amb un petit mur de paredat comú. Es situa en un indret embardissat, al Sot de la font homònima. El seu cabal és intermitent, però actualment no raja perquè el broc es troba colgat per la sedimentació. | 08234-333 | Refugis del Montseny | Anys enrere, els dirigents del poble van trobar la solució definitiva per a l'abastament d'aigua al municipi: només calia recollir la inacabable aigua de la font de la Teula. Finalment es va decidir no fer-ho i el temps els ha donat la raó. Ara la font de la Teula només raja quan plou (HERRERO, 2003:65). | 41.7213100,2.3914400 | 449381 | 4619013 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64577-foto-08234-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64577-foto-08234-333-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 64578 | Homenatge als Gomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-goma | JORDÀ i OLIVES, M. (2008) Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Ferran Gomà i Ginesta. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | XXI | L'escultura 'Homenatge als Gomà' és obra de Josep Plandiura Vilacís. És de format mitjà i està realitzada en acer corten, sobre una base de formigó. Fou realitzada l'any 2010 en record del doctor Ferran Gomà i Ginesta, anomenat Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor, i del seu pare, Ferran Gomà i Boronat, reconegut pintor. | 08234-334 | Parc dels Gomà s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor | El doctor Ferran Gomà i Ginesta, fill del pintor Ferran Gomà i Boronat, fou professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la UPC. Va dedicar bona part de la seva trajectòria professional a la investigació i la recerca en els camps de la química i l'arquitectura, més concretament sobre el comportament del formigó. Sobre aquesta matèria, Gomà és autor de diversos estudis de reconegut prestigi arreu del món. Va fixar la seva residència a Sant Pere de Vilamajor l'any 1985. | 41.6874800,2.3885000 | 449110 | 4615259 | 2010 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64578-foto-08234-334-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943):És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars.L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística.La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 64579 | Maledicció de can Patirem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/malediccio-de-can-patirem | HERRERO i BARÓ, H. (2015) 'La maledicció de can Patirem'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 40 (juny 2015). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 26-28. | XX | Segons la llegenda, una família molt pobre de pagesos, va construir una casa en unes feixes que passaven pel corriol per on les bruixes de Vallforners baixaven a fer malifetes a Vilamajor. Una nit, una bruixa se'ls va aparèixer i els hi va dir que marxessin d'aquelles terres. Davant la negativa de la família, la bruixa els va llençar una maledicció, i des d'aleshores, van patir horribles successos. D'aquí ve el nom de 'can Patirem'. Finalment, l'any 1903, en Ramon Monfolledor i la seva esposa Rosa, els darrers habitants de can Patirem, van abandonar la casa. Aquesta història va impressionar tant als habitants de Vilamajor que, encara avui dia, quan els nens no es porten bé, se'ls amenaça amb portar-los uns dies a can Patirem. | 08234-335 | Can Patirem (veïnat de Canyes) | 41.7088200,2.3737100 | 447896 | 4617637 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64579-foto-08234-335-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 64580 | Fita de terme de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-lleir | XIX | Com totes les fites, en perill de furt. | Es tracta d'una fita de terme que fa de partició dels municipis actuals de Sant Pere de Vilamajor i de Sant Antoni de Vilamajor. És un gran monòlit de forma rectangular però amb les vores arrodonides. Duu les lletres inscrites 'Vo', en el costat que dona a Sant Pere, i 'VA' en el costat oposat, corresponent a Sant Antoni. La fita fou col·locada en aquest indret l'any 1840, quan Sant Antoni es va separar de Sant Pere de Vilamajor i, juntament amb el Fou, van formar municipalitat a part. | 08234-336 | Camí de l'ermita de Sant Lleïr s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 41.6778600,2.3996200 | 450028 | 4614184 | 1840 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64580-foto-08234-336-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 64581 | Pedra Foradada de les Pungoles o dels Quatre Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-les-pungoles-o-dels-quatre-termes | BALBEY i PARÈS, T. Recull de notes sobre prehistòria i història. Inèdit. Cardedeu: Museu Tomàs Balvey. HERRERO i BARÓ, H. (2015) 'De Cardedeu a la Pedra Foradada de les Pungoles'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 36 (febrer 2015). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 18-21. | XII | Com totes les fites, en perill de furt. | Es tracta d'una fita de terme que fa de partició dels municipis actuals de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Cardedeu. Podria tractar-se d'un menhir amb gravat tipus cruciforme. Segons referències orals, també presenta cassoletes en la cara no visible. | 08234-337 | Urbanització de Les Pungoles | Segons Tomàs Balbey (1868-1954), la pedra, que servia de límit de les parròquies de Cardedeu i el Fou, surt esmentada en l'acte de consagració de la parròquia del Fou de l'any 1148, i en el capbreu dels drets que tenia el rei a Vilamajor de l'any 1281. | 41.6697500,2.3654800 | 447180 | 4613304 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64581-foto-08234-337-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 64583 | Lletsons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletsons | RIERA ALTA 61 (1936) 'Rondalla'. Curiositats de Catalunya, nº 2. Barcelona: Imp. Altés, p. 6. | XX | Els lletsons o lletsoners és el malnom amb el que es coneix als vilamajorencs, per una història burlesca que palesava la seva ruqueria. Segons aquesta llegenda, va néixer un lletsó al campanar i els veïns van decidir pujar-hi un ruc per a què se'l mengés. El pobre ruc va ser hissat amb una corda al coll i va morir escanyat. Aquesta història no és pas exclusiva de Sant Pere de Vilamajor i s'atribueix als habitants de molts altres municipis, com els d'Andratx a Mallorca, als de Pià al Rosselló, als de Castelldans, la Granada, Llavorsí, Solsona, Tàrrega, Sant Esteve d'en Bas o Vilassar de Mar, entre d'altres. | 08234-339 | Sant Pere de Vilamajor | 41.6840200,2.3881900 | 449081 | 4614875 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El lletsó (sonchus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les asteràcies, conegudes popularment com a lletsons, llicsons o herbes lleteres. Són plantes dures, sovint considerades males herbes i que poden créixer de forma ruderal. | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 84271 | Pont de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-duran | <p>POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 126.</p> | XX | <p>El pont de can Duran és un pont de palanca sobre la riera de Vilamajor d'estructura senzilla. Està format per dues bigues de ferro unides per revoltons ceràmics i amb un paviment de ciment que salva una llum d'uns cinc metres comunicant una de les entrades del nucli castral de La Força de Vilamajor (carrer Ripoll) amb l'antic camí del rec de la bassa del Barqueró, a can Duran. Té una barana de ferro. L'actual pont fou construït el 1939.</p> <p> </p> <p> </p> | 08234-340 | Can Duran | <p>El pas del carrer Ripoll a can Duran hi és des de temps immemorial (el camí segueix la centuració romana) i el pas actual es fa per un petit gual que permet la presència d'un pont d'estructura senzilla. De l'antic pont no se'n té cap descripció ni localització exacta, tot i que hi ha relats que el pont fou víctima d'una riuada a la dècada dels setanta del segle XVIII. No obstant, uns vint-i-cinc metres riera amunt hi ha unes grans restes de fonamentació d'una antiga construcció que o bé podria ser fonamentació del pont antic o, més probablement, la base d'un pilar d'un aqüeducte molt similar al de can Pujades que es troba una mica més amunt del pont de can Gras.</p> | 41.6848500,2.3886600 | 449121 | 4614967 | 1939 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/84271-img-20201104-wa0024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/84271-img-20201104-wa0025.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 63424 | Cementiri de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 341-344 | XIX | Recinte tancat amb un mur que forma un espai més o menys rectangular, adossat al castell. L'interior conté galeries de nínxols, algun panteó i sepultures a terra. | 08236-80 | L'antiga sagrera era al voltant de l'església. El 1809, segons explica Isidre Mata, es construí el nou cementiri a causa d'una onada de malalties que va fer que l'antic quedés ple. El 13 de juny el reverend Quintí Tort beneí un tros de terra al costat de la capella de Sant Antoni de Pàdua per fer-hi el cementiri, que estava emmurallat. A partir d'aleshores tots els difunts s'enterraren en aquest indret. | 41.4604200,1.6668800 | 388665 | 4590728 | 1809 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-2.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a la porta d'entrada: 'Cementiri municipal 1886' | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63425 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-4 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 251, 256, 257. | XVII-XIX | Molt deteriorat | Fortí construït pels liberals amb motiu de les Guerres Carlines aprofitant l'antiga capella de Sant Antoni de Pàdua. L'edifici conserva perfectament la planta de l'església: una planta rectangular amb absis poligonal. Al costat oest s'aixequen dos contraforts que reforcen l'absis. Té una petita construcció annexa, suposadament per a usos militars. La construcció és de pedra i maó, i a la part alta es conserven les restes d'unes finestres en forma d'espitllera, que deurien tenir funcions de vigilància militar. A la part davantera es conserven parcialment l'antic campanar i rosetó de l'església. | 08236-81 | En aquest turó s'hi han identificat restes d'un probable poblat ibèric, que hauria desaparegut en època romana. La construcció s'havia identificat, sense fonament, amb un castell medieval. En realitat, en aquest indret des del segle XVII hi havia una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Durant les Guerres Carlines els liberals van construir un fortí aprofitant la construcció de l'antiga capella. El 17 de maig de 1836 es comunicava l'acabament de les obres. Cada mes aproximadament una columna passava a rellevar la guarnició composta d'entre dotze i quinze homes. El destacament de Sant Quintí tenia el nom de 'División de Vanguardia'. N'era al capdavant un oficial, generalment un capità. L'Ajuntament de Sant Quintí havia de proporcionar els subministres per al manteniment de la guarnició. | 41.4602800,1.6665600 | 388638 | 4590713 | 1836 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 81|94|98|80 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63426 | Avinguda Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-montserrat | XIX-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases amb parets entremitgeres a una banda, aixecades durant l'eixample del segle XIX, i cases aïllades a l'altra, de construcció més moderna. El conjunt del segle XIX presenta una tipologia d'habitatges diversa: alguns tenen una estructura de caire més popular i senzill, i d'altres d'influència modernista, amb portals que deurien haver tingut usos de garatge, magatzems i espais de treball. Destaquen algunes façanes amb decoracions florals i les tribunes, situades al centre o a la part lateral de les façanes. Aquests edificis presenten pocs retocs moderns i conserven força bé les característiques originàries. Com a elements més interessants destaquen els edificis núm. 39, 43 i 47. | 08236-82 | Aquest carrer sorgeix amb la construcció de la carretera de Vilafranca a Igualada (actualment C-244). Les cases es van construir al final del segle XIX i començament del XX, i corresponen a l'ampliació del poble en aquest sector prenent com a eix la nova carretera, ja que els camins antics es dirigien de manera radial cap al centre del poble, a la plaça, mentre que l'anomenat camí dels Arengaders feia un recorregut exterior més recte. | 41.4632800,1.6662900 | 388621 | 4591046 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a l'edifici núm. 39: '1916'. | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63427 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 120-121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització estreta excavada a la terra, encimentada i en alguns trams coberta quan s'endinsa al poble. Té l'inici en una resclosa de pedra, de forma semicircular, situada al riu Mediona a l'alçada de Cal Vilarrasa (en terme de Mediona). Entra al poble pel carrer Ponent, el creua per la carretera Sant Joan (d'on surt un ramal), el carrer Roques Altes, i creua l'avinguda Montserrat a l'alçada de la Fassina de Ca l'Oliver. S'endinsa a la zona anomenada La Galdufa, que creua fins arribar al carrer de la Bòria. Té el final al safareig de la Bòria, on ajuntava les aigües amb el rec de la Passada. En la zona urbana es rec principal es divideix en una xarxa de recs més petits, anomenats fioles, que regaven els diversos horts que encara es conserven entre els carrers. | 08236-83 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Tot i que no en coneguem referències documentals antigues, probablement el rec de Dalt, amb tot el sistema de canalitzacions que reguen la zona urbana, actualment soterrades sota el poble, s'ha de considerar també un dels primers recs (segles XII-XIII?). La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Dalt és el més llarg (amb gairebé tres quilòmetres de longitud) i rega una superfície d'unes 34 hectàrees, quantitat que representa la meitat de totes les terres de regadiu de Sant Quintí. | 41.4671600,1.6576600 | 387907 | 4591488 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63428 | Rec del Moré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-more | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització excavada a la terra, sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa rudimentària, feta de còdols, de forma semicircular, situada al riu Mediona. Creua el torrent de Cal Llopart a l'alçada de la cova del Toixó mitjançant canalitzacions d'obra per salvar el desnivell. Passa per davant la finca de cal Llopart i té el final al riu Mediona, a l'alçada de la Tria. | 08236-84 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec del Moré rega un total de 9,14 hectàrees. | 41.4619900,1.6571400 | 387854 | 4590915 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63431 | Font del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 112. | Cobert per vegetació | Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-87 | Una de les fonts més populars de Sant Quintí. Antigament era una de les més concorregudes per la gent que anava a passar el dia a la font. | 41.4589900,1.6614700 | 388211 | 4590576 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63431-foto-08236-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 63432 | Font del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat-0 | Cobert per vegetació | Font situada a la banda de migdia del torrent de les Maioles, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-88 | Aquesta font era al costat mateix de l'antic camí que anava a Guardiola. Els viatgers hi feien parada per reposar i abeurar els animals. L'antic camí, abans que construïssin el pont, passava pel costat de la font i enfilava el turó fent un recorregut més sinuós que l'actual. | 41.4553800,1.6629700 | 388330 | 4590173 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 63433 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 63-64. | XVIII-XIX | Masia que consta del cos residencial més coberts annexos i capella, tot formant un conjunt tancat. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; coberta a dues vessants. La façana principal, paral·lela al carener, és orientada a llevant. A la façana de migdia té una galeria lateral (assecador) amb arcs rebaixats sobre pilars i una terrat amb balustrada de terracuita. A l'interior s'hi han fet poques reformes modernes. El conjunt és completat amb un jardí i un petit bosquet. | 08236-1 | En un capbreu de l'any 1403 es fa constar que Bernat Bassora posseeix el mas de la Passada, junt amb una peça de terra 'per lo Prior de Sant Quintí'. El mas es devia ampliar considerablement els segles XVII-XVIII (1797 segons la inscripció de la porta). Posteriorment s'observa una altra ampliació important que dóna un aspecte homogeni al conjunt i que consistí en el tancament del barri, la terrassa, la capella... Aquesta última fase es podria datar a finals del segle XIX o principi del XX. Aquest mas estava situat al costat del camí que anava a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d'Anoia; d'aquí en ve el nom. | 41.4586600,1.6738200 | 389242 | 4590523 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63433-foto-08236-1-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la porta de fusta del portal principal: '1797'.Té un rellotge de sol a la façana de migdia. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63434 | Capella de la Puríssima de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada | XIX-XX | Necessita ser restaurada | Capella de dimensions petites adossada al barri de la masia. De planta rectangular i coberta a dues vessants. La façana principal té portal amb arc apuntat, rosetó i espadanya. Té finestres laterals també amb arcs apuntats i reixes de ferro amb motius goticitzants. | 08236-2 | Masia de la Passada | La capella sembla formar un conjunt homogeni amb una darrera fase d'ampliació de la masia, probablement de les darreries del segle XIX o principi del XX. L'interior de la capella fou saquejat durant la Guerra Civil i no s'ha tornat a refer. | 41.4586200,1.6741400 | 389268 | 4590519 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63434-foto-08236-2-1.jpg | Física | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63435 | La Noguera baixa (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa-casa-nova | XIX - XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès construïda de nova planta a pocs metres de la masia de la Noguera Baixa. El conjunt consta de la casa més altres dependències aïllades i un pati davanter. La part residencial consta de tres cossos adossats que formen una sola casa, amb planta baixa i un pis; coberta a una sola vessant. Per davant, la façana té balcons i, al darrera, un terrat. | 08236-3 | Pocs metres a l'oest de la Noguera baixa | Casa construïda probablement al segle XIX, relacionada segurament amb la masia de la Noguera baixa. | 41.4600600,1.6832500 | 390032 | 4590667 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63435-foto-08236-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63437 | La Noguera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-alta | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada a la falda d'un turó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i golfes; coberta a dues vessants. Les parets són de maçoneria (amb còdols) a la part baixa, i de tàpia (amb filades de maó intercalades) a la part alta. Té un portal adovellat a la façana lateral. A la part posterior té una tina adossada. | 08236-5 | A l'entorn de la casa s'hi ha localitzat restes d'època romana, possiblement relacionats amb una vil·la situada a uns 150 metres, ja en terme de Sant Pere de Riudebitlles. La construcció actual és una casa de pagès modesta, tal vegada sorgida al final del segle XVIII. | 41.4602800,1.6869500 | 390341 | 4590687 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 63439 | Camí de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-llopard | XVIII-XIX | Manca de manteniment | Antic camí que anava cap a la zona de Crivalleres i el sector de ponent. Feia un recorregut que sortia de la fàbrica del Maqueda (on enllaçava amb el camí de Vilafranca) en direcció a cal Llopard (que havia fet funcions d'hostal) i continuava (fora del terme de Sant Quintí) per la serra de Crivalleras i les Cases Noves de can Pardo. A uns 400 metres de la sortida del poble es conserva un tram (d'uns 75 metres) de camí empedrat, en un indret amb pujada. Es tracta d'un camí carreter i encara s'hi poden veure les roderes dels carros. Al costat d'aquest tram hi passa el rec del Moré. | 08236-7 | Aquest camí comunicava Sant Quintí amb el sector de ponent, fent un itinerari més dret que el camí tradicional que passava pel castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Els trams empedrats es devien construir als segles XVIII o XIX, quan més es va estendre la circulació de carros. | 41.4618000,1.6564000 | 387792 | 4590895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63439-foto-08236-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63440 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Casa de pagès de planta rectangular. Prop de la casa antiga s'hi ha edificat una casa nova amb piscina. | 08236-8 | Casa de pagès probablement originària dels segles XVIII - XIX. Sembla que havia fet funcions d'hostal o refugi del camí que passava pel costat de la casa i que es dirigeix cap a la serra de Crivalleres i la zona de ponent. | 41.4637400,1.6518800 | 387418 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Fitxa incompleta a causa de l'impediment del propietari | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63441 | Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maioles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.64. | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, situada a la falda d'un serrat, prop d'uns pins. Resten vestigis de dues parets que dibuixen la forma de la coberta, a dues vessants, amb cossos adjacents. El material constructiu és pedra i tàpia. | 08236-9 | Sembla ser que el topònim 'Maioles' apareix esmentat en capbreus des d'antic. La construcció que actualment es pot veure correspon a una casa de pagès modesta, que sembla obra bàsicament dels segles XVIII - XIX. Fa més de setanta anys que no ha estat habitada, i pels volts de 1970 començà a ensorrar-se. | 41.4565900,1.6607700 | 388148 | 4590310 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Es conserva un pou d'aigua al costat del camí que condueix a la casa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 63442 | Abeurador (carrer del Salt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-del-salt | XVIII- XIX | Necessita ser restaurat | Abeurador. Bloc de pedra, de forma rectangular (60 x 80 cm). Es troba en un xamfrà, al final d'un carrer en pendent pel qual baixa un rec d'aigua avui cobert amb ciment, que l' alimentava. Té dues entrades d'aigua (als dos extrems superiors) i un desguàs (a l'angle inferior dret). | 08236-10 | L'abeurador està situat al carrer del Salt, per on passava el camí Vell de Sant Quintí (Capellades - Vilafranca). Pel camí hi passaven traginers i ramats de bestiar, que utilitzaven l'abeurador. Actualment s'aprofita per representar-hi l'escena del safareig en el Pessebre Vivent del poble. | 41.4630600,1.6618800 | 388252 | 4591027 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63443 | Abeurador (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. | XVIII-XIX | Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. | 08236-11 | Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. | 41.4640000,1.6651300 | 388525 | 4591127 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63444 | Font (Plaça Enric Prat de la Riba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-enric-prat-de-la-riba | XX | Font que es troba adossada a un cos sobresortint de la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular, feta de maons, i un plafó decoratiu de rajoles policromes, amb sanefa exterior de motiu geomètric i la imatge d'un gerro amb flors al centre. Els motius copien models del segle XVIII. En aquest plafó decoratiu s'hi emmarca l'aixeta. | 08236-12 | La font es va construir pels volts de 1920. El 1987 es va remodelar i es deixà tal com ara es pot veure. | 41.4621000,1.6624300 | 388296 | 4590920 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63444-foto-08236-12-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Al marge inferior dret hi trobem la inscripció: 'iu 1987'. | 116 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63445 | Font (Carrer Sol de la vila) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-sol-de-la-vila | XX | Font adossada a la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular de pedra i un plafó decoratiu de rajoles decorades en blau, amb sanefa exterior de motius florals i la imatge del sol i dos dracs al centre. En el plafó decoratiu s'hi emmarquen dues aixetes. | 08236-13 | 41.4613500,1.6625000 | 388301 | 4590837 | 1990 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63445-foto-08236-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Inscripció: 'I. Mayolas 1990'. | 119 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63446 | Font (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-joan-sarda | XVIII-XX | Necessita manteniment | Font adossada a la paret. Consta de dos cossos de diferent tipus de pedra cadascun: una pica semicircular i un cos en forma de pilastra. Aquesta pilastra és coronada per un bola de pedra i flanquejada per dos elements decoratius i de suport. Al centre presenta un relleu amb forma de cap de lleó del qual surt l'aixeta. | 08236-14 | Està situada en un dels antics camins de sortida del poble, que es dirigia cap a la zona nord-est. En la construcció s'observen dos tipus de pedra diferent: una a la pilastra i a la base i l'altra a la pica, la bola i el relleu de cap de lleó. Tal vegada aquest segon tipus de pedra correspondria a una remodelació feta posteriorment. | 41.4638600,1.6649500 | 388510 | 4591112 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63446-foto-08236-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 63447 | Font del Candeles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-candeles | XIX-XX | Necessita manteniment | Font amb abeurador adossada a la paret. Consta de dos cossos: una pica de forma rectangular que servia d'abeurador, amb dues cavitats rebaixades a l'interior, i un plafó rectangular. Aquest plafó està dividit en dues parts: la inferior, amb dues aixetes i decorada amb rajoles, i la superior, amb relleus de pedra. El conjunt està coronat per tres elements decoratius, de pedra, que inclouen una rajola cadascun d'ells. | 08236-15 | Aquesta font ja existia des d'antic i va ser el primer lloc d'abastament d'aigua dins el nucli antic de Sant Quintí. Cap a principis del segle XX va ser remodelada i decorada. | 41.4627700,1.6624100 | 388296 | 4590994 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Al coronament de la font hi ha tres rajoles catalanes típiques del segle XVIII (probablement autèntiques). Rajoles d'oficis, etc. | 96|98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63448 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-0 | XVIII-XIX | Un cop a l'any, per Sant Jaume, els veïns la netegen | Capelleta dedicada a Sant Jaume situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, amb punt rodó, tancada amb una finestra de vidre i una llinda amb barana, imitant un petit balconet. A l'interior acull una imatge escultòrica del sant. Al capdamunt té un petit fanalet. | 08236-16 | Façana de la casa núm. 13 | 41.4628800,1.6620600 | 388267 | 4591007 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63448-foto-08236-16-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Casa actualment propietat de cal Gili | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63449 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.337. | XIX-XX | Molt deteriorada | Capelleta dedicada a Sant Antoni, situada a la façana d'una casa particular. De forma rectangular, feta de fang i guix, i policromada. Presenta un marc amb diferents motllures en degradació. Al centre es conserva un pannell de rajoles, amb la imatge de Sant Antoni, que imita els propis del segle XVIII. Es conserva el que probablement seria la frontissa d'una porta que deuria tancar la capella. Té una petita coberta. | 08236-17 | Façana de Cal Batlle | 41.4629000,1.6621600 | 388275 | 4591009 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63449-foto-08236-17-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 63450 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.336. | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua, situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, de pedra, amb mitja cúpula en petxina. Té dues columnes i una base de tipus llinda. No conserva cap imatge del sant. | 08236-18 | Façana de Cal Jepó | Des del segle XVI, Sant Quintí de Mediona es mostra fidel i devot a la figura de Sant Antoni de Pàdua, que també comptava amb una església al turó on actualment hi ha el cementiri. | 41.4622000,1.6624700 | 388300 | 4590931 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63450-foto-08236-18-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc