Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64409 | Mural de ceràmica del presbiteri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-ceramica-del-presbiteri | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Mural situat al presbiteri de l'església de Sant Pere de Vilamajor. És obra d'Albert Cubells amb la col·laboració de Glòria Ortega. Està format per peces de ceràmica que representen diversos dofins, és una al·legoria de Crist. Les peces van ser cuites al forn de llenya del Centre d'Art La Rectoria. | 08234-165 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6843200,2.3880500 | 449070 | 4614908 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64409-foto-08234-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64409-foto-08234-165-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Albert Cubells i Glòria Ortega. | Albert Cubells (Barcelona, 1958):Escultor i ceramista format en Disseny Industrial i Ceràmica a EAAOA 'Llotja'. L'any 1987 va col·laborar en la fundació del Centre d'Art La Rectoria, on ha estat sempre vinculat.Ha exposat la seva obra a diverses poblacions catalanes: Sant Pere de Vilamajor, La Roca del Vallès, Breda, Masnou, Granollers, Sabadell, Badalona i Barcelona. I fora de Catalunya, a Talavera de la Reina (Toledo), 'Stadthalle. Wilhelmshaven' R.F. (Alemanya), Cognac i Gentè, (França).Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64410 | Mural del Santíssim amb el Sagrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-santissim-amb-el-sagrari | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | El mural del Santíssim amb el Sagrari de l'església de Sant Pere de Vilamajor, és obra del pintor romanès Raül Galusca. És pintura amb tremp sobre taula i representa els deixebles d'Emmaús. L'autor va fer un autoretrat pel personatge situat a la dreta del Sagrari. | 08234-166 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Segons l'Evangeli, Jesús ressuscitat es va fer el trobadís amb dos deixebles que anaven de camí cap a Emmaús. Aquests, captivats per les seves paraules li van demanar: «Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar» (Lc 24,29). Jesús va acceptar la invitació, es va quedar i, asseguts a taula, «prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà» (Lc 24,30). | 41.6842700,2.3881200 | 449076 | 4614903 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64410-foto-08234-166-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Raül Galusca | Raül Galusca (Romania):Pintor romanès establert a Barcelona i plenament integrat en el nostre món cultural Raül Galusca, que coneix bé el món i la tècnica de les icones, i també és un gran admirador del nostre art romànic i gòtic, i encara de l'art més modern que s'ha fet i que es fa a Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64411 | Tapís de la capella de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapis-de-la-capella-de-montserrat | <p>LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.</p> | XX | <p><span><span>El tapís de la capella de Montserrat és obra de Maria Villalba, deixebla de Josep Grau-Garriga.</span></span> Es tracta d'una obra d'art de teixit, realitzat amb fils de diferents colors: vermells, negres, blaus i grocs, que mostra diferents textures i irregularitats, convertint-la en una peça tridimensional.</p> | 08234-167 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria.</p> | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64411-foto-08234-167-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Deixeble de Josep Grau-Garriga | Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1929 - Angers, País del Loira, 2011) Fou un artista plàstic dedicat a diverses tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i el tapís. Es considerat com a un dels renovadors del tapís contemporani, i la seva obra es troba en els museus més prestigiosos del món, com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu Metropolitan de Nova York, el Museu d'Art Modern de París, o el Museu d'Art Contemporani Internacional de Mèxic D.F., entre d'altres. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64412 | Mural 'Llums i tenebres' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-llums-i-tenebres | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | El mural titulat 'Llums i tenebres', situat a les parets de l'escala que puja al cor de l'església de Sant Pere de Vilamajor, és obra de l'artista de Zimbabwe Olga Thomassa. | 08234-168 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841000,2.3881700 | 449080 | 4614884 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64412-foto-08234-168-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Olga Thomassa | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64413 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-7 | Hi ha diverses pedres despreses de l'estructura. | Al paratge de la Creueta, a tocar del marge del camí, es conserva una petita estructura quadrangular, feta de pedra lligada amb morter. Es desconeix la seva funcionalitat i cronologia, però es podria relacionar amb el topònim de l'indret, la Creueta, i correspondre a la base d'una banqueta sobre la que, antigament, hi deuria haver encastada una creu de forja, actualment desapareguda. | 08234-169 | Veïnat del Pla, disseminat. | 41.6835700,2.3827600 | 448629 | 4614828 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64413-foto-08234-169-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero. | 85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64414 | Vitralls contemporanis de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-contemporanis-de-lesglesia-de-sant-pere | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Els vitralls contemporanis de l'església de Sant Pere de Vilamajor, anomenats 'He mirat aquesta terra' i 'Buscant el Sol en la Creu', són obra de l'artista mexicana Rossana Tlanesi. Un d'ells es troba a la sagristia i l'altre al cor. 'Buscant el sol en la creu' és un homenatge de l'artista a Catalunya, representada pels solcs vermells i grocs, i Vilamajor, representat per l'església i el campanar. | 08234-170 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6843000,2.3881500 | 449078 | 4614906 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64414-foto-08234-170-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Rossana Tlanesi | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64415 | Homenatge a Alfons I el Trobador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-alfons-i-el-trobador | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. JOSEP PLANDIURA: www.plandiura.net/ | XX | L'escultura 'Homenatge a Alfons I el Trobador' és obra de Josep Plandiura Vilacís. És de format mitjà i està realitzada en hacer F-6 sorrejat i patinat, sobre una base allargada de formigó. Les seves mides són 2,1 m d'alçada per 0,4 m d'amplada. A la base de formigó hi ha dues plaques metàl·liques: en una d'elles hi ha la següent inscripció: 'ALFONS I EL TROBADOR Nascut a Sant Pere de Vilamajor el 1154 Mort a Perpinyà el 1196'. A l'altre, hi ha un dels poemes del rei: 'Per manthas guizas m'es datz jois e deports e solatz que per yergiers e per pratz e per foillas e per flors, e pel temps qu es refrescatz, aug alegrar chantadors; mas al mieu chan neus ni glatz no m notz, ni m ajud estatz ni re for Dieu et Amors. ALFONS I' | 08234-171 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Aquesta escultura, tal i com indica el seu nom, és un homenatge al rei Alfons I el Trobador que, segons la tradició, va néixer al palau comtal de Vilamajor. Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d'Aragó i en néixer, va ser anomenat Ramon, nom que va canviar posteriorment pel d'Alfons. | 41.6840000,2.3881400 | 449077 | 4614873 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64415-foto-08234-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943):És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars.L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística.La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64416 | Rogle de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rogle-de-campanes | <p>GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003). 'Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 68.</p> | XVII-XIX | <p>El rogle o rotlle de campanetes es troba a l'interior de l'església de Sant Pere, a tocar de la porta d'entrada. Es tracta d'un instrument format per onze campanetes de mides similars, aproximadament 13 cm de diàmetre per 10 cm d'alçada, col·locades a l'exterior d'una roda de fusta amb radis, d'1 m de diàmetre. Gira sobre un eix central, a uns tres metres del sòl. La data de fabricació és desconeguda.</p> | 08234-172 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64416-foto-08234-172-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-17 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El rotlle de campanes és un instrument idiòfon, format per una roda voltada de campanetes, que es volteja, manualment, per mitjà d'una corda excèntrica en un radi. El repic té una durada de 5 a 10 segons. Tradicionalment es feia sonar, en certes diades, al moment de l'Elevació, i en les misses del Gall i la de Resurrecció quan es cantava el Glòria. També s'utilitzava en les misses de festa i misses majors, per a indicar el començament de l'ofici religiós abans de la sortida del rector. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64417 | Sender del Pi Novell (PR-C 139) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-pi-novell-pr-c-139 | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2011) Sender del Pi Novell: de Vilamajor al Pla de la Calma (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya): www.feec.cat | XX | El Sender del Pi Novell (PR-C 139) és un sender de petit recorregut, que connecta Vilamajor amb el massís del Montseny. Té una distància de 18,319 km, amb un desnivell de 1.062 metres i una durada aproximada de 6 hores i 30 minuts. La seva dificultat està catalogada com a mitjana. El seu inici es troba a sant Antoni de Vilamajor, des del sender de gran recorregut GR-97. Travessa tot el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, i entra al Parc Natural del Montseny, connectant amb el GR-5 al Pla de la Calma. El seu recorregut es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. | 08234-173 | Travessa de sud a direcció nord-oest el terme municipal. | 41.7423200,2.3594900 | 446741 | 4621365 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64417-foto-08234-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64417-foto-08234-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64418 | Camp d'escultures de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-descultures-de-la-rectoria | FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Als camps de la Rectoria, situats a pocs metres al nord de la casa, hi ha una col·lecció d'escultures, realitzades per destacats artistes que han col·laborat amb el Centre d'Art, al llarg de la seva història. Hi ha dues escultures del nord-americà Rodger Mack, realitzades pels volts de l'any 1989, una del britànic Tom Grimsey, de l'any 1991, una del britànic Isla Bruns, de l'any 1987, dues del canadenc Clay Ellis, de l'any 1987, una de Raquel Fuentes, de l'any 1997, una de Maïs-Marisa Jorba, realitzada l'any 2009, i dues de Glòria Ortega, de l'any 1991. Tanmateix, de Glòria Ortega hi ha les baranes de forja d'accés a la casa. A la plaça de la Palmera, a tocar de la façana principal de La Rectoria, hi ha una escultura d'Enric Gelpí, realitzada pels volts de l'any 1960, abans de la creació del Centre d'Art, una escultura del francès André Fauteux, de l'any 1989, i una de Manel Rovira, de l'any 1990. El centre d'art La Rectoria, des dels seu inicis, ha estat una plataforma d'expressió, desenvolupament i pensament de l'art contemporani. Els artistes que hi ha residit, han contribuït amb les seves obres, situades als carrers, places i parcs del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, que s'hi exposi una valuosa mostra d'art urbà d'escultura contemporània. | 08234-174 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | El Centre d'Art la Rectoria és una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. Es tracta d'una plataforma d'expressió, desenvolupament i pensament de l'art contemporani, amb l'objectiu de dinamitzar la cultura i l'art en relació a l'entorn natural i social immediat i projectar-ho en l'àmbit comarcal i internacional; promocionar la creativitat dins el món de l'art en totes les seves disciplines, integrant-les dins l'espai natural del Parc Natural del Montseny; i facilitar projectes de gènere, immigració i joves. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l'any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs. Des dels seus inicis, l'any 1987, han passat pel centre més de 150 residents, entre artistes nacionals i internacionals. | 41.6835100,2.3886100 | 449116 | 4614818 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64418-foto-08234-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Jordà Olives, directora del Centre d'Art La Rectoria. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64420 | Font del Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-terrer | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 83. | XX | Actualment la font no raja. | La font del Terrer és una font ben arranjada, al peu del camí del Terrer a Vallmanya. Es situa en un paratge amb pendent, per sobre del nivell del camí, al que s'accedeix a través d'una escala amb graons de pedra i barana de fusta. La font es troba emmarcada en un petit mur, fet de paredat comú, on hi ha un estret broc metàl·lic, per on sortia un raig d'aigua que queia a un desaigua. Al davant, hi ha dos bancs de fusta sobre un terra de pissarra. Per sobre de la font, hi ha dues basses de planta el·lipsoïdal, de paredat comú. Una d'elles és buida. Actualment la font no raja, tot i que se sent el soroll de l'aigua escolant-se per sota. | 08234-176 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | Segons informacions orals, la font del Terrer rajava fins que va ser arranjada fa uns anys. Aquesta actuació, involuntàriament, va provocar que l'aigua s'escolés per sota. L'any 2013, la Diputació de Barcelona va dur a terme unes obres per tal de restaurar les basses i la font. | 41.7333600,2.3901000 | 449279 | 4620352 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64420-foto-08234-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64420-foto-08234-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64420-foto-08234-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64421 | Aplec de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-susanna | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'De Santa Susanna de Vilamajor a la Font Fresca: on el calor no hi sap arribar'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 8 (juliol/agost 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. | XVIII-XX | L'aplec de Santa Susanna es celebra cada 11 d'agost, per la seva onomàstica. Els actes comencen de bon matí, amb la caminada d'ascens a la capella de Santa Susanna, des de Sant Pere de Vilamajor. Es puja i es fa repicar la campana de Santa Susanna, anomenada 'Roser', que es guarda durant tot l'any a La Mongia. A l'esglesiola es celebra una missa en honor a la santa patrona, amb la cantada dels goigs. A migdia hi ha un dinar popular, i a continuació es pren el tradicional cremat. L'actual Aplec de Santa Susanna és l'evolució de l'antiga festa major d'aquest veïnat. | 08234-177 | Santa Susanna | Antigament, l'onze d'agost es celebrava la festa major de Santa Susanna. Hi participaven veïns dels pobles de la contrada (Vilamajor, Montseny, Palautordera, Cànoves, Sant Celoni, etc.) que arribaven caminant pels camins i corriols de muntanya. Un cop arribats a l'esglesiola, es feien repicar les campanes i es celebrava una missa, amb els cants dels goigs. En acabat, s'agrupaven per dinar davant l'església, a mas Joan, que feia de fonda durant aquest dia, o a la font Fresca del Samont, on es prenia un rom cremat. | 41.7420500,2.3926700 | 449500 | 4621315 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64421-foto-08234-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64421-foto-08234-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64421-foto-08234-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny.L'any 2012 l'aplec de Santa Susanna fou suspès degut a l'elevat risc d'incendi forestal.Fotografia 1 i 2 facilitades per Higini Herrero.Fotografia 3 realitzada per Antoni Gallardo i Garriga entre 1912 i 1934. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64422 | Goigs de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-susanna | XX | <p>Els Goigs en lloança de la gloriosa verge i màrtir Santa Susanna, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la seva esglesiola, el dia 11 d'agost, durant l'Aplec. La lletra és tal i com segueix: Ja que amb Déu sou poderosa, Verge i Màrtir singular: Oh, Susanna gloriosa!, vulgueu-nos sempre ajudar. Fou tan gran vostra noblesa que és de sang imperial, de prudència i gentilesa no se'n coneixia igual; sobretot sou virtuosa i més digne de lloar. Des de vostra jovenesa és tan gran l'amor a Crist que serveu vot de puresa com el món mai no ha vist; per més que sigueu formosa res enrere us fa tornar. Veient vostres dots tan cares va voler Dioclecià que amb són fill, els vostres pares, us fessin emmullerar; però Vós, de Crist esposa, no podíeu acceptar. Forta sou, i no volguéreu prestar als deus l'adoració; amb la gràcia, Vós vencéreu al tirà de més braó; decreta llei furiosa: vostra vida heu d'entregar. En presó dura i penosa allí us vau fer tancar i després, a vostra casa, el cap us manà llevar; ja amb la palma venturosa dret al cel vàreu pujar. Corones molt senyalades de martiri i castedat, promptament, Déu, us ha dades per haver tant bé lluitat; cada una molt costosa i difícil de guanyar. Una font hi ha al Samon que, per Vós, té anomenada, semblaria que virtut, altre temps, l'hi hauríeu dada, ja que és cosa celebrada que molts mals vàreu curar. Vostre valiment, oh Santa! des de sempre sabem tots, aquesta Parròquia us canta i us ofrena els millors vots; essent amb Déu poderosa digneu-vos per tots pregar. Ja que amb fe molt fervorosa us venim a visitar: Oh, Susanna gloriosa!, vulgueu-nos sempre ajudar.</p> | 08234-178 | Veïnat de Santa Susanna | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. AL segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. </p> | 41.7420500,2.3926700 | 449500 | 4621315 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64422-foto-08234-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64423 | Nin, nan, nin, nan. En Quico del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nin-nan-nin-nan-en-quico-del-montseny | EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XX | En Quico del Montseny, personatge popular i estimat al Montseny i rodalies, tenia por a la mort. Havia perdut al seu germà Pere, després als seus pares i, anys més tard, a la seva germana Dolors. Des d'aleshores, en Quico, que ja feia de rodamón durant el dia, va deixar la casa i va agafar por a tot allò que es relacionava amb la mort. Els qui el volien fer enfadar simulaven el so de les campanes tocant a morts dient: 'Nin, nan, nin, nan, Quico mort'. | 08234-179 | Sant Pere de Vilamajor | En Francesc Ribas Planas, en Quico, era fill de Gaspar Ribas Soldevila i de Maria Planas Colomé. Va ser un personatge popular i estimat al Montseny i rodalies. Va néixer a ca l'Estadà (Montseny), l'any 1905, i va morir a l'Asil de les Germanes de la Caritat d'Arenys de Mar, l'any 1990. Es desplaçava seguint els esdeveniments dels pobles del Montseny i rodalies per anar visitant les cases, on li oferien menjar i dormir. El record d'en Quico de les Vernedes o del Montseny és ben present entre aquells que el van conèixer i també entre els més joves a qui s'explica la seva llegendària vida. La colla gegantera de Sant Pere de Vilamajor compta amb una figura d'en Quico. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny.Fotografia facilitada pel Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64424 | Goigs de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elies | XX | Els goigs en llaor del gloriós patriarca i profeta Sant Elies, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l'ermita el dia 25 d'abril, festivitat de Sant Marc, durant l'aplec de Sant Elies. La lletra és tal i com segueix: Puix que sempre heu ajudat als qui confien en Vós: Sigueu el nostre advocat, Sant Elies gloriós, Vostres mèrits i miracles són molt dignes de lloar, perquè són tan admirables que és cosa molt singular. Sou Sant de gran majestat i pertot molt poderós. Sobre ésser de sang reial en gràcia de Déu nasquéreu: principi fou general dels dons que després rebéreu. De la gran Divinitat Profeta fóreu zelós. De vostre zel i fervor l'Ordre del Carme nasqué, del qual fóreu Fundador, segons Gregori tretzè. A vostra gran santedat Es deu fruit tan copiós. En un nuvolet petit véreu la Verge Maria, i amb vostre gran esperit fou en aquell mateix dia a ses plantes presentat aquest Ordre tan sortós. Vós feu reis i feu profetes conforme vostre voler vostres virtuts tan perfectes mereixen tan gran poder. Quant a Déu heu demanat us otorga generós. La pluja del cel negáreu al poble ingrat d'Israel, i amb centelles devoràreu àulics del rei infidel. Contra de l'home malvat sou espasa i rigorós. En carro de foc volàreu al delectant Paradís; perquè al Cel tan agradàreu fruit d'aqueix lloc feliç, on romaneu reservat fins al dia paorós. Assistíreu al Tabor al costat de Jesucrist, del qual fóreu precursor, oposat a l'Antecrist. Per fi sereu coronat com a soldat valerós. Amb entranyes paternals els qui són bons empareu, de la pesta i tots els mals els vostres devots cureu; morts haveu ressuscitat amb poder miraculós. Dels camps les rates llanceu i guariu els animals, els blats amb pluja regueu per aliment dels mortals; en temps d'esterilitat sou Pare molt piadós. De Montseny, Costa, Tordera, Mosqueroles i Campins, Cànoves i Sant Esteve us visiten pelegrins, i tots sempre us han trobat per llur bé molt afanyós. També els de Tagamanent, Cardedeu, Vilamajor, Les Franqueses juntament us festegen amb fervor, i Vós, amb gran pietat, a tothom doneu socors. Tot Santa Susanna en ple us aclama compatró, i us exalta, amb viva fe, en est enlairat turó, on, fa segles, venerat sou amb cultes esplendorós. Profeta de Déu sagrat i Pare nostre amorós: Sigueu el nostre advocat, Sant Elies gloriós. | 08234-180 | Sant Elies | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. L'origen de l'ermita de sant Elies es remunta, segons la tradició, a principis del segle XV, quan els habitants de la contrada, que patien una gran sequera i una greu epidèmia de pesta, van invocar a Sant Elies per a que els ajudés. Amb motiu d'agraïment per l'arribada de les pluges, van construir l'ermita dedicada al Sant. Cada any es celebra l'aplec de Sant Elies el dia de sant Marc, el 25 d'abril. | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64424-foto-08234-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64424-foto-08234-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64424-foto-08234-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64425 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-2 | XX | Ja no es canten. | Els Goigs de Sant Pere, patró del poble de Sant Pere de Vilamajor, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 29 de juny, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Puix sou príncep de l'Església i les claus del cel teniu, Sant Pere, deu-nos la glòria en el cel que posseïu. En el col·legi sagrat us cridava el Redemptor. Deixeu les xarxes de grat perquè Déu us tocà el cor. Vós seguíreu el Senyor amb un amor intensiu. Sant Pere, deu-nos... Confessàreu vehement quan us demanà el Senyor: 'Què diuen de mi la gent?' No ho podíeu dir millor: 'Que Vós sou el Redemptor, Jesucrist, fill de Déu viu'. Sant Pere, deu-nos… La santa confessió de tothom fou admirada, i pel diví Redemptor tot seguit recompensada, perquè amb dolcíssim amor davant els companys us diu: Sant Pere, deu-nos… Durant la nit tenebrosa, mentre el Redemptor seguíeu, cosa us fou molt enutjosa jurar que no el coneixíeu. Però quan el gall sentíeu amb quin plor no us consumiu! Sant Pere, deu-nos… En una cova estiguéreu propet de l'hort, amagat, i ja enlloc no apareguéreu fins que Ell fou crucificat, en plor del vostre pecat d'haver negat el Déu viu. Sant Pere, deu-nos… Després de martiritzat, com Jesucrist, que imitàveu, vareu ser crucificat. Cap per avall us quedàveu i clavat així miràveu el món redreçat i altiu. Sant Pere, deu-nos… Ja que els veïns de Sant Pere us tenen per advocat i en tot treball i fatiga sempre els heu ben conhortat, guanyeu-los la sanitat de Jesús, fill de Déu viu. Sant Pere, deu-nos… Puix que esteu ben enlairat en el cel que posseïu, obriu-nos el de bon grat amb les claus que vós teniu. | 08234-181 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64425-foto-08234-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64425-foto-08234-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64425-foto-08234-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64427 | Homenatge al Tricentenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-tricentenari | FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | XXI | Escultura de ferro realitzada per Glòria Ortega i Luà Aligué, l'any 2014, amb motiu de la celebració del tres-cents aniversari dels fets de l'onze de setembre de l'any 1714. Es troba a la plaça de l'Ajuntament. L'escultura, de més de dos metres d'alçada, està formada per les paraules 'CATALUNYA' i 'TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER', que constitueixen una torre que representa la fortalesa del poble català, que manté el seu esperit nacional durant tres-cents anys. La paraula 'Catalunya' representa la unió de les quatre Diputacions sota la Mancomunitat, germen de la nova Generalitat. La frase 'Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar' va ser pronunciada per Lluís Companys i Jover (1882-1940), el dia 1 de març de l'any 1936, al balcó del Palau de la Generalitat, durant el discurs del seu restabliment com a president de la Generalitat de Catalunya, després de l'èxit electoral del Front d'Esquerres, en les Eleccions generals espanyoles de l'any 1936. I les quatre barres representen el moment actual de la història de Catalunya. | 08234-183 | Plaça de l'Ajuntament, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'escultura va ser inaugurada el dia 10 de setembre de l'any 2014, a la plaça de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6849100,2.3906000 | 449283 | 4614972 | 2014 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64427-foto-08234-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Glòria Ortega i Luà Aligué | Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 64428 | Baluard sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baluard-sud | <p>AA.DD. (2010). 'De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV'. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.</p> | XI | <p>Element de fortificació de forma pentagonal i d'ús defensiu, situat a una de les antigues entrades del recinte fortificat de Vilamajor. Els murs que conformen el baluard són fets de còdols de riera, amb afegitons de totxo, lligats amb morter de calç.</p> | 08234-184 | Nucli antic de la Força | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.</p> | 41.6839300,2.3875700 | 449030 | 4614865 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64428-foto-08234-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64428-foto-08234-184-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 64429 | Llegenda dels túnels d'escapatòria de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-descapatoria-de-la-rectoria | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 54. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.172. | XVII-XXI | Segons la tradició oral, existeixen uns túnels als que s'hi accedeix des d'algun indret amagat de la Rectoria i també de l'església de Sant Pere. Aquests comuniquen amb llocs estratègics per a amagar-se en temps de persecució dels sarraïns i també per a guardar tresors i, fins i tot, per a permetre la fugida en cas de necessitat. Segons Josep Poch (vegeu bibliografia), hi havia un túnel d'uns 35 o 50 m de llargada, amb un final d'una sala rodona, corresponent a un amagatall per guardar productes en cas de persecució | 08234-185 | La Rectoria. Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6831200,2.3887100 | 449124 | 4614775 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64429-foto-08234-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64429-foto-08234-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64430 | Llegenda de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-elies | HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. | XV | Segons la llegenda, l'origen de l'ermita de Sant Elies es remunta a una gran sequera, seguida d'una greu epidèmia que van patir els habitants de la contrada, fa molts segles. Els prohoms de Vilamajor van anar a demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els va emparar a Sant Elies. Finalment, es van produir les esperades pluges i, en senyal d'agraïment, van construir una capella en honor al Sant, al turó situat entre el Cortès i el Terrer. | 08234-186 | Turó de Sant Elies | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64430-foto-08234-186-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64431 | Camí ramader de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-elies | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | El camí ramader de Sant Elies recorre el vessant occidental de la carena de la Cova fins a la roca de la Guilla i el coll de Sant Elies. Des d'aquest coll, el camí passa una mica més avall de I'ermita fins a I'Alzina Rodona. En aquest punt, inicia un descens pronunciat a través de les artigues del Terrer, deixa a la dreta el camí que va a la font de Borrell, travessa el pla Saparera i continua fins als camps de can Planell. El camí passa pel mateix cantó de la casa, pren uns metres d'un dels vials de la zona de Refugis del Montseny i, de seguida, trenca cap a un camí a la dreta i continua baixant fins a Terra Blanca. A partir d'aquest punt discorre per la carena de la Serra Llarga, passant per can Pairana i can Xicaina, fins als camps del pla de la Dona Morta, sobre la urbanització de Vallserena. Una vegada superada la urbanització, el camí fa quasi un canvi de sentit per a passar a la serra de can Ribalta. Aquesta serra la travessa per la carena i passa a la serra de can Ram, on discorre pel mig de la urbanització. Al final de la urbanització, al paratge del turó de les Formigues, hi ha una bifurcació de camins. El camí ramader segueix el de la dreta, circulant per la serra de can Tabola, ja fora del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. | 08234-187 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-oest fins al sud-est. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7335700,2.3778400 | 448260 | 4620382 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64431-foto-08234-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64431-foto-08234-187-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64432 | Camí ramader de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-de-vilamajor | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. ROIGÉ, X.; ESTRADA, F. (2008) El mas al Montseny: la memòria oral. Temes d'etnologia, 16. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, p. 124. | XIV-XX | El camí ramader de Sant Pere de Vilamajor té el seu origen al pla de al turó de Palestrins. Al paratge de la font de les Planes es separa del camí ramader de Sant Elies. Des del turó de Palestrins baixa pel turó de Calabruixes, continua pel costat esquerre del turó de les Barraques i del turó de la Moixera, i segueix la carena fins al Corral d'en Perera, can Perera de Canyes i can Gras d'Amunt. Des d'allà passa per can Panxa i la Torre de can Panxa, en direcció al paratge de Brugueres. Abans d'arribar-hi, el camí trenca a ma dreta en direcció a Sant Pere de Vilamajor, passant per can Folló i pels Quatre Camins. Des d'allà es dirigeix cap al cementiri i continua fins a la carretera BP-5107, que la travessa i continua en direcció a Cardedeu, passant pel costat de ca I'Ambras i la granja de ca I'Ambras. El camí segueix en direcció al pla de les Vinyes, on s'ajunta amb un altre camí ramader, el camí de Cànoves a la Torrassa del Moro. | 08234-188 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-oest fins al sud-oest. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.6853100,2.3841400 | 448745 | 4615021 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64432-foto-08234-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64432-foto-08234-188-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64433 | Camí ral dels Boscassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-dels-boscassos | XII-XXI | El camí ral dels Boscassos comunica el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor amb la zona sud-est del barri de Vallserena i la nord-oest del barri de can Ram. Des de can Vila, el camí s'endinsa entre les granges de Mas Blanc i els Segadors i continua en fins al turó del Pi Gros. Tot i que es coneix el seu traçat, actualment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí. | 08234-189 | Veïnat dels Boscassos | 41.6852000,2.4123400 | 451092 | 4614992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64434 | Cova de can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-nadal | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 73-74. SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.16. | XIX | Hi ha roques despreses del sostre. | La Cova de can Nadal es situa a un indret de gran desnivell, a pocs metres a ponent del marge del camí de Vallmanya (Urbanització Refugis del Montseny), a l'alçada d'una caseta i una torre elèctrica. Són unes antigues mines de lignit (carbó) abandonades, excavades al segle XIX. Des de la cavitat principal s'accedeix a una galeria, d'uns cinquanta metres de profunditat. Hi ha grans roques despreses del sostre, que mostra esquerdes i algunes fluorescències blanquinoses. | 08234-190 | Urbanització Refugis del Montseny | És una de les mines que els vilamajorencs van excavar al segle XIX, buscant ferro i carbó. Durant la Guerra Civil (1936-1939), alguns homes s'hi va amagar per a no anar al front. | 41.7168100,2.3911000 | 449349 | 4618514 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64435 | Cova d'en Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sorell | La cova d'en Surell es troba sota un gran bloc de pedra, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal prendre la pista que va del poble al veïnat de Santa Susanna, i uns 300 m abans de la zona dels Castanyers, caminar uns 20 m a l'est del la pista. Es tracta d'una petita bauma d'uns 2 m de profunditat, probablement utilitzada com a refugi temporal al llarg del temps, vinculat a les artigues de can Terrer, que es troben just a sobre, a l'altre costat de la pista. | 08234-191 | Artigues del Terrer | 41.7252100,2.3863000 | 448957 | 4619449 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 64436 | Llac dels Refugis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-dels-refugis | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 64. | XX | Es tracta d'un petit embassament construït al torrent de la font Ferrussa, a la urbanització de Refugis del Montseny. Tot i ser artificial, s'ha integrat al medi, convertint-se en l'hàbitat de molts animals i també en l'abeurador de molts d'altres. La superfície d'embassament és de 3.302 m². | 08234-192 | Urbanització Refugis del Montseny | A principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, al llarg dels darrers anys del franquisme, es va dur a terme el projecte d'urbanització de la zona de Refugis del Montseny, a l'entorn de la masia de can Nadal, considerada com a 'Centro de Interés Turístico Nacional'. Per tal d'abastir-la d'electricitat es va fer construir una petita presa. | 41.7144300,2.3991900 | 450020 | 4618245 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64436-foto-08234-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64437 | Pedrera del Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-samon | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.73-74. | XIX-XX | La pedrera del Samon es troba a tocar del marge del camí que surt des del mas homònim i segueix en direcció a Palestrins, a l'alçada del Sot de la font Fresca. És una explotació minera, a cel obert, de roques de pissarra. Actualment es troba abandonada. Just en el punt que travessa el Sot de la Font Fresca, sobre el nivell del pla, hi ha l'entrada a una antiga mina de plom, anterior a la pedrera, també abandonada. L'activitat extractiva de la pedrera va provocar la destrucció de la major part del traçat de la galeria de la mina, fins als pocs metres que es conserven actualment. L'any 2008 la pedrera del Samon, que ja havia estat clausurada anteriorment, va ser objecte d'obres de restauració per part de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Es van enderrocar i retirat les infraestructures i maquinària pròpies que restaven a l'explotació, es van construir estructures de contenció i es van plantar arbres. | 08234-193 | El Samon (veïnat de Santa Susanna) | A la pedrera s'extreien blocs de dimensions diverses, en funció de la utilitat final de la pedra i les característiques de la paret de roca. El procediment habitual per partir la pedra era el següent: els trencadors marcaven una línia de tall i amb l'acció de barrines hi anaven fent una sèrie de petits forats, a poca distància entre si; hi introduïen un tascó en cadascun i els anaven clavant ordenadament en un mall, aplicant un cop sec i contundent cada vegada, fins que s'iniciava una esquerada i la pedra es trencava de manera neta. Després es transportava amb carros o camions (GARCIA, 2004:73-74). | 41.7458400,2.3743900 | 447983 | 4621747 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64437-foto-08234-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64437-foto-08234-193-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64438 | Muralla del recinte jussà de la Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-del-recinte-jussa-de-la-forca | <p>DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.</p> | XI | <p>Es tracta de part de l'antiga muralla de La Força, el nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. El parament és de còdols de riera lligats amb morter de calç. La muralla anomenada 'del recinte jussà', correspon a la de la zona de la plaça de l'església, que es troba oculta en la major part dels seus trams, fent de mur de contenció que salva el desnivell entre la plaça de l'església i les cases de Miquel Cortès, can Felip i can Sion.</p> | 08234-194 | Nucli antic de La Força | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.</p> | 41.6842500,2.3886200 | 449117 | 4614900 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64438-foto-08234-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64438-foto-08234-194-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 64439 | Muralla del recinte sobirà de la Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-del-recinte-sobira-de-la-forca | <p>DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 48 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 28. HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.</p> | XI | <p>Es tracta de part de l'antiga muralla de La Força, el nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. La muralla anomenada 'del recinte sobirà', correspon a la de la zona de l'entorn del monticle de l'església, i als murs que sostenen l'antic cementiri. El parament és de còdols de riera lligats amb morter de calç. Presenta diverses reparacions de factura contemporània: a mitjans de la dècada dels anys quaranta del segle passat, després d'unes pluges intenses, part de la muralla va cedir, i es va reconstruir l'any 1950; l'any 1986 s'hi va tornar a intervenir; finalment, l'any 2014 es va dur a terme una nova reparació.</p> | 08234-195 | Nucli antic de La Força | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.</p> | 41.6840900,2.3883300 | 449093 | 4614883 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64439-foto-08234-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64439-foto-08234-195-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 64440 | Muralla nord de la Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-nord-de-la-forca | <p>AA.DD. (2010). 'De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV'. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.</p> | XI | <p>La muralla nord del recinte castral de la Força ressegueix l'antic fossat, des de can Grau fins a can Ferrer Guineu i després gira i segueix el carrer Ripoll fins a la plaça de l'església, per davant de can Sion de Baix, can Feu, l'antiga farmàcia i can Pau. El parament és de còdols de riera lligats amb morter de calç. La muralla fa de mur de contenció i salva el desnivell entre el fossat i les cases de can Grau, cal Gorro, cal Ferrer Guineu i can Pau.</p> | 08234-196 | Nucli antic de la Força | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.</p> | 41.6845700,2.3879500 | 449062 | 4614936 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64440-foto-08234-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64440-foto-08234-196-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 64441 | Pedrera de can Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-marcal | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.73-74. | XIX-XX | La pedrera de can Marçal es troba a poca distància al sud-oest de can Coca, a l'inici de la pista del veïnat de cal Tard. És una explotació minera, a cel obert, de roques de pissarra. Actualment es troba clausurada. | 08234-197 | Can Marçal (veïnat de Santa Susanna) | A la pedrera s'extreien blocs de dimensions diverses, en funció de la utilitat final de la pedra i les característiques de la paret de roca. El procediment habitual per partir la pedra era el següent: els trencadors marcaven una línia de tall i amb l'acció de barrines hi anaven fent una sèrie de petits forats, a poca distància entre si; hi introduïen un tascó en cadascun i els anaven clavant ordenadament en un mall, aplicant un cop sec i contundent cada vegada, fins que s'iniciava una esquerada i la pedra es trencava de manera neta. Després es transportava amb carros o camions (GARCIA, 2004:73-74). | 41.7460800,2.4013400 | 450224 | 4621758 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64441-foto-08234-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64441-foto-08234-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64442 | Pedrera de can Planell o de la Costa dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-planell-o-de-la-costa-dels-caus | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.73-74. | XIX-XX | La pedrera de can Planell, o de la Costa dels Caus, es troba a tocar del marge del camí que surt a mà esquerra un cop passada Terra Blanca, i segueix paral·lel al curs de la riera de Vilamajor, a uns 500 m del inici del camí. És una explotació minera, a cel obert, de roques de pissarra. Actualment es troba abandonada. | 08234-198 | Can Planell | A la pedrera s'extreien blocs de dimensions diverses, en funció de la utilitat final de la pedra i les característiques de la paret de roca. El procediment habitual per partir la pedra era el següent: els trencadors marcaven una línia de tall i amb l'acció de barrines hi anaven fent una sèrie de petits forats, a poca distància entre si; hi introduïen un tascó en cadascun i els anaven clavant ordenadament en un mall, aplicant un cop sec i contundent cada vegada, fins que s'iniciava una esquerada i la pedra es trencava de manera neta. Després es transportava amb carros o camions (GARCIA, 2004:73-74). | 41.7146500,2.3830100 | 448675 | 4618279 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64442-foto-08234-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64442-foto-08234-198-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64443 | Pont Vell de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-vilamajor | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'El pont Vell de Vilamajor. El pas segur perquè els difunts no tinguin por'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 23 (desembre 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 31-34. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 126. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | XVII-XX | Ha estat objecte d'obres de factura contemporània que el desvirtuen. | Pont d'un ull, d'arc de mig punt, que salva la riera de Vilamajor al pas de l'avinguda de Sant Nonet. És construït amb pedra lligada amb morter de calç i arrebossat, i es troba recolzat en dos estreps laterals, que l'enllacen amb els marges de la riera, també fets de pedra. És un pont d'època moderna, bastit sobre les restes d'un pont medieval. Ha estat objecte d'obres de reforma, al llarg del temps, que li han fet perdre el seu aspecte original. Concretament, durant el segle XX, es van dur a terme dues ampliacions dràstiques: es va anivellar la part superior, per tal de permetre-hi el pas de vehicles i, posteriorment, es va doblar la seva amplada, adossant-hi una estructura de murs de contenció i bigues de formigó armat, per la part de tramuntana. Finalment, s'hi va fer passar una conducció vista de gas natural. Malauradament aquestes reformes, que no respecten l'antiga estructura ni cap rigor estètic, produeixen un fort impacte visual i desvirtuen totalment aquest element patrimonial. | 08234-199 | Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | Segons la documentació antiga, a l'edat mitjana, a l'indret on es troba el pont Vell, hi havia una petita passera feta amb taulons, que salvava el pas de la, aleshores cabalosa, riera de Vilamajor, i provocava la preocupació dels veïns de la contrada (HERRERO i BARÓ, H. 2013: 31-34). Degut a aquest pas perillós, molts parroquians demanaven permís per enterrar els seus morts a Sant Lleïr i no pas al cementiri de l'església de Sant Pere. L'any 1680 es van dur a terme les obres de construcció del nou pont, que va reaprofitar la pedra de les antigues muralles de La Força. El carnisser que hi havia instal·lat a la plaça de l'església, va ajudar a finançar els costos de construcció del pont a les autoritats locals. El pont va mantenir el seu aspecte original fins a l'any 1900, quan es va remodelar per a passar la nova carretera entre Sant Antoni i Sant Pere. L'any 1959, a tocar del pont, es va construir el safareig municipal i la nova font dels Lledoners. A la dècada dels anys vuitanta del segle XX, es va ampliar per a fer passar dos carrils de circulació. | 41.6837000,2.3893800 | 449180 | 4614839 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64443-foto-08234-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64443-foto-08234-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64443-foto-08234-199-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64444 | Pont de can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-gras | XX | Pont d'un ull, d'arc de mig punt, que salva la riera de Canyes al pas del camí de can Gras Vell. És construït amb paredat comú i arrebossat, amb barana de pedres lligades amb ciment, coronada amb totxo. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada per 5 m d'amplada. A un dels costats duu el següent escrit sobre rajols: 'EN MEMORIA DE MI PADRE'. | 08234-200 | Can Gras d'Avall (veïnat de Canyes) | 41.6971900,2.3853500 | 448855 | 4616339 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64444-foto-08234-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64445 | Pujada al recinte Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-al-recinte-sobira | <p>DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).</p> | XI | <p>Es tracta de la rampa d'accés a l'església de Sant Pere, que segueix al tram de la muralla anomenada 'del recinte jussà'. Es troba pavimentada amb còdols de mida petita lligats amb morter.</p> | 08234-201 | Nucli antic de La Força , 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6839000,2.3880800 | 449072 | 4614862 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64445-foto-08234-201-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 64446 | Rec medieval de La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-medieval-de-la-forca | XII-XX | Alguns trams es troben en perill d'esllavissament. | Es tracta d'un canal de reg, d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola subministrava aigua al recinte del castell de Vilamajor, la Rectoria, el Molí de Baix i els camps de conreu de la banda de ponent de la riera de Vilamajor. Actualment és inactiu. Tanmateix, el rec de la Força alimentava una estructura medieval, situada al Racó de la Rosa, que podria correspondre a la farga del castell, de la que actualment només es conserva part d'una volta de pedra. No s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, fet pel qual no s'han pogut obtenir més dades sobre l'estructura. | 08234-202 | Veïnat del Pla | 41.6820600,2.3896900 | 449205 | 4614657 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64446-foto-08234-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64446-foto-08234-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64446-foto-08234-202-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero Baró.L'any 2015, una seixantena de voluntaris de l'empresa Booking (líder mundial en reserves d'allotjaments en línia) dividits en grups, van col·laborar en el projecte del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, de neteja i recuperació del tram del rec medieval de La Força, situat entre els camps de la Rectoria i el Molí de Baix. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64447 | Font i safareig dels Lledoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-dels-lledoners | XX | Actualment no hi raja l'aigua. | Es tracta d'una font arranjada, situada a tocar del marge de la riera de Vilamajor, a pocs metres al nord del Pont Vell. Es troba sota el nivell del carrer, sobre el terrat del cobert del safareig municipal, i s'hi accedeix mitjançant unes esglaons de pedra. Fins fa poc temps rajava l'aigua, que sortia d'un broc metàl·lic situat a un gran mur de còdols lligats amb ciment, i queia a una petita pica de pedra, encastada al mur, de forma quadrada. Sobre el broc, hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'Font dels Lladoners 1959'. El safareig es troba a l'interior d'un cobert, sota la font, i s'hi accedeix per uns esglaons de pedra. Es fet de formigó, de planta rectangular. El seu valor és etnològic. | 08234-203 | C/ dels Lledoners s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Els lledoners del pont vell de Vilamajor són arbres centenaris que van donar nom a la font. L'antiga font dels Lledoners, actualment desapareguda, es trobava a pocs metres al nord de la nova. L'any 1959 es va construir l'actual font, juntament amb el safareig municipal. Abans de la construcció del safareig, les dones del poble rentaven la roba directament a la riera de Vilamajor, on unes grans lloses permetien embassar l'aigua suficient per a aquest ús. | 41.6838900,2.3893600 | 449179 | 4614860 | 1959 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64447-foto-08234-203-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64448 | Congesta del coll del Pi Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-pi-novell | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. | XVII-XIX | La pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa passa per sobre de la seva planta. | Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant nord del coll del Pi Novell, a 1.158 m d'altitud. Actualment, es troba en molt mal estat de conservació i molt desdibuixada perquè la pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa, construïda fa diversos anys, passa per sobre de la seva planta. | 08234-204 | El Pi Novell | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural. Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat. La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu. | 41.7429300,2.3602800 | 446807 | 4621432 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64448-foto-08234-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64448-foto-08234-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 9. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64449 | Congesta del coll de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-de-sant-elies | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. | XVII-XIX | Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta situada al coll de Sant Elies, a tocar del marge de llevant del camí antic de Sant Elies (actual sender del Pi Novell), a uns 944 m d'altitud. Es tracta d'una excavació circular al pendent de la muntanya, força petita. Actualment es troba en molt mal estat de conservació i molt desdibuixada. | 08234-205 | Sant Elies | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural. Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat. La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu. | 41.7324400,2.3784800 | 448312 | 4620257 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64449-foto-08234-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64449-foto-08234-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 6.La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64450 | Congesta del coll del Pou d'en Vesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-pou-den-vesa | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XIX | Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta situada al collet dels Pous d'en Vesa, a uns 125 m al sud-est del pou homònim, a uns 1.150 m d'altitud. Es tracta d'una excavació circular al pendent de la muntanya, força gran però de poca fondària. | 08234-206 | Collet dels Pous d'en Vesa | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural. Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat. La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu. | 41.7446600,2.3570400 | 446539 | 4621626 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64450-foto-08234-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64450-foto-08234-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 532.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 8. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64451 | Pou de neu d'en Vesa o del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-vesa-o-del-diable | DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 120. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El pou d'en Vesa: un pou de glaç fet pel diable? (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). NUET BADIA, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XCIV, núm. 650. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 75-86. POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL, Consell Comarcal del Vallès Oriental: www.perebascones.com/pousdeglac/index.html | XVII-XIX | A mitjans del segle XX, al pou hi va caure una vaca del mas del Samon i per a poder-la rescatar es va haver d'esfondrar una part de la seva estructura. | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda sota el collet dels Pous d'en Vesa. Es troba a uns 1.150 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 6 m de diàmetre i uns 9 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. | 08234-207 | Collet dels Pous d'en Vesa | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7455100,2.3560600 | 446458 | 4621721 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 550.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 7. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64452 | Barraca de la Castanyeda de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-castanyeda-de-la-nou | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004).''Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una barraca de bosquerol, situada a la Castanyeda de la Nou, entre la font de Borrell i el corral d'en Perera. És de planta triangular, amb unes mides aproximades de 5 m de llarg per uns 2 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de mida mitjana sense relligar. No s'observen restes de la coberta, probablement de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat de conservació en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08234-208 | Castanyeda de la Nou | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7210400,2.3756100 | 448064 | 4618993 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64452-foto-08234-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64452-foto-08234-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64452-foto-08234-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64453 | Bassa del Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Actualment es troba dessecada i reconvertida en pati. | Bassa de grans dimensions, d'uns 23 m de llargada per 10 m d'amplada màxima, construïda en pedres de mida mitjana-gran sense relligar. Dos d'aquests murs formen angle recte, les parets fan 1 m de gruix. Actualment es troba dessecada i reconvertida en pati. | 08234-209 | Veïnat del Pla | Bassa de l'antic molí fariner, que té els seus orígens en època medieval, possiblement al segle XIII. | 41.6822000,2.3897700 | 449211 | 4614672 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64453-foto-08234-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64453-foto-08234-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 873. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64454 | Bassa del Molí de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-perera-de-canyes | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Bassa de forma rectangular i allargada, situada al darrera del casal del molí de can Perera de Canyes. És construïda amb pedra lligada amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada per 15 m d'amplada. Des de la bassa és visible la paret del cup del molí. Encara és utilitzada per a emmagatzemar aigua per a regar. | 08234-210 | Veïnat de Canyes | 41.7116100,2.3843100 | 448780 | 4617941 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64454-foto-08234-210-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element present a l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor).El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix la protecció de la bassa a la fitxa del Molí de can Perera de Canyes. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64455 | Font de Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-borrell | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 30 i 80. HERRERO i BARÓ, H. (201. 'De camí a Sant Elies. La nova font Borrell'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 16. Cardedeu: Banchs de Comunicació. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 86-89. | XXI | La font de Borrell es troba a les proximitats de la cruïlla del camí de Sant Elies amb el del Cortès. És una de les més concorregudes del municipi perquè es troba en un punt emblemàtic de la muntanya i pel seu cabal abundant i constant durant tot l'any. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, situat al centre del mur, i cau a una gran pica allargada, de pedra treballada, que fa d'abeurador pels animals de l'entorn. El sobreeixidor porta l'aigua sobrant muntanya avall. Al costat de la font, hi ha un banc de fusta i hi creixen boixos i un plataner. L'aigua es repartida a un triple dipòsit, situat sota una tapa de ferro, on és conduïda també cap a can Sorell i can Planell. | 08234-211 | Serrat del Borrell | La font de Borrell tenia una petita mina per on brollava, conduït per una teula, un raig d'aigua, que s'escolava sot avall. Des d'antic, les masies de can Planell i de can Sorell es reparteixen la seva aigua a parts iguals, entre les dues finques. Encara es poden observar vestigis de la canalització ceràmica. L'any 1968 la font va ser arranjada i es va construir una arqueta de distribució d'aigua. L'any 2013 la font va ser novament arranjada pel Parc Natural. | 41.7250200,2.3802900 | 448457 | 4619432 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64455-foto-08234-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64455-foto-08234-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64455-foto-08234-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234084 | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64456 | Font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bernat | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82. | XVIII-XX | La font de can Bernat es troba a poca distància de la casa, en direcció nord-oest, a tocar del sot homònim. Es tracta d'una font poc arranjada, que recull l'aigua amb una teula, per on raja cap a una pedrís i la condueix cap a una bassa. La bassa és construïda amb pedra lligada amb morter, de planta irregular que s'adapta al desnivell del terreny, i té un sobreeixidor que vessa, a través d'una teula, cap a un antic rec, actualment en desús. | 08234-212 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7311100,2.3885600 | 449149 | 4620103 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64457 | Aplec de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-elies | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ ERAS, J.LL. (1998) 'Sant Elies, tant si plou com si no plou!'. La veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 10-14. HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Aplec de Sant Elies de Vilamajor: 600 anys demanant pluja'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 5 (abril 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. PORTALS i MARTÍ, J. (1994). 'Ermitans a Sant Elies (1665-1906)'. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 189-209. RIBOT, P. (1999). 'L'aplec de Sant Elies'. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 113-114. | XVIII-XX | L'aplec de Sant Elies es celebra cada 25 d'abril, dia de sant Marc. Els actes comencen amb la caminada d'ascens al turó, de bon matí, des de Sant Pere de Vilamajor fins al turó de Sant Elies, parant a esmorzar a la Font de Borrell. També hi pugen cotxes per la pista forestal que condueix a l'ermita. A les 12 del migdia, es celebra una missa en honor al sant patró, amb la benedicció dels termes, i la cantada dels goigs. A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l'ermita. En acabat, sovint, hi ha música en directe i jocs infantils. Si l'aplec s'escau en cap de setmana, hi participen els gegants de Sant Pere de Vilamajor. | 08234-213 | Sant Elies | L'origen d'aquesta tradició es remunta a principis del segle XV, quan els habitants de tota la contrada van patir una gran sequera seguida d'una greu epidèmia. Els prohoms de Vilamajor van demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els digué que amb fe podrien canviar la seva sort i, per a propiciar la pluja, els encomanà a Sant Elies. Finalment, es van produir les esperades pluges i es van poder recuperar les collites. En senyal d'agraïment, els habitants dels pobles de la rodalia, van construir una capella en honor a Sant Elies al turó situat entre el Cortès i el Terrer. Al segle XVII es van dur a terme obres per engrandir la capella, i adossar-hi un habitatge per a un ermità, que seria alimentat pels feligresos a canvi de les seves pregàries. La devoció a Sant Elies es va estendre a diversos municipis i la capella era visitada per habitants de Santa Susanna, Palautordera, Montseny, La Costa, Mosqueroles, Campins, Cànoves, Cardedeu, Les Franqueses, La Garriga i Tagamanent. Antigament, es feien tres aplecs cada any, en honor de cadascun dels tres copatrons de l'ermita, per Sant Marc, cada 25 d'abril, per Sant Elies, cada 20 de juliol, i per Santa Teresa cada 15 d'octubre. Amb el pas del temps, el culte a Sant Elies va anar disminuint, i es va suspendre l'aplec que es celebrava a l'estiu, i poc després el que es celebrava a la tardor. Entre els anys 1914 i 1915, després de l'abandonament per part de l'últim ermità, Sant Elies va quedar en un estat ruïnós i els pastors l'utilitzaven perquè hi dormissin els ramats. La sequera que assolà el Vallès l'any 1923 va revifar la devoció a Sant Elies i gràcies a Mn. Llorenç Valls, vicari de Mollet, i al campaner Joan Carol, es va dur a terme una nova restauració de l'ermita. L'any 1936, durant la guerra civil, un grup d'exaltats anticlericals va malmetre l'ermita, que va quedar greument afectada. L'any 1945, els veïns de La Costa, arrel d'una altra sequera, van promoure la seva restauració. Aquest nou impuls va significar la celebració de dos aplecs l'any, un el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i l'altre el dia de Sant Elies, el 20 de juliol, l'assenyalat dia de Sant Elies, però mica en mica aquest segon aplec es va deixar de celebrar. | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64458 | Barraca del Serrat d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-den-borrell | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una barraca de bosquerol, situada al Serrat d'en Borrell. És de planta triangular, construïda amb pedra seca, de procedència local i mida mitjana. No s'observen restes de la coberta, probablement de tipus vegetal o de lloses de pedra. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08234-214 | Serrat d'en Borrell | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7233800,2.3743000 | 447957 | 4619253 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64458-foto-08234-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64458-foto-08234-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona del Serrat d'en Borrell. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64459 | Murs de pedra seca del Serrat d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-serrat-den-borrell | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres dels murs. | Es tracta de diversos murs de pedra seca, situats al Serrat d'en Borrell, formant feixes de terres, antigament conreades. | 08234-215 | Serrat d'en Borrell | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7228000,2.3750600 | 448020 | 4619188 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64459-foto-08234-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64459-foto-08234-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64459-foto-08234-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona del Serrat d'en Borrell. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64460 | Rec medieval de Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-medieval-de-ripoll | XII-XX | Alguns trams es troben en perill d'esllavissament. | Es tracta d'un canal de reg, d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola, encara activa, agafa les aigües de la riera de Vilamajor i alimenta les basses, els horts i els camps de conreu del barri de Ripoll, a la banda de ponent de la riera de Vilamajor. Aquest antic rec és un dels pocs que encara està en servei i són els mateixos regants qui en tenen cura i manteniment. | 08234-216 | Veïnat del Pla | 41.6862500,2.3866300 | 448953 | 4615124 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero Baró. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml