Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64309 | Can Pau i can Quico Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-i-can-quico-ribalta | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 78. | XVIII | Presenta reformes contemporànies que alteren l'harmonia estètica de la casa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es troba dividida interiorment en dos habitatges independents (can Quico i can Pau). Els portals i les finestres són rectangulars, de disposició irregular, de totxo. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb restauracions posteriors de totxo. Té coberts annexos i ampliacions a la façana. | 08234-65 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), can Ribalta podria ser el mas d'Ermemir Ribalta, pagès que figura a la requesta de l'any 1057-65 (Arxiu Fidel Fita), i el mas de Guillem de Ribalta, que signa com a testimoni en un document de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que aquests documents també podrien correspondre a la masia de can Ribalta de Sant Antoni de Vilamajor (AVENTÍN, 1990:78). | 41.6884800,2.4151200 | 451326 | 4615355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64310 | Can Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ram | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i una pis. La coberta és a dues aigües, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-66 | Urbanització can Ram | 41.6794200,2.4223900 | 451924 | 4614345 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64311 | Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonet-1 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 74. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 84. | XVIII | Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La porta és rectangular amb llinda plana. Les finestres són de disposició regular, amb llinda i lleixa de pedra, i brancals de totxo arrebossats. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejats. Compta amb un volum adossat de parets de pedra sense arrebossar i teulada amb una sola vessant. | 08234-67 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1214 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda d'una feixa propietat de Canovet del Casal de Baix 'in parrochia Sancte Susanne in loco vocitato ad Chodalet', que afronta per la banda de ponent amb una propietat de Bernat Ramon que, hipotèticament, podria ser pagès de can Ramonet o un antecessor seu. Al capbreu de Vilamajor de l'any 1736 consta com a propietari Josep Masmiquel de Viladrau. També apareix al padró de l'any 1868. L'any 1962 es va deshabitar, i actualment s'utilitza com a segona residència. | 41.7420700,2.3932000 | 449544 | 4621317 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64311-foto-08234-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64311-foto-08234-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64311-foto-08234-67-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234024. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64312 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-2 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76 i 85. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants asimètriques, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és de mig punt adovellat, i descentrat en relació al carener. Les finestres són de disposició regular, rectangulars, amb llinda i brancals de pedra i lleixa motllurada. Els murs són de pedra lligada amb morter i conserven part de l'antic esquerdejat. Presenta diversos cossos annexos de cronologia posterior, corresponents a les diverses fases constructives de la casa al llarg del temps, formant un destacat conjunt arquitectònic. | 08234-68 | Veïnat del Pla, disseminat | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona), es troben diversos documents relacionats amb aquesta casa. La primera referència del nom Riba és un document de l'any 1213, on hi figura com a testimoni Guillem de Riba en el lliurament que fan Pere Alemany de Canyes i la seva dona Mora, de les seves persones i béns, a l'església de Sant Pere. El topònim i cognom Riba (Ripa) deu de fer al·lusió a la vora de la riera -de Canyes- on els Riba s'establiren i aixecaren el seu mas (AVENTÍN, 1990:76). El primer document que fa referència explícita al mas de can Riba és de l'any 1292. | 41.6941000,2.3860600 | 448912 | 4615995 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64312-foto-08234-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64312-foto-08234-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64312-foto-08234-68-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64313 | Can Ribetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribetes | XVII | La façana presenta una reforma contemporània que li ha provocat la pèrdua de tots els seus valors antics. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de pedres lligades amb morter de calç, arrebossats, i presenta una reforma contemporània que li ha provocat la pèrdua de tots els seus valors antics. Hi ha coberts annexos als laterals de la casa, un d'ells, el que toca al costat de llevant, en estat ruïnós. | 08234-69 | Veïnat del Bruguer | 41.6789100,2.3677700 | 447378 | 4614320 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64313-foto-08234-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64313-foto-08234-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64314 | Can Roca de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-de-santa-susanna | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 112-113. | XVIII | Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal i les finestres són rectangulars, de pedra, de disposició irregular. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç; unes esquerdejades i pintades de color groc, i d'altres amb pedra vista. | 08234-70 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és de l'any 1730, com a propietat d'Antoni Tarrés. Consta al padró municipal des de l'any 1860 i mai ha estat desocupada (SARRIÀ, 2008:112-113). | 41.7462700,2.3979300 | 449940 | 4621781 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64314-foto-08234-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64314-foto-08234-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234025.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64315 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-5 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de disposició simètrica. Es tracta d'una antiga casa d'origen medieval, que fou completament reformada a principis del segle XX. La façana de ponent forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-71 | Nucli antic de La Força. Passeig de l'Església, 6, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6840600,2.3876000 | 449032 | 4614880 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64315-foto-08234-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64315-foto-08234-71-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64316 | Can Safont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safont | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XV | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són petites, rectangulars, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats de color blanc. | 08234-72 | Veïnat del Bruguer | La masia de can Safont, probablement, es troba relacionada amb en Guillem Sapont que s'esmenta en un document de l'any 1220 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona) (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6770900,2.3825200 | 448604 | 4614109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64316-foto-08234-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64316-foto-08234-72-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64317 | Can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagrera-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 115. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada, i lleixa motllurada. En destaca un antic rellotge de sol restaurat. Té diversos cossos annexos a diferents nivells, fruit de les diverses ampliacions de la casa al llarg del temps. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, a causa de l'última reforma de la casa. | 08234-73 | Veïnat de Santa Susanna | Segons consta en els padrons municipals, la masia va estar ocupada ininterrompudament entre els anys 1868 i 1965, quan va ser abandonada. A principis del segle XXI va ser objecte d'obres de restauració i reforma per tal d'habilitar-la com a segona residència (SARRIÀ, 2008:115) | 41.7439800,2.3956400 | 449748 | 4621528 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64317-foto-08234-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64317-foto-08234-73-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234027.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64318 | Can Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santana | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. A l'antiga façana se li adossa un cos, en planta baixa i coberta a una vessant, fruit d'unes obres de reforma i ampliació posteriors, en el decurs de les que també es va canviar l'accés principal a la façana de llevant. S'hi observa una finestra, a l'alçada de la planta pis, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç; unes parts arrebossades, i d'altres, esquerdejades. | 08234-74 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.6999800,2.4020700 | 450249 | 4616639 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64318-foto-08234-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64318-foto-08234-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64319 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra-1 | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Les finestres són de disposició regular, també amb llinda de fusta i brancals de pedra. Hi ha un contrafort a l'angle sud de la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva vestigis de l'antic esquerdejat. | 08234-75 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7025000,2.3972900 | 449853 | 4616921 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64320 | Can Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisquet-0 | SARRIÀ i SARACHO, F. (2008) 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 138. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a una sola vessant. La casa aprofita el talús natural de la muntanya com a estructura. El portal d'entrada es troba a nivell de la planta pis, es rectangular, de pedra i totxo. Les finestres són de disposició regular, també de pedra i totxo. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i conserva part de l'antic esquerdejat. Té dos cossos annexos al costat de tramuntana, a diferents nivells, fruit de les diverses ampliacions de la casa al llarg del temps. | 08234-76 | Veïnat de Santa Susanna | Surt esmentada al padró municipal per primera vegada l'any 1887 amb el nom de Tirquet. Entre els anys 1923 i 1930, amb el nom de Xisquet (SARRIÀ, F., 2008:138). | 41.7512500,2.3979800 | 449948 | 4622334 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64320-foto-08234-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64320-foto-08234-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64321 | Can Son | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-son | GRAU, Ll.; HERRERO, H.; PLANAS, E. (2016) 'Vilamajor: ahir i avui'. Quaderns de Vilamajor, 9. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 112-113 | XVIII | Es tracta d'un conjunt d'habitatges adossats, dels que només conserven els seus antics valors patrimonials el central i el situat al costat de llevant. Antigament, estaven adossats a una antiga masia, actualment desapareguda, on es troba l'habitatge del costat de ponent. Les dues cases antigues són de planta quadrangular, i consten de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groguenc. Algunes de les obertures conserven els brancals i llindes de pedra. | 08234-77 | Veïnat del Pla, disseminat | 'Segons Neus Puig, el 1753, Joan Clavell i Surell deixà en herència a la seva filla Maria un camp sota can Clavell perquè s'hi pogués fer una casa per viure-hi amb el seu marit, Pau Perera. Construïren la casa (1757) que s'anomenà Pau Perera. Amb el temps s'hi anaren construint, adossats, altres habitatges petits, creant un barri de cinc cases: can Pau Perera, cal Rei, cal Badell, can Janca i, la darrera, el 1888, can Lari (ja que el seu primer habitant es deia Hilari Albi). Quan esclatà la tercera guerra Carlina (1872-1876), les tropes entraven a les cases a buscar menjar i allò que creguessin oportú endur-se. Per evitar visites poc desitjades can Pau Perera sempre tenia les portes i les finestres tancades, tant de dia com de nit, fet que va provocar que els veïns la bategessin amb el malnom de 'can Son' (el nom s'oficialitzà el 1887). Can Son absorbí cal Rei, cal Badell i can Janca, i construí al davant can Son nou, els quals conviuen encara amb can Lari' (GRAU, 2016:112-113). | 41.6782200,2.3898900 | 449218 | 4614230 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64322 | Can Sota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sota | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La porta principal és d'arc de mig punt, descentrada respecte al carener. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d' obra vista. | 08234-78 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7083300,2.3981100 | 449926 | 4617568 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64322-foto-08234-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64322-foto-08234-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64323 | Can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunyer-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23, 79. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XIII | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. El cos original té diversos annexos al costat de migdia, alguns dels quals utilitzats com a corts i coberts. A l'entorn de la casa en destaquen el pou de pedra, l'era amb pedrís i muret delimitador, i la bassa. | 08234-79 | Veïnat del Pla, disseminat. | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), de l'antropònim Sunyer, que ja figura en la requesta de l'any 1057-1165 (Arxiu Fidel Fita), podrien provenir els Suniarios o els seus descendents que s'establiren en el lloc de l'actual can Sunyer. A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents, datats entre els anys 1236 i 1277, que fan referència al molí de can Sunyer i al seu propietari, Ponç Sunyer, i per tant també probable propietari de can Sunyer. Ponç Sunyer signa com a testimoni en diverses escriptures dels anys 1236, 1238, 1240, 1262, 1263, 1265 i 1266, relatives a compra-vendes de terres situades al nord del nucli de Sant Pere, cap al pla de Riba, pròximes a l'actual mas Sunyer, fet posa de manifest que, en la societat de Vilamajor del segle XIII, era un personatge important. La seva influència es demostra amb d'altres testimonis documentals: L'any 1258, el propi rei Jaume I, autoritza a Ponç Sunyer a edificar un molí en el terme de Vilamajor, el Molí de Dalt. L'any 1262, Ponç Sunyer, la seva dona Ramona i el seu fill Ramon creen un cens en favor de l'església de Sant Pere que garanteixen sobre dues peces de terra de la seva propietat. Els topònims i antropònims que serveixen per delimitar aquestes peces són: 'mansum Guillelmi de Loparia (can Llobera), mansum Gol (can Gol), Petrus de Podiata (can Pujades), Esderrocadam (can Derrocada), mansum de Linars (can Llinars)'. Finalment, en dos documents dels anys 1263 i 1277, Ponç actua com a procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de sant Pere, establint en emfiteusi uns pagesos de Vilamajor, en unes terres del pla de Mal Consell i de Vila-rasa (AVENTÍN, 1990:79). | 41.6884100,2.3881600 | 449082 | 4615363 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64323-foto-08234-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64323-foto-08234-79-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64324 | Can Suquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és d'arc rebaixat adovellat de totxo i pedra. Sobre la porta hi ha una finestra de pedra amb lleixa emmotllurada. Les façanes són repicades, amb pedra vista. | 08234-80 | Nucli antic de La Força. Plaça Església, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6837300,2.3880700 | 449071 | 4614843 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64324-foto-08234-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64324-foto-08234-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64324-foto-08234-80-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64325 | Forn II del veïnat de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-ii-del-veinat-de-canyes | XVIII-XX | En estat d'abandó. | Forn, parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Es troba situat pròxim a la riera. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl. Les seves mesures aproximades són 2,5 m de diàmetre i 3 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç. | 08234-81 | Veïnat de Canyes | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7068000,2.3854900 | 448875 | 4617406 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64325-foto-08234-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64325-foto-08234-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64326 | Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII-XVIII | Masia de planta clàssica de tres crugies, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants amb teula ceràmica aràbiga. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra rogenca. Les finestres són de disposició simètrica, amb llinda i brancals de pedra i lleixa emmotllurada. El parament és de paredat comú arrebossat, i pedres cantoneres. | 08234-82 | Veïnat del Pla | 41.6829700,2.3903300 | 449259 | 4614757 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64326-foto-08234-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64326-foto-08234-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64326-foto-08234-82-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64327 | Can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tona-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 77-78. | XVII | Masia amb barri tancat, que consta de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada. Hi ha un balcó, a l'alçada del primer pis, centrat sobre el portal. Les façanes són de pedra vista, fruit de les últimes obres de reforma de la casa. | 08234-83 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), el nom Tona possiblement deriva del cognom Letona (Lledó), recollit a diversos documents del segle XIII de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona). Bernat de Letona o Lledó, en qualitat de batlle i procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de Sant Pere, l'any 1235 va establir en emfiteusi a Guillem de Riba en unes terres del pla de Riba (can Riba). Bernat de Letona o Lledó signa com a testimoni en un document de l'any 1239, corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Descendent seu devia ser Arnau Guillem de Letona o Lledó, esmentat en un document de l'any 1292, referent a l'establiment de dues feixes de terra situades al Mal Consell i al pla de Riba, sobre el mas de Llinars (AVENTÍN, 1990:77-78). | 41.6821900,2.4027800 | 450294 | 4614663 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64327-foto-08234-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64327-foto-08234-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64328 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici format per un cos principal i diversos cossos annexos. El cos central és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta sota. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a tramuntana. Pel costat de ponent i pel de llevant, se li adossen dos cossos de planta rectangular, d'una sola planta, amb coberta de teula àrab, a una sola vessant. Un gran porxo, amb volta de maó, dóna accés al portal d'entrada. Les finestres són de volta de maó vist. Les façanes són de pedra i maó repicats. | 08234-84 | Veïnat del Bruguer | 41.6765800,2.3724900 | 447769 | 4614058 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64329 | Can Vacota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vacota | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XIX | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc. | 08234-85 | Veïnat del Sot de l'Om. | 41.7004100,2.4002200 | 450095 | 4616688 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64329-foto-08234-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64329-foto-08234-85-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | -S'ha inclòs al mapa de patrimoni perquè consta al Catàleg de béns del POUM 2011, tot i que hom considera que presenta reformes de factura contemporània, que afecten els seus antics valors arquitectònics.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64330 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-3 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.111 i 132. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 54-55. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La seva fisonomia actual és diferent de l'original, fruit d'unes obres de reforma de la casa, a la dècada dels anys noranta del segle passat. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat, amb grans dovelles a la seva part superior, amb l'any '1610' inscrit. Les obertures són de disposició regular, rectangulars, de pedra treballada. Una de les finestres té l'any '1783' inscrit a la llinda. Les façanes són de pedra vista, amb pedres cantoneres. | 08234-86 | Veïnat de Canyes | Can Vidal del Puig, molt probablement, va pertànyer a la família de Bernat Vidal que surt esmentat en un document de l'any 1236 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona) el qual, juntament amb la seva dona Guillema, va vendre a l'església de Sant Pere un alou situat en aquesta zona (AVENTÍN, 1990:76). Es troba en el fogatge de l'any 1515 com a lo mas Vidal dez Puiz. Segons la tradició oral, antigament a can Vidal hi vivia una comunitat de monjos que tenien cura dels vianants que anaven a la muntanya. | 41.6979900,2.3867100 | 448969 | 4616427 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64330-foto-08234-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64330-foto-08234-86-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | -A l'era de can Vidal hi havia la capella de Sant Josep del Puig. Malauradament, durant les obres de rehabilitació de la masia, pels volts dels anys noranta del segle XX, els seus propietaris van enderrocar la capella, per tal de desviar l'antic camí i fer-lo passar per el lloc on es trobava el temple. Era una petita construcció de planta rectangular, que es trobava envoltada per quatre xiprers. La coberta era a dues aigües i tenia un petit campanar d'espadanya. El portal d'entrada era d'obra vista amb maons de cantell formant un arc rebaixat, i les façanes eren de pedra. Al seu interior, hi havia un altar amb una imatge de Sant Josep en terra cuita al centre, i un quadre a cada costat; a dalt hi havia una imatge de la Mare de Déu del Roser amb altres quadrets, un per banda (GALLARDO 1938:76).Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64331 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-1 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XVIII | Es tracta d'un edifici construït sobre les restes d'una antiga torre de defensa del recinte fortificat de la Força. La torre defensava el portal oest, situat al carrer de Brugueres, anomenat així perquè comunicava amb aquest veïnat. L'estructura original és de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis. L'edificació actual és una reconstrucció del segle XVII i XVIII sobre les restes de la torre de defensa i conserva carreus rogencs provinents de l'antic nucli fortificat. La façana que dona al carrer de Brugueres té una placa feta amb rajoles on hi ha escrita informació bàsica del poble, ja que era una de les entrades principals de la Força. | 08234-87 | Nucli antic de La Força. Passatge de can Parera de Canyes, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El portal de la parròquia de Vilamajor es troba citat per primer cop en un document de l'any 1595 ('in loco vulgo dicto lo portal del mur dicta parroquia ville maioris'). La casa de can Vila havia estat l'antiga casa consistorial, on l'ajuntament tenia la seva seu abans que es traslladés a la casa de la Jardinera, al camp de la Riera. | 41.6844100,2.3874900 | 449023 | 4614919 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64331-foto-08234-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64331-foto-08234-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64331-foto-08234-87-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64332 | Restes estructures sobre el camp Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructures-sobre-el-camp-rodo | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta dels vestigis d'una estructura, situada al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, per sobre de la pista. Es documenten diversos murs, fets de pedres lligades amb morter de calç i una petita construcció de totxo, que sembla estar relacionada amb l'aprofitament de l'aigua. Just a tocar del marge del camí, es conserva un mur d'uns 6 m de llargada per uns 2 m d'alçada. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia. | 08234-88 | El Cortès | 41.7320300,2.3694100 | 447557 | 4620217 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64333 | Can Xandela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xandela | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-89 | Veïnat del Bruguer | 41.6797400,2.3697100 | 447540 | 4614411 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64333-foto-08234-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64333-foto-08234-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64334 | Corral d'en Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-perera | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.23. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 67-68. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia, de la que es conserven part de les façanes i algunes parets mitgeres internes. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, d'obra vista, i els murs interiors són també de pedra lligada amb morter, i conserven l'antic arrebossat. Les obertures són fetes amb llinda de fusta i brancals de rajol. Segons informacions orals, la planta baixa era destinada al bestiar, a excepció de l'entrada i de la cuina, i a la segona planta hi havia les habitacions, un rebost i una pallissa. Al davant de la casa, hi havia l'era, disposada en una terrassa sustentada per un mur de pedra. | 08234-90 | Veïnat de Canyes | Les característiques arquitectòniques de la masia corresponen al segle XVIII, època de màxima ocupació de la muntanya. En un principi, la casa va fer de masoveria com a desdoblament de can Perera de Canyes, i més endavant, simplement de corral pel bestiar en les transhumàncies estivals. | 41.7146300,2.3728700 | 447831 | 4618283 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64334-foto-08234-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64334-foto-08234-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64334-foto-08234-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234035. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64335 | Corral del Polell o del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-polell-o-del-collet | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | En estat ruïnós. | Edifici de planta rectangular, sense divisions internes, amb murs de pedra de pissarra d'origen local. No es conserva la coberta. Presenta una sola obertura en un dels costat llargs. El terra és la mateixa roca del turó sense polir. Les mides aproximades del corral són 13 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs conserven els 2 m d'alçada original. | 08234-91 | Veïnat de Santa Susanna | El corral del Polell albergava el ramat que pujava des de la masia mare de El Polell, en les transhumàncies estivals fins al Pla de la Calma. | 41.7363200,2.3904900 | 449314 | 4620680 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64335-foto-08234-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64335-foto-08234-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64335-foto-08234-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234054. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64336 | El Polell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-polell | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82 | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de fusta i pedra. La façana és de pedra vista. Hi ha adossats dos cossos asimètrics, a banda i banda de la casa original, que podrien ser les antigues corts. | 08234-92 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la documentació antiga, l'any 1730 el Polell era propietat de Magdalena Padrós i Vidal. Anteriorment, havia format part del mas del Terrer. Entre els anys 1868 i 1965 va estar habitada ininterrompudament, fins que va ser abandonada. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, va ser adquirida i rehabilitada per la Diputació de Barcelona, per tal de reconvertir-la en una casa de colònies (SARRIÀ, 2008:82). | 41.7393700,2.3918800 | 449432 | 4621018 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64336-foto-08234-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64336-foto-08234-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64336-foto-08234-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234037. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64337 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-8 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de fusta i totxo. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. A pocs metres al sud-oest de la casa, hi ha un antic porxo, fet de pedra lligada amb morter, que presenta reformes contemporànies. | 08234-93 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.6944200,2.4042300 | 450424 | 4616020 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64337-foto-08234-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64337-foto-08234-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64337-foto-08234-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234143. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64338 | Murs de pedra seca de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-perera-de-canyes | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres dels murs. | Es tracta de diversos murs de pedra seca, situats al veïnat de Canyes, al marge de llevant del camí que es pren a l'inici de la plantació de palmeres, a uns 150 m. Aquests murs formen petites feixes de terres, antigament conreades. | 08234-94 | Veïnat de Canyes | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7065900,2.3856900 | 448891 | 4617382 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64338-foto-08234-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64338-foto-08234-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64339 | Els Suros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-suros | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 130-131. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició regular, rectangulars, amb llinda plana. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. A tocar de l'angle de llevat, hi ha uns coberts independents del cos de la masia. Hi ha una font que omple una bassa d'aigua, situada a pocs metres a migdia de la casa. | 08234-95 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), en un document de l'any 1249 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda del domini útil del 'mansum nostrum quem nos tenemus et habemus per ecclessiam Sancte Susanne et eius rectorem in comitatu Barchinone in dicta parrochia Sancte Susanne loco vocato apud viver mansum des Serradell', hi figura el batlle de muntanya, en Pere Soreret que, hipotèticament, podria relacionar-se amb els Suros. | 41.7502000,2.3867400 | 449013 | 4622224 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64339-foto-08234-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64339-foto-08234-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234042.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64340 | Turó de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-elies | RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino. | El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny, de 999 m, que es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), i de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Al cim hi ha una torre de guaita del Parc Natural del Montseny, i a uns 100 m al nord es troba la concorreguda ermita de Sant Elies. Entre la Serra de Palestrins i el turó de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor. | 08234-96 | Sant Elies | 41.7300600,2.3796800 | 448410 | 4619992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64340-foto-08234-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació i fotografia facilitada per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 64341 | Forn d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-ribes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats de color blanc. Al costat de llevant, s'hi adossa un cos annex de planta quadrangular. A pocs metres al sud-est de la casa hi ha un pou. | 08234-97 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.6978000,2.4039800 | 450406 | 4616396 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64341-foto-08234-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64341-foto-08234-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234145.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64342 | La Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cogulla | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i e carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. Les obertures són de disposició asimètrica, rectangulars, amb llinda de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de cal, de pedra vista. | 08234-98 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7520800,2.3883800 | 449151 | 4622431 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64342-foto-08234-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64342-foto-08234-98-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64343 | La Dàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dalia | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001) 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.48-49. | XX | En estat d'abandó. | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. És d'estil noucentista. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els dos pisos superiors presenten balconada, amb barana de forja. | 08234-99 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 4, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. | 41.6841500,2.3887900 | 449131 | 4614889 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64343-foto-08234-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64343-foto-08234-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64343-foto-08234-99-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nom original de la casa anomenada 'La Dàlia' era el de 'La Flor', tal i com es pot apreciar a una fotografia de la dècada dels anys trenta del segle passat (GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.], 2001: 49). | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64344 | La Jardinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-jardinera | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. És d'estil noucentista. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc. En destaquen els motius decoratius florals, similars als de les cases que formen el conjunt noucentista de Miquel Cortès. | 08234-100 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. La Jardinera, entre els anys 1940 i 1970, albergà l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6841800,2.3889700 | 449146 | 4614892 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64345 | La Mongia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongia | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat/ DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Mongia: la casa dels monjos, els primers campaners'. La Clau: Butlletí d'Informació Municipal de Sant Pere de Vilamajor, nº 25, juny 2013. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de sant Pere de Vilamajor, p. 12-13. | XXI | Es tracta de les restes de l'antiga mongia de Vilamajor, actualment integrades en un edifici de factura contemporània. Només es conserva una de les parets estructurals, que forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de La Força. L'antic edifici, que fou enderrocat a principis dels anys 80 del segle XX, constava de planta baixa i pis, amb una coberta a una sola vessant, que desaiguava a la façana principal. L'edifici actual, que deixa la muralla a la vista des de l'interior, consta de planta baixa i pis, amb una coberta a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal. | 08234-101 | Nucli de La Força. La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La figura dels monjos a Vilamajor, que eren beneficiaris de la candela de Sant Miquel, es documenta des de l'any 1233. El nombre de monjos va anar variant al llarg dels anys. Eren els encarregats del servei de la parròquia, d'administrar béns, de celebrar deu misses l'any, de tocar diàriament les tres oracions, de tocar campanes en cas de tempesta, i també d'obrir i tancar l'església. També els corresponia tenir cura de la confraria de sant Miquel que, després del patró Sant Pere i la Verge del Roser, era el Sant amb més devots de la parròquia. Els monjos residien a l'edifici conegut com 'La Mongia', i vivien de les donacions dels feligresos. L'any 1448, el monjo que va viure el terratrèmol que assolà la comarca, va ser en Francesc Collet. L'últim monjo de Vilamajor va ser Ramon Oliveró, que va morir l'any 1839. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat com a presó municipal, situada a la planta baixa, i com a escola de primària, a la planta superior, fins a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. L'any 1980 es va enderrocar pel seu mal estat de conservació. L'any 2010 la Diputació de Barcelona i l'ajuntament de Sant Per de Vilamajor van signar un conveni, per tal de construir l'actual edifici de La Mongia com a equipament de promoció cultural i turística. A la planta baixa hi ha un punt d'Informació del Parc Natural del Montseny i promoció turística del municipi, i al pis superior hi ha una sala d'exposicions temporals. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 2010 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64345-foto-08234-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64345-foto-08234-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de la Mongia en blanc i negre (Arxiu Municipal, caixa 628, cadastre 1974). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64346 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-10 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Rectoria de Vilamajor. De masia menor de can Derrocada a Centre Cultural del municipi'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 18 (juny 2013) Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 30-34. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.158-160. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 25-26. | XIV-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb ràfec a la catalana. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, alternant pedra vermella i blanca, amb dos bancs de pedra als costats i dos esglaons d'accés a l'entrada. Les finestres són de disposició simètrica, amb llindes de pedra, una d'elles cisellada. Sobre la finestra de les golfes hi ha inscrit l'any '1639', que probablement correspon a una de les seves rehabilitacions. Al pis hi ha dos balcons amb barana de ferro. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, arrebossats. Actualment, no es disposa de suficient informació històrica que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. A la part posterior de la casa, on es troba l'actual cuina, hi ha una volta catalana i una volta de canó, i sembla correspondre a la zona més antiga de l'edifici. Segons una hipòtesi recent, aquestes voltes podrien formar part de la farga del castell, de la que hi ha referències en la documentació antiga. Segons la tradició oral, a la part posterior de la masia hi havia l'accés a uns túnels d'escapatòria, però actualment es desconeix la seva ubicació. El que sí que es documenta és la boca d'una mina d'aigua, bastida interiorment amb pedra i morter de calç i volta de maó. | 08234-102 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Rectoria és un edifici d'orígens molt antics, però actualment no es disposa de suficient informació històrica, que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. Només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. Segons la documentació antiga, durant molts anys, a l'edifici de La Rectoria hi vivia una comunitat de clergues que tenien cura de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. I hi havia l'escrivania, on els clergues feien de notaris al servei dels seus feligresos. Es conserva un important fons documental, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Segons consta a un dels documents, la casa va ser heretada pel rector Rafael Derrocada, que la va habilitar com a rectoria, funció que va tenir fins a l'any 1986. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) l'edifici va ser malmès i, temps després, va ser restaurat. A la dècada dels anys 70 del segle passat es va utilitzar com a centre cultural i d'entreteniment per a la gent jove. L'any 1987, per iniciativa de Josep Poch, rector de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, es va habilitar com a centre d'art. Finalment, l'any 1988 es va fundar el Centre d'Art Contemporani La Rectoria, amb la col·laboració de l'escultor Josep Plandiura Vilacís. El Centre d'Art La Rectoria és una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l'any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs. Des dels seus inicis, l'any 1987, han passat pel centre més de 150 residents, entre artistes nacionals i internacionals. | 41.6831200,2.3887100 | 449124 | 4614775 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De forma inconcebible, la Rectoria no es troba inclosa en el Catàleg de béns a protegir del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Pere de Vilamajor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64347 | Campanes de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003). 'Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75. HERRERO i BARÓ, H. (2013). Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 130. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 32-33.</p> | XVIII-XX | <p>El campanar de l'església de Sant Pere de Vilamajor, la Torre Roja, té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents: La Gran: - Nota fonamental: mi bemoll. - Any: 1776. - Pes orientatiu: 1000 kg. - Alçada: 120 cm. - Diàmetre: 120 cm. - Llargada de batall: 96 cm. - Diàmetre de batall: 11 cm. - Situació a la torre: façana nord de la planta superior. L'Anna: - Nota fonamental: la bemoll. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 520 kg. - Alçada: 96 cm. - Diàmetre: 91 cm. - Llargada de batall: 92 cm. - Diàmetre de batall: 9,5 cm. - Situació a la torre: façana sud de la planta superior. La Laia: - Nota fonamental: la. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 330 kg. - Alçada: 80 cm. - Diàmetre: 82 cm. - Llargada de batall: 66 cm. - Diàmetre de batall: 9,5 cm. - Situació a la torre: façana est de la planta superior. La Maria: - Nota fonamental: Do. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 180 kg. - Alçada: 68 cm. - Diàmetre: 68 cm. - Llargada de batall: 55 cm. - Diàmetre de batall: 7 cm. - Situació a la torre: façana est de la planta superior.</p> | 08234-103 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>El 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers, del bàndol republicà, van espoliar i cremar l'església de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, van obligar al campaner Joan Sauqué a fer caure les dues campanes mitjanes (la de les oracions i la dels difunts), per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra. Gràcies a la intervenció de Pompeu Fabra, que en aquesta època es trobava a can Cortès, es van salvar la campana gran i la petita, al convèncer a aquests exaltats antireligiosos de deixar-les com a rellotge, ja que aquests tocs no tenien dimensió religiosa. L'any 1988 van ser beneïdes les noves campanes del cos superior del cloquer: l'Anna, la Laia i la Maria, que es van construir a Olot, a la Foneria Barberí, i van ser finançades per l'Ajuntament i la Caixa Laietana El toc inaugural el va fer el darrer campaner, en Josep Sauqué. L'Ajuntament va sufragar la nova il·luminació del campanar i el nou mecanisme electrònic del rellotge per al repic de campanes. La campana Petita o la Marieta es troba actualment exposada a la Mongia.</p> | 41.6840200,2.3881900 | 449081 | 4614875 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64347-foto-08234-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64347-foto-08234-103-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 64348 | La Roureda, casa del mecànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-casa-del-mecanic | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord. Hi ha una petita porta rectangular i una més gran d'arc rebaixat, de totxo. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, amb motius decoratius de totxo i de rajols ceràmics. Les façanes són de fàbrica de maó, arrebossades i pintades de color rosa, decorades també amb sanefes de rajols ceràmics. | 08234-104 | Veïnat del Bruguer | Aquest edifici de l'any 1920 és un exemple de l'arquitectura senyorial de principis del segle XX. La seva construcció es relaciona amb l'època de prosperitat del negoci d'embotellament d'aigua de cal Bord (La Roureda). | 41.6780300,2.3727700 | 447793 | 4614219 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64348-foto-08234-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64348-foto-08234-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64349 | Cal Bord o la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bord-o-la-roureda | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 82. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 36: | XVI-XX | Es tracta d'una antiga masia que presenta reformes i ampliacions d'èpoques posteriors. L'edifici original és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a l'antiga façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de pedra i totxo. La façana és de pedra vista. Hi ha un porxo d'entrada i un cobert utilitzat com a magatzem. La casa presenta reformes de factura contemporània (segle XX), corresponents a una galeria d'arcades de mig punt de fàbrica de maó i una torre. | 08234-105 | Veïnat del Bruguer | Cal Bord podria ser el mas d'en Pere Bord, que s'esmenta en un document de l'any 1174 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el que és l'autor d'una donació (AVENTÍN, 1990:82). A inicis del segle XX, a cal Bord es va construir l'obra de captació d'aigua més gran de l'estat espanyol en aquella època: quilòmetres de mines, quaranta-tres pous, grans dipòsits i una planta embotelladora que va començar a comercialitzar l'aigua amb el nom Agua suprema de mesa 'M' (HERRERO, 2003:36). | 41.6780900,2.3723000 | 447754 | 4614226 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64349-foto-08234-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64349-foto-08234-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64349-foto-08234-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64350 | La Roureda, taller del mecànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-taller-del-mecanic | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta de creu llatina, d'una sola planta. Als laterals hi ha dues petites torres amb finestres i una llucana. L'estructura és metàl·lica, d'encavallades senzilles i bigues metàl·liques, que suporten un entrebigat pla de rajola ceràmica, sobre la que es troben les filades de teula àrab. | 08234-106 | Veïnat del Bruguer | Edifici construït l'any 1920 com a taller mecànic. | 41.6776500,2.3725200 | 447772 | 4614177 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 64351 | La Tulipa i can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tulipa-i-can-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2013) Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. És d'estil noucentista, i es troba dividit en dos habitatges independents: can Cortès, a ponent, i la Tulipa, a llevant. La coberta és de teula àrab, a una vessant, i desaigua a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades. En destaquen els motius decoratius florals, similars als de les altres cases que també formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès. | 08234-107 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 8, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. Hi va residir Pompeu Fabra, durant la Guerra Civil espanyola. | 41.6841600,2.3885100 | 449108 | 4614890 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64351-foto-08234-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64351-foto-08234-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64351-foto-08234-107-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A La Tulipa hi va residir Pompeu Fabra, durant la Guerra Civil espanyola. Per la seva intervenció directa per tal de protegir el patrimoni històric del poble, l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor li va atorgar, l'any 2013, el títol de Fill Adoptiu, amb el tractament de Vilamajorenc Il·lustre. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64352 | Les Planes del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-del-cortes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 409. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82-84. | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia de la que només es conserven part de les façanes i algunes parets mitgeres internes. Segons es pot apreciar a una fotografia realitzada abans de que s'enrunés, era de planta rectangular, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta era a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal era d'arc rebaixat de rajol, les finestres rectangulars, amb la llinda i l'ampit de pedra i els brancals de rajol. Hi havia un antic rellotge de sol. La casa té adossades les restes d'un corral. Segons consta a la documentació consultada (vegeu bibliogrrafia), a la planta baixa hi havia la cuina (llar i forn) i un gran nombre de quadres. En el primer pis hi havia les habitacions i un gran graner. Cal destacar que la quantitat d'estances destinades al bestiar ocupaven una superfície molt superior a la destinada a l'habitatge. | 08234-108 | El Cortès | Les Planes del Cortés va ser construïda entre els segles XVII i XVIII, pels propietaris del Cortès. Es va abandonar fa més de cinquanta anys i, des d'aquell moment, es va utilitzar únicament com a corral. Va caure l'any 1995 després de que, de forma totalment injustificada, s'espoliessin les seves teules per a la restauració d'una altra masia. | 41.7371400,2.3708800 | 447684 | 4620783 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234046.-Fotografia de la masia de l'any 1993, abans de que s'ensorrés, facilitada per Higini Herrero. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64353 | Mas Forts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-forts | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda plana de pedra i brancals de totxo. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejats. Al costat de llevant se li adossa un mur i un cos annex, deixant un petit espai. Hi ha un petit cobert a pocs metres de la façana. | 08234-109 | Veïnat de Santa Susanna. Urbanització Refugis del Montseny | 41.7169900,2.4022000 | 450273 | 4618527 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 64354 | Mas Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-joan-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 24. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 83. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta sota coberta. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les dues vessants presenten una remodelació de factura posterior, per tal d'allargar-les per encabir dues corts més. El portal d'entrada és rectangular, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Les finestres són de disposició regular, amb brancals de maó i llinda de fusta. A la façana posterior de la casa s'hi adossa una cort. Al darrera de la masia, hi ha una font que alimenta una bassa d'aigua. | 08234-110 | Veïnat de Santa Susanna | Segons un document de l'any 1739 (Arxiu Diocesà de Barcelona), els visitadors de l'església de Santa Susanna reclamaven aquesta casa com a rectoria. El mas Joan consta en els padrons municipals des de l'any 1860 fins a l'actualitat. Segons les actes de l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor de finals del segle XIX, era una de les masies més riques del veïnat de Santa Susanna. Antigament, cada onze d'agost durant l'aplec de Santa Susanna, el mas Joan feia de fonda per un dia a disposició dels participants a l'aplec. La masia va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, i actualment s'utilitza com a habitatge dels masovers del Polell. | 41.7417000,2.3915500 | 449406 | 4621277 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64354-foto-08234-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64354-foto-08234-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64354-foto-08234-110-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234047. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64355 | Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rovira | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 89-90. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta, que es troba mig enrunada, és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada, que es troba descentrat al costat esquerre de la façana, és amb llinda horitzontal i brancals de totxo. Les finestres són de disposició irregular, també amb llinda horitzontal i brancals de totxo. Els murs de façana són de pedres lligades amb morter de calç, esquerdejats. Hi ha cinc corts adossades a la casa. | 08234-111 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és el padró de l'any 1868. L'any 1965 la casa va ser abandonada (SARRIÀ, 2008:90). | 41.7399000,2.3882300 | 449129 | 4621079 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234048. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 64356 | Alzina dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-espatllats | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a llevant del sot del Cirerer, al marge de ponent del camí, a la zona pròxima a la plana d'en Vilardell. Destaca per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten tres grans branques, que alhora es ramifiquen en d'altres de morfologies i mides diverses. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-112 | El Cortès | 41.7346900,2.3734400 | 447895 | 4620509 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64356-foto-08234-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 64357 | Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-1 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.46 i 47. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XIII/XVII | Es tracta d'un antic molí, d'origen medieval, reconvertit posteriorment en habitatge. L'edifici original és de planta rectangular i consta de planta semisoterrani i planta baixa. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. Els murs són de pedra lligada amb morter i alguns fragments de rajol. Les portes i finestres tenen les llindes carrades. En destaca un finestral amb l'any '1598' inscrit a la llinda, i una finestra de dimensions reduïdes, amb una petita cara esculpida. Es conserva la volta de pedra situada a l'interior del soterrani, i l'antiga sortida d'aigua del carcabà, que actualment funciona com a entrada a les dependències inferiors, i una petita obertura amb la volta de rajols, per a desaiguar. A la part del darrera de la casa, i orientada a migdia, hi ha l'antiga bassa del molí, que es troba dessecada i reconvertida en pati. També es conserven d'altres elements singulars de l'antic molí, com el rec, el pou i les rodes de molí. | 08234-113 | Veïnat del Pla | Es tracta d'un antic molí d'orígens medievals, probablement construït entre el segle XIII o XIV. Ha estat objecte de diverses obres de reforma i remodelació al llarg del temps. | 41.6822200,2.3899800 | 449229 | 4614674 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64357-foto-08234-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64357-foto-08234-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64357-foto-08234-113-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 64358 | Molí de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-perera-de-canyes | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 46. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 59-60. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XVIII | És un edifici de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és de mig punt rebaixat, format per grans dovelles de gres rogenc. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, i les cantonades es troben reforçades amb grans carreus. L'aigua canalitzada penetrava en el molí per una sèrie de mines, queia damunt d'unes pales unides a un eix que feia girar la mola, que encara es conserva, i sortia per una altra mina que conduïa a la riera. També es conserven d'altres elements singulars de l'antic molí, com la bassa, que es troba en un nivell superior, el casal amb la cavitat per a la turbina -situada a una profunditat de 6 a 8 m respecte de la superfície de l'aigua de la bassa- les moles, la tremuja i el riscle. A l'interior, es conserven les mènsules que sostenien el pis de fusta, on s'abocava el gra a la tremuja. Segons informacions orals, fa més de quaranta anys, els masovers que vivien al molí aprofitaven la força de l'aigua del salt del cup per a produir energia elèctrica. Actualment, el casal del molí és utilitzat com a magatzem. | 08234-114 | Veïnat de Canyes | 41.7097300,2.3835400 | 448715 | 4617732 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64358-foto-08234-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64358-foto-08234-114-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) nº 547.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc