Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44613 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria | XXI | <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> | 08044-246 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 2016 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44614 | Pila Baptismal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria | XX | <p>Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església, entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler</p> | 08044-247 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 1961 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44614-foto-08044-247-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44616 | Col·lecció de Capellades al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-capellades-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>Col·lecció de material arqueològic procedent de Capellades, concretament material lític extret durant les campanyes d'excavació antigues a l'Abric Romaní i a l'Abric Agut. Els materials de l'Abric Romaní procedeixen fonamentalment de les excavacions de l'IEC dutes a terme per Lluís Marià Vidal. També hi ha algún material que procedeix dels treballs de Freeman de l'any 1976. Les restes de l'estació Agut també són fruit dels treballs de Marià Vidal i algunes de les exploracions de Freeman de l'any 1976.</p> | 08044-249 | Passeig de Santa Madrona, 39 - 41. 08038 Barcelona | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 77|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44617 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades | XX | <p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p> | 08044-250 | Carrer Ramón Godó, 4 | 41.5315500,1.6861000 | 390390 | 4598600 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-22 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44618 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-capellades | XX | La documentació històrica capelladina actualment es troba dispersa en dos espais: 1. Carrer Garbí, 41 (Edifici de 'la Caixa') on hi ha el projecte d'arxiu històric i progressivament s'està portant la documentació i condicionant el lloc. 2. Conjunt important de documentació que es fa ver servir per l'estudi Historia de Capellades que es troba dipositada provisionalment a casa Bas. Cal destacar però, que bona part de l'antic arxiu es va cremar durant la Guerra Civil i que la documentació de que es disposa actualment pertany als segles XIX-XX. No obstant es pot trobar la següent documentació: Correspondiencia i permisos d'obres, actes i constribucions industrials, informes de la policia urbana, padrons, plens municipals, entre altres. | 08044-251 | Carrer Garbí, 41 | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44619 | Fons documental de l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-de-sant-feliu-de-llobregat | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_dioces</p> | XXI | <p>Des de l'any 2004 s'inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisba de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Capellades. Tot i que la butlla papal insta en aquesta direcció fins el moment molt pocs documents del municipi han anat a Sant Feliu.</p> | 08044-252 | Carrer d 'Armenteres, 35 | <p>Joan Pau II va decretar mitjançant una butlla de 15 de juny de 2004 la creació del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, dues noves diòcesis catalanes a partir de la seva segregació de l'arquebisbat de Barcelona. Aquest fet ha comportat endegar de bell nou el bastiment dels respectius arxius diocesans</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 2004 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Juan Garcia Targa | En el moment d'elaboració d'aquest treball som a l'espera de rebre informació que precisi la documentació capelladina present en aquest arxiu. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44620 | Col·lecció Arqueològica de Capellades al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capellades-al-museu-comarcal-de-lanoia | XX | Dins les instal·lacions del Museu de la Pell d'Igualada es localiitzen un total de 14 fragments pertanyents a jaciments capelladins, repartits de la següent forma: 10 formen part de la denominació Capelló, 3 de l'Abric Romaní i 1 del Turó de la Torre Nova. | 08044-253 | c/ Dr. Joan Mercader, s/n. 08700 Igualada | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 44621 | Col·lecció d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-moli-paperer-de-capellades | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades.Capellades. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES. Capbreus. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES. Premsa local: La Miranda. | XVII | L'antic Moli Paperer es va transformar en un museu i centre d'investigació on es presenta de forma clara, pràctica i didàctica la història de la industria paperera capelladina per mitjà d'imatges, peces i documentació diversa. El discurs museogràfic podria dividir-se en tres parts: 1. Generalitats sobre el paper al llarg de la història, tant en el context català com en altres entorns 2. Aspectes concrets de la industria paperera a Catalunya en general i Capellades en particular, tant des del punt de vista tècnic o tecnològic, com a humà amb la presència de fotografies que reflecteixen el context històric. 3. Tallers infantils on els nens i no tant nens poden reproduir el procés d'elaboració de paper segons la tradició capelladina Cal destacar la presència de la maquinaria que explica la transformació dels draps en paper de diverses qualitats. Aquests objectes serveixen per conèixer aquest procés de transformació industrials basc per apropar-nos als canvis socials, culturals econòmics de Capellades des del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XX. | 08044-254 | Passeig Immaculada Concepció 23/ Avinguda Maties Guasch/ Carrer Pau | 41.5286600,1.6840800 | 390217 | 4598282 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44622 | Pila holandesa/refí holandès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-holandesarefi-holandes | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVII | Pila en forma elíptica, de fondària amb desnivell. Eix horitxzontal de ferro amb dues rodes de dents de fusta. Les mides de la peça són: 210 X 30 X 255 cm. Per la seva funcionalitat poc classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-255 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carrer Pau | Precisions al lloc d'execució: Procedència: Indústries Batlle, Capellades.Ind. Batlle i Caixa d'Estalvis. Donació efectuada l'any 1977. | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44622-foto-08044-255-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer. Es la peça número 465 segons el registre del Museu Paperer de Capellades. | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44623 | Premsa de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-fusta | <p>Informació pendent d'elaboració per part dels tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades</p> | XIX | <p>Estructura formada per una estructura rectangular de fusta i un eix central de ferro que pot pujar i baixar per premsar els paquets de fulles de paper un cop finalitzat el procès.</p> | 08044-256 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | 41.5264218,1.6868216 | 390442 | 4598030 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-07-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 44624 | Piles amb maces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piles-amb-maces | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVIII | Pila en forma de bloc cúbic, de pedra. Les dimensions de la peça son: 175 X 187 X 117 cm i segons la seva funcionalitat pot classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-257 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Va ser donat per l'Ajuntament de Capellades | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer i es la peça número 466 segons el registre. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44625 | Mola Trituradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-trituradora | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XIX | Base bloc de pedra en forma circular, amb dos blocs de pedra i circulars, perpendiculars a la base, units per un eix de ferro amb ganivetes. Les mides son: 194 X 180 X 200 cm. Classificada per la seva funcionalitat com a: eina i equip per a paper. | 08044-258 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Peça fabricada a la Pobla de Claramunt i donada al Museu pel Sr. Albert Sanllehí Punt | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es la peça número 467 segons el registre del Museu Paperer de Capellades | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44626 | Placa commemorativa dels Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-capgrossos | XX | Placa formada per sis rajoles on dos capgrossos hisòrics agafen un cartell on figura es següent text: 'AQUESTA ES LA CASA DE CAN SERRA QUE A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX ACOLLIR ELS ANTICS CAPGROSSOS, ENGUANY CENTENARIS DE LA NOSTRA VILA. CAPELLADES, SETEMBRE DE 2007' | 08044-259 | Carrer que connecta la Plaça Verdaguer amb la plaça Catalunya | 41.5306400,1.6852800 | 390320 | 4598500 | 2007 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44627 | Café Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya | XIX | Desaparegut. Ja no existeix l'establiment | En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. | 08044-260 | Plaça Jacint Verdaguer | 41.5309900,1.6860200 | 390383 | 4598538 | 08044 | Capellades | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44628 | Escultura commemorativa de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-commemorativa-de-la-penya-barcelonista | XXI | Escultura conmemorativa dels 25 any d'existència de la Penya Barcelonista de Capellades. Peça en forma de trípo de feta amb tubs metàl·lics, situada sobre un suport de formigó amb una pilota a la part central i amb una placa on figura els anys de la penya, l'escut amb els simbols escollits del municipi i un jugador de futbol en moviment. | 08044-261 | Carrer Miquel i Mas, | 41.5325200,1.6834300 | 390169 | 4598711 | 2007 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44628-foto-08044-261-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral s'ha posat la de la zona de la vorera segons plànol sitmun. Tot i que l'escultura com a bé moble deu figurar un altre referència | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44629 | Creu de Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-miramar | XX | Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. | 08044-262 | Serra i Mirador de Miramar | La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia. | 41.5327100,1.6927900 | 390950 | 4598721 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44629-foto-08044-262-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44630 | Placa dedicada a Oriol Solé i Sugranyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-oriol-sole-i-sugranyes | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Sol%C3%A9_Sugranyes | XX | Placa quadrada formada per nou rajoles on figura a l'extrem inferior dret el retrat d'Oriol Solé i Sugranyes i el següent text en lletra negra sobre fons blanc: 'A Oriol Soé i Sugranyes veí de Capellades. Lluitador antifeixista assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'abril de 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA TEVA LLUITA NO CAIGUI EN L'OBLIT. 6-4-2005'. | 08044-263 | Carrer Doctor Fleming (Can Bas) | Des de molt jove va tenir una vida compromesa amb moviments antifranquistes i d'esquerra. Va pertànyer al Sindicat Democràtic d'Estudiants i va ser detingut per primer cop el 1966 durant la Caputxinada. L'any següent, 1967, va passar a formar part de les Joventuts Comunistes del PSUC i més tard s'incorporà al PCE(i) la seva evolució ideològica es va orientar cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups més radicals del moviment obrer de començaments dels anys setanta a través de les Plataformes de Comissions Obreres, amb les quals col·laborà en les revistes Qué Hacer i Nuestra Clase. L'any 1969 va formar part activa de la vaga de l'empresa Camy i ha d'exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc. A Tolosa de Llenguadoc, aprofitant la seva activitat com a tipògraf de professió, va editar diverses publicacions de lluita obrera, com ara el Diccionario del Militante Obrero o el Movimiento Obrero en Barcelona, així com fulls de propaganda contra les eleccions sindicals de la CNS del 1971.[1] Va col·laborar en la constitució del MIL després d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest últim fundador del grup Action Directe. El nom del moviment escrit en xifres (1000), ja havia aparegut per primer cop als fulls de propaganda del 1971.[1] El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya, juntament amb Rouillan, en un cotxe robat. Portaven una pistola automàtica i propaganda del x1. Fou empresonat a França i no sortí fins a començaments de l'estiu de 1972. El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Lluís Pons Llovet després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d'ETA. L'endemà de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Guàrdia Civil, als afores d'Auritz (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.[3] Oriol Solé Sugranyes va ser enterrat al poble de Bor (Cerdanya.) | 41.5317400,1.6851300 | 390310 | 4598623 | 2005 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44631 | Placa de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-purissima-concepcio | XX | Representació de la Concepció de Maria i els àngels sobre un suport format per 12 rajoles, un primer marc groguenc i un segon de tonalitat blavossa que delimita l'obra. | 08044-264 | Carrer Immaculada Concepció | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 44633 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol | XIX | El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra | 08044-266 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44634 | Capgrossos Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-nous | http://www.festes.org/articles.php?id=96; http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!histria/cu0v | XX | A part dels capgrossos centenaris (fitxa 268), més recent es van anar creant diversos personatges de l'entorn capelladí, significats per l'asimilació a fets rellevants de la historia: Home i Dona del Capelló, Jove i noia estudiants, paperer i dona del paperer, l'home de les festes i la dona enamorada de les festes. També altres associacions locals han fet els petits capgrossos. Tot plegat aquest ampli repertori de costumari no fa quelcom més que reflectir la passió per aquesta costum i la progresiva introducció de nous personatges, apadrinats per persones conegudes dins la cultura i societat capelladina. | 08044-267 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Des de finals de 1996 els Capgrossos de Capellades hem fet més de 200 sortides que podem veure amb detall al següent link: SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS. Al llarg de la nostra història destaquen l'organització de Trobades de capgrossos a nivell comarcal primer, després provincial i finalment , de la mà de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la creació de la gran festa del capgrossos catalans, la I Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya que neix a Capellades i que després ha tingut continuïtat biennal en diferents poblacions catalanes on naturalment hem participat fent costat als organitzadors. També hem participat en algunes de les cercaviles més lluïdes del nostre país (Barcelona, Lleida, Manresa, Vilafranca, Olot, Vic, Igualada, Mataró,...), en altres comunitats espanyoles (Castelló, Irun, Calatayud,..), o a l'estranger on hem tingut l'honor de representar als capgrossos catalans en la Trobada europea de gegants i besties a Ath (Belgica) o a l'Aplec Internacional de la Cultura Catalana a Harlem (Holanda). Hem actuat en espectacles de gran format com a 'El temps per un forat' a la Mercè , 'La revolta dels menuts' en les nits de Goliath, al Saló de la Infància i la joventut, tots ells a Barcelona, o també en 'La Ciutat dels capgrossos', “La revolta dels capgrossos”, 'El somni d'un capgròs' o '100 anys de Cap...ellades' que van acabar en produccions audiovisuals,… Altres projectes han estat 'Centenaris' amb la recuperació dels capgrossos centenaris capelladins i una gran festa amb altres caps centenaris del país, la coorganització de la Ciutat Gegantera 2005 amb els Geganters de Capellades, o el treball de recerca 'Nans i capgrossos de l'any de la Picor' que donà lloc a produccions en format bibliogràfic i d'exposició de plafons. Una intensa activitat reconeguda arreu però que es va veure confirmada a casa nostra amb el Premi de Cultura 2011 que premiava tota una trajectòria en la promoció de la cultura popular en general i a Capellades en particular. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1994 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44635 | Capgrossos Centenaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-centenaris | http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!centenaris/cvgs | XIX | Personatge elaborats en cartró representant personatges paradigmàtics de Capellades.Els anys 60 la família Romanyà va fer donació a l'Ajuntament i de llavors ençà s'han restaurat els anys 1982 i 1996 i la darrera el 2007 dins d'un projecte molt ambicios de l'entitat que, a més de recuperar els capgrossos Centenaris que tornaven a estar molt malmessos, havia treballat durant quatre anys en una recerca local i nacional que culminà amb la presentació de dues produccions de gran interès per a tot el món de la cultura popular i tradicional catalana: el llibre “Centenaris, nans i capgrossos de l'any de la picor” i l'exposició de plafons complementaria “Nans i capgrossos de l'any de la picor” que l'entitat va cedir a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya per la seva millor difusió i conservació. | 08044-268 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Els vuit capgrossos daten del 1899 i, per tant, són figures de gran valor històric; fabricats amb cartró i provinents del País Valencià, representen tres dones i cinc homes que portaven els noms de personatges regionals populars: el Pagès, la Dama, el Tonto, la Vella, el Turc, la Criada, el Tricorni i el Curro. La presentació en societat dels capgrossos restaurats es va fer dins d'un espectacle de balls de capgrossos que comptà amb la presència de diferents comparses de caps centenaris del país i que va culminar amb el passi d'un audiovisual titolat “CENTENARIS, cent anys de CAP…ellades!”, que repassava en forma de capítols amb fotografíes d'arxiu i vídeos actuals deu dècades de la història de Capellades amb els capgrossos capelladins. Pero tornant als capgrossos Centenaris capelladins, aquests es van restaurar al taller El Drac Petit de Terrassa pel reconegut costructor i restaurador Jordi Grau i sota la supervisió del Centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya. Després es va crear entre la nostra entitat i l'Ajuntament un protocol i reglament de conservació que va donar lloc per part del Ple de l'Ajuntament a ser declarats Béns del patrimoni cultural material i immaterial de Capellades. Actualment estan exposats a l'antiga entrada de l'Ajuntament i només els fem sortir en ocasions molt especials que siguin contemplades dins del protocol esmentat. Els capgrossos de Capellades tenen una llarga tradició. Actualment, h'hi ha vint-i-dos capgrossos municipals entre els quals vuit ja són centenaris. Les figures més antigues representen personatges populars com el Pagès, la Dama o el Tonto. Els capgrossos petits, o nans, van ser comprats per l'Ajuntament quan els més vells estaven molt malmesos i, avui en dia, els porta la canalla en totes les sortides que es fan. Les quatre parelles de capgrossos més moderns simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Habitualment es troben dins instal·lacions municipals | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44636 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-1 | Pàgina oficial dels Gegants de Capellades: http://gegants.capellades.net/ | XIX | 'Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l'any 1899 a Barcelona. Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del Centenari En els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l'època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors. L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants. | 08044-269 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d'arreu de Catalunya. L'any 2001 Capellades va acollir la Iiª Mostra de Colles Geganteres de l'Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector. El mes de setembre de l'any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues Coordinadores Una de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il·lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball Pla. També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa. Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s'organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies. De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d'altres indrets'. (http://gegants.capellades.net/historia/ ) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral, entenc que és la Colla de Gegants de Capellades | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44638 | Drac de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-capellades | http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp http://infoanoia.cat/not/13902/el-drac-de-capellades-es-crema-quan-tornava-d-actuar-de-vilafranca | XX | Es va cremar i ha desaparegut | Drac construït totalment amb fibra de vidre. El seu pes és de 45 kg. Transportat per una sola persona. Les seves dimensions són: 3,5 m. de llargada, per 1,5 m. d'amplada i 2,5 m. d'alçada. Té 8 punts de foc, repartits entre la boca, les mans, l'esquena i la cua. Creat a partir d'una votació popular del poble, en la qual s'escollí el disseny del drac d'entre 15 models exposats a la fira capelladina l'any 1995. Restaurat per a la 1a Trobada de Bestiari Festiu de les Comarques Centrals de Catalunya de l'any 2000, moment en què al drac se li van posar ales fixes, canviar suports dels punts de foc, arnés portador i es va pintar de nou. Va ser construit l'any 1995, amb un pes de 45 Kg. Joan Calveras, Toni Marles i Dimonis de Capellades Llargada: 350 cms. Amplada: 150 cms. Alçada: 250 cms. Carregada interiorment per 1 persona Foc 8 | 08044-271 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | El Drac de Capellades ha quedat cremat després de patir un incendi el passat 21 d'agost quan tornava d'actuar de la Penjada d'Estelades de Vilafranca del Penedès, un dels actes previs de la Festa Major d'aquesta població. [Img #24425] El Drac, en el moment en què s'estava cremant / Dimonis de Capellades Del Drac, que enguany complia 20 anys i que recentment havia estat polit i repintat, només n'han quedat les extremitats, braços i ales i el cap. La peça es va cremar dins al camionet que la transportava, conjuntament amb el toldo i d'altres materials. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1995 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44639 | Salacot i porró de l'Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salacot-i-porro-de-labric-romani | XX | Aquesta fitxa fa esment a dos elements que formen part del paisatge interior de l'Abric Romaní i adquireixen un valor simbòlic dins l'àmbit arqueològic i de desenvolupament del projecte. Per una banda un 'porró' utilitzat habitualment per l'equip d'excavació i que després de ser cobert per terra i pedra d'una estalactita va poder ser recuperat. D'altra el conegut salacot de l'Eudald Carbonell, director del Projecte, que simbolitza al personatge. Aquest objecte va ser penjat l'any 1997 campanya que va coincidir amb la concessió del Premi Príncipe de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica a l'equip d'Atapuerca del que també és codirector el Dr. Carbonell. | 08044-272 | Abric Romaní | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 1997 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La referència cadastral d'aquests elements seria pública, igual que l'Abric Romaní | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 44640 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ | Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. | 08044-273 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44641 | Col·lecció de Pintura Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal | XX | Aquesta col·lecció esta formada per uns 100 quadres generats per la celebració del Concurs de Pintura ràpida que es dur a terme a Capellades des de fa 30 anys. Inicialment l'activitat estava organitzada pels Amics de les Arts amb el suport de l'Ajuntament i l'ajuda de patrocini privat local. Des de l'any 2007 es l'Ajuntament que coordina i assumeix la despesa generada pel concurs. | 08044-274 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a Can Bas | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44642 | Fons documental de l'Arxiu Cases Casamada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-cases-casamada | PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Ajuntament de Capellades. 1998 PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Un gran projecte. Ajuntament de Capellades. 1998 | XX | L'objectiu de la Fundació Ràfols Casamada es dànar a conèixer l'obra del pintor. Aquesta donació implicà el projecte d'adeqüació de can Bas segons figura a la documentació específica més enlllà de ser una sala d'exposicions o espai on presentar l'obra de l'autor té la intenció de ser 'lloc de convivència i reflexió al voltant de l'art contemponari'. A la documentació present a la bibliografia s'esmenten els estatuts signats entre la fundació i l'ajuntament amb les condicions, el projecte d'obra, les iniciatives per l'espai, així com el llistat de donació de peces,etc. | 08044-275 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 1997 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Gestionada per la Fundació Rafols Casamada Maria-Girona, des de 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44643 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-quintana | XIX-XX | Considerable col·lecció fotogràfica formada per 3000-4000 clixès | 08044-276 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | L'Arxiu Quinta es troba des de fa uns anys a la Casa Bas, centre cultural municipal on es recull l'evolució de la població, festes, desenvolupament industrial i dates rellevants en imatges | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44644 | Placa dedicada a Miquel Muntades i Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-miquel-muntades-i-romani | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0044885.xml | XX | Placa de forma rectangular localitzada a la façana de la casa, orientada de forma paral·lela al carrer. Figura el següent text: 'EN AQUESTA CASA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NÈIXER EN MIQUEL MUNTADAS ROMANÍ REVERENDISSIM P. ABAT QUE FOU DE MONTSERRAT. -CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATÒRIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT D'AQUEST RACÓ I PER LA SEVA ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES, 16 D'AGOST DE 1917' | 08044-277 | Plaça Sant Miquel, 26 | Hi ingressà el 1825. La desamortització del 1835 el sorprengué al col·legi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d'una parròquia que en depenia. Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l'abat Blanch. Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d'aplegar-hi nous monjos. El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid. Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el 1884, permís de l'estat per a la instauració d'un noviciat—, i treballà de manera decisiva en la restauració del monestir i del santuari. El 1880 i el 1881 organitzà, amb l'ajut de Verdaguer, Collell i Sardà i Salvany, les festes del suposat mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu. Escriví diverses obres, entre les quals Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir (1871).Col·laboració: JMaM | 41.5300900,1.6874000 | 390496 | 4598437 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44644-foto-08044-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44645 | Placa dedicada a Anselm Ferre i Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-ferre-i-bargallo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Ferrer_i_Bargall | XIX | Placa que es localitza a la façana del número 5 de la plaça Sant Miquel. La placa es de forma rectangular i figura el següent text: 'NASQUÉ ACI 16-IV-1862 DON ANSELM FERRER I BARGALLÓ MESTRE DE MÚSICA I DIRECTOR DE L'ESCOLANIA DE L'ABADIA MONTSERRATINA 26-IV.1969. HOMENATGEDE CAPELLADES 9-XI-1969' | 08044-278 | Plaça Sant Miquel, 5 | Va estar al càrrec de l'escolania des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplia el fons de la biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu i la seva emissió. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir. L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic. Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va compondre els cants de la missa en català. També va escriure articles a la revista 'Vida Cristiana'.[4] A banda de la personalitat musical, el P. Ferrer tenia vocació per la pintura i el dibuix. | 41.5301400,1.6870500 | 390467 | 4598443 | 1969 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44645-foto-08044-278-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actialment es troba ubicat en aquest número de la Plaça el 'Petit Café' | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44646 | Col·lecció fotogràfica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-de-la-diputacio-de-barcelona | XX | L'Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona disposa d'un seguit de fotografies de diversos indrets de Capellades que son de rellevància. Del conjunt de fotografies destaquem: Horts i fàbriques, vistes generals, Molí paparer i Museu, Font de la Reina., Façana de la parròquia de Santa Maria | 08044-279 | Comte d'Urgell, 187. 08024 Barcelona | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 44647 | Fons de filmacions de l'Arxiu Lluís Bussi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-filmacions-de-larxiu-lluis-bussi | XX | Conjunt de pel·lícules afectuades a Capellades entre 1963 i 1970. Son filmacions fetes en super 8, que posteriorment es va adaptar a les versions Beta, VHS i CD/DVD. Concretament es tracte de les següents temàtiques: Vil·la industrial, Festa Major, Molí Paperer, La Fuga, l'Estatua, El Lladre i Musical 1970. | 08044-280 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 1963-7 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es troben dipositades a Can Bas | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 89834 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Cal Guineu consta de tres edificis: un cobert, la casa i la pallissa. La casa té la planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. Costa de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici està adossat a un marge.<br /> <br /> Els murs de la casa i la pallissa són de pedra calcària i sorrenca. El cobert, en canvi, és totalment d'obra. La casa té els cantoners fets de maó massís, imitant els cadenats de les cantoneres de pedra. Les cantoneres del mur nord-est de la pallissa són de pedra sorrenca o calcària només desbastada. Pel que fa a les obertures de la casa, les del segon pis i les golfes de la façana nord-est estan emmarcades amb muntants, llinda a plec de llibre i ampit de maó massís.</p> | 08045-1 | Cal Guineu es troba al costat de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'actual casa de Cal Guineu es va construir a principis del segle XX i no es destaca cap ampliació, a part de la reforma de la teulada i l'arrebossat dels murs. La pallissa també té un sol moment constructiu i és de la mateixa època que la casa. El cobert del costat de ponent, en canvi, es va construir a finals del segle XX.</p> | 42.1084561,1.7231272 | 394432 | 4662607 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-planta-057.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 89868 | Molí de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terrers | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | <p>El molí de Terrers consta de diferents construccions. L'edifici del molí és de planta irregular, a causa de les ampliacions i de la situació de la bassa. Té planta baixa, un pis i golfes i coberta a dos vessants amb carener centrat i orientat d'est a oest. A la façana sud-oest destaca la porta adovellada amb arc lleugerament rebaixat i deu dovelles de pedra tosca. La casa nova, molt pròxima al molí, és un edifici amb planta de 10 m x 10 m. Té planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dos vessants amb carener centrat i orientat d'est a oest. La pallissa és un edifici de planta gairebé quadrada, amb tres plantes i teulada a dos vessants. Està adossada a un marge, per la qual cosa té accés des de dos pisos. La planta baixa està dividida en dos espais destinats a femer, però el del costat sud es va convertir en estable. Els murs són de pedra unida amb morter de calç d'uns 40 cm de gruix. Les obertures són variables i totes estan emmarcades amb llindes formades per arcs de maó a plec de llibre i muntants també de totxo.<br /> <br /> La bassa es troba al costat de l'edifici del molí i té forma triangular. Rebia l'aigua per un canal de 300 m de longitud que l'agafava del riu de Terreres. L'escairador és una petita construcció del segle XIX que es troba abans de la bassa. Els murs són de pedra sorrenca, totalment arrebossats i té una única obertura, la porta d'entrada. Al peu de la façana oest hi ha dos petits cacaus de sortida d'aigua. Té teulada amb un sol vessant inclinat a l'est.</p> | 08045-2 | El molí es troba al marge dret del riu Terrers, al peu del Puig de la Torre, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El Molí de Terrers antigament també es coneixia com a mas Pujol. El trobem esmentat com a Molí de Terrers per primer cop en un document del 12 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés ), en el qual el procurador del duc de Cardona, Celdoni Clusa, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d'Antoni Joan Torra de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada. L'hereu universal d'Antoni Joan va ser el seu fill, Josep Torra, que l'any 1682 confessava la possessió del molí de Terrers i altres béns al duc de Cardona (AP Molí de Terrers. Procés ). En el testament de 16 d'octubre de 1699 Josep Torre fa hereva universal a la seva filla Magdalena, casada amb Urbici Santamaria (AP Molí de Terrers. Procés ). A causa d'aquest enllaç el molí passà a mans dels Santamaria. És així com el 1724 Urbici confessava, a favor del duc de Cardona, la seva possessió com a consort de Magdalena Torra (AP Molí de Terrers. Procés ). Apareix mencionat en tres documents més, dues confessions de 1758 i 1791 i el testament de Josep Santamaria de 1770.</p> <p>En les estructures es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XVI i és l'edifici originari. Consta d'una edificació de planta rectangular amb un obrador a la planta baixa i un molí a l'angle nord-oest. A la planta del pis hi havia l'habitatge del moliner, que ha estat molt reformat posteriorment. Al segle XVIII s'hi fa una reforma i s'adossa una construcció a aquest edifici ja existent. A la planta pis hi trobem la sala a l'angle nord-oest, el pastador amb el forn de pa a l'angle nord-est i habitacions. També és en aquest moment que s'eleva el conjunt. Al segle XIX s'adapten les golfes de l'edifici amb la construcció d'habitacions i una eixida a l'angle sud-est. Possiblement, també és en aquest moment que es construeix l'escairador aprofitant el desnivell del canal. Finalment, al segle XX s'edifica la casa actual i la pallissa amb femer i corts.</p> | 42.1047102,1.7311403 | 395088 | 4662181 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-20.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A l'interior de la casa nova es conserva l'antiga mola de l'escairador. Servia per escairar el blat de moro i va ser retirada a mitjans del segle XX per col·locar una turbina a l'escairador.A l'interior de l'edifici del molí encara es conserva el mecanisme de fusta del molí i la boca d'un forn del segle XVIII, el cos del qual ha desaparegut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 89873 | Forn d'obra del Molí de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-moli-de-terrers | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La Teuleria del molí de Terrers està construïda en un marge. Una bona part de l'estructura està excavada en el terreny natural. Encara es poden veure les restes del mur frontal, on es pot apreciar la boca d'accés a la cambra de combustió. L'entrada a la cambra de cocció seria des de la part superior del marge. Actualment, està soterrada en una feixa de conreu.</p> | 08045-3 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Es tracta d'un forn d'obra que es troba a les terres del Molí de Terrers, del qual era propietat. El molí està documentat des del segle XVI.</p> | 42.1048200,1.7303500 | 395022 | 4662194 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 89874 | Taraval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taraval | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX | <p>Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d'amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l'angle nord-oest, les runes d'una barraca de planta quadrada posterior al mas. </p> | 08045-4 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el <span><span><span><span><span><span>mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em><span><span>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (</span></span></span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)<span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l'antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l'hora de menar les feixes del voltant de la construcció.</p> | 42.1030000,1.7301200 | 395000 | 4661993 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-40.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 89875 | Queratons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queratons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). I</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>nventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII | Totalment en ruines i ple de vegetació | <p>Restes d'un antic mas que es podria correspondre amb el mas Queratons. Les estructures que es poden apreciar actualment mostren una antiga construcció de planta irregular adossat parcialment a una roca i un marge. A la banda de ponent l'estructura es recolza en una roca, a través d'un mur de pedres irregulars de conglomerat i de 90 cm d'alt. Continua al nord un mur de grans blocs de conglomerat sobre una canal i feixes de conreu. Pel sud l'estructura està parcialment oberta.</p> | 08045-5 | Està situat a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El mas Queratons apareix esmentat en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra <em> </em>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Queratons, juntament amb Taraval, en aquest moment es trobaven aglevats al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de 'Calasons' (segurament Queratons), ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (<span><span><span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)</span></span></span>.</p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica.</p> | 42.1034100,1.7269300 | 394737 | 4662042 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-50.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 89879 | Cal Mocó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moco | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | Les obres de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys van afectar considerablement les estructures. Pràcticament no es veu res a simple vista. | <p>Antiga edificació molt arrasada, sent només visible part d'un mur. Està fet amb blocs irregulars de calcària i té una llargada de 7,2 metres. No és possible determinar el seu gruix. La coberta devia ser de teula àrab, ja que es poden trobar molts fragments de teula pels voltants.</p> | 08045-6 | Casa situada a la Vall de Lord, a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. Es troba en un replà del pendent al nord del Racó de cal Mocó. | <p>Pràcticament no es coneix res sobre aquesta casa. No és esmentada en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de la Guerra nº.63' (ACBR) de l'any 1856. Això fa pensar que aquesta construcció dataria de la segona meitat del segle XIX. Fonts orals puntualitzen que la casa encara estava habitada a principis del segle XX.</p> | 42.1056100,1.7337600 | 395306 | 4662278 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89879-6.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 89880 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XV, XVI, XVII, XIX, XX | <p>El mas de La Ribera és un edifici de planta irregular a causa de diferents reformes. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud. Adossats a la façana sud i en direcció d'est a oest, es troben un gran femer, la pallissa els estables i les corts. Els murs exteriors estan arrebossats amb ciment pòrtland, per la qual cosa resulta difícil identificar la tipologia constructiva. Els murs més antics tenen un gruix de 70 cm i estan fets amb carreus desbastats de poca alçada i allargats. Els del segle XVII també tenen un gruix de 70 cm, amb carreus desbastats de diverses mides i pedres irregulars. L'ampliació del segle XX mostra murs de 60 cm de gruix de paredat de pedres de diferent mida i forma. Les obertures exteriors han estat molt modificades. A l'antiga façana de ponent es conserva la porta del segle XVII. És una porta adovellada d'arc de mig punt lleugerament rebaixat i amb un conjunt de nou dovelles i la clau de 60 cm, sobre uns brancals constituïts per quatre carreus. En el mur sud es conserven unes finestres espitllerades tapiades, també del segle XVII. En el primer pis també es conserva una finestra de l'antiga sala, però que ara dóna a l'escala. Té llinda plana de pedra calcària sobre muntants del mateix material amb la cara interna bisellada i un ornament piramidal a la base. </p> | 08045-7 | Casa situada sobre un turó, entre el riu de Terrers i el torrent de la Corba. Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. | <p>Els registres de la Cúria ducal ens indiquen que la Ribera es trobava dins el terme de Terrers. Apareix citada en documents de l'any 1494 i 1758/1789 (SAB, 2004).</p> <p>En les estructures del mas es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XV-XVI i només se'n conserva el mur nord i una petita part dels de l'est i oest. Recolzant-se en aquestes estructures, al segle XVII, es fa una casa que correspon amb la meitat est de l'estructura actual. A l'angle sud-oest hi ha l'antiga porta d'accés a la casa. En el mur est hi ha la boca del forn de pa, així, probablement, a l'angle nord-est de la casa hi havia el pastador i la meitat sud es va reconvertir en estable. Al segle XIX probablement es construeixen el forn de pa actual, la pallissa i els estables. Finalment, durant el segle XX es va ampliar la casa amb una estructura de tres cossos paral·lels i disposats en perpendicular a la façana principal. </p> <p>Aquesta casa durant el segle XIX i part del XX va tenir la utilitat afegida d'hostal de camí ral.</p> <p> </p> | 42.1140695,1.7149039 | 393760 | 4663240 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89880-7_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89880-7_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A la planta baixa del mur de llevant es conserva un forn de maó massís del segle XIX. La boca està formada per un arc de mig punt. La cambra consta d'una base feta amb cairons i la cúpula mostra a la part inferior una filera de maó massís col·locat dret i de costat i a la resta de costats plans i de costat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 89881 | Cal Guineu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-vell | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruines i cobert de vegetació | <p>Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L'estructura consta de dues parts: una primera construcció a l'est i a l'oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l'edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l'ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d'alçada.<br /> <br /> Es poden identificar els accessos a l'edifici principal i a l'ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.<br /> <br /> La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se'n poden trobar restes.</p> | 08045-8 | Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>De la història de Cal Guineu Vell no se'n tenen moltes dades. L'única menció documental del mas es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63' (ACBR) elaborat l'any 1856. </p> <p>Pel que fa a l'anàlisi de l'edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l'estructura és d'un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s'edifica el cos principal, que es troba a la part est de l'estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s'hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d'aquesta estructura possiblement era d'estable, ja que disposa d'una porta d'accés des de l'exterior deslligada de l'edifici principal.</p> | 42.1075851,1.7244802 | 394542 | 4662509 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-80.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 89883 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p><span><span>BALLARÍN MONSET, J.M. (1984) 'Les Marededéus trobades'. <em>L'Erol. </em>10, p.24.</span></span></p> <p><span><span>BRIONES, M.; SANTACREU, J. (1988) 'Goigs i devoció popular'. <em>L'Erol. </em>23, p.41-44.</span></span></p> <p><span><span>CAMÓS, P. FR. N. (1657) <em>Jardín de María. Plantado en el principado de Cataluña. </em>Barcelona, .</span></span></p> <p><span><span>CAMPRUBI I SENSADA (2006), J. <em>Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació d'un comtat. </em>Barcelona: Universitat de Lleida. (espai/temps; 46).</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.:<em> Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà).</em> Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: <em>Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà</em>). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: <em>Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà).</em> Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</span></span></p> <p><span><span>DIVERSOS AUTORS. A: <em>Urgelia. </em>Arxiu Diocesà del Bisbat d'Urgell. 2.</span></span></p> <p><span><span>GAVÍN, J.M. A (1985). <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín. Vol. 17: B.</span></span></p> <p><span><span>SERRA I VILARÓ, J. A (1989): <em>Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació al seus arxius.. </em>Bagà: Centre d'estudis baganesos. Llibre III.</span></span></p> <p><span><span>TORRAS, C. A.. A (1905): <em>Pirineu Català. Guia itinerari. </em>Barcelona. Bergadà. V.</span></span></p> <p><span><span>SANTANDREU, D. (2016) 'Queralt i altres santuaris marians berguedans sota la mirada del pare Narcís Camós (segle XVII)'. L'Erol, núm. 129. pp. 26-29.</span></span></p> <p><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>VILADÉS, R. (2012) 'Santuaris del Berguedà' .L'Erol, 112. pp. 13-17.</span></span></p> | XI / XIII / XVI / XVII / XVIII / XIX | Les runes del santuari es troben afectades per la vegetacó i sense cap restauració. | <p><span><span><span>Conjunt format per les restes de diferents edificacions, les quals s'adapten a les limitacions del terreny ocupant tres terrasses. La terrassa central és ocupada per la nau de l'església, la qual presenta una planta rectangular orientada d’est a oest. A la terrassa meridional s’hi localitza la rectoria. Aquesta consta de dos nivells de planta i ambdós tenen un accés directe a l'exterior. Adossats al mur meridional s'identifiquen les restes del pastador, el forn de pa i es conserva una pica (aigüera) formada per un bloc prismàtic de pedra buidat de planta rectangular en la seva part superior. La terrassa septentrional és ocupada per la casa-hostatgeria. A partir de fotografies antigues se sap que aquesta, a més de la planta baixa, constava d'una planta pis i golfes construïdes sobre l'església i la porta d'entrada estava situada a la banda oest. Actualment en l'enderroc d'aquesta zona hi ha una llinda de pedra amb una inscripció i una data parcial: 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel què fa característiques constructives del conjunt, a la nau de l’església es conserven restes de murs cantoneres medievals formats per petits carreus rectangulars de pedra sorrenca. Tant a l’església com a la rectoria es conserven murs del segle XVI-XVII construïts amb pedres sorrenques i conglomerat desbastades. En l’obra del segle XVIII s’observa un paredat irregular format per grans blocs de conglomerat desbastats. El mur del porxo (s. XIX) també és de paredat però de material divers i mida menor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església presenta diferents obertures amb llinda de fusta i en alguns casos, com és la porta antiga situada al mur sud, amb muntants de pedra tosca tallada. La porta principal es troba a l'oest i era de llinda plana monolítica sobre muntants també d’una sola peça cadascun, tot de pedra sorrenca amb els angles interiors motllurats; l’intradós, d’arc rebaixat format per peces de pedra tosca i amb doella molt poc esbiaixada. A la rectoria, la porta principal, situada en el mur nord, està formada per arc de mig punt de dovelles de pedra tosca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa el sostre, queden restes de l'arrencament de la coberta de volta de pedra tosca –enguixada i decorada amb motllures de guix-, que cobria la nau de l’església a partir de la reforma de l’època barroca. A la zona de la rectoria i de la casa també s’observen bigues de diferents tipologies (carejades, quadrejades, amb motllura als angles), gran quantitat de restes de revoltó de guix encofrat, i diferents tipus de peces que havien constituït part d’alguns paviments (cairons, maó rectangular i rajola hidràulica). La sagristia nova era coberta amb volta de rajola de pla. A partir de les fotografies antigues se sap que les cobertes eren de teula àrab. El conjunt principal de l’edifici era cobert amb teulada a dos vessants i carener orientat d’est a oest. La rectoria tenia teulada d’un sol vessant adossat a l’església amb el pendent cap el sud.</span></span></span></p> | 08045-9 | Zona de Capolat, a la Serra dels Tossals. | <p><span><span><span>Tot i que el Santuari dels Tossals no apareix esmentat en documents fins l’any 1657, s’ha pogut constatar documentalment que en aquest indret s’aixecava l’antic castell de Capolat. En la primera campanya d’excavacions realitzada l’estiu del 2006 es va posar al descobert proves de l’existència d’un temple romànic en aquest indret, probablement l’església del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, a partir de les evidències aportats en les intervencions arqueològiques del 2006 i el 2007 es confirmaria l’existència d’una església medieval (segles XI-XII), de la qual es conserva en el subsòl el basament de l’absis semicircular situat a l’est i part dels murs en alçat, els quals formarien una planta rectangular amb la porta situada al mur sud. Durant aquesta època l’església hauria experimentat reformes, apreciables en el mur sud, on s’observa un parament diferenciat. L’excavació també va posar de manifest l’existència d’una necròpolis (segles XI-XII) a la banda de ponent de l’església, probablement envoltada d’un mur perimetral, així com la presència d’unes petites sitges probablement per emmagatzemar el delme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins el segle XVI-XVII que es va realitzar la construcció del santuari. Aquest fet va comportar l’ampliació de la nau de l’església cap a llevant, la reconstrucció dels murs, l’alçament de la nau, la qual es va cobrir amb volta de de canó lleugerament apuntada, i el desplaçament de la porta d’accés a ponent. En aquesta època també es construeix la rectoria adossada al mur meridional de l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII es va construir la casa-hostatgeria, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX es va construir el porxo adossat al mur de ponent de l’església i una eixida a la rectoria a l’extrem oest amb accés des de la primera planta. Durant aquest període també es van fer reformes a l’interior de la nau de l’església com la construcció d’un cor a l’extrem oest i la col·locació d’un altar d’estil neoclàssic a la zona de la capçalera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals d’aquest segle desapareix l’espai original de la sagristia, i s’adapta la banda oriental de la rectoria (probablement una habitació) com a tal. Aquest fet va comportar el tapiat de l’antiga porta de la sagristia i l’obertura d’un nou accés. També durant aquest període es va abandonar i amortitzar part de les estructures del nord de la casa-hostatgeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1956 el rector de Capolat Mn. Francesc Bajona va fer enderrocar el conjunt dels edificis.</span></span></span></p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-91bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-92bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-93.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-97.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Durant els anys 2006 i 2007 es van realitzar intervencions arqueològiques. Entre les estructures trobades cal ressaltar el basament de l’absis de la primera església romànica, trobat a l’interior de la nau de l’església, format per dues filades de carreus a trencajunt que dibuixen en planta un arc semicircular, són les restes del basament de l’absis de la primitiva església romànica. I una pica (beneitera) localitzada al mur nord de l’església, composta per un tronc d’esfera de bases paral·leles i un apèndix només desbastat per encaixar-lo a la paret. Es conserva el Goig a la Mare de Déu dels Tossals. El 15 d’agost, per la Mare de Déu d’Agost se celebra l’aplec dels Tossals. Al 2011 es va col·locar un campanar amb una campana fabricada, segons fonts orals, pel santuari de la Mare de Déu dels Tossals abans que aquest fos enderrocat i que mai hi va ser posada. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 89895 | Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barons | <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais.</p> <p>FARELL <span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX, XX | <p>Barons és una masia que consta d'una casa i una pallissa. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d'est a oest paral·lel a la façana principal. El mur oest i la major part dels murs nord i sud són d'un primer moment constructiu i tenen 75 cm de gruix a la plata baixa que es redueix en alçada a 65 o 70 cm. Els murs són de carreus desbastats, pedres irregulars i fragments de teula, tot cohesionat amb fang. Els murs mitgers són de 60 cm a la planta baixa i de 55 cm al pis. L'ampliació del segle XIX té murs de 50 cm de gruix formats per lloses i pedres irregulars de mida inferior. L'entrada a la casa és una gran portalada adovellada. Les finestres originals del pis tenen muntants de grans carreus i llinda monolítica de pedra. La finestra de l'habitació meridional té una decoració en forma de creu sobre podi. Les altres finestres són del segle XIX.</p> <p>Al sud-est de la casa es troba una gran pallissa amb corts adossades al costat est. </p> | 08045-10 | Situada a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que l'edifici actualment és del segle XVI, Barons està documentada per primera vegada a principis del segle XV. L'any 1411 en un document es menciona a Francesc Barons, habitant del terme i parròquia de Sant Andreu de Farners (Cunill, 2020). El fet que aparegui una persona amb el cognom Barons a la parròquia on està situada la casa actual, indica, possiblement, l'existència del mas Barons ja en època medieval. Les següents mencions són ja de finals del segle XVI. El 17 d'abril de 1578 un pagès francès que vivia a Avià, Francesc Vessacs, arrendà durant un any a Francesc Coma el mas de Barons (Cunill, 2020). En anys successius continuem trobant a la família Vessacs o Bassachs actuant com a masovers de Barons. L'any 1682 trobem a Salvador Bassachs, àlies Barons, firmant un debitori de 16 lliures i 10 sous al procurador del duc de Cardona, pel mas Barons, que té en alou del duc de Cardona (ACA. Notarials. Cardona, 685). Sabem que llavors els Bassachs eren els propietaris útils de Barons i ho seran encara durant quasi un segle. En un document del 24 d'abril de 1758 Miquel Santamaria, procurador del reverend Joan Santamaria capbreva que té el mas Barons pel duc de Cardona, adquirit per venda a carta de gràcia a favor seu (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Quatre dies abans d'aquest document, n'existeix un altre en què Josep Soler i Rosa Bassachs venen a Josep Minoves el dret de lluir i quitar el mas (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Aquest mateix Josep Minoves el 1787 el recompra, fent ús del dret que havia adquirit anteriorment (40 ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Fins a finals del segle XIX seguirà en mans dels hereus de Josep Minoves.<br /> <br /> Pel que fa a les etapes constructives de la casa podem veure diferents moments. El primer edifici es construeix al segle XVI. En aquell moment probablement existia una estructura de tres cossos paral·lels, amb el central més gran que els laterals. Al segle XVIII es construeix la gran pallissa del costat de la casa. Posteriorment, al segle XIX s'adossa un cos a la banda de llevant de la casa amb dues estances. La del costat nord probablement era el pastador amb el forn adossat, i la del costat sud tindria la funció de galliner. Al primer pis s'hi va fer la cuina i una habitació al costat nord i una eixida al sud. Possiblement, també és en aquest moment que a les golfes es construeixen els graners adossats al mur est del cos occidental. Finalment, al segle XX es tapia la boca del forn i es construeixen uns graners nous a les golfes.</p> | 42.0793166,1.7842101 | 399436 | 4659298 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-10_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-100_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-100.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A l'interior de la casa es conserven restes de la boca tapiada d'un forn. Es troba a la planta baixa, al mur de llevant. És visible un arc monolític tallat en un mateix bloc de sorrenca. El cos del forn, però, ha desaparegut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 89913 | Balma de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-barons | La balma té uns panells amb gravats, però al ser pedra sorrenca estan molt degradats. | <p>La balma de Barons és una balma de grans dimensions. Les parets són de sorrenques argiloses i les pedres superiors són conglomerats. La coloració de les roques oscil·la entre el negre i un marró argilós. A l'extrem sud de la Balma es conserva un panell de pedra amb gravats. Aquests són un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. En el panell de sobre d'aquest també s'hi entreveuen gravats que segueixen la mateixa pauta que els anteriors, però estan massa degradats per apreciar-se bé.</p> | 08045-11 | La Balma es troba en les terres del mas Barons, dins del terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>És molt difícil poder concretar una cronologia, ja que l'únic element visible a la balma són els gravats i no s'han estudiat ni s'han fet excavacions arqueològiques que ens puguin donar dades complementàries sobre l'ús de la balma en diferents èpoques. D'aquest estil de gravats se'n fan ja a la prehistòria, però això no descarta que puguin ser d'èpoques posteriors.</p> | 42.0782039,1.7850509 | 399503 | 4659173 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89913-110.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 90005 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-8 | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp. 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX, XX | <p>El molí és un edifici de planta irregular. Això és degut a les moltes modificacions i ampliacions que ha tingut al llarg de la història. Consta de planta baixa i dos pisos. Les estructures estan adossades a la roca, que fan servir com a mur nord. A la façana oest de la construcció es poden veure dos moments constructius. La part més antiga és la del costat nord, amb pedres lleugerament més grans, i es pot veure a simple vista el punt on s'uneixen les dues fases constructives. La porta principal està situada a la façana est i dóna directament a la primera planta. No és la porta original i té un arc rebaixat fet amb maó massís disposat en plec de llibre sobre muntants també de maó. A la façana sud hi ha una gran eixida de dos nivells que ocupa la major part del centre de la façana. Els dos balcons que hi ha al costat est de l'eixida tenen muntants de pedra i llinda de fusta. La majoria de finestres van ser modificades i estan emmarcades amb maó massís. La finestra més antiga de l'edifici està al costat est de la façana sud. És una obertura espitllerada amb muntants, llinda i ampit de pedra sorrenca, i actualment es troba tapiada. A la façana oest hi ha una obertura a la planta baixa, que era el cacau del molí, i a la façana sud n'hi ha una altra que podria ser la font de toll o un segon cacau. A la façana est hi ha una petita edificació annexa, que és el cos d'un antic forn.<br /> <br /> La coberta és a dos vessants asimètrics amb el carener de nord a sud. Darrere del molí hi ha una bassa amb un pou rectangular de grans carreus. El mur de la bassa està format per carreus de grans dimensions units amb morter de calç. Al costat d'aquesta hi ha una petita edificació, possiblement una antiga pallissa.</p> | 08045-12 | El Molinot es troba a una zona pròxima a Barons. Formava part de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que possiblement els seus orígens siguin medievals, les primeres mencions documentals que en tenim són del segle XVI. Antigament, el Molinot rebia el nom de Molí de la Coma. Apareix per primer cop en un document de l'any 1577, on Francesc Coma ven a carta de gràcia tot el molí fariner destruït anomenat molí d'en Coma, a la riera de Clarà, en el terme de Capolat (Galera, 2020). Sabem, doncs, que en aquest moment el molí ja existia, però es trobava en males condicions. En canvi, al segle XVIII el molí tornava a estar habitat i en funcionament. En un document del 6 d'agost de 1791, es parla del fet que el Molí de la Coma és habitat i afocat i el seu propietari útil, Bernat Boixader, reconeix tenir-lo pel duc de Cardona (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 54). El nom del molí devia canviar durant la primera meitat del segle XIX, ja que en la relació de les cases de pagès de 1856 apareix Joan Badia com a moliner del Molinot (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Per un document de 1863 sabem que en aquella època el molí era propietat de Pere Vilartimó, hisendat que habitava a Prats (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263), i a la seva mort, l'any 1866 va passar al seu fill, Josep Vilartimó i Saladich (ACBR. Notarials. Ramon Coll, 1866, pàg. 37).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, veiem diferents moments constructius. La part més antiga de l'edifici és del segle XVI-XVII i es correspon amb la cantonada nord-oest, que era la zona de l'obrador. Al segle XVIII s'adossa a aquests murs preexistents un nou edifici de planta irregular. Al primer pis s'hi construeixen una habitació, una sala i un pastador. A la planta baixa s'hi col·loquen uns estables. En el segle XIX es construeix l'eixida adossada a la façana sud i al segle XX es reforma l'estructura interior i s'eleva l'edifici convertint les golfes en un nivell d'habitació.</p> | 42.0804028,1.7817444 | 399233 | 4659421 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90011 | El Molinot de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-de-baix | <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Quan va ser estudiada l'estructura, l'any 2004, es va poder veure que estava ja bastant enrunada. Actualment, es troba completament coberta de bardissa i no es pot veure l'estructura. És possible que s'hagi degradat més amb el pas del temps. La resclosa ha desaparegut del tot. | <p>És un petit edifici que consta d'obrador i cacau. La planta és regular, de 4,25 m x 4,80 m, amb porta al costat sud. Els murs tenen entre 65 i 50 cm de gruix i estan fets de carreus i pedres desbastades de mides diferents. La majoria de les pedres són de pedra sorrenca i estan unides amb morter de calç. La bassa es troba al costat, i té una mida de 16,5 m x 4,8 m aproximadament. Actualment, es troba tapada pel sediment. Tant el molí com la bassa es troben coberts de bardissa i no són visibles.</p> | 08045-13 | Antic molí molt pròxim al Molinot. Es troba situada a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>No es coneix la història d'aquest molí. Existeix un document de 1578 que parla d'un Molí de Barons, però aquesta és l'única menció existent d'aquest suposat molí (Galera, 2020). El problema és que el molí del qual es parla en aquest document pot ser assimilat al Molinot. És possible que aquest molí fos un annex del Molinot, ja que es troben molt pròxims l'un de l'altre i que quan els moliners buidessin la bassa del Molinot omplissin la d'aquest molí per fer-los treballar als dos.<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura no sembla que hi hagi diferents fases constructives. Tot l'aparell és unitari, possiblement dels segles XVI-XVII.</p> | 42.0801245,1.7818956 | 399246 | 4659390 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90023 | Resclosa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-molinot-0 | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XX | <p>La resclosa es troba en el curs de la riera de Clarà. Està feta de formigó i té 0,80 m de gruix a la seva part superior. La seva alçada és de 2,40 m amb una amplada de 15 m. Té una forma lleugerament còncava. Al seu extrem sud-est es pot veure la sortida del canal. Del canal ja només es pot apreciar lleugerament el seu traçat.</p> | 08045-14 | Es troba a la riera de Clarà, molt pròxim al Molinot. Està situada al terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners. | <p>La resclosa està vinculada al Molinot i servia per dirigir l'aigua cap al canal. La resclosa que es conserva actualment és del segle XX, ja que està feta de formigó, però és possible que la resclosa anterior hagués estat situada al mateix lloc que l'actual.</p> | 42.0813384,1.7807828 | 399155 | 4659527 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 90027 | Cal Silvestre Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silvestre-cots | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Edifici molt arrasat, amb estructures poc visibles pel sediment i la bardissa. | <p>Cal Silvestre Cots era una casa de planta rectangular, però ara està totalment enrunada. L'edifici està adossat a un marge i possiblement tenia planta baixa i un pis. La seva coberta era de teula àrab, ja que per la zona se'n pot localitzar molta. Adossat a la façana de ponent es pot veure el sòcol d'una construcció annexa que podria haver funcionat com a pallissa o estables. Actualment, només és possible veure algunes pedres alineades en els punts on hi havia hagut els murs.</p> | 08045-15 | Cal Silvestre Cots està situada molt aprop del Molinot, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>L'any 1737 Josep Cots ven el Molinot a Josep Rodoreda, però se'n reserva un tros de terra on hi vol construir una caseta (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). Aquest document possiblement ens està parlant de la construcció de cal Silvestre Cots. Uns anys més tard, el 1791 el pagès Silvestre Cots reconeix tenir pel duc de Cardona una parcel·la de terra pertanyent al Molí de la Coma on tenia una caseta construïda (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). És molt possible que fos aquest pagès el que acabés donant a la casa el nom amb el qual la coneixem. Per un altre document sabem que l'any 1856 Maria Coromines era la masovera de la casa i que en aquell moment s'anomenava ja Cal Silvestre (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Posteriorment, el 1863, apareix el rector de Capolat com a propietari de la casa (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263).<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura de la casa té diferents fases constructives. La més antiga consta d'una casa de planta rectangular i de murs d'entre 66 cm i 80 cm de gruix. Posteriorment a aquesta primera estructura s'hi adossa una ampliació de finals del segle XVIII, amb murs d'uns 60 cm de gruix i finalment, al segle XIX s'hi adossa a ponent una estructura que sembla disposar d'un pilar central com a suport. Aquesta última podia haver servit de pallissa o estables i té murs de 60 cm de gruix.</p> <p> </p> | 42.0799911,1.7823965 | 399287 | 4659375 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-150.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90030 | Ca l'Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmenter | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Enrunat, es conserven molt poques restes de les estructures. | <p>Ca l'Armenter és una antiga casa construïda aprofitant un marge com a paret oest. Actualment, està completament enrunada, però es pot apreciar que era un edifici de planta rectangular, amb dos cossos paral·lels asimètrics sense comunicació interna. El mur de llevant té 75 cm de gruix i el seu bastiment és de grans blocs de conglomerat sense treballar en la base del mur i blocs de pedra calcària desbastats amb petites pedres la resta. El mur nord i el mitger són d'entre 55 cm i 60 cm de gruix, i, a diferència del de llevant, no hi ha tanta presència de blocs. Entre les runes es troben bastants fragments de teula àrab, per la qual cosa podem imaginar que l'edifici constava de coberta de teula àrab i possiblement a dos vessants. Al sud d'aquesta estructura se'n pot apreciar una segona que possiblement eren els estables.</p> | 08045-16 | Ca l'Armenter està sota la carena que tanca el Clot de la Mesquita per ponent. Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>El primer document on tenim menció d'aquesta casa és de 1811 (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1811, pàg. 32). En aquest Antoni Cortichs, pagès de Capolat, ven per cinc anys la percepció dels fruits resultants de la caseta i terres que té a Capolat. Diu tenir aquestes possessions pel duc de Medinaceli. Encara que en aquest document no s'esmenti el nom de la casa, per les afrontacions i altres documents podem saber que és Ca l'Armenter. El primer document on apareix un nom d'aquesta casa és de 1830 i en aquella època s'anomenava mas Auvella o Ovella (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 119). Per la relació de les cases de pagès de 1856 sabem que en aquell any també se l'anomenava ca l'Armenter i que continuava sent propietats de la família Cortichs. Per les últimes mencions documentals que en tenim, sabem que l'any 1879 Pere Cortichs i Portell va haver de vendre gran part de les seves propietats a Francesc Serra i Costa, per saldar un deute de 3.040 pessetes que hi tenia, però Ca l'Armenter va quedar exclosa de la venda (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1879. Pàg. 605). Això és degut al fet que de les terres d'aquest mas Pere Cortichs havia de pagar anualment unes quantitats a la seva germana i pel testament del seu pare li quedava prohibit vendre-la sense el seu consentiment.<br /> <br /> Pel que fa a les estructures, sembla que totes són del mateix moment constructiu, que correspondria al segle XIX. Probablement, ja en aquell moment tenia dos cossos, un a ponent que seria una fresquera, cort o estable, i a llevant l'habitatge.</p> | 42.0978657,1.7711404 | 398384 | 4661373 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90030-16.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90031 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-6 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais.</p> <p>FARELL <span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XII, XIII, XIV, XVII, XVIII, XIX | <p>La Coma és una domus medieval convertida en masia. L'edifici actual té una planta molt irregular, ja que ha tingut moltes reformes i ampliacions al llarg de la història. L'edifici principal és de planta pràcticament quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. Al nord d'aquest edifici hi ha un seguit d'annexos compostos per una pallissa, unes corts, un femer i una fogaina. Al costat est s'hi va annexar també una estructura de dos pisos, la planta baixa de la qual funcionava com a pastador. Els murs de la façana est i part de la nord de la casa són de carreus rectangulars bastant grans de pedra sorrenca. Tenen aproximadament un metre de gruix i els carreus estan disposts en fileres.</p> <p>La resta de parets exteriors de la domus tenen algunes filades de carreus a la part inferior, però la resta estan reconstruïdes posteriorment amb pedres irregulars. Els murs dels annexos són tots de gruix inferior als de la domus i els paraments són de pedres més petites i irregulars. La porta actual d'accés a l'edifici té llinda de fusta sobre muntants asimètrics formats per carreus bastant grans de pedra sorrenca. Les finestres són bastant senzilles, de forma rectangular i sense cap decoració especial. La coberta és de teula àrab a dos vessants i amb el carener d'est a oest. L'ampliació de llevant té la teulada a un sol vessant inclinat a llevant.</p> | 08045-17 | La Coma es troba a l'extrem meridional d'un cap de serrat, a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>La Coma és una domus medieval. La primera menció a un propietari d'aquesta és de l'any 1383 moment en què està documentat Balaguer Coma, habitant de Sant Andreu de Farners. Per un document del 23 de setembre de 1411 sabem que Balaguer Coma havia obtingut llicència del comte de Cardona per reformar i fortificar la domus de la Coma de Farners. En aquest document es parla que els homes de la parròquia de Farners van sol·licitar poder-se refugiar en aquesta fortalesa per defensar-se en temps de guerra i el comte els ho va concedir (Galera, 2020). En algun moment de l'últim quart del segle XIV la domus va passar a Guillem Moixí el qual apareix, el 1490, com a habitant del mas de la Torre de la Coma de Capolat (Cunill, 2020). Va continuar sent propietat d'aquesta família fins a un moment indeterminat del segle. En un document de novembre del 1710 la Coma consta entre les possessions de Jaume Callar i de Tord (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). Després el mas passarà a la família de Martín, que en són els últims propietaris coneguts. En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix la Coma amb Ramon Trasserra com a masover (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'evolució constructiva de l'edifici hi ha diferents moments. La part més antiga és la meitat est de la casa i dataria dels segles XII-XIII. En aquest primer moment la Coma tenia una estructura quadrada i era una domus fortificada. La meitat oest d'aquesta va ser refeta més tard. A la planta baixa s'hi edifiquen els estables i una sala amb foc i a la planta pis s'hi fan diferents habitacions. També és en aquest moment que s'adossa a la casa una estructura de dos nivells, la planta baixa de la qual servirà de pastador i on hi haurà el forn, i a la planta s'hi faran habitacions. Al segle XVIII es construeix una pallissa adossada al mur nord. Un segle més tard es construiran les corts de llevant i l'edifici que engloba femer a la planta baixa i unes corts a la superior. També data d'aquesta època la pallissa nova, un edifici rectangular de dos pisos. Finalment, al segle XX, s'amplia la pallissa nova cap al llevant.</p> | 42.0822314,1.7828053 | 399324 | 4659623 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-171.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A l'interior de la casa encara es conserva unes portes i un forn, en molt bon estat de conservació, del segle XVII. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90032 | Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una església formada per una nau de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest, amb dues capelles laterals, una a cada banda i amb la sagristia situada a l'extrem nord-oest. L'església no té absis. L’altar actual està situat a l’extrem oest de l’església. A l'extrem est hi ha el cor sobre la porta d’entrada. Sobre la porta situada en el mur de llevant hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura. Adossat al mur meridional de l’església hi ha el cementiri i adossada al mur de ponent de l’església es troba la rectoria. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podem distingir diferents fases a partir dels murs. La primera fase medieval (segle XI) està formada per un parament de carreus allargats visibles en bona part dels murs nord- sud i oest; la segona fase medieval (segle XII) constitueix les filades superiors formades per carreus regulars de pedra tosca, moment en el que es construeix la volta; la fase moderna del segle XVII-XVIII és formada per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i es correspon amb el mur de la sagristia; la fase del segle XIX està definida per un paredat més irregular amb la inclusió de pedres petites a mode de tasconeres identificat en les capelles nord, sud i en la part est de la nau central. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Així mateix, podem distingir diverses cantoneres: les de l'edifici medieval <span><span><span><span><span><span>estan formades per carreus només desbastats, de gran longitud, de la mateixa alçada de les filades. A la sagristia es combinen les cantoneres de pedra tosca (a la banda de llevant) i carreus de pedra estrets i allargats (a la banda de ponent). Les de la capella nord estan fetes amb carreus de pedra sorrenca, a diferència de la capella sud, on hi trobem carreus de pedra tosca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al mur sud hi trobem una porta tapiada amb la llinda plana, de pedra i recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada disposats en cadena. Al mur del migdia s'aprecia una finestra modificada. L'actual porta d'accés està situada al mur est i s'hi accedeix per una escala; mostra una portalada feta amb maó massís. Sobre la porta hi ha un ull de bou i l'espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El sostre interior és fet amb coberta de volta, enguixat i amb motllures senzilles. Les dues capelles laterals també tenen coberta amb volta. La coberta és de teula àrab a dos vessants i disposada directament sobre l'estructura de la volta. La coberta de la capella septentrional és d'un sol vessant (s'allarga la pròpia de l'església); la de la capella meridional és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana sud de l'església; la sagristia es cobreix amb una estructura d'un sol vessant que aprofita el pendent de la teulada en aquell sector.</p> | 08045-18 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Martí de Coforb surt esmentada en la documentació en els anys 990/1010, 1544 i el 1769. L’anàlisi de l’edifici ens indica els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la nau de l’església tindria les dimensions actuals (10 m x 5,7 m de planta), probablement tenia un absis, avui desaparegut, a la banda de llevant. Basant-nos en el gruix inicial dels murs, en aquest moment el sostre deuria ser de fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La porta de l’església, com és usual en les esglésies romàniques, estaria situada en el mur meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XII-XIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es fa la volta de l’església, a tal efecte s’eleven els murs i es construeix un reforç a l’interior, en base a un mur adossat amb quatre fornícules (dues per banda) amb arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix la sagristia adossada al mur nord de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època es construeix el cementiri actual adossat al mur sud de l’església.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a principis de segle</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>desapareix l’absis i s’allarga la nau cap a llevant on s’instal·la el cor; també es construeix la capella nord foradant la fornícula occidental d’aquest sector. Poc temps després es construeix la capella meridional en el lloc de la porta primitiva i s’obre una nova porta en el mur sud de l’ampliació de la nau de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En aquesta època es construeix també el campanar d’espadanya sobre el mur de llevant, és de dues obertures amb arcs de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca, probablement, és reaprofitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’edifica la gran porta d’accés a l’església en la façana de llevant, amb les escales i el nou accés al cementiri. En el mateix moment, es tapia la porta d’accés a l’església situada en el mur meridional. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època s’eleva el mur occidental del cementiri i s’adossa al mur meridional de la sagristia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0911153,1.7923360 | 400127 | 4660599 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-esglesia-coforb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-planta-esglesia.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-img20220218115304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-baptismal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-cairo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-lapida-funeraria.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | L'església té elements arquitectonis a tenir presents. En primer lloc, s'observen fins a dues portes: l'actual data dels segles XIX-XX i està situada a la façana est. Consta d'un arc de mig punt fet de maó massís en disposició radial a manera de dovelles, flanquejat per dues pilastres motllurades i coronat per una cornisa rectilínia. A la façana sud observem una porta tapiada, de línies rectilínies, constituïda per brancals fets amb carreus de pedra picada en disposició alterna i una llinda monolítica amb la inscripció '1813', avui partida al bell mig.A l'altar major hi observem un retaule de guix emmotllat que data d'inicis del segle XIX. Consta d'una fornícula destinada a contenir la imatge del sant patró. Així mateix, també destaquem la presència d'altres dos retaules, situats a les capelles laterals (de nord i sud). Daten del segle XIX i són fets amb guix emmotllat.Al mur nord hi ha una fornícula, que podria datar del segle XIX. Està feta de guix emmotllat i sota la pintura -blanca- actual es conserven restes de policromia mural del segle XIX. Llur fornícula fa d'emmarcament a un gran crucifix.Dins l'església es conserven dues piques beneiteres al mur est, de marbre esculpit i polit. Al mur nord hi trobem una pica baptismal de perímetre poligonal, motllurada i col·locada sobre una pilastra hexagonal, que es podria datar del segle XIX.Davant del presbiteri hi ha una làpida funerària, emmarcada pels blocs que conformen l'obertura de la tomba. La llosa és de forma rectangular i consta de tres blocs de pedra quadrangulars. Presenta una inscripció ordenada en 6 línies, al terç superior, i la data dins una cartel·la, al terç central. Transcripció: 'AYI...[?] /..SA DE CA[L] / [R]OSINYOLL / ..EF ESTEVE / MONTAN / YA / 1827'.Destaquem un cairó situat al terra de la fornícula meridional de la nau que data dels segles XVIII-XIX. És de ceràmica emmotllada i dins d'aquest observem una inscripció il·legible, distribuïda en tres línies. | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.