Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
91861 Regatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell-0 <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XVIII-XX <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta rectangular, originalment estava adossada a un marge; consta de planta baixa i dos pisos (el segon pis constituïen les golfes però en l'actualitat s'ha pujat l'alçada de la casa convertint aquestes amb espai habitable); la coberta és de dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pallissa estava adossada al mur de llevant i tenia la mateixa profunditat de la casa. Estables i corts estaven situades pocs metres a ponent, adossades a un marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En quant a l'estructura de l'edifici, en podem destacar diferents aspectes:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es troben parcialment revestits amb morter de calç, de tota manera podem veure que estan construïts amb lloses i blocs de pedra sorrenca irregulars i de diferents mides (més petites a la part corresponent a l'estructura originària) unides amb fang. El gruix dels murs oscil·la entre 55 cm i 60 cm a l’edifici original. En les ampliacions de llevant i ponent tenen un gruix entre 45 i 50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>mostren carreus de pedra sorrenca, només desbastats, de mida sensiblement més gran que les lloses i pedres dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En quant a les obertures, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la porta principal de la casa està situada a la façana sud i està feta amb muntants de maó massís i llinda de fusta, les finestres d’aquest nivell no són les originals. Les finestres de la planta pis tenen la llinda de fusta que es recolza sobre el mur arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els elements de càrrega</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de l’estructura primitiva són els murs exteriors. Amb l'ampliació de l’habitatge cap a l'est, el mur de llevant de la casa original passà a constituir un element interior de suport dels forjats superiors. Bigues només carejades formen els cairats de suport del sostre, s’encasten en els murs nord i sud i suporten un empostissat de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab. Els elements de suport es van reformar a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-174 Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada, que porta a cal Caubet i més endavant al Regatell. <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental l’hem trobat en la visita pastoral a la Parroquial de Sant Vicenç d’Espinalbet de l’any 1769. L'any 1782 apareix com a pertinences de l'heretat Alzinella o Barart i com afrontació de migdia del mas Calvet (o Caubet). Al segle XIX documentem l'usdefruit del Regatell per part de l'Hospital dels Pobres de Berga i el 1877, en un inventari de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, hi figura el mas Regatell del terme de Capolat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També apareix documentada en el “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (ACBR) elaborat en l’any 1856. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa original estava adossada a un marge, era més petita que l’actual, de llargada ocupava des de la cantonada oest fins aproximadament enmig de les dues finestres que es troben a nivell de la planta baixa, també tenia menys alçada, deuria constar de planta baixa i planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sembla que aquesta primera estructura constava d'un annex adossat al mur est, probablement destinat al bestiar, a la planta baixa, i paller en la primera planta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> s'amplia la casa amb l'adhesió, com a part de l’habitatge, del paller que tenia adossat al mur est a la vegada que s'alçava l'edifici i es separava la casa del marge. En aquest moment es degué construir el nou paller, situat també a la banda de llevant, així com els annexes que es troben a l'oest de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l'última reforma (de finals del segle XX) ha elevat la coberta de la casa, i ha modificat considerablement l'aspecte originari amb l'adhesió del paller com a habitatge i la creació de balconades tot amb materials actuals.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0905400,1.8077300 401398 4660517 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519115018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114933.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà 98|119|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91862 Viladomat https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat-0 <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p> </p> <p> </p> XIV-XX <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal fruit de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular guiada per les estructures preexistents i per la configuració geològica de l’indret. La coberta és de dos vessants amb el carener de nord a sud, en la meitat nord de l’edifici, i d’un sol vessant inclinat cap el sud en l’ampliació meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord-oest de la casa es troba un clos on s’engloba el corral de les ovelles i la pallissa tradicional, més a ponent es troba l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al sud-est hi ha una pallissa de nova construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De l'estructura de l'edifici, en destaquem:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de tenen un gruix de<span><span><span><span><span><span> 80 cm i el seu parament està format per pedres desbastades, irregulars, i disposades seguint certa voluntat de filada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del XVII-XVIII té murs de 60 cm de gruix formats amb pedres irregulars en forma i mida. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX té uns murs formats per pedra sorrenca de diferent forma i mida amb un gruix de 45 cm, actualment està arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’edifici original es troben cantoneres tallades a cops de maceta en peces rectangulars de mida semblant als carreus del mur. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVII-XVIII té les cantoneres força irregulars de mida més gran que en l'anterior fase. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX està construïda amb cantoneres de maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’edifici primitiu, les úniques obertures originals que es conserven són les espitlleres de la planta baixa. En l’ampliació del segle XVII-XVIII han estat molt modificades. La porta d’entrada està situada en el mur de ponent, té la llinda plana , de fusta, amb arc de descàrrega, la doella lleugerament esbiaixada obrint cap l’interior, l’intradós és pla de fusta; les finestres de la primera planta també han estat modificades, tenien llinda de pedra i s’han substituït per llindes de fusta; una sola finestra de les golfes té llinda i muntants monolítics de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de planta baixa han estat molt modificats, en molts indrets es veuen cairats de fusta amb encadellats; originalment estaven fets amb cairats quadrejats amb revoltó de guix encofrat i rajoles al damunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta pis també hi ha modificacions, es troben cairats quadrejats i troncs pelats amb revoltó de guix amb rajola al damunt; l’excepció està sobre l’habitació de l’hereu, on queda l’enguixat al descobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab a dos vessants en l’edifici que engloba l’original i l’ampliació del XVII-XVIII. La carenera de nord a sud segueix l’orientació del mur de ponent de la primitiva construcció, dos cavalls d’est a oest, seguint l’orientació del mur meridional de l’edifici antic, actuen de suport de les corretges paral·leles a la carenera, l’entramat de llates per canal culminen l’estructura de suport de les teules. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del segle XX, la teulada és d’un sol vessant amb inclinació cap el sud.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-175 Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa es troba sota mateix de la carretera. <p><span><span><span><span><span><span>En la baixa Edat Mitjana era coneguda com a mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Salau<span> i com a tal surt esmentada l’any 1372; el 1342 es documenta ja un tal 'Pere de Salau' com a testimoni en un sotsestabliment d'un tros de terra anomenada el Regatell. El 11 de març de 1502, Macià Salau que era fill i hereu de Jaume de Salau, habitants de Cardona i que eren els amos del mas de Salau de Coforb, venen el seu mas a Pere Viladomat de Vilada pel preu de 40 lliures. Seran aquests Viladomat els que acabaran donant el nom al mas Salau per Viladomat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIV: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida per una estructura d’un sol cos de planta trapezoïdal que constaria de planta baixa, primera planta i golfes. Dona la impressió que el mur meridional ha estat remodelat a causa d’un possible esfondrament. No és possible determinar l’ús de la planta baixa i la planta pis a causa de les reformes posteriors; les golfes sembla que originalment o bé per una reforma molt antiga tenien una estructura de pallissa amb la façana sud oberta. Aquest espai ha estat conegut fins l’actualitat com “la presó”. Probablement fou una torre o casa fortificada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa per la banda sud i oest amb una construcció en forma de L que envolta parcialment l’edifici preexistent. Així, la casa queda definida per dos cossos orientats de nord a sud. S’integra la primera estructura aprofitant els murs que queden en l'interior com a parets mitgeres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ara, la planta baixa queda dividida en quatre estances: el distribuïdor amb l’escala adossada al mur mitger, inicialment, és també el pastador. Sota l’escala hi trobem un forn de pa que té una boca amb llinda plana; en aquest nivell d’anàlisi no és possible determinar els usos de les restants estances, possiblement, avançat el segle XVIII es converteixen en estables. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A nivell de planta pis trobem l'àmbit destinat a sala, està situat a l’angle sud-est, té els fogons, el forn i el foc adossats al mur meridional; l’habitació de l’hereu ocupa l’àmbit de l’antiga construcció; la resta es divideix en habitacions, la del nord-oest té una petita capella que l’anomenen de la verge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa cap el sud amb una construcció adossada conservant la mateixa amplada de l’edifici. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa s’aprofita el desnivell d’un marge en aquest indret, es divideix l’espai amb un mur mitger. L’àmbit sud-est es divideix al mateix temps en dos nivells, a planta baixa es troben les corts, a la planta superior uns estables amb accés des la planta baixa de la casa. L’àmbit sud-oest té un sol volum, mitjançant un pilar central i envans es crea una compartimentació dedicada a estables de cavalleries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis es divideix l’espai en tres cossos mitjançant envans: en el central es troba la sala; en l’oriental es troba l’habitació de l’amo i les comunes, una d’elles amb accés només des de l’habitació de l’amo; en el cos de ponent dues habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'agregació del cos sud suposà una modificació dels espais interiors de l’edifici preexistent, així la sala principal passava a situar-se en l'estança central d'aquest afegit; també comportà la desaparició del forn del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX principis del XX es degué construir el paller a la banda nord-oest de la casa, amb un baluart que delimitava el corral de les ovelles al davant. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals de segle es construeix la nova pallissa a l’est de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 42.0956500,1.7975900 400568 4661096 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-planta-viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn1-viladoma.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn2viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-fogons.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-teiera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-rajola.png Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà De Viladomat en destaquem nombrosos elements arquitectònics:-Forn (segle XVIII) constituït per una boca quadrada, protegida per una portella de ferro actual i un ampli ampit de pedra. A sobre de la boca s'hi disposa una mena de llinda de descàrrega, de 130 cm de llarg, feta amb blocs de pedra a plec de llibre. La caixa interior és de planta circular coberta amb cúpula de pedra i teulís a la part central.-Fogons (segles XVII-XVIII) constituïts per un bloc de pedra massissa, d'una peça i forma trapezoïdal, té dos focs equidistants de diferent mida: el de l'esquerra presenta una obertura circular de 16 cm de diàmetre i el de la dreta, de 20 cm.-Boca de forn (1765) amb forma d’arc de mig punt picada en un bloc monolític de pedra sorrenca, en el muntant oest té gravada la data de construcció: 1765. El cos del forn ha desaparegut.-Teiera (segle XIV?). Es tracta d'unes obertures de format rectangular, fetes amb lloses distribuïdes de la següent manera: ampit: dues lloses planes de 30 cm d'ample; muntants: tres lloses equidistants, disposades longitudinalment i en vertical, recolzades sobre la cara llarga; llinda: una llosa rectangular disposada horitzontalment. Sembla que originalment aquestes obertures estaven tapiades per la part exterior, constituint unes fornícules dedicades a teieres, fet abonat per la sutja observable a l’interior.-Rajola (segle XVIII) del terra de les golfes, presenta en el seu centre un ornament format per incisions radials que omplen un arc de circumferència de 19 cm de llarg en l’arc i 11,2 cm de radi. Tot plegat recorda les estries d’un mol·lusc marí. 94|98|119|85 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91863 Pallissa de Viladomat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-viladomat <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una pallissa de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca. La planta baixa ha estat rebaixada, eren els corrals d’ovelles, és tancada, i deuria estar dividida en dues meitats, per un envà ara inexistent, amb una porta cada una. El segon nivell és destinat pròpiament a pallissa amb una gran obertura, només trencada pels pilars de càrrega. Aquest edifici ha estat reformat l’any 1963.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant d’aquest edifici es troba un clos voltat d’un mur de pedra sorrenca de 48 cm de gruix, té un gran portal amb llinda de fusta i muntants de maó pla a la banda de llevant, formava part dels corrals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A ponent hi havia un cobert obert a migdia per guardar la maquinària, ha estat reformat modernament.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-176 Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa de Viladomat es troba sota mateix de la carretera i la pallissa a ponent de la casa. 42.0957800,1.7973000 400544 4661110 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91863-img20220326125148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91863-pallisa-viladomat.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2022-10-11 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Al mateix segle XX es construí una altre pallissa a Viladomat, trobant-se aquesta al sud-oest de la mateixa casa. 119|98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91864 Forn de guix del camí del Portet (1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-del-cami-del-portet-1 <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XIX o anterior El seu estat de conservació és molt dolent, situació que es va veure agreujada amb la construcció de la pista del Portet. <p><span><span><span><span><span><span>Forn de guix, parcialment malmès per la construcció de la pista del Portet. Són visibles les restes d’un mur d’un metre d'alçada que dibuixa una estructura de planta circular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El mur està fet amb pedra sorrenca i calcària lligada amb fang. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La construcció està encabida en un retall fet en el terreny natural. </span></span></span></span></span></span></p> 08045-177 Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet. 42.0994900,1.7924200 400146 4661528 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91864-planta-forn-guix-portet-1.png Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-10-11 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Al nord del forn és visible un esvoranc a la muntanya, es tracta de la cantera des de la qual devien portar els blocs de pedra per fer guix. La cantera mostra un front d'explotació trilobulat. Entre el forn i la cantera trobem una construcció que podria tractar-se de la barraca dels obrers. 98 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91865 Barraca i pedrera del guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-pedrera-del-guix <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XIX La barraca es troba enrunada i afectada per la vegetació. <p><span><span><span><span><span><span>La barraca dels picapedrers, està situada al peu de la cantera, totalment enrunada, adossada a un marge, els murs són d’uns 20 cm de gruix, formats per blocs de pedra sorrenca de tota forma i mida units amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La c<span><span><span><span><span><span>antera d’explotació de pedra per fer guix, mostra un front trilobulat i en algun indret presenta una gran alçada, actualment està molt erosionada i coberta per la vegetació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08045-178 Des del forn 1 cal pujar per un camí molt tapat en direcció a llevant, passats uns 55 m es troben les runes de la construcció.Per arribar a la pedrera, es continua pujant pel vessant sense camí fins arribar al front d’explotació. 42.0996700,1.7929600 400191 4661547 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91865-img20220328094737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91865-pedrera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91865-img20220328095801.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà 119|98 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91866 Forn de guix del camí del Portet (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-del-cami-del-portet-2 <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XIX o anterior Les restes del forn de guix es troben en mal estat. <p><span><span><span><span><span><span>Restes de l'estructura d'un forn de guix molt arrasat. La planta té forma d'el·lipse. Tot el que podem veure del forn és excavat en el terreny natural, no queden restes de murs, tan sols un parell de pedres en el que deurien ser els muntants de la boca. Al davant del forn hi ha una pila d'enderroc que podria correspondre a les restes d'una barraca o alguna altre construcció. Pocs metres cap al nord es troba el front d'explotació de pedra de guix.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-179 Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet fins el forn 1, a continuació cal seguir un camí en direcció a llevant, abans d’arribar a la carena que tanca la vall, es troba el forn una mica enlairat a l’esquerra. 42.0993600,1.7938100 400261 4661512 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91866-forn-guix-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91866-pedrera2.png Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-25 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Una excavació arqueològica ens aportaria més dades del conjunt.Pocs metres al nord del forn trobem una cantera de pedra per a fer guix, el seu front d’explotació és d’un sol lòbul i presenta una gran alçada. Està molt erosionada i coberta per la vegetació. 98 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91868 Cal Cerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-2 <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XIX Actualment només queda visible la cantonera sud. És dificultós trobar les restes, les quals vam trobar gràcies a les fonts orals i a la visita 'in situ' juntament amb un veí de Capolat. <p><span><span><span><span><span><span>Només és visible la cantonera sud-est de l’edifici, doncs la construcció d’una pista d’extracció de fusta l’afectà considerablement.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-180 Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç i passat el trencant de la Serreta, cal agafar la primera pista a la dreta (tancada amb una cadena) que s’enlaira pels vessants meridionals de la serra de la Tossa, assolits els 1285 m d’alçada i al costat d’una bassa, surt una pista a la dreta que cal seguir uns metres. <p>Segons un document conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR. Notarials. Josep Galard, 1808, f. 103) sabem que Josep Santacreu, pagès de Sant Martí de Coforb, deixa a mitges planes o masoveria a Esteve Baderlas, natural de Bellver, una partida de terra de 4 quarteres situada en el paratge de les Costes, que és part i de pertinences del mas Julit, on hi haurà d’edificar una casa.</p> <p>Sembla que tingué una vida efímera, doncs al darrer terç del segle XIX només observem breus esments documentals que testimonien l'existència de cal Cerdà, amb la vídua Antonia Badia i Costa com a propietària de cal Cerdà. La darrera menció documental de la qual en tenim constància és l'any 1879 i apareix com afrontació del mas Sorribes.</p> 42.0991700,1.7834300 399402 4661503 ca. 1808 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-cal-cerda.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-planta-cerda.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-25 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d'Arqueologia del Berguedà 119|98 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91869 El Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portet <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span><span>Caseta de planta</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució feta amb envans; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En destaquem diferents elements de la seva estructura:</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen un gruix de 70 cm i estan formats amb pedres sense treballar de tipus calcari de diverses formes i mides.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>estan formades per blocs de pedra calcària de mida superior als que formen els murs, una petita part són picades, la majoria només estan desbastades a les cares vistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>han estat modificades en les reformes del segle XX, la de la banda oest en el primer pis té llinda i muntants de pedra i està tapiada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres de fusta han estat substituïts en les reformes del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, els suports de la teulada han estat substituïts en les reformes de final dels segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-181 Des de la carretera de Sant Llorenç i passats els trencants de Coforb i de l’Ajuntament de Capolat, cal seguir la propera pista forestal que surt a la dreta i s’enfila pels drets vessants de la Tossa en direcció al coll del Portet. Aquesta pista és tancada amb una cadena. <p>A finals del segle XVIII documentem la presència d'aquest mas. El 14 d'octubre de 1870, Josep Casafont i Casals, pagès masover, natural de Coforb, inscriu en el Registre de la Propietat els bens del seu pare, Josep Casafont i Puig, mort intestat. Entre aquests bens hi ha el mas Portet de Coforb.</p> <p>L'<span><span><span><span><span><span>anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa està definida per una estructura de planta rectangular adossada a un marge, té un pilar central que es desenvolupa fins el sostre de la planta pis, sense arribar al carener; en base a aquest pilar es creen amb envans les divisions internes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa es destina al bestiar, l'escala d’accés a la planta pis es localitza a la banda sud-est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta pis es divideix en dos cossos amb un envà, el cos de llevant conté la sala amb el foc a terra i el forn de pa en el mur nord. El cos oest es divideix en dues parts amb un envà obtenint dues habitacions. A l'est de la casa i adossat a aquesta s'hi localitza el paller, té dos nivells, la planta baixa es dedica el bestiar, a sobre l’assecador pròpiament dit. La façana sud està oberta, únicament hi ha un pilar central que actua com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab, d’un sol vessant, prolongació de la part de llevant de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a finals d’aquest segle es reforma completament la casa. Es separa la casa del marge, això suposa la reconstrucció de part del mur nord, s’elimina també el contrafort del mur sud. Aquestes accions no han modificat el registre de les obertures de la façana principal però sí el seu format. Es suprimeix el pilar central i es canvien les bigues i l‘empostissat de fusta per una estructura amb bigues de ciment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>S’adequa la primera planta de la pallissa com a habitatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 42.1054700,1.7937700 400267 4662191 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-img20220328112416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-planta-portet.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-blegador-bastons.png Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà A pocs metres de ponent de la casa, trobem un queixal excavat a la roca, de fons pla i vores arrodonides, a l'interior del qual hi ha dos forats circulars (un de 10,5 cm de diàmetre x 10,5 cm de profunditat i l’altra de 11 cm de diàmetre x 12 cm de profunditat) situats a 5 cm de la vora superior. Per sota d’aquests forats, són visibles tres ranures paral·leles a les vores exteriors del queixal, que tenen una profunditat que oscil·la entre 3 i 4,5 cm. Els forats servien per encaixar i mantenir blegats els bastons de corner per a tal d’elaborar eines o útils d’aquest material. 98|119|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91870 Pleta del Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-del-portet <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> Possiblement del segle XIX <p><span><span><span><span><span><span>Balma orientada al sud-est, localitzada en una cinglera de pedra calcària amb una visera gradual a gran alçada i amb unes dimensions aproximades d'uns 35 m d’amplada i 3 m de profunditat. Al davant de la balma i a uns nou metres de distància es troba una petita cinglera discontínua que en un moment determinat es va realçar amb la construcció d'un mur de pedra seca d'uns dos metres i mig d'alçada que actualment es conserva parcialment. Aquest mur devia permetre regularitzar el terreny per obtenir un major espai útil. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de la balma és relativament regular, tot i que presenta un pendent amb inclinació cap el sud-est, mostra gran quantitat de sediment. Aquest espai delimitat, només era accessible per l'extrem nord-est de la balma amb un camí de bast.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-182 Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet, situats per sobre de les balmes del Portet, en el revolt agut de la pista en el sector de ponent, surt un camí que cal seguir fins a la base de les cingleres que es veuen properes. 42.1032100,1.7916000 400084 4661942 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91870-planta-pleta-portet.png Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà És probable que es fes servir com a pleta per tancar el bestiar. 98 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91871 Balma 2 del Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-2-del-portet <p><span><span><span><span><span><span>CASTANY, J., SÁNCHEZ, E., GUERRERO, LL., CARRERAS, J., MORA, R., VILA, G. (1990). El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat, Els llibres de l'Àmbit, Berga.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> La pista forestal, feta sense supervisió d'un arqueòleg, es va endur part de la potència arqueològica. <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una balma molt oberta amb una alçada gradual que oscil·la entre un metre a l’interior i els 3'70 metres en una zona concreta de l’exterior. Mostra planta convexa contornejant el gran bloc de pedra que la forma. Té unes dimensions de 30 m d’amplada per 3 mde profunditat màxima. El sediment és quasi inexistent degut a l'afectació produïda per la construcció d'una pista forestal. No presenta restes de sutge en la seva superfície.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-183 Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet. Aquesta balma està situada entre els dos torrents que formen la capçalera de la vall. 42.1035300,1.7937100 400259 4661975 08045 Capolat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91871-balma2portet.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91871-img20220328102233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91871-planta-balma2.png Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Alguns materials ceràmics recollits pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga donen a entendre que “fou poc o molt habitada en un moment concret de l'edat del Bronze Antic”. Posteriorment s'ha precisat que els materials recollits són propis del Bronze Mitjà. 79|76 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91872 Balma 1 del Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-1-del-portet <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> Al costat de la balma hi ha una tartera, de manera que amb el pas dels anys s'han anat dipositant tota mena de sediments, protegint al mateix temps la potència arqueològica. <p>Es tracta d'una <span><span><span><span><span><span>balma orientada</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>al sud amb una alçada gradual que va dels 1,7 m a l’interior fins els 10 m a l’exterior. La part central conforma una cavitat força arrodonida amb unes dimensions de 6,70 m de llargada per 4,80 m de profunditat màxima. Té la superfície del terra afectada pel foc i la paret coberta de sutge en dos punts. A la banda est i a una alçada d'uns dos metres i mig es troba un forat quadrat en la roca d'uns 10 cm de costat que podria ser d’origen antròpic. En aquesta zona el nivell del terra mostra un pendent lleu cap al sud i força sediment, amb molta quantitat de pedres aportades pel vessants de la curta i dreta vall. A l'extrem oest hi ha un espai amb unes dimensions de 8 m de llargada i 2 m de profunditat amb fort pendent i sense senyals de foc.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-184 Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet, abans de creuar el torrent del mateix nom, queda enlairada i visible a l’esquerra. 42.1032100,1.7928100 400184 4661941 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91872-img20220328103645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91872-planta-balma1.png Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Una excavació arqueològica ens aportaria una sèrie de coneixements dels que no podem disposar suara. Al mateix temps, ens podria donar una cronologia que hores d'ara no la podem establir. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91873 Balma de la rasa de Balart https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rasa-de-balart <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una balma de petites dimensions, orientada al sud, és molt oberta formada per una visera gradual de roca calcària. La seva profunditat màxima és d'un metre i mig i per la part exterior presenta un mur lineal de pedra seca de diferents gruixos d'uns tres metres de longitud. La seva superfície és regular, a la part interior hi ha un seguit de blocs caiguts. Presenta la paret coberta de sutge.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08045-185 Cal seguir la pista del Portet, quan es creua el Pas de l’Ós cal agafar l’antic camí cap a la Mesquita que ens deixa en un estrep de roca, llavors, cal seguir un camí que baixa fins a la base de les cingleres isolades del centre de la vall. <p>Una excavació arqueològica ens permetria identificar diferents aspectes que ens permetin aproximar-nos a la història de l'indret.</p> 42.1007000,1.7904300 399984 4661665 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91873-planta-balma-rasa-barart.png Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Aquesta petita balma possiblement ha estat usada com a refugi de pastors i carboners o bé per refugiats en temps de guerra. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91876 Balma de Runers o Balma Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-runers-o-balma-gran <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Balma molt oberta, orientada al sud-est. Té unes dimensions d'uns 30 m d’amplada per uns 9 m de profunditat màxima, una altura variable a partir de dos metres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No hi ha restes constructives, tant sols un petit agrupament de pedres de conglomerat i margues disposades en forma de mur. La superfície és força planera amb gran quantitat de sediment amb dues irregularitats, una a l'extrem est amb un cert pendent (coincidint amb la zona d'entrada) i l’altra a la banda sud-oest, on hi ha un gran bloc que crea una terrassa definint un petit espai de refugi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Gran part de la superfície del sostre està sutjada. Aquest fet, junt amb que és una balma força seca, que té una orientació molt adequada i aigua a prop, fa pensar que pot haver estat usada com a refugi en diverses èpoques.</span></span></span></p> 08045-187 Zona de Capolat. 42.0860000,1.7366900 395516 4660097 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91876-1872.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91877 Can Penjorella Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penjorella-vell <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> XVII - XVIII Només es conserven algunes de les pedres que conformaven l'estructura de l'edifici, les quals estan cobertes per la vegetació. <p><span><span><span>En el punt més alt de l’elevació es troben les traces d’una construcció de 11 m x 6 m de planta totalment coberta per terra i vegetació que conformen un clot al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de llevant del serrat i recolzades en un marge rocós s'identifiquen les restes de molt escassa potència de dos espais separats, ambdós de planta rectangular. Únicament són visibles les protuberàncies que indiquen el perímetre de les construccions ( 9 m x 6 m i 8 m x 6 m de planta).</span></span></span></p> 08045-188 Zona de Capolat. 42.0700200,1.7528500 396826 4658303 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91877-1882.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les restes estan molt arrasades i sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques ni els seus usos.Al final de la carena, cap al sud, hi ha un aflorament rocós de pedra sorrenca i en un bloc és visible una marca triangular de barrina que podria indicar l'existència d'una pedrera en aquest indret. 94 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91878 Pedrera de Can Penjorella Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-penjorella-vell <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span>Aflorament rocós amb traces d’haver estat explotat com a pedrera. Com a testimoni, és visible un bloc de pedra de forma irregular que presenta un forat de planta triangular en el seu centre fet per una barrina manual.</span></span></span></p> 08045-189 Zona de Capolat. 42.0699500,1.7526300 396808 4658295 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91878-1891.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 98 49 1.5 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91882 Les Fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> XVIII / XIX <p><span><span><span>Casa de planta gairebé quadrada amb murs fets de pedra sorrenca de diferent forma i mida i blocs de pedra sorrenca, de mida molt superior als que formen el mur i picada a les cares vistes com a cantoneres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels. L'antiga porta d'entrada es trobava en el mur sud, actualment convertida en finestra, i tenia la llinda de fusta que es recolzava sobre muntants que no diferien de la resta del mur. La gran majoria de les finestres han estat modificades. A planta baixa, s’ha substituït la típica lluerna per una gran finestra amb llinda de fusta. Probablement l’única finestra original es troba sobre l’antiga porta d’entrada, amb llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta dels murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud, perpendicular a la façana principal. Els seus elements de suport han estat substituïts en les reformes del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossada al mur de ponent es troba una estructura que només consta de planta baixa i coberta d’un sol vessant inclinat a ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a llevant hi ha la pallissa, edifici de dos nivells amb coberta a dos vessants, amb el carener d’est a oest.</span></span></span></p> 08045-190 Zona de Capolat. <p><span><span><span>El mas de Les Fonts s’edifica a les terres del Clot de les Fonts, pertinences del mas Puig 1841. La primera menció documental sobre la casa es troba al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat en l’any 1856, anomenada la Font del Puig. Al 1863 Joan Canudes Puig i Muntanyà ven les terres de les Fonts a Domènec Simón i Costa, el qual cedeix la masoveria de la Font del Puig a Pere Riu i Canals l’any 1865. Aquest adquirirà la propietat de Les Fonts l’any 1867. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius. Al segle XVIII la casa sembla estar definida per una estructura de planta gairebé quadrada. La pallissa situada a pocs metres a l'est de la casa també data d’aquesta època i tindria una escala de pedra exterior per accedir al nivell superior. Al segle XIX hi ha un annex d'un sol nivell adossat al mur de ponent, el qual probablement es tractava d’un estable. Durant la segona meitat del segle XX, la casa va estar profundament reformada. Es tapia parcialment la porta d’entrada original convertint-la en finestra, i s’incorpora com habitatge l’afegit de la banda de ponent, on s’instal·la una portalada reaprofitada al mur sud.</span></span></span></p> 42.0669200,1.7511500 396681 4657961 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91882-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91882-1902.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 98|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91887 Bòfia de Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-salvador <p>La bòfia de Sant Salvador és una cavitat sota les roques de la cinglera. L'entrada és un forat de menys d'un metre d'alçada i dona pas a una cavitat d'uns 26 m de llarg. L'espai vertical disponible dins d'aquesta va variant, però en la seva majoria no hi pot estar un adult dempeus. En èpoques plujoses l'aigua entra dins la bòfia i es forma una bassa subterrània.</p> 08045-191 Situat a la zona de l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, molt a prop de la frontera amb l'Espunyola. <p>La bòfia rep el nom de Bòfia de Sant Salvador o de Torneula per la seva proximitat a les ruines del mas de Sant Salvador i al mas de Torneula.</p> 42.0679861,1.7669538 397990 4658061 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91887-1910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91887-1911.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà 2153 5.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91888 La Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-10 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XVI / XVIII <p><span><span><span>Casa de planta rectangular amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una eixida adossada al mur sud. Tot i que actualment la superfície exterior està arrebossada, des de l'interior de la planta baixa es pot observar que els murs són fets amb pedra irregular combinada amb algun carreu desbastat i lligat amb fang. La porta original del segle XVI és de dovelles de pedra picada en la seva cara exterior i intradós pla de fusta amb doella paral·lela. Actualment es troba en part embeguda per l’estructura de l’eixida. A l’interior de la planta baixa cal destacar la presència d’una porta en arc rebaixat del segle XVIII format per grans dovelles amb intradós de fusta i muntants de pedra picada. A la planta pis, les portes i algunes finestres tenen els muntants i la llinda de pedra treballada amb motllura, i en algun cas en queda part de la decoració.</span></span></span></p> 08045-192 Zona de Capolat. <p><span><span><span>El mas de la Vila apareix esmentat en documentació del 1404, quan estava en mans de la família Vila. Al 1502 se sap que formava part de la parròquia de Sant Martí de Capolat i del castell de Capolat de Vall de Lord Jussà durant el fogatge del ducat de Cardona. Al 1744 la Vila apareix a l’inventari de bens de Josep de Giblé, conjuntament amb la Closa, la Riera i el Grau. Al 1817 la masoveria la porta Ramon Vila, fins el 1843, quan la masoveria passa a mans de Josep Casafont. Al 1846 la Vila i el seu annex Casanova de Foubes són adquirits per Ramon Bernades, quedant la masoveria en mans de la família Casafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span> A partir de la seva arquitectura s’observen diferents moments constructius. Al segle XVI l’estructura original estava definida per una planta basilical formada per tres cossos paral·lels separats per dos murs mitgers orientats de nord a sud. El cos central presentava una amplada clarament superior als laterals. A la planta baixa, l’accés es feia a través d’una porta adovellada situada a la façana meridional des del cos central, on es trobava l’escala d’accés als pisos superiors en l’angle sud-est (actualment reformada). A l'estança sud-oest del cos de ponent es localitzava el pastador i el forn de pa i la resta de la planta estava destinada al bestiar. A la planta pis hi havia la distribució típica, amb la gran sala en el cos central (al mur nord s’hi pot veure la impremta de l'espai de l’aigüera) i habitacions als costats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement al segle XVIII es va construir un mur perpendicular als dos murs mitgers que compartimenten la planta baixa. Aquest se situa aproximadament al centre del cos central, on s'hi localitza una porta amb arc rebaixat. La presència d'aquest mur s’entén com a reforç del cos central. Posteriorment es va construir el paller i les corts, dels quals en desconeix la seva cronologia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XIX probablement es va construir l'eixida i durant el segle XX es van realitzar reformes consistents en l’adequació de les golfes com a habitatge, tot augmentant l’alçada de la coberta. També es van refer altres elements com són l’eixida, l’escala i algunes obertures. A finals d’aquest segle o ja al segle XXI es va reformar la pallissa de manera íntegra.</span></span></span></p> 42.0832500,1.7547500 397005 4659770 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91888-1921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91888-1922.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. A la façana oest de la planta baixa es conserva un forn del segle XVI, format per una boca en arc de mig punt de blocs monolítics (arc i dos sòcols) que es recolzen sobre un ampit de pedra. Aquesta boca dóna accés a una caixa de planta ovalada, coberta amb volta de pedra. A pocs metres al nord-est hi ha la pallissa, actualment reconvertida en habitatge, amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal que dóna al sud-est. A la banda oriental de la casa hi ha uns annexes que eren espais destinats a corts i galliner. 94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91893 Gragés https://patrimonicultural.diba.cat/element/grages <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XVI / XVIII / XX <p><span><span><span>Edifici de planta actualment rectangular amb carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs fan uns 70 cm de gruix i estan fets amb carreus desbastats combinats amb alguna pedra irregular i teula, tot lligat amb fang i disposats amb certa voluntat de filada. L'interior està compartimentat per un mur també de 70 cm de gruix fet amb carreus desbastats i alguna llosa. El cos de la banda est està fet amb murs de 60 cm de gruix, la part baixa mostra un parament força similar a l'anterior i la part alta és amb pedres irregulars i disposades de qualsevol manera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta principal esta formada amb muntants de pedra treballada i llinda de fusta. Pel què fa les finestres, destaquen les que es localitzen a nivell del pis en el mur oest i a la banda occidental de la façana principal, fetes amb muntants i llinda de pedra treballada. A l’interior de la planta baixa destaca l’obertura existent en el mur mitger del segle XVI, la qual és de llinda de fusta amb muntants de pedra picada i doella paral·lela. </span></span></span></p> 08045-193 Zona de Capolat. <p><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en documents a partir del 1315, habitada per la família de Gragés (Arnau de Gragés). Al 1502 forma part de la parròquia de Sant Martí de Capolat i del castell de Capolat de Vall de Lord Jussà durant el fogatge del ducat de Cardona. Al 1760 la propietat del mas Gragés pel duc de Cardona en el capbreu corresponent és del senyor Anton Franch i de Rovira. Al 1789 la propietat passa a mans de Joan Buixader i Canudes. Des del 1785 la masoveria és de Francesc Casafont, i aquesta es va mantenint a la mateixa família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de la seva arquitectura permet apuntar la següent evolució cronològica, començant pel segle XVI, quan la casa devia estar definida per una estructura de planta gairebé quadrada, amb una distribució interna de dos cossos paral·lels orientats de nord a sud, perpendiculars a la façana principal. La porta d’accés a la casa estava situada al cos de llevant, el qual està dividit en dos espais per un mur, el meridional que actuava com a distribuïdor i on hi havia l’escala per accedir a la planta superior, i les portes d’accés als altres àmbits, i el septentrional, que era el pastador amb el forn de pa adossat al mur nord. L’ala de ponent no presenta cap divisió i estaria destinada a estables. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, el cos occidental estaria dividit en dos espais amb un envà. En el meridional hi trobem la llar de foc amb una bressolera, l’aigüera i els fogons, mentre que en el septentrional hi hauria una habitació. El cos oriental també estava dividit amb un mur, on l’espai meridional actuaria com a distribuïdor i el septentrional seria una altra habitació. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Semblaria que aquesta primera edificació tenia alguns problemes estructurals que van quedar palesos en parts refetes dels murs exteriors possiblement durant el segle XVII. Al segle XVIII es realitza l’ampliació de llevant amb un nou cos dividit en dos espais per un mur mitger orientat est-oest. La planta baixa estava destinada al bestiar i a la planta pis s’hi crearen dues noves habitacions tapiant la finestra de la banda oriental de l’edifici original. Probablement d’aquest període també data la construcció de la pallissa. Al segle XX es realitza la construcció de la casa de Gragés Nou, probablement la casa de l’amo. Fa pocs anys es va construir el cobert que hi ha entre la pallissa i la casa, probablement destinat a femer.</span></span></span></span></p> 42.0844800,1.7677100 398079 4659891 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91893-1931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91893-1932.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. A l’interior de la casa es conserven diferents elements arquitectònics del segle XVI. A la façana nord de la planta baixa es conserva una boca de forn constituïda per un arc de mig punt fet en un bloc monolític que es recolza directament sobre un ampit de pedra. Al Mur oest del primer pis es conserva fronícula rectangular oberta al mur formada per una llinda de fusta, brancals on es conserven les impostes que aguantaven les prestatgeries de fusta, i, a la part inferior, una aigüera rectangular excavada en un bloc monolític de pedra, flanquejada per sengles replans. També hi ha uns fogons encaixats al mur, encabits en una fornícula rectangular coronada amb llinda de fusta. Als murs laterals hi ha les impostes que aguantaven els prestatges i a sota dels fogons hi ha la cendrera, amb una la llinda amb forma d'arc rebaixat. Al mur sud d’aquesta mateixa planta hi ha una fornícula amb llinda d'arc rebaixat, de parets arrebossades i terra enrajolat. Hi queden restes de l'escó de fusta que envoltava el foc a terra, situat al costat. Per informacions orals se sap que era usada per encabir-hi el bressol dels nadons.A la planta baixa de l’ampliació de llevant, s’han conservat una sèrie de forats quadrangulars fets amb quatre blocs monolítics cada un, els quals podrien correspondre a ponedores dels segle XVIII. Aquests estan disposats en horitzontal i situats a mitja alçada, 3 disposats al mur mitger i 4 al mur oriental.A pocs metres a llevant es veu la pallissa, actualment unida a la casa per un afegit que podria haver estat el femer. Al davant de la casa és va construir la casa nova de Gragés i cap el sud hi ha uns petits coberts que probablement estaven dedicats a conillers o assecadors. 98|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91894 Pallissa de Gragés https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-grages <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XVIII. <p><span><span><span>Edifici de planta gairebé quadrada amb dos nivells. La planta baixa estava destinada al bestiar i estava totalment oberta per la façana sud. El segon nivell era dedicat pròpiament a pallissa i s’hi accedia des de l’era per una escala de fusta. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang. El suport del sostre i la teulada són dos pilars. El sostre de la planta baixa està format per bigues jàsseres orientades de nord a sud i recolzades en els pilars centrals, cairats d’est a oest i empostissat a sobre. La teulada té el carener de nord a sud, cavalls d’est a oest sobre els pilars, corretges paral·leles al carener, llates per canal a sobre i recoberta de teula àrab.</span></span></span></p> 08045-194 Zona de Capolat, Gragés. 42.0844800,1.7677100 398079 4659891 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91894-1942.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Actualment, continua funcionant com a pallissa. 94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91895 Com https://patrimonicultural.diba.cat/element/com <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XIX. <p><span><span><span>Abeurador d’animals excavat en un tronc de roure. La part interior forma un recipient rectangular. L'orifici contenidor s'ha refet recentment amb maons i formigó.</span></span></span></p> 08045-195 Zona de Capolat, Gragés. 42.0844800,1.7677100 398079 4659891 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91896 Gragés Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/grages-nou <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Casa de planta quadrada amb el carener orientat nord-oest a sud-est. Els murs mostren un gruix de 50 cm i són fets amb pedra. No es pot veure la disposició ja que les parets exteriors estan arrebossades amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. L’edifici cavalca un marge, per això, la planta baixa només disposa de la meitat de la superfície de la planta. La porta d'accés a la planta pis es troba en el mur nord, està formada per muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre i s’hi accedeix per unes curtes escales. </span></span></span></span></p> 08045-196 Zona de Capolat, Gragés. <p><span><span><span>La casa es construeix al segle XX i probablement era la casa de l’amo. </span></span></span></p> 42.0842900,1.7676800 398076 4659870 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91896-1961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91896-1962.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. A la banda nord-est hi ha un cobert adossat a la casa i en la zona nord-oest s'hi troben dos altres annexes independents de la casa en procés d'enrunament. 119|98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91897 Forn d'obra https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII Tota l'estructura està afectada per la vegetació que la cobreix. <p><span><span><span>Clot amb gran quantitat de fragments de teula i maó pels voltants. L'estructura fou excavada en el terreny natural, no s'observen restes de murs. </span></span></span></p> 08045-197 Zona de Capolat, Gragés. 42.0840900,1.7666400 397990 4659849 08045 Capolat Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. El fet de construir l'estructura en el cap d'un marge és per tal de poder aprofitar els dos nivells dels plans i tenir accés directe a cadascuna de les cambres. Des del pla superior s'accediria a la cambra de cocció facilitant l'operació de càrrega i descàrrega, i en el pla inferior es trobaria la boca de la cambra de foc orientada al sud. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91903 Puig Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-torreta <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XIV Només s'observen algunes pedres que conformaven l'estructura de l'edifici, les quals es troben cobertes per vegetació. <p><span><span><span>Conjunt de depressions i restes de murs molt tapats per la vegetació adossats a un marge rocós de poca alçada. Destaquen un grup de pedres de conglomerat d’uns 50 cm de gruix alineades de forma perpendicular al marge que deurien formar part d’un mur.</span></span></span></p> 08045-198 Zona de Capolat. 42.0819000,1.7591700 397368 4659614 08045 Capolat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91903-1982.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar cap característica dels murs ni funció dels espais que delimiten.Sobre el marge i a curta distància hi ha un bloc de conglomerat amb un forat rodó que sembla fet per l’home. 85 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91904 Pedra treballada propera al Puig Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-propera-al-puig-torreta <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XIV La pedra es troba coberta per vegetació. <p><span><span><span>Gran bloc de conglomerat situat prop de les restes del mas medieval Puig Torreta. El forat és cilíndric, molt desgastat a la boca i cobert de líquens i molses. Es desconeix la seva funció.</span></span></span></p> 08045-199 Zona de Capolat, Puig Torreta. 42.0819000,1.7591700 397368 4659614 08045 Capolat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91904-1992.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 85 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91905 Necròpolis de Puig Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-puig-torreta <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran de la construcció de la carretera que porta a Capolat i Travil duran l’últim quart del segle XX, en aquest indret van aparèixer unes tombes. Un treballador va avisar al Sr. Josep Carreres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà però les obres havien continuat i no es va poder localitzar cap fragment d’os ni ceràmica. En una prospecció superficial i sense remoció de terres feta l’estiu de l’any 2006 no es va trobar cap element que determini l’existència d’una necròpolis. </span></span></span></p> 08045-200 Zona de Capolat, Puig Torreta. 42.0826500,1.7598000 397422 4659697 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91906 La Closa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa-1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></p> XIII / XVI / XVIII <p><span><span><span>Torre d’origen medieval que manté en bon estat l’estructura primitiva. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lels. Les parets fan uns 95 cm de gruix, amb parament de carreus de pedra sorrenca i conglomerat rectangulars força grossos (45x20 cm) disposats en filades i units amb morter de calç. El mur mitger fa uns 70 cm de gruix. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud, perpendicular a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’accés actual és del segle XV-XVI, d’arc adovellat de mig punt sobre muntants formats per grans carreus de pedra picada. Les finestres de la planta baixa són espitllerades, de reduïdes dimensions i fetes amb pedra picada no diferenciada dels murs. A l’interior de la planta baixa destaca l’obertura que dóna accés al cos de ponent, formada per una gran llinda de fusta suportada sobre impostes de pedra picada amb la part interior arrodonida i brancals de pedra picada amb doella paral·lela. A la planta pis es conserva, tot i que reformada en finestra, la porta originària situada al mur de llevant, amb arc adovellat de mig punt sobre brancals de carreus de pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis es troba gran varietat de finestres de pedra picada i punxonada. Al mur nord són petites i destaca una formada per llinda monolítica amb arc de mig punt. Al mur oest hi ha una única obertura mig tapiada amb una gran llinda plana a la part inferior i arrodonida en la superior. Al mur sud destaquen les dues finestres geminades, que tot i haver estat reformades conserven la llinda amb decoració en arc apuntat. Les finestres de les darrer nivell són més senzilles però també de pedra picada.</span></span></span></p> 08045-201 Zona de Capolat. <p><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentat com a mas Masenys durant el fogatge del ducat de Cardona l’any 1502, la qual seria habitada segons la documentació per la família “de Masenys” ja al 1315. Al 1534 és habitada per Bernadí Santeulàlia, àlies el Closa, i al 1545 la casa ja apareix com a mas de La Closa de Masenys. Al 1550 Pere Closa àlies Masenys ven a Baltasar Clarís la casa i aquest li arrenda altra vagada a Pere Closa. En aquest moment la casa s’anomena La Closa o La Closa de Capolat. Al 1744 la Closa, conjuntament amb els masos la Vila, Riera i el Grau surten a l’inventari de bens de Josep Giblé. Al 1851 Francesc Giblé ven la Closa i la meitat de Riera a Josep Vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de la seva arquitectura permet apuntar diferents fases constructives. L’estructura principal de la casa data dels segles XII-XIII, de planta quadrangular com l’actual. L’interior estaria compartimentat en dos cossos orientats de nord a sud, separats per un mur mitger. Es conserven diversos elements de l’estructura primitiva que permeten apuntar la cronologia proposada: al cos de ponent de la planta baixa, els dos arcs apuntats, al mur de llevant del primer pis, la porta adovellada d’accés (actualment reconvertida en finestra) i a la façana nord, la finestreta en arc i la latrina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que entre el segle XIV i inicis del XVI es van realitzar una sèrie de reformes que permeten parlar d’un ús residencial de la torre. En són un clar testimoni la porta adovellada de la planta baixa, l’escala de pedra de dos trams adossada a l’angle sud-est i les dues finestres gòtiques de doble ogiva de la façana sud. Probablement durant el segle XVIII es va realitzar una segona reforma i ampliació, afegint les corts dels porcs al costat est, graners i forn de pa al costat nord i un porxo davant la façana sud, tot plegat corresponent a l'adaptació de la torre com a explotació agropecuària o casa de pagès.</span></span></span></p> 42.0796700,1.7790600 399010 4659343 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2019.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. A l’interior de la casa es conserva una parella d'arcs diafragmàtics, de perfil apuntat, constituïts per un pilar de pedra sorrenca i dovelles de pedra tosca, situats a l’ala de ponent de la planta baixa. Entre els dos arcs hi ha una distància de 210 cm. Al mur est de l’ampliació del segle XVIII, a l’ala nord, també s’hi conserva un forn constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb blocs monolítics de pedra sorrenca i un ampit de llosa, que dóna accés a un dipòsit de planta circular, cobert amb cúpula. La base i la primera filada del dipòsit són fetes amb pedra sorrenca. La cúpula es obrada amb maó disposat en vertical.A l’exterior de la casa, a la façana nord del segon pis, s’observa un petit volum de secció rectangular que sobresurt del pla de la façana i genera un espai de mides molt reduïdes que correspondria a la latrina dels segles XII-XIII. Està construït a partir de la combinació de mènsules afermades a la paret, alternades amb grans carreus rectangulars. Les mènsules es disposen en degradació (més sortides a baix i més entrades a dalt), de manera que conformen una paret una mica inclinada. Disposa d'una gran obertura o espirall a la part superior. A la part inferior es troba el forat de dejecció de les matèries fecals que tenien caiguda lliure sobre un femer.La Closa té un conjunt d’annexos distribuïts al seu voltant. Un afegit a la banda nord, corts a la banda est, un gran paller i un ampli annex (femer) al sud i el clos que tanca el conjunt per l’oest. 94|119|85 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91907 Marmons https://patrimonicultural.diba.cat/element/marmons <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></p> XVII / XIX / XX <p><span><span><span><span>Casa de planta rectangular amb coberta a dos vessants i carener d’est a oest paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una estructura de planta basilical formada per tres cossos perpendiculars a la façana principal que mira a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs perimetrals de la casa fan 60 cm de gruix i estan fets amb pedres de tipus sorrenc desbastades de diferents mides. Els dos murs mitgers mostren un gruix d’uns 55 cm a la planta baixa i uns 50 cm a la planta pis, tot mostrant la mateixa tècnica constructiva que en l’exterior. Les cantoneres són més grans que la resta del parament del mur i estan desbastades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta principal, ubicada al mur sud, era de llinda de fusta (actualment ha estat substituïda), muntants de pedra desbastada i doella paral·lela. Mitjançant fotografies se sap que se li va construir un reforç de maó massís a cada brancal (probablement a finals del segle XIX o XX). A banda i banda de la porta principal hi ha dues petites finestres, probablement originals, de llinda, muntants i ampit de pedra amb la doella esbiaixada. Les obertures de l’interior de la planta baixa són dues, una a cada mur, de llinda de fusta (alguna substituïda) i muntants paral·lels de pedra desbastada. A la planta pis les finestres han estat reformades, però mitjançant fotografies se sap que la majoria eren de llinda de fusta sobre muntants de pedra. A l’interior, actualment hi ha dos passos, un a cada mur, situats davant per davant amb la llinda modificada (devia ser de fusta) i els muntants de pedra desbastada. També s’observa la traça de dues obertures a l’extrem sud dels murs i actualment anul·lades. A l’extrem nord, a la banda est, hi ha el que sembla un altre pas el qual, tot i que modificat, conserva la llinda de fusta. A la banda oest sembla que hi havia una altra obertura.</span></span></span></p> 08045-202 Zona de Capolat. <p><span><span><span>Aquesta casa, anomenada mas Barmons, és habitada per Pere de Barmons l’any 1382. Al 1541 pertanyent a l’amo de la Closa de Masenys. L’any 1641 Rafael Closa ven a carta de gràcia la casa de Barmons i Sant Miquel (Antigament Torneula, actualment Sant Salvador) a Francesc Salau. Al 1683 Rafael Closa ven perpètuament la Closa, Marmons, Sant Miquel i la Riera a Josep de Giblé. Al testament de Francesc Salau s’esmenta que la casa de Marmons sigui consignada a la Comunitat de Preveres de Berga. A partir del 1799 passarà a mans de la comunitat amb diferents reverents com a administradors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mitjançant l’anàlisi de la seva estructura, aquesta apunta que al segle XVII la casa presentava l’estructura bàsica d’origen, formada per tres cossos paral·lels separats per dos murs mitgers orientats de nord a sud. A planta baixa, en el cos central i adossada al mur oest, es troba l’escala d'accés a la planta pis, feta de pedra (actualment refeta) i de dos trams. La resta del nivell era destinat a estables. La distribució de la planta pis seria amb la sala en el cos central, amb la llar de foc, el forn de pa i la pica en el mur nord i els fogons en un dels dos murs laterals. L’escala d’accés a les golfes, d’un sol tram, estaria adossada al mur mitger a la banda sud-oest de la sala. Els murs mitgers mostren dues obertures, cadascun disposades en paral·lel (actualment les situades al sud estan tapiades), les quals donarien accés a les habitacions distribuïdes a banda i banda de la sala. A les golfes trobem els dos murs mitgers que arriben fins a la coberta i dues obertures a cadascun d’ells seguint la distribució de la planta pis, les quals devien obrir a espais independents de magatzem possiblement graners i habitacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement la construcció de l’annex que s’adossa al mur de llevant es va realitzar al segle XIX. Es tracta d’una estructura situada a una cota inferior a la casa i es podria correspondre al femer, avui reconvertit en garatge. Adossada al mur de ponent hi ha una petita estança que podria datar del segle XX de la qual en desconeixem l’ús. També en aquest període es degué construir la comuna de cos exempt, actualment desapareguda, la qual estava situada a la banda est de la façana sud, on hi havia una finestra.</span></span></span></p> 42.0779200,1.7759100 398747 4659153 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91907-2021b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91907-2022.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Adossat en el mur de llevant, situat en un nivell inferior, hi ha un annex actualment reconvertit en garatge. Per la banda de ponent trobem un altre petit annex d’ús desconegut. A través de fotografies i informacions orals se sap que a la zona sud-est hi havia diversos annexos com són el paller, el corral de les ovelles, corts i altres espais destinats al bestiar i a magatzem. 98|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91908 Serrat de les Tombes - Tomba 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tombes-tomba-1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>FARGUELL I PALLARÉS, Josep, RAMON XIVILLÉ, Anna, SÁNCHEZ VICENTS, Josep</span></span></span> (2004). <span><span><span><span><span>Memòria de la intervenció arqueològica del Sepulcre del Serrat de les Tombes. Capolat (el Berguedà).</span></span></span></span></span> http://hdl.handle.net/10687/430627.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tomba del Neolític Mitjà formada per quatre grans lloses de pedra sorrenca clavades verticalment al terra. Es defineix un espai rectangular orientat longitudinalment d'est a oest. Al costat sud s'hi localitzava la llosa de coberta que havia estat treta de la seva posició original. La llosa de la banda de llevant sobresortia respecte les altres, estava inclinada cap l'interior de la caixa i trencada per sobre del nivell de la base, possiblement a causa d'un impacte. La llosa de la banda de ponent estava falcada amb pedres per l'exterior. Els vèrtex interiors estaven reomplerts amb pedres.</span></span></span></span></p> 08045-203 Zona de Capolat, Serrat de les Tombres. 42.0728500,1.7731800 398513 4658593 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91908-2032.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-25 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Durant els mesos de juny i juliol del 2004 es va dur a terme una excavació arqueològica per part de la Societat d’Arqueologia del Berguedà dirigida per Josep Farguell, Anna Ramon i Josep Sánchez. La cista contenia un enterrament doble conservat “in situ”, amb diversos materials: tres puntes de fil transversal (trapezi), un ganivet de sílex, dos punxons d’òs, dues denes de cal·laïta i un vas amb quatre nanses planes. Les restes estan dipositades al Museu Comarcal de Berga. 78 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91909 Fons documental de Capolat a l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-gerencia-territorial-del-cadastre-de-barcelona XX <p>A l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona s'hi conserven diferents documents que fan referència a Capolat. Aquests, concretament, són els padrons de l'impost sobre béns immobles (IBI) del municipi de Capolat, corresponents als anys 1976, 1978, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989 i 1992. Aquests estan distribuïts en 15 unitats documentals compostes diferents.</p> 08045-204 Dipòsit Arxius Cervera (Carrer de Manuel Ibarra, 4, 25200 Cervera, Lleida) 42.0956675,1.7991169 400694 4661096 08045 Capolat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-08-24 00:00:00 Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91911 Fons documental de Capolat a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-nacional-de-catalunya XX <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem diferents documents en els diversos fons de l'arxiu, en els que es parla de capolat. Per exemple, al fons de la delegació provincial a Barcelona del ministeri d'educació i ciència, hi ha un expedient per l'aprovació de la construcció de les escoles de Capolat de l'any 1958. També hi ha diferents documents sobre el municipi al fons de la delegació provincial del ministeri d'hisenda i expedients d'aprofitament forestal del 1980-81 al fons del departament d'agricultura, ramaderia i pesca. Igualment trobaríem documents als fons del departament forestal, al de la Generalitat de Catalunya de la segona república, al del govern civil de Barcelona, al de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, al de la prefectura del districte miner de Barcelona i en el fons president Francesc Macià.</p> 08045-205 Arxiu Nacional de Catalunya (Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona) 42.0956675,1.7991169 400694 4661096 08045 Capolat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-08-24 00:00:00 Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91920 Col·lecció etnològica procedent de Cal Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnologica-procedent-de-cal-sant <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Conjunt d'elements de carro, procedents de la casa de Cal Sant, a Travil, que actualment, es troben a l'Ajuntament de Capola. La col·lecció està composta per tres collars de carro, un collar de ròssec, dos tirants de ròssec amb espadelles, uns tirants per lligar l'animal als rascles, una brida, unes regnes, uns reculats, unes morralles de cavall, unes morralles de ruc, dos cabastrells o toceres, un bastet, un bast, dues xalmes o albardes, uns argadells o salmes, dues sàrries, una sofra, una ventrera o 'barriguera', dos parells d'estreps, dos colleters, un embós de volant, un esclopet, dues masses d'esterrossar, set bastons, una mola d'esmolar, un rampí, una escombra granera, un botavant, una enclusa per picar dalles i un xerrac. Tots, estris de pagesia del segle XX.</p> 08045-206 A l'interior de l'Ajuntament de Capolat <p>Aquesta col·lecció està composta per diferents elements de tir i estris de pagès del segle XX, procedents de la casa de Cal Sant.</p> 42.0956805,1.7991276 400695 4661097 08045 Capolat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91920-2060.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà 98 53 2.3 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91922 Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XIV/ XVI/ XVII/ XVIII-XIX Les restes enrunades de l'edifici es troben afectades per la vegetació que les cobreix. <p><span><span><span><span>El conjunt de la construcció presenta una planta irregular amb disposició allargada per l’addició a l’estructura original de diferents cossos disposats d’est a oest. Es mostra adossada a un marge per la seva banda nord i part de ponent. L’estructura original està construïda amb aparell força regular de pedres de petites dimensions; en els murs est, sud i oest hi ha traces de tàpia construïda sobre el sòcol de pedra. L'afegit de ponent mostra els murs nord i oest fet de paredat de pedres irregulars de diferents mides, i el sud és format per grans blocs de conglomerat desbastat, en cap cas hi ha mostres de l'existència de tàpia. L'ampliació que es fa cap a llevant mostra murs de pedres de mida petita. Les cantoneres de l’estructura primitiva són força regulars i de petites dimensions seguint les característiques del seu parament. En el mur sud de l’afegit de ponent són de grans blocs de conglomerat i en l’ampliació de llevant trobem cantoneres de pedra picada.</span></span></span></span></p> 08045-207 Zona de Capolat. <p><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en la documentació consultada a partir del segle XVIII amb el nom de Ventaiola o les Casetes de Clarà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’avançat estat d’enrunament així com la gran quantitat de vegetació existent no permet determinar amb precisió la cronologia de les diferents ampliacions. Per la tipologia, els materials i la situació es pot pensar que l'estructura originària formada per una construcció de planta quadrangular de finals de l'edat mitjana (segles XIV-XV). A partir d’aquí la casa va anar creixent amb afegits a est i oest tot mantenint la façana principal orientada al sud. </span></span></span></p> 42.0743900,1.7857200 399553 4658749 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2072.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. En un nivell superior es troben les restes d’una construcció, probablement un dipòsit d’aigua adossat a un marge i, a uns metres a llevant, al costat de la pista, es troba una base de premsa. 94|98|85 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91923 Premsa propera a Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-ventaiola <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XIV <p><span><span><span>Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular d’uns 8 cm de profunditat amb apèndixs laterals diametralment oposats, un d’ells una mica desviat, i de secció trapezial. </span></span></span></p> 08045-208 Zona de Capolat, Ventaiola. 42.0744800,1.7852200 399511 4658760 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada accessible Sense ús 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Aquesta peça és un element d’una premsa, de vi o d’oli, la seva denominació és la de lliura o quintà. Hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el cargol.Aquest tipus de forat que presenta a la cara superior és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91924 Balma de Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-ventaiola <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Balma orientada al sud-oest, d’una amplada de 38 m per 6 m de profunditat i una alçada variable que permet sempre la circulació a peu dret. La roca que forma el balmat és pedra sorrenca i té una forma còncava. El terra és planer però accidentat per una gran esllavissada de roques que formaven part del sostre. Tota la boca d'entrada presenta un cordó de terra, roca, pedres i vegetació caigudes de la part superior de la cinglera. L'interior presenta molt gruix de sediment.</span></span></span></p> 08045-209 Zona de Capolat, Ventaiola. 42.0745000,1.7860600 399581 4658761 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91924-2092.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91924-2093.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91925 Tuta de Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuta-de-ventaiola <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Petita cova amb l'eix orientat de nord a sud. Està formada per agrupació natural de grans blocs de conglomerat caiguts dels cingles circumdants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer tram de la Tuta presenta un alçat triangular amb una base de 2,5 m d'amplada que es va reduint en alçada. Al fons, coincidint amb el final dels dos grans blocs que formen el primer tram, es guanya en amplada al quedar en contacte amb altres blocs caiguts, formant un nínxol cap a l'oest de tres metres de profunditat, un cap al nord de 2,30 m i un cap a l'est d'aproximadament 1,20 m. El sostre en aquest tram és de pedres i terra premsada amb forats naturals originats per filtració d'aigua. El terra en el primer tram i en les fornícules de l’est i oest és regular i dóna la impressió que ha estat rebaixat uns 20 cm, ja que la fornícula de ponent està situada sobre roca i la del nord sembla que conserva un gruix del terra original. A la boca d'entrada s'hi poden veure dos murs que conformen una porta d'uns 70 cm de llum, el de la banda de llevant fa 1,20 m de llargada, 1 m d'amplada i 50 cm d'alçada, fet per diferents filades de grans rocs de conglomerat en sec, i el de la banda de ponent tant sols és una filada d'1 m d'amplada. </span></span></span></p> 08045-210 Zona de Capolat, Ventaiola. 42.0744700,1.7856000 399543 4658758 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91925-2102.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Probablement aquest espai estava destinat a corral de la casa de Ventaiola. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91926 Torneula https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneula <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XVII / XIX / XX <p><span><span><span>Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes. Mostra una estructura de quatre cossos paral·lels amb una ampliació adossada al mur nord. Els murs de l'estructura original són fets amb carreus desbastats de pedra sorrenca de mides similars amb una disposició força regular junt amb algunes pedres irregulars de diferents dimensions. Les cantoneres són desbastades i de mida similar a la resta del parament. L'ampliació adossada a la banda de ponent i la del nord mostren murs fets amb pedres irregulars, i les cantoneres són més grans i més ben tallades. La coberta és a dos vessants i el carener està orientat de nord-est a sud-oest, paral·lel a la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mur sud de la planta baixa hi ha la porta original feta amb llinda de fusta i muntants de pedra desbastada amb doella esbiaixada. Al costat est hi ha una petita finestreta probablement original, a ponent una altra de modificada i una al cos afegit del segle XIX. A nivell del primer pis les finestres del cos del segle XVII mostren muntants de pedra treballada i llinda de fusta, mentre que a l'afegit de ponent es conserva un finestra de llinda i muntants de pedra treballada. La resta estan modificades amb maó massís. A les golfes són petites i no presenten cap tret específic.</span></span></span></p> 08045-211 Zona de Capolat. <p><span><span><span>El mas Torneula surt esmentat en la documentació consultada des del 1431, quan era habitada per Andreu de Torneula. Al 1502, durant el fogatge del ducat de Cardona, Torneula era un mas de Capolat. Des del 1837 la masoveria de Torneula pertany a la família de Pere Barniol. El topònim Torneula, en origen, es corresponia amb la casa de Sant Salvador, la qual posteriorment sembla que s’abandonà i es construí la nova casa de Torneula, tot adoptant-ne el nom. Així, amb posterioritat, l’antiga va adoptar el nom de Sant Salvador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A nivell arquitectònic, al segle XVII la casa estava formada per una estructura de planta basilical amb els tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal. El central és més ample que els altres. El cos de llevant estaria destinat al bestiar, s’hi conserven menjadores. En el cos central, al qual obre la porta original d’accés a la casa, hi ha l’escala adossada a l’angle sud-oest, de dos trams, amb graons de pedra (no sembla l’original), a més d’una menjadora adossada al mur nord. L’ala de ponent està dividida en dos espais per un mur, a l'espai septentrional hi ha el pastador amb el forn de pa, el qual originàriament estaria en el mateix lloc on actualment hi ha una trumfera. A l'espai meridional, junt amb la resta d'espais de la planta baixa, estan destinats al bestiar, hi s’hi poden veure menjadores i forats per les ponedores. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el cos central de la planta pis hi ha la gran sala amb els fogons al mur de llevant i la pica a l'angle sud-est. La llar de foc probablement estava adossada al mur nord. Els cossos laterals estan destinats a habitacions, dues a cada banda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Possiblement al segle XIX s’adapta el cos del forn com a trumfera i se’n construeix un altre adossat al mur de ponent. A finals d’aquest segle també s’amplia la casa cap a ponent. A la planta baixa el nou cos del forn queda integrat dins l’estructura i la resta de l’espai es destina al bestiar. A la planta pis s’hi creen més habitacions, amb accés des de la sala a través d’un passadís i una comuna en el seu extrem. A planta baixa, l’espai existent entre el mur nord i el marge es compartimenta i probablement es dedica a estable amb accés des de l’exterior. Uns metres cap a l'est de la casa es troben les restes d'una gran pallissa, formada per dos espais diferenciats, la qual sembla datar d’aquest període. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX es va construir un femer cobert amb volta de pedra situat al sud de la casa i un paller nou a pocs metres al nord-est. També al llarg d’aquest segle es va ampliar la casa cap el nord, amb la construcció d’un annex en el qual hi ha la llar de foc i l'actual accés a nivell de la planta pis. Adossada al mur nord hi ha una cisterna del mateix període encabida en l’estable construït en el segle anterior. </span></span></span></p> 42.0675600,1.7765600 398784 4658001 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91926-2111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91926-2112.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. A l’interior de la casa, a la planta baixa, es conserva un forn del segle XIX, constituït per una boca en arc de mig punt i ampit rectangular, feta amb blocs monolítics, i una caixa de planta circular, coberta amb cúpula de pedra coronada amb maons i fragments de teula posats en vertical. També una trumfera del segle XIX, un espai de planta rectangular cobert per una falsa cúpula construïda per l'aproximació de filades de llosetes. Al punt central de la cúpula hi ha un orifici que servia per introduir els trumfos. A la Planta pis es conserva fornícula rectangular, proveïda de fogons de pedra dels segles XVII-XVIII, tancats per una portella de fusta amb cendrera a la part inferior. La portella està dividida amb quatre quarterons, dels quals els superiors són llisos i els inferiors en reixeta. També hi ha una pica dels segles XIX-XX de planta arrodonida, excavada en un bloc monolític de pedra. La pica desaigua vers la finestra per mitjà d'un regueró. A la seva esquerra, hi ha un petit replà que servia per contenir l'aiguamanil.A la banda nord-est de l’exterior de la casa hi ha la pallissa nova. Les restes de la pallissa vella es poden veure a pocs metres a l’est de la casa i al sud, el femer i la bassa. 98|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91927 Pallissa Nova de Torneula https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-nova-de-torneula <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Pallissa de planta rectangular formada per dos nivells, amb el carener orientat de nord-est a sud-oest. Té el mur nord-oest adossat a un marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per una estructura de murs que defineixen una planta d’U invertida tot generant una gran galeria oberta per la banda més meridional. Aquesta galeria està conformada per un conjunt de sis pilars que s’aixequen de la planta baixa fins a la coberta. L’estructura es repeteix en paral·lel a l’interior. El conjunt d’aquests pilars permet tenir un gran espai lliure, permeable i ben ventilat, a la vegada que actuen com elements de suport del sostre de la planta baixa i de la coberta. L’accés a la planta primera es realitza a través d’una escala exterior adossada al mur sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs estan fets amb pedres desbastades de diverses mides de pedra sorrenca, llosetes i fragments de teules tot unit amb fang. Els pilars són de maó massís de 45 cm de gruix. Les cantoneres a planta baixa estan fetes amb carreus picats i a la planta primera són de maó massís.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que la gran galeria oberta vers el sud-est hauria estat “tancada”, en el segon nivell, amb costers de fusta disposats verticalment i dels quals encara se’n pot observar algun. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sostre de la planta baixa és sustentat en jàsseres quadrejades disposades perpendiculars al carener de pilar a pilar i a mur nord, amb bigues de fusta i posts a sobre. La coberta té el carener suportat sobre la filada interior de pilars, cavalls perpendiculars al carener. Les corretges estan disposades en paral·lel al carener i a sobre hi ha llates i teula àrab. </span></span></span></p> 08045-212 Zona de Capolat, Torneula. 42.0675600,1.7765600 398784 4658001 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91927-2122.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Actualment, continua funcionant com a pallissa. 98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91928 Femer de Torneula https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-torneula <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Construcció de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest. Està construïda amb murs de pedra unida amb fang, les cantoneres estan fetes amb carreus del mateix material i destaca la coberta formada per una volta d’arc de mig punt feta amb carreus picats. Presenta una gran obertura a la banda sud-oest, definida per tot l’ample de la volta que cobreix el femer. </span></span></span></p> 08045-213 Zona de Capolat, Torneula. 42.0675600,1.7765600 398784 4658001 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91928-2132.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91937 Túmuls del Serrat de les Tombes https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-del-serrat-de-les-tombes <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Túmuls de planta el·líptica i de diferents dimensions. El conjunt dels túmuls estant formats per pedres de diferents formes i mides juntament amb terra i coberts per vegetació herbàcia. </span></span></span></p> 08045-214 Zona de Capolat, Serrat de les Tombes. <p><span><span><span>Sense una excavació arqueològica no es pot precisar la seva cronologia.</span></span></span></p> 42.0716100,1.7709500 398326 4658458 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2144.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Podria ser que continguessin enterraments antics com el Sepulcre 1 del Serrat de les Tombes. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91938 Túnel de la Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-foradada <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Túnel que comunica els dos vessants de la Serra dels Tossals. Forma part de la carretera BV 4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys. </span></span></span></p> 08045-215 Zona dels Emprius de Capolat. <p><span><span><span>La seva funció principal era l’accés als boscos dels vessants septentrionals de les serres dels Tossals i de Busa i de la zona de Canals de Catllarí a ponent dels Rasos de Peguera.</span></span></span></p> 42.0933100,1.7612300 397557 4660879 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les obres es van iniciar el mes de Juliol de 1899, fruït de la iniciativa privada a càrrec de l’industrial Agustí Rosal i Sala. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91944 La Solana https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-6 <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, el mur nord-est estava adossat a un marge fins al nivell de la planta pis. Actualment es troba reformada.</span></span></span></p> 08045-216 Zona dels Emprius de Capolat. <p><span><span><span>Casa documentada en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat en l’any 1856. No apareix en els capbreus anteriors. L’anàlisi constructiu de l’edifici realitzat al 2004 per la SAB indicava una construcció probablement de mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> 42.0981400,1.7524500 396839 4661426 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91944-2162.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91945 Sant Serni de Terrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-terrers <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> X - XII / XVII-XVIII / XIX <p><span><span><span>Petita església de planta irregular, amb la nau principal orientada d’est a oest i una capella lateral situada al mur de migdia. La coberta era de volta de pedra, actualment reformada. Sobre el mur oest hi ha una espadanya de doble obertura formada per dos arcs de dovelles de pedra tosca. La porta d’entrada se situa a l’extrem oest del mur sud, i està formada per un arc de mig punt de dovelles de pedra calcària recolzat sobre muntants del mateix material. A l’extrem oriental d’aquest mateix mur, hi ha una petita finestra de doble esqueixada amb una petita llosa a mode de llinda. La capella meridional té una petita finestra espitllerada en el seu mur est.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els murs estan fets bàsicament amb pedra calcària i tosca unida amb morter de calç. L'aparell del mur nord és regular, està format per carreus rectangulars de mida petita disposats en filades. La resta dels murs mostren combinació de carreus de diferent mida amb algunes pedres sense treballar. L’única cantonera conservada de l’edifici original està formada per carreus només desbastats de mida similar als que formen les filades. A les cantoneres del mur de llevant hi ha un predomini de carreus de pedra tosca de mida superior a les filades. La cantonera sud-oest està feta amb carreus de pedra calcària només desbastats de mida superior a les filades. Les cantoneres de la capella meridional són les més grans de l’església i estan fetes amb carreus de pedra calcària (la occidental) i pedra calcària a la base amb tosca a la part superior (la oriental).</span></span></span></p> 08045-217 Zona de Terrers, Torre de la Torrers. <p><span><span><span>La documentació indica que aquesta església té els seus orígens a mitjans del segle X (entre el 943 i el 978). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’anàlisi de l’edifici, aquesta assenyala diferents moments constructius, començant pels segles X-XII, de quan es conserva gran part del mur nord, tot i que amb reformes posteriors consistents en el sobre alçament d'aquest i el seu escurçament per la banda de ponent. Als segles XVII-XVIII es reforma considerablement l'edifici, s’escurça la nau de l’església per la banda de ponent, s’aixeca de nou el mur meridional, desapareix l’absis i es tanca l’església amb un mur rectilini. Probablement, també en aquesta època s’aixeca el mur nord i es cobreix l’edifici amb una volta de pedra. Al segle XIX s’adossa al mur meridional una petita capella de planta rectangular.</span></span></span></p> 42.1079500,1.7300700 395004 4662542 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2171b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2173b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-img2459.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Simbòlic Inexistent 2022-08-25 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Actualment l'esglesia es troba reformada i amb bon estat de conservació. 94|98|85 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91946 Puig de la Torre / Torre de Terrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-torre-torre-de-terrers <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XVII / XX <p><span><span><span>Casa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions. L’edifici principal té planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal. L'accés principal es troba al centre de la façana meridional i està format per una porta adovellada d'arc rebaixat. La resta de les obertures han estat reformades i no presenten cap característica especial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs estan fets amb pedres sorrenques i calcaries de diferent forma i mida, lligades amb morter de calç. Al mur est són visibles alguns carreus només desbastats, probablement reaprofitats de la Torre de Terrers o bé de l’església de Sant Serni de Terrers. A excepció del mur est, el qual està parcialment rejuntat amb morter de calç, la resta de l’edifici està arrebossat amb ciment. Les cantoneres estan formades per carreus de pedra sorrenca i calcària només desbastats. La mida és petita, similar als carreus visibles en els murs. Possiblement també han estat reaprofitats d’edificis anteriors.</span></span></span></p> 08045-218 Zona de Terrers. <p><span><span><span>La casa Puig de la Torre apareix documentada els anys 1682, 1724, 1758 / 1789. Actualment és coneguda com la Torre de Terrers, agafant el nom de la Torre de Terrers / Castell de Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVII, quan la casa estava definida per una estructura de tres cossos rectangulars, paral·lels i asimètrics, separats per dos murs mitgers en direcció nord-sud perpendiculars a la façana principal. A la planta baixa, el cos de ponent actualment no està compartimentat (l’existència de dues portes d’accés fa pensar que anteriorment n’estava). Aquí es troba el pastador amb la boca del forn del segle XVII i la xemeneia situades en el mur nord. El cos central actua com a distribuïdor. Adossada al mur nord es troba l’escala d’accés al primer pis. El cos de llevant probablement estava destinat a estables. A la planta pis hi hauria la mateixa distribució de tres cossos amb la sala en el central, la cuina en l’àmbit situat en l'angle nord-est i habitacions a la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement al segle XVIII es construeix la pallissa separada uns metres de la casa cap a la banda de ponent. A principis del segle XX es fa l'escala exterior d'accés al primer pis i un passadís d’accés a la sala que obliga a fer més petit l’espai de la cuina. En la segona meitat del segle s'afegeix una mena de tribuna a la façana sud, es puja el nivell de la teulada i també es modifiquen obertures. D'altra banda també s’edifica el femer i uns estables unint la casa amb la pallissa.</span></span></span></p> 42.1079300,1.7296800 394972 4662540 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2181bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2182bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2184bo.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Al jardí de la Torre de Terrers hi ha elements arquitectònics de Can Blanc, Sant Serni de Terrers i can Lleu. Concretament, una pica monolítica de pedra que originalment estava encastada a un mur de la cuina de Can Blanc, una pica baptismal i un sarcòfag procedents de Serni de Terrers i dues premses, una trobada propera a les restes de can Lleu i l'altra propera a la pròpia casa.Adossats a ponent hi ha diversos annexes destinats bàsicament a pallissa, estables i femer. 98|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91947 Pica baptismal procedent de Sant Serni de Terrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-procedent-de-sant-serni-de-terrers <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XII. <p><span><span><span>Bloc monolític de volum troncocònic invertit i irregular. El seu interior va ser buidat seguint línies paral·leles a la forma exterior.</span></span></span></p> 08045-219 Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers. 42.1079300,1.7296800 394972 4662540 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. La pica procedeix de Sant Serni de Terrers i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91948 Sarcòfag procedent de Sant Serni de Terrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-procedent-de-sant-serni-de-terrers <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XII. <p><span><span><span>Bloc monolític de forma troncopiramidal invertida. El seu interior va ser buidat assolint una forma antropomorfa.</span></span></span></p> 08045-220 Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers. 42.1079300,1.7296800 394972 4662540 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. El sarcòfag procedeix de Sant Serni de Terrers i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91949 Pica procedent de Can Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-procedent-de-can-blanc <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> Possiblement del segle XVIII. <p><span><span><span>Pica monolítica de pedra, de perfils arrodonits amb una zona rebaixada al centre de manera que queda una vora més elevada en tot el perímetre. En un costat hi té excavat el regueró per desaiguar. </span></span></span></p> 08045-221 Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers. 42.1079300,1.7296800 394972 4662540 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. Aquesta pica estava encastada en un mur de la cuina de can Blanc i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre / Torre de Terrers. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91950 Arnes de Can Penjorella Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-can-penjorella-nou <p><span><span><span>Possible fornícula excavada en un marge on s’hi disposaven arnes per les abelles. En aquest cas la coberta devia ser feta de vegetació. </span></span></span></p> 08045-222 Zona de Capolat, Can Penjorella Nou. 42.0721100,1.7501700 396608 4658538 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91951 Pallissa de Can Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-blanc <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> XVIII L'estructura de la pallissa està bastant afectada i comença a enrunar-se. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada adossat a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividit. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants i el carener orientat de nord a sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa estava destinada al bestiar i té una porta d’accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa i té una porta d’accés directe des de la part superior del marge on s’adossa la pallissa. Presenta una gran obertura orientada cap el sud que ocupa la meitat de la façana en aquest nivell i la façana nord és totalment oberta en aquest mateix nivell. Un pilar central actua com a suport del sostre de la planta baixa i de la carenera de la teulada. </span></span></span></p> 08045-223 Zona de Terrers, Can Blanc. 42.1122700,1.7393200 395776 4663011 08045 Capolat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91951-2232bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91951-2232.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
91952 Font de Les Fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fonts <p><span><span><span>Font natural que es troba dins l’antic terme del mas Puig, per sobre la cinglera de Torrades i que alimentava la casa de Les Fonts i la seva teuleria. Actualment no presenta cap estructura, és una simple surgència del torrent. Antigament hi havia un com de fusta.</span></span></span></p> 08045-224 Zona de Capolat. 42.0667400,1.7522200 396769 4657940 08045 Capolat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2022-08-24 00:00:00 Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2026-01-28 05:47
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc