Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91953 | Fita de terme municipal al Serrat de Malla. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-municipal-al-serrat-de-malla | <p><span lang='CA'><span><span>Línia de terme municipal entre Capolat i l’Espunyola. A la superfície d'una roca es troba gravada una línia amb dos punts, un a cada banda, per indicar la divisió dels termes.</span></span></span></p> | 08045-225 | Zona de Capolat, Serrat de Malla. | 42.0617400,1.7612100 | 397505 | 4657374 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-11 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||
| 91954 | Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-3 | <p><span><span><span>Font que surt d’un gran paquet de pedra tosca, amb afloraments de conglomerat i calç (segurament l’aigua passa per una veta de les Guixeres). Actualment està arreglada amb 2 coms i una zona per estacionar. </span></span></span></p> | 08045-226 | Zona de Capolat. | 42.0877000,1.7592000 | 397380 | 4660258 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91954-2262.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 91955 | Balma d'Arnes del Serrat de la Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-darnes-del-serrat-de-la-llosa | <p><span><span><span>Petita balma natural dividida en 2 espais per una llosa vertical. Cada espai s’hi disposaria una arna per abelles. </span></span></span></p> | 08045-227 | Zona de Capolat, Serrat de la Llosa. | 42.0756400,1.7685600 | 398135 | 4658908 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91955-2272.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 91998 | Font de l'Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestret | <p>La font de l'Estret és una font natural en la qual no hi ha cap estructura constructiva visible. L'aigua surt d'un forat que es troba just al costat del camí, a nivell de terra. Això crea un petit rierol que creua el camí i baixa cap a l'altre costat. El nom de la font ve del lloc on es troba, ja que a banda i banda del camí, just en el lloc on hi ha la font, s'hi localitzen unes formacions rocoses que formen un estrenyiment del camí.</p> | 08045-228 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0980240,1.7366230 | 395530 | 4661432 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91998-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92021 | Camí Ral de Berga a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-sant-llorenc-de-morunys | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Es tracta d'un camí de bast en els seus orígens.</p> <p>El camí ral de Berga a Sant Llorenç, entrava a Terrers per can Blanc, passava pel coll de Terrers, per sota i al nord de l'església de Sant Serni i flanquejava el cingle Roig per la base en direcció a cal Vernis i Llinars. El camí ha estat afectat per la construcció de la pista d'accés a les cases de Terrers des de Castellar del Riu; només conserva les seves característiques originals a partir del flanqueig del cingle fins a cal Vernis.</p> <p>El camí ral de Berga a Sant Llorenç creua el municipi de Capolat per l'angle nord-oest del terme municipal, creua la vall del riu Terrers enlairat i pel seu vessant dret, tot flanquejant la Serra de la Corba pel seu extrem occidental. En el seu traçat es creuen dues zones clarament diferenciades. En primer lloc una zona de terres de conreu, enlairades sobre els típics terrers de la zona i per sota les altes cingleres de Bauma Roja, aquestes antigues feixes estan reconvertides en prats de pastura i bosc de pi roig. El segon sector és una zona de fort pendent amb bosc mixt d'alzines, roures i pi roig per on es creuen els cingles de cal Vernis i es dóna entrada a la vall de la Corba en el municipi de Llinars.</p> | 08045-229 | 42.1128000,1.7406000 | 395883 | 4663068 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92021-camiralseu1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92021-camiralseu2.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | En el capbreu de 1789, Miquel Ribera del mas Ribera de Capolat declara que una de les afrontacions del seu mas per la banda de tramuntana es fa ...mediant lo camí real que va de Sisquer a la vila de Berga...L’itinerari d’aquest camí al seu pas per Terrers entre Castellar del Riu i Llinars es recollit per C. A. Torras sota la designació de camí ral de ferradura, amb una durada de 6 h 30’ («Bergadà. Valls altes del Llobregat», Pirineu Català, Barcelona, 1905, p. 215-217, itinerari 98).També se l’esmenta com «camino de herradura que va desde la yglesia de Castellar del Riu á la yglesia de Llinars», a l’acte d’atermenament de la novena fita del termenat entre els termes de Castellar del Riu i Capolat, en l’indret conegut com el Roc de la Paella, practicat amb data del 17 de juny de 1923. | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 92022 | Camí dels Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-matamatxos | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</p> | En alguns punts el traçat del camí es perd pels róssecs de fusta, que han esborrat algunes parts. | <p>Camins de bast en els seu orígens. Xarxa de camins d'explotació forestal que tenen com a origen el camí ral de coll de Jou i la Solana . El seu traçat ha estat afectat per la construcció de pistes forestals en les proximitats de la Foradada (en el camí anomenat de Matamatxos) i de la Solana; La resta de camins conserven el seu traçat afectats per l'erosió, la vegetació i els ròssecs de fusta de les modernes explotacions forestals.</p> <p>La xarxa d'explotació forestal de l'obaga dels Tossals en el seu sector occidental és densa i està condicionada per la morfologia del terreny. S'observen tres camins principals, paral•lels, que flanquegen la muntanya d'est a oest, en base al camí ral de Coll de Jou, complementats amb curts camins secundaris en vertical per accedir al fons de les canals. Aquesta distribució obeeix a la pròpia orografia de la serra. Dues rues horitzontals separades per cingleres de conglomerat que impedeixen la comunicació vertical. En quan a la vegetació, ofereix una gran variabilitat en funció de l'orientació dels vessants. En les profundes clotades orientades al nord es troben fagedes, en les carenes rocoses amb orientació cap al sud apareix un magre bosc d'alzines, en les zones intermèdies bosc de pi amb boix esquitxat de roures.</p> | 08045-230 | <p>El nom de Matamatxos li ve per les característiques del camí. El camí de Matamatxos era un camí de bast, havien de passar-hi els animals carregats amb els carbons o la fusta de les carboneres. Tot i això, era un camí estret, i en un punt concret hi havia una pujada bastant pronunciada on es deia que alguns animals, que anaven carregats, havien caigut.</p> | 42.0913000,1.7417000 | 395939 | 4660679 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92022-matamatxos1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92022-matamatxos2.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 92023 | La Fageda dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fageda-dels-tossals | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | <p>Es tracta d'una gran zona de fageda, on hi trobem una gran xarxa de camins que ens demostren l'aprofitament del bosc. Predominen els faigs, però també trobem la presència d'altres arbres.</p> <p>Arrel d'això, a la fageda trobem alguns indicis d'antigues carboneres, que són fruit de l'aprofitament del bosc, sobretot de la fusta per fer-ne carbó vegetal. A més, també s'hi poden observar rastres de róssecs de fusta, més contemporanis, que van esborrar part d'alguns camins anteriors.</p> | 08045-231 | Fageda situada a l'obaga del santuari dels Tossals. | 42.0918137,1.7463134 | 396321 | 4660730 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 92029 | Font de Canaleges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaleges | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | <p>Es tracta d'una font obrada, situada a prop del pantà de l'Espunyola.</p> | 08045-232 | 42.0708100,1.7646300 | 397802 | 4658377 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||
| 92030 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva dues col·leccions dedicades a Capolat; la primera es correspon a un '<em>Volum d'escriptures del mas Solanelles de Capolat</em>' i té una cronologia dels segles XVII i XVIII.</p> <p>La segona colecció es correspon a la col·lecció 'Joan Gassó Bertran', on trobem fins a 9 unitats documentals diferents que tenen una cronologia d'entre els segles XIX-XX.</p> <p>En segon lloc, destaquem diferents col·leccions que poden tenir algun esment en relació a Capolat. Per exemple, el fons de la Cúria Ducal de Cardona (s. XIII-XIX). Així mateix, no podem obviar la informació que ens pot oferir el Registre de la Propietat (1768-1910), el Consell Comarcal i d'altres institucions que puguin tenir una relació amb el municipi de Capolat.</p> | 08045-233 | Carrer del Pla de l'Alemany, 0, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956967,1.7990334 | 400687 | 4661100 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92030-img20220520160725.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92031 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà gaudeix d'un fons documental i fotogràfic de referència en quant a tota la comarca del Berguedà, i per extensió, de Capolat. Val a dir, que dins l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà hi trobem diferents agrupacions de documentació i diferents fons documentals, que detallem a continuació:</p> <p>-Arxiu Documental Masies del Berguedà. Dins aquest fons, hi tenen una còpia de documents del mas Trasserra de Capolat. La documentació és sobretot d'època moderna i hi trobem plets, partides, capitols matrimonials, testaments, comptabilitat i, per últim, correspondència. La documentació va des d'època moderna fins a època contemporània.</p> <p>-Recopilació de goigs. Dins aquesta recopilació de diferents goigs, en destaquem els goigs de la Mare de Déu dels Tossals.</p> <p>-Arxiu Marià: Iconografia Mariana Española. L'Àmbit de Recerques gaudeixen d'una part d'un estudi que es va dur a terme als anys 40 del segle XX i que va consistir en analitzar i investigar envers els santuaris marians de tota Espanya. Dins l'Arxiu de l'Àmbit hi trobem la recopilació d'informació del santuari dels Tossals, així com alguns retalls de diari. També hi ha goigs originals dels Tossals que daten del segle XIX.</p> <p>-Arxiu fotogràfic Sitjes. Prové d'una donació pel Xavier Sitjes i Molins, en la qual cedia a l'Àmbit de Recerques les fotografies de diferents esglésies berguedanes. En quant a Capolat, hi trobem fotografies de Sant Martí de Capolat i de Sant Salvador de Mata.</p> <p>-Arxiu fotogràfic de l'Àmbit. Trobem diferents fotografies del municipi de Capolat, inventariades a partir de (1) territori (orografia, hidrografia, paisatges, obres públiques), (2) urbanisme (vistes generals i parcials, equipaments municipals i obres), (3) art (rural, religiós, arts plàstiques, arqueologia), (4) indústria (molins), (5) agricultura, (8) personatges, (10) folklore (festes populars modernes), (12) religió (manifestacions religioses fins 1965 preconciliars) i (14) natura. La cronologia de les fotografies va des d'inicis del segle XX fins ben entrat el segle XXI, representant una font imprescindible per la Història del municipi de Capolat.</p> <p>-Revistes l'Erol. Al mateix arxiu es conserven els diferents números de la revista l'Erol, on s'hi pot trobar alguna dada relacionada amb la Història de Capolat.</p> | 08045-234 | Carrer Mossèn Huch, 8, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956815,1.7990243 | 400686 | 4661097 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110920.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92032 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Parroquial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-parroquial-de-berga | <p>L'Arxiu Parroquial de Berga conté els elements propis d'un arxiu parroquial: baptismes, matrimonis i defuncions, entre d'altres. Ara bé, junt a la documentació pròpiament parroquial, trobem nombrosa documentació sobre la Comunitat de Preveres de Berga, que es troba dins el mateix fons de l'arxiu parroquial.</p> <p>Podem trobar algunes dades sobre Capolat a través dels llibres de censals, on surten diferentes parròquies de Capolat de masos que havien creat censals amb la Comunitat de Preveres de Berga. La informació és desigual, doncs alguns masos paguen el censal durant segles i d'altres l'amortitzen amb rapidesa. La documentació dels censals té una cronologia aproximada dels segles XVI fins al XVIII.</p> <p>En el mateix arxiu, s'hi troben diferents protocols notarials en els quals s'hi pot escaure la possibilitat que apareixi alguna referència de Capolat; el mateix amb la resta de documentació, doncs la Comunitat de Preveres i/o la parròquia de Berga tenien una influència en el territori que envolta Berga.</p> | 08045-235 | Plaça Sant Pere, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956330,1.7990127 | 400685 | 4661092 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||
| 92448 | Pedrera de Cal Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-deu | <p>A dotze metres al nord-oest de les restes de Cal Déu, trobem les restes d'una pedrera. S'hi identifiquen diversos graons i forats anomenats tasconeres, usats en la fase de trencament de la pedra. Els forats estan alineats, separats per una distància mitjana de 15 centímetres, tenen una secció triangular apte per a la introducció de tascons de ferro i així forçar la línia de trencament dels carreus.</p> | 08045-236 | Al costat de Cal Déu, a la zona de Farners | 42.0859373,1.7764383 | 398803 | 4660042 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||||
| 92453 | Pallissa de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-barons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p>Edifici situat al sud-est de la casa de Barons. És una gran pallissa amb corts adossades al costat est. La pallissa és estructura de grans dimensions amb planta rectangular i tres nivells. La teulada és a dos vessants amb el carener centrat en l'edifici original i orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca i estan units amb fang. La planta baixa, destinada originalment al bestiar, presenta tres grans arcs amb dovelles curtes a la façana sud. El segon nivell era la pallissa com a tal i té un arc al centre de la façana sud, emmarcat per maó massís a plec de llibre sobre muntants del mateix material. El tercer nivell mostra una gran obertura amb un pilar central que fa de suport de la carenera. Aquest tercer nivell sembla part d'una reforma en la qual s'alçà l'edifici. Al costat est de la pallissa s'hi va fer una ampliació al segle XX amb dos nivells: el primer per les corts i un segon com a magatzem. La paret est d'aquesta estructura és de maó i mostra tres coms per alimentar els porcs.</p> | 08045-237 | Situada al costat de Barons, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Constructivament, la pallissa sembla ser del segle XVIII, en canvi, les corts que es troben al costat est serien un afegit del segle XX.</p> | 42.0791824,1.7843018 | 399443 | 4659283 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92453-237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92453-2370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 92456 | Pallissa de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-trasserra | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XIX | <p>La pallissa està situada a ponent de la casa de Trasserra. És una gran pallissa adossada al marge per la qual cosa té accés des dels dos nivells que té. La teulada és a dos vessants i el carener està orientat d'est a oest. La façana principal és la de l'est, on hi ha dues grans obertures separades per un pilar de càrrega i que engloben els dos nivells. Sobre el pilar central hi ha una inscripció amb la data '1877' i a sota el nom del promotor 'Juan Mas II'.</p> | 08045-238 | Està situada al costat de la casa de Trasserra, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Sabem la cronologia de la seva construcció gracies a la data que està inscrita en el pilar central de la façana: '1877' junt amb el nom del promotor 'Juan Mas II'. </p> | 42.0829002,1.7286460 | 394846 | 4659763 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-08-25 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92460 | Pantà de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lespunyola | XX | <p>El pantà de l'Espunyola és un pantà artificial de 0,8 hectàrees. Està compost per dos embassaments separats per una petita presa. Recullen les aigües d'un torrent que és afluent de la riera de Navel. El pantà inferior està envoltat, en el costat dret, per una tanca metàl·lica.<br /> <br /> El fons del pantà ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d'interès comunitari 3150). Gràcies a la transparència i qualitat de l'aigua, aquest espai és un punt important de reproducció d'amfibis, especialment d'algunes espècies de tritons. Així doncs, és un espai d'interès per a la fauna amfíbia.<br /> <br /> Les espècies de flora que hi ha al voltant són pinedes de pi roig, neobasòfiles i mesòfiles.</p> | 08045-239 | Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l'Espunyola. | 42.0684956,1.7647850 | 397812 | 4658120 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sanchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 92461 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-2 | <p>AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.</p> <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.</p> <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.</p> <p>CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>La riera de Clarà és un dels afluents del Llobregat situats a la conca oest. Neix al Serrat de Runers, a uns 1.350 metres d'altitud i travessa el municipi fins a arribar a l'Espunyola, des d'on entra al terme d'Avià i després al de Casserres. Desemboca, finalment, al riu Llobregat, a la zona de la colònia de Viladomiu Nou. Als seus voltants s'hi troben alguns espais de vegetació de ribera, amb alguns punts de difícil accés per l'atapeït sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs. En altres punts trobem salzes, pollancres, oms, freixes, verns, alternats amb zones de joncedes i prats, que combinen amb herbassars higròfils. La qualitat de les aigües manté algunes comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de les rieres que passen sobre lloses calcàries. Pel que fa a la fauna, hi destaquen sobretot els barbs. Pel que fa a la fauna vertebrada hi ha representades les genetes o els senglars. També hi ha rapinyaires com el bernat pescaire, el martinet blanc, les polles d'aigua, els ànecs collverds, els pica-soques blaus, el picot garser o els repicatalons. Les seves aigües tenen dos trams diferents pel que fa a la qualitat: la primera part, de Capolat fins a la carretera té bon estat, però a partir d'aquest punt i fins a l'embassament de Casserres on està menys neta. Part del seu traçat forma part del PEIN del Serrat dels Tres Hereus, però no està tota protegida.<br /> <br /> Al llarg de tot el seu traçat la riera compta amb molts gorgs, salts d'aigua i embassaments. Un d'ells és el que es troba al costat del Molinot, al terme de Capolat.</p> | 08045-240 | Neix a la Serra de Runers i travessa el terme de Capolat fins a travessar cap a l'Espunyola. | <p>Les aigües de la Riera de Clarà han estat utilitzades al llarg de la història pels nombrosos molins fariners que s'han anat construint al seu voltant. Dos d'ells són el Molinot, documentat ja al segle XVI, o el Molí de Barons o Molinot de Baix, d'aquesta mateixa època. </p> | 42.0897872,1.7590409 | 397370 | 4660491 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 92465 | Riu del Coll de Jouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-del-coll-de-jouet | <p>El riu del Coll de Jouet és un dels més importants del municipi de Capolat. Inicia el seu curs en un punt pròxim al túnel de Capolat i continuen seguint un traçat quasi paral·lel a la carretera BV-4241 fins a arribar a Guixers. Un cop travessada la frontera entre el Berguedà i el Solsonès s'uneix amb l'Aigua de la Corba i donen naixement a l'Aigua d'Ora. No és un riu especialment llarg, ja que recorre uns 6 km en total. El Riu de Coll de Jouet no té una font de naixement com a tal, sinó que recull l'aigua de múltiples torrents de la zona de la gran obaga dels Tossals. Els seus afluents més destacables són l'Aigua de la Corba, el Torrent de Castellar i la Rasa de la Font del Forn. Després de la seva unió amb el Torrent de Castellar té suficient cabal per fer funcionar un molí i dues serradores. El torrent es troba envoltat d'una important fageda, i, al seu costat dret, hi trobem una gran pineda amb grups de roures i alzines.</p> | 08045-241 | Inicia el seu recorregut prop del túnel de Capolat i creua el municipi en direcció nord-oest fins arribar al municipi de Guixers. | <p>Antigament rebia el nom de Torrent Profund. Les seves aigües, van ser aprofitades a la zona de Terrers per la construcció tant de molins fariners com de serradores. Aquest és el cas del Molí de Terrers, documentat ja des del segle XVII i de les Serradores que es troben en aquesta mateixa zona: la Serradora de Cal Fargalló i la Serradora d'en Garriga.</p> | 42.1038455,1.7317183 | 395134 | 4662085 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 92466 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-1 | <p>El Salt del Sallent és un salt d'aigua situat a la frontera entre els termes municipals de Capolat i l'Espunyola. El torrent neix a Capolat, i un cop arriba a l'Espunyola sel coneix com a Rasa del Salt. El salt d'aigua és degut a la falla rocosa dels Cingles de Capolat i té una caiguda d'aproximadament 35 metres. Normalment el torrent és poc cabalós, però quan hi ha pluges intenses el volum d'aigua augmenta considerablement i és llavors quan el salt és molt visible des de bona part del municipi de l'Espunyola i, especialment, des de la carretera de Cardona a Berga. </p> <p> </p> <p> </p> | 08045-242 | A la tallant de roca dels Cingles de Capolat, a la frontera entre Capolat i l'Espunyola | 42.0645449,1.7559145 | 397071 | 4657691 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92466-2420.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92467 | Serradora de Cal Fargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-cal-fargallo | XX | Pràcticament no queden restes de la serradora. | <p>Part dels murs de pedra de la serradora formen part de la pallissa de Cal Fargalló. Darrera de la pallissa també s'hi conserven dos blocs de pedra sorrenca rectangulars, amb unes mides de 200 cm x 70 cm cada un. En ells es conserven un seguit d'encaixos regulars. Aquests blocs haurien estat la base d'una serra que era un dels elements més importants de la serradora.</p> | 08045-243 | Darrera la pallissa de Cal Fargalló, en terres de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La construcció de la serradora està documentada el 1919. Aquesta estava destinada a l'explotació forestal de les obagues de Busa. Es construeix a la vegada que el camí de carro de Valielles. Aquesta serradora funcionava amb l'aigua del riu del Coll de Jouet que passa just pel costat.</p> | 42.1112409,1.7169973 | 393929 | 4662924 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92467-243.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 92473 | Cingles de Capolat i Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-capolat-i-sant-salvador | <p>Els cingles de Capolat i els cingles de Sant Salvador són les dues cingleres consecutives que separen els municipis de Capolat i de l'Espunyola. Aquestes són zona de nidació de diferents espècies d'aus. Els voltors nidifiquen a tota la cinglera, des dels Cingles de Sant Salvador fins als de Travil, més cap a l'oest del municipi. També hi ha alguns nius en altres cingles del municipi, però en menys quantitat. Els cingles de Capolat també són una de les zones de nidació dues parelles d'aufranys, una au en perill d'extinció, que viuen en aquesta zona. A part d'aquestes espècies ja mencionades, en aquestes cingleres també s'hi poden trobar altres aus com és el cas del falcó pelegrí, el xoriguer, el duc, el gamarús, el mussol o l'òliba.<br /> <br /> Durant un temps també s'hi podien trobar trencalossos per aquestes cingleres, però ara ja fa uns anys que han marxat els que hi havia.</p> | 08045-244 | Cingleres situades a la frontera entre Capolat i l'Espunyola, al sud del municipi. | 42.0640498,1.7483658 | 396446 | 4657645 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||
| 92521 | Pas del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-portet | <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, 2020 p 51-58</p> | El camí que passava per allà va ser destruït per construir una pista més ampla. | <p>El pas del Portet és un port de muntanya que permet el pas a través de la serra de Queralt. El pas es troba molt pròxim a la casa del Portet i el camí antic no s'ha conservat, ja que va ser substituït per una pista més ampla. Per aquí passava un camí de gran importància. El camí, a llarga distància començava a Avià i un cop passat el port del Portet portava a diferents llocs: Espinalbet, Sant Llorenç i la Seu. A curta distància també era molt utilitzat per fer el trajecte des de Coforb a Espinalbet, unint així l'església parroquial amb la sufragània.</p> | 08045-245 | Pas situat a la serra de Queralt, a la zona nord-est de Capolat. | <p>Aquest pas de muntanya ha estat utilitzat durant molts segles i formava part de la xarxa viària preindustrial de Capolat, ja que hi passava un dels camins de comunicació nord-sud més transitats de la zona de Coforb.</p> | 42.1063343,1.7950867 | 400378 | 4662284 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92521-245_0.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 92524 | Porta d’accés a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-casa-hostatgeria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</p> <p>CASCANTE, P.: 'Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</p> <p>CASCANTE, P.: 'Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XVII-XVIII | La porta es troba al terra envoltada de vegetació. | <p><span lang='CA'><span>Porta d’accés <span>a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals </span>amb una llinda formada per un bloc monolític prismàtic amb l'angle inferior extern bisellat. A la part frontal <span>s’observa la inscripció parcial 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. </span></span></span></p> | 08045-247 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | <p>La casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals es va construir entre els segles XVII i XVIII, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior que aquesta.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Actualment es conserva part dels muntants de la porta, els quals estan fets amb pedra sorrenca picada disposats en cadena per lligar les cares internes i externes del mur, i una doella esbiaixada. També conserva el marxapeu de pedra. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 92525 | Pica (aigüera) situada al mur meridional de la rectoria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-aiguera-situada-al-mur-meridional-de-la-rectoria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels | <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</span></span></p> <p><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></p> | XVI | Es troba en mal estat, afectada per la vegetació que l'envolta. | <p><span><span><span>Bloc prismàtic de pedra situat al mur meridional del primer pis de la rectoria. Aquest presenta un buidat de planta rectangular en la seva part superior. Originalment tenia un canaló centrat de sortida d’aigua en forma de V per la part posterior que donava a un bloc de pedra sorrenca allargat, situat sota la pica, amb un canal central que formava voladís per impedir que l’aigua regalimés pel mur. La pica estava encaixada en una fornícula oberta en el mur esmentat, probablement estava flanquejada per dos replans.</span></span></span></p> | 08045-248 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. | <p>Durant els segles XVI - XVII es construeix la rectoria adossada al mur meridional de l’església del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Probablement, a principis del segle XX es tapa el canal de sortida de l’aigua amb ciment i es fa un forat adossat a la paret interna de la pica amb una barrina. L’aigua es condueix cap als estables del nivell inferior mitjançant una regata vertical folrada amb fragments de teula contraposats que formaven la conducció del líquid. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 92526 | Pica beneitera localitzada al mur nord de l’església del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-localitzada-al-mur-nord-de-lesglesia-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels | <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></p> | XVII - XVIII | <p><span><span><span><span>Recipient compost d’un tronc d’esfera de bases paral·leles i un apèndix només desbastat per encaixar-lo a la paret. Presenta un buidat polilubolat a l'interior. </span></span></span></span></p> | 08045-249 | Dipòsit del Museu Comarcal de Berga. | 42.0956700,1.7990700 | 400690 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Cultural | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Es va trobar a l’enderroc de la nau de l’església en el decurs de la primera campanya d’excavacions al Santuari l’any 2006. L’existència d’un forat en el mur nord molt a prop d’on es va trobar fa pensar que estava situada en aquest mur. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92527 | Nou campanar del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-campanar-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>Estructura metàl·lica i de fusta que actua de campanar al Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. </p> | 08045-250 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. | <p>L'estructura es va col·locar, amb l'ajuda d'un helicòpter, l'agost del 2011. Segons fonts orals, la campana del campanar havia sigut fabricada <span><span><span>pel santuari de la Mare de Déu dels Tossals abans que aquest fos enderrocat, però mai hi va ser posada.</span></span></span></p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 2011 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92527-tardor-2011-615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92527-910.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 92551 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-7 | <p>Font adossada a un marge rocós en un petit replà al mig d'un bosc. Està composta per un dipòsit de ciment de forma rectangular i que es fica cap a sota el marge, i una gran pica de ciment armat. Actualment, la font està seca i no hi raja aigua. </p> | 08045-252 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0951900,1.7594400 | 397412 | 4661090 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92551-252.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 92552 | Xalet de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-la-mina | XIX-XX | <p>El Xalet de la Mina és un petit edifici situat al costat de la Carretera BV-4241. S'hi arriba per un caminet empedrat tancat per la reixa a l'entrada, per una tanca a l'esquerra i un mur a l'esquerra. El Xalet té només planta baixa i a la façana principal, on es troba la porta d'entrada, hi ha un pòrtic aguantat per dues columnes de pedra. Està construït sobre una base o terraplenat fet amb ciment, ja que es troba en una zona amb fort pendent. Tot l'edifici està encalat i pintat de color beix. Les finestres estan totes envoltades d'un marc fet amb pedres de caràcter ornamental i disposen de reixes.</p> | 08045-253 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La Carretera BV-4241 és una carretera construïda, en un principi per iniciativa privada. Va ser Agustí Rosal, qui, per donar sortida a la fusta de la serradora d'en Garriga la va fer construir a finals del segle XIX. Durant els treballs de construcció el més senzill era buscar un lloc on poder allotjar els treballadors, i és per això que es va construir aquesta casa, també anomenada Caseta dels Peones Camineros.</p> <p> </p> | 42.0955200,1.7585100 | 397336 | 4661127 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-2530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 92553 | Resclosa de la Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-cantina | XIX | <p>La resclosa de la Cantina està situada en el curs del Torrent del Coll de Jouet, un cop ja s'ha unit amb les aigües del Riu de Terrers. Està feta de formigó i actualment està completament coberta de liquens i vegetació. Al costat dret hi ha restes del canal al qual desvia l'aigua. </p> <p> </p> | 08045-254 | <p>La resclosa de la Cantina és la resclosa que desviava l'aigua del Torrent del Coll de Jouet cap al canal de la Serradora d'en Garriga. Va ser construida a la mateixa època que aquesta, al segle XIX.</p> | 42.1092591,1.7218843 | 394330 | 4662698 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92553-254.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 92554 | Carbonera del Camí de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-cami-de-matamatxos | <p>La Carbonera del Camí de Matamatxos és una de les moltes carboneres que es poden trobar per Capolat. La zona amb més gruix d'aquestes és la zona de la Baga dels Tossals, però també se'n troben per altres parts del municipi. En total n'hi ha una seixantena. Aquestes carboneres són replans del terreny situats al mig del bosc i prop de camins. En aquests espais naturals el que es feia era apilar-hi troncs i cobrir-los de terra per cremar-los de forma controlada i fer carbó vegetal. En la majoria d'elles el que es conserva és el replà i, en alguns casos, restes de terra ennegrida.</p> | 08045-255 | A la zona est de Capolat | <p>Les carboneres han estat durant tota la història un element de vital importància, ja que era la manera d'obtenir els carbons vegetals. En zones com Capolat és possible que es comencin a utilitzar les carboneres a l'època medieval i que moltes d'elles vagin sent aprofitades al llarg del temps des d'aquest moment fins al segle XX.</p> | 42.0913200,1.7499900 | 396624 | 4660671 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92554-255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92554-255_0.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'arqueologia del Berguedà | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 92555 | Resclosa i canal del molí de Terrrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-de-terrrers | XX | <p>La resclosa del molí de Terrers està situada al Torrent de Castellà abans que aquest s'uneixi amb el Torrent de Coll de Jouet. Aquesta té una forma lleugerament còncava i va d'una ribera a l'altre del torrent. Està feta amb formigó i actualment està coberta de líquens. La resclosa desviava l'aigua a un canal, trams del qual encara es conserven, està fet de formigó i va, més o menys seguint el torrent fins a trobar la carretera de Berga a Sant Llorenç, moment en què va seguint el traçat de la carretera pel costat dret fins a arribar a la bassa del molí. En un tram , per tal de creuar el torrent, el canal és substituït per unes canonades i, un cop arribat a l'altre costat, torna a prendre la forma de canal. En l'actualitat, el canal no porta aigua.</p> | 08045-256 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La resclosa i el canal eren part de les estructures del molí de Terrers. Desviaven l'aigua del Torrent de Castellà i la portaven fins a la bassa d'aquest. Tot i que el molí sigui del segle XVI, les estructures del canal i la resclosa són posteriors, probablement es van construir a l'època contemporània per tal de substituir les estructures anteriors, que es trobaven en el mateix lloc.</p> | 42.1065600,1.7325700 | 395209 | 4662385 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2561.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 92556 | Fossa comuna del Cementiri de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-del-cementiri-de-coforb | XX | <p>Al mur de l'església de Sant Martí de Coforb que dona al cementiri, hi ha una placa en record d'un grup de persones que van ser afusellades a la Baga de Queralt l'any 1939 i enterrades en una fossa en un racó del cementiri. A la placa s'hi pot llegir 'JACINT BARAT CANAL (SOLANELL) / RAMON FREIXA CASALS (RUNERS) / ROSENDO PAGEROLS PARERA (LA VILA) / AFUSELLATS A LA BAGA DE QUERALT / EL 5 DE FEBRER DE 1939 / AJUNTAMENT DE CAPOLAT 2004'.<br /> <br /> L'any 2012, es va fer un documental anomenat 'Desencaixats' i es va poder recopilar la memòria sobre cinc possibles fosses que hi hauria fora de cementiri:<br /> <br /> - Fossa Sota Riera, 14 soldats republicans executats en una trinxera.<br /> - Al Serrat de la Bugia, 1 soldat republicà.<br /> - Al Serrat Gran, 2 soldats republicans<br /> - Al Pas de Riera, 1 soldat republicà en una trinxera.<br /> - Al Pontasco, 1 oficial republicà.<br /> <br /> La ubicació concreta d'aquestes fosses no és pública i encara avui no han estat obertes ni estudiades.</p> | 08045-257 | Situada a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat | <p>En el documental Desencaixats s'explica com la zona de Berga va tenir un nucli de resistència durant la retirada republicana. Els franquistes van arribar a Capolat el 30 de gener i aquest municipi va ser part de la línia de front que envoltava Berga entre Gironella i Castellar del Riu. Aquesta zona era defensada per la 30 Divisió republicana, però no van poder evitar l'ocupació, que es va donar el 2 de febrer del 1939. Aquest front i la posterior repressió van portar a que algunes persones fossin assassinades i enterrades en fosses comunes pel territori. A Capolat hi ha les úniques fosses comunes del Berguedà que han sigut localitzades i que apareixen en el mapa de fosses de la Generalitat com a probables, ja que no han sigut obertes ni estudiades. </p> | 42.0911086,1.7923795 | 400130 | 4660598 | 1939 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 92639 | Premsa propera a Sant Serni de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-sant-serni-de-terrers | <p>Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats.</p> | 08045-258 | Cementiri de Sant Serni de Terrers. | 42.1079500,1.7300600 | 395004 | 4662542 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Aquesta peça és un element d’una premsa, de vi o d’oli, la seva denominació és la de lliura o quintà. Hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el cargol. Aquest tipus de forat que presenta a la cara superior és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'.La premsa es va trobar durant la restauració de l'església de Sant Serni de Terrers (2017-2018) als voltants de la propietat. A l'estar parcialment trencada van decidir col·locar-la vertical al cementiri de l'església per poder preservar-la. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 92640 | Roure monumental de Sant Serni de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-monumental-de-sant-serni-de-terrers | <p>Està situat proper al mur que delimita el cementiti de Sant Serni de Terrers. Destaca per ser un dels pocs roures centenaris que es conserva a la zona de Terrers. . </p> | 08045-259 | Proper a Sant Serni de Terrers. | 42.1079500,1.7300600 | 395004 | 4662542 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | No està en el registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 92641 | El Mal Pas de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-pas-de-travil | <p>Formació rocosa que arriba per sobre la carretera de Travil.</p> | 08045-260 | Carretera de Travil. | <p>Antigament, no es deia mal pas, ja que el camí anava per sobre. Va ser qual es va construir la carretera el 1959 que es va començar a anomenar així.</p> | 42.0713900,1.7193000 | 394053 | 4658496 | 1959 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92641-2602.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la formació rocosa es pot observar una placa commemorativa del moment que es va fer la carretera, on hi consta el nom de les cases que hi van contribuir (Cal Bertran, Cal Sant, Vilella i Casòliva). També hi ha 28 vies d'escalada instal·lades. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 92642 | Creu de pedró del Cementiri de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-del-cementiri-de-coforb | XIX | La taula de la creu de padró està escapçada parcialment. | <p>Llur creu de pedró és datable del segle XIX. El pedró està format per un peu, la taula i una creu de ferro a sobre. El peu està reformat, es tracta d’un pilar fet amb blocs de pedra i morter de calç, té una secció circular. La taula és de planta quadrangular, tots els angles presenten una gran erosió. La creu és de ferro forjat de secció plana, braços iguals i sostinguda per una tija de ferro hel·licoïdal, l’extrem inferior de la qual està empotrat al centre de la taula de pedra. El seu estat de conservació és dolent.</p> | 08045-261 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | 42.0910315,1.7922091 | 400116 | 4660589 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92642-img20220218115347.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 92643 | Placa commemorativa de la repressió franquista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-la-repressio-franquista | <p>Es tracta d'una placa de marbre blanc que va instal·lar l'Ajuntament de Capolat en aquest indret per tal de recordar els afusellats a la baga de Queralt per part de l'exèrcit franquista. En ella s'hi poden llegir els noms de tres homes, veins de Capolat, que fòren afusellats a la baga de Queralt al febrer de 1939, en plena retirada republicana i després de la caiguda de Berga en mans dels nacionals.</p> | 08045-262 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | 42.0910996,1.7922735 | 400121 | 4660597 | 2004 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 92652 | Col·lecció arqueològica de Capolat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capolat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>BOTET I SISÓ, J. (1908-1911) Les monedes catalanes. 3 vols. Barcelona. Núm. 171.</p> <p><br /> CRUSAFONT, M. (1982) Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Madrid. Núm. 155.</p> <p><br /> CASCANTE P.; SIMON, S. (2006) Informe de la intervenció arqueològica realitzada al Santuari de la Marededeu dels Tossals. Capolat. Societat d'Arqueologia del Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia.</p> <p><br /> CLÚA, M. Informe: Classificació de les monedes procedents de les excavacions arqueològiques al Santuari<br /> dels Tossals (Capolat). Gabinet Numismàtic de Catalunya. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Agost de<br /> 2007.<br /> FARGUELL, Josep (2004). Informe de l'excavació de la cista de Capolat. Inèdit. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> SÁNCHEZ E. (1990). 'Del Bronze Final a l'Edat del Ferro'. DD.AA., El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 4. Berga. P. 186-187.</p> <p><br /> SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</p> | 3500 aC - XIX | <p>El museu de Berga conserva un conjunt d'objectes arqueològics procedents de diferents jaciments de Capolat.</p> <p><br /> Per un costat trobem els elements arqueològics de les excavacions del Santuari de la Marededéu dels Tossals. Entre aquests hi trobem quatre nanses de tipologies diferents i cronologies que van del segle XIII al<br /> XVII; dos fragments informes de plats, un de vas i un de bol de ceràmica esmaltada del segle XVII; un fragment d'una tapa i un conjunt de fragments d'olles de ceràmica grisa medieval dels forns de Casampons (s. XIII). També s'hi conserva un conjunt de monedes: un òbol de Barcelona del segle XIV, un diner de Vic del segle XVI, un diner de Barcelona del segle XIII, tres quartos de Barcelona del segle<br /> XIX; un cuartillo resellado del segle XVII; un diner de Barcelona del segle XVII, 8 maravedisos de Segòvia del segle XVIII, un ardit de Barcelona del segle XVII, un diner de Barcelona del segle XVII, una moneda en mal estat difícil d'identificar, i un ardit de Barcelona del segle XVIII, en mal estat. Altres objectes metàl·lics són una medalla de bronze del segle XIX, un crucifix de rosari de bronze del segle XIX, un<br /> crucifix pectoral de bronze del segle XIX, una clau de ferro forjat del segle XVII-XVIII, un fragment de batall de campaneta del segle XVII-XVIII i una sivella de bronze del segle XVII-XVIII.</p> <p><br /> De la balma del Salt de Sallent es conserva un fragment informe d'un vas de ceràmica llisa de color negre brunyida feta a mà, datat de l'Edat del Ferro.</p> <p><br /> De l'abric de Roc Codós es conserva un gratador de sílex de cronologia indeterminada.</p> <p><br /> De la Balma de Torneula es conserva un conjunt de fragments informes, vores i nanses de diferents tipologies pertanyents a vasos del bronze final-Ferro I (s. VII-VI aC). Alguns d'ells presenten decoració<br /> (línies paral·leles ondulants, cordons, impressions digitals i unglades, espatulades, acanalades). També hi ha una dent de falç i dos gratadors de sílex tallat de la mateixa cronologia.</p> <p><br /> Del Jaciment de la Cova de Roca Terçana hi ha tres fragments d'un vas de ceràmica marró amb decoració de mugrons, amb una cronologia de Bronze mitjà-final.</p> <p><br /> De la balma del Portet s'hi conserven fragments de diferents vasos de ceràmica amb una cronologia de Bronze mitjà-final. Alguns d'ells tenen decoració d'unglades.</p> <p>Dels Forats de ca l'Alèn s'hi conserva un fragment de molí fet de granet rosa amb una cara plana i polida. La cronologia és indeterminada.<br /> Del Serrat de les Tombes hi ha un vas troncocònic amb base plana i boca oberta i ovalada, reconstruït procedent de la tomba 1; tres puntes de fletxa i un ganivet de sílex; dos punxons d'os; i dues denes de<br /> cal·laïta.</p> <p> </p> | 08045-263 | Dipòsit del Museu Comarcal de Berga | <p>Alguns dels elements conservats al museu es van trobar en superfície quan es va fer l'Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat el 2004. Aquest és el cas del molí dels Forats de ca l'Alèn, de la Balma del Salt de Sallent, de l'abric de Roc Codós.</p> <p><br /> Els del Santuari dels Tossals van ser descoberts durant les excavacions arqueològiques del 2006 i 2007.</p> <p>Els de la Balma de Torneula i de Roca Terçana van ser recollits pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berta el 1975.</p> <p><br /> Els objectes del Serrat de les Tombes procedeixen de l'excavació de la tomba 1 que es va fer l'any 2004.</p> | 42.0772834,1.7527980 | 396834 | 4659109 | 08045 | Capolat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92652-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92652-263.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 92685 | Camí ramader del Pantà de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-panta-de-lespunyola | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</p> <p>CAMPILLO, X. et alii (2007) Inventari de Camins Ramaders del Berguedà. Berga: Grup de Defensa de la Natura del Berguedà</p> | El traçat del camí es pot anar seguint tot i que hi ha trams que ha sigut substituït per pistes i altres que estan tapats per la vegetació. | <p>Hi ha dos camins ramaders que tenen l'inici en el mateix punt de l'Espunyola i els dos acaben al Coll de Jouet. El camí del Pantà de l'Espunyola és un dels camins ramaders millor conservats que passen pel terme de Capolat. Neix a l'Espunyola i agafa direcció cap a Can Miquelet, abans d'arribar-hi s'enfila pels Cingles de Capolat i passa pel costat del Pantà de l'Espunyola i continua cap a la Font de Canaleges. Des d'allà rodeja el serrat de la Llosa i continua en direcció nord fins a arribar a Coll de Jouet. </p> <p>Antigament, existia un altre camí que naixia al mateix lloc però, que s'enfilava abans pels cingles de Capolat i continuava per Comamorera i Sant Martí, s'enfilava al Serrat de Runers i seguia la Collada fins al Coll de Jouet. Aquesta variant del camí entre l'Espunyola i Coll de Jouet avui en dia és impossible de resseguir a Capolat.</p> | 08045-264 | Camí ramader que va des de Cal Pouet a l'Espunyola fins al Coll de Jouet, travessant bona part del terme de Capolat. | 42.0685579,1.7644046 | 397780 | 4658127 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sanchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 74415 | Església Parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-0 | GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 30. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. RIUS, Carme (1982): 'Església Parroquial de Sant Martí', Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XVIII | L'església parroquial de Carme és un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estàn reforçades amb carreus de pedra travertínica ben tallats. El temple s'articula entorn d'una sola nau amb diverses capelles laterals. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, i presenta un ràfec format per maons disposats amb forma de dents de serra. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es troba adossat a la façana, a l'esquerra de la porta d'accés i al costat de l'evangeli; la base és quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes, per on surt el so de la campana. A la transició entre la part quadrangular i la octogonal del campanar hi ha un rellotge circular amb números romans. La part superior del campanar es distingeix de la resta de l'edifici per ser totalment feta a base de carreus de travertí. A la part central superior de la façana principal s'hi obre un òcul; a banda i banda de la portalada principal s'hi han practicat dues petites obertures més. L'escut, amb el relleu que narra la llegenda del repartiment de la capa de Sant Martí, està situat sobre la porta i data del 1748. Aquesta porta, rectangular, està emmarcada per dovelles i presenta un arc de descàrrega per sobre de l'escut. L'any 1808 es van fer reformes a la nova església, com ho indica la placa situada dins del temple; de fet aquesta és la data oficial en la que es dona per acabat definitivament el nou temple parroquial. Els frescos originals de les parets van desaparèixer i tot l'interior s'ha pintat fa poc de blanc, tot i que s'aprecien algunes decoracions de caire geomètric que imiten motius arquitectònics. S'hi conserva una pila baptismal de factura romànica. La resta d'imagineria, així com l'altar major, són obres fetes després de la Guerra Civil. | 08048-1 | C/ Sant Martí, 47 | La construcció del temple parroquial tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). Consta en la documentació escrita que l'any 1730 eren molts els voluntaris per fer els fonaments i aportar materials. L'edifici fou consagrat pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que roman immortalitzada sobre la llinda del portal del temple. L'església dedicada a Sant Martí substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada en el lloc on avui hi ha la masia de Can Ros. L'antic temple fou parcialment enderrocat quan es bastí el nou en un lloc més cèntric del poble. Per a la construcció de la nova parròquia, es té constància de diverses contribucions: així, de 1734 a 1740 el gremi de paraires havia establert un cens per col·laborar en la seva edificació; el 1803, el mateix gremi va bestreure 100 lliures per la nova església, que finalment es van gastar en el retaule de Sant Roc. A les obres del temple hi contribuïren també el duc de Cardona i Medinaceli, senyor feudal de Carme, i el senyor del castell de Claramunt Luís Fernando de la Cerda i Aragón i Folch de Cardona, que a la vegada era cap de la baronia de la Conca d'Òdena. L'any 1779, en ple procés de construcció del nou temple, la parròquia de Sant Martí de Carme assolí l'autonomia de la parròquia de la Pobla de Claramunt, de la qual era sufragània des d'època medieval. La nova església parroquial es dotà del corresponent fossar, que va estar en funcionament fins l'any 1903. A més, a l'interior de l'edifici hi havien diversos vasos funeràris que avui ja no es poden apreciar degut a les reformes que ha sofert el paviment (Josep Ferrer ens explica que ell va veure tombes obertes davant de l'altar durant la Guerra Civil). El 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa a la seva església parroquial: 'Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones'. El retaule barroc i les diverses imatges que presidien les capelles del temple foren cremats el més de juliol de 1936 prop del pont de Carme, a la banda esquerra de la riera. De fet, l'església, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1748 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74416 | Cal Ros (antiga Església de Sant Martí ) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-antiga-esglesia-de-sant-marti | BENET, Albert; CRUAÑES, Esteve; SABATÉ Flocel; VIRELLA, Xavier (1992): 'Sant Martí de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. ESTRADA, G.; ASENSI, R. Mª (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, volum 7: L'Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 65-66. RIBA GABARRÓ, Josep (2003c): 'Potser foren les primeres campanes de Carme', Les Fonts de Carme, 13, Associació El Forat dels Graus, p. 225. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII-XX | Falta manteniment. | Amagades dins l'habitatge d'una finca deshabitada (només s'utilitza en part com a magatzem agrícola) es conserven les restes de l'estructura d'una església medieval, que exercia funcions parroquials abans de la construcció de la nova església de Carme, que des que es té constància documental ha estat sota l'advocació de Sant Martí. La casa, que reaprofita murs més antics fets amb carreuats de diferents mides, està bastida amb maçoneria. Presenta els murs en mal estat, amb afegits a base de materials constructius moderns i contemporanis (totxos, uralites, ciment, etc.). Conserva una portalada rectangular, adovellada, a la façana oest, a peu de camí, gairebé colmatada, el que indicaria que la cota original del camí seria molt més baixa, i que s'hauria produit una important aportació de terres amb el pas dels anys. Aquesta portalada està emmarcada per dovelles blocs de pedra travertínica de la zona. Carreus de pedra del mateix tipus reforcen la cantonada oest de la masia. El cos de la casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i en els annexos afegits s'hi observa la utilització d'un aparell reaprofitat que sembla el típic carreuat rectangular de les obres romàniques. A aquest cos principal s'hi afegeix un cos a la banda sud que té la teulada a una vessant, orientada al nord. Aquest cos escapça la portalada rectangular abans mencionada, i un dels murs d'aquest cos reaprofita el carreuat de tipus romànic. La façana sud té una porta d'arc rebaixat i dos balcons amb balustrada. A l'est i nord del conjunt, sengles murs de pedra, d'aspecte i factura antics, tanquen el pati de la casa. Acava de tancar aquest pati una nau agrícola molt moderna, sense sostre, on s'hi custodia maquinària agrícola. La base del mur nord d'aquesta nau és una de les parets de pedra antiga. La paret est de la nau també sembla reaprofitar fragments de parets antigues. L'església,conserva una nau central rectangular i clars indicis de dues naus laterals, deduïbles per uns arcs conservats que farien de separació entre aquestes naus. L'edifici té l'eix longitudinal est-oest i una portalada de mig punt a la façana est (on canònicament hi hauria d'haver l'absis). Cap als anys 60 del segle XX l'actual propietari, Sr. Miquel Catassús, després d'unes fortes plujes, afirma haver vist els fonaments d'una estructura semicircular a peu del camí que circula per la façana oest de l'església. Aquesta estrcutura bé podria ser l'absis de l'església tot i que l'oest no és l'orientació més feqüent per als absis medievals. Pels voltants de Cal Ros es troben fragments de ceràmica de clara factura medieval, de cocció reductora i superfície lleugerament oxidada (tipus sandwich), amb desgreixant molt visible de quars i altres materials poc apreciables; la pasta és molt porosa. Aquests indicis superficials, juntament amb la constatació de que dins de la casa actual existeixen punts on es conserva sediment arqueològic, considerem que el lloc és també jaciment arqueològic, i com a tal custodia informació bàsica de la història de Carme. Per exemple, al seu subsòl s'hi troba el cementiri parroquial que va funcionar des de l'Edat Mitjana i fins 1748: qualsevol aproximació, per exemple, a la demografia antiga del lloc passa per aquest jaciment. | 08048-2 | Cal Ros | L'església paroquial de Sant Martí de Carme fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, sens dubte molt abans de que així consti documentalment l'any 1366. El lloc de Carme es documenta des del 1005 com a part integrant del terme del Castell de Claramunt. Sant Martí de Carme sempre formà part del bisbat de Barcelona i, en aplicar-se l'estructuració deganal, depengué del deganat de Piera. Segons alguns estudiosos, l'església de Carme ja es documenta des de l'any 1122 (BENET et ALII, 1992: 341). Durant el segle XII figura als documents amb el nom de Chazmo, Chazma o Kazma. El primitiu edifici romànic estava situat als afores del poble. A mitjans del segle XVI, quan l'església de Carme era encara on avui hi ha Cal Ros, es trobava ja sota l'advocació de Sant Martí (RIBA GABARRÓ, 2003c: 225). A partir de 1730 i fins el 1748 es va començar a construir el nou temple, mentre l'anterior, cap a la fi del segle XVIII, es va desmontar parcialment i el seu material constructiu i part de la seva estructura van servir per construir la nova masia de Cal Ros. Efectivament, l'any 1778, el bisbe de Barcelona va autoritzar la venda del lloc de l'antiga església (la nova comença a funcionar el 1748), i el comprador, Francesc Riba, pagès de Carme, edificà la masia que actualment resta dempeus. Així doncs, la casa de Cal Ros s'emplaça en el lloc on des d'un moment indeterminat de l'Edat Mitjana i fins abans de 1778 hi hagué la primera església de Carme. Els voltants del lloc, i en concret el camí que passa pel costat de la masia, segons la mare de l'actual propietari de La Masuca (Antoni Sonet), està plé d'ossos humans, el que corroboraria que en el lloc hi hagué el cementiri parroquial fins ben entrada l'Època Moderna en que es traslladà l'església parroquial al centre de la població. Cap al segon quart del segle XVIII, Torras i Ribé situa els estricadors del Gremi de Paraires de Carme a Cal Ros (TORRAS, 1993: 195). Els estricadors eren uns bastiments de fusta amb claus, on hom posava tivant els draps mullats per tal de que en eixugar-se no s'estrenyèssin. Les instal·lacions dels estricadors solien situar-se extramurs, com és el cas que ens ocupa. A finals del segle XIX - inicis del XX hi hagué una fassina en funcionament dins d'aquesta finca. | 41.5336100,1.6211300 | 384974 | 4598913 | 1122 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74417 | Santuari de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-collbas | BENET, Albert (1992): 'Santa Maria de Collbàs', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (1988): 'Carme', Història de l'Anoia, vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 321-335. RIBA GABARRÓ, Josep (2003): 'La família Rey, ermitans de Collbàs', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 193. RIUS, Carme (1982): 'Santuari de Collbàs', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SABATÉ, Josep (2002a): “Collbàs. Història curta amb llargues trifulques”, Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 132. SELLARÈS POCH, Jordi (2000a): 'La Mare de Déu de Collbàs', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XIII-XX | El santuari de Collbàs, o de la Mare de Déu de Collbàs, és un temple rural d'una sola nau, de planta rectangular i absis poligonal de tres cares. A cadascuna de les façanes laterals de la nau s'hi troben tres contraforts que s'alcen gairebé fins al nivell de la coberta. L'obra de l'edifici és feta a base de maçoneria, disposada en filades pseudo-regulars. Les cantonades estan reforçades per blocs treballats. La coberta, a dues vessants, és de teula aràbiga. L'absis, orientat al nord, té petites obertures rectangulars, mentre que les façanes laterals es presenten totalment tancades. El santuari té un campanar d'espadanya al frontal, amb dos ulls i dues campanes no molt grans; a la part superior hi figura la inscripció 'Ave Maria', la data '1860', i el nom 'Ramon Durban'. Aquest meçenes del campanar era fill de Carme però residia a Sabadell. L'espadanya actual en substitueix una de més antiga, feta malbé per un llamp, i sembla que té també reparacions fetes al llarg del segle XX . La porta d'accés a l'edifici consisteix en un arc rebaixat i adovellat, i a sobre s'hi obre un rosetó. Damunt la dovella central de l'arc de la porta, hi ha un escut amb un motiu floral, el monograma IHS i la data inscrita '1793' o '1797' (la data sembla que fou corregida); per sobre s'hi observa un arc de descàrrega. A la façana principal s'hi ubica un rellotge de sol de fa pocs anys i un mosaic de dotze rajoles, molt malmés, amb una imatge de la Mare de Déu. L'interior presenta una volta d'arc rebaixat suportada per arcs torals. A l'extrem sud de la nau s'hi emplaça un cor o tribuna en molt mal estat, sustentada per tres arcs de mig punt. A aquesta tribuna s'hi accedeix mitjançant unes escales laterals. Les parets estan pintades de color crema i presenten importants taques d'humitat. L'altar consisteix en una taula recolzada sobre una soca. Darrera de l'altar, a l'absis de l'edifici, s'accedeix a un cambril mitjançant unes escales laterals; presenta un sostre de maons amb unes arestes que convergeixen en una clau de volta. En aquest cambril s'ubicava la Mare de Déu de Collbàs abans de ser traslladada a l'església parroquial. En concret, la imatge es col·locava sobre una soca molt més antiga, que encara es conserva. El cambril, ubicat sobre la sagristia, es comunica amb la nau mitjançant una petita obertura d'arc de mig punt parcialment tancada per un petita reixa; aquesta obertura permetia la comunicació visual dels fidels amb la Mare de Déu. A l'oest del santuari hi ha una construcció moderna annexada, i a l'est un petit cobert amb barbacoes. La construcció oest es troba abandonada i en molt mal estat i sembla que ocupa el lloc on hi havia hagut l'antiga casa dels ermitans, coneguda com Can Bas. Ja en època recent hauria estat reformada i utilitzada com a casa de colònies i tenia serveis: cuina, dutxes, etc., avui tot inutilitzat. | 08048-3 | Camí de Collbàs | En aquest santuari s'hi venera a la Mare de Déu de Collbàs i, des de temps pretèrits, el dilluns de Pasqua s'hi celebrava el ball del càntir; avui dia s'hi celebra l'aplec de Collbàs. L'edifici es documenta ja al segle XIII, tot i que és anterior, i la seva aparença física i estructural s'ha anat transformant al llarg del temps. Aquesta església estava situada en l'antic terme del Castell de Claramunt, sent sufragània, en inici, de la parròquia de Santa Maria de Claramunt. L'any 1766 les desavinences sobre els actes de culte entre l'ermita de Collbàs i la parròquia de Sant Martí de Carme provocaren que el bisbe Gavino de Valladares manés el tancament de l'ermita de Collbàs i el trasllat de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Carme. L'any 1779, quan l'església de Sant Martí de Carme obtingué la independència de la parròquia de Claramunt, l'església de Santa Maria de Collbàs passà a dependre'n amb les mateixes condicions. Es documenta a partir de l'any 1205, quan en el seu testament, Ramon de Guàrdia deixà deu sous a Santa Maria de Collbàs ('Sancte Marie de Collebas'). El santuari fou refet en dues ocasions, al segle XVI i de nou al segle XVIII, i cada vegada anà predominant més la condició de santuari marià, que té el seu punt més important en l'aplec del dilluns de Pasqua Florida. L'any 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa al santuari de Collbàs: 'hay también en este pueblo en una montaña a la parte de cierzo una hermita con su iglesia, en donde está N. S. de Collbas, muy hermosa y adornada de vestidos y presentallas por la grande devoción que hay en el vecindario. La otra iglesia que antes de hacer la otra teniamos, por ser tan vieja y caducas sus paredones se ha demollido'. Cap els anys setanta del segle XX, l'ermita restava en molt mal estat i va ser objecte de diverses actuacions d'arranjament per part de voluntaris del poble. Actualment, el santuari depèn de la parròquia de Carme. Es té constància que durant els segles XVII i XVIII hi havia una família d'ermitans, de cognom Rey, que s'ocupava del manteniment i vigilància del santuari. Els seus membres foren enterrats al subsòl del mateix temple, segons consta a les partides obituàries dels registres parroquials de la Pobla de Claramunt (RIBA GABARRÓ, 2003: 193). El nom de Collbàs, però, prové de la família Bas de Montbui, propietària del bosc i del coll on s'emplaça l'ermita. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 1205 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74418 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-5 | CATALÀ, Pere (1976): 'Comentari marginal', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 444-471. CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976) 'Castell de Miralles', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 425-426. CARBONELL, Vicenç; CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976): 'Castell de Claramunt', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. SABATÉ CURULL, Flocel (1992b): 'Castell de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 311. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII-XX | tot i que en general l'estat de conservació del conjunt és bo, alguna casa mostra signes de deteriorament per no estar habitada. | El nucli antic del poble de Carme és una petita aglomeració urbana situada en una elevació del terreny, emplaçada estratègicament en un meandre de la riera de Carme, a prop de l'antiga cruïlla dels camins que duien de Claramunt a Orpí, i de Carme a Collbàs. Aquesta trama urbana sembla que es formà al voltant de la cruïlla dels actuals carrers Major i Soldevila, i formaria una vila closa, tal volta presidida per una torreta o un petit castell, però en tot cas protegida per un recinte emmurallat, del qual en queden algunes traces fossilitzades, tant arquitectònica com urbanísticament, així com també pel que fa a la toponímia. A nivell arquitectònic, hem de destacar com el carrer Freginal té, a la sortida del nucli, una casa que sembla una torre quadrada, i que per tant formaria part de la muralla defensiva; els passos coberts del C/Soldevila i de la Plaça d'Espanya haurien estat antics portals d'entrada al nucli fortificat. Pel que fa a la urbanística, s'observa com un tram de la línia de façana sud de l'Avinguda Catalunya, entre el carrers Sant Martí i Sant Jordi, adopta una forma corbada pròpia d'un carrer que nascut al redós d un recinte circular o ovalat previ; en general es pot afirmar que la fesomia dels carrers, curts i estrets, és més pròpia de moments medievals que d'èpoques més modernes; per últim, el rec rodeja el que seria aquest antic nucli (els recs d'origen medieval acostumen a discòrrer per fora de les viles). A nivell toponímic, rodejant el nucli, trobem el carrer del Vall, nom molt significatiu que estaria indicant la presència de muralles que protegirien la vila i, probablement, també assenyalaria l'existència d'un antic fossat; per altra banda el carrer Soldevila pot remontar el seu nom a l'Edat Mitjana, ja que és una denominació típica de l'urbanisme medieval català, i fa referència a la part més baixa del nucli: 'el sòl de la vila'. Segons els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, de l'any 1790: 'la forma de este pueble es algo quadrada, con las casas muy pegadas, con dos calles y una plazeta (...). Las casas del lugar son por lo general pequeñas, mal compuestas; bien hai como una treze o catorce de ellas algo capaces y tal qual compuestas'. | 08048-4 | Carrer Major amb Carrer Soldevila | Antigament La Pobla de Claramunt tenia agregats diversos pobles i nuclis, avui separats dels seu terme. Entre ells trobem Carme, població que va rebre autorització del Duc de Medinaceli per a independitzar-se civilment de la Pobla de Claramunt el 14 de gener del 1727. Tot i que l'arqueologia no ha corroborat fins ara els orígens medievals de Carme, topogràficament, urbanísticament i arquitectònicament resulten indiscutibles. Alguns autors concreten aquest orígens medievals en una suposada fortalesa musulmana que hauria format part de una pretesa línea defensiva que, a partir del riu Llobregós, anava de Carme a Masquefa. En tot cas, es té constància documental des de l'any 1005 de que el lloc de Carme sempre estigué integrat en el castell termenat de Claramunt, dels senyors del qual depengué jurisdiccionalment. Fou al mes de novembre d'aquell any 1005 quan la vescomtessa Geriberga dona al Monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous que posseeix dins del Comtat de Barcelona, en concret al terme del Castell de Claramunt (a l'actual terme municipal de La Pobla de Claramunt). Entre ells trobem 'el lloc' de Carme, 'et in alio loco, infra terminos de supradicto castro in Claromonte, in locum que dicunt Chazmo alaudem deum, quod ibi habeo vel hereditare debeo per ullasque voces'. Tornem a tenir notícia documental de Carme l'octubre de l'any 1167 quan s'establí concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà de Carme ('villa que vocatur Cazma'). S'hi al·ludeix a la 'nove ville de Cazma' o 'Vilanova de Carma'. El 23 de juny de 1179 a propòsit de les últimes voluntats del difunt 'Albertus de Caralt' es troben reunits com a testimonis una sèrie de personatges a l'església de Carme ('ecclesiam de Chazma'). Més endavant, Ramon de Guàrdia deixa mitjançant el seu testament, el qual data del juliol de 1205, a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres bens, les esglésies de 's. Martino de Kazma' i 's. Marie de Collebas'. Segons F. Sabaté el primer esment documental del castell de Carme data del mes d'abril de1321, quan l'hereu de la corona, l'infant Alfons, s'hi allotjà per preparar l'assalt al proper Castell d'Orpí. Com hem vist, abans d'aquesta data Carme apareix a la documentació dels segles XI-XIII com a 'lloc' i no com a castell termenat, pel que suposem que, en el cas de que hi existís una fortificació, aquesta no exercia ni funcions jurisdiccionals ni defensives. A aquesta denominació s'ha trobat una excepció en un document del segle XII, on coincidint amb una sèrie de mutacions en la situació del lloc, es fa referència a Carme com a 'vila'. Ja en el mateix segle XII va quedar testimoni escrit de que la família que n'exercia com a castlana portava el cognom 'Carme'. A finals del segle XVIII la vila ja hauria adquirit una fesomia urbana oberta, perdent bona part del seu caràcter fortificat, segons es desprèn dels 'qüestionaris' de Francisco de Zamora: 'Este pueblo es abierto y no tiene fortificación alguna, no se sabe que haia sido sitiado, ni que se haia ganado a moros (...). No se halla en este pueblo algún camino Rl. ni hay ventas ni portazgos, peaje, castillería ni otro derecho'. | 41.5326900,1.6197500 | 384857 | 4598813 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74419 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-12 | GAVÍN, J. M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 114. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. | XX | El cementiri de Carme és un petit recinte de planta rectangular, amb tres línies de nínxols adossades a les parets perimetrals de l'estructura. La porta és un reixat de ferro coronat per una creu i l'any 1901, època en la que comença a funcionar el cementiri. A l'interior del recinte s'hi integra la petita capella del Sant Crist, sense cap interés artístic ni monumental. | 08048-5 | Camí del Cementiri | Aquest cementiri començà a funcionar cap a l'any 1903, en un context de reformes higiènico-sanitàries que establien la ubicació dels cementiris fora dels nuclis habitats. A l'Arxiu Municipal es conserva un document de 1899 on es fa referència a la construcció del nou cementiri. S'hi documenten successives reformes (per exemple als anys cinquanta i seixanta del segle XX), tot i que no és el primer cementiri de la vila: al lloc conegut com La Vinya del Notari ja s'hi documenta una necròpolis d'època tardorromana; més tard, l'antiga església parroquial, ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, ja tenia la seva segrera en funcionament des de l'Edat Mitjana i fins 1748, quan es consagrà la nova parròquia de Sant Martí dins el nucli del poble i s'hi traslladà també el cementiri; finalment, a inicis del segle XX s'inaugurà el cementiri que avui rau en funcionament a les afores del poble . | 41.5272400,1.6314400 | 385823 | 4598193 | 1903 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74420 | El Llobetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobeto | ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'Llobetó, El', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | XVIII ac | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc d'habitació sense estructures emplaçat en el lloc que avui ocupa part de la falda de l'extrem SE de la Serra de Les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. En aquest vessant, i al llarg d'una extensa franja, es troben materials arqueològics de diferents cronologies, bastant diversos, però amb predomini de certs tipus en alguns sectors. Al llarg del temps s'ha localitzat i recollit ceràmica de l'Edat del Bronze per tota l'àrea del jaciment, amb una especial concentració en el sector est. Les restes de ceràmica ibèrica i romana predominen en el sector central i oest. La ceràmica medieval, en canvi, es troba repartida per tota l'àrea. Tot i l'abundància de materials no s'observa cap indici d'estructures antigues a nivell superficial. Només s'aprecien estructures recents com ara restes de marges. Entre els materials que afloren en superfície, s'han recollit unes mostres qualitativament representatives de les diferents fases que es detecten en el jaciment: A) Ceràmica de l'Edat del Bronze: vint-i-quatre fragments informes de coloració irregular, de color marró/vermellós, amb abundant desgreixant de pissarra i alguns fragments de quars, i superfícies sense cap tractament especial; quatre fragments de base pertanyents a recipients amb el fons pla; un fragment de recipient amb nansa d'orelleta; un petit fragment de vora exvasada de llavi arrodonit; un fragment decorat amb tres cordons paral·lels i amb incisions perpendiculars; varis fragments amb decoració de cordons amb incisions transversals o amb digitacions, amb decoració de mugrons, etc.; B) Ceràmica ibèrica: fragments informes de ceràmica ibèrica feta a mà; fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, alguns amb la superfície externa coberta per una engalba fosca; dos fragments de vora exvasada de llavi acanalat; un fragment de base de recipient de fons pla; C) Ceràmica romana: fragments informes de dolia i un fragment d'una base; fragments de tegulae romana; fragments informes de ceràmica comuna romana, un d'ells amb engalba groga a la superfície externa; un fragment de plat de vora bífida de la forma 14 de Mercedes Vegas amb una cronologia, segons aquesta autora, entre la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC; D) Ceràmica medieval: fragments de ceràmica gris medieval amb les característiques de les produccions pròpies dels segles XII-XIII (uns quants fragments informes, alguns fragments de carena, dos fragments de vores lleugerament exvasades i llavi arrodonit i un fragment de base plana de recipient de gran tamany). El lloc es troba molt a prop d'un altre jaciment arqueològic anomenat 'A 100 m del Llobató'. | 08048-6 | Cal Llop o Cal Cases | El jaciment és conegut ja, com a mínim, des de l'any 1945, atès que apareix esmentat a la “Carta Arqueológica de España” que realitzaren Almagro, Serra Ràfols i Colomines. Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1984 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. La forquilla cronològica representada per aquests materials és molt àmplia (Edat del Bronze-Edat Mitjana), fet que permet afirmar que l'àrea ha estat transitada des d'antic. | 41.5416800,1.6469600 | 387143 | 4599775 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74420-foto-08048-6-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-405 i M-532) | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74421 | A 100 m del Llobetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-del-llobeto | COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'A 100 m del Llobetó', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | XIII-XV | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc actualment situat enmig d'un gran camp de conreu, molt a prop del jaciment anomenat 'El Llobetó', i correspondria a un antic centre de producció i explotació ceramista. El camp de conreu està situat a la falda de l'extrem SE de la Serra de les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. El jaciment 'A 100 Km del Llobetó' està situat en el sector NE del camp de conreu esmentat, en una zona on no hi ha cap indici d'estructures i on afloren fragments de material arqueològic. En aquest jaciment es troben en superfície nombrosos fragments de rebuig que, per les seves característiques, sembla pertànyer a un forn de ceràmica. En superfície també apareixen trossos gruixuts d'argila mig cuita amb una forma similar a la dels maons. Els membres de l'equip realitzador de la Carta Arqueològica de l'Anoia creuen probable que aquest jaciment hagi estat un forn d'obra. No és fàcil que sigui un forn de calç ni de guix ja que el tipus de pedra que es requereix per a l'elaboració d'aquests materials no es troben a prop de l'àrea del jaciment, a diferència del que succeeix en moltes altres zones del municipi. No es pot afirmar amb total seguretat que el forn pertanyi a la mateixa cronologia que els fragments ceràmics localitzats, donada la poca informació de què es disposa, però cal suposar que és així, tenint en compte que no hi apareix cap resta material d'altres períodes. Els materials recollits en aquest jaciment comprenen una mostra de material de rebuig i un tros de maó de pasta groguenca, amb restes de vidriat molt deteriorat en una de les seves cares. Entre els fragments ceràmics recollits destaquen: dos fragments informes de ceràmica gris de tonalitat clara, ben cuita, molt dura, amb marques molt evidents del torn ràpid, pasta homogènia amb molt poc desgreixant (petits fragments de quars i mica); una vora de recipient gran, de parets gruixudes, amb desgreixant de quars molt abundant, de color amarronat, superfícies sense tractament i de tacte rugós (probablement es tracti d'un gibrell), amb vora d'ala i parets gairebé verticals; un fragment de gerro de ceràmica oxidant, color ataronjat amb la superfície exterior més clara i abundants partícules de desgreixant menut de color marró. Aquest fragment correspon a la part superior de la panxa i a l'inici del coll, i conserva l'arrencament de la nansa; una vora de gran gerra de pasta rosada, clara, amb desgreixant abundant, de tamany petit i mitjà, superfícies bastant llises. La forma és similar a la del dolium del període romà, però la pasta és del tot diferent. Cal pensar que la funció d'aquest recipient seria la mateixa, és a dir, la d'emmagatzemar aliments de manera subterrània, a mode de sitja. | 08048-7 | Cal Llop o Cal Cases | Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els esmentats materials van ser datats a la Baixa Edat Mitjana. | 41.5411800,1.6464200 | 387097 | 4599721 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-406). | 93|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74422 | Poblat de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-les-garrigues | COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'Poblat de les Garrigues', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | VII-III aC | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc d'habitació sense estructures situat en el sector SO de la Serra de les Garrigues, concretament ubicat en el vessant de migdia d'un turonet situat davant d'una gran torre d'alta tensió de la xarxa elèctrica. Davant d'aquesta torre, a la dreta del camí, hi ha un turonet cobert de pins, a la part alta del vessant de migdia del qual s'emplaça el jaciment. Hi aflora ceràmica ibèrica molt abundant a nivell superficial. Aparentment no s'observen estructures en superfície però les restes de marges agrícoles podrien encobrir estructures més antigues. A prop d'un dels marges s'hi observen fragments de molins barquiformes de granit. Al llarg dels anys, s'han anat recollint unes mostres representatives dels materials que afloren: fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada de pasta tova i color ataronjat; varis fragments de vores de ceràmica ibèrica oxidada, totes elles més o menys exvasades i de llavi arrodonit; fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana; un fragment de vora d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb el llavi acanalat; un fragment informe de ceràmica gris ibèrica; fragments informes de ceràmica ibèrica feta a mà, de pasta marronosa i amb abundant desgreixant de quars; un fragment de vora exvasada i llavi arrodonit de ceràmica ibèrica feta a mà; un fragment de ceràmica feta a mà amb decoració de cordó que conté impressions digitals; dues mostres d'escòria de ferro; i, finalment, un esclat de sílex. Per la manca d'estructures visibles en superfície, resulta difícil afirmar que en aquest jaciment es conservin les restes d'un poblat ibèric, tal i com suggereix el seu nom, però l'abundància de material superficial sí que sembla indicar la presència d'un hàbitat de proporcions considerables en aquest indret. Es tracta d'un conjunt de materials ibèrics de difícil datació ja que manquen elements d'importació que aportin cronologies més precises. Per altra banda, la manca de ceràmiques de vernís negre, tan abundants en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca, fa pensar que aquest jaciment deixaria d'ésser habitat a finals de l'Ibèric Ple. És, doncs, possible que s'iniciés una ocupació d'aquest indret durant l'Ibèric Antic que perduraria durant l'Ibèric Ple i moriria al final d'aquest periode. | 08048-8 | Solana de Cal Cases | Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991, quan es realitzà una actualització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. A partir de l'abundància de materials detectats els arqueòlegs conclogueren que el jaciment catalogat com a Poblat de les Garrigues es correspondria amb un hàbitat de grans dimensions d'època ibèrica (segles VII-III a.C.). | 41.5429500,1.6269800 | 385478 | 4599943 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74422-foto-08048-8-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-440 i M-530). | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74423 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos-0 | BORRÀS I QUADRES, Antonio (1946): 'Noticiario Arqueológico', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 56, Igualada, p. 5-6. CALONGE, Josep (1885): 'Les Coves de Carme', Lo Renaixement, Barcelona. ENRICH, J. (1984): 'Cova dels ossos, del temple o dels Balç de les Roquetes', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIII-VaC | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova del Cavall, la Cova del Bressol i la Cova Alta o del Pou, la Cova dels Ossos forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. Situada a uns 10 m per sobre de la riera de Carme, al seu costat dret. Es tracta d'una cova natural d'habitació i també d'inhumació col·lectiva, amb una cronologia que s'estén entre el Bronze Final i l'Ibèric Antic. La cavitat no té estructures però sí varies i àmplies cambres a les que s'accedeix per una estreta gatera; té una fondària total d'uns 15 metres.Aquestes cambres conserven sediment, però molt remogut. El material arqueològic (bàsicament ceràmica) provinent d'aquesta cova que es conserva al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és el següent: un fragment de taló d'una destral polida de basalt; un fragment d'un vas ceràmic amb carenat suau, amb les superfícies allisades, llavi arrodonit i vora lleugerament enfora, amb petits nòduls de pisarra com a desgreixant; un fragment de paret d'un vas amb vora lleugerament enfora i llavi arrodonit, raspatllat exteriorment menys en la zona del llavi, amb desgreixant de quars i mica; un fragment de paret d'un vas amb una nansa de secció circular, amb les superfícies interior i exterior allisades; un fragment de paret d'un vas cilíndric amb vora recta i llavi pla, decorat amb varis mugrons distribuïts irregularment i altres de partits a la vora del vas, amb molt desgreixant de quars i pissarra, i dos fragments més de les mateixes característiques però de parets més primes i de llavi arrodonit; un fragment d'un gran vas ovoïde amb la vora enfora i llavi arrodonit i decorat amb cordó imprés, mentre que un segón cordó més gros i afegit decora el coll; un fragment de paret i vora d'una gerra o urna, de vora enfora, i tres fragments més de ceràmica a torn amb decoració pintada a base de ratlles horitzontals de color vermellós, amb una argila molt uniforme, dura i de color ocre, que es pot catalogar dins d'un horitzó ibèric antic. En resum, l'analisi d'una part del material arqueològic recuperat defineix dos moments cronològics: una fase de finals del Bronze Mig-Bronze Final I (c. 1300-1500 aC) i un segon moment corresponent a l'Ibèric Antic (segles VI-V aC). | 08048-9 | Les Esplugues | L'any 1885, l'escolapi Pare Calonge va visitar la cova i la batejà amb el nom de Cova del Temple. Uns anys més tard, el 1905 i el 1916, el capelladí Amador Romaní la va explorar, va anotar que havia estat profanada i que s'hi havien recollit sílex tallat, cranis humans, ceràmica i alguna destral de basalt; el mateix Romaní fa constar que el 1909 Mossén M. Faura havia inspeccionat el lloc. El 1946, A. Borràs afirma que en aquesta cova 'han sido encontrados muchos cráneos fosilizados y, durante la Gran Guerra de 1914-18, unos sabios franceses se llevaron magníficos ejemplares que figuran hoy en las colecciones del Museo de Antropología de París' (BORRÀS, 1946: 5-6). | 41.5322900,1.6366600 | 386267 | 4598746 | 08048 | Carme | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74423-foto-08048-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74423-foto-08048-9-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | També anomenada Cova del Temple o del Balç de les Roquetes. Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-18, M-34, M-39 (I), M-240). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74424 | Cova del Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cavall | ENRICH HOJA, J. (1984): 'Cova del cavall', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Bressol i la Cova Alta o del Pou, la Cova del Cavall forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. De les quatre, és la cavitat més situada a l'est. Està a uns 5 metres per sobre del tàlveg de la riera de Carme. Es tracta d'una cova natural d'habitació, sense estructures, que mesura uns 8 metres de boca, 3 metres d'alt i uns 5 metres de profunditat. Conserva sediment al seu interior. Les poques mencions sense descripció que es tenen del material recollit a l'interior d'aquesta cova no permeten fer cap atribució cronològica, però és molt probable que es tracti d'algun moment no especificat de la Prehistòria. Segons Amador Romaní, es tractaria d'una cova del Neolític Final (ROMANÍ, 1905), però es tracta d'una afirmació que, sense el recolzament de la conservació, descripció o dibuix del material arqueològic aparegut ara fa més d'un segle, resulta de difícil comprobació. | 08048-10 | Les Esplugues | Amador romaní visità la cova abans de 1905 i, segons narra en el seu quadern de notes, hi recollí abundant ceràmica, còdols i ossos de cavall, sense més especificacions (ROMANÍ, 1905). Justament, la troballa d'ossos d'èquids donà nom a la cova. | 41.5323500,1.6367800 | 386277 | 4598753 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74424-foto-08048-10-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 74425 | Cova del Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bressol | ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. ENRICH, J. (1984): 'Cova del bressol', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Cavall i la Cova Alta o del Pou, la Cova del Bressol forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. Aquesta cova natural es situa al costat dret de la riera de Carme, a una 11 metres per damunt del seu tàlveg, entre la cova Alta i la cova dels Forats (aquesta última sense restes d'ocupació antròpica). Antigament s'hi accedia per un senderó que avui està pràcticament perdut. La del Bressol és la cova amb restes arqueològiques situada més a l'oest de les que formen el conjunt del Balç de les Roquetes. Actualment no s'hi aprecia cap tipus de resta arqueològica en superfície, i només es té constància genèrica de la troballa d'una punta de sílex cap a principis del segle XX. Segons els arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica de la comarca de l'Anoia entre els anys vuitanta i noranta del segle XX, és probable que encara quedi algun paquet de sediment no remogut que podria aportar informació en el cas que s'hi realitzessin excavacions arqueològiques. Es fa impossible saber si fou lloc funerari o d'habitació, però ateses les seves característiques i els paral·lels observats en les cavitats veïnes, sembla que el més probable és que es tracti d'una cova sepulcral prehistòrica. | 08048-11 | Les Esplugues | El capelladí Amador Romaní va visitar la cova del Bressol l'any 1905, segons consta al seu 'Atles'. En aquesta època, el propietari de la cova, Sr. Torrelles, hi havia recollit una punta de sílex i Romaní referència aquesta troballa, sense donar cap més detall, per la qual cosa es fa impossible concretar la cronologia del jaciment dins de la Prehistòria. | 41.5321500,1.6364100 | 386246 | 4598731 | 08048 | Carme | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 74426 | Cova Alta o del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-alta-o-del-pou | ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. ENRICH, J. (1984): 'Cova Alta o del Pou', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Cavall i la Cova del Bressol, la Cova Alta o del Pou forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. La cova està situada entre la cova dels Ossos i la del Bressol, al costat dret de la riera de Carme i a uns 12 metres per damunt del seu tàlveg. Antigament s'hi accedia per un senderó que avui està pràcticament perdut. La cavitat conserva molt poc sediment sense remoure i no s'hi aprecia material arqueològic superficial. Segons relata Amador Romaní en el seu 'Atles', a la cova s'hi va recollir ceràmica, còdols, destrals polides, óssos de cérvol i una destral de pedra verda (variscita?), material que actualment roman extraviat. Es fa impossible saber si fou lloc funerari o d'habitació, però ateses les seves característiques i els paral·lels observats en les cavitats veïnes, sembla que el més probable és que es tracti d'una cova sepulcral prehistòrica. Per altra banda, si es pogués comprovar la troballa de la destral de pedra verda trobada a principis del segle XX, molt probablement podríem comprovar que es tracta d'una peça de variscita, la qual ens remetria a les mines neolítiques de Gavà i ens permetria una aproximació cronològica al jaciment. De fet, el mateix Romaní ja va catalogar aquesta cova dins del Neolític Final. | 08048-12 | Les Esplugues | El capelladí Amador Romaní va visitar la cova del Bressol l'any 1905, segons consta al seu 'Atles', on també es relata que el Pare Calonge ja havia explorat el lloc l'any 1885. | 41.5322000,1.6364800 | 386252 | 4598737 | 08048 | Carme | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74426-foto-08048-12-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/