Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54735 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-0 | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 12. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 124. | XVII-XVIII | Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts. En un mur de contenció de pedra hi ha encastats tres tubs de ferro d'on brolla l'aigua, que cau sobre una pica de pedra situada al nivell del terra. Diferents sobreeixidors canalitzen l'aigua cap als recs dels horts. | 08140-46 | Al Regadiu Vell | La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció. És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura. La font es devia refer diverses vegades, i en una d'elles es deixà la següent inscripció gravada: 'Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. L'aigua d'aquesta font s'utilitzava per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV. | 41.7557800,1.9052300 | 408987 | 4623240 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54735-foto-08140-46-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre una pedra: 'vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: 'Any 1818'.L'aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada com la resta de fonts de Navarcles. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54736 | Festa de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 11. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-124. | XVIII-XX | El dia 24 d'agost, Sant Bartomeu, es baixava en processó des de la parroquial a la capella de Sant Bartomeu, on s'adorava la relíquia del sant i es cantaven goigs. També s'hi baixava el primer dels tres dies de pregàries de l'Ascensió. | 08140-47 | Capella de Sant Bartomeu. Carrer Sant Bartomeu. | El culte de sant Bartomeu, procedent de Roma, es va estendre l'any 1157, quan es va trobar un cofre amb relíquies. Els monestirs benedictins italians i francesos hi tenien molta devoció, i tal vegada a partir de Sant Benet de Bages s'introduí a Navarcles. La capella de Sant Bartomeu es va construir al final del segle XIII. Al llarg del segle XVI s'hi feren algunes fundacions. Ja el segle XVIII es feia la tradicional processó, que al començament del segle XX encara era vigent. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 54737 | Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu | ARCOS, Roser; VELASCO, Carles (2003). Memoria de la intervenció arqueològica al solar del c/ Sant Bartomeu nº 22. Arqueociència, SCSL (treball no publicat). AUTORS DIVERSOS (1988). 'Darreres intervencions del Servei de Catalogació i Conservació de monuments de la Diputació de Barcelona a la comarca del Bages', Dovella, núm. 26, Manresa. P. 47-51. CAIXAL, Àlvar; SOLÉ, Xavier (1989). 'Resultats de l'excavació a la capella de Sant Bartomeu de Navarcles (Bages)', Quaderns Científics i Tècnics, n. 3. Diputació de Barcelona. P. 59-65. CAIXAL, Àlbar; LÓPEZ, Albert (1993). 'Sant Bartomeu de Navarcles', Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya, Barcelona. P. 39-40. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages. LÓPEZ, Albert (1992). 'Les recerques arqueològiques a Sant Bartomeu de Navarcles, Santa Magdalena del Pla, Sant Pere de Castellfollit del Boix i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar', Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior, Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. P. 13-34. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | I-VII | Les restes estructurals de les excavacions dels anys 2003 i 2004 van ser destruïdes amb la construcció dels edificis corresponents. | Vil·la romana localitzada al subsòl de la capella de Sant Bartomeu i en dos solars propers, a l'altra banda del carrer. Les restes identificades en les diverses excavacions corresponen a la part rústica de la vil·la, mentre que es desconeix la ubicació de la part urbana. La primera excavació practicada a la capella identificà estructures, que actualment es poden veure sota la plataforma del nou paviment, pertanyents a diferents etapes d'ampliació i remodelació successives entre els segles I i IV. El segle I és el moment fundacional i se'n conserva una sitja. El segle II la vil·la s'amplià cap a la banda de ponent i se'n conserven dos murs en opus caementitium. A començaments del segle III es van construir tres parets més orientades d'est a oest, així com tres murs localitzats fora de l'església pavimentats amb opus signinum, que es troben relacionades amb un torculum (premsa). El torculum es va reformar i adaptar a mitjan segle III amb la col·locació d'uns suports nous i l'elevació del paviment. L'amortització d'aquesta instal·lació, que es trobava coberta per un potent estrat de cendres, es va produir al segle IV, tot i que la vil·la va perdurar algun segle més en els altres sectors. Al segle XIII encara es devien conservar algunes parts de la vil·la enrunades, que es van aprofitar en la construcció de la capella de Sant Bartomeu. Entre el material recuperat destaca una llàntia d'oli paleocristiana en perfecte estat de conservació del segle IV (Menzel 602). També s'han trobat restes ibèriques (fonamentalment ceràmica) que permeten intuir la presència d'un poblat a la vora. Les excavacions realitzades els anys 2003 i 2004 en els solars propers van posar al descobert la continuació de la pars rustica de la vil·la. Concretament, al sector anomenat Sant Bartomeu, 22 s'hi van identificar dues fases. A la primera (datada als segles III-IV) corresponen un camp de dolia (recipients per emmagatzemar el gra) amb un total de 15 unitats i tres possibles forns (dos d'ells metal·lúrgics). Igual que al sector de la capella, al llarg del segle IV es produeix un abandó. Posteriorment s'aixequen noves construccions sobre les restes anteriors (fase 2, datada als segles V-VII), concretament un conjunt de murs que demostren que l'ocupació a la vil·la es perllonga uns segles més fins al seu abandonament definitiu en un moment indeterminat entre el final del segle V i el VII. Al sector anomenat Carrer de Girona, 3-5 van aparèixer noves estructures que probablement també formaven part de la pars rustica de la vil·la. Concretament, es van identificar quatre sitges, el fonament d'un mur (datat al segle IV o posterior) i un estrat de terraplenament. | 08140-48 | Capella de St Bartomeu (carrer St Bartomeu); carrer St Bartomeu, 22; carrer Girona, 3-5. | Fortià Solà, en les seves Notes Històriques de Navarcles ja indicava que s'havia trobat ceràmica romana prop de la capella de Sant Bartomeu. En el marc dels treballs de restauració de la capella a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es van portar a terme excavacions a l'interior i a l'entorn immediat del temple. Aquesta tasca va ser dirigida per Xavier Solé i Àlvar Caixal durant els anys 1985 i 1986 i donà com a resultat la troballa de les restes d'una vil·la romana. L'any 2003, amb motiu de la construcció de nous habitatges i un aparcament al solar del davant (carrer Sant Bartomeu, núm. 22) l'Ajuntament va procedir a aturar les obres per tal de realitzar un seguiment arqueològic, ja que en els primers rebaixos havien aparegut restes d'un mur romà. Els treballs arqueològics van anar a càrrec de l'empresa Arqueociència, sota la direcció de Roser Arcos López. L'estiu de 2004, amb motiu de la demolició i construcció de nous habitatges a la finca del costat (entre els carrers Girona i Sant Bartomeu) es van portar a terme nous treballs arquelògics, realitzats també per Arqueociència. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|83|84|85|87|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54740 | Monacàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monacalia | Programes de la festa | XXI | Monacàlia és una fira de caràcter històric tematitzada a l'entorn del monestir de Sant Benet de Bages i la seva estreta relació amb el poble de Navarcles. L'esdeveniment, que es celebra el març (el dissabte i diumenge abans de Rams) recrea diferents aspectes relacionats amb el món dels monestirs. En diferents carrers del poble hi ha parades de productes artesans (imatges religioses, escuts, pintures romàniques, gastronomia, etc) i també es fan tallers d'oficis relacionats amb el món monacal. El Grup Teatre Navarcles coordina un important nombre de voluntaris, els quals recreen alguns episodis (com la fundació de Sant Benet o l'arribada de les relíquies de sant Valentí al monestir) mitjançant diverses representacions precedides dels corresponents cercaviles o desfilades. També hi ha un espai dedicat a la gastronomia dels monestir (el refetor del monestir) on es poden degustar productes típics dels monestirs de tot Espanya, i un espai on s'expliquen llegendes i es fan jocs relacionats amb Sant Benet. Altres activitats són els tocs de campanes, concerts, xerrades de difusió sobre la cultura monacal, un concurs de pesca o una trobada d'autocaravanes. Durant els dies de la festa els restaurants de Navarcles ofereixen un menú monacal i es pot adquirir un Cava especialment embotellat per a l'ocasió. La fira és organitzada per la Comissió Monacàlia i l'Ajuntament de Navarcles, i compta amb la col·laboració d'un bon nombre d'entitats de la població. | 08140-51 | Nucli antic | Monacàlia va néixer l'any 2003 com una reconversió de la Fira-Mercat de Navarcles: una fira multisectorial que es feia des de 1980 amb gran èxit de públic. El canvi d'orentació es va deure principalment a la voluntat de Navarcles d'enfortir el seu vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages i donar a l'esdeveniment un caire més cultural i turístic que beneficiés la imatge de la població. El monestir de Sant Benet de Bages és en terme de Sant Fruitós de Bages, però per la seva proximitat amb Navarcles des de sempre ha tingut una gran influència. El monestir era el senyor feudal de Navarcles i, durant segles, nomenava el rector i el batlle; tenia una gran influència en la vida econòmica i social de la població, i també cobrava una part important de delmes i censos. Fa uns anys Sant Benet fou adquirit per la Caixa de Manresa i el 2007 va obrir les portes 'Món Sant Benet' com un important complex cultural i turístic. Monacàlia es proposa recuperar el vincle tradicional entre Navarcles i Sant Benet i protagonitzar un esdeveniment que doni rellevància a Navarcles aprofitant la caixa de ressonància que pot suposar Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 54741 | Monument a Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Consta d'una base en forma més o menys de piràmide invertida que suporta una escultura abstracta de terrissa, obra de l'escultor navarclí Mestres. En un costat de la base hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'El que espera. Aquestes tardes breus i fulgents de l'hivern/ no m'allunyen de mi./ Pacient recupero/ la cadència estricta, el dring de plata/ de cada nit. Per què fer-ne?/ No ho sé/ No vull saber-ho. Visc en plenitud/ de mi mateix i prou. Sóc el que espera/ dreçat al cos i amb els sentits alerta. Miquel Martí i Pol. Homenatge a Marcel·lí Monrós. 7-III-1982 --- 24-IV-2004' | 08140-52 | Parc Marcel·lí Monrós, a la part central. | Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca i li dedicà el parc que porta el seu nom. | 41.7510300,1.9034900 | 408836 | 4622715 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54741-foto-08140-52-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Autor de l'escultura: Mestres | L'escultura de terrissa s'ha hagut de reposar diverses vegades a causa d'accions vandàliques. | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54742 | Mas Bertran (o cal Vintró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-o-cal-vintro | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XIX | Antic mas d'origen medieval que ha quedat integrat dins el nucli urbà. Actualment l'aspecte i la tipologia arquitectònica són més d'un casal del segle XIX que no pas d'una masia. L'edifici fa cantonada entre els carrers Ample i Catalunya. Té planta baixa més dos pisos, per bé que amb dos cossos amb alçades diferents. De l'antic mas medieval se'n conserva algun element a la planta baixa: un arc apuntat, un pou... També es conserva una escala exterior que donava accés a una tina. Els pisos superiors són una construcció del segle XIX. Com a elements més destacats d'aquesta fase hi ha els balcons de la façana i els interiors, que conserven força bé la tipologia originària. D'especial interès són les pintures murals de la sala. A la planta baixa de l'edifici s'hi ha instal·lat dues botigues, amb uns espais interiors moderns. A la part posterior la casa té un petit pati. | 08140-53 | Carrer Catalunya, 31 | És un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar. En el capbreu de 1505 hi consta com a resident Rafael Bertran. Al segle XVII s'annexionà part dels masos Graner i Cura, que van desaparèixer per causes desconegudes. El carrer de Sant Benet separava les terres del mas Aguilar i del mas Bertran. Les terres del mas al nucli de Navarcles estaven situades entre els carrers Ample, de Sant Benet i carrer Nou. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquests carrers, i el mas Bertran va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX el mas va ser objecte de reformes importants que el van deixar més o menys amb la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Els Vintró es comptaven entre els més grans propietaris de Navarcles. Valentí Vintró va viure en aquesta casa i després marxà a Igualada i, a l'entorn de 1957, la va vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54743 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-6 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 149. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60-61. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 5-6. | XX | Els arrebossats presenten problemes d'humitat | Cementiri situat als afores de la població i envoltat per bosc. El conjunt és delimitat per un recinte de forma irregular, amb un aparcament enjardinat davant de l'entrada. El portal d'accés adopta la forma d'un frontó d'inspiració clàssica. L'interior es distribueix a l'entorn d'una avinguda central amb sengles corredors laterals al costat dels quals s'aixequen els blocs de nínxols. A la part posterior hi ha una placeta circular, on hi ha la fossa comuna. L'interior compta compta amb la presència de xiprers i altres plantes, tot creant un espai enjardinat agradable (i envoltat per bosc), en una línia moderna que s'aparta del típic cementiri decimonònic. | 08140-54 | Al Cap de la Serra, al sud del terme. | Antigament el cementiri era al costat de l'Església. El 1838 es comprà un terreny als amos del mas Aguilar, al costat mateix de la casa, i el 1842 es va obrir el que avui es coneix com el Cementiri Vell i es posà en pràctica un sistema de construcció i de venda de nínxols. En aquest cementiri s'hi accedia per un portal situat al costat del mas Aguilar que encara es conserva, amb una inscripció a la pedra de 1862, i encara es poden veure vesitigis dels nínxols. Però l'any 1903, amb el creixement de la població, ja apareixen queixes per la proximitat del cementiri. El 1948 l'alcalde Pere Carrera va estar a punt de comprar un terreny a la Planota per construir un nou cementiri, però a la pràctica es va anar engrandint el que hi havia. Fou l'alcalde Josep M. Carrillo qui va impulsar la construcció del nou cementiri el 1982: adquirí els terrenys a la família Cura i encarregà un projecte a l'arquitecte Jordi Ludevid. El nou cementiri, situat a la carretera de Talamanca, fou ingaugurat pel president de la Diputació, Antoni Dalmau, el 1987. | 41.7419700,1.9111600 | 409461 | 4621701 | 1985 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Jordi Ludevid | Frontó d'entrada: placa amb l'any 1985. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 54744 | Tanatori (antic Escorxador Municipal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanatori-antic-escorxador-municipal | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 59. | XX | Restauració recent quan es reconverteix en tanatori. | Edifici envoltat per un petit jardí que havia estat originàriament l'escorxador municipal. És de planta rectangular, amb planta baixa més sotacoberta. La teulada és a doble vessant amb una inclinació molt pronunciada. A la part posterior té un cos adossat que ha estat allargat. Els murs tenen una base feta amb filades regulars de carreus i la resta és arrebossada. Es tracta d'un edifici amb un estil sobri, ben proporcionat i elegant, on hi predomina un ritme perfectament regular de porta i finestres. Els únics detalls remarcables són els cabirons que sostenen el voladís de la teulada, dos pinacles també a la teulada i els finestrals arquejats a la part superior de la façana davantera i posterior, els quals li dónen un aspecte pròxim al noucentisme. La restauració de l'edifici n'ha conservat l'estructura general i les parets mestres a l'interior, que s'ha adaptat com a tanatori. | 08140-55 | Carrer Ubac, s/n | Al segle XIX l'escorxador es va anar traslladant d'un lloc a l'altre. El 1854 es va acordar traslladar-lo a la fassina de Valentí Galobart. El 1885 es va construir o aprofitar un edifici a tocar de la riera Merdaenllà que utilitzava l'aigua de la Font Vella. Amb el temps l'Ajuntament va arribar a la conclusió que calia construir-ne un de nou. El 1922 ja es tenia un projecte de l'arquitecte Xavier Turull i el 1927 es procedia a la seva construcció per un import de 35.583 pessetes. Fa uns anys es va adaptar com a tanatori. | 41.7495600,1.8979600 | 408374 | 4622558 | 1927 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54744-foto-08140-55-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Xavier Turull | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 54745 | Convent de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-dominiques | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 69-72. SERRA, Francesc (2004). Festa de comiat de les Germanes Dominiques. Navarcles. | XIX-XX | Edifici de l'antic convent i col·legi de les monges Dominiques. De planta irregular, té un cos adossat al costat nord i altres als costats sud i oest, on hi ha un pati enjardinat. És un edifici funcional, força alt (amb planta baixa i dos pisos). Té la façana arrebossada i pintada de blanc que consta d'una línia de finestres emmarcades amb maó a casa planta i una cornisa entre el primer i el segon pis. L'edifici va ser ampliat els anys 20 amb una construcció que proporciona un cobert a una part del pati. L'interior conserva l'estructura originària però té un interès arquitectònic molt limitat, ja que les sales han estat adequades per a l'ús escolar que s'ha mantingut fins no fa gaires anys. Al primer pis hi ha l'antiga residència de les monges, mentre que la resta de l'edifici està distribuït en aules. | 08140-56 | Carrer Ametller, 8 | En el context de l'expansió popular de religioses que tingué lloc al llarg del segle XIX les Dominiques de l'Anunciata s'instal·laren a Navarcles el 1869. El 1877 residien a Navarcles quatre germanes al carrer Ample, número 42, 2ª. Més endavant es va construir el convent al carrer Ametller. Després de 1925 una part del pati fou cobert per ampliar les plantes superiors. Les germanes Dominiques van ocupar en el poble l'espai d'ensenyament de les nenes des d'una perspectiva catòlica, tot i que també acollien nens fins a set anys. El col·legi va desenvolupar la seva tasca amb continuïtat fins l'any 2005, quan va tancar les portes defintiivament. Els últims anys l'escola funcionava com un patronat. | 41.7499100,1.9045900 | 408926 | 4622589 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54746 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-0 | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 140. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XVII-XX | L'edifici acusa un desgavell arquitectònic important | Antic mas d'origen medieval (que s'ha conservat bàsicament als baixos, mentre que la part alta s'ha compartimentat i convertit en habitatges de construcció més recent). L'edifici fa cantonada amb la Baixada de cal Manganell i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa (on s'hi ha instal·lat una botiga) i, a la part superior, dos pisos corresponents a habitatges que tenen poc interès des del punt de vista arquitectònic. A la planta inferior, semisoterrània, es conserva bastant integrament l'estructura de l'antic mas, amb un celler i diferents estances cobertes amb volta de pedra. Entre els elements a destacar hi ha tres tines quadrades i una sala amb un arc apuntat. A la part posterior té un pati força ampli amb un pou. Exteriorment, l'edifici acusa un desgavell arquitectònic considerable, fruit de successives modificacions. | 08140-57 | Carrer Ample, 8 | És un dels masos històrics, d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, a l'antiga Sagrera. Concretament davant de l'Església, de manera que l'era del mas va esdevenir la plaça de l'Església. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar i s'annexionà els masos Puigonofre, la meitat del mas Curta, el mas Rocafort i part dels masos Cura i Graner (aquests dos últims desapareguts al segle XVII). El carrer Ample separava les propietats del mas Bertran i del mas Serra. Les terres del mas Serra al nucli de Navarcles estaven situades al nord del carrer Ample. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquest carrer, i el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. En èpoques posteriors (segles XIX i XX) s'han completat les construccions de la part superior. | 41.7522300,1.9052900 | 408987 | 4622846 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El propietari conserva alguns documents de la casa, però no estan ordenats. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54748 | Mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-galobard | Autors diversos (1996). Calders. Un municipi entre el pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. P. 65. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. P. 37. | XVII-XIX | S'ha anat rehabilitant en els darrers anys | Mas situat en una petita elevació del terreny que domina una esplanada. Consta de la casa dels amos, una masoveria i altres dependències que formen un clos tancat. La casa dels amos és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. A la façana de migdia té un ampli porxo, mentre que a la façana de tramuntana té una galeria al primer pis. La planta baixa conserva l'estructura tradicional, amb un celler i altres habitacions amb volta de pedra i arcs apuntats. La masoveria és un edifici més nou (del segle XIX, tot i que de probable origen anterior) amb volta catalana i les obertures emmarcades amb maó. També hi ha dos coberts d'una estructura arquitectònica força sòlida i, a l'entorn, diversos tancats per a cavalls. | 08140-59 | Prop de la colònia Galobart | El mas Galobard, inicialment en terme de Calders, ja es troba documentat l'any 1120. Al segle XIV era un mas actiu, que contribuïa a sufragar les despeses de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. A mitjan segle XIX un cabaler del mas Galobard, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1866. A finals del segle XIX l'hereu dels Galobart es trobava en una situació financera difícil i va vendre el mas a Josep Plans, vesabi dels actuals estadants. L'any 1927 per motius de proximitat tot aquest territori va quedar annexionat al terme municipal de Navarcles. | 41.7636500,1.9088000 | 409295 | 4624110 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal del clos exterior: '1843'.Es conserven alguns contractes del parceria del segle XVII. | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54749 | Residència d'Avis de Navarcles (IBADA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-davis-de-navarcles-ibada | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.64, 77. SERRA, Francesc (2002). La residència de Navarcles, 25 anys. 'Quaderns de Navarcles', núm. 11. Ajuntament de Navarcles. | XX-XXI | Conjunt format per un edifici més antic que ha estat ampliat recentment amb un nou cos annex, envoltats els dos per un jardí. L'edifici antic va ser construït en dues fases (a les dècades dels 70 i 80) i és de planta quadrada amb un pati central. A dues de les cantonades s'aixequen uns cossos més alts a manera de torres. A les façanes destaquen diverses línies de balcons i de finestres rectangulars allargades, en un estil funcional. El cos més modern allarga una de les ales per la part de tramuntana. És revestit amb marbre, de volums llisos i una línia més sòbria que l'anterior. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura d'equipaments públics característica dels anys setanta i més actual. | 08140-60 | Sector de la Creueta. Carretera de Talamanca, s/n. | Sota l'impuls de Mn. Jacint Medina el 1973 va prendre cos el projecte de crear una residència per a la gent gran. El 1974 es va constituir l'Associació Amics dels Avis, que havia de gestionar l'equipament. Els terrenys foren donats per Enriqueta Pladellorens i el Sindicat de Pagesos al capdamunt de la Creueta. Diverses donacions particulars i una recaptació popular de més d'un milió de pessetes van ser el punt de partida que permeté aixecar una primera fase de l'edifici (l'ala de ponent), dissenyat per l'arquitecte manresà Josep M. Esquius. La Residència es va inaugurar el 23 d'octubre de 1977. El 1981 la Generalitat va ajudar a finançar la segona fase, inaugurada l'octubre de 1983, que completava la planta quadrada de l'edifici. L'any 2003 es va portar a terme una nova ampliació, obra de l'equip d'arquitectes de Navarcles Piqué/Escalé. L'equipament és gestionat per la Institució Benèfica Amics dels Avis (IBADA). | 41.7480900,1.9091900 | 409306 | 4622382 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-3.jpg | Física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Josep M. Esquius; Piqué/Escalé | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54750 | Col·legi Públic Catalunya (Edifici Vermell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-public-catalunya-edifici-vermell | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.61. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 15. | XX | Edifici de planta irregular, format per diferents cossos que fan entrades i sortides, especialment a la façana principal que dóna al sud, on hi ha el pati. Aquesta façana té diverses escales d'accés i balconades que creen un joc de volums interessant. L'edifici, de planta baixa més un pis, és de maó, i la teulada és de color vermell (d'aquí l'apel·latiu d''edifici vermell', per distingir-lo de l''edifici verd'). La part més més interessant és l'espai interior, estructurat al llarg un ampli passadís amb corredors laterals a dos nivells que distribueixen el pas cap a les aules. És una distribució irregular que crea un espai interior singular molt agradable. | 08140-61 | C/ Sardana, s/n | A partir dels anys 1920 les escoles públiques havien estat als baixos de l'Ajuntament nou. La dècada de 1960 es van construir aules i habitatges a la zona del camp de Futbol, els quals van estar en funcionament fins el 1997. L'any 1974, arran de la Llei General d'Educació, es construeix l'edifici verd de l'Escola Pública Catalunya, seguint un model que es pot trobar en molts altres pobles de la comarca. Els anys 80, davant la necessitat de noves places escolars, la Generalitat construeix l'edifici vermell, inaugurat l'any 1984. L'edifici, obra de l'arquitecte terrassenc Amadeu Oliva, fou mostrat com a model d'escola infantil en una exposició a Califòrnia i altres llocs dels Estats Units. | 41.7520300,1.9108200 | 409447 | 4622818 | 1984 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Oliva (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54751 | Barriada del Camp de Futbol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-camp-de-futbol | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'La barriada del Camp de Futbol'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SALVADÓ, R (1981). Breu resum de la creació i funcionament de l'Associació de Veïns 'Barria Camps de Futbol i Creueta' del poble de Navarcles (obra inèdita). | XX | El carrer Bruc i el carrer Colom, situats al costat del camp de futbol, són molt representatius d'aquest barri sorgit al final de la dècada de 1950 i habitat per famílies procedents de la immigració andalusa que es van construir les seves pròpies cases, amb un estil que recorda el dels pobles del sud d'Espanya. Es tracta de cases unifamiliars, moltes només de planta baixa. Algunes tenen un pati davanter, amb una presència destacada de flors. Les cases solen ser arrebossades i pintades de blanc, tot i que algunes han estat modificades. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes, i està edificat en una zona on hi devia haver un petit promontori. | 08140-62 | Carrers Bruc i Colom | A començament dels anys 50 Navarcles va començar a rebre immigració, especialment d'Andalusia. El primer indret on es van instal·lar aquestes noves famílies fou a la zona del Camp de Futbol, en els carrers Bruc i Colom. El nom tradicional era Pardida del Padró, o també Casalot, per una casa mig enrunada que hi havia al capdamunt del turó, al mig de l'actual carrer Valentí Vintró. L'any 1956 es parla de barriada del Casalot o 'campo de futbol' per la proximitat amb aquest camp, que era propietat de Valentí Vintró i fou comprat per l'Ajuntament l'any 1957. Les primeres notícies de construccions en aquest indret són del 1956, i els anys següents van en augment. El juliol de 1958 diversos veïns demanaven permís per construir una claveguera. El 1958 Ángel Castillo obria una botiga de comestibles que durant molts anys seria l'única a la zona. Segons el padró de 1965 a la barriada del futbol hi havia 43 famílies, i els carrers no tenien noms concrets. El 1970 els carrers ja apareixen amb la denominació actual. Una altra barriada de característiques similars, on es van instal·lar les famílies immigrades, és el de Sant Bartomeu. | 41.7494400,1.9052000 | 408976 | 4622537 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54752 | Carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 128. | XIX-XX | El carrer és la continuació del carrer Nou feta a partir del final del segle XIX a l'altra banda de la recent carretera de Talamanca. Té un traçat rectilini, visiblement més ample que el carrer Nou. Conserva un bon nombre de cases representatives d'aquest moment històric (final del segle XIX i principi del XX). La majoria són cases unifamiliars, moltes només amb planta baixa i amb un ús del maó característic d'aquesta època. Per exemple les cases número 6, 8 bis, 10, 18, 20, 17, 19, 27, 32. D'altres es mantenen dins una tipologia de construcció popular però s'aparten del model unifamiliar, algunes amb diversos pisos. Per exemple les cases número 1, 16, 21, 23, 33, 47. La casa número 4 s'aparta de l'estil popular i adopta una estètica pròxima al noucentisme. El carrer és asfaltat amb voreres a banda i banda. L'enllumenat és amb faroles de pàmpol esfèric. | 08140-63 | Nucli urbà | L'any 1886 aquest carrer ja estava obert al públic. Conduïa a la Fàbrica del Riu i hi havia alguns solars per edificar. Es va acordar donar-li el nom d'Ubach ja que el terreny era propietat de Josep Ubach, l'amo del mas Aguilar. Aquest cognom ja el trobem escrit amb la grafia 'Ubach' des del segle XVIII. Des de 1886 hi ha sol·licituds per construir-hi cases. El 1915 s'autoritza els veïns per instal·lar una font pública que sufraguen ells mateixos. La font formarà part de la xarxa anterior a la portada d'aigües a les cases. El carrer devia estar plantat de moreres, ja que el 1934 s'autoritza els veïns a arrencar-les per evitar les molèsties que els ocasionaven les mosques. El 1947 s'acorda la construcció de voreres. A nivell popular es coneix com el carrer dels Gitanos. Sembla ser que això és degut a que hi havia un camp on acampaven els gitanos que venien a Navarcles. | 41.7512100,1.9005200 | 408589 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 4: '1932' inscrit a la façana. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54753 | Cal Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canudas | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 43. | XX | Ha estat recentment restaurada. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Nou. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i terrassa. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la balaustrada de la terrassa, amb dos coronaments acabats de forma arquejada on hi ha la incripció '1929 R.C.' i una faixa de dentellons a sota. Antigament tenia uns esgrafiats amb decoració floral que en la restauració no es van poder conservar. La façana té diversos balcons. A la planta baixa hi ha instal·lat un centre mèdic. L'interior del pis, a la primera planta, conserva força bé les característiques originàries. | 08140-64 | Nucli antic | Antigament en aquest indret hi havia una fàbrica d'un tal Obradors i una casa més antiga. L'any 1929 Ramon Canudas, avi dels actuals propietaris, va comprar la casa a Obradors i hi va fer una reforma que va deixar l'edifici amb la fesomia actual. Als baixos Ramon Canudas va obrir-hi una botiga de queviures i tocineria que era coneguda popularment com a cal Trossos. La botiga va subsisitir fins la dècada de 1990. La recent restauració que s'hi ha fet ha intentat acostar-se al color groc que, pel que sembla, la façana ja tenia originàriament. | 41.7516400,1.9011700 | 408644 | 4622785 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54753-foto-08140-64-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Relleu en pedra als coronaments de la terrassa amb la inscripció: '1929 RC' | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 54754 | Casa Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mingo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XIX | Restauració recent molt curosa amb l'edifici. | Casa de tipus popular, situada al nucli antic, que destaca per les seves dimensions. La restauració que s'hi ha fet recentment ha posat en valor aquest edifici, que ara presenta una bona imatge. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Les façanes han quedat a pedra vista. Les portes i finestres estan emmarcades amb blocs de pedra escairada o bé amb maó. La façana principal dóna a la plaça Aguilar. Hi destaquen les dues arcades d'una antiga galeria. El ràfec és fet amb maons que formen una sanefa. A l'interior es conserva un celler molt interessant al sotrerrani, cobert amb quatre voltes de pedra suportades per un pilar central i equipat amb dues tines. També es conserva una escala de pedra originària. | 08140-65 | Plaça Aguilar, 4 | La casa és originària del segle XVIII i al segle XIX (1849 segons la inscripció d'una llinda) es va reformar i ampliar. Devia pertànyer a una família de pagesos acomodats que van prosperar al segle XIX, amb l'expansió de la vinya. | 41.7531700,1.9041000 | 408890 | 4622952 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció '1849'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54755 | Torre de cal Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-vivo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Xalet envoltat per un jardí, al costat de l'antic mas Aguilar. És una edificació que destaca en el context del nucli urbà on es troba situat. És una casa oberta als quatre vents, amb teulada a quatre vessants, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis. Té adossada una torre lateral. És un edifici de línia sòbria però amb una volumetria equilibrada i un aspecte elegant. Les façanes tenen uns mínims elements decoratius: les portes que donen a un balcó i les finestres ressaltades amb marcs motllurats, un fris a la part superior que comprèn tres airejadors de color blau i un joc de rajoles blaves i blanques que culmina la torre. Les parets són arrebossades i pintades de groc. | 08140-66 | Plaça Aguilar, 2 | Antigament en aquest indret hi havia ca la Xica i, al costat les dependències del mas Aguilar: un pati d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va entrar en negociacions amb el propietari del mas Aguilar, Josep Feliubadaló, per comprar el solar, coberts, pallisa i barri d'entrada a la casa. L'11 de març de 1933 consta en les actes municipals un seguit de donatius que varen fer diversos voluntaris per la construcció de la plaça Aguilar. El més important fou el de Lluís Tragant, descendents de ca la Xica. La casa es va construir en aquesta època. L'any 1936 la plaça ja estava urbanitzada i s'anomenava Ferrer i Guàrdia. | 41.7531100,1.9036000 | 408848 | 4622946 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat aquest edifici apareix amb els noms de 'La Torre' o 'Ca la Xica'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54756 | Cal Forjador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forjador | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Casa unifamiliar de planta baixa i entre mitgeres, amb un petit pati davanter. La façana reflecteix una certa voluntat decorativa, tot i que amb elements molt simples, d'estètica pròxima al noucentisme. Té una compisició simètrica simple, amb una porta central i dues finestres laterals ressaltades amb un emmarcament motllurat. A la part superior hi ha una balaustrada amb funció decorativa i un coronament senzill de forma rectangular amb la data '1932'. Té decoració amb rajola a la base de la façana i a la part superior. L'interior conserva força bé l'estructura originària. | 08140-67 | Carrer Ubac, 4 | El carrer Ubach es va formar al final del segle XIX i començament del XX. La casa la va construir el 1932 Josep Fíguls, que va treballar de forjador al monestir de Sant Benet. En aquesta època constava com a 'Villa Carmen'. Més tard hi va viure el mestre de la República Blas Prades, que era aragonès. Els anys de la postguerra Prades va continuar fent classes en aquesta casa. | 41.7511800,1.9006500 | 408600 | 4622735 | 1932 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54756-foto-08140-67-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data al coronament de la balaustrada: '1932'. | 106|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54757 | Cal Sastre Iris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-iris | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 44. | XX | Casa que fa cantonada entre el carrer Catalunya i el carrer Nou. L'edifici actual és el resultat d'afegir un cos nou, més alt, al darrera d'una casa preexistent. De manera que actualment consta d'un cos a la part davantera (planta baixa més un pis, amb coberta a quatre vessants) i un cos més alt, edificat als anys 40, a la part posterior (planta baixa més dos pisos, coronat amb una torre central). El conjunt forma una unitat arquitectònica ben integrada, amb un joc de volums interessant, d'un estil clàssic o academicista pròxim al noucentisme. A la façana davantera destaquen les arcades d'una antiga galeria (actualment tancada amb vidres). Les parets són arrebossades i pintades de color rosat. L'interior conserva força bé l'estructura originària i té detalls d'interès, com ara l'enteixinat de la galeria. A la planta baixa hi ha instal·lada una fleca, mentre que la resta de l'edifici és d'ús residencial per als propietaris. | 08140-68 | Plaça de la Vila, 8 | Va ser una de les primeres cases edificades al carrer Catalunya, en terrenys propietat de Valentí Vintró, de l'antic mas Bertran. Al carrer, que es va obrir l'any 1933 per enllaçar la Plaça de la Vila amb el poble antic, hi ha altres cases d'estil similar però d'aire més modest. L'any 1931 Joan Cura i Oliveras, fill de Navarcles però resident a Barcelona, on tenia una sastreria al barri de Sants, va obrir una altra sastreria a Navarcles, en aquesta casa. La botiga era coneguda com ca l'Iris i venia també gèneres de punt i carn. A l'entorn de 1946 Joan Cura va fer una reforma general de la casa i hi afegi el cos posterior. El projecte s'encarregà a un arquitecte de Barcelona, probablement de nom Claret. La propietària actual, filla de Joan Cura, encara conserva documentació i plànols del projecte. Quan van tancar la botiga els baixos van acollir una oficina bancària i altres establiments fins a l'actual fleca. | 41.7517800,1.9040200 | 408881 | 4622798 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54757-foto-08140-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest edifici consta en l'iinventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat amb el nom de 'cal Cura'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54759 | Escut de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-navarcles | XX | Restaurat recentment per Josep Gràcia | Escut de navarcles pintat sobre fusta. Consta de diferents taulons de fusta de pi en forma d'escut amb una corona al capdamunt. Mesura 1 x 0,57 metres. L'escut consisteix en diferents registres que representen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, el monestir de Sant Benet de Bages, un brot de raïm, un teler, el cofre de les relíquies de Sant Valentí, el Pont Vell i Montserrat. Es tracta d'una peça d'estil senzill i de poca qualitat artística, però és un testimoni representatiu, ja que recull els principals elements simbòlics de la història i la tradició de Navarcles. | 08140-70 | Casa de Josep Gràcia: carrer Diputació, 6 | Tal com indica la inscripció darrera la fusta, mossèn Sebastià Toscas va fer donació a l'Ajuntament l'any 1927 d'aquest escut que, segons sembla, havia pintat ell mateix amb la intenció que esdevingués l'escut oficial del municipi, en substitució de l'escut parroquial que s'utilitzava. Durant el període republicà es va imposar un altre escut i, a l'entorn de l'any 1945, l'Ajuntament tornà a adoptar aquest escut com a oficial. L'escut va tenir una bona acceptació popular, de manera que encara avui l'escut de Navarcles és una adaptació d'aquest disseny. | 41.7501600,1.9078000 | 409193 | 4622614 | 1927 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment l'escut es conserva al magatzem de Josep Gràcia, que s'ha encarregat de restaurar-lo, a l'espera que l'Ajuntament disposi d'una ubicació adequada on dipositar-lo.Inscripció a la part posterior: 'La comisión municipal premanente de la sesión del 11 de diciembre de 1927 acordó dar las más expresivas gracias al reverendo cura párroco D. Sebastián Toscas por el donativo del presente escudo y adoptarlo por escudo oficial de Navarcles.Inscripció a la part posterior: 'Jaume Sellarés' | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 54761 | Cal Pericona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pericona | XVIII-XX | L'edifici construït els anys 60 té les vigues amb al·luminosi. | L'edifici actual es va construir els anys seixanta en un sector on hi havia una casa antiga (núm. 27, que encara es conserva) i per fer-la es va modidicar el traçat del carrer Àngel Guimerà. La part de nova construcció és un edifici funcional, d'escàs interès arquitectònic.Té planta baixa més dos pisos i és fet de maó. La part davantera té una fesomia singular, representativa dels anys seixanta. L'antiga casa (núm. 27) conserva la tipologia tradicional a la façana (finestres emmarcades amb pedra, etc) i està parcialment integrada a l'edifici més modern. A l'interior hi ha els següents espais d'interès: botiga de vins, licors i begudes; un celler on es conserven unes 6 tines de cairons que desemboquen en un soterrani amb unes instal·lacions que devien reformar-se l'any 1942; la zona on fabricava el gel, que no ha conservat les instal·lacions (dipòsits, càmera, etc); la zona on es fabricaven els sifons (actualment magatzem); la zona on es continuen fabricant gasoses (la maquinària actual és moderna). | 08140-72 | Carrer Nou, 25 i 27 | Valentí Gusart i Anita Sensada, pares dels actuals propietaris, van fundar 'Casa Pericona' l'any 1923. Des de bon principi es van dedicar a fabricar sifons i gasoses. Valentí Gusart llavors tenia 14 anys i va anar a Barcelona a comprar les màquines. També es dedicaven a envasar i distribuir vins. En aquesta època la família vivia a la casa del davant (carrer Nou, 53), on tenien el celler i una botiga. Com que les instal·lacions van quedar petites la dècada de 1960 Valentí Gusart va comprar la casa del davant. Aleshores el carrer Àngel Guimerà passava per entremig de l'actual edifici mitjançant un passatge porxat. Per construir el nou el traçat del carrer es va desplaçar uns metres cap a llevant. Es van unificar les propietats per poder fer un edifici amb més capacitat. Casa Pericona es dedicava a l'elaboració de sifons i gasoses, a la fabricació de gel i a la distribució de vins, caves, licors i cerveses per tot el poble i part de la comarca. Actualment continuen fabricant gasoses, però tenen previst un trasllat a una nau més moderna al carrer Monestir. | 41.7519900,1.9026500 | 408767 | 4622822 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En els magatzems es conserven objectes d'interès relacionats amb la fabricació de sifons i gasoses.Els propietaris tenen previst deixar l'edifici del carrer Nou (que té al·luminosi) i instal·lar-se en una nau al carrer Monestir. Probablement hauran de desprendre's de les màquines més grosses per manca d'espai. Estan ben disposats a cedir-les a algun museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54763 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-8 | XX | Torre residencial envoltada amb jardí. És de planta més o menys rectangular, amb un cos o galeria lateral. Té planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant i una torre semi-cilíndrica a la part davantera. La torre té uns finestrals a la part alta que donen singularitat a l'edifici. Les façanes són arrebossades i pintades d'un groc clar. L'edifici és d'una aquitectura sòbria, sense elements decoratius. Juntament amb el jardí forma un conjunt elegant i equilibrat que destaca en el context urbà en el que es troba i li dóna personalitat. | 08140-74 | Passeig de Cervantes, 34 | Josep Cura i Riera, pare de la propietària actual, va aixecar la casa a la dècada de 1940 aproximadament, en un sector on aleshores només hi havia camps. Per això l'edifici va destacar des de bon principi i era conegut popularment com 'la Torre' perquè era l'única en aquest sector. | 41.7507900,1.9053500 | 408990 | 4622686 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 54765 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Aquest carrer fou originat en el moment de la construcció de la carretera de Talamanca, al final del segle XIX, i el seu traçat s'adapta al pas de la carretera. Per l'orografia del terreny, el rengle de cases a la banda de ponent ha quedat a un nivell més alt. Hi predomina un tipus de casa de tipologia popular característica del final del segle XIX i principi del XX. La majoria són cases unifamiliars, per exemples les número 6, 4, 8, 10 i 24. Algunes són edificacions més grans: números 14, 16, 20 i 22. Altres presenten un estil més decoratiu: números 26 i 5. | 08140-76 | Nucli urbà | el 24 d'agost de 1890 es van fer diverses sol·licituds a l'Ajuntament per construir edificis en el camí veïnal que anava cap a Mura. El nom del carrer ve per l'existència d'una creu que popularment s'anomenava la Creueta. L'any 1905 va adoptar oficialment el nom del carrer de la Creu, canviat durant el període republicà per Avinguda 14 d'abril (data de la proclamació de la República) i recuperat després de la Guerra. | 41.7510800,1.9044900 | 408919 | 4622719 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54765-foto-08140-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54766 | Fons d'imatges de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva un fons d'imatges que consta dels següents ítems: 19 àlbums de fotografies relacionades amb Navarcles. La col·lecció va ser iniciada l'any 1991 i consta de fotografies de diferents èpoques, ordenades per ordre d'entrada. Unes 68 cintes en format vídeo procedents de la Televisió de Navarcles, que va estar en actiu entre els anys 1984 i 1992 aproximadament. Gravacions de les obres de teatre 'la Febrada', de l'any 1995 ençà (5 en format vídeo i 6 en format DVD). | 08140-77 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. L'any 1991 la Biblioteca va iniciar aquest fons d'imatges en el qual es recullen fotografies de procedència diversa que tenen relació amb Navarcles. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54767 | Rectoria i Casal Parroquial (ca la Madrona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-i-casal-parroquial-ca-la-madrona | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 105. | XVII | Dues cases, adjacents a l'Església Parroquial, i actualment comunicades per l'interior. La Rectoria és un edifici estret, situat entre l'Església i ca la Madrona. Als baixos acull diverses aules (molt petites) de l'antiga Escola Dominical. Ca la Madrona és un casal antic amb un cert caràcter senyorial (de mitjan segle XVII). La planta és irregular: ampla per davant i més estreta per darrera. Té planta baixa més dos pisos. La façana consta d'un portal adovellat, amb un escut de pedra situat una mica més amunt. També destaca la finestra central, emmarcada amb un trencaaigües de pedra treballada. Els baixos de la casa conserven l'estructura de l'antic celler. Concretament, diverses cambres amb arcs, voltes de pedra i unes tres tines. | 08140-78 | Carrer Ample, 15 i 17 | Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció. Ja al segle XIX la rectoria es traslladà al costat de l'Església i substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. El 1893, junt amb la Capella Fonda, s'inaugurà l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la rectoria. Seguint la política de l'Església en aquest moment d'acostar-se al món obrer, l'Escola (coneguda popularment com l''Escuela') havia de servir per fer classes els caps de setmana per als qui treballven a la fàbrica i va estar activa durant alguns anys. A partir de 1899 s'amplià el ventall i es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses (teatre, cant coral, caramelles, sardanes...). Després de la Guerra va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, el foment sardanístic, l'Orfeó i s'hi feia cinema. El 1962 Valentí Caellas va proposar la compra de ca la Madrona, l'antiga casa pairal dels Vintró que era al costat de la rectoria, per emplaçar-hi la seu del Casal Parroquial. La compra va costar 30.000 pessetes i fou pagada per diversos particulars, entre d'altres els propietaris de la Fàbrica del Riu. S'hi van fer petites obres per instal·lar-hi un ping-pong, futbolins, grups d'escoltes i el taller professional (una experiència pionera de tallers ocupacionals per a joves). El 1972 es van impulsar unes obres de més profunditat per dotar la casa d'una sala de conferències i petites sales per les activitats del Moviment Júnior. | 41.7521500,1.9048400 | 408950 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal inscripció: 'és de (esborrat) 1643'. En la segona línia s'ha esborrat el nom de l'antic propietari. Podria ser 'Aguilar'.Ca la Madrona conserva una gran cisterna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54768 | Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 98-99, 109. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 130. | XIX | Edifici adossat a la part posterior de l'Església. És de planta rectangular amb dos pisos: la planta superior acull la Capella Fonda o del Santíssim, mentre que al pis inferior hi ha una petita sala de teatre. Es tracta d'una construcció característica del final del segle XIX, amb murs fets de maçoneria i diverses sèries de finestres acabades amb punt rodó, emmarcades amb maó i rematades amb trencaaigües també semi-circular. L'interior de la Capella Fonda té un acabat modern, posterior a la Guerra Civil. Destaquen les pintures de l'altar. La sala del teatre, reformada els anys 70, té un petit escenari i un altell amb funcions de galliner. | 08140-79 | Darrera l'Església Parroquial | El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Al mateix temps s'inaugurava l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la Rectoria, que aviat es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses: teatre, cant coral, caramelles, sardanes. La sala de teatre estava emplaçada al pis de sota de la Capella Fonda. Després de la Guerra el centre va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, un orfeó i també es feia cinema a la sala. Entre 1974 i 1975 es va fer una reforma al teatre. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada. Durant un temps va acollir refugiats de la Guerra. | 41.7519400,1.9047300 | 408940 | 4622815 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54769 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 129, 139, 141. | XX | Casa on hi havia el popular cafè de cal Met i, al darrera, una sala de teatre i de cinema. La casa està situada a la confluència del carrer Otzet amb la Plaça Vella i té un interès arquitectònic limitat. La façana té la particularitat de tenir una forma arrodonida. És una casa de planta baixa més dos pisos. Les obertures de portes i balcons estan remarcades amb motllures a la part superior. A la planta baixa hi ha el cafè, que encara està en actiu i conserva algun element d'interès, com ara dues columnes de fosa o les motllures del sostre. Per la part del darrera el cafè comunica amb la sala de teatre mitjançant unes escales. Es tracta d'una construcció de dimensions considerables que adopta la tipologia característica d'una nau industrial de començament del segle XX. De planta rectangular, amb els murs de maçoneria i una sèrie d'obertures al mur de ponent rematades amb arcs emmarcats amb maó. La part de l'escenari va ser ampliada als anys 60 amb la construcció d'un cos més alt, fet de maó. L'interior conserva encara la infrastructura de la sala. | 08140-80 | Carrer Otzet, 1 | A començament de segle XX la casa era propietat de Josep Ribó, el 'Met': mestre d'obra i contractista que va treballar en la rehabilitació de Sant Benet a les ordres de Puig i Cadafalch. Hi havia un cafè, conegut com cal Met. Al cafè de cal Met s'hi va fer la primera projecció de cinema a Navarcles l'any 1908. El local es va fer petit i Josep Ribó va demanar permís a l'Ajuntament el 1911 per construir el local més ampli que encara es conserva. Després de la Guerra van funcionar com a cinemes cal Met, amb el nom de Cine Principal, i el Coro, anomenat Cine Harmonia, gairebé sempre en competència. A cal Met també s'hi feia teatre, i l'escenari es va engrandir l'any 1962. Fins el 1999 encara s'hi representaven, de manera esporàdica, les obres per la festa de Sant Valentí. | 41.7512600,1.9055600 | 409008 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El local dels baixos l'ocupa actualment el bar Imag. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54770 | Teatre-auditori Agustí Soler i Mas i Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-agusti-soler-i-mas-i-escola-de-musica | SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 35, 40. | XX-XXI | Edifici de dimensions considerables, que ocupa pràcticament tota una illa de cases, i acull els dos equipaments. Es tracta d'un edificació moderna, amb una estructura que juga amb formes cúbiques de superfície llisa, sense cap mena d'ornamentació. Una part de les façanes estan revestides amb plaques de marbre i una altra part és arrebossada i pintada de blanc, cosa que li dóna un aspecte singular i molt actual. L'entorn s'ha adaptat amb bancs tot creant petits espais d'ús públic. L'auditori consta d'una sala de dimensions força importants. L'Escola de Música, situada a la part de llevant, consta de diferents aules al llarg d'un corredor de sostre molt alt. | 08140-81 | Avinguda de la Generalitat, s/n | El conjunt es va fer en dues fases. L'Escola de Música es va inaugurar el 27 de març de 1999. El teatre-auditori el 14 de febrer de 2003. Es tracta d'una obra de l'arquitecte de Terrassa Carles Escudé. L'auditori té una capacitat de 358 localitats i es pot ampliar fins a 462. El teatre-auditori porta el nom d'Agustí Soler i Mas, que durant molts anys va escriure les populars obres de teatre de temàtica navarclina que es representaven el dia de Sant Valentí. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 1999 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Carles Escudé | Placa al vestíbul amb un retrat d'Agustí Soler i Mas i el següent text: 'Les teves obres de teatre han fet sentir més poble, Agustí; per això, li hem posat el teu nom. Navarcles, 23 de març 2003'. | 108|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 54772 | Església Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 87-120. | XVII-XVIII | Coberta recentment restaurada | Església formada per una nau central amb capelles laterals. La nau central és coberta amb volta de canó composta, que arrenca sobre diferents motllures a la imposta. A l'entrada té un cor. La nau fa 27,70 m de llargada i 16,50 d'amplada, per 11 m d'alçada. La capçalera consta d'un àbsis amb el fons recte. L'església té quatre capelles laterals a cada banda, cobertes amb volta d'aresta excepte una, amb volta de creueria, amb una clau de volta esculpida i pintada. Els murs interiors són enguixats i pintats de color groc i blau, excepte a la part baixa, que és a pedra vista, deixant entreveure un aparell fet amb carreus irregulars. Al presbiteri i darrera l'altar té imatges de Sant Valentí, Jesús i l'Assumpció de la Mare de Déu. La decoració de les capelles laterals és moderna, posterior al 1936. La façana exterior, molt austera, té com a element més destacat un portal d'estil barroc, amb frontó circular partit i un fris amb decoració vegetal. S'hi accedeix per una doble escalinata construïda al segle XIX. A la part superior té una rosassa i tres finestres. Darrera l'absis un passadís connecta l'església amb la capella fonda i, al costat de llevant, té un petit magatzem. | 08140-83 | Carrer Ample | Un document de l'any 1050 ja parla de l'Església de Santa Maria de Navarcles i dels agrupaments de cases que té als voltants; és a dir, una sagrera, que està ben documentada a partir del segle XII. La primitiva església romànica devia tenir l'altar major, alguns altars laterals i un campanar, i estava orientada de manera diferent a l'actual, però no n'han quedat vestigis. A la segona meitat del segle XVII va quedar petita i s'iniciaren les obres d'ampliació, que es van realitzar en diferents etapes: el 1663 s'havia alçat la nova nau central i s'enllestia la capella del Roser. Entre 1690 i 1697 es va construir el campanar i la capella de Sant Miquel, situada a sota. El 1700 es treballava en el cor i es construïa la façana principal. L'any 1767 van finalitzar les obres, després de la compra d'una casa situada al darrera de l'església que va permetre construir el presbiteri i la sagristia. Ja al segle XIX s'adquirí la rectoria actual, al costat de l'església, que substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. Aquest segle es va construir també un magatzem al costat de llevant on es guardaven els ornaments litúrgics de les processons. L'actual escala d'accés es va fer l'any 1842 i en substituïa una d'anterior, del 1773. Per fer aquesta obra s'hagué de traslladar el cementiri, que estava situat al voltant de l'Església. La barana porta l'any de 1858 i es va pagar amb la venda de nínxols del cementiri vell. El 1879 es va constuir el baptisteri, i el 1893 s'inaugurà la capella fonda i els locals dedicats a l'Escola Dominical. L'església va ser saquejada durant la Guerra Civil. | 41.7520000,1.9049900 | 408962 | 4622821 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions als arcs de les capelles laterals. Costat de l'epístola: 1799, 1663 (capella de Santa Llúcia, patrona de les teixidores), 1705 (capella del Sant Crist i la Dolorosa), sense data: capella de Sant Antoni Abat. Costat de l'evangeli: 1690 (capella del Roser), 1703 (capella de Sant Isidre), 1773 (capella de Sant Pancràs).Sobre el portal hi ha una peça treballada amb ferro forjat de principis del segle XX (un drac que sosté una lampara amb la boca). Làpida a l'escalinata: 'A la memòria de tots els caiguts en motiu de la Guerra Civil'. | 96|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54773 | Pintures murals del mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-mas-bertran | XIX | La pintura i restauració de la sala ha respectat les pintures. | A l'interior de la sala del mas Bertran, al primer pis de l'edifici, hi ha una sèrie de tres pintures situades sobre les portes. Les pintures estan emmarcades dins una orla flanquejada per espigues i brots de raïm. En una de les pintures es representa una escena rural, amb pallers i eines del camp (dalla, forques, etc). En una segona es representa un paisatge al·legòric del progrés tècnic i industrial, amb la muntanya de Montserrat al fons, una fàbrica, un ferrocarril i diversos engranantges mecànics. En una tercera pintura es representa la bandera de Catalunya. Les pintures són d'una qualitat artística limitada, però tenen un remarcable interès anecdòtic i com a reflex de la mentalitat de l'època. | 08140-84 | Mas Bertran, a la sala. | El mas Bertran és un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Als segles XVII i XVIII, amb el creixement urbà, el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX, època en què devien fer-se les pintures, va ser objecte de reformes importants i l'edifici va adquirir la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Valentí Vintró vivia en aquesta casa i després va marxar a Igualada i, a l'entorn de 1957, la van vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54774 | Ca la Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mia | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVII-XIX | Actualment es troba en estat d'abandó | Casa pertanyent a una família de pagesos acomodats, situada al nucli urbà. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dóna al carrer Ample, és ostensiblement més ampla que la majoria, té un portal adovellat i balcons als dos pisos. Els del segon pis destaquen per la forma arrodonida. Portes i finestres estan emmarcats amb blocs de pedra escairada. Més recentment s'hi ha obert dos portals de garatges. La façana és arrebossada i pintada de blanc. Per la part posterior l'edifici conserva bastant integrament l'estructura tradicional. Destaca la galeria amb arcades a la façana sud-est. Es tracta d'un casal de dimensions considerables que ha sofert relativament poques modificacions, en relació amb la majoria de cases del nucli antic, cosa que li ha permès conservar en bona mesura la tipologia tradicional. L'interior es troba actualment en estat d'abandó. | 08140-85 | Carrer Ample, 37 | Al llarg del segle XVII es va formant el carrer Ample. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Possiblement la construcció de ca la Mia correspon, en la seva major part, al moment inicial del carrer (segles XVII-XVIII) i al segle XIX va ser engrandida. | 41.7519000,1.9031800 | 408811 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 54776 | Forn de calç del Serrat del Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-serrat-del-galobard | El forn es conserva integrament, tot i que una part colgada amb terra. | Forn de calç situat a la meitat d'un serrat que s'ha conservat força bé (el forn, pròpiament, s'ha mantingut sencer). Té una forma cilíndrica lleugerament irregular, amb un diàmetre màxim de 1'5 metres i una profunditat d'uns 7 metres excavats al terreny en pendent. A la part superior és revestit de maons. Exteriorment el terreny era reforçat amb dos murs de contenció, que a la part central s'han esllavissat. El mur inferior formava una mena de corredor que indica l'existència de la boca del forn. L'esllavissament de terres i pedres ha tapat aquesta obertura inferior, que probablement es conserva sota la runa. Al costat de la boca del forn es conserven els murs d'una caseta i també una escombrera amb restes de calç de rebuig i carbó. El forn es devia proveir de la pedra calcària que es troba a la part superior del serrat. | 08140-87 | Al Serrat del Galobard | Aquest forn es va fer visible després dels incendis ocorreguts en aquesta zona fa pocs anys, ja que anteriorment estava cobert de vegetació. Per les seves caracterísituqes sembla força antic: dels segles XVIII-XIX o potser anterior. | 41.7717900,1.9106500 | 409460 | 4625012 | 08140 | Navarcles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 54777 | Safareig de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41. | XIX | L'estructura del safareig ha sofert reparacions. Entorn molt embrossat. | Safareig situat fora del recinte de la colònia Galobart i prop del riu. És el safareig on anaven a rentar les dones de la colònia. Té una forma rectangular i està fet de pedra, amb diverses lloses planes i en posició inclinada al capdamunt. Al costat hi ha una bassa que proveïa l'aigua per al safareig. També a prop d'aquest lloc hi ha la font on les dones de la colònia anaven a buscar l'aigua amb càntirs. | 08140-88 | Colònia Galobart | La fàbrica de cal Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Cal suposar que la construcció del safareig és d'aquesta època. Poc després de 1909 es construïren més pisos allà on hi havia hagut el molí de Navarcles. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). A partir de 1963 l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí, de Manresa. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7643600,1.9061300 | 409074 | 4624192 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54777-foto-08140-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54778 | Molí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144-145. | XVII-XX | El conjunt acusa una barreja desendreçada de fases arquitectòniques i un cert abandó. | Edificació formada a partir de l'antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX. L'antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l'altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s'han conservat. Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l'edifici i l'afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s'hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt. El canal passava soterrat per sota de l'actual edifici de la turbina. Encara es conserva l'entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d'horts i desemboca al riu. | 08140-89 | Prop de la colònia Galobart | El 6 d'abril de 1693 es va autoritzar a l'Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d'un molí, amb el pagament de 6 sous anuals. L'1 d'agost de 1694 l'Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles. El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí. El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l'Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l'Ajuntament). Poc després el molí es va vendre. Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers. | 41.7632900,1.9055400 | 409024 | 4624074 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54778-foto-08140-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54778-foto-08140-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54778-foto-08140-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54779 | Bassa i regadiu de la Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-regadiu-de-la-deu | XIX? | La bassa està totalment coberta per la vegetació | Bassa situada enmig del torrent de la Deu i vinculada a uns recs que formaven una zona de regadiu, avui desapareguda. La bassa té una forma rectangular, d'uns 7 metres de llargada aproximadament, i consta de tres murs, més una paret que aprofita la roca natural. Els murs estan formats per filades de grossos carreus perfectament regulars, i a la part més alta fan 1'5 metres aproximadament. L'aigua neix a l'interior de la bassa: d'aquí el nom de 'deu'. Actualment la bassa es troba totalment coberta de vegetació. De la bassa en sortia un rec, encara visible, en direcció oest. Existeixen alltres recs que canalitzaven l'aigua del torrent. | 08140-90 | Al torrent de la Deu | Es desconeix en quin moment es van construir aquest seguit d'infrastructures hidràuliques per acondicionar un regadiu en aquesta zona, el qual era utilitzat sobretot per gent de Navarcles. Podria ser al segle XIX. Sembla que a la dècada de 1960 els horts es van abandonar a conseqüència d'una torrentada. | 41.7612600,1.9171900 | 409989 | 4623836 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un altre torrent que desemboca al torrent de la Deu (UTM: 409968 - 4624028) existeix un túnel fet de pedra que cobreix l'aigua del torrent. Es tracta d'una obra molt sòlida feta amb carreus ben treballats, d'uns 25 metres de llarg. Es desconeix la utilitat d'aquesta obra de proporcions considerables, que devia estar relacionada amb les infrastructures del regadiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54780 | Pedrera del mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-mas-galobard | XIX-XX | Antiga pedrera pertanyent al mas Galobard, situada a la part superior d'un petit turó. La zona d'extracció ocupava una superfície relativament reduïda. Es conserva una barraca de pedra seca de planta rodona on es guardava la pólvora. Uns 18 metres al nord de la barraca hi ha un dipòsit subterrani que també servia per emmagatzemar la pólvora. S'hi pot veure un petit forat a terra que dóna accés a una cambra subterrània d'uns 3 x 3 metres aproximadament, sostinguda per un pilar central i amb les parets revestides de pedra. | 08140-91 | A uns 300 m del mas Galobard | Es desconeix des de quan el mas Galobard utilitzava aquesta pedrera. Als segles XIX i XX estava en ús, ja que per l'extracció de la pedra s'utilitzava la pólvora. | 41.7659800,1.9094300 | 409351 | 4624368 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop de la pedrera hi havia trinxeres de la Guerra Civil, les quals dominaven el pas sobre el riu Llobregat i el Pont de Cabrianes. Actualment es troben molt embrossades. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54781 | Fons documentals de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68, 97. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva els següents fons documentals: un arxivador amb 16 calaixos amb els expedients dels treballadors de la Fàbrica de Sant Benet (que estava situada en terme de Sant Fruitós de Bages). Els expedients corresponen als anys 1940 en endavant. Documentació de la Societat Coral l'Harmonia (unes 10 caixes sense classificar). Documentació de la Mútua Sant Josep (unes 7 caixes sense classificar). | 08140-92 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. La Fàbrica de Sant Benet va entrar en funcionament el 1862 i la dàcada de 1980 va tancar definitivament. La Societat Coral l'Harmonia va néixer oficialment el 1904. La Germandat Sant Josep es fundà l'any 1887. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54781-foto-08140-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54782 | Fons bibliogràfic local de la Biblioteca de Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-de-la-biblioteca-de-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles disposa d'un fons local molt complet que es va iniciar al principi de la Biblioteca, l'any 1970, i s'ha anat mantenint, de manera més o menys continuada, fins a l'actualitat. A més de les publicacions de temàtica local, aquest fons consta de 115 caixes-axivadors classificats per temes. S'hi conserva fulleteria i elements diversos de les entitats, partits polítics, clubs esportius, festes, etc. En un altre apartat es conserven les revistes i publicacions periòdiques locals: Full parroquial (1990-1992), Sol Ixent (1912-1917), Tinet, La Veu, A més a més. | 08140-93 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. Des de l'inici de la Biblioteca s'ha mantingut la recopilació del fons bibliogràfic local, tot i que en alguna època s'ha deixat de fer. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54782-foto-08140-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 54783 | Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes | PIÑERO, Jordi (1996). Cabrianes: història d'un poble. 'Quaderns', núm. 14. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. P. 45. SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | XI-XIV | Parcialment destruït | Antic pont medieval destruït parcialment el 1936, situat al costat de l'actual viaducte de la carretera que travessa el Llobregat. Se'n conserva el tram sencer d'una arcada, restes d'un pilar i altres vestigis menors, amagats sota la vegetació. El pont medieval tenia una silueta triangular (desquena d'ase) i era asimètric, perquè l'arc major és el quart dels sis que hi havia. A principi del segle XX es va suprimir aquest doble pendent i el pont es va fer recte, amb unes baranes metàl·liques. La planta tampoc era recta sinó que feia dos angles obtusos, amb vèrtex riu amunt. Els pilars tenen els tallaaigües aguts, acabats amb semipiràmides escalonades. Riu avall també hi ha tallaaigües als pilars, però molt curts i obtusos. Als timpans de l'arc major i del tercer s'hi veuen finestres que devien ser, originàriament, d'arc de mig punt i no escarseres, com ara. L'arc central tenia doble anella de dovelles, mentre que en la resta d'arcs devia ser simple. El pont tenia una alçada d'uns 20 metres, una amplada de 3,40 i la llum de l'arc major era de 17. Segons l'estudiós del segle XVII Magí Canyelles tenia una llargada de 70 canes (109 m). L'aparell és amb filades de carreus ben tallats però lleugerament irregulars. Queden també restes d'un primer pont medieval anterior. Concretament, restes molt escadusseres de pedra lligada amb morter sota el tercer arc. Sembla que aquest primer pont no tenia més de tres ulls. Les restes adossades al pilar de l'arc central, que X. Sitges sembla que considera pertanyents al trencaaigües del primer pont, creiem que cal atribuir-les a una construcció posterior, que podria correspondre a alguna obra d'infrastructura hidràulica. | 08140-94 | Carretera BV-4512 (en direcció a Artés), poc abans del Km. 6 | Al final del segle XI es va construir un primer pont en aquest indret per tal de fer-hi passar el camí ral de Manresa a Vic, amb la qual cosa s'estalviava el pas del Llobregat pel gual de Navarcles abans d'enfilar-se cap a les Tàpies, Calders i Moià. Igual que el pont de Vilomara, va ser construït per la ciutat de Manresa, ja que fins aquí arribava el seu terme en aquella època. El pont apareix citat per primera vegada l'any 1088, quan devia estar en construcció. Cap al final del segle XIII es devia ensorrar i va caldre construir un segon pont, el qual ja existia el 1313. Aquest segon pont medieval, que és el que s'ha conservat d'empeus, va ser molt modificat a principi del segle XX, quan es va suprimir el seu doble pendent per fer-lo pla i es va refer en gran part: es van fer les finestres més altes i amb arcs escarsers. La nova construcció es delata pel color més clar de la pedra. A les acaballes de la Guerra Civil el pont va ser volat. En lloc de reconstruir-lo, s'optà per aixecar un altre viaducte pocs metres riu avall. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El pont és situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós, ja que el Llobregat fa de divisòria. | 92|93|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 54784 | Plaça Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-clave | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Clavé'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21-22. FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. | XIX-XX | Plaça de forma més o menys triangular, situada en la principal via d'entrada a la població. El centre de la plaça és llis, pavimentat amb rajoles i lloses, mentre que a un costat s'hi ha instal·lat diferents parterres envoltats per bancs i diverses faroles. Dels parterres surten dos arbres, un dels quals és el popular arbre de cal Patoi, que presideix el recinte junt a la font també anomenada de cal Patoi. La font ha estat modificada amb un disseny actual, i consisteix en un monòlit de ferro que emmarca un bloc de marbre amb el brollador. La plaça es va formar al final del segle XIX i els edificis, de caire popular, en general conserven una tipologia característica d'aquesta època. A un costat de la plaça hi ha el restaurant can Patoi (número 12), junt amb altres cases d'un estil similar: números 13 i 14. A l'altre costat de la plaça les cases també han conservat aquest estil. Concretament, les cases número 1 (cal Canudas), 2, 3, 4, 5, 6 i 7. | 08140-95 | Nucli urbà | Al final del segle XIX el poble de Navarcles va experimentar un nou creixement urbanístic. Es construí la carretera de Talamanca i es formà aquesta plaça, que l'any 1886 s'acordà denominar 'Plaça del Llobregat'. Aquest mateix any es sol·liciten els primers permisos per edificar. A començament del segle XX es fa arribar aigua a la plaça, procedent de la font del Joncar. L'any 1905 ja hi vivien 18 famílies en 12 cases. L'any 1917, a instàncies de la Sociedad Coral Armonía Orfeónica Navarclense, se li dóna el nom oficial de Josep A. Clavé. El 8 de setembre d'aquest any s'organitzà una festa per celebrar-ho i es va descobrir una placa commemorativa. L'any 1954 s'hi va fer una primera reforma important i es construí una font nova, de pedra. L'any 1962 la plaça, que fins aleshores encara era de terra, va ser urbanitzada. L'any 1999 es trobava molt deteriorada i va ser objecte d'una nova reforma, a càrrec de l'arquitecte Joan Fabregat: es va repavimentar i s'hi col·locà un banc de fusta. Des del seu inici la plaça, situada a l'entrada del poble, ha estat lloc de trobada i un indret molt comercial. Es tracta d'un dels indrets més característics de Navarcles. Cal destacar l'existència de la popular Fonda Patoi, que ha gaudit tradicionalment d'una gran anomenada. Per això a nivell popular la plaça també es coneix amb el nom de Can Patoi. | 41.7515600,1.9008800 | 408620 | 4622777 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54784-foto-08140-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54784-foto-08140-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de cal Patoi: 1884. A la casa núm. 7, a la tarja: 1888. A la casa núm 1 (cal Canudas): 1929.Placa en una façana del carrer: 'Plaza de José Anselmo Clavé - Plassa de Josép Anselm Clavé'. Placa col·locada a la font: 'Font de can Patoi. Ajuntament de Navarcles'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 54785 | Arbre de cal Patoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-cal-patoi | FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. P. 17-19. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 22. | Arbre que presideix des de començament de segle XX la plaça Clavé. És un plàtan de dimensions considerables situat en un parterre al mig de la plaça. Actualment hi ha un altre plàtan més jove situat a prop del primer. | 08140-96 | Plaça Clavé | L'arbre dóna personalitat a la plaça Clavé, que és un dels indrets més característics de Navarcles. El va plantar els primers mesos de 1907 Josep Canudas, el 'Plega trossos del Pont', de la popular botiga de cal Canudas, situada a la mateixa plaça. Les raons que el van empènyer a fer-ho van ser que 'estava tip de veure com les dones es cremaven de sol, mentre anaven a buscar aigua'. Josep Canudas va pagar l'arbre, que va costar 2 pessetes, i va plantar-lo, mentre que Josep Caelles, fuster, va confeccionar una caixa protectora. | 41.7515200,1.9009900 | 408629 | 4622772 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54785-foto-08140-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 54786 | Aplec a la capella de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-la-capella-de-sant-valenti | SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 127. AMADES, Joan. Costumari català. Vol. VII 'Corpus, Sant Jordi i la primavera'. Cercle de Lectors, Barcelona. P. 310-311. | Segons Fortià Solà, fins a l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages els monjos, juntament amb els veïns de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles, pujaven sovint a la capella de sant Valentí (en terme de Sant Fruitós de Bages). De vegades portaven en processó les relíquies de sant Valentí, al qual feien alguna petició per solucionar alguna penúria. La diada expressa per pujar a Sant Valentí era Sant Marc. Aquest dia l'abat del monestir manava fer un pregó recomanant l'abstinència de treball mentre durés la funció. | 08140-97 | Capella de Sant Valentí (terme municipal de Sant Fruitós de Bages) | Joan Amades recull una llegenda que explicaria l'origen d'aquesta tradició. En un temps, els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa i endimoniaven tothom que passava per sota del pont. Els consellers de la ciutat van demanar a l'abat de Sant Benet que els deixés la relíquia de sant Valentí i, un cop solventat el problema, no les van tornar. Això no va agradar al sant i, per obra divina, les relíquies van aparèixer dins un esbarzer al cim del serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastora de la masia de les Brucardes. En record del prodigi al punt on foren trobades hi van aixecar una capella dedicada a sant Valentí. Com que la troballa va ser feta el dia de sant Marc des d'aleshores cada any es celebrava un aplec en la dita capella, a la qual acudien els veïns de Sant Fruitós, Olzinelles i Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. Segons Fortià Solà aquest aplec es va deixar de fer a causa de l'exclaustració del monestir, que va tenir lloc el 1835. La capella de sant Valentí actualment es troba enrunada. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 54787 | Cristall de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristall-de-sant-valenti | AMADES, Joan (1982). Costumari català. Vol. I. P. 782 FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 103. | Sant Valentí tenia molta devoció a Navarcles i era invocat pels quecs i per les mares perquè els seus fills parlessin bé. Al poble també es venerava un globet de vidre conegut per 'cristall de Sant Valentí', al qual es reconeixien especials virtuts en els parts difícils. El cristall es guardava a Navarcles i es portava a les cases on hi havia una partera per demanar a sant Valentí de tenir un bon part. Actualment el cristall de Sant Valentí és desaparegut. | 08140-98 | La devoció de Navarcles a Sant Valentí és antiga i està vinculada a les relíquies del sant, conservades antigament al monestir de Sant Benet de Bages. L'origen del cristall és obscur. Segons una tradició, el cristall es va formar miraculosament per obra del sant quan una partera l'invocava fervorosament. Una altra tradició diu que un frare de Sant Benet, anomenat Montpeità, tornava de Tolosa de Llenguadoc amb les relíquies de sant Valentí. Per poder travessar el riu Garona les aigües es van separar, igual com va passar quan Moisès va travessar el Mar Roig, i el cristall es va formar per un grapat d'aigua que sant Valentí va fer cristal·litzar. Una altra tradició (referida per Joaquim Bertran i Calderó) diu que quan el monjo Montpeità va arribar al molí del pont de Cabrianes va coincidir que la molinera s'estava morint de resultes d'un part difícil, i li va demanar per beure. Va deixar la tassa que li va portar un moment sobre la caixeta de les relíquies, l'aigua va quedar cristal·litzada i el naixement es resolgué sense complicacions. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages el cristall va passar a mans del bisbe de Vic. Més endavant, segons Fortià Solà, estava en possessió de Joaquim Bertran, propietari del mas Pont de Cabrianes. Sembla que les virtuts d'aquest cristall van arribar fins i tot a oïdes de la monarquia i l'any 1857 el cristall fou portat a Madrid amb motiu de l'embaràs de la reina Isabel II. Més tard el cistall es va perdre i actualment no se'n coneix el seu parador. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54787-foto-08140-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc