Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87916 | Comabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comabella-0 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 54.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 13-14, 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU 45.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, o petita masia, que es troba molt ben emplaçada al damunt d’un altiplà amb excel·lents vistes. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) el qual té adossats cossos més baixos a ambdós costats. El de la banda sud-oest, de dimensions considerables, inclou les tines i el celler. El cos principal és molt regular i ha estat construït en una sola fase, probablement al final del segle XVIII o començament del XIX. La façana, orientada vers el sud-est, s’estructura en base a tres eixos d’obertures no totalment simètrics. El portal és amb llinda i brancals de pedra, igual que la resta d’obertures. Les del primer pis tenen l’ampit treballat. Les tres finestres superiors han estat reformades en la recent rehabilitació. Els murs són de paredat comú, a pedra vista. Per la part posterior la casa s’assenta directament sobre la roca. L’interior, distribuït en tres crugies, ha conservat molt bé la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són interessants les instal·lacions vitivinícoles del cos de ponent, fruit d’una planificació ben acurada pròpia dels anys anteriors a l’arribada de la fil·loxera. La construcció aprofita un important desnivell del terreny, de manera que el celler, cobert amb volta de pedra, queda a la part baixa i és semisoterrani. A la part alta hi trobem 8 tines rectangulars que desemboquen al celler mitjançant quatre boixes, ja que les tines estan comunicades de dues en dues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud s’aixeca una construcció independent força gran que correspon a la pallissa i els corrals. És obrada majoritàriament amb totxo i deu correspondre ja a finals del segle XIX o començaments del XX, amb ampliacions posteriors. En una zona propera hi ha tres cases més que tenen una pallissa de tipologia pràcticament idèntica, les quals devien ser fetes pel mateix mestre d’obres. Entre elles, la casa veïna de Fontelles del Mas, ja en terme de Cardona.</span></span></span></p> | 08141-161 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span>La masia de Comabella no apareix en els fogatges antics. Això i la seva tipologia constructiva ens fan pensar que, molt probablement, es va aixecar al final del segle XVIII o principis del XIX. És documentada per primera vegada a mitjans del segle XIX. En el cadastre de 1861 hi consta Comabella com a mas. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Coma vella”, i consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 10 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dues plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està construït com a mínim en dues fases, i cap a mitjans del segle XIX es devia ampliar amb la construcció dels cossos laterals, que inclouen el celler. La pallissa tal vegada és una mica posterior. En l’època prèvia a l’arribada de la fil·loxera la masia es va orientar molt específicament a la producció de vi, tal com ho demostren la implantació d’un sistema força ben planificat a les tines i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XX la propietat era de Jaume Felipo Badia, i el 1920 la va heretar la seva filla, Maria Josepa Felipo Casals. El 1985 aquesta la va vendre a Santiago Ferrer Lari, de Manresa, que també tenia les cases de l’Obac i can Garrifes. Pels volts de 1994 la finca es va vendre a l'actual propietari i a una altra persona. L'actual propietari es va</span></span></span><span><span><span> vendre l’Obac i es va quedar Comabella.</span></span></span></p> | 41.8786600,1.6860300 | 390973 | 4637139 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-celler-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en el cairó d’una tina: 1867Informació facilitada pel propietari | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 87917 | Forn d’obra de Comabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-comabella | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 54.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 13-14. </span></span></span></p> | XIX-XX | La part alta i la cambra de cocció han sofert desperfectes | <p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat uns 100 metres a l’est de la masia de Combella. Conserva la part baixa força integra però la part alta i l’interior en un moment donat van ser reblerts amb pedra i runa. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d’arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s’hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter conserva la boca de la fogaina en forma de dues obertures amb arcs, una d’interior més petita. Adossats a aquest mur l’actual propietari ha construït uns bancals de pedra seca a banda i banda. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, ja hem dit es trobava més malmesa. Se’n conserven les parets laterals. L’interior, que estava ple de runa, és objecte d’una neteja i restauració per part de l’actual propietari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop del forn es conserven les restes d’un antic viver de forma rectangular, del qual en surt una petita canalització que arriba fins al forn. L’aigua del viver s’utilitzava per fer la pasta dels maons i les teules.</span></span></span></p> | 08141-162 | Al costat de la masia de Comabella, al sector oest del terme municipal | 41.8786900,1.6873100 | 391079 | 4637140 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87917-comabella-forn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87917-comabella-forn-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87917-comabella-forn-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 87919 | Can Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-conill | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 57.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs</em>. Fitxa núm. RU. 47.</span></span></span></p> | XVI-XX | Parts de la masia derruïdes. Estat precari de la coberta i dels sostres. En greu perill d'esfondrament. | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, molt ben situada en un altiplà (Pla del Conill). És d’un interès notable perquè ha mantingut molt íntegrament una tipologia arcaica, amb elements decoratius d’especial interès i amb unes mínimes modificacions modernes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a migdia i al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la part medieval de la masia en podrien quedar restes a la part de migdia, on la construcció s’assenta sobre una petita cinglera i adopta un aspecte gairebé defensiu, per bé que la cronologia d’aquesta part no està gens clara. També semblen més antigues les parts baixes dels murs del cos central, fetes amb un parament més irregular. Tot sembla indicar que entorn dels segles XVI-XVII la masia fou remodelada i s’hi aixecà gairebé de nou el cos central, amb uns paraments de major qualitat, fets amb carreus ben escairats que es troben sobretot a les parts altes, i amb un resultat força homogeni. Aquesta part residencial de la masia té la façana principal encarada a llevant, i consta d’un portal adovellat amb arc escarser i, al damunt, una finestra amb un ampit motllurat i a la llinda una creu patent però de formes rectes. A la façana oposada, a ponent, hi podem veure dues finestres amb llindes que tenen gravades creus també força atípiques: una creu grega que, a la part superior, té una doble figura semblant a un cap que no sabem identificar i, en l’altra, una creu amb les astes eixamplades circumscrita en un rectangle. En una llinda interior trobem una altre creu igual a que aquesta última.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’habitatge ha conservat molt bé la tipologia originària, per bé que es troba en estat molt precari i ruïnós. A la planta baixa, al costat nord, hi ha el celler, parcialment excavat a la roca. Al primer pis es conserven festejadors, una llar de foc i altres elements d’interès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dependències adossades a migdia són difícils d’interpretar, ja que es troben semi-derruïdes i probablement corresponen a diferents fases. Sobta la presència d’una columna força tosca amb un capitell cònic, al costat d’un pilar quadrat. Això, juntament amb la presència de les creus, ens fan pensar que tal vegada aquesta construcció podia haver tingut relació amb l’estament eclesiàstic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les dependència adossades al nord hi trobem una cisterna i diverses tines, una de les quals és coberta amb una mena de porxo. A uns metres de l’angle nord-est hi ha una bassa de pedra de planta oval i una altra tina.</span></span></span></p> | 08141-163 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i en documentació antiga apareix amb el nom de Grataconills. En el fogatge ducal de 1503 al terme del castell de Torroella hi consta un tal Anthoni Grataconylls (CAPSADA i altres, 2010: 101). Tanmateix, no en coneixem gaire més dades concretes. Per la tipologia de la construcció, ja hem dit que es devia remodelar a l’entorn dels segles XVI-XVII, i d’aquesta època deuen ser els elements decoratius d’interès que ja hem comentat. Només a tall d’hipòtesi, la presència de diferents creus gravades de característiques força singulars, juntament amb una columna força tosca enmig de les dependències de treball, ens fan pensar que tal vegada la casa hauria pogut tenir alguna relació amb l’estament eclesiàstic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les notícies documentals més concretes que coneixem són ja de mitjans del segle XIX. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Cunill”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 10 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat, d’un i dos pisos respectivament. En el cadastre de 1861 Conill és esmentada entre les masoveries i propietats del terme de Torroella. La casa devia tenir un moment d’auge els anys anteriors a l’arribada de la fil·loxera, testimoniada per la presència de diverses tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Almenys des de principis del segle XX el Conill era una masoveria de la masia de la Ribera (de Sant Mateu de Bages). En aquesta època els masovers eren la família Llobet, que hi van ser durant unes tres generacions. A mitjans de segle XX eren el matrimoni format per Pau Llobet i Antònia Cols, i en van marxar vers la dècada de 1960 per anar cap a Palà de Torroella. Des d’aleshores la masia ha restat abandonada. Això ha fet que les modificacions en aquest segle hagin estat mínimes.</span></span></span></p> | 41.8861800,1.7033900 | 392426 | 4637952 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-x0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-llinda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-llinda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-llinda-int.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: en el Catàleg de masies, cal Conill, en el Catàleg del Patrimoni, can Conill.Informació facilitada per Ester Llobet | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 87934 | Necròpolis de cal Garrifes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-garrifes | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159-160. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 351.352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 247-248. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A. (2006). 'La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa'. <em>Estudis d'Història Agrària</em>, n 19, p. 69-104. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J., MARTÍ, R. (2012). “Ocupació i organització del territori a la Catalunya central a l’alta edat mitjana”. <em>Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central</em> (Manresa, 28, 29 i 30 d’Octubre de 2010). Barcelona, p. 120. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs</em>. Navàs. Fitxa A. 23. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, G. (2014). <em>Pla turístic i de màrqueting de Navàs</em>. Annex 1. Ajuntament de Navàs. Navàs, 55.</span></span></span></p> | VIII-XI | <p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval formada per tres tombes excavades a la roca. Té la particularitat d’estar junt a altres elements de caràcter més productiu o d’explotació forestal, com són dos forns de ginebró. Es troba molt a prop del jaciment vitivinícola de cal Garrifes, que també consta d’elements excavats a la roca. L’indret es caracteritza per la presència de grans blocs de pedra i una codina natural, i els diferents elements es troben a banda i banda d’un camí que va cap a la masia de l’Alzina. Les tres bombes estan aïllades, tot i que no gaire distants entre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord del camí trobem dos grans blocs de pedra. En un hi ha la tomba denominada número 1. És de tipus ovoïdal i orientada amb el cap al SW. Té una llargada de 1,30 m i una amplada màxima de 0.55 m. En la roca del costat hi ha excavat un dipòsit circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tomba número 2 no l’hem pogut identificar. També té forma ovoïdal i orientació amb el cap al SW. Té una llargada de 1,95 m i una amplada màxima de 0,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La tomba número 3 es troba a uns 30 m de la número 2, però a la banda sud del camí (coordenades UTM: ETRS89 391573;4637674). És de forma pisciforme, està orientada amb el cap al SW i mesura 2,10 m de llarg per 0,50 d’amplada màxima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la codina del costat sud del camí hi trobem dos possibles forns de ginebró. El primer és a la vora del camí i el segon una mica més separat (coordenades UTM ETRS89 391545;4637660). Ambdós tenen una tipologia semblant, que és una de les diverses variants que adopten aquest tipus de forns. Consten d’un dipòsit circular excavat a la roca en el qual hi conflueixen dos reguerons que baixen en pendent. En èpoques més recents aquests forns funcionaven de la següent manera: al damunt dels reguerons s’hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i es dipositava en el dipòsit. L’oli de ginebró tenia moltes propietats, i s’utilitzava sobretot per guarir inflamacions en animals, però també en les persones. Cal dir que aquests forns podrien ser de la mateixa època que les tombes (alt-medieval) o tal vegada no, ja que van tenir una llarga pervivència i encara s’utilitzaven a principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret hi trobem encara altres retalls a la roca. Al nord del camí i molt arran d’aquest hi ha un dipòsit quadrangular de dimensions mitjanes. Més al nord, altres afloraments de roca conserven retalls de més petites dimensions. </span></span></span></p> | 08141-164 | Al sector oest del terme municipal, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella i antic terme del castell de Torroella | 41.8836300,1.6926800 | 391533 | 4637682 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-90.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. En la carta arqueològica de 1988 es va considerar aquest jaciment separat del que hi ha molt a prop i de característiques similars, anomenat cal Garrifes, una mica al sud de les ruïnes de la masia amb aquest nom. En el Catàleg del patrimoni de Navàs es va seguir aquest mateix criteri, que nosaltres també hem seguit. L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment que van consistir bàsicament en la recerca de materials arqueològics. Els resultats van ser negatius. L’any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la carta arqueològica i tampoc observà materials en superfície. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 87936 | Cal Garrifes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrifes-jaciment | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 351.352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 247. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J., MARTÍ, R. (2012). “Ocupació i organització del territori a la Catalunya central a l’alta edat mitjana”. <em>Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central</em> (Manresa, 28, 29 i 30 d’Octubre de 2010). Barcelona, p. 120. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Navàs. Fitxa A. 23. </span></span></span></p> | X-XVIII | <p><span><span><span>Centre de producció vitivinícola amb diversos elements excavats a la roca, possiblement d’època medieval i que devia continuar utilitzant-se en època moderna, ja que molt a prop (uns 60 m al nord) hi havia la masia de cal Garrifes, actualment en ruïnes. L’entorn és ric en afloraments rocosos en els quals s’observen nombrosos retalls de mides i formes diferents, així com diversos dipòsits excavats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret consta de diversos elements distribuït en un espai d’uns 50 m a la vora d’un camp. L’element més visible és la tina excavada en un bloc de roca, amb una construcció exterior de planta quadrada. Interiorment, és cilíndrica i es troba revestida dels típics cairons vidrats. Possiblement és dels segles XVII-XVIII i caldria considerar-la corresponent a la fase més moderna, possiblement vinculada ja a la masia de cal Garrifes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una roca del costat hi veiem una sèrie d’encaixos més o menys quadrats disposats a la mateixa alçada i distribuïts regularment, que es poden interpretar com a jàsseres per bigues d’una teulada. Aquests encaixos, molt ben escairats i de dimensions similars, devien correspondre a algun tipus de construcció, potser un petit habitatge o tal vegada un simple cobert auxiliar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la banda sud de la roca hi podem observar dos blocs que formen un espai triangular. Presenten una línia d’encaixos paral·lels, situats a banda i banda dels blocs, i sembla que correspondrien a la coberta d’una estructura, tal vegada un refugi, petit magatzem o similar. En una altra roca hi ha dos dipòsits excavats de planta circular connectats entre si, que cal relacionar amb una antiga tina excavada. I uns 50 metres al sud encara trobem un altre dipòsit excavat sobre una roca, aquest de forma rectangular.</span></span></span></p> | 08141-165 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8826300,1.6920200 | 391476 | 4637572 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. En la carta arqueològica de 1988 es va considerar aquest jaciment separat del que hi ha molt a prop i de característiques similars, anomenat necròpolis de cal Garrifes, uns metres a llevant del camí. En el Catàleg del patrimoni de Navàs es va seguir aquest mateix criteri, que nosaltres també hem seguit. L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment que van consistir bàsicament en la recerca de materials. Els resultats van ser negatius. L’any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la carta arqueològica i tampoc observà materials en superfície. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 87937 | Cal Garrifes (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrifes-masia | <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 101. </span></span></span></p> | XIX-XX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès en estat de ruïna, situada enmig d’un camp vora el camí que porta a l’Alzina. El nucli on hi havia la part residencial es troba pràcticament aterrat, i tan sols se’n conserva construcció una mica més alta en el mur perimetral de ponent. La resta es troba molt esfondrada i envaïda per la vegetació. El portal devia ser a migdia, però en l’estat actual no es pot apreciar. L’element més ben conservat és la pallissa, que es troba uns metres al sud-oest i manté les parets laterals fins a l’alçada de la coberta.</span></span></span></p> | 08141-166 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa, ja que no apareix en els fogatges d’època medieval. L’estat de les restes tampoc permet fer-ne una aproximació tipològica. Cal dir, però, que molt a prop hi ha dos jaciments arqueològics d’època medieval: una necròpolis i un centre de producció vitivinícola, de manera que el lloc ja devia ser habitat i explotat en una etapa força reculada de l’edat mitjana. Tanmateix, per trobar referències documentals de la casa hem d’anar al cadastre de 1861, en el qual ja hi consta Garrifes. La casa apareix també en un cens de masies fet per l’Ajuntament del 1878.</span></span></span></p> | 41.8831300,1.6919100 | 391468 | 4637628 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87937-cal-garrifes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87937-cal-garrifes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87937-cal-garrifes-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no ha estat inclosa ni en el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Navàs ni en el Catàleg de Masies. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 87941 | Vinya de cal Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-guitarra | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 248-249. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Navàs. Fitxa A. 26. </span></span></span></p> | IX-X | <p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca. Es troba a la vora d’una cinglera, a la seva part alta i en una zona boscosa. Es tracta d’un conjunt molt interessant que consta de nou tombes molt ben conservades, agrupades i distribuïdes de manera força regular en quatre files de dos, excepte la de més al nord, on n’hi ha tres. Són del tipus pisciforme (en forma de peix), excepte una que és rectangular. Segueixen una orientació nord-oest sud-est que està en alineació amb la vora e la cinglera, i ja fa temps que es troben buides. Les llargades oscil·len entre els 2,20 i els 1,45 m, i les amplades entre 0,34 i 0,55 m. Aquest tipus de tombes solen correspondre a una etapa anterior a la difusió de les esglésies romàniques, aproximadament entre els segles IX i X.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una cota inferior i més al nord hi ha un dipòsit quadrangular i dos encaixos excavats a la roca, els quals probablement són vestigis d'una antiga premsa.</span></span></span></p> | 08141-167 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8835900,1.6973000 | 391916 | 4637672 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo, i un any després va aparèixer publicat a la Catalunya Romànica (DAURA-GALOBART, 1984: 352). L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment i, segons sembla, els resultats van ser negatius. L'any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la fitxa de la carta arqueològica i va esmentar la presència d'un mínim de 9 tombes visibles. Fins aleshores només se n'esmentaven cinc. Consta d’un plafó informatiu sobre el jaciment que està situat vora el camí, ja que hi discorre el GR -3-1, anomenat Camí de la Sal. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 87954 | L'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobac | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 82.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p.</span> 100-102<span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 44.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval. Consta d’un cos residencial, de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), amb cossos annexos a l’angle nord-est i a l’angle sud, així com una pallissa independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació s’ha anat ampliant com a mínim en tres grans fases. La més antiga es troba a la part del sud-oest, aixecada al voltant del 1724, segons una llinda. Després s’allargà cap al nord-oest (el 1797, segons una altra inscripció). Aleshores el portal principal, adovellat, era a la façana de llevant. Encara es conserva però ha quedat a l’interior. Finalment, es construí una nova crugia cap a llevant, el 1814, que va dotar la masia d’una façana principal, orientada al sud-est i caracteritzada per una galeria a dos nivells, amb els arcs rebaixats a la primera planta. En aquesta façana el parament, fet amb carreus més o menys escairats, és força regular. En canvi, la façana nord és més irregular, amb diferents tipus de parament i un bon nombre d’obertures de distribució inconnexa, fruit de les diverses ampliacions. A la façana nord-oest hi ha adossat un pou, i a la façana sud-oest un cos amb dues antigues tines que actualment té una terrassa a la part superior. Aquestes dues últimes façanes tenien un parament força irregular, en bona part fet de tàpia, actualment substituïda per ciment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la construcció de la pallissa, amb una àmplia arcada davantera. I també una tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, que es troba uns 100 m al sud-est. </span></span></span></p> | 08141-168 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja s’esmenta en un fogatge del segle XV, però ben segur que el seu origen és molt anterior. És en el fogatge reial de 1497, quan s’esmenta un tal Pere “Ubac” en el terme de Torroella. En un altre fogatge de l’any 1553 hi consta Bernat Gispert del Mas “Ubach”. D’aquestes dades es desprèn que la família inicial que habitava aquesta casa, cognominada Ubac, fou substituïda pels Gispert. En aquesta època el mas ja era conegut amb la denominació de l’Ubac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, al llarg dels segles XVIII i XIX la masia s’amplià en tres grans fases constructives, segons ens indiquen les inscripcions de les llindes: el 1724, el 1797 i el 1814.En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Ubach”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici de dos pisos habitat constantment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, a la dècada de 1980 va comprar la finca Santiago Ferrer Lari, de Manresa, que també tenia les cases de Comabella i can Garrifes. En aquesta època hi vivien diferents famílies en règim de lloguer. Més tard la propietat fou venuda, i pels volts del 2000 la va adquirir l’actual propietari, que hi va portar a terme una important rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.8741500,1.6988400 | 392028 | 4636622 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-portal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana oest: 1724Inscripció a la façana nord: 1797Inscripció a la façana est: 1814Inscripció al cobert nord-est: 17[01]Informació oral facilitada pel propietari | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 87955 | Tina de l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lobac | <p><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon; COROMINAS CAMP, Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana</em>. Centre d'Estudis del Bages; àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa; Berga.</span></span></span></p> | XI-XV | <p><span><span><span>Tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, emplaçada uns 100 metres al sud-est de la masia de l’Obac; concretament en un bloc de roca que es troba isolat a la vora d’un camp. A la part superior la roca té dues cavitats: la més petita correspon a l’anomenat “follador”, que era el lloc on es trepitjava el raïm, i la més gran és la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. Ambdues cavitats estan comunicades per un petit forat circular. La tina mesura 2,40 m de diàmetre i té una profunditat d’uns 2 m. A la part superior conserva encaixos per sostenir les llates. A la part inferior té el forat de la boixa, per on desguassava. Per la part exterior aquest forat surt a un regueró fet amb rebaix de la pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons expliquen els germans Corominas Camps en el seu llibre de referència dedicat a premses, tines i trulls medievals (2017), aquest tipus d'elements arcaics vinculats amb l'elaboració del vi són molt probablement medievals. Es poden considerar els antecessors de les tines modernes que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII, ja sense folladors i, en l’etapa final, revestides amb els típics cairons vidrats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins que fa poc el seu propietari la va buidar i netejar, aquesta tina es trobava plena de rocs.</span></span></span></p> | 08141-169 | Vora la masia de l'Obac, al sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8733800,1.6993500 | 392069 | 4636536 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87955-obac-tina-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87955-obac-tina-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87955-obac-tina-6.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 87956 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-5 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 63.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2014). <em>Història de Salipota</em>. Edició particular de Josep M. Canudas</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. 1995: Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 42.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval. Consta d’un cos residencial de planta quadrada amb dependències adossades a migdia i una pallissa independent al nord-oest. S’assenta sobre un terreny amb pendent, de manera que la façana de llevant té una planta semisoterrània, que se suma a la planta primera i les golfes. Actualment s’hi accedeix per un portal situat a la façana de ponent que dóna directament al primer pis. És un portal discret, amb llinda i brancals de pedra, en una façana també molt senzilla que no presenta cap element remarcable, tan sols tres petites finestres. La façana oposada, de major alçada degut al desnivell, està reforçada a la part baixa amb un contrafort. Les obertures en aquesta façana i a la de migdia són de distribució irregular i de tipologia diversa (emmarcaments de pedra picada, maó o llindes de fusta), i reflecteixen diverses obres i modificacions amb què es va anar ampliant la masia. Els paraments de l’edifici són de paredat comú, amb les cantonades reforçades amb carreus ben escairats. La coberta és a doble vessant, i ha estat lleugerament sobrealçada.</span></span></span></p> | 08141-170 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, terme de l'antic castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i està documentat diverses vegades al segle XV, tot i que el seu origen és ben segur molt anterior. Gràcies al treball realitzat per Albert FÀBREGA (2014) sobre Salipota, que és un mas emblemàtic situat prop del Poble Vell de Súria, coneixem algunes dades que afecten al mas la Fàbrega. Sabem que el 1447 va començar una relació molt estreta entre aquests dos masos que tindria continuïtat al llarg dels anys. Aquest any l’hereu era Joan de Fàbrega que, suposem per motiu de deutes, va donar el mas la Fàbrega als germans Joan i Gabriel Salipota, del mas Salipota. Joan de Fàbrega va seguir establert al seu mas a precari, i a canvi rebia 20 lliures. Joan, que era parent dels Salipota, es reservava el dret que el mas li fos retornat si tenia descendents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1457 l’hereu era Gabriel Fàbrega i en coneixem l’inventari que va fer dels béns del mas (FÀBREGA, 2014: 21). Per un document posterior, de 13 de desembre de 1489, sabem que el mas Fàbrega estava sense teulada, porxo i corts, i no s’hi podia viure. S’esmenta en els capítols matrimonials entre Francesc d’Horta i Càndida, filla de Miquel de Salipota i Contança. Aquest darrer actua “en nom propi i com a procurador de Pere Fàbrega, ermità, hereu i propietari del mas de la Fàbrega. Entre d’altres coses empenyora i li fa donació del mas de la Fàbrega. En el document s’estableix que si Francesc fa obres al mas en podrà recuperar els diners si un dia n’ha de marxar. Una mica més tard, en un fogatge de 1553, hi consta un tal Domingo del Mas de la Fabria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap al 1591 la propietari era Càndida Fàbrega, pubilla de Joan Fàbrega, i el tenia a carta de gràcia juntament amb el seu fill Pere Fàbrega. Aquest any Pere Salipota, hereu de Salipota, va redimir el mas, pagant a Càndida i Pere Fàbrega les 25 lliures que eren el preu de la venda a carta de gràcia, de manera que el 27 d'abril de 1591 Pere Salipota prenia possessió del mas de la Fàbrega. Però poc després, el 1597, el va vendre a Salvador Poch per 250 lliures. Des d’aleshores suposem que la família Fàbrega va perdre definitivament el mas, que va passar per diverses mans i acabaria retornant als Salipota. Així, el 1697 Ramon Subirana i la seva mare el tenien venut a carta de gràcia al rector i obrers de l’església de Sant Salvador de Torroella, i van vendre a Magí Costafreda, del mas Costafreda de Súria, el dret a redimir el mas Fàbrega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVIII el mas la Fàbrega tornava a ser propietat de Salipota. El 1720 el tenia a carta de gràcia Francesc Circuns, amo de Salipota, i Cristòfol Subirana el volia recuperar, cosa que va motivar un plet a la cúria de Cardona. Cap a finals del segle XVIII es van fer reformes a la casa, segons el testimoni d’una llinda amb data de 1789. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Fábrega”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Al llarg del segle XX i fins a l’actualitat la fàbrega ha continuat sota la propietat dels amos de Salipota.</span></span></span></p> | 41.8658500,1.7101700 | 392954 | 4635686 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta oest: 1789Agraïm a Josep M. Canudas que ens hagi facilitat la consulta al treball Història de Salipota, realitzat per Albert Fàbrega, el qual aporta informació abundant sobre la Fàbrega. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 87960 | Cal Saubeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saubeta | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 100.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU 43.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada sobre un promontori al costat d’un camí. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (de tres plantes) que té adossats dos cossos annexos a l’angle est i amb diversos coberts de pedra aïllats i distribuïts al sud, tot formant un pati o era central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’estructura en base a un eix d’obertures descentrat cap a la dreta, amb un portal que dóna directament al pis intermedi i, al seu damunt, un balcó; ambdós emmarcats amb llindes i brancals de pedra. A l’esquerra té un petit porxo que dóna accés a dependències de treball, possiblement una tina. Sembla que la casa fou construïda el 1852 i posteriorment s’allargà per la part posterior, de manera que va esdevenir una casa força gran. Els cossos adossats a llevant, fets ja amb maó, són encara més moderns. La façana de ponent presenta un seguit de finestres de distribució regular, algunes emmarcades amb maó, i la façana nord té una distribució més simètrica en base a tres eixos d’obertures, amb balcons a la part central. Els murs són de pedra amb un semi-arrebossat de calç.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-171 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Molt probablement aquesta casa fou construïda l’any 1852, tal com suggereix la inscripció de la llinda a l’entrada principal. Tanmateix, com a cal Saubeta no consta en els diferents llistats de masies del segle XIX que es coneixen d’aquesta zona. En una fase posterior la casa fou allargada i més tard se li van afegir encara els cossos annexos.</span></span></span></p> | 41.8666400,1.7083600 | 392805 | 4635776 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de l’entrada principal: 1852. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 87961 | Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallbona | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 111.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-101. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1991). <em>El fogatge de 1497, estudi i transcripció II</em>. Fundació Salvador Vives i Casajoana. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLANES I ALBETS, Ramon (1996). Arxiu de textos catalans antics, p. 15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 48.</span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, molt probablement d’origen medieval. Es troba molt ben emplaçada al cim d’un planellet amb magnífiques vistes sobre una àmplia vall; d’aquí probablement el topònim de “Vall Bona”. Consta d’un ampli cos residencial de planta rectangular (amb planta semisoterrània, planta baixa, dos pisos i golfes), que té dependències de treball annexes al sud-est i al nord-est, les quals formen un petit tancat o barri al costat de llevant. Uns metres al nord hi ha encara una construcció aïllada força gran corresponent a la pallissa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial s’ha anat ampliant en diferents fases. La part més antiga és la del centre, on devia sorgir el mas medieval que fou ampliat el 1684 (segons indiquen dues llindes). Al segle XVIII es van fer nombroses construccions, especialment els coberts. El 1830 (també segons una llinda) es va afegir l’ampli cos davanter que va dotar la casa d’una nova façana principal caracteritzada per una doble galeria que li dóna personalitat. Aquesta façana, encarada vers migdia, adopta una composició força simètrica dominada per les tres arcades de mig punt a cadascun dels dos pisos superiors, i amb un seguit de finestres laterals i inferiors. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i en aquesta part el parament conserva un arrebossat de calç blanquinós. L’accés principal a la casa és per la façana de llevant, on hi ha un portal adovellat que ha quedat aixoplugat sota un ampli porxo que al damunt té una eixida, probablement construïda a la mateixa època que el cos davanter. A l’altra banda, la façana de ponent conserva tres nivells de finestres emmarcades amb pedra picada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’habitatge ha estat restaurat però conserva la tipologia i les característiques tradicionals. El 1807 es va arreglar o ampliar el celler, dins el qual encara podem trobar tines del 1736 i 1789. </span></span></span></p> | 08141-172 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>El mas Vallbona és ben segur d’origen medieval però les primeres referències documentals que en tenim són de principis del segle XVI. En el fogatge ducal de 1502 hi consta Jaume Vaybona, que a més era el batlle i que junt amb Joan Trullols, que era jurat del castell de Torroella, foren els encarregats de fer la declaració dels habitants en aquest fogatge. El fet que Jaume tingués el càrrec de batlle indica que en aquesta època Vallbona era ja un dels masos més destacats. En un altre fogatge de 1553 hi apareix novament un Jaume Vallbona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII la casa es va engrandir (en són testimoni dues llindes amb l’any 1684) i, a més, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 m. L’esplendor de la masia va continuar al segle XVIII, època en què es van fer nombroses ampliacions. Segons consta en una de les inscripcions, l’any 1761 l’hereu era Joan Vallbona. El 1830 la casa s’allargà amb el cos davanter amb doble galeria. Segons es diu, en aquest segle l’interior de l’habitatge fou completament cremat amb motiu d’alguna de les guerres carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement va ser a principis de segle XX quan els propietaris van emprendre una obra de gran magnitud que demostra novament la puixança d’aquesta masia. Es construí un pantà que recull les aigües del torrent de Comabella i de la rasa de Davins. Aquest embassament, dunes dimensions més que considerables, permetia regar una gran zona d’horta. Durant la Guerra Civil hi hagué un intent per destruir el pantà de Vallbona, però els propietaris van aconseguir impedir-ho. Tanmateix, en els episodis anticlericals la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia. Pels volts de 1966 es va col·locar un ariet que bombava l’aigua canalitzada del pantà cap a un dipòsit que abastia la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins la propietat de Vallbona hi havia diverses masoveries, actualment en ruïnes. Cap al nord, prop de Comabella, hi havia La Serra; cap a llevant hi havia La Caseta, i cap a ponent, prop del pantà, hi havia cal Xunet. Aquesta última encara estava habitada entorn de la dècada de 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris van mantenir el cognom Vallbona fins a finals del segle XIX, quan una hereva es va casar amb un pubill. Ja a principis del segle XX l’hereva era Concepció Carbonell, que es casà amb Ramon Sitges, que era metge. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Sitges Carbonell, casat amb Rosario. L’hereu d’aquest matrimoni fou Agustí Sitges, casat amb Antònia Portella, que són els actuals propietaris. La família dels propietaris, però, es traslladà a viure a Cardona i posteriorment a Andalusia. Al llarg del segle XX per Vallbona hi han passat diverses famílies de masovers. El 1951 hi van arribar Ramon Aubets Pujol i la seva esposa Betlem Barat Auguet. La seva filla és Ramona Aubet Barat, que és l’actual masovera junt amb la seva família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris de la masia conserven documentació aproximadament des dels segles XVI-XVII. </span></span></span></p> | 41.8624800,1.6932000 | 391540 | 4635333 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-llinda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-llinda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-llinda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-post.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d’un cobert de llevant: Joant Vallbona en lo ay 1761Inscripció en un cobert adossat a llevant: 1716Inscripció en dues llindes de la façana de llevant: 1684Inscripció en una llinda interior del cos davanter: 1830Informació oral facilitada per la masovera | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 87962 | Capella de Sant Pere de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vallbona | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 34.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J.M. (1979). <em>Inventari d’esglésies</em>. Bages, vol. 5, Arxiu Gavin. Barcelona, p. 147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 8.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Capella situada uns 100 m al sud-est de la gran masia de Vallbona. És una construcció del segle XVII, de planta rectangular i orientada amb la capçalera a llevant, amb un petit cos adossat al sud-est corresponent a la sagristia. A la façana principal, encarada vers l’oest, destaca el portal barroc que, a la llinda, té un interessant escut amb les claus i la tiara pròpies del patró de l’església, sant Pere. Un seguit de motllures en degradació completen la decoració de la llinda i emmarquen el portal. La façana té un rosetó i un òcul més petit, ja sota la teulada, i a la part superior una espadanya coronada per pinacles i amb decoració barroca. Conserva una campana de bronze. Els murs són de paredat comú, amb carreus escairats a les cantonades, i conserven restes d’un arrebossat de calç blanquinós, especialment a la façana sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb tres voltes d’aresta amb relleus de sants a les claus de volta. Té un cor als peus i, rere l’altar, una fornícula amb una imatge moderna de sant Pere.</span></span></span></p> | 08141-173 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>El mas Vallbona és ben segur d’origen medieval però les primeres referències documentals que en tenim són de principis del segle XVI. En el fogatge ducal de 1502 hi consta Jaume Vaybona, que a més era el batlle i que junt amb Joan Trullols, que era jurat del castell de Torroella, foren els encarregats de fer la declaració dels habitants en aquest fogatge. El fet que Jaume tingués el càrrec de batlle indica que en aquesta època Vallbona era ja un dels masos més destacats. En un altre fogatge de 1553 hi apareix novament un Jaume Vallbona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII la casa es va engrandir (en són testimoni dues llindes amb l’any 1684) i, a més, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 m. L’esplendor de la masia va continuar al segle XVIII, època en què es van fer nombroses ampliacions. Segons consta en una de les inscripcions, l’any 1761 l’hereu era Joan Vallbona. El 1830 la casa s’allargà amb el cos davanter amb doble galeria. Segons es diu, en aquest segle l’interior de l’habitatge fou completament cremat amb motiu d’alguna de les guerres carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement va ser a principis de segle XX quan els propietaris van emprendre una obra de gran magnitud que demostra novament la puixança d’aquesta masia. Es construí un pantà que recull les aigües del torrent de Comabella i de la rasa de Davins. Aquest embassament, dunes dimensions més que considerables, permetia regar una gran zona d’horta. Durant la Guerra Civil hi hagué un intent per destruir el pantà de Vallbona, però els propietaris van aconseguir impedir-ho. Tanmateix, en els episodis anticlericals la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia. Pels volts de 1966 es va col·locar un ariet que bombava l’aigua canalitzada del pantà cap a un dipòsit que abastia la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins la propietat de Vallbona hi havia diverses masoveries, actualment en ruïnes. Cap al nord, prop de Comabella, hi havia La Serra; cap a llevant hi havia La Caseta, i cap a ponent, prop del pantà, hi havia cal Xunet. Aquesta última encara estava habitada entorn de la dècada de 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris van mantenir el cognom Vallbona fins a finals del segle XIX, quan una hereva es va casar amb un pubill. Ja a principis del segle XX l’hereva era Concepció Carbonell, que es casà amb Ramon Sitges, que era metge. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Sitges Carbonell, casat amb Rosario. L’hereu d’aquest matrimoni fou Agustí Sitges, casat amb Antònia Portella, que són els actuals propietaris. La família dels propietaris, però, es traslladà a viure a Cardona i posteriorment a Andalusia. Al llarg del segle XX per Vallbona hi han passat diverses famílies de masovers. El 1951 hi van arribar Ramon Aubets Pujol i la seva esposa Betlem Barat Auguet. La seva filla és Ramona Aubet Barat, que és l’actual masovera junt amb la seva família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris de la masia conserven documentació aproximadament des dels segles XVI-XVII. </span></span></span></p> | 41.8613200,1.6942500 | 391625 | 4635203 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esgesia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-9.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN| | National Monument Record| | Religiós i/o funerari|BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 45 | 1.1 | 1781|1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 87966 | Pantà de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallbona | XX | <p><span><span><span>Pantà o embassament d’unes dimensions molt importants construït pels propietaris de la masia de Vallbona, probablement a començaments del segle XX. Recull les aigües de dos torrents modestos: el torrent de Comabella i la rasa de Davins, els quals conflueixen una mica abans d’arribar al pantà, tot formant el torrent de Davins. Tanmateix, l’existència de la presa, de grans dimensions, aconsegueix que es formi un embassament que arriba a tenir uns 200 metres de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presa és construïda a l’indret on el torrent passa per un gorg que tenia un petit salt d’aigua. Té una forma el·líptica i mesura uns 50 m de llarg. L’obra originària és de pedra, feta amb carreus ben escairats i en alguns punts forma un cert atalussament. El 1968 es va sobrealçar amb formigó. A la part més fonda està reforçada amb dos contraforts. Al costat d’un dels contraforts hi trobem el bagant que dóna pas a l’aigua. Actualment no funciona, però l’aigua continua embassant-se, tot i que ja no s’utilitza per a regar. De la part baixa de la presa en sortia una canonada metàl·lica que conduïa subterràniament l’aigua, que s’utilitzava per regar diverses zones d’horta situades una mica més avall. Aquests horts, d’una extensió considerable, es van anar perdent fins que van quedar en desús entorn de 2010. Anteriorment el pantà també havia subministrat aigua a la masia de Vallbona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als costats de l’embassament s’hi ha desenvolupat una vegetació típica d’ambients humits, amb boga i diversos tipus de canyissars.</span></span></span></p> | 08141-174 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span><span>El mas Vallbona és ben segur d’origen medieval però les primeres referències documentals que en tenim són de principis del segle XVI. En el fogatge ducal de 1502 hi consta Jaume Vaybona, que a més era el batlle i que junt amb Joan Trullols, que era jurat del castell de Torroella, foren els encarregats de fer la declaració dels habitants en aquest fogatge. El fet que Jaume tingués el càrrec de batlle indica que en aquesta època Vallbona era ja un dels masos més destacats. En un altre fogatge de 1553 hi apareix novament un Jaume Vallbona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII la casa es va engrandir (en són testimoni dues llindes amb l’any 1684) i, a més, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 m. L’esplendor de la masia va continuar al segle XVIII, època en què es van fer nombroses ampliacions. Segons consta en una de les inscripcions, l’any 1761 l’hereu era Joan Vallbona. El 1830 la casa s’allargà amb el cos davanter amb doble galeria. Segons es diu, en aquest segle l’interior de l’habitatge fou completament cremat amb motiu d’alguna de les guerres carlines.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement va ser a principis de segle XX quan els propietaris van emprendre una obra de gran magnitud que demostra novament la puixança d’aquesta masia. Es construí un pantà que recull les aigües del torrent de Comabella i de la rasa de Davins. Aquest embassament, dunes dimensions més que considerables, permetia regar una gran zona d’horta. Durant la Guerra Civil hi hagué un intent per destruir el pantà de Vallbona, però els propietaris van aconseguir impedir-ho. Tanmateix, en els episodis anticlericals la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia. Pels volts de 1966 es va col·locar un ariet que bombava l’aigua canalitzada del pantà cap a un dipòsit que abastia la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Dins la propietat de Vallbona hi havia diverses masoveries, actualment en ruïnes. Cap al nord, prop de Comabella, hi havia La Serra; cap a llevant hi havia La Caseta, i cap a ponent, prop del pantà, hi havia cal Xunet. Aquesta última encara estava habitada entorn de la dècada de 1940.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els propietaris van mantenir el cognom Vallbona fins a finals del segle XIX, quan una hereva es va casar amb un pubill. Ja a principis del segle XX l’hereva era Concepció Carbonell, que es casà amb Ramon Sitges, que era metge. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Sitges Carbonell, casat amb Rosario. L’hereu d’aquest matrimoni fou Agustí Sitges, casat amb Antònia Portella, que són els actuals propietaris. La família dels propietaris, però, es traslladà a viure a Cardona i posteriorment a Andalusia. Al llarg del segle XX per Vallbona hi han passat diverses famílies de masovers. El 1951 hi van arribar Ramon Aubets Pujol i la seva esposa Betlem Barat Auguet. La seva filla és Ramona Aubet Barat, que és l’actual masovera junt amb la seva família.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els propietaris de la masia conserven documentació aproximadament des dels segles XVI-XVII. </span></span></span></span></p> | 41.8641400,1.6846200 | 390831 | 4635528 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la part de formigó: 11 Mayo 1968Informació oral facilitada per la masovera de Vallbona | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 87974 | Taurons (Sant Salvador de Torroella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taurons-sant-salvador-de-torroella | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 106.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 50.</span></span></span></span></p> | XVI-XX | Esfondrament important a l'angle nord-est de la casa. Conservació del conjunt en estat precari | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes però d’un notable interès, ja que ha conservat molt íntegrament una tipologia arcaica, amb unes mínimes reformes modernes. L’estructura de la casa és molt homogènia i es conserva pràcticament tal com devia quedar al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis-golfes) i una part semisoterrània al costat de llevant que s’allarga amb un cos més baix, adaptat posteriorment com a terrassa. Cal dir que la casa s’assenta sobre un terreny amb desnivell en aquest sector de llevant. La façana principal, encarada vers migdia, està dominada per un portal adovellat que es troba en un lateral, i té dues finestretes antigues emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les dues finestres de la planta baixa són més modernes i substitueixen obertures anteriors, tal vegada una arcada que sembla insinuar-se i que en un moment donat devia quedar tapiada. El parament és de paredat comú amb restes d’un arrebossat de calç blanquinós, i les cantonades són reforçades amb carreus escairats. En la resta de façanes trobem també poques obertures. A ponent sembla que hi havia l’accés cap a les tines. A l’angle nord-est la construcció ha patit un esfondrament important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi trobem uns coberts de planta allargada construïts també en un terreny amb desnivell, de manera que per la part inferior consten de dues plantes. Sobre una base antiga feta amb pedra aquestes dependències han estat objecte de múltiples reformes i reparacions, algunes fetes ja amb totxo.</span></span></span></p> | 08141-175 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquest mas no apareix com a tal (amb la denominació de Taurons) en els fogatges d’època medieval que coneixem del terme del castell de Torroella. Tanmateix, no podem descartar que tingui un origen medieval. Cal dir que al terme de Navàs hi ha una altra masia amb el nom de Taurons, a la parròquia de Sant Cugat del Racó. Tot i que és força més gran, tampoc en coneixem gaires notícies, i ignorem quina relació tenien entre elles. Possiblement aquesta, més petita, la devia fundar algun descendent de l’altra. Sigui com sigui, la construcció actual és el resultat de l’ampliació que s’hi va fer en algun moment entre els segles XVI-XVIII, de manera que la masia va quedar pràcticament fossilitzada en aquesta època. Les reformes que s’hi han fet posteriorment no han alterat substancialment la part principal de la construcció. Han consistit bàsicament en l’obertura d’algunes finestres i, tal vegada, en el cos de llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem notícies documentals fins el segle XIX, quan en el cadastre de 1861 ja apareix la masia de Taurons. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Taurons de Torruella”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8569400,1.7040000 | 392427 | 4634705 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Vora la masia hi ha un forat en una roca en forma de sabata. Segons es diu, una vegada que li van preguntar mossèn Joan de Valls es va inventar una llegenda, la Coça del diable, segons la qual el diable va donar un cop de peu a l’amo de la vinya que no li volia donar raïms (informació oral de Josep Duarri, de Palà de Torroella). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 87982 | Tomba del Moro de Vallbona (Torroella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-vallbona-torroella | <p><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de España. Província de Barcelona. Madrid. CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). “El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya”. XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular, Ausa vol. X, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1987). “Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior”. Cota Zero, núm. 3, p. 76-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 83-84. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J.O. (2003). Informe - memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: (...) Tomba del Moro de Vallbona (Navàs, Bages) (...). Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia, núm. Reg. 4729.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J.O. (2006). <em>Les orientacions dels sepulcres de corredor, galeries catalanes i arques amb vestíbul-pou de Catalunya</em>. Universitat de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I VILARÓ, J. (1927). <em>La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi</em>, Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TARRÚS, J. (2003). “Els constructors de megàlits a Catalunya: cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal aC”. <em>Cota Zero</em>, núm. 18, p. 54-75, 63-64.</span></span></span></p> | XXII-XVaC. | <p><span><span><span><span>Dolmen de dimensions modestes que es considera un bon exemple de cambra simple en la seva variant de “vestíbul-pou”. Es troba situat sobre una elevació d’una carena que té la punta més alta a la seva esquena, amb la cambra mirant aproximadament cap a llevant. Concretament, l’eix longitudinal té un sentit NW-SE i una orientació de 285ºN, de manera que el dolmen s’orienta cap a una àmplia vall que justifica el topònim de “Vall Bona”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El megàlit s’estructura en base a una cambra simple envoltada per un túmul circular, de 8,5 m de diàmetre i força ben conservat. La particularitat és que posseeix un espai adjacent per accedir verticalment a l’arca, l’anomenat vestíbul-pou, del qual actualment només en queda una de les dus lloses que tenia en el moment de la troballa. La cambra és formada per dues grans lloses laterals (de 3 metres de llarg per 0,35 d’ample i 1,55 m d’alçada), les quals es troben inclinades cap a l’interior. També es conserva la llosa de la capçalera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’excavació del jaciment per part de mossèn Serra Vilaró va proporcionar diversos materials, entre els que destaquen un ganivet de sílex de 16 cm de llarg, dentàliums, dues denes de petxina (una d'esteatita i una de pecten), un fragment de terrissa amb arrencament de nansa i una punta de sageta de sílex. Es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Segons els darrers estudis, aquest megàlit es pot situar a l’època del calcolític-Bronze antic (1100 – 1500 aC).</span></span></span></span></p> | 08141-176 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8673400,1.6881300 | 391128 | 4635879 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest dolmen fou trobat i prospectat inicialment per Joan Tristany, amic de mossèn Joan Serra Vilaró. Més endavant, l’any 1923, fou excavat per Serra Vilaró, que posteriorment en publicaria els resultats. L'any 2003 el jaciment és visitat per Josep Oriol Font arran de la realització de la seva tesi doctoral i en fa una descripció acurada i la caracterització cronològica actualitzada. Cal advertir que en els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya així com en el SIMUN de la Diputació de Barcelona aquest 2021 la ubicació del dolmen és errònia, ja que s’ha confós la referència de la línia elèctrica. El dolmen es troba uns 50 m al sud de la torre elèctrica de la línia que passa més al nord, no pas de la que passa més al sud. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 87985 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-11 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 53.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, M. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria.</em> Ajuntament de Súria; Centre d’Estudis del Bages, p. 82-86.</span></span></span></p> | XV-XXI | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada en un contrafort rocós que forma un petit altiplà sobre el torrent de Davins. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb una planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos) que té adossat un cos d’ampliació modern al nord-oest, altres dependències al sud-oest i dos coberts aïllats al nord-est, aquests últims també de construcció recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia que avui es pot veure és bàsicament el resultat d’una remodelació o reconstrucció gairebé integral que es va fer al segle XIX o començament del XX, quan es va dotar el conjunt d’un cos principal més ampli, de planta quadrada i amb una composició perfectament ordenada i regular. Aquesta es basa en diferents eixos d’obertures ben alineades i amb el tret comú d’estar rematades amb arcs escarsers de maó, en alguns casos amb els maons disposats a plec de llibre i en d’altres horitzontalment. La façana principal, encarada vers llevant, té adossat un ampli porxo a la planta baixa amb una terrassa al seu damunt. Els dos pisos superiors segueixen la disposició a partir de cinc eixos d’obertures de les tipologies ja esmentades: sobre la terrassa amb maons a plec de llibre i al pis superior disposats horitzontalment. A la façana sud les dues línies d’obertures de planta baixa i primer pis són en forma de balcó, mentre que al pis superior són galeries amb arcs de mig punt i barana d’obra calada. La façana oest té adossat un cos més baix amb galeria superior (corresponent també a l’ampliació del segle XIX), i es complementa amb altres dependències i terrasses. Aquí es pot apreciar que la casa s’assenta al límit d’una petita cinglera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de la casa s’observa que la masia primitiva tenia una planta més petita, i que els antics murs perimetrals han quedat a l’interior. A la banda oest es conserva la part més antiga, corresponent a un antic celler de tradició medieval, amb dos arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment aquest celler va quedat compartimentat quan s’hi va construir a l’interior una tina de pedra (anterior a les tines modernes fetes amb cairons). L’estança est, coberta amb volta catalana, ja del segle XIX, deu correspondre a un nou celler, ja que a un extrem conserva dues tines quadrades, revestides amb els típics cairons. La resta de l’espai interior ha estat rehabilitat mantenint el respecte pels valors tradicionals de l’edifici. Així mateix, també s’han restaurat algunes de les feixes de l’entorn i s’hi ha habilitat una zona enjardinada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia tenia una gran bassa al costat de ponent, actualment sense aigua, que devia regar una zona d’horta sota el cingle.</span></span></span></p> | 08141-177 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i apareix esmentat el documents del segle XV, tot i que el seu origen devia ser molt anterior. Les propietats del Coll apareixen en una donació del mas la Fàbrega de l’any 1447. En les afrontacions d’aquest mas per la banda sud s’esmenten les propietats del Coll i dels Casals Blancs. Un mica més tard, en un fogatge de 1553, hi consta Valentí Orta del Mas del Coll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal suposar que entre els segles XVI i XVIII la masia es va anar ampliant, tal com és habitual, però no n’ha quedat constància ja que, en algun moment del segle XIX o començaments del XX, tota la casa va ser objecte d’una reconstrucció gairebé integral que va donar lloc a l’edifici ben planificat que avui es pot veure. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Coll”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Com que la construcció actual té més de dos pisos cal suposar que la gran reforma es va fer amb posterioritat al 1862.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX els propietaris vivien a Barcelona i a la casa hi vivien masovers. Més tard la propietat es va anar disgregant, i cap a finals del segle XX a la masia s’hi va muntar un restaurant, que va durar pocs anys. Pels volts del 2000 la propietat fou adquirida per la Fundació Salut i Comunitat, que hi va establir el Centre Terapèutic Residencial can Coll. En aquests darrers anys s’hi han fet obres de restauració i la casa s’ha ampliat amb el cos afegit al nord i amb els dos coberts al costat del pati. També s’han plantat xiprers i altres espècies que embelleixen els jardins.</span></span></span></p> | 41.8594200,1.7091800 | 392861 | 4634973 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-12.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 87992 | Trujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trujols | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 110.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497, estudi i transcripció II. Fundació Salvador Vives i Casajoana. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLANES I ALBETS, Ramon (1996). <em>Arxiu de textos catalans antics</em>, p. 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 38.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un petit altiplà sobre uns camps. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossades dependències al sud-oest i un cos més petit, aïllat, al nord-oest. L’edificació actual és fruit bàsicament de la remodelació que s’hi va fer l’any 1893 i que va regularitzar el conjunt, dotant-lo d’un cos rectangular molt homogeni. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a una simetria clara, amb tres eixos d’obertures i el portal, adovellat, al centre. En el primer pis les obertures són en forma de balcons, i al nivell de les golfes són més petites, amb un òcul central. El parament és arrebossat i deixa visibles les pedres cantoneres. A la part inferior l’arrebossat insinua les línies d’un carreuat clàssic. Els balcons són emmarcats amb llindes i brancals de pedra carejada. La façana de llevant, regularitzada en la remodelació de 1893, presenta unes obertures més senzilles i de distribució no homogènia. La façana de ponent ha estat eixamplada posteriorment, probablement ja a la primera meitat del segle XX, amb una galeria formada per una sèrie de quatre finestres amb arcs rebaixats. Per la part posterior la casa té un cos adossat més baix, amb una terrassa.</span></span></span></p> | 08141-178 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval i en coneixem notícies, tot i que indirectes, del segle XV. En el fogatge reial de l’any 1497 hi apareix Johan Trullols. Cal suposar que és l’hereu del mas en aquest moment. En el fogatge ducal de 1502 Johan Truloylls (sic) era jurat del terme del castell de Torroella i, junt amb Jaume Vaybona, el batlle, fou l’encarregat de consignar els habitants del terme. Per això podem deduir que Vallbona i Trullols eren dos dels masos més destacats del terme en aquesta època. En un altre fogatge de 1553 hi consta “la pobilla de Trujols”, fet que ens indica que la família Trullols o Trujols contiuava habitant el mas a mitjans del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es devia ampliar als segles XVI-XVIII, com és habitual, però el seu aspecte actual és en bona part fruit de la important remodelació que hi va fer el 1893 el seu propietari, que signa amb les inicials “RT” en la inscripció de la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Trujols”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 8,5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Posteriorment, encara s’hi va fer afegir la galeria de ponent, probablement ja a la primera meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.8758100,1.7192800 | 393727 | 4636781 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87992-trujols-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87992-trujols-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87992-trujols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87992-trujols-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions a la façana principal: a la llinda del balcó central: 1893. Sobre el portal: “R.T.” | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 87994 | El Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-munt-0 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 77.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-101. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 39</span></span></span></p> | XV-XXI | Bona part dels coberts es trobaven derruïts i actualment és objecte d'una rehabilitació | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada prop d’una altra masia, Trujols, a l’altre costat d’un torrent. Consta d’un cos residencial estret i allargat de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos), que ha estat allargat amb un cos més baix a ponent i que tenia diversos coberts a la part davantera (sud), els quals ja feia temps que es trobaven derruïts i en l’actual rehabilitació s’han deixat com un pati descobert. El tancament del recinte per aquesta banda sud és reforçat amb un ample contrafort davanter en forma de talús. La façana principal, encarada vers el sud-oest, ha estat en bona part reconstruïda de nou i s’ha dotat amb un seguit de finestres rematades amb arcs en forma de galeria. La part que conserva més íntegrament les característiques primitives és el cos de llevant, probablement fruit d’una ampliació ja del segle XIX i amb les obertures emmarcades amb maó. La casa conserva una cisterna i dues tines. Al nord s’aixeca una construcció aïllada corresponent a la pallissa, amb dos arcs davanters.</span></span></span></p> | 08141-179 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval i en coneixem notícies, tot i que indirectes, del segle XV. En el fogatge reial de l’any 1497 hi apareix Manuel Munt. Cal suposar que és l’hereu del mas en aquest moment. En el fogatge ducal de 1502 torna a aparèixer Manuel Munt. En un altre fogatge, de 1553, el cap de casa és aleshores Joan Munt. <span>La casa es devia ampliar als segles XVI-XVIII, com és habitual, i a aquesta època correspon la construcció que avui podem veure. </span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Munt”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. EL 1933, segons una inscripció conservada, el propietari tenia les inicials R.C. L’any 1994 la masia ja tenia els coberts en estat de ruïna. Actualment tota la casa és objecte de rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.8750100,1.7212500 | 393889 | 4636689 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87994-el-munt-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87994-el-munt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87994-el-munt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87994-el-munt-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pedra amb inscripció a la façana lateral de llevant: AÑO 1933. R. C. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 88029 | Pedró-capelleta de la Pietat de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-capelleta-de-la-pietat-de-torroella | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 35.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DUARRI, C; CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 99-100, 109, 374.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Oratori en forma de pilar dedicat a la Mare de Déu de la Pietat que s’aixecà el 1854 amb motiu d’un vot de poble. Consisteix en un pilar fet amb carreus de pedra amb una fornícula a la part superior on hi ha una imatge moderna (de 1940) de la Pietat. La fornícula és tancada amb una reixa, i la part superior del pedró és rematada amb un coronament acabat amb una bola que té al damunt una creu de ferro. A la part davantera el pedró té un apèndix carenat amb grillons, i al damunt de la fornícula hi ha una inscripció que diu: “EX 185[4] VOTO”. Les grades quadrades sobre les que s’assenta no són originàries, ja que a finals del segle XIX l’oratori fou re-situat en aquest punt al costat de la casa de cal Mateu.</span></span></span></p> | 08141-180 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>La devoció de la Mare de Déu de la Pietat, la més arrelada a la parròquia de Torroella, es remunta com a mínim al segle XVII, ja que es trobaria a l’inici de la construcció de la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella. La imatge originària de la Pietat (actualment desapareguda) també seria d’aquesta època; no anterior al segle XVII, segons Joan Serra Vilaró. Així mateix, hi ha constància d’una llegenda sobre la troballa de la imatge, que s’emmarca en el patró de la majoria de marededéus trobades. Als seus inicis, la capella de la Pietat dins el temple parroquial tenia priors propis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest context d’arrelada devoció popular s’entén l’episodi que es va esdevenir el 1854 quan, amb motiu d’un brot de còlera, Torroella va fer un vot de poble a la Verge de la Pietat i li aixecà aquest pedró-oratori en agraïment per haver deslliurat la parròquia d’aquesta malaltia. Aquest any el còlera feia estralls a pobles de l’entorn com Manresa o Súria. Des d’aquesta data el vot de poble s’ha renovat cada any. L’emplaçament actual del pedró no és l’originari, ja que a finals del segle XIX fou col·locat en aquest punt per fer-lo més avinent des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Guerra Civil de 1939 la imatge de la Pietat que hi havia a l’oratori fou destruïda. El 26 d’agost de 1940 fou reposada una imatge nova, igual com també es va fer amb la de l’església parroquial. La del pedró fou sufragada per Àngela Cort Barri, natural de Cardona i feligresa de Torroella. Actualment el vot de poble es fa el dilluns següent de la festa major, celebrada l’últim cap de setmana d’agost, i es demana a la Verge protecció davant les epidèmies i altres malvestats (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 99).</span></span></span></p> | 41.8693600,1.7165700 | 393491 | 4636068 | 1854 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88029-pedro-pietat-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88029-pedro-pietat-8.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88060 | Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serrador-0 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 99.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 102. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 40</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa rural de dimensions mitjanes, emplaçada a peu de l’antic camí ral de Manresa a Cardona (actual C-55), prop del raval de can Flautes. Als seus inicis, tal com el seu nom indica, havia tingut la funció de serradora. Es tracta d’una construcció de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). Sembla una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. La façana principal, alineada amb la carretera, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central al primer pis. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es troba al costat del torrent de Comerma, que discorre pel costat de ponent. En aquest sector la casa té un nivell semisoterrani amb dos accessos laterals. Probablement aquí és on hi havia l’antiga serradora, que devia aprofitar l’energia hidràulica del torrent, el qual es devia desviar cap a la part inferior de les estances de la serradora per fer girar un rodet, igual que en un molí.</span></span></span></p> | 08141-181 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta casa podria ser obra del segle XIX. En un cens municipal de l’any 1878 consta ja com a Cal Serradó. Estava situada al peu del camí ral de Manresa a Cardona i a la vora també del riu Cardener, una bona ubicació per a una serradora.</span></span></span></span></span></p> | 41.8733000,1.7138400 | 393271 | 4636509 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 88061 | L'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalet-0 | <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006), p. 26-27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Fitxa RU 95.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a peu de l’antic camí ral de Manresa a Cardona i que probablement en un principi havia estat un hostal d’aquest itinerari. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos), que a la part posterior té adossats diferents cossos i, al sud tot marcant angle, un altre cos independent força gran que acull dependències agropecuàries. De bon principi la casa era més curta i s’anà allargant per la part de darrera, probablement al segle XIX. La façana principal, fruit d’una remodelació que s’hi va fer, segons una inscripció, el 1960, presenta una distribució molt regular en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó a la part central. El parament d’aquesta façana és arrebossat i pintat de color clar, destacant els emmarcaments de les obertures. Les parts posteriors de la casa, que acullen dependències de treball diverses, conserven millor les característiques tradicionals amb els murs de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cobert independent té una base antiga de pedra, però en la seva part davantera és fruit també d’una remodelació molt moderna, feta amb obra de totxo.</span></span></span></p> | 08141-182 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>L'Hostalet és una masia probablement del segle XVIII. Estava situada a peu del camí ral de Manresa a Cardona i, tal com el seu nom indica, al principi devia exercir la funció d’hostal, però no en coneixem notícies concretes. Hi ha qui l’ha identificat com a 'hostal de Cal Flautes', però es troba uns 500 m més al nord d’on hi ha l’actual raval de can Flautes. En aquesta zona hi ha d’altres hostals d’aquest camí ral que estan més ben documentats. Són l’hostal de Palà (a la masia de Palà de Torroella, ara dins la colònia industrial) i l’Hostal de la Rata (una mica més amunt, a l’actual raval conegut amb aquest nom). En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 es fa referència a dos hostals. L’un és l’Hostal del Palà i l’altre l’Hostalet. De l’Hostalet es diu que és una “masia de labor”, habitada constantment i de dos pisos d’alçada. No està clar, doncs, si en aquesta època encara exercia d’hostal o només li’n quedava el nom perquè ho havia estat en temps més antics. Albert FÀBREGA (2006: 27) en el seu treball sobre el camí ral de Manresa a Cardona no l’esmenta com un dels hostals d’aquest itinerari.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8733700,1.7105200 | 392996 | 4636521 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88061-hostalet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88061-hostalet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88061-hostalet-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra encastada a la façana principal: PR 1960 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88062 | Tina de cal Potiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-potiner | XVI-XIX | Construccions semi-esfondrades, elements coberts per la vegetació | <p><span><span><span>Tina isolada en un paratge del bosc al costat d’un camí i que tenia adossada una barraca o una caseta on, encara a començaments de segle XX, hi vivia una persona. Es troba uns 450 m al nord de la masia de Vallbona, sobre un gran bloc de roca que s’aixeca al costat del camí. A la part superior hi ha la tina, cilíndrica i excavada a la roca, així com part d’una construcció quadrada que l’aixoplugava. A la vora superior la tina té dos rebaixos que servien per sostenir les llates. Actualment a dins hi ha crescut vegetació. Al costat es pot veure una pedra partida amb encaixos corresponent a una antiga premsa. Per la part posterior una rampa natural servia d’accés a la tina. A la part davantera hi ha la boixa, que desguassava a l’interior de la caseta que estava adossada a la roca. Se’n poden veure alguns encaixos a la roca, per sostenir les bigues, i un munt d’enderrocs entre la vegetació.</span></span></span></p> | 08141-183 | Sector oest del terme municipal, | <p><span><span><span>La tipologia de tina excavada a la roca i sense revestir amb cairons sol correspondre a un model arcaic, anterior al segle XVII o XVIII. La tina va seguir utilitzant-se fins èpoques força recents. Segons informació oral, aquesta tina s’anomena de cal Potiner. Probablement perquè hi havia una casa amb aquest nom, que tal vegada era la mateixa barraca de la tina. Segons havia comentat l’anterior propietari de Vallbona, ell hi havia vist a viure un home sol, probablement a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8663500,1.6933800 | 391562 | 4635763 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la masovera de Vallbona | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88066 | La Fumera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fumera | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 65.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Fitxa RU 101.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un conjunt de coberts adossats sobretot a la part sud-est. La casa es va bastir en dues fases principals. El cos més antic és el posterior, a l’est, i es caracteritza per tenir algunes finestres emmarcades amb pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Més endavant (segurament a la segona meitat del segle XIX) s’amplià amb el cos més gran i més alt a ponent, caracteritzat perquè té les finestres emmarcades amb maó. Devia ser llavors quan la part posterior va quedar com a estable. La façana principal, encarada vers el sud-est, ha quedat recollida dins un petit pati envoltat de coberts. El portal d’accés a la casa és llinda i brancals de pedra, mentre que el portal exterior d’accés al barri és amb arc rebaixat. La façana més visible és la de ponent, distribuïda en base a un eix principal d’obertures a la part central. Els murs són de paredat comú, a pedra vista i amb carreus escairats a les cantoneres. Al costat nord la casa té adossats diferents cossos menors que corresponen a dues tines. Es conserva una tercera tina en una altra part de la casa. Més recentment, les dependències de la part sud s’han adaptat amb una galeria d’arcades de totxo.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-184 | Sector sud-oest del terme municipal | <p><span><span><span><span>La casa de la Fumera probablement es va aixecar al segle XVIII o començaments del XIX. Cap a la segona meitat del segle XIX es devia ampliar amb un cos davanter més gran. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 ja apareix anomenada com “La Fumera”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Devia ser cap a principis de segle XX que es va construir una sínia al costat de la riera d’Hortons per regar una zona d’horta prop de la casa. Sembla que va funcionar fins no fa gaires anys, ja que el mecanisme es troba intacte.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de l’any 2000 la casa fou adquirida pels actuals propietaris, que hi han fer reformes i ampliacions, especialment a la part dels coberts al sector sud.</span></span></span></p> | 41.8636000,1.7450400 | 395845 | 4635393 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88066-fumera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88066-fumera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88066-fumera-post.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pels propietaris | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88067 | Sínia de la Fumera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-fumera | XX | <p><span><span><span>Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual ha conservat intacte tot els seu mecanisme i encara pot funcionar. Es troba emplaçada vora la riera d’Hortons, uns 250 m al nord-est de la casa de pagès de la Fumera, i servia per regar uns horts que hi havia una mica més avall. La sínia consta d’una petita estructura central on hi ha l’eix vertical o arbre amb tot el seu mecanisme junt a un pou davanter. Aquest pou capta d’aigua d’un aqüífer que es troba a una cota semblant a la de la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’arbre o eix en surt la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que fa girar una cadena que baixa al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, fa bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua surt expulsada per una boca lateral cap a un rec que encara es conserva i que anava cap als horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.</span></span></span></p> | 08141-185 | Sector sud-oest del terme municipal | <p><span><span><span><span>La casa de la Fumera probablement es va aixecar al segle XVIII o començaments del XIX. Cap a la segona meitat del segle XIX es devia ampliar amb un cos davanter més gran. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 ja apareix anomenada com “La Fumera”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Devia ser cap a principis de segle XX que es va construir una sínia al costat de la riera d’Hortons per regar una zona d’horta prop de la casa. Sembla que va funcionar fins no fa gaires anys, ja que el mecanisme es troba intacte.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de l’any 2000 la casa fou adquirida pels actuals propietaris, que hi han fer reformes i ampliacions, especialment a la part dels coberts al sector sud.</span></span></span></p> | 41.8659900,1.7465300 | 395972 | 4635657 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88067-fumera-sinia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88067-fumera-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88067-fumera-sinia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88067-fumera-sinia-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 88068 | El Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riols | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163, 179. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 123-125, 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 91.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 4.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>Masia de tamany mitjà, d’origen medieval i encara anterior. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis) que té adossades dependències al sud i, més al nord, tres construccions aïllades: l’antiga església (convertida en un magatzem), un cobert allargat i la pallissa. El cos residencial té la seva part més antiga al sector de llevant, amb una façana de característiques arcaiques i de composició atípica. La part baixa l’ocupa un porxo amb diferents tipus d’arcades, amb un petit contrafort a la cantonada. Al seu interior hi trobem el portal, adovellat, que forma part d’un mur de major qualitat i més antic, fet amb carreus més o menys escairats. A la planta superior hi ha una galeria i una petita finestra emmarcada amb pedra carejada. Els murs perimetrals de la casa són de paredat comú, a pedra vista. Posteriorment l’edifici es va ampliar cap ponent, on hi ha un altre espai porticat, però de construcció força recent i ja amb totxo, I també cap als coberts de migdia, on recentment s’hi ha habilitat una gran terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les construccions aïllades del nord, és molt interessant la pallissa, que disposa d’un espai davanter en forma de porxo i d’una era enrajolada. Una mica més al nord, al costat del camí, hi ha una bassa força gran que aprofita una codina natural en pendent.</span></span></span></p> | 08141-186 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span>La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’una vil·la romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. Més endavant, podria ser que adoptés l’advocació de Sant Llop, però això no està clar. Sant Llop era un sant francès de la Borgonya, que va viure als segles VI-VII, i que, segons la llegenda, tenia el poder de mantenir allunyats els llops. Per aquest motiu era molt invocat pels pastors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la baixa edat mitjana el terme del castell de Castelladral es va fraccionar en diverses quadres jurisdiccionals; és a dir, uns districtes menors que tenien certa autonomia. Dues d’aquestes quadres són ben documentades: les de Valldeperes i la d’Orriols. Cal dir, però, que l’existència de les quadres no s’esmenta per primera vegada fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). Així mateix, l’església d’Orriols era el nucli que aglutinava un seguit de masos dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XVII-XVIII el mas es denominava Margarit, no pas Riols ni Orriols, que era el topònim de l’indret i de l’església. Com a mínim des del segle XVI els propietaris eren la família Vilaseca. L’any 1591 Joan Vilaseca va vendre a Joan de Palà (del mas Palà) totes les pertinences del mas Costibals. El seu fill va ser Pere Vilaseca, que el 1612 confirma que Joan Palà també té el poder sobre les terres del mas Margarit (CAPSADA i altres, 2010: 128). Segons informació de Jaume Conill (investigador de Navàs que ha fet recerca a l’Arxiu Parroquial de Berga) al segle XVIII un dels membres de la família fou capità d’arcabussers del Regne de França durant la Guerra de Successió. Com a represàlia després de la guerra va ser jutjat en un procés, entorn de 1730, que va tenir com a conseqüència el canvi de propietat del mas dels Vilaseca a la comunitat de canonges de Berga. Més endavant Margarit fou adquirit per Palà, i des d’aleshores fou una masoveria d’aquesta gran masia veïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1861-1862 en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona s’esmenta Riols com a “Caserio”, i és anomenat Sant Joan d’Oriols. Aleshores consta que tenia tres edificis, un dels quals estava habitat constantment i els altres dos deshabitats. Dos dels habitatges tenien un sol pis i el tercer, més de tres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret, propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un decret del bisbe de Solsona certificava el domini directe de la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella. Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella i n’era el responsable. Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment se celebrava la festa major de Riols l’1 de setembre, festivitat de Sant Llop. Era molt concorreguda i es mantingué fins a la dècada de 1980.</span></span></span></p> | 41.8580800,1.7390900 | 395342 | 4634788 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88068-riols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88068-riols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88068-riols-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88068-riols-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88068-riols-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88068-riols-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: mas MargaritInformació facilitada per Ester Llobet | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88069 | Església de Sant Joan d'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dorriols | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163, 179. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 123-125, 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 91.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 4.</span></span></span></p> | XI-XX | Estructuralment es conserva bé, però amb tots els afegits de quan s'utilitzà com a magatzem. Sense porta. | <p><span><span><span><span>Antiga església d’origen romànic situada uns metres al nord de la masia de Riols. Tal vegada a partir del segle XVI, o posteriorment, fou substancialment transformada o reconstruïda, i ja al segle XX es va adaptar com a magatzem o graner. Per tot això la construcció actual no sembla haver conservat gran cosa de l’obra romànica originària. És de planta rectangular, orientada més o menys cap a llevant i d’una sola nau. La capçalera de la nau és plana, ja que en un moment donat s’amplià per situar-hi la sagristia, que per un lateral té una porta cap a l’exterior. A la façana nord es conserva un portal d’arc de mig punt amb dovelles, actualment tapiat, que podria ser ja del segle XVI. La façana de ponent, que devia ser la principal, va quedar molt alterada quan s’hi obrí una gran com a accés al magatzem. A la part superior es conserva un petit òcul. Els murs exteriors són de paredat comú i conserven part de l’arrebossat tradicional. No s’hi observen traces clares que puguin atribuir-se a l’obra romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de canó feta amb maons. Als peus es conserva el cor. Ara l’espai de la nau encara té les instal·lacions de totxo que s’hi van fer quan es destinà a graner.</span></span></span></p> | 08141-187 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span>La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’una vil·la romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. Més endavant, podria ser que adoptés l’advocació de Sant Llop, però això no està clar. Sant Llop era un sant francès de la Borgonya, que va viure als segles VI-VII, i que, segons la llegenda, tenia el poder de mantenir allunyats els llops. Per aquest motiu era molt invocat pels pastors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la baixa edat mitjana el terme del castell de Castelladral es va fraccionar en diverses quadres jurisdiccionals; és a dir, uns districtes menors que tenien certa autonomia. Dues d’aquestes quadres són ben documentades: les de Valldeperes i la d’Orriols. Cal dir, però, que l’existència de les quadres no s’esmenta per primera vegada fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). Així mateix, l’església d’Orriols era el nucli que aglutinava un seguit de masos dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XVII-XVIII el mas es denominava Margarit, no pas Riols ni Orriols, que era el topònim de l’indret i de l’església. Com a mínim des del segle XVI els propietaris eren la família Vilaseca. L’any 1591 Joan Vilaseca va vendre a Joan de Palà (del mas Palà) totes les pertinences del mas Costibals. El seu fill va ser Pere Vilaseca, que el 1612 confirma que Joan Palà també té el poder sobre les terres del mas Margarit (CAPSADA i altres, 2010: 128). Segons informació de Jaume Conill (investigador de Navàs que ha fet recerca a l’Arxiu Parroquial de Berga) al segle XVIII un dels membres de la família fou capità d’arcabussers del Regne de França durant la Guerra de Successió. Com a represàlia després de la guerra va ser jutjat en un procés, entorn de 1730, que va tenir com a conseqüència el canvi de propietat del mas dels Vilaseca a la comunitat de canonges de Berga. Més endavant Margarit fou adquirit per Palà, i des d’aleshores fou una masoveria d’aquesta gran masia veïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1861-1862 en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona s’esmenta Riols com a “Caserio”, i és anomenat Sant Joan d’Oriols. Aleshores consta que tenia tres edificis, un dels quals estava habitat constantment i els altres dos deshabitats. Dos dels habitatges tenien un sol pis i el tercer, més de tres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret, propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un decret del bisbe de Solsona certificava el domini directe de la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella. Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella i n’era el responsable. Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment se celebrava la festa major de Riols l’1 de setembre, festivitat de Sant Llop. Era molt concorreguda i es mantingué fins a la dècada de 1980.</span></span></span></p> | 41.8582100,1.7389800 | 395333 | 4634802 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-int-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88070 | Can Riols I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riols-i | <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 131, 175, 196. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 7084.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.</span></span></span></p> | IIIaC-IIIdC. | Estat de conservació del jaciment desconegut | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de materials superficials molt a prop de la masia del Riols. La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu, un lloc que està documentat ja al segle X i que devia tenir un precedent en època antiga, tal com ho demostren aquestes troballes efectuades uns 60 m al sud de la casa, així com del jaciment anomenat can Riols II, una mica més al nord i consistent en unes tombes alt-medievals excavades a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, durant la realització de la Carta Arqueològica, es van recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana dels següents tipus: campaniana B, dues nanses d'àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa emporitana i diversos fragments d'època romana imperial (sigil·lada sud-gàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada africana C i ceràmica africana de cuina). Més endavant, en unes prospeccions de l’any 2006, es van recuperar més materials: una base completa de ceràmica campaniana A i una petita vora de terra sigil·lada sud-gàl·lica. L'any 2010 es van localitzar superficialment més fragments de ceràmica ibèrica oxidada i àmfora i ceràmica comuna romana. A partir d’aquests materials es pot apuntar una datació que té una forquilla cronològica entre el segle III aC. i el segle III d.C.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests indicis demostren l’existència d’un assentament ibèric i després romà del qual desconeixem la seva ubicació precisa. Tanmateix, per la morfologia del terreny és ben probable que el seu nucli principal es trobi sota l’actual masia de Riols. L'abundància i varietat tipològica de materials ibèrics i romans suggereixen que es podia tractar d’un nucli important, probablement del tipus vil·la.</span></span></span></p> | 08141-188 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | 41.8574000,1.7391300 | 395344 | 4634712 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88070-riols-i-jaciment-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88070-riols-i-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88070-riols-i-jaciment-vista-2.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment per primera vegada a la Carta Arqueològica. L'any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona format per Cristian Folch i Jordi Gibert van realitzar unes prospeccions arqueològiques dins el marc del projecte d'investigació 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval'. En totes les actuacions es van recuperar materials ceràmics d'època ibèrica i romana que es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa i a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88071 | Can Riols II. Tombes de can Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riols-ii-tombes-de-can-riols | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 24.BARP</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 253-254. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.</span></span></span></span></p> | V-XII | <p><span><span><span>Conjunt de tombes excavades a la roca d’època alt-medieval que es troben prop de la masia de Riols. El jaciment consta de dos sectors separats entre si uns 200 metres. Al sector oest hi ha tres tombes. Es troba a la banda nord del camí, i les seves coordenades UTM són ETRS89 395054, 4634904. Al sector est hi ha una sola tomba. Es troba a la banda sud del camí, i les seves coordenades UTM són ETRS89 395259,4634909. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector oest té dues tombes juntes, una de tamany adult i una d’infantil al seu costat, i una altra que es troba uns 15 metres al sud. Les dues que es troben juntes tenen planta ovalada i la seva orientació és amb el cap al sud-oest. Per la seva disposició es pot interpretar que, entre infant i adult, devia existir una relació de parentiu molt estreta. L’altra tomba té també una forma ovalada, tot i que amb el cap molt recte. Presenta un regueró exterior que s’ha interpretat com a encaix per a la coberta. Tanmateix, per la seva disposició només a la part alta de la roca pensem que podria tractar-se d’un desguàs per a les aigües pluvials, tal com succeeix amb la tina excavada a la roca que hi ha propera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sector est s’hi ha identificat una sola tomba, que es troba uns 150 m al nord-oest de la masia de Riols, en un bosquet prop d’un cobert. La tomba té planta ovalada, de contorns molt arrodonit però a la part dels peus el perfil del retall queda obert. En aquest cas la seva orientació és aproximadament d’est a oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les tombes de can Riols tenen la peculiaritat de conjugar en un espai proper sepultures excavades a la roca i elements de producció, com són les tines, també excavades a la roca. En aquest sentit es pot equiparar amb altres de propers, com la necròpolis de cal Garrifes. En aquest cas hem optat per diferenciar la tina en un element a part.</span></span></span></p> | 08141-189 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span><span><span>La masia de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’un nucli d’època antiga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. A la baixa edat mitjana Orriols constituïa una quadra autònoma dins el terme de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. L’església constituïa el nucli que aglutinava un seguit de masos de la zona, i tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella. Als segles XVI-XVIII la masia es denominava Margarit.</span></span></span></span></span></p> | 41.8590900,1.7356000 | 395054 | 4634904 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-tombes-riols-ii-oest-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-tombes-riols-ii-oest-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-tombes-riols-ii-oest-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-tombes-riols-ii-oest-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-riols-tombes-ii-est-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-riols-tombes-ii-est-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-riols-tombes-ii-est-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-riols-tombes-ii-est-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88071-riols-tombes-ii-est-vista.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tal com hem dit, prop de la masia de Riols hi ha dos indrets amb tombes excavades a la roca. En els darrers anys hi ha hagut una confusió entre els dos que tot seguit intentem aclarir. L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment per primera vegada a la Carta Arqueològica. Llavors es fa esment de tres tombes, que són les que corresponen al que hem anomenat sector oest. En revisions posteriors del jaciment ja es diu que només s’ha localitzat una de les tombes, perquè en realitat es referien al que hem anomenat sector est, on només hi ha una tomba. En la revisió de la Carta Arqueològica feta el 2010 ja es diu que només s’ha localitzat una tomba, i en el Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (PEUPIC, fet el 2018) també es diu que només s’ha localitzat una tomba, pensant que les altres dues es troben amagades entre la brossa, i es donen les coordenades que corresponen al sector que hem denominat est, quan en realitat la descripció correspon al sector oest.D’altra banda, nosaltres hem optat per descriure com un element a part la tina de can Riols, que en altres fitxes apareix juntament amb el jaciment de les tombes. En realitat, la tina està clarament separada de les tombes i difícilment hi tenia cap connexió. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88072 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-5 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 56.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 26.</span></span></span></p> | XII-XXI | El cos principal es troba en bon estat. Els coberts el sud es troben en part semi-derruïts | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, molt probablement d’origen medieval. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix a llevant i petites dependències al nord. A l’altra banda d’un pas estret al sud s’aixequen un seguit de dependències de forma allargassada i, uns metres a l’est, hi ha la construcció de la pallissa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en tres eixos d’obertures que no són del tot regulars, fruit de les diferents fases constructives. El portal és adovellat i les finestres són emmarcades amb pedra carejada però de tipologies diferents, mentre que al nivell de les golfes hi trobem dues obertures en forma de petites galeries rematades amb arcs de maó. Els paraments d’aquesta part són fets amb carreus força ben escairats, però s’hi observen diferents fases i refeccions que es poden situar entre els segles XVII-XVIII, així com algunes parts fetes amb tàpia (actualment protegides amb morter de calç). La façana de llevant conserva una interessant finestra amb motllures a la pedra. El 1871 (segons una inscripció) s’hi afegí el cos de llevant, que al seu interior acull una tina. La façana oposada, a ponent, té obertures més aviat petites. En aquesta part hi havia adossades dues dependències. En una d’elles s’hi feia el treball del vi i actualment es troba mig enrunada però se’n conserven els murs de pedra. Els petits cossos al nord foren construïts entorn del 1881 (segons una inscripció) i corresponen a altres tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són molt interessants els coberts del sector sud, que s’assenten en un terreny rocós amb desnivell, al límit de la cinglera. Alguns indicis arquitectònics apunten a l’existència d’una construcció primitiva que podria ser el punt d’origen del mas. Posteriorment aquesta part es va ampliar en diferents fases fins a completar una àrea considerable de dependències de treball. Una part d’aquestes dependències es troben rehabilitades i una altre en semi-ruïna. Entre el cos principal i aquests coberts hi ha un pas aeri, construït probablement al segle XIX. Pel que fa a la pallissa, caracteritzada pel gran arc davanter, fou construïda el 1832 i es troba en bon estat de conservació. <span>Un fet curiós és que té diverses rajoles amb inscripcions de frases poètiques. </span>Al seu davant compta amb una era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el cos principal i els coberts de migdia es conserva una tina excavada a la roca que probablement correspon a la fase més primitiva del mas i que, en un moment donat, va quedar amortitzada, ja que es troba en un lloc de pas. Uns 100 m al nord-oest es conserven els fonaments d’un forn d’obra o teuleria, i a ponent les restes d’una bassa avui aprofitada també com a piscina.</span></span></span></p> | 08141-190 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest mas és ben segur d’origen medieval, encara que no en coneixem cap notícia documental fins èpoques molt recents. Probablement en un inici l’habitatge estava situat més al sud, on ara hi ha coberts damunt la roca d’una cinglera que domina la vall que s’estén als seus peus. Segons el propietari actual, hi ha indicis arquitectònics que fan pensar en una primitiva construcció en aquest sector que després s’hauria reconvertit en coberts. Així mateix, la presència d’una tina excavada a la roca de tradició medieval completaria aquest primer recinte.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment la masia s’hauria reconstruït en un emplaçament lleugerament desplaçat al nord, probablement entre els segles XVII i XVIII. Tal com hem comentat, el 1871 s’amplià amb un cos lateral. Per les seves dimensions, s’ha de considerar que les comes era el mas més destacat de la zona, i devia tenir diverses masoveries, possiblement cal Sastre o la Fumera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX durant les guerres carlines els propietaris van prendre partit pel bàndol tradicionalista ja que, segons es diu, el general Tristany va estar amagat durant un temps en un habitacle que hi ha als baixos de la casa i que encara es conserva. </span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada ja com “Las Comas”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia una planta i l’altre dues. <span>En aquesta masia s’hi feia tradicionalment un aplec de la gent de la Vall d’Hortons, també coneguda com a Vall de Gitanos, que es reunien a l’era davant de la pallissa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia va restar deshabitada a mitjans del segle XX, però llavors els propietaris ja no eren la família originària, i feien servir la construcció com a porquerisses. Després de força temps d’estar abandonada, pels volts de 2004 la va adquirir l’actual propietari, que hi ha portat a terme una recuperació del lloc molt notable.</span></span></span></p> | 41.8738000,1.7398900 | 395434 | 4636532 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88072-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88072-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88072-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88072-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88072-comes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88072-comes-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra del cos de llevant: 1871Inscripció en una dovella de la pallissa: 1832.Inscripció als cossos de la façana nord: 1881.Segons informació oral del propietari es conserva una llinda del 1600 o del 1700 a la façana de llevant oculta per unes construccions adossades a la casa.Informació facilitada per Xavier Codina i Josep Duarri | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 88073 | Tina de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-comes | XI-XV | <p><span><span><span>Tina excavada a la roca situada al costat de la masia de les Comes, entre la façana principal de la casa i uns coberts. El conjunt es troba molt ben emplaçat al límit d’un altiplà que s’acaba amb una zona rocallosa i amb cinglera que domina tota la vall, i la tina correspon molt probablement a la fase medieval d’aquest mas. Consta de tres cavitats cilíndriques. La central, més gran, correspon pròpiament a la tina, que és el lloc on el most feia el procés de fermentació, mentre que en les dues cavitats laterals, de diàmetre inferior i menys fondes, és on es trepitjava el raïm i s’anomenaven “folladors”. Entre aquests i la tina central el líquid baixava per algun forat o canal que s’ha perdut, ja que aquesta part de la roca s’ha desprès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual propietari va destapar i netejar aquesta tina entorn del 2005, ja que quan va adquirir la masia estava coberta de terra i no era visible.</span></span></span></p> | 08141-191 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span><span>El mas de les Comes és ben segur d’origen medieval, encara que no en coneixem cap notícia documental fins èpoques molt recents. Probablement en un inici l’habitatge estava situat més al sud, on ara hi ha coberts damunt la roca d’una cinglera que domina la vall que s’estén als seus peus. Segons el propietari actual, hi ha indicis arquitectònics que fan pensar en una primitiva construcció en aquest sector que després s’hauria reconvertit en coberts. Així mateix, la presència d’una tina excavada a la roca de tradició medieval completaria aquest primer recinte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment la masia s’hauria reconstruït en un emplaçament lleugerament desplaçat al nord, probablement entre els segles XVII i XVIII. Tal com hem comentat, el 1871 s’amplià amb un cos lateral. Per les seves dimensions, s’ha de considerar que les comes era el mas més destacat de la zona, i devia tenir diverses masoveries, possiblement cal Sastre o la Fumera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX durant les guerres carlines els propietaris van prendre partit pel bàndol tradicionalista ja que, segons es diu, el general Tristany va estar amagat durant un temps en un habitacle que hi ha als baixos de la casa i que encara es conserva. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada ja com “Las Comas”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia una planta i l’altre dues. En aquesta masia s’hi feia tradicionalment un aplec de la gent de la Vall d’Hortons, també coneguda com a Vall de Gitanos, que es reunien a l’era davant de la pallissa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia va restar deshabitada a mitjans del segle XX, però llavors els propietaris ja no eren la família originària, i feien servir la construcció com a porquerisses. Després de força temps d’estar abandonada, pels volts de 2004 la va adquirir l’actual propietari, que hi ha portat a terme una recuperació del lloc molt notable.</span></span></span></span></p> | 41.8737000,1.7400600 | 395448 | 4636521 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88073-comes-foto-de-xavi-codina-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 88074 | Raval de cal Flautes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-cal-flautes | <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 102, 379.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 17.CA</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Raval format per sis cases sorgit a la segona meitat del segle XIX a redós de la carretera de Manresa a Cardona. Les cases són de tipologia ben diversa i es van anar construint en diferents moments. Les més antigues són les que es troben a l’oest, i les més noves a l’est. Totes tenien el seu hort a la part posterior. D’oest a est les cases són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Flautes és la més antiga i adopta la forma d’una petita masia, amb dos portals a la façana principal i un seguit d’obertures ordenades en quatre eixos. Al costat té una amplia zona de coberts, que van servir com a cavallerisses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les següents són cal Ramonillo i cal Fariner, de tipologia semblant en la línia de les cases populars del segle XIX, amb portals d’arcs rebaixats i balcons al primer pis. Cal Fuster és una casa força gran que s’acosta més al model de masia, amb tres balcons al primer pis. A continuació hi ha cal Rata, amb una façana de composició més elaborada i molt regular, en base a tres eixos d’obertures. I finalment ca l’Espelta, de tres plantes i també amb una composició molt regular, en base a tres eixos d’obertures. Aquesta té les obertures emmarcades amb maó i al costat té adossades altres construccions. Algunes d'aquestes cases, com can Rata, tenen un celler subterrani i tines quadrades de rajols.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior cada casa s’ha anat modificant amb diversos afegits que donen a la part on hi havia un espai exterior que s'utilitzava per treure els animals i que alguns van adaptar per fer-hi hort.</span></span></span></p> | 08141-192 | Sector oest del terme municipal, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>El raval de Can Flautes es va formar a redós de la carretera de Manresa a Cardona, construïda entre 1845 i 1852 i que substituïa l’antic camí ral. Prèviament en aquest indret ja hi havia la masia de can Flautes, que és la que es troba a ponent del conjunt. Per la seva tipologia arquitectònica podria ser una construcció del segle XVIII, però no es troba documentada fins a mitjans del segle XIX. Funcionava com a hostal, almenys com a punt d’avituallament per als animals. Precisament molt a la vora hi havia altres hostals. El més ben documentat és l’Hostal de Palà (la masia avui convertida en casa de l’amo de la colònia de Palà), però segurament també la casa de l’Hostalet, molt propera a can Flautes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El raval pròpiament es va formar a la segona meitat del segle XIX, i algunes cases les van aixecar familiars dels propietaris de can Flautes. Les més antigues són que es troben properes a can Flautes i les més noves es van anar construint cap al sud. Cal Fariner es construí entorn de 1860 per part de la família Fígols, i inicialment es deia can Fígols. Cal Ramonillo entorn de 1880 i la va aixecar un fill segon de can Flautes. Cal Fuster es va construir pels volts de 1906. Cal Rata té una inscripció a la façana de 1907, data en que es va acabar, però es va iniciar l'obra el 1900, en aquesta casa havien criat porcs i el terreny de darrera s'utilitzava pels animals (és la casa número 8).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un cens de l’Ajuntament de Castelladral de l’any 1878 ja hi trobem cal Ramonillo, Fígols (antic cal Fariné), can Flautes i l’Hostalet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el llibre “La Grandària del món” es relata l’episodi d’un assassinat que es va produir quan l’hereu de can Flautes, que duia una vida eixelebrada, va matar el seu germà menor quan el volien fer l’hereu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX i començaments del XX les cavallerisses de can Flautes es van utilitzar en el servei de diligències o tartanes de la línia de Manresa a Solsona impulsada per la família Galtanegra. Les tartanes sortien a les 6 del matí de Manresa i arribaven a les 7 de la tarda a Solsona. Més endavant, a partir de 1909, es van introduir els autobusos en aquesta línia.</span></span></span></p> | 41.8718800,1.7163600 | 393478 | 4636348 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-flautes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-flautes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-ramonillo-fariner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-fuster-rata.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88074-cal-flautes-post-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 88077 | Església de Santa Fe de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-fe-de-valldeperes | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 160, 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, Jaume (2019). “Santa Fe de Valldeperes”, El Butlletí. Amics de l’Art Romànic del Bages, núm. 189 (maig-agost, 2019), Manresa, p. 7-9. (<a href='http://aarb.cat/publicacions/189.pdf'>http://aarb.cat/publicacions/189.pdf</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Santa Fe de Valldeperes”. <em>Catalunya Romànica</em>, El Bages, Vol. XI. Barcelona, p. 351. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ACN (2015). “Identifiquen un retaule del segle XVII de Valldeperes com a obra del manresà Generes”, Regió7 (16/12/2015), Manresa (<a href='https://www.regio7.cat/cultures/2015/12/16/identifiquen-retaule-del-segle-xvii/341382.html'>https://www.regio7.cat/cultures/2015/12/16/identifiquen-retaule-del-segle-xvii/341382.html</a><span><span>)</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span>Església d’origen romànic molt transformada posteriorment, sobretot al segle XVII. És el centre del nucli de Valldeperes juntament amb la masia del Sunyer, que ha acabat ocupant el recinte amb múltiples dependències. Es tracta d’una església d’una sola nau acabada amb absis, orientat a llevant, i amb un transsepte format per les dues capelles laterals que s’hi van afegir al segle XVII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’obra romànica en resten les parets laterals de la nau i l’absis, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt. La façana principal, a ponent, presenta un ampli campanar d’espadanya amb dos ulls. La portalada, feta el 1658 segons la inscripció que té gravada, és de tradició renaixentista i consta d’un simple frontó amb dues pilastres decorades amb una sanefa. La petita finestra sobre el portal és d’època romànica. Al darrere del campanar hi ha un cos afegit que era un petit comunidor. L’església es troba dins un recinte tancat per un mur que, al seu interior, acull un petit cementiri amb diversos nínxols i una creu de ferro sobre un basament de pedra. Al costat de la capella lateral sud s’aixeca la sagristia, que té una llinda amb inscripció de 1682. I a la façana nord, adossat a la capella lateral, hi ha un petit porxo amb estructura de fusta que permet l’accés per aquest costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior s’ha deixat tot a pedra vista excepte la part de l’absis. La nau és coberta amb volta de canó, i al mur de migdia es conserven traces del portal romànic originari, avui tapiat. A ambdós costats del transsepte hi ha les capelles laterals on es conserven sengles retaules. La capella més antiga és la del costat nord, de principis del segle XVII i coberta amb una magnífica volta de canó. Aquí hi trobem el retaule dedicat al Roser, de tradició renaixentista i d’autor desconegut. La capella del costat sud és construí el 1658, segons diu una inscripció situada a l’arc, i acull el retaule barroc dedicat a sant Isidre i sant Galderic, obra de l’escultor manresà Josep Generes, del 1660.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el moment de reformes del segle XVII el paviment romànic fou rebaixat. Al paviment actual es conserva l’accés a una antiga tomba, probablement del tipus hipogeu, que fou amortitzada durant la Gerra Civil de 1936. En el cos afegit a ponent de la capella del Roser hi ha una altra construcció afegida a la nau romànica, que amb una escala interior duia al cor, ara inexistent. Aquest espai fou utilitzat durant algun temps com a mausoleu, probablement per la Família Sunyer. Quan s’enderrocà el cor també es tragueren els nínxols.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església també es conserva, encastada a la paret, una pica romànica decorada amb sanefes. Originàriament devia anar situada al costat de la primitiva porta. La pica baptismal, més gran i amb tapa de fusta, és d’època barroca. A banda dels dos retaules esmentats, a l’altar principal es conserven tres imatges del que havia estat el retaule principal. Són les de Santa Fe i els Sants Metges Cosme i Damià. Les imatges són les originals, per bé que molt restaurades a conseqüència dels desperfectes que van sofrir per la guerra.</span></span></span></p> | 08141-193 | Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actualment parròquia de la Coromina (Cardona). | <p><span><span><span>El topònim Valldeperes el trobem esmentat per primera vegada l'any 977, en la documentació medieval relacionada amb les possessions de Castelladral i el Mujal. El primer esment conegut de l’església és de l’any 1139. No sabem si mai fou parròquia o bé no passà de sufragània. L’enclavament de Valldeperes formava part del terme del castell de Castelladral, però c<span>onstituïa una quadra autònoma, probablement ja des de l’època baix-medieval, tot i que l’esment d’aquestes quadres no el trobem documentat fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). </span>Cal dir que l’església va estar molt lligada al mas Sunyer, que es troba al seu costat i va esdevenir la casa pairal més important de Valldeperes, habitada per la família Sunyer. Els seus descendents encara avui estan al front del mas, per bé que ara tenen el cognom Planas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII es van realitzar diverses reformes a l’església. Es sobrealçà la nau i l’absis, es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer i es remodelà el mur frontal amb el portal renaixentista. També en aquest moment es van confeccionar els dos retaules que es conserven a l’església. Un és dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’època renaixentista i posterior a 1610, d’autor desconegut. L’altre és el retaule de Sant Isidre, que data de 1660 i és obra de l’escultor manresà Josep Generes. A l’altar major hi havia el retaule principal, sota l’advocació de Santa Fe, construït durant el segle XVIII i cremat durant la Guerra Civil de 1936. Se n’han conservat, però, les tres imatges esmentades, per bé que molt restaurades. En el moment dels fets anticlericals de la Guerra Civil, abans que arribessin els escamots revolucionaris la família Sunyer va poder desmuntar i amagar el retaule del Roser, que va quedar intacte. El de Santa Fe fou pràcticament destruït, i el de sant Isidre va sofrir algunes destralades. Penjant del sostre d’una de les capelles hi havia hagut una làmpada Arnoldfini, del segle XIV, que es conserva en el Museu Diocesà de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el conjunt de la masia del Sunyer es va ampliar amb nombroses construccions, com la masoveria (el 1866) o la Rectoria. Tot i que a la llinda té la data de 1898 aquesta última la construcció és anterior, ja que a finals de segle XIX quan el capellà venia s’hostatjava a la masia, i la rectoria funcionava com una altra masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment, un grup d’investigadors que formen part del projecte “Solsonès/Barroc', promogut pel Consell Comarcal i amb la col·laboració del Bisbat de Solsona, van poder identificar l’autoria del retaule dels sants Isidre i Galderic, que fins aleshores es desconeixia i que cal atribuir al manresà Josep Generes. Actualment aquesta església és sufragània de la Coromina de Cardona.</span></span></span></p> | 41.9080400,1.7313500 | 394781 | 4640344 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-conjunt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-pica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-creu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-comunidor.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-10-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels propietaris del Sunyer | 92|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88078 | Retaule de Sant Isidre de l’església de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-de-valldeperes | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, Jaume (2019). “Santa Fe de Valldeperes”, El Butlletí. Amics de l’Art Romànic del Bages, núm. 189 (maig-agost, 2019), Manresa, p. 7-9. (<a href='http://aarb.cat/publicacions/189.pdf'>http://aarb.cat/publicacions/189.pdf</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Santa Fe de Valldeperes”. <em>Catalunya Romànica</em>, El Bages, Vol. XI. Barcelona, p. 351. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ACN (2015). “Identifiquen un retaule del segle XVII de Valldeperes com a obra del manresà Generes”, Regió7 (16/12/2015), Manresa </span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Retaule de fusta, tallat, daurat i policromat pertanyent a l’època del barroc que es troba a l’interior de l’església de Santa Fe de Valldeperes (concretament, a la capella sud), dedicat a sant Isidre i sant Galderic. El retaule, de dimensions modestes, s’estructura verticalment en una base o pedestal, predel·la, un pis i àtic, amb la figura del Pare Etern al coronament i altres elements de remat. La franja central consta de tres carrers o registres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule és datat el 1660 i correspon a la primera etapa de la retaulística del barroc, que es caracteritza per adoptar un caràcter encara molt narratiu, amb una disposició més aviat plana i amb un tipus de columnes en forma semblant a un balustre, en aquest cas amb capitells mixtes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’especialista en escultura barroca Joan Bosch descriu aquest retaule com una peça modesta i de to artesanal, però que destaca per la riquesa temàtica. Un fet curiós és que comparteixen titularitat els dos sants protectors de la pagesia: Galderic, que era el tradicional de la pagesia catalana, i Isidre, el sant madrileny que la monarquia hispànica va promoure al segle XVII com a patró unificat dels pagesos a tots els seus regnes. Les figures dels dos sants ocupen les fornícules centrals. Galderic té com a atribut una agullada (bastó llarg), mentre que Isidre té una rella (mena d’aixada). Probablement, però, no són les imatges originals, sinó que s’hi van col·locar després de la guerra. Al damunt en una fornícula hi ha una imatge de santa Bàrbara, protectora contra els llamps i molt popular a pagès. A l’escena principal de l’esquerra s’hi representa un episodi miraculós de sant Galderic, conjurant una tempesta que amenaçava la collita d'uns pagesos, quan ja estaven a punt per batre a l’era. L’escena de la dreta està dedicada a un miracle també molt popular, en aquest cas de sant Isidre, quan uns àngels van llaurar uns camps amb dos bous mentre ell pregava.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També són interessants les escenes de la predel·la: una singular recreació del trasllat de les relíquies de sant Galderic de la regió de Tolosa del Llenguadoc a Sant Martí del Canigó, que va tenir lloc al segle XI, o del Canigó al monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona el 1654. Un altre detall curiós és que a la part inferior dreta hi apareix una figura que possiblement és un benefactor del mas Sunyer (situat al costat de l’església) que devia contribuir en les despeses del retaule. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del retaule hi ha inscrita la data 1660, que correspon al moment de la seva realització. Fins fa poc no es coneixia cap notícia documental d’aquest retaule, però el 2015 un grup d’investigadors encapçalat per l’especialista Joan Bosch van identificar-ne l’autor, que és l’escultor manresà Josep Generes. Aquesta recerca forma part del projecte “Solsonès/Barroc' promogut pel Consell Comarcal i amb la col·laboració del Bisbat de Solsona. D’aquest autor se’n coneixen diverses obres que es troben principalment al Museu Comarcal de Manresa, però aquesta és l’única que es conserva in situ.</span></span></span></p> | 08141-194 | A l'església de Santa Fe de Valldeperes. Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actual parròquia de la Coromina (Cardona). | <p><span><span><span>L’església de Santa Fe de Valldeperes ja existia l’any 977, és d’origen romànic i al segle XVII s’hi van realitzar diverses reformes tot afegint-s’hi dues capelles laterals. La de migdia, on es situa el retaule de sant Isidre, té inscrita la data de 1658. D’aquesta època es conserven dos retaules situats a les capelles laterals. Un és dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’època renaixentista i posterior a 1610, d’autor desconegut. L’altre és el retaule de Sant Isidre, que data de 1660. A l’altar major hi havia el retaule principal, sota l’advocació de Santa Fe, construït durant el segle XVIII i cremat durant la Guerra Civil de 1936. Se n’han conservat, però, les imatges escultòriques de santa Fe i dels sants metges (sant Cosme i sant Damià), per bé que molt restaurats. Durant els fets anticlericals de la Guerra Civil, abans que arribessin els escamots revolucionaris la família Sunyer va poder desmuntar i amagar el retaule del Roser, que es va salvar intacte. El de Santa Fe fou pràcticament destruït i el de sant Isidre va sofrir algunes destralades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule de Sant Isidre i Sant Galderic és l’únic del qual se’n coneix l’autoria, que correspon a Josep Generes, segons s’ha pogut determinar en el recent estudi que ha dut a terme l’especialista Joan Bosch, dins el projecte “Solsonès/Barroc'. La nissaga dels Generes és originària d’un mas pròxim a Sant Benet de Bages. En un principi eren fusters i més tard es van reconvertir en artesans escultors. Al segle XVII van esdevenir la nissaga més activa entre el que s’ha anomenat l’escola manresana d’escultura barroca. La seva trajectòria es pot resseguir a partir de tres mestres: Joan Generes, Josep i Lluís Generes. Josep Generes va fer el seu aprenentatge al taller del reputat Joan Grau. Més tard s’establí pel seu compte i va treballar, entre d’altres llocs, al monestir de Sant Benet de Bages, a l’església del Carme de Manresa o a Castellfollit del Boix. Al final de la seva trajectòria havia assolit un prestigi notable com a escultor.</span></span></span></p> | 41.9080800,1.7313500 | 394781 | 4640349 | 1660 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88078-valldeperes-retaule-isidre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88078-valldeperes-retaule-isidre-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88078-valldeperes-retaule-isidre-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88078-valldeperes-retaule-isidre-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88078-valldeperes-retaule-isidre-4.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Generes (escultor) | Informació facilitada pels propietaris | 96|94 | 52 | 2.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||
| 88079 | Retaule del Roser de l’església de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-de-valldeperes | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, Jaume (2019). “Santa Fe de Valldeperes”, El Butlletí. Amics de l’Art Romànic del Bages, núm. 189 (maig-agost, 2019), Manresa, p. 7-9. (<a href='http://aarb.cat/publicacions/189.pdf'>http://aarb.cat/publicacions/189.pdf</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Santa Fe de Valldeperes”. <em>Catalunya Romànica</em>, El Bages, Vol. XI. Barcelona, p. 351. </span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Retaule de fusta daurada i policromada amb pintures sobre tela que es troba a l’interior de l’església de Santa Fe de Valldeperes, dedicat a la Mare de Déu del Roser. És col·locat a la capella lateral del costat nord. Es tracta d’un retaule de dimensions modestes, d’estil renaixentista (posterior a 1610) i d’autor desconegut. Es diferencia del retaule de sant Isidre (situat a la capella enfrontada i corresponent ja a la plena etapa del barroc) per l’estructura més plana i amb un caràcter marcadament narratiu, i perquè les escenes principals estan pintades sobre tela, en lloc de ser tallades en fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule es distribueix verticalment en quatre nivells: predel·la, dos pisos i àtic; i horitzontalment en un carrer principal i dos de laterals, separats mitjançant columnetes de tipus semblant a un balustre, amb capitells d’ordre corinti.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les escenes pintades, d’una qualitat discreta, són les característiques del cicle del Roser. A la predel·la hi trobem (d’esquerra a dreta) l’Oració a l’hort de Getsemaní, la Flagel·lació, la Coronació d’espines i el Camí del Calvari. Al primer pis hi ha l’Anunciació, la Visitació, la Presentació al Temple i el Naixement. Al segon pis hi ha Jesús entre els doctors, la Pentecosta, la Resurrecció i l’Ascensió. A l’àtic hi ha l’Assumpció, la Crucifixió i la Coronació de la Mare de Déu. La imatge de la Mare de Déu del Roser de la fornícula central té un aire clarament renaixentista i podria ser anterior al retaule. Al seu damunt hi ha una imatge de santa Apolònia, amb el seu atribut d’un queixal arrencat. Els laterals del retaule tenen guardapols ornamental, i el sobreàtic és ornamentat amb figures d’angelets i altres decoracions.</span></span></span></p> | 08141-195 | A l'església de Santa Fe de Valldeperes. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actual parròquia de la Coromina (Cardona). | <p><span><span><span>L’església de Santa Fe de Valldeperes ja existia l’any 977, és d’origen romànic i al segle XVII s’hi van realitzar diverses reformes tot afegint-s’hi dues capelles laterals. La de migdia, on es situa el retaule de sant Isidre, té inscrita la data de 1658. D’aquesta època es conserven dos retaules situats a les capelles laterals. Un és dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’època renaixentista i posterior a 1610, d’autor desconegut. L’altre és el retaule de Sant Isidre, que data de 1660. A l’altar major hi havia el retaule principal, sota l’advocació de Santa Fe, construït durant el segle XVIII i cremat durant la Guerra Civil de 1936. Se n’han conservat, però, les imatges escultòriques de santa Fe i dels sants metges (sant Cosme i sant Damià), per bé que molt restaurats. Durant els fets anticlericals de la Guerra Civil, abans que arribessin els escamots revolucionaris la família Sunyer va poder desmuntar i amagar el retaule del Roser, que es va salvar intacte. El de Santa Fe fou pràcticament destruït i el de sant Isidre va sofrir algunes destralades.</span></span></span></p> | 41.9080900,1.7313400 | 394781 | 4640350 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88079-valldeperes-retaule-roser-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88079-valldeperes-retaule-roser-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88079-valldeperes-retaule-roser-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88079-valldeperes-retaule-roser-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88079-valldeperes-retaule-roser-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88079-valldeperes-retaule-roser-7.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pels propietaris | 95|94 | 52 | 2.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88080 | Rectoria de Santa Fe de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-fe-de-valldeperes | XIX | Dedicada actualment a magatzem | <p><span><span><span>Edifici de la Rectoria de l’església de Santa Fe de Valldeperes. Està emplaçada al sud del temple, dins el conjunt format per la gran masia del Sunyer i actualment envoltada per dependències de treball. Es tracta d’una construcció independent, de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos lateral més baix al nord. L’edifici és homogeni i molt regular, i sembla aixecat en una sola fase constructiva. Malgrat que a la llinda del portal hi consta la data 1898 sembla que seria anterior. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb balcons al primer pis. Avui aquesta façana ha quedat pràcticament tapada per un cobert que s’hi ha aixecat més al sud, deixant només un estret pas entre ambdós. La resta de façanes pràcticament no tenen obertures.</span></span></span></p> | 08141-196 | Al costat de l'església de Santa Fe de Valldeperes. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actual parròquia de la Coromina (Cardona) | <p><span><span><span>El topònim Valldeperes el trobem esmentat per primera vegada l'any 977, en la documentació medieval relacionada amb les possessions de Castelladral i el Mujal. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral. No sabem si mai fou parròquia o bé no passà de sufragània. El primer esment conegut de l’església és de l’any 1139. L’enclavament de Valldeperes constituïa una quadra medieval que a finals del segle XIX s’uní a d’altres per formar el municipi de Castelladral. Cal dir que l’església va estar molt lligada al mas Sunyer, que es troba al seu costat i va esdevenir la casa pairal més important de Valldeperes, habitada per la família Sunyer. Els seus descendents encara avui estan al front del mas, per bé que ara tenen el cognom Planas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII es van realitzar diverses reformes a l’església. Es sobrealçà la nau i l’absis, es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer i es remodelà el mur frontal amb el portal renaixentista. També en aquest moment es van confeccionar els dos retaules que es conserven a l’església. Un és dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’època renaixentista i posterior a 1610, d’autor desconegut. L’altre és el retaule de Sant Isidre, que data de 1660 i és obra de l’escultor manresà Josep Generes. A l’altar major hi havia el retaule principal, sota l’advocació de Santa Fe, construït durant el segle XVIII i cremat durant la Guerra Civil de 1936. Se n’han conservat, però, les tres imatges esmentades, per bé que molt restaurades. En el moment dels fets anticlericals de la Guerra Civil, abans que arribessin els escamots revolucionaris la família Sunyer va poder desmuntar i amagar el retaule del Roser, que va quedar intacte. El de Santa Fe fou pràcticament destruït, i el de sant Isidre va sofrir algunes destralades. Penjant del sostre d’una de les capelles hi havia hagut una làmpada Arnoldfini, del segle XIV, que es conserva en el Museu Diocesà de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el conjunt de la masia del Sunyer es va ampliar amb nombroses construccions, com la masoveria (el 1866) o la Rectoria. Tot i que a la llinda té la data de 1898 aquesta última la construcció és anterior, ja que a finals de segle XIX quan en capella venia s’hostatjava a la masia, i la rectoria funcionava com una altra masoveria. El 1842 es bastí el portal exterior del barri per l’est i el 1862 un altre portal exterior. A inicis del segle XX Joan Ponç començà les grans obres de reforma i remodelació de la masia, que van continuar fins el 1970.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment, un grup d’investigadors que formen part del projecte “Solsonès/Barroc', promogut pel Consell Comarcal i amb la col·laboració del Bisbat de Solsona, van poder identificar l’autoria del retaule dels sants Isidre i Galderic, que fins aleshores es desconeixia i que cal atribuir al manresà Josep Generes. Actualment aquesta església és sufragània de la Coromina de Cardona.</span></span></span></p> | 41.9078900,1.7314500 | 394789 | 4640327 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88080-valldeperes-rectoria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88080-valldeperes-rectoria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88080-valldeperes-rectoria-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa del Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (PEUPIC) hi ha una errada a la fitxa denominada Rectoria de Santa Fe de Valldeperes (39.03.EA). En realitat aquesta fitxa correspon a la masoveria de la masia del Sunyer. En el Catàleg de masies la fitxa de la Rectoria (núm. 9) és correcta.Informació facilitada pels propietaris | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88081 | El Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sunyer-0 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 39.02.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984): “Santa Fe de Valldeperes”. <em>Catalunya Romànica</em>, El Bages, Vol. XI. Barcelona, p. 351. </span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span>Gran masia d’origen medieval emplaçada, junt amb l’església d’origen romànic de Santa Fe de Valldeperes, en el punt central d’una vall (Valldeperes), que antigament havia constituït una quadra autònoma. Avui el conjunt és format per una multiplicitat de construccions a redós de la masia i l’església: una masoveria, la rectoria i un bon nombre de coberts. El cos residencial principal de la masia adopta una planta en forma de L, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Segons la família dels propietaris, la part més antiga és el cos nord, que s’hauria construït entre els segles XV i XVI, posteriorment s’hauria allargat cap al sud amb la part central on hi ha actualment el portal adovellat (a partir del 1600), i finalment s’hauria ampliat per llevant i amb un “queixal” cap al sud, ja al segle XVIII. En aquesta part on la façana principal sobresurt cap al sud hi trobem unes obertures més grans i regulars, algunes en forma d’arcada. Bona part d’aquesta façana davantera va ser reformada a mitjans de segle XX, quan es van refer la majoria de finestres. Per la part posterior (al nord) es poden apreciar millor les característiques de la construcció originària, força regular, amb uns paraments que conserven part de l’arrebossat tradicional i amb una filera de finestres emmarcades amb pedra carejada corresponents ja a la fase del segle XVIII. En aquesta part hi ha adossat un petit cos afegit amb terrassa superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud del cos principal, i dins d’un clos tancat que forma un barri, s’aixeca un habitatge independent que correspon a la masoveria. Es tracta d’una edificació homogènia i aixecada en una sola fase (el 1866 segons una llinda al portal), amb una façana orientada al sud molt ben composada en base a tres eixos d’obertures i amb un pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud-oest hi ha l’església, i més avall un altre habitatge que correspon a la rectoria. A la llinda té la inscripció de 1898 però probablement es construí amb anterioritat. Ara la Rectoria es troba envoltada per dependències de treball i s’utilitza com a magatzem. </span></span></span></p> | 08141-197 | Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>El topònim de Valldeperes ja és esmentat per primera vegada l'any 977, en la documentació medieval relacionada amb les possessions de Castelladral i el Mujal, i l’església és troba esmentada per primera vegada l’any 1139. El lloc estava inclòs en el terme del castell de Castelladral, però constituïa una quadra autònoma probablement ja des de l’època baix-medieval, tot i que l’esment d’aquestes quadres no el trobem documentat fins al segle <span>XVI (BADIA, 1988: 160). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Sunyer era el més destacat de la zona i per la seva proximitat tenia una influència òbvia sobre l’església. En documents de l’arxiu de la casa la primera referència al mas és del segle XIII (la data concreta no s’acaba de llegir bé). El Sunyer apareix també esmentat juntament amb altres masos de la zona de Valldeperes abans del fogatge de 1365-1370, junt amb Cal Simon, Cal Mas i Cal Perejoan Llobet. Els propietaris en aquesta època ja eren la família Sunyer, i els seus descendents encara ho són. A finals del segle XVIII, però, a causa d’un casament entre hereva i pubill el cognom es va canviar per Pons i, ja a mitjans de segle XX, es tornà a canviar, quan l’hereva, Maria Ponç Parera, es va casar amb un Planas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, segons la família la masia va evolucionar en tres grans fases: als segles XV-XVI, al segle XVII i al XVIII. El segle XVII devia ser de força esplendor per la casa i per tota la zona de Valldeperes ja que, a més dels retaules renaixentista i barroc amb què es va embellir l’església, altres masos propers ostenten detalls renaixentistes a les seves façanes. Durant el segle XVIII les reformes a la masia també van ser importants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 la masia és anomenada El Sunyer, de la qual es diu que és un “caserio”, i que es troba situada a 8 km del nucli on hi ha l’ajuntament, és a dir, Castelladral. Hi figuren inventariats tres edificis, un habitat constantment i dos de deshabitats. Dos tenen més d’un pis i, un, en té tres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX es van aixecar també nombroses construccions, com la masoveria (el 1866) o la Rectoria. Tot i que a la llinda té la data de 1898 aquesta última construcció és anterior, ja que a finals de segle XIX quan el capella venia s’hostatjava a la masia, i la rectoria funcionava com una altra masoveria. El 1842 es bastí el portal exterior del barri per l’est, i el 1862 un altre portal exterior. A inicis del segle XX Joan Ponç començà les grans obres de reforma i remodelació de la masia, que van continuar fins el 1970.</span></span></span></p> | 41.9083200,1.7316300 | 394805 | 4640375 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88081-sunyer-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88081-sunyer-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88081-sunyer-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88081-sunyer-masoveria-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88081-sunyer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88081-sunyer-11.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Prop de l’església hi ha un pou que té inscrita la data 1667, amb un reforç exterior que el revesteix amb data de 1925. També del segle XVII trobem una llinda amb la data de 1606 en un dels coberts de planta baixa, que es troben situats a llevant de la masoveria. Inscripció en el cobert adossat a la masia per ponent: 1853.Inscripció a la pallissa (entre la masoveria i l’església). 1924.La porta principal té la data de 1911 amb tatxes metàl·liques.En la fitxa del Catàleg de Protecció del Patrimoni (PEUPIC) hi ha una errada a la fitxa denominada Rectoria (39.03.EA), que en realitat correspon a la masoveria.Informació oral facilitada pels propietaris | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88082 | Creu de la Santa Missió de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-de-valldeperes | XX | <p><span><span><span>Creu de la Santa Missió emplaçada vora l’església de Santa Fe de Valldeperes, al costat del camí que hi condueix, per la banda sud. Consta de dues grades de planta quadrada, amb un pedestal cúbic al damunt que té la inscripció “SANTA MISSIÓ 1951”. A la part superior s’aixeca una creu llatina. Tota l’estructura és de ciment.</span></span></span></p> | 08141-198 | Sector nord-oest del terme municipal. Valldeperes, antiga quadra autònoma, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actual parròquia de la Coromina (Cardona) | <p><span><span><span>Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció de la creu, aquesta es va fer l’any 1951.</span></span></span></p> | 41.9076600,1.7307000 | 394727 | 4640303 | 1951 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88082-valldeperes-creu-santa-missio-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 88089 | Cal Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-4 | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-163. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 13.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 101.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 22.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada sobre la roca d’una balma que té afloraments naturals d’aigua. Ben segur que aquest factor fou decisiu a l’hora de triar l’emplaçament de la casa, que es troba molt propera al nucli de Valldeperes. El conjunt és molt interessant perquè ha conservat la tipologia originària sense gairebé modificacions modernes. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular amb un cos adossat a migdia. Pel fet de trobar-se en un desnivell, la part més alta és la del sud i l’oest, on la casa té una planta semisoterrània més dos pisos. La part més antiga de la masia deu trobar-se al centre, ben assentada sobra la roca, i al segle XVIII s’amplià cap al nord-est. Al segle XIX la construcció s’amplià pels altres tres costats, segons es pot deduir de diverses inscripcions i de la tipologia constructiva. La façana que es pot considerar principal es troba al sud-est. Tot i la seva estretor, presenta una composició ben estructurada en dos eixos d’obertures, amb balcons a l’esquerra, finestres a la dreta i, a la planta baixa, un porxo amb dos arcs de mig punt. Antigament havia tingut l’arcada d’una galeria, ara tapiada. Totes les obertures són emmarcades amb pedra carejada. El cos ampliat al sud-oest proporciona una altra façana molt visible, caracteritzada per les obertures de la planta superior, amb dos arcs de punt rodó. La façana nord-est és la que té un accés més fàcil des del camí i directament cap a la planta intermèdia. Consta de dos portals, un d’adovellat i un altre amb llinda i brancals de pedra, així com diverses finestres emmarcades amb pedra carejada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant la pallissa, una construcció independent situada uns metres al nord tot aprofitant una codina natural com a era, així com un altre cobert aïllat que es troba al sud-est. Però l’element més singular de tot el conjunt és la bassa semi-troglodítica que es troba sota la balma. La balma té una amplitud considerable, i al seu interior encara hi veiem estancades les aigües que hi neixen. S’allarga cap la dreta i fa un gir cap al sud. A la part més occidental i propera a la masia hi trobem una primera bassa, més petita, que serveix per apuntalar la roca de la balma i sobresurt cap enfora. Inclou un rebaix inclinat en una llosa per utilitzar-la com a safareig. Aquesta devia ser la seva funció principal. A la paret de roca d’aquest sector s’hi poden veure diferents encaixos i un bon nombre d’enderrocs, que devien correspondre a algun cobert situat a la part baixa. A la part més meridional hi trobem una segona bassa formada per un mur, força més llarg i exterior a la balma, que embassa les aigües d’aquest sector. D’aquí en surt un rec en direcció sud que devia conduir cap als horts, ja que aquesta segona bassa devia servir principalment per a regar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la casa encara hi trobem elements rebaixats a la pedra d’una antiga premsa de vi, així com un forn de ginebró excavat en una altra roca.</span></span></span></p> | 08141-199 | Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, depenent de l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>Cal Simon és un mas d’origen medieval i ja apareix esmentat en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb altres masos. A la zona de Valldeperes s’hi esmenten la mateixa masia de Cal Simon, Cal Mas, el Sunyer i Cal Perejoan Llobet. No en coneixem més notícies documentals, però segons es pot observar per la seva evolució constructiva el mas medieval devia néixer sobre la roca de la cinglera, per tal d’aprofitar les aigües que afloren a sota de la balma. Als segles XVII-XVIII es devia ampliar cap al nord-oest (el 1742 i 1754, segons dues llindes). Al segle XIX es van realitzar reformes importants. Possiblement es va ampliar la casa amb la construcció de les galeries de les façanes sud i est. Posteriorment es va tapiar la galeria de la primera planta i s’hi va obrir un balcó amb una llinda que té la data de 1869.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Simon”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Pel que fa a la família dels propietaris, encara mantenen el cognom Simon. A mitjans de segle XX van traslladar-se a viure a Santpedor.</span></span></span></p> | 41.9080900,1.7342000 | 395018 | 4640346 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-coberts.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88089-cal-simon-12.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes de la façana nord-est: 1742 i 1754Inscripció a la llinda d’un balcó de la façana sud-est: 1869Fora de context es conserva una llinda de l’any 1700, reaprofitada | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88090 | Bassa i balma de cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-balma-de-cal-simon | XIV-XX | Entorn envaït per la vegetació, part dels murs lleugerament descalçats | <p><span><span><span>Bassa semi-troglodítica construïda sota la balma en la que s’assenta la masia de cal Simon, aprofitant les aigües que hi neixen. Es tracta de l’element més singular d’aquesta masia d’origen medieval que en general ha conservat molt bé les característiques constructives originàries. La balma té una amplitud considerable, i al seu interior encara hi veiem estancades les aigües que hi neixen. S’allarga cap la dreta i fa un gir cap al sud. A la part més occidental i propera a la masia hi trobem una primera bassa, més petita, que serveix per apuntalar la roca de la balma i sobresurt cap enfora. Inclou un rebaix inclinat en una llosa per utilitzar-la com a safareig. Aquesta devia ser la seva funció principal. A la paret de roca d’aquest sector s’hi poden veure diferents encaixos i un bon nombre d’enderrocs, que devien correspondre a algun cobert situat a la part baixa. A la part més meridional hi trobem una segona bassa formada per un mur, força més llarg i exterior a la balma, que embassa les aigües d’aquest sector. D’aquí en surt un rec en direcció sud que devia conduir cap als horts, ja que aquesta segona bassa devia servir principalment per a regar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben segur que l’aflorament d’aigües sota la balma va ser un factor determinant a l’hora de triar l’emplaçament de la masia de cal Simon, que es troba molt propera al nucli de Valldeperes.</span></span></span></p> | 08141-200 | Sota la masia de cal Simon. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>Cal Simon és un mas d’origen medieval i ja apareix esmentat en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb altres masos. A la zona de Valldeperes s’hi esmenten la mateixa masia de Cal Simon, Cal Mas, el Sunyer i Cal Perejoan Llobet. No en coneixem més notícies documentals, però segons es pot observar per la seva evolució constructiva el mas medieval devia néixer sobre la roca de la cinglera, per tal d’aprofitar les aigües que afloren a sota de la balma. Als segles XVII-XVIII es devia ampliar cap al nord-oest (el 1742 i 1754, segons dues llindes). Al segle XIX es van realitzar reformes importants. Possiblement es va ampliar la casa amb la construcció de les galeries de les façanes sud i est. Posteriorment es va tapiar la galeria de la primera planta i s’hi va obrir un balcó amb una llinda que té la data de 1869.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Simon”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Pel que fa a la família dels propietaris, encara mantenen el cognom Simon. A mitjans de segle XX van traslladar-se a viure a Santpedor.</span></span></span></p> | 41.9079000,1.7343700 | 395032 | 4640325 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-bassa-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88090-cal-simon-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 88094 | Forn de ginebró de cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-cal-simon | XIX-XX | <p><span><span><span>Forn de ginebró excavat a la roca que es troba al costat de la masia de cal Simon. Concretament, uns metres al nord-oest de la casa, en un bloc de roca de superfície inclinada. La tipologia d’aquest forn és la més habitual en aquesta zona, i en trobem exemples pràcticament idèntics per exemple a la necròpolis de cal Garrifes. Consta d’un d’un dipòsit circular excavat a la roca en el qual hi conflueixen dos reguerons que baixen en pendent en forma de “V”. En èpoques més recents aquests forns funcionaven de la següent manera: al damunt dels reguerons s’hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i es dipositava en el dipòsit. L’oli de ginebró tenia moltes propietats, i s’utilitzava sobretot per guarir inflamacions en animals, però també en les persones. Aquest tipus de forns encara s’utilitzaven a principis del segle XX.</span></span></span></p> | 08141-201 | Al costat de la masia de cal Simon. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | 41.9082700,1.7340400 | 395005 | 4640366 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88094-cal-simon-forn-ginebro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88094-cal-simon-forn-ginebro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88094-cal-simon-forn-ginebro-7.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 88095 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-2 | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (2004). <em>El monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori</em>. Edicions El Farell – Patronat d’Amics de Serrateix. Sant Vicenç de Castellet, p. 234.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BOLÓS, J. (2006). <em>Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV).</em> Fundació Noguera, Diplomataris 42. Barcelona, p. 320, 411 (B 213, 288).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 78.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 36.</span></span></span></span></p> | XIV-XX | Coberts i afegits moderns que dificulten la visió de la masia antiga | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada prop del nucli de Valldeperes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) amb un cos adossat al sud-oest que fa un “queixal” i al qual se li ha afegit un gran cobert (aixecat sobre pilastres de pedra antigues). El conjunt es completa amb diversos coberts aïllats que es troben a llevant, alguns de construcció recent i que dificulten la visió de la façana principal de la casa. Aquesta es troba encarada vers el sud-est i és la part més interessant, ja que conserva detalls ornamentals de tradició renaixentista. A la part central hi trobem el portal, adovellat, que a damunt seu té un balcó decorat amb un trencaaigües motllurat. En aquest mateix nivell, a la dreta, hi ha dos balcons més i dues finestres. Les llindes de les dues finestres insinuen sengles arcs conopials rematats amb una creu patent, un tipus de decoració que es pot situar als segles XVI-XVII. El parament és fet amb carreus petits més o menys escairats. La resta de façanes de la casa pràcticament no té obertures. A la façana sud-oest es conserva un portal adovellat amb arc escarser actualment tapiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns dels coberts que envolten la casa són antics, com el que es troba al sud-est, probablement del segle XIX, però la majoria són de construcció molt recent i desvirtuen en bona mesura els valors arquitectònics del conjunt. Uns metres al nord i al costat del camí hi trobem una bassa. </span></span></span></p> | 08141-202 | Al sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>Cal Mas és una masia d’origen medieval i apareix esmentada per primer cop l’any 1301 amb el nom antic de “Salat”. Concretament, en un cens del monestir de Santa Maria de Serrateix. En un document de 17 de gener de l’any 1342 s’esmenta Arnaldus Salat de Valldeperes en un reconeixement de terres amb les afrontacions i el cens. Posteriorment, l’any 1357 es fa referència en un altre cens del pagament de 6 diners per la terra de “Lobató”, nom antic d’una terra del Mas. En un llevador de censos del monestir de Serrateix de 1370 es troba citat junt amb altres masos. Concretament, a la zona de Valldeperes s’hi esmenten la mateixa masia de Cal Mas, Cal Perejoan Llobet, el Sunyer i Cal Simon.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els segles XVI-XVII van ser d’esplendor per la zona de Valldeperes. En són testimoni els dos retaules conservats a l’església de Santa Fe, així com les decoracions de tradició renaixentista que trobem en algunes de les masies properes a aquest nucli. A cal Mas, per exemple, en aquesta època la casa es va ampliar i es dotà d’una nova façana amb detalls ornamentals renaixentistes a les finestres. Segons una inscripció, aquesta remodelació podria ser obra de la tercera dècada del segle XVII. Posteriorment sembla que la masia no va créixer gaire més, amb l’excepció dels coberts que s’hi van construir al segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Mas”. Hi consta que és una masia (casa de labor), que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia un pis i l’altre dos. </span></span></span></p> | 41.9108700,1.7333800 | 394954 | 4640656 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-relleu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88095-cal-mas-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella central d’un portal tapiat al sud-oest: 163[ ]Al cobert adossat al sud-est: 1916 | 94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 88101 | Tina de Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-riols | <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 253-254. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.</span></span></span></span></span></p> | X-XV | <p><span><span><span>Tina excavada a la roca isolada enmig del bosc, probablement d’època medieval. Es troba emplaçada uns 250 m al nord-oest de la masia de Riols. Consta de tres forats excavats en un gran bloc de roca. Un és més profund, de forma cilíndrica, i correspon a la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. Les altres dues cavitats, menys fondes, són els anomenats “folladors” o “funyadors”, on es trepitjava el raïm de manera que el líquid resultant queia a la tina. El primer follador es troba al costat de la tina i té una obertura lateral força ampla que servia per desguassar a la tina. Té un diàmetre de 1,50 m. La tina té un diàmetre també de 1,50 m, i una profunditat d’uns 1,20 metres. Una mica més enrere hi ha un segon follador que devia ser secundari. Es troba actualment cobert per una pedra i una soca d’arbre. D’aquest en surt un regueró amb un trajecte corb que desemboca a la tina. A la part més alta que voreja la tina hi ha un regueró més estret que cal suposar que desviava les aigües pluvials. Per un dels costat la roca té una paret recta i amb un cert desnivell on, a la part baixa, cal suposar que hi ha la boixa per on desguassava la tina, actualment coberta per terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 30 metres al nord-est hi trobem un conjunt de tombes excavades a la roca (Can Riols II, sector oest).</span></span></span></p> | 08141-203 | sector sud-oest del terme municipal. Antiga quadra d'Orriols, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’un nucli d’època antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. Orriols constituïa una quadra autònoma dins el terme de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. Més endavant Orriols era un petit nucli de cases veïnes, més que no pas un mas. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella.</span></span></span></p> | 41.8593500,1.7357500 | 395067 | 4634933 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-60.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta tina es descriu en altres llocs formant part del jaciment de “can Riols II, tombes de can Riols”. Aquest jaciment està inventariat a la Carta Arqueològica i també protegit en el Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (PEUPIC). Tanmateix, nosaltres hem optat per inventariar-lo com un element a part, ja que en realitat la tina està clarament separada de les tombes i difícilment hi tenia cap connexió. | 85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88102 | Cova de fornot Prop de cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-fornot-prop-de-cal-sastre | <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004). 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria (2003: 'Un indret amb llegenda: La cova del lladre (Sant Cugat del Racó, Navàs)'. Dovella, núm. 46. Manresa, p. 45-46.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). 'Resultats preliminars de les excavacions al roc foradat de cal Pepa (Aguilar de Segarra, Bages)'. Actes del IV Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Tarragona, 2010). Tarragona, p. 955-960.</span></span></span></p> | VIII-XI | <p><span><span><span>Probable eremitori excavat a la roca del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. En aquest cas particularment ens inclinem per la hipòtesi d’un eremitori, especialment perquè hi ha altres casos similars a l’entorn i, en el cas de la Cova del Lladre, prop de Sant Cugat del Racó, hi ha indicis que apunten a l’existència d’una tradició eremítica a la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat està excavada en un gran bloc de pedra que es troba en un terreny lleugerament elevat. Està encarada cap a migdia i tindria bones vistes, si no fos per la presència d’uns pins que la tapen. Té una planta ovalada que mesura uns dos metres de diàmetre per 1,10 d’alçada màxima interior. El forat d’entrada és quadrat amb els angles arrodonit, i fa un metre d’alçada. El forat es troba lleugerament elevat respecte a l’exterior, i té diversos graons excavats que en faciliten l’accés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes les coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una zona relativament propera hi ha diversos casos de coves de fornots: la Cova de fornot de la Soleia, la ja esmentada Cova del Lladre (al Pla de Sant Pere, prop de de Sant Cugat del Racó). Al municipi de Sant Mateu de Bages hi ha El Roc Foradat de cal Milhomes, i al municipi de Viver i Serrateix també n’hi ha exemples similars. Un altre cas ben estudiat és el Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra). Aquest últim ha estat objecte d’una excavació arqueològica amb uns resultats que indiquen que podria haver tingut un ús domèstic d’època baix-medieval relacionat amb una construcció adossada. Però aquest cas no sembla que tingui gaires semblances amb els fornots de Navàs.</span></span></span></p> | 08141-204 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8655300,1.7366900 | 395155 | 4635618 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88102-fornot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88102-fornot-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88102-fornot-5.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta cova és coneguda de fa poc temps i no se li havia donat cap nom. En el Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (PEUPIC) se la va denominar “Cova de fornot prop de cal Sastre”, per la seva proximitat amb aquesta masia, i es va fer una fitxa conjunta amb un exemple similar que hi ha proper, la Cova de la Soleia. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 88148 | Cal Pere Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-joan-0 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (2004). <em>El monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori</em>. Edicions El Farell – Patronat d’Amics de Serrateix. Sant Vicenç de Castellet, p. 235.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 86.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 37.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un promontori proper al nucli de Valldeperes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), que té adossats coberts a llevant. Per la banda de migdia té altres coberts que delimiten un pati interior o barri, amb un portal d’accés a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, dóna a aquest pati. La meitat dreta de la façana ha conservat la tipologia tradicional, amb un portal de grans dovelles i, al seu damunt, una finestra emmarcada amb una triple motllura i amb una roseta a la llinda, un tipus de decoració de tradició renaixentista. En la meitat esquerra les finestres es van reformar, probablement al segle XIX o començament del XX, amb uns emmarcaments de maó. El mateix es va fer a les tres façanes restants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la casa hi ha un pou, a llevant, i un petit cos a la part posterior que deu correspondre a una tina. Uns 80 m al sud-est hi ha la pallissa que, com és habitual en aquesta zona, aprofita una codina natural com a era.</span></span></span></p> | 08141-205 | Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>La masia de Cal Pere Joan és d’origen medieval i apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 junt amb altres masos. Concretament, a la zona de Valldeperes s’hi esmenten cal Mas, el Sunyer, cal Simó i la mateixa masia de cal Perejoan Llobet. Aquesta és citada amb el nom antic de Llorens Perejoan Llobet. També hi ha referències medievals a la terra del mas “Pejoan”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els segles XVI-XVII van ser d’esplendor per la zona de Valldeperes. En són testimoni els dos retaules conservats a l’església de Santa Fe, així com les decoracions de tradició renaixentista que trobem en algunes de les masies properes a aquest nucli. A cal Pere Joan, per exemple, la façana conserva una finestra amb una modesta decoració de tradició renaixentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Pijoan”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. La masia es va ampliar a finals de segle XIX amb coberts (el 1874 segons una inscripció). I probablement en aquest mateix moment (el 1880 segons el cadastre, no sempre fiable) es devien reformar les façanes de l’habitatge amb les finestres emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 41.9131300,1.7345700 | 395057 | 4640905 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88148-cal-pere-joan-pallissa.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al pilar del cobert de migdia: 1874 | 94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88155 | Tomba de cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-cal-mas | <p><span><span><span>ACIÉN, M. (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. Anejos de AespA CSIC, 23. Madrid, p. 429-441.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. <em>Cardener</em>, núm. 5, Cardona, p. 107-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C. (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)'. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994), Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006</span></span></span></p> | VIII-XI | Tomba força erosionada | <p><span><span><span>Tomba excavada a la roca d’època alt-medieval, situada en un petit promontori entre les masies de cal Mas i cal Pere Joan, a la zona de Valldeperes. En aquest indret hi ha diversos afloraments de roques. En una hi trobem la tomba, de forma pisciforme i força erosionada. Fou descoberta buida i documentada una mica més tard que altres tombes del municipi de Navàs. En una roca del costat hi ha el que sembla un rebaix de forma més o menys circular. En l’estat actual és difícil determinar de què es tracta.</span></span></span></p> | 08141-206 | Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | 41.9122000,1.7343900 | 395040 | 4640802 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-10.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 1988 Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment a la Carta Arqueològica. L'any 2006 es va dur a terme una prospecció arqueològica en diversos terrenys del tram final de la Vall del Cardener, entre els quals hi figura la tomba de Cal Mas. En aquesta intervenció no es va localitzar cap material arqueològic en superfície. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88168 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-14 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 97.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 23.</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Conjunt format per dues cases de pagès més uns coberts aïllats. La casa més antiga és una petita masia probablement originada al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), amb un porxo i pati davanter al costat de llevant i una petita terrassa de recent construcció al costat de ponent. La part més antiga de la casa és troba al sud i al nord-oest, i posteriorment es va completar cap al nord-oest, tal com es pot apreciar en el parament de la façana nord. La façana principal, encarada vers llevant, consta d’una eixida oberta a dos nivells, en part sustentada per pilastres. A les façanes laterals hi veiem diverses finestres emmarcades amb pedra carejada. El parament és fet amb paredat comú i conserva parcialment l’arrebossat tradicional de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres separat, a ponent, s’aixeca un l’altre habitatge, que consta de dues plantes. És clarament de construcció més moderna (probablement del tombant de segle XX), amb les obertures emmarcades amb maó i les llindes de fusta. Al nord hi ha el cobert isolat, corresponent a la pallissa i una tina.</span></span></span></p> | 08141-207 | Sector sud-oest del terme municipal. Antiga quadra d'Orriols, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral | <p><span><span><span>Molt probablement cal Sastre és una construcció originada al segle XVIII. D’aquesta època són les escriptures més antigues que es conserven a la casa. En el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Navàs (PEUPIC) s’hi diu que té una llinda amb inscripció de 1707, però el cert és que en la nostra visita no l’hem detectat i l’actual propietària tampoc no en té cap constància. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Cal Sastre”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia un pis, l’altre dos. Segons això, sembla que en aquesta època ja hi havia els dos habitatges, tot i que un era més baix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que cal Sastre era una masoveria de Les Comes, i va estar habitada per diverses famílies de masovers. Segons va explicar un dels masovers que hi havia viscut, va ser cap al tombant de segle XX que es va aixecar el segon habitatge, destinat al fill gran del masover. També segons els antics masovers, durant els anys de la Segona República el masover era un regidor d’esquerres de l’Ajuntament molt compromès. Segons es diu, a la casa hi havia un túnel per escapar-se en cas de perill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de segle XX la casa es trobava en estat d’abandonament i parcialment ensorrada. A la primera dècada del segle XXI es va rehabilitar pels seus propietaris, residents a Andorra, i s’hi va afegir la terrassa de ponent. </span></span></span></p> | 41.8629100,1.7408500 | 395496 | 4635322 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-masoveria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-coberts.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88168-cal-sastre-rajola.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una rajola: “[...] terma de Castelladral. Lo dia 10 de juny del any de 1956. Són fets al forn de las Comas de Castelladral [...].Informació facilitada per Ester Llobet | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 88180 | L’Alzina de Sant Salvador de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-sant-salvador-de-torroella | <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 99.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORRAS, Marc. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria.</em> Ajuntament de Súria; Centre d’Estudis del Bages, p. 82-86.</span></span></span></span></p> | XV-XX | Part dels coberts semi-derruïts | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, molt ben emplaçada en un promontori que té al seu darrera un turó més alt. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) que té petits cossos adossats a ponent, una masoveria adossada a l’angle nord-est així com una pallissa separada uns metres a llevant. El cos residencial actual és obra bàsicament de les ampliacions fetes al segle XVIII. La façana principal, encarada vers llevant, s’estructura en base a un eix principal d’obertures, amb portal, un balcó i una finestra balconera (a planta baixa, primer i segon pis respectivament). Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana de migdia presenta una gran esquerda i es va haver de refer en diferents fases. Més recentment s’hi ha portat a terme una reparació totalment amb maó de l’angle esquerre, que compta amb un porxo de dos arcs de punt rodó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria és una edificació probablement del segle XIX que consta de tres plantes, amb una composició molt regular a la façana davantera estructurada en base a dos eixos d’obertures, totes emmarcades amb maó i rematades amb arcs escarsers. Per la part posterior la masoveria té adossada una tina i altres coberts. També és interessant la pallissa, obra probablement de començament del segle XX, la qual presenta una composició simètrica d’obertures emmarcades amb maó, i compta amb un cobert adjacent, ara derruït.</span></span></span></p> | 08141-208 | Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i es troba documentat en una donació del mas la Fàbrega de l’any 1447. La Fàbrega afrontava al nord amb les propietats de l’Alzina. En un document posterior de segona meitat de segle XV (1489), en els capítols matrimonials entre Francesc d’Horta i Càndida, filla de Miquel de Salipota, del mas Salipota de Súria, es fa referència directa al mas de l’Alzina quan s’estipula el dot a Càndida que inclou, entre altres coses, 25 lliures de l’empenyorament sobre els masos l’Alzina i de Caç, i les pertinences d’aquells. Així doncs, sembla que en aquesta època l’Alzina tenia relació, igual que el mas veí de la Fàbrega, amb el mas Salipota de Súria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la masia es va ampliar considerablement i el cos principal va adquirir pràcticament la seva fesomia actual. Segons les inscripcions, les obres es va fer el 1711 i 1770. Probablement al segle XIX o començament del XX es van aixecar la masoveria i la pallissa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Alsina de Sant Salvador de Torroella”. Hi consta que és una “Alquería (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de tres plantes.</span></span></span></p> | 41.8739600,1.7053500 | 392568 | 4636593 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-masoveria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la façana est: 1711Inscripció a la façana nord: 1770Uns 140 m a l’est-sudest de la masia hi ha una creu de terme de ferro (la creu de l’Alzina). Antigament estava situada a peu del camí però fa uns anys, quan es va ampliar el camí, el propietari la va situar en una posició més elevada, sobre una roca. Aquesta creu indicava una cruïlla en l’antic camí que anava cap al castell de Torroella i també el terme de la propietat de l’Alzina.En el Catàleg de Masies hi ha una errada en relació a la casa anomenada cal Boscater (núm. 1 de masies en runes) que es situa uns 20 m a l’est de l’Alzina. Aquesta errada també es reprodueix en el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En el lloc on s’indica aquesta casa en realitat hi ha la pallissa de la masia de l’Alzina. Les ruïnes de la casa de cal Bosqueter es troben 1 km al nord. Coordenades UTM ETRS89: 392532, 4637487. Les fotografies i la descripció d’aquesta casa en el Catàleg de masies són correctes, però la ubicació és equivocada. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 88181 | El Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molar | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues cases rurals adossades que foren construïdes entorn de 1920 com a residència de guardes forestals, més un conjunt de coberts. Els dos habitatges formen una edificació homogènia, de planta rectangular allargassada que compta tan sols amb una planta. La façana davantera presenta una composició totalment simètrica en els dos habitatges, amb una porta central i una finestra a cada costat. Al centre, marcant la divisòria entre les dues meitats, hi ha adossat el petit cos d’una cisterna. Totes les obertures són emmarcades amb maó i rematades amb arc escarser. A la façana posterior la tipologia és similar.</span></span></span></p> | 08141-209 | Sector sud-oest del terme municipal. Antiga quadra d'Orriols, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>En documents del segle XVIII ja apareix el topònim del Molar, que sembla fer referència a un lloc de mòlta, així com Orriols està relacionat amb un orri o magatzem de gra. Tanmateix, no hi ha constància que hi hagués cap casa. La primera construcció podria ser la que es troba al nord. Segons tradició oral, els habitatges actuals s’haurien construït a començaments de segle XX (1920 segons la inscripció de la cisterna) com a residència per a guardes forestals de la finca de Palà, que en aquesta època ja havia esdevingut una important colònia industrial. L’actual propietària, Roser Canals Tomasa, és la tercera generació que hi resideix. S’hi va establir el seu avi, Josep Tomasa Casas, casat amb Matilde Pinós Muntada. El seu fill fou Marcel·lí Canals Pallissa, casat amb Palmira Tomasa Pinós.</span></span></span></p> | 41.8603200,1.7374200 | 395207 | 4635038 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88181-molar-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88181-molar-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88181-molar-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la cisterna (que actualment no és visible): 1920Informació facilitada per Ester Llobet i Roser Canals Tomasa | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 88191 | Tina de les Comes d’Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-comes-dhortons | <p><span><span><span><span>COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès</em>. Centre d’Estudis del Bages, Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. <em>Cardener</em>, núm. 5, Cardona, p. 107-124.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 255. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa A. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, G. (2014). Pla turístic i de màrqueting de Navàs. Ajuntament de Navàs.</span></span></span></p> | X-XV | <p><span><span><span>Tina excavada a la roca i isolada enmig del bosc, molt probablement d’època medieval. Es troba en un gran bloc de roca, a la part superior del qual s’hi han perforat dues grans cavitats. En un costat hi ha l’anomenat “follador” o “fonyador”, que és la menys fonda. Aquí és on es trepitjava el raïm de manera que el líquid resultant queia a la tina, que té una major profunditat i és el lloc on es feia el procés de fermentació. Entre ambdues cavitats hi ha un orifici força ampla per on queia el líquid. Per la part exterior podem veure el forat de la boixa, per on desguassava la tina cap a una pica de decantació de forma més o menys cilíndrica. Te tenia la funció de separar els solatges que arrossegava el vi abans de ser trascolat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tina té una forma ovalada, amb un diàmetre de 1,50 m i 0,60 m de fondària. Al costat sud la roca té uns rebaixos que formen una graonada per tal de facilitar l’accés a la part superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes tines excavades a la roca, molt probablement d’època medieval, són el precedent de les tines modernes, que prescindeixen del “follador”, ja que el raïm s’aixafa directament al brescat, damunt de la tina. Es trobaven a peu de vinya i, en molts indrets, al seu voltant hi ha roques amb molts encaixos, cosa que apunta a l’existència de zones de treball o fins i tot habitatges construïts bàsicament amb fusta. A pocs metres de distància de la tina de les Comes d’Hortons hi ha una d’aquestes roques amb encaixos alineats que podrien correspondre a algun tipus de coberta senzilla.</span></span></span></p> | 08141-210 | Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral | 41.8708100,1.7407700 | 395502 | 4636199 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88191-tina-comes-hortons-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88191-tina-comes-hortons-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88191-tina-comes-hortons-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88191-tina-comes-hortons-6.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Tines de les Comes de Torroella (fitxa CCAA)L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura i Joan Galobart van donar a conèixer aquest element en una publicació, i aquest mateix any el jaciment va ser fitxat a la Carta Arqueològica. | 85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml