API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88203	Barri de la Rata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-la-rata	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 03.CA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, p. 129, 290.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006), p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT REBULL, Jordi (2013). “De Gissona a Magalona: consideracions a l’entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió en terres de la tarraconesa oriental i la Septimània”, <em>Lo que vino de Oriente, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en Al-andalus (ss. VII-IX), X</em>. Ballestín y E. Pastor (eds.). BAR, Oxford. P. 160-181.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (1999). “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i al-Andalus”. <em>Les sociétés méridionales à l’ãge féodal, Hommage à Pierre Bonassie</em>, Tolosa, p. 63-70.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span>Raval de cases obreres sorgit a redós de la carretera de Manresa a Cardona a finals del segle XIX i destinat als treballadors de la colònia Palà. Consta d’un seguit d’habitatges unifamiliars adossats de planta baixa. Són construccions senzilles que mantenen (excepte en dos casos) la tipologia originària, amb una façana que dóna a la carretera i que s’estructura en una porta central amb una finestra a cada costat. La façana és arrebossada i pintada de color blanc. Aproximadament cada casa fa 6 metres d’amplada per 14 de profunditat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més al nord i a l’altra banda de la carretera s’aixeca cal Masover (antigament la Rata Vella), que és anterior al conjunt del raval. Es tracta d’una edificació probablement del segle XVIII o XIX, però molt reformada al segle XX, quan se li va donar un aspecte uniforme, amb els murs arrebossats amb ciment i les finestres arrenglerades. S’assenta en un terreny amb desnivell, de manera que per la part posterior té dues plantes. A</span> la planta baixa hi vivien els masovers, mentre que al pis superior hi havien viscut fins a vuit famílies de treballadors de la colònia. Més recentment, la casa es reformà i ja només hi vivien els masovers.</span></span></span></p>	08141-211	Carretera de Cardona (C-1410a), núms. 9-20. Als afores del nucli de Palà de Torroella	<p><span><span><span><span>L’etimologia del topònim Rata, segons explica el lingüista Joan Coromines en el seu <em>Onomasticon Cataloniae</em>, deriva de l’àrab (rihà, que vol dir molí) i és indicador d’indrets de molineria. Així mateix, cal dir que sobre el topònim Palà, molt proper a aquest sector, s’ha postulat una hipòtesi que el relaciona també amb el període de dominació àrab (MARTÍ, 1999; GIBERT, 2013). Tanmateix, no està gens clara la localització d’aquest hipotètic molí, ja que l’actual cabal de la rasa de la Rata fa difícil pensar que podia alimentar un molí. En canvi, sabem que al mas proper de Palà (actualment la Casa de l’Amo de la colònia industrial) hi havia un molí des d’antic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, el barri conegut actualment com la Rata Nova és de finals del segle XIX. Anteriorment ja hi havia hagut la Rata Vella, que és la casa avui coneguda com a cal Masover. Fins al segle XIX aquesta casa era un hostal del camí ral de Manresa a Cardona. Al seu voltant s’hi van edificar onze habitatges de planta baixa destinats a obrers de la colònia de Palà. L’any 1885 es va demanar permís per acabar-ne les edificacions. La gent les anomenava les Barraquetes perquè eren baixes. A finals de la dècada de 1920 les cases es van reformar per deixar-les tal com són ara.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat de segle XX a l’era de cal Masover s’hi va instal·lar un motor elèctric per fer anar una màquina de batre. S’alimentava amb el corrent de la línia elèctrica que procedia de la central del Reig (a Cardona), que subministrava a la colònia de Palà. Al costat nord de les cases encara es conserva la construcció del transformador, i al costat de la pallissa de cal Masover hi ha les restes d’una barraca on hi havia instal·lat el motor. Aquest sistema va funcionar fins a principis de la dècada de 1960. Després es va utilitzar un tractor per fer anar la màquina, i posteriorment ja s’introduïren les modernes collitadores.</span></span></span></p>	41.8602600,1.7188700	393667	4635055		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-cal-masover.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-cal-masover-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98\|94	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88230	Església del Roser de Palà Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser-de-pala-vell	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.01.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, 130-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Església de l’antiga colònia de Palà Vell, adossada al mas Palà (residència dels amos) i reconstruïda de nova planta a la dècada de 1940 en estil neogòtic. És de planta rectangular, d’una sola nau i amb l’accés principal a la façana sud-est a través del campanar. En aquesta façana hi destaca l’esvelta torre del campanar, de planta quadrada i ordenat en base a un eix amb tres nivells d’obertures verticals. A la part inferior el portal, de disseny neoromànic, és format per un arc de mig punt amb dues arquivoltes i, lateralment, queda emmarcat per dos pilars amb base i capitells amb ornaments naturals. El timpà és decorat amb un motiu simbòlic que fa al·lusió als peixos i els pans. Les dues obertures superiors, d’estil neogòtic, repeteixen un mateix esquema, amb un finestral geminat d’esvelta columna emmarcat dins un arc de mig punt. Les dues façanes laterals del campanar (al nord-est i sud-oest) s’ordenen amb obertures de proporcions verticals molt més estilitzades i sense presència de vitralls. El campanar és coronat per un cos més petit i molt estilitzat que acull les campanes, flanquejat per un seguit de pinacles i rematat amb una teulada de ceràmica vidrada de forma piramidal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sud-est, que és la més visible al costat del campanar, presenta una finestra d’arc ogival amb vitralls i un rosetó al seu damunt. Aquesta obertura ogival es repeteix a la façana nord-est com a element principal de la composició. Els paraments són acabats amb estucat que imita un carreuat clàssic, marcant amb relleu i una tonalitat diferent les cadenes cantoneres. Davant de la façana principal l’accés a l’església es fa mitjançant una petita avinguda terrassada que s’eleva sobre els jardins del convent, adossat a l’església pel costat sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Interiorment, l’església adopta una planta en forma de creu, amb absis poligonal i dues capelles laterals amb altars. El sostre és cobert amb volta de creueria. Al peu de l’església hi ha un cor amb barana de gelosia. Al punt central de l’absis destaca una àmplia fornícula que, a manera de cambril, acull la imatge del Roser, titular del temple. A la mateixa alçada, en cadascuna de les cares de l’absis hi trobem imatges de diferents sants: A l’esquerra santa Rita, sant Antoni i sant Josep. I a la dreta sant Joan Baptista, sant Llorenç de Brindisi i sant Nicolau. La posició preeminent de sant Josep i sant Joan fan al·lusió directa als promotors de la colònia: Joan Baptista Palà Valls (fundador) i el seu germà Josep Palà Valls (pare del que seria el següent amo, Joan Palà Claret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creuer de la nau consta d’una capella a cada extrem. La de l’esquerra està dedicada a la Pietat, amb una escultura sobre l’altar on la Dolorosa acull el Crist en braços. A la seva dreta hi ha una imatge de sant Llorenç de Brindisi i, a l’esquerra, de santa Llúcia. L’altra capella, al costat oposat, és presidida per una imatge central del Sagrat Cor de Jesús que és flanquejada per sant Antoni de Pàdua i per sant Ramon Nonat. Tant l’altar principal com els laterals són ornamentats amb una rica decoració d’arts aplicades. Cal dir que per la banda dreta l’església comunica amb la Casa de l’Amo, mentre que per l’esquerra hi tenien accés les monges des del convent.</span></span></span></p>	08141-212	Al nucli de Palà de Torroella. Antic terme del castell de Torroella. Parròquia de Sant Salvador de Torroella .Sector oest del terme municipal.	<p><span><span><span>Des de molt antic el mas Palà ja tenia un oratori o capelleta interior. L’església exterior fou fundada l’any 1601 per l’hereu, Joan Palà, i tenia un emplaçament proper a l’actual. Estava dedicada a la Mare de Déu i a Sant Joan Baptista. Per això molts dels hereus del mas tenien el nom de Joan. Era una capella privada i sempre fou sufragània de la parròquia de Torroella, coneguda popularment com a Sant Joan del Camp. Va ser objecte de nombroses reformes, com la que s’hi va fer el 1869, força important. El 1879 va ser beneïda com a capella pública, i això va suposar probablement noves reformes. Sembla que a partir de 1890 la capella ja estaria al servei del culte i formació religiosa de la colònia, atès que ja disposava de capellà propi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta primera església, s’hi va col·locar un antic retaule de l’oratori particular del mas. La porta del temple s’orientava a llevant, lleugerament desviada de l’orientació que té actualment. Era un edifici de construcció senzilla, d’una sola nau amb una petita espadanya. L’entrada era per un costat, de cara a l’altar. La primitiva església del mas tenia la rectoria annexada pel costat sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església va ser destruïda durant la Guerra Civil, junt amb els sants, que van cremar a la plaça de davant del temple. També es va destruir el retaule major, col·locat en substitució de l’antic, obsequi de Joan de Palà a la seva esposa Patrocini Bertran. Feia pocs anys que presidia l’església i els altars laterals hi feien conjunt. L’altar antic (del segle XVII) s’havia col·locat en una de les capelles laterals. Aquest antic retaule era presidit per una imatge de la Mare de Déu del Roser molt venerada a l’època. En aquesta època es va tallar una gran alzina que hi havia davant l’església. Durant la guerra la fàbrica va ser col·lectivitzada i la casa pairal va ser ocupada pel sindicat de pagesos. Els rabassaires utilitzaven l’església com a magatzem per al sulfat que repartien als vinyataires.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la capella va ser substituïda per una església de nova planta d’estil neogòtic i va adquirir també l’advocació de sant Llorenç de Brindisi, patró del mas i de la colònia. La relació amb aquest sant ve de lluny, arran d’un episodi miraculós que sant Llorenç va obrar en aquesta mateixa església l’any 1603, quan s’hostatjà a l’hostal del mas Palà durant un viatge que feia per Catalunya. La reforma integral de l’església fou l’obra més rellevant a la colònia a la dècada de 1940. La va dur a terme el constructor cardoní Casimir Sala. Va ser inaugurada pel bisbe Comellas el 24 de juny de 1942. En l’obra hi van col·laborar altres artistes, alguns vinguts de Barcelona. Els retaules van ser construïts per l’escultor Josep Planas. La imatgeria va ser fabricada als tallers d’escultura religiosa del carrer de Sant Sever de Barcelona. Els vitralls van ser confeccionats per Granell i Companyia. Els treballs en pedra els va executar el marmolista manresà Josep Andreu Borges. La Forja va ser obra de J. Fló, i tota la fusta havia estat treballada pel mestre Santamaria de Cardona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nou campanar era l’element més espectacular. S’hi van col·locar campanes noves en substitució de l’antiga, destruïda durant la guerra. Van ser foses a Olo, l’any 1944, a la fundició de la casa Barberí. Van ser anomenades Joana, la grossa, Francisca la segona i Teresa la petita, que recuperava el nom de l’antiga. Després d’aquesta primera reconstrucció dels anys immediats de postguerra l’església va ser objecte encara d’una segona reforma entorn de la dècada de 1950.</span></span></span></p>	41.8557100,1.7193500	393699	4634549		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-int-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-int-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88230-pala-esglesia-int-7.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Casimir Sala (constructor); Josep Planas (escultor); Josep Andreu Borges (marmolista)	Informació facilitada per Ester Llobet	116\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88258	El Convent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-0	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.02.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, 130-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XX	Estat d'abandonament. Estructuralment be. Façanes, interior i entorn deixat.	<p><span><span><span>Antic convent de monges i escola per a nenes de la colònia de Palà de Torroella, construït a la dècada de 1920 i reformat el 1951 per l’arquitecte d’adscripció noucentista Josep Danés i Torras. És una edificació de notable interès que es troba adossada a l’església per la banda sud i a tocar de la Casa de l’Amo, en un terreny enclotat respecte al passatge que dóna accés a l’església. És de planta rectangular, amb planta baixa i un pis. La façana nord, adossada a l’església, adopta un caràcter més conventual, ja que constituïa l’accés pròpiament a la residència de les monges. Consta d’un cos avançat, a la dreta, que està coronat amb dues petites torres amb teulades piramidals corbes fetes amb teules de ceràmica vidriada. Aquesta part es composa simètricament a partir d’un portal amb arc de mig punt i arquivoltes motllurades en degradació, i té tres finestres al primer pis. La part esquerra de la façana, ben diferenciada, es desenvolupa a partir d’una seqüència de finestres a la primera planta que estan emmarcades amb motllura de pedra i carreus, mentre que el pis inferior és afaiçonat amb una retícula homogènia de carreus encoixinats i gravats, que continuen de manera encadenada a les cantoneres. El ràfec també és decorat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de migdia, on hi havia l’accés a l’escola, adopta un estil ja clarament noucentista. La composició és totalment simètrica en base a un esquema tripartit, amb un mòdul central que ve marcat per una balconada correguda que delimita tres eixos d’obertures. A les bandes segueix la mateixa seqüència de finestrals, amb tres eixos a cada costat. Les finestres superiors són emmarcades amb motllura de pedra i carreus, i a la franja del primer pis continua el carreuat encoixinat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior, actualment en estat d’abandó, conserva plenament les característiques originàries. A la planta baixa hi trobem les dues aules que tenia l’escola: una per a nenes i una altre per a nens de parvulari. Queden il·luminades per amplis finestrals. A la part central hi ha una escalinata central que condueix al primer pis, on hi havia la residència de les monges. Els jardins que envolten l’edifici s’inscriuen també dins l’estètica noucentista i avui es troben totalment abandonats.</span></span></span></p>	08141-213	Al nucli de Palà de Torroella. Antic terme del castell de Torroella. Parròquia de Sant Salvador de Torroella. Sector oest del terme municipal.	<p><span><span><span>Un primer convent per a les monges dominiques va ser construït l’any 1896 i posteriorment reconvertit en pisos per a obrers. Estava situat al carrer de la Terrassa núm. 8. Les dominiques van ser a Palà fins al naixement de la colònia Valls de Torroella, el 1903, quan van marxar a aquesta colònia veïna. De 1903 a 1922 no hi ha constància que hi hagués cap congregació religiosa a la colònia de Palà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici “nou” del Convent va ser construït al costat de l’església, en l’indret on hi havia hagut la rectoria vella. Anteriorment hi vivia el capellà, que s’havia fet càrrec de l’ensenyament dels nens fins a la construcció de la nova escola. L’any 1922 s’hi van instal·lar les germanes mercedàries, que es van fer càrrec de l’ensenyament de les noies i s’hi van estar fins al 18 de juliol de 1936. L’escola per a nens s’havia inaugurat el 1928. Era en el xalet del mig del carrer de la Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil va arribar una nova congregació a la colònia: les Paüles. Les monges, però, no feien classes, sinó que era el mestre qui es feia càrrec de l’ensenyament de les nenes. L’any 1944 es va facilitar el retorn de les religioses mercedàries, i aquestes es van reinstal·lar al seu convent i van reprendre l’activitat docent. L’escola de nenes era a la planta baixa de l’edifici. A l’esquerra hi havia la secció de pàrvuls i l’escala d’accés a la residència. A la dreta de l’escala hi havia el vestíbul que comunicava directament amb el temple, i el guarda-roba. Al davant el pati de “recreo”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1951 el propietari de la colònia, Joan Palà Claret, va encarregar a l’eminent arquitecte Josep Danés i Torras projectes per a unes noves escoles de nens i de pàrvuls i nenes. A l’arxiu Danés es conserven còpies esborrany dels plànols, datats a 6 de desembre de 1951. No està clara, però, quina va ser exactament la intervenció de Josep Danés. Les escoles de nens ja existien i les escoles de nenes també, i probablement es tractava d’una intervenció de reforma. Tanmateix, la bona factura en l’acabat de la façana més noucentista fa pensar que tal vegada la intervenció de Danés va ser més substancial. L’arquitecte va fer una factura de 785 pessetes per cobrar els seus honoraris corresponents a tres mesos de l’any 1951. Se’n conserva un rebut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les monges mercedàries es van estar al convent fins als anys 1960. Després l’edifici va quedar abandonat i, amb el tancament de la fàbrica, va passar a mans privades. Actualment continua en estat d’abandó.</span></span></span></p>	41.8555800,1.7193100	393696	4634534		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88258-convent-int-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Danés i Torras (arquitecte reforma 1951)		106\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88288	Vinya de cal Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-mas	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159-160. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 14.BARP</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de la Vinya de Cal Mas”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 339, 350-351. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 98, 249-250. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084.</span></span></span></span></p>	XIIaC.-XIdC.		<p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval que consta de vuit tombes excavades a la roca i que té associats altres elements i indicis d’èpoques més antigues, però menys coneguts. El jaciment es troba en una codina a la part alta d’un petit cingle, actualment entre camps, i té excel·lents vistes cap a ponent, on es pot veure el nucli de Valldeperes i, més enllà, el castell de Cardona. Les tombes són de diferents tipologia: rectangulars (tipus A), trapezials (tipus B) i ovoïdals (tipus C). Tres de les tombes són infantils, i totes són orientades amb el cap al sudoest, excepte una, que té el cap a l’oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una de les tombes és tallada en un bloc de pedra a part que té la part del cap trencada. Les dues que es troben més a prop d’aquesta són infantils. Després n’hi ha quatre més, agrupades en parells, i més enrere trobem una altra tomba infantil. Quan es va localitzar una de les tombes encara estava tapada i hi va aparèixer ceràmica medieval grisa, fet que corrobora la cronologia alt-medieval de la necròpolis. En la mateixa codina, al costat de les tombes s’hi observen alguns retalls a la roca. Per exemple un de circular que sembla un pett dipòsit. En una prospecció de l’any 2006 es va recollir a la zona una mostra significativa de ceràmiques alt-medievals, però també altres ceràmiques que poden atribuir-se a la primera edat del ferro i època ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element d’interès és que en alguns blocs de pedra de la rodalia s’hi han identificat una sèrie de gravats esquemàtics amb diversos motius, fins i tot antropomòrfics. Un recorda una figura humana acèfala; un altre recorda la lletra grega “fi”. Aquests gravats, que semblen suggerir una cronologia prehistòrica, no han estat estudiats i després del seu primer esment (l’any 1983) ja no s’han tornat a localitzar.</span></span></span></p>	08141-214	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.		41.9095900,1.7420700	395673	4640503		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-cingle.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-gravats-1.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88288-vinya-cal-mas-gravats-2.jpeg	Legal	Edats dels Metalls\|Ibèric\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment és conegut des de la seva publicació l’any 1983 per part de Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. Llavors s’esmenta l’existència de set tombes. L’any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en diferents indrets de la Vall del Cardener. Llavors es van documentar i recollir a la rodalia del jaciment una mostra significativa de materials ceràmics (FOLCH-GIBERT, 2006).	79\|81\|85\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88289	Costa del Clot de l’Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-del-clot-de-lisidre	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 21.BARP</span></span></span></span></p>	XXXVaC.-XXVaC.	Cista saquejada, situada en un entorn d'espessa vegetació, il·localitzat	<p><span><span><span>Possible cista neolítica de la qual se’n conserven només dues lloses verticals, ja que es trobava remoguda i saquejada des d’antic. Les lloses delimiten una planta trapezoïdal amb una cambra de 1,40 m per 1,10 m, orientada en l’eix nord-sud. No presenta túmul, malgrat que a les rodalies hi ha diverses acumulacions de pedres. Aquesta cista s’ha atribuït al neolític mitjà (3500-2500 aC.), al període també conegut com dels sepulcres de fossa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó on es troba el jaciment hi ha crescut una vegetació densa, amb un sotabosc fet de matolls i pràcticament inaccessible. Per aquest motiu en els darrers anys la cista no ha estat localitzada.</span></span></span></p>	08141-215	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.		41.9212200,1.7266300	394412	4641813		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88289-costa-clot-isidre-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88289-costa-clot-isidre-2.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L'any 1985 l’estudiós de Cardona Jaume Barberà va localitzar aquesta possible cista neolítica en l'indret anomenat la Solana. L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment per primera vegada a la Carta Arqueològica. L'any 2010 Xavier Oms va fer la revisió de la mateixa i no va localitzar l'estructura, ja que a l’indret hi havia crescut la vegetació després dels importants incendis que van afectar la zona a la dècada de 1990. Va poder identificar 'els túmuls tarters de pedres' de què parlava la descripció de l'any 1988. Posteriorment els redactors del Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC) tampoc no van poder localitzar les restes.	78\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88290	Cal Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-2	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 164-165. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BOLÓS, J. (2006). <em>Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV).</em> Fundació Noguera, Diplomataris 42. Barcelona, p. 53, 308, 310, 371, 373, 410, 512 (B208, 209, 255, 256, 287, 377).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 78.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 32.</span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada sobre un petit promontori amb bones vistes. Té un interès notable ja que el sistema constructiu és de molt bona qualitat i la casa ha conservat molt íntegrament la tipologia originària. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), amb petits cossos adossats al nord i l’oest corresponents a terrasses, així com un cobert al nord-est integrat en el barri que tanca el recinte per llevant. L’edificació actual és molt homogènia, fruit de dues fases constructives clares. La primera correspon als segles XVII o XVIII, quan la casa es va reconstruir pràcticament de nou amb uns paraments homogenis i de gran qualitat fets amb carreus de mida mitjana, força estrets i amb tendència a ser quadrats. La segona fase deu correspondre al mateix segle XVIII. Llavors la casa es va allargar cap al sud, amb un tipus de parament més irregular. La façana principal, encarada vers llevant, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb un portal de grans dovelles a l’eix de la dreta. En totes les façanes les obertures són emmarcades amb pedra carejada, però la seva distribució no és del tot regular. Les llindes antigues de la part ampliada cap al sud presenten com a característica peculiar un petit gravat en forma de punxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cossos adossats són fets també amb un parament de carreus ben treballats. A la façana nord, hi trobem una tina i un pou adossat a la terrassa. Uns metres separat de la casa hi ha un cobert de pedra antic. A l’interior la masia conserva un celler soterrani excavat parcialment a la roca i cobert amb volta de pedra i rajol. També té una interessant escala de pedra i un forn de pa, mentre que el primer pis disposa d’una gran sala i finestrals interiors amb festejadors. </span></span></span></p>	08141-216	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i en coneixem diverses referències documentals dels segles XIII i XIV que fan referència a un tal Bernat Llobet, que devia ser un personatge important ja que és present en un judici reial, i en general a la família dels Llobet de Valldeperes, propietaris del mas. Així, l’any 1264 Bernardus Lobet (o luppeti), del Llobet de Valldeperes, actuava com a testimoni en la compra d’un cens. L’any 1267 el mateix Bernat Llobet és present en un judici on s’ha de decidir sobre unes terres que el monestir de Santa Maria de Serrateix té a Cerdanya, en litigi amb el rei Jaume I. Un document de 9 de novembre de l’any 1319 reflecteix l’endeutament greu que patia la família Llobet de Valldeperes, quan van demanar un préstec a canvi d’un cens anual. Així: “Arnau Llobet i tota la seva família, de la parròquia de Valldeperes, a canvi de quatre-cents cinquanta sous barcelonins de tern, es comprometen a lliurar, cada any, a Berenguer d’Aguilar, prevere, habitant de Cardona, la quarta part de les collites de cereals, de vi, d’oli i d’altres esplets de la meitat de llur mas, i dos sous barcelonins de tern per la meitat d’un hort i per un farraginal”. En un altre document de 5 de desembre del mateix any hi trobem la confirmació del pagament d’un cens.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’any 1342 hi ha un document on es fa reconeixement de tenir terra pel monestir de Santa Maria de Serrateix: “Bernat Llobet, del terme de Valldeperes, reconeix a Mateu, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix, que té, al terme del castell de Serrateix, una banada de terra per la qual dóna cada any, a part dels delmes i de les primícies, tres lliures d’oli”. El mateix Bernat el trobem esmentat en un altre reconeixement del mateix any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la casa és d’origen medieval l’edificació actual és fruit, tal com ja hem comentat, d’una reconstrucció gairebé integral que s’hi va fer als segles XVII o XVIII. Del 1606 tenim una llinda al portal del barri. Del 1703 hi ha una altra inscripció on sembla entendre’s que Josep Llobet va fer l’eixida, és a dir, la terrassa nord. Per tant, la remodelació general podria ser, no del segle XVIII, sinó del XVII, com sembla correspondre’s millor a l’aspecte arcaic d’aquesta obra. Sigui com sigui, aquests dos segles van ser de gran puixança per al mas, mentre que als segles XIX i XX l’edificació pràcticament no es va modificar. En la documentació parroquial de Castelladral hi figura que la major part dels propietaris tenien dos o tres masos, i les propietats principals eren Puiggròs, el Castell, Llobet, la Capçada i la Rovira.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “El Llovet”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat, d’un i de tres pisos. Segons l’amillarament del 1861 el Llobet tenia una propietat d’entre 150 i 200 ha. L’any 1994 la masia estava en estat d’abandó i tenia la teulada parcialment ensorrada. A partir del primer terç del segle XXI es va anar rehabilitant en instal·lar-s’hi el celler de vins Els Piteus, que també han replantat vinya als camps de l’entorn.</span></span></span></p>	41.8995800,1.7195200	393786	4639419		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88290-llobet-llinda-b-1.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda a la façana nord: “Joseph Llubet a fet aquesta [axida] lay 1703”.A la llinda del portal de barri: 1606Inscripció al cobert: 1686	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88929	Pou del Molar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-molar	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga.</span></span></span></p>	XX	Sostre esfondrat, envaït per la vegetació. El mecanisme de la bomba es conserva molt bé	<p><span><span><span>Pou d’aigua fet l’any 1922 que compta amb elements ornamentals i que formava part d’una petita zona de lleure on hi havia dues fonts. Aquesta zona solien freqüentar-la els amos de la colònia de Palà de Torroella. El pou queda aixoplugat dins una construcció circular de pedra que té a la part superior un fris decorat amb trencadís. A la part davantera del fris s’hi llegeix la data 1922. Era cobert amb volta de totxo, avui pràcticament esfondrada. A l’interior de la construcció hi ha el pou, d’una profunditat considerable i que encara té aigua. Es conserva íntegrament el mecanisme d’una bomba que captava l’aigua del pou mitjançant un tub vertical. Probablement una bomba de tipus turbina. A l’exterior hi ha un volant que, quan es girava, feia sortir l’aigua pel tub cap a una pica, avui trencada. No coneixem la funció que tenia aquest pou, ja que molt a prop hi ha dues fonts.</span></span></span></p>	08141-217	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Aquest indret formava part de la finca del mas Palà, que a finals del segle XIX va esdevenir una important colònia industrial. Tal com diu la inscripció del pou, aquest s’hauria construït el 1922, i sembla que formava part d’una petita zona de lleure on hi havia dues fonts properes a la colònia. Mentre que la font de la teula era freqüentada pels treballadors de la colònia, la font del tubo era visitada preferentment pels amos. A l’entorn d’aquesta segona font, situada més a llevant, s’hi van plantar alguns plàtans, es va arranjar un caminet que passava vora el torrent de la Rata i s’hi va construir el pou. Entre les dues fonts hi ha una bassa o viver que proporcionava aigua per al rec d’un petit hort (l’hort del Molar). A prop d’aquí hi ha la casa del Mulà, on hi vivien guardes forestals que treballaven per la colònia.</span></span></span></p>	41.8621000,1.7305400	394639	4635245	1922	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88929-pou-mula-8.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Ester Llobet	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88933	Font de la Teula	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-15		XIX		<p><span><span><span>Font situada en una esplanada vora el torrent de la Rata, uns 800 m al nord-est de l’antiga colònia de Palà de Torroella. Té un petit pedrís amb un clot a la part inferior per on raja l’aigua. En el pedrís hi ha inscrita la data 189[?]. Actualment la font ha quedat pràcticament seca, i només raja de manera intermitent. En un racó té una taula de pedra amb seients. Des de fa uns anys al voltant de la font per Nadal s’hi instal·la un pessebre.</span></span></span></p>	08141-218	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span>Aquest indret formava part de la finca del mas Palà, que a finals del segle XIX va esdevenir una important colònia industrial. Una mica més a l’est hi ha la font del Tubo, que formava part d’una petita zona de lleure. Mentre que la font de la teula era freqüentada pels treballadors de la colònia, la font del tubo era visitada preferentment pels amos. A l’entorn d’aquesta segona font, situada més a llevant, s’hi van plantar alguns plàtans, es va arranjar un caminet que passava vora el torrent i s’hi va construir un pou ornamentat amb trencadís. Entre les dues fonts hi ha una bassa o viver que proporcionava aigua per al rec d’un petit hort (l’hort del Mulà). A prop d’aquí hi ha la casa del Mulà, on hi vivien guardes forestals que treballaven per la colònia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys Josep Ruiz i Roser Serra, de Palà, organitzen un pessebre a la zona de la Font de la Teula. S’hi instal·len casetes que reprodueixen llocs coneguts de la zona i figuretes. </span></span></span></p>	41.8626600,1.7241600	394110	4635315		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88933-font-teula-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88933-font-teula-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88933-font-teula-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Ester Llobet	98	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88935	Font del Tubo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tubo	<p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga</span></span></span></span></p>	XX	Construcció parcialment esfondrada i en estat molt precari	<p><span><span><span>Font situada vora el torrent de la Rata, uns 900 m al nord-est de l’antiga colònia de Palà de Torroella. Consta d’una petita construcció de totxo (actualment en força mal estat) que té dues cambres: La de l’esquerra, amb coberta de volta, és on hi ha la font, que rajava per un tub de ferro, tal com el seu nom indica. Ja fa temps, però, que ha quedat totalment seca. Aquesta font formava part d’una petita zona de lleure on també hi havia el Pou del Mulà, i era freqüentada pels amos de la colònia. Alguns elements de l’entorn demostren que hi havia la voluntat d’embellir la zona per fer-hi una mena de passeig: s’hi van plantar alguns plàtans i es va arranjar un caminet amb un marge de pedres que passava vora el torrent. En un punt determinat hi trobem una gran pica de pedra envoltada per un amuntegament de pedres.</span></span></span></p>	08141-219	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Aquest indret formava part de la finca del mas Palà, que a finals del segle XIX va esdevenir una important colònia industrial. Sembla que formava part d’una petita zona de lleure on hi havia dues fonts properes a la colònia. Mentre que la font de la teula era freqüentada pels treballadors de la colònia, la font del tubo era visitada preferentment pels amos. A l’entorn d’aquesta segona font, situada més a llevant, s’hi van plantar alguns plàtans, es va arranjar un caminet que passava vora el torrent i s’hi va construir un pou decorat amb trencadís. Entre les dues fonts hi ha una bassa o viver que proporcionava aigua per al rec d’un petit hort (l’hort del Mulà). A prop d’aquí hi ha la casa del Mulà, on hi vivien guardes forestals que treballaven per la colònia.</span></span></span></p>	41.8624900,1.7282000	394445	4635291		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88935-font-tubo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88935-font-tubo-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88935-font-tubo-6.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Ester Llobet	98	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88936	Forn de la Font de la Teula	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-de-la-teula		XIX-XX	Part superior parcialment destruïda.	<p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat prop de la Font de la Teula i vora el torrent de la Rata, relativament a prop també de l’antiga colònia de Palà de Torroella. Conserva la part baixa molt integra mentre que la part alta, que queda vora el camí, sembla que ha estat parcialment destruïda. El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d’arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s’hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter no queda gaire visible però sí la boca de la fogaina, que ha estat recentment netejada. Consta de dues obertures amb arcs, una d’exterior amb doble filada de totxos i una d’interior més petita. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, ja hem dit que es trobava més malmesa. Se n’insinuen els murs però queden coberts per la vegetació i podrien haver quedat tallats pel camí actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest forn es troba dintre de la finca de Palà de Torroella i devia proveir de maons i teules algunes de les construccions que es van fer a l’antiga colònia industrial.</span></span></span></p>	08141-220	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8619900,1.7234900	394053	4635241		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88936-forn-font-teula-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88936-forn-font-teula-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88936-forn-font-teula-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88941	Castell de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella-0	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, P. 88-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLOBET, ESTER (2003). 'Torroella Vell'. <em>Dovella</em>, núm. 80-81. Manresa, p. 50-51. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). 'Castell de Torroella'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 352. </span></span></span></p>	X-XIV	Torre parcialment derruïda. Muralla i altres possibles restes força arrasades	<p><span><span><span><span>Restes de l’antic castell de Torroella, emplaçades al cim d’un turó d’alçada considerable des del qual s’albira perfectament el castell de Cardona i es controla el pas de l’antic camí ral de Cardona a Manresa. Ocupa la part més alta de la franja allargassada que es troba al cim del turó, concretament a l’extrem nord-oest, mentre que al sud-est, i separat uns 140 metres, trobem les restes de l’església de Torroella Vell. Del castell pràcticament només n’ha quedat part d’una torre circular que, per la part oest, s’assenta directament sobre la roca en una petita cinglera que conforma una defensa natural. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre, que mesura 6,80 m de diàmetre, està conformada per un mur de gruix molt considerable, de 1,90 m. L’alçària màxima conservada és d’uns 3 m. La paret és construïda en filades de carreus molt irregulars, mal escairats i units amb morter de calç, més o menys disposats en filades. A la base té una banqueta que sobresurt lleugerament més ampla. Probablement aquestes restes corresponen al segle X. Uns metres al sud de la torre hi ha dos blocs de pedra amb retalls en forma de piques i algun rec. En desconeixem la funció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior d’aquest cim allargassat està encerclat per restes d’una muralla d’aparell irregular feta amb blocs de grans dimensions disposats horitzontalment. D’altra banda, als peus del turó pel flanc sud-est es conserva un estructura defensiva de característiques ciclòpies que protegia l’accés al castell per aquesta banda, d’on venia un camí que procedia de l’indret on ara hi ha l’actual parròquia. Trobem unes estructures defensives similars, per exemple, al camí d’accés al castell de Gaià. </span></span></span></p>	08141-221	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El castell de Torroella era un dels castells termenats que hi havia a l’actual terme de Navàs, i ocupava el sector més occidental. El seu terme comprenia un territori que anava del marge dret del riu Cardener a les terres més properes al marge esquerre, a més de l'enclavament de Malagarriga (al municipi de Pinós). Es trobava dins el comtat de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell està documentat des de l'any 966 en un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix, conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Fa referència a una donació de terres al comtat de Berga, dins el terme de Torrecella (Torroella), al lloc anomenat Palaco (Palà). En els inicis havia format part, junt amb el castell de Coaner, de l'estreta faixa de terreny que fou la marca del comtat de Berga, que anava de Castelladral fins a prop de Tàrrega i que s'interposava entre el vescomtat de Cardona i el comtat d'Urgell (al nord) i els comtats de Manresa i Barcelona (al sud). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya com a titulars del comtat de Berga i, més endavant, en estroncar-se la dinastia, correspongué als comtes de Barcelona. Als segles XI i XII eren feudataris d'aquest castell la família Berga. Sabem que Ecard de Berga jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per aquest castell i pel de Valmanya, entre 1068 i 1095. Al 1135 ho féu Guillem Ramon de Berga al comte Ramon Berenguer IV. Després d'aquest acte se'n desconeixen els feudataris comtals. En relació als castlans d’aquest castell, es té notícia entre 1109 i 1117 d'un personatge anomenat Artal, que jurà fidelitat al comte Bernat Guillem de Cerdanya per l'enclavament de Torroella. No en coneixem més notícies fins al segle XIV, quan el castell va passar a formar part de la vegueria de Manresa i Bages. Consta que l'any 1343 el seu senyor, Berenguer de Jorba, el vengué al jurista manresà i conseller del rei Pere III Jaume Desfar. El 1381 el rei Pere III va vendre la jurisdicció del castell de Torroella al noble Francesc de Perellós, juntament amb Santpedor. Els santpedorencs, però, no acceptaren la submissió i van comprar les jurisdiccions venudes pel rei, entre elles Coaner i Torroella, per revendre-les més tard, l'any 1423, al comte de Cardona. El rei Alfons IV autoritzà als santpedorencs la venda per 3.000 florins d'or. D’aquesta manera, des de principis del segle XV fins a l’extinció de les senyories jurisdiccionals al segle XIX, foren els comtes de Cardona (posteriorment ducs) els que van ostentar el domini del castell de Torrella. El terme de Torroella, doncs, va formar part durant molts anys del gran i poderós comtat de Cardona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l'antiga església romànica, situada prop del castell, només se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà. Torroella Vell és el nom que els parroquians donen a l'indret on s'erigí la primitiva església romànica de Torroella. Al segle XVII es construí una església nova, l’actual, que va adoptar l’advocació de Sant Salvador. El motiu és que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó, mentre que la nova era més accessible per als habitants de les masies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ubicació del castell de Torroella era coneguda pels habitants de la zona però, fins fa poc, no apareixia en la bibliografia històrica i arqueològica. En la Catalunya Romànica Francesc Junyent i Alex Mazcuñán (1984) pensaven, erròniament, que es trobava en un turó que hi ha 200 m al nord de l’església actual. En realitat en aquest lloc hi ha el jaciment conegut com a Camps del Seuveta, també d’època alt-medieval i sense estructures conservades. El castell té un emplaçament més allunyat, en un turó més alt situat al nord de la masia de l’Alzina, tal com va donar a conèixer Ester Llobet en un article l'any 2003. </span></span></span></p>	41.8796800,1.7015100	392259	4637232		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-cardona.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet	85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88942	Església de Torroella Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-torroella-vell	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p>	X-XV	Força derruïda i arrasada	<p><span><span><span><span>Restes de la primitiva església de Torroella, coneguda pels parroquians com a Torroella Vell, emplaçada al cim del turó on hi havia també el castell de Torroella, però separada d’aquest uns 140 m. Mentre que el castell ocupa la part més alta, a l’extrem nord-oest del cim del turó, l’església es troba a l’extrem sud-est, en una zona boscosa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l’església se’n conserven els murs perimetrals fins a poca alçada i força amagats sota una mota amb vegetació i enderrocs. Es troba orientada cap a l’est, amb un lleuger desplaçament al nord. És una construcció de planta rectangular en la qual sembla insinuar-se l’absis (concretament a l’angle nord-est), però en l’estat actual no és possible confirmar-ho. El que s’observa clarament és l’arrencada de l’arc triomfal que marcaria la zona del presbiteri. Els murs són construïts amb un aparell de carreus rectangulars, més o menys escairats i lligats amb morter de calç, tot formant filades regulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sud-est de la nau hi ha una àrea d’enderrocs que podria correspondre a la sagristia o a un petit habitatge annex. Al costat es conserva una magnífica cisterna excavada al subsòl que devia recollir les aigües pluvials. Té una boca d’accés rectangular i, a sota, es conserva la cavitat del dipòsit cobert amb una volta apuntada de factura gòtica tardana o, tal vegada, posterior. Actualment es troba mig reblerta de sediments i rocs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no gaire entre els enderrocs al voltant de l’església hi havia dos sarcòfags en forma de caixes que, a la dècada de 1990, van desaparèixer. Un d’ells, que apareix fotografiat al llibre “La Grandària del món” (CAPSADA i altres, 2010: 90) tenia gravades diverses creus i altres símbols. <span>Així mateix, a l’obaga del turó hi ha les restes d’una petita bassa.</span></span></span></span></p>	08141-222	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>La primitiva església romànica era situada al costat del castell de Torroella, i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></p>	41.8789300,1.7027800	392363	4637148		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-4.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet	92\|85	45	1.1	1781	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88943	Cal Misèria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miseria	<p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 33.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l’extrem d’un altiplà amb molt bones vistes, prop del nucli de Valldeperes. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La casa ha conservat molt íntegrament la tipologia constructiva originària. El cos primitiu era més estret i posteriorment (a finals de segle XIX o començament del XX) fou ampliat per ambdós costats. Així, la façana principal, encarada vers el sud-est, consta en el cos central de dos eixos d’obertures, amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Els cossos laterals tenen altres obertures, aquestes emmarcades ja amb maó. A l’alçada de les golfes en una de les finestretes s’hi ha col·locat una reproducció de la Moreneta a mode de capelleta, i adossat al costat dret hi ha una mena de porxo sobre pilars de maó. La resta de façanes presenta poques obertures i petites. El parament és de paredat comú amb semi-arrebossat de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant també el cobert aïllat que està situat al nord-est, amb base de pedra i diverses obertures de totxo, i amb una segona planta feta ja amb maó. Uns metres al nord-oest s’aixeca la pallissa.</span></span></span></p>	08141-223	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra autònoma de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.	<p><span><span><span>No coneixem gaires notícies d’aquesta casa de pagès que, tal com indica la inscripció de la llinda principal, fou construïda el 1867. No es pot descartar que tingués un origen anterior, però la construcció que avui es pot veure correspon ben segur a aquesta època. Cap al final del segle XIX o començament del XX la casa es devia ampliar amb els cossos laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Cal Miséria”. Hi consta que és una casa, que estava situada a 8 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p>	41.9059200,1.7307400	394727	4640110		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-90.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-40.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-cobert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88943-cal-miseria-pallissa.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda del portal principal. 1867, junt amb un símbol de Maria.	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88947	Caseta d’en Sunyer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-sunyer	<p><span><span><span>AIM3; URBAMED (2011). <em>Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable de Navàs</em>, Ajuntament de Navàs, fitxa núm. 31.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions no gaire grans situada a la part alta d’uns camps, gairebé 2 km al nord-nordoest del nucli de Valldeperes, on hi ha la casa mare del Sunyer. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos, el segon sota-coberta) més coberts d’alçada més baixa adossats a ambdós costats, així com un cobert més modern situat a l’angle nord-oest. La casa té un notable interès ja que ha estat bastida en una sola fase constructiva i ha conservat íntegrament la tipologia originària. La façana principal, perfectament encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb el portal a la dreta. Totes les obertures són emmarcades amb pedra carejada. En la resta de façanes gairebé no hi ha finestres. El parament és de paredat comú, amb carreus ben tallats a les cantoneres i uns carreus molt grossos que criden l’atenció utilitzats a la part baixa del mur. Conserva un semi-arrebossat tradicional de calç. El cobert de l’esquerra, que presenta una escala exterior per accedir a la part superior, és obrat en part també amb uns carreus perfectament escairats.</span></span></span></p>	08141-224	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra autònoma de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.	<p><span><span><span>Aquesta casa presenta diferents inscripcions que desconcerten més que no pas aclareixen la seva cronologia. Segons això, és possible que en aquest lloc ja hi hagués una primera construcció del 1677. La casa actual, però, sembla aixecada en una sola fase constructiva el 1880, tal com indica força clarament la llinda principal. Tot i això, una altra inscripció a la part posterior, del 1850, ens fa qüestionar aquesta afirmació. Tal com el seu nom indica, era una masoveria del Sunyer, que és la masia principal de la zona de Valldeperes. Des de la dècada de 1980 aproximadament que no hi viu ningú, i avui dia encara pertany al Sunyer.</span></span></span></p>	41.9249400,1.7274200	394483	4642225		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88947-caseta-den-sunyer-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88947-caseta-den-sunyer-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88947-caseta-den-sunyer-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88947-caseta-den-sunyer-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88947-caseta-den-sunyer-6.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una pedra a la paret de la dreta: 1677Inscripció en una llinda de la façana posterior: 1850Inscripció a la llinda del portal principal: 1880	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88948	Estació d’anclatge del telefèric miner (prop de cal Taulé)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-danclatge-del-teleferic-miner-prop-de-cal-taule	<p><span><span><span>FÀBREGA ENFADAQUE, Albert. (2018). “El Cable Miner de Cardona a Súria”. <em>Actes del Primer Congrés de Patrimoni Miner, Història de la Minería i la Geologia a Catalunya. Homenatge a Luis Marià Vidal</em>. Manresa, p. 173 – 188. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MATA, Josep M.; HIDALGO, Josep (2020). <em>Recorregut pedestre geològic i ambiental per la comarca del Bages, pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya central): recorregut pels voltants de la Coromina, pel telefèric miner i per les restauracions de les escombreres de les explotacions de potassa (9 de desembre del 2020).</em> Publicació a internet.</span></span></span></p>	XX	Entorn descuidat	<p><span><span><span>Estació d’anclatge de l’antic telefèric miner de Cardona a Súria. Servia per reparar o tensar el cable del telefèric mitjançant els diferents contrapesos que encara es poden veure. Consisteix en una cavitat de planta rectangular excavada al subsòl i revestida de formigó. Té diferents elements de suport dels mecanismes amb què estava dotada. Al terme de Navàs hi ha una altra estació d’aquest tipus, i es conserven també les bases de formigó de les diferents torres que sostenien el cable del telefèric. Cada torre constava de quatre pilones. Des de fa uns anys s’ha senyalitzat un itinerari que recorre el traçat d’aquest antic telefèric.</span></span></span></p>	08141-225	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span><span>El telefèric o cable miner de Cardona a Súria enllaçava les mines de Cardona amb l’estació del ferrocarril miner de Súria. El projecte d’aquesta instal·lació es va fer l’any 1926, i el Cable va estar en funcionament des de 1930 fins el 1969, tot i que els túnels van ésser construïts una mica més tard, els anys 1939 i 1941 respectivament. El cable miner tenia una longitud de 11.775 metres, essent el més llarg de Catalunya. El trajecte estava dividit en 6 trams i constava de 7 estacions. L´estació de càrrega estava situada a la 11 Mina Manuela, de Cardona, mentre que l´estació final era a Súria, concretament on hi havia l´estació del ferrocarril que connectava a Manresa amb els Ferrocarrils Catalans. El cable anava a un velocitat de 9 Km/h. El traçat inicial tenia 98 pilones, amb una alçada mitjana de 10´46 metres; la més baixa era de 4 metres i la més alta de 23 metres. El trajecte constava de diferents ponts i dos túnels. Una vegada suspès el servei del cable, el 1969, va començar el procés de desmantellament de totes les estructures metàl·liques. Posteriorment es va aprofitar el recorregut per instal·lar-hi una línia elèctrica. En l’actualitat de les torres del telefèric només en queden les bases de formigó. Recentment, els centres excursionistes dels municipis per on transcorria han senyalitzat un itinerari, anomenat Camí del Cable, que ressegueix el traçat d’aquesta antiga infraestructura. També s’han documentat i estudiat tots els seus elements constitutius (FÀBREGA, 2018), i se n’han guardat alguns objectes que hi estan relacionats.</span></span></span></span></p>	41.8790100,1.7145200	393337	4637142		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88948-cami-cable-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88948-cami-cable-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic/Cultural				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88949	Cal Cairó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cairo-0	<p><span><span><span><span>AIM3; URBAMED (2011). <em>Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable de Navàs</em>, Ajuntament de Navàs, fitxa núm. 4 (fitxes de masies en ruïnes).</span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Casa en ruïnes	<p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada en un petit replà d’un coster i actualment en estat de ruïna. És una construcció força precària o bé de característiques arcaiques, ja que s’assenta en bona part sobre la roca, que penetra en diferents punts a l’interior de la casa. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada. Tenia planta baixa i un pis, tot i que en l’estat actual la part superior gairebé no es conserva. L’única porta d’accés és al mur de migdia. És molt senzill i amb llinda de fusta. L’interior es distribueix en dos espais mitjançant un mur de traçat irregular. A la façana nord la casa conserva un forn de pa. Al voltant s’hi pot veure les restes d’una bassa que devia recollir les aigües pluvials així com una pedra en forma de pica. </span></span></span></p>	08141-226	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra autònoma de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta casa. Tal com indica la inscripció de la llinda, podria ser obra del segle XVIII, impulsada per un tal Torrabadella. Sabem també que havia estat una masoveria de cal Mas, una masia propera al nucli de Valldeperes.</span></span></span></p>	41.9241400,1.7249800	394280	4642140		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88949-cal-cairo-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88949-cal-cairo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88949-cal-cairo-4.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		A la llinda de fusta de l’entrada s’hi llegeix: “Torrabadella 17[?]. La inscripció es veia sencera però es cremà en un incendi fa uns anys.	98\|119\|94	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88950	Torre de telègraf de can Solana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-de-can-solana	<p><span><span><span>AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, <em>Revista electrónica de geografía y ciencias sociales</em>, Universitad de Barcelona. Scripta Nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (1999). “La xarxa de telegrafia òptica de la Catalunya central”, <em>Arqueologia de comunicació. Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Girona 1977</em>. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, p. 547-556.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). <em>La telegrafia òptica a Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors. Patrimoni industrial. Temes, 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, J. 2004: “4 pedres.. La telegrafia òptica a Catalunya”. Institut cartogràfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 94. </span></span></span></p>	XIX	Torre en ruïnes	<p><span><span><span>Torre pertanyent a la xarxa de telegrafia òptica construïda per l’Exèrcit a mitjans de segle XIX i situada a l’extrem sud del Serrat d’en Guineu, ben encarada amb vistes cap a la vall de Cardener. Se’n conserven els murs perimetrals, especialment al llenç nord, envoltats d’una gran zona d’enderrocs. La torre, de planta quadrada, segueix la tipologia habitual d’aquest tipus de construccions. El parament és força irregular, fet amb pedres més o menys escairades reblertes i falcades per altres pedres més petites, amb carreus ben tallats a les cantonades. El mur nord té tres espitlleres. Al seu damunt una línia de cornisa marca el nivell d’una planta superior. L’interior de la torre és ple de sediments i enderrocs. Segons alguns autors (PRAT, 2004) aquesta torre tenia adossat un cos defensiu rectangular espitllerat semblant al que tenia la Torre d'en Brunet de Sant Salvador de Guardiola, construcció que formava part de la mateixa línia telegràfica.<br /> <br /> La torre del Serrat d'en Guineu va ser construïda de nova planta a mitjans del segle XIX. Formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Era la torre número 29 i estava situada a 460 m. d'alçada. Comunicava amb la torre anterior de Salipota a 4,6 km direcció sud-est. La torre posterior era la del Castell de Cardona, a 5,8 km direcció nord-oest.</span></span></span></p>	08141-227	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>A mitjan del segle XIX es va establir a tot l'estat Espanyol un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien de la capital i arribaven a diferents punts estratègics de la península. Primer es va construir una xarxa civil, que a Catalunya venia de Madrid i enllaçava amb Barcelona i la Jonquera. Poc després s’impulsà una xarxa militar, motivada sobretot per la necessitat de comunicar de manera ràpida amb les terres d’interior arran de les guerres carlines. La xarxa catalana de telegrafia òptica militar var ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía. El disseny i la construcció els va dirigir el brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres (mentre que en altres llocs era sobre un campanar o construccions elevades) i el mecanisme de comunicació també era diferent. Es basava en un seguit de combinacions en la posició d’una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. El disseny i la construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l’entrada en funcionament del telègraf elèctric. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre de can Solana es va construir en aquests anys, i formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Més endavant, algunes torres encara van tenir usos militars durant la segona meitat del segle. Les torres militars seguien una tipologia molt similar, i estaven pintades exteriorment de vermell, blanc o verd clar. La torre de can Solana té un paral·lel molt clar amb la torre de la Guíxola o del Brunet, de Sant Salvador de Guardiola (Mapa del patrimoni cultural de Sant Salvador de Guardiola, fitxa 400).</span></span></span></p>	41.8690700,1.7240900	394115	4636026		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-int.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-int-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2024-06-11 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: La Guíxola, Torre núm. 29, Torre de Telegrafia òptica del Serrat d’en Guineu	98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88951	Solanes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/solanes-0	<p><span><span><span><span>AIM3; URBAMED (2011). <em>Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable de Navàs</em>, Ajuntament de Navàs, fitxa núm. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, p. 101, 102.</span></span></span></span></p>	XIX-XXI	En procés de rehabilitació	<p><span><span><span>Casa de pagès de tamany força gran, emplaçada en el replà d’un coster. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada ampliada amb un cos lateral, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat força modificada amb noves obertures. En el cos adossat es conserva alguna de les finestres originàries, emmarcada amb pedra carejada. El parament és de paredat comú, amb restes d’arrebossat tradicional. Una mica separat hi ha un altre cobert del qual només en queden les parets i algunes bigues. </span></span></span></p>	08141-228	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta casa podria correspondre al segle XVIII o XIX. En el cadastre de 1861 ja hi consta Solanas com una masoveria. En una llista de cases de l’Ajuntament de Castelladral de 1860 hi apareix Solanas (caseta), i en un cens de l’Ajuntament de 1878 hi apareix com a can Solanas.</span></span></span></p>	41.8672900,1.7250300	394190	4635828		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88951-cal-solana-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88951-cal-solana-1.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88952	Dolmen de les Comes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-les-comes	<p><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta arqueológica de España. Província de Barcelona</em>. Madrid. CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J (1982). “L’arqueologia al Bages”, 1r volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Col·legi Doctors i Llicenciats. Manresa, p. 64; 73.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs'. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 29.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I VILARÓ, J. (1927). La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona.</span></span></span></p>	XXV aC-XII aC	Molt arrasat. Només en queden unes poques lloses.	<p><span><span><span><span>Sepulcre megalític del tipus dolmen, de dimensions discretes, situat en una esplanada al costat d’un camí. Només en resten unes poques lloses; concretament, dues lloses verticals, orientades en sentit nord-sud, acompanyades d’un bloc més petit que forma angle recte. En l'excavació que s’hi va practicar a principis del segle XX s’hi van documentar restes òssies humanes en molt mal estat i alguns fragments ceràmics. Com és habitual, el dolmen devia tenir el seu túmul. Però en l’estat actual ni tan sols s’intueix. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En zones properes hom hi ha localitzat restes òssies i ceràmica gruixuda grollera, però fora de context, així com una tomba excavada a la roca, probablement alt-medieval (Tombes de les Comes).</span></span></span></span></p>	08141-229	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8681100,1.7400900	395441	4635900		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-2.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest dolmen fou excavat per Serra i Vilaró en companyia de mossèn Canal a la dècada de 1920. En aquells moments només conservava dretes cinc lloses de diferents mides. En aquest moment es va realitzar una planta del megàlit i es va dibuixar també la ceràmica documentada. Quan fa pocs anys es va arranjar el camí que porta a la casa de Migjorn es van tombar les lloses del dolmen que després Josep Duarri i altres afeccionats de Palà de Torroella van tornar a col·locar al seu lloc.Informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	78\|79\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88953	Camps del Seuveta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-del-seuveta	<p><span><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 31.BARP</span></span></span></span></p>	X-XI	Estat de conservació del jaciment desconegut. Sembla força arrasat.	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època alt-medieval (segles X-XI) que es coneix tan sols per la troballa de ceràmiques superficials. Està situat en un turonet que s’aixeca uns 200 m al nord de l’església de Sant Salvador de Torroella. L’any 2006 entorn d’una superfície d’uns 200 m2 s’hi va recollir una mostra de ceràmica grisa feta de pastes dures i compactes. Alguns fragments tenien superfícies polides allisades, i altres eren de factura més grollera amb abundant desgreixant. Hi havia formes de vores arrodonides o lleugerament aplanades, que corresponien a olles i a una possible gerreta. L’any 2010 es van recollir més ceràmiques grises, tant als vessants com al cim del turó. </span></span></span></p>	08141-230	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8703900,1.7110600	393036	4636189		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88953-camps-seuveta-1.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment va ser identificat l'any 2006, quan un equip del departament d'Arqueologia Medieval i Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar una prospecció arqueològica a la Vall del Cardener dins el Projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008'. Els directors van ser Cristian Folch i Jordi Gibert. El material recuperat en aquestes prospeccions de 2006 es troben al departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Edifici B, Bellaterra.	85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88954	Casa del Senyor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-senyor	<p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006).</span></span></span></p>	X-XV	Construcció en ruïnes però que té un bon potencial arqueològic i amb parts força ben conservades	<p><span><span><span>Petita fortalesa probablement d’època medieval que sembla que tenia la funció de custodiar el pas d’un antic camí, tal vegada una variant del camí de Cardona a Manresa o Camí de la Sal. Es troba sobre un promontori uns 20 m al nord-est de l’esmentat camí. De l’antiga construcció se’n conserven restes molt significatives d’un mur perimetral o muralla que delimita els contorns d’un petit altiplà rocallós tot configurant un espai més o menys quadrangular que mesura uns 18 x 18 metres. Els paraments són fets amb carreus de mida mitjana i lligats amb morter de calç, i en destaca algun tram de molt bona qualitat, especialment el de la cantonada nord-est. En aquesta part a l’exterior de la muralla s’insinua força clarament un petit fossat. Per les seves característiques constructives, aquesta obra podria correspondre a l’època baix-medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat sud-oest, just a tocar per l’exterior del perímetre murallat, hi trobem una mena de sitja excavada a la roca de forma globular, d’uns dos metres de diàmetre màxim. La seva funció, però, ens és desconeguda, ja que no sembla que tingui sentit com a sitja pel fet que la meitat queda oberta davant del terreny en pendent. La seva forma ens recorda la d’alguns eremitoris excavats a la roca dels quals n’hi ha diversos exemples a Navàs: la Cova de fornot prop de cal Sastre, la Cova de fornot de la Soleia i la Cova del Lladre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En algunes de les feixes de conreu properes s’hi poden veure alguns carreus grossos i escairats, ben segur procedents de la fortificació. </span></span></span></p>	08141-231	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta construcció ni tampoc consta fins ara com a jaciment arqueològic ni en cap llistat antic de cases. Diverses fonts (entre d’altres, la persona que fa uns anys menava aquestes terres) coneixien la construcció com la Casa del Senyor. Això suggereix un possible vincle amb el castell de Torroella, que es troba a uns 200 m i amb comunicació visual directa. El castell de Torroella està documentat des del segle X, i devia quedar abandonat ja al segle XV o potser abans. L’església de Torroella Vell, que es trobava a prop seu, va subsistir fins el segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La petita fortalesa coneguda com a Casa del Senyor podria correspondre a època baix-medieval, i només té sentit per la seva situació al costat d’un camí antic. Des de Cardona sortien tres camins principals de distribució de la sal. Un era el camí de ponent, que anava cap a Cervera, un altre el de llevant, que és el que travessava el terme de Navàs en direcció a Vic, i finalment el de migdia, que recorria la vall del Cardener, passant per Manresa i cap a Barcelona. En el seu article sobre el cami ral de Manresa a Cardona Albert FÀBREGA (2006: 26) descriu amb detall l’itinerari per la vall de Cardener i també els diversos documents que esmenten aquest camí, ja des del segle XI. L’itinerari transcorria per la vall del Cardener, en un traçat similar a l’actual carretera C-55. Segons una tradició oral, però, el Camí de la Sal o almenys una variant passava per les terres a ponent del Cardener, en un traçat en paral·lel amb la riera de Vallbona per la riba de llevant. Fos o no aquest el camí de la sal, ben segur que era un itinerari antic i important, ja que passava molt a prop del castell de Torroella i ben al costat de la fortificació que hem descrit. Aquesta torre a peu de camí tindria la funció de custodiar l’itinerari, i devia estar vinculada amb el castell. Una mica més al nord d’aquest camí hi ha les necròpolis alt-medievals de la Vinya de cal Guitarra i de can Garrifes.</span></span></span></p>	41.8781400,1.6995800	392096	4637064		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-foto-duarri-2.jpeg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment arqueològic és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la Informació facilitada per Josep Duarri	85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88955	Font de l'Alzina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina-1			Entorn poc cuidat	<p><span><span><span>Font de clot situada en una petita vall ombrívola, prop de la Rasa de la Fàbrega i uns 400 m al sud de la masia de l’Alzina. L’aigua neix sota un petit forat cobert amb pedres, en un entorn frondós. Una mica més avall es forma un toll, i en l’esplanada que hi ha encara més avall hi havia antigament els horts que es regaven amb aquesta font.</span></span></span></p>	08141-232	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8707400,1.7044300	392486	4636236		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88955-font-alzina-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88955-font-alzina-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri		2153	5.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88956	Font del Go	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-go			Entorn poc cuidat	<p><span><span><span>Font de clot que neix sota una balma força àmplia, en un indret ombrívol i frondós prop del torrent del Conill. Més avall de la font hi havien uns horts de la casa anomenada Go, actualment en ruïnes.</span></span></span></p>	08141-233	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8817000,1.7072600	392739	4637450		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88956-font-del-go-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88956-font-del-go-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella		2153	5.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88974	Dama de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dama-de-torroella	<p><span><span><span><span>DUARRI, C.; CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010): <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí, Berga, p. 103.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Escultura tallada en un bloc de pedra amb la forma d’una efígie, situada uns 200 m al nord-oest de l’església de Sant Salvador de Torroella i feta pels nois de les colònies que s’organitzaven fa uns anys a la Rectoria. L’escultura representa un rostre humà que mira enlaire acompanyat d’un tors més informe. Quan es va escriure el llibre “La Grandària del món” s’ignorava l’autoria i l’època d’aquest element, que va despertar la curiositat i la imaginació dels seus redactors. Hi llegim: “Per posar-li algun nom li direm la dama de Torrella, però no podrem resoldre quina fou la finalitat de la seva construcció, ni la seva edat. Havia de ser una gàrgola per al nou temple barroc? Torroella va tenir un picapedrer que l’esbossà? O es tracta d’una obra moderna que l’ambient que l’envolta emmarca d’una certa màgia? Qui ho sap. (DUARRI i altres, 2010: 103)”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’enigma es va resoldre quan un pagès de la zona va relatar que l’obra havia estat feta pels nois de les colònies entorn de la dècada de 1980.</span></span></span></p>	08141-234	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8691800,1.7111000	393037	4636055		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88974-dama-de-torroella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88974-dama-de-torroella-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Sense ús			Inexistent	2021-10-25 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98	52	2.2	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88975	Camí ciclopi del castell de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ciclopi-del-castell-de-torroella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 88-91.</span></span></span></p>	X-XV	Els murs es troben en general en molt bon estat de conservació, però algun petit tram s'ha esfondrat	<p><span><span><span>Camí que està reforçat amb murs de característiques ciclòpies i que condueix al cim on hi ha l’antic castell de Torroella i l’església de Torroella Vell. Puja pel flanc sud-est del turó, provinent de l’indret on ara hi ha la parròquia de Sant Salvador de Torroella i passant prop de la masia de l’Alzina. Sembla que aquest antic camí, ara perdut, voreja també la cinglera pel nord. Una mica abans d’encarar la pujada hi ha la creu de l’Obac, que és una creu de terme molt probablement d’origen medieval i que marcaria l’inici de l’ascens al turó. Després el camí s’enfila fent diverses ziga-zagues i està reforçat de manera continuada per uns sòlids murs de contenció fets amb grans blocs de pedra sense lligar amb morter, però falcats per pedres més petites. Es tracta d’una tècnica similar a la de la pedra seca que utilitzen els pagesos en les feixes. Tanmateix, les característiques ciclòpies de l’obra i la seva qualitat tècnica fan que difícilment pugui atribuir-se a feixes convencionals de conreu. Aquests grans murs continuen fins arribar gairebé a la part alta del turó. En els nivells més baixos els blocs de pedra són de major tamany, i a mesura que el camí ascendeix la mida de les pedres es fa més petita, tot i que continuen sent d’una grandària considerable. A la part alta del turó trobem primer l’església de Torrella Vell (que era la primitiva parròquia) i a uns 140 m les restes de l’antic castell de Torroella, situat al flanc nord-oest del turó. En la plataforma superior d’aquest turó allargassat són visibles les restes d’una muralla perimetral, tot i que força escasses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra de característiques molt notables conformava en aquesta part sud-est del turó un relleu de forma terrassada. Cal suposar que la finalitat d’aquesta infraestructura era defensiva, i que protegia l’ascens al castell per aquesta banda. Malgrat tot, la seva funcionalitat concreta no queda del tot clara, ja que no pren la forma d’un camí fortificat convencional, amb muralles i torres defensives. El que sembla clar és que es tracta d’una obra d’època medieval i que està associada al castell, ja que la part alta del turó va quedar definitivament abandonada quan es va construir la nova església parroquial a la primera meitat del segle XVII. Coneixem altres casos d’estructures defensives similars associats a castells medievals, com el camí d’accés al castell de Gaià, també de característiques ciclòpies en indrets puntuals.</span></span></span></p>	08141-235	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador deTorroella.		41.8781400,1.7046800	392519	4637057		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-15.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	49	1.5	1771	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88976	Creu de l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lobac		XIV-XIX		<p><span><span><span>Creu de terme, probablement d’origen medieval, emplaçada al costat d’un camí que condueix al turó on hi havia el castell de Torroella i la primitiva església parroquial. Consta d’una grada de pedra, de planta quadrada, formada per tres graons i, al seu damunt, un pedestal cúbic i la creu. La creu actual és de ferro, però originàriament devia ser de pedra. Segons una inscripció a la mateixa creu, que diu “José Aubac 1882”, aquest any el propietari de la masia propera de l’Obac devia col·locar-la sobre el pedestal. La creu té la particularitat d’estar formada, en la seva arrencada, per tres barres separades que s’ajunten una mica més amunt. A més, el pal de la creu és lleugerament ondulat.</span></span></span></p>	08141-236	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta creu, però la seva base de pedra podria ser d’origen medieval, mentre que la creu de ferro actual l’hi va col·locar el 1882 Josep Aubac. La creu es troba al peu d’un camí, probablement medieval, que conduïa al cim del turó on hi havia l’antic castell de Torroella i l’església de Torroella Vell. La creu marcaria l’inici de l’ascens cap al turó. En la pujada el camí està reforçat amb uns sòlids i espectaculars murs de característiques ciclòpies. Tot fa pensar que aquest camí defensava l’accés al castell pel flanc sud-est del turó. Després que a principis del segle XVII es construís la nova església parroquial de Torroella, aquest camí comunicava l’església primitiva i la nova. A més, la creu indicava també el límit de les terres del mas Obac, situat uns 350 m al sud. En aquest mateix camí, un quilòmetre més al sud, hi ha una altra creu de terme, aquesta més modesta. És la creu de l’Alzina, situada prop d’aquesta masia.</span></span></span></p>	41.8770800,1.7057700	392608	4636938	1882	08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-6.jpg	Legal	Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|85	47	1.3	1781	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88993	Barraca de cal Bosqueter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bosqueter		XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca obrada sota una balma que es troba emplaçada uns 40 m a l’est de la casa en ruïnes de cal Bosqueter. L’interior ocupa un espai força ampli. La paret interior també és obrada i té una lleixa.</span></span></span></p>	08141-237	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8820000,1.7051500	392565	4637485		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88993-barraca-cal-bosqueter-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88993-barraca-cal-bosqueter-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88996	Església de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-torroella	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.01.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p>	XVII-XIX		<p><span><span><span>Església parroquial construïda a la primera meitat del segle XVII per tal de substituir la primitiva (església de Torroella Vell), que estava situada a dalt d’un turó, prop del castell de Torroella. És un temple de planta rectangular amb una capella lateral que sobresurt al costat de migdia i que hi fou afegida a principis del segle XIX. És orientat al nord-est, i té adossat l’edifici de la Rectoria que en cobreix parcialment la façana principal. Es tracta d’una construcció molt austera, tan exteriorment com a l’interior. La façana principal consta d’un simple portal amb arc de mig punt adovellat, un rosetó i una creu de ferro que corona l’edifici. Sobre el portal, hi podem llegir una inscripció en una llosa: “Deal Beatum 1643”. I en l’angle superior s’hi conserva un rellotge de sol. A la façana sud hi podem veure vestigis d’un altre rellotge de sol. El cos del transsepte té tres obertures, dues en forma d’òcul que interiorment han estat cegades. L’angle sud és ocupat per un petit cos annex construït a la dècada de 1960 per acollir l’escola. A la part posterior s’aixeca un sòlid campanar de torre, de planta quadrada. És acabat amb una balustrada i, a sota, té oberts llargs finestrals, una a cada cara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior del temple és cobert amb volta apuntada. L’altar major és presidit per un relleu amb l’escena de la Transfiguració que és l’única conservada del retaule barroc del segle XVIII que es va destruir per la Guerra Civil. Correspon a la tercera etapa de la retaulística del barroc, caracteritzada per l’ús de la columna salomònica. El plafó és flanquejat per imatges de sant Josep i sant Antoni Abat. Al lateral dret hi ha la capella de la Pietat, que és la més destacada ja que, antigament, acollia una imatge que tenia gran devoció. L’actual és de 1940 perquè l’antiga també fou destruïda per la guerra. Les capelles més pròximes als peus de la nau (construïdes a principis del segle XVIII) avui estan advocades a sant Isidre i el Sant Crist. Les imatges que embelleixen el temple són de guix, de mitjans del segle XX. Entrant a l’esquerra destaca un interessant baptisteri neoclàssic decorat amb pintura mural. També és remarcable una pintura mural que es troba al costat. Està dedicada al Bateig de Jesús i conserva la data de 1666. El motiu d’aquesta pintura, força malmesa, indica l’indret on originàriament hi devia haver el baptisteri, ja que la pila baptismal actual és posterior. Als peus de la nau s’aixeca el cor, on hi ha l’orgue.</span></span></span></p>	08141-238	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>La primitiva església romànica, coneguda com a Torroella Vell, era situada al costat del castell de Torroella i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement en aquesta època inicial (primera meitat del segle XVII) es va construir un retaule major, dedicat al Sant Salvador. No se’n té constància documental però se n’han conservat dues taules pintades, dedicades als temes del retorn d’Egipte de la Sagrada Família i a sant Joan Baptista. Avui aquestes pintures es poden veure al Museu Diocesà de Solsona. El 1643 l’edifici fou arrebossat exteriorment. Damunt la llinda de la porta principal una llosa porta la inscripció “Deal Beatum, 1643”. Del segle XVII hi ha també una llinda amb la inscripció de l’any 1628. Les capelles laterals del fons de la nau, avui advocades a sant Isidre i al sant Crist, foren construïdes els anys 1707 i 1710, respectivament. En aquest segle XVIII la capella lateral situada al sud i més propera al presbiteri va ser allargada, i també es va construir el retaule major, d’estil barroc, dedicat al Sant Salvador, el qual fou destruït en la Guerra Civil de 1936. L’autor era fill de la mateixa parròquia. En donava fe una inscripció que deia: “Joseph Palá, Fuster, 17[ ]”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El patrimoni i el manteniment de l’església era administrat pels anomenats priors, que es renovaven anualment entre els propietaris de les diverses masies. A inicis del segle XIX es va construir la capella de la Pietat i la sagristia. L’obra la va encarregar i pagar la família Palà, propietaris del mas del mateix nom. El mestre d’obres fou Josep Torrabadella, i la capella es va consagrar el 1802. Era una capella destacada del temple, ja que el culte a la Verge de la Pietat era antic i molt arrelat a la parròquia. La imatge d’alabastre pintat que s’hi venerava era com a mínim de mitjans del segle XVII. La nova capella també tenia el seu propi retaule, que no s’ha conservat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri de Sant Salvador de Torroella va ser construït l’any 1886. Aquesta Data es troba en la reixa de la porta de ferro de l’entrada. Amb la fundació de la colònia Palà la família amb aquest cognom esdevingué el principal poder fàctic de la parròquia. Fou així que Joan Baptista de Palà i Valls (1841-1919) va fer una petició per construir un mausoleu a l’interior de l’església, que li fou denegada l’any 1893. Finalment s’optà per construir-lo al cementiri de Torroella. L’any 1925 hi enterraren a Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista de Palà i Valls, i també la seva esposa Maria Claret i Marvà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1926 la capella de la Pietat va ser reparada; s’hi van construir dos bancs-caixa i un gran respatller a banda i banda de l’altar. Va ser decorada pel pintor Magí Seres Roca. A conseqüència de la Guerra Civil l’església fou saquejada i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu de la Pietat. També la imatge de la Pietat que hi havia en un pedró del veïnat, el retaule barroc de l’altar major i la campana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera dècada del segle XX el rector feia de mestre als nens de les cases properes. També hi anaven algunes nenes, però la majoria estudiaven a l’escola de la colònia Palà. A la dècada de 1960 es construí un petit local com a escola, adossada a l’angle sud de l’església. No va funcionar gaires anys, ja que entorn de 1965 el rector, mossèn Rossend Arseda, va deixar de residir a la Rectoria. Pels volts de 1969 la Rectoria va utilitzar-se com a casa de colònies per part d’una agrupació de Martorell, fins que a conseqüència d’un accident en què va morir una nena va cessar aquesta activitat. El 2005 es va establir a la Rectoria un matrimoni que, des d’aleshores, ha cuidat i millorat l’entorn i ha fet importants obres d’arranjament a l’interior de l’habitatge.</span></span></span></p>	41.8679500,1.7133100	393218	4635915		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-inscripcio.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-retaule-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-retaule-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-baptisteri-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-pintura.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-pietat.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda: 1628.Inscripció a la porta de la Sagristia: 1802L’exterior de l’església ha estat enjardinat. Compta amb una petita zona de pícnic amb una font, i té dos plafons amb informació històrica.L’any 1950 es va celebrar la restauració de l’església, sufragada pels propietaris de la colònia Palà de Torroella. Pels volts de 1975 un pintor aficionat va restaurar el plafó barroc de l’antic retaule. Pels volts de 2015 fou restaurada la part alta del campanar.Informació oral facilitada pels actuals residents a la Rectoria	96\|98\|99\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88997	Rectoria de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-salvador-de-torroella		XVII-XX		<p><span><span><span>Edifici de la Rectoria, adossat a l’església parroquial de Sant Salvador de Torroella de manera que en cobreix parcialment la façana principal. És de planta més o menys rectangular i s’adapta a la forma de l’església, amb un cobert més baix adossat a ponent i un altre a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació s’ha anat construint en diferents fases. La part més antiga és la situada al nord-est, que deu ser contemporània a l’església. Després es va allargar cap al sud-oest i, finalment, es va construir el porxo que cobreix el portal. Així, la línia de la façana principal va quedar més o menys regularitzada. Sota el porxo, perfilat amb un arc rebaixat i cobert amb volta catalana, hi ha el portal adovellat i, als costats, sengles bancs de pedra. Al primer pis s’obren dues finestres balconeres, emmarcades amb pedra carejada, així com una obertura en forma d’arcada i més gran, que és de construcció molt recent. En la resta de façanes les obertures tenen una distribució irregular, la majoria emmarcades amb pedra carejada. La part corresponent al porxo és obrada amb carreus ben escairats. En la resta de paraments això no és visible, ja que es manté l’arrebossat de calç tradicional. Pel costat de llevant hi ha adossat un cos més baix corresponent a una cisterna, actualment adaptada com a terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat el portal, a l’interior l’espai del rebedor és resolt amb volta de maó i un paviment de còdols. Cal dir que la Rectoria havia funcionat com una important casa pairal, i s’hi conserva el celler, la premsa i una tina. També es conserva una manxa de ferrer, fet que indica que antigament hi havia hagut una ferreria.</span></span></span></p>	08141-239	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span><span>La primitiva església romànica, coneguda com a Torroella Vell, era situada al costat del castell de Torroella i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement en aquesta època inicial (primera meitat del segle XVII) es va construir un retaule major, dedicat al Sant Salvador. No se’n té constància documental però se n’han conservat dues taules pintades, dedicades als temes del retorn d’Egipte de la Sagrada Família i a sant Joan Baptista. Avui aquestes pintures es poden veure al Museu Diocesà de Solsona. El 1643 l’edifici fou arrebossat exteriorment. Damunt la llinda de la porta principal una llosa porta la inscripció “Deal Beatum, 1643”. Del segle XVII hi ha també una llinda amb la inscripció de l’any 1628. Les capelles laterals del fons de la nau, avui advocades a sant Isidre i al sant Crist, foren construïdes els anys 1707 i 1710, respectivament. En aquest segle XVIII la capella lateral situada al sud i més propera al presbiteri va ser allargada, i també es va construir el retaule major, d’estil barroc, dedicat al Sant Salvador, el qual fou destruït en la Guerra Civil de 1936. L’autor era fill de la mateixa parròquia. En donava fe una inscripció que deia: “Joseph Palá, Fuster, 17[ ]”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El patrimoni i el manteniment de l’església era administrat pels anomenats priors, que es renovaven anualment entre els propietaris de les diverses masies. A inicis del segle XIX es va construir la capella de la Pietat i la sagristia. L’obra la va encarregar i pagar la família Palà, propietaris del mas del mateix nom. El mestre d’obres fou Josep Torrabadella, i la capella es va consagrar el 1802. Era una capella destacada del temple, ja que el culte a la Verge de la Pietat era antic i molt arrelat a la parròquia. La imatge d’alabastre pintat que s’hi venerava era com a mínim de mitjans del segle XVII. La nova capella també tenia el seu propi retaule, que no s’ha conservat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cementiri de Sant Salvador de Torroella va ser construït l’any 1886. Aquesta Data es troba en la reixa de la porta de ferro de l’entrada. Amb la fundació de la colònia Palà la família amb aquest cognom esdevingué el principal poder fàctic de la parròquia. Fou així que Joan Baptista de Palà i Valls (1841-1919) va fer una petició per construir un mausoleu a l’interior de l’església, que li fou denegada l’any 1893. Finalment s’optà per construir-lo al cementiri de Torroella. L’any 1925 hi enterraren a Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista de Palà i Valls, i també la seva esposa Maria Claret i Marvà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1926 la capella de la Pietat va ser reparada; s’hi van construir dos bancs-caixa i un gran respatller a banda i banda de l’altar. Va ser decorada pel pintor Magí Seres Roca. A conseqüència de la Guerra Civil l’església fou saquejada i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu de la Pietat. També la imatge de la Pietat que hi havia en un pedró del veïnat, el retaule barroc de l’altar major i la campana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera dècada del segle XX el rector feia de mestre als nens de les cases properes. També hi anaven algunes nenes, però la majoria estudiaven a l’escola de la colònia Palà. A la dècada de 1960 es construí un petit local com a escola, adossada a l’angle sud de l’església. No va funcionar gaires anys, ja que entorn de 1965 el rector, mossèn Rossend Arseda, va deixar de residir a la Rectoria. Pels volts de 1969 la Rectoria va utilitzar-se com a casa de colònies per part d’una agrupació de Martorell, fins que a conseqüència d’un accident en què va morir una nena va cessar aquesta activitat. El 2005 es va establir a la Rectoria un matrimoni que, des d’aleshores, ha cuidat i millorat l’entorn i ha fet importants obres d’arranjament a l’interior de l’habitatge.</span></span></span></span></p>	41.8679600,1.7130600	393198	4635917		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada pels actuals residents	98\|119\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88998	Cementiri de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-salvador-de-torroella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.03.EA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Cementiri de Sant Salvador de Torroella, emplaçat uns 140 metres al nord de l’església parroquial. El recinte és tancat per un mur de pedra, de planta rectangular, amb una porta davantera consistent en una reixa de ferro forjat acabada amb arc de mig punt que té la data de 1886. A les cantonades dels murs es conserven unes petites creus de ferro del mateix estil que la reixa, que possiblement siguin de la mateixa època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior es distribueix en dos blocs de nínxols i una avinguda central amb xiprers. Al centre hi ha una senzilla creu de ferro. El mur de llevant és de menys alçada, fet que permet que tots els nínxols tinguin vistes sobre l’entorn i la vall del riu Cardener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca en una posició preeminent el mausoleu de la família Palà, fundadors de la colònia industrial de Palà de Torrella. És format per un cos quadrat de pedra blanca amb pilastres clàssiques que té una cornisa superior amb pinacles a les cantonades i és coronat per una cúpula amb teules d’escata vidriades. Remata el panteó una creu amb un àngel esculpit de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem nord del recinte hi ha les restes d’un antic cobert adossat.</span></span></span></p>	08141-240	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El cementiri de Torroella va ser construït l’any 1886, segons conta a la reixa de la porta d’entrada. Joan Baptista de Palà i Valls, membre de la família més adinerada de la parròquia i fundador de la colònia industrial de Palà de Torroella, va fer la petició de construir un mausoleu a l’interior del temple de Sant Salvador de Torroella. Consta que la petició fou denegada l’any 1893, ja que la legislació civil prohibia els enterraments en llocs que no fossin els cementiris. Finalment, optarien per construir-lo al cementiri de Torroella. Joan Baptista Palà va morir el 24 d’octubre de 1918. Més tard, l’any 1925 s’hi va enterrar Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista, i la seva esposa Maria Claret i Marvà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1928 els propietaris de la parròquia de Sant Salvador de Torroella van sol·licitar permís per poder construir nínxols particulars en el Cementiri. Fins aleshores el cementiri era compartit amb les colònies veïnes de Palà i Valls. Aquest any 1928 la Colònia Valls va fer la petició per tenir cementiri propi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 la familia Palà va encarregar la construcció d’un Mausoleu al cementiri de Montjuic de Barcelona a l’arquitecte Manuel Baldrich. Aquest, però, no va acabar la feina dins els terminis previstos, i fou finalment l’arquitecte J. Danés i Torres qui acabaria el projecte. L’obra va tardar quatre anys a estar acabada, i és notable la semblança que aquest panteó té amb el de Sant Salvador de Torroella. </span></span></span></p>	41.8694900,1.7129400	393190	4636087	1886	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-6.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
88999	Creu de la Santa Missió de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-de-sant-salvador-de-torroella		XX		<p><span><span><span>Creu de la Santa Missió emplaçada a la plaça de l’església de Sant Salvador de Torroella. Consta de tres grades de planta quadrada, amb un pedestal cúbic al damunt. A la part superior s’aixeca una creu llatina que té la següent inscripció: “SANTA MISSIÓ. 1961”.</span></span></span></p>	08141-241	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció de la creu, aquesta es va fer l’any 1961.</span></span></span></p>	41.8676800,1.7133700	393223	4635885	1961	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88999-ss-torroella-creu-santa-missio-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88999-ss-torroella-creu-santa-missio-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89007	Mas Palà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pala	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.03.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, p. 130. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DE PALMA DE MALLORCA, A. (1948<em>). Palá de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis</em>. Encarregat per Joan Palà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014): <em>Fàbriques de riu</em>. Centre d’Estudis del Bages; Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs. P. 93-108. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006), p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT REBULL, Jordi (2013). “De Gissona a Magalona: consideracions a l’entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió en terres de la tarraconesa oriental i la Septimània”, <em>Lo que vino de Oriente, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en Al-andalus (ss. VII-IX), X</em>. Ballestín y E. Pastor (eds.). BAR, Oxford. P. 160-181.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (1999). “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i al-Andalus”. <em>Les sociétés méridionales à l’ãge féodal, Hommage à Pierre Bonassie</em>, Tolosa, p. 63-70.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGVERT I SOLÀ, J.M. (2008). <em>Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics</em>. Biblioteca Abat Oliba, sèrie il·lustrada, 22. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. P. 207, 214, 222.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casal en forma de petit palau que deriva de l’antiga masia de Palà de Torroella i que posteriorment va esdevenir la residència principal dels amos de la colònia industrial que s’hi va formar. La seva forma actual és fruit de la reforma que l’arquitecte Josep Danès i Torras hi va fer l’any 1957, i que es pot emmarcar dins un noucentisme tardà, força auster. L’edifici, que pel sud-est queda adossat a l’església i el Convent de la colònia, adopta una planta rectangular que és flanquejada per dues grans torres quadrades a la façana principal. Consta de planta baixa més dos pisos, amb un pis més a les torres, i té cossos més baixos adossats a llevant i acabats amb terrassa. La façana principal, orientada ver el nord-est i de cara a la carretera, presenta una composició simètrica formada per quatre eixos verticals d’obertures en el volum central i un altre a cadascuna de les dues torres. El portal, amb arc de mig punt, quedat situat a l’eix de l’esquerra el cos principal. Les dues plantes-pis s’ordenen a partir de balconades. Les dues centrals del primer pis formen un balcó corregut que queda ressaltat amb una barana balustrada feta de pedra artificial; la resta tenen baranes de ferro. Totes les finestres i balcons són emmarcades amb brancals i llindes coronades per un petit frontó de pedra situat per sobre la llinda. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc, deixant a la vista les cadenes de carreus grisos que adornen les cantonades. Un altre element que destaca en aquesta façana més aviat sòbria són els cabirons que decoren els ràfecs de les teulades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, orientada amb vistes al riu Cardener, es caracteritza per una galeria a les dues primeres plantes formada per arcs de mig punt i protegida per baranes de ferro. La façana lateral nord-est s’ordena a partir d’una balconada que permet l’accés a la terrassa i dues obertures a planta primera. A la planta segona hi destaca una galeria formada per tres arcs de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu interior la casa ha conservat les característiques constructives i la decoració pròpia de la seva època d’esplendor. El conjunt es completa amb una gran zona enjardinada que actua de filtre entre la carretera i la casa. El seu disseny s’ha anat desdibuixant amb els anys, si bé conserva algun dels seus elements característics, com ara les truanes o algunes escultures clàssiques. Els jardins queden tancats per un mur perimetral format per una seqüència de pilastres i reixes de ferro, amb un portal a la zona central destacat per la presència de dos lleons esculpits que rematen els pilars.</span></span></span></p>	08141-242	A Palà de Torroella. Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span><span>Els primers esments documentals del lloc de Palà són del segle X; concretament, una donació de terres de l’any 996 on s’esmenta el lloc Palaco, amb les seves afrontacions, dins el terme de Torroella (BADIA, 1988: 163). És interessant perquè alguns investigadors han apuntat la hipòtesi que en època alt-medieval els derivats de palau, com Palà, podien fer referència a un tipus d’institució que l’estat emiral andalusí va imposar al segle VIII amb finalitats fiscals i defensives, possiblement amb antecedents en l’administració diocesana visigòtica. Aquests “palaus” solen estar situats en llocs estratègics de la xarxa viària i dels cursos dels rius. En el cas de Palà de Torroella aquesta possibilitat es veu reforçada per la seva situació privilegiada, a tocar del Cardener i a peu del camí ral de Cardona, que era l’antic camí de la sal. En una zona propera hi ha altres possibles “palaus” a Viladelleva (Callús) o prop de Sant Joan de Vilatorrada (GIBERT, 2013: 163; MARTÍ, 1999). </span>Una altra dada és que l’any 1497 el propietari del mas apareix amb el cognom de Palau. Finalment, un <span>altre indici d’un possible origen àrab és el topònim proper del barri de la Rata que, segons Joan Coromines, deriva de l’àrab (rihà: molí) i que és indicador d’indrets de molineria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mas Palà és citat com a tal per primera vegada l’any 1256 en el Llibre de Notes dels Actes de Palà (de l’arxiu del mas). Hi figura com a titular de la propietat Bernat de Palà. I el 1282 s’esmenta una església coneguda com a Sant Nielini de Palac, que era emplaçada en aquesta zona però no ha estat localitzada (CAPSADA i altres, 2010: 118). La següent referència del mas és de 1311. S’hi esmenta Pere Palà com a protector dels canonges augustinians de la canònica de Cardona. La família cognominada Palà va seguir al capdavant del mas des d’aquesta època, per bé que en molts casos a través del mecanisme del pubillatge. En el llibre “La Grandària del món” s’ofereixen les dades conegudes dels hereus de la nissaga (CAPSADA i altres, 2010: 120). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Palà era el mas més important del terme de Torroella i tenia el gran avantatge de posseir un molí, que en principi era propietat dels ducs de Cardona i el 1482 el traspassaren als Palà per motiu d’un deute. Els Palà van arrendar el molí a diferents famílies. El 1878 hi vivia una família de cognom Fígols que, com era habitual, també hi feien funcionar una ferreria, aprofitant la força de l’aigua. Així mateix, el mas va acumular un gran nombre de masoveries i propietats. Algunes ja venien d’antic; d’altres s’hi van afegir a la dècada de 1920 i 1930. Tenien el mas El Soler (1256), el mas Reig (1924), La Coromina (1923; 1943), mas Garriga (1522), mas Costibals i mas Margarit (aquest últim correspon a l’actual mas Riols), La Sort Franca (1621), mas Coll les Planas (1699), el mas d’Amunt (1488), i també les propietats d’Albers d’en Marcet (1545), Costa de Cuca (1550) i Les Gatoses. La major part d’aquests masos ja no existeixen; d’altres eren en terme de Cardona. El mas Palà també feia funcions d’hostal del camí ral de Manresa a Cardona, i era conegut pel contraban de la sal que s’hi feia (FÀBREGA, 2006: 26).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla que la masia tingué un oratori o capelleta interior des de molt antic. La primitiva església del mas tenia annexada pel costat sud la rectoria. És molt probable que el mas Palà es reformés durant el segle XVII, coincidint amb la construcció de la capella fundada l’any 1601 per l’hereu, Joan de Palà. Uns anys després, sant Llorenç de Brindisi va fer una estada al mas i va protagonitzar-hi un fet miraculós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX l’hereu del mas, Joan de Palà Valls, va fundar la colònia industrial de Palà quan el 1876 se li autoritzava la concessió d’aigües per a la fàbrica. Aleshores el mas va esdevenir la residència principal dels propietaris de la colònia. L’any 1918 va morir Joan Palà i Valls. Aquest passà el relleu al seu germà Josep, i aquest en morir l’any 1925 va deixar la casa als seus nebots Joan i Francesc Palà i Claret. Francesc es va casar amb Maria Feixas Riba Mercadal, una noia de les Feixes de Coaner, i es va quedar a viure amb els pares a la casa pairal. Al seu torn, Joan Palà Claret s’instal·là el 1917 a la casa del costat, i a la dècada de 1920 va transformar-la en una elegant torre d’estil italianitzant, que fou coneguda com la Casa de l’Amo.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la guerra civil, la casa pairal va ser ocupada pel sindicat de pagesos. Es cremaren molts documents, però en general se salvaren els mobles i els quadres. Entre l’any 1951 i 1952 Francesc Palà i Claret va marxar de la colònia per desavinences amb el seu germà Joan. Joan reinvertiria en l’empresa els diners cobrats de la part del negoci del seu germà. Va retornar al mas i va iniciar una reforma integral de la casa pairal, donant-li l’aspecte actual. Abans de les reformes, la casa pairal encara conservava la pallissa i un estable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Anteriorment, a la dècada de 1940, la casa ja havia estat objecte d’una primera reforma. Però és a la dècada de 1950 quan la casa pairal dels amos de la colònia fou convertida en un veritable palau. El disseny va anar a càrrec de l’arquitecte noucentista Josep Danès i Torras. Les obres es van dur a terme entre 1957 i 1959. La casa forma amb l’església un conjunt eclèctic però harmònic. Tenia nou cambres de bany per als amos i quatre per al servei. Els soterranis allotjaven un gran celler del qual tenien cura els masovers. La joia de la casa era la capella de Sant Llorenç de Brindisi, inaugurada l’any 1957. L’edifici estava voltat de jardins, amb estanys i escultures neoclàssiques que en part encara perduren. </span></span></span></span></p>	41.8557700,1.7190900	393678	4634556	1957-1959	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89007-mas-pala10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89007-mas-pala.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89007-mas-pala-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89007-mas-pala-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89007-mas-pala-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89007-mas-pala-15.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Danès i Torras (arquitecte)	Informació facilitada per Ester Llobet	106\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89008	Casa de l'Amo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.04.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, p. 231-233, 270-273.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Xalet senyorial que fou la Casa de l’Amo de la colònia quan, a principis de segle XX, s’hi instal·là el nebot del fundador i va transformar la modesta casa que hi havia en aquesta luxosa residència d’estil clàssic italianitzant. És una edificació aïllada, de planta trapezoïdal, que consta de planta soterrània, planta baixa més dos pisos. La façana principal, orientada al sud-est, s’ordena a partir de quatre eixos verticals, amb la presència destacada d’una tribuna central. La planta baixa té dues portalades coronades per arcs escarsers. La resta d’obertures són en forma de balcons recolzats sobre mènsules i amb baranes de fosa. La tribuna, que ocupa les dues plantes superiors, està formada per obertures geminades coronades amb arc de mig punt i separades per una columna, deixant lloc a una important superfície de vidriera. Coronen superiorment la façana una cornisa perimetral i una barana balustrada entre pilastres decorades. La coberta és plana i transitable, i s’hi accedeix des d’un badalot situat al costat oest. Aquest és cobert amb teules de color verd i, pel costat interior, forma un petit porxo sobre quatre columnes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les façanes laterals destaca la de llevant, que dóna a carretera, des d’on a través d’una gran portalada porxada s’accedeix a la planta primera. El portal és amb arc escarser i està decorat amb dos escuts esculpits en pedra. Queda aixoplugat sota un balcó rectangular que sobresurt i és sustentat per dues columnes. La porta del balcó és geminada i amb arcs de mig punt. A la primera planta dues balconades simètriques flanquegen aquest balcó central. La porta d’accés al recinte coincideix amb l’accés al jardí que hi ha a l’altra banda de la carretera. La façana nord-oest incorpora un cos annex de llenguatge racionalista que s’hi devia afegir posteriorment, amb grans obertures que van de pilar a pilar. El parament de l’edifici és arrebossat i pintat, i totes les obertures i cornises queden emmarcades amb una tonalitat més fosca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la banda oest la casa connecta amb un cos més baix que era la casa del director, de manera que tota la planta baixa corresponia a aquest habitatge, mentre que la casa de l’amo eren només les dues plantes superiors. Des de la planta soterrània, on hi havia un celler, es comunicava amb les oficines i altres dependències de la fàbrica que estaven al mateix nivell, sota la plaça de la Indústria. En l’actualitat tota la casa resta abandonada i el seu interior s’està degradant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la tanca de ferro de la carretera de Cardona, principalment l’accés per la façana est, on dues grans pilastres emmarquen una gran porta de ferro forjat. Per la banda nord el jardí de la casa entronca amb el del Convent, situat a un nivell inferior. </span></span></span></p>	08141-243	Palà de torroella. Al sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span>La data inscrita al portal de 1876 fa referència a la primitiva casa que hi havia en aquest lloc, on hi vivia el director. Per això era coneguda com a can Federico. L’any 1904 el fundador de la colònia, Joan Baptista Palà i Valls, que no tenia fills, va atorgar plens poders al seu nebot Joan Palà i Claret. Aquest es va casar el 1917 amb Patrocini Bertran i Bajona, teixidora de Cardona, i es va instal·lar en aquesta casa, que seria coneguda com a Casa de l'amo, mentre que els oncles i el germà de Joan, Francisco Palà i Claret, restaven a l’antiga casa pairal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1920, de gran creixement i expansió per la colònia, Joan Palà va fer importants reformes a la casa i la va transformar en una elegant torre d’estil italianitzant que reunia al seu interior els luxes de l’època. Al llibre “la Grandària del món” apareixen fotografies del seu interior (CAPSADA i altres, 2010: 272). L’exterior s’adequà també amb jardins i una llotja des d’on els amos contemplaven la vida a la colònia. Entre 1951 i 1952 es va produir una desavinença familiar entre els germans Joan i Francisco Palà Claret, que fins aleshores portaven la gestió de la colònia conjuntament. Joan s’encarregava de la gestió de la fàbrica i era una persona distant, amb importants ambicions socials i polítiques (va arribar a ser diputat a les Corts). Francisco s’encarregava de les tasques relacionades amb l’agricultura i era una persona més assequible. Tant l’un com l’altre vivien la major part de l’any a Barcelona, a la seva casa de Rambla Catalunya. A la colònia hi solien venir només per Nadal, Setmana Santa i els tres mesos d’estiu. Francisco va marxar i va vendre la seva part de l’empresa a Joan. El conflicte va provocar també una certa divisió interna entre els habitant de la colònia, i algunes famílies van marxar amb Francisco a les fàbriques del Llobregat. Des d’aleshores Joan va quedar com a únic propietari i amb els diners cobrats va poder fer la darrera gran inversió a la colònia. Com que Francisco residia al mas Palà, després de la seva marxa Joan s’hi va instal·lar i hi va portar a terme una gran reforma, convertint-la en una residència-palau.</span></span></span></p> <p><span><span><span> Així, la que fins aleshores era coneguda com a Casa de l’Amo va deixar de ser residència de la família Palà i van passar a residir-hi diferents famílies. A la dècada de 1980, ja tancada la fàbrica, el casal va servir com a casa de colònies. D’aquí li ve el nom de can Garbí amb què avui és coneguda. Ja fa anys, però, que resta en desús.</span></span></span></p>	41.8553100,1.7197500	393732	4634504		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89008-casa-de-lamo-5.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: can GarbíInscripcions al portal est: 1876, 1994.Informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri.	99\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89009	Jardins i horts del mas Palà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-i-horts-del-mas-pala	<p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, p. 217, 231.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 04.08.EA.</span></span></span></span></p>	XX	Jardí abandonat, elements de l'escalinata en estat de degradació.	<p><span><span><span>Zona amb antics jardins i horts que estava situada prop de la Casa de l’Amo (can Garbí) i també del mas Palà, però a l’altra banda de la carretera (al nord). Els jardins pròpiament, que pertanyien a la Casa de l’Amo, eren al davant d’aquest edifici. Eren quedaven tancats per una reixa entre pilastres al costat de la vorera de la carretera. Actualment el jardí ja no hi és, i tan sols en resten alguns elements testimonials, com ara una petita construcció de ressonàncies gaudinianes. Els horts es troben a ponent i a una cota més alta. Perquè jardiners i hortolans poguessin transitar d’un espai a l’altre es va construir l’anomenat pont dels sospirs, d’una estètica romàntica i un dels elements emblemàtics de la colònia. De sobre el pont en baixa una escala sinuosa i amb baranes de balustre que dóna al jardí. Els murs laterals són obrats amb carreus encoixinats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai dels horts ocupa una àmplia zona també delimitada per un mur al voltant del carrer anomenat de la Terrassa, perquè discorre per un terreny més alt des d’on es té una bona vista dels edificis nobles de la colònia. És destacable el portal amb reixa de ferro forjat del costat de llevant, al costat nord hi trobem una torreta circular adossada al mur amb doble coberta feta de còdols de ressonàncies modernistes, i al costat sud hi ha un altre portal de reixa. A l’extrem de ponent s’aixeca la construcció anomenada la Granja, on vivien jardiners i hortolans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’altre costat de la carretera i envoltant la Casa de l’Amo (can Garbí) encara es conserva un altre sector de jardins, que enllaçaven amb els del Convent i actualment resten abandonats.</span></span></span></p>	08141-244	A Palà de Torroella. Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Després de la guerra, a les dècades de 1940 i 1950 es van emprendre moltes obres a la colònia de Palà de Torroella, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. Es va reconstruir l’església, es va construir el pont d’accés als pisos de les Galeries, es van renovar cases i es construïren jardins. En aquesta època de mitjans de segle XX es van crear les grans extensions d’horts i jardins tancats per baranes de forja i balustrades a les quals s’accedia per un portal romàntic que antigament estava coronat per una pèrgola. Alguns l’anomenaven Pont dels Sospirs, sembla ser que pels esforços que va suposar la seva construcció, que quan va estar acabada va permetre que els constructors sospiressin alleujats. Al jardí al costat del Pont dels Sospirs es cultivaven les flors que després adornaven molts indrets de la colònia, fins al punt que, en aquesta època, alguns anomenaven Palà Vell la colònia de les flors. Encara avui s’hi poden veure diversos racons enjardinats amb moltes flors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XX dirigien la colònia els germans Joan i Francisco Palà Claret, i Francisco s’encarregava de les tasques relacionades amb l’agricultura. Però els anys 1951-52 es produí una desavinença familiar entre els germans, i Francisco va marxar de la colònia. Fou uns anys després que es construí la Granja, que va estar acabada el 1956. Aleshores hi havia en plantilla dos jardiners, que al principi vivien en una casa annexa al mas i el 1956 es van traslladar al nou edifici de la Granja, on hi havia dos habitatges: un per al guarda i un altre per al cap d’hortolans, que després va passar al grangista. En la resta de dependències hi havia corrals i gàbies per al bestiar, així com un molí d’oli, premsa i altres instal·lacions agropecuàries, totes mecanitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Granja hi van arribar a treballar un bon nombre de persones, ja que l’empresa també explotava una gran zona d’horta a l’esplanada que s’estén a l’altra riba del Cardener. Però va tenir una trajectòria no gaire llarga, ja que va tancar a finals de la dècada de 1960. Llavors tot el personal que hi treballava va passar a la producció de la fàbrica.</span></span></span></p>	41.8554300,1.7201300	393764	4634517		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-9.jpg	Legal	Romàntic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	101\|98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89010	Teatre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, 324-335.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 04.06.EA.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Sala de teatre i cinema de Palà de Torroella, reconstruïda i remodelada el 1950 amb detalls decoratius d’art déco. És un edifici de planta rectangular, amb façana principal orientada al carrer de la Terrassa. La façana s’ordena a partir d’un eix de simetria format per un gran finestral central que ocupa pràcticament la totalitat de l’alçada de l’edifici. És format per tres obertures coronades per arcs de mig punt, la central de major dimensió i dividida en tres. A ambdós costats, en la part superior hi trobem sengles conjunts de cinc petites finestres coronades per arcs de mig punt i unides entre si per un ampit volat amb motllura. A la part baixa, en canvi, les obertures no són simètriques. La façana queda coronada per un fris de pedra format per petites lames verticals. El parament és arrebossat i pintat, i totes les obertures queden emmarcades per un aplacat de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la sala conserva l’escenari i, a la part oposada, un galliner de forma sinuosa i dues llotges a la planta baixa. Eren destinats a cadascun dels dos germans propietaris de la colònia industrial. Les fusteries conserven motllures amb decoració art déco que són fruit de la remodelació que s’hi va fer a la dècada de 1950. També es conserva un antic projector de cinema de la marca Ossa.</span></span></span></p>	08141-245	Carrer de la Terrassa (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Entre els anys 1920 i 1930 es desenvolupà la segona gran reforma de la colònia Palà de Torroella. A partir de 1928 es va construir un nou carrer que sortia de l’església i de l’antic convent de monges. S’hi edificaren el nou casino, amb sala de ball, teatre-cinema i cafè, i vuit habitatges, al nord dels quals més endavant es construïren tres xalets: un per al mestre, un per a l’escola (inaugurada el maig de 1928) i un xalet per al capellà. Els anys 1930 només feien teatre els nois, però els Pastorets els feien conjuntament nois i noies. Eren dirigits per mossèn Badia o pel senyor Francisco, un dels amos que tenia inquietuds culturals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la fi de la guerra mossèn Josep Armengou va animar molt la vida cultural i el teatre a la colònia, i s’hi van fer nombroses representacions, la majoria en català. Als anys 1950 es va construir el camp de futbol i el teatre es va remodelar en profunditat. Les obres realitzades van dotar el nou teatre, inaugurat el 1950, de luxosos detalls decoratius propis de les grans sales que també tenien altres colònies tèxtils. Tenia calefacció i estava decorat amb làmpades i motllures art-déco. L’escenari es va canviar de banda. S’hi van instal·lar teler per als decorats, tramoies i il·luminació, i un gran amfiteatre decorat amb fusta treballada i cortinatges. Els amos hi tenien dues llotges: una per a cada germà. Les projeccions de cinema s’anunciaven en pissarres col·locades a la carretera i a l’escola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb els anys el teatre es va degradar, sobretot després del tancament de la fàbrica, l’any 1971. L’Agrupació Cultural Pi Tort va fer-ne un manteniment mínim durant molts anys. L’any 1996 es va fer una remodelació exterior de la sala del teatre i l’electrificació interna. L’any 2003 l’Ajuntament de Navàs va inaugurar la reforma del teatre-cinema de Palà de Torroella.</span></span></span></p>	41.8562500,1.7205000	393796	4634607	1928, 1950	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89010-teatre-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89010-teatre-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89010-teatre-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89010-teatre-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89010-teatre-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89010-teatre-1.jpg	Legal	Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			110\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89011	Antiga Porteria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-porteria	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 04.05.EA.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Petit edifici aïllat, situat al costat de la carretera i que era la porteria per on s’accedia al recinte fabril de la colònia Palà de Torroella. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. Es troba en un terreny amb desnivell, de manera que des de la carretera s’hi accedeix directament al primer pis, mentre que des de l’interior del recinte té dues portes que donen a la planta baixa. L’element més remarcable és la teulada, a duess vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal però, pel costat nord, amb dues mansardes sense obertures que formen dos careners perpendiculars. El ràfec és decorat amb cabirons de fusta pintats i les crestes de la teulada són rematades per pinacles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les diferents façanes no tenen un ordre de composició clar, i s’han modificat en diferents reformes. Les obertures són de diferents proporcions, i responen tan sols a la funcionalitat de l’edifici. A la façana est s’hi ubicava la porta d’accés a través de tres graons, actualment desapareguts. Al costat esquerra hi ha adossat un banc conegut com “el banc de la pega”. El parament de l’edifici és arrebossat i pintat, i totes les obertures queden emmarcades amb una tonalitat més fosca.</span></span></span></p>	08141-246	Carretera de Cardona (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>L’antiga porteria és una construcció que es pot datar entre finals del segle XIX i inicis del XX. Va passar a ser propietat municipal l’any 1994, juntament amb el camp de futbol. L’any 2003 va ser rehabilitada.</span></span></span></p>	41.8549300,1.7200000	393752	4634461		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89011-antiga-porteria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89011-antiga-porteria-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89012	Pisos de la Carretera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-la-carretera	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04(04)CA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XIX-XX	Alguns dels pisos es troben abandonats i sense manteniment	<p><span><span><span>Conjunt de blocs de pisos per als obrers, construïts a finals de segle XIX al peu de la carretera de Cardona i que són els més antics de la colònia industrial de Palà de Torroella. En total hi ha una onzena de blocs adossats, de quatre pisos cadascun, que estan alineats amb el vial de la carretera. Els blocs, que segueixen un model d’habitatge popular vuitcentista, tenen una tipologia semblant però no idèntica, amb petites variacions. Per exemple, la majoria dels portals són amb llinda plana, però n’hi ha dos de més destacats que estan rematats amb arcs escarsers. Són els que corresponien a l’antic cafè i botiga. En una altra entrada, a l’extrem sud, hi havia la carnisseria. En general, cada bloc es distribueix en cinc eixos d’obertures, que combinen balcons i finestres, amb petites variacions. Els paraments de la façana principal són arrebossats i pintats d’un color clar, amb els emmarcaments de les obertures d’una tonalitat més fosca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior de les cases és encara més irregular, fruit de múltiples reformes. Hi trobem diferents tipus d’eixides i galeries, algunes en el nivell superior tenen passos aeris que comuniquen amb el terreny més elevat del fons, on encara es conserven construccions d’antics galliners i coberts.</span></span></span></p>	08141-247	Carretera de Cardona (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Des del seu inici el projecte de Palà de Torroella era crear una colònia, i en paral·lel als permisos de la fàbrica s’havien sol·licitat les llicències urbanístiques per als habitatges. El 24 de juny de 1876 es va autoritzar l’inici de la construcció dels blocs de pisos de la carretera, els més antics de la colònia. Eren onze blocs de 4 pisos cadascun, amb un total de 44 habitatges. Van ser construïts per fases entre 1876 i 1889. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1877 es va construir damunt la fàbrica una altra filada d’habitatges, coneguts com les Galeries. Comprenien deu habitatges. Es trobaven concentrats i a poca distancia de la fàbrica i de la “casa de l’amo”, i als baixos disposaven de serveis. També es volia construir una paret o muralla que aïllés la fàbrica de la carretera, però l’Ajuntament va denegar-la. No va ser fins el 1883 que s’hi van instal·lar, segons sembla, els primers obrers. Anteriorment el mas Palà acollia un bon nombre de treballadors i tècnics de la fàbrica. L’any 1885 es va demanar permís per acabar les edificacions també per als obrers que es van aixecar al barri conegut com la Rata, a tocar de la carretera però a una certa distància. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a la postguerra, els anys 1940 es van emprendre moltes obres, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. Entre d’altres, es va construir el pont d’accés als pisos de les Galeries i es van renovar cases. Així mateix, el 1957 es va col·locar la primera pedra d’un nou sector d’habitatges, situats al sud de la colònia, i anomenats Pisos Nous. Eren quatre edificis amb 22 pisos, als quals seguirien les 10 torres o xalets per als encarregats i majordoms, a l’altre voral de la carretera. Van ser projectades per l’arquitecte manresà Jesús Borràs, i les obres es van encarregar a Construccions Barau. En aquests anys (el 1966) es van iniciar també obres de reconstrucció dels pisos de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de molts anys de bonança, a la dècada de 1960 va començar una crisi per al sector tèxtil que conduí al tancament de la fàbrica a finals de 1971. L’any 1980 va sortir a subhasta bona part de la colònia, i en els anys posteriors el poble va restar pràcticament abandonat. El 1992 l’empresa de Madrid Masters-5 Internacional va comprar Palà de Torroella en subhasta. Dies després representants de l’empresa van intentar desnonar 23 famílies que ocupaven els pisos de l’antiga colònia. L’alcalde de Navàs, Jaume Pons, va frenar aquesta temptativa i el 1992 va anunciar que l’Ajuntament comprava Palà. El 1994 s’arribava a un acord: els pisos quedaven pe les famílies i el camp de futbol, el cinema, l’oficina municipal i l’església van passar a propietat municipal.</span></span></span></p>	41.8546800,1.7204100	393786	4634433	1876-1889	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89012-pala-pisos-obrers-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89012-pala-pisos-obrers-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89012-pala-pisos-obrers-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89012-pala-pisos-obrers-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89012-pala-pisos-obrers-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89012-pala-vistes-11.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89013	Galeries	https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeries-0	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04(04)CA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XIX-XX	Pisos desocupats i estat general d'abandonament	<p><span><span><span>Conjunt de pisos per a treballadors, que es van començar a construir el 1877 molt a prop de la fàbrica i que són els segons més antics de la colònia de Palà de Torroella. L’edificació queda imbricada amb dependències de la fàbrica pel costat de ponent i també en els nivells inferiors i soterranis, que queden sota la plaça de la Indústria. Els pisos formen un bloc allargassat que tanca per ponent aquesta plaça, que era el punt principal d’entrada al recinte fabril. Per la part nord la construcció enllaça amb la Casa de l’Amo mitjançant un bloc més petit que es troba a l’angle. Era la casa del director, a l’esquerra de la Casa de l’Amo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de llevant, que és la principal, l’edificació té dues plantes. A la planta baixa hi havia diferents serveis i al nivell superior els habitatges. Aquesta façana queda estructurada per una gran balconada o galeria correguda que s’estén d’un extrem a l’altre. Igual que en altres edificis de la colònia, les obertures de portes i finestres queden ressaltades per un emmarcament d’una tonalitat més forta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de ponent hi trobem adjacents dependències de la fàbrica i antics magatzems que, tal com hem dit, ocupen dues plantes semisoterrànies als nivells inferiors, on també hi havia les oficines. Al centre de la plaça de la Indústria hi queda un edicle on hi havia un muntacàrregues que comunicava les diferents plantes. És aquí per on sortia la mercaderia ja manufacturada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1940 es construí el pont que salva un petit desnivell del terreny pel costat de llevant, tot connectant la balconada de la primera planta amb el carrer que dóna accés a la carretera, sense haver de passar per la porteria. La façana sud de l’edifici, que segueix la mateixa pauta estilística, consta d’un balcó corregut al primer pis i, al nivell inferior, una terrassa volada sostinguda sobre pilars.</span></span></span></p>	08141-248	Plaça de la Indústria (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Des del seu inici el projecte de Palà de Torroella era crear una colònia, i en paral·lel als permisos de la fàbrica s’havien sol·licitat les llicències urbanístiques per als habitatges. El 24 de juny de 1876 es va autoritzar l’inici de la construcció dels blocs de pisos de la carretera, els més antics de la colònia. Eren onze blocs de 4 pisos cadascun, amb un total de 44 habitatges. Van ser construïts per fases entre 1876 i 1889. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1877 es va construir damunt la fàbrica una altra filada d’habitatges, coneguts com les Galeries. Comprenien deu habitatges. Es trobaven concentrats i a poca distancia de la fàbrica i de la “casa de l’amo”, i als baixos disposaven de serveis. També es volia construir una paret o muralla que aïllés la fàbrica de la carretera, però l’Ajuntament va denegar-la. No va ser fins el 1883 que s’hi van instal·lar, segons sembla, els primers obrers. Anteriorment el mas Palà acollia un bon nombre de treballadors i tècnics de la fàbrica. L’any 1885 es va demanar permís per acabar les edificacions també per als obrers que es van aixecar al barri conegut com la Rata, a tocar de la carretera però a una certa distància. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a la postguerra, els anys 1940 es van emprendre moltes obres, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. Entre d’altres, es va construir el pont d’accés als pisos de les Galeries i es van renovar cases. Així mateix, el 1957 es va col·locar la primera pedra d’un nou sector d’habitatges, situats al sud de la colònia, i anomenats Pisos Nous. Eren quatre edificis amb 22 pisos, als quals seguirien les 10 torres o xalets per als encarregats i majordoms, a l’altre voral de la carretera. Van ser projectades per l’arquitecte manresà Jesús Borràs, i les obres es van encarregar a Construccions Barau. En aquests anys (el 1966) es van iniciar també obres de reconstrucció dels pisos de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de molts anys de bonança, a la dècada de 1960 va començar una crisi per al sector tèxtil que conduí al tancament de la fàbrica a finals de 1971. L’any 1980 va sortir a subhasta bona part de la colònia, i en els anys posteriors el poble va restar pràcticament abandonat. El 1992 l’empresa de Madrid Masters-5 Internacional va comprar Palà de Torroella en subhasta. Dies després representants de l’empresa van intentar desnonar 23 famílies que ocupaven els pisos de l’antiga colònia. L’alcalde de Navàs, Jaume Pons, va frenar aquesta temptativa i el 1992 va anunciar que l’Ajuntament comprava Palà. El 1994 s’arribava a un acord: els pisos quedaven pe les famílies i el camp de futbol, el cinema, l’oficina municipal i l’església van passar a propietat municipal.</span></span></span></p>	41.8548600,1.7197600	393732	4634454	1877	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89013-galeries-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89013-galeries-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89013-galeries-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89013-galeries-5.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89021	Fàbrica de Palà de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-pala-de-torroella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04(04)CA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XIX-XX	Estructuralment es conserva íntegre. Les naus es troben en estat d'abandó, amb les finestres trencades, etc.	<p><span><span><span>Conjunt de naus fabrils que formen el nucli productiu de l’antiga colònia industrial de Palà de Torroella. Consta d’una nau més gran i antiga, construïda en paral·lel al riu i que és la que rebia l’aigua del canal, ampliada amb altres naus al seu voltant: al nord i a l’est, i també amb altres dependències al sud-est, adjacents al bloc de pisos conegut com les Galeries i que s’endinsen subterràniament sota la plaça de la Indústria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes actualment visibles, a l’oest i el sud, es distribueixen en tres rengleres formades pels típics finestrals fabrils, emmarcats amb maó i rematats amb arcs escarsers. Al sud té adossada una gran xemeneia de planta quadrada i d’amplada decreixent en alçada, obrada amb totxo. En els petits cossos annexos hi havia la màquina de vapor. A la planta baixa hi havia els telers, a la planta intermèdia les contínues i a la planta superior les cardes. La nau adossada al nord ja existia a començaments de segle XX però era més baixa, i a mitjans de segle es devia uniformitzar tal com és ara. Per aquest sector entrava l’aigua del canal cap a la turbina, que estava situada a la part central de la nau antiga. Així mateix, al costat de la Casa dels motors hi havia un magatzem de cotó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa es trobava un quilòmetre aproximadament riu amunt, una mica més enllà del barri de la Rata. Tenia una gran amplada. El 1982 una riuada la va destruir i tan sols n’ha quedat un petit rastre. Del canal en queda el traçat, avui envaït per la vegetació, amb algun bagant.</span></span></span></p>	08141-249	Passeig del Riu, plaça de la Indústria (Palà de Torroella). Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El 8 de setembre de 1875, Joan Baptista Palà i Valls va sol·licitar autorització per a ampliar la captació de les aigües del molí que hi havia prop del mas Palà, que li fou concedit el 1876, any que és considerat el de la fundació de la colònia. La fàbrica va ser construïda aquest mateix any a tocar del mas, i fou gestionada per la societat Esteban Valls i Cia, amb seu social, despatx i magatzem a Barcelona. Estava integrada per tres socis capitalistes residents a la ciutat comtal: Joan Baptista Palà, el seu oncle Esteve Valls i Manuel Arias. Esteve Valls va ser-ne el gerent i Arias l’administrador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El març de 1882 Isidro Valls i Pallerola, fill d’Esteve, es va vincular a l’empresa per primera vegada. El 1885 un gran incendi causava importants afectacions a la fàbrica. Malgrat tot, no es va parar mai l’activitat. L’any 1886 el negoci canvià d’accionistes, fet que suposà una important injecció de capital que va permetre una expansió de la colònia i una important transformació urbanística durant els últims anys del segle. S’amplià la fàbrica amb una nova sala de telers i amb maquinària tecnològicament puntera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1900 la societat es dissol, fruit d’unes desavinences familiars entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls. L’any 1904 Joan Baptista Palà i Valls, que no tenia fills, va atorgar plens poders al seu nebot Joan Palà Claret. Aquest es va casar el 1917 amb Patrocini Bertran i Bajona, teixidora de Cardona, i es va instal·lar a la casa del Director, que va passar a anomenar-se Casa de l’Amo i avui es coneix com can Garbi. Mentre que els oncles i el germà de Joan, Francisco Palà Claret, restaven a l’antiga casa pairal. L’any 1907 una gran riuada va destruir les fàbriques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1920 i 1930 va tenir lloc la segona gran reforma de la colònia, que es va centrar en completar els serveis i habitatges. El 1932 els germans Joan i Francisco Palà i Claret van refundar el negoci, aquesta vegada sense accionistes externs. Naixia aleshores la societat familiar industrial i mercantil “Industrias Palá S.A”. Durant la guerra civil, però, els Palà van haver d’exiliar-se i la fàbrica va ser col·lectivitzada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a la postguerra, els anys 1940 es van emprendre moltes obres, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. La més important va ser la reconstrucció de l’església, i també nous serveis. Entre 1951 i 1952 es va produir una desavinença familiar entre els germans Joan i Francisco Palà Claret, que fins aleshores portaven la gestió de la colònia conjuntament. Francisco va marxar i va vendre la seva part a Joan. Amb els diners cobrats Joan Palà va poder fer la darrera gran inversió a la colònia, que consistí en renovar maquinària i construir l’anomenada casa dels motors: un edifici que estava destinat a ubicar-hi dos grans motors de gasoil per completar l’energia en èpoques d’escassetat o estiatges, quan algunes vegades s’havia de parar la producció. Des d’aleshores s’alternava entre la corrent generada per la força hidràulica i la dels motors de gasoil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de molts anys de bonança, a la dècada de 1960 va començar una crisi per al sector tèxtil que conduí al tancament de la fàbrica a finals de 1971. Encara hi va haver un intent per donar-li un nou ús, amb la iniciativa d’una fàbrica de plàstic que no va reeixir. L’any 1980 va sortir a subhasta bona part de la colònia, i en els anys posteriors el poble va restar pràcticament abandonat. El 1992 l’empresa de Madrid Masters-5 Internacional va comprar Palà de Torroella en subhasta. Dies després representants de l’empresa van intentar desnonar 23 famílies que ocupaven els pisos de l’antiga colònia. L’alcalde de Navàs, Jaume Pons, va frenar aquesta temptativa i el 1992 va anunciar que l’Ajuntament comprava Palà. El 1994 s’arribava a un acord: els pisos quedaven pe les famílies i el camp de futbol, el cinema, l’oficina municipal i l’església van passar a propietat municipal. Actualment les naus fabrils pertanyen a diversos propietaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la resclosa, el 1907 se la va endur la gran riuada i se n’hagué de construir una de nova, que tenia tres bagants. El salt d’aigua era de poca profunditat, amb només 5 o 6 metres. Per això a la dècada de 1920 es van comprar els salts d’aigua de la Ribera (Sant Mateu de Bages) i de la Coromina, prop de la casa del Reig (a Cardona). Aquest últim tenia un dels salts més alts del Cardener i proporcionava bona part de l’electricitat a la fàbrica i a les cases. Hi va haver un altre intent, no reeixit, d’aprofitament hidràulic. La concessió s’obtingué el 1926 i es van redactar diversos projectes els anys posteriors (1928, 1929 i 1933). L’obra no va arribar a bon por i només se n’inicià la resclosa, que es troba uns tres quilòmetres riu amunt, prop del circuit de motos, però va quedar inconclusa. L’antiga resclosa que feia anar la fàbrica va quedar destruïda per una riuada el 1982, tot i que ja estava malmesa. Des d’aleshores va quedar en desús.</span></span></span></p>	41.8552100,1.7192100	393687	4634493		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-fabrica-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-fabrica-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-fabrica-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-fabrica-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-fabrica-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-vistes-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89021-pala-fabrica-canal-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89022	Molí de Palà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pala	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, p. 126-127.</span></span></span></p>	XIV-XX	Parts de l'edifici (plantes superiors o cobert) en estat d'abandó, falta de manteniment.	<p><span><span><span>Antic molí fariner que pertanyia al mas Palà i posteriorment va continuar funcionant dins la colònia industrial de Palà de Torroella. Es troba vora el riu Cardener, en una cota lleugerament inferior al lloc on s’instal·là la fàbrica, ja que ambdues infraestructures utilitzaven el mateix canal. És una edificació de planta rectangular, amb un cos adossat a ponent, i està situat en un fort desnivell del terreny. La part baixa, assentada sobre la mateixa terrassa del riu, consta de quatre plantes, les superiors sobrealçades a principis de segle XX. Precisament aquestes reformes van uniformar l’edifici i li van donar una tipologia fabril que fa que es confongui amb la resta d’instal·lacions productives de la colònia. La façana sud es distribueix en base a tres eixos d’obertures perfectament regulars, amb balcons als dos primers pisos i finestrals de tipus fabril a l’últim. Al costat del portal, una escala permet accedir directament al primer pis, on hi ha l’habitatge. La façana de ponent segueix una pauta similar, però queda tapada pel cos annex, que té una forma irregular i pràcticament sense obertures. A la façana de llevant hi havia un pas aeri que comunicava l’última planta amb les dependències de la fàbrica, a l’altre costat del carrer. La casa té una altra entrada per la façana nord, molt austera i que compta amb diverses obertures de distribució irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els baixos de la casa han mantingut més o menys l’estructura primitiva però han estat modificats i ja no conserven les moles ni altres instal·lacions de l’antic molí. La resclosa, que servia tant per la fàbrica com pel molí, es trobava un quilòmetre aproximadament riu amunt, una mica més enllà del barri de la Rata. El 1982 una riuada la va destruir i tan sols se’n conserven restes escadusseres. Del canal en queda el traçat, avui envaït per la vegetació, amb algun bagant. Per la cara sud del molí encara s’intueix la sortida del canal pel carcabà, que desguassava a poca distància del molí.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-250	Passeig del Riu, núm. 1 (Palà de Torroella). Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Palà era el mas més important del terme de Torroella i tenia el gran avantatge de posseir un molí, que en principi era propietat dels ducs de Cardona i el 1482 el traspassaren als Palà per motiu d’un deute. Els Palà van arrendar el molí a diferents famílies. Sabem que el 1753 Joan Puig realitzava grans obres al molí i, ja al segle XIX, Francesc Palà el va arrendar l’any 1848 a Joan i Antoni Isanta, pare i fill, per 10 anys i 3.000 lliures. L’últim arrendament fou concedit al mateix Antoni Isanta (veí de Cardona) el 1853, per cinc anys. El 1878 hi vivia una família de cognom Fígols que, com era habitual, també hi feien funcionar una ferreria, aprofitant la força de l’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX l’existència del molí va ser clau per a la creació de la colònia industrial que els propietaris van promoure en aquest indret. La fàbrica es va situar al costat del molí. El molí va conservar certa autonomia com a unitat de producció, i juntament amb la ferreria estava vinculat al mas Palà. L’any 1907 va patir els efectes de la gran riuada, que va causar grans destrosses a totes les instal·lacions fabrils. En els anys següents es devia obrar el sobrealçament que va uniformitzar l’edifici. Des d’aleshores tenia dos habitatges, i a la planta superior acollia dependències de la fàbrica que quedaven comunicades amb l’altra banda del carrer mitjançant un pas aeri. El molí va funcionar fins a finals de la dècada de 1960. Posteriorment ha estat llogat com a habitatge.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8548600,1.7194100	393703	4634454		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89022-pala-moli-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89022-pala-moli-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89022-pala-moli-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89022-pala-vistes-15.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	94\|98\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89023	Casa dels Motors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-motors	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, p. 233.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici originàriament d’ús industrial, construït a la dècada de 1950 per acollir motors de gasoil per a la fàbrica de colònia Palà de Torrella. D’una estètica que es pot emmarcar en el noucentisme tardà de postguerra, és una construcció aïllada, envoltada per una tanca i situada en una esplanada pròxima a la fàbrica (plaça Nova). Adopta una planta rectangular, amb coberta a quatre vessants dotada d’una mansarda a cadascun dels costats, un tret que confereix personalitat a l’edifici. La façana principal, encarada a llevant i perfectament simètrica, s’ordena mitjançant un portal amb arc de punt rodó adovellat i dos finestrals per banda, cadascun format per una finestra geminada que és coronada amb un arc de mig punt superior. Les mansardes consten de tres finestres de punt rodó, la central més alta. Totes aquestes obertures, llevat del portal, tenen emmarcaments de maó vermell que ressalten sobre l’arrebossat clar del parament. En la resta de façanes hi trobem finestrals d’una tipologia idèntica. Les cantonades són remarcades amb cadenes de carreus de pedra gravada, un recurs que també s’utilitza en el sòcol de la part posterior, fet amb un aplacat de pedra poligonal gravada. Actualment l’edifici s’ha adaptat com a habitatge.</span></span></span></p>	08141-251	Plaça Nova (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Entre 1951 i 1952 es va produir una desavinença familiar entre els germans Joan i Francisco Palà Claret, que fins aleshores portaven la gestió de la colònia conjuntament. Francisco va marxar i va vendre la seva part a Joan. Amb els diners cobrats Joan Palà va poder fer la darrera gran inversió a la colònia, que consistí en renovar maquinària i construir l’anomenada casa dels motors: un edifici que estava destinat a ubicar-hi dos grans motors de gasoil per completar l’energia en èpoques d’escassetat o estiatges, quan algunes vegades s’havia de parar la producció. Des d’aleshores s’alternava entre la corrent generada per la força hidràulica i la dels motors de gasoil.</span></span></span></p>	41.8543400,1.7199300	393745	4634396		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89023-pala-casa-motors-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89023-pala-casa-motors-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89023-pala-casa-motors-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89023-pala-casa-motors-4.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			106\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89024	Granja (Palà de Torroella)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-pala-de-torroella	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, p. 231.</span></span></span></p>	XX	Estat d'abandonament, inici d'un procés de degradació, amb part de la teulada esfondrada. L'edifici té afectació d'al·luminosi.	<p><span><span><span>Edifici de dimensions considerables, construït a la dècada de 1950 com a granja a la colònia Palà de Torroella. La construcció adopta una estètica ordenada i ruralitzant pròxima al noucentisme tardà, amb certes semblances amb la Casa dels Motors. És de planta quadrada (amb dues plantes) i es distribueix a l’entorn d’un gran pati central. La façana principal, encarada al sud-oest i a la carretera, s’ordena en base a un gran portal de punt rodó, remarcat per una mitja circumferència al seu voltant que deixa a la vista una obra de pedra poligonal. El portal marca un eix de simetria flanquejat als costats per diferents agrupacions de finestres (d’una, dues o tres), les quals queden enllaçades per llindes i ampits d’un totxo vermellós que destaca sobre el parament pintat de blanc. Als dos extrems hi trobem sengles finestres rematades amb punt rodó. En la resta de façanes trobem aquests mateixos elements, amb finestres individuals al pis superior i diferents combinacions de finestres agrupades als baixos. L’edifici es troba actualment en mal estat, ja que pateix d’al·luminosi, i part de la teulada s’ha esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte de la Granja ocupa l’extrem de ponent d’un terreny tancat amb baranes on hi havia els horts de la colònia. La Granja queda envoltada per un tancat quadrangular que té l’accés principal per la carretera.</span></span></span></p>	08141-252	Carretera de Cardona (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>A la colònia de Palà de Torroella durant la postguerra (els anys 1940) es van emprendre moltes obres, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. Es va reconstruir l’església, es va construir el pont d’accés als pisos de les Galeries, es van renovar cases i es construïren jardins. A la dècada de 1950 es va construir el camp de futbol i el nou teatre. El 1956 van finalitzar les obres de la Granja, que proveïa la colònia de productes de l’hort i animals de granja. Fou en aquest moment que es van crear les grans extensions d’horts i jardins, que quedaven tancats dins unes tanques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XX dirigien la colònia els germans Joan i Francisco Palà Claret, i Francisco s’encarregava de les tasques relacionades amb l’agricultura. Però els anys 1951-52 es produí una desavinença familiar entre els germans, i Francisco va marxar de la colònia. Fou uns anys després que es construí la Granja. Aleshores hi havia en plantilla dos jardiners, que al principi vivien en una casa annexa al mas i el 1956 es van traslladar al nou edifici de la Granja. Més tard hi havia dos habitatges: un per al guarda i un altre per al cap d’hortolans, que després va passar al grangista. En la resta de dependències hi havia corrals i gàbies per al bestiar, així com un molí d’oli, premsa i altres instal·lacions agropecuàries, totes mecanitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Granja van arribar a treballar-hi un bon nombre de persones, ja que l’empresa també explotava una gran zona d’horta a l’esplanada que s’estén a l’altra riba del Cardener. Però va tenir una trajectòria no gaire llarga, i va tancar a finals de la dècada de 1960. Llavors tot el personal que hi treballava va passar a la producció de la fàbrica.</span></span></span></p>	41.8566600,1.7190400	393675	4634655	1956	08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89024-pala-granja-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89024-pala-granja-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89024-pala-granja-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89025	Grup de cases del carrer de la Terrassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-cases-del-carrer-de-la-terrassa	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.07.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p>	XX	Un xalet té un aspecte exterior descurat, el central ha estat modificat, tan sols el del costat dret ha estat restaurat.	<p><span><span><span>Conjunt de tres xalets construïts el 1928 a la colònia Palà de Torroella i destinats originàriament a residència del mestre, escola i residència del capellà (d’esquerra a dreta i començant pel nord). Són tres edificis aïllats que segueixen una tipologia gairebé idèntica, d’inspiració vagament noucentista, per bé que el central va ser modificat i escapçat a la dècada de 1960. Són de planta rectangular i es desenvolupen només en planta baixa. Les façanes principals s’ordenen a partir de tres obertures, amb la porta al mig, que són emmarcades a la part superior amb un ressalt vermellós que imita el maó. La part alta és coronada amb una cornisa perimetral, un frontó semicircular a l’eix central i un pinacle a les cantonades. La resta de façanes segueixen un esquema similar, ja sigui amb dues obertures (laterals) o tres (posterior), i als costats el frontó que ocupa l’acroteri és triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas del xalet central les obertures s’han remodelat totalment amb criteris funcionals i la teulada s’ha fet a quatre vessants. L’únic element que es manté de l’antiga construcció són les cantonades ressaltades amb un carreuat. El xalet del costat sud és l’únic que ha estat objecte d’una restauració recent i respectuosa amb l’arquitectura originària.</span></span></span></p>	08141-253	Carrer de la Terrassa, núms. 1, 3, 5 (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Entre els anys 1920 i 1930 es desenvolupà la segona gran reforma de la colònia de Palà de Torroella. A partir de 1928 es va construir un nou carrer que sortia de l’església i de l’antic convent de monges. S’hi edificaren el nou casino, amb sala de ball, teatre-cinema i cafè i vuit habitatges al nord dels quals, més endavant, es construïren tres xalets: un per al mestre, un per a l’escola (inaugurada el maig de 1928) i un xalet per al capellà. Inicialment el carrer s’anomenava del Convent, ja que el primer convent de monges era a la casa que hi ha a la cantonada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola era el xalet del mig, i només era per a nens. L’escola de les nenes estava situada a la planta baixa del Convent, al costat de l’església, i tenia dues aules: una per a nenes i una per a parvularis. L’any 1966 els paletes de la fàbrica van construir una nova escola per a nens al mateix lloc de l’antiga, i llavors aquest edifici va perdre en part la seva fesomia originària.</span></span></span></p>	41.8568000,1.7204900	393796	4634668	1928	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89025-pala-cases-carrer-terrassa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89025-pala-cases-carrer-terrassa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89025-pala-cases-carrer-terrassa-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89025-pala-cases-carrer-terrassa-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció al xalet sud: JCC 30-12-93	98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89026	Colònia de Palà de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-pala-de-torroella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 04(04)CA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A.; FONS, R.; LLOBET, E. (2014). Fàbriques de riu. Centre d’Estudis del Bages. Ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs, p. 93-108.</span></span></span></p>	XIX-XX	La fàbrica, el Convent i alguns magatzems i dependències es troben en estat d'abandonament	<p><span><span><span>Antiga colònia industrial creada al final del segle XIX pels mateixos amos del mas Palà que hi havia en aquest indret. Tot i que els residents s’han reduït i actualment són uns 170, continua sent el segon nucli urbà en importància del terme de Navàs. La forma urbanística ha quedat fossilitzada des del tancament de la fàbrica, el 1971, i és molt representativa del model de colònia industrial que es va desenvolupar a Catalunya, majorment en indrets rurals de les conques dels rius Cardener i Llobregat. Els edificis es situen en una terrassa intermèdia, estreta i llarga, que va entre la carretera i el riu Cardener. Així, l’antiga carretera de Cardona (actual variant) és l’eix que vertebra la colònia. Aquí hi trobem els primers blocs de pisos que es van construir per als obrers i, al carrer de la Terrassa, alguns dels serveis i espais de socialització desenvolupats a la dècada de 1920: la fonda, el teatre o l’escola de nens. A la dècada de 1950 s’hi va afegir el camp de futbol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les instal·lacions industrials es troben en un eix paral·lel situat més al sud, just al límit on la balcera fa un fort pendent fins a la primera terrassa del riu. Un primer nucli és format al voltant de la plaça de la Indústria, on hi ha els pisos anomenats Galeries, adjacents a un conjunt de dependències de la fàbrica que són en part soterrànies, tot ocupant els nivells inferiors sota la plaça. Una mica més al sud i a una cota inferior hi trobem la plaça Nova, on hi ha l’anomenada Casa dels Motors (que acollia dos motors de gasoil). En aquest sector hi havia el carregador, per on entraven les bales de cotó, mentre que al centre de la plaça de la Indústria encara hi queda un edicle on hi havia un muntacàrregues que comunicava els diferents nivells de la fàbrica. És aquí per on sortida la mercaderia ja manufacturada. La nau fabril més antiga, on hi havia la turbina i el sistema d’embarrats, queda situada una mica més al nord, al costat de l’antic molí. Tot el recinte industrial quedava tancat i tenia dos accessos: un de superior per la porteria, que donava pas a l’àmplia plaça de la Indústria, i un altre que estava situat a un nivell inferior, al costat del riu i del pont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més al nord, al voltant del primitiu mas Palà, hi trobem els edificis que en una colònia són considerats “de poder”. La casa pairal fou transformada a mitjans de segle XX en un palau-residència per als propietaris. També l’església fou reconstruïda després de la guerra. Al seu costat s’aixeca el convent de monges i una torre d’estil italianitzant que, durant un temps, va ser també Casa de l’Amo i que avui és més coneguda com a can Garbí. El prestigiós arquitecte Josep Danès i Torras va intervenir en la remodelació d’alguns d’aquests edificis, de molt notable interès, deixant-hi l’empremta d’un noucentisme tardà. En la seva època d’esplendor Palà es caracteritzava també pels seus jardins, dels quals se’n troba encara algun vestigi. Fins i tot alguns l’anomenaven la colònia de les flors. També tenia una granja, amb els seus horts, i un molí. A les dècades de 1950 i 60 es van construir els anomenats pisos nous i alguns xalets per als directius, a l’extrem de llevant de la carretera. I posteriorment altres magatzems o naus. Així mateix, a l’altra riba del Cardener s’estenia una gran àrea d’horta conreada per treballadors a sou de la mateixa empresa. Es regava mitjançant un rec que captava aigua del torrent de Davins i, posteriorment, a través d’un pou (actualment desaparegut) que omplia una gran bassa.</span></span></span></p>	08141-254	Palà de Torroella, al sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El mas Palà era el més destacat de la parròquia de Sant Salvador de Torroella, i els seus propietaris, la família de cognom Palà, des d’antic ja eren el poder fàctic de la zona. A la segona meitat del segle XIX l’hereu era Joan Palà i Valls (1841-1918), advocat que residia a Barcelona. La seva mare, Teresa Valls Pasqual, era descendent d’una nissaga d’empresaris tèxtils establerts a Sallent. Fou així que, en el context de la industrializació de les conques del Cardener i del Llobregat, Joan Palà va fundar al costat del mas, on ja hi havia un molí, una colònia industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 8 de setembre de 1875, Joan Baptista Palà i Valls va sol·licitar autorització per a ampliar la captació de les aigües del molí, que li fou concedit el 1876, any que és considerat el de la fundació de la colònia. La fàbrica va ser construïda aquest mateix any a tocar del mas i del molí, i fou gestionada per la societat Esteban Valls i Cia, amb seu social, despatx i magatzem a Barcelona. Estava integrada per tres socis capitalistes residents a la ciutat comtal: Joan Baptista Palà, el seu oncle Esteve Valls i Manuel Arias. Esteve Valls va ser-ne el gerent i Arias l’administrador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del seu inici el projecte era crear una colònia, i en paral·lel als permisos de la fàbrica s’havien sol·licitat les llicències urbanístiques per als habitatges. El 24 de juny de 1876 es va autoritzar l’inici de la construcció dels blocs de pisos de la carretera, els més antics de la colònia. Eren onze blocs de 4 pisos cadascun, amb un total de 44 habitatges. Van ser construïts per fases entre 1876 i 1889. L’any 1877 es va construir damunt la fàbrica una altra filada d’habitatges, coneguts com les Galeries. Comprenien deu habitatges. Es trobaven concentrats i a poca distancia de la fàbrica i de la “casa de l’amo”, i als baixos disposaven de serveis. També es volia construir una paret o muralla que aïllés la fàbrica de la carretera, però l’Ajuntament va denegar-la. No va ser fins el 1883 que s’hi van instal·lar, segons sembla, els primers obrers. Anteriorment el mas Palà acollia un bon nombre de treballadors i tècnics de la fàbrica. L’any 1885 es va demanar permís per acabar les edificacions també per als obrers que es van aixecar al barri conegut com la Rata, a tocar de la carretera però a una certa distància. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El març de 1882 Isidro Valls i Pallerola, fill d’Esteve, es va vincular a l’empresa per primera vegada. El 1879 es va construir el magatzem del petroli i la serralleria, així com una nova església sobre l’antiga capella del mas. El 1885 un gran incendi causava importants afectacions a la fàbrica. Malgrat tot, no es va parar mai l’activitat. L’any 1886 el negoci canvià d’accionistes, fet que suposà una important injecció de capital que va permetre una expansió de la colònia i una important transformació urbanística durant els últims anys del segle. S’amplià la fàbrica amb una nova sala de telers i amb maquinària tecnològicament puntera. I s’amplia també el nombre d’habitatges a la carretera de Cardona. El 1896 les monges dominiques es van instal·lar al Convent acabat de construir, i s’hi van estar fins el 1903.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1900 la societat es dissol, fruit d’unes desavinences familiars entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls. Aquest darrer fundaria una nova colònia molt a prop, riu avall, que seria coneguda com a Palà Nou o colònia Valls de Torroella. Entre els anys 1903 i 1904 va començar a funcionar, i les monges dominiques van traslladar-se a aquesta nova colònia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 Joan Baptista Palà i Valls, que no tenia fills, va atorgar plens poders al seu nebot Joan. Aquest es va casar el 1917 amb Patrocini Bertran i Bajona, teixidora de Cardona, i es va instal·lar a la que era la casa del Director, posteriorment coneguda com a Casa de l’Amo i actualment can Garbi. Els oncles van continuar residint a l’antiga casa pairal, juntament amb el germà de Joan, Francisco Palà Claret. L’any 1907 una gran riuada va destruir les fàbriques. El 1917 es construí el pont per travessar el riu Cardener, davant de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1920 i 1930 va tenir lloc la segona gran reforma de la colònia. A partir de 1928 es va construir un nou carrer que sortia de l’església i de l’antic convent de monges. S’hi edificaren el nou casino, amb sala de ball, teatre-cinema i café, i vuit habitatges, al nord dels quals més endavant es construïren tres xalets: un per al mestre, un per a l’escola (inaugurada el maig de 1928) i un xalet per al capellà. L’escola de les nenes estava situada als baixos del Convent de monges, al costat de l’església. Tenia dues aules a la planta baixa. Al pati hi havia galliners i un passeig d’arbres que portava a la casa dels amos. L’escola dels nens des de 1928 es trobava al xalet del mig, entre la casa del metge i la del capellà. L’any 1966 els paletes de la fàbrica van construir-ne una de nova al mateix lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1932 els germans Joan i Francisco Palà i Claret van refundar el negoci, aquesta vegada sense accionistes externs. Naixia aleshores la societat familiar industrial i mercantil “Industrias Palá S.A”. Durant la guerra civil, però, els Palà van haver d’exiliar-se i la fàbrica va ser col·lectivitzada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a la postguerra, els anys 1940 es van emprendre moltes obres, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. Es va construir el pont d’accés als pisos de les Galeries, es van renovar cases i es construïren jardins. Però l’obra més rellevant va ser la reforma integral de l’església, dedicada al Roser i a Sant Llorenç de Brindisi, patró del mas i de la colònia. La va beneir el bisbe Comellas el 24 de juny de 1942. A la dècada de 1950 es va construir el camp de futbol i es va remodelar el teatre. El 1956 van finalitzar les obres de la Granja, que proveïa de productes de l’hort i animals de granja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1951 i 1952 es va produir una nova desavinença familiar, en aquest cas entre els germans Joan i Francisco Palà Claret, que fins aleshores portaven la gestió de la colònia conjuntament. Joan s’encarregava de la gestió de la fàbrica i era una persona distant, amb importants ambicions socials i polítiques (va arribar a ser diputat a les Corts). Francisco s’encarregava de les tasques relacionades amb l’agricultura i era una persona més assequible. El resultat fou que Francisco va marxar i va vendre la seva part a Joan. El conflicte va provocar també una certa divisió interna entre els habitant de la colònia, i algunes famílies va marxar amb Francisco a les fàbriques del Llobregat. Per la seva banda, amb els diners cobrats Joan va poder fer la darrera gran inversió a la colònia, que consistí en renovar maquinària i construir l’anomenada casa dels motors: un edifici que estava destinat a ubicar-hi dos grans motors de gasoil per completar l’energia en èpoques d’escassetat o estiatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Palà també va iniciar en aquesta època una gran reforma de la casa pairal per convertir-la en un petit palau, tal com és actualment. El disseny va anar a càrrec del prestigiós arquitecte noucentista Josep Danès i Torras. Així mateix, el 1957 es va col·locar la primera pedra d’un nou sector d’habitatges, situats al sud de la colònia, i anomenats Pisos Nous. Eren quatre edificis amb 22 pisos, als quals seguirien les 10 torres o xalets per als encarregats i majordoms, a l’altre voral de la carretera. Van ser projectades per l’arquitecte manresà Jesús Borràs, i les obres es van encarregar a Construccions Barau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Palà i Claret va morir el 10 de maig de 1960 sense veure acabades les obres. En aquests anys es van iniciar les obres de reconstrucció dels pisos de la carretera (el 1966) i també la reconstrucció del pont sobre el riu Cardener. Des que l’havien destruït per la guerra només hi havia una palanca de fusta. Després de molts anys de bonança, a la dècada de 1960 va començar una crisi per al sector tèxtil que conduí al tancament de la fàbrica a finals de 1971. Encara hi va haver un intent per donar-li un nou ús, amb la iniciativa d’una fàbrica de plàstic que no va reeixir. El 1982 una riuada va provocar la destrucció de la resclosa, que ja estava malmesa. L’any 1980 va sortir a subhasta bona part de la colònia, i en els anys posteriors el poble va restar pràcticament abandonat. El 1992 l’empresa de Madrid Masters-5 Internacional va comprar Palà de Torroella en subhasta. Dies després representants de l’empresa van intentar desnonar 23 famílies que ocupaven els pisos de l’antiga colònia. L’alcalde de Navàs, Jaume Pons, va frenar aquesta temptativa i el 1992 va anunciar que l’Ajuntament comprava Palà. El 1994 s’arribava a un acord: els pisos quedaven pe les famílies i el camp de futbol, el cinema, l’oficina municipal i l’església van passar a propietat municipal.</span></span></span></p>	41.8551200,1.7198800	393742	4634483		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89026-pala-vistes-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89026-mas-pala.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89026-pala-vistes-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89026-pala-vistes-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89026-pala-vistes-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89026-pala-vistes-6.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Residencial - cultural - productiu			BCIL	2021-10-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	106\|98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89070	Tina del Molar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-molar		X-XV	Tina i follador esquedats i esberlats. Actualment les cavitats són plenes de terra i sediments.	<p><span><span><span>Tina excavada a la roca isolada enmig del bosc, probablement d’època medieval. Es troba emplaçada uns 160 m al sud-est de la casa del Molar, en una petita cinglera. Consta de dos forats excavats a l’extrem del rocam. Un és més profund, de forma cilíndrica, i correspon a la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. L’altra cavitat, menys fonda, és l’anomenat “follador” o “funyador”, on es trepitjava el raïm de manera que el líquid resultant queia a la tina. Entre les dues hi ha un petit canaló que les comunica. Ambdues cavitats es troben força malmeses, ja que les vores exteriors, més primes, s’han esquerdat i en bona part esberlat. Probablement per això la boixa per on desguassava la tina actualment no és visible. En una de les roques despreses que es troben a la vora s’hi observa un encaix, possiblement d’alguna premsa o element auxiliar per a l’elaboració del vi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que per la careneta que hi ha uns metres al nord hi passava l’antic camí que es dirigia cap a la Vall de Gitanos, i uns 120 m al sud-oest, en la mateixa beta de roca, hi ha una tomba excavada a la roca (can Riols II, sector est). Així mateix, en un indret proper es troba una altra tina excavada a la roca (tina de Riols).</span></span></span></p>	08141-255	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8598800,1.7393500	395366	4634987		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89070-tina-de-molar-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89070-tina-de-molar-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89070-tina-de-molar-2.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquesta tina era inèdita fins ara, i la donem a conèixer gràcies a la Informació facilitada per Ester Llobet	85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89072	Tombes de les Comes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-les-comes		IX-XII	La tomba localitzada és força erosionada. De la resta en desconeixem l'estat.	<p><span><span><span>Tombes excavades a la roca, probablement d’època alt-medieval, que es troben molt a prop del dolmen de les Comes, i uns 700 m al sud de la masia de les Comes. En la nostra visita vam poder localitzar una de les tombes, però segons informació oral n’hi ha alguna altra de propera, tot i que a una certa distància. La tomba identificada es troba a la superfície d’una roca que forma una petita cinglera. És del tipus ovoïdal o de banyera (tipus C). Té molt poca profunditat, sobretot per un dels costats, ja que la superfície de la roca fa un lleuger pendent.</span></span></span></p>	08141-256	Sector sud-oest del terme municipal		41.8676700,1.7400100	395434	4635851		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89072-tombes-les-comes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89072-tombes-les-comes-6.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment era inèdit fins ara i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89078	Camí prop de les Granges del Pinellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-prop-de-les-granges-del-pinellet		XVIII-XIX		<p><span><span><span>Tram d’un camí tradicional que conserva en molt bones condicions uns marges de protecció a banda i banda. Es troba vora la Granja moderna del Pinellet, en paral·lel a un camí actual que discorre en direcció nord-sud. El tram més ben conservat s’allarga uns 80 m durant els quals conserva els dos marges fets de pedra seca que delimiten una amplada de camí d’1,80 m aproximadament, en un traçat pràcticament planer. El ferm del camí és de terra i no s’hi observen restes d’empedrat. Més al nord el camí continua uns 120 m, amb unes característiques similars però en un estat de conservació més desigual, fins que acaba convergint amb el camí actual. Per la banda sud, el camí es pot resseguir uns 60 m i després es perd. Per la seva poca amplada sembla tractar-se més d’un camí de bast que no pas d’un camí carreter.</span></span></span></p>	08141-257	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span>El camí més important de la zona (el camí ral de Manresa a Cardona) passava per l’altra riba del Cardener, a llevant. Tanmateix, per aquest sector proper a Sant Salvador de Torroella hi havia altres camins històrics, que no són gaire coneguts. Amb les dades que tenim a l’abast no podem precisar gaire a quin camí corresponien les restes que hem descrit. Pel seu traçat es pot deduir que procedia de Palà i enfilava pel costat de ponent de la riera de Vallbona, on hi ha els masos de la Fàbrega, cal Saubeta i L’Obac. Cal suposar que devia continuar cap a la gran masia de Vallbona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També podria ser que una variant del camí travessés la riera de Vallbona i fes el recorregut pel seu costat de llevant. Cal dir que hi ha una tradició oral que sosté que hi havia una variant del camí ral de Manresa a Cardona que feia aquest recorregut: se separava de la vall de Cardener al barri de la Rata, on enfilava un traçat per la riera de Vallbona però pel costat de llevant. Aquest camí a llevant de la riera de Vallbona ben segur que era antic i important, ja que passava molt a prop del castell de Torroella i ben al costat d’una petita fortificació probablement medieval coneguda popularment com la Casa del Senyor. </span></span></span></p>	41.8618500,1.7124300	393135	4635239		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-10.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98\|119\|94	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89097	Biot prop de les Granges del Pinellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-prop-de-les-granges-del-pinellet		XIX-XX		<p><span><span><span>Biot o petit dipòsit emplaçat en un terreny coster, prop de la granja moderna del Pinellet. Biot és un nom popular amb què a la zona del Bages es denominen els petits aljubs coberts que servien per emmagatzemar l’aigua pluvial aprofitada dels vessants dels terrenys. En aquest cas es tracta d’un dipòsit excavat a la roca, de planta rectangular, cobert per una petita construcció de pedra lligada amb fang. La coberta és feta amb unes lloses força grans. El biot es troba adossat a una feixa, i per un costat encara es conserva un rec que discorre al peu de la feixa per on l’aigua era conduïda cap al dipòsit. Era habitual que un tros abans hi hagués un petit enclotament que actuava com a filtre per separar el fang que arrossegava l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua d’aquests biots era utilitzada per al conreu, en aquest cas de les vinyes que hi havia en aquesta zona. Periòdicament, els dipòsits i cisternes s’havien de netejar i reparar. Segons diu la tradició, perquè els resultats fossin més duradors calia fer-ho en lluna vella.</span></span></span></p>	08141-258	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8620500,1.7123400	393128	4635261		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89097-biot-pinellet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89097-biot-pinellet-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89110	Forn d’obra de Taurons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-taurons		XIX-XX	Part superior del forn i mur perimetral destruït	<p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat uns 450 m al nord de la masia de Taurons. Se’n conserva tan sols la part baixa, de manera que la graella ha quedat al descobert i és molt visible. En canvi, els murs perimetrals de la construcció s’han perdut gairebé del tot, ja que devien ser desmuntats per aprofitar-ne les pedres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn segueix la tipologia habitual i consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb un lleuger pendent. Estava dividit en dos nivells, però ja hem dit que la part alta s’ha perdut totalment. Es conserva, doncs, la part inferior, corresponent a la fogaina, que és una cambra soterrada coberta per una sèrie d’arcs transversals. Aquí és on s’introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter gairebé no es conserva, i tan sols s’insinua la boca de la fogaina. La part que és més visible és la graella, que separava la fogaina de la cambra de cocció. És formada per un gran bloc de pedra que ha estat foradat per permetre el pas de l’escalfor. És de planta quadrada i mesura 2,30 x 2,30 m, amb una gruixària molt considerable d’uns 0,70 m. Els forats queden arrenglerats en quatre filades de cinc forats cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest forn pertany a la propietat de la masia de Taurons, i ja fa temps que deu estar abandonat.</span></span></span></p>	08141-259	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8608800,1.7035400	392396	4635143		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	119\|98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17
89111	Puiggròs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggros-1	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163-165, 180.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 88.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J.M. (1979). <em>Inventari d’esglésies</em>. Bages, vol. 5, Arxiu Gavin. Barcelona, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Anònim (1981). <em>Dovella</em>, núm. 3. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que es troba molt ben emplaçada en un contrafort de la serra de Castelladral, amb excel·lents vistes cap a llevant i força a prop del castell de Solivella. És una construcció de gran interès per la seva qualitat arquitectònica i perquè ha conservat molt íntegrament les característiques tradicionals. El conjunt conta d’un gran cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) que té una masoveria al nord-est adossada en angle recte. La masoveria configura per aquest costat un recinte tancat o barri, situat a la part posterior, dins del qual hi ha la capella particular de la casa, dedicada a la Immaculada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és fruit de múltiples ampliacions successives. La part més antiga es troba entremig, pel costat de llevant, i correspon majoritàriament al segle XVI, tal com indica la inscripció d’una llinda interior del 1512 i una altra de 1590. D’aquesta època és un primitiu portal fet amb grans dovelles que ha quedat a l’interior de la casa. Al segle XVII la construcció va ampliar-se per la banda nord. Al segle XVIII es construí la masoveria i feren noves ampliacions. Al segle XIX el cos principal es va fer recréixer i s’amplià cap a migdia, dotant-lo de la galeria arquejada que constitueix l’actual façana principal. Es conserva una llinda de 1885 que podria datar aquesta última fase.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El resultat d’aquesta evolució és un volum de grans proporcions que té com a façana més destacada la de migdia, caracteritzada per l’esmentada galeria, formada per tres arcs de mig punt obrats amb maó. En general les obertures no presenten una composició gaire regular. Majoritàriament són emmarcades amb pedra carejada i algunes tenen balcons. Cal destacar la presència d’una peça de finestral gòtic geminat que es troba encastada a la façana de llevant. Podria ser que l’haguessin tret del castell de Solivella, situat força a prop i que conserva un finestral similar. Els murs, que des de fa uns anys s’han deixat a pedra vista, mostren diferents tipus de carreuat. En la façana oposada, al nord, es reflecteixen també les diverses ampliacions, amb un cos avançat on hi ha l’actual portal principal, adovellat, que inclou al seu interior una monumental cisterna feta amb carreus treballats amb gran precisió. Els murs de la façana nord presenten diferents línies de finestres i finestres balconeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa ha estat restaurada amb gran respecte. A la planta baixa conserva estances amb grans voltes de pedra que corresponen a les parts més antigues. També hi ha diversos cellers amb les seves bótes i, especialment, la sala de l’antic molí d’oli, coberta amb una immensa volta de pedra. Aquí és on hi havia el trull i una gran premsa del tipus anomenat de lliura o de biga, de tradició romana. Era formada per dues bigues i dos cargols de fusta, i es diu que era de les més grans de Catalunya. Aquest espai dedicat a la mòlta de l’oli va funcionar fins a mitjans de segle XX, després es va desmuntar i es van guardar les peces de la premsa. En una altra estança també es conserva un bon nombre de piques d’oli, algunes amb la seva tapa de fusta i tancades amb pany. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria conforma un altre gran cos, de tres plantes i de la mateixa qualitat arquitectònica que la resta de la masia. Es caracteritza per una galeria de tres arcades al primer pis i per un pas porxat, cobert amb volta de canó, que dóna accés a l’interior del barri. Segons es diu, podria ser que antigament aquesta edificació hagués funcionat com a convent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a llevant i en una posició separada trobem encara un conjunt de tres pallisses, totes obertes amb grans arcs a les façanes davanteres. Més al fons, un reng de set tines. Aquest tipus de tines exteriors i adossades solien correspondre als parcers, que eren obligats a fer el vi al costat de la masia principal. La casa de pedra que s’aixeca a ponent i que imita l’estil tradicional és de construcció recent.</span></span></span></p>	08141-260	Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral.	<p><span><span><span>La masia de Puiggròs és d’origen medieval i ja apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb la Comaposada, Rovira, Maçaners, la Serra d’Exibis, Casanova i la Llastanosa. Tal com hem dit, la construcció actual conserva una part important del segle XVI, i als segles XVII i XVIII s’amplià notablement, tal com indiquen les moltes inscripcions d’aquests anys que es troben repartides en diferents punts de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té una capella particular coneguda com a Immaculada de Puiggròs que va ser construïda el 1619. Estava dotada amb un retaule barroc d’estil salomònic (corresponent a finals del segle XVII o principis del XVIII) el qual fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. Posteriorment l’àvia de l’actual propietari, que era originària de les Borges Blanques, va encarregar un nou retaule que es va inspirar més o menys en l’antic, i que és el que avui es pot veure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps Puiggròs va acumular un bon nombre de masos. Segons el cadastre de 1746 en tenia set, i era una de les grans heretats de la parròquia de Castelladral, junt amb el Castell, Llobet, la Capçada i la Rovira. Un factor que tal vegada va influir en la prosperitat del mas és la proximitat i el possible vincle amb el castell de Solivella, una antiga domus d’època gòtica que actualment es troba dins la propietat de Puiggròs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris de la masia eren la família Puig, que conservaven un important arxiu familiar sobretot a partir de Joan Puig (documentat en la inscripció d’una llinda el 1758). Aquest personatge va ser un gran promotor de noves construccions i ampliacions, especialment de les sales i dels diferents menjadors. Visqué fins als primers anys del segle XIX. A finals de segle XIX Puiggròs continuava sent un dels masos més grans del terme. Segons l’amillarament de 1883 tenia 421 ha i 50 parcers que hi treballaven. Possiblement entorn de 1885 es va portar a terme l’última gran ampliació de la casa, just abans que arribés la plaga de la fil·loxera, que es detecta a Navàs per primera vegada el 1889 i en els anys successius es va acabar d’estendre, fins el 1895. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La crisi de la fil·loxera va afectar en gran mesura l’economia del mas, fins al punt que va quedar arruïnat i fou posat a subhasta. Un dels interessats en la compra va ser una comunitat de canonges, que va nomenar un membre de la família De Febrer com a intermediari de l’operació. Finalment els religiosos es van desdir, però De Febrer ja s’havia compromès en la compra i va haver de vendre els seus béns particulars per tal de comprar la masia. El 1898 el nou propietari ja n’havia pres possessió, i es volgué fer enterrar a la capella, tot i que finalment això no va ser possible. Els actuals propietaris en són els descendents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX la família De Febrer ha continuat al front del mas. Aquest llinatge té un origen noble força destacat, i al mas se’n conserva l’arxiu familiar. Un personatge de finals del segle XIX que hi estava emparentat era Vicens De Febrer, autor de petites novel·les romàntiques, erudit i polític federalista que va ser regidor de la ciutat de Manresa. Va morir el 8 d’agost de 1893 i el Setmanari català en publica una breu ressenya biogràfica. Tanmateix, els De Febrer eren gent de ciutat, i quan van adquirir el mas no estaven avesats a la vida de pagès. El primer que va afrontar de manera decidida les tasques agropecuàries fou un avantpassat que també es deia Vicenç De Febrer. El seu fill fou Josep M. De Febrer, i el fill d’aquest és Josep M. De Febrer, actual propietari. Pel que fa a la casa dels masovers, a la segona meitat del segle XX encara era habitada.</span></span></span></p>	41.8781700,1.7706100	397990	4636980		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-portal-int.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-capella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-pallissa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89111-puiggros-sala-trull-1.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Es conserven diverses llindes amb inscripcions que van del segle XVI al XIX: 1512, 1590, 1612, 1651, 1678, 1686, 1733, 1758, 1795 i 1885. Al celler es conserva una gran bóta de fusta congrenyada amb la data de 1706. Encastada en una paret de la casa es conserva una mena de “pica” de pedra de petites dimensions, amb un escut amb una creu i una cara d’un soldat en relleu, d’aspecte arcaic. Hi ha qui diu que podria correspondre a un sarcòfag baix-medieval.Informació oral facilitada pels propietaris	94\|98\|119\|85	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:17

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús