Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55711 | Barraca del Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-les-espases | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb falsa cúpula de pedra coberta amb terra i parcialment encastada en un desnivell del terreny. | 08147-207 | Prop de Puig Cendrós | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5750800,1.8909300 | 407540 | 4603193 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55711-foto-08147-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55711-foto-08147-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55712 | Barraca de la Tosca de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tosca-de-les-valls | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca excavada en un terreny amb desnivell que forma una cavitat més o menys quadrada. Té una paret davantera amb una porta d'entrada rematada amb arc escarser. | 08147-208 | Prop del torrent de la Creu de Beca | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5664700,1.8938400 | 407771 | 4602234 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55712-foto-08147-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació sobre barraques (MORERA et alii 2011) la situació en el mapa d'aquesta barraca (identificada amb la lletra I) té una errada. En realitat es correspon amb la situació de la lletra J en el mapa.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55713 | Barraca a Gatillepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-gatillepes | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada prop del torrent de la Creu de Beca. És de planta més o menys rectangular, amb coberta a dues vessants, feta amb bigues i pedra. | 08147-209 | Torrent de la Creu de Beca | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5638000,1.8914900 | 407571 | 4601941 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55713-foto-08147-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55713-foto-08147-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació sobre barraques (MORERA et alii 2011) la situació en el mapa d'aquesta barraca (identificada amb la lletra J) té una errada. En realitat es correspon amb la situació de la lletra I en el mapa.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55714 | Barraca mixta a les Roviroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mixta-a-les-roviroles | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta més o menys rectangular, amb coberta a dues vessants, feta amb bigues i pedra. | 08147-210 | Les Roviroles | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5375800,1.9140800 | 409418 | 4599006 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55714-foto-08147-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55715 | Monòlit de Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-coll-de-les-espases | XX | Monòlit de pedra de conglomerat situat al Coll de les Espases en memòria d'uns escaladors olesans que van morir en una expedició. El monument té una placa del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà amb la següent inscripció: 'Lentament ens alcem per sobre els nostres somnis. Josep Graño, Albert Ibáñez. Expedició d'Olesa - Hidden Peak. Agost 90. CMRO'. | 08147-211 | Coll de les Espases | 41.5738000,1.8907900 | 407527 | 4603052 | 1990 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55716 | Enteixinats de la farmàcia Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-farmacia-tobella | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-01 | XVI-XVII | Restaurats recentment. | En aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), rectangulars, de 46,5 x 33 cm, disposats entre bigues de fusta de talla. | 08147-212 | Carrer Coscoll, núm. 7 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5449200,1.8929200 | 407663 | 4599843 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55717 | Enteixinats de can Sabanés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-can-sabanes | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-02 | XVII | Enteixinats que es conserven a la planta baixa d'aquesta casa (tipus I: rectangulars de 46x33 cm ) i a la planta primera (tipus III: quadrats de 42x42 cm ) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat). Les de la planta baixa estan disposats entre bigues de fusta de talla de més qualitat . Ocupen una superfície de 32,8 m2 els quadrats i de 6,25 m2 els rectangulars. Els models decoratius del tipus I són els 1,2,3,4 i 5; és a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo'. Els models del tipus III són els 21,26,27,28, 29 i 30; és a dir: estel, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor, escut de Barcelona, castell amb data 1601 i flor. | 08147-213 | Carrer Creu Real, núm. 6 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els plafons del tipus III corresponen a l'any 1601. La casa ha estat objecte de reformes recentment. | 41.5464200,1.8944500 | 407793 | 4600008 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55718 | Enteixinats de cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bas | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-04 | XVI-XVII | En una cambra d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat) disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitja. Ocupen una superfície de 8,9m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5; és a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-214 | Carrer Coscoll, núm. 19 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5450000,1.8922800 | 407610 | 4599852 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55719 | Enteixinats de cal Llombard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llombard | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-06 | XVII | Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35x35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat) disposats entre bigues de fusta de talla de 10 cms. Ocupen una superfície de 22,6 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 22,23,24,25,26, 27, 28, 29 i 30; és a dir: ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor, escut de Barcelona, castell amb data 1601, flor. | 08147-215 | Carrer Creu Real, núm. 8 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. La casa ha estat objecte de reformes recents. | 41.5464700,1.8944000 | 407789 | 4600013 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55720 | Enteixinats de can Xelmo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-can-xelmo | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-07 | XVI | Situats en el vestíbul d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38 x 38 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitja. Ocupen una superfície de 30 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 33, 34, 35, 36, 37, 38 i 39; és a dir: escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V, motiu floral B, escut de Castella - Aragó, motiu floral C i 'zetes'. | 08147-216 | Carrer Montserrat, núm. 1 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa, datats de l'any 1577, van ser reconstruïts amb la seva disposició originària l'any 1988. | 41.5459000,1.8940300 | 407757 | 4599951 | 1577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55721 | Enteixinats de cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-segura | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-08 | XVI | Situats en dues cambres i passadís al primer pis (la cambra petita i el passadís estan tapats) es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38,5 x 38,5 cms) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm, amb caps de biga esculpits que representen rostres humans. Ocupen la cambra gran (la no tapiada) una superfície de 18 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 31,32,33,34,35 i 36; és a dir, inscripció 'JHS', cap d'àngel, escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V i motiu floral B. | 08147-217 | Carrer Ample, núm. 20 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5454100,1.8944100 | 407788 | 4599896 | 1577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la mateixa casa ha aparegut recentment una porta amb marc de guix i llinda apuntada amb la inscripció 'Mesa d'abril'. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55722 | Enteixinats de la casa de Virgilia Redondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-casa-de-virgilia-redondo | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-09 | XVI-XVII | Situats en una cambra del primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. Ocupen una superfície de 16,2 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-218 | Carrer Creu Real, núm. 4 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5463200,1.8944600 | 407794 | 4599997 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55723 | Enteixinats de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-pons | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-10 | XVI-XVII | Situats en tres cambres al primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitjana. Ocupen una superfície de 28,8 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4, 5,6,7 i 10. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo', espina de peix amb mussol, aus i vaques, i rombes i puntes de diamant. | 08147-219 | Carrer Ample, núm. 48 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5461300,1.8945300 | 407799 | 4599976 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55724 | Enteixinats de cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-casals | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-11 | XVI-XVII | Situats en una cambra al primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitjana. Ocupen una superfície de 8,75m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4, i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-220 | Carrer de la Senyora, núm. 23 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5447700,1.8950200 | 407838 | 4599824 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55725 | Enteixinats del carrer Creu Real, núm. 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-del-carrer-creu-real-num-26 | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-12 | XVI-XVII | Situats al vestíbul d'entrada d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-221 | Carrer Creu Real, núm. 26 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5469200,1.8942400 | 407776 | 4600064 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55726 | Enteixinats de cal Bià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bia | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-13 | XVII | Situats en una cambra a la planta baixa d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta rodones irregulars. Ocupen una superfície de 14,6m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 20,21,22,23,24,25,26, 27 i 28. És a dir: pastor amb ramat, estel, ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor i escut de Barcelona. | 08147-222 | Carrer Coscoll, núm. 2 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una remodelació feta l'any 1601. | 41.5449900,1.8934900 | 407711 | 4599850 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55727 | Enteixinats de ca la Planxadora o cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-planxadora-o-cal-font | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-17 | XVI-XVII | Alguns plafons molt malmesos han perdut totalment el dibuix. | Situats en una cambra a la planta baixa i en dues del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. Ocupen una superfície de 77,2 m2 total. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4,5,8 i 10. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo', inscripció 'AJYDLI', i rombes i puntes de diamant. | 08147-223 | Carrer del Forn, núm. 2 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5453600,1.8931600 | 407684 | 4599891 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55728 | Enteixinats de ca la Ferraguets-Mitjapela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-ferraguets-mitjapela | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-18 | XVI | Conservació precària els enteixinats tipus I. | En aquesta casa es conserven alguns enteixinats. Anteriorment també n'hi havia a les cases veïnes (números 3 i 5), però han estat enderrocades per construir-hi nous habitatges. | 08147-224 | Carrer de Dalt, núm. 1 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5451900,1.8923300 | 407614 | 4599873 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55729 | Enteixinats de cal Blasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-blasco | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-19 | XVI | Alguns enteixinats estan en part malmesos. | En aquesta casa es conserven en dues cambres a la planta baixa alguns enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 8,5 cm. Ocupen una superfície de 33,2m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1, 2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-225 | Carrer de la Mercè, núm. 14 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una reforma del segle XVI. | 41.5450200,1.8948300 | 407823 | 4599852 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55730 | Enteixinats de cal Sibina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-sibina | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-21 | XVI-XVII | Alguns quadres han perdut el dibuix. | Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47x36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-226 | Carrer Creu Real, núm. 23 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5467300,1.8941200 | 407766 | 4600043 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55731 | Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament a la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament-a-la-casa-de-cultura | Anònim (1987). 'Peces d'orfebreria del Comú d'Olesa als segles XVI-XVII (IV)'. Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 40. | XI-XIX | Conjunt format per diversos objectes. Una part d'objectes són de caràcter protocol·lari de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat. El més destacat és una porra o maça del Comú d'Olesa, del segle XVI. Altres elements són una col·lecció de medalles dels regidors de l'Ajuntament (del segle XIX) i una col·lecció de vares d'alcalde (del segle XIX). Una altra peça és una petxina d'argent per presentar aigua beneïda a les autoritats, obra de mitjan segle XVIII. Així mateix, a l'Arxiu es conserva també un relleu amb una cara, trobat a sota les escales de l'Església Parroquial (fetes al començament del segle XVII). Es tracta d'una figura exempta d'estil romànic. | 08147-227 | Arxiu Històric Municipal. Casa de Cultura, carrer Salvador Casas, núm. 26 | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romàntic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|101|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55732 | Enteixinats de ca la Pellera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-pellera | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-24 | XVII | Situats en una cambra del primer pis de l'anterior casa hi havia uns enteixinats, que actualment es conserven fora del seu lloc originari. Són enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat). Ocupaven una superfície de 19,8 m2, i els models decoratius són els següents: 28, 29, 30, 3 i 32. És a dir: escut de Barcelona, cstell amb data 1601, flor, inscripció 'Paula Sasaya' i cap d'àngel. | 08147-228 | Carrer Salvador Casas, núm. 4 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5447900,1.8932000 | 407686 | 4599828 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55733 | Enteixinats de ca l'Elàstics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-lelastics | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-26 | XVII | Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), situats entre bigues de fusta basta rodones. Ocupen una superfície de 15m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 28, 29, 30, 31 i 32. És a dir: escut de Barcelona, castell amb data 1601, flor, inscripció 'JHS' i cap d'àngel. | 08147-229 | Carrer de Santa Oliva, núm. 10 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5469800,1.8946300 | 407809 | 4600070 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55734 | Enteixinats de cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-serra | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-27 | XVI | Malmesos en conjunt i molt fragmentats. | Situats en una cambra al primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38 x 38 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm. A la casa existeixen els següents models decoratius: 33,34,35,36,37 i 38. És a dir: escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V, motiu floral B, escut de Castella - Aragó i motiu floral C. | 08147-230 | Carrer de la Senyora, núm. 10 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5447800,1.8946800 | 407810 | 4599825 | 1577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55735 | Enteixinats de cal Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llimona | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-32 | XVI | Situats a l'estatge-menjador del primer pis i en dues cambres del primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 38 x 50 cm aprox., i en el fris de 38 x16cm.) i del tipus II (rectangulars, de 35 x 58 cm.) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm. Dins del tipus I existeixen els següents models decoratius: 1, 2, 3, 4, 5, 12 i 13. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo', trenat a rombes i inscripció 'COLDELEZ'. Dins del tipus II hi ha els següents: 15,16,17,18, 19 i 20. És a dir: centaure amb castell, matança del drac, coloms i gerro, motius florals, trenat d'hexàgons i pastor amb ramat. | 08147-231 | Masia de can Llimona (Camí de Puigventós) | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5551200,1.8988600 | 408173 | 4600969 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55736 | Cal Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-grau | XVIII-XIX | Casa d'estil popular que ha conservat bé la tipologia tradicional, especialment per la part posterior, amb dues àmplies eixides que donen a un interessant pati amb pou. L'interior de la casa conserva també elements tradicionals com ara la llar de foc i un cup, que són aprofitats en els muntatges pessebrístics. En les diverses cambres de la planta baixa s'hi instal·len uns quadres pessebrístics que cada any es van renovant, ja que durant el cicle de Nadal la casa acull l'anomenat 'Pessebre del carrer de fora', organitzat per l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, amb la col·laboració del veïnat i de l'Esbart, que col·labora amb el vestuari. | 08147-232 | Carreu Argelines, 53 | A principis de segle XX ja hi ha constància que algunes cases particulars obrien als visitants els pessebres que feien a les entrades. Entre d'altres: cal Boter, cal Bià, cal Pepito Tobella (la Farmàcia), cal Bas, i també a l'Església, al Casal Catequístic o a les monges Paül·les. D'aquest últim se n'encarregaven els germans Salvador i Esteve Valldeperes. A la dècada de 1920 una sèrie d'entitats locals van organitzar el primer concurs de pessebres. Pel que fa a l'antiga casa de cal Grau, el 1993 va ser el primer any que s'hi va organitzar un muntatge pessebrístic. Poc abans Albert Parent, de la veïna casa de cal Margarit, havia adquirit aquest immoble adjacent i tot seguit va començar l'activitat de l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, que l'any 1999 va quedar formalitzada com a entitat. El primer president fou Ricard Vila. Des del primer moment l'associació ha portat a terme una tasca cultural, de recuperació i revitalització de les tradicions, però també una important tasca social, ja que s'ha obert a la participació d'un gran nombre de voluntaris i funciona com a catalitzadora en àmplies capes del teixit social. Un dels seus objectius ha estat obrir al públic la tradició del pessebre i fer-la visible en els carrers de la vila. Per això durant el cicle de Nadal s'organitza una Ruta de pessebres que compta amb una trentena de punts visitables, ja siguin patis, entrades o interiors de cases particulars, entre els quals destaquen el de Joaquim Boada i el de cal Boter, o altres llocs més públics, com ara el Teatre de la Passió, el Centre Cívic Sant Bernat o l'Església. En aquests últims és la mateixa associació qui s'encarrega de realitzar el muntatge. D'altra banda, l'Associació de Pessebristes també organitza cada any una exposició de diorames a la Casa de Cultura. Durant uns anys l'associació va tenir el seu taller i local a la casa de cal Puigjaner, propietat de l'Ajuntament. Recentment s'ha traslladat a dependències de l'antiga escola pública de Sant Bernat. | 41.5457600,1.8896900 | 407395 | 4599940 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'Associació de Pessebristes conserva una important col·lecció d'eines d'oficis antics i objectes diversos de la vida quotidiana que han anat recollint fruit de donacions de gent de la vila, pràcticament com si fos un petit museu. Aquests objectes es guarden a cal Grau i s'utilitzen quan cal en algun dels muntatges pessebrístics que porta a terme l'associació, per exemple en el Pessebre del carrer de Fora. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55738 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-2 | MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. | XIV-XXI | Carrer del nucli d'origen medieval d'Olesa, que forma part de la primera expansió de l'antiga Sagrera. Es tracta d'un carrer de traçat sinuós, que va pefilant la forma del petit promontori on s'assenta l'església parroquial. Les cases són de tipologia popular; les més antigues normalment de planta baixa més dos pisos, amb una amplada de parcel·la que no arriba als cinc metres. Algunes han substituït la finestra pel balcó en la primera planta. En alguns trams el ràfec és a la mateixa alçada i forma una línia contínua. Alguns immobles han estat substancialment reformats o construïts de nou. | 08147-234 | Carrer de Dalt | Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. | 41.5458600,1.8930300 | 407674 | 4599947 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55739 | Església del convent de les Escolàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-convent-de-les-escolapies | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 245 LABARTA, M. Lluïsa (1985). Summarium de la vida, virtudes y fama de Santidad de la Sierva de Diós Paul Montal Fornés. Roma. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 84-90 | XIX-XX | Església que forma part del convent de les Escolapies, adossada en un angle del conjunt, de manera que la façana fa un reclau en el carrer. Segueix un estil historicista d'inspiració neoromànica (igual que l'edifici del convent). La façana principal té un portal amb arquivoltes i timpà, on hi ha representats els símbols de les escolàpies sobre el fons de la muntanya de Montserrat. La decoració de les façanes es completa amb diverses finestres geminades i arcuacions llombardes sota el ràfec. L'interior de l'església segueix una decoració d'estil neogòtic. | 08147-235 | C/ Santa Paula de Montal, núm. 6 | Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar 1799 - Olesa de Montserrat 1889) fou la fundadora de l'Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (les Escolàpies), una congregació inspirada en l'obra de sant Josep de Calassanç i en els pares escolapis que, durant el segle XIX, fou de les que més va expandir-se en l'àmbit de l'ensenyament femení. Durant el període de 1829-1859 Paula Montal va realitzar una intensa activitat i fundà personalment set escoles. El col·legi d'Olesa de Montserrat, inaugurat el 15 de desembre de 1859, va ser la setena de les fundacions fetes per Paula Montal i l'última que va realitzar ella directament. A Olesa les escolàpies van cobrir la plaça d'escola pública per a nenes, ja que l'Ajuntament tenia dificultats per complir amb la llei, que obligava a tenir dues escoles, una per a nens i una per a nenes. En un principi l'emplaçament era a la Plaça Nova, i després en una casa del carrer Ample (la número 50, actualment ensorrada). Al cap de pocs anys, gràcies a una donació van traslladar-se a una casa pairal que ja apareix documentada l'any 1771. Posteriorment la casa va reformar-se i es construí l'actual edifici, d'estil historicista. L'any 1929 s'ampliaren les instal·lacions i es construí un segon pis. D'aquesta manera es disposava de més espai per a acollir noies internes. Durant 30 anys, Paula Montal va residir en aquest convent d'Olesa, ja que era el seu preferit, fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 26 de febrer de 1889. Inicialment el col·legi era només per a nenes, fins l'any 1950, quan es va convertir en mixt, però els nens ocupaven un espai separat. L'any 1961 s'hi va fer una important reforma i ampliació, i la residència augmentà amb 20 noves cel·les, que servien per acollir practicants com a casa d'exercicis. Més recentment, el convent s'ha especialitzat com a lloc de residència de les monges de major edat. L'any 1983, durant el procés de beatificació de Paula Montal, les seves restes, que es trobaven al cementiri municipal, van ser identificades i dipositades en una arqueta, situada sota l'altar de l'església. Santa Paula Montal va ser canonitzada l'any 2000 pel Papa Joan Pau II. | 41.5453500,1.8951900 | 407853 | 4599888 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55740 | Xiprers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-0 | Conjunt de dos xiprers (cupressus sempervirens) situats a l'interior del Cementiri Vell. Probablement plantats entorn del 1856, quan es construí aquest cementiri municipal, són clars testimonis de la funció d'aquest recinte, que ha quedat fora de servei des de la construcció d'un nou cementiri a can Singla. | 08147-236 | Passatge sense nom (entre els carrers Arquitecte Gaudí i Colom) | Anteriroment el cementiri es trobava a un costat de la Plaça Nova, vora l'església, i encara se'n conserven restes de la capella. L'any 1856 es va construir aquest cementiri municipal, més ampli, i el 1860 l'antic cementiri es va netejar de tombes i ossos. A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi ha anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica a la recerca d'una fossa comuna al cementiri, on l'any 1939 presumiblement hi havien enterrat els afusellats a Olesa per les tropes franquistes. La intervenció va ser promoguda per familiars de tres dels afusellats, i realitzada per l'Ajuntament i l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. L'excavació es va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment la intervenció no va permetre trobar les restes dels afusellats, sinó de diferents restes procedents de la neteja de nínxols en èpoques posteriors. | 41.5421800,1.8877700 | 407230 | 4599544 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55740-foto-08147-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55741 | Placa dedicada a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-clave | XX | Brutícia sota el relleu de bronze | Placa de principis de segle XX dedicada a Anselm Clavé, indicadora del carrer que porta el seu nom. Està situada a la façana de cal Perpinyà. Es tracta d'una placa rectangular de marbre que té un relleu en bronze amb l'efígie del personatge entre llorers. A la dreta s'hi llegeix la següent inscripció: 'CALLE DE A. CALVÉ'. Sota aquesta, una placa del nomenclàtor normalitzat de carrers afegeix la següent informació: 'Anselm Clavé (Barcelona 1824 - 1874). Músic, poeta i polític'. | 08147-237 | Carrer Anselm Clavé - cruïlla carrer Alfons Sala | 41.5438500,1.8933900 | 407701 | 4599724 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55742 | Villa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa | XIX | Casa unifamiliar d'estil classicista que ocupa una cantonada entre els carrers Anselm Clavé i Calvari. És de planta baixa, amb un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Té un petit jardí davanter i unes depedències a la part posterior. L'edifici destaca en el context urbà pel seu estil senzill però elegant, amb les façanes arrebossades i pintades d'un color vermellós, en contrast amb el blanc de les motllures de les obertures. Té una cornisa prominent i són interessants, també, els reixats d'algunes finestres i la porta principal, així com les persianes enrotllables de la façana principal, de l'època inicial de la casa. | 08147-238 | Carrer Calvari, núm. 41 | La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1890. | 41.5428300,1.8969300 | 407995 | 4599607 | 1890 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55743 | Casa amb arc neogòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amb-arc-neogotic | XX | Façana no rehabilitada i deteriorada. | Casa unifamiliar entre mitgeres, de petites dimensions, amb planta baixa més un pis. Es tracta d'un edifici de començament del segle XX que, a la façana principal, té com a únic element un balcó rematat amb un arc conopial, a manera de trencaaigües sota la porta, acabada amb un arc lobulat. El balcó té una barana de fosa. | 08147-239 | Carrer Anselm Clavé, núm. 79 | La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1924. | 41.5423800,1.8958600 | 407905 | 4599558 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55745 | Avenc de la carena del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carena-del-montnas | Pou gairebé cilíndric d'uns 2 metres de diàmetre i una fondària de 6 metres. El fons és ocupat per materials clàstics. Al fons s'observen indicis d'haver sofert algun intent de desobstrucció. | 08148-10 | Al vessant sud-oest del turó de la Bóta. | 41.2964900,1.7861000 | 398367 | 4572382 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat avenc de la carena de Monars / avenc de Mas Milà. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55746 | Avenc de la Nubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-nubet | Avenc de 29 metres de recorregut i 8,5 metres de desnivell negatiu. Una boca de 0,80×0,65 metres dóna a un pou de 8 metres de fondària. Als 5 metres de baixada s'arriba a la galeria superior. Si seguim, cap al NE per un conducte de 0,40 metres d'amplada per 1,14 metres d'alçada amb formacions al sostre, als dos metres de recorregut descendent trobarem un pou on un ressalt d'1,70 metres que condueix a la seva base. Una petita galeria d'1,50 metres de llargada amb una xemeneia al fons es troba cap a l'est, a la mateixa alçada que la galeria per la que hem accedit. Sota de la galeria d'accés trobem una gatera de 0,40 × 0,50 metres que en direcció SO enllaça amb la base del P-8. A la galeria inferior, direcció oest, avançant un parell de metres, l'amplada és de 0,50 metres. De seguida l'alçada puja i per dalt connecta amb la galeria superior. Si continuem per la galeria inferior pujant un petit ressalt i seguint uns 2,50 metres, gira a la dreta 1 metre més per tornar a girar a l'esquerra on fineix el meandre a 1 metre de distància. A la nostra dreta s'albira una petita fissura. | 08148-11 | A peu del vessant est del turó de Gafatans, prop de la riera de Jafra. | Després de diferents recerques per la riera de Jafre, membres del GE Badalona van descobrir l'agost del 2012 aquesta petita cavitat, la qual van haver de desobstruir per procedir després a la seva exploració i topografia. La van batejar amb el nom de la més petita de la colla, la Nubet García. | 41.2811700,1.8174300 | 400967 | 4570645 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55746-foto-08148-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55746-foto-08148-11-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55747 | Avenc de la Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-penya-embassada | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú | Avenc de 32 metres de desnivell negatiu. S'inicia amb un pou de 15 metres de profunditat que, a la seva base i mitjançant una finestra, comunica amb un nou pou, de volta cega i de 9 metres de desnivell, al fons del qual acaba la cavitat en una sala de 6 x 4 metres. | 08148-12 | A peu del vessant est del puig dels Terrers, prop del torrent de Can Grau. | El pou superior de l'avenc va formar-se en va actuar com a desguàs del curs fluvial pròxim. S'observen senyals d'erosió gravitacional. Caient després aquestes aigües en conducció lliure a través de la campana terminal de 9 metres d'alçada.Descobert i explorat per primer cop per membres del GES-CMB l'octubre del 1957. | 41.2936100,1.8300300 | 402041 | 4572011 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat avenc de la Penya Embalçada. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55748 | Avenc de la Plana Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plana-novella | Avenc de 7 metres de desnivell negatiu. Una boca de 1,80 x 3,20 metres ens porta en rampa a una finestra de 0,92 x 1,50 metres on entrem a la cavitat pròpiament dita. Continuem el descens en rampa fins que arribem a la capçalera d'un pou, tapat a la seva base a -1,80 metres, i amb sostre a 3,15 metres, fent una alçada total de quasi 5 metres mesurats des de la base del pou. | 08148-13 | A uns 250 metres al nord de la urbanització de la Plana Novella. | Localitzat en una prospecció l'any 2003 per membres del SES del GER de Sant Pere de Ribes. | 41.2969100,1.8571600 | 404317 | 4572348 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55749 | Avenc del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 5 metres de desnivell negatiu. S'hi accedeix per una petita boca circular de 0,60 metres de diàmetre que dóna a un ressalt de poc més d'1 metre. Una curta rampa de pedres porta a una minúscula saleta de sostre més alt, on la cavitat resta tancada per enderrocs. | 08148-14 | A peus del nord-oest del puig Vendrell, prop de la riera de Jafre | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 29 de novembre del 1981. | 41.2907900,1.8274600 | 401821 | 4571701 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55750 | Avenc del Cenyidor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-1 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. La seva boca és allargada (1,40 x 0,62 metres) i comunica amb un ressalt d'1,40 metres. Al seu fons s'inicia una galeria de 8,80 metres de minses dimensions que acaba curullada per enderrocs. | 08148-15 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3036600,1.8466500 | 403447 | 4573109 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55751 | Avenc del Cenyidor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-2 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Constituït per un únic i minúscul pou de poc més de 2 metres de fondària. | 08148-16 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3034500,1.8460800 | 403399 | 4573086 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55752 | Avenc del Cenyidor 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-3 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Format per un minúscul conducte en rampa de pedres que no arriba ni als 2 metres de desnivell. | 08148-17 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3038200,1.8465300 | 403437 | 4573126 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55753 | Avenc del Donut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-donut | Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. S'accedeix per una boca petita de 0,47 x 0,39 metres. Aquesta dóna accés a un petit pou de 3 metres de fondària i 1,87 x 1 metre de diàmetre, de base en pendent. A la part més baixa trobem una estretor que ens aboca a una saleta força concrecionada de 1,40 x 0,90 metres. | 08148-18 | Fondo de Vallgrassa | Descobert durant una prospecció de membres de la SES del GE Ribes l'any 2003. | 41.2969900,1.8572200 | 404322 | 4572356 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55754 | Avenc dels Esquelets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-esquelets | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 18 metres de desnivell negatiu. La boca superior (3 x 2 metres) dóna pas a un pou acampanat de 16 metres. A 6 metres per damunt la base s'hi troba una la galeria artificial que, amb un recorregut de 7 metres, porta a l'exterior i constitueix la segona boca d'accés a la cavitat. En l'extrem nord de la base del pou es troba l'estreta entrada d'un petit pou que porta al punt de màxima profunditat (cota - 18). Baixant pel nou i a l'alçada de la galeria artificial, en el seu extrem oposat, hi ha un replà que per la part posterior dóna accés a una acusada rampa i un ressalt de 2 metres que porta a un nou pou d'uns 4 metres. A mig descens i en la paret sud-est existeix un estret conducte horitzontal que comunica amb el pou d'entrada. | 08148-19 | Corral Nou | L'origen de la cavitat s'ha de buscar en l'acció erosiva de la riera de Jafre, en conducció lliure sobre una diàclasi SE-NW. D'aquesta manera es formaria així la peça principal, que va irrompre en uns petits fusos preexistents. Encara queden vestigis dels envans separadors. En ser abandonat el pou per les aigües de la riera va interrompre's la seva fase activa com a engolidor. S'inicià aleshores una època de lentes infiltracions que originaren l'important procés químico-litogènic que recobreix les parets. La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la donada per membres de la SES del Club Esquí Puigmal (Barcelona) que l'exploren l'any 1958. | 41.3012200,1.8509900 | 403807 | 4572833 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55755 | Castell Vell d'Olivella/el Molinot / Puig Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-vell-dolivellael-molinot-puig-moli | <p>AMORÓS, J. (2014). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2014. Arxiu del Servei d'Arqueologia. AMORÓS, J. (2016). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2015. Arxiu del Servei d'Arqueologia. AMORÓS, J. (2017). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2016. Arxiu del Servei d'Arqueologia. CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). 'Olivella, un petit poble amb una llarga història', a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S. (1983). El Penedès durant el període romànic. Relació d'esglésies, castells, personatges, topònims, etc. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Llopart. p. 269-270. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 266-267. VIRGILI, A. (2008). 'El Penedès: un espai conquerit, plataforma de conqueridors (segles X-XIII)', A BENITO I JULIÀ, R. (a cura de), 2008. De la Marca Hispànica a les Terres de Marca: el Penedès, Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. P. 11-24.</p> | X-XV | En ruïna | <p>El Castell Vell d'Olivella està situat al nord del nucli urbà d'Olivella (Garraf), prop del límit nord del seu terme municipal. Des d'aquest punt es té una gran visibilitat sobre l'entorn, amb comunicació visual directa amb el castell d'Olèrdola i bona part del massís del Garraf. Es desconeix quines construccions conformaven aquesta fortificació. S'intueix, però, l'existència d'una torre que estaria emplaçada sota les restes del molí de vent (fitxa 2, el Molí del Rector), així com d'un petit recinte emmurallat de forma trapezoïdal on hi hauria altres dependències del castell. Aquest mur perimetral està construït amb pedres irregulars, d'uns 15-20 centímetres de llargada, lligades amb un morter de calç molt groller. Presenta diferents graus de preservació en funció de la zona, amb una alçària màxim que no supera els 2 metres en el tram oriental. Es conserva una espitllera al mur de ponent. En les intervencions arqueològiques que es duen a terme des de l'any 2014 s'han descobert alguns murs que delimiten espais a l'interior de les muralles. A peu del castell i a la banda nord-est d'aquest, s'emplaça l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella.</p> | 08148-1 | Al cim del Puig Molí | <p>De la troballa de fragments de ceràmica atribuïbles a època ibèrica al capdamunt del puig Molí pot deduir-se l'existència d'algun tipus d'assentament o, si més no, la seva freqüentació en aquell moment. El castell Vell d'Olivella, 'Castrum Olivella', apareix mencionat per primer cop l'any 992 en el testament del jutge Teudiscle (Llorach, Carbonell, 1992: 266). Del document es desprèn que els actuals termes d'Olesa i Olivella, amb Santa Susanna, eren dels senyors de Cervelló, mentre que la resta d'Avinyonet pertanyia a Olèrdola. Malgrat ser una possessió dels Cervelló, el castell d'Olivella era termenat, ja des del mateix 992 tenia límits amb el terme del Castell d'Olèrdola, del qual es va segregar en aquesta època en un procés de subdivisió dels termes més grans que va ser característic en els segles X i XI (Batet, 2008: 199-202). El 1038, quan la jurisdicció encara és dels Cervelló, té lloc la venda del castell 'd'Ulivela' dins de la mateixa família quan Ramon i el seu germà Bernat el venen a un altre germà seu, Guerau, per 400 diners. El 1164 té lloc un fet que, si bé no té relació directa amb el Castell Vell d'Olivella, sí que n'acabarà afectant l'esdevenidor: en aquest any se signa la carta de població del puig de Cabot, atorgada per Pere de Ferran (feudal dels Cervelló). S'ha arribat a la conclusió que aquest puig de Cabot era el nom de l'emplaçament actual del poble d'Olivella. En el document es diu que cal construir cases sobre el puig, erm, i fortificar-lo en un termini de sis anys, de la qual cosa es dedueix l'origen del que després es va anomenar Castell Nou d'Olivella. El primer esment documental d'aquest castell nou, però és d'un segle més tard (1264), en un document de venda, a en Guillem Cabot de 'castro novo' (Carbonell, 1979: 6-7). Se sap que el 1191, el castell pertanyia a Gombau d'Oluja, nebot dels Cervelló. El 1212 Ramona, filla de Bernat Marcús, vídua de Pere de Ferran, fill, féu donació del castell d'Olivella al seu fill Berenguer d'Olivella. La família Cervelló continuava, doncs, el senyoriu. L'any 1230 calgué posar fermança als homes del castell d'Olivella. Se sap que després del 1236, Galceran de Timor, fill d'Arnau de Timor i Queralt, tingué Rocafort i Olivella (Llorach, Carbonell, 1992: 266). Durant la segona meitat del segle XIII la jurisdicció del terme va passar dels Cervelló (i els seus castlans, els Ferran) a la Seu episcopal de Barcelona, ja que se sap que, el 1294, hi va haver un plet entre el bisbe i el prior de la Capella de la Seu de les Onze Mil Verges (actual Santa Llúcia) sobre la jurisdicció del castell. (segueix al camp Observacions)</p> | 41.3204300,1.8140100 | 400740 | 4575007 | 992 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55755-foto-08148-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55755-foto-08148-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55755-foto-08148-1-3.jpg | Legal | Romàntic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Els materials arqueològics recuperats estan dipositats al VINSEUM i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Segueix del camp Història: En una afrontació del 1429 es parla del camí que puja a la parròquia, on hi ha l'església vella i el castell vell. Això indica que ja existia una església nova, situada prop del castell nou, al puig de Cabot o nucli del poble d'Olivella. No coneixem la fi de la vida útil del castell vell, però sabem que, a partir de 1625, quan la parròquia es trasllada a un nou temple bastit sobre el castell nou, a la zona només hi va restar en funcionament la masia del Rector. El 1681 apareix esmentat el 'Castri Veteris', el 1820 el 'Castillo Viejo' i el 1848-50 és anomenat 'el Castellot' (Carbonell, 1979: 6-7). A l'extrem nord-est hi ha l'església de Sant Pere del Castell Vell, un temple romànic que va ser l'antiga parròquia d'Olivella i que actualment està en ruïnes. Amb el desús del conjunt de les estructures el 1833, el rector de poble inicia la construcció d'un molí sobre les runes del castell, una obra que va quedar inacabada. La dècada de 1970 es recolliren materials superficials, que van ser dipositats al Museu de Vilafranca (actual VINSEUM). Des de l'any 2014 s'hi realitzen intervencions arqueològiques per tal d'aprofundir en el coneixement del Castell Vell. Aquests excavacions permeten conèixer que l'ús del castell continuà almenys fins al segle XV. | 101|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||
| 55756 | El Molí del Rector/el Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-del-rectorel-molinot | <p>CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). 'Olivella, un petit poble amb una llarga història', a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. p. 266-267</p> | XIX | Inacabat | <p>El molí de vent, inacabat, consisteix en una estructura de planta circular i secció troncocònica rodejada d'un cos circular, a mode de reforç. El seu parament és de pedra mitjana, sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i arrebossat tant per l'interior com per l'exterior. El reforç circular està obert a la façana sud, de manera que dóna accés a l‘interior del molí. A la cara nord hi ha una altra obertura, a més alçada. Al seu interior del molí s'observen els encaixos on s'hi disposaven les bigues de fusta, avui desaparegudes. També a l'interior s'hi poden apreciar les marques de l'emplaçament d'una escala de cargol, adossada a les parets, que segurament mai va arribar a ser construïda.</p> | 08148-2 | Al cim del puig Molí | <p>L'any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al poble, al costat del Castell Nou. L'any 1833 el rector del poble engegà les obres de construcció d'un molí de vent sobre les runes del castell. A causa de la mort del rector les obres restaren inacabades.</p> | 41.3204100,1.8139300 | 400733 | 4575005 | 1833 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55756-foto-08148-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55756-foto-08148-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons la tradició les moles que s'estaven pujant cap al molí, en conèixer la notícia de la mort del rector, van quedar abandonades. Hom diu que una està a la riera de Begues i l'altra a la serra dels Carlins. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||
| 55757 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-3 | BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J. (2003) 'Enclosures a la serra del Garraf des de la Protohistòria a la Baixa Antiguitat. Recintes d'estabulació vinculats a camins ramaders', Guitart, J.; Palet, J.M.; Prevosti, M. (eds.) Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès. El Vendrell, 8-10 de novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. p. 313-316. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. El mur de tanca està enrunat. | El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Al seu cim s'hi emplaça també un vèrtex geodèsic i una torre de guaita per la detecció d'incendis. Per gran part del perímetre del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim. | 08148-3 | Puig de la Mola | Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. L'any 2017, durant els treballs per la realització d'aquest Mapa de Patrimoni Cultural es localitzà un fragment de ceràmica informe de ibèrica a la part alta del vessant meridional del puig. Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú). A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et al., 2003). | 41.3193000,1.8478500 | 403571 | 4574844 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55757-foto-08148-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55757-foto-08148-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55757-foto-08148-3-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. | 81|85|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55758 | Avenc de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-suriol | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. | La boca, situada dins d'una petita dolina voltada de vegetació, és de forma allargada (1 x 0,60 metres). Dóna inici a un ressalt de gairebé 1 metre de desnivell que ens situa damunt un caos de blocs en situació inestable i pendent descendent. Un cop superats uns metres es desemboca en un pou que arriba a 13 metres de fondària. Una rampa de blocs porta al punt de màxima profunditat (-25 metres), on trobem una sala de 2 x 3 mestres. A mig pou, des d'un replà, es pot accedir a una curta galeria i un tram ascendent. | 08148-4 | Vessant nord del puig del Monars | La cavitat té el seu origen en l'acció inversa de les aigües infiltrades a través d'una diàclasi NE-SW. Posteriorment va patir un procés químic de litogènesi que en l'actualitat presenta ja alguns signes de descalcificació. Sembla que la primera exploració la van dur a terme membres de l'AE Talaia de Vilanova i la Geltrú cap a finals dels anys 1950 o primers de 1960. Segons referències orals d'en Magí Miret, l'any 1982, durant els treballs de topografiat de l'avenc realitzats per Josep Castell i Josep Teixidor, es va localitzar una dent humana aparentment prehistòrica. No s'hi ha realitzat cap estudi arqueològic aprofundit de la cavitat per la qual cosa no es pot precisar la cronologia i tipologia del possible jaciment que acull | 41.3100800,1.7890100 | 398632 | 4573887 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55759 | Avenc del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-montnas | ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. GASCA, M.; CASTELL, J. (1968). 'Cova-avenc dels Ossos', Espeleòleg, 5: 156-157. ERE del CEC. Barcelona. GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (2006). 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 25, p. 187-249. | Avenc de 22 metres de desnivell negatiu utilitzat durant l'edat del bronze com a lloc d'enterrament col·lectiu. S'hi accedeix per una boca de 0,5 x 0,8 metres que comunica mitjançant una curta rampa descendent amb un primer pou de poc més de 6 metres, al fons del qual (Sala dels Cranis) s'assoleix el punt de màxima fondària. El segon pou de l'avenc és paral·lel al principal i té una profunditat de poc més de 4 metres on acaba (sala dels Rocs). | 08148-5 | Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs | Coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada, segons la Carta Arqueològica de 1984, a la dècada de 1930 es van trobar nombrosos cranis i ossos dels quals es desconeix la seva situació actual. L'any 1959, J. Bellmunt, del Museu V. Balaguer de Vilanova i la Geltrú. va realitzar una excavació arqueològica, recollint material comprès entre el neolític i la primera edat del ferro. Concretament s'hi recuperà: 11 fulles o ganivets de sílex, 1 fragment de punta, 4 ascles i 1 fragment de destral polida, diverses denes de collaret de variscita, esteatita, marfil i 2 fragments de placa de pissarra, nombrosos fragments de ceràmica (hi ha 8 vasos reconstruïbles fets a mà i a torn), un botó d'os amb perforació en V, nombrosos penjolls de dents, ossos humans de diversos individus i de fauna. També s'hi va trobar una punta de fletxa de bronze i un fragment de fusaiola. | 41.3080400,1.7862700 | 398399 | 4573664 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55759-foto-08148-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55759-foto-08148-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55759-foto-08148-5-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenada Cova-avenc del Montnàs. És habitual la confusió entre aquest avenc i la pròxima 'Cova del Montnàs'. Sembla que antigament tenia una boca inferior que fou tapada durant els treballs realitzats en unes antigues feixes. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55760 | Cova del Corral de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-corral-de-les-piques | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 92-94. Vilanova i la Geltrú. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís de Garraf', Olerdulae, any XVIII. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca. p. 129-148. MIRET, M. (2008). 'Dos nous testimonis d'ocupació humana al massís del Garraf en època ibèrica: el puig d'en Pacurri (Sant Pere de Ribes) i la cova del Corral de les Piques (Olivella)', V Trobada d'Estudiosos del Garraf. Diputació de Barcelona. p. 157-165 | Cavitat situada a l'interior d'una pleta o corral. Aquesta construcció té forma de semicercle pel nord, on tanca la part superior de la cavitat, mentre que per la banda sud, més accessibles, forma un angle recte. Els murs, de maçoneria, estan en bon estat de conservació, assolint en alguns punts una alçada considerable. La superfície de l'interior de la pleta és d'uns 104 metres quadrats. Al mur sud, d'uns 13 metres de longitud, s'hi obre una espitllera. Al mur est, s'hi conserva la porta d'accés. A la part alta del mur oposat, el de l'oest, s'hi observa el que sembla un encaix per col·locar-hi una biga, fet que fa plantejar-nos que una part d'aquesta pleta hagés estat coberta. La boca de la cavitat mesura uns 8 m amplada, una altura màxima de 3,3 m que va decreixent paulatinament i uns 9,7 m de fondària. Al fons, al costat esquerre, hi ha una petita gatera al seu fons, en forma d'embut de 2 metres d'amplada al seu principi per anar-se tancant 2 metres més enllà. Ni a les parets ni al sostre s'observen fenòmens espeleolitològics remarcables, però sí una marcada coloració negrosa conseqüència del fum de nombroses fogueres enceses. L'interior de la cavitat és planer i format per un gruix indeterminat de sediments on s'observen alguns caus excavats per petits mamífers. La morfologia, dimensions i orientació vers el sud-oest de la cavitat han facilitat que fos aprofitada com a aixopluc per persones i animals al llarg del temps. | 08148-6 | Extrem meridional de la serra de les Conques | La cavitat va ser originada per infiltracions d'aigües pluvials sobre un pla d'estratificació de roques calcàries que presenten un lleuger capbussament. L'existència d'aquesta cova va ser donada a conèixer pels espeleòlegs J. Castells i J. Tejedor (1982: 92-94). El juny del 1990, els arqueòlegs Magí Miret , Josep Miret i Jorge Martínez localitzaren materials arqueològics tant a la tartera exterior de la cova com en les terrasses circumdants. Es tracta de: 12 fragments de ceràmica a mà o torn lent (un correspon a una nansa ), pertanyents a un mínim de 7 recipients d'època prehistòrica o ibèrica; 1 fragment de ceràmica a mà corresponent a la base plana d'un vas amb empremtes d'estora (especialment freqüents durant l'edat del bronze antic i mitjà); 1 fragment de destral de pedra, possiblement corniana, prehistòrica; 8 fragments de ceràmica ibèrica a torn oxidada; una vora en forma de T de plat del segle III aC - inicis del segle I aC; una petita base; una vora de petit càlat del segle II-primera meitat del segle I aC; una vora de gerra ibèrica amb arrencament de nansa vertical i decoració pintada de cinc línies obliqües vermelles; una nansa bilobular ibèrica possiblement horitzontal i asimètrica; un coll de gerra ibèrica de vora exvasada amb una línia horitzontal vermellosa pintada; una vora exvasada amb l'inici de l'arrencament vertical d'una nansa; 1 fragment de ceràmica grisa a torn de pasta grollera, potser medieval; 2 fragments de molins manuals de vaivé o de rotació de gres; 1 fragment de gerra de vora exvasada d'època indeterminada, amb una banda ampla i una prima horitzontals, pintades de color ataronjat a la superfície externa; 1 fragment de ceràmica amb superfície vidrada groguenca baixmedieval (segles XIV-XV); 1 fragment de ceràmica a torn grisa, d'època moderna o contemporània, possiblement d'un càntir; fragment de ceràmica a torn vidrada moderna; i una vora i un fons de plats de ceràmica vidrada melada d'època contemporània. L'any 2003 es van trobar a l'interior de la cova dues ascles de sílex melat que podrien estar relacionades amb alguna ocupació de la cavitat durant la prehistòria. Els períodes cronològics que estan més representats pels materials arqueològics són la prehistòria (probablement l'edat del bronze) i l'època ibèrica, mentre que els dels períodes medieval, modern i contemporani són molt més escassos. Aquesta cavitat ha estat citada de diverses maneres a la documentació escrita, tal i com ha posat de manifest l'estudi de Vicenç Carbonell sobre la toponímia del terme d'Olivella. Al capbreu del Priorat de les Onze Mil Verges de l'any 1681 s'esmenta que antigament s'anomenava espluga d'en Font («Spluga dicti mansi que antiquitus fuit seu dicebatur den Font»). Segons Carbonell aquest personatge podria estar relacionat amb un Guillem Font de les Piques citat en un document de l'any 1430 conservat a Can Pau d'Olivella. Tant la cavitat com la pleta haurien tingut, almenys durant part de la seva història, una finalitat ramadera | 41.3045500,1.8479200 | 403555 | 4573206 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55760-foto-08148-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55760-foto-08148-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55760-foto-08148-6-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat avenc de les Piques. | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55761 | Cova del Tramper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tramper | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. | Cova d'uns 15 m de llarg dividida en dues sales, la primera molt baixa de sostre. La cavitat presenta dues obertures: l'esquerra, de forma triangular, d'uns 90 cm d'ample per 60 cm d'alçada màxima; la dreta és molt baixa no superant els 40 cm d'alçada. És a l'obertura de l'esquerra on s'observen evidències de l'extracció de sediment del seu interior. | 08148-7 | Serra de Font Tordera | Cavitat descoberta per Magí Miret l'any 1976. Al realitzar-hi un sondeig es va trobar un sediment molt polsós entre el qual hi havien restes humanes, ceràmica feta a mà llisa i raspallada, un esclat de sílex i un botó de petxina piramidal. Segons Josep Mestre, el fragment de ceràmica raspallada correspon el tipus per ell anomenat neolític antic evolucionat penedesenc , que tindria els seus inicis cap al 4.200 aC | 41.3172200,1.8056200 | 400033 | 4574660 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55761-foto-08148-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55761-foto-08148-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | L'accés a la cova és molt dificultós ja que es troba situada en una paret de roca d'uns 3,5 m d'alçada sobre la vertical de la cova de Can Muntaner i molt tapada per la vegetació. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml