Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55762 | Cova Xaro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xaro | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | L'entrada, de forma triangular, té una alçada de 2 metres i una amplada a la seva base d'1,40 metres. Aquí s'inicia l'única galeria que forma la cavitat, de poc més de 10 metres de profunditat. A pocs metres de l'entrada la concreció quasi ha barrat la galeria, deixant dos estrets passos sobreposats. Al punt final de la galeria, una estreta gatera dóna a una rampa de terra que poc més enllà l'estretor la fa infranquejable. El sediment de l'interior de la cavitat és argilós. S'hi observen alguns clots excavats fruit d'actuacions no autoritzades. | 08148-8 | Uns 10 metres per sobre de la riera de Jafre. | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 15 de novembre del 1981. En aquesta cova s'hi recolliren alguns ossos humans, una ascla de sílex i alguns ossos de fauna. Podria correspondre a enterraments del calcolític-bronze inicial | 41.2906300,1.8257400 | 401677 | 4571685 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55762-foto-08148-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55762-foto-08148-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | En l'actualitat la cova encara sembla conservar alguna franja de sediment per excavar tot i que presenta evidències clares d'haver estat buidada parcialment. En aquest sentit es pot veure sediment a l'entrada i al pendent sota la cova que sembla provenir del seu interior. | 79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55763 | Avenc de Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-ramonet | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Una boca quasi circular de gairebé un metre de diàmetre dóna pas a un conducte que, als pocs metres de davallar, connecta amb un pou campaniforme de 25 metres de vertical i que aterra al bell mig d'una pronunciada rampa de productes clàstics d'uns 10 metres de longitud total i 6 metres d'amplada. Les formacions parietals són prou notables al llarg de gairebé tot el pou. Antic engolidor de la riera, actualment suspès a uns 15 metres per damunt de la llera. | 08148-9 | Fondo de les Llenties | La primera exploració va ser realitzada per membres de la SES CE Puigmal (Barcelona), cap a l'any 1958. | 41.2769200,1.8485200 | 403564 | 4570138 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55764 | Avenc dels Sitgetans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-sitgetans | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Una boca de 0,80 per 1,20 metres comunica amb un únic pou de gairebé 14 metres de profunditat. Té una secció mitja d'uns 2 metres de diàmetre. A la seva base s'origina un petit corredor en lleuger pendent i d'uns 6 metres de llargària. Tot el sòl està cobert per productes clàstics de petites dimensions. | 08148-20 | Serra de les Conques | Es tracta d'un antic engolidor del fondal de les Piques que evacuava les aigües absorbides mitjançant la galeria terminal excavada sobre una diàclasi NW-SE. Posteriorment aquesta sala va patir un procés clàstic que va cegar els camins recorreguts per les aigües en profunditat, fet que va anar seguit d'una fase químico–litogenètica. La primera exploració es va efectuar el dia 26 de gener del 1964 pels membres del GES J. de Mier i J. Nebot amb el Sr. J. Ossó, entre altres, de Sitges. | 41.3054300,1.8462200 | 403414 | 4573306 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | El nom d'avenc dels Sitgetans ve de que uns nois de Sitges varen ser els que el van trobar i van anar amb els del GES a explorar-lo. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55765 | Avenc Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-prat-de-la-riba | AMETLLER, J. (1978). 'Avenc Prat de la Riba'. GOURS (5):7-9. GEFOMA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de fondària. Una estreta boca dóna accés a un únic pou de 20 metres, a mig pou hi ha una petita finestra sense continuïtat. | 08148-21 | La Plana Novella | 41.2958800,1.8605400 | 404599 | 4572229 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55765-foto-08148-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55765-foto-08148-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55766 | Balmes del Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-puig-de-la-mola | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Conjunt de cinc concavitats situades al llarg d'una balma d'uns 70 metres de llargada. Les cavitats presenten un recorregut lineal que oscil·la entre el 3 i els 6 metres. | 08148-22 | Puig de la Mola | Conegudes des de temps immemorials. Les úniques dades conegudes són les publicades per membres per del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que les topografiaren el juny del 1981. | 41.3177700,1.8472700 | 403520 | 4574674 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55766-foto-08148-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55766-foto-08148-22-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55767 | Balmes dels Esquelets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-dels-esquelets | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Es tracta de tres petites balmes amb sengles conductes de curt recorregut (4, 6 i 5 m.), que sembla tractar-se de les restes d'antigues surgències avui fossilitzades i desmantellades per l'erosió de la propera riera. | 08148-23 | Corral Nou | L'única notícia que tenim és la donada per membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2989800,1.8488100 | 403621 | 4572587 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55767-foto-08148-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55767-foto-08148-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55768 | Cova de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-muntaner | ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís del Garraf', Olerdulae, gener-desembre 1993. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca | Gran boca d'entrada (8,75 metres d'alt per 19 metres d'ample) que inicia en rampa ascendent una galeria de 19 metres de longitud que resta totalment tancada. En el costat dret de la mateixa entrada hi ha una petita galeria hi ha una petita galeria de poc més de 2 metres, estreta i obstruïda per blocs. | 08148-24 | Serra de Font Tordera | El maig del 1980 membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) exploraren la cavitat. El desembre de l'any 2006 s'hi excavaren sondejos arqueològics de 2x1 metres(Castellà, 2007). Aquests proporcionaren resultats negatius des del punt de vista arqueològic. Els estrats que es documentaren eren d'aportació fluvial. Es conclou que, sense excloure la possibilitat de que la cavitat hagués estat ocupada en èpoques pretèrites, la riera de Begues l'hauria erosionat i aportat sediments repetidament, esborrant les possibles traces que n'haguessin quedat | 41.3185200,1.8063500 | 400096 | 4574804 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55768-foto-08148-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55768-foto-08148-24-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55769 | Cova de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | La coveta és formada per un bloc caigut de les penyes de Cal Muntaner o de Nevar que, en caure damunt d'altres, ha deixat sota seu una petita cambra de 3,5 metres de llarg i 3,25 metres d'ample. | 08148-25 | Penya de Cal Muntaner o de Nevar | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3169500,1.7995400 | 399524 | 4574637 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55770 | Cova del Lledoner 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-1 | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Formada per un bloc rectangular de grans dimensions caigut de la paret de les Penyes del Lledoner i que, en caure damunt d'altres blocs caiguts amb anterioritat ha format una cambra sota seu de 6 metres de llargada per 5,25 metres d'amplada. | 08148-26 | Penyes del Lledoner | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploraren el juny del 1980. | 41.3210300,1.7868200 | 398465 | 4575105 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55771 | Cova del Lledoner 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-2 | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | La cova és formada per dos blocs de grans dimensions caiguts de la paret de les Penyes del Lledoner, havent quedat damunt d'altres i inclinats uns 50 graus, formant dues petites coves unides per la seva banda lateral esquerra. Tot el conjunt caòtic de conductes entre els blocs suma un recorregut total de 25 metres. | 08148-27 | Penyes del Lledoner | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juliol del 1980. | 41.3212700,1.7867200 | 398457 | 4575132 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55772 | Cova del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-montnas | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Cavitat estructurada sobre una fractura tot presentant tres boques d'accés. A la zona central de la diàclasi s'arriba al punt de màxima fondària. | 08148-28 | Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs | L'única referència que tenim és la donada per un grup d'espeleòlegs vilanovins capitanejats per Josep Castell que la van topografiar el març del 1980. | 41.3080700,1.7866500 | 398431 | 4573667 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | És habitual la confusió entre aquesta cova i el pròxim 'avenc del Montnàs'. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55773 | Cova d'en Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-duran | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Antiga surgència, actualment fossilitzada i penjada en el cingle. L'entrada està situada a 50 metres d'alçada sobre la riera de Begues, en un petit replà suspès quasi a la meitat de la paret. La cavitat é una alçada de 3,75 metres i una amplada de 3 metres, que dóna pas a una única galeria de 6,75 metres de longitud amb una inclinació ascendent de 32 graus. | 08148-29 | A les penyes d'en Duran | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3144300,1.8024300 | 399762 | 4574354 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55774 | Cova d'en Nevar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-nevar | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Minúscula cavitat tipus balma, amb una amplada de 4,25 metres on s'origina un conducte de 4 metres de longitud que es va tancant en forma d'embut. | 08148-30 | Penya de Cal Muntaner o de Nevar | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3166100,1.7991600 | 399491 | 4574600 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55775 | Cova Estreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-estreta | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Constituïda per una única galeria de poc més de 3,50 metres de llarg que es va estrenyent progressivament fins a tancar-se en un pas molt estret. | 08148-31 | Fondo de mas Vendrell | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), el 2 de novembre del 1981. | 41.2859900,1.8307400 | 402089 | 4571165 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55776 | Cova Fumada de Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fumada-de-penya-embassada | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Dins d'una gran balma de 29 metres de llargada es troba un conducte intern, paral·lel a la mateixa, que aïllat parcialment per un important caos de blocs, origina dues obertures als extrems de la balma. | 08148-32 | Penya Embassada | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. | 41.2944200,1.8307500 | 402102 | 4572101 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55777 | Cova Penjada de Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-penjada-de-penya-embassada | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | La cova és una balma de 14 metres d'amplada que està formada per tres petites cavitats, totes elles en sentit ascendent per una rampa d'uns 30 graus d'inclinació. Antigues surgències, avui totalment fossilitzades, però que en la zona més interna dels conductes encara conserven mostres d'un antic procés litogènic. | 08148-33 | Penya Embassada | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. | 41.2945200,1.8307300 | 402101 | 4572112 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55778 | Coveta de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-jafre | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | La boca de la coveta té una alçada d'1,60 metres i dóna pas a l'única cambra que forma la cova, de 3,5 metres d'amplada i uns 3 metres de llarg. Al seu fons, una gatera de poc més d'un metre de llarg, tanca la cavitat. | 08148-34 | Jafre | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 20 de setembre del 1981. | 41.2814400,1.8337000 | 402330 | 4570656 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55779 | Coveta dels Penyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-penyals | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Àmplia balma de 19 metres d'amplada que es va tancant en forma d'embut en la llargada de 5 metres. L'alçada a l'entrada és de 2,5 metres i que es va reduint conforme el sostre va descendint, on al final, tan sols compta amb 0,50 metres d'alçada. | 08148-35 | Penya Embalçada | Sembla producte de l'erosió lateral de la riera de Jafre, quan aquesta passava pel nivell actual de la balma. Membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2971500,1.8366300 | 402599 | 4572397 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55780 | Les Covetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-covetes | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Es tracta de dues petites balmes que, plegades, tenen una amplada de boca de 12 metres. La primera d'elles té una llargada de 2,50 metres i la segona és una mica més fonda, formant una petita sala d'uns 5,60 metres d'ample amb una llargada de 3,75 metres. L'amplada del fons resta curullat per pedregam. L'alçada màxima és d'1,20 metres. | 08148-36 | A 180 metres al nord-oest de Can Muntaner. | Sembla tractar-se d'unes concavitats originades per l'erosió lateral de la riera de Begues quant aquesta circulava a un nivell més alt. Membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3166600,1.8031900 | 399829 | 4574601 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55781 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-2 | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. La meitat oriental d'Olivella forma part d'aquest parc, amb un total de 2.224,19 hectàrees. El formen dues grans unitats diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08148-37 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Triticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s. XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerrilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | A més d'Olivella, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. (Continuació història) Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55782 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-2 | En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès. | Riera que travessa el terme d'Olivella en sentit nord-sud. Entra al municipi a peus del vessant occidental del puig Molí per, a partir d'aquí, circular en paral·lel a la carretera BV-2111. Dins el municipi li són tributaris el torrent de la Lloreda, el del Corralot, la riera dels Pelagons, el torrent de Turiols, el de la Romeguera, i el del Querol. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, els esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació i fauna diversa. | 08148-38 | 41.3120300,1.7865800 | 398431 | 4574106 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55782-foto-08148-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55782-foto-08148-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55783 | El Barret del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barret-del-rector | CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Conjunts de blocs de pedra que, per la seva disposició, recorden a un dolmen, sense ser-ho. Segons la interpretació de Castellà (2007: 17-18), podria ser un gran bloc de pedra desprès de les formacions calcàries que es troben al llarg dels vessants pròxims i que, per atzar, quedà sobre una plataforma rocallosa. Posteriorment, l'acció erosiva de l'aigua i el vent i les fractures produïdes per contrastos tèrmics haurien esberlat el bloc, deixant-lo en la disposició actual. | 08148-39 | Camí del Castell Vell | Tradicionalment s'ha considerat aquesta formació geològica com un dolmen prehistòric. Els estudis arqueològics desmenteixen aquesta possibilitat. | 41.3176300,1.8132200 | 400670 | 4574697 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55783-foto-08148-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55783-foto-08148-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55784 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural 'Massís del Garraf' inclou la totalitat del Parc del Garraf, exceptuant la zona de Plana Novella, a més de 414 ha de sòl agrícola i forestal localitzat a l'oest d'aquest. Suma un total de 14.764,11 hectàrees, de les quals 2.718,51 hectàrees són d'Olivella. El seu interès ve determinat per l'existència del massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Prelitoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 hectàrees, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600 m (la Morella, 595 m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf (número 348 en l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya), es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf. L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.</p> | 08148-40 | Massís del Garraf | <p>El 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Garraf' va ser aprovat per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 24 de maig i 16 de desembre de 1986 (DOGC 805 de 18 de febrer de 1987). El Pla Especial va ser modificat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'any 1995 i 2001 (DOGC 2157 de 22 de gener de 1996 i DOGC 3592 d'11 de març de 2002).</p> | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55785 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>Es tracta d'un Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i a la vegada d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Ambdós espais protegits deriven de la Xarxa Natura 2000 'Serres del litoral central', segons l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre. Té una superfície de 25.074,90 ha. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques; Matollars termomediterranis i predesèrtics; Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia); Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola; Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; Alzinars i carrascars; Pinedes mediterrànies. Inclou també les següents espècies: Amfibis i rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Invertebrats: banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). Mamífers: rat penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), rat penat orellut gran (Myotis myotis), rat penat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), rat penat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). Com a ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), duc (Bubo bubo), enganyapastors (Caprimulgus europaeus), trobat (Anthus campestris), còlit negre (Oenanthe leucura), tallareta cuallarga (Sylvia undata), i hortolà (Emberiza hortolana).</p> | 08148-41 | Massís del Garraf | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55786 | Jaciment paleontològic de La Roqueta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roqueta-i | <p>CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.</p> | Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques. | <p>Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bioconstruït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment es la localitat tipus de l'espècie Cyrtothyris middelemissi. Associació fossilífera: Hexactinèl·lides: indeterminats; Bivalves: Chlamys (Chlamys sp); Braquiòpodes: Cyclothyris antidichotoma, C. deluci, C. middlemissi; Equinoïdeus: Stereocidaris pyrenaica, Toxaster collegnoi; Crinoïdeus: Isocrinus gevreyi; Rudistes: Polyconites verneuili.</p> | 08148-42 | Turó de la Roqueta | <p>El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.</p> | 41.2916500,1.7527000 | 395563 | 4571884 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55786-foto-08148-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55786-foto-08148-42-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment. | 122 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55787 | Jaciment paleontològic de La Roqueta II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roqueta-ii | <p>CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.</p> | Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques. | <p>Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bio-construït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment s'ha localitzat les següents espècies: Hexactinèl·lides: Sarophora aptiensis, Camerospongia asymetrica; Ostreids: Alectyonia sp.; Gasteròpodes: Cerithium cornuelianum; Braquiòpodes: Sellithyris viai, Tamarella tamarindes; Equinoïdeus: Coenholectypus macropygus.</p> | 08148-43 | Turó de la Roqueta | <p>El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.</p> | 41.2985700,1.7555200 | 395810 | 4572649 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55787-foto-08148-43-2.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment. | 122 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55788 | Jaciment paleontològic de Can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-mila | <p>CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.</p> | Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques. | <p>Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bioconstruït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment s'ha localitzat les següents espècies: Braquiòpodes: Terebrirostra arduennensis, Cyclothyris deluci, C. middlemissi; Equinoïdeus: Toxaster collegnoi.</p> | 08148-44 | Turó de la Roqueta | <p>El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.</p> | 41.3044000,1.7833000 | 398145 | 4573263 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55788-foto-08148-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55788-foto-08148-44-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment. | 122 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55789 | Cal Muntaner / cal Montaner / mas Domènec. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntaner-cal-montaner-mas-domenec | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI - XVII | Cal Muntaner s'emplaça a la riba esquerra de la riera de Begues, al costat del camí de Santa Susanna. Es tracta d'una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Està formada per dos volums. L'edifici principal està format per l'agregació de diversos cossos. El principal té estructura basilical, consta de planta baixa i pis. Disposa d'una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, arrebossada amb morter de calç, està orientada al sud-oest. A la planta baixa trobem un portal adovellat, flanquejat per dos bancs correguts d'obra, i una única finestra. A la planta pis s'hi disposen tres finestres més. A ambdós costats s'hi conserven pallisses, una cotxera i altres annexes de planta baixa amb coberta de teula . Just davant de l'edifici principal hi trobem també dos pous. A 48 metres al nord-oest de l'edifici principal s'hi emplaça una edificació de maçoneria, de planta rectangular i una única planta. Compta amb coberta de teula a dues vessants. Té adossat un cobert de teula amb una paret de maó vist. | 08148-45 | Can Muntaner | Antigament coneguda com a mas Domènec, se sap que l'any 1681 estava enrunada i el 1686 l'Isidre Montaner el va comprar i el devia reconstruir tot seguit. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges. A partir del 1758 la casa ja era coneguda com 'can Montaner' o 'can Montaner Nova'. A principis del segle XX va ser adquirida per la família Camps de cal Caçador. | 41.3157000,1.8049000 | 399970 | 4574493 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55790 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-0 | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Can Camps és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. S'emplaça al 400 metres al sud-est del nucli urbà d'Olivella, al vessant sud-est d'una suau elevació. El conjunt està format per l'agregació de diversos cossos amb cobertes de teula àrab, a una o dues vessants, i una part amb terrassa amb balustrada. Al nord hi trobem l'edifici principal, de planta basilical i encalcinat. Consta de planta baixa, planta pis i sotacobert. El ràfec és de maons disposats formant belles sanefes.. A la planta baixa hi trobem un bell portal adovellat, flanquejat per dues finestres rectangulars, amb ampit de pedra, i enreixades. Al costat esquerre del portal hi trobem un banc corregut de maçoneria i una font, en forma de cap de gos, enrajolada amb rajoles amb vidriat verd. A la planta pis s'hi disposen, simètricament, cinc obertures també amb ampit. Entre les dues finestres més occidentals hi ha una estructura de ferro forjat que antigament hauria servit, possiblement, per il·luminar aquest espai. A la planta sotacobert hi ha dues obertures més amb característiques similars a les anteriors. A la façana del cos que s'obre a llevant, reforçada per un gran contrafort, hi trobem un bell portal adovellat. A la seva esquerra hi ha un banc de maçoneria sobre la qual s'hi ha construït una pèrgola a la qual les fulles d'una parra donen ombra. A la planta pis, en aquesta façana, hi trobem una única obertura, situada sobre el portal. Les altres edificacions adossades no presenten característiques destacables. A l'extrem sud-est del conjunt hi trobem una cisterna que destaca per la superestructura de ferro forjat que sustenta una corriola, ornada amb un bell drac de clara inspiració modernista. A l'extrem nord-est, separat de la casa per un camí, hi trobem una mina que deuria abastir d'aigua la masia. A uns vint metres al sud-est dels edificis descrits s'hi conserva una pallissa de planta rectangular, construïda amb maçoneria i coberta de teula àrab a dues vessants. | 08148-46 | Camí de Jafra | Al segle XIII era coneguda com el mas d'en Pere Ferrer, i del XV al XVII com el mas d'en Mas i després la Casa Vella d'Olivella i mas d'en Puig (segle XVIII). El nom de can Camps prové de la família de masovers que s'hi va estar des d'abans de 1740 fins a 1911, quan el mas era propietat dels Falç, de Sitges. A la restauració de 1955 es va trobar una gran arcada de mig punt. | 41.3068900,1.8170700 | 400976 | 4573500 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55791 | Can Grau /can Tòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-can-tofol | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Can Grau s'emplaça en un coll de muntanya, en una zona d'interès agrícola del PEIN del Garraf, al costat d'una carrerada. Es tracta d'una gran masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Consta de diferents edificacions, majoritàriament adossades. L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Ha estat força modificat per adaptar-lo als seus usos públics actuals. A la façana principal, que mira a migdia, hi trobem un portal en arc de mig punt fet de maons. En aquesta planta hi trobem cinc finestres rectangulars, amb ampit de rajola, de mides desiguals i totes elles enreixades. A la planta pis hi trobem cinc finestres més, disposades asimètricament i també enreixades, així com un rellotge de sol. Un gran contrafort reforça la cantonada sud-est de l'edificació principal. A l'oest d'aquest edifici hi trobem l'antiga era, a la qual s'accedeix per una porxada d'arcades de mig punt fets amb maons. Aquesta edificació compta amb diversos cossos annexos. Al sud-est d'aquests edificis, a uns 25 metres de distància, s'hi emplaça una altra edificació, can Tòfol, d'una única planta rectangular i coberta a doble vessant convertida avui en un observatori astronòmic. | 08148-47 | Can Grau | La masia de Can Grau, coneguda antigament com mas de Cabrafic o Cabafiga, està documentada des del segle XVI. Als anys seixanta l'edifici patí unes reformes de gran importància que comportaren la destrucció d'un sector força important del conjunt. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona el 1986. Un cop restaurada i rehabilitada, va ser oberta al públic el 1991 com a casa de colònies i a escola de natura de l'espai natural protegit. | 41.3069200,1.8381400 | 402740 | 4573480 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55791-foto-08148-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55791-foto-08148-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55791-foto-08148-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat mas de Cabrafic. | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55792 | Can Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcer | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII-XVIII | Can Marcer se situa al vessant nord-oest del Serralot, prop del punt on es creuen el camí de Jafre i el que va de Sitges a la Plana Novella, dins d'un àmbit agrícola del PEIN Garraf. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que ha anat creixent entorn d'una masia d'obra popular. El conjunt està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'edifici principal compta amb baixa, pis i golfes, amb façanes revestides amb morter de calç i teulada a dues vessants. El portal és d'arc escarser i hi consta la data d'una de les reformes de l'edifici (1860). Les finestres són rectangulars i hi ha un rellotge de sol, al costat del balcó. Davant seu s'hi obre un gran baluard, amb la data 1882 gravada a la porta. S'hi ha anat adossant altres dependències. Una d'elles és el corral, una construcció de tipologia popular amb la part d'habitatge i els corrals que formen un pati interior; te les cobertes, a una i a dues vessants, de teules. Consta de planta baixa i un pis i té les obertures amb arcs i muntants de maó vist, solució molt emprada a les masies del Garraf. Hi ha també un estable, més modern, al sud-oest del conjunt. | 08148-48 | Camí de la Fita a Jafra | La història d'aquesta masia no es pot deslligar de la mateixa família, que fa segles que hi viu. Aquesta família està lligada a Olivella almenys des de 1283, si bé els no els podem vincular a Jafre fins el 1637. L'any 1783 Francesc Marcer donà al seu germà Antoni, capellà, el mas de la Font (la Fassina) amb les seves terres. | 41.2767000,1.8339200 | 402341 | 4570130 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55793 | Can Pau/Can Pau Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paucan-pau-olivella | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XIII - XIX | Una part de l'era presenta un esvoranc. | Can Pau s'emplaça al nord del nucli històric d'Olivella, a una cota una mica més baixa respecte aquest. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per diversos cossos i dependències, organitzades al voltant de l'edifici principal, d'aire neoclàssic. L'accés principal és a través d'un baluard amb portal carreuat d'arc escarser. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, de maçoneria vista, està presidida per un portal adovellat de mig punt. Les obertures, allindades, es distribueixen simètricament amb sengles finestres emmarcades de carreus a banda i banda i tres balcons, també carreuats, al primer pis. A aquest edifici s'hi adossen diferents cossos tant residencials com agropecuaris, formant un potent conjunt arquitectònic. Tot el conjunt està envoltat per un mur d'una alçada aproximada de tres metres amb altres accessos a l'interior. A llevant del nucli murat, molt a prop d'aquest s'hi emplaça l'era, testimoni de l'agricultura cerealística que en alguns moments fou important per aquesta masia. És de planta circular d'uns 20 metres de diàmetre i té tot el perímetre envoltat per un muret de maçoneria coronat per un cinturó en maons disposats de través. | 08148-49 | Carretera d'Olivella | Segons Vicenç Carbonell (2004: 134) aquest és l'antic mas Cabot, documentat quan el 1296 fou venut a la família Messeguer. En el segell XV aquesta família continuava essent-ne propietària fins que el 1429 el mas Messeguer fou venut a la família Raspall. A partir de, possiblement, mitjan segle XV, els Olivella van passar a ser-ne propietaris. En aquesta família tradicionalment l'hereu acostumava a ser batejat com a Pau , motiu pel qual encara perdura aquest nom a la propietat. Part de la masia ha estat rehabilitada recentment per destinar-la a serveis de turisme rural. | 41.3110100,1.8125200 | 400601 | 4573963 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55793-foto-08148-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55793-foto-08148-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55793-foto-08148-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat mas Cabot / mas Messeguer. | 94|99|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55794 | Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonet | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Enrunat. | Can Ramonet es troba ubicada al fondo de Les Llenties, dins l'àmbit del Parc Natural del Garraf. Es tracta d'una masia d'obra popular en estat de ruïna, inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. El volum principal compta amb uns 300 metres quadrats en planta. A ponent d'aquest edifici hi ha una petita edificació, també sense teulada, d'uns 30 metres quadrats en planta. L'edifici principal conserva les parets que conformaven la planta baixa de la masia. S'hi combinen les parets de maçoneria amb les de tàpia. Per les fotografies de l'any 1960 constava originalment de planta baixa i pis, amb coberta de teules a dues vessants. Les finestres del primer pis eren rectangulars, amb llindes de fusta. La porta d'entrada a casa tenia llinda i muntants de maó vist. A la banda nord s'hi emplaça un annex adossat amb 2 cups, revestits de cairons. Un d'aquests cups està subdividit en dos mitjançant un envà interior. Adossat per l'est existia un cos adossat, sense arrebossar. A uns 30 metres al nord-oest de l'edifici principal hi ha una petita construcció de maçoneria, d'uns 30 metres quadrats, també enrunada. | 08148-50 | Camí de Can Ramonet | Masia de la demarcació de Jafre se'n tenen dades de l'any 1867 quan li van adjudicar el número 10 del Districte. Propietat dels Marcer de Jafre, van viure entre el 1870-80 els masovers Baqués, després va ser ocupada per pastors. Al 1960 la masia és va quedar deshabitada i fins a data d'avui ha anat deteriorant-se, perdent la teulada i amenaçant ruïna. | 41.2789100,1.8438000 | 403172 | 4570364 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55795 | Can Surià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suria | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Situada al vessant sud d'una illa forestal a menys de 100 metres dels carrers de la urbanització de Can Surià. Envoltat de pins blancs. És un edifici de planta basilical amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb les golfes sobrelevades. A nivell de primer pis hi ha una galeria lateral porticada d'arcs rebaixats. Té una annex adossat de planta baixa amb parets arrebossades i coberta de teula a dues aigües i un pati envoltat d'una tanca de tapia i pedra. | 08148-51 | Can Surià | La masia té els seus orígens en un pagès de l'Arboçar (parròquia de Sant Pere Molanta) l'any 1639 que tenia terres al municipi d'Olivella. La primera documentació de la masia amb el nom de Can Surià, data de 1732 quan hi vivia Josep Surià que més endavant fou batlle d'Olivella. La masia ha sigut propietat de la família Surià fins l'any 1951 quan la va adquirir la família Saumell. A partir dels anys seixanta del segle XX es construí la urbanització que duu el nom de la casa i ara es troba envoltada de xalets de segona residència. | 41.3180200,1.7649400 | 396629 | 4574797 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55796 | Can Suriol / Mas de la Roca / Casa Raventós de la Roca / Ca l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suriol-mas-de-la-roca-casa-raventos-de-la-roca-ca-lamo | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Can Suriol és un autèntic caseriu històric d'Olivella i, en termes administratius, un agregat municipal. La casa més destacada des del punt de vista històric i arquitectònic és de grans dimensions, és coneix com ca l'Amo, una casa pairal del segle XVIII, que queda envoltat de diverses construccions annexes. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a dues vessants. La façana lateral està formada per dues galeries superposades amb deu arcs de mig punt cadascuna; a l'extrem esquerre, els dos darrers arcs de cada galeria han estat tapiats. La coberta de la galeria és a una vessant, la de la part superior conserva uns frescos policromats a les parets que representen paisatges idíl·lics diversos i les bigues de fusta que aguanten la teulada. L'entrada de la casa es troba en un pati interior al qual s'accedeix per un gran portal. Una composició ceràmica recorda el propietari Josep Raventós de 1791. A l'arc actual de l'entrada de la casa destaca una placa de pedra gravada amb la data de 1866, una refacció de la casa. Els espais interiors presenten la decoració de les parets pròpies de les cases benestants del segle XIX, amb les parets decorades amb pintura. L'annex principal és el celler i el corral dels cavalls. L'agrupament de cases s'estructura mitjançant dos patis interiors. Compartint pati amb la casa pairal hi ha cal Pastor i disseminades al voltant, cal Borrego, cal Xic Borrego, cal peó i cal Sisco de les cases roges o cal Marcel·lino, i can Ramon. Totes les cases presenten similitud en l'estructura i materials de construcció, conformant un nucli identitari. Separades uns metres quedava el corral de les ovelles i el dels bous. | 08148-52 | Km 14 de la carretera BV-2111 | L'origen del mas Can Suriol (dit antigament de la Roca) es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell, tal com mostra un pergamí de 1334 de l'arxiu de Santa Maria de Mataró on es llegeix que la casa era habitada pel propietari Pere Urgell de la Roca. El nom actual ve de quan a l'any 1549 fou establert (cessió mitjançant un cens) Antoni Seriol en el ‘lloc de la roca'. De fet, de hi ha referències als Seriol, Sariol, Soriol o Suriol des del fogatge de 1497 Va ser dels Suriol durant els segles XVI i XVII i des del 1678, i fins al segle XX, va pertànyer a la família Raventós. L'any 1914, la propietat va ser heretada per la germana de l'últim Raventós i el seu marit, Joan Albareda. Després can Suriol passà a la família Camps i Albareda. | 41.3120100,1.7911800 | 398816 | 4574099 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|99|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55797 | Nucli antic d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-dolivella | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII - XX | El carrer de l'església envolta el temple de Sant Pere i Sant Feliu, al punt més alt d'Olivella, un promontori on aflora la roca natural. Juntament al carrer Major i el carrer de Sant Isidre conformen un conjunt arquitectònic heterogeni pel que fa al moment històric en què es van construir els habitatges, però amb certa harmonia en l'entramat urbà i en els materials utilitzats. Es tracta de cases majoritàriament entre mitgeres de planta baixa i un pis amb façanes de pedra. Darrera les cases hi trobem un petit pati. Molts interiors conservat l'embigat de fusta. El llenguatge arquitectònic és popular. | 08148-53 | Nucli antic d'Olivella | El creixement demogràfic de la primera meitat del segle XVII, al qual no fou aliena la immigració francesa, féu que el 1625 la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu fou traslladada al solar del Castell Nou que serví de nucli a la formació de l'actual poble d'Olivella. | 41.3105600,1.8104200 | 400425 | 4573916 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55797-foto-08148-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55797-foto-08148-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55797-foto-08148-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Han estat restaurades a l'últim quart del segle XX. | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55798 | Casa Nova / La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-la-creu | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa | XVII | Enrunat. | La Casa Nova és una masia d'obra popular situada al Pla de les Llenties, enrunada, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. De les restes conservades es dedueix que constava d'un edifici principal, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, avui pràcticament desapareguda. Les parets són de maçoneria i s'hi distingeixen algunes de les seves estances. A aquesta edificació s'hi anaren adossant altres immobles i es construïren edificis auxiliars al seu sud-est. Tot aquest conjunt es troba enrunat. Tot i això podem distingir-hi alguns dels seus usos: al sud-est hi hauria uns cort i a la banda nord s'hi distingeix un cup revestit de cairons. | 08148-54 | Camí de la Casa Nova | Sembla que és documentada des de l'any 1641 i que en algun moment fou anomenada 'La Creu' per la seva proximitat a la creu de Jafre. Tanmateix als arxius de Can Falç de Mar consta com a 'Mas Casanova de Jafre' i des de 1851 era dels hereus Dalmau. | 41.2716500,1.8535800 | 403980 | 4569547 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55798-foto-08148-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55798-foto-08148-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55798-foto-08148-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | A uns 400 metres al sud-oest hi ha el Xalet de la Casa Nova, ja en terme de Sitges. | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55799 | Corral Nou / La Casa Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-nou-la-casa-petita | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa | XVIII | El Corral Nou és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, situada al costat del camí d'Olesa de Bonesvalls a la Plana Novella. Consta d'un edifici principal, de maçoneria amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la seva façana. A aquest immoble s'hi ha adossat altres edificacions per les altres façanes, dedicades majoritàriament a usos residencials. Al nord-oest s'hi localitza un baluard o barri, força envaït per la vegetació. | 08148-55 | Corral Nou | Masia del districte de llevant, situada en el camí de les Piques a La Plana Novella, prop de la riera de Jafre i vora el límit del T.M. de Begues. Desprès d'estar molts anys abandonat, es va restaurar com a masia temporal amb instal·lacions de bestiar i aviram. En la actualitat, va tornar a ser restaurada. Aquest mas pertanyia a les Piques i era coneguda com 'la casa petita'; o el Corral Nou. L'any 1875 fou comprada per Pere Domènech i Grau, el mateix que comprà la Plana Novella i Les Piques. L'any 1898, quan els projectes colonitzadors d'en Domènech no varen donar el resultat esperat, hom portà l'heretat a l'encant públic. L'any 1898 havia passat , per deutes, junt a Les Piques, als editors barcelonins Muntaner i Simón. Ha estat recentment rehabilitada per convertir-se en casa de turisme rural. Masia situada en el camí de Les Piques a La Plana Novella , prop de la riera de Jafre i vora el límit amb el terme de Begues, indret on es troba la font de Fontanelles. Després de molts anys abandonat, es va veure restaurat com a masia temporal amb instal·lacions de bestiar i aviram. Últimament s'ha rehabilitat i s'ha convertit en la primera casa rural d'Olivella. Són dues cases encarades a mig. La més antiga és la de llevant, 1730-32, quan es formava les Piques i era habitada per la família Raventós 'de la casa petita' o 'Corral Nou'. Es tenen dades dels masovers des de 1795 fins 1889, sempre dependents de la Plana Novella, és a dir, dels Raventós i després d'en Domènech de Sitges. | 41.2998500,1.8530500 | 403977 | 4572678 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55799-foto-08148-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55799-foto-08148-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55799-foto-08148-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55800 | El Maset de Dalt / Maset de Liona / els Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-dalt-maset-de-liona-els-masets | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa | XVIII-XIX | Enrunat. | El Maset de Dalt és una masia d'obra popular, enrunada, situada al costat del camí de Sitges a Olivella, inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, de maçoneria, amb coberta de teula àrab majoritàriament a un únic vessant. Són edificacions, força enrunades, de les que s'observa que comptaven majoritàriament amb planta baixa i pis. En les obertures conservades es combina la llinda d'arc rebaixat, sovint de maons, amb algunes de llinda plana (d'obra o amb una biga de fusta). A l'extrem nord d'un dels edificis, sobre la façana. S'hi conserva una torre metàl·lica, presumiblement utilitzada en temps pretèrits per extreure l'aigua d'un pou | 08148-56 | Al camí de Jafra a Olivella, a 2 km de Can Marcer. | La masia s'anomenava 'Maset de Liona' l'any 1774, quan era propietat de Josep Raventós ja que pertanyia a la seva heretat de Liona. | 41.2851200,1.8224700 | 401395 | 4571077 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55800-foto-08148-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55800-foto-08148-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55800-foto-08148-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Poden ser considerades un conjunt junt amb el Maset de Baix. Conjuntament són coneguts com els 'Masets de Jafra'. | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55801 | El Maset de Baix / els Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix-els-masets | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII-XIX | Enrunat. | El Maset de Baix és una masia d'obra popular, enrunada, inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, localitzada als Fondos d'en Serra. Combina les construccions de maçoneria, tàpia i paret de maons i sembla que la majoria de les edificacions constaven de planta baixa i pis. Les cobertes eren de teula àrab. Algunes de les obertures tenen la llinda construïda amb biga de fusta, en alguns casos molt rústica i corbada. Entre les edificacions es distingeix un forn de pa. | 08148-57 | A 2 Km de Can Marcer, seguint camí a Ribes. | Quan la casa és de poques dimensions, en lloc de mas s'empren el nom de 'masets'. Un mas pot atreure altres masos, fins arribar-se a formar un aglomerat de caserius. El Maset del Dalt i de Baix formaven un caseriu pertanyent a l'antiga quadra de Jafra, actualment despoblada, i ara es troben completament enrunats. Llogarret que formava part del Masets de Jafre. Situat a ponent de l'actual nucli despoblat de l'agregat de Jafre al camí que va a Olivella. Abandonat de fa dècades, constava de tres edificis agrupats. La masoveria del Maset de Baix començat a documentar a partir del 1774. Hi ha passat diverses famílies (Raventós, Pujol i Marcer, entre d'altres) fins que fou tancada l'any 1942. Els anys setanta del s.XX l'edifici ja estava molt enrunat. Restes d'un edifici de planta rectangular. D'obra popular d'acord amb la catalogació de l'inventari del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya. La superfície total ocupada és de: 783,54m² | 41.2836400,1.8183500 | 401048 | 4570918 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55801-foto-08148-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55801-foto-08148-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55801-foto-08148-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Poden ser considerades un conjunt junt amb el Maset de Dalt. Conjuntament són coneguts com els 'Masets de Jafra'. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55802 | Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu | CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVII | L'edifici es troba situat a la part alta del poble d'Olivella i s'alça damunt un basament de roca. Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, la rectoria, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra parament vista de maçoneria de pedra irregular amb la cantonada de pedra regular més gran devastada, presenta porta d'accés amb llinda, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular en el interior del qual hi ha ceràmica moderna amb el símbol del municipi d'Olivella policromat. A la part central de la façana, hi ha una rosassa amb vitralls de color. L'absis i les dues primeres capelles es corresponen a la part més antiga de la construcció. En una d'elles destaca la sepultura de la família Olivella. Les dues capelles més properes a la façana de la portalada, la mateixa façana i el campanar són obra d'ampliació del segle XVII, tal com indiquen les dates gravades sobre la pedra de l'extradós dels seus arcs. Són les dates d'inici i final de l'obra (1625 - 1671). El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó. En un dels maons des de l'interior del campanar s'observa la data de 1813, data probable d'una refacció de la teulada d'aquest edifici. A l'interior de l'església destaquen les pintures murals d'Agustí Ferrer Pino pintades l'any 1942, que representen les figures de dos arcàngels situats lateralment, quatre àngels rodejant la un colom, l'esperit sant, centren la composició a la volta de l'absis. | 08148-58 | Pl. de l'Església, 1 | L'existència de l'església és documentada l'any 1508, però podria ser molt més antiga per les mencions indirectes d'alguns documents. L'any 1513 ja era parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. La imatge actual és d'una església bastida al segle XVII. L'altar major es construí els anys 1609 i 1619. La data de 1625 que es pot veure a l'interior correspon a l'inici de les obres d'ampliació, que finalitzaren el 1671, data que també fou gravada al temple. Aleshores es devien erigir diverses capelles, entre els quals cal citar la del Roser, de Sant Isidre i de Sant Crist. El 1936 va ésser incendiada l'església i la casa rectoral. En els fets fou assassinat el rector. La darrera refacció de la façana i el campanar és de 1991. | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55803 | Forn de calç del Monàs / Forn de calç del Monars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-monas-forn-de-calc-del-monars | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella, Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | XX | Seguint el Camí Antic d'Olivella cap a la Crivellera, en paral·lel al camí es troba el Coster de la Bóta, en les immediacions del qual situem el forn, a les faldes del Puig del Monars. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,60 m de diàmetre i 7 m d'alçada. Les parets són construïdes interiorment en pedra calcària irregular lligada amb morter de calç (maçoneria). La paret on hi ha l'obertura de la boca d'entrada, la 'davantera', és de pedra seca, reforçada a la base amb una banqueta també de pedra seca. La boca destaca per les seves mides, un passadís de 2,50 m i una alçada de 2,20 m construït amb arc de maó pla rebaixat. L'alçada conservada del forn és d'uns 8 m. amb un diàmetre màxim de 4,60 m. Les parets interiors estan rubefactades com a conseqüència del seu enduriment per les altes temperatures assolides en les continues coccions. | 08148-59 | Puig dels Monars - Costera de la Bóta | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneixen els constructors i calciners a la vegada: Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. El forn va funcionar entre 1940 i 1960 aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella | 41.3019100,1.7842800 | 398223 | 4572986 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55803-foto-08148-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55803-foto-08148-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55803-foto-08148-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. | Aquest forn correspon al 'Forn 3' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55804 | Forn de calç del pont del Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pont-del-monar | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella, Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | XX | Forn de calç emplaçat a l'esquerra de la riera de Begues, a tocar del camí vell d'Olivella. Es troba cobert de vegetació, fet que impedeix descriure'n amb exactitud les seves dimensions. El seu diàmetre ronda els 4 metres. | 08148-60 | Puig dels Monars | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneix calciners, Fèlix de Ribes, que va fer funcionar el forn entre l'any 1900 i el 1940, aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella. | 41.3076800,1.7858600 | 398364 | 4573624 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55804-foto-08148-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55804-foto-08148-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fèlix de Ribes | Aquest forn correspon al 'Forn 2' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55805 | Forn de calç de can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-suriol | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | XX | Esfondraments parcials. | Situat dintre del paratge de Can Suriol, poper al nucli poblacional. Seguint en paral·lel la riera del Begues, si hi anem des d'Olivella, es troba al marge dret, una vegada passat el mas de Can Suriol. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica de parets de terra i pedruscall natural, a la base blocs de pedra i a la part superior coronada amb fileres de pedra calcària irregular (la vora) lligada amb morter de calç. La paret on hi ha l'obertura de la boca d'entrada, la 'davantera', conserva una part de paret de pedra seca, semiderruïda. La boca conserva un passadís de 2,00 m i una alçada d'1,40 m oberta en terreny natural. L'alçada conservada del forn és d'uns 4,5 m. amb un diàmetre màxim de 4,40 m. . Les parets interiors estan rubefactades com a conseqüència del seu enduriment per les altes temperatures assolides en les continues coccions. | 08148-61 | Paratge de Can Suriol | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneixen els constructors i calciners a la vegada: Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. El forn va funcionar entre 1930 i 1940 aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella. | 41.3113900,1.7890500 | 398637 | 4574032 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55805-foto-08148-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55805-foto-08148-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Josep Arnal el Valencià. Mestre calciner, Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella. Mestre calciner | Aquest forn correspon al 'Forn 1' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 55806 | Forn de calç de Cal Gavarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-gavarro | XX | Esfondraments parcials. | El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,40 m de diàmetre i 2,30 m d'alçada. No s'observa la porta d'entrada, car l'obertura per la què s'hi accedeix actualment sembla fruit de l'enderroc parcial de la paret. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària. | 08148-62 | Fondo de Turiols | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació | 41.3100900,1.7810300 | 397964 | 4573897 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55806-foto-08148-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55806-foto-08148-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55806-foto-08148-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55807 | Forn de calç dels Turiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-turiols | XIX-XX | Esfondraments parcials. | El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Construït al fondo de Turiols, consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,80 m de diàmetre i 4,30 m d'alçada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària. | 08148-63 | Fondo de Turiols | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. EL forn va ser construït i explotat per Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià i va ser utilitzat entre finals del segle XIX i inicis del segle XX. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella | 41.3093000,1.7820300 | 398046 | 4573809 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55807-foto-08148-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55807-foto-08148-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55807-foto-08148-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. | Aquest forn correspon al 'Forn 4' de la senyalització del 'Camí de Can Turiols'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55808 | Forn de calç del fondo de Querol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-1 | XIX-XX | Esfondraments parcials. | Forn de calç del fondo de Querol 1 se situa al fondo de Querol, a la dreta del camí en sentit ascendent. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 4,55 metres de diàmetre i 4 metres d'alçada, aproximadament. S'entreveu on disposava de la porta, pràcticament coberta de sediment. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç | 08148-64 | Fondo de Querol | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació | 41.2945500,1.7905900 | 398740 | 4572161 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55808-foto-08148-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55808-foto-08148-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55809 | Forn de calç del fondo de Querol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-2 | XIX-XX | Esfondraments parcials. | Forn de calç del fondo de Querol 2 se situa al fondo de Querol, a l'esquerra del camí en sentit ascendent, a pocs metres per sota d'aquest. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 4,70 metres de diàmetre i 4,20 metres d'alçada, aproximadament. La porta no és visible. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08148-65 | Fondo de Querol | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2951600,1.7880000 | 398524 | 4572232 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55809-foto-08148-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55809-foto-08148-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55810 | Forn de calç del fondo de Querol 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-3 | XIX-XX | Pràcticament destruït. | Forn de calç del fondo de Querol 3 se situa al fondo de Querol. Aquesta estructura es troba pràcticament destruïda per les obres d'ampliació de la pista forestal. Únicament s'aprecien, en l'actual marge del camí, la termoalteració de la part interior de les parets del forn. | 08148-66 | Fondo de Querol | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2943300,1.7941800 | 399040 | 4572132 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55810-foto-08148-66-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55811 | Forn de calç del fondo de Querol 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-4 | XIX-XX | Esfondraments parcials. | Forn de calç del fondo de Querol 4 se situa al fondo de Querol, a la dreta del camí en sentit ascendent. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,30 metres de diàmetre i 3,20 metres d'alçada, aproximadament. No s'observa la porta. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08148-67 | Fondo de Querol | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2942700,1.7916100 | 398825 | 4572129 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55811-foto-08148-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55811-foto-08148-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml