Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55866 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-2 | XX | Rellotge de sol vertical situat a la façana meridional de l'edifici emplaçat al carrer Sant Isidre, 2. Es tracta d'un rellotge circular, fet amb una capa allisada pintada de blanc dins de l'arrebossat irregular de la façana. El rellotge no presenta cap ornamentació i s'hi disposen únicament les xifres horàries, en números romans, fetes de ferro; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV´-V-VI'. El rellotge conserva la base del gnòmon. | 08148-122 | carrer Sant Isidre, 2 | 41.3101100,1.8121800 | 400571 | 4573864 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55866-foto-08148-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55867 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-6 | XX | Rellotge de sol vertical, de forma rectangular, fet de rajoles esmaltades, situat a la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 6. A la meitat superior s'hi representa el sol emmarcat per unes sanefes que es repeteixen també a la base del rellotge. Al centre del rellotge hi trobem el gnòmon. A la meitat inferior se situen les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. A la cantonada inferior dreta hi trobem la signatura de l'autor 'Doller'. | 08148-123 | carrer Sant Isidre, 6 | 41.3101800,1.8117800 | 400538 | 4573872 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55867-foto-08148-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Doller | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||
| 55868 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-12 | XX | Rellotge de sol vertical, enguixat sobre la façana de la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 12. És de forma quadrangular, amb una part arquejada sobre el límit superior. Sobre un fons de color marró clar, en el terç superior hi ha pintat un cercle rosat del qual neix el gnòmon. D'aquest cercle rosat neixen quatre línies negres que van a parar a les quatre xifres horàries representades en el rellotge. En números romans, d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI- IX-XII- III'. La situació de la resta d'hores és representada únicament amb línies i punts. | 08148-124 | carrer Sant Isidre, 12 | 41.3101200,1.8107100 | 400448 | 4573866 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55868-foto-08148-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55869 | Rellotge de sol de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-grau | Rellotge de sol vertical, inserta en un rectangle pintat de color marró clar sobre la façana. Al terç superior d'aquest rectangle s'hi representa el sol, al centre del qual hi ha el gnòmon. De l'astre rei en surten, de forma radial, línies de color negre i diferent longitud, creant un ritme, que l'uneixen amb les xifres horàries, fetes amb números romans. D'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. | 08148-125 | Can Grau | 41.3069200,1.8381400 | 402740 | 4573480 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55869-foto-08148-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55870 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 parcialemnt i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-126 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.3010800,1.8325300 | 402261 | 4572838 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55870-foto-08148-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55870-foto-08148-126-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi D1 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55871 | Carrerada de la creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada entra al terme d'Olivella des d'Avinyonet en un recorregut de 600 metres aproximadament per la serra de Caudellops. En síntesi , aquest camí ramader transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-127 | Olivella | 41.3271700,1.7746700 | 397458 | 4575801 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi A7 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||||
| 55872 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 4. Quan el GR-92 4 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-128 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.2916900,1.8308800 | 402109 | 4571797 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55872-foto-08148-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55872-foto-08148-128-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi D2 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55873 | Camí antic d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-dolivella | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | Des de la plaça major del nucli històric d'Olivella, el camí baixa a l'aparcament de la ronda sud per enfilar-se a la serra de les Basses i baixar fins a creuar la carretera BV.2111 a l'alçada de Can Duran. D'allà segueix paral·lel a la riera de Begues fins a Can Suriol, després de passar pel costat de forn de Can Suriol, per la falda del Puig del Monàs arribem a la cruïlla amb el Camí de Can Turiols. Seguint en direcció de Mas Milà, es passa per un segon fornd e calç i riera avall per l'ombril del Coster de la Bota s'arriba a un forn de calç d emides excepcionals (Forn del Monàs), el camí continua en direcció Sant Pere de Ribes. | 08148-129 | Olivella | Aquest camí era la sortida sud natural del nucli històric d'Olivella abans de la construcció de l'actual BV-2111. | 41.3111400,1.7902800 | 398740 | 4574003 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55873-foto-08148-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55873-foto-08148-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el nucli històric d'Olivella amb la zona d'equipament de la Crivellera i connecta amb la xarxa de camins del Garraf senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de 4,5 km | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55874 | Camí de Can Turiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-turiols | AJUNTAMENT D'OLIVELLA.'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | El camí neix d'una cruïlla amb el Camí antic d'Olivella, travessa la riera de Begues i la carretera BV-2111. El camí s'enfila per la Costa Reba i paral·lel al fondo de Turiols ens porta al Forn de Calç d'en Turiols. Després s'enfila pel solell paral·lel a la carretera BV-2415 fins al Centre Recreatiu Municipal Can Turiols. Després continua per l'antic Mas can Turiols (actual restaurant les Piques) en direcció de l'Arboçar, ja en terres de l'Alt Penedès. | 08148-130 | Olivella | Aquest camí era la sortida natural del nucli històric d'Olivella per arribar a la Plana del Penedès abans de la consolidació de la carretera actual BV-2415 | 41.3093400,1.7816100 | 398011 | 4573814 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55874-foto-08148-130-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el camí antic d'Olivella amb la zona d'equipament de Can Ganxo i connecta amb la xarxa de camins de l'Alt Penedès senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut d'1,5 km | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55875 | Camí del Castell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-vell | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | Camí històric que uneix en els seus extrems els orígens mil·lenaris d'Olivella. El camí travessa espais significatius del patrimoni municipal. Cal destacar l'era de Can Pau, la Font del Rector, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell o el mateix Castell. És senyalitzat des de l'Ajuntament d'Olivella. | 08148-131 | Oest del nucli antic d'Olivella | Aquest era el camí històric que unia el nucli d'Olivella amb l'església i el castell romànics. | 41.3170300,1.8165600 | 400948 | 4574627 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55875-foto-08148-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55875-foto-08148-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat, un itinerari històric, arquitectònic i etnològic que uneix el nucli històric d'Olivella amb el Castell d'Olivella El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de2,7 km i passa per diferents elements patrimonials. Des del Castell és possible fer un camí de tornada per espais diferents, formant-se així un circuit circular. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55876 | Escultura 'Margalló' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-margallo | XXI | Escultura realitzada sobre bloc de pedra calcària. Es situa sobre doble pedestal superposat de base quadrada. La mida màxima del bloc és d'1,5 m d'alçada i 1,40 m d'amplada. La cara principal és polida a la seva part central, en contrast amb la rugositat natural de la roca, a la part superior s'esculpeix una fulla de margalló que ocupa la meitat de la composició. A la part inferior hi ha la inscripció 'Lliure com la brisa de mar que acarona la teva verdor. Roca salvatge i margalló'. L'escultura està signada a la part dreta inferior. Una placa metàl·lica sobre el pedestal recorda la inauguració al mes de maig de 2007 i el Títol de l'obra 'Margalló'. | 08148-132 | Plaça Catalunya (Mas Milà). Olivella | 41.2985900,1.7786800 | 397749 | 4572624 | 2007 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55876-foto-08148-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55876-foto-08148-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Amb trenta anys de trajectòria, les escultures d'Arlene Sereix són obres plenes, arrodonides, on la figura s'insinua amb línies tibants, com les qualifica ella mateixa, però sempre buscant la simplicitat de les formes per arribar a una màxima expressivitat. En la seva vessant escultòrica treballa sobretot pedres tallades, que l'artista poleix a mà per aconseguir unes superfícies llises, suaus, brillants. | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||
| 55877 | Pou del Canyar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-canyar | La superestructura està malmesa. | El pou del Canyar se situa al fondo la Roqueta, a l'esquerra del camí que baixa d'aquest mas, en una zona de camps de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies del subsòl. El seu diàmetre exterior és de 2,40 metres, l'interior d'1,50 metres, mentre que el gruix de la paret perimetral ronda els 0,5 metres. S'intueix on hi havia l'obertura per on se n'extreia l'aigua, si bé aquesta està degradada i coberta de vegetació. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-133 | Fondo de la Roqueta | 41.2915100,1.7477200 | 395146 | 4571874 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55877-foto-08148-133-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55878 | Marge de pedra de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-can-suriol | XIX-XX | En un tram hi ha un esvoranc important. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2'5 metres i la llargada uns 140 metres aproximadament, amb un vèrtex que serveix per canviar la direcció i vorejar el bancal que forma. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades amb vinya a un nivell superior. | 08148-134 | Can Suriol | 41.3106900,1.7918500 | 398870 | 4573951 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55878-foto-08148-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55878-foto-08148-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||
| 55879 | Corral de l'Angeló / Corral del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-langelo-corral-del-maset | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVIII | Enrunat | El corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a mà dreta de la carretera en sentit descendent. Es tracta d'un corral enrunat, d'uns 12 per 8 metres, que estava format per una part coberta amb un pati descobert davant seu. La construcció combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia. La part construïda, situada al nord-oest, tenia coberta de teula àrab a un únic vessant (vers el pati) i tota l'edificació estava revestida amb morter de calç. | 08148-135 | Fondo del Maset de la Miqueleta | Lloc tradicionalment propietat de la família Mestre 'Geló' de Ribes. És documentat per primera vegada en el segle XVIII: 'lo propietari és Joseph Mestra Jaló abitant al terme de Ribas'. En aquestes terres el 1851 existia una casa d'en 'Jaló de Rivas', que després esdevindrà 'corral Angeló' (1915) i 'ca l'Angeló' (1986). En la cartografia oficial actual de l'ICC aquest immoble surt amb el nom 'Corral del Maset', ja que també era anomenat 'Maset d'en Miret', tot i que era propietat de Cristòfor Mestre. | 41.2960100,1.7618500 | 396336 | 4572357 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55879-foto-08148-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55879-foto-08148-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55879-foto-08148-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||
| 55880 | Cisterna del Corral de l'Angeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-corral-de-langelo | XX | Deixalles a l'interior | La cisterna del corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a uns 5 metres a mà esquerra de la carretera en sentit descendent, prop del curs de la torrentera intermitent que hi circula. Es tracta d'una construcció subterrània destinada a emmagatzemar l'aigua d'escorrentia procedent de l a pluja. Té forma piriforme i l'interior està revestit de morter que li proporciona impermeabilitat. La seva boca mesura 0,60 metres d'amplada si bé el seu diàmetre interior assoleix els 2-2,5 metres de diàmetre interior. La fondària màquina conservada mesura 1,70 metres. | 08148-136 | Fondo del Maset de la Miqueleta | És molt possible que fos construït i utilitzat pels habitants del Corral de l'Angeló, situat a escassos metres d'aquesta estructura. | 41.2956600,1.7621800 | 396363 | 4572318 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55880-foto-08148-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Esteve i Gràcia Xavier | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||
| 55881 | Font de l'Arcada de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larcada-de-les-piques | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de l'Arcada de les Piques se situa a uns 50 metres a l'oest d'aquesta masia. Es tracta d'una surgència natural que brolla d'un marge. El punt d'on brolla l'aigua està protegit per una volta de carreuons de pedra. | 08148-137 | Les Piques | L'aigua de la font de degotall era recollida en unes piques excavades a la roca. D'aquestes piques l'aigua passava a una cisterna i d'aquesta era canalitzada fins una gran pica a peu d ela casa. Posteriorment també a un pou obert vers 1860. Des d'aquest pou una canonada la dirigia a la Plana Novella. De fet la primera data de portada d'aigua de les Piques a la Plana Novella data de 1887. | 41.3098900,1.8403100 | 402926 | 4573807 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55881-foto-08148-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55881-foto-08148-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||
| 55882 | Font de de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-de-les-piques | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de les Piques se situa a uns 60 metres a l'oest d'aquesta masia. Es tracta d'una surgència natural que brolla d'un aflorament rocallós. Des d'aquest punt, una canalització de teules superposades condueix l'aigua fins a un safareig. | 08148-138 | Les Piques | L'aigua de la font de degotall era recollida en unes piques excavades a la roca. D'aquestes piques l'aigua passava a una cisterna i d'aquesta era canalitzada fins una gran pica a peu d ela casa. Posteriorment també a un pou obert vers 1860. Des d'aquest pou una canonada la dirigia a la Plana Novella. De fet la primera data de portada d'aigua de les Piques a la Plana Novella data de 1887. | 41.3095700,1.8403200 | 402926 | 4573772 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55882-foto-08148-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55882-foto-08148-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||
| 55883 | Ca la Miquela / el Maset de la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela-el-maset-de-la-miquela | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Enrunat | Ca la Miquela s'emplaça al vessant meridional d'una elevació. Es tracta d'un petit mas de planta baixa amb la teulada, originalment a dues vessants, enrunada. L'obra és de tàpia revestida de morter de calç. A l'interior s'observa encara la seva senzilla compartimentació. L'entrada, mitjançant una porta de llinda plana, donava accés a una habitació amb funció de cuina, menjador i sala d'estar. S'hi conserven les restes de la cuina i bancs correguts d'obra. Des d'aquesta es podia accedir a un parell d'habitacions, amb sengles finestres i a un petit pati. | 08148-139 | Ca la Miquela | La 'Casa de la Miquela' apareix esmentat per primera vegada l'any 1830. A partir de 1859 s'escriu 'Mas de la Miquela', quan és propietat de Francesc Carbonell. L'any 1910 apareix ja com a 'Maset de la Miquela'. | 41.2933600,1.7648300 | 396581 | 4572059 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55883-foto-08148-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55883-foto-08148-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55883-foto-08148-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||
| 55884 | Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | El Pou Nou s'emplaça al fondo de l'Hort Gran, per sobre del fondo de la Sivineta. Es tracta d'un pou obrat situat en una zona de camps de conreu. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-140 | Camí de Sitges a Jafre | 41.2733100,1.8367700 | 402575 | 4569750 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55884-foto-08148-140-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55885 | Corral del Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-pou-nou | En procés d'enrunament. | El Corral del Pou Nou s'emplaça al fondo de l'Hort Gran, per sobre del fondo de la Sivineta, a una desena de metres per sota del Pou Nou. Es tracta de les restes d'un corral enrunat. Es conserven part de les parets de maçoneria perimetrals i s'intueixen les runes de la part coberta d'aquest immoble. | 08148-141 | Camí de Sitges a Jafre | 41.2730800,1.8366900 | 402568 | 4569725 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55885-foto-08148-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55885-foto-08148-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55886 | Font de la Fassina / Font de can Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fassina-font-de-can-marcer | La font es troba en bon estat, si bé periòdicament la vegetació l'envaeix. | La font de la Fassina s'emplaça a uns 70 metres al sud-est de la masia que li dóna nom, enmig de conreus. Consisteix en una surgència natural a partir de la qual es construí una font de tipus cocó amb volta. La pica de pedra d'aquesta font porta la data de 1837. Les aigües procedents d'aquesta font han estat canalitzades vers la Fassina. Abans d'arribar a aquesta, a 20 metres d'aquesta, omple també un safareig. | 08148-142 | La Fassina | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | 41.2774900,1.8361100 | 402526 | 4570215 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55886-foto-08148-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55886-foto-08148-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||
| 55887 | La Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa-0 | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La resclosa es troba en bon estat, si bé reblerta de sediment. | La Resclosa s'emplaça al fondo de Jafre, a uns 50 metres al sud-oest de la Fassina, al llit del curs fluvial que hi baixa intermitentment. Consisteix en una estructura d'uns 8 metres d'amplada, i uns 0,8 metres d'amplada, de planta corba per resistir la pressió de l'aigua. Aquesta estructura està fabricada mitjançant maçoneria, amb grans blocs de pedra revestits de morter. Se n'observa una alçada aproximada d'un metre d'alçada. | 08148-143 | La Fassina | La Resclosa, amb tota probabilitat, era utilitzada per la Fassina. Es desconeix si s'emprava per disposar d'una reserva d'aigua o si, a banda també podia derivar-se l'aigua cap a cotes més baixes per altres usos. | 41.2778000,1.8347000 | 402408 | 4570251 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55887-foto-08148-143-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||
| 55888 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles-0 | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de Fontanelles s'emplaça a l'esquerra de la riera de Jafre, a 500 metres al sud-est del Corral Nou. Consisteix en una surgència natural que neix d'una cavitat que ha estat modificada. Les parets d'aquesta cova han estat repicades per tal d'aprofundir la seva capacitat d'emmagatzemament , alhora que s'hi ha deixat uns graons retallats a la roca que permeten baixar-hi quan el nivell d'aigua és més baix. A la zona de l'entrada s'hi construí en algun moment un mur de maçoneria que permet mantenir l'aigua a l'interior a la vegada que s'impedeix l'entrada de brutícia. En un petit replà situat davant de la font hi havia un abeurador del que actualment només en queda la base. | 08148-144 | Corral Nou | 41.2975600,1.8587200 | 404449 | 4572418 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55888-foto-08148-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55888-foto-08148-144-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Recentment ha estat senyalitzada per la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55889 | Font de Mas Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-llorenc | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de Mas Llorenç s'emplaça a uns 75 metres al sud del mas que li dóna nom. Es tractaria d'una surgència natural, de la qual actualment no se n'observa la deu. El lloc de naixement de l'aigua estaria a les proximitats d'on actualment trobem una bassa. | 08148-145 | Mas Llorenç | 41.2823300,1.8408000 | 402926 | 4570747 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55889-foto-08148-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||||
| 55890 | El Corralot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralot | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | En procés d'enrunament. | El Corralot s'emplaça al paratge del Nevar, a la dreta del fondo al que dóna nom. Consisteix en un immoble enrunat del que en queden únicament alguns dels seus murs. Les construccions, de maçoneria, permeten entreveure que, com és habitual en els corrals d'aquestes muntanyes, es comptava amb una edificació coberta, a una vessant, i un pati al seu davant. | 08148-146 | El Nevar | 41.3180500,1.8013500 | 399677 | 4574758 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55890-foto-08148-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55890-foto-08148-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||
| 55891 | Font Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabota | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font Cabota s'emplaça al vessant nord-oest del puig de la Llebreta, al costat dret d'un sender que baixa des de la pista carenera fins el fondo d'Aliona. Es tracta d'una surgència natural, de degotall sobre de la qual s'hi ha construït una coberta de pedra seca que protegeix la deu i la fossa que n'acumula l'aigua. | 08148-147 | Puig de la Llebreta | L'any 1330 hi ha un esment documental de la 'serra de la Fon Cabota', en una afrontació de propietats. | 41.2935500,1.8102700 | 400386 | 4572027 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55891-foto-08148-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55892 | El Navà i els Pivens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nava-i-els-pivens | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | Espai natural caracteritzat per la densa massa arbòria formada sobretot per exemplars de pi pinyoner (Pinus Pínea) plantats al segle XVIII, que destaquen quantitativa i qualitativament en el context del medi natural d'Olivella. Visualment, la delimitació de les penyes i penya-segats de la riba dreta de la Riera de Begues, delimiten un espai singular des del punt de vista geogràfic i paisatgístic d'interès. Els pins pinyoners d'aquest espai aconsegueixen entre quinze i vint metres d'alçada, són de capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de para-sol. | 08148-148 | El Navà i els Pivens | Aquest paratge està documentat per primera vegada l'any 1277 com 'El Nabar' i després el 1302. El topònim donà lloc a la coma, la penya i el puig del Nabar. Aquesta paraula té arrels basques i vol dir 'pedregar'. Amb la grafia Navar es comença a documentar l'any 1773 i després passa a l'actual nom Navà. Aquest espai era un dels possibles emplaçaments del projecte de pantà de Monàs que es projectava el primer quarts del segle XX. Els Pivens és un indret també conegut per 'bosc de la Marcel·la', situat entre can Muntaner i la riera de Begues. Els Pivens foren plantats en el segle XVIII per la mestressa de Can Suriol. El nom ve de l'espècie de pi plantada, el pi pinyoner (Pinus pínea) | 41.3156400,1.8027700 | 399792 | 4574488 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55892-foto-08148-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55893 | La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-0 | La Mina s'emplaça al vessant nord-est del puig de la Guardieta. Consisteix en una surgència natural que brolla d'un marge. A la raconada on neix d'aigua en temps pretèrits s'hi construí una cisterna, amb les parets revestides de pedra, actualment tapada amb una tapadora metàl·lica. Uns 30 metres més avall hi ha una cisterna d'obra moderna a l'aire lliure. | 08148-149 | Puig de la Guardieta | 41.2735800,1.8487500 | 403579 | 4569767 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55893-foto-08148-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55894 | Refugi de fauna salvatge de la Plana Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-la-plana-novella | DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1998): Ordre de 27 de febrer de 1998, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. DOGC núm. 2600, del 17 de març de 1998 | XX | Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar íntegrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna salvatge. Per l'ordre de 27 de febrer de 1998, es va declarar refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis. En aquest espai destaca el palau Novella, a l'exterior destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies. | 08148-150 | Plana Novella | 41.2922200,1.8548300 | 404115 | 4571829 | 1998 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Aquesta figura legal prohibeix qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies al·lòctones dins els límits dels Refugi. Tanmateix, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o la reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural pot autoritzar excepcionalment caceres específiques. Amb aquests condicionants, doncs, s'assegura una gestió molt més favorable a l'ús públic i a la conservació, alhora que prevé conflictes amb els caçadors i els pagesos dels voltants. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55895 | Forn de calç del fondo de la Romaguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-romaguera | XX | Esfondraments parcials. | El forn de calç del fondo de la Romaguera és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,30 metres de diàmetre i 1,30 metres d'alçada. No s'observa la porta d'entrada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva parcialment la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08148-151 | fondo de la Romaguera | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.3042500,1.7815200 | 397996 | 4573249 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55895-foto-08148-151-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||
| 55896 | Forn de calç del fondo del Xicalló 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-xicallo-1 | XIX-XX | La vegetació ha envaït l'interior del forn i hi creixen fins i tot alguns pins a l'interior. | Forn de calç del fondo del Xicalló 1 se situa al fondo que li dóna nom, a uns 90 metres a l'oest del carrer del Segre de la urbanització del Mas Mestre. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 2,60 metres de diàmetre i 2,40 metres d'alçada, aproximadament. La porta se situava a la part baixa del terreny descendent que conforma el mateix fondo, aprofitant un terrassament. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb blocs de calcària d'uns 1,35 m d'amplada. La vegetació ha envaït l'interior del forn i hi creixen fins i tot alguns pins a l'interior. | 08148-152 | Fondo del Xicalló | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2884400,1.7524800 | 395539 | 4571528 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55896-foto-08148-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55896-foto-08148-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||
| 55897 | Forn de calç del fondo del Xicalló 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-xicallo-2 | XIX-XX | Esfondraments parcials. | Forn de calç del fondo del Xicalló 2 se situa al fondo que li dóna nom, a uns 88 metres al nord del carrer de l'Ebre de la urbanització del Mas Mestre. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,50 metres de diàmetre i 2,20 metres d'alçada, aproximadament. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la corona, feta amb blocs de calcària. La vegetació ha envaït l'interior del forn. | 08148-153 | Fondo del Xicalló | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2899300,1.7536500 | 395640 | 4571692 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55897-foto-08148-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55897-foto-08148-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||
| 55898 | Rellotge de sol de ca l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lamo | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat pintat de calç. Conserva únicament el marc exterior, de traç gruixut i color ocre així com el gnòmon. S'aprecia el gravat dels raigs que uneixen el gnòmon amb les xifres horàries. El rellotge sembla substituir un altre que tindria una ubicació lleugerament diferent | 08148-154 | Can Suriol | 41.3120200,1.7915000 | 398843 | 4574100 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55898-foto-08148-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55898-foto-08148-154-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55899 | Rellotge de sol de cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-pastor | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana. S'hi conserva el marc exterior, pintat amb una línia fina de color ocre. També hi ha un punt blanc en l'espai on hauria d'estar el gnòmon, que no es conserva. S'aprecien encara els raigs que unien els gnòmon amb les xifres horàries, que també es distingeixen, tot i que tènuement. | 08148-155 | can Suriol | 41.3119200,1.7916600 | 398856 | 4574088 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55899-foto-08148-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55899-foto-08148-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55900 | Rellotge de sol de can Xic Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xic-borrell | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana. Consta d'un triple marc rectangular, de color ocre, que emmarca el rellotge. Entre les dues línies exteriors s'observen traces de que l'espai entre aquestes hagués estat pintat de color blau, si bé el color s'ha perdut pràcticament en tot el perímetre. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit. Centrat en el quadrant superior d'aquest hi trobem el gnòmon, que neix d'un punt circular de color ocre del qual s'ha perdut part del seu suport. D'aquest punt neixen radialment diversos raigs de diferents longituds; s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme. | 08148-156 | Cal Suriol | 41.3123500,1.7908000 | 398785 | 4574137 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55900-foto-08148-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55900-foto-08148-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55901 | Rellotge de sol de Mas Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-llorenc | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre una preparació de morter de calç, força malmès. Consta d'un rectangle perimetral de color ocre que deixa, al seu interior un espai de color palla. No es conserva el gnòmon ni queda cap rastre de les xifres horàries, si bé encara es veuen algun dels raigs, gravats a la preparació de morter, que les assenyalaven. | 08148-157 | Mas Llorenç | 41.2831800,1.8407000 | 402919 | 4570842 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55901-foto-08148-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55901-foto-08148-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55902 | Pou de Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-mas-vendrell | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | El pou de mas Vendrell s'emplaça a 150 metres al sud de mas Vendrell, al costat del camí que hi mena. Està revestit de pedra i al damunt hi té una superestructura de pedra seca que el protegeix. Les seves aigües han estat canalitzades al mas del que rep el nom. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-158 | Mas Vendrell | 41.2843300,1.8352900 | 402467 | 4570975 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55902-foto-08148-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55902-foto-08148-158-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55903 | Rellotge de sol de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-0 | S'ha repintat en gris sobre el color granat original. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat blanc de la casa. El gnòmon presideix el rellotge. Al seu voltant s'hi ha pintat dos cercles concèntrics, l'interior de color granat. Les línies perimetrals que formen aquests cercles i la resta d'elements pintats, són actualment de color gris, si bé s'entreveu que el color original, sots jacent, eren del color granat de l'interior del cercle abans esmentat. Des del gnòmon dos rectangles delimiten l'espai del rellotge i, entre aquests, s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. Una sèrie de raigs pintats que surten dels dos cercles concèntrics assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. | 08148-159 | Cal Fuster | 41.3070600,1.7605200 | 396242 | 4573585 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55903-foto-08148-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55903-foto-08148-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55904 | Rellotge de sol de Mas de Liona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-de-liona | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX-XX | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la paret, i representat en forma rectangular. El quadrat presenta un marc de color marronós, molt degradat, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia del mateix color molt prima. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, del que no es pot veure res més donat el seu estat de degradació. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró. | 08148-160 | Part de Dalt, 5 | Tot i que actualment és invisible, abans hi havia hagut una inscripció al rellotge amb el nom 'Lliona'. | 41.2982300,1.8175800 | 401005 | 4572538 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55904-foto-08148-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55904-foto-08148-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55904-foto-08148-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||
| 55905 | Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins. | 08148-161 | Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 78|79|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55906 | Fons documental de pergamins de la biblioteca museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pergamins-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | Alguns documents s'han anat degradant | Es tracta de sis pergamins, cinc del segle XVI i un del segle XVII. Tots són procedents de la masia de Can Suriol, exceptuant el de l'any 1549 de procedència desconeguda. Pergamí de 1509: full de pergamí de 29,5 x 28 cm, de data 21 de novembre de 1509. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1113. El text es refereix a Carla Valla i la seva dona, de Sant Sadurní que confessen i reconeixen a Antoni Rebentós i la seva dona Anneta del terme del castell de Sant Pere Feliu d'Olivella que li han pagat les 50 ll. En moneda barcelonesa, en diners efectius, com apart de l'herència il·legítima i suplement de les parts. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella... Pergamí de 1538: full de pergamí de 52,4 x 52,90 cm, de data 1 d'octubre de 1538. Document censal. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1114. El text es refereix a Bartomeu Batlle, hereu i propietari del mas de Liona, que està arruïnat i necessita diners, ven i dóna títol de venda a Joan Roig, major, pagès del lloc de la serra a la parròquia de Sant Pere de Ribes, un censal mort de dues quarteres d'ordi bo i net rebedor en recta mesura del terme Ribes perpètuament cada any el dia d ela mare de Déu d'agost, pel preu de 12 lliures en moneda barcelonesa. Respon del censal amb tots els seus béns mobles i immobles. Son avaladors; antoni Mestre, hereu i propietari del mas Pere Esteve de les parelades, Montserrat Carbonell, hereu i propietari del mas Carbonell de les Prellades i Joan Cassals, hereu i propietari del mas Cassalls del lloc del Palau, tots pagesos del terme i parròquia de Sant Pere de Ribes. Signum mei Gabriel Virgili prevere i vicari de l'església parroquial de Sant Pere de Ribes, diòcesi de Barcelona, notari públic en aquesta parròquia del venerable rector... Pergamí de 1540: full de pergamí de 30,1 x 51,20 cm, de data 26 de novembre de 1540. Document de compravenda. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1099. El text es refereix a Bartomeu Batlle, pagès del mas Liona a la parròquia de Sant Pere d'Olivella perquè no té diners crea i ven per ell i els seus sucessors a Vicens Vallès pagès del 'pedre dela...' en el terme del castell de la Verge Maria de Lavid... un censal de pensió de 5 cortans d'oli bo i net en bona mesura de Vilafranca del Penedès pel preu de 25 lliures en monedes barceloneses... Pergamí de 1549: full de pergamí de 32 x 37 cm, de data 14 d'octubre de 1549. Document d'usdefruit . Procedència desconeguda. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1115. El text es refereix a Francesc Robert, prevere de la vila del castell de Sitges, com aprocurador del magnífic senyorTomàs Camps, menor , mercader ciutadà de Barcelona, com a tal procurador i per això administrador general constituït pel reverent senyor Miquel Camps, clergue de Barcelona i prior de la capella de les Onze Mil verges constituïda davant del palau episcopal de Barcelona i com a tal prior, senyor del terme del castell d'Olivella i els seus hereus i successors en dues cases o masos continguts en el terme d'Olivella en el lloc de la roca. Un mas antigament era de Pere Urgell, després va ser de Francesc Mas. L'altre mas, en el que viviu actualment, antigament era d'en Bargalló... L'establiment es fa amb els corresponents drets i obligacions i el pagament d'un cens per Nadal de dos sous i sis diners en moneda barcelonesa... Signum mei Francesc Roberts, feses Antoni Milà i Salvador Olivella, pagesos del terme d'Olivella. Signum Guillem Ferrer Capero, notari públic apostòlic, residents a la vila del castell de Sitges... (Segueix al camp Observacions) | 08148-162 | Av. Narcís Monturiol, 2, Vilanova i la Geltrú | Els pergamins datats els anys 1509, 1538, 1540, 1556 i 1661 són procedents de Can Suriol, donació del Sr. Albareda anterior a 1975 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | (Segueix del camp Descripció): Pergamí de 1556: full de pergamí de 40 x 45 cm, de data 25 de juliol de 1556. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1116. El text es refereix a Benet Pedralbos, de la vila de sarrià, abans habitant a la ciutat de Barcelona, confessa i reconeix a la seva esposa Elisabet Valla, ..., pagesos del terme d'Olivella, que ha cobrat totalment els diners efectius 20 lliures en moneda barcelonesa que com a dot vanacordar i prometre pagar els seus tutors i curadors Antoni Valla de 'feruntus' en el terme de Masuefa i Perot Valla de la parròquia de Sant Joan (bonum cassium) i Joan Bosch (boselli) 'condammali' de la Pedrosa en el terme de Sant Martí de ... El dot havia estat acordat en els capítols matrimonials de la seva germana na Agnès i Antoni Reventós signats davant de Joan Bartomeu, notari públic de Vilafranca del Penedès... Signum Benet Pedralbos. Festes: Antoni Manso... Antoni Laurentis (Llorens) pagès del terme de França del lloc de la Cappella noba. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella...Pergamí de 1621: full de pergamí de 36,4 x 52 cm, de data 21 de novembre de 1621. Document testament de Jaume Reventós. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1117. El text es refereix al testament de Jaume Reventós, pagès de lliona a la a la parròquia de Sant Pere i Feliu d'Olivella. Està malalt però té la parla i el seny clar. Nomena marmessors a la seva mare na Joana Raventosa i a Pere Reventós de les Piques. Vol que es pagui els seus deutes. Vol ser enterrat al cementiri de l'església parroquial dels Sant Pere i Feliu d'Olivella... A continuació relata el repartiment dels seus diners i propietats entre la seva família... Signum Joan Valls, prevere rector de l'església dels Sant Pere i Feliu d'Olivella i notari de la parròquia ... | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55907 | Goigs de Nostra Senyora de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-jafre | <p>CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Tal com diu el text imprès dels goigs estaven ideats per 'que se cantan en la capella del mateix terme, en la Parroquia de Sant Pere y Sant Feliu de Olivella'. El document dels goigs hi ha la imatge de la Mare de Déu, flanquejada per dos símbols marians. Orla amb motius tipogràfics i vegetals. El text és a dos columnes, separades per una vinyeta. Caixa: 271 x 178 mm. Data de publicació deduïda de les característiques físiques i l'època de treball de l'impressor. La tornada dels goigs és: 'Verge en Jafra venerada / Vulgaunos sempre ajudar'. La peça comença així: 'patrona nostra sagrada, Reyba dels Sants y exemplar: Verge en Jafra venerada, vulgaunos sempre ajudar'.</p> | 08148-163 | Olivella | <p>Hi ha una referència als goigs de la dècada de 1860 realitzats per la impremta de la viuda Torras. Un altre l'any 1882 on es menciona 'Los del Mas Nou'.</p> | 41.3104800,1.8105700 | 400437 | 4573906 | 1860 | 08148 | Olivella | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55908 | Marge de pedra de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-can-muntaner | Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2 metres i la llargada superior a 150 metres. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades de vinya en un nivell superior. | 08148-164 | Can Muntaner | 41.3145200,1.8053800 | 400009 | 4574361 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||||||
| 55909 | Pou i piques de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-piques-de-can-suriol | El pou se situa al NNE de Can Suriol, a l'esquerra de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, en una zona de camp de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra seca amb falsa cúpula. La part per on s'hi accedeix és de paret de maó. El seu diàmetre exterior és de 2 metres, mentre que el gruix de la paret perimetral ronda els 0,5 metres. Al costat del brocal del pou hi ha una pica de planta quadrada (1,45 m x 1,45 m) a on arriba una canalització que l'omplia. És de maons revestida de morter, servia per la preparació de l'anomenat caldo bordalès (sulfat de coure i calç) per aplicar entre d'altres a la vinya per a lluita de fongs paràsits. Una pica més petita annexa de 100 cm x 70 cm complerta la instal·lació agrícola tradicional. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-165 | Can Suriol | 41.3126400,1.7904400 | 398755 | 4574170 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55909-foto-08148-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55909-foto-08148-165-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55910 | Pou de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-suriol | El pou se situa al S de Can Suriol, a la dreta de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, a la llera de la riera de Begues. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra i morter sense coberta. La part per on s'hi accedeix és oberta amb ampit de maons i llinda de maons encadellats. El seu diàmetre exterior és de 2,5 metres, Al costat N del brocal del pou destaca un esperó, que es disposa sobre el brocal de planta circular per rompre i desviar l'aigua de la riera, evitant l'impacte directe sobre el pou. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-166 | Al pont de Can Suriol | 41.3110500,1.7907400 | 398778 | 4573993 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55910-foto-08148-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55910-foto-08148-166-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55911 | Pou del Navà i els Pivens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-nava-i-els-pivens | El pou se situa a l'E de Can Muntaner, al marge dret de la riera de Begues, en una zona de camp de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra lligada amb morter, originalment arrebossat amb morter no té coberta. La part per on s'hi accedeix és refeta amb ciment actual i una porta metàl·lica. El seu diàmetre exterior és de 2,5 metres. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-167 | el Nevar | 41.3156000,1.8023800 | 399759 | 4574484 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55911-foto-08148-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55912 | Pou i safareig de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-can-suriol | El pou se situa a l'est de Can Suriol, al marge de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, en una petita àrea d'hort. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de maons de planta quadrada exteriorment d'un metre d'alçada. El seu diàmetre interior és de 2,5 metres. Al costat del brocal del pou hi ha un safareig de planta rectangular (3 m x 2,35 m) revestit amb maó encadellat, mentre que exteriorment és arrebossat amb morter. El pedrís superior de l'estructura que es conserva està fet amb lloses de pedra inclinades per facilitar el rentat de la roba. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-168 | Can Suriol | 41.3123300,1.7901900 | 398734 | 4574135 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55912-foto-08148-168-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55913 | Rellotge de sol de Can Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marcer | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la paret. Conserva únicament una superfície ovalada encalcinada de la qual, en el seu terç superior, n'emergeix el gnòmon. | 08148-169 | Can Marcer | 41.2767000,1.8339200 | 402341 | 4570130 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55913-foto-08148-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55913-foto-08148-169-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | |||||||||||
| 55914 | Pou i safareig de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-la-placa-de-lesglesia | Pou i safareig de la plaça de l'Església s'emplacen en aquesta plaça, al costat d'una zona de jocs infantils. Es tracta d'un conjunt format per un pou amb un safareig que tot i que no està adossat, hi tenia una relació directa. El pou, en forma de tronc de conus, és obrat amb maçoneria i es troba en part revestit de ciment. Compta amb un diàmetre màxim exterior de 170 cm i un diàmetre interior de 90 cm. La superestructura del pou supera els 2 metres d'alçada i, l'accés a la boca del es feia per una obertura de 55 cm amb un àmpit de 90 cm d'alçada. A la part alta del pou es conserva una biga de fusta de la que hauria penjat una corriola. Al costat dret del pou, el més pròxim al safareig, s'observa una obertura revestida amb maons que hauria servit, possiblement, per abocar-hi l'aigua extreta i conduir-la a l'exterior (fins al safareig?) mitjançant una canalització de ceràmica que encara s'observa a l'exterior del pou. Les obertures del pou estan enreixades per evitar que s'hi puguin produir accidents. El safareig es troba adossat a un marge, a escassos metres del pou. Mesura 190 x 100 cm i té una alçada de 80 cm. El rentador està fet amb peces de ceràmica sense esmaltar. Actualment està envaït per la vegetació. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície | 08148-170 | plaça de l'Església | 41.3103700,1.8108100 | 400457 | 4573894 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55914-foto-08148-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55914-foto-08148-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55914-foto-08148-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 | ||||||||||||
| 55915 | Col·lecció d'objectes d'Olivella del museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-del-museu-victor-balaguer | Les peces conservades al museu Victor Balaguer procedents d'Olivella són elements arqueològics originals de tres jaciments arqueològics del municipi que han estat dipositats per persones i en moments diferents: - Cova del Montnàs : tres capses de material arqueològic no descrit; restes humanes; dues olles, dos bols, una gerra, un plat, una kràtera, tot d'argila vermella; una fusaiola, set ganivets de sílex, una fletxa de bronze, dos collarets de pedres, closques i os, un botó, un fragemnet de ganívet de sílex, un penjoll d'os, un percusor de síelx i un molí de mà. - Castell vell d'Olivella: 23 fragments ceràmics recollits per persones i moments diferents. Cronologia ibèric-romà-medieval. - Puig de la Mola: dos fragments ceràmics d'època ibèrica. | 08148-171 | Av. Víctor Balaguer s/n, Vilanova i la Geltrú | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 79|81|83 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml