patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93559 Can Coll o can Seix Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit XX Ben cuidada i en manteniment constant. <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> 08157-30 Camí de Can Seix <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> 41.4270517,1.9896532 415578 4586658 1928 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Antoni Fisas 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93591 Cases d'estiueig del carrer Joan Tarruella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-del-carrer-joan-tarruella XX Manteniment continuat pel seu ús residencial. <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de sis cases exemptes de mides similars situades al costat de ponent del carrer de Joan Tarruella. Totes construïdes en parcel·les rectangulars, amb la façana donant al carrer i un jardí a la part posterior. Totes disposen també d’una entrada amb tanca i reixa i disposen de planta baixa i pis, amb teulada a tres vessants. En tres d’elles es pot llegir també la data de construcció, entre 1927 i 1930 i en el cas del número 51 es pot llegir en una rajola el nom de la casa, “Villa Rosa”.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’única que es desmarca en mides i simetria és la del número 49, construïda en una parcel·la més gran. La casa és més ampla, disposa de golfes i la teulada és a dues aigües, per la qual cosa, a diferència de la resta, no presenta voladís camp caps de biga en façana. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’altra banda, la casa del núm. 53 ha estat la més modificada en el decurs de la centúria.</span></span></span></p> 08157-31 Carrer de Joan Tarruella, 49-59 <p><span lang='CA'><span><span>La dècada de 1920-30 va ser abundant en projectes i construccions. A Pallejà es van començar a construir nombroses cases d’estiueig, sobretot a la zona compresa entre el Passeig de J.M. de Segarra i la Riera Boter, al nord de la vila. És el cas d’algunes de les cases del carrer de Joan Tarruella, concretament els números 49-57.</span></span></span></p> 41.4247429,1.9952077 416040 4586396 1927-1930 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig08.jpg Física Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 102|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93592 Villa La Cubana https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-la-cubana XX Manteniment continuat pel seu ús residencial. <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta rectangular de prop de 150 m2 orientat de nord-oest a sud-est amb la façana a tramuntana amb una entrada amb tanca. Disposa de planta baixa i una teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l’arrencada de la teulada és coronada per una balustrada presidida per una garlanda a la part central a l’interior de la qual es llegeix el nom de la casa. Disposa d’un pati posterior.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es caracteritza per la combinació dels colors rogenc, al mur de la façana principal, i blanc als marcs de les obertures, coronament de la balustrada i façana lateral.</span></span></span></p> 08157-32 Carrer del Riu, 16 <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser construïda per José Bosch –se’n desconeix l’arquitecte- i, tot just acabada, l’any 1927, la va comprar Juan Baizán Reyes. Originari de Chiclana, havia prosperat a Cuba i allà s’havia casat i tingut fills. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Va ser ell qui va rebatejar la casa amb el nom de “Villa la Cubana”, ja que originàriament al coronament de la façana s’hi havien inscrit les lletres J.B. (José Bosch). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Inicialment la casa es trobava voltada de terres en una extensió d’uns 600 m2 fins que Juan Baizán les va dividir entre els fills i aquests hi van anar construint. D’altra banda, en obrir-se el carrer Loreto, se’n va expropiar una altra part. De Juan Baizán, la casa va passar a Esteban Baizan, l’any 1960.</span></span></span></p> 41.4223726,1.9980241 416272 4586130 1927 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana04.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93593 Can Comenges https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges XX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> 08157-33 Carrer d'Antoni Gaudí 41.4218944,1.9931534 415864 4586082 1930s 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg Física Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-02-09 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 105|119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93596 Cases Molins de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> XX <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> 08157-34 Carrer de Molins Parera <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> 41.4157383,1.9987580 416325 4585393 1958 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. 119|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93597 Cases Molins de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-dalt <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc. (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> XX <p><span lang='CA'><span><span>Els blocs, de planta baixa i dos pisos, alternen els balcons correguts amb les façanes de dos eixos de finestres simples. Es caracteritzen per la tonalitat gris de la pintura gris fosc que presenten en la cara que dóna a la plaça Parera i Figueras, mentre que a la zona exterior predomina el color terrós dels totxos. Es disposen entorn a una gran plaça amb parc infantil. A l’angle nord-est hi ha una llar d’infants.</span></span></span></p> 08157-35 Plaça de Parera i Figueras <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Durant la dècada següent va construir una sèrie d’habitatges a migdia del nucli urbà, a tot just 800m de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys 60 es van edificar nous blocs de pisos en el terreny on hi havia el camp de futbol. Concretament, es van bastir, entorn a una gran plaça que es va anomenar de Joaquim Parera i Figueras, sis blocs de planta baixa i dos pisos amb 6 habitatges cadascun, que van resultat en 36 habitatges. Es van inaugurar el maig de 1969.</span></span></span></p> 41.4266315,1.9936617 415913 4586607 1969 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt03.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. 119|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93622 Museu de Pallejà https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> XX <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> 08157-36 Plaça Verdaguer, 5 <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> 41.4218567,1.9959020 416094 4586076 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg Física Popular Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93623 Molí de can Salabert https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-salabert <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(1999), núm. 5, Pallejà, maig 1999.</span></span></span></p> XVI L'edifici resta emmascarat per diversos coberts, plàstics i uralites <p><span lang='CA'><span><span>Molí amb bassa, que es trobava darrera l’edifici, a un nivell més alt. Es tracta d’un </span></span></span><span lang='CA'><span><span>edifici de pedra de mida irregular i poc homogènia que conserva annexa la bassa que alimentava un antic molí hidràulic, a pocs metres del Mas de Can Salaverd. La bassa, de carreus escairats homogenis de pedra sorrenca vermella, té forma romboïdal i conserva el cacau -amb una coberta d'uralita- que alimentava el rodet i la maquinària del molí. No es conserva, però, la canalització que alimentava la bassa.</span></span></span></p> 08157-37 Camí dels Masets <p><span lang='CA'><span><span>En el Cadastre de 1716 és descrit com a molí fariner, amb una mola que molt a bassades. D’acord amb el mateix document, el molí el tenia llogat Joan Albareda per trenta lliures, si bé el propietari era Pere de Torrelles i Senmenat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que anteriorment podria haver estat un molí de guix, ja que en un document de 1639 s’esmenta “un camí públic que va al molí de dit senyor, antes molí guixar”.</span></span></span></p> 41.4227150,1.9913843 415717 4586174 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli03agentsrurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli04agentsrurals.jpg Física Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93624 Sala Pal·làdius https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p> XXI <p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p> 08157-38 Nostra Senyora de Loreto, 20 <p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p> 41.4232224,1.9981323 416282 4586225 2007 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Carlos Llinàs Carmona A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà. 98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93625 Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-10 <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Valls, pp. 24-25.</p> XV Només en resta la part d'un pilar, esquerdat i malmès per estructures posteriors. <p><span lang='CA'><span><span>Restes de l’arrencada d’un pont a la llera del costat de Pallejà, feta amb carreus de pedra rogenca lligats amb abundant morter de calç. Molt malmès per la vegetació, presenta una esquerda considerable.</span></span></span></p> <p> </p> 08157-39 A la llera del riu Llobregat, a l'altura de l'escola la Garalda i el Molí de l'Argemí. <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1461, el senyor del Papiol, Joan Galceran, deixa constància de la idea d’”<em>instal·lar una barca de passatge, afermar una palanca o construir un pont”, </em>obra per la qual pagaria cada any <em>“un morabatí bo alfonsí</em>” al senyor de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que finalment el pont s’acabaria construint passada la guerra civil, l’any 1484 (Massegur, 2007: 24-25).</span></span></span></p> 41.4288063,1.9999593 416442 4586843 1484 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell042015rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell052015rurals.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 85 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93626 Cova de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-2 <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> Estratigrafia molt alterada. <p><span lang='CA'><span><span>Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.</span></span></span></p> 08157-40 A la zona dels Ermotets. <p><span lang='CA'><span><span>Cova descoberta l'any 1974 pel Grup de Recerques de Pallejà, que en van remoure l'escàs sediment que contenia i en van recuperar algunes restes, de les quals se'n desconeix l'estratigrafia. Pel que sembla, la cova havia estat ja anteriorment remenada i amb tota seguretat se'n devien haver extret altres elements, dels quals no se n'ha sabut mai res.</span></span></span></p> 41.4252119,1.9861935 415287 4586457 08157 Pallejà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93626-40covaguineu02.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 79 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93638 Cova de can Montmany https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> Geològicament inestable. <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p> 08157-41 Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors. <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p> 41.4278862,1.9790196 414691 4586762 08157 Pallejà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-06-14 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós. 78|79|76 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93639 Jaciment romà de ca l'Espluga https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-ca-lespluga <p><span lang='CA'><span><span>- CODEX (2003). <em>Informe de la intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Ca l'Espluga</em>, Arxiu Servei d'Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- PEREIRA, Isabel. <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva en les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Pallejà (Baix Llobregat)</em>. nº reg. 9630 (2 vols.).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- REVILLA, Víctor (2015). <em>Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales.</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- SOLÍAS I ARÍS, Josep; MENÉNDEZ I PABLO, Xavier (1986). “La vil·la romana de ca l’Espluga (Pallejà). Observacions sobre l’estructuració territorial i econòmica del curs inferior del Llobregat en època romana”.<em> Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, pp. 330-341.</span></span></span></p> Una part va ser eliminada l'any 2006 amb motiu de la construcció de la línia de FCG i l'altra es desconeix en gran part. <p><span lang='CA'><span><span>Arran de la seva troballa es va posar al descobert una pavimentació <em>d'opus signinum. </em>Apareix també un dipòsit partit en dos àmbits, de nou revestit amb <em>opus signinum</em> i cordons hidràulics. El conjunt es pot interpretar com un lloc pel premsat de vi o d'oli.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El material ceràmic recuperat consisteix en fragments campanianes A tardanes, i ceràmiques ibèriques pintades, àmfora de boca plana, ceràmica de parets fines, sigil·lada aretina i sudgàl·lica, amb llànties d'oli de volutes, i finalment sigil·lada africana A, pàtina cendrosa, etc. Apareix també algun fragment de sigil·lada D.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els treballs efectuats l’any 2006 van permetre determinar les fases evolutives de la zona en qüestió, des d'un primer assentament d'època ibèrica fins l'actualitat:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 1. Ocupació ibèrica. Es va documentar una sitja amb forma troncocònica amb material ibèric en el rebliment i un retall per sota d'un dels murs d'<em>opus signigum</em>, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica associada. S'interpreta que es pot tractar d'un assentament agrari.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 2. Ocupació romana alt-imperial. Possibles fons de sitja de la primera meitat del segle I dC. També es documenta un dipòsit d<em>'opus signinum</em>, un mur longitudinal N-S revestit d'un enlluït blanc i un àmbit pavimentat conformat per tres murs. La cronologia d'aquesta ocupació possiblement no aniria més enllà de mitjans del segle I dC.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 3. Ocupació romana baix-imperial. No es documenta cap altra activitat antròpica fins al segle IV-V dC, moment en que es daten els materials que apareixen en un abocador. Es documenten a més una sèrie d'estructures muràries difícils de datar amb precisió pels materials que s'hi localitzen, però amb un <em>post quem</em> dels segles IV.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 4. Època moderna-contemporània. Per sobre dels nivells d'ocupació romana es detecten directament els nivells moderns d'anivellació de la zona. Les rases de vinya, abundants en el sector, i la construcció del ferrocarril el 1912 van afectar el jaciment i la urbanització de la zona han afectat la conservació del jaciment.</span></span></span></p> 08157-42 Carrer d'Àngel Guimerà amb carretera de la Magina. <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat l’any 1976 per membres del Grup de Recerca de Pallejà. </span></span></span>S'hi han dut a terme les següents intervencions arqueològiques:</p> <p>- Desembre de 2003, sota la direcció de Josefa Huertas (Codex), amb motiu de les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils Catalans.</p> <p><span lang='CA'><span><span>- Agost i setembre de 2006, sota la direcció d'Isabel Pereira (Codex), amb motiu del seguiment de les obres dels FCG.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es va realitzar una intervenció a l'indret, ja que el jaciment quedava afectat pel soterrament de les vies del FGC. Es va realitzar un seguiment arqueològic de l'obertura de les rases, i una excavació en extensió del sector on van aparèixer restes.</span></span></span></p> 41.4154967,1.9974732 416217 4585368 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga06.jpg Inexistent Romà|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 83|81 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93640 Camp d'urnes de la Bòbila Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-durnes-de-la-bobila-roca <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). <em>Materials del camp d'urnes de la Bòbila Roca de Pallejà. </em>Molins de Rei: Museu Municipal de Molins de Rei. (Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei; 2).</p> <p>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1951). 'Un nuevo campo de urnas en Catalunya: la necrópolis de la Bóbila Roca de Pallejà (Barcelona)'. A: <em>Archivo Español de Arqueologia. </em>1951. XXV. pp. 204-207. fig. 16-18.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> Majoritàriament destruït. <p>Les característiques generals d'aquesta necròpolis permeten parlar-ne com d'un <em>urnenfelder </em>o camp d'urnes, que apareixen, excavades en les argiles quaternàries i sense cap mena de protecció, d'una manera semblant a la típica necròpolis de Can Missert, de Terrassa. Es van trobar a una fondària de prop de 150 cm, cobertes amb llosetes de pedra i amb cendres i ossos cremats a l'interior. A més de quatre urnes senceres recollides, sembla, a partir dels fragments recuperats, que hi hauria pogut haver 12 o 14 urnes més.</p> <p>Les característiques del terreny feien suposar que la necròpolis s'hauria estès a l'altre costat de la carretera, però, per diverses raons, no es va poder excavar. Pell que fa a les urnes, són bicòniques, una llisa i les altres decorades amb acanalats a la primera meitat del vas. Es van adscriure al Bronze Final II.</p> <p>Els perfils de les urnes presenten estretes analogies amb aquesta necròpolis i amb les de la cova del Janet, de Tivissa. Es tracta d'un tipus molt antic, propi del Hallstatt A, en el centre d'Europa, i que aquí hi apareix molt evolucionat i degenerat. Per les dades adduïdes es pot situar aquest camp d'urnes com a pertanyent al grup més antic de Catalunya.</p> 08157-43 Carrer de Joan Torroella, entre Pau Claris i el passeig de J.M. Segarra, a llevant. <p>La necròpolis va ser descoberta l’any 1947 per A. Panyella, llavors director del Museu Etnològic de Barcelona. El propi Panyella va extraure la primera urna, alertat pels propietaris de l'explotació. </p> <p>Posteriorment, Serra Ràfols va recuperar tres urnes més, que van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.</p> <p>Malgrat la importància del jaciment no s’hi va fer mai cap excavació arqueològica i el material trobats, fruit de les extraccions de terres, s’han dispersat i perdut. Algunes gerres han estat dipositades al Museu Municipal de Molins de Rei.</p> 41.4100333,2.0015730 416552 4584757 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca03.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Tres urnes es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona i la quarta al Museu Municipal de Molins de Rei (vegeu fotografia annexa). 79|76 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93642 Sepulcres de fossa de Quatre Camins https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcres-de-fossa-de-quatre-camins <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). 'Un nou jaciment neolític a Catalunya. Quatre Camins de Sant Vicenç dels Horts - Pallejà (Barcelona)'. <em>Butlletí del Museu de Molins de Rei</em>, núm. 2.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> Destruït. <p>Conjunt de sis sepultures, distribuïts de forma irregular, amb restes humanes i aixovars. Es van trobar a una profunditat d'entre 40 i 50 cm per sota del nivell dels terrenys de cultiu i van ser destruïdes per les màquines en efectuar els rebaixos de terres per a l'ampliació de la indústria Ciments Molins. Mesuraven aproximadament 140 cm de fondària i sembla ser que el fons era de forma esfèrica. També es va poder constatar que, a cada fossa, hi havia una llosa de pissarra tombada que possiblement, en origen, hauria tapat la fossa.</p> <p>El material recuperat consisteix en ceràmiques llises i brunyides, formes carenades i hemisfèriques amb nanses de cinta i de mugró perforades, ganivets de sílex, 8 denes de cal·laïta de forma de barrilet i una pedra d'esmolar. Van ser adscrits al Neolític Mig, Cultura dels sepulcres de fossa.</p> 08157-44 Fàbrica de Ciments Molins. <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1962, quan s’estaven realitzant les obres d’explanació i de construcció de la línia 3 de producció de ciment pòrtland el Sr Santacana de Molins de Rei, va informar que en l’àrea s'havien descobert, almenys en dos punts, un nombre indeterminat de sepulcres amb restes humanes i materials ceràmics i lítics. Va dipositar, a més, en el museu alguns materials recollits. El senyor Candela de Pallejà va recuperar també d’altres peces de l’indret i les va dipositar, l’any 1977, a l’Ajuntament de Pallejà.</span></span></span></p> 41.4071365,2.0000912 416425 4584437 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44quatrecamins.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44qautrecamins01.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Els materials recuperats es troben al Museu de Molins de Rei i al Museu Municipal de Pallejà. 78|76 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93644 Jaciment arqueològic de la Torroja https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torroja Possiblement destruït. <p><span lang='CA'><span><span>Al vessant est del cingle de Can Montmany, entre el torrent de la Torroja i el del Mig, es troba ceràmica d’època ibèrica.</span></span></span></p> <p> </p> 08157-45 Camí de les Canteres, 20 41.4197530,1.9951961 416033 4585842 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93644-45torroja02_0.jpg Física Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 81 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93645 Jaciment del turó del Bòlit https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-bolit Jaciment no excavat, conegut per fonts orals. <p>Al capdamunt del turó, en un bosc de pins, durant la segona meitat del segle passat es van recollir materials de cronologia ibèrica i romana, segons les fonts orals. Per aquest motiu l'indret va ser inclòs en la carta arqueològica corresponent.</p> 08157-46 Turó uns 200m al nord de can Coll. <p>El Sr. Albert Massegur, del Museu de Pallejà, informa de la troballa de materials d’època ibèrica i romana, així com la troballa casual d’un enterrament, descobert pels pagesos que cultivaven la zona. </p> <p>Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va localitzar material ceràmic en superfície.</p> 41.4290890,1.9892255 415546 4586885 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93645-46turodelbolit01.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 83 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93646 Jaciment arqueològic del castell de Pallejà https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja XVI-XX <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> 08157-47 Avinguda Prat de la Riba, 24 <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> 41.4216195,1.9968432 416172 4586048 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública BCIN 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 94|98|85 1754 1.4 1760 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93647 Pedrera del Turó Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig <p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. &amp; GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. &amp; GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p> Explotada per Cementos Molins. <p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p> 08157-48 Pedrera del Turó Roig. <p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p> 41.4123994,1.9856446 415224 4585035 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg Física Mesozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 122 1792 5.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93648 Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> 08157-49 Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.4218145,1.9967809 416167 4586069 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIL 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 79|78 53 2.3 1761 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93650 Església de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0 <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p> XIX <p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p> 08157-50 Passeig de Jaume Balmes, 2 <p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p> 41.4211106,1.9950524 416022 4585993 1862 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg Física Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull. 99|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93652 Forn de calç d'en Xic Bonic https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-xic-bonic <p><span lang='CA'><span>- CABANA ET ALII (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana</em> núm. 18 (2017), segona època. Pallejà, desembre de 2017.</span></span></p> XVII-XIX Només en resta el perímetre en un alçat desconegut, ja que es troba reblert per terres, pedra i branques. <p><span lang='CA'><span>Construcció molt simple que està feta a una marge de la muntanya i consta d'una cambra de combustió de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre. Se’n desconeix la profunditat. El mur cilíndric és de pedra refractària practicat en un entrant del marge, avui mig omplert de terra, pedra i branques gairebé fins dalt. Resta visible prop d’un metre de paret. </span></span><span lang='CA'>La paret de contenció exterior que queda orientada a llevant, a la part contraria al talús, és un marge de pedra seca de 4 m en mal estat a sota del qual es poden veure altres murs on sembla ser podien descarregar la calç un cop cuita. Actualment està envaït pels arbusts.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Uns 15 m més avall trobem un segon forn més modern de carbó, tipològicament molt similar.</span></span></p> <p><span lang='CA'>La zona té força pendent i hi ha molts marges de pedra seca, alguns fets amb el rebuig del forn, anomenats 'calcinots' segons consta. Aquests calcinots eren el rebuig de les fornades, quan es provaven de cremar dues vegades, i si no valien per fer calç, es retiraven i eren aprofitats i preuats per fer soleres de quadres o calçades pels voltants. El mateix camí del Forn per on s'hi accedeix n'està ple; quan hi ha pluges fortes queden al descobert.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 398 de la wikipedra)</span></p> 08157-51 Camí del Forn <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construit per Joan Molins Parera, el 1894. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span>, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. </span></span><span lang='CA'><span>D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Informació, segons notes de l'estudiós local Carles Millàs (1945-2018), en estudi per part dels Amics del Museu de Pallejà.</span></span></p> 41.4192621,1.9898913 415588 4585793 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn07.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. 98|119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93653 Forn dels Barrals https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-barrals <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>ET ALLI </em>(2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017), </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> XIX Interior parcialment ensulsiat. <p><span><span lang='CA'>Edifici construït aprofitant el marge del camí. La part frontal és un mur de pedra menuda i mitjana lligada amb morter de calç. Presenta una primera entrada de forma trapezoïdal d'1,5 m d'alçària amb marc arrebossat de morter on es pot veure una data '1898' amb porta de xapa de ferro caiguda cap a l'interior amb unes inicials resseguides amb forats que semblen una B i una C. A dins es pot veure un primer arc amb volta de maó en bon estat i, al fons, un altre arc, també amb volta de maó. No es pot accedir a veure la cambra, perquè està enderrocat el sostre o es va omplir de terra expressament per la seva conservació.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys. Segons la informació que va proporcionar el col·laborador del museu, Carles Millàs, es deia forn dels Barrals. Era rajoleria i forn de calç. (Extret d'Emili Santiago, forn 368 de la wikipedra).</span></span></p> 08157-52 Camí del cementiri nou. <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span> a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> 41.4328617,1.9926907 415840 4587300 1898 08157 Pallejà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals05.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93654 Forn de can Duro https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-duro <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(<em>2017) </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> XVII-XIX Presenta guixades i graffitis. <p><span lang='CA'>Forn de calç de grans dimensions construït directament a l'estrat calcari d'una zona de Pallejà anomenada els Ermotets, a prop d'una finca o edificació anomenada Cal Duro, ara completament enrunada. Conserva en bon estat la cambra de combustió, una cavitat oberta de 5-6 m de diàmetre per 5-6 m de fondària. Presenta un accés acabat amb un arc rebaixat. Un grup de gent gran del poble el van netejar de vegetació fa uns anys; ara, hi tornen a créixer els esbarzers.</span></p> <p><span lang='CA'>A prop, hi ha l'era, on sembla que hi deixaven refredar la calç abans de carregar-los per endur-se'ls; encara hi ha els terrossos de calç i els 'calcinots'. Sembla que era un tipus de forn 'discontinu' de la finca propera.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 367 de la wikipedra)</span></p> 08157-53 Carretera de Fontpineda, a l'altura del bosc dels Ermotets i a prop del barranc. <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei </span></span><span lang='CA'><span>a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> 41.4267922,1.9852385 415209 4586633 08157 Pallejà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro05.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98|119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93655 Forn Albareda 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-1 <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em> </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> XVIII-XX Gairebé completament esfondrat. <p><span><span><span><span><span><span>Estructura parcialment excavada a l'argila natural, de planta circular, limitada a la part frontal per un muret de pedra lligada amb argila de prop de 60 cm d'amplada, amb una porta o boca ben delimitat de 60 cm més d'amplada. Amb un diàmetre màxim de 4,3 m, l'olla es conserva amb una alçada de prop de 150 cm respecte del nivell de circulació, però es creu que ha estat reblerta i deu haver-hi encara uns 150 o 200 cm més de profunditat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part superior dreta, mirant el forn des de la seva entrada, es conserva encara una filada de pedres (corona).</span></span></span></span></span></span></p> 08157-54 Camí de les Rovires, a gairebé un1 km des del cementiri nou. <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei. A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. </span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.4317274,1.9836286 415081 4587183 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93656 Forn de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes-0 XVII-XIX Ensulsiat i cobert per la vegetació. <p>Restes d'un forn de calç de planta circular i diàmetre gran, de prop de 6 m, amb un mur perimetral de prop d'un metre d'amplada que es conserva amb una alçada màxima de 2 m. L'alçat interior permet observar la fàbrica amb carreus lligats amb morter de calç. Zona envoltada de pi blanc.</p> 08157-55 Perllongament de la via dels Ametllers de Fonpineda cap a les Planes. 41.4165270,1.9790235 414676 4585500 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes03.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-12 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98|119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93657 Barraca de vinya 1 - 26188 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1-26188 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii </em>(2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Gairebé completament enderrocada, només en resta la base. <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, que hauria disposat de falsa cúpula, i es troba completament enderrocada. Les parets es conserven a escassos 80 cm d'alçada.</p> 08157-56 Camí de darrera el cementiri. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat a l'ús de tècniques, com la pedra seca, per fer-les productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4326927,1.9901966 415632 4587284 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca103.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93658 Barraca de vinya 2 - 9917 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-9917 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Ha estat restaurada. <p><span><span lang='CA'>Barraca aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta circular de 2,2 m de diàmetre, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. El sostre és pla a l'exterior, tot i que a dins fa volta i té una alçada de 180 cm. La porta fa 60 cm d'amplada per 122 cm d'alçada, i els murs en aquest punt fan 65 cm. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot i que sembla original, per dins es pot veure una mica de ciment al tocar el sostre. Té un petit mur adossat al lateral dret. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es troba a uns 100 metres de la Font de la Teula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(Mides extretes de la fitxa de la Wikipedra, redactada per Miquel Mateo).</span></span></p> 08157-57 Camí de darrera del cementiri. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4333079,1.9891879 415548 4587353 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca204.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93659 Barraca de vinya 3 - 26189 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3-26189 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii. (</em>2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Ensulsiada. <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada a sud, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Només resta dempeus la meitat de la barraca.</p> 08157-58 Camí de darrera del cementiri. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4333324,1.9905787 415664 4587354 08157 Pallejà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-58barraca301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93660 Barraca de vinya 4 - 26006 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-4-26006 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Enderroc del sostre. <p>Barraca de tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada al sud amb una porta acabada amb llinda plana i una falsa cúpula. Com a tret característic, just per sobre de la llinda de la porta presenta una petita fornícula. El sostre es troba enderrocat.</p> 08157-59 Camí de darrera del cementiri nou. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4327533,1.9880046 415448 4587292 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca404.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93661 Barraca de vinya 5 - 7254 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-5-7254 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Restaurada. <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular, orientada al sud amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Es troba en bon estat pel fet d'haver estat restaurada. En algun moment se n'ha volgut impedir el pas a l'interior, ja que s'han colocat grans blocs de pedra mirant de tapiar la porta, alguns dels quals s'han apartat.</p> 08157-60 Camí de darrera del cementiri, abans d'agafar el trencall que mena a la Roca d'Adroc. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4339033,1.9870375 415369 4587421 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca504.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93663 Barraca de vinya 6 - 23227 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-6-23227 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Petit enderroc. <p>Construcció del tipus aèria adosada a un marge, de planta circular de 2,5 m de diàmetre i una alçada d'1,5 m a la part central. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana. El mur perimetral fa entre <span lang='CA'>70 i 80 cm de gruix. Construïda amb pedra vermella de sauló abundant a la zona. La porta fa 70 cm d'amplada a la part externa per 50 cm a la interna. Està envoltada per densa vegetació (arítjol, esbarzers, garrigues, aladern, llentiscle...), la qual cosa en dificulta l'accés. Part frontal presidida per dos pins blancs.</span></p> <p><span lang='CA'>Està situada a la zona coneguda dels Tres Turons entre dues línies elèctriques. Tot i que hi ha una pista forestal a prop és de difícil accés, la part posterior orientada a nord està totalment integrada al marge i al terra del bosc, la qual cosa fa difícil la seva localització.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></p> 08157-61 Els Tres Turons. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4337185,1.9844216 415150 4587404 08157 Pallejà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca603.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-26 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93664 Barraca de vinya 7 - 15980 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-7-15980 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Completament enderrocada. <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular de poc més d'un metre de diàmetre, orientada al sud, tot i que no se'n pot identificar la porta bé, pel fet de trobar-se en un estat d'enderroc complet.</p> 08157-62 Camí de les Rovires, passats uns 450 m des del seu inici, davant del cementiri nou. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> 41.4303317,1.9876778 415418 4587024 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93665 Barraca de vinya 8 - 16070 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8-16070 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX <p><span><span lang='CA'>Barraca de pedra del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb una alçada de 2 m i diàmetre de 2 m. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es pot accedir al seu Interior sense dificultat. Al lateral esquerra presenta un contrafort de 0,5 m d'alçada, de 0,40 m d'ample, i 1 m de llarg. Està orientada a sud, amb una porta acabada amb llinda plana.</span></span></p> 08157-63 A tocar del camí de les Rovires, al marge de migdia i a uns 250 metres de la font. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> 41.4316248,1.9844840 415152 4587170 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93666 Barraca de vinya 9 - 23507 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-9-23507 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX <p>Barraca del tipus aèria aïllada de petites dimensions, planta circular de prop d'1 m de diàmetre i falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana tan petita que cal ajupir-se força per poder entrar-hi. Es troba en molt bon estat de conservació.</p> 08157-64 Encreuament entre el camí de les Rovires i el de can Coll. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4316189,1.9816508 414916 4587173 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507c.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93667 Barraca de vinya 10 - 9916 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-10-9916 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular de prop de 2,4 m de diàmetre i una alçada de 2,3 m a la part central, amb falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana, de 45 cm d'amplada i una alçada de 135 cm. El sostre és pla a l'exterior. Té un petit mur adossat al lateral dret. El gruix del mur és de 70 cm. Per dins la pedra dels murs és original i deslligada, per fora l'han reomplert de material.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(extret de Miquel Mateo, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></span></p> 08157-65 Camí de can Coll. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4308386,1.9806684 414833 4587088 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93670 Barraca de vinya 11 - 15957 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-11-15957 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Voltada d'esbarzer i amb el sostre en mal estat. <p><span lang='CA'>Barraca de vinya del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb falsa cúpula i orientada a migdia. La porta és acabada amb llinda plana. L'estrada està parcialment tapada per vegetació. Es troba a 20 m d'una pista ample. En mig d'una zona arbustiva densa.</span></p> 08157-66 Via Farigola, a la partida de can Montmany. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4225727,1.9761711 414446 4586174 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93671 Barraca de vinya 12 - 19964 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-12-19964 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX <p><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular i orientada a sud. L'entrada és de forma trapezoïdal, fa 70-80 cm la base del portal i 50 cm a la part superior, acabada amb llinda plana. </span></p> <p><span lang='CA'>Està en bon estat, és molt gran encara que està bruta i amb bosses de plàstics i altres deixalles. La vegetació del voltant es arbustiva, hi ha aladern i sobretot llentiscle.</span></p> 08157-67 Via Farigola. Partida de can Montmany. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4231198,1.9764591 414471 4586235 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1204.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93673 Barraca de vinya 13 - 19731 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-13-19731 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XIX-XX <p>Barraca encastada a la toca de planta irregular i que resta amagada sota la roca mateixa, que li fa de sostre.</p> <p>Està orientada al nord-est amb una entrada d'alçat rectangular, acabada amb una llosa plana i de poc gruix, modificada amb ciment. Sembla haver estat aprofitada, si més no, fins al segle passat, ja que encara conserva els galzes de la porta.</p> 08157-68 Camí de la pedrera o de la Palma. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4168729,1.9913422 415706 4585526 08157 Pallejà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1304.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93674 Barraca de vinya 14 - 9918 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-14-9918 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Enderroc del sostre. Fustes i plàstics a l'interior i a l'exterior. <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus adossada a un marge, de planta irregular, orientada a migdia amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>La planta fa 1,85 m a l'esquerra i 1,40 m a la dreta amb una amplada de 2,30 m. La porta fa 70 cm d'amplada per 1,35 m d'alçada, i els murs en aquest punt fan de 90 cm (base) a 70 cm. Aprofita una gran roca com a paret posterior. Està situada sobre un mur que forma un marge, de tal manera que la construcció es pot voltar per sobre d'aquest darrer mur.</span></span></p> 08157-69 Camí de la Pedrera. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4167442,1.9897111 415570 4585513 08157 Pallejà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1403.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93676 Barraca de vinya 15 - 15913 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-15-15913 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Enderroc important de la coberta i de part del mur. <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular i gairebé 2 m de diàmetre, orientada a l'est amb la porta acabada amb llinda plana. Ha perdut tota la coberta.</p> 08157-70 Extrem sud de la via dels Ametllers de Fontpineda. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4172992,1.9762269 414444 4585589 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1504.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93677 Barraca de vinya 16 - 19689 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-16-19689 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XIX-XX Enderroc important i sense sostre. <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada a l'est i amb una porta d'alçat rectangular acabat amb llinda plana. La porta presenta una refacció.</p> 08157-71 Camí de la Costa Pelada. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4106368,1.9960884 416095 4584830 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93677-barraca1619689f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93677-barraca1619689f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93677-barraca1619689f3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93678 Barraca de vinya 17 - 17481 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-17-17481 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Gairebé completament enderrocada. <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular i diàmetre interior de prop d'1 m, amb orientació a sud on només resta la part interior del brancal d'una porta d'alçat rectangular. Està completament enderrocada.</p> 08157-72 Al costat sud del camí que voreja la Costa Pelada. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4101296,1.9985508 416300 4584771 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93679 Barraca de vinya 18 - 16072 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-18-16072 <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> XVIII-XIX Completament enderrocada. <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta rectangular de prop de 3 x 2 m, amb parets de gruix de prop de 50 cm.</p> 08157-73 Camí de la Costa Pelada, en el punt més proper a la línia de ferrocarril Manresa-Barcelona-Igualada. <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> 41.4118399,1.9994140 416374 4584960 08157 Pallejà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93679-barraca1816072f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93679-barraca1816072f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93679-barraca1816072f3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93680 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja XIX - XX <p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p> 08157-74 Carrer del Sol, 1 41.4224923,1.9967966 416170 4586145 1820-2000 08157 Pallejà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 56 3.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93681 Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5 <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p> 08157-75 Carrer Almogàvers, 77 <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p> 41.4225708,1.9967605 416167 4586154 08157 Pallejà Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2025-02-28 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES). 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93682 Fons documental de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-1 X-XX <p>En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.</p> <p>D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. P</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ermeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span lang='CA'><span>En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:</span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span lang='CA'><span>El Castell de pallejà, 1912 (<span>Fons Salvany SaP_046_07</span>)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10</span></span></span>) – Cal Frare</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02</span></span></span>)</span></span></li> </ol> 08157-76 Carrer de l'Hospital, 56 <p>La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.</p> <p>Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.</p> <p>Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p> 41.4217985,1.9967796 416167 4586068 08157 Pallejà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-biblioteca-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-2.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Diversos La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. 94|98|85 56 3.2 1760 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93683 Espai Natural de les Rovires https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-rovires Es reconeix un manteniment continuat. <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Pallejà té un alt potencial de recursos hídrics, tant per l’aqüífer del riu Llobregat com per les fonts i les rieres que baixen al llarg del pendent que connecta la part alta del municipi amb el Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre aquestes rieres destaca la riera de les Rovires, l’única del terme municipal que gairebé sempre porta aigua i que no està canalitzada en cap dels seus trams. Neix més amunt d’on hi ha la font del mateix nom, recull les aigües dels torrents Toscos, Bufadors i Fondo, i desemboca al riu Llobregat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L'espai forestal que envolta la riera de les Rovires i que ocupa la seva conca, es coneix també com a Bosc de les Rovires. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La presència d’aquest curs d’aigua, permet la coexistència de vàries comunitats vegetals i afavoreix l’existència d’una biodiversitat de fauna important.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Font de les Rovires és un espai visitat i estimat pels pallejanencs i pallejanenques. La seva cascada i el bosc d’alzines que l’envolta, el converteixen en un espai singular i d’alt valor natural per al municipi.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En una superfície relativament reduïda hi conviuen espècies vegetals de ribera, tals com pollancres, falgueres, artítjols o cua de cavall, amb alzines i roures. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Fora </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>de l’entorn immediat de la riera, les zones forestals estan dominades per les pinedes de pi blanc, conformant les típiques comunitats vegetals mediterrànies.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08157-77 Entorn a la font de les Rovires. 41.4301871,1.9827652 415007 4587013 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74les-rovires02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74lesrovires03.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93684 Espai Natural de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-planes <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’espai natural de Les Planes està situat a l’esplanada superior del massís calcari que s'eleva just sobre el nucli urbà i és un dels indrets més emblemàtics del municipi. És visible des de molts punts de dins i de fora de Pallejà. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La seva alçada i situació estratègica, aporten unes vistes immillorables de tota la plana al·luvial baixa del riu Llobregat, fins a la seva desembocadura, així com de les muntanyes d’Ordal, Montserrat i Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona de les Planes és una àrea rocosa caracteritzada per la presència de poca terra. Aquests sòls retenen poca aigua, que s'evapora i s’infiltra ràpidament. Ens trobem, doncs, davant d'un terreny pobre en sòl i aigua, fet que dificulta l'establiment d'un bosc pròpiament dit i on tan sols hi pot créixer una vegetació poc exigent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els principals arbustos que apareixen en aquestes zones són el garric, el romaní, el llentiscle, el bruc d'hivern, les estepes, el càdec, la farigola, el roldor, o la gatosa. D'entre les lianes destaquen l'arítjol, l'esbarzer o l'esparreguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Cal fer especial esment a la presència de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>) a la zona de les Planes. El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa que prospera a les regions litorals seques de l’oest de la Mediterrània.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08157-78 Les Planes. 41.4184173,1.9857580 415242 4585704 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes03.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic/Cultural Inexistent 2023-10-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
93685 Roure de la Blanqueria https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-blanqueria <p>Roure de grans dimensions amb un tronc que des del sol es ramifica en dos i una copa baixa molt frondosa. Dóna accés a una zona de bosc amb altres alzines de menors dimensions i pins que ha estat condicionada per al passeig.</p> 08157-79 Carrer de les Moreres amb el Passeig de les Masies. 41.4197811,1.9935910 415898 4585847 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure04.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Inexistent 2023-06-13 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-25 09:22
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc