Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87509 | Baixada de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-de-la-lluna | XIX-XX | La baixada de la Lluna, amb els edificis que el defineixen, presenta un recorregut força recte en direcció sud - nord. La part més elevada es troba al sud i la més baixa al nord. El vial s'inicia a la canonada entre el carrer de la Salut i la plaça dels Països Catalans i acaba, al nord, al passatge Parellada. Pel seu costat est rep, aproximadament cap un terç del recorregut el carrer de la Diputació. Al carrer es localitzen diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'algun exemple d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-348 | Carrer Baixada de la Lluna | 41.4402100,2.0113700 | 417410 | 4588098 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87510 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-0 | La riera de Rubí o de les Arenes és un curs d'aigua del Vallès Occidental que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del nucli urbà del Papiol. Constitueix el límit nord i noroccidental del municipi. S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Al terme del Papiol presenta una llera molt ampla amb una superficie composta per còdols de diferents mides i sorres (d'on també li vindria el nom de riera de les Arenes). Aquestes sorres i graves han estat explotats, així mateix a la bòbila de can Maseta. | 08158-349 | Riera de Rubí / Riera de les Arenes | El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats. | 41.4432100,1.9962200 | 416148 | 4588446 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 87511 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-5 | XX | Habitatge de teulada composada, amb la major part dels careners, paral·lels a la façana principal que dona a l'avinguda de la Generalitat i que està precedida d'un barri. És de planta rectangular i limita en part amb la construcció que fa el número 45 del carrer, i que li fa de mitgera. Correspon al tipus d'arquitectura de ciutat jardí. Es desenvolupa només en planta baixa i les seves obertures són de mòdul vertical i estretes. La reixes de la porta, de la finestra i el reixat del barri estan pintats de blanc. Per accedir a l'edificació hi ha una petita escala, a esquerra i es genera una fornícula ornamental que està ocupada per una escultura. Les obertures de la façana, porticada, son quatre, verticals, a excepció d'una petita porta-fornícula tapiada que hi ha a la dreta. | 08158-350 | Avinguda de la Generalitat, 47 | 41.4363300,2.0082200 | 417142 | 4587670 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87512 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-4 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen el carrer Montserrat. El carrer de Montserrat és un dels que presenta un traçat que podria considerar-se antic dins del nucli de la vila del Papiol. El carrer s'inicia davant de l'església parròquial de Santa Eulàlia, en el que constitueix el punt més alt del mateix. Des d'allà continua cap el nord fins el número 18 i a partir d'aquest punt gira en direcció est per tal d'anar fent una baixada relativament suau fins a desembocar al carrer de la Salut. Al costat del número 18 surten direcció nord el passatge de Santa Eulàlia, que baixa de forma abrupta cap a l'actual plaça dels Països Catalans. Al carrer es localitzen diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'algun exemple d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-351 | Carrer Montserrat | 41.4393300,2.0106600 | 417349 | 4588001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87513 | Corriol de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-salut | Està virtualment perdut | Corriol, gairebé desaparegut, que es pot resseguir intermitentment. Es troba per sobre del camí antic de la Salut i fa de partió entre propietats, les quals deixen l'espai de pas però no hi ha forma de transitar-hi degut a que no té cap manteniment i les males herbes se n'han apoderat. Està abandonat i totalment perdut per a fer-lo servir amb efectes pràctics. | 08158-352 | Corriol de la Salut | 41.4461700,1.9947600 | 416030 | 4588776 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87513-foto-08158-352-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre ells els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d'animal, de tres peus o morralers, són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins. | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87514 | Camí vell a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-la-salut | Erosionat i modificat en part per actuacions de modificació recents | El camí vell de la Salut és una pista apta per al pas de vehicles i però que es troba tallat a la circulació amb una cadena just en el moment en que comença a endinsar-se al Parc de Collserola. Parteix des de la carretera asfaltada que va des de la vila del Papiol a les cases del Puigmadrona, després de que aquesta travessi el torrent de ca n'Esteve de la Font, en arribar a una part relativament plana. El camí surt per la dreta de la carretera i va vorejant els camps fins travessar el torrent de la Salut. Una vegada ha travesat el torrent, per primer cop, inicia una forta ascensió travessant diverses vegades el torrent de la Salut fins arribar sota els prats de l'ermita de la Salut. A partir d'aquest moment, segueix de forma relativament suau fins a empalmar amb les pistes actuals que també hi arriben des de les Escletxes i des de Valldoreix. | 08158-353 | Camí vell a la Salut | És tracta del camí tradicional per a pujar des del nucli de la vila medieval i moderna del Papiol fins a l'ermita de la Salut. Era especialment important per a anar a l'aplec de la Salut quan tot el poble s'hi desplaçava. Actualment la gent prefereix anar a l'ermita pel camí nou, ja que no es tan costerut. | 41.4451400,1.9962100 | 416150 | 4588660 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El principal impacte ambiental directe que s'associa amb els camins rurals, és l'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87516 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-2 | XVIII-XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça dels Països Catalans, que s'obre a la confluència dels carrers de Francesc Macià, el Passatge Santa Eulàlia, el Carrer de la Salut, i la baixada a Can Minguet. Destaquen en aquesta plaça, les següents edificacions: número 3, recentment restaurada, amb dos pisos d'alçada, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i ràfec amb imbricacions. Com a característica singular, quatre balcons ampitadors en parelles de dos, a esquerra i dreta en la planta pis; Número 4 (abans 38): Cal Jaume Presas/Can Josep Banyes: planta baixa i pis, d'obertures reformades, 5 (abans, 40), de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa finestra amb reixa de barrots i porta d'accès a la seva dreta. En planta pis, dos balcons de baranes de ferro forjat, decorats amb reganyols. Orles als respiralls de les golfes. Número 5, (abans 15), edificació aïllada amb teulada imbricada i barri al davant. Es tracta d'un espai obert característic, amb una visual interessant. | 08158-355 | Plaça dels Països Catalans | Aquesta plaça s'obre en la confluència des carrers que marquen el barri antic de la població. | 41.4399000,2.0109300 | 417373 | 4588064 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87517 | Escola de Música Miquel Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-miquel-pongiluppi | Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XX | Edifici exempt, amb orientació sud-nord, compost de dos cossos units longitudinalment, amb una lleugera desviació, la qual fa que un d'ells accentuï la seva personalitat volumètrica, la qual ve definida per les seves línies corbes. Tots dos són de planta rectangular: de línies corbes el primer, i rectes el que el situa al sud. La coberta és composta, de teula àrab, el cos davanter, amb el carener longitudinal paral·lel a la façana que dona al carrer Jaume I, i amb faldons als extrems est i oest. El segon edifici, és de formigó i coberta plana, amb un clar domini de la línia corba. El cos sud, que constitueix la façana principal, te les façanes planes, arrebossades i pintades amb una distribució general d'obertures de proporcions quadrada. Te com a element que el singularitza, la decoració de tres dibuixos esgrafiats que representen tres músics: un home (Pongiluppi?) i una dona toquen el violí, i a l'altra extrem Louis Armstrong, que toca una trompeta. | 08158-356 | Carrer de Jaume I, 5 | Miquel Pongiluppi, va nèixer a Barcelona el 1907. Va mantenir una estreta vinculació amb el Papiol, on tenia residència i va passar llargues temporades. També aquí va morir l'any 1990. La seva formació va ser a l'Escola Muncipal de Música de Barcelona. Pongiluppi fou deixeble d'Enric Morera i de Joaquim Serra. Sotsdirector de l'Orfeó de Sants entre els anys 1925 i 1927, és autor de sardanes que resultaren guardonades, entre les quals destaquen títols com Les Escaldes, Escalada a Montjuïc, i d'altres com Bell cim, Flors d'ametller i Visió. L'any 2002 la família Pongiluppi va donar al municipi del Papiol el llegat del compostor, format per milers de documents, composicions i papers diversos, pendents de ser ordenats i difosos. El 2012 l'Ajuntament va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que va permetre que un grup d'estudiants de musicologia comencessin a fer el catàleg de l'obra. Aquest fou l'embrió del qual sorgí un equip de recerca estable, Suona Pongiluppi, que ha emprès una campanya de micromecenatge per recuperar l'obra inèdita del compositor. En record seu, l'Escola Municipal de Música del Papiol porta el nom de Miquel Pongiluppi | 41.4384700,2.0160400 | 417798 | 4587900 | 2007 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es la seu de l'escola municipal de música | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87519 | Habitatge del Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-4 | XX | Habitatge aïllat, de planta quadrangular i tipologia de ciutat jardí, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb respiralls decoratius en el timpà que marca la golfa. Les obertures són verticals i les persianes de llibret. Te tres eixos de simetria: la porta en el central, i les finestres a banda i banda. Les façanes estan arrebossades. Un barri de maons i reixat de forja tanca el perímetre que acull un petit jardí. | 08158-358 | Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | 41.4357500,2.0072500 | 417060 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | En arribar el segle XX, la vila de Papiol es va posar de moda entre les clases mitges de Barcelona i es va estendre la idea de que els seus aires eren ideals per sanar malalties respiratòries.El poble va anar creixent cap a la dècada de 1950 en un urbanisme tipus 'ciutat jardí'. Aquest és un exemple de la interpretació d'aquest tipus d'arquitectura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87520 | Cal Sastre Xico/Ca la Cinteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xicoca-la-cinteta | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana. Presenta dos eixos de simetria, marcats per les dues línies d'obertures en planta primera i segona. Tots els buits de la façana estan recercats amb pintura blanca. Les finestres, en el segon pis i en la planta baixa, són de proporcions horitzontals. A la planta prinera s'obre una balcona amb ampit de maçoneria. Les portes dels balcons estan tancades ab persianes de llibret pintades en color verd. La barana correguda, és de forja, de barrots llisos, però decorats als rxtrems superior al peu del repossamans, amb roleus, a l'igual que a la parti inferior, que hi ha una franja de rombs limitats per sengles roleus que li donen relleu decoratiu a aquest element. La porta és gairebé quadrada, recercada i de grans dimensions. La cornisa està oculta per un canaló que és continu amb l'habitatge amb el qual fa paret mitgera per l'est de l'edificació. | 08158-359 | Carrer de l'Abat Escarré, 28 | El 1844 la casa era coneguda con a Cal Sastre Xico, hi vivien en Joan Mestres Mallol i la Rosa Pujol Forns. El 1899 la Cinta Capdevila (Ca la Cinteta), d'iIgualada i el seu marit, en Josep Soler, que eren carnissers i venien d'Igualada, es van instal·lar aquí. El seu Fill Josep, també carnisser, va marxar a l'Argentina amb la seva muller Àngela. Al voltant de l'any 1920 van tornar al Papiol, amb dos fills deus nascut allà: l'Adela i el seu fill Jordi. Aquí va néixer la Ignàsia. Acabada la Guerra, en Josep i el seu fill Jordi van exiliar-se a França. En Josep va retornar al Papiol a mitjan anys 1940. L'Adela i la Ignàsia van marxar a l'Argentina. L'Adela vivia a Buenos Aires i allí va morir. La Ignàsia es va casar amb en Pere Urpí Costa, el Peret de cal Pallejà. | 41.4385300,2.0103900 | 417326 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87520-foto-08158-359-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | La morfologia d'aquesta façana és molt similar a la que fa paret mitgera, i que te l'accès al passatge Mossèn Albanell. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87521 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-12 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | En estat de remodelació | Conjunt d'habitatges, enclavat a la serra de Collserola a sobre del torrent de l'Amigonet. El conjunt, es desenvolupa al redós de les cases més antigues de la caseria que porta el mateix nom. Es tracta d'habitatges de caire rural, la majoria amb cobertes de teula corba, a dues vessants, que utilitzen la pedra com a material general de construcció, i que en origen tenien també la majoria les parets arrebossades, tot i que en un cas, una recent rehabilitació les ha deixat vistes. Algunes cases tenen elements destacables, com ara forn de pa, pou (Cal Senyoret), portes dovellades, rellotges de sol (Cal Rei i Cal Senyoret), un interessant arc de mig punt amb un grafit a la clau de l'arc que du la data de construcció (a Cal Rei), etc. | 08158-360 | Camí de Can Puig | Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa, tot i que l'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. Durant la Guerra Civil s'hi havien amagat families del Papiol a la part inferior dels edificis, entre elles la familia Arís Arús (informació oral de Josep Maria Solias i Arís). | 41.4348800,2.0212700 | 418230 | 4587497 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87522 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-5 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original de conjunt d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen elt vial urbà de Jacint Verdaguer. El carrer discorre en direcció oest - est des del carrer de Pi i Margall, on es converteix en el carrer de Sant Antoni fins a arribar al carrer d'en Joan Maragall, Doctor Trueta i Ángel Guimerà. En aquest punt es genera un encreuament de carrers que dibuixa un estel amb sis puntes. A diferència dels carrers del Turó de Pongrau, que podriem considerar que acaben aquí, el carrer Jacint Verdaguer presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està flanquejat per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-361 | Carrer Jacint Verdaguer | 41.4355300,2.0073100 | 417065 | 4587582 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87524 | Lledoner de ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner | XVIII-XIX | Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny. | 08158-363 | Camí de ca n'Esteve, s/n | A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó. | 41.4420900,2.0158600 | 417787 | 4588302 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87525 | Pi pinyer de la Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-del-lleo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer | XIX | Pi pinyer (Pinus pinea) d'uns 25 metres d'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l'ermita de la Salut. | 08158-364 | Corriol sota la Salut | 41.4482100,2.0237000 | 418450 | 4588975 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l'espècie dominant a la Serralada Litoral. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87526 | Nau industrial del Carrer de la Plana, 2-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-del-carrer-de-la-plana-2-6 | XX | Edifici industrial exempt, de planta troncocònica amb la seva part més ample dirigida cap el carrer de la Plana. Els laterals de la parcel·la on s'ubica estan delimitats pels carrers de Newton i del Cirerer, La construcció és de panot de formigó vist amb aplacat per sobre de la línia de finestres de material plàstic ondulat. La planta baixa s'obre exclusivamednt cap el carrer de la Plana on hi ha grans portons per a ser practicats per camions, trailers i maquinària pesada. Per sobre d'aquesta planta n'hi ha una altra que es defineix per un gran finestral corregut continu en façana, per sobre dels portons abans descrits. Aquest finestral corregut segueix per les parets laterals però tan sols en els metres més propers a la façana principal. La coberta de la nau és plana, feta amb xapa ondulada i inclinada elevant-se paulatinament en àngle de 33 graus des de la part posterior fins a la façana principal. En aquesta la coberta es converteix en una discreta marquesina. | 08158-365 | Carrer de la Plana, 2-6 | 41.4320700,2.0122500 | 417473 | 4587193 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87527 | Cal Florencio/Casa dels Joguets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-florenciocasa-dels-joguets | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja amb decoració a reganyol acabat en la part superior en tirabuixons. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes amb les obertures de traça quadrangular força actuals. | 08158-366 | Carrer B. C. Aribau, 10 | En Mariano Jané Pagès (1784-1832) era un cabaler de cal Jané. Es va casar amb una noia d'Horta, la Marianna Guillemí Grau El seu nét, Agustí Gener Calopa (1852-1927) i la seva muller Teresa Santacana Arís, hi van viure fins a finals de la dècada del 1880 en aquesta casa. El 1950, s'hi estableixen Roc Molas Font, i la Carme Vilar Pineda. Roc era un industrial de Barcelona, possiblement emparentat amb els de cal Molas. Tenia una fàbrica de joguines i, per això, la casa era popularment coneguda con la Casa dels Joguets. | 41.4358100,2.0061400 | 416967 | 4587615 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 56938 | Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-perafita | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | L'església de Sant Pere es troba situada al nucli urbà de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular d'una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, capçada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l'esquerra del presbiteri. L'edifici presenta teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes façanes presenten restes d'arrebossat. La façana principal, orientada a l'oest, és d'estil barroc i presenta una forma curvilínia coronada amb pilones de pedra rematades amb una bola. Presenta un portal principal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada al qual s'accedeix a partir de tres graons de pedra. A un nivell superior i situades als extrems de la façana, s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i coronament d'arc rebaixat. Sobre el portal s'observa una gran arcada a mode d'arc de descàrrega i enmig hi ha un creu adossada on hi ha representat un Crismó, i la inscripció SANTA M----N 1943. Més amunt hi ha una obertura de rosetó, emmarcat amb pedra motllurada, que combina trams curvilinis i rectes. Encara més amunt, seguint la vertical, s'obre un òcul de dimensions més petites emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud es troba parcialment arrebossada. Presenta un portal d'accés a l'extrem esquerra de la façana emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres alineades verticalment. La inferior emmarcada amb brancals i llinda d'ample bisellat i la superior emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana est presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, alineades verticalment situades a l'extrem dret. La façana nord presenta, sobre el cos sobresortint de les capelles, quatre caps de contrafort entremig dels quals s'obren quatre obertures. Més amunt, sota teulada, s'obren quatre petits òculs. | 08160-1 | Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La primera notícia que es té del lloc de Perafita data de l'any 909, quan es cita l'indret com a límit de la parròquia d'Olost. L'església de Sant Pere no apareix documentada, però, fins l'any 1074, en un testament dels senyors de Lluçà. L'any 1121 es documenta per primera vegada la parroquialitat de l'església de Sant Pere tot i que és probable que ja ho fos des de molt abans. El 1098 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, havia cedit al monestir de Sant Joan de les Abadesses la dominicatura que tenia a Perafita, amb la casa que havia bastit prop de Sant Pere. La població i el terme pertanyien a la demarcació del castell de Lluçà i la part de la parròquia no integrada municipalment era de la demarcació de Sant Boi de Lluçanès, possessió tradicional de la mitra de Vic. Malgrat tenir el terme dividit en dos dominis prou potents, la parròquia conservar la seva independència, sense formar part del col·lectiu d'esglésies vinculades al monestir de Lluçà, ni lligar-se a la parròquia de Sant Boi, que en aquest segles ja era una parròquia important. Aquest temple, que possiblement existia molt temps abans d'aparèixer documentat, fou refet en major o menor grau durant el segle XII; aquestes obres es dedueixen a partir de la presència en l'església parroquial actual d'un timpà romànic procedent de l'anterior església parroquial que sembla construït del segle XII. Ja en el segle XIII hi havia en la sagrera de la parroquial un petit nucli de cases, origen de l'actual poble de Perafita. Durant el segle XVI calgué construir un nou campanar, degut al deteriorament del campanar romànic, obra que fou encarregada a un mestre d'obres de Vic i en la qual col·laboraren econòmicament els pagesos del terme parroquial. En la segona meitat del segle XVIII un nou temple fou edificat per a substituir la vella església romànica, petita i segurament afectada pels anys. De l'església romànica sols en sobrevisqué l'esmentat timpà. El nou edifici, construït en estil barroc, no fou acabat fins a l'últim detall, quedant per polir la façana i el campanar. Un segle més tard, a 1863, es presentà un projecte -obra de l'arquitecte Elies Rogent- que pretenia acabar la façana, canviar el coronament del campanar, construir una capella del Santíssim Sagrament, i posar una pica baptismal nova. Aquest projecte, malgrat haver estat aprovat pel bisbat i pel govern estatal, i estar les obres adjudicades per subhasta pública, l'any 1864, no es portà a terme. L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població; en el lloc de l'antic cementiri es construí la placeta i l'escalinata d'accés a la parroquial, i s'arranjaren els voltants. El tema de la façana es reprengué l'any 1889, durant una visita pastoral, però tampoc en aquesta ocasió es realitzaren les obres. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat; van desaparèixer nombroses imatges i ornaments, entre ells un magnífic retaule barroc que ocupava tot el fons del presbiteri. Acabada la guerra, la reparació no es feu esperar, i a 1941, amb l'església ja rehabilitada, el bisbe Joan Perelló beneí i consagrà l'ara de l'altar major, que fou de nou consagrat l'any 1965. Ens els anys noranta es varen realitzar obres importants en l'església parroquial; es va refer la teulada, es va pintar la nau, es posà calefacció, etc. Entre els anys 1991-1993 Joaquim Busquets va executar una notable decoració del presbiteri | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una gran escalinata formada amb graons de pedra dóna accés a la part davantera de l'església. Al capdamunt de l'escala hi ha dues pilones coronades amb una bola, una a cada costat. En cadascuna de les bases d'aquestes pilones hi ha una inscripció: la de l'esquerra hi posa AÑO i la de la dreta 1886. | 94|96 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56939 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-1 | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII-XIX | El santuari de la Mare de Déu del Remei es troba situat al nord de la masia de la Roca, sobre un petit turó. Es tracta d'un senzill edifici de planta rectangular de 3'5 x 5 metres, d'una sola nau i volta d'aresta interior, bastit al segle XVIII que és objecte d'una gran devoció local. Està construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color blanc deixant a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions; la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana sud presenta un portal amb emmarcaments sobresortits arrebossats al que s'accedeix a partir de dos graons. Sobre el portal s'hi obre un òcul també amb l'emmarcament sobresortit i arrebossat. | 08160-2 | Sector central del terme municipal | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Cada any el primer diumenge d'octubre s'hi celebra un aplec.A l'esplanada oest del santuari hi ha una taula amb dos suports monolítics i una gran llosa al damunt, semblant a la que hi ha davant de l'església de Santa Margarida de Vilaltella. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56940 | Santa Margarida de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-vilaltella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XII-XIX | L'església va ser restaurada als anys 80 del segle XX. | L'església de Santa Margarida de Vilaltella es troba situada al sud-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, prop de la carretera BV-4601. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana oest hi ha un portal d'arc escarser emmarcat amb brancals i coronament de pedra bisellada. A la clau de l'arc hi ha una dovella amb a data inscrita de 1825. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Sobre el portal, i situat sota el carener, s'obre un òcul emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. La façana nord presenta dos contraforts adossats, un a cada extrem de la façana que serviren per reforçar la volta quan aquesta es va refer de nou. A la façana est hi ha l'absis semicircular, resseguit a la part inferior per una bancada i construït amb filades de carreus regulars de pedra petita fins a una altura d'uns 2 metres. En aquesta part de l'absis s'obre una finestra esqueixada. La part superior de l'absis fou bastit posteriorment amb carreus irregulars. A l'extrem sud de l'absis s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la façana s'hi adossa un cos que sobresurt perpendicularment (la sagristia) on s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08160-3 | Sector sud del terme municipal | Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII pel tipus de construcció de la part inferior dels murs. L'edifici ha patit moltes modificacions. Els murs són de factura romànica fins a dos metres d'alçada i la resta és refeta posteriorment. L'església es troba documentada fins l'any 1223 (segle XIII), en funcions de capella rural depenent de la parròquia de Sant Pere, i el 1227 surt esmentada al testament de Maria Vila-rasa. Hi ha qui creu que la capell estigué vinculada des del seu origen al mil·lenari mas de les Heures; d'altres consideren que fou construïda com a aglutinadora d'un conjunt de masos com Vilaltella, Borrell, Puig, Sanies, etc., terme que després passà a ser domini aloidal de la mitra de Vic. Tradicionalment en tenia cura l'hereu de Cruells, però l'any 1711 fou amenaçat amb l'excomunió si no retornava els ornaments a la parròquia. L'any 1724 es produïren altres incidents a Santa Margarida: el bisbe de Vic Marimon manà tancar la capella el dia 30 de juliol, degut a les actituds considerades irreverents en que degenerava la tradició de ballar pels voltants de l'edifici després de la missa en aquesta diada. En la primera meitat del segle XVIII la capella necessitava una reparació a fons: calien unes portes noves, emblanquinar les parets, refer el retaule, canviar l'ara i posar una creu a l'altar. Quant a la volta original, estava ja tan deteriorada que l'any 1729 el bisbe manà que s'arrangés, sota amenaça de no deixar-hi oficiar. En època barroca li fou afegit un petit cos a mode de sagristia, i vers 1825 s'obri a ponent una nova porta i un òcul. En la primera meitat del segle XX s'hi deien dues misses anuals, però segurament quedà desafectada amb la Guerra Civil espanyola i ja no reprengué el culte. La capella s'anà abandonant, s'ensorrà la volta i patí expoliacions. L'any 1988 es va restaurar la capella i es va recuperar l'aplec que es celebra el diumenge més proper a la diada de Santa Margarida que es el 20 de juliol. | 42.0347900,2.1243300 | 427518 | 4654010 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'esplanada oest, davant de l'accés de l'església, hi ha una taula amb dos suports monolítics i una gran llosa al damunt, semblant a la que hi ha al santuari de la Mare de Déu del Remei. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56941 | Sant Antoni Abat de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-abat-de-les-heures | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII-XIX | L'església de Sant Antoni Abat de les Heures s'adossa a la façana nord de la masia de les Heures. L'església és de planta rectangular coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha inscrit el monograma de Crist IHS amb una creu, els tres claus de la crucifixió a sota i la data de 1646. Al costat de la data hi ha dos medallons on hi ha dues inscripcions. La inscripció del medalló de l'esquerra posa: CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT; i la inscripció del medalló de la dreta: RENOBADA LO AÑ 1860. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb pedra bisellada. La façana nord es troba coronada per un campanar d'espadanya on hi ha una campana; sota carener s'obre un petit òcul emmarcat amb pedra. La façana est presenta tres finestres: una emmarcada amb brancals i coronament de maó; una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una última que combina monòlits de pedra i maó en el seu emmarcament. | 08160-4 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0607400,2.1179900 | 427023 | 4656896 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56942 | La Puríssima del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-purissima-del-castell | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX-XX | La capella de la Puríssima del Castell es troba adossada a l'extrem nord del Castell, dins el recinte tancat. La capella està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. La part de la dreta de la capella presenta una secció octogonal i la part de l'esquerra és de forma rectangular. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal central coronat amb un arcada de mig punt emmarcada amb maó i revestiment de guardapols de pedra. Aquesta arcada es troba sustentada per dues columnes de pedra que flanquegen el portal, i presenten capitells amb motius vegetals esculpits. A la part central de l'arcada, tapiada, hi ha el dibuix en vermell d'una creu grega. Sobre el portal s'obre una finestra coronada amb arc de mig punt, resseguida amb guardapols, sustentada amb dues columnes de pedra amb capitell de decoració vegetal. Corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull construït amb maó que conserva una campana. A la part esquerra de la capella, a la secció rectangular, s'hi obre un òcul emmarcat amb maó. | 08160-5 | Sector central del terme municipal | 42.0481200,2.1099100 | 426340 | 4655502 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56942-foto-08160-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56942-foto-08160-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56943 | La Immaculada Concepció de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio-de-busquets | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta i l'interior s'ha anat deteriorant al llarg del temps. | La capella de la Immaculada Concepció es troba adossada a la façana oest de la masia de Busquets. L'edifici és de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'arc hi ha una data inscrita dins un segell esculturat: 1816 amb un dibuix i una petita creu intercalats. Als extrems de l'arc hi ha un dibuix esculturat que presenta una roda dentada amb una flor de sis pètals a l'interior. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de maó parcialment tapiat per l'arrebossat escrostonat de la façana. Més amunt s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada, i sota el carener hi ha la data pintada de 1830 amb una creu intercalada. Corona la teulada una petita creu de ferro. La façana nord presenta un petit cos adossat construït amb maçoneria de pedra irregular i cantonades de carreus de majors dimensions amb teulada d'una sola vessant.. En ell s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana sud s'hi adossa un cos que correspon a la cisterna de la masia de Busquets. Aquesta està construïda amb un coronament format per dos pilars amb capitell motllurat i una teulada piramidal de 4 vents molt pronunciats, que es recolza sobre la teulada de la capella. | 08160-6 | Sector sud del terme municipal | La propietària explica que abans de la Guerra Civil espanyola hi havia hagut una imatge de la Sagrada Famíla dins la capella. L'església va ser saquejada durant la Guerra. Els antics masovers van ubicar a l'interior de l'església un molí fariner i també la van fer servir com a graner. | 42.0259100,2.0988500 | 425399 | 4653046 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56943-foto-08160-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56943-foto-08160-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament hi havia hagut una escala exterior que conduïa a la zona del terrat on es troba la cisterna. Alguns fonts apunten que la capella estava advocada a Sant Josep. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56944 | Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/busquets | Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 45 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Busquets està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de la Roca Llisa, a l'est de la carena per on transcorre la carretera BP-4653 i uns centenars de metres al sud de l'alzina bonica de Busquets. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions i nombroses estructures al voltant, entre les que es compta la pallissa, una petita masoveria, una capella i un hort tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades, essent la dreta l'original i la de l'esquerra una ampliació. En la part original, a la dreta, s'observa a nivell de planta baixa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1700 inscrita a la clau de l'arc, i quatre espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat; la central és de majors dimensions i amb la inscripció '1700 JAUME MASCARELLA I BOSQUETS / JESUS MARIA IOSEPH' junt amb una creu i el monograma IHS inscrits a la llinda. Entre aquestes finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol format per un gran carreu integrat al mur on a més del rellotge hi ha inscrita la data de 1701. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra, una és de forma apaïsada. El volum ampliat a l'esquerra queda obert en els tres nivells. A la planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, el primer pis queda totalment obert i està sustentat amb un pilar central de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base i amb la inscripció '1750 FRANCISCO MASCARELLA' just sota el capitell. El nivell de golfes també queda obert i és sustentat per un pilar central de pedra treballada. Encara més a l'esquerra d'aquest volum hi ha un cos adossat de planta reduïda i altura notable fet amb murs de maçoneria de pedra que correspon a l'antiga comuna. La façana oest queda dominada per dos volums que sobresurten del centre de la façana, un és la capella i l'altra una terrassa on hi ha la cisterna des d'on s'accedeix al cor de la capella. A la dreta d'aquests volums, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat amb la inscripció '1747 JOSEPH MASCARELLA' a la llinda i una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la terrassa. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una amb llinda de fusta i brancals de maó i una amb pedra bisellada. La façana nord té, a de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i tres finestres apaïsades emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra i una espitllera. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. La façana est conté un cobert adossat a la part dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra, sustentat amb pilars de pedra treballada i amb diverses obertures d'arc rebaixat. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada que conté la data de 1805 junt amb una creu inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. | 08160-7 | Sector sud del terme municipal | Busquets es troba documentada el 1391, quan Guillem de Torrents, procurador del noble Ramon de Peguera, senyor del castell de Lluçà fa inventari dels béns del mas Busquets de Perafita. | 42.0258500,2.0990300 | 425414 | 4653039 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Completen el conjunt de la masia diverses estructures que delimiten una àmplia lliça davant la façana principal i un pati tancat davant la façana est. Entre aquestes estructures destaquen la pallissa ubicada al sud-oest del conjunt, a un extrem de la lliça, la masoveria de reduïdes dimensions que conté una llinda amb data del segle XIX parcialment erosionada, la capella i l'hort tancat, ubicat a l'extrem sud-est del conjunt i delimitat amb alts murs de maçoneria de pedra. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56945 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII-XIX | La Riera està situada en un punt lleugerament elevat al sud del nucli urbà de Perafita i al sud-est del pedró de Sant Agustí, prop de la unió del rec de la Tria amb el rec de Santa Margarida. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Els dos estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra els dos volums diferenciats, l'original a l'esquerra i l'ampliat a la dreta. En el volum primitiu s'observa, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha inscrita la data de 1807 amb una creu intercalada, a més de dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals es situa en un nivell intermig al donar llum a l'escala interior. Al primer pis hi ha un balcó central amb llinda de pedra bisellada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la dreta s'observa el volum ampliat, amb els emmarcaments de les obertures preparats per a ser arrebossats a través d'un rebaixa que separa la part que ha d'anar vista de la pedra de la que ha de ser tapada per l'arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est està dominada pel volum ampliat, que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, de diferents dimensions, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó reformat, amb l'arrebossat de l'emmarcament imitant carreus. La façana nord-oest torna a mostrar els dos volums diferenciats. A l'esquerra s'observa el volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres a les golfes emmarcades amb monòlits de pedra treballada. En el volum primitiu s'observa a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud-oest es troba dominada completament pel volum original, que té adossada perpendicularment una estructura de maçoneria de pedra a la meitat dreta. En la resta s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres també emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra simplement amb pedra treballada. Al voltant de la masia es conserven diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaquen un cobert amb les cantonades i les obertures emmarcades amb maó i la pallissa de dos nivells, amb un accés lateral d'arc de mig punt emmarcat amb lloses a plec de llibre. | 08160-8 | Sector sud del terme municipal | La Riera es troba documentada l'any 1311, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval, i tenia adscrit el mas Trullàs, venut a principis del segle XIV a Berenguer del Prat de Sant Martí d'Albars. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas la Riera dins la batllia de Perafita i es trona a trobar documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia de Perafita. El cognom Riera va desaparèixer l'any 1590 quan Franina Riera ven el mas a Valentí Noguera de Perafita. A finals del segle XVII passa a ser masoveria de Rocafiguera de Sora. | 42.0331900,2.1056600 | 425971 | 4653848 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56946 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria-1 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La Tria està situada en un punt lleugerament elevat entre els recs de la Tria i el de Santa Margarida a l'est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals (a l'oest de l'edifici) integrades al mur denotant un ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté una cantonada integrada al mur a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1694 inscrita a la clau, i un finestral reformat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més del pujador situat al costat del portal i bastit amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, les centrals de les quals, unides a través d'un ampit comú i un brancal central compartit, bastit amb grans blocs de pedra. A la part superior d'aquest brancal central, entre les dues llindes, hi ha un carreu integrat al mur, amb forma de clau d'arc i amb un relleu esculpit parcialment erosionat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades. A l'esquerra un cobert que forma terrassa a nivell de primer pis, i a la dreta el mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça que s'estén al sud-est de la masia, on hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud-est, que queda tancada dins la lliça, té adossada perpendicularment a l'extrem dret, una pallissa de tres nivells. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat emmarcats amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de maó i llinda de fusta. A les golfes hi ha una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals reformada com a accés a la pallissa. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Pel que fa a la pallissa, aquesta conté, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El primer pis es troba completament reformat amb una galeria moderna i conserva el robust pilar central de pedra treballada, de secció octogonal i motllurat al capitell. El nivell superior de la pallissa queda completament obert amb la continuació del pilar central del primer pis, en aquest cas sense motllura al capitell. La façana nord-est té dos cossos adossats a la meitat esquerra, un dels quals forma una terrassa on hi ha la cisterna. En la part dreta de la façana hi ha una porta reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, un accés a la terrassa emmarcat amb pedra bisellada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i quatre finestres a les golfes, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana, més enllà dels cossos adossats, hi ha dues espitlleres a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada al primer pis. Pel que fa als cossos adossats, el de la dreta està coronat amb una barana de pedra motllurada que delimita la terrassa on hi ha la cisterna, de la que es conserven dos pilars de pedra bisellada motllurats a capitell i base. | 08160-9 | Sector est del terme municipal | La Tria, antigament coneguda com Sunyera, es troba documentada l'any 1242 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Als segle XIV era del monestir de Lluçà i tenia adscrits el mas Coll i la masoveria de Fontrenó. | 42.0407700,2.1194000 | 427117 | 4654678 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) El cos de l'esquerra, reformat modernament, conté una porta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i només compta amb el nivell de primer pis degut al desnivell.La façana nord-oest conté un cos adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals reformada com a accés a la terrassa, i quatre finestres a les golfes, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra.Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de la masia, especialment a l'est, on es troba una estructura de grans dimensions que tanca la lliça, bastida amb murs de maçoneria de pedra i obertures i cantonades delimitades amb maó. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56947 | El Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII-XVIII | El Roure està situat en un punt elevat a l'extrem superior del serrat del Moro, a l'est de la Riera i al sud-est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis fruit de múltiples ampliacions bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb maó i dues amb pedra bisellada. La façana sud conté tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb llinda de fusta. La façana oest conté l'antiga comuna, d'obra vista, adossada al centre. A nivell de planta baixa hi ha quatre obertures, dues de les quals espitlleres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord conté un cobert adossat a la part dreta, a l'interior del qual s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra bisellada i una tercera emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra. Just davant la façana principal de l'edifici i en un nivell lleugerament superior hi ha l'era de la masia, de forma semicircular i delimitada amb lloses, i uns metres més avall hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-10 | Sector sud del terme municipal | El Roure es troba documentat l'any 1326 i era posseït per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Pere Ferrer, possiblement hereu del mas Roure, va ser elegit el segon sots-veguer del Lluçanès. La masia es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0336500,2.1152300 | 426764 | 4653891 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56947-foto-08160-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56947-foto-08160-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56948 | Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruells | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Cruells està situada en un punt lleugerament elevat als peus d'un serrat a l'extrem sud-est del terme municipal, uns cinc-cents metres al nord de la Torre, masia del municipi d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions com ho demostren els diferents nivells de teulada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres cossos que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum original, que conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. El cos central, adossat al sud de l'original de manera que queda al mig de l'actual edificació, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. El cos de l'extrem esquerre, adossat al sud del conjunt, compta amb un pis més ja que si bé té la teulada més baixa, compta amb un nivell de soterrani aprofitant el desnivell del terreny. En aquest nivell hi ha dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb brancals de pedra treballada i arc de maó, a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord també conté una cantonada integrada que denota diferents etapes constructives. Conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest, com la principal, mostra tres parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1794 inscrita a la llinda al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. En el cos central s'observa una porta i una finestra a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb maó al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. En el cos de l'extrem dret només hi ha una obertura d'arc rebaixat a nivell de primer pis. La façana sud conté a nivell de planta baixa, tres grans obertures d'arc de mig punt, actualment tapiades deixant dues petites espitlleres a la part inferior. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilar central i laterals de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base. Uns metres a l'est de l'edifici, en una feixa delimitada amb murs de pedra, hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, actualment enrunades. | 08160-11 | Sector sud del terme municipal | Cruells es troba documentada l'any 1392, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval i tenia adscrit el mas Solanells. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Croells dins la batllia de Perafita. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0219300,2.1227200 | 427370 | 4652583 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56948-foto-08160-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56948-foto-08160-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'accés es troba restringit per una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56949 | El Cel de Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cel-de-cruells | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII-XX | El Cel de Cruells està situada en un punt elevat al sud de Santa Margarida de Vilaltella i prop de la carretera BV-4601. Es tracta d'un petita casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de la planta baixa estan construïts amb maçoneria de pedra i els del primer pis amb obra, fruit de l'ampliació de la casa a mitjans del segle XX. Tota ella està arrebossada, sense pintar, la qual cosa no permet veure les llindes de les obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés a l'habitatge i un altre que condueix a les corts. A l'esquerra de la façana s'obre una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres. La façana est presenta una finestra a nivell de primer pis i un cos adossat que domina la planta baixa, de teulada d'una vessant i amb diverses obertures modernes. A la façana nord hi ha dues finestres a nivell de planta baixa i una finestra la primer pis; i la façana oest presenta un portal i dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Uns metres al davant d'aquesta façana hi ha estreta estructura agropecuària de planta baixa, construïda amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una sola vessant. | 08160-12 | Sector sud del terme municipal | 42.0290100,2.1256400 | 427620 | 4653367 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56949-foto-08160-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56949-foto-08160-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la masia, uns metres al sud, hi ha un punt geodèsic. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56950 | Mascarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII | Mascarella està situada a l'extrem sud del terme municipal, prop del límit amb el terme d'Olost, al sud-oest de les Valls de Mascarella i al sud-est de Busquets. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó i dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, a més de dos petits contraforts adossats als dos extrems de la façana. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una té la data inscrita de 1762 a la llinda i una altra també té una inscripció, tot i que molt erosionada. La façana est compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1680 inscrita a la llinda, actualment tapiada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana nord conté tres espitlleres i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La façana oest conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una amb la data de 1667 inscrita i l'altra amb la data de 1840 amb una creu intercalada. Just sota teulada hi ha encara una altra finestra, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de l'edifici, bona part de les quals en estat de ruïna. Entre aquestes estructures destaca el pou de planta semicircular bastit amb murs de maçoneria de pedra i ubicat a uns metres de la façana est. | 08160-13 | Sector sud del terme municipal | Mascarella es troba documentada l'any 1281 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Des de principis del segle XIV tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera els masos Valls superior i Valls inferior. | 42.0203300,2.1058000 | 425968 | 4652420 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56950-foto-08160-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56950-foto-08160-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56951 | Les Valls de Mascarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-de-mascarella | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII | Les Valls de Mascarella està situada en un punt lleugerament elevat enmig d'una petita vall per on transcorre el rec de Mascarella, al nord-est de Mascarella i al sud-est de la Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, tot i que amb la llinda reformada amb formigó, i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un balcó a l'extrem dret que dóna sortida a un petit porxo. La façana oest conté una porta i una finestra a la planta baixa, i una finestra al primer pis, totes amb l'emmarcament arrebossat imitant carreus. La façana nord conté dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada completament arrebossada. La façana est es troba dominada per un cos adossat modernament, amb totes les finestres de nova obertura. | 08160-14 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement el superior, podria correspondre amb les Valls de Mascarella. | 42.0253100,2.1110800 | 426411 | 4652969 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56951-foto-08160-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56951-foto-08160-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56952 | Bassès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII | Bassès està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de Bassès, delimitada al nord pel serrat del Molar i al sud per la baga de can Carbó, uns 200 metres al sud-oest d'un petit embassament. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals té la llinda decorada amb diverses motllures que acaben en un arc conopial amb un motiu circular a l'interior, i a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha un cobert adossat de grans dimensions. La façana oest conté a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes una finestra de majors dimensions també emmarcada amb maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa quatre finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres més, dues de les quals emmarcada amb maó i una, emmarcada amb pedra bisellada, i amb la data de 1749 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. La façana est està dominada per l'estructura adossada, deixant una petita part de la façana del volum principal a la vista, tot i que no conté cap obertura. | 08160-15 | Sector oest del terme municipal | Bassès es troba documentada l'any 1292, tot i que l'edifici actual és una construcció d'època moderna | 42.0366200,2.0880400 | 424517 | 4654244 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56952-foto-08160-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56952-foto-08160-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56953 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa-1 | XVIII | La Franquesa està situada uns 400 metres a l'est de la riera Gavarresa, a mig camí entre el serrat del Molar i el serrat de cal Mirot i a tocar de l'embassament que hi ha en el rec de la font del Tió. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb diversos volums adossats, algun dels quals d'un nivell d'açada més. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant un ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa tres finestres i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1724 inscrita a la llinda, tot i que repicada modernament. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals balconeres, emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra del volum principal hi ha un altre volum adossat, l'antiga pallissa, que s'ha reformat com a part de l'habitatge amb obertures emmarcades amb pedra treballada. La façana est conté unícament tres obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues més al primer pies, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1724 inscrita junt amb el monograma IHS intercalat. La façana nord conté nombroses obertures, totes elles reformades. A nivell de planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada i al primer pis amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossat el volum reformat que antigament era la pallissa de la masia. La façana oest es troba dominada completament pel volum adossat reformat. Conté diverses obertures emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre grans obertures d'arc rebaixat també emmarcades amb pedra treballada, tres de les quals al primer pis i una a les golfes. | 08160-16 | Sector oest del terme municipal | 42.0450800,2.0893500 | 424635 | 4655183 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56953-foto-08160-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56953-foto-08160-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56954 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 51. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | La Roca està situada en un punt lleugerament elevat al nord-oest del nucli urbà de Perafita, al sud de la Mare de Déu del Remei. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra motllurada i coronat amb doble llinda monolítica, la superior amb la data de 1756 junt amb una creu intercalada inscrita, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes dues finestres d'igual tipologia, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un rellotge de sol integrat al mur fet l'any 2001 com indica una inscripció. La meitat esquerra de la façana queda dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida a nivell de primer pis. A la planta baixa, dins del porxo, i formant part del volum principal, s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Pròpiament al cos adossat hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i cinc finestres al primer pis, quatre de les quals emmarcades amb pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i una petita galeria central formada per dues obertures d'arc rebaixat. Per sobre, encara hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, ubicada just sota teulada. La façana nord pràcticament no compta amb el nivell de planta baixa a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i només s'hi observa una espitllera emmarcada amb pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha adossat un petit cos que forma un porxo on es troba la cisterna i al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A l'interior del porxo hi ha una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada i més a la dreta, encara a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est conté un cos adossat a la dreta que correspon, en part, a la masoveria de la masia que també agafa una part del volum principal. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta i dues finestres reformades amb emmarcament de pedra treballada. Al primer pis hi ha sis finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes sis finestres més, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i quatre emmarcades amb pedra treballada, dos de les quals són de reduïdes dimensions. | 08160-17 | Sector central del terme municipal | La Roca es troba documentada l'any 1188 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en indivís amb el monestir de Lluçà en època baix medieval. El 14 de setembre de 1381 Bernat de Rocha de la parròquia de Perafita firmava un manament de 5 sous amb poder del batlle del castell de Lluçà per la demanda feta per Pere de Clauso d'un deute de 50 sous. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix la Roca de Perafita dins la batllia de Sant Martí d'Albars. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0491200,2.1027200 | 425746 | 4655619 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56954-foto-08160-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56954-foto-08160-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56955 | Casanova de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-roca | XIX | La Casanova de la Roca està situada en una petita vall creuada pel rec del gorg Negre, al sud de la Casanova de Pallars i als peus de la pista forestal que comunica Perafita amb Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diverses estructures de menor alçada adossades a banda i banda. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i amb llinda monolítica treballada amb la data de 1846 gravada amb una creu intercalada. A cada costat del portal hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó, ampit de pedra i llinda de fusta. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades de menor alçada, bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud-est conté un cobert adossat a la meitat esquerra i és coberta, en part, per heura. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb maó al nivell de planta baixa i al primer pis. La façana nord-est conté dues espitlleres a la planta baixa, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó i una finestra emmarcada amb maó actualment tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. La façana nord-oest conté un cobert adossat a la meitat dreta i una estructura d'obra vista, l'antiga comuna, que sobresurt a nivell de primer pis. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una a nivell de planta baixa i l'altra al primer pis. | 08160-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0530700,2.0931000 | 424955 | 4656066 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56955-foto-08160-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56955-foto-08160-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56956 | Bols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bols | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Bols és una masia ubicada en un coll lleugerament elevat entre la riera Gavarresa i el torrent de Bols, que neix de la unió dels torrents de Cogullers i de Novelliques al nord-est de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant, tancant una lliça davant la façana principal de l'edifici. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, arrebossats en alguns trams, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, queda ubicada dins d'una lliça, delimitada per estructures d'usos agropecuaris i amb l'accés principal orientat a l'oest conservant la tipologia de portal de lliça, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i les golfes queden ocupades per una galeria de quatre obertures quadrades sustentades amb pilars de maó, la de la dreta de les quals es troba tapiada. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra i reformat amb obra vista. La façana est conté un cobert adossat a la dreta i diverses estructures adossades al davant ocupant el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada tapiada, una altra emmarcada amb maó i una tercera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord està dominada completament pel cobert adossat de dos nivells, que conté dues espitlleres emmarcades amb maó i dos portals, un emmarcat amb brancals monolítics de pedra treballada i llinda de fusta i un altre emmarcat amb maó i ubicat al nivell superior. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada, i dues finestres a les golfes, emmarcades amb maó i llinda de fusta. Tot el conjunt d'edificacions de la masia queda tancat al sud per una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i amb obra vista en el superior. | 08160-19 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0625700,2.0918400 | 424862 | 4657122 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56956-foto-08160-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56956-foto-08160-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56957 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-1 | XVIII | Terradelles està situada en un punt lleugerament elevat sobre la riera Gavarresa a mig camí entre les runes del molí de Terradelles i les del Mas. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions recentment restaurada, formada per un únic volum de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. A l'extrem esquerre hi ha un finestral emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una gran eixida cantonera a l'extrem esquerre, sustentada amb bigues i un pilar cantoner de fusta. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i dos finestrals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i la gran eixida que també té sortida a la façana principal. La façana nord té un petit cos adossat a l'extrem dret de planta semicircular i bastit amb murs de maçoneria de pedra que podria correspondre a l'antic forn. També a la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, tres de les quals amb llinda de fusta. | 08160-20 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0713000,2.0861800 | 424404 | 4658097 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56957-foto-08160-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56957-foto-08160-20-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56958 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-4 | Només es conserven trams dels murs de càrrega i la vegetació cobreix part de l'interior. | El Mas està situat en una carena al nord-est de Terradelles, al peu de la pista forestal que comunica les masies de Terradelles i Novelliques. Es tracta d'una masia en runes que únicament conserva part dels murs de càrrega deixant entreveure una planta pràcticament quadrada. Els murs que es conserven són de maçoneria de pedra i tàpia, amb carreus treballats a les cantonades i arriben a alçades màximes de 250 centímetres. En el mur oest es conserven dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. També s'intueixen alguns dels murs mitgers de l'edifici i algun dels murs que delimitaven les estructures que hi havia adossades a l'oest de l'edifici, tot i que molt malmesos. | 08160-21 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0722500,2.0884500 | 424593 | 4658200 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56958-foto-08160-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56958-foto-08160-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També es coneix amb el nom del Mas de Novelliques. | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56959 | Novelliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/novelliques | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Novelliques està situada en un coll entre els serrats de Novelliques i de la Rovireta, a l'est de Terradelles i al nord-oest de Cogullers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté una cantonada integrada que delimita dues parts. En la part de l'esquerra, la més antiga, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1793 junt amb una creu intercalada a la llinda. També a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. En la meitat dreta de la façana hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A banda i banda de la façana hi ha petites estructures adossades. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra reformada i un cobert adossat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada. La façana nord conté dues estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra vista. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes, una de les quals amb llinda de fusta. La façana est conté un cobert adossat a nivell de planta baixa. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Davant la façana principal de la masia s'estén un pla delimitat en part per murs de maçoneria de pedra al final del qual hi ha la pallissa, descrita en una fitxa individual. A banda i banda de l'esplanada, a est i oest de la masia hi ha diversos roures de grans dimensions. | 08160-22 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0726900,2.0947100 | 425111 | 4658243 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56959-foto-08160-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56959-foto-08160-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56960 | Cogullers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogullers | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Una part de la teulada amenaça ruïna. | Cogullers està situada en un punt elevat dins la vall per on transcorre el rec de Cogullers, a l'est de l'anomenat pla de la Senyora. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures ubicades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat bastit parcialment amb obra vista i uns metres al davant hi ha un mur de pedra que delimita una lliça que s'estén al davant de la façana est i sud de l'edifici, amb l'accés principal orientat al nord del que només es conserva un brancal. La façana sud es troba dominada per un cos adossat que conté dos portals emmarcats amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb maó, totes quatre obertures amb llinda de fusta i forma una eixida a nivell de primer pis. Sobre aquest cos, a nivell de golfes, s'observen tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana oest no conté cap obertura a nivell de planta baixa; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i diverses obertures tapiades i a les golfes s'observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada. Completen el conjunt la pallissa, ubicada uns metres al nord de l'edifici, bastida amb murs de maçoneria de pedra i sustentada amb tres pilars de pedra treballada, reformats amb obra vista en la part superior, a més de diverses estructures d'usos agropecuaris que, junt amb un mur de maçoneria de pedra, delimiten una àmplia lliça al sud del conjunt. | 08160-23 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0674200,2.0992300 | 425479 | 4657654 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56960-foto-08160-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56960-foto-08160-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56961 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Les estructures adossades estan enrunades. | La Bauma està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, sobre una plataforma rocosa orientada al sud-oest que acaba formant la balma de les Heures, a un centenar de metres de la masia. Es tracta d'una masia de dimensions reduïdes, formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta també bisellada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals reformada amb maó. Davant la façana hi ha restes dels murs que delimitaven diverses estructures d'usos agropecuaris, actualment enrunades. La façana est conté una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa; i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada tant a la planta baixa com al primer pis, on també hi ha una accés reformat. | 08160-24 | Sector nord-est del terme municipal | La Bauma es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0687700,2.1171000 | 426959 | 4657789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56961-foto-08160-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56961-foto-08160-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56962 | Rocatova de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatova-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | Rocatova de dalt és una masia situada en un punt elevat en l'anomenat pla de Rocatova, una esplanada delimitada per curioses formacions de roca des d'on es domina bona part del Lluçanès central i nord. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb cossos o estructures de menor alçada adossats a banda i banda donant un aspecte de planta basilical. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1872 inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est conté una cantonada integrada que denota una ampliació i es troba dominada pel cobert adossat. A nivell de planta baixa, a l'interior del cobert, s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, per sobre del nivell del cobert, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord es troba protegida per una elevació del terreny i no conté cap obertura. La façana oest conté un cos adossat ala meitat dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha una finestra reformada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada, tot i li manca una part dels brancals. | 08160-25 | Sector nord-est del terme municipal | Rocatova de Dalt es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0679000,2.1206900 | 427255 | 4657689 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56962-foto-08160-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56962-foto-08160-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com a cal Pastor. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56963 | Rocatova de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatova-de-baix | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Rocatova de Baix és una masia situada al límit sud de l'anomenat pla de Rocatova, o pla de la Llosa, una esplanada delimitada per formacions de roca natural, uns metres al nord del serrat de la Forca. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum allargat principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra dos parts diferenciades. En la part central hi ha un portal i una porta emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb la data de 1749 inscrita a la llinda. En l'ampliació de l'esquerra hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa, i una eixida al primer pis, amb una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossats dos coberts. La façana sud-oest només compta amb obertures a nivell de primer pis, on s'observa una finestra emmarcada amb maó i la continuació de l'eixida que també dóna a la façana principal, formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. Just sota teulada hi ha un espai arrebossat amb forma de rombe on hi ha escrites les inicials R.M.S. i la data de 1944. La façana nord-oest forma un queixal a causa dels diferents cossos i estructures que hi ha adossats. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana nord-est queda dominada pels coberts adossats, bastits amb pilars d'obra vista. A la part dreta s'observa una estructura d'un sol nivell bastida amb murs de maçoneria de pedra, reformada com a habitatge. | 08160-26 | Sector nord-est del terme municipal | Rocatova de Baix es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0636100,2.1220800 | 427365 | 4657212 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56963-foto-08160-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56963-foto-08160-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56964 | Les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-heures | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Les Heures està situada en un punt elevat a l'oest del serrat de la Forca, dominant bona part del terme municipal de Perafita i del Lluçanès nord. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions (se n'observa una a l'extrem est del volum principal) bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té una petita lliça tancada al davant delimitada amb murs de maçoneria de pedra i amb un accés principal orientat al sud format amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, s'observa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat amb la data de 1766 inscrita, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada, i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures a capitell i base, d'igual tipologia a la galeria del primer pis. La façana oest té diverses estructures d'usos agropecuaris ubicades just davant, a una distància que no supera els 2 metres. A nivell de planta baixa hi ha una porta i tres finestres reformades, al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A nivell de golfes hi ha únicament una petita finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord té adossada a la part esquerra la capella de la masia, dedicada a Sant Antoni Abat, i a la part dreta un cos que forma una terrassa a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. També a nivell de primer pis hi ha una finestra reformada, i a nivell de golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre hi ha adossat un cos estret que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana est forma un queixal a causa del cos adossat a l'extrem est del conjunt, en el que s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta. En la resta de la façana s'observa únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes, quedant la resta de la façana coberta d'heura. | 08160-27 | Sector nord-est del terme municipal | Les Heures es troba documentada l'any 1335. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0606500,2.1179900 | 427023 | 4656886 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56964-foto-08160-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56964-foto-08160-27-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56965 | Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallars | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII | S'observen esquerdes en alguns dels volums adossats. | Pallars està situada en un punt elevat al nord del nucli urbà de Perafita, al límit oest d'una petita serra delimitada pel rec del gorg Negre anomenada carena de Pallars. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (un d'original i els altres ampliats cap al sud i a l'oest), bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diverses estructures adossades al voltant. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les estructures que hi ha adossades al voltant de l'edifici formen dos patis o llices al davant de les façanes est i sud de l'edifici, essent la més gran l'orientada a l'est davant la façana principal de l'edifici. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i la llinda reformada amb arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó central emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció a la llinda 'IHS PERA VILA Y PAYAS ANY 1670'. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana s'observa un dels volums adossats, que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'extrem dret sobresurt un cos adossat que forma un porxo amb sortida a aquesta façana i a l'oest, sustentat amb quatre pilars de pedra treballada. La façana oest mostra dues parts diferenciades, amb la part dreta dominada pel volum adossat a l'oest. En la meitat esquerra s'observa el porxo que també té sortida a la façana nord i una estructura de maçoneria de pedra que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i a la llinda del qual hi ha inscrita la data de 1754, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. En la meitat dreta, dominada pel volum que sobresurt, s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. Encara més a al dreta hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra adossada. La façana sud, a la que hi ha adossades diverses estructures, forma també dues parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La part dreta es troba completament oberta formant un porxo o eixida als tres nivells, sustentada per un robust pilar central de pedra treballada. A l'interior d'aquests espais coberts s'observen diverses obertures: una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres accessos emmarcats amb pedra bisellada al primer pis. Completen el conjunt les diverses estructures d'usos agropecuaris que hi ha al voltant de la masia, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra i que s'ordenen formant un pati davant les façanes est i sud. No es conserva cap dels portals d'entrada a aquests patis o llices. | 08160-28 | Sector central del terme municipal | Pallars es troba documentada l'any 1238. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita | 42.0554300,2.1083300 | 426218 | 4656315 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56965-foto-08160-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56965-foto-08160-28-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, antigament el portal principal de la masia era adovellat. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56966 | Casanova de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-pallars | XVIII | La Casanova de Pallars està situada al límit sud d'un serrat elevat sobre el rec del gorg Negre, a l'oest de Pallars i al nord de la Casanova de la Roca. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté dues cantonades integrades denotant diverses etapes constructives i un cobert adossat a la part esquerra sustentat amb un pilar cantoner d'obra vista. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha dos portals emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit de pedra, i una finestra balconera emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una estructura adossada a la part dreta, de forma semicircular, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta amb lloses que correspon a l'antic forn. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-est conté cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues a la planta baixa i tres al primer pis. La façana sud-est mostra dues parts diferenciades, a l'esquerra hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, i una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada al primer pis; a la part dreta hi ha una gran obertura vertical emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i que abarca els dos nivells de l'edifici. Uns metres davant de la façana principal hi ha una estructura d'usos agropecuaris bastida amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-29 | Sector oest del terme municipal | 42.0546400,2.0944300 | 425067 | 4656240 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56966-foto-08160-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56966-foto-08160-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56967 | Cal Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teulats | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Cal Teulats es troba situat al nord del nucli urbà de Perafita, en un punt enclotat prop del rec del Gorg Negre. Es tracta d'un edifici format per un volum d'habitatge i unes estructures agropecuàries restaurades i habilitades com habitatge modernament. El volum de l'habitatge està format per planta baixa i un pis, cobert amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, amb la data inscrita a la llinda de 1783 i una creu intercalada. A la dreta del portal s'obre una finestra amb ampit de pedra, brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres que segueixen la verticals de les obertures de la planta baixa; les dues estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. A la part esquerra de la façana s'adossen perpendicularment antigues estructures agropecuàries que presenten diferent alçada de teulada i que han estat restaurades modernament; presenten les obertures emmarcades amb fusta. A la façana nord-est hi ha una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana nord-oest dues finestres, una a nivell de planta baixa i una a nivell de primer pis, desalineades, emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana sud-oest queda dominada per diverses estructures i cossos adossats formant terrasses i balcons a la zona de les antigues estructures agropecuàries, reformades i restaurades amb obertures coronades amb llinda de fusta. | 08160-30 | Sector central del terme municipal | 42.0518900,2.1068300 | 426090 | 4655923 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56967-foto-08160-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56967-foto-08160-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56968 | Cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soci | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Cal Soci està situat en una raconada al nord del nucli urbà de Perafita, a l'est de Pallars i al nord de cal Fusta. Es tracta d'una masia de dimensions reduïdes formada per un únic volum fruit de la unió de tres cossos, el central de majors dimensions i planta baixa, primer pis i golfes i els laterals de menor alçada i únicament de planta baixa i primer pis, donant forma a un tipus de planta basilical. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, amb alguna part escrostonada, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i no es continua, sinó que forma tres parts diferenciades ja que les teulades dels cossos laterals es troben a menor alçada que la del cos central. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, la central de les quals lleugerament més gran. A les golfes hi ha una única obertura central d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada, ubicada just sota teulada. La façana est està dominada per un cos adossat amb una part arrebossada i la resta d'obra vista. Totes les obertures que s'observen són reformades. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba parcialment coberta d'heura. A nivell de primer pis hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, reformada modernament amb formigó. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada just sota teulada. La façana oest conté únicament dues obertures a nivell de primer pis, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra de reduïdes dimensions emmarcada amb maó. | 08160-31 | Sector central del terme municipal | 42.0554000,2.1152900 | 426794 | 4656306 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56968-foto-08160-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56968-foto-08160-31-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml