Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56969 | Cal Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | Cal Fusta està situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, a l'extrem sud-oest del gran complex de granges que porten el nom de la masia. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions, formada per un únic volum de planta baixa i primer pis bastit amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb una finestra a cada costat, ambdues amb l'emmarcament arrebossat. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb brancals de pedra treballada i llinda de pedra bisellada on hi ha la data de 1860 inscrita i una emmarcada amb pedra treballada. La façana oest es troba dominada per un cobert adossat a nivell de planta baixa, bastit amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La façana nord està dominada per un cos ampliat al volum principal, que conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó. La façana est forma un petit queixal pel cos adossat a la façana nord i no conté cap obertura. | 08160-32 | Sector central del terme municipal | 42.0529200,2.1164800 | 426889 | 4656029 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56969-foto-08160-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56969-foto-08160-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56970 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | L'Hostal Nou està situat en una fondalada al nord-est del nucli urbà de Perafita, pocs metres a l'est del castell. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, deixant al descobert els carreus treballats que delimiten les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i el carener es troba desplaçat del centre de l'edifici, probablement per les ampliacions d'aquest. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una galeria formada per dues obertures d'arc de mig punt i dos balcons, amb la llinda de pedra treballada vista. A les golfes hi ha dues finestres amb llinda de pedra treballada vista. A banda i banda de la façana hi ha adossades estructures que formen una terrassa a nivell de primer pis. La façana oest conté únicament dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord conté cinc obertures, dues de les quals a la planta baixa, dues més al primer pis i una a les golfes. La façana est conté una porta i dues finestres al primer pis, i dues finestres a les golfes amb llinda de pedra treballada vista. | 08160-33 | Sector central del terme municipal | 42.0492000,2.1132800 | 426620 | 4655619 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56970-foto-08160-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56970-foto-08160-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56971 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-2 | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982.</p> | XIX-XX | <p>El Castell de Perafita està situat al nord del nucli urbà de Perafita, a uns 150 metres de les cases situades a l'extrem nord del nucli. Es tracta d'un castell bastit en època contemporània amb nombrosos elements neogòtics donant un aspecte de chateau o castell centreuropeu. És un castell de planta quadrada format per nombrosos volums adossats. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que les torres ubicades als extrems tenen dos nivells més i està coronat amb diverses teulades, les dues principals de les quals són de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud-est mostra un volum central i dues torres adossades als costats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el volum central, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb pedra motllurada i resseguit per un guardapols de pedra motllurada que acaba amb motius esculturats a banda i banda del portal, i una finestra emmarcada amb pedra profusament motllurada que conté nombrosos motius geomètrics esculpits a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres geminades d'arc trebolat emmarcades amb pedra motllurada, resseguides per un guardapols motllurat i sustentades per una esvelta columna amb decoracions vegetals al capitell, amb un escut d'armes integrat al mur entre les dues finestres. A nivell de segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Per sobre aquestes finestres s'observa el coronament de mur comú en la major part del castell, format per una doble cornisa, l'inferior de maó sustentada amb mènsules de pedra i la superior de pedra treballada, i un acabament amb merlets de pedra treballada. A la dreta hi ha adossada una de les torres del castell, que conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó tant al primer com al segon i tercer pis. La torre està coronada per una teulada piramidal de pissarra de forta pendent que conté una finestra. A l'esquerra de la façana hi ha una altra torre adossada, que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada un dels nivells superiors, quedant a l'extrem superior una finestra emmarcada amb maó. La torre està coronada amb cornises i merlets com a la resta de l'edifici i conté una estreta torre circular adossada a l'extrem a mode de matacà, bastida amb obra vista i amb diverses espitlleres. La façana sud-oest mostra quatre parts diferenciades: la torre a l'extrem dret i el volum central dividit en tres cossos diferenciats. En la torre de l'extrem dret hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó tant a la planta baixa com al primer pis, quedant la resta de la torre sense obertures i amb el mateix coronament que a la façana principal. La part dreta del volum central conté dues obertures d'arc de mig punt, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada, i una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i un vitrall a l'interior al primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de segon pis. La part central de la façana queda ocupada per una galeria que dóna llum a un pati interior. Aquesta galeria, ubicada a nivell de primer pis, està formada per tres obertures d'arc trebolat emmarcades amb pedra bisellada i resseguides per guardapols d'arc apuntat. Sobre aquestes tres obertures hi ha tres òculs decorats amb motius geomètrics. Finalment, a la part esquerra de la façana hi ha una estructura adossada que forma una petita terrassa a nivell de primer pis, a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb maó. A nivell de segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Tota la façana està coronada amb merlets, com a la resta de l'edifici.</p> | 08160-34 | Sector central del terme municipal | <p>Es tracta d'un edifici romàntic bastit, probablement, a principis del segle XX. En el seu emplaçament hi havia hagut el mas Puig, documentat ampliament des del segle XIII. Aquest mas fou la casa de Jaume Puig.</p> | 42.0480100,2.1100100 | 426348 | 4655490 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56971-foto-08160-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56971-foto-08160-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa un gran portal i una finestra emmarcats amb maó, dos finestrals emmarcats amb maó al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes quedant coronada amb merlets com a la resta. A l'extrem superior esquerra del volum hi ha adossat una estreta torre circular a mode de matacà, bastida amb obra vista, amb espitlleres i coronada amb una teulada cònica de pissarra. Encara més a l'esquerra hi ha adossada la capella del castell, en un queixal que forma l'edifici a l'extrem nord. La façana nord-est conté la capella adossada a l'extrem dret i una torre adossada a l'extrem esquerre. En la part central s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestrals emmarcats amb maó al primer pis, i quatre finestres emmarcades amb maó al segon pis, quedant coronada, com a la resta de l'edifici, amb merlets. La torre adossada conté una finestra emmarcada amb maó als nivells de segon i tercer pis. El castell queda envoltat per un jardí d'estil senyorial, amb grans arbres i diverses escultures repartides, quedant aquest delimitat per un mur de maçoneria de pedra que delimita una important extensió, quedant l'accés principal orientat al sud-est. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 56972 | Cal Terri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terri | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII | Cal Terri està situada en un punt elevat al nord-est del nucli urbà de Perafita, uns cent metres a l'oest de l'encreuament de les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, que originalment tenia la orientació contrària, és actualment de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altre amb pedra bisellada; al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra balconera central emmarcada amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra a cada costat. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat, l'antiga pallissa. La façana oest queda dominada completament pel cos adossat, reformat modernament. La façana nord conté un cos adossat que sobresurt de la part esquerra. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell de planta baixa i l'altra al primer pis. | 08160-35 | Sector est del terme municipal | Cal Terri o Terricabres es troba documentada, sota el nom de Gabriell Terricabres, en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0482200,2.1218300 | 427327 | 4655503 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56972-foto-08160-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56972-foto-08160-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia apareix documentada com a Terricabres. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56973 | Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmajor | MONTAÑÀ, Daniel i PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, Cossetània. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII-XIX | Puigmajor es troba situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, a la banda oest de la carretera BP-4653 i a l'est del turó anomenat Puigmajor. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades, a la planta baixa i primer pis de pedra i a nivell de segon pis de maó. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada flanquejat per dues finestres emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Tant al primer pis com al segon es segueix la mateixa disposició de les obertures, seguint la vertical de les de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres i al segon pis s'hi obren tres finestres, totes elles emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Als vèrtex de la façana s'hi adossen dues estructures agropecuàries que sobresurten perpendicularment, formant un pati al centre. La planta baixa de les estructures són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions, amb obertures de maó i reformes d'obra i formigó; les parts superiors estan construïdes, modernament, amb obra. La façana nord-est presenta una finestra a nivell de primer pis i dues finestres al segon pis, totes elles emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha dues finestres a la planta baixa, una finestra al centre al primer pis i una altra finestra seguin la vertical al segon pis. Totes elles també emmarcades amb maó. Finalment la façana sud-oest presenta una finestra al primer pis i una al segon pis, emmarcades amb maó. La part baixa queda dominada per estructures agropecuàries. També presenta una part de la façana arrebossada. | 08160-36 | Sector est del terme municipal | Tot i que podria tenir uns orígens anteriors, la masia de Puigmajor es troba documentada l'any 1855 en la demarcació parroquial de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0543900,2.1220300 | 427350 | 4656188 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56973-foto-08160-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56973-foto-08160-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel costat de la casa hi passa el camí ramader que es dirigeix a l'Hostal del Vilar; prové del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56974 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | La Serra està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i al sud-oest de Coll Triador, Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, un finestral emmarcat amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra bisellada i dos finestrals d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de l'esquerra amb la data de 1806 i el central amb la de 1777, ambdues inscrites amb una creu intercalada. També al primer pis hi ha una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt i un carreu integrat al mur entre els balcons on hi ha inscrit 'R.M.S. RENOVAT 1951'. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues petites obertures geminades d'arc rebaixat i tres òculs apaïsats, ubicats sobre les tres obertures de la galeria del primer pis. La façana nord-oest conté tres finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una tercera emmarcada amb pedra motllurada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueix el cognom Serra a més de la representació en relleu d'una serra de mà al primer pis, i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-est conté diverses estructures adossades, una de les quals amb un carreu integrat on hi ha la data de 1853, formant una terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha quatre obertures, tres de les quals donen accés a la terrassa: una està emmarcada amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals amb l'emmarcament arrebossat. La façana sud-est conté un cos adossat al davant modernament, formant una eixida a nivell de primer pis, i un volum adossat a la dreta on hi ha un carreu amb la inscripció 'J.M.G. 1936'. Pròpiament a la façana només s'observa una obertura que dóna accés a l'eixida del primer pis. Completen el conjunt de la masia diverses estructures ubicades al voltant, a un costat la pallissa i al contrari diverses estructures d'usos agropecuaris com antigues corts i coberts. | 08160-37 | Sector est del terme municipal | La Serra es troba documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi. Modernament va passar a dependre de la família Canal de Gombrèn que la compraren per a fer-hi pastures i van ampliar la masia. | 42.0554500,2.1323600 | 428206 | 4656297 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56974-foto-08160-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56974-foto-08160-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserven dues llindes amb inscripció, una amb el monograma IHS i l'altra amb la data de 1736. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56975 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII-XVIII | Can Carbó és una masia integrada al nucli urbà de Perafita ubicada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, al peu de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i de la Blava, a Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions adossada al sud de ca les Monges i formada per diversos volums adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, queda tancada dins una lliça delimitada per estructures i murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta amb la inscripció 'AGVSTI CARBONELL Y MVNTANER + 1676'. Pròpiament a la façana s'observa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, on també hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una porta emmarcada també amb pedra bisellada que dóna accés a un volum adossat perpendicularment a l'extrem dret que forma un porxo i que té la major part de les obertures emmarcades amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha dues estructures adossades. En la primera hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, quedant el primer pis obert completament amb un pilar central de pedra bisellada bastit amb blocs de grans dimensions. A l'estructura de l'extrem oest s'observa una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1817 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre. Just davant d'aquestes dues estructures s'estén l'era enrajolada, ubicada dins la lliça i travessada per una creu de blocs de pedra treballada. La façana oest està dominada pels diversos cossos i estructures que hi ha adossats per aquest costat, i forma nombrosos queixals a causa de les diferents dimensions dels cossos adossats. En un dels queixals que forma la façana hi ha una petita terrassa amb una cisterna a la part superior bastida amb blocs de pedra treballada i coronada per una estructura de ferro forjat. La façana est consta de tres cossos separats per cantonades integrades al mur i diverses estructures adossades a l'extrem esquerre, on s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una espitllera horitzontal amb emmarcament monolític i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1699 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'JOAN CARBONELL 1706 I MONTANER', una altra finestra emmarcada amb pedra bisellada, aquesta amb la inscripció 'SAGIMON CARBONELL I MUNTANE 1743', i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a una balconada, amb la inscripció 'IPOLIT PUIGMACIA 1704' a la llinda, i que correspon a un antic habitatge independent anomenat ca l'Agustina que actualment forma part de l'edifici. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada. | 08160-38 | C. de l'església, 4. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Carbonell, coneguda actualment com can Carbó, es troba documentada el 1315 quan depenia del monestir de Lluçà i tenia adscrits els masos Ricoldana i Corn. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Carbonell dins la batllia de Perafita. Torna a trobar-se documentada en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0419600,2.1059300 | 426004 | 4654822 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56975-foto-08160-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56975-foto-08160-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56976 | Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Les Roquetes està situada a tocar de la carretera BV-4601, a mig camí entre el serrat de les Roquetes, al sud, i la masia de Sant Ponç al nord. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb dos cossos adossats al voltant, un a l'est i l'altra al sud-oest, originalment d'usos agroepcuaris i reformats com a habitatge. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra tres parts ben diferenciades: l'habitatge original al centre i els cossos reformats modernament als laterals. En el volum original, i a nivell de planta baixa, s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1781 inscrita a la llinda amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Tant el cos adossat a l'est, que antigament era la pallissa, com l'adossat al sud-oest tenen les obertures reformades emmarcades amb pedra i en alguns casos amb llinda de fusta. La façana est queda dominada completament pel cos adossat en aquesta banda. Conté quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1708, tot i que totes són reaprofitades de l'enderroc d'una casa de Sant Boi de Lluçanès. La façana nord conté dues finestres emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb monòlits, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits. La façana oest mostra una part del volum original, tot i que queda dominada pel cos adossat reformat que sobresurt. Conté una espitllera i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, tres de les quals repicades modernament. | 08160-39 | Sector est del terme municipal | 42.0459700,2.1246700 | 427559 | 4655251 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56976-foto-08160-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56976-foto-08160-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56977 | Cal Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-ponc | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII-XIX | Cal Sant Ponç es troba situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, a tocar de l'encreuament de les carreteres BV-4601 i BP-4653. Es tracta d'una casa de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals formada per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Dos dels carreus (una llinda partida i reaprofitada) presenten inscripció: 17 PADROS / 83 MAFESIT. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó, flanquejat per dues finestres també emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. El primer i segon pis presenten la mateixa disposició de les obertures seguint la vertical de les de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres i al segon pis hi ha tres finestres, la central de majors dimensions. La façana nord-est queda dominada per un cos modern adossat, amb els murs arrebossats, teulada d'una vessant i amb diverses obertures. A la façana nord-oest hi ha un cos adossat, amb murs de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, cantonades diferenciades i teulada de doble vessant, seguin la mateixa orientació que la principal però a una alçada inferior. En aquest cos també s'hi obren diverses obertures. Finalment la façana sud-oest, també queda dominada per un cos adossat de teulada d'una vessant que presenta a nivell inferior una finestra estreta emmarcada amb maó i tres arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó al nivell superior. | 08160-40 | Sector est del terme municipal | 42.0481700,2.1237700 | 427487 | 4655496 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56977-foto-08160-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56977-foto-08160-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa hi passa el camí ramader que es dirigeix a l'Hostal del Vilar; prové del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56978 | Cal Mirot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mirot | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Cal Mirot està situada a l'extrem oest d'una carena elevada sobre la vall del rec del gorg Negre, al sud de la Casanova de la Roca i al nord de la Casanova de la Franquesa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta allargada i fruit de diverses ampliacions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. L'edifici, format per planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté diverses cantonades integrades al mur denotant diverses ampliacions. A nivell de planta baixa hi ha un finestral emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal i una porta emmarcats amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida reformada a l'extrem esquerre amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra de les quals amb ampit motllurat i una creu inscrita a la llinda. La façana nord-est compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia i únicament conté una porta reformada amb formigó a la que s'accedeix a través d'una rampa i unes escales. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de pedra bisellada reaprofitada i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, a més d'un petit contrafort que sobresurt a la part esquerre. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb maó i llinda de fusta. La façana sud-oest conté les cantonades emmarcades amb maó en el nivell superior, i quatre finestres emmarcades amb maó, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Uns metres davant l'edifici s'obre una petita esplanada on hi ha un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-41 | Sector oest del terme municipal | 42.0500000,2.0930600 | 424948 | 4655726 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56978-foto-08160-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56978-foto-08160-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56979 | Masoveria de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-les-heures | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | La masoveria de les Heures es troba situada a uns metres al nord-oest de la masia de les Heures. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa, un pis i golfes, coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana sud presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha la data gravada de 1870, amb els dos primers números molt erosionats. Flanquegen el portal central dues obertures: a la dreta un portal emmarcat amb brancals de maó i coronament de ferro, a l'esquerra una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis es repeteix la disposició de les obertures. Al centre s'obre una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada; aquesta es troba flanquejada per dues finestres emmarcades amb ampits de pedra, i brancals i llindes de pedra treballada. A la part dreta de les golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra que segueix la vertical de les altres obertures de la façana. A la part central i esquerra de les golfes hi ha dues grans obertures sense tancament separades per un pilar de pedra. La façana oest presenta a nivell de planta baixa una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i dues finestres reformades. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues finestres tapiades amb maó i una finestra reformada o moderna. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana nord presenta al centre tres petites finestres alineades verticalment, una per planta, totes elles emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la planta baixa hi ha adossat un petit cos amb teulada d'una vessant. La façana est presenta a nivell de primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08160-42 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0607200,2.1175800 | 426989 | 4656895 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56979-foto-08160-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56979-foto-08160-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres davant la masoveria hi ha una era enrajolada. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56980 | Masoveria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell | XIX-XX | Una part del mur sud-oest de l'edifici està cobert de vegetació. | La masoveria del Castell està situada uns cinquanta metres al nord del Castell, als peus de la pista forestal que ressegueix el jardí tancat del Castell. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un únic volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, té una disposició d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal central emmarcat amb maó, amb una finestra petita emmarcada amb maó a cada costat. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, tot i que una de les finestres de les golfes es troba actualment tapiada. La façana nord-est conté una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. Únicament conté tres obertures, una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord-oest conté un cobert adossat a la part dreta. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals queda a l'interior del cobert, al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes també hi ha tres finestres emmarcades amb maó. La façana sud-oest es troba coberta de vegetació i únicament s'hi intueix una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Davant la façana principal de la masoveria s'obre un pati a mig camí del jardí del castell ocupat per nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-43 | Sector central del terme municipal | 42.0485500,2.1097500 | 426327 | 4655550 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56980-foto-08160-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56980-foto-08160-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56981 | Molí de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-busquets | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No conserva la teulada, l'interior està derruït i es troba cobert per vegetació. | El molí de Busquets es troba situat en una fondalada al sud-est de la masia de Busquets a tocar del rec de Rocallisa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, sense teulada, que conserva els murs exteriors, construïts amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Presenta tres nivells, un inferior que correspon a la zona del carcabà, una planta baixa, i un primer pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés a nivell de planta baixa, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, i a l'esquerra d'aquest s'obre una petita finestra. A sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda: 1713 JAUMA MASCARELLA, amb una creu intercalada. La zona del carcabà, situat en un nivell inferior a la façana sud-est, està construït aprofitant la roca mare. Es conserva el canal que prové del pou de la bassa, taponat amb una gran pedra. Adossada a la banda nord hi ha la bassa del molí, delimitada amb murs de pedra. Conserva el pou construït amb grans carreus treballats disposats de forma regular. Seguint en direcció nord continua el canal que prové de la resclosa del molí situat uns centenars de metres riera amunt. | 08160-44 | Sector sud del terme municipal | El molí no funciona des d'abans de la Guerra Civil espanyola. Els propietaris fa uns anys li van treure la teulada. | 42.0234100,2.1010700 | 425580 | 4652766 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56981-foto-08160-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56981-foto-08160-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No es conserva la maquinària.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56982 | Molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terradelles | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Edifici en runes amb l'interior cobert per la vegetació. | El molí de Terradelles està situat en una raconada de la riera Gavarresa al sud-oest de Terradelles i als peus de la costa de Terradelles, encaixat entre el límit d'una plataforma rocosa i el salt amb gorg que forma la riera Gavarresa. Es tracta d'un molí en runes que s'adossava a un cingle rocós de manera que dos dels murs de l'edifici són de roca natural. S'observa únicament un dels murs de càrrega fins a l'alçada de primer pis, bastit amb maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb pedra treballada. També s'observa, a la paret posterior de l'edifici, els forats a la roca natural que permetien sustentar l'embigat del primer pis. Es troben dos elements més conservats: el carcabà format per una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i l'inici del canal, emmarcat també amb pedra treballada. | 08160-45 | Sector nord-oest del terme municipal | Segons fonts orals es podria haver tractat d'una molina. | 42.0702100,2.0849900 | 424304 | 4657977 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56982-foto-08160-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56982-foto-08160-45-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una part de les runes del molí estan delimitades amb baranes de fusta.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56983 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Edifici en estat de ruïna i cobert per bardissa. | El molí de la Roca es troba situat a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment en ruïna que no conserva la teulada i cobert per vegetació. Els murs, parcialment esfondrats, són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra i coronament d'arc deprimit convex. Sobre la llinda hi ha un arc rebaixat de maó a mode d'arc de descàrrega, i sobre el portal hi ha una finestra amb ampit de pedra, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta una arcada emmarcada amb pedres a plec de llibre, tapiada, i a la façana nord-est s'observen estructures agropecuàries i d'habitatge també en estat de ruïna. A la façana nord-oest encara s'observen els murs de maçoneria de pedra que delimitaven la bassa del molí i el pou, que es troben adossats a la façana. A uns metres al nord-est del molí, i en un nivell superior, hi ha una de les antigues pallisses que es va restaurar fa uns anys. | 08160-46 | Sector oest del terme municipal | El molí de la Roca es troba documentat en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. L'any 1792, Joan Roca, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. Acabada la Guerra Civil espanyola, el molí de la Roca no va tornar a funcionar. | 42.0538300,2.0857300 | 424346 | 4656157 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56983-foto-08160-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56983-foto-08160-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'eix vertical del molí era de ferro amb una roda dentada perquè amb un sol rodet poguessin funcionar dues moles.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56984 | Pallissa de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-serra | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | La pallissa de la Serra està situada a uns metres del vèrtex sud-est de la masia de la Serra. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal de la pallissa està orientada al nord-oest i presenta 3 portals tapiats dels quals dos estan emmarcats amb brancals i llinda de pedra i un amb maó i llinda de fusta. El portal emmarcat amb pedra de l'esquerra té a la llinda la data inscrita de 1791 i el portal de la dreta hi ha una inscripció il·legible a causa de la forta erosió i el dibuix d'una serra. Al primer pis s'obren dues grans arcades emmarcades amb pedres a plec de llibre, sustentades per un pilar central de maçoneria de pedra. Interiorment hi ha tres pilars més construïts amb murs de maçoneria de pedra. A les façanes laterals de la pallissa hi ha coberts adossats. A la façana sud-oest hi ha un contrafort de pedra modern que reforça l'estructura de l'edifici. A la façana posterior, sud-est, hi ha una part construïda amb obra vista. Presenta dues petites obertures i un portal tapiat a nivell de planta baixa i un accés i una finestra al primer pis, emmarcats amb maó i llindes de fusta. | 08160-47 | Sector est del terme municipal | 42.0552300,2.1327000 | 428234 | 4656272 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56984-foto-08160-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56984-foto-08160-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 56985 | Teuleria de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX -XX | Algunes parts dels murs s'han erosionat i esfondrat. | La teuleria de la Riera es troba situada uns 350 metres al nord de la masia de la Riera, als peus del camí que condueix de la masia al nucli de Perafita, entre els recs de la Tria i de Santa Margarida. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i cantonades diferenciades delimitades amb maó. La façana sud-oest presenta una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó que dóna pas a una paret d'obra vista on hi ha la boca del forn que condueix a la zona de combustió de la teuleria. Davant la façana hi ha un petit mur de pedra que delimita l'entrada; també s'observen dos forats quadrats a cada extrem de la façana, a un nivell superior, que sostenien les bigues d'un antic cobert que avui en dia no es conserva. La façana sud-est presenta la seva part esquerra parcialment esfondrada, i a la part dreta una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó que servia d'accés per enfornar. A mig mur s'hi observen dos forats que sostenien les bigues d'un antic cobert, avui en dia no conservat. La façana nord-est presenta un terraplè que permet l'accés a la part superior de la teuleria on hi ha una obertura emmarcada amb maó; tapant aquest accés hi ha posat una gran llosa triangular al davant. La façana nord-oest presenta, sobre un desnivell d'uns 2 metres, una rampa lateral construïda amb maçoneria de pedra, que d'esquerra a dreta ocupa tot l'ample de la façana i permet l'accés a la part superior de la teuleria. | 08160-48 | Sector sud del terme municipal | La teuleria de la Riera ha estat la teuleria més important de Perafita i va funcionar a ple rendiment fins l'any 1975, quan es va deixar l'activitat. El 1997 es va treure la coberta i des d'aleshores el deteriorament ha estat progressiu. A la teuleria es produïen teules, maons, rajoles i cairons. Les peces que es feien a la teuleria es venien als veïns del poble i servien per arranjar teulades, murs i estructures agropeucàries així com també per a construir ampliacions als edificis. | 42.0354600,2.1064400 | 426038 | 4654100 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56985-foto-08160-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56985-foto-08160-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56986 | Pedró de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-agusti | XVIII | El pedró de Sant Agustí es troba situat en un punt elevat al sud del poble de Perafita a tocar de la carretera BP-4653. Es tracta d'una estructura quadrada de 96 x 96 centímetres de costat i 2'70 metres d'altura, situat sobre una base de pedra quadrada i bastit amb grans carreus treballats. El pedró es troba coronat per una base quadrada que sobresurt lleugerament i una creu de ferro. A la banda nord hi ha la capelleta amb una obertura d'arc de mig punt bisellada. A l'interior hi ha la imatge de Sant Agustí que es troba protegida amb vidre i una reixa de ferro forjat. | 08160-49 | Sector central del terme municipal | 42.0370000,2.1033800 | 425787 | 4654273 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56986-foto-08160-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56986-foto-08160-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56987 | Pont de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-tria | El pont de la Tria salva el pas del rec de la Tria en l'antic camí que condueix des del poble de Perafita a la masia de la Tria. És un petit pont d'un ull amb volta de canó construït amb murs de maçoneria de pedra mitjana col·locada de forma regular. El pont presenta uns 5 metres de pas i 2'20 metres d'amplada amb una altura de 2'50 metres. Els laterals del pont estan delimitats amb una filada de grans blocs de pedra. | 08160-50 | Sector est del terme municipal | 42.0407000,2.1141100 | 426679 | 4654675 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56987-foto-08160-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56987-foto-08160-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 56988 | Finestra del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-major | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVI | La finestra es troba situada a la façana de la casa núm. 1 (cal Carnisser) del carrer Major de Perafita. Es tracta d'una finestra de pedra treballada amb coronament motllurat a mode de guardapols i decorat, als seus extrems, amb quatre grans rostres esculturats, dos a cada un dels costats. Al costat esquerra hi ha un gran rostre masculí, amb barba, i un altre rostre més petit a la zona de l'interior del brancal, i al costat dret hi ha un gran rostre femení i un altre rostre més petit, també a l'interior del brancal. La finestra va ser tapiada i transformada en una capella de quart d'esfera dedicada al Sagrat Cor tot i que avui en dia no conserva cap imatge al seu interior. | 08160-51 | c. Major,1. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1070100 | 426093 | 4654842 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 56989 | Llinda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-castell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La llinda es troba ubicada en una finestra situada a l'esquerra de la porta principal del Castell, dins el recinte tancat. Es tracta d'una llinda de pedra treballada d'un metre de llargada i 40 centímetres d'amplada. Els seus motius són totalment geomètrics fent la combinació de rodones amb rectangles. Aquest tipus de treball era típic de picapedrers que feien llindes de pedra per a esglésies i sarcòfags. S'hi observen dos forats quadrats en els que s'hi assentaven les bigues. | 08160-52 | Castell de Perafita. Sector central del terme municipal. | La llinda devia ser part de l'antiga casa Puig, d'on procedia el patriota Jaume Puig de Perafita. La masia sembla que fou reemplaçada per l'actual Castell o Castellnou, edifici neogòtic, de final del segle XIX i principi del segle XX, que segueix els models francesos. | 42.0479600,2.1100900 | 426355 | 4655484 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56989-foto-08160-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56990 | Timpà de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timpa-de-sant-pere | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XII | Presenta profunda erosió. | El timpà es troba situat a l'església de Sant Pere de Perafita. És de pedra marga amb forma semicircular de 100 centímetres d'amplada, 50 centímetres d'alçada i 20 centímetres de gruix, envoltat per una corniseta a tall de marc. La composició esculpida en baix relleu és senzilla, formada en la part central per la imatge de Crist en majestat (figura que només s'aprecia en una part), assegut, amb el nimbe cruciforme, voltada dels símbols evangelistes. Actualment es reconeixen els dos símbols col·locats a meitat superior del timpà: l'àliga de Sant Joan i l'àngel de Mateu. Els dos cossos que s'endevinen a banda i banda de la meitat inferior es suposa que corresponen als altres dos símbols dels evangelistes: l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. | 08160-53 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Aquest timpà és l'única resta de l'església romànica de Sant Pere de Perafita, substituïda al segle XVIII pel temple actual. Romangué fins a 1985 damunt d'una porta al costat de migjorn de l'església, a l'intempèrie. L'any 1987 fou col·locat en una fornícula a l'interior de l'església per tal d'evitar-ne la degradació total i es va recobrir de vernís. Es tracta d'un monument molt excepcional i rar a la regió, que va en la línia del timpà de la façana principal de la catedral de Vic (avui en dia desaparegut) o els timpans de les esglésies de Sant Joan i de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses. | 42.0421000,2.1063700 | 426040 | 4654837 | 08160 | Perafita | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número registre de la fitxa del timpà a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV: 1053. | 92|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56991 | Pintures del presbiteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-presbiteri-de-sant-pere | FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Catàleg. Joaquim Busquets i Gruart. Pintures del presbiteri de l'església parroquial de Perafita. 1989-1993. Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993. | XX | Les pintures del presbiteri de Sant Peres es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita; són unes pintures murals d'estil realista que es concentren en tres blocs relacionats entre ells, i en una socalada amb els 12 apòstols (que tenen una altura de 183 centímetres d'altura) que fa de base de tots tres. El bloc central ocupa la paret del fons del presbiteri i té les mesures següents: 620 centímetres d'amplada i 820 aproximadament d'alçada; amb la paret superior semicircular, es pot dividir en tres escenes, cadascuna d'elles formada per varis panells. L'escena principal, que ocupa la meitat inferior, és una al·legoria a la pau, amb el poble de Déu - homes, dones i nens - alliberant coloms; sobre seu una faixa horitzontal reflexa una visió panoràmica del paisatge de Perafita, amb el Pedraforca al fons. En la part superior hi ha les figures Fe, Esperança i Caritat. Està format per 21 petits plafons. Els blocs laterals de 380 centímetres d'amplada i 380 d'alçada estan formats per sis plafons cadascun i representen dos moments religiosos importants a la parròquia: la processó del Remei, a la paret esquerre del presbiteri, i l'aplec de l'ermita del Remei. A la base de les tres parets, com a base i nexe d'unió entre blocs, hi ha 12 petits retaules amb 11 apòstols i Sant Pau, amb el nom escrit al nimbe. | 08160-54 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració. | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1989-93 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets Gruart | Hi ha les següents inscripcions:Joaquim Busquets i Gruart 1991-1993, en la base del bloc principal.Joaquim Busquets i Gruart 1992, en la base del bloc dret.J Busquets i Gruart 93, en la base del bloc esquerre. El número registre de la fitxa de les pintures del presbiteri a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 56992 | Pintures del baptisteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-baptisteri-de-sant-pere | Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. | XX | Les pintures del baptisteri de Sant Pere es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita i estan formades per 9 panells. Les pintures d'estil realista estan formades per la composició centrada de l'escena del baptisme de Jesús, i consta d'un doble nivell: el del cel, representat per dos àngels ingràvids, i el de la terra (situat als laterals de l'escena del baptisme), representat per figures molt sòlides d'homes, dones i infants del poble que miren el baptisme de Jesús. Curiosament, en contra del que és habitual, l'Esperit Sant no plana damunt Jesús, sinó damunt la pica baptismal; l'artista ha volgut significar-hi que és la seva acció la que dóna eficàcia al sagrament. Uns fullatges que surten de la mateixa pica volen recordar que la vida sobrenatural brolla del baptisme. | 08160-55 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421400,2.1063900 | 426042 | 4654841 | 1996 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56992-foto-08160-55-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets i Gruart | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 56993 | Pou de Casa de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-casa-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | El pou de Casa les Monges es troba adossat a la façana nord de la Casa de les Monges, en el carreró que comunica la plaça de l'església amb la pista que condueix al cementiri. Es tracta d'un dipòsit que serveix per emmagatzemar aigua, format per una estructura de planta rectangular, amb els angles exteriors arrodonits, que arriba fins al primer pis de la casa; està construïda amb murs de pedra irregular amb morter coronada amb una barana de blocs de pedra treballada, delimitant un petit espai on es troba la boca superior del pou-cisterna. A la part superior del pou, al costat d'un accés del primer pis de la casa, hi ha la coberta del pou adossada a la façana per una banda i per l'altra sustentada per un pilar amb capitell motllurat. Sota la coberta es conserva el torn de fusta formada per un cos cilíndric amb llistons a la part central, que permetia pujar els poals plens d'aigua. Al costat d'aquesta estructura hi ha un accés emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1770 inscrita a la llinda. | 08160-56 | Casa de les Monges. Plaça de l'església, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1059800 | 426008 | 4654843 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56993-foto-08160-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56993-foto-08160-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa corresponent a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'ha anomenat, erròniament, Tina de can Carbó. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56994 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-7 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XIX | El cementiri es troba situat a l'oest del nucli urbà de Perafita als peus de la pista forestal que comunica Perafita amb el nucli de la Blava (Sant Martí d'Albars). El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 3 metres d'alçada. El portal principal, al qual s'accedeix a partir de 3 graons de pedra, està situat a la part sud i està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per a arrebossar. A la llinda hi ha la data inscrita de 1853 emmarcada dins un medalló horitzontal. La llinda està coronada amb una estructura quadrada sobre la que hi ha un pinacle acabat amb una bola, element que es repeteix a banda i banda d'aquesta estructura donant una forma esglaonada al conjunt. Dins el cementiri, situada a la part nord, hi ha la capella del Sant Crist de Fossar. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. El portal d'accés, situat a la façana sud, està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per arrebossar. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb maó. En el seu interior hi ha, des de que es va restaurar l'edifici, una pintura mural sobre el tema de l'Ascensió, obra del pintor Josep Maria Bragulat. | 08160-57 | Sector central del terme municipal | L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població. | 42.0430800,2.1031400 | 425774 | 4654948 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 56995 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-9 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l'altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d'aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l'Hostal del Vilar. | 08160-58 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0658800,2.1213100 | 427304 | 4657464 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l'any. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56996 | Camí ral Perafita-Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-perafita-ripoll | El camí ral que conduïa des de Perafita en direcció a Ripoll surt del nucli urbà de Perafita en direcció nord cap al Castell, vorejant uns camps i passant per davant de la tanca d'entrada al recinte. D'aquí descendeix fent alguns revolts fins a l'hostal Nou i enfila costa amunt, en direcció nord, passant prop de cal Fusta fins enllaçar, a l'altura de la casa de Puigmajor, amb el camí ramader que condueix en direcció a l'Hostal del Vilar. | 08160-59 | Sector central i nord-est | 42.0490900,2.1131600 | 426610 | 4655607 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56996-foto-08160-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56996-foto-08160-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 56997 | Balma de les Heures (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-heures-jaciment | VILASECA, S. (1943). 'La balma de ca N'Eures. Termino de Perafita. Provincia de Barcelona'. Ampurias, V. Barcelona, pp. 267-269. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. | -1200/-650 | El jaciment no està protegit i s'observaren forats indiscriminats en zona de potencial arqueològic. | La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S'obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d'un espès bosc. Té unes dimensions considerables: 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada i està orientada al sud-oest. El sòl de la cavitat presenta un sediment marró-vermellós amb la presència d'alguns blocs calcaris despresos del sostre. La potència estratigràfica establerta el 1943 era de 1'75 metres i es distingeix alternança d'estrats, alguns argilosos i altres amb poc gruix i consistència tova, interpretats segons concepció dinàmica. S. Vilaseca va observar una sèrie de gravats esquemàtics, no localitzats posteriorment. El material arqueològic està constituït per la part superior d'una urna (25 fragments) de forma bitroncocònica, amb una vora convexa. La decoració complexa: llavi imprès, la vora incisa amb motius de zig-zag; l'inici del cos té una combinació de meandres incisos amb impressions i acanalats. Es trobaren també fragments amb decoracions d'acanalats combinats amb impressions, o amb incisions amb motiu d'espina de peix. Del material publicat per S. Vilaseca se'n desconeix la posició estratigràfica. | 08160-60 | Sector nord-est del terme municipal | L'excavació del jaciment es va fer vers els anys 1940 per E. Fossas i S. Vilaseca. El material es va ubicar en el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, i actualment es troba dipositat al magatzem del Museu d'Arqueologia de Catalunya (C. Pedret, 95. Girona) sota el nom de Balma de Can Heures. | 42.0675200,2.1165500 | 426912 | 4657650 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa del jaciment a Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya, Perafita, va ser feta per M. Molist. 17 /7/84 i revisada per Walter Cruells 08/1990. | 79 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 56998 | Molí de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-fuster | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El molí de cal Fuster també anomenat molí de cal Borni o cal Moliner es troba situat al carrer Major de Perafita. Es tracta d'un molí fariner elèctric que es va construir a principis del segle XX, i que està format per les moles de 1'40 metres de diàmetre, la tremuja i la cabra. Al costat també hi ha una altra tremuja i un elevador que transportava el gra fins a sobre la tremuja de les moles. El molí funcionava amb un motor 'RITER' amb reostat i hi tenia instal·lat un quadre elèctric de control 'J. ATÍSEN E HIJOS. MANRESA. | 08160-61 | c. Major, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La instal·lació del molí es va fer els anys 1915-1920 quan va arribar la corrent elèctrica. Als anys 60 del segle XX es va instal·lar una segona tremuja i un elevador que transportava gra fins a la tremuja de sobre les moles. El molí va deixar de funcionar l'any 1975. | 42.0419500,2.1071200 | 426102 | 4654820 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 56999 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-1 | <p>FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993.</p> | XX | <p>La talla de Sant Pere es troba situada a l'església de Sant Pere de Perafita. Es tracta d'una escultura exempta de fusta de cirerer envernissada que representa a Sant Pere assegut en un bloc de fusta, en posició reposada. Amb el front sense cabells i barbut, sosté amb les dues mans sobre la falda, dues claus gairebé exemptes. Un vestit molt simple, decorat a solcs de gúbia, és l'únic element que orna la figura, descalça.</p> | 08160-62 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | <p>Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració.</p> | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1993 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Sala | Darrere el seti hi ha la inscripció: Pere Sala 1993. El número registre de la fitxa de la talla de Sant Pere a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57000 | Arxiu parroquial de Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-perafita | <p>www.abev.net</p> | XIV-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i es conserva en dues ubicacions diferents. Una part es conserva a la rectoria de l'església de Sant Pere de Perafita i una altra part es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. El fons documental que es conserva a la rectoria no es troba classificada ni ordenada i consta de diverses unitats documentals de cronologia variada que va des del segle XVI al XIX, així com papers esparsos. Entre la documentació hi ha llibres de baptismes (segles XVII, XVIII i XIX), matrimonis (segle XVII), llibres d'administració de les confraries del Roser, Sta. Llúcia, Nostra Senyora dels Dolors, etc. (segles XVII, XVIII i XIX), llibres de visites pastorals, llibres de registre de testaments, administració de comptes, etc. Entre els papers esparsos titulats matrimonis, obits i manuals notarials es troba documentació que va de 1595 a 1623. Els fons documental conservat a l'arxiu Episcopal consta de 9 sèries amb 14 unitats documentals, en suport de paper i pergamí amb volum i lligall, i una cronologia que va del segle XIV al XIX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita són les següents: - Sèrie. 2.96.56. Aniversaris i celebracions. 1 UD. 1649-1676. - Sèrie. 2.96.61. Comptes i factures. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.64. Correspondència. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.66. Confraries. 2 UD. 1636-1660. Recull les confraries de les ànimes i la del Roser - Sèrie. 2.96.70. Testaments. 5 UD. 1535-1849. - Sèrie. 2.96.71. Actes notarials. 1 UD. 1501-1900. s. XVI-XIX. - Sèrie. 2.96.73. Processos. 1 UD. 1501-1600. Principi del s. XVI. - Sèrie. 2.96.75. Vària notarial. 1 UD. 1613-1809. - Sèrie. 2.96.76. Pergamins. 1 UD. 1301-1700. s. XIV-XVII.</p> | 08160-63 | Rectoria de l'església de Sant Pere. Plaça de l'església, 1.Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57001 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere apòstol, patró de l'església de Sant Pere de Perafita. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge de Sant Pere, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix sou pedra i fonament de l'Església verdadera: MOSTREU VOSTRE VALIMENT GLORIÓS, PATRÓ, SANT PERE. ___________________________ Exercint de pescador allà, al mar de Galilea Jesucrist, el Redemptor us inculca una idea. Tant l'amor el foc encén que deixeu barca i ribera: Al Tabor, per un instant, - oh divina recompensa - podeu Vós, Jaume i Joan contemplar la glòria intensa. Tot el goig d'aquell moment us ha tret altra fal·lera: És, també, a Getsemaní que amb Jesús, fent l'hora santa contra el poble, fet botxí que ve a prendre'l, no us espanta aixecar gallardament el coltell, per fer-lo enrera: Quan Jesús Ressuscitat per damunt la mar camina Vós, a l'aigua us heu llençat per besar sa ma divina. Hi llisqueu lleugerament fins que el dubte us esparvera: Tan humil i tan sincer contesteu a tres preguntes que del cel sou fet Clauer per les tres respostes juntes. Crist us llega en testament el Primat i sa bandera: Pentecosta, amb el seu foc vigoritza el vostre oracle que es confirma, a cada lloc, per la força del miracle. Per Jesús, no amb or ni argent, un tullit es recupera: Al sentir-se vostra veu des la Càtedra de Roma tot l'ermot es fa conreu i aquell món pagà es desploma. Sou de bell començament el Pastor que el poble espera: Tan de prop a Crist seguiu per la ruta senyalada que com Ell, en Creu, moriu per el bé de la ramada. En aquell martiri lent oh, l'amor quina foguera: Des de temps ja secular Perafita vos venera, tot el poble i cada llar vostra protecció espera Deu-nos fe de bon creient que tan poc, ai, reverbera: Amb el rou d'aigua del cel deslliureu-nos de sequia. Del dimoni, llop cruel, defenseu la rodalia. La virtut sigui sement d'una eterna primavera: _____________________ Quan la Mort es faci esment que la vida és fugissera: MOSTREU VOSTRE VALIMENT GLORIÓS, PATRÓ, SANT PERE.</p> | 08160-64 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Adjutori Vilalta (música i lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57002 | Goigs de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-remei-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu del Remei que es venera a la capella o santuari del Remei de Perafita. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge la Mare de Déu del Remei, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix que sou tant venerada i tothom aquí us adora: Concediu a qui us implora bon Remei, Verge sagrada. Tot quant Vós heu demanat al Verb, fill de l'Etern Pare, recordant-li que sou Mare fàcilment ho heu alcançat; per tal nom sou invocada dels fills vostres, o Senyora! De favors el Salvador us ha fet la Tresorera, perquè sou la Mitjancera entre Déu i el pecador. Feu-nos sempre d'advocada divina! Corredemptora. Sou el vas espiritual on conté la medicina eficaç, dolça i divina per guarir-nos de tot mal, i de Vós serà donada a mans plenes a tothora. Vostre part miraculós recordant-lo la partera el Remei de Vós espera en ses penes i dolors; en trobar-se alliberada us aclama Protectora. Quan la pesta ha desplegat formidable l'extermini, sempre el vostre patrocini a l'instant havem trobat; puix vetlleu vostra fillada que sou d'ella defensora. Apel·lant vostre servei, quan perilla nostra vida, us feu Mare amorosida convertint-vos en Remei. La salut ens heu tornada com cèlica Doctora. Quan s'assequen els sembrats i és migrada la collita, els fidels de Perafita a Vós venen confiats, que la pluja desitjada els vindrà benefactora. Ja que es mostren tan devots d'aquest vostre santuari on guardeu, com reliquiari, llurs pregàries i els ex-vots, la millora cobejada obteniu-nos en bona hora. No amb paraules solament, sinó amb nostres bones obres hem vingut tots, rics i pobres a mostrar l'agraïment; remeieu, doncs, Verge amada, aquest poble que us honora. Com a port de salvació ve sovint a vostra ermita el poblat de Perafita amb fervent veneració, perquè en veure-us enlairada en el tron d'Emperadora, ________________________ TORNADA Sigui la salut nostrada cada dia floridora: Concediu a qui implora bon Remei, Verge sagrada.</p> | 08160-65 | Santuari de la Mare de Déu del Remei. Sector central del terme municipal | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu del Remei es canten després de la missa de l'aplec del Remei, que es celebra el segon diumenge d'octubre a l'ermita de la Mare de Déu de Remei.</p> | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57003 | Ball parlat de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-parlat-de-serrallonga | GARRICH, Montserrat, KOVÁCS, Lenke, MASSIP, Francesc, TORRES, Francesc (2004). Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII). Centre d'Estudis del Lluçanès i Ajuntament de Perafita. REIXACH, Roser i GARRICH, Montserrat (2005). 'El ball de Serrallonga de Perafita. Una proposta de recuperació a plaça'. Caramella. Revista de música i cultura popular. Núm. XII, gener-juny de 2005. Manuscrit: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. | XVIII | El ball es troba ben documentat però no s'ha recuperat. | El ball parlat de Serrallonga de Perafita el més antic trobat fins ara i es troba datat abans de l'any 1750. L'encapçalament del primer foli del manuscrit en què es troba documentat és el següent: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. D'aquest ball es van trobar manuscrits vuit folis, sis dels quals contenen un total de tres-cents setanta-sis versos. Segons els estudiosos, aquest ball de Perafita, té una gran semblança amb el ball de Campdevànol (documentat l'any 1806), excepte en la introducció i alguns parlaments dels diferents bandolers són gairebé literals. També hi ha semblances amb els de Tona (1760), Pardines, al Ripollès i Gràcia, a Barcelona (1870). A Perafita, com en la majoria de versions, el parlament introductori el fa el fill del Serrallonga i la Joana, que aquí rep el nom de Bordegàs, mentre que a Campdevànol s'anomena Bord. Aquest parlament inicial servia habitualment de presentació de la història i alhora reclamava l'atenció del públic. A part d'aquests personatges apareixen en aquesta versió altres bandolers que surten a moltes d'altres: Tallaferro, Xaco Panades, Petit Cornet o Rocamora. A la versió de Perafita hi ha força referències a la comarca on se situa l'acció, parlant concretament del Lluçanès ja en l'encapçalament, també al vers 110, d'Alpens i Sant Agustí (v.69), Santa Creu i Olost (v.314 i 315) a més de citar el bandoler oristanenc Rocaguinarda (v.54) (REIXACH i GARRICH : 2005). En aquesta versió però no hi ha cap referent a la música que acompanyava el ball. | 08160-66 | Nucli urbà de Perafita | L'any 1999, un membre del Centre d'Estudis del Lluçanès (CELL), Pere Mestre i Boix, va trobar un manuscrit d'un ball de Serrallonga a l'arxiu particular de la masia el Prat, de Sant Agustí de Lluçanès. Rellegint per damunt els fulls, va observar que parlava del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, un dels personatges històrics més famosos, i protagonista, des de la seva mort, de nombrosos romanços, cançons i obres literàries diverses. El Centre d'Estudis del Lluçanès es va fer càrrec del manuscrit i es va posar en contacte amb una colla d'estudiosos per verificar-ne l'autenticitat i la importància del text. Al cap d'uns mesos es va confirmar que era, fins aleshores, el ball parlat més antic trobat a Catalunya, datat abans del 1750, i un dels que es situaven més al nord del país. Es va proposar fer un estudi exhaustiu del document des de diferents vessants i es va encarregar la feina a Xavier Torras, Francesc Massip, Lenke Kovács i Montserrat Garrich. Fruit d'aquesta investigació es va publicar un llibre que porta per nom 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. El ball parlat de Serrallonga fou un dels balls més representats a les terres de parla catalana, i encara a inicis del segle XX era present en algunes poblacions. Massip i Kovács xifren en 83 les poblacions on consta que s'hi feia aquesta representació. L'estructura del ball consisteix en un diàleg que mantenen un grup de bandolers amb Serrallonga perquè els admeti a formar part de la seva quadrilla. Cadascun d'ells fa una representació i tot seguit, reben la resposta del seu cap. Depenent de les versions, hi ha escenes diverses en el seu desenvolupament i s'acaba també amb diverses possibilitats. És característic també que en algun moment de la representació es facin sonar trets a l'aire amb trabucs, pistolons o escopetes. La col·locació habitual sol ser en dues fileres o en rotllanes, enmig de les quals, a la part superior, hi trobem els personatges principals. Els protagonistes són en Serrallonga, la seva companya Joana, el seu fill i els bandolers més importants, que solen situar-se a prop seu. En el moment de parlar, aquests bandolers surten de la rotllana o filera i es situen davant dels protagonistes, discretament fent unes quantes passes cap al centre o fent una volta a tota la filera. Una vegada acabat el parlament tornen al seu lloc o al que han deixat els seus companys en produir-se un desplaçament de la filera cap a la presidència. Es situen a la filera contrària i a l'altre extrem (REIXACH i GARRICH : 2005). | 42.0421100,2.1061300 | 426020 | 4654838 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Amb motiu de la troballa del manuscrit, des del Centre d'Estudis del Lluçanès es plantejà la possibilitat de recuperar-ne la representació i per això s'encarregà una proposta coreogràfica a la Montserrat Garrich; la proposta es troba en el llibre publicat en el capítol 'Cap a la restitució. El ball de Serrallonga de Perafita. Estudi coreogràfic'.La imatge s'ha extret del llibre 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57004 | Resclosa del molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-terradelles | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Només es conserven els forats i la base dels posts de fusta que subjectaven la resclosa. | La resclosa del molí de Terradelles està situada uns metres al nord del molí de Terradelles, just sobre el salt que forma la riera Gavarresa i al que s'adossa el molí. Just sobre el salt de la riera s'observen diversos forats rodons de petites dimensions que creuen la plataforma rocosa. Pocs metres més amunt hi ha una segona línia de forats, aquesta vegada de forma quadrada i de majors dimensions. Es conserven quatre d'aquests forats, tots encara amb la base dels posts de fusta que hi anaven subjectats, amb una separació aproximada d'un metre. Pocs metres sobre aquesta línia encara hi ha una tercera línia de forats, d'igual tipologia a l'interior però amb cinc forats en lloc de quatre i amb diferent orientació, és a dir, desviant l'aigua cap al costat oest de la riera. | 08160-67 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0701800,2.0846600 | 424277 | 4657974 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57004-foto-08160-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57004-foto-08160-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57005 | Resclosa del molí de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-busquets | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Només es conserva la part inferior de la resclosa | La resclosa del molí de Busquets es troba situada al rec de la Rocallisa a l'est de la masia de Busquets i a 350 metres al nord del molí de Busquets. Es tracta d'un petita resclosa de poca altura que servia per desviar l'aigua cap el canal que conduïa a la bassa del molí. Està formada per un baix mur de pedra de 7 metres d'amplada transversal al rec i un mur, també de pedra, de 8 metres de llargada que a la part esquerra de la resclosa inicia el canal. Els murs estan bastits sobre una gran roca que forma un salt a la riera. | 08160-68 | Sector sud del terme municipal | 42.0261100,2.1016600 | 425632 | 4653066 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57005-foto-08160-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57005-foto-08160-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57006 | Xup de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-busquets | XVIII | Només es conserva la base dels murs que delimitaven el xup. | El xup de Busquets es troba situat uns 200 metres al sud de Busquets i a l'oest del molí de Busquets, en un racó humit sota un gran camp delimitat a la part est amb un mur de maçoneria de pedra. Es tracta d'una estructura de planta rectangular picada a la roca. Té unes dimensions considerables de 540 centímetres de llarg per uns 337 d'ample, amb una profunditat aproximada de 1'5 metres. Resseguint aquest forat rectangular hi ha un mur de maçoneria de pedra d'una amplada aproximada de 70 centímetres del que actualment només se'n conserva la base i que es troba lleugerament inclinat cap endins ja que antigament estava cobert amb volta. En tres punts del mur perimetral hi ha petites obertures a la base del mur que permeten l'entrada de l'aigua cap a l'interior a través de tres petits recs que arriben al xup. | 08160-69 | Sector sud del terme municipal | El xup de Busquets s'utilitzava com a dipòsit d'aigua per a la masia, i antigament s'havia utilitzat per a emmagatzemar-hi glans per donar als porcs. Originalment estava format per una estructura amb volta amb una llinda datada l'any 1710 a l'accés principal. La volta es va enderrocar cap a l'interior omplint el xup de runa, tot i que bona part s'ha extret recentment. | 42.0235800,2.0996600 | 425463 | 4652786 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a l'interior del xup hi ha una llinda datada l'any 1710. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57007 | Alzina bonica de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-de-busquets | L'alzina bonica de Busquets està situada al peu de la pista forestal que comunica la masia de Busquets amb la carretera BP-4653, uns 300 metres al nord de la masia que li dóna nom, en un marge entre dos camps. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions que conserva la capçada completa, molt arrodonida. Té un perímetre de tronc de 336 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que assoleix pràcticament els 25 metres de diàmetre, conservant una forma arrodonida pràcticament perfecte que s'estén de manera paral·lela al terra, sense assolir grans alçades. Just davant de l'alzina hi ha un monòlit amb una placa metàl·lica commemorativa on es llegeix 'l'alzina bonica de Busquets'. | 08160-70 | Sector sud del terme municipal | 42.0283800,2.0995100 | 425456 | 4653319 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57007-foto-08160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57007-foto-08160-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 57008 | Roure bonic de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-bonic-de-la-tria | No conserva la brancada completa ja que una part va caure. | El roure bonic de la Tria està situat al peu de la pista forestal que comunica la masia que li dóna nom amb la carretera BV-4601, uns 300 metres al nord-est de la Tria, i enmig d'una zona de grans camps. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, tot i que no conserva la capçada completa. Té un perímetre de tronc de 356 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que pràcticament assoleix els 20 metres de banda a banda, tot i que la seva forma no és gens arrodonida, al mancar-li pràcticament la meitat del brancam. | 08160-71 | Sector est del terme municipal | 42.0419500,2.1232300 | 427435 | 4654806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57008-foto-08160-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57008-foto-08160-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57009 | Roure de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-serra | Li manca una part de la brancada. | El roure de la Serra està situat uns metres al nord-oest de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada que s'estén al nord de la masia. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, tot i que no conserva la capçada completa. Té un perímetre de tronc de 335 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que pràcticament assoleix els 20 metres de banda a banda, tot i que la seva forma no és gens arrodonida al mancar-li una part del brancam. | 08160-72 | Sector est del terme municipal | 42.0556000,2.1312400 | 428114 | 4656315 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57009-foto-08160-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57009-foto-08160-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57010 | Balma de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-heures | Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès, Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, 2005 (inèdit). | La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S'obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d'un espès bosc. Té unes dimensions de 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada i està orientada al sud-oest. La balma és una zona d'interès natural formada per comunitats de degotalls d'aigües calcàries (Adiantion), caracteritzades per una petita falguera, la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) que es troben a les parets regalimoses de la balma i constitueixen un hàbitat d'interès comunitari prioritari per la fragmentació de la seva àrea de distribució i la seva vulnerabilitat (segons la legislació europea en la matèria: codi 7220, Vegetació de degotalls d'aigües carbonatades formadores de toves calcàries). Aquests hàbitats d'interès comunitari, malgrat la seva petita extensió i significació paisatgística, tenen una gran importància científica per a la conservació de la biodiversitat. | 08160-73 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0675200,2.1165500 | 426912 | 4657650 | 08160 | Perafita | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57010-foto-08160-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57010-foto-08160-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La balma de les Heures també és una zona d'interès arqueològic ja que s'hi trobaren diversos fragments de ceràmica del Bronze Final. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57011 | Font de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tria-1 | La font de la Tria està situada en una fondalada al nord-oest de la masia, a tocar de l'anomenat rec de la Tria. S'accedeix a la font des d'un corriol que descendeix des de la masia fins a la fondalada on es troba la font, al nord de l'anomenat quintà de la Tria i sota dos desmais que creixen al final de la fondalada. La font està formada per un dipòsit rectangular arrebossat del que en sobresurten dos brolladors totalment recoberts de molsa, un dels quals sobresurt un pam enfora amb una petita canal de plàstic blanc. Just davant del dipòsit hi ha unes petites escales laterals, bastides amb maçoneria de pedra, que permeten baixar fins a l'alçada dels brolladors. L'aigua que raja de la font segueix un petit rec fins trobar-se amb el rec de la Tria, a pocs metres de la font. | 08160-74 | Sector est del terme municipal | 42.0422500,2.1181800 | 427018 | 4654843 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57011-foto-08160-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57011-foto-08160-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57012 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-3 | XVIII | Segons fonts orals és una font que mai s'asseca i encara hi ha veïns que l'utilitzen habitualment. | La font Vella està situada sota un conjunt de cases situades a l'extrem oest del nucli urbà en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al sud de la font Nova. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, al costat del petit nucli de cases que forma el carrer. Des de la última d'aquestes cases, la situada més a l'est, es troba unes escales de pedra, amb barana metàl·lica col·locada recentment, que condueixen a la font, situada pocs metres sota la casa. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat perpendicularment a un marge rocós, a l'interior del qual hi ha el dipòsit. Del mur en sobresurt una aixeta metàl·lica moderna a l'extrem inferior i un desaigua de pedra monolític que actua com a sobreeixidor del dipòsit i que es troba cobert de molsa. En un dels carreus que formen el mur hi ha la data inscrita de 1751. L'espai que hi ha davant la font està delimitat amb blocs de pedra treballada, formant una petita pica sota l'aixeta. | 08160-75 | Sector central del terme municipal | 42.0441500,2.1058200 | 425997 | 4655065 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57012-foto-08160-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57012-foto-08160-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57013 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-1 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims analàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font Nova està situada a l'extrem oest del nucli urbà, sota un cobert situat en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al nord de la font Vella. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, concretament entre un cobert de grans dimensions i un petit camp de conreu que s'estén al sud d'aquest, ambdós al costat oest del carrer. Baixant uns metres des d'aquest punt per un corriol s'arriba a la font al cap de pocs metres, arribant a aquesta per sobre del dipòsit i passant per un tram d'escales de pedra. La font està formada per una gran estructura de planta rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra gran i treballada que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge. Davant del mur frontal del dipòsit s'obre un espai rectangular enllosat, delimitat a un costat per un mur de maçoneria de pedra i a l'altre per una filada de blocs de pedra treballada, acabant a ambdós costats amb un banc de pedra. Del mur frontal en sobresurt una aixeta metàl·lica en la part central inferior, just al costat d'una petita formació de tosca, a la que s'accedeix a través de dos graons de pedra laterals. La font queda envoltada per un petit prat delimitat per roures i freixes. | 08160-76 | Sector central del terme municipal | La font Nova era una de les fonts més utilitzades pels veïns de Perafita. | 42.0449100,2.1061200 | 426023 | 4655149 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2008), just després d'un període de pluges, l'espai que hi ha davant la font es trobava negat d'aigua. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Nova presentava un índex de nitrats de 99'40, 83'50 i 86'10, 140'20, 126'40 i 133'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57014 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | L'accés incontrolat del bestiar a la font provoca que en períodes de pluja aquesta sigui inaccessible. | La font del Raig està situada a l'est del nucli urbà de Perafita, enmig d'una fondalada ubicada entre l'escola o CEIP Heurom i unes granges. S'accedeix a la font a través de diversos corriols que hi arriben tant per l'est com per l'oest, algun dels quals prové del nucli de cases que hi ha adossades a l'escola i altres del costat contrari. Tant si es baixa per un cantó com per l'altre, s'ha de baixar fins al punt més enclotat de la petita vall fins trobar la font, adossada a un marge i ubicada sota diversos grans plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un marge i a l'interior del qual hi ha el dipòsit. Del mur en sobresurt al centre un brollador metàl·lic totalment cobert de molsa. L'espai que hi ha al davant queda delimitat amb blocs de pedra treballada que serveixen com a bancs, tot i que actualment es troben coberts de vegetació. Uns metres més avall seguint la direcció del rec es troba l'antic safareig públic, un safareig de grans dimensions i de planta quadrada delimitat amb pedra treballada. L'espai que envolta la font i el safareig és un espai humit i ombrívol a causa dels grans arbres que hi creixen, especialment plataners. | 08160-77 | Sector central del terme municipal | Antigament era una font on la gent hi anava sovint a buscar aigua, a rentar i s'hi feia de tant en tant algun aplec o festa (per Pasqua o la tornaboda de la festa Major). | 42.0418600,2.1099500 | 426336 | 4654807 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57014-foto-08160-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57014-foto-08160-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 , la font del Raig presentava un índex de nitrats de 121'90, 111'40 i 196'50 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57015 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-1 | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XX | La font de la Bauma està situada sota un petit bosc de pins a l'est de la masia que li dóna nom, en la pendent orientada al sud-oest que acaba formant en el seu extrem inferior la balma de les Heures. S'accedeix a la font a través d'una gran roca que aflora a la superfície i que descendeix en direcció a la balma des de la masia de Rocatova de Dalt, essent delimitada a banda i banda per un bosc de pins. Seguint aquesta roca, per la que baixa un torrent, es troba a mitja vessant, a mà dreta i enmig d'un bosquet de pins la font. La font està formada per un dipòsit d'obra vista adossat a un petit marge de terra. De la part frontal del dipòsit en sobresurten dos tubs metàl·lics: un és el brollador, està situat a la part inferior central i actualment es troba canalitzat a través d'un tub plàstic fins la masia; l'altra és el sobreeixidor i està situat a l'extrem superior esquerre. En la coberta del dipòsit, totalment arrebossada, hi ha la data de 1944 inscrita. Just davant la font es forma un petit bassal. | 08160-78 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0677300,2.1181200 | 427042 | 4657672 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57015-foto-08160-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57015-foto-08160-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2006 , la font de la Bauma presentava un índex de nitrats de 3'70 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57016 | Pont de l'horta de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lhorta-de-la-riera | XX | El pont de l'horta de la Riera està situat al nord de la Riera, en la pista forestal que comunica aquesta masia amb el nucli de Perafita, salvant el curs del rec de Santa Margarida. Es tracta d'un pont de petites dimensions bastit sobre una plataforma rocosa per la que creua el rec de Santa Margarida. Està bastit amb grans blocs de pedra col·locats horitzontalment sense morter i forma un ull pràcticament quadrat, sustentat amb grans lloses de pedra. Amida uns 20 metres de llarg, tot i que els murs, en els extrems, tenen molt poca alçada. A l'oest del pont i en un nivell lleugerament inferior hi ha diversos murs de maçoneria de pedra, un de llarg que segueix paral·lel al rec i diversos col·locats perpendicularment tancant diverses feixes de conreu, en el que antigament era l'horta de la Riera. Els murs estan coronats amb grans blocs de pedra, de la mateixa manera que al pont. | 08160-79 | Sector sud del terme municipal | Aquest pont el van fer a la primera meitat del segle XX persones del territori, amb molts pocs mitjans, movent grans pedres, però que li han donat una resistència contrastada al llarg dels anys. A la banda de dalt d'aquest pont hi ha 2 safareigs que ara estan enterrats de fang i terra, però que en el seu moment es feien servir per rentar la roba. En aquest punt, en èpoques de sequera, alguns veïns que encara no tenien aigua potable, hi venien a recollir aigua, amb els pots que en aquella època es feien servir per portar la llet de les vaques que es venia. | 42.0348400,2.1072200 | 426102 | 4654030 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57016-foto-08160-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57016-foto-08160-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57017 | Pallissa de Novelliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-novelliques | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XIX | La pallissa de Novelliques està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada que s'estén davant la façana principal de la masia, en un coll entre els serrats de Novellliques i de la Rovireta. Es tracta d'un edifici de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal es troba orientada a l'oest, donant accés a l'esplanada que s'estén davant la masia. Conté, tant al nivell inferior com al superior dos grans portals d'arc rebaixat emmarcats amb maó. La façana nord conté únicament una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó ubicada al nivell superior, a la que s'accedeix a través d'unes escales exteriors bastides amb maçoneria de pedra i amb un monòlit de pedra treballada per a cada graó. La façana oest conté, tant al nivell inferior com al superior, tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud conté al nivell inferior una porta i una finestra d'arc rebaixat emmarcades amb maó, quedant el nivell superior totalment obert, amb un pilar central de maó i un tancament fet amb planxes de fusta actualment molt malmès. | 08160-80 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0724100,2.0944700 | 425091 | 4658213 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57017-foto-08160-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57017-foto-08160-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57018 | Barraca de cal Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-fusta | XVIII-XIX | Manca una part de la coberta de lloses. | La barraca de cal Fusta està situada al sud de cal Fusta i al nord-est de l'Hostal Nou, enmig d'un bosc de pins i adossada a un marge rocós. Es tracta d'una barraca de dimensions reduïdes bastida amb murs de maçoneria de pedra sense morter que assoleixen amplades de 50-60 centímetres i una alçada aproximada de 80 centímetres. La planta és pràcticament quadrada, 2'60 per 2'20 metres, i té una única obertura orientada al sud. La coberta estava formada originalment per diverses lloses de grans dimensions col·locades a través, de les que només se'n conserva una. | 08160-81 | Sector central del terme municipal | 42.0506500,2.1161200 | 426857 | 4655778 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml