Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57019 | Mascarella (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella-jaciment | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | Només es conserva la base dels murs i l'interior es troba cobert de vegetació. | El jaciment de Mascarella està situat entre les masies de Mascarella i les Valls de Mascarella, en un punt lleugerament elevat sobre el rec de Mascarella, al peu de la pista forestal que condueix a les Valls de Mascarella. Es tracta d'un edifici completament enrunat del que es conserven els murs de càrrega, i els mitgers, fins a una alçada màxima d'1 metre, tot i que en la major part dels murs és menor. Les restes d'aquests murs, bastits amb maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades, deixen entreveure una construcció de mitjanes dimensions i de planta rectangular, amb nombroses particions interiors. | 08160-82 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement l'inferior, podria correspondre amb aquest jaciment. | 42.0238200,2.1081500 | 426166 | 4652806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57020 | Ca les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-monges | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | Ca les Monges és una casa situada just davant l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, tancant la plaça de l'església pel costat oest, adossada al nord de can Carbó. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per diversos volums adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est i al portal principal de l'església, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica molt erosionada, amb una finestra a cada costat, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dos balcons emmarcats amb pedra treballada formant una decoració d'arc georgià a la llinda, un dels quals amb la data de 1783 inscrita. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord dóna a un petit carreró i mostra dues parts ben diferenciades, ja que el volum adossat a la dreta té una teulada independent de la principal. A la part esquerra, en el volum principal, s'observen dos finestrals emmarcats amb maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada al primer pis, i una petita finestra emmarcada amb brancals de pedra i maó i llinda de fusta a les golfes. El volum adossat a la dreta conté a nivell de planta baixa un finestral emmarcat amb maó i un portal reformat modernament i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una obertura emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1770 inscrita, que dóna accés al pou-cisterna adossat al centre de la façana. La façana oest conté diversos volums construïts modernament adossats al davant i la façana sud es troba adossada a can Carbó, i no conté cap obertura en la part que sobresurt per aquesta façana. | 08160-83 | Plaça de l'església, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0421300,2.1060200 | 426011 | 4654840 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57020-foto-08160-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57020-foto-08160-83-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57021 | Ca l'Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyol | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII | Ca l'Espanyol és una casa situada en el carrer Major de Perafita, prop de l'extrem sud del nucli urbà i just davant d'una petita placeta. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per un volum de planta rectangular i de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, com a la resta de cases del carrer Major, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, té una distribució d'obertures quasi simètrica. A nivell de planta baixa destaca un imponent portal adovellat d'arc de mig punt ubicat al centre i decorat a la clau amb la data inscrita de 1682. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a l'esquerra un altre portal, aquest emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'JOSEP + VILA 1728' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals conté la inscripció 'MAGI THOMAS' junt amb el monograma del cor de Jesús sobre el nom i un motiu circular amb una X a l'interior a sota. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. | 08160-84 | C. Major, 47. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0400200,2.1060300 | 426010 | 4654606 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57021-foto-08160-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57021-foto-08160-84-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57022 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-2 | XVIII-XIX | Can Torres està situada a la meitat nord del nucli urbà de Perafita, als peus de la carretera BP-4653, anomenada passeig de Sant Agustí al seu pas per la població, just a tocar del trencant que comunica amb les masies de la Roca, Casanova de la Roca, cal Mirot, etc. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la data de 1787, amb una creu intercalada, i dues finestres, una de les quals de majors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres balconeres, les dues de l'esquerra emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1804 amb una creu intercalada a la llinda, i les dues de la dreta amb emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. A nivell de segon pis hi ha quatre finestres. La façana sud-est conté una porta i un finestral a la planta baixa, tres finestres balconeres al primer pis, tres finestres al segon pis i un òcul sota teulada, totes les obertures amb l'emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. La façana nord-est conté un cos adossat que arriba fins al nivell de segon pis, formant diverses eixides i terrasses. A banda i banda del cos s'observen diverses obertures amb l' emmarcament imitant carreus. La façana nord-oest conté un cos adossat de planta semicircular a nivell de planta baixa on hi ha grans finestrals. També a la planta baixa hi ha un finestral, al primer pis hi ha tres finestres balconeres, dos de les quals donen accés a la petita terrassa que forma el cos adossat, al segon pis hi ha tres finestres i sota teulada un òcul, totes les obertures amb l'emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. | 08160-85 | C. de Dalt, 3. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0444900,2.1085300 | 426222 | 4655100 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57022-foto-08160-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57022-foto-08160-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57022-foto-08160-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57023 | Montjuïch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montjuich | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | Montjuïch és un carrer del nucli urbà de Perafita situat sobre un serrat lleugerament elevat a l'est del carrer Major de Perafita. Es tracta d'un carrer llarg i molt irregular degut a l'orografia del terreny i a la disposició irregular de les cases. Consta tant de parts amples com estretes i de rectes com de revirades. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer en la part inicial i d'una forma més aïllada en la part final. La majoria estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel costat est es troba en el número 1 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de pedra. A la seva dreta en el número 3 es troba una casa que conserva, com a elements originals, els brancals de pedra bisellada del portal principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat, en el número 5, hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1710 inscrita i un portal emmarcat amb pedra treballada amb la llinda col·locada al revés on s'observa la inscripció 'SALVADOR VERDAGUER + 1690'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1696 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases aterrades, la de la dreta de les quals s'ha reformat com a cobert i conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en porta. Passant al costat oest del carrer es troba en el número 2 una casa que conserva obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó a les façanes nord i sud (la que dóna al carrer és la façana est). A la seva esquerra, en el número 4 es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 6, es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Uns metres més enllà, en el número 8, hi ha una casa que conserva una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer queda delimitat en un tram per un mur de pedra fins arribar a un segon nucli de cases, on el carrer es torna molt estret i fa un angle de 90º. Al costat est, es troba en el número 11 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'IAVMA CASADEMVNT + 1781' i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la seva dreta es troba la última casa amb la façana principal orientada a l'oest, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1759 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Davant d'aquestes dues últimes cases, es troba en el número 10, una casa de planta quasi semicircular que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada. Tancant aquest petit nucli es troba una casa en el número 15 amb la façana orientada al nord, tancant d'aquesta manera el carrer, tot i que deixant un pas estret a l'oest. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. | 08160-86 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El carrer, barri o veral de Montjuïch està format per cases bastides els segles XVII i XVIII, la majoria reformades, reconstruïdes o ampliades posteriorment. Antigament formava part del terme municipal de Sant Boi, tot i la proximitat amb el nucli urbà de Perafita. | 42.0414400,2.1087500 | 426236 | 4654761 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint el carrer per aquest estret pas que s'obre entre les cases i que forma un doble angle de 90º s'arriba al cap d'uns metres a les últimes cases, dues de les quals unides i una tercera més allunyada, totes tres pràcticament al límit del serrat.En el número 12 es troben dues cases juntes que s'han reformat com una sola, tot i que tenen diferents nivells de teulada. En la seva façana principal, orientada al sud, i a nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, ambdós amb creus inscrites a la llinda, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueixen lletres, mitja data (- - 70) i motius vegetals, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals conté una inscripció molt erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada. A la resta de l'edifici es combinen les obertures reformades modernament amb algunes d'originals emmarcades amb pedra treballada.Ja al límit del serrat i del carrer es troba en el número 17 una casa a la que s'accedeix per un ramal del carrer que passa per un nivell inferior. Conserva en la seva façana principal, també orientada al sud, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes, quedant la resta de les façanes amb poques obertures i en la major part dels casos reformades. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57024 | Nucli urbà de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-perafita | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | El nucli urbà de Perafita està situat sobre una carena elevada entre l'extensa vall de la riera Gavarresa, a l'oest, i la vall del rec de la Roca Llisa, a l'est, en un punt força central del terme municipal. Es tracta d'un nucli allargat, seguint la direcció de la carena per on passa la carretera BP-4653, anomenada passeig Sant Agustí al seu pas per la població. La part més antiga del nucli es concentra a la meitat sud, amb el conjunt format pel carrer Major, la plaça Major, la plaça de l'Església i el carrer Nou, amb dos agrupacions de cases a banda i banda: el barri o veral de Montjuïch a l'est i els carrers del Tint i de la Font a l'oest. La meitat nord del nucli ha estat urbanitzada les últimes dècades, tot i que compta amb alguna casa de segles passats. Iniciant el nucli per l'extrem sud, un cop deixat enrera el pedró de Sant Agustí es troba l'inici del carrer Major, descrit en una fitxa individual, i una petita agrupació de cases construïdes modernament a la dreta, a sota de les quals hi ha la Roca del Mill. Des d'aquest punt, el carrer Major i la carretera segueixen pràcticament paral·lels fins arribar a la plaça Major, també descrita en una fitxa individual. Des d'aquest punt s'obre a l'esquerra un conjunt format per la plaça de l'Església i diverses cases, entre les quals hi ha diversos carrerons, alguns dels quals condueixen al cementiri i altres al carrer del Tint, un agrupament de cases col·locades de manera aïllada. Tornant a la plaça Major i seguint per la carretera en direcció nord s'obre a mà dreta el carrer Nou, que condueix a la zona de l'escola i al barri o veral de Montjuïch, descrit en una fitxa individual. Més al nord es troba el barri de cases noves, entre les quals n'hi ha algunes de segles passats, com és el cas del petit nucli a l'entorn can Torres o cal Ferrer Xic. El carrer de la Font està format per diverses cases del segle XVIII. En el número 2 es conserva un portal i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al número 4 es conserva un portal emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció 'MIQUEL TOR 1782' junt amb una creu intercalada. Al número 6, anomenada cal Bardés, es conserven dos portals i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada. En un dels portals hi ha la data de 1779 i en l'altre la de 1791, en ambdós casos amb una creu intercalada. El carrer del Tint està format per diverses cases disperses. A l'extrem es troba ca la Quima, on es conserva un portal d'arc deprimit còncau emmarcat amb pedra motllurada i amb la data gravada de 1755, a més de dos finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. A uns metres es troba cal Lluís on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1758 junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i treballada. Just davant de cal Lluís hi ha una antiga casa reformada per a usos agropecuaris que conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1803 inscrita a la llinda i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1799 gravada. La següent casa que es troba és cal Callaqui, on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals hi ha un portal amb uns inscripció on s'intueix una creu i la data de 1620. Més enllà es troba cal Pere Gros on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha un portal amb la data de 1805 inscrita junt amb una creu intercalada. La següent casa és cal Bols on s'observa, a nivell de planta baixa, dues finestres i un portal emmarcats amb pedra motllurada, el portal d'arc rebaixat i amb la data de 1790 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada i decoració d'arc georgià a la llinda, a l'interior de la qual hi ha la inscripció 'ISIDRO'. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 18-9 gravada. | 08160-87 | Sector central del terme municipal | 42.0425100,2.1068000 | 426076 | 4654882 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57024-foto-08160-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57024-foto-08160-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu costat hi ha cal Dalles, on es conserva un portal i diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada i més enllà ja es troba cal Xeco, descrita en una fitxa individual. Arribant a la plaça de l'església es troben dues cases juntes en els números 1 i 3 del carrer. En la casa de la dreta es conserven dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta exceptuant-ne una emmarcada amb pedra treballada a les golfes. Entre aquestes destaca el portal principal, amb la inscripció '16 IOSEPHGRAV 75' junt amb una creu decorada a la llinda, i una finestra del primer pis amb la inscripció 'IAVME GRAV 1722' , junt amb una creu i dos motius en relleu que podrien correspondre a eines. La casa de l'esquerra conserva també diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca una finestra al primer pis amb la data de 1801 inscrita a la llinda i una finestra a les golfes amb decoració d'arc conopial a la llinda.En un dels carrerons que surt de la plaça de l'església, i al davant de ca les Monges es troba cal Fruitós, una casa que conserva a nivell de planta baixa tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals cantonera i l'altra amb la inscripció '17 + 55 / FM IHS PS' a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra motllurada que presenta una rica decoració geomètrica a la part inferior dels brancals. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó.El carrer Nou es conserven alguns elements originals a diverses cases. Al número 2 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1760 junt amb una creu intercalada a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Als números 1, 3 i 4 es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, a la casa amb el número 1, amb la data de 1785 inscrita. Al número 5 s'observa a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb monòlits de pedra bisellada amb la data de 1760 inscrita a la llinda junt amb el monograma IHS i Ave Maria i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat i una emmarcada amb pedra motllurada al centre amb decoració d'arc georgià a la llinda a l'interior de la qual hi ha la data de 1765 gravada amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Just al nord de can Torres hi ha una casa que conserva una llinda datada l'any 1781 i al davant hi ha la seu del bar 9, a l'interior del qual es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada amb inscripcions del segle XVIII. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57025 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-10 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | El carrer Major de Perafita és el carrer més llarg de la població, sense comptar la carretera BP-4653, anomenada passeig de Sant Agustí al seu pas pel nucli, recorrent el nucli des del seu extrem sud fins a la plaça Major. Es tracta d'un carrer llarg, pràcticament recte i amb una orientació de nord a sud. Té cases a banda i banda, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i coronades amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principals, al carrer, i posteriors. Iniciant el carrer pel costat est, a tocar de la plaça Major es troba en el número 1, cal Carnisser, la casa conserva dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa, dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis, un amb la data de 1814 i el monograma d'Ave Maria a la llinda, i dos balcons emmarcats amb maó a les golfes, a més d'una finestra molt treballada al primer pis descrita en una fitxa individual. A la seva dreta hi ha cal Quico Pensiró on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda. En el número 5, cal Pensiró, amb un portal emmarcat amb pedra i llinda de fusta a la planta baixa, tres balcons emmarcats amb pedra al primer pis, el central dels quals amb la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA' i tres finestres també amb pedra a les golfes, la de la dretaamb decoració d'arc conopial a la llinda, i totes amb els angles bisellats. Al primer pis, entre balcons, hi ha una capelleta de quart d'esfera. Al costat hi ha cal Fuster, on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial, i una finestra a la planta baixa i dos balcons al primer pis, tots emmarcats amb pedra bisellada. En el número 9 hi ha cal Cabalé que conserva a nivell de planta baixa, un porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada i dos portals amb el mateix acabat, un amb la data inscrita de 1833 i l'altre amb un relleu on s'intueix una creu i diverses eines. A nivell de primer pis hi ha dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes diverses obertures fetes amb pedra treballada. En el número 11, la casa conserva a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda, un portal també amb pedra bisellada amb una inscripció molt erosionada a la llinda, una porta emmarcada amb pedra treballada, i una altra porta i un portal amb la pedra bisellada, la llinda del portal conté una inscripció amb el nom 'PERA DESPLA' repetit, en majúscules a la part superior i en minúscules a l'inferior, i un petit relleu amb forma de pell d'animal estesa on hi ha el monograma IHS i la data de 1626. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a la de l'esquerra a més amb una creu inscrita a la llinda. En el número 13 es conserven, a planta baixa, dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb el monograma IHS a la llinda, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres fetes amb pedra treballada a les golfes. Al seu costat, en el número 15, hi ha una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. A la seva dreta hi ha diverses cases molt reformades, entre les que es troba la seu de l'Ajuntament. En el número 25 es conserven dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb llinda d'arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. En el número 29, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada reconvertit en finestra a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1677 al primer pis. | 08160-88 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | (Continuació descripció) En el número 10 hi ha una casa amb un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i al costat, en el número 12, un portal emmarcat amb pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra treballada al primer pis. En el número 14, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 17 IHS 30 i una creu intercalada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 16 + 94 a la llinda a la planta baixa, i al primer pis, dues finestres fetes amb pedra bisellada. En el número 16, a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1695 inscrita, i un portal també amb pedra bisellada amb la inscripció 'RAFEL + CORDIA / 16 IHS 89' a la llinda. Al primer pis, una finestra i dos balcons amb contorn de pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1739 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. A nivell de golfes, com al primer pis, hi ha dos balcons i una finestra també de pedra bisellada. En el número 18 s'observen tres portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la inscripció 17 + 78 a la llinda i un altre amb una llinda incompleta, probablement reaprofitada, on s'observa el nom JOSEPH T-, la data de 17--, el monograma IHS i una creu. A nivell de primer pis i golfes les obertures són de maó. En el número 20, s'observa un portal adovellat d'arc rebaixat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, tres balcons al primer pis amb contorn de pedra bisellada, i tres balcons a les golfes, dos també amb pedra bisellada i el restant amb pedra treballada. En el número 22 hi ha una casa que conserva dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada. En el número 24, i a nivell de planta baixa, hi ha una obertura circular emmarcada amb pedra treballada i una porta i un portal amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'B. THOMAS + CENDRA / 16 76' amb el símbol del cor de Jesús intercalat a la data. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb una creu gravada a la llinda, i una espitllera emmarcada amb un únic monòlit, i a les golfes dues finestres amb contorn de pedra bisellada. Al seu costat, en el número 26, es troba una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, a la llinda de la qual hi ha una inscripció erosionada i una mà col·locada horitzontalment en relleu, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats a les golfes. En el número 28, hi ha una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb la inscripció '16 IHS 88' a la llinda, dues finestres també amb pedra bisellada al primer pis, la de l'esquerra conté una inscripció molt erosionada, i dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats a les golfes. En el número 30, s'observa dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres també amb pedra bisellada tant al primer pis com a les golfes. Dels portals, un està tapiat i l'altre conté un relleu amb forma de pell animal estesa a l'interior del qual s'hi llegeix 'IHS JOAN MVNTANE 1684'. En el número 32 i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada i amb la inscripció '1701 MAGIMON IHS IANE- Y CARBONELL' junt amb una creu intercalada al portal. Al primer pis hi ha dues finestres també de pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la data inscrita de 1704, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats i ampit de pedra. Finalment, en el número 34 es troba l'última casa que conserva elements originals del costat oest del carrer. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1787 gravada a la llinda i una finestra també amb pedra bisellada a la planta baixa, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una amb monòlits treballats, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i ampit de pedra. | 42.0407800,2.1065900 | 426057 | 4654690 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57025-foto-08160-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57025-foto-08160-88-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En el número 35 hi ha una casa que conserva a planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció '17 + 66 MANVEL GRAV' . Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits treballats.A la seva dreta, en el número 37, es conserva un portal amb la inscripció parcialment erosionada 'SALVADOR + VERDA = / GUER VALE' a la planta baixa, una finestra amb ampit motullrat i un balcó, al primer pis i dues finestres a les golfes, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 39 s'observa un portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1680 i una creu a la llinda, i al seu costat, en el número 41 un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada. En el número 45, una casa que conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb inscripció al primer pis i dues finestres fetes amb monòlits treballats a les golfes. La inscripció del balcó de l'esquerra, incompleta, és '1703 CAÇA / JOAN ROMEU Y IAUMA LA' i la de la dreta '16 + 79 JOAN ROMEU'.En el número 47 hi ha ca l'Espanyol (té una fitxa individual), i en el número 49, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i un porta amb maó a la planta baixa, dues finestres també amb pedra bisellada al primer pis, una amb la data de 1738 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda, i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i una amb maó a les golfes.En el número 51 hi ha una casa amb un portal amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la data de 1768 i una finestra, a planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 53 s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'JOAN SVLER' a la llinda i una finestra feta amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres amb pedra bisellada al primer pis, una amb la inscripció 'JOAN SVLER' amb una creu molt decorada intercalada, i dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a les golfes.En el número 55, s'observa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres amb monòlits treballats i una finestra també amb pedra bisellada a les golfes.Tancant el carrer pel costat est es troba en el número 57 una casa que conserva un portal i diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada.Tornant a l'inici del carrer, al costat de la plaça Major, i iniciant el carrer pel costat oest es troba, en el número 2, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'RAFEL IHS IVANDO 1732' junt amb una creu intercalada a la llinda, i una finestra amb contorn de pedra motllurada al primer pis.En el número 4 hi ha l'antiga seu de l'Ajuntament, on s'observa a la planta baixa, una finestra i un portal d'arc rebaixat amb la data de 1831 inscrita, i al primer pis, tres balcons, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 6, la casa conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1703 a la llinda i un portal fet amb pedra bisellada a la planta baixa, al primer pis, quatre balcons i una capelleta de quart d'esfera, dos balcons emmarcats amb maó i els altres dos amb pedra bisellada, i en ambdós casos, amb inscripcions, en un la data de 1782 i en l'altre 1780, en els dos casos una creu enmig. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues fetes amb monòlits bisellats i dues amb maó.En el número 8, hi ha un portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb una inscripció parcialment erosionada on s'observa la data incompleta de 169- , el nom incomplet de BARNAT R- i un relleu amb forma de pell animal estesa a l'interior del qual hi ha una creu. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit motllurat i a les golfes dues finestres més, totes quatre emmarcades amb pedra bisellada. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57026 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill-0 | XVIII-XIX | Conserva la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | La Roca del Mill està situada a l'extrem sud-est del nucli urbà de Perafita, en un nivell lleugerament inferior respecte al nucli i als peus de la pista forestal que comunica amb la Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb força morter, quedant algunes parts arrebossades, altres amb tàpia i algunes reformades amb obra vista. Té les cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diferents ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra tres parts diferenciades, essent la central l'original i la dels laterals ampliacions posteriors. En el cos central hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda i una finestra balconera emmarcada amb maó. El cos adossat a la dreta conté un gran portal de maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. Al cos adossat a l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra al primer pis, ubicada en un pany de paret bastit amb obra vista. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al primer pis. La façana nord, situada a pocs metres d'un marge rocós sobre el que s'assenten diverses cases conté tres finestres emmarcades amb maó i una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana oest forma un queixal que divideix la façana en dues parts. A la meitat esquerra s'observen dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals orientada al nord, i una antiga comuna d'obra vista adossada a nivell de primer pis. A la part dreta, hi ha únicament una finestra ubicada en la meitat superior on el parament és d'obra vista. Uns metres a l'est de la masia es conserva un pou de planta quadrada bastit amb obra vista. | 08160-89 | Sector central del terme municipal | 42.0383800,2.1054900 | 425963 | 4654425 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57027 | Cal Xeco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xeco | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Xeco està situada al capdamunt del carrer del Tint. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades de pedra de majors dimensions. A la banda sud s'hi adossa una pallissa formada per planta baixa i un pis, construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i amb cantonades i obertures emmarcades amb maó. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; a la llinda hi ha la data de 1745 inscrita i una decoració geomètrica octogonal amb motius vegetals, enmig de la data, que presenta tres inicials a l'interior: Rt, FS, PS. A l'esquerra del portal s'obre una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'obre un gran finestral, situat sobre el portal, emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest s'obre una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. A nivell de golfes s'obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta hi ha la façana corresponent a la pallissa. Consta de dues finestres a planta baixa i dues finestres a primer pis emmarcades amb maó. La façana nord presenta estructures agropecuàries derruïdes a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres reformades; sota la finestra de la part esquerra sobresurt un desaigua de pedra. La façana est presenta un cobert d'obra adossat a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part esquerra hi ha el cos de la pallissa, on s'hi obren dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud queda dominada per la pallissa adossada i no presenta obertures. | 08160-90 | C. del Tint, 2. Nucli urbà de Perafita. | 42.0431600,2.1059400 | 426006 | 4654955 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57027-foto-08160-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57027-foto-08160-90-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57028 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-13 | La festa Major de Sant Pere de Perafita es celebra el cap de setmana proper al dia del patró de la parròquia (29 de juny, Sant Pere Apòstol), així com els dies 28 i 29 de juny en què es festegen els actes de caràcter més tradicional, com la missa cantada en honor al sant i la revetlla de Sant Pere. Per la revetlla de Sant Pere es fa una foguera a la plaça Sant Antoni i es reparteix coca i cava, es torra pa amb arengades i s'acompanya amb petards. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: sopars i caminades populars, pregó i ball de festa Major, concerts, futbol sala, cinema a la fresca, activitats i jocs infantils, exposicions. Recentment s'ha incorporat una activitat anomenada Jornada de Fonts que consisteix a realitzar el manteniment, condicionament i neteja d'una de les fonts del municipi. | 08160-91 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0415600,2.1068200 | 426077 | 4654776 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57028-foto-08160-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret del fons fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57029 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-0 | AADD (2006). La Candelera de Perafita. Ajuntament de Perafita | La festa de la Candelera a Perafita es celebra el primer cap de setmana de febrer, en honor a la Verge Candelera (dia 2 de febrer) i a Sant Antoni (17 de febrer), i correspon a la festa Major d'hivern de Perafita. Les activitats més populars giren al voltant de la missa, solemne, la benedicció (a la capelleta de Sant Antoni) de les banderes que desfilaran a la cercavila, el Passant pels carrers del poble on hi participen cavalls, mules, rucs, ponis i carruatges, cap-grossos de Perafita, les sardanes al migdia i les curses de cavalls i rucs al camí de can carbó que es celebren el diumenge a la tarda i que han esdevingut tradició del poble. Recentment s'ha incorporat a la festa de la Candelera la fira del Cavall del Lluçanès que incorpora una passejada amb cavall pels entorns del poble i una mostra d'empreses hípiques i de serveis relacionats amb el món dels cavalls. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa de la Candelera que varien cada any en funció de la seva programació: ball, teatre, concerts, esmorzars populars, activitats lúdiques i infantils, partits de futbol, campionat de botifarra, exposicions, etc. | 08160-92 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0422300,2.1068300 | 426078 | 4654851 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57029-foto-08160-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret del fons fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57030 | Revetlla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-pere | La revetlla de Sant Pere es celebra el dia 28 de juny al vespre a la plaça Sant Antoni de Perafita. Un cop es pon el sol s'encén una gran foguera a la plaça, es torra pa, es mengen arengades, s'ofereix coca i cava per tothom i s'acompanya de petards. Recentment s'organitza una partida de bitlles catalanes. | 08160-93 | Plaça Sant Antoni. Nucli urbà de Perafita. Perafita | La revetlla de Sant Pere és una de les revetlles més celebrades al poble de Perafita i antigament una de les més celebrades de l'any a Catalunya. Durant la vigília de la diada de Sant Pere, s'encenien fogueres i es menjava coca com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. | 42.0415900,2.1068300 | 426078 | 4654780 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat cedida per Ramon Casals. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57031 | Processó de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-agusti | La processó de Sant Agustí es celebra el dia 28 d'agost al vespre en honor a Sant Agustí. Es tracta d'un processó que va, amb gran silenci i respecte, des de la plaça Sant Antoni de Perafita fins al pedró de Sant Agustí, en un recorregut d'uns 500 metres. Cada persona que participa a la processó porta una espelma encesa i un cop s'arriba al pedró es dipositen en una repisa. Segons la tradició la persona que arriba amb l'espelma encesa i no se li apaga durant el recorregut, li serà un any propici per a trobar parella. A continuació es diu un pare nostre i una oració per demanar salut als veïns del poble, i es retorna a la plaça Sant Antoni, ara ja sense processó, on es tanca el dia amb coca i cava. | 08160-94 | Sector central del terme municipal | Durant els anys 80 del segle XX es va recuperar la tradició de la processó de Sant Agustí que s'havia perdut i que feia anys que s'havia celebrat al poble de Perafita. L'organització va a càrrec del grup CEREMONIAl PROCESSO OF ST AGUSTÍ. | 42.0370000,2.1033800 | 425787 | 4654273 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57031-foto-08160-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57031-foto-08160-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Ramon Casals. | 98 | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57032 | Aplec de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-0 | XX | L'aplec a Santa Margarida es celebra tercer diumenge de juliol, diumenge proper a la diada de la Santa, que és el 20 de juliol. L'aplec es celebra a l'entorn de l'ermita de Santa Margarida de Vilaltella i molta gent de Perafita hi arriba caminant des del poble. L'aplec s'inicia amb un esmorzar de pa amb tomàquet i embotits i a mig matí es celebra la missa que es fa a fora, sota el roure de Santa Margarida. Al migdia es fa un dinar popular, normalment una arrossada, i a la tarda hi ha música, els últims anys organitzat dins el cicle d'estiu Solc, música i tradició al Lluçanès. | 08160-95 | Santa Margarida de Vilaltella. Sector sud del terme municipal | L'aplec a l'ermita de Santa Margarida es va iniciar a partir de la restauració de l'ermita que es va dur a terme durant els anys 1987-1988 a partir de la iniciativa d'un grup de voluntaris, veïns de Perafita, encapçalats pel mossèn de l'època Jaume Carbonell. | 42.0347900,2.1243300 | 427518 | 4654010 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57033 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-1 | <p>L'aplec del Remei es celebra el segon diumenge d'octubre, diumenge proper al dia 10 d'octubre, dia de la Mare de Déu del Remei. S'inicia l'aplec amb una caminada des del poble de Perafita fins a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. La caminada s'acompanya amb un petit concurs de buscar bolets. Un cop a l'ermita hi ha un esmorzar popular, amb torrades, botifarra, cansalada, etc., i a continuació hi ha la missa, que es celebra a fora, en una taula de pedra situada al costat de l'ermita. En acabar la missa es canten els goigs en honor a la Verge del Remei, i es completa la celebració amb una rifa d’algun obsequi (un càntir, un gerro,...), com a record.</p> | 08160-96 | Mare de Déu del Remei. Sector central del terme municipal | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57033-foto-08160-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57033-01perafitafesta-del-remeiprograma2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57033-foto-08160-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-21 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns de Perafita, des de fa molt temps, tenen molta devoció a la verge del Remei, i per tant l'aplec del Remei és un dels que mantenen més vitalitat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57034 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-14 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. Actualment a Perafita es canten les caramelles el Diumenge de Pasqua al matí, en sortir de missa, i es fan dues cantades al poble, una a la plaça sant Antoni i l'altra a la plaça Major. Les caramelles són cantades per dos grups: un grup d'adults que acostuma a ser el Cor del Grau (de Sant Bartomeu del Grau) i un grup de nens, que van vestits amb vestimenta tradicional catalana. Aquest grup de nens varia en funció dels anys i de l'organització. Els donatius que recullen, bàsicament diners, s'utilitzen per organitzar una excursió pels caramellaires. Fa uns anys (anys 60 i 70 del segle XX) les caramelles es cantaven el Dissabte de Pasqua al vespre recorrent les diverses masies del terme municipal, i al Diumenge de Pasqua al matí acabaven de passar per les masies que quedaven pendents, que els recompensaven amb begudes, llonganissa, galetes, vi, i diversos donatius, bàsicament ous i diners, que servien per organitzar un dinar, el dissabte següent, a una font del poble. | 08160-97 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava a Busquets, la Casanova de la Tria, la Riera, l'Hostal Nou, la Serra, Puigmajor, etc. Durant els anys 70 del segle XX les caramelles van ser dirigides per Joan Oliveres, el qual va dinamitzar i motivar el grup de caramellaires. Les excursions que s'organitzaven pels joves caramellaires eren de caràcter lúdic i cultural. Es va anar a visitar la Tarragona romana, el monestir de Poblet, Figueres o a la platja a l'Empordà. Amb els anys, la tradició de passar a cantar les caramelles per les masies s'ha anat perdent de mica en mica. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.0422500,2.1068000 | 426076 | 4654853 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57035 | Ofrena floral a Jaume Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-a-jaume-puig | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. pàgina web del Consorci del Lluçanès: www.consorci.llucanes.cat. http://www.11setembre1714.org | XX | El dia 10 de setembre de cada any es celebra una ofrena floral al monument a Jaume Puig situat davant de la plaça Sant Antoni de Perafita. L'acte el convoquen diversos ajuntaments i entitats del Lluçanès en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i consisteix en diversos parlaments i ofrenes florals al monument a Jaume Puig (s. XVII, Perafita- 1714, Barcelona), del grup anomenat Vigatans, prohom i ciutadà de Perafita, que morí en combat a la barricada del Pla de Palau, durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714. | 08160-98 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | Jaume Puig i Beuló (s.XVII, Perafita- 1714, Barcelona) participà activament en els fets de principis del segle XVIII que desembocaren en la Guerra de Successió. Fill de Francesc Puig i Perpètua Beuló i casat amb Eulàlia Sorribes, va lluitar contra França en la 'Guerra dels 9 Anys' (1688-1697), en la partida de miquelets del Veguer de Vic, Raimon de Sala i Sassala i del Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi). Fou en aquesta unitat militar on es forjà el nucli dur del grup que seria anomenat posteriorment els Vigatans. La proclamació del nou rei de la Monarquia Hispànica, Felip V, no agradà gens als Vigatans. Des del 1704, els Vigatans, en contacte amb el Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi) començaren a conspirar obertament per derrocar Felip V i instaurar com a nou Rei al jove Arxiduc d'Àustria, el futur Carles III de Catalunya. El 17 de maig de 1705, el Doctor Llorenç Tomàs i Costa, Vicari General de la Diòcesis de Vic, convocà els Vigatans per reunir-se a la Capella de Sant Sebastià de Sentfores, que pertanyia a la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i de la qual era rector. L'objectiu era firmar el Pacte dels Vigatans, un document on s'assignaven Poders de Negociació al Doctor Antoni Peguera i d'Aimeric i al Doctor Domènec Parera, per tal d'arribar a un Tractat d'Aliança amb els anglesos. Jaume Puig, juntament amb els seus fills Francesc Puig i Antoni Puig i cinc personatges més, van signar el pacte que permetia la incorporació de Catalunya al bàndol aliat. A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos (20 de juny, 1705), En Regàs entrà de nou a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi féu morts i incendiar varies cases. Poc després, En Jaume Puig de Perafita concentrà les seves tropes de miqulets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco pels aldarulls dels molins de Manlleu. Amb aquest pretext, En Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguesin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives. Acabava d'iniciar-se l'Aixecament Militar Austriacista. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbònics i li ordenà de sofocar l'aixecament militar, però aquest fou derrotat al combat del Congost, on En Jaume Puig dirigí un dels escamots de miquelets. Finalment el mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans. L'any 1706 fou entronitzat a la noblesa per en Carles d'Àustria i passà a residir a Barcelona, on vivia quan es produí l'assetjament de Felip V. L'11 de setembre de 1714 en el setge de Barcelona acudí a la defensa de la barricada de la plaça de Palau, on morí combatent. | 42.0417200,2.1065700 | 426056 | 4654794 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57035-foto-08160-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret de la pàgina web del Consorci del Lluçanès: www.consorci.llucanes.cat. | 98 | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57036 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-2 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Fa uns 6 anys que ja no es celebren els focs de Sant Isidre a causa del risc d'incendis. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Perafita cada masia encenia una foguera i fins va pocs anys encara s'encenien algunes fogueres als verals del poble de Perafita, on els veïns es reunien per celebrar la revetlla. Recentment les fogueres s'havien encès en zones i espais oberts com a la zona del pavelló, allunyats de camps i boscos a causa del risc a provocar incendis. Alguns veïns del poble tenien costum de celebrar la diada de Sant Isidre anant al pedró de Sant Isidre de la Torre, en terme municipal d'Olost. | 08160-99 | Sector central del terme municipal | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0415800,2.1070900 | 426099 | 4654778 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57037 | Cap-grossos de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-grossos-de-perafita | XXI | Els cap-grossos de Perafita són quatre figures de caràcter festiu creades pel jovent del poble l'any 2005. El procés de construcció va tenir cinc parts: primer es van fer els esboços, aleshores es va donar forma al cap-gros amb cartró, paper i fang; el següent pas va ser cobrir les escultures amb guix per a obtenir un motlle i d'aquí es va passar la forma als motlles de cartró-pedra. L´´ultim pas va ser el de polir i pintar els cap-grossos definint d'aquesta manera els personatges. Un dels cap-grossos s'anomena el Murri, i és una versió d'un bust dedicat a aquest personatge que es conserva a la seu de l'Ajuntament. Va vestit amb barretina. Un altre dels cap-grossos és conegut com el Guarà, i simbolitza un burro català. Un tercer és conegut com el Flores, un personatge del poble que tenia molta relació amb el jovent. L'últim dels cap-grossos és el menys prototípic ja que compta amb tres cares, alguna de les quals no realista . És anomenat per la mateixa colla que els va crear com 'el cul de mona', no representa nigú en concret i és l'únic personatge femení entre els cap-grossos. | 08160-100 | Nuclli urbà de Perafita. Perafita | Els cap-grossos de Perafita van ser creats per una colla de jovent del poble a través d'un curs del programa Festcat, l'any 2005. Fins al moment han actuat cada any durant la festa Major i les festes de la Candelera de Perafita, i han sortit en comptades ocasions pels pobles del voltant (Santa Creu de Jutglar). | 42.0419800,2.1068800 | 426082 | 4654823 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57037-foto-08160-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57037-foto-08160-100-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57038 | Escut del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-0 | XVII-XVIII | <p>L'escut es troba situat a la façana principal del Castell de Perafita. Es tracta d'un escut de pedra esculpit en baix relleu dins un marc quadrat motllurat. Al centre l'escut està envoltat per diferents elements: dues àligues de perfil que sobresurten d'un segon pla, al darrere de l'escut; les dues miren a dos costats diferents, l'àliga situada a la dreta mira a la dreta i l'àliga situada a l'esquerra mira a l'esquerra. A la part de baix de l'escut apareixen les cues de les àligues, també sobresortint del darrere de l'escut, sobre les quals hi ha una creu de l'ordre de Jerusalem. A la part superior hi ha la part del cap d'una armadura. L'escut en si es troba partit verticalment en dues parts. A la part de l'esquerra hi ha la representació d'una torre. A la part de la dreta hi ha set punts disposats en dues columnes de tres i un punt a la part inferior.</p> | 08160-101 | Castell de Perafita. Sector central del terme municipal. | 42.0479400,2.1101000 | 426356 | 4655482 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57038-foto-08160-101-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57039 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-20 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Perafita conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1851 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal Perafita ocupa 413 unitats d'instal·lació, amb un volum de 47,72 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau (1876-2000), Del. Local Falange (1955-1957), Germandat Sindical (1929-1971), J. Aigües la Tria (1913-1952). L'arxiu municipal està ubicat a la segona planta de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1879 - 2008) 1.1 TÍTOLS DEL MUNICIPI. TERME MUNICIPAL. SÍMBOLS LOCALS (1925 - 2002) 1.2 ÒRGANS COL·LECTIUS DE GOVERN (1879 - 2006) 1.3 ALCALDIA (1896 - 2008) 1.4 SECRETARIA (1921 - 2005) 1.5 SERVEIS JURÍDICS (1958 - 2004) 1.6 PERSONAL (1952 - 2003) 1.7 CORRESPONDÈNCIA (1879 - 2007) 1.8 MITJANS DE COMUNICACIÓ (1996 - 2003) 1.9 PARTICIPACIÓ CIUTADANA (2001 - 2001) 02 HISENDA (1851 - 2007) 2.1 PATRIMONI (1912 - 1992) 2.2 INTERVENCIÓ (1877 - 2006) 2.3 TRESORERIA (1891 - 2007) 2.4 FISCALITAT (1851 - 2003) 2.5 JUNTES I COMISSIONS (1902 - 1924) 03 PROVEÏMENTS (1918 - 2007) 3.1 PROVEÏMENT DE PRODUCTES PER A CONSUM DE LA POBLACIÓ (1941 - 1954) 3.2 AIGÜES, FONTS I SAFAREIG (1932 - 2007) 3.5 ESCORXADOR (1927 - 1952) 3.6 DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMENTS (1918 - 1970) 3.7 TRANSPORT PÚBLIC (1925 - 2005) 3.8 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1945 - 1945) 04 SERVEIS SOCIALS (1928 - 2005) 4.3 ATENCIÓ ALS REFUGIATS I VÍCTIMES DE GUERRA (1944 - 1954) 4.4 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1928 - 2005) 4.5 ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL. ORIENTACIÓ PROFES (2000 - 2002) 4.6 JUNTES I COMISSIONS, PATRONATS, JUNTA LOCAL DE REFORM (1962 - 1962) 05 SANITAT (1851 - 2005) 5.1 CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS (1851 - 1996) 5.3 INSPECCIÓ SANITÀRIA. LABORATORI MUNICIPAL (1987 - 2005) 5.4 PERSONAL FACULTATIU, COS MÈDIC MUNICIPAL (1924 - 1931) 5.5 CENTRES SANITARIS MUNICIPALS (1987 - 2004) 5.8 SERVEIS VETERINARIS (1933 - 1996) 5.9 NETEJA VIÀRIA, RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLID (1997 - 1997) 5.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1923 - 1953) 06 OBRES I URBANISME (1917 - 2006) 6.1 PLANEJAMENT (1979 - 2003) 6.2 GESTIÓ URBANÍSTICA I INFORMACIÓ (1917 - 2006) 6.3 OBRES D'INFRASTRUCTURA (1952 - 2005) 6.4 IMMOBLES MUNICIPALS: CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT (1933 - 2001) 6.7 OBRES DE PARTICULARS I SERVEIS (1948 - 2006) 6.8 ACTIVITATS CLASSIFICADES AMBIENTALS I OBERTURA D'ESTA (1959 - 2005) 6.9 PROMOCIÓ DE L'HABITATGE. HABITATGES DE PROMOCIÓ MUNI (1981 - 1986) 6.10 DISCIPLINA URBANÍSTICA (1957 - 1998) 6.11 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1946 - 1946) 07 SEGURETAT PÚBLICA (1941 - 1998) 7.1 COSSOS DE SEGURETAT (1944 - 1998) 7.4 ARMES (1975 - 1981) 7.5 GUARDES JURATS (1955 - 1985) 7.6 PROTECCIÓ CIVIL (1941 - 1973) 08 SERVEIS MILITARS (1889 - 2001) 8.2 QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES I PRESTACIÓ SU (1889 - 2001) 8.3 BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR (1924 - 1964) 09 POBLACIÓ (1854 - 2004) 9.1 ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ. CENSOS (1921 - 2001) 9.2 PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS (1854 - 2004) 9.6 JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ (1920 - 1940) 10 ELECCIONS (1881 - 2006) 10.1 ELECCIONS MUNICIPALS (1881 - 2003) 10.2 ELECCIONS DE JUTGE DE PAU (1931 - 1931) 10.3 ELECCIONS DE DIPUTATS PROVINCIALS (1882 - 1974) 10.4 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA (1932 - 2003) 10.5 ELECCIONS A CORTS GENERALS (1884 - 2004) 10.6 ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU (1987 - 2004) 10.7 REFERÈNDUMS I PLEBISCITS (1931 - 2006) 10.8 CENS ELECTORAL (1881 - 1999) 10.9 JUNTA MUNICIPAL DEL CENS ELECTORAL (1889 - 1976) | 08160-102 | Ajuntament de Perafita. C. Major, 19. Perafita | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2008. | 42.0413400,2.1070700 | 426097 | 4654752 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)11 ENSENYAMENT (1907 - 2006)11.1 ENSENYAMENT INFANTIL (2002 - 2004)11.2 ENSENYAMENT PRIMARI (1972 - 2006)11.7 AJUTS I BEQUES PER A L'ENSENYAMENT (1986 - 1996)11.9 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS D'ENSENYAMENT (1907 - 1972)12 CULTURA (1896 - 2008)12.1 FESTES POPULARS I FESTA MAJOR (1896 - 2008)12.2 ACTIVITATS I INICIATIVES CULTURALS (1930 - 2007)12.3 CENTRES CULTURALS MUNICIPALS (1997 - 2007)12.4 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC I NATURAL (1982 - 1997)12.5 RELACIONS AMB ENTITATS CULTURALS (1979 - 1980)12.6 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (1982 - 1988)12.7 ESPORTS (2003 - 2003)12.8 JOVENTUT (2003 - 2003)12.9 PROMOCIÓ TURÍSTICA (1967 - 1970)12.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS DE CULTURA (1946 - 1999)13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1919 - 2006)13.1 CENSOS I ESTADÍSTIQUES AGRÍCOLES I RAMADERES (1925 - 1989)13.3 FOMENT FORESTAL (1939 - 2004)13.5 MEDI AMBIENT (1939 - 2006)13.6 REPRESENTATIVITAT AGROPECUÀRIA (1919 - 2002)13.7 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1927 - 1971) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57040 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita | XVII | Es troba parcialment coberta per excrements d'ocell. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ubicada a la obertura oest del campanar. Es tracta d'una campana de 35 centímetres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada subjectada per dues nanses a una biga de ferro a mode de jou. La campana presenta batall de ferro sense ús i és tocada amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per diverses motllures que delimiten feixes amb decoracions i inscripcions. A la part superior hi ha una inscripció que dona la volta al perímetre de la campana: + SANCTA * MARGARIDA * ORA * PRO * NOBIS i la data de 1663. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central de la campana hi ha una franja de decoració perimetral i una creu de majors dimensions amb una peanya d'un graó formada per petites peces romboïdals de metall. A cada lateral hi ha una imatge, treballada en baix relleu sobre una planxa de ferro, una de les quals es troba molt erosionada. L'altra imatge presenta una verge amb el nen delimitada dins una forma d'ametlla.</p> | 08160-103 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421800,2.1066100 | 426060 | 4654845 | 1663 | 08160 | Perafita | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57040-foto-08160-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57040-foto-08160-103-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57041 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran | XIX | Es troba parcialment coberta per excrements d'ocell. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ubicada a la obertura sud del campanar. Es tracta d'una campana de 40 centímetres de diàmetre i 50 centímetres d'alçada subjectada per dues nanses i unes tires de ferro a un jou de fusta, força deteriorat. La campana presenta batall de ferro sense ús i martell mecanitzat. La decoració està formada per unes motllures perimetrals que delimiten feixes amb decoracions i inscripcions. A la part superior hi ha una inscripció que dóna la volta a la campana: ORETO * EULARIA * ORATE * PRO * NOBIS. A la part central de la campana hi ha un gran requadre decorat amb franges amb motius vegetals. Dins el requadre hi ha, decorat en baix relleu, una custòdia ricament ornamentada amb un xai al centre el qual presenta una inscripció: AGNUS. A sota aquesta decoració central de la campana hi ha requadre amb una inscripció: FETA PER ANTON RAURELL DE VICH 1816.</p> | 08160-104 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421800,2.1066100 | 426060 | 4654845 | 1816 | 08160 | Perafita | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57041-foto-08160-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57041-foto-08160-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57042 | Cal Ferrer Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-xic | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | Cal Ferrer Xic a l'extrem nord-oest del nucli urbà de Perafita, als peus de la pista forestal que comunica amb la masia de la Roca fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Es tracta d'una masia restaurada formada per planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular reajuntada modernament i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra i a nivell de golfes hi ha tres arcades d'arc de mig punt emmarcades de maó vist i dues petites finestres emmarcades amb pedra flanquejant-les. A la part oest de la façana hi ha un cos ampliat en alçada (antigament un cobert), que presenta teulada d'una vessant a nivell inferior a la principal. Està format per una finestra apaïsada i una arcada de galeria a la part superior. Adossat a l'oest hi ha un cobert modern. La façana est queda dominada per diferents cossos adossats de teulada d'una vessant que ocupen el nivell de planta baixa. A nivell de primer pis s'obren tres finestres emmarcades amb pedra. La façana nord presenta un portal i dues finestres a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres i a les golfes s'obre una finestra. | 08160-105 | Sector central del terme municipal | Antigament cal Ferrer Xic era una casa de petites dimensions. La façana principal presentava un portal rectangular amb la data de 1774 i una finestra al costat amb la data de 1742. Sobre el portal hi havia un balcó i a banda i banda dues petites finestres. A la façana oest de la casa hi havia un cobert adossat i la façana presentava una petita finestra. A la façana est també hi havia un cobert adossat. La reforma de la masia es va fer entre els anys 1999 i 2004. | 42.0464900,2.1078200 | 426165 | 4655323 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57042-foto-08160-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57042-foto-08160-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la casa i a nivell de primer pis hi ha dues llindes que coronen dues portes amb dates següents: 1755 i 1749. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57043 | Molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-0 | Només es conserven alguns trams del mur de càrrega. | El molí de la Riera està situat uns metres sobre el rec de la Roca Llisa, a mig camí entre les masies de la Riera (al nord) i Busquets (al sud) i uns cent metres al sud del gorg del Saltant o gorg Fondo, on es troben les restes de l'antiga resclosa del molí. Es tracta d'una edificació en runes de la que es conserven diversos trams de murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter, amb alçades màximes de poc més de 2 metres. Tot i que els murs conservats es troben situats de manera força inconnexa s'intueix la possible bassa del molí a l'extrem nord del conjunt i la sala de màquines i el possible habitatge al sud. El mur que es troba més ben conservat és el que uniria les dos parts delimitant la bassa pel seu extrem sud. Aquest mur, cobert parcialment de terra com la resta, conserva una obertura a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra treballada i llinda monolítica molt erosionada amb una important esquerda. Aquesta obertura deixa pas a un conducte estret al fons del qual s'observa un bloc de pedra treballada amb una forat circular al centre, darrera del qual hi ha un segon bloc tapant el forat. | 08160-106 | Sector sud del terme municipal | 42.0290800,2.1030700 | 425752 | 4653394 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57044 | Resclosa del molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-riera | Només es conserven els forats dels posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de la Riera està situada uns cent metres al nord de les runes del molí de la Riera, a tocar de l'anomenat gorg Fondo, en el curs del rec de la Roca Llisa. La resclosa està ubicada en la roca que forma el salt sota el que es forma el gorg Fondo. Se'n conserven diversos forats incisos a la roca formant dues línees pràcticament paral·leles a la part superior de la roca i una tercera línia en un punt inferior. A l'extrem superior de la roca, on el rec es fa més estret, hi ha dues línees de forats amb un rebaix picat a la roca tant per sobre com per sota d'aquestes incisions. La línia superior de forats està formada per tres forats circulars d'uns 14 centímetres diàmetre, tot i que és probable que hi hagin altres forats tapats per la vegetació. La que hi ha just a sota, està formada per quatre forats, un dels quals quadrat i d'uns 18 centímetres per banda i els altres tres circulars (dos de 14 centímetres de diàmetre i un de majors dimensions de pràcticament 20 centímetres de diàmetre). Uns cinc metres més avall, encara sobre la mateixa roca, hi ha una tercera línia de forats formada per quatre incisions circulars. | 08160-107 | Sector sud del terme municipal | 42.0298800,2.1029600 | 425744 | 4653483 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57045 | Font de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-arenes | XX | La font de les Arenes està situada a tocar del rec de la Roca Llisa, al sud del molí de Busquets i pràcticament a l'extrem sud del terme municipal. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia de Mascarella des de la carretera BP-4653. Seguint aquesta pista s'arriba a creuar el rec en una zona on el bosc s'obre formant una clariana on es troba un dipòsit d'aigua. Des d'aquest punt s'ha de seguir el rec en direcció nord, creuant primer un camp, fins arribar a una zona de bosc per on transcorre un petit corriol. Seguint aquest corriol, paral·lel al rec pel costat oest, s'arriba a la font, ubicada a escassos metres del rec. La font està formada per un dipòsit rectangular d'obra completament arrebossat i cobert parcialment de molsa. De l'extrem superior dret del dipòsit en sobresurt un brollador plàstic i adossat a la dreta hi ha un petit dipòsit sense coberta que també conté un brollador plàstic, en aquest cas taponat amb una branca. La font queda ubicada en un racó ombrívol sota un bosc de pins, amb sotabosc de boixos i arços i a tocar del rec. | 08160-108 | Sector sud del terme municipal | Antigament la font brollava directament fins que es va construïr el dipòsit que hi ha actualment per així poder bombar l'aigua. | 42.0216100,2.1049000 | 425895 | 4652563 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57045-foto-08160-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57045-foto-08160-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57046 | Font de la Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera-0 | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XX | La font de la Perera està situada enmig d'una extensa zona boscosa al sud de la balma de les Heures. S'accedeix a la font a través de la roca Llisa, una formació rocosa que hi ha entre Rocatova de Dalt i la balma de les Heures. Seguint aquesta roca es troba al final de la mateixa una pista forestal que descendeix entre un bosc de pins. Seguint uns metres aquesta pista s'arriba a un trencant on s'inicia un petit corriol que condueix a la font. La font està formada per un dipòsit adossat a un marge i cobert completament de molsa exceptuant una petita part arrebossada que dóna accés a l'interior del dipòsit. Sota aquesta part arrebossada sobresurt una formació de tosca coberta de molsa per on brolla l'aigua sobrant del dipòsit i a la dreta sobresurt una aixeta metàl·lica. Al capdamunt del mur hi ha la data inscrita de 1933. | 08160-109 | Sector nord-est del terme municipal | La font encara és utilitzada per veïns de la zona. | 42.0657600,2.1161900 | 426880 | 4657455 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2006 , la font de la Perera presentava un índex de nitrats de 14'30 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57047 | Font de cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-soci | XX | La font de cal Soci està situada uns 100 metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge entre petits camps de conreu. S'accedeix a la font des de la masia de cal Soci, des d'on s'ha de baixar uns metres cap a la zona d'horts de la masia i seguir un curt corriol vorejant un camp fins arribar a la font. La font està formada per una estructura d'obra vista actualment coberta de molsa i vegetació adossada a un marge. De la part central del mur exterior de l'estructura en sobresurt un brollador, habitualment taponat per acumular l'aigua a l'interior del dipòsit. A l'esquerra hi ha adossat un gran safareig de planta rectangular bastit amb obra i arrebossat amb batents en un dels seus costats. | 08160-110 | Sector central del terme municipal | 42.0546000,2.1152200 | 426787 | 4656217 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57047-foto-08160-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57047-foto-08160-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57048 | Font del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-negre-0 | La font del gorg Negre està situada en una fondalada per on transcorre el rec de la font del gorg Negre, al nord-oest de l'ermita del Remei i de cal Teulats, i prop de la confluència amb el rec de Pallars. S'accedeix a la font des de la pista forestal que condueix a la masia de la Casanova de Pallars. Seguint la pista s'arriba a un punt on es creua el rec de la font del gorg Negre, pocs metres després del qual s'obre una petita esplanada a l'esquerra. Des d'aquest punt surt un corriol de poc més de 100 metres que creua el rec, segueix uns metres en direcció oest i torna a baixar al rec, al costat del qual es troba la font. La font està formada per un petit dipòsit de planta rectangular, adossat sota una balma a mode de pilar. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i conté un brollador amb una formació de pedra tosca completament coberta de molsa, que sobresurt de la part central inferior. A l'esquerra de la balma i en un nivell lleugerament inferior, el rec forma un saltant i un gorg a sota, en un espai molt humit i especialment ombrívol. | 08160-111 | Sector central del terme municipal | 42.0527300,2.1022800 | 425714 | 4656021 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57048-foto-08160-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57048-foto-08160-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57048-foto-08160-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57049 | Font del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cingle | La font del Cingle està situada en una fondalada per on transcorre el torrent de Bols, a l'est de la masia de Bols i al sud de la de Cogullers. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que transcorre per la zona boscosa que hi ha a l'est de la masia de Bols, vorejant el torrent de Bols. Seguint aquesta pista, en un punt on s'obre una clariana i afloren a la superfície diverses roques, s'ha d'agafar un corriol que en poc menys de 100 metres baixa en direcció sud-oest fins al torrent de Bols. Un cop s'arriba al torrent, s'ha de creuar i baixar uns metres fins arribar a la font, adossada a un petit cingle rocós. La font està formada per un brollador plàstic que sobresurt del cingle rocós, actualment cobert de vegetació. Just sota el brollador, i també adossada al cingle, hi ha una pica circular de pedra treballada on es recull l'aigua i que conté una petita incisió al centre per on sobreeixeix l'aigua. A l'esquerra de la font, el mateix cingle rocós sobre el que s'adossa la font forma un saltant d'aigua i un petit gorg a sota. | 08160-112 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0618800,2.0981300 | 425381 | 4657040 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57049-foto-08160-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57049-foto-08160-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57049-foto-08160-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57050 | Font de la Parada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parada | L'abundant vegetació no permet l'accés al brollador. | La font de la Parada està situada a tocar del rec de Bassès, també conegut com la Torrentera, al sud de les granges de can Carbó i al nord-est de Bassès. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i la Blava, a Sant Martí d'Albars. Seguint aquesta pista, i en un punt intermig entre la masia de Bassès i les granges de can Carbó, s'ha de deixar la pista i baixar fins al rec. Un cop al rec s'ha de remuntar uns metres vorejant el camp fins arribar a la font, situada en una raconada a l'extrem del camp i al límit d'una zona boscosa. La font queda ubicada en una raconada que forma el rec i que queda envoltada per petites balmes al sud i a l'est, formant un petit gorg sota la font. Just a l'inici de la raconada, sota tres grans plataners, hi ha una caseta d'obra. El brollador de la font queda ubicat sota la balma que tanca la raconada per l'est, tot i que actualment és inaccessible per la frondosa vegetació que hi ha crescut. | 08160-113 | Sector oest del terme municipal | 42.0396600,2.0942100 | 425031 | 4654576 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57050-foto-08160-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57050-foto-08160-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57051 | La Ramada Encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada-0 | La Ramada Encantada està situada al límit nord del terme municipal de Perafita i a tocar dels de Lluçà i Sant Agustí del Lluçanès, just sota la carretera BV-4341, en un punt elevat seguint la carena del serrat de les Cabrasses. Es tracta d'una esplanada rocosa de grans dimensions visible des de múltiples punts dels municipis veïns. L'esplanada, que pràcticament no conté cap tipus de vegetació, ocupa una superfície aproximada d'unes 2'5 hectàrees amb una llargada que supera els 300 metres de llarg i els 75 d'ample, seguint una direcció i una orientació sud-oest, que d'altra banda és la mateixa que segueixen la majoria de formacions rocoses de la zona. Al llarg de la gran esplanada hi ha diverses formacions rocoses peculiars, que han donat origen a la llegenda que explica el nom del lloc. Es tracta de trams on la roca mare queda quadriculada per talls perpendiculars que delimiten roques que sobresurten cap enlaire amb formes arrodonides degut a l'erosió. Algunes d'aquestes roques han arribat a desprendre's de la resta a causa de la constant erosió de la zona, totalment exposada a vents i pluges. | 08160-114 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0738100,2.1113500 | 426489 | 4658353 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57051-foto-08160-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57051-foto-08160-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 57052 | La roca Llisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-llisa | La roca Llisa està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, a l'oest de Rocatova de Dalt i al sud de la Bauma. Es tracta d'una gran roca orientada al sud-oest que aflora a la superfície formant un camí natural d'uns 250 metres de llarg, des de l'altura de Rocatova de Dalt fins a la balma de les Heures, a l'extrem inferior. La roca, llisa i allargada, és delimitada a banda i banda per un bosc de pins i és travessada per diversos camins, un a l'extrem superior que comunica la Balma amb Rocatova de Dalt i la carretera BP-4653, i un altre, menys freqüentat, que recorre tota la roca bifurcant-se a l'extrem inferior, amb un ramal que ressegueix la balma de les Heures per sobre i un altre que entra al frondós bosc de pins conduint a la font de la Perera. Per tota la roca hi transcorre un torrent que només porta aigua en períodes de pluja i a mitja pendent, desviant-se uns metres dins del bosc, es troba la font de la Bauma. Tant la roca Llisa com tot l'espai que envolta la masia de la Bauma formen una unitat, ja que es tracta d'una gran esplanada rocosa orientada al sud-oest, en alguns punts de la qual sorgeix la roca a la superfície i en altres queda amagada sota una estreta capa de terra. | 08160-115 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0677400,2.1188900 | 427106 | 4657673 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||||
| 57053 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-4 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | La plaça Major de Perafita està situada en un punt força central del nucli urbà, al capdamunt del carrer Major i a l'est de l'església parroquial. Es tracta d'una plaça de forma irregular, travessada per la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí i en la que desemboquen la plaça de l'Església i el carrer Major. La majoria de cases que la delimiten estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, consten de planta baixa, primer pis i golfes i estan coronades amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. En el número 1 de la plaça es troba una casa, actualment transformada en magatzem, que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra i una gran obertura emmarcades amb pedra treballada. En la façana de l'edifici que mira a la carretera es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat. En el número 3 hi ha una casa que conserva un gran portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra profusament motllurada convertida en balcó i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al seu costat es troba una casa reformada que no conserva obertures originals i a la seva dreta, en el número 6, una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i la data de 1889 inscrita a la llinda i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció 'IOSEPH SERRA DEL / CHIRURG ME FECIT 1721' junt amb una creu intercalada. A la seva dreta hi ha una casa reformada a partir de la qual s'inicia el carrer Major. Tancant la plaça pel sud hi ha una casa reformada que conserva, en la façana que mira a la carretera, un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'IAUMA ROCA 16 IHS 95'. Tancant la plaça pel costat oest hi ha un edifici de grans dimensions, l'hostal del forn. Compta amb nombroses obertures emmarcades amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, una de les quals és un portal amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la inscripció '16 IHS 81 IOAN THOMAS'. A nivell de primer pis les obertures es troben emmarcades amb maó. | 08160-116 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0422500,2.1068000 | 426076 | 4654853 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57053-foto-08160-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57053-foto-08160-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57054 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | La plaça de l'Església està situada en un punt força central del nucli urbà de Perafita, a l'oest de la plaça Major. Es tracta d'una plaça petita i de forma irregular ja que ressegueix l'església parroquial de Sant Pere, en les seves façanes oest i nord, quedant un petit carreró a la banda sud i la plaça Major, separada pel pas de la carretera BP-4653, a l'est. Té dues parts diferenciades, una de més recollida davant la façana principal de l'església i un espai allargat al voltant de la façana nord de l'església. L'espai que s'obre davant la portalada principal de l'església és separat en dos nivells per un alt mur de pedra i unit a través d'unes amples escales de pedra. La part més elevada és la que hi ha davant l'església on hi ha diversos arbres que també ressegueixen el carreró que recorre la façana sud de l'església. La major part de les cases que envolten la plaça estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, presenten els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Al sud de l'església parroquial i ocupant els números 1 i 2 de la plaça, hi ha la rectoria de l'església. En el número 3 hi ha l'antiga fàbrica de cal Ballús. A la seva dreta, en el número 4, es troba una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta. Una d'aquestes, al primer pis, conté la data de 1726 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. Al seu costat, en el número 5 es troba una casa que també conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca un portal amb la inscripció '1721 GABRIEL SOLER', amb una creu i el monograma IHS intercalats, a la llinda. Travessant un petit carreró es troben can Carbó i ca les Monges, orientades a la façana principal de l'església. Travessant un altre carreró i a la cantonada amb l'inici del carrer del Tint es troba, en el número 8, una casa reformada que no conserva obertures originals. Travessant el carrer del Tint es troba, en el número 9, una casa que conserva dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa (un dels quals decorat amb una creu a la llinda), una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1754 junt amb una creu a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra bisellada. A la seva dreta, en el número 10 hi ha cal Puig, una casa de grans dimensions amb tres obertures per planta. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex i una finestra a cada costat, tots emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres balcons de grans dimensions; el central, lleugerament més gran, emmarcat amb pedra motllurada i els laterals amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, ja pràcticament al costat de la plaça Major es troba, en el número 11, ca l'Estamenya relacionada tradicionalment amb el transport públic ja que era el punt de sortida dels autobusos que feien la ruta Perafita-Vic (l'Estamenya) i la ruta Perafita-Sant Quirze (el Quirze). És una casa que conserva al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, convertida en balcó, i una llinda d'una finestra reformada on hi ha la inscripció parcialment erosionada 'Salvedor Borrell 172-' junt amb una creu intercalada. | 08160-117 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0421100,2.1062000 | 426026 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57054-foto-08160-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57054-foto-08160-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57055 | Monòlit de Jaume Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-jaume-puig | XX | El monòlit dedicat a Jaume Puig es troba ubicat en una petita zona jardinada a tocar de la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí, a l'oest de la plaça Sant Antoni i al sud de la rectoria i l'església parroquial. Es tracta d'un monòlit de forma rectangular clavat al terra i envoltat per arbustos. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, orientada a la carretera. Aquesta inscripció, picada a la roca i pintada de color terrós, està formada per l'escut de Perafita a la part superior i la llegenda 'AL / NOSTRE COMPATRICI / JAUME PUIG / + XI - IX - MDCCXIV / GUERRA DE SUCCESSIÓ' ocupant la part central. | 08160-118 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El monòlit dedicat a Jaume Puig va ser erigit l'any 1983. | 42.0417200,2.1065700 | 426056 | 4654794 | 1983 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57055-foto-08160-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57056 | Font de l'hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhostal-nou | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims anàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font de l'hostal Nou està situada uns cinquanta metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al peu de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits. S'accedeix a la font a través de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits passant per davant del Castell i l'hostal Nou. Un cop es passa per davant l'hostal, es gira a mà dreta vorejant la masia i un cobert. En el següent revolt, prop d'un roure que dóna ombra al camí, es troba la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra que conté el brollador i alhora actua com a marge del camp que hi ha a sobre. Es tracta d'un mur llarg que ressegueix tot el camp, però que sobresurt cap enfora al seu extrem inferior dret, just on es troba la font. De la part inferior del mur en sobresurt un brollador plàstic, tot i que bona part de l'aigua es filtra pel costat. Sota el brollador hi ha un petit bassal, delimitat amb blocs de pedra a partir del qual l'aigua descendeix per un desaigua passant per sota la pista forestal i creant el rec que més endavant passa a anomenar-se rec del gorg Negre. | 08160-119 | Sector central del terme municipal | La font també era coneguda com la font de la Cordera. | 42.0495400,2.1138000 | 426664 | 4655656 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006 , la font de l'hostal Nou presentava un índex de nitrats de 93'30 i 90'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57057 | Balma de coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-coll-triador | La balma de coll Triador està situada en la fondalada que separa les masies de la Serra i Coll Triador, a un extrem del terme municipal de Perafita a pocs metres del de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un balma de mitjanes dimensions, d'uns 15 metres de banda a banda amb una profunditat màxima de 8 metres. La balma no té un terra pla sinó que forma entrants, sortints i raconades a causa dels blocs de pedra que s'han anat desprenent. Es tracta d'un espai molt humit i ombrívol, tant per l'orientació de la balma (pràcticament al nord) com pel fet que hi passa un rec a tocar al voltant del qual hi ha crescut una densa massa de vegetació. A l'altre costat del rec hi ha l'antiga horta de la Serra, un espai conreable, assolellat i a la vegada proper al rec, dividit en nombroses feixes limitades per murs de maçoneria de pedra. | 08160-120 | Sector est del terme municipal | Segons fonts orals, en aquesta font hi havien dormit i viscut temporalment pobres i captaires, que aprofitaven els racons que forma la balma per arrecerar-se de les inclemències del temps. | 42.0562300,2.1334500 | 428297 | 4656383 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57057-foto-08160-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57057-foto-08160-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57058 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-4 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en alguns punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és una afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens a uns 875 metres d'altitud i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, on rep les aigües de la riera Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Perafita, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Perafita i Lluçà en la meitat nord i els de Perafita i Sant Martí d'Albars en la meitat sud, abandonant el terme de Perafita aproximadament a l'altura del Molinot. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passants i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de Terradelles, el molí de la Roca i el Molinot (aquest en la riba oest de la riera i per tant en terme municipal de Sant Martí d'Albars), tot i que de la majoria de rescloses d'aquests molins només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. La riera és travessada per diversos passants, com el de la Franquesa, que estan formats de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més dels passants que permetien creuar a peu la riera, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Perafita, com els petit ponts construïts modernament situats al costat del Molinot i al costat del molí de la Roca i que correspon a les pistes forestals que uneix els nuclis de la Blava i Santa Eulàlia de Puig-Oriol amb Perafita. | 08160-121 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0552800,2.0866100 | 424420 | 4656317 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57059 | Cal Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballus | CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. | XVIII-XX | Conserva la teulada vells de bigues i llates de fusta. El desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | La fàbrica de cal Ballús es troba situada a la plaça de l'església, al costat de la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats. La façana principal està orientada al nord. Presenta un portal d'arc rebaixat central emmarcat amb brancals i coronament de maó, flanquejat per dos grans finestrals emmarcats amb maó. Sobre el portal, a un nivell superior, s'obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha la data inscrita de 1782. | 08160-122 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà de Perafita. Perafita | A Perafita a principis de segle XX hi havia dues fàbriques tèxtils importants, una d'elles fou la fàbrica Ballús fundada pel senyor J. Ballús l'any 1948 i que l'any 1976 funcionava sota el nom de Teixits Maria Dolors Ballús. En aquest any treballaven a la fàbrica 3 treballadors (homes) que produïen teixits de cotó amb 6 telers Cerdans. | 42.0418800,2.1062700 | 426032 | 4654812 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57059-foto-08160-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57059-foto-08160-122-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals encara es conserven els telers de la fàbrica al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57060 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI | La rectoria es troba situada a la banda sud de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita. Es tracta d'un edifici format per diversos cossos adossats de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a nord, presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la dreta de la façana. A nivell de planta baixa presenta dues petites espitlleres, una petita finestra quadrada i un mortal modern. El portal principal es troba a nivell de primer pis al qual s'accedeix a partir d'una escala de graons i barana de pedra. El portal està emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; la llinda es troba decorada a mode d'arc fistonat convex. A la banda esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra de nova obertura, i a la banda dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petit finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra, una de les quals es troba tapiada, i una finestra emmarcada amb fusta. La façana est presenta, a la planta baixa, un antic portal d'accés central, actualment reconvertit en finestra, emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit còncau, flanquejat per dues finestres modernes. Al primer pis hi ha una finestra balconera central emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, flanquejada per dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud forma diverses terrasses i balcons i presenta forces obertures modernes o bé reformades. A nivell de planta baixa s'obre un portal i una finestra emmarcades amb maó. A nivell de primer pis destaca un pilar, de cantells bisellats, format per dos cossos monolítics de pedra. Presenta una base de pedra i capitell rectangular. | 08160-123 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà de Perafita | La rectoria es troba documentada en el fogatge de 1553, parròquia de Perafita, on apareix la casa de 'lo capellà'. Les dates (1579 i 1592) inscrites a dues llindes a l'interior de la rectoria confirmen l'existència d'aquest edifici al segle XVI. | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57060-foto-08160-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57060-foto-08160-123-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la rectoria, just a l'entrada, hi ha dos portals que presenten la llinda amb inscripció i data. A la llinda d'un portal hi ha la inscripció S.P S.R 1592 amb una creu intercalada; la llinda de l'altra portal hi ha la inscripció + S. SERINYDANELL. R. 1579. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57061 | Jaciment de Les Heures-cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-heures-cal-soci | Només es conserva la base dels murs. | El jaciment de Les Heures-cal Soci es troba situat en un punt elevat a mig camí entre les masies de cal Soci i les Heures, en una zona actualment emboscada que gaudeix d'excel·lents vistes. Es tracta d'una edificació en runes de la que es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de 20 centímetres. Es conserven la base dels murs de càrrega i també dels mitgers, formant una planta rectangular d'aproximadament 16 metres de llarg per 8 d'ample amb múltiples particions interiors. A l'exterior d'aquesta planta, concretament al sud i a l'est, s'observen altres murs que probablement formaven estructures adossades al voltant de l'edifici principal. Al sud de l'edifici hi ha diverses feixes de conreu, actualment cobertes de bosc, que originalment estaven delimitades amb murs de maçoneria de pedra formant múltiples terrasses en tota la vessant sud de la carena en la que s'assenta l'edificació. Tot el perímetre i l'interior de l'edifici està cobert per nombrosos roures de petites i mitjanes dimensions. | 08160-124 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0569900,2.1164400 | 426891 | 4656481 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57061-foto-08160-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57061-foto-08160-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57062 | La goja i la ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-goja-i-la-ramada-encantada | 'En una casa de grans propietats del terme de Lluçà, fa molts i molts anys hi havia una noia molt maca, rossa i amb una pell molt fina i blanca com la neu. Tenia el costum de banyar-se a la riera quan feia bon temps, un lloc molt tranquil i d'aigua transparent, un punt on el pastor de la casa portava a beure les ovelles i que també era d'abeurada dels ramats de muntanya. El pastor era un noi jove, alt i ben plantat. A la filla de l'amo li feia gràcia aquell pastor. Però el pare ja havia triat un fadrí de casa bona per a la noia, encara que d'eixerit no n'era pas gaire, però era de casa bona, que era el que comptava. Al pastor també li feia gràcia aquella noia, però ell sabia molt bé que mai es podria casar amb la pubilla de la casa on guardava el ramat. Tots els dijous d'estiu a la tarda, la noia anava a banyar-se en aquell lloc. Un dia es va escaure que quan el pastor va arribar a la vora de la riera va trobar la noia que es banyava tota nua dintre de l'aigua. El pastor va abeurar el ramat i va continuar el camí com sempre feia, deixant que la noia rossa seguís amb el seu bany, ja que per al pastor la noia era cosa prohibida. Al vespre, després de tancar el ramat, el noi va entrar a la casa i es va trobar amb la noia, i li va dir: - Mira que ets una noia molt formosa, però encara ho ets molt més quan et banyes a la riera. La noia, que feia temps que es moria de ganes del pastor, li va contestar: - Si en tens ganes, pots banyar-te allà on jo em banyo, pots venir que m'hi trobaràs cada dijous a la tarda fins la posta de sol. El dijous següent el pastor, quan encara el sol era un xic alt, va encaminar les ovelles cap el lloc on la filla de l'amo tenia el costum de banyar-se. Allà va trobar la noia dintre de l'aigua. Va deixar que les ovelles pasturessin tranquilament l'herba fresca i tendra que hi havia vora de l'aigua, es va llevar la roba i va saltar dintre l'aigua a fer companyia a la noia. A partir d'aquell dia, cada dijous es trobaven, però això va durar fins el dia que el pretendent de la noia va descobrir que la que un dia havia de ser la seva dona es banyava nua a la riera acompanyada del pastor. El qui per mandat dels pares havia de ser el marit de la noia, després de veure la parella completament nus a dintre de l'aigua, va anar a casa de la noia i va explicar el que havia vist a la riera. La filla, com cada dijous, arribava a casa seva plena de joia, a causa de les bones estones que passava amb el noi del qual estava enamorada. Però aquell dia les coses van anar molt malament, el pare va dir a la seva filla: - Entra a dintre de casa i no en surtis fins que jo no et doni permís. Quan va arribar el pastor i va tenir les ovelles encorralades, l'amo va dir: - Demà agafes el ramat i el portes a pasturar a la finca que tinc a Perafita i no et moguis de la finca fins que jo et doni l'ordre. Si no ho compleixes, hauràs de buscar feina a llunyanes terres. El pastor va quedar molt sorprès, perquè no sabia a què es devia l'actitud de l'amo. El noi no va tenir altre remei que creure i anar a guardar el ramat a Perafita. La noia va continuar tancada a casa seva, només en podia sortir amb el permís del pare i acompanyada d'una persona de confiança, li era totalment prohibit d'anar a la gola on abans es banyava. Al pastor tampoc li era permès sortir del terme de Perafita sense el consentiment de l'amo. En cas que, per alguna raó, ho hagués de fer, llavors hauria d'anar acompanyat també d'una persona de confiança del pare de la noia. Això ho feia perquè els dos joves no es poguessin veure i amb el temps la noia acceptés l'home que ell li havia designat. Així van passar l'hivern. Quan va arribar el bon temps la noia va ser presa d'una gran tristesa i desgana. Tenia una gran necessitat d'anar a banyar-se on havia anat sempre, però la prohibició era total. La noia no podia aguantar més aquell suplici i un dia va dir al seu pare: - Si no puc anar fins a vora de la riera em moriré. | 08160-125 | Sector nord-est del terme municipal | Aquesta llegenda explicaria l'origen de la ramada encantada, una curiosa formació rocosa situada a l'extrem nord del terme municipal de Perafita, prop dels termes municipals de Sant Agustí de Lluçanès i Lluçà. | 42.0738100,2.1113500 | 426489 | 4658353 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)En sentir això, al pare li va agafar un rampell i, pres de gran fúria, va dir:- Maleïda siguis, vés a la gola i queda't per sempre dintre de l'aigua, ja mai més no tornis.La noia va sortir de casa igual com si fos transportada per una força misteriosa i amb gran revolada va anar directa a la gola.De tot això era testimoni el mosso de la casa, que alhora era molt amic del pastor i també sabia de les trobades de la parella. El mosso va anar a Perafita a portar la nova al pastor, li va explicar el que havia passat amb la noia que ell estimava. El pastor tenia les ovelles arran del terme de Perafita i Lluçà. Just en el moment en què el mosso va acabar d'explicar-li el que havia passat, el pastor va deixar les ovelles i va arrancar a córrer, no parant fins que va ser a vora de la gola on havia passat tan bones estones amb la noia.Quan va arribar vora de l'aigua no va veure res enlloc, l'aigua estava quieta i tranquil·la. Es va asseure vora la gola, sobre la roca que hi ha al costat mateix de la riera, on els dos havien passat bones estones. Es va quedar pensant en la felicitat de què havien gaudit les tardes d'estiu que havien passat els dos asseguts damunt d'aquella pedra. No feia ni deu minuts que estava immers en aquells dolços records que va sortir de dintre de l'aigua aquella noia, més bella que mai, tot dient-li:- Vine, entra dintre l'aigua a fer-me companyia.El pastor, sense sabre ben bé el que li passava, va dir:- De bon goig ho faria, però tinc les ovelles arran del terme de Perafita i Lluçà i si entren en terme de Lluçà i el teu pare ho sap, em quedaré sense feina. Ja saps quines són les seves ordres. Amb el mal que em posarà mai més ningú em voldrà llogar, seré un perdut.La noia li respongué: - Si et quedes aquí dintre l'aigua fent-me companyia no caldrà que mai més et preocupis del ramat. Per les ovelles del meu pare, no hi pateixis, mentre nosaltres dos estiguem dintre de l'aigua el ramat no es mourà del lloc on està ara, no li farà falta ni menjar ni beure, perquè les ovelles restaran convertides en pedres mentre duri la maledicció que em va fer el meu pare.'La llegenda és molt coneguda tot i que a vegades es confon amb la llegenda també anomenada 'la ramada encantada' que es situa al Pla Moixó d'Oristà. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57063 | Una bruixa a Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/una-bruixa-a-perafita | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | En una casa de Perafita va néixer una nena. Una dona va anar a veure-la als pocs dies d'haver nascut i exclamà: - Oi! Que preciosa que és aquesta nena! - Ja pots contar! - digué la mare -. Com tota la canalla quan són petits tots són molt macos. És l'expressió que solen fer les mares quan els diuen aquestes coses. La forastera li va preguntar com es deia la petita i la mare de la criatura li ho va dir. Seguidament, la forastera va acaronar la recent nascuda tot advertint: - Ja cal que vigilis molt de prop i tinguis molta cura d'aquest infant. I en un posat molt seriós va sentenciar: - És una criatura massa maca perquè visqui. La mare de la criatura va replicar. - Doncs bé l'he criada perquè visqui. Després d'entaular una mica més de conversa la dona, tot acaronant i fent una delicada moxaina a la menuda, es va acomiadar de la mare i, quan passava per la porta, de nou va recomanar a la mare que sobretot no deixés en cap instant sola la filleta recent nascuda, ja que era una nena massa maca per poder viure. La mare no va fer massa cabal de les paraules d'aquella dona, i va continuar tenint cura de la seva filla igual com feia amb els altres fills més grans que tenia. Algú li va dir: - Mira, vés amb compte amb la teva filla. Aquella és una bruixa i igual t'ha bruixat la filleta, si és que li ha posat les mans al damunt, és clar. La mare contestà: - Mira, no em vinguis amb aquestes galimaties de bruixes, que la meva filla ha nascut per viure, tant se val si l'ha tocada aquella dona com qualsevol altra persona. Al poc temps la nena va morir. Era un dia al matí quan la mare va atansar-se al bressol per donar l'esmorzar a la seva filla. Va comprovar que la nena ja no respirava. La predicció de la dona s'havia acomplert: aquella nena tan maca era morta. Al cap d'un temps, un dia una germana seva, que era més gran, rebé l'encàrrec de la mare d'anar a comprar. Quan era a la botiga se li atansà una dona que li va dir: - Ja saps que tenies una germana que va morir escanyada? La nena va quedar molt sorpresa. Llavors la xafardera li comentà: - Així no saps que la teva germana va morir bruixada? La bruixa la va escanyar. La nena quan va arribar a casa seva el primer que va preguntar a la mare fou si era veritat que la seva germana havia mort perquè la va escanyar la bruixa. - Mira filla, la teva germana segurament va morir escanyada. Però no per la bruixa. Es va quedar lligada amb el llençol a l'entorn del coll i això la va ofegar. Això és tot. La veu popular afirmava que això va ser fet per la bruixa, ja que li agradava molt fer trapelleries; com més en feia més contenta estava. Cada mal que donava li produïa una gran satisfacció, i si podia presentar una mort en els seus encontres amb el dimoni, aquest li concedia més protecció i li donava una mica més de poder per provocar més desastres i maltempsades en els llocs on passava. | 08160-126 | Sector central del terme municipal | 42.0422500,2.1068200 | 426078 | 4654853 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El títol complert de la llegenda extret del llibre Bruixes a la Catalunya interior és 'Una bruixa a Perafita i la mort de la nena'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57064 | L'hereu de can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhereu-de-can-carbo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | L'hereu de can Carbó, a Perafita, festejava amb una noia de casa bona, però els seus pares no veien bé que es volgués casar amb el noi. Tots dos van ordir un pla per casar-se, encara que fos contra la voluntat dels pares. Un dia a l'hora de sopar, just quan començaven a menjar, van trucar a la porta, el cap de casa va sortir a veure qui demanava; davant la porta hi havia un home ben abillat, amb un cavall molt ben guarnit. L'amo de la casa va preguntar: - Què se us ofereix, bon home? El cavaller va respondre: - Jo venia per veure si em doneu aquell encàrrec. El pare de la noia es va quedar molt parat i tornà a entrar cap a dintre la casa i digué: - No sé, hi ha un home que demana com tenim aquell encàrrec i no sé del que es tracta. - Pare, em deixeu sortir a veure aquest home? - digué la noia. - Mira tu mateixa, a veure si saps de què es tracta - digué el pare. La noia sortí al llindar de la porta i quan va veure l'home que esperava la resposta li va dir: - Quan les llargues seran curtes, les plenes seran buides i el mort mati el viu, veniu que serà el que ell diu. La noia va antrar a dintre casa seva i digué: - Es veu que anava a una altra casa, l'encàrrec no era per nosaltres. L'endemà al dematí el pare es va llevar, va fer el que feia cada dia, és a dir, encendre el foc, obrir la porta i despertar a tothom. Just al moment en què obria la porta va sentir un trepig de cavall. Aquest es va parar davant mateix de la casa. La persona que muntava el cavall tot dirigint-se-li, li digué: - Teniu, m'han donat aquesta carta per a vés - i sense més comentari va marxar a tot galop. Ell la llegí i entrà dintre de l'habitació on encara dormia la seva esposa, i li digué: - Acaben de portar aquesta carta, vés a l'habitació de la noia a veure si hi és. Als homes els era prohibit d'entrar a l'habitació d'una noia, per tant la comprovació l'havia de fer la mare. - Doncs què ha passat? - preguntà la mare. - Mira noia, no hi ha Carbó que no emmascari - digué el marit. La mare havia anat a l'habitació de la filla i aquesta no hi era. L'havia segrestada el fadrí de can Carbó. Quan una noia era segrestada, restava tacada i emmascarada, per tant, l'única forma de netejar la seva reputació era casar-se amb el seu segrestador. La contrasenya que va donar la noia tenia el següent significat: Primer: 'quan les llargues seran curtes': quan hagués passat la mitjanit. Segon: 'quan les plenes seran buides': després de sopar, quan les cassoles són buides. Tercer: 'quan el mort mati el viu': en aquest cas es referia al foc. A les cases, abans, quan anaven a dormir, el cap de casa era el que tancava la porta, apagava el llum i el foc. Al foc apilaven les brases i les tapaven de cendra, per tal que a la matinada següent encara hi hagués caliu per encendre de nou el foc. D'aquí l'expressió que 'el mort mati el viu'. Quan es donessin aquestes tres coses era l'hora assenyalada perquè el fadrí de can Carbó passés a buscar la noia, ja que tothom seria al llit i el terreny quedava lliure per portar a terme el pla preparat per la parella. Al dia següent els van portar la notícia que la filla havia passat la nit amb el noi de can Carbó, d'aquí l'expressió 'no hi ha carbó que no emmascari'. Així és com se les van empescar per casar-se en contra de la voluntat dels pares de la noia. | 08160-127 | C. de l'església, 4. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419600,2.1059300 | 426004 | 4654822 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El títol complert de la llegenda extret del llibre Por, màgica i tresors a la Catalunya interior és 'L'hereu de can Carbó es va casar contra la voluntat dels pares de la noia'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57065 | Camí empedrat de Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puigmajor | Només es conserva un petit tram dels murs de contenció del camí. | El camí empedrat de Puigmajor està situat a tocar de la carretera BP-4653, a mig camí entre les masies de Puigmajor i Sant Ponç i uns metres a l'est d'unes granges. Es tracta d'un tram de camí empedrat del que es conserven parcialment els murs de contenció laterals, bastits amb grans blocs de pedra i actualment molt erosionats. En aquest tram, el camí segueix una veta de roca que aflora a la superfície formant una rampa amb pendent suau que prové de la zona de Puigmajor i enllaça amb la de Sant Ponç. El tram conservat ocupa un ample que supera lleugerament els 2 metres i una llargada conservada d'uns 20 metres, tot i que tant al nord com al sud, es pot observar la continuació del camí amb alguns blocs de pedra despresos a banda i banda. Pel sud, la continuació del camí queda tallada pel pas de la carretera BP-4653. | 08160-128 | Sector est del terme municipal | El camí empedrat de Puigmajor correspon a un dels diversos camins rals i ramaders que confluïen a la zona, ja que es tracta d'una zona de creuament de camins on confluïen els camins que arribaven per la carena de Sant Bartomeu del Grau , els que ho feien des de la banda de Perafita i els que arribaven pel nord, de la zona de Sant Agustí del Lluçanès. | 42.0508100,2.1232100 | 427444 | 4655789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57066 | Alzina de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera | L'alzina de la Riera està situada uns metres a l'est de la Riera, just al costat d'una bassa que hi ha darrera la pallissa de la masia. Es tracta d'una alzina (Quercus Ilex) de grans dimensions ubicada sobre un petit marge rocós. Conserva la capçada completa, de forma arrodonida, té un perímetre de tronc de 379 centímetres a 1 metre d'açada i una alçada total d'uns 15 metres. Les arrels de l'alzina s'estenen entre els blocs de pedra que formen un petit marge on s'assenta l'arbre, quedant algun d'aquests blocs pràcticament integrat a la part inferior del tronc. | 08160-129 | Sector sud del terme municipal | 42.0331400,2.1062900 | 426023 | 4653842 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57066-foto-08160-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57066-foto-08160-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 57067 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Perafita, hi ha recollit les següents informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Els estudiants de Tortosa. Perafita. St Jaume de Galícia. Perafita. Notació musical i text. La filla retrobada. Perafita. Notació musical i text. - Cançons amoroses Les nines de Camprodón [sic]. Perafita. Text. Els fadrins de Sant Boi. Perafita. Notació musical i text. D'Alpens sou filla... Perafita. Notació musical i text. Fadrins que arribeu al món... Perafita. Notació musical i text. L'hereu Rocafiguera. Perafita. Text. L'hereu Riera. Perafita. Notació musical i text. L'hortolana i l'hortolà. Perafita. Notació musical i text. El caçador i la pastoreta. Perafita. La font viva. Perafita. Notació musical i text. Casada amb un gabaix [sic]. Perafita. Notació musical i text. No aniré sola a l'aiga... Perafita. Notació musical i text. Una tarde [sic] molt serena... Perafita. Notació musical i text. La donzella de la Plana de Vich. Perafita. Notació musical i text. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums La vella i l'estudiant. Perafita. Text. Te'n recordes tu Dolores... Perafita. Notació musical i text. La flor de Pesol. Perafita. Text. Muntanyes que produiu [sic]... Perafita. Notació musical i text. Vintitrés de mars comensa [sic]... Perafita. Text. Ai, ballades malvades. Perafita. Notació musical i text. - Cançons populars. Cants religiosos: nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses La passió sagrada. Perafita. Divino. Perafita. Notació musical i text. [De Jesús la primera agonia...]. Perafita. - Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants Quan jo tenia quatre anys... Perafita. Notació musical i text. | 08160-130 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0415800,2.1071000 | 426100 | 4654778 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Està microfilmat.La imatge s'ha extret del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57068 | Antiga fàbrica de fideus (cal Prats) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fideus-cal-prats | XX | La casa es conserva però de la maquinària de la fàbrica no en queda res. | L'antiga fàbrica de fideus es troba situada al carrer Major, fent cantonada, al sud de la plaça Sant Antoni, a la casa anomenada cal Prats. Es tractava d'una fàbrica familiar on elaboraven fideus per a comandes de particulars. A la planta baixa de la casa hi havia l'obrador dividit en dues parts. A la part del darrere de la casa s'elaborava la pasta (la farina la portava cada particular) i també s'amassava a partir d'un mecanisme que es feia funcionar a través de la força d'una mula que girava donant voltes en cercles. Un cop la pasta estava preparada es feien els fideus, ja a la part del davant de la casa que també feia de botiga, omplint una màquina que tenia uns motlles amb diferents formes: es podien fer fideus fins, fideus gruixuts, macarrons i tallarines, depenent del motlle i les preferències dels particulars. A mesura que anava sortint la pasta, es tallava i s'estenia sobre una taula horitzontalment. A continuació s'havia de transportar a les golfes de la casa on a través d'un sistema d'estenedors de corda a diferents nivells es deixava assecar durant alguns dies. Els fideus s'enrotllaven fent un niu i els macarrons només es tombaven fent una forma curvilínia. Els particulars, que provenien de diferents municipis del Lluçanès com la Torre d'Oristà, Olost, Sant Boi de Lluçanès, Santa Eulàlia de Puigoriol, Sant Martí d'Albars, l'Alou o Sant Martí de Sobremunt, venien a recollir la pasta que havien encarregat amb unes saques i les carregaven a les mules i ases que els servien de transport. | 08160-131 | C. Major, 10. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Abans que la família Costa - Gonfaus es traslladés a l'actual cal Prats venien d'una casa situada pràcticament al davant, al número 27, també al carrer Major; aquesta, anomenada també cal Prats i actualment cal Carnisser, fou la primera casa on la família va elaborar fideus a partir, aproximadament, de l'any 1924, quan Mercè Costa i Josep Gonfaus es van casar. | 42.0412900,2.1067200 | 426068 | 4654747 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc