Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78875 | Escola Alfred Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-alfred-mata | R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA (1997). 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. (2005). 'Mestres i alumnes', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, p.47-48 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.15 | XX | Es tracta d'un edifici format per dos cossos perpendiculars, la disposició del qual adopta forma d''L'. En el cos que sobresurt a la façana sud-est es troba l'entrada, assenyalada per un teulat a manera de porxo, suportat per una columna clàssica. Tot l'edifici està arrebossat i pintat, a excepció de tres petites finestres de mig punt revestides amb maó vermelles que es disposen en la façana principal i en les laterals a la planta sotacoberta, com únic element decoratiu. El sostre, de teula àrab, a l'igual que el ràfec també estan pintats en vermell. Totes les finestres de la façana principal són alineades i de les mateixes dimensions, fruit del a moderna reforma i ampliació que es va fer de l'edifici. | 08175-173 | Carrer Pau Casals, 4, 08692-Puig-reig | L'escola municipal 'Alfred Mata', avui CEIP Alfred Mata, fou una iniciativa de l'Ajuntament de Puig-reig que aconseguí el recolzament financer de l'industrial Alfred Mata, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas. L'obra es fruit dels anys en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. L'escola, a més de disposar d'amplis espais, comptava amb una zona de jardins que s'integraven al seu entorn forman una plaça on dominava la vegetació. Malauradament, les obres d'urbanització d'aquesta plaça als anys setanta del s. XX van malmetre aquest espai públic. | 41.9752000,1.8782100 | 407059 | 4647631 | 1926 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78875-foto-08175-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78875-foto-08175-173-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la façana principal hi ha una placa commemorativa en la que apareix l'any de construcció: 1926 | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78876 | Cal Metge Marcoval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-marcoval | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 50 | XX | És un edifici en testera de l'illa de cases de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més planta pis, iamb estructura de casa d'estiueig. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat, té jardí privat i disposa d'una bona distribució d'obertures en totes les façanes. | 08175-174 | Carrer Pau Casals 17-19, 08692-Puig-reig | La casa del metge Marcoval es va construir durant els anys de la més immediata postguerra per iniciativa de la família Farriols de Puig-reig. El Doctor Marcoval fou, durant tota la seva vida professional, metge de Puig-reig, un home que dedicà la seva vida a la profesió i als malalts i que destacà per la seva bondat i educaicó. La seva casa fou també el seu consultori, sempre obert a tothom i a qualsevol hora del dia. | 41.9744700,1.8770600 | 406963 | 4647551 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78876-foto-08175-174-2.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78877 | Ca Les Figurines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-figurines | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.28 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular en cantonada amb el carrer de la Costa. Consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist a les cantoneres i en els enmarcaments de finestres i portes. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis, que conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-175 | Carrer Mare de Déu de Queralt núm.3, 08692-Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9741900,1.8792300 | 407142 | 4647518 | 1935 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78877-foto-08175-175-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78878 | Cal Besa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.27 | XX | És un edifici amb quatre façanes de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més dos plantes pis i coberta a dos aigües, amb el carener perpendicular a la façana, amb un bon voladís que deixa veure l'estructura de les bigues que a més de fer la seva funció estructural, fan d'element decoratiu de la façana.. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb cantoneres de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons perimetrals que volten tot el perímetre de les quatre façanes i que conserven unes magnífiques baranes de ferro forjat. | 08175-176 | Carrer Pau Casals 3, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. A partir de 1914 una nova embranzida industrial, que s'allargà fins al 1925 provoca un segon creixement del poble, no tans sols allargassant els dos carrers inicials, sinó urbanitzant l'anomenada carretera de Casserres que es comença a construir, per inicitiva de la Mancomunitat de Catalunya, en aquets període. Es aquí on la família Besa construeix una de les cases més elegants i ben proporcionades del poble, a tocar de la via del tren i dels principals equipaments que aleshores es dibuixen en aquest sector del poble, l'escola pùblica i el cinema; també molt aprop del centre neuràlgic, la Plaça de la Creu; inicialment els Besa eren majoristes e ferro i aviat posaren botiga amb els primers aparells deràdio que es van veure al poble. | 41.9743800,1.8787800 | 407105 | 4647540 | 1934 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78879 | Escola Sant Martí, Anunciata, de les Monges o Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-marti-anunciata-de-les-monges-o-parroquials | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.17.1 | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa format per dos cossos laterals simètrics de planta rectangular, separats per altre cos central que, en la façana posterior, sobresurt en planta. Els cossos laterals es van destinar a aules i a residència de la comunitat religiosa, i el cos central a recepció i distribuïdor de plantes. Per tota la façana s'obren grans finestrals que conserven els quarterons originals, i permeten l'entrada de llum. Els materials utilitzats són la pedra, ben polida i unida amb morter, el maó vist per emmarcaments de portes i finestres, i la teula àrab en tota la teulada, adaptades a dues o quatre aigües en funció del cos que cobreix. A l'entorn de l'edifici es distribueixen els patis de l'escola que manté tot el perímetre tancat. | 08175-177 | Carrer Mossèn Anselm Coll s/n, 08692-Puig-reig | L'obra es fruit dels anys vint del segle passat, en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. De la mateixa manera que el finançament per a la construcció de l'escola municipal 'Alfred Mata' va provenir d'aquest industrial, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas, les escoles parroquials foren finançades amb aportacions dels Pons. | 41.9712300,1.8810600 | 407290 | 4647187 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78879-foto-08175-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78879-foto-08175-177-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78880 | Escola Sant Martí, dels Hermanos de La Salle o Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-marti-dels-hermanos-de-la-salle-o-parroquials | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.17.2 | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa format per dos cossos, el que forma la façana i els espais bàsics de gestió i d'accés al primer pis, i la zona d'aules, formada per un cos rectangular amb les aules orientades a migdia i il·luminades per esvelts finestrals. Per totes la façana s'obren grans finestrals en forma d'arc que permeten l'entrada de llum. Els materials utilitzats són la pedra, ben polida, escantonada i col·locada de manera regular sobre un gran sòcol perimetral, el maó en els emmarcaments de portes, finestres i voladissos de les teulades, i la teula àrab en el sostre. | 08175-178 | Carrer Mossèn Anselm Coll s/n, 08692-Puig-reig | L'obra es fruit dels anys vint del segle passat, en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. De la mateixa manera que el finançament per a la construcció de l'escola municipal 'Alfred Mata' va provenir d'aquest industrial, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas, les escoles parroquials foren finançades amb aportacions dels Pons. | 41.9703800,1.8809100 | 407276 | 4647093 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78880-foto-08175-178-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78881 | Rectoria de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.3 | XVI-XX | Gran casal del segle XVII que produeix l'esquema d'una gran masia coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana oberta a tramuntana. Els murs son fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes i escopidors de pedra, s'obren a les quatre façanes sense cap geometria o simetria particular. Al segle XVIII fou ampliat amb l'annexió d'un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l'espai interior i els soterranis on es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent. | 08175-179 | Carrer de l'Església s/n 08692-Puig-reig | El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'actual rectoria, situada al costat mateix de l'església romànica de Sant Martí i l'antic cementiri, fou la casa dels priors de l'Orde de l'Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78882 | Estació de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.18 | XX | És un edifici aïllat de planta rectangular, amb planta baixa més planta pis i golfes, orientada a l'oest. Les façanes son fetes amb aplacat de pedra i les obertures , d'arc de mig punt i arcs rebaixats, amb maó col·locat a plec de llibre. Els tancaments són de fusta pintades de color vermell. La coberta és a dues aigües de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal amb una petita llucana a la façana posterior. | 08175-180 | Carrer de L'Estació s/n, 08692-Puig-reig | Oficialment el 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga', començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-rReig, al baixador de Puig-reig i al de Cal Prat. | 41.9664000,1.8812000 | 407294 | 4646651 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78882-foto-08175-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78882-foto-08175-180-2.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78883 | Plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-creu-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.2 | XIX-XXI | La plaça de la Creu es un petit eixampla dels carrers Llobregat, Major i Pau Casals; de forma irregular, poc espaiosa, més que una plaça és una cruïlla de carrers. La seva fesomia també es fruit de l'evolució arquitectònica del s. XX, amb una mostra de diferents arquitectures poc reeixides i modestes. L'element destacat es la Creu de terme, que des de fa segles presideix l'indret. | 08175-181 | Plaça de la Creu, 08692-Puig-reig | La plaça de la Creu es poca cosa més que un eixampla de la cruïlla dels carrers Llobregat, Major i carretera de Casserres - avui Pau Casals-, que des de mitjans s. XIX es manifestà com el lloc cèntric i planer capaç de començar a acollir activitats econòmiques en relació a la nova activitat industrial. Al costat de la Creu de terme dels Templers, s¡hi va construir dos hostals, el de Cal Simon i el de Cal Ti, el primer Ajuntament, dues bodegues, la pastisseria Ballarà, i la casa de la Serra. | 41.9733500,1.8800200 | 407207 | 4647424 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78883-foto-08175-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78883-foto-08175-181-2.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|102 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78884 | Façanes de la Costa de la Garbera o del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facanes-de-la-costa-de-la-garbera-o-del-riu-llobregat | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.3 | XIX-XX | Es tracta de les façanes posteriors que corresponen als edificis situats al carrer Verdaguer, Plaça de la Creu i carrer Llobregat entre el Castell de Puig-reig i cal Cases en la zona anomenada costa de la Garbera. Formen un conjunt interessant de cases entre mitgeres que aprofiten el fort desnivell del terreny per a construir nivells en direcció al riu Llobregat. | 08175-182 | Carrer Llobregat, 08692-Puig-reig | A partir de l'últim terç del segle XIX quan al peu del Llobregat varen començar a instal·lar-se, aprofitant alguns antics molins fariners, fàbriques de filats i teixits de cotó que esdevingueren Colònies industrials. Puig-reig fou el municipi de la comarca i de Catalunya amb més Colònies: a les primeres de l'Ametlla de Merola (1871), Cal Prat (1871-1877) i Cal Pons (1875) s'hi varen afegir les de Cal Casas (finals del segle XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900). El poble va créixer espectacularment gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu (anomenada així perquè fins a la Guerra Civil de 1936-39 s'hi conservava la creu de terme dels frares Hospitalers); es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves Colònies, interessants conjunts urbanístics i arquitectònics: edificis industrials, pisos per als treballadors, torres i esglésies (algunes amb panteons familiars com les de Cal Pons o Cal Prat) amb una barreja de Modernisme i Historicisme Medievalista, cafès-casinos, teatres, escoles, convents, baixadors i estacions de trens, botigues, camps de futbol i bàsquet, etc. El poble propiament dit es va construir al peu de la carretera i sobre el gran bloc de gressos que s'alcen altius sobre el Llobregat i que fan de fonaments de les cases. | 41.9737400,1.8800100 | 407206 | 4647467 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78884-foto-08175-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78884-foto-08175-182-2.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Rehabilitació de les façanes i estudi cromàtic dels n es considera la possibilitat de recuperar l'antic camí pel davant d'aquestes façanes posteriors que comunicava el Castell amb Periques. Es preveu un Pla Especial PEU-3 del conjunt on es considera la possibilitat de recuperar l'antic camí pel davant d'aquestes façanes posteriors que comunicava el Castell amb Periques. | 119|102|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78885 | Ca la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-clavellina | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. | XX | Casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la barbacana de la teulada i els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. Una recent restauració li ha llevat l'arrebossat original i ha deixat vista la pedra. | 08175-183 | Carrer Major 14, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9728600,1.8798600 | 407193 | 4647370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78886 | Cal Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simonet-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.24 | XIX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, arcs, motllures, etc. de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i els centrals il·luminen l'escala d'accés a les plantes superiors on es distribueixen dos habitatges per planta. La façana ha estat restaurada recentment; conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-184 | Carrer Major 42, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9715800,1.8802400 | 407222 | 4647227 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78886-foto-08175-184-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78887 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-2 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.26 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis, cobert a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, llindes etc de maó també arrebossat Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les dus plantes. Conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-185 | Carrer Major 55, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Moliner destinà la part baixa de la casa a magatzem de materials de construcció; hi instal·là també un molí fariner mecànic, connectat a la xarxa eléctrica, i aquesta activitat fou laque donà nom a la casa i a la família. | 41.9706000,1.8799900 | 407200 | 4647119 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78887-foto-08175-185-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78888 | Cal Rebotit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebotit | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 29 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures de portes i finestres amb emmarcaments e maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-186 | Carrer Major 32, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Villaró, que va construir la seva casa el 1925, van ser forners durant més de cinquanta anys. | 41.9719800,1.8802200 | 407221 | 4647272 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78888-foto-08175-186-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78889 | Cal Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballara | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.32 | XIX-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat, aprop de la Plaça de la Creu de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents amb enmarcaments d'obra vista a portes i finestres, alineades a tota la façana principal; la casa es va ampliar als anys cinquanta del s. XX amb la construcció d'unes tribunes que ampliaren l'espai interior de l'habitatge. | 08175-187 | Carrer Llobregat 2, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Ballarà s'instal·là a Puig-reig procedent de la masia Ballarà de Sorba, a finals del s. XIX amb l'objectiu de muntar una pastisseria i un obrador, activitat que ocupà tota la planta baixa i soterranis de la casa que van construir-se en un dels punts més centrics el poble, la Plaça de la Creu, on durant molts anys es celebrava mercat els diumenges. La pastisseria, amb un receptari propi, agafà ben aviat prestigi, especialment pel pa de passic i les mones, especailitats que, unides més modernament al 'plunk cake', els van permetre fer el salt a la pastisseria industrial als anys setanta del s. XX. Van compaginar l'ofici de pastisser amb la gestió del cinema de Puig-reig i forces altres cines de la comarca, una faceta empresarial en la qual també van ser pioners. | 41.9738500,1.8797500 | 407185 | 4647480 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78890 | Cal Puigbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigbo | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 33 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, i dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures es disposen de manera simètrica, enmarcades amb peces de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte una tribuna central situada a la planta pis. Coberta a dues vessants amb teula àrab, el caraner es paral·lel a la façana principal el carrer llobregat. | 08175-188 | Carrer Llobregat 4, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Puigbó va encarregar una gran casa, que s'inaugurà el 1900, que destinà a habitatges familiar i a activitat comercial; a la planta baixa hi instal·là una espardenyeria, venda de vi, fabricació de cordes, i més tard, un despatx de recaders que amb el temps es transformà en un negoci a gran escala de transport de viatgers, unint Puig-reig amb Casserres, Montmajor i Cardona, i combinant aquesta activitat amb la reparació d'automòbils i posteriorment el primer concessionari de la Renault de Puig-reig. | 41.9740100,1.8797700 | 407187 | 4647497 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78890-foto-08175-188-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78891 | Font de Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jordi | XX | Aquesta font, molt popular a Puig-reig degut a la proximitat amb el nucli urbà, es troba situada prop de la casa del mateix nom que s'encarreguen del seu arranjament. | 08175-189 | Cal Jordi | 41.9840700,1.8676900 | 406201 | 4648628 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 78892 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-5 | SERRA, R. (1999). J osep Corriu Selva, el cisteller de Puig-reig, a L'EROL núm. 60 SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.25 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici segueix el típic model e casa de poble, de formes sòbries però ben equilibrades, en el qual destaca com a únic element decoratiu el frontó decoratiu que corona la façana i amaga la teulada de dues vessant. Una recent restauració ha respectat l'arrebossat i la pintura original, tot i que amb aquest material s'ha tapat els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. La casa conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-190 | Carrer Major 47, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Corriu va construir el seu habitatge unifamiliar, destinant la primera planta a habitatges i la planta baixa a botiga i taller de cistelleria, una activitat que van mantenir durant prop de cent anys. | 41.9714600,1.8805000 | 407244 | 4647214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78893 | Cal Ferrer Colillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-colillas | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 38 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, dintells, etc., de maó també arrebossat. La part superior de la façana te uns elements decoratius de ceràmica vidrada tipus trencadís. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-191 | Carrer Llobregat 9, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Colilles adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a ferreria, aquesta sitauda a la part posterior de la casa i amb botiga a la banda del carrer Llobregat. | 41.9743500,1.8794400 | 407160 | 4647536 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78893-foto-08175-191-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78894 | Cal Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sol | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 35 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta quadrada, amb planta baixa, planta pis i una remunta reculada de 2 plantes pis i un àtic, fruit d'una restauració efectuada als anys noranta del s. XX. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist. Té elements decoratius de ceràmica vidriada. Els tancaments són alineats a la façana, excepte el balco situat a les planta pis 1 i la part reculada. | 08175-192 | Carrer Llobregat 10 , 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Soldevila adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a taller de llauneria, ofici que, amb les conseguentsadaptacions, encara porta a terme la quarta generació de la família de Cal Sol. | 41.9740700,1.8797600 | 407186 | 4647504 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78894-foto-08175-192-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78895 | Ca la Màrtira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martira | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 36 | XX | És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, alineat al carrer Llobregat, amb planta baixa més una planta pis i una planta sota coberta. Els murs exteriors són de pedra, l'arrebossat del qual s'ha eliminat, en una recent restauració, amb bona pedra cantonera i amb emmarcaments de maó vist a portes i finestres. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis que encara conserven la barana de ferro forjat. | 08175-193 | Carrer Llobregat 15, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Ca la Màrtira, es va fer construir la casa el 1910; emparentats amb els Puigbó i els Ballarà, es van dedicar durant molts anys a la elaboració d'embotits i a la venda de tota mena de queviures a la menuda, essent durant molts anys, la botiga més gran d'aquets sector del poble. | 41.9745100,1.8794500 | 407161 | 4647553 | 1910 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78895-foto-08175-193-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78896 | Cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosell | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 37 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta gairebé quadrada, alineat en la seva façana al carrer Llobregat; amb planta baixa i planta pis, es un habitatge unifamiliar, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius que emmarquen portes i finestres, a manera de motllures fetes amb estucs i maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el balcó situat a les planta pis que conserva la barana de ferro forjat. | 08175-194 | Carrer Llobregat 19, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Rosell es feu construir l'habitatge unifamilar amb l'obrador i botigaa la planta baixa, dedicats a la cria, matança i venda de carn, principalment de xai. Degut a la seva activitta i al fet d'estar en contacte sempre amb la pagesia del municipi que li proporcionava la materia primera, la família Rosell ha participat sempre molt activament en la organització de la festa de La Corrida. | 41.9746100,1.8794700 | 407163 | 4647564 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78896-foto-08175-194-1.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78897 | El Baixador o l'Apeyaderu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-baixador-o-lapeyaderu | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 39 | XX | És un edifici de planta irregular en cantonada amb el carrer de la Via. Te planta baixa, i dos plantes pis, es cobert a dues vessants, i té els murs exteriors arrebossats, amb portes i finestres emmarcades amb maó vist, també pintat. | 08175-195 | Carrer Llobregat 21, 08692-Puig-reig. | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Durant molts anys la casa va acollir, a les plantes superiors, les habitacions d'una activa fonda que, construïda el 1900, aprofitava la seva situació estratègica, al peu del Baixador de Puig-reig del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà. | 41.9749300,1.8795100 | 407167 | 4647600 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78897-foto-08175-195-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78898 | Cal Solsoní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-solsoni | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 40 | XX | Es un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats al carrer Llobregat de Planta Baixa i Planta Pis Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres, arcs i altres elements decoratius de maó vist, al nº 40 La façana de pedra està revestida amb morter pintat al nº 38, amb elements decoratius també arrebossats. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte el balcó a planta pis 1 de la façana al carrer Llobregat. | 08175-196 | Carrer Llobregat 38-40, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. | 41.9750000,1.8796900 | 407182 | 4647607 | 1907 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78898-foto-08175-196-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78899 | Casa de Carrer Llobregat 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-llobregat-69 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 41 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més una planta pis. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, fruit que la recent restauració ha considerat oportú deixar vist el material constructiu. Els emmarcaments de portes i finestres s'han fet amb ciment remolinat. | 08175-197 | Carrrer Llobregat 69, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. | 41.9770900,1.8791000 | 407136 | 4647840 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78899-foto-08175-197-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78900 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 42 | XX | Edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa i planta pis. També te façana a un passatge lateral amb escales. Els murs exteriors són de pedra revestida amb morter i pintada amb cantoneres, arcs i altres elements decoratius de maó vist. Els tancaments són alineats a la façana excepte el balcó a planta pis 1 de la façana al carrer Llobregat. | 08175-198 | Carrer Llobregat 53, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Riera es va construir la casa el 1900 amb baixos destinats a fusteria, activitat que han mantingut fins fa pocs anys. | 41.9767700,1.8791400 | 407139 | 4647805 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78900-foto-08175-198-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78901 | Casa Llobregat 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llobregat-70 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 43 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat molt auster i els emmarcaments e portes i finestrs d'obra també arrebossada. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les plantes pis 1 i 2 i el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-199 | Carrer Llobregat 70, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Riera es va construir la casa amb baixos destinats a fusteria, activitat que han mantingut fins fa pocs anys. | 41.9775700,1.8795900 | 407177 | 4647893 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78901-foto-08175-199-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78902 | Casa del Carrer de la Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-costa-2 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 44 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer La Costa i a 2 passatges perpendiculars, de planta baixa més una planta pis. Els murs exteriors són de pedra arrebossada amb cantoneres, de pedra vista. Els tancaments són alineats a totes les façanes i excepte els balcons de la planta pis. | 08175-200 | Carrer La Costa 2, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752300,1.8791200 | 407135 | 4647634 | 1890 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78902-foto-08175-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78902-foto-08175-200-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78903 | Ràdio Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-puig-reig | http://www.radiopuig-reig.net | XX | En un principi, les seves instal·lacions es van ubicar, provisionalment, al carrer Pau Casals, 1, espai que més endavant ocuparien les oficines municipals. En el moment del trasllat d'aquestes oficines, l'emissora es va instal·lar definitivament a l'àtic del mateix edifici condicionat; un emplaçament que ha estat especialment útil en la transmissió que es fa en directe, per acord subscrit per tots els grups municipals. Des d'un principi, el personal de Ràdio Puig-reig s'ha caracteritzat pel seu treball de caire amateur i voluntari, el que suposa en primer lloc limitar les emissions als caps de setmana i festius. Però a canvi de disposar d'un gran potencial humà, que permet cobrir a un mateix temps, esdeveniments locals o comarcals des de diferents punts a l'hora, com són eleccions, festes, esports, etc. Destaquem com a més importants, les eleccions, amb informacions directes des dels diferents pobles i viles del Berguedà, el Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre, la Patum de Berga (fent la total retransmissió en directe de tots els actes), el Criterium del Berguedà o la presència en estands propis a mostres i fires. Ràdio Puig-reig disposa de col·laboradors a les principals localitats del Berguedà, que aporten puntualment l'actualitat de la Comarca i d'unitats mòbils, que permeten viure en directe qualsevol esdeveniment local o comarcal. Mereixen atenció especial, les moltes activitats culturals paral·leles, que s'organitzen des de l'emissora, com concerts, festes o conferències. En els restants dies de la setmana en que no s'emet producció pròpia, es connecta en l'emissora de caire estatal, que actualment i per un acord entre emissores és COM Ràdio. La Ràdio ha estat sempre una bona escola de ràdio tant acollint periodistes en pràctiques, com formant a joves que van començar fent ràdio com un diversió i que amb el pas del temps han esdevingut uns excel·lents professionals que es poden guanyar la vida en emissores comercials. | 08175-201 | Carrer Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | RÀDIO PUIG-REIG F.M, va començar a emetre el novembre de l'any 1981, coincidint amb les festes de celebració del 700 aniversari de la carta de poblament atorgada per l'ordre del Temple als habitants de Puig-reig, gràcies als esforços de tres veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica. Amb un equipament mínim, una emissora de 2 Watts de potència subministrada per l'empresa d'electricitat dels germans Serra i la voluntat del seu actual director Josep Genescà, en aquell temps corresponsal d'una emissora veïna, Ràdio Puig-reig va emetre el seu primer programa el dia 11 de Novembre, diada de Sant Martí, Patró de la població. El local, una dependència en obres cedida per l'Ajuntament i el mobiliari, una taula i quatre cadires. El cost del projecte, extremadament modest, es pensava financiar amb una emissió de bons per un import de 18.000 ptes. a subscriure pels veïns del poble. Converses posteriors amb el batlle de l'Ajuntament, senyor Ramon Coma, el consistori es va fer càrrec de tota la despesa. Més endavant, i per acord de la Comissió de Govern de data 21 de Setembre de 1982 ratificat per tots els grups polítics presents, en el Ple del dia 30 del mateix mes, es demanà a la Generalitat de Catalunya la inscripció del Patronat de la Ràdio, el registre d'associacions i la legalització de Ràdio Puig-reig a la Direcció General corresponent. Des de la seva fundació Josep Genescà n'ha estat l'ànima i el director i per la feina feta durant més de 30 anys, el 2008 va rebre el Premi Nacional de comunicació de Proximitat, atorgat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 1982 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78903-foto-08175-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Ràdio Puig-reig des de l'última renovació feta a principis de l'any 1996, compta amb innovacions tècniques com el minidisc amb el qual actualment es passen tots els enregistraments. Les instal·lacions compten amb dos estudis preparats per emetre simultàniament, una àmplia redacció informatitzada, un departament de discografia i un taller. L'estudi número 2 s'utilitza habitualment per a enregistraments i per a programes tipus Self-control. La redacció d'informatius està completament informatitzada, i compta amb una estació meteorològica que emmagatzema les dades cada 30 minuts en un ordinador. L'estudi d'enregistraments on es fan tots els enregistraments de les trucades de fora, quan no poden venir els convidats. Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78976 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-5 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 45 | XX | És un edifici de planta rectangular en testera alineat al carrer de l'Estació de planta baixa més dos planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat; té una tribuna a la planta pis 1 de la façana del carrer i un jardí. Adossat a l'habitatge hi ha la instal·lació industrial, un edifici de planta rectangular que encara acull la maquinària de la farinera instal·lada als anys quaranta del s. XX. | 08175-202 | Carrer de l'Estació 5, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Caus va construir la casa i ña farinera durant els anys quaranta, amb l'objectiu d'optimitzar les sevesexcplotacions agráries de cereals en uns anys en que la farina estava recionada per l'Estat. | 41.9686000,1.8797700 | 407179 | 4646897 | 1944 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78977 | Casa carrer de l'Estació 9-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-lestacio-9-17 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 47 | XX | Es un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats al carrer de L'Estació de Planta Baixa i Planta Pis o Planta Baixa i 2 Plantes Pis. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres, arcs i altres elements decoratius de maó , arrebossat. D'altre tenen la façana de pedra revestida amb morter pintat, amb elements decoratius també arrebossats. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte els balcons a planta pis 1 i pis 2 de la façana al carrer de L'Estació. | 08175-203 | Carrer de l'Estació 9-17, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9677400,1.8802600 | 407218 | 4646801 | 1932 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78977-foto-08175-203-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78978 | Quarter dels Civils o Caserna de la Guàrdia Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarter-dels-civils-o-caserna-de-la-guardia-civil | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 48 | XX | Façana i interiors precaris. | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són arrebossat i les finestres i portes amb emmarcaments arrebossats i pintats. La singularitat de l'edifici rau però en el seu interior, que reprodueix el model d'edifici de caserna, amb servis com cuina i wc compartits, i petits apartaments per a les famílies dels civils que eren destinats a la caserna de Puig-reig. A la plata baixa hi havia les dependències administratives, la presó i l'armeria i en la primera planta el despatx i el pis de capità de la caserna. | 08175-204 | Carrer de l'Estació núm. 22, 08692-Puig-reig | La caserna de la Guardia Civil de Puig-reig fou una iniciativa de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia Pons, i les autoritats locals interessants en mantenir la presencia continuada de la Guardia Civil en un poble que tenia molta població obrera i que s'havia manifestat, es de finals del s. XIX, repetidament a favor de millores salarials i laborals a partir de llargues vagues. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 acceleraren els tràmits i s'aconseguí instal·lar la caserna en un edifici construït per un particular amb finançament de l'amo de cal Pons, davant mateix de l'estació del tren, considerat com una infrastructura estratègica a protegir, a més de ser el Pons un dels principals accionistes de la companyia. La caserna es va desmantellar a finals de la dècada dels vuitanta del s. XX | 41.9662300,1.8808500 | 407265 | 4646632 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78979 | Casa Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-serrat-sn | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 49 | XX | És un edifici de planta irregular alineat al carrer El Serrat i a un passatge amb escales; reprodueix el model de masia, amb una planta baixa i planta pis, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat . Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-205 | Barri de El Serrat | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752900,1.8791100 | 407134 | 4647640 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78980 | Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lagencia-catalana-de-laigua-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig: -Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa. - Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra. - Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua. - Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil. - Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal. -Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta. | 08175-206 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat. La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78981 | Jaciment de Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-lluent | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.8 MARTÍ, R . (2001).Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 | VIII-X | Assentament rural d'època alt-medieval consistent en troballes superficials que es van recollir durant les prospeccions arqueològiques realitzades entre els anys 1997-2001. En el camp de conreu situat a sota Cal Lluent, uns 50 metres en direcció a Ponent, s'hi van recollir una bona mostra de més d'un centenar de fragments ceràmics, dels quals gairebé la meitat corresponen a produccions altmedievals, que han estat datats vers els segles VIII – X. El jaciment va ser objecte de reocupacions posteriors i presenta una certa continuïtat. La denominació primitiva de l'establiment tant podria correspondre a l'antic nom d'Irene o Erena, que es documenta antigament a la zona, com a la denominació veïna de Morulls, que actualment correspon a dos masos: Morulls i Casa Nova de Morulls. En aquest cas el jaciment podria ser el primitiu emplaçament d'una possible 'Maurilios' (Morulls). La casa de pagès de cal Lluent és una construcció probablement del segle XIX, tot i que també podria ser anterior. | 08175-207 | Vora la casa de pagès de cal Lluent | Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9978200,1.8635500 | 405878 | 4650159 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78981-foto-08175-207-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78982 | Cal Farriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farriols | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 51 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, cobert a doble vessant i amb el carener rectangular a la façana, sense voladís. Alineat al carrer Pau Casals, consta de planta baixa més planta pis mes planta golfes, façana arrebossada i elements decoratius de ceràmica concentrats en el carener, i en les emmarcaments de portes i finestres, molt especialment les de la planta baixa. bé arrebossat amb detalls de ceràmica. | 08175-208 | Carrer Pau Casals 23, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9748200,1.8768000 | 406942 | 4647591 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78983 | La Fonda Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-sant-marti | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 52 | XX | És un edifici de planta forma de “L” situat en un solar que fa cantonada entre els carrers Pau Casals i Sant Jordi de planta baixa i planta pis. Els murs exteriors són amb acabat de pedra sense revestir, i les portes i finestres emmarcades amb maó deixat vist. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte el balcó de la façana del carrer Pau Casals. | 08175-209 | Carrer Sant Jordi 14, 08692-Puig-reig. | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Als anys vint del segle passat, es produeix una segonaetapa de creixement, marcda per la realització d'importants infraetsrcutures, tals com les escoles i l'hospital. D'aquesta època es també la Fonda de Cal Canal, coneguda als anys cinquanta del s. XX, amb el nom de 'Las Maravillas', que destacava per la bona cuina i per les festes que s'hi organitzaven. | 41.9745900,1.8771200 | 406968 | 4647565 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78983-foto-08175-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78983-foto-08175-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|106|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78984 | Casa del Carrer Pau Casals 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-pau-casals-21 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 55 | XVIII-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa i planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i en destaquen els elements decoratius de la planta pis, caracteritzats per les formes ondulades de les finestres i els seus emmarcaments de maó vist, el coronament de la façana i molt especialment la barana de ferro forjat que també reprodueix aquesta forma sinuosa. Malauradament la planta baixa no conserva les obertures originals. | 08175-210 | Carrer Pau Casals 21, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9746000,1.8776500 | 407012 | 4647565 | 1926 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78984-foto-08175-210-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78985 | Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-cal-pallot | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa VV.AA. (1994)Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111. SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. | XII | Façanes i coberta en estat precari. | Església romànica d'una sola nau amb absis. Els murs són fets amb carreus força regulars i de mida considerable, sobretot a l'absis, seguint filades horitzontals i col·locats a trencajunt. La nau està resseguida a l'interior per una doble bancada de pedra que la voreja i de la qual solament es veu la filada superior, degut a l'aixecament del nivell del terra. A tramuntana s'obre la porta d'accés, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i amb una arquivolta a manera de guardapols. L'església és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada que arrenca d'una cornisa que segueix tota l'església. L'absis és separat de la nau per l'arc triomfal, i té una finestra d'arc de mig punt monolítica amb dos arcs en degradació. Actualment l'absis és separat per un envà aixecat en època moderna. Al mur de ponent, una finestra de doble esqueixada i el campanar d'espadanya (del qual resta solament una de les dues obertures) es conserven en esta precari. A l'interior, es conserven restes de pintures murals romàniques del segles XII-XIII a l'absis i a l'arc triomfal. L'edifici no ha sofert cap alteració de la seva estructura originària, que respon a una obra romànica del segle XII. | 08175-211 | Cal Pallot | Hi ha constància d'una cista (el dolmen de cal Pallot) prop de l'església, possiblement del final de l'edat del bronze. L'existència d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca properes a l'església evidencien l'existència d'una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'edifici actual pertany a una construcció del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. L'any 1726 és llistada com a una de les moltes capelles rurals del terme parroquial de Sant Martí de Puig-reig. | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Molt a prop de l'església les excavacions arqueològiques han posat al descobert una necròpolis altmedieval. Sobre la codina on estava excavada la necròpolis també s'hi van localitzar algunes tines i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78986 | Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-degollat | SERRA, Rosa(1987). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.6 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XIII-XIV | L'església fa anys que no té culte i el seu interior serveix de magatzem. | Església romànica d'una sola nau, orientada a llevant, coberta amb volta de pedra, i sense absis. La volta, que al punt d'arrencada té una senzilla cornisa, és feta amb pedres força grosses, les quals formen un arc un xic ovalat, tot i que la volta és una mica apuntada. Es conserva l'altar amb una gran ara de pedra que es veu somoguda. El terra és de cairons. Al mur de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada, força estreta, coberta amb un arc de mig punt monolític i al cantó de llevant hi ha una altra finestra tapiada. Damunt d'aquest mur s'eleva un campanar d'espadanya, d'una sola obertura, amb l'arc esfondrat. L'aparell és format per pedres força grosses, escairades i disposades a trencajunt. Sota les teules, una cornisa feta amb un seguit de pedres ressegueix tota la part superior dels murs. | 08175-212 | El Guixaró | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat. Per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. Dins del terme del castell de Puig-reig no devia passar mai d'ésser una simple capella rural, lligada a la parroquial de Sant Martí de Puig-reig, tal com ho era al segle XVIII. | 41.9961300,1.8754100 | 406858 | 4649958 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'excursionista Cesar August Torres visità aquesta església l'any 1905 i va trobar-hi un retaule dedicat a Sant Joan, retaule perdut la segina dècada del segle XX. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78987 | Sant Marçal o Sant Marçal d'Erena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-o-sant-marcal-derena | SERRA, Rosa (1987). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.7 SERRA, Rosa (1985). “Sant Marçal de Puig-reig”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 398-399 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 72. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XII-XVIII | Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic. | L'església correspon a un exemplar del primer romànic encara modificat. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant. L'absis es la part més interessant del conjunt que es conserva fins avui, amb decoracions d'arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l'arquitectura del primer romànic. Els murs haurien de tenir la mateixa ornamentació, però ha desaparegut. Al centre de l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat. Al murs laterals hi han esvelts contraforts. La porta original, al mur de mig jorn fou tapiada i substituïda per una nova amb porxo d'arc apuntat de dovelles de pedra, a ponent. L'aparell de l'edifici es desigual i col·locat en fileres. | 08175-213 | Vilarrassa | Coneguda també amb el nom de Sant Marçal de la Serra, és esmentada en la documentació medieval amb el nom de Sant Marçal d'Irenna. Fou, des de la seva construcció, una capella dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Eclesiàsticament dependent del bisbat d'Urgell, l'església es esmentada per primera vegada l'any 1026, en el testament de Ramon “Duerasan”. A més, en un testament del trobador Guillem de Berguedà que fou motiu d'un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la, possiblement l'any 1180. En la visita al Priorat de Puig-reig de l'any 1726, l'església consta com una simple capella rural davant el prior de la comanda dels hospitalers de Gardeny. | 41.9942900,1.8595400 | 405541 | 4649771 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78987-foto-08175-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78987-foto-08175-213-2.jpg | Legal | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | En la prospecció de la zona l'any 2001 no es documentaren estructures d'època medieval a banda de les estructures de la pròpia església, s'obtingué una mostra ceràmica exhaustiva que aplega poc més d'una trentena de fragments. En aquesta mostra, la majoria dels materials semblen indicar una feble ocupació permanent del lloc entre els segles X i XIII, mentre que altres fragments indicarien una ocupació antiga del lloc, anterior al segle X. | 92|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78988 | Capella del Roseret o de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roseret-o-de-la-mare-de-deu-del-roser | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.11 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XVI | Campanar refet sense criteri. Obres de consolidació. | Capella-ermita de petites dimensions, d'una sola nau, sense absis i amb la porta a ponent. Presenta un simple campanar d'espadanya de grans dimensions, reconstruït posteriorment. Aquesta capella rural és molt arcaïtzant i no té un estil definit. Els murs estan fets amb carreus ben tallats però de mides variables, més irregulars a la façana principal. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la part davantera té un pedrís que forma una mena d'avantcambra quadrada, amb el terra enrajolat. La façana té un portal amb llinda que conserva una interessant inscripció. Es tracta d'una gran llinda de forma gairebé quadrada que té gravat un escut amb una creu i quatre roses als cantons, amb un aire vàgament renaixentista. La inscripció es llegeix amb dificultats: “MIOAN (...) PRAEVERE (...) ANY 1579” | 08175-214 | Fonollet | Aquesta capella, coneguda també com l'ermita del Roseret, està situada prop de la Masia de la Madrona, d'origen medieval però molt transformada. La documentació medieval (any 1145) esmenta l'església de Sant Andreu de la Madrona, actualment desapareguda i que possiblement podia coincidir amb l'emplaçament de la Capella del Roseret. L'actual capella fou bastida a finals del segle XVI per iniciativa del prevere de Fonollet, que cada cop que passava per aquest lloc, conta la llegenda, el cavall no volia continuar el viatge. Llavors el prevere decidí aixecar-hi la capella a la Mare de Déu del Roser. Aquesta capella fou bastida en un època de florida devoció a la Mare de Déu del Roser arreu dels Països Catalans (1570-1620). La tradició era fer-hi processño el dia de Sant Bernabè Apòstol, l'11 de juny, tal i com recull la 'Consueta de 1745' conservada a l'arxiu parroquial de Puig-reig: '... E fa la processó ala capella de la Mare de Déu del Roser del camí ral y allí se cante un ofici per los confrares y devots... Y abans de tornar la processó se veneheix lo terme allí sobre la capella'. | 41.9881100,1.8449000 | 404319 | 4649101 | 1579 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78988-foto-08175-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78988-foto-08175-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78988-foto-08175-214-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78989 | Mare de Déu del Carme de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme-de-periques | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R. I VIGUE,J. (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.10 GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R. I VILADES, R. (1989). 'L'església i la casa de Periques', Ajuntament de Puig-reig. VILADÉS, R. (1986). 'El Mas Periques de Puig-reig: probable esdifici dels Ordes Militars (arquitectura)', a L'EROL 15, Berga 1986, p.28-30 | XI-XVIII | Església consolidada, teulada restaurada i pintura interior. | Petita capella d'origen romànic situada al costat de la casa de Periques. És d'una sola nau amb absis semicircular. Es tracta d'una edificació senzilla amb murs fets amb carreus de tamany mitjà disposats en filades. La façana davantera té un portal de mig punt adovellat i, al damunt, un petit òcul i un campanar d'espadanya. L'absis té un petit finestral amb arc de mig punt. L'església era inicialment un edifici de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals, dibuixant una planta basilical característica del primer Romànic, més llarga que la capella actual. En els murs laterals encara és visible la marca dels arcs que originàriament marcaven el pas a les naus laterals. Aquesta construcció va enderrocar-se parcialment en època moderna per construir-hi la nova capella. L'interior de la nau és cobert amb volta de canó. Les excavacions arqueològiques realitzades l'any 1990 han permès recuperar les primeres filades dels absis laterals, del mur de ponent (a l'altre costat del camí) i també s'hi va trobar una petita necròpolis (a l'entorn i sobretot a l'exterior de la capçalera) i unes sitges. | 08175-215 | Periques | Des de l'any 1026 es tenen notícies d'aquesta església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. A finals del segle XIII en aquest lloc els Templers iniciaren la construcció d'una granja-convent. La dissolució de l'orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig. Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l'orde i, al segle XVII, ja funcionava com a masia. En època moderna es construí la nova capella, aprofitant vestigis de l'església romànica, i se'n va mantenir l'advocació. A començaments dels segle XX la capella es dedicà a la Mare de Déu del Carme. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any. | 41.9774500,1.8854100 | 407659 | 4647873 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78989-foto-08175-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78989-foto-08175-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78989-foto-08175-215-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|85|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78990 | Església vella de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig, b.5 SERRA, Rosa (1985). 'Santa Maria de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 400-401 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 16. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIII | Esfondrada des de fa molts any: sense coberta, embrossada i amb pèrdua notable de pedra escairada dels murs perimetrals i de la mateixa volta. | Conjunt format per l'antiga església romànica de Santa Maria de Merola i una construcció en ruïnes corresponent a l'antiga rectoria. Es troben emplaçades en un petit promontori perfectament situat que domina la vall de la riera de Merola. L'Església és d'una sola nau, amb coberta de volta de canó rebaixada i un absis semicircular. Es troba en estat ruïnós i només en resten les estructures que es conserven dempeus a la part de nord i de ponent, així com una paret que partia la nau en dues construïda amb dos arcs de mig punt. Entre aquesta paret i el mur del nord hi ha el que queda de la volta. Al mur de ponent hi ha una finestra a manera d'espitllera, la qual insinua una forma de creu; és rematada per una sola pedra que forma un petit arc de mig punt. Pel que fa a l'absis, anys enrere encara se'n podien veure les traces. L'aparell és format per pedres polides, disposades en filades regulars i a trencajunt. Uns metres al nord queden dempeus algunes parets d'un edifici que fou utilitzat com a rectoria, bé que és possible que també corresponguin al que antigament fou residència dels monjos, tot i que la tipologia constructiva sembla correspondre més aviat als segles XVII-XVIII. Però al voltant hi ha un entorn de ruïnes força ampli que podria ser de construccions anteriors. La part més visible consta de diverses estructures en forma d'habitacions quadrades, amb planta baixa i, com a mínim, un pis. També hi ha una altra estructura més senzilla en forma de cabana. | 08175-216 | Merola | L'Església de Merola és esmentada a l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell (document datat possiblement al final del segle X o principi de l'XI) i segurament aquest és el moment de la cosntrucció de l'església romànica de Merola. Sembla que en aquest lloc residí una comunitat de monjos amb els quals es constituí un priorat que depenia del monestir de Serrateix, però degué ser abandonat ja en una època reculada. Situada dins l'antic bisbat d'Urgell i comtat de Berga, fou l'església parroquial de la Vall de Merola sota la influència del monestir de Santa Maria de Serrateix. A partir del segle XI formava part del terme del veí castell de Merola. L'any 1050 l'església fou afavorida amb deixes testamentàries. Al segle XIII es va esculpir una talla de fusta romànica que malauradament es va perdre durant la Guerra Civil de 1936. Abans de 1609 l'església va ser reformada amb un reforçament de la volta i una paret amb dos arcs que partia la nau en dues. L'església fou parroquial del lloc i del terme casteller (domini dels Berga i posteriorment del Rei) fins que l'any 1609 fou abandonada degut al mal esta en què es trobava i es va construir la nova església de Santa Maria de Merola, que fou parroquial fins el segle XIX, quan passà a ésser sufragània de Sant Martí de Puig-reig. | 41.9468800,1.8553600 | 405124 | 4644512 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78990-foto-08175-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78990-foto-08175-216-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78991 | Santa Maria de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.4 SERRA, Rosa (1985). 'Santa Maria de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 400-401 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XvIIXVIII | Interior dolent | Església d'una sola nau, acabada amb un absis poligonal. Als murs laterals té adossats sengles cossos, de característiques diferents, a manera de transepte. El del costat de tramuntana, amb altar dedicat a Sant Joan, és el més antic i té coberta a doble vessant. El del costat de migdia és de major dimensió i amb coberta a una sola vessant. La façana principal, al costat de migdia, conserva l'arrebossat i té una porta de llinda i brancals de pedra, així com una finestra d'arc de mig punt. Al damunt, s'aixeca un robust campanar d'espadanya de mides superiors a les proporcions generals de l'edifici, el qual sembla afegit posteriorment. A l'església se li adossà la rectoria, emplaçada a l'angle sud-est, posteriorment abandonada i derruïda, i de la qual pràcticament no n'ha quedat cap rastre. Els murs són de pedra i l'aparell més regular i ben treballat es troba a la façana, el campanar i la porta. La coberta és a doble vessant. L'interior es troba en mal estat. A l'angle sud-oest té un petit tancat de pedra amb un pedrís per seure-hi. | 08175-217 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9314000,1.8710700 | 406404 | 4642776 | 1611 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78991-foto-08175-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78991-foto-08175-217-3.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Gabriel Lleonart (arquitecte) | 95 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 78992 | Sant Julià del Soler de Jaumàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-del-soler-de-jaumas | XVIII | Capella que consisteix en una construcció senzilla adossada a la façana de migdia de la masia del Soler Jaumàs. És d'una sola nau, amb coberta a doble vessant. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus a les cantoneres, i tenen petites obertures. A la part superior hi ha un petit campanar d'espadanya. | 08175-218 | El Soler de Jaumàs | El Soler Jaumàs és una de les propietats més antigues de Puig-reig, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector límit entre ls parròquies de Sant Martí de Puig-reig i la parròquia de Santa Maria de Merola. La masia va viure els anys de màxima expansió al segle XVIII incorporant terres al sector de la riera de Merola i construint masoveries, en una època en que el correu de cereals es compaginava amb la vinya i l'olivera; una política matrimonial expnasionista va permetre incorporar terres i pagar bones dots a les filles de la família. La capella, sota l'advocació de Sant Julià, fou reformada i ampliada l'any 1878. A | 41.9638700,1.8523400 | 404899 | 4646402 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78992-foto-08175-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78992-foto-08175-218-2.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la masia es conserven llibres de missa, casulles i altres objectes procedents de la capella. Durant la Guerra Civil la capella fou incendiada i el seu retaule barroc destruit. | 119|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78993 | Sant Miquel de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-cortada | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa B.12 | XII-XVIII | Església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII) situada en dependències del mas de la Cortada. Ha estat força modificada per remodelacions posteriors dels segles XVII i XVIII, les quals són difícils de precisar, ja que l'aparell dels murs presenta importants variacions i irregularitats, i la part que s'ajusta més a l'obra romànica (amb carreus de forma més o menys quadrada i ben disposats en fileres) es situa a la part superior dels murs. És una església d'una sola nau i coberta amb volta de canó. Fou bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas. El campanar originari fou substituït per un campanar d'espadanya d'època imprecisa. La façana principal, a ponent, té una porta d'arc de mig punt i, damunt d'aquesta, una finestra amb una senzilla motllura de punt rodó. A l'interior es conserven restes molt parcials de pintures del segle XVIII (recentment restaurades). La volta del sostre, avui enguixada, presenta una factura irregular i no sembla romànica. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada. | 08175-219 | La Cortada | És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers. Conserva la tomba d'Antoni Lluc i Cortada, emparentat amb els comtes de Merlès, de l'any 1697, que eren els propietaris del mas. Dels segles XVII-XVIII són les modificacions de l'estructura romànica de l'església. L'any 1746 n un document de compra-venda figura l'església com a parròquia i ambel nom de Sant Miquel dels Lluchs. La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig de l'any 1745 ja esmenta la tradició de fer missa 'Dia 29 Sant Miquel Arcangel, se deu dir un ofici a la capella rural de Sant Miquel dels Lluchs y han de donar dinar en dita casa al prior, vicari y escolà...' . Aquesta propietat va pertànyer a la família Oriola-Cortada fins a principis del segle XX, després va ser propietat dels Bosc i dels Monell, i l'any 1934 Lluís Roset, el besavi de l'actual propietari, va adquirir la propietat del mas. Aleshores l'església encara tenia un porxo davant la façana. | 41.9451900,1.8910900 | 408083 | 4644285 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78993-foto-08175-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78993-foto-08175-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78993-foto-08175-219-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A les immediacions de l'església s'hi van localitzar restes de tombes antropomorfes.Inscripció a la sepultura del paviment: 'VAS DE ANTONI LLUCH I CURTADA I DELS SEUS. ANY 1697'.Entre els murs de l'església es va recollir una destral de pedra polimentada (de la mateixa tipologia que les pròpies del neolític) i una figureta de marbre corresponent a un sant. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78994 | Sant Jaume de Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-tresserra | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.02. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XVIII | Restaurada | Petita capella adossada a la façana sud-oest de la masia de Tresserra. Consta d'una sola nau, de planta rectangular. Els murs són fets amb carreus disposats en fileres força regulars. La façana té un portal simple, fet amb llinda i brancals, una petita finestrella a la part superior i un campanar d'espadanya. Sobre la llinda hi ha una imatge moderna de sant Jaume. Anteriorment tenia una gàrgola amb un cap de serp. L'interior, molt auster i actualment a pedra vista, és cobert amb una volta de pedra a plec de llibre. | 08175-220 | Tresserra | El mas Tresserra, que ja apareix documentat al segle X, té la seva estructura originària als segles XIV-XV i durant els segles posteriors es devia anar ampliant. L'heretat de Tresserra abastava una gran quantitat de terreny. Al final del segle XVIII o principi del XIX el propietari era un capellà, el qual va fer construir la capella i el cos avançat de la façana de la masia. Durant la Guerra Civil de 1936 fou destruït el retaule que hi havia. Entorn de l'any 2000 la capella va ser restaurada. Actualment s'hi fa missa un cop a l'any. | 41.9730800,1.8635500 | 405842 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78994-foto-08175-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78994-foto-08175-220-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El retaule de Sant Jaume de Tresserra, probablement reniaxentista, amb tres vies, separades per columnes joniques, predel·la a la part central, un santjaume dins la fornúcula apetxinada i flanquejat per quatre escenes pintades, es vaperdre durant la Guerra Civil (1936-39) | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78995 | Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-fonollet | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.8 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana., p. 387-388 SERRA, Rosa (1995)“ El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà”, Erol, núm 48, Berga, Ambit de Recerques del Berguedà, p. 24-28. VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BUSQUETS, J (2007): Fonollet, any 1946 situació socio-religiosa L'EROL núm. 95, p. 27-29 SERRA, R. (2006). 'Els dominis de l'orde militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII', a L'EROL Núm.: 88, | XII-XIII | Església restaurada | Església romànica d'una sola nau i coronada per un absis a llevant, el qual resta amagat per la casa de cal Fuster, adossada a aquesta part de l'església. Així mateix, pel costat de migdia s'hi ha adossat la construcció de la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l'obra romànica. L'església és totalment llisa, sense ornamentacions. A ponent s'alça la façana amb la porta d'entrada, molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles. Un robust i massís campanar d'espadanya de dos ulls corona la façana. Posteriorment el campanar sofrí un afegitó que el convertí en comunidor. L'interior de la nau és coberta amb volta clarament apuntada. Actualment, les parets interiors són pintades amb decoració que imita un parament de carreus. A l'entrada de l'església hi ha el cor. Davant de la façana de l'església hi ha un petit cementiri de nínxols. | 08175-221 | Fonollet | L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques. La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. En textos del segle X també es parla d'una vil·la amb el nom de Fonollet, que es podria identificar amb el jaciment arqueològic localitzat al voltant de l'església. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. La present església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l'església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. L'església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l'any 1312. En canvi, al segle XVIII ja era parròquia, i tenia una rectoria i cementiri. Amb la desamortització dels bén eclesiàstics de l'any 1836 la parròquia de Fonollet passà a dependre de la de Casserres. La rectoria actual (segons una llinda) es va construir l'any 1811. Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats, però l'església va quedar indemne. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any. Aquesta església forma part del projecte d'estudi arqueològic del poblament a la plana central de Berguedà des l'època Baix imperial romana fins l'Alta Edat Mitjana. Durant la prospecció del lloc es van localitzar alguns fragments de ceràmica altmedieval que provarien un assentament en aquest lloc que podria remuntar-se al segle IX. | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78995-foto-08175-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78995-foto-08175-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78995-foto-08175-221-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A l'interior es conserva un fragment del retaule gòtic de Sant Sadurní o Sant Serni de Tolosa, patró de l'església.A l'exterior es conserva una llosa que es va treure de l'antic altar.Al Museu Episcopal de Vic es conserva un encenser del segle XIII que sembla que procedeix d'aquesta església.Compta amb un petit plafó informatiu de la Diputació de Barcelona. | 85|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78996 | Colònia Pons o Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pons-o-cal-pons | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa R.SERRA i R.VILADES (1987): La colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà R.VILADES i R.SERRA (2005): La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials SERRA, R. (2000) Les colònies tèxtils de Catalunya, Manresa Angle Ediorial, 2000. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona ALGUE, J. (2007), Una visita reial: el viatge d'Alfons XIII a la conca del Llobregat L'EROL núm. 95, p.18-21 | XIX-XX | Els terrenys que ocupa la colònia Pons formaven part d'unes quantes finques- cal Garrigal i la Prada- en un punt de fort desnivell que, al llarg del període compres entre 1875 i 1900, s'anà terraplenant a mesura que es construïen els edificis més emblemàtics de la colònia, situats tot al nivell superior i que conformen el conjunt de l'església, el convent i les escoles, les torres del director i dels amos, i el jardí i el bosquet. La zona industrial, amb la fàbrica de 15.000 me i els edificis annexos estan a tocar del riu, amb la resclosa i el canal. A un segon nivell, una mica més enlairats es situen els habitatges dels treballadors i el nucli de servis bàsics - la fonda, la botiga, el cafè i la barberia- concentrats a la Plaça del Sol. Els carrer d'Orient destaca per la llargada i la disposició del habitatges distribuïts en 16 escales amb sis pisos a cadascuna. El primer creixement de la colònia es produí als anys cinquanta del s. XX i excepcionalment va tenir lloc fora dels límits de la finca, formant el barri de les Abelles que uneix la colònia Pons amb Puig-reig, i que és fruit de la iniciativa privada i de la construcció impulsada pels propietaris de cal Pons que construeixen blocs d'habitatges al Carrer Bonavista. La muralla, que definia els límits i tancava la propietat amb cinc portals, es va mantenir fins els anys de la República. Un element vinculat estretament a cal Pons es l'Estació de Puig-reig que fou construïda per la companyia ferroviària de la qual l'amo de cal Pons n'era un dels principals accionistes. El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. | 08175-222 | Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal - que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia - llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda - mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78996-foto-08175-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78996-foto-08175-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78996-foto-08175-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1995 la fàbrica va tancar portes i el 1997 l'ajuntament de Puig-reig va adquirir, en pública subhasta, una part de la finca iniciant un procés d'urbanització i parcel·laria on s'han construït nous habitatges. Des el 1999 l'edifici de les monges acull una de les seus del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, i des del 2008 l'església museitzada s'ha convertit en un centre d'interpretació de les colònies.La Colònia de Cal Pons està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|102|116|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc