Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79099 | Jaciment del Serrat dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-dels-lladres | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.6 | VII-V a.C. | Possible poblat ibèric situat al vessant meridional del turó anomenat popularment Serrat dels Lladres. Es tracta d'un promontori d'aspecte peninsular orientat a migdia i situat al sud-est de l'ermita del Roseret. En aquest indret s'hi practicà un sondeig; concretament, al peu del cim, en una plataforma rocosa orientada a migdia, coincidint amb l'angle format per dues parets que s'observaven en superfície. L'excavació va posar al descobert una estructura rectangular de 6,5 per 4 metres, orientada en sentit est-oest i adossada a un conjunt habitacional més ampli. Els murs, d'una sols filada, tenen un gruix variable entre 60 i 40 cm i estan fets amb pedra lligada amb fang. Exteriorment, presenten pedres planes en posició vertical. A l'interior de la cambra tan sols aparegué terrissa oxidada ibèrica i feta a mà, les qual no permeten concretar amb gaire precisió la cronologia, que es podria situar en un moment antic dins l'etapa ibèrica. | 08175-325 | Serrat de l'Oca | En aquest lloc existeix la tradició popular que hi havia les restes d'una població anomenada Tiró, la qual havia tingut fins a 400 cases. Tal vegada podria identificar-se amb les restes existents al serrat dels Lladres. El jaciment fou descobert per M. Vilarrassa, membre del Centre Excursionista de Puig-reig, en observar l'existència de terrissa ibèrica i escòria de ferro a la part meridional del serrat. L'any 1987, en el decurs de la campanya de prospeccions arqueològiques efectuades a la serra de la Senyera, es va portar a terme un sondeig en aquest jaciment. | 41.9817300,1.8515600 | 404861 | 4648386 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79101 | Jaciment de la Font de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-periques | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.3 | BF/ib | Pràcticament destruït pel pas de la carretera | Jaciment indeterminat, consistent en troballes superficials, que podria correspondre a un període entre el Bronze Final i l'època ibèrica. En un punt del turó aterrassat, i actualment seccionat per la variant de Puig-reig, situat al sud-est del mas Periques, es troben feixes de conreu antigues on es recull superficialment terrissa feta a mà de característiques prehistòriques. Entre els materials recuperats destaquen un fragment amb decoració impresa cardial, un fragment de vora visellada, esclats de sílex i alguns fragments de ceràmica feta a torn de dubtosa factura ibèrica. | 08175-327 | Periques | L'any 2000 es va dur a terme una prospecció i intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. L'any 2004 s'hi va portar a terme una intervenció preventiva, a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics. | 41.9754600,1.8882300 | 407890 | 4647649 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79101-foto-08175-327-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79103 | Zona d'expectativa arqueològica 5. Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-5-sant-joan-degollat | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.12 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). “Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 | VI-XV | Zona al voltant de l'ermita de Sant Joan Degollat on podria estar emplaçat l'antic cementiri de l'església, tot i que en la prospecció arqueològica realitzada en aquest indret amb motiu de l'estudi d'impacte ambiental de la construcció de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16) no es va documentar cap resta arqueològica en superfície. Tanmateix, és possible que en el subsòl es conservi la necròpolis, dins la zona sagrada on solien estar ubicades en època medieval. | 08175-329 | Sant Joan Degollat | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat però, per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9962900,1.8753800 | 406856 | 4649976 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | <p>VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/</p> | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | <p>Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins.</p> | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 79105 | Els gresos de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gresos-de-puig-reig | Xavier Carreras (1999), Erol, El ciment: d'un passat industrial gloriòs a la fabricació del ciment natural, a L'EROL Núm.: 62 | El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra, amb grans majoritàriament de quars, units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. En el municipi de Puig-reig en general i a la zona més propera al riu Llobregat en particular es pot veure com domina aquets material, juntament amb conglomerats i lutites, les quals van disminuint de gra de nord a sud, forman plataformes poc deformades, baixes i suaus retallades per la xarxa hidrogràfica. | 08175-331 | Carretera de Casserres | 41.9787700,1.8727500 | 406612 | 4648034 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79105-foto-08175-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79105-foto-08175-331-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 79106 | Bosquet de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | XIX-XX | Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l'entorn de l'església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l'església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres. Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d'índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d'hivern, vinca i heura. A la plaça de Sant Josep s'aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d'hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs. El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d'aigua que s'emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners. | 08175-332 | Colònia Pons. 08692-Puig-reig | Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9655900,1.8843100 | 407551 | 4646558 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79106-foto-08175-332-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: 'una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l'art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument'. En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l'ésser humà, que s'ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l'hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d'aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: 'l'expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni. El jardí assoleix així el sentit còsmic d'una imatge idealitzada del món, un 'paradís' en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d'una cultura, d'un estil, d'una època i a vegades de l'originalitat d'un creador'. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s'inclouen, generalment, tres tipus d'espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans. | 105 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79107 | Els horts de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-horts-de-lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. | XIX-XXI | Els horts de l'Ametlla de Merola ocupen l'espai comprés entre la zona urbana (la colònia i el conjunt fabril) i el riu Llobregat, a la zona coneguda com 'El meandre', i s'estenen en una extensió d'una hectàrea, espai que està parcel·lat des dels mateixos orígens de la colònia i que ha donat lloc a la formació d'uns 300 horts, majoritàriament encara en conreu. Els horts formen un mosaic canviant en funció de la temporada de l'any i del ritme de creixements dels productes plantats; l'aigua per al reg hi arriba d'un petit caneló que connecta amb el canal que porta l'aigua a la turbina i que es coneix amb el nom de 'la regadora' i que fa que els horts més preuats siguin els més propers a aquesta estructura. Tradicionalment els adobs procedien dels pous negres de la colònia y de les deixalles que s'acumulaven a la zona de l'escorxador prop del qual es cremaven. Al costat dels horts s'hi van construir galliners, conillers i en alguns casos tenen barraques d'uns 4 m2. | 08175-333 | 08736-L'Ametlla de Merola | Fou el 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys per construir la fàbrica i la colònia de l'Ametlla, la fàbrica de la qual va tancar portes l'any 1999. Des de la seva fundació l'espai més proper al riu es destina a zona d'horts que porporcionaven aliments importants per una gran qwuantitat de famílies treballadores; propietat de l'empresa o de la masia veïna de 'El Grapal' o 'Alsina de Graells', eren reservats per lesfamílies de la colònia. Actualment els hortalans pagen un cànon anual per el conrreu d'aquets horts. | 41.9080800,1.8847800 | 407507 | 4640172 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79107-foto-08175-333-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Ajuntament de Puig-reig seguint les recomanacions el Pla Director de les Colònies del Llobregat intenta regular i harmonitzar les construccions efímeres els horts amb l'objectiu d'aconseguir millorar el paisatge d'aquesta zona tant emblemàtica. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79108 | Mur geològic de Cosmo-Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-geologic-de-cosmo-caixa | AAVV. (2007). 'Guia del Museu CosmoCaixa', Fundació Caixa de Pensions obrasocial·lacaixa.es/cosmocaixabarcelona | El Mur geològic és un dels elements emblemàtics del CosmoCaixa Barcelona. Cadascun dels talls il·lustra una estructura geològica i va acompanyat d'un experiment, dissenyat especialment pels tècnics del nou Museu de la Ciència, que mostra els processos geològics que l'han originat. Algunes d'aquestes estructures són formades per processos superficials com l'erosió i la sedimentació i d'altres estan relacionades amb processos interns com el vulcanisme, les falles o els plecs. La diàclasi, dels gresos de Puig-Reig, permet entendre el cicle de la roca; formen par del diàclasi i són un exemple meteorització. Les mides són: 6,4 m llarg x 0,89 m alt x 0,8 m gruix., dividits en 12 blocs, amb un pes estimat de 14 tn. Juntament amb: les Pissarres de Lleó, les sals potàssiques de Súria, les Varves glacials d'Itú (Brasil), Dunes Marès de Mallorca, Materials volcànics d'Olot, Calcàries Fallades d'Incarcal, Besalú, formen el mur geològic, un dels àmbits més emblemàtics de l'exposició permanent de Cosmo-Caixa. | 08175-334 | C/ Teodor Roviralta, 47-51, Barcelona. Codi Postal: 08022. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 2004 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79108-foto-08175-334-2.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79109 | Bosquet de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-cal-prat | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982. GARCIA PETIT, J. El patrimoni natural de cal Prat, Parc Fluvial del Llobregat (s.d.) | XIX-XX | Des de l'església de la colònia i fins els límits de la finca, hi ha un camí vorejats de til·lers i de pins, entre els quals destaca un enorme pi procedent d'Himàlaia, cedres, pinsaps i alzines. Una zona enjardinada formada per nombrosos boixos ben retallats i nombrosos arbres formant una zona ombrívola d'agradable passeig a l'estiu. | 08175-335 | Cal Prat o colonia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9895600,1.8887200 | 407951 | 4649214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79109-foto-08175-335-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79110 | Font del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llado | XX | La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom. A començaments del s. XX fou condicionat l'entorn com a zona d'esbarjo i lleure,, creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d'unes escales. Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l'espai de la font, que també compta amb un dipòsit d'aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat. | 08175-336 | El Lladó | A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s'hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes. | 42.0013500,1.8526100 | 404977 | 4650563 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79110-foto-08175-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79110-foto-08175-336-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 79111 | Font de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pinassa | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La font de la Pinassa deu el seu nom al conjunt de pins que l'aixopluguen i que fan del paratge un lloc ombrívol, prop del Llobregat. La font brolla en un espai arrecerrat però espaiós que destaca pel seu bon estat de conservació i condiccionament. | 08175-337 | Colònia Cal Marçal, 08692-Puig-reig | 41.9521400,1.8841400 | 407517 | 4645064 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79111-foto-08175-337-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Associació de Veïns de Cal Marçal en té cura del seu manteniment i neteja. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79112 | L'Alzina dels Enamorats de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-dels-enamorats-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | L'Alzina, de la família de les fagàcies, destaca per la seva capçada ampla i densa de color verd fosc, i per que presenta múltiples rames de mides importants i que surten del tronc principal a poca altura del nivell de la terra. Aquestes enormes branques s'obren en direccions contraries i augmenten les mides de la capçada. | 08175-338 | Passeig dels Plataners de Cal Pons, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | osep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9655900,1.8843100 | 407551 | 4646558 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79112-foto-08175-338-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d'arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d'una sèrie d'exemplars admirables, pretén que l'interès i l'estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 79113 | Escorxador de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-de-cal-prat | SERRA, R. La colònia Prat, Parc Fluvial del Llobregat s/d CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | L'altre edifici, l'escorxador, és una construcció formada per tres cossos en forma de 'L', el cos central és més baix. Els murs són fets amb murs de pedra semi arrebossada i pintada que en algunes zones deixa visibles les pedres semi arrebossades. Les cobertes són fetes amb teula àrab a dues aigües. | 08175-339 | Camí del jardi, Colònia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9878900,1.8885100 | 407931 | 4649029 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79113-foto-08175-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79113-foto-08175-339-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79114 | Font de la Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-granja | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La font de la Granja es troba propera a la carretera de Farriols, al costat mateix de la antiga via del tren, es un espai concorregut per la gent de cal Marçal. Destaca per ser un espai ombrívol, net i ben condicionat, que des de fa molts anys comptat amb un espai per a berenador format per grans pedres que estan col·locades en forma de taules i seients. | 08175-340 | Cal Marçal, 08692-Puig-reig | 41.9552900,1.8782800 | 407036 | 4645421 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79114-foto-08175-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79114-foto-08175-340-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Associació de Veïns de Cal Marçal en té cura del seu manteniment i neteja. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79115 | Cal Sastre Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-noguera | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 31 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major i que consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius destacant els ràfecs, les motllures que enmarquen la porta del balcó del primer pis i els emmarcaments de les obertures de les golfes. Conserva la barana de ferro forjat. | 08175-341 | Carrer Major 16, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors que veuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. Els sastres, com les modistes, també s'instal·laren als carrers principals del poble, donant nom a les cases unifam,iliars que van fer construir i que destinaven a habitatge el pis superior i a taller i botiga la planta baixa. | 41.9727700,1.8799100 | 407197 | 4647360 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79116 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons-0 | BADIA, Josep (1984). Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173. | I-V | Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures | 08175-342 | Vora les Granges Pinellet de Navàs | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 79117 | Necròpolis de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-periques | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.10 | X-XII | Petita necròpolis alt-medieval a l'entorn de l'església del Carme de Periques (antigament advocada a Sant Julià). Al cim de l'altiplà on es localitza el mas Periques hi ha les restes d'una església romànica, de la qual pràcticament només se'n conserven els fonaments i altres parts que van ser aprofitades per reconstruir-hi l'ermita feta en època moderna. Les diverses excavacions que s'hi han realitzat han donat a conèixer les característiques de la primitiva església romànica i una sitja d'un metre de fondària i sense materials arqueològics apareguda al mig de la nau. Així mateix, a l'entorn i sobretot a l'exterior de la capçalera es detectaren tombes excavades al tapàs, de les quals se n'excavaren tres. Dues havien estat ja saquejades i eren de forma de banyera, i la tercera era antropomorfa. Les tombes estaven orientades amb els peus a llevant. Pràcticament no van aparèixer materials arqueològics. Tan sols aparegueren alguns fragments de ceràmica grisa a l'interior de l'angle nord-oest de l'edifici. Actualment gairebé no queden rastres de les tombes. | 08175-343 | Església del Carme de Periques | Des de l'any 1026 es tenen notícies de l'església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. En època moderna es construí la nova capella però se'n mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX es dedicà a la Mare de Déu del Carme. L'any 1989 s'hi va dur a terme una excavació arqueològica amb motiu de la construcció de la variant de Puig-Reig, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Campoy. L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència dintre de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maeso Fidalgo, de l'empresa Códex. L'any 2004 s'hi va realitzar una intervenció preventiva, a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics. | 41.9774700,1.8853800 | 407657 | 4647876 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79118 | Jaciment de Sant Marçal d'Erena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marcal-derena | CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 SERRA, Rosa (1985). “Sant Marçal de Puig-reig”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 398-399 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 72. | X-XIII | Jaciment medieval només evidenciat per alguns materials recollits en superfície a prop de l'església romànica de Sant Marçal. En la prospecció duta a terme l'any 2001 no es documentaren estructures d'època medieval a banda de la pròpia església, però s'obtingué una mostra ceràmica exhaustiva que aplega poc més d'una trentena de fragments. La majoria dels materials semblen indicar una feble ocupació permanent del lloc entre els segles X i XIII, mentre que altres fragments indicarien una ocupació més antiga, anterior al segle X (concretament, dos fragments de pasta força depurada i cuita oxidant ataronjada). | 08175-344 | Sant Marçal | Sant Marçal és una església romànica isolada a la vora de l'antic camí que uneix Puig-reig i Casserres. Es troba documenta per primer cop l'any 1026 amb l'apel·latiu de 'Sanctus Marcialis Erenna' o 'Hirena', nom que correspon a una vila documentada repetidament en els textos conservats. Sembla, però, que el nucli principal d'aquesta “Villa Erenna” s'hauria de de situar al lloc que avui ocupa la masia del Lledó. Pel que fa a l'església de Sant Marçal, fou des de la seva construcció dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Eclesiàsticament, depenia del bisbat d'Urgell. També s'esmenta en un testament del trobador Guillem de Berguedà que féu amb motiu d'un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la, possiblement l'any 1180. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9942700,1.8595400 | 405541 | 4649769 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79119 | Jaciment de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-sadurni-de-fonollet | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), “Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 | IX-XI | Possible vil·la altmedieval que només s'evidencia per la troballa de fragments ceràmics superficials vora l'església romànica de Sant Sadurní de Fonollet, del segle XII. Durant la prospecció arqueològica que es va portar a terme entre els anys 1997-2001 tan sols es va poder obtenir una breu mostra selectiva formada per una trentena de fragments, tots ells procedents del camp de conreu immediat que es troba a migdia de l'església. Entre materials predominantment moderns, es van recollir alguns fragments altmedievals que, tot i ser molt rodats, provarien la localització en aquest indret del nucli de la vil·la altmedieval, la qual podria remuntar-se al segle IX. | 08175-345 | Fonollet | Les notícies d'una vil·la amb aquest nom de Fonollet es remunten als textos del segle X i, a partir d'aquest moment, s'esmenten diversos masos. Sembla que la vil·la es podria identificar amb el jaciment localitzat al voltant de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església conservada és una construcció del final del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement ja hi havia una església anterior edificada en aquest lloc. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9907900,1.8354000 | 403536 | 4649410 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79120 | Barraca de Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tresserra | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de pedra seca de planta gairebé quadrada (2,5 per 3 metres), situada enmig d'un camp. Té una porta rectangular i la coberta és feta amb falsa cúpula de pedra. Té una inscripció en una pedra del brancal de la porta: 1900 (?). En un costat té una petita bassa. | 08175-346 | Tresserra | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9761300,1.8621700 | 405732 | 4647752 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79120-foto-08175-346-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79121 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa-0 | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El cos originari, probablement del segle XVIII, és molt homogeni i consta de planta baixa més un pis. Els murs són de maçoneria però amb algun tram de parament amb filades força regulars. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, en la qual destaca un portal adovellat. Les finestres són fetes amb brancals i llindes. Algunes tenen l'ampit treballat i d'altres són emmarcades amb maó. L'edifici ha estat ampliat per la part posterior i, en un dels angles, té adossat un pou cilíndric. Al costat de ponent de la casa hi ha una interessant construcció semi-soterrada de parets baixes i amb dues portes d'accés | 08175-347 | Cal Vidal | Masoveria de la Casa Gran de Cal Riera és una construcció bastida al s. XVIII en els anys de prosperitat agrícola i de máxima expansió dels correus cerealistics i de la vinya. Arran de la construcció de la colònia Vidal, la masovieria de la Granja va complementar els seus ingressos amb l'engreix de vaques de llet, producte que es veinia als habitants de la colònia Vidal de manera directe o a partir de la botiga de la colònia. | 41.9459000,1.8778300 | 406985 | 4644378 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79121-foto-08175-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79121-foto-08175-347-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Tancaments precaris i interior en mal estat. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79122 | Barraca del Grapal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-2 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abas, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-348 | La vinya del Grapaler | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9127800,1.8769200 | 406862 | 4640702 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79122-foto-08175-348-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79123 | Jaciment de La Frau. Zona d'expectativa arqueològica 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-frau-zona-dexpectativa-arqueologica-1 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.10 | XIX | Possible fossa de les Guerres Carlines situada, segons una notícia oral aportada per Jaume Feli, de Puig-reig, en una finca de la seva propietat. Es tracta d'un petit camp que està situat al costat sud el camí de la Frau, en el qual sempre han aparegut ossos quan s'hi realitzaven les tasques agrícoles. Segons altres fonts orals, molt a prop d'aquest indret hi va haver nombrosos enfrontaments entre carlins i liberals. | 08175-349 | La Frau | L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9481700,1.8735200 | 406631 | 4644635 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79124 | Font de Periques. Zona d'expectativa arqueològica 2. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-periques-zona-dexpectativa-arqueologica-2 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.11 | VI-XV | Jaciment indeterminat d'època medieval localitzat en un marge de camp al sector est del traçat de la carretera de l'eix del Llobregat (C-16), al costat de la font de Periques. Actualment aquesta zona ha quedat totalment alterada pel pas de la carretera. En aquest punt es va identificar un estrat de restes constructives en el qual va aparèixer material ceràmic relacionat amb el període medieval. | 08175-350 | Periques | L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9769600,1.8879000 | 407865 | 4647816 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79124-foto-08175-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79124-foto-08175-350-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79125 | Barraca de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de planta rectangular . de considerables dimenssions i construïda amb pedra força gran i irregular, amb coberta d'una vessant. | 08175-351 | El Serrat | 41.9766200,1.8758000 | 406862 | 4647792 | XIX | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79125-foto-08175-351-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79126 | Font de la Fàbrica de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fabrica-de-cal-marcal | /www.parcfluvial.cat/plantilla7.php?nId=427316471&nIdn1=1314895668& | XX | La Font de la Fàbrica, que es troba en una petita placeta sota el camí i des de la qual es pot veure tot el recinte industrial. Frecuentada per la gent que treballaven a la fàbrica per omplir els cantirs amb aigua fresca a l'estiu es conserva en bon estat. | 08175-352 | Recinte industrial de Cal Marçal, 08692- Puig-reig | 41.9565800,1.8813600 | 407293 | 4645560 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79126-foto-08175-352-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79127 | Font del Pont de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-de-periques | XX | Font arrecerada sota unes imponents codines al peu del riu Llobregat, prop del pont medieval de Periques i envoltada de paisatge de ribera. Al seu costat hi ha disposades un conjunt de pedres que formen un espai per seure, amb forma de taula. S'hi accedeix per unes escales ben condicionades festes amb travesses de fusta. | 08175-353 | Pont de Periques | 41.9775800,1.8840100 | 407543 | 4647889 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79127-foto-08175-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79127-foto-08175-353-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Des de la font es pot veure molt bé el pont medieval de Periques. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 79128 | La Casa de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-la-serra | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa Francesc SERRA: 'La Serra de Capdecosta: genealogia d'una família berguedana', a L'EROL núm. 80, Berga 2004. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R (2010). La masia de la Serra de Cap de Costa; apunts històrics (inèdit) AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.2 http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Serra_de_Cap_de_Costa | XIX | Construcció de planta quadrada destinada a habitatges, amb baixos i dues plantes, coberta a dues vessants i amb una torratxa central que il·lumina l'escala d'accés. Amb tres façanes, les principals al carrer Llobregat i a la Plaça de la Creu, amb ordenades obertures, totes amb balcons de ferro forjat, col·locades de manera simètrica; la façana de ponent es amb eixides d'arc de mig punt | 08175-354 | Llobregat, 1, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Els amos de la Serra es van construir una gran casa al nuccli central del poble que creixia als seus peus i en els seus terrenys, una casa que durant anys fou la més elegant del nou poble. | 41.9739900,1.8794500 | 407160 | 4647496 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79128-foto-08175-354-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79129 | Cal Julió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-0 | SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.38 | XIX | Casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carner paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Llobregat- Consta de planta baixa, pis i golfes, a més de dues plantes semisoterrani on hi ha instal·lat, des de fa més de cent anys el forn de pa. La casa es feta amb maçoneria i té la façana arrebossada, amb els emmarcaments de portes i finestres pintats. | 08175-355 | Carrer Llobregat 44 | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. A l'entorn de la fàbrica de Cal Casas i dels pisos del mateix nom es van construir una bona colla de cases unifamilars, amb una botiga a la planta baixa i l'habitatge a la planta superior; aquets es el cas de cal Julió, que des de finals del XIX es forn de pa. | 41.9754800,1.8796600 | 407180 | 4647661 | 1905 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 79130 | Túnel del Carrilet de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-carrilet-de-cal-marcal | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.4 | XIX | Túnel ferroviari fet amb pedra que conserva l'arc de mig punt lleugerament apuntat, construït amb carreus regulars de pedra polida i col·locada a contrapunt unida amb formigó. D'un metre i mig d'amplada i 150 metres de llargada és va construir per creuar la carretera de Manresa a Berga al seu pas per cal Marçal. Les obres de construcció van anar acompanyades de la construcció d'una trinxera que esta situada abans de l'entrada al túnel i era una de les infraestructures de la línia del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà. | 08175-356 | Cal Marçal, 08692-Puig-reig | Oficialment el 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga', començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. a Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9558900,1.8795600 | 407143 | 4645486 | 1885 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79130-foto-08175-356-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Actualment les entrades estan cobertes; la del sector de Manresa amb runa i la del sectoro de Berga amb materials diversos que configuren part de la zona ajardinada de Cal Marçal: l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal té el projecte dde recuperar-lo. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79131 | El Sagués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sagues | XVIII-XIX | Masia de reduïdes dimensions i de volumetria senzilla atès que consta d'una planta rectangular d'uns setanta metres quadrats, orientada a migdia, forma en dos cossos, un dels quals té una planta pis. Les obertures són alineades de manera regular a la façana i la porta ocupa la part central. Les façanes són fetes amb murs de pedra i estan arrebossades. La coberta es a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de migdia. | 08175-357 | El Sagués | Masia de finals del s. XIX. | 41.9635300,1.8761800 | 406874 | 4646338 | 1893 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79131-foto-08175-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79131-foto-08175-357-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79132 | Pont de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-canals | XIX | Pont de pedra que salva la riera de Merlès a partir de tres petits arcs de mig punt tot aprofitant les grans codines de pedra calcària que en aquets punt de la riera permeten sustentar una austera i senzilla obra civil. Els materials originals, obra de maçoneria amb morter de calç, foren reforçats amb la construcció d'una plataforma de formigó que, tot i que li dona més estabilitat, li ha restat tota la autenticitat. | 08175-358 | Riera de Merlès, camí de Les Canals | Pont del segle XIX acondicionat i ampliat al segle XX | 41.9591000,1.9054700 | 409295 | 4645814 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79132-foto-08175-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79132-foto-08175-358-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 79133 | Font Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluny | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La Font Lluny, situada prop de Cal Marçal i del riu Llobregat, destaca per que raja sota una gran paret de pedra, recollin les escurrialles de l'aigua del punt ombrívol on es troba. | 08175-359 | Cal Marçal | Vinculada a les persones que viuen a cal Marçal | 41.9534300,1.8808200 | 407244 | 4645211 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 79134 | Les Cavalleries de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cavalleries-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. | XX | Edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i primer pis aquets amb eixida d'arcs de mig punt rebaixats. L'edifici, inicialment destinat a cavalleries i a habitatges dels jardiners de la colònia, es fet amb bons materials, pedra en els murs i maó vist en les obertures. | 08175-360 | Bosquet de Cal Pons | Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Les cavalleries es van construir al costat de la Torre Nova; el 1906 allotjaven les quatre eugues i dos pollins; sobre l'estable vivien els jardiners. | 41.9653800,1.8835900 | 407491 | 4646535 | 1894 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79134-foto-08175-360-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79135 | Pont de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-merola | SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. “El castell de Merola (Puig-reig)”, l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Pont de pedra que salva la riera de Merola a partir de quatre arcs, dos de principals, de mig punt, fets amb pedra tallada i escairada i col·locada a contrajunt. Es destaquen els pilars gruxuts que reposen sobre les codines de la riera. El coronament del pont es modern i les baranes, senzilles estructures de ferro. | 08175-361 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9319800,1.8718400 | 406468 | 4642839 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79135-foto-08175-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79135-foto-08175-361-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79136 | Vitralls de l'església de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Capellans de colònia', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 79-80 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Els vitralls necessiten una restauració, molt especialmernt els del sector de tramuntana de l'església, greument afectats per la humitat i el pas del temps. | Conjunt de vitralls emplomats i policromats que decoren tots els finestrals de l'església de la colònia Pons, tant pel que fa a la nau, com al cimbori i transsepte de l'edifici. Reprodueixen temes religiosos i s'inspiren clarament en els corrents historicistes de finals del s. XIX a Catalunya. L'interès del Romanticisme primerament i del Modernisme després per l'art gòtic impulsà els mestres vidriers d'arreu d'Europa a la recerca d'aquella tècnica oblidada. Tot i que no coneixem l'autor dels vitralls de cal Pons si que els atribuïm al tallers d'un dels grans mestres com podien ser: la dinastia Amigó, Agustí Rigalt i Cortiella, J. Sagalés, A.Aymat, Josep Pujol i Josep Espinagosa i Farrando entre els vitrallers premodernistes, i fou durant la plenitud del Modernisme que el vitrall català arribà a prendre la més àmplia volada, impulsada en gran part per tota una sèrie d'artistes i d'arquitectes exigents. | 08175-362 | Església de Sant Josep de la Colònia Pons, 08692-Puig-reig | Construïda a l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte José torres i Argullo, es va reconeixer popularment com 'La catedral de l'Alt Llobregat' degut a les sevesformes neogòtiques; la seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça. L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79136-foto-08175-362-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 105 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 79137 | Cal Sayós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sayos | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa (2006). Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. | XIX | Construcció plurifamiliar entre mitgeres, amb baixos, dos pisos i golfes, bastida amb gruixiuts murs de maçoneria i maó vist en els enmarcaments de portes i finestres. És un edifici de planta rectangular que froma part de la plaça de Sant Martí. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-363 | Plaça Sant Martí 6, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9646900,1.8769900 | 406943 | 4646466 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79137-foto-08175-363-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79139 | La Bomba de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bomba-de-cal-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: Una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.</p> | XX | <p>La bomba de cal Vidal és un mecanismeconstruit a principis del s. XX per aconseguir portar l'aigua de lapart baixa dela colònia i del riu Llobregat a la zona don es van construir els habitatges. Tècnicament es tracta d'una 'bomba aspirant' que, en aquest cas, està protegida per una estructura de pedra rebossada.</p> | 08175-365 | Carrer de Sant Josep de Cal Vidal, 08692-Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un Museu que permet explicar com era la vida a la colònies. Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la 'qualitat' de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles.</p> | 41.9444800,1.8809400 | 407241 | 4644217 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79139-foto-08175-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79139-foto-08175-365-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La bomba aspirant està formada per un cilindre que conté un pistó mòbil que està conectat amb el suministre d'aigua mitjançant un tub. Una vàlvula bloqueja l'entrada del tub al cilindre. La vàlvula és com una porta amb frontisses que només s'obre cap amunt, deixant pujar però no baixar l'aigua. Dins del pistó, hi ha una segona vàlvula que funciona en la mateixa forma. Quan s'acciona la manivella, el pistó puja. Això augmenta el volum existent sota del pistó, i, per tant, la pressió disminueix. La pressió de l'aire normal que actúa sobre la superfície de l'aigua, del pou, fa pujar el líquid pel tub, franquejant la vàlvula-que s'obre- i la fa entrar en el cilindre. Quan el pistó baixa, es tanca la primera vàlvula, i s'obre la segona, que permet que l'aigua passi a la part superior del pistó i ocupi el cilindre que està sobre d'aquest. El cop seguent cap amunt fa pujar l'aigua i al mateix temps aconsegueix que entri més aigua al cilindre, per sota del pistó. L'acció continua mentres el pistó puja i baixa | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 79140 | Les fonts de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-de-les-escales | XX | A banda i banda de les escales que comuniquen el carrer Major amb el Carrer Verdaguer es va construir, als anys cinquanta del segle XX, un nou esgraonat que s'enlluí amb una plantada de troanes i la instal·lació de dues fonts públiques, adossades als murs de les cases que formen aquets carrer esglaonat. Les fonts, que formen part del mobiliari urbà i serveixen per abastir d'aigua, en principi potable, són de de fetes amb pedra i ciment seguint els models comuns en l'àmbit urbà. | 08175-366 | Carrer Major, entre els numeros 19 i 17, 08692-Puig-reig | 41.9726000,1.8803800 | 407235 | 4647340 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79140-foto-08175-366-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 79141 | Edifici de la turbina de la fàbrica de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-turbina-de-la-fabrica-de-cal-marcal | VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | L'actual edifici de turbines de la fàbrica de Cal Marçal és un interessant constricció de maçoneria i maó vist que forma un mòdul quadrangular adossat al sector de migdia de la fàbrica. Cobert a quatre vessants, comunica directament amb el canal per tal que l'aigua del Llobregat pugui entrar a l'interior de l'espai i accionar la turbina. L'espai interior destaca per la seva extraordinària elegància, conferida tant pel que fa ala distribució de la maquinaria, com la decoració de material ceràmic a les parets, com per la pintura i molt especialment per l'extraordinària lluminositat que ofereixen els grans finestrals. | 08175-367 | Recinte industrial de Cal Marçal, 08692- Puig-reig | Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra. Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps. | 41.9565800,1.8813600 | 407293 | 4645560 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79141-foto-08175-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79141-foto-08175-367-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106|105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 79142 | Cripta de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Capellans de colònia', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 79-80 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | El 2008 van efectuarse obres de condicionament de les teulades de les capelles de tramuntana i al cimbori | Construcció religiosa formada per una planta rectangular coronada amb un absissemicircular i perimetralment coberta de tombes destinadesa allotjar elscosos dels membres de la família Pons; la cripta consta d'un altar y una colla de bancs que havien de permetre la celebració d'oficis funerals. El conjunt , que conserva en molt bon estat tota la seva decoració de pintura a manera demarbres, té dos accesos: el principal per la zona posterior de l'església i un per l'interior de la sagristia, mitjançant una escala que també porta al campanar. Nomes dues tombes foren ocupades: la de Anna Roca Pons, traspasada el 19 de gener de 1921 a barcelona i enterrrda acal Pons el 18 de setembre de 1926, i la de Lluis G. Ponsi Enrich, traspassat el 8 de gener de 1921 i enterrrat el dia 11 del mateix mes i any. | 08175-368 | Plaça de l'Església s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | L'església de la colònia Pons es va construir el 1887 segons el projecte de l'arquitecte Josep Torres i Argullol, es va conèixer com 'La catedral de l'Alt Llobregat' per les seves formes neogòtiques; la seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça. L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons i tots els serveis. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79142-foto-08175-368-2.jpg | Legal i física | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Des del 2009 l'església acull el Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons; a través de tres espais museïtzats, dóna a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies. El Centre d'interpretació és format per moderns sistemes d'interpretació i les tècniques audiovisuals més capdavanteres, que aconsegueixen traslladar el visitant a un entorn suggestiu i vivencial.El projecte de museïtzació se centra en tres espais de l'edifici religiós (la capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta) i s'integra i conviu respectuosament amb aquest, compatible amb la principal funció que encara té l'edifici: la religiosa, amb un horari de misses i d'actes litúrgics que el centre d'interpretació respecta en tot moment. | 106 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 79143 | Muntacàrregues de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntacarregues-de-cal-marcal | VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Un muntacàrregues de la fàbrica de Cal Marçal es una gran estrcutura de ferro reblonada de planta quadrada (quatre m2 ) que a manera d'ascensor elèctric, permet moure's, de manera vertical per tots els pisos de la gran fàbrica, des de les golfes fins el soterrani on es troben les turbines. La seva plataforma o cabina, es totalment de fero i també l'estructura que tanca el mecanisme i l'ailla de l'escala. El muntacàrregues està ubicat en un cos arquitectònic vertical, completament il·luminat per grans finestrals. | 08175-369 | Recinte industrial de Cal Marçal, 08692- Puig-reig | Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra. Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps. | 41.9565800,1.8813600 | 407293 | 4645560 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79143-foto-08175-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79143-foto-08175-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | el muntacàrregues està en ple funcionament per què la fàbrica acull un complex industrial de petites empreses que comparteixen serveis comuns. Les obres que s'hi efectuen per encabir noves activitats respecten el conjunt fabril, tant pel que fa ala tipologia com els materials. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 79144 | El Serrat de la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-de-la-madrona | El Serrat de la Madrona és una turó o serrat de 682 metres que es troba al sector norf oest del municipi, a l'enclavament de Fonolllet des del qual es domina una part d'aquets sector del Baix Berguedà. Format per boscos de pinassa - l'incendide 1994 va cremar tota la vegetació. I format per una gran concentració de gressos, al seu cim s'hi pot trobar el vèrtex geodèsic (referència 281097001). | 08175-370 | La Madrona | Amants del senderisme, buscadors de bolets i molt especialment la gent de Fonollelt (per la Festa Major) de Puig-reig i de Casserres, el tenen com un referent en les seves camiandes i passejades. | 41.9896300,1.8432100 | 404181 | 4649272 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79144-foto-08175-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79144-foto-08175-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 58391 | Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> | 08176-1 | C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt | <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com La Mota. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 58396 | Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). | 08176-6 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. | 41.7174900,1.4229600 | 368815 | 4619612 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58397 | Capella de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. | XIV-XVII | La façana posterior presenta una esquerda estructural. | La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. | 08176-7 | Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt | No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. | 41.7165700,1.4209600 | 368647 | 4619513 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc