Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78713 | Festa de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marcal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XVIII-XX | La Festa de Sant Marçal es celebra anualment el dia de la festa patronal de Sant Març i consisteix en una missa en honor del sant que té lloc a la capella romànica, després de la missa es reparteix pa, llangonissa i vi bo als assistents. Als anys del Franquisme es feia una processó des de Puig-reig, especialment concorreguda per la presencia dels nens i nenes de les escoles. Tot sortint de missa es beneeix el terme | 08175-11 | Església de Sant Marçal | Tot i que la festivitat de Sant Marçal té lloc el 30 de juny, no se sap per quina raó la cantada dels goigs i la missa té lloc el dia de Sant Març a la capella de Sant Marçal, al menys des de 1745 tal i com es recull a la 'Consueta' conservada a l'arxiu de la parròquia de Sant Martí. La família de la Serra de Cap de Costa té el costum de pagar el veure i el menjar que antigament era llangonissa de la seva matança. | 41.9942900,1.8595400 | 405541 | 4649771 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78713-foto-08175-11-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78714 | Festa Major de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cal-marcal | SERRA, R. (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. SERRA, R. Cal Marçal, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat s.d. TEIXIDOR, E. i SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Per Sant Joan és la Festa Major de la colònia de Cal Marçal, a Puig-reig, per celebrar la seva festa més important, tot recordant el seu passat com a indústria i colònia tèxtil. Entre els molts actes que hi tenen lloc, destaquen: concurs de pintura ràpida, concurs infantil de dibuix, exposicions, campionat de Botifarra, arribada de la Flama del Canigó i encesa de la foguera, revetlla de Sant Joan, concurs de rams de flors, caminada popular, etc. | 08175-12 | Cal Marçal | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra. Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. | 41.9575700,1.8806600 | 407237 | 4645671 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78714-foto-08175-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Associació de Veïns de Cal Marçal és l'entitat que manté viva la Festa Major i totes les activitats que es generen entorn del nucli que, superats els anys difícils de la crisi, manté viva la seva identitat. L'entitat impulsa també activitats esportives, trobades, arranjament dels entorns, plantada d'arbres i reivindica, sense defalliment, serveis i millores pel nucli. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78715 | Festa Major de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollet | www.fonollet.net Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XVIII-XXI | La festa major de Fonollet té lloc el setembre, coincidint amb la festa patronal del sant al qual està advocada l'església parroquial des de l'època medieval, les notícies de la qual són de l'any 1167, any que ja consta com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni. Entre els actes més destacats de la Festa Major destaca la caminada popular, missa en honor del sant, i el ball de cloenda. Tots els actes de la Festa Major tenen lloc a l'entorn de l'església i més concretament a l'era que hi ha davant la porta d'accés. | 08175-13 | Fonollet | La històrica de la parròquia de Fonollet evidència el pes de la història i les tradicions d'una petita comunitat que dispersa que, relativament allunyada dels nuclis de Puig-reig i de Casserres, ha format la seva identitat col·lectiva a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església, i com a tal entenem l'edifici religiós, la rectoria, el cementiri i el seu perímetre bàsic de la sagrera, i molt especialment l'espai de la plaça que des de temps immemorial ha reunit la gent del terme abans i després d'escoltar missa, pels moments feliços del baptisme i el matrimoni, en els moments tristos de l'enterrament. Quan la Festa Major o quan cal apagar foc. Tots els pobles i ciutats del nostre país, també els nuclis rurals, tenen espais de trobada i identitats: la plaça és un símbol, una realitat mediterrània. La plaça de l'església, i en aquest cas la plaça de l'església de Sant Sadurní de Fonollet, una herència cultural i religiosa de la nostra cultura cristiana. | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La festa es manté viva gràcies a una colla de veïns que impulsen els actes i s'encarreguen de la seva organització. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78716 | Festa Major del Roseret de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roseret-de-cal-pons | RIERA, MA. OLLER, J. (1994). 'Historia Gràfica: L'Escola de la Llar i l'Escola Complementària de Cal Pons', a L'EROL núm 45, Berga. R.SERRA i R. VILADES (1987): La colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Hereva de l'antiga Festa Major de la colònia, la festa continua aplegant, el primer diumenge d'octubre, una bona colla de persones filles, residents i vinculades a cal Pons. Els actes, organitzats per l'Associació de Veïns de cal Pons, s'inicien amb la missa solemne i el lliurament del ram dels Roser a tots els assistents. La festa reuneix, des de fa molts anys, la trobada de Noies del Managé, que havien estudiat a la colònia i que fan que la festa esdevingui un acte, molt entranyable i de trobada. Entre els actes destaca la plantada simbòlica d'un arbre, una ballada de gegants, un pica-pica per a tots els assistents, i un dinar popular davant la Torre Nova. | 08175-14 | Cal Pons o Colònia Pons | La festa del Roseret de cal Pons es hereva de la Festa Major de la que fou una de les colònies tèxtils més dinàmiques del terme municipal de puig-reig i que va néixer a finals del s. XIX, quan la colònia havia congregat un nombre important de veïns que, esperonats per la família pons i la parròquia, organitzaren la seva festa local. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78716-foto-08175-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78717 | Festa de Santa Rita del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-rita-del-llado | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | Festa tradicional de caire religiós que congrega a l'església de la masia del Lladó un reduït nombre de feligresos que celebren una missa en honor de santa Rita, patrona dels impossibles. La devoció a Santa Rita de Casia, viuda (1381-1457) es antiga i els feligresos en canten els goigs, que la masia del Lladó es cuida de reeditar puntualment. | 08175-15 | El Lladó, s/n - 08693-Puig-reig | La festa, una austera celebració religiosa, es celebra en motiu de la festa patronal i de la devoció familiar de la masia que van construir la capella, integrada a la casa, al s. XVIII. Sembla que fou a partir d'aleshores que, per iniciativa dels capellans de la família, es celebrà la missa patronal i s'encomanaren els goigs que, amb lletra i música molt senzilla, es van popularitzar en aquest sector del terme municipal i en la veïna Casserres | 41.9994600,1.8519900 | 404923 | 4650354 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78717-foto-08175-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78718 | Trobada d'Acordionistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-dacordionistes | PONS, N. I SERRA, R. (2008). 'Faustí Llaverias Viladomiu, metge de Puig-reig (1898-1982), a 'Gibernat' 49, p. 251-262 | XX | La trobada d'acordionistes de Puig-reig, que el 2010 va tenir lloc per 23ª vegada, té lloc el diumenge d'agost en un acte que reuneix els participants i el públic a l'entorn de les vuit del vespre, a la Plaça Nova del poble. Un cop acabada l'actuació es fa lliurament dels trofeus als participants i es reparteix coca i barreja per a tothom. A dos quarts de deu del vespre té lloc el ball de revetlla. La festa s'organitza des de la Junta d'Avis de Puig-reig amb la col·laboració de la Regidoria de Benestar Social i Ràdio Puig-reig | 08175-16 | Plaça Nova de Puig-reig | La Llar d'Avis neix a partir del llegat testamentari del Doctor Faustí Llaverias Viladomiu (1898-1982) | 41.9737500,1.8789700 | 407120 | 4647469 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78718-foto-08175-16-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78719 | Espectacle Puig-reig l'herencia de Guillem de Berguedà als Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espectacle-puig-reig-lherencia-de-guillem-de-bergueda-als-templers | www.ateneus.cat/ca/recursos/premis.html M.MOLINA (2010): 'Puig-reig inicia la festa major amb un espectacle d´història, música i foc', Regio7, 25 Maig 2010 S. REDO (2010): 'Puig-reig escenifica la seva historia', Regió 7, 24 Maig 2010 www.diablesclotdelinfern.com www.puig-reig.cat | XXI | Aquesta representació, oberta al públic i dissenyada com una gran obra de teatre a l'aire lliure, pretenia retrocedir en la història fins al segle XII, i recordar el moment en què el trobador Guillem de Berguedà va deixar les seves pertinences als Templers, entre les quals hi havia el municipi de Puig-reig, Fonollet i el castell. | 08175-17 | Plaça Nova de Puig-reig | Es un espectacle que neix l'any 2005, coordinat i dirigit per Marc Suñé i Núria Pons, es fruit de la il·lusió i l'esforç dels Diables del Clot de l'Infern. És fruit de la voluntat d'explicar la història de Puig-reig amb foc, música i dansa a través d'una recreació històrica. . En total, més d'un centenar de persones entre artistes, músics, tècnics de llum i so, i encarregats d'attrezzo. Tots ells participant a l'obra teatral de manera altruista; els textos i diàlegs són obra historiadora Rosa Serra, la música és a càrrec de Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig que s'encarrega de la selecció i d'incorporar obres, i l'assessorament artístic es de Jordi Pesarrodona, de la companyia Gog i Magog. El pes de l'espectacle corre a càrrec del Diables del Clot de l'Infern, una entitat local i juvenil que neix el 2005 amb la voluntat d'organitzar el correfoc en totes les festes que protagonitza el municipi. | 41.9737500,1.8789700 | 407120 | 4647469 | 2005 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'espectacle ha rebut el Premi Ateneus 2010 en la categoria de Creativitat en arts escèniques. Els Premis Ateneus són els guardons que la Federació d'Ateneus de Catalunya convocada cada any amb l'objectiu de reconèixer la creativitat, originalitat, qualitat i esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones, les empreses i els mitjans de comunicació per promoure la cultura i l'associacionisme cultural. La cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78720 | Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mateu-de-lametlla-de-merola | D. SANTANDREU i X. PEDRALS (1982): Centenari de l'església de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm.2, setembre 1982, p.44-45. VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. TERRADAS SABORIT, I (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I. (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa SERRA, Rosa (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Edifici religiós d'una sola nau flanquejat amb capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera; disposa de cor i sagristia així com d'un espai reservat per que els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des de el costat oposat al de la sagristia. La façana principal té el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb pilastres d'estil clàssic. A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt als costats i un campanar amb una espadanya de dos obertures. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia. | 08175-18 | Plaça de l'Església , 08672- L'Ametlla de Merola | Les obres de l'església de l'Ametlla s'iniciaren el 1875 i el 1877 ja funcionava provisionalment. L'obra no es va completar amb la rapidesa prevista, per què no es va consagrar fins el 1882. L'arquitecte dels altars fou Ramon Morell i la pedra va arribar d'una pedrera de Busa; els fusters de l'obra van ser els germans Riba de Balsareny. L'any 1940 es van refer els altars i el bisbe Comellas va beneir l'altar major obra de l'artista Joan Rubió; els altars laterals foren beneïts de nou el 1946 pel bisbe Tarancón que també consagrà l'altar major el 1948. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 1882 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78720-foto-08175-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78720-foto-08175-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la llinda de la porta principal s'hi llegeix. 'ANNO DOMINI MDCCCLXXXII'. Les campanes foren batejades el 1885 amb els noms de Mateua, la gran, i Vicenta, la petita. La primera mà de pintura, després de la inicial, va tenir lloc el 1914, el 1934 es van canviar les cadires de boga per bons bancs de fusta de noguer. La decoració interior de tots els altars i les respectives imatgeries foren cremades durant els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els nous altars foren beneits el 1946 i 1948 pel bisbe Tarancón. | 98|119|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78721 | Fàbrica de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona I. TERRADAS SABORIT(1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT(1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | El març del 2010 un incendi va destruir, en la seva totalitat, una de les naus més antigues. | El conjunt fabril de l'Ametlla de Merola està format per un conjunt de naus construïdes en diferents èpoques i que ocupen una gran extensió. El conjunt més antic i més proper al nucli d'habitatges de la colònia obrera el formen dues naus rectangulars cobertes a dues vessants amb teules ceràmica, i amb planta baixa i un pis, amb els característics finestrals seriats. Els murs estan fets de maçoneria cara vista i els finestrals remarcats amb totxo deixat vist, amb dintells o arcs de totxo a la part superior. | 08175-19 | Recinte industrial Ametlla de Merola, 08672- L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9076900,1.8828100 | 407343 | 4640131 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78722 | Teatre de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004). L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Teatre i cinema', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52 AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX-XXI | El 2009 s'iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l'estudi Lloveras & Soler de Barcelona. | És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l'entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d'emergència de la sala a més de l'accés principal. L'edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans. | 08175-20 | Plaça del Teatre, 08672- L'Ametlla de Merola | El 1880 ja es té noticia de l'existència d'un petit teatre a l'edifici que avui acull la biblioteca i llar d'avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s'inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb 'El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau' i 'La venjança de Jesús' que s'anaren alternant fins a l'any 1912. El 1912 S'estrena 'La Rosa de Jericó', l'obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins l'any 1939 i s'anaren alternant amb d'altres obres com 'L'estel de Natzaret', 'La venjança de Jesús' i 'Jesús infant'. El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era 'La Rosa de Jericó' però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola'. 1954 Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra 'La Rosa de Jericó' , naixerà finalment 'La flor de Nadal', i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola' ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s'n fills de l'Ametlla i van dotar a l'obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s'havia anat portant a terme fins llavors. També s'ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s'han realitzat com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l'equipament, cosa que s'està fent en l'actualitat en diferents fases. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 78723 | Torre de l'Amo de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA(2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000. AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La torre, a diferencia d'altres, és un vell molí fariner que va a ser remodelat i ampliat com a la residència dels Serra. És una edificació de planta rectangular que consta de dos cossos. El cos principal és de planta baixa més dos pisos i l'altre cos únicament de planta baixa més un pis superior. Les façanes són totes arrebossades i, com la resta dels habitatges a la colònia, són de color blanc. Les obertures són disposades regularment d'arcs de mig punt a la planta baixa de la façana principal i la resta amb arcs rebaixats amb decoracions a la llinda, els escopidors són de pedra. Hi ha un balcó a la façana lateral amb barana metàl·lica. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües. | 08175-21 | Recinte Industrial de l'Ametlla, 08672- L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082900,1.8827300 | 407337 | 4640197 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78723-foto-08175-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78723-foto-08175-21-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Conserva al seu interior i concretament a la planta soterrani, alguns dels elements de l'antic molí fariner, concretament les dues moles i algunes de les estructures arquitectòniques, així com el canal d'entrada de l'aigua. | 94|119|98|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78724 | Creu processional de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. VILADES (1983): Creus processionals del Berguedà, a L'EROL núm.7, desem. 1983, p. 43-51. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.</p> | XVI-XVIII | <p>Creu processional de plata d'estil renaixentista-barroc, de 68,5 x 41 cm. Al centre de l'anvers hi ha la imatge de Crist i a l'arrencada de la flor de lis hi ha els quadrifolis repujats amb un tema vegetal. Al revers la figura de la Verge amb l'infant ocupa la part central i la decoració es identifica a l'anvers, amb els quadrifolis. El nus es una estructura gòtica, amb contraforts, pinacles i formacions que allotgen sis imatges, entre les quals s'identifiquen les de Sant Pere, Sant Pau, sant Jaume i Sant Bartomeu. Aquesta creu no té canya però si que disposa d'uns forats on poder fermar el pal de fusta que l'alça i que és indispensable per poder fer la seva funció processional. Aquets dispositiu fa pensar que inicialment també es feia servir com a creu d'altar.</p> | 08175-22 | Església parroquial, C/. De l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La única notícia documental directament relacionada amb la creu és una referència a la visita pastoral de l'any 1946 en que el bisbe manà restaurar-la, la qual cosa no es va fer fins el 1971. La restauració, feta per ARS Manresa, va consistir, simplement en una neteja que li va treure l'extraordinaria negror que cobria la plata, la neteja va costar 1500 pessetes.</p> | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78724-foto-08175-22-1.jpg | Física | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | desconegut | 95|96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78725 | Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-lametlla-de-merola | J.MIRALDA (1984): El ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm. 10, p.38-39; J.AMADES: Costumari català, vol. II, p. 859. VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa | XIX-XX | S'ha mantingut fins ara sense variacions ni en la música ni en la coreografia. El ball consta de cinc parts: 1a Part: Els balladors segueixen la música en filera i rodona i a l'últim compàs el que porta la bandera dóna una volta sobre si mateix; es repeteix la tornada i la meitat dels balladors (alternativament a l'abanderat) donen una volta sobre si mateixos sense parar de caminar; finalment, a l'últim compàs, són tots els balladors els que giren sobre si mateixos. 2a Part: Dansen els balladors en pas de polca i a partir del compàs 9 ballen de dos en dos i cara per cara; es repeteix dues vegades més fins a arribar a l'últim compàs en què fan una nota seca. 3a Part: Després de ballar en filera, els balladors es posen de quatre en quatre en forma de creu donant-se les mans i voltant; es torna a ballar en filera i es repeteix el procés dues vegades més. 4a Part: Ballen en filera i rodona a temps de polca i a partir del compàs 9 es posen a ballar de dos en dos i davant per davant; es torna a ballar en filera i rodona i es repeteix tres vegades més fins a arribar a l'últim compàs en què fan una nota seca. 5a Part: Ballen agafats de les mans i en rodona i a una nota determinada posen el peu dret al mig; es fa el mateix però posant el peu esquerre i a la tercera vegada fan tots un cop sec donant per finalitzat el ball. | 08175-23 | L'Ametlla de Merola | L'actual ball de cascavells de l'Ametlla de Merola prové de l'antic nucli de Merola i sembla que es va introduir a l'Ametlla sobre l'any 1902. El primer que el va ensenyar fou un tal Cucharrera, motejat “El pequeño de la Granota”. Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere Feliu publicat l'any 1905 en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. També es troba citat en el “Costumari Català” de Joan Amades. | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Els balls de cascavells són manifestacions folklòriques de la Catalunya Interior. Reben el nom del camal (calçó ple de cascavells o picarols) que porten els dansaires a les cames i que fan un so característic en les voltes i en els salts. Els balladors són únicament homes tot i que altres indrets també ballen les dones. | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78726 | Fons Coral Cors Alegres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-coral-cors-alegres | XX | <p>El fons documental de la Coral Cors Alegre aplega partitures i tota mena de documentació (cartells, programes d'actuacions, fotografies, etc.) relacionada amb l'entitat que durant els seus 40 anys de vida ha ensenyat a cantar a tots els nens i nenes de Puig-reig. Les característiques principals de la coral era el fet que treballava el repertori comú i les cantates del secretariat, a més de l'aplec de cançons que feia la mateixa coral. Va participar activament en trobades generals, comarcals, intercanvis-convivència, 'Juguem cantant', concerts de Nadal, caramelles, etc. La mitjana de cantaires s'acostava als dos-cents, agrupats en tres nivells: petits, mitjans i grans.</p> | 08175-24 | Rectoria de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n 08692- Puig-reig | <p>Fundada l'any 1970 per Mossèn Josep Solà, aleshores vicari de Puig-reig, persona que durant els quaranta anys de vida d'aquesta coral en fou el director i l'ànima. El mateix any de la seva fundació es va escollir el nom entre els components de la coral. El 1973 es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. El Comiat de la Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig es va celebrar amb una trobada d' excantaires i la inauguració de l'exposició sobre els 40 anys d'història de la Coral el dilluns de Pasqua d' enguany (dia 5 d'abril de 2010) La Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig s'acomiada després de 40 anys al servei dels infants i de la música a Puig-reig el 5 d'abril de 2011, després de 40 anys d'assaigs, de concerts de Nadal, de Caramelles, d'intercanvis amb corals d'arreu de Catalunya i de fora, de cantates al Palau Sant Jordi. Durant aquest llarg període, veterans d'infants i joves de Puig-reig han cantat acompanyats de desenes de voluntaris i voluntàries que s'han ocupat de la Coral, dels assaigs, de l'organització dels concerts, de les sortides... sempre de manera altruista i sota la batuta del director de la Coral, Mn. Josep Solà. La biblioteca Guillem de Berguedà organitzà una exposició.</p> | 41.9737500,1.8788700 | 407112 | 4647470 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78727 | Fons Capella de Música de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-capella-de-musica-de-cal-pons | R,SERRA I R.VILADES(1987). La colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. CLOTET, D. I SERRA, R. (2005)'Música i cant', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, p. 75-76 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | El fons està formant per les partitures de la Capella de Música de la Colònia Pons, una bona part de lesquals són impreses però també en destacan de manuscrites, obres dels diferents directors, i exercicis de còpia per repartir entre els diferents cantaires. | 08175-25 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | L'any 1903 es va fundar el cor de la Colònia Pons amb el nom de 'Societat Coral Castàlia' que més endavant va canviar el seu nom pel de 'Cor d'Obrers Cantaires'. El president de la primera junta va ser Joan Casals, i el primer director Llorenç Pintó. L'estándar fou un regal de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia, el 1905. El 1923 van participar en el gran aplec de Cors d'en Clavé a París i en 1927 en un aplec a Madrid. En el seu repertori hi figuraven les millors peces de l'època. El 1931 va passar a Capella de música que mantingué viu els cants de les Caramelles. En foren directors Mn. Climent Vilarassa, Manuel Borràs i Ramon Benet, que va viure el canvi de litúrgia el 1959 i començà a introduir els cants en català a partir del mestratge de Montserrat, assolint una gran categoria. En el seu repertori hi havien obres de Bach. | 41.9737500,1.8788700 | 407112 | 4647470 | 1903 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78727-foto-08175-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78727-foto-08175-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78727-foto-08175-25-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78728 | Enregistraments Polifònica de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enregistraments-polifonica-de-puig-reig | R.SERRA i R.VILADÉS: (1993) La Polifònica de Puig-reig. www.polifonica.cat R.VILADÉS: (1993). La Polifònica de Puig-reig, a L'EROL núm. 66. | XX-XXI | En el transcurs de la seva historia la Polifònia ha fet prop d'un centenar d'enregistraments. El primer que va obrir la sèrie fou en motiu de la designació d'Igualada com a ciutat Pubilla de la sardana el 1974, tot i que el primer enregistrament casolà fou, en el mateix any, 'Cants de Catalunya' enregistrat a l'església romànica de Puig-reig. Entre els més notables destaquen Gospell 1979, el Pessebre de Pau casals 1985, El Messies de Händel 1988, Josep Carreras Canta a Catalunya 1990, País de Cançons amb Manel Camp i una llarga llista de sardanes. La Polifònica disposa d'un estudi d'enregistraments propi que es va inaugurar amb l'enregistrament de el 'Bestiari' de Manuel Oltra el 1990. | 08175-26 | Plaça de l'Església s/n, Colonia Prat- 08692- Puig-reig | La Polifònica de Puig-reig va néixer l'any 1968 com a Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. Des de 1969, Ramon Noguera n'és el director. La Polifònica de Puig-reig ha col·laborat amb les orquestres més importants i reconegudes del nostre país: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès i Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Amb aquesta darrera formació, juntament amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, la Coral ha interpretat, en les temporades 2004-2005 i 2005-2006, la 'Missa solemnis' de L. V. Beethoven i les òperes 'Turandot' de G. Puccini (en versió escenificada) i 'Nabucco' de G. Verdi (en versió concert). En la interpretació de les grans obres ha estat dirigida per mestres reconeguts, com Manel Cabero, Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Antoni Ros-Marbà, Josep Pons, Joan-Lluís Moraleda, Uwe Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Laurence Foster, Salvador Mas i Nello Santi. Des de la seva creació fins a l'actualitat, la Polifònica de Puig-reig ha dut a terme una trajectòria de creixent activitat musical que l'ha portat a actuar arreu de Catalunya, a la majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador i Perú. L'any 1992 la Polifònica va acompanyar el President de la Generalitat de Catalunya en un viatge oficial a Argentina i Xile. La Coral ha estat també un dels artífexs del 'Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre' que es realitza cada setembre des de 1980. L'any 1993, amb motiu del seu 25è. Aniversari, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. | 41.9872600,1.8874300 | 407841 | 4648960 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78728-foto-08175-26-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78730 | El contrapàs dels Merolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-dels-merolans | 'El contrapàs dels Merolans', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig-reig, pag. 378 I 379. R.SERRA i J. MIRALDA: Merola, un poble, a Associació Cultural l'Esplai, 1990. | XVIII-XX | No es fan representacions públiques | El contra pas dels Merolans, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-ra, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-la-ra-la-ré. El Grapal com li direm, el Grapat com a primer? El Grapat el garriguer, y cal Genís el fuster. Y cal Genís el fuster, y a l'Alsina'! Serpeter. Y l'Alsina'1 serpeter, y a Vilafresca''1 patofler. Y a Vilafresca'I patofler, y a la Barraca'l violiner. Y a la Barraca'! Violiner, y el Daina també hi vol ser. Y el Daina també hi vol ser, y el Putxot I'escopeter. Y el Putxot I'escopeter, y a i Merola'I campaner. Y a la Granota l'hostaler, Alguns diuen Vilafranca. Y a Merola'l campaner, y a cal Japet el fuseller. Y a cal Japet el fuseller, y a cal Percuns l'araller. Y a cal Percuns l'araller, y a cal Roig el pigoter. Y a cal Roig el pigoter, y a Casa Nova l'arrauer. Y a Casa Nova l'arrauer, Y a cal Pla lo ganyofer. Y a cal Pia lo ganyofer, ya Subirana'l tabaquer. Y a Subirana' l tabaquer. Y a Casa Vella'! Carboner. Y a Casa Vella'1 carboner, y a Subiraneta'I gabatxer. Y a Subiraneta'I gabatxer, y a cal Riera I'escaler. Y a cal Riera I'escaler, y a la Granota l'hostaler. Y a la Granota l'hostaler, y al Molí'1 tamboriner. | 08175-28 | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla ésser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 08175 | Puig-reig | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla esser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 94|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78731 | Ball de Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-de-lametlla-de-merola | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II, pp. 858, 859, 860, 1011 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XX | El ball de Nans és un dels elements més destacat del patrimoni immaterial de l'Ametlla de Merola. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: 'Il Rigoletto', 'El Trobador', 'Don Juan' i 'El Barbero de Sevilla'. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: - 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. - 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. - 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap a dintre. | 08175-29 | L'Ametlla de Merola | Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa 'La Veu de Montserrat', de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78732 | Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-lloanca-de-sant-andreu-apostol | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XX | Els 'Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol que se venera a la capella de Cal Pallot ' es canten cada any el dia de Sant Andreu, el 30 de novembre, a la capella del mateix nom. Tradicionalment la gent de Puig-reig i dels entorns de la riera de Merlès hi fan cap per oir missa que presideix el rector de Puig-reig. Un cop finalitzat l'ofici religiós es va el repartiment del 'pa dels pobres'. Els goigs estan formats per deu estrofes, precedides per l'encapçalament i tancades per un final i una oració 'preguem'. Són goigs genèrics i en cap moment es fa al·lusió a fets locals | 08175-30 | Sant Andreu de Cal Pallot | Església romànica (s XII) del municipi de Puig-reig (Berguedà), vora la masia de Cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès. L'església conserva restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà. | 41.9734200,1.9100800 | 409697 | 4647400 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78732-foto-08175-30-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78733 | Goigs en llahor de la màrtir Santa Aurèlia de Nice. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llahor-de-la-martir-santa-aurelia-de-nice | R.SERRA i R.VILADES (1987): La colonia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga R.SERRA (2000). Les colònies tèxtils de Catalunya, Manresa 2000 R.SERRA (2005): Cal Pons, Parc fluvial del Llobregat Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Editats en català i en castellà el 1905, amb autorització del bisbe i administrador apostòlic de la diòcesis de Solsona, l'edició original anava acompanyada d'un dibuix amb l'urna i el cos de la màrtir que fou col·locat a l'altar major de l'església de la colònia Pons. Els deu versets acaben amb una mateixa tornada. 'consol nostre, Aurelia sías, de la vida en tot dolor'. | 08175-31 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | La colònia tèxtil de Cal Pons està ubicada al sud de Puig-reig, a tocar del nucli urbà. Es tracta d'una de les colònies tèxtils més interessants de Catalunya, tant des del punt de vista urbanístic com des del punt de vista arquitectònic. Entre els edificis que es conserven destaca el xalet del director, les dues torres modernistes, una monumental església neogòtica i la casa convent de les monges. Completen el complex un conjunt notable de jardins i bosc, a més dels habitatges. La colònia va ser fundada l'any 1875 per Josep Pons, que, procedent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda, va ser també el promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. La colònia industrial va créixer de forma ordenada al voltant de la fàbrica, on també es van construir els establiments bàsics per als treballadors i les seves famílies: la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis. Un dels edificis més interessants es va construir al costat de l'església l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i un teatre. D'altra banda, en el seu origen, Cal Pons va estar protegit per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals, i que va ser enderrocada durant la Guerra Civil. L'església, coneguda com la 'catedral del Llobregat', i les dues torres dels amos, situades al voltant d'un jardí. Actualment, el conjunt acull diferents usos, de manera que la visita a les instal·lacions permet conèixer el passat i el present del complex. | 41.9663100,1.8862200 | 407710 | 4646636 | 1903 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78733-foto-08175-31-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Els goigs es van editar en honor de la 'matrona romana qual cós se venera en la colonia dels srs. Pons en Puigreig'. D'autor anònim es van composar per celebrar la recepció de les relíquies de la santa que els Pons havien portat, expressament de Roma, el 1905. | 119 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78734 | Cobles del gloriós Sant Marçal, bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-del-glorios-sant-marcal-bisbe | R.SERRA (1987) 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XXI | Les 'Cobles del gloriós Sant Marçal, bisbe' que se venera a la capella del mateix nom es canten el dia de Sant Marc quan s'hi apleguen gent de Puig-reig per oir missa que presideix el rector de Puig-reig. Els goigs estan formats per nou estrofes, precedides per l'encapçalament i tancades per un final i una oració 'Oremus'. Són goigs genèrics i en cap moment es fa al·lusió a fets locals. | 08175-32 | Església de Sant Marçal | Església romànica del municipi de Puig-reig, prop de la carretera de l'Espunyola a Puig-reig, conserva l'edificació romànica del s XII. Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà. | 41.9943000,1.8595400 | 405541 | 4649772 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78734-foto-08175-32-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78735 | Llegenda del Cavaller de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cavaller-de-merola | FÍGOLS, J. I FORNELL, N. (1993): Sis llegendes del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà, AMADES, Joan: Les millors lIegendes catalanes Ed. Selecta. SANTANDREU, M.D. (1986):Lleguendes del Berguedà, L'EROL 16, Berga | XVIII-XXI | La llegenda del Cavaller de Merola explica d'aquesta manera, com el cavaller de Merola va aconseguir una de les barres de l'escut de Catalunya: Quan va saber-se a Barcelona la rendició de la ciutat de València al rei Jaume, va haver-hi una gran alegria al palau, i la reina i les principals dames mullers i filles dels cavallers que estaven a la campanya es van entusiasmar per a anar a València i donar una sorpresa dels seus marits i pares. I així ho van fer. Portat per l' l'entusiasme regnant entre la nostra gent, van voler arribar fins al límit del lloc que s'havia fixat com a frontera amb els moros, per tal de veure la mala carota que feien els sarraïns, i sense dir res a ningú van organitzar una llarga cavalcada que va anar-se'n terres enllà. Quan menys s'ho podien pensar, es van travar voltades de moros que se'ls van abraonar, i segurament que les haurien fetes presoneres i les haurien mortes si no hagués estat per la diligència i el braó del cavaller de Merola, que es va adonar de I'entremaliadura i, acompanyat d'un estol de valents homes, va seguir la cavalcada de la vora per conjurar qualsevol possible contratemps. Per fer fugir els moros els guerrers van haver de lIuitar molt aferrissadament. Quan el rei Jaume i els altres cavallers interessats van saber el que havia passat, van tenir un gran disgust, sobretot de pensar el dol que hauria entelat la gran victòria si la reina i les dames més principals haguessin caigut en mans dels moros. El rei va cridar el cavaller de Merola i li va dir que se sentia obligat amb el!, que demanés allò que volgués, perquè per a un rei no hi havia res impossible. El senyor de Merola li va demanar una de les cinc barres que aleshores tenia I'escut reial de Catalunya. El rei va trobar que era molt demanar; però, com que paraula de rei no torna enrera, i li havia promès donar-li allò que demanés, li va concedir el que volia. Des d'aleshores que I'escut de Catalunya, que tenia cinc barres o pals, va tenir-ne només quatre. L' escut del cavaller i senyor de Merola, que feia unes aigües, va ostentar enmig un pal vermell de sang, com el de l' escut de Catalunya, concedit pel gran rei Jaume. | 08175-33 | Merola | Les llegendes sobre la Reconquesta són molt freqüents en la nostra literatura oral i també són molt freqüents les que fan referència al rei Jaume I, com es el cas de la Ilegenda del Cavaller de Merola. Podem datar cronològicament els fets narrats envers I'any 1238, moment en què el rei conquereix la ciutat de València. Si agafem les Cròniques de Jaume I (les quals tenen una dubtosa historicitat en alguns episodis) trobem una narració que si bé no és exacta a la llegenda sí que té una certa semblança. Diu que en els moments de la conquesta de València el rei fa venir la reina a la frontera i quan la comitiva volgué passar el riu d'UIIdecona no pogueren a causa de la forta pluja que havia caigut; només va passar un cavaller que va anar a Peníscola a informar al rei sobre l' aïllament de la reina i les dones que I'acompanyaven (volum V de la Cronica de Jaume 1). Aquest cavaller podria ser ben bé el cavaller de Merola. | 41.9313700,1.8711100 | 406407 | 4642773 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78735-foto-08175-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78735-foto-08175-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78737 | Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-de-montserrat-de-la-colonia-prat | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XX | Els goigs es van compondre el 1949 en motiu de la inauguració de les obres de renovació de l'Església que va comptar amb la presència del bisbe Tarancón. Reproduïts en fulls de 25,8x36,5 cm amb la impressió de la música amb la notació musical, una fotografia del acte de celebració, i l''Oremus' amb llatí, són anònims. L'estrofa de començament diu: 'Ja que'n sou bella Pastora de l'església d'aquest prat, sieu nostra protectora, Princesa de Montserrat'. | 08175-35 | Església de la Colònia Prat, 08692- Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9876200,1.8882000 | 407905 | 4648999 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78738 | Goigs de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sadurni-de-fonollet | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduits en fulls sense impressió de la música i amb el gravat del bisbe ocupant la posició central, l''Oremus' amb llatí, són anònims. L'estrofa de començament diu: 'Puig lo cel loa gustós, Vostre zel y gran valia;Siau nostra llum y guia, Sant Sadurní gloriós' . Els goigs es canten el dia 29 de novembre, festa de Sant Sadruní en el calendari religiós. | 08175-36 | Església de Sant Sadurní de Fonollet | Els goigs es van compondre per iniciativa del bisbe de Solsona Ramon Riu, un home inquiet i culte que els va encarregar a l'entorn de 1885, per què es cantessin a totes les esglésies del seu bisbat que tenien com a Sant Patró, Sant Sadurní, bisbe i Màrtir i que eren les parròquies de Besora, Clariana, El Cint, La Llena, La Pedra, La Salsa, Montmajor, Massanés, i les sufragaries de Malanyeu i Fonollet. | 41.9909700,1.8346000 | 403470 | 4649430 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78739 | Goigs de Santa Rita de Cassia del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-rita-de-cassia-del-llado | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON: (1988) Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga SERRA, R.(1986). 'Els arxius de les masies del Berguedà', a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4-6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123-132. | XIX-XX | Reproduïts en fulls sense impressió de la música i amb el gravat de la santa ocupant la posició central, l''Oremus' amb llatí, són anònims. Impresos a la impremta de Quirze Casals de Berga a principis del s. XIX, l'estrofa de començament diu: 'Puig que sou tant exaltada, de nostre Deu i senyor, donaunos vostre favor, Rita benaventurada'. A la capçalera hi diu: 'Gpigs en alabansa de la coronada esposa de Cristo, protectora dels impossibles'. | 08175-37 | El Lladó, s/n - 08693-Puig-reig | Festa tradicional de caire religiós que congrega a l'església de la masia del Lladó un reduït nombre de feligresos que celebren una missa en honor de santa Rita, patrona dels impossibles. La devoció a Santa Rita de Casia, viuda (1381-1457) es antiga i els feligresos en canten els goigs, que la masia del Lladó es cuida de reeditar puntualment. La construcció de la capella fou autoritzada pel Bisbat de Solsona l'any 1777; el 1832 fou restaurada després de l'incendi que la partida dels Malcontents ocasiona a la casa de Periques el 1926. | 41.9904600,1.8521500 | 404923 | 4649354 | 08175 | Puig-reig | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78740 | Goigs de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduïts en fulls amb la notació musical, no l''Oremus' amb llatí, i la lletra es obra de Josep Cardona i la música de Gaietà Casadevall. La xilografia amb la imatge del sant patró, del 1960, es obra d'A. Gelabert. L'estrofa de començament diu: 'Puig que cenyiu l'aurèola de l'Evangelista de Déu, a l'Ametlla de Merola, protegiu, oh Sant Mateu'. La segona edició dels goigs es va imprimir a Barcelona, a Cal Casulleras, de la Via Laietana. | 08175-38 | Església de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78741 | Capes de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capes-de-sant-marti | XX | Amb el nom de 'Capes de sant Martí' es coneix una galeta dolça que s'elabora a les pastisseria Trulls de Puig-reig els dies a l'entorn de la festa patronal que es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre. | 08175-39 | Carrer Llobregat núm. 35, 08692-Puig-reig | Producte de pastisseria elaborat per la famñilia Trulls en el seu obrador artesà durant els dies propers a la Festa de Sant Martí, patró del poble. | 41.9761300,1.8792800 | 407149 | 4647733 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 78743 | Fons d'Història local Biblioteca Guillem de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dhistoria-local-biblioteca-guillem-de-bergueda | MAYOL, Carme. 'La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur'. http://www.ub.edu/bid/14mayol.htm | XX-XXI | El fons d'història local de la biblioteca aplega publicacions en diferents formats (llibres, diaris, revistes, petit imprès, etc.) però també dossiers de premsa, fotocòpies, retalls de premsa... i materials diversos que tenen en comú informar sobre temes relacionats amb el municipi de Puig-reig, des de la població fins a la història, passant pels resultats d'unes eleccions o bé referències i obres d'escriptors i personatges vinculats al poble o a les seves colònies. | 08175-41 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | La biblioteca municipal de Puig-reig es va inaugurar l'any 1955 i fins el 1996 que es va traslladar a les instal·lacions que encara avui ocupa i que es va batejar amb el nom de 'Guillem de Berguedà', ha esdevingut el centre cultural i dinamintzador del poble. Amb un fons bibliogràfic e més de 25.113 títols, un fons àudio-visual de 5.704 enregistraments i un fons de revistes de 38 títols subscrits, es la biblioteca pública més antiga de la comarca i des de la seva fundació forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78743-foto-08175-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78743-foto-08175-41-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78744 | Fons tèxtil Biblioteca Guillem de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-textil-biblioteca-guillem-de-bergueda | PREGONAS, J. I SERRA, R. (2007). Jaume Pregonas Berengueras i el Tratado de Hilatura Práctica L'EROL núm. 95, p. 22-25. | XX | El fons biblioteca tèxtil de la biblioteca pública 'Guillem de Berguedà' aplega uns 153 llibres de temàtica relacionada directament amb el tema tèxtil, molt especialment de teoria de filats i teixits de cotó, destinada a la formació i documentació dels lectors d'un poble que des de finals del s. XIX i fins el 1980 va destacar per la importància de la indústria tèxtil cotonera. | 08175-42 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | La biblioteca municipal de Puig-reig es va inaugurar l'any 1955 i fins el 1996 que es va traslladar a les instal·lacions que encara avui ocupa i que es va batejar amb el nom de 'Guillem de Berguedà', ha esdevingut el centre cultural i dinamintzador del poble. Amb un fons bibliogràfic e més de 25.113 títols, un fons àudio-visual de 5.704 enregistraments i un fons de revistes de 38 títols subscrits, es la biblioteca pública més antiga de la comarca i des de la seva fundació forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78744-foto-08175-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78745 | Fons Col·lecció Revistes Colònia Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-colleccio-revistes-colonia-pons | R.SERRA i R.VILADES (1987): la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà R.VILADES i R.SERRA (2005): La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, 86-87 150 anys de colònies industrials R.SERRA. 'Cal Pons', Consorci del Paarc Fluvial del Llobregat sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | La revista 'Colonia Pons' es va començar a editar el 1944 i al llarg dels sues 13 anys de vida, va sortir trimestralment amb molta puntualitat, i sempre en castellà, i impresa per Gràfiques Molins de Berga. Els cincs primers números van sortir mecanografiats a mida foli però a partir del sisè ja es va fer a través de l'edició impresa, molt acurada i ben il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Consta de 20 pàgines, escrites íntegrament en castellà, llevat d'alguna poesia en català. La revista era el portaveu de l'empresa i transmetia els valors d'un recuperat paternalisme amb el convenciment que amb serveis i adoctrinament s'aconseguia la pau social. Tot i que hi col·laboraven moltes persones de la colònia, l'esperit, la redacció de les editorials i dels articles moralitzant, corria a càrrec del capellà, el director i de Sr. Obradors, encarregat de la colònia. La revista comptava amb seccions fixes; a més de la editorial i els articles d'opinió, hi havia informació puntual sobre l'Escola de la Llar i l'Escola Complementaria, contes i historietes, humor, poesia, i el recull de totes les activitats que tenien lloc a la colònia des del 1944 fins el 1957. | 08175-43 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica - que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Aquest esperit paternalista es recupera, i fins i tot s'incrementarà, després de la Guerra Civil quan, una vegada més, els empresaris de colònia van assumir les funcions pròpies de l'administració pública (ensenyament, salut pública, transports, etc.). La revista 'Colonia Pons' n'era el portaveu oficial. | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 1944-57 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78745-foto-08175-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78745-foto-08175-43-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78747 | Biblioteca Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-cal-vidal | <p>VV.AA.(1992) Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 DDAA (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa</p> | XX | <p>La Biblioteca de la colònia Vidal, ubicada al primer pis de l'edifici de la Fundació Vidal, fou una iniciativa de Vicenç Vidal Casacuberta, enginyer i propietari de la colònia, que fou el promotor de bona part de les activitats culturals i socials que es van desplegar a la colònia des de 1925 fins a 1950. El seu fons, completament inventariat, respon als anys en que es va fundar i als objectius que tenia. Destaca la secció de novel·la, infantil, tèxtil i especialment la col·lecció completa de el diari 'El Matí', cofundat per Vicenç Vidal Casacuberta.</p> | 08175-45 | Plaça de la Purissima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig (Barcelona) | <p>Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal, anaren dotant la colònia (fundada a finals del s. XIX), de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.</p> | 41.9442500,1.8806700 | 407218 | 4644192 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78747-foto-08175-45-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78748 | Arxiu Govern Civil de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-govern-civil-de-barcelona | XIX-XX | En l'actualitat les dates extremes de la documentació que custodien són 1866-2008. Entre els seus fons es troba la documentació sobre l'antic Govern Civil de Barcelona, amb una estimació de 1400 metres lineals (12.300 arxivadors i 1147 llibres de registre), i dates extremes 1866-1997. documentació històrica. | 08175-46 | Doctor Trueta 20, 08005- Barcelona | La delegació del govern a Catalunya, a Barcelona ocupa la totalitat de l'antic Palau de la Duana, edifici construït entre 1784 i 1792, seu de la duana fins que el 1902 va passar a albergar el govern civil de Barcelona; últimament es la seu de la delegació del govern a Catalunya. En l'any 2000 es va crear la Delegació del Govern per a Estrangeria i Immigració amb competències en aquestes matèries. Els delegats del govern, depenen de la Presidència del Govern, corresponent al Ministeri d'Administracions Públiques dictar les instruccions precises per a la correcta coordinació de l'Administració General d'Estat en el territori, i al Ministre de l'Interior, en l'àmbit de les competències de l'Estat, impartir les necessàries en matèria de llibertats públiques i seguretat ciutadana. Tot això s'entén sense perjudici de la competència dels altres Ministeris per a dictar les instruccions relatives a les seues respectives àrees de responsabilitat. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78748-foto-08175-46-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78750 | Llegenda de la ciutat de Tiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-ciutat-de-tiro | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | Una vella llegenda identifica Fonollet amb la llegendària i perduda ciutat fenícia de Tiro o Tirm que fou la més important de les ciutats de Fenícia. Els hebreus la van anomenat Tsor i els mateixos tirians li deien Sor o Sur que vol dir 'Roca'. Els grecs van substituir la 'S' inicial per una 'T' i amb aquesta deformació el nom fou adoptat pels romans que no obstant també li van dir Sara o Sarra (del nom fenici del peix porpra) | 08175-48 | Sant Sadurní de Fonollet | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 78751 | Arxiu Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Imatges de la Diputació de Barcelona i totes les seves institucions i de la Generalitat Republicana. Actes polítics, culturals, esportius, etc. a Barcelona i província. Geografia de Catalunya. Vida cotidiana. Autors: Merletti, Domínguez, Pérez de Rozas, Català-Roca, Brangulí, X. Miserachs i molts d'altres. | 08175-49 | C/ Mejia Lequerica, 1, recinte de La Maternitat, 08028 Barcelona | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu està ubicat en un edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78752 | Refranys del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XX-XXI | - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern | 08175-50 | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||||
| 78753 | Fons Causa General Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-causa-general-archivo-historico-nacional | J. GAITE (1994): Fondos de Guerra Civil y Posguerra en la Sección Fondos Contemporáneos del Archivo Histórico Nacional, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, nº 7, págs. 455-47. FELIPO ORIOL, R. (2004). Papers del Berguedà a Salamanca. A L´EROL, Núm.: 83 Erol, L': revista cultural del Berguedà > Any: 2004 Núm.: 83 Papers del Berguedà a Salamanca > Felipó Oriol Papers del Berguedà a Salamanca Ministerio de Justicia, Causa General, 1943. Editorial Akal, febrero de 2008. | XX | Fons de la 'Causa General' de Puig-reig conservats a l'Archivo Historico Nacional. La Causa General es va dur a terme sota la responsabilitat de la figura específica fiscal en cap de la Causa General, establerta per un decret posterior de 1943, fins a la seva traspàs al Ministeri de Justícia a partir de 1954, acumulant una enorme documentació que és conservada des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 08175-51 | Archivo Historico Nacional, C/ Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre 'La dominación roja en Espanya', coneguda abreujadament com la Causa General (CG), va ser un extens procés de recerca impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduardo Aunós, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 abril 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «lo hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja». La documentació, organitzada per municipis, es fruit d'un procés informatiu complex sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. a recopilació va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels que es consideraven responsables, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco el 1969 d'una llei per a la prescripció dels 'delitos cometidos con anterioridad al 1 de abril de 1939'. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1939-45 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 78754 | Fons Documentació monestirs de l'Arxiu Diocesà Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentacio-monestirs-de-larxiu-diocesa-solsona | <p>BOLOS, J.(2010): 'Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella', Pages Editors BOLOS, J.(2006): 'Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)', Fundació Noguera, Barcelona BARTRINA i COROMINAS, Enric. 'Arxiu Diocesà de Solsona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 229-239</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona es funda el 1593 coincidint amb el naixement del bisbat, els seus fons l'integren, en origen, la documentació de la catedral de Solsona i les seves canòniques escampades per Catalunya; al s. XIX s'hi afegeix la documentació de dos importants monestirs berguedans, Sant Pere de la Portella (La Quar) i Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix), dominis monacals que tenien possessions a l'actual terme municipal de Puig-reig. Per altre part, totes les parròquies del terme municipal de Puig-reig formen part, des del 1593, de l'esmentat bisbat i per tant els fons conserven documentació, escadussera però, relacionada amb Puig-reig.</p> | 08175-52 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Plaça del Palau, 1. 25280 SOLSONA | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78754-foto-08175-52-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78755 | Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-mata-y-pons-de-cal-casas-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Primer tractament pendent de revisió | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva, registrat amb la signatura ANC1-368 , una part del fons documental de les 'FÁBRICAS DE LORENZO MATA Y PONS, C.A.' una de les quals era la colònia de Cal Casas de Puig-reig. El fons està organitzat en cinc apartats: Documentació familiar, Direcció de Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A., Comptabilitat, Serveis financers i Documentació de les diverses fàbriques El fons documentals, compta amb documentació entre 1816 i 1978, i consta de prop de 20 m linials ordenats en 95 unitats d'instal·lació de documentació textual, paper, biblioteca i hemeroteca;14 unitats d'instal·lació que contenen 670 imatges (290 negatius de vidre b/n, 160 diapositives de vidre b/n, 220 positius b/n), 4 plànols i 9 accions. | 08175-53 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté documentació de caire familiar a més de la generada per l'activitat de les diverses fàbriques. Entre la primera destaca un llibre del comerciant Domènec Mata i Saltor (1813-1823), llibres dels corredors de canvi i borsa Joan i Llorenç Mata i Pons (1875-1918) i Josep Maria Mata i Julià (1916-1939), documentació personal de diversos membres de la família i sobre la seva participació accionarial en l'empresa, i documentació sobre diverses propietats immobiliàries. Entre la documentació de l'empresa Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A. destaca la referida a la comptabilitat general de la societat que inclou llibres de diari, major i balanços (1910-1947), documentació sobre assegurances socials (1961-1978) i sobre les diverses fàbriques: fàbrica de Mataró (1892 - 1896), fàbrica de Vilanova i la Geltrú (1915 - 1970), fàbrica de Puig-reig (1908 - 1971), fàbrica de Sallent (1949 - 1975), fàbrica i canal de Pinyana a Alguaire (1927 - 1978) i fàbrica de Bonmatí (1904 - 1976). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78756 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago-0 | <p>Arxiu de la Corona d'Aragó, Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Guía del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1986. GONZÁLEZ HURTEBISE, E. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1929. LÓPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón. Editorial Irta, 2008, 142p. PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p.</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diferents fons documentals directament relacionats amb el municipi de Puig-reig. De tots els fons, el més nombrós es el contingut en la secció 'Gran Priorato de Cataluña de la Orden de San Juan de Jerusalén' que agrupa documents en pergami i paper reunits en diferents lligalls (Legajo 1, 2, 4a, 5, 8) amb una important mostra de capbreus (des del més antic de 1275 fins als més moderns de principis del XIX) ordenats pels Templers, senyors jurisdiccionals, i els Hospitalers que des del XIV heretaren la comanda de Puig-reig. També es molt notable, per la quantitat (prop de 200 pergamins) continguts en el fons Reial Cancelleria, corresponents als s. XI fins al XIII i que corresponen a compra vendes i donacions en relació a la família vesomtal del Berguedà (testament del trobador Guillem de Berguedà de 1187) i als Templers (carta de poblament de Puig-reig de 1286). Al fons de Bagà compren documentació parcial i el fons del Archivo del Real Patrimonio de Cataluña, concretament en la unitat 'Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona' es guarda documentació del la primera meitat del s. XX. També es important la documentació continguda a la secció de Protocols Notarials (Berga), amb un gruix notable de paper del s. XVII i XVIII.</p> | 08175-54 | Carrer dels Almogàvers, 77 08018 Barcelona (Barcelonès | <p>La documentació conservada a l'ACA correspon a les etapes medievals i modernes de la història de Puig-reig, en relació directe als diferents senyors jurisdiccionals del lloc. El primer volum cronològic, format pels pergamins de Cancelleria, correspon a l'etapa del s. XII, vinculada a la família vescomtal del Berguedà, propietària del castell. El trobador Guillem de Bergadà, fill dels vescomtes i hereu, cedí en el seu testament de 1187, els dominis de Puig-reig ls frares del Temple. Es a partir d'aleshores quan la documentació referida a l'actual municipi forma part de l'esmentada orde militar, primer fins el segle XIV, i després de la seva abolició vinculada als hospitalers que, tot i mantenir la comanda, la van unir a la de l'Ametlla de Vallès i Cervera.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78756-foto-08175-54-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), és l'arxiu històric que conté major nombre de documentació relacionada amb el municipi de Puig-reig. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 78757 | Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda-0 | L'Arxiu Històric Comarcal de Berga un nou equipament al Berguedà. Berga: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, [2001]. 'Arxiu Comarcal del Berguedà', dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 2008. | XIX-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva la següent documentació del municipi de Puig-reig: - Sèries corresponents a Puig-reig del registre de propietat -Sèries corresponents a Puig-reig del Districte notarial de Berga, la notaria de Puig-reig pròpiament data del 1984 i encara no és consultable, segons les normes del col·legi de notaris. - Col·lecció de Postals Plana i Aspachs - Querol i Berga, volums dedicats a Puig-reig (en total 2 volums). -Col·lecció de Cartells: la carpeta 'Puig-reig', 1 carpeta, 2000 endavant. - Col·lecció de programes, capses 'Puig-reig', esparsos, a partir de 1980. - Llibre i catàleg de masies del Berguedà, 1856, indica propietaris i masovers, pàgines de Puig-reig. - Col·lecció de goigs, 'Berga' i 'Espuña', carpeta dedicada a goigs de Puig-reig, segles XIX i XX. - Presència de fotografies del terme de Puig-reig a la majoria de Fons fotogràfics, destacadament als Fons Josep Deseuras i Faust Guitart. | 08175-55 | Berga, Pla de l'Alemany, s/n -Pavelló de Suècia- 08600 Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d'Europa del Berguedà. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, actualment l'Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Per donar una idea de la composició dels fons conservats, mostrem més avall un quadre que permet, d'una manera ràpida, copsar el contingut de l'Arxiu. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades, més de 160.000, com també els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 78758 | Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig, conté a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una regesta de la documentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matrimonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 08175-56 | Mossèn Huch, 8, 1r, 08600-Berga | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà és un centre d'estudis fundat el 1982 per Ramon Viladés i Llorens que reuneix persones de diferents àmbits de la cultura interessades en l'estudi i difusió de diferents temes relacionats amb la comarca. Amb seu a Berga, edita des del 1982 la revista cultural L'EROL, d'edició trimestral, i distribució comarcal, que compta amb uns 450 subscriptors. L'entitat ha editat també diferents llibres, organitzats en col·leccions, ha realitzat estudis i recerques en l'àmbit del Berguedà i disposa d'un notable arxiu fotogràfic i documental. Activitats: exposicions, conferències, presentacions de llibres, àudio-visuals.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78760 | Fons Serra Feliu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-serra-feliu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XVIII-XX | El fons va ingressar a l' ANC en virtut de contracte de dipòsit signat a Barcelona, el 17 de juliol de 1997, entre la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí, president del Consell d'Administració de l'empresa Serra Feliu S.A. Posteriorment, el 15 de juliol de 2004, es signà el contracte de compra - venda, la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí com a propietari de la documentació. Consten 5 ingressos: 10 i 30 de gener, i 25 de novembre de 1997, 13 de febrer de 2003 i el 16 d'abril de 2007. Primer tractament pendent de revisió. | L'Arxiu Nacional e Catalunya conserva, registrat amb la signatura NC1-358, el fons de l'empresa SERRA FELIU, S.A de l'Ametlla de Merola. La documentació conservada correspon a la cronologia 1786 - 1999 (predomina 1911 - 1971) i compren 36,5 m (144 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. 19 unitats d'instal·lació que contenen 1669 imatges (774 positius b/n, 706 positius color, 28 negatius flexibles b/n, 85 negatius en vidre b/n, 75 negatius flexibles color, 1 negatiu paper i 55 diapositives) 2 postals, 1 imprès, 1 dibuix i 4 plànols de tela. S'han identificat les següents sèries: Constitució de la Societat, Òrgans de govern, Direcció General / Gerència, Gestió del Patrimoni, Gestió dels Recursos Econòmics, Afers jurídics - Proveïment i Producció, Serveis de venda i distribució del producte, Gestió dels Recursos humans, Servei d'Estudis Tècnics / Oficina Tècnica., Empreses filials. | 08175-58 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | La família Serra era originària de Vilassar de Dalt on instal·là les primeres fàbriques de tissatge de cotó i constituí el 1864 la societat comanditària Mateu Serra y Compañía. El seu trasllat al terme de Puig - Reig (Berguedà), en concret a l'Ametlla de Merola, no es va produir fins el 1865 que compraren els drets per l'aprofitament d'un salt d'aigua i obtingueren l'autorització per la construcció d'una fàbrica tèxtil. El 1874 aquesta es posa en funcionament, però no fou reconeguda com a colònia industrial fins el 1880. El 1887 es modificà la raó social per Serra Hermanos, la societat estava constituïda pels dos fills de Mateu Serra: Antoni i Jaume. El 1905, morí Antoni Serra i la societat passa a anomenar-se Serra y Serra. El 1909, morí Jaume i, els seus descendents varen vendre les seves participacions a Antoni Serra i Feliu. Aquest, el 1917, es convertí en únic propietari de la societat. A la seva mort, el 1920, els seus fills constituïren Succesores de Antonio Serra y Feliu i Serra. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada i el seu patrimoni industrial es va respectar i mantenir. El 1942 es creà la societat anònima Succesores de A. Serra y Feliu, S.A., que el 1974 es convertirà en Serra Feliu, S.A. El 1999 l'empresa va tancar. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté la documentació familiar i la generada per l'activitat industrial. Destaca la documentació referent als precedents de la societat: els inicis fabrils a Vilassar de Dalt, el posterior trasllat a Santa Maria de Merola i la construcció de la colònia industrial de l'Ametlla de Merola; la sèrie de patrimoni (plànols de la fàbrica i oficines de Serra i Feliu, SA); la de gestió econòmica (llibres de Diari, de Major, inventaris i balanços, llibres de comptes corrents i de caixa); la de gestió comercial (registres de clients, de vendes i documentació relativa de la distribució comercial); la de proveïment i producció (llibres d'entrades, d'acabats i controls de setmanals), i finalment, la que aplega documentació referent a la vida quotidiana a la colònia industrial (el cinema, la fonda, l'estanc, la perruqueria, entre altres). | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 78764 | Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL nñum. 29.</p> | XIV-XXI | <p>L'arxiu de la parròquia comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'ànimes i de l'administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals. Incendiat durant els dies immediatament posteriors a l'inici de la Guerra Civil de 1936-39, conserva series parcials de la documentació que no s'ha inventariat mai.</p> | 08175-62 | C/. De l'església s/n 08692-Puig-reig | <p>L'arxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia que té una àrea geogràfica precisa. Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creació d'arxius en algunes parròquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aquesta data. Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i òbits i posteriorment també de l'administració del sagrament de la confirmació. És justament la documentació generada durant segles per aquesta pràctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parròquia. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parròquies.Per aquest motiu les Assemblees Plenàries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentració dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesiàstics.</p> | 41.9707500,1.8812900 | 407308 | 4647134 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78765 | Arxiu Municipal de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-puig-reig | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XVIII-XXI | En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Puig-reig ocupa 1.667 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 215 metres lineals. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7.Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 14. Col·leccions factícies | 08175-63 | Carrer de Pau Casals, 108692 Puig-Reig | L'any 1875 els Carlins van cremar l'Ajuntament de Puig-reig i el seu arxiu. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i documentació provinent del sector tèxtil local. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78766 | Arxiu Fotogràfic Joan Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-joan-ratera | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XX | Joan Ratera diposita a la biblioteca de Puig-reig una còpia de les seves fotografies organitzades en dos àlbums: les masies de Puig-reig i les fotografies del relacionades amb l'esport que el va captivar, el futbol. | 08175-64 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | Joan Ratera i Farré, apassionat per la fotografia des de la seva joventut, s'inicià en aquest mon a Barcelona, on als anys vint es formava com a fuster; li agradava especialment els reportatges en blanc i negre, i tenia un petit laboratori on rebel·lava les seves fotografies. Entre les fotografies que més estimava hi ha les de l'incendi de l'església parroquial de Puig-reig, els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els últims anys de la seva vida, ja jubilat, retornar a la fotografia, i amb l'ajuda d'Alfred Monsó i de Rosa Serra, va fotografiar totes les masies del terme municipal, entre 1991 i 1992. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 78768 | Fons fotogràfic de l'Arxiu de l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-de-lassociacio-de-veins-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978) 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic format per materials originals, còpies i digitalitzacions procedents de diferents donacions (empresa Serra Feliu Sa i particulars) en relació a la història de l'Ametlla de Merola i dels Ametllans. Destaca especialment les imatges referides a la intensa i rica activitat cultural de l'Ametlla, tot i que també s'hi troben imatges d'activitats relacionades amb el treball i la construcció i creixement de la colònia.</p> | 08175-66 | Plaça del Teatre s/n, 08736- L'Ametlla de Merola | <p>El 1864 es començà a construir la fàbrica i a redós seu creix la colònia que el 1880 ja es va haver d'ampliar juntament amb la fàbrica assolint una extensió de 98.577 m2. El creixement de la colònia, però, no quedà exempt de tensions i situacions de conflicte, especialment el 1890 i durant la Guerra Civil. Després dl conflicte, malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra –marcats per la misèria, la repressió dels vençuts, l'autarquia, les restriccions elèctriques i l'estraperlo-, la colònia de l'Ametlla de Merola seguí ben viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Els propietaris afrontaren aquests moments difícils arrendant a particulars alguns serveis de la colònia, reduint la plantilla i, posteriorment, renovant maquinària per poder ser competitius. Durant els anys vuitanta també es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l'any 1998.</p> | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78768-foto-08175-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons fotogràfic sou inventariat, juntament amb la resta de documentació, amb el suport de l'OPC de la Diputació de Barcelona | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78770 | Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-1 | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic està format per unes 800 fotografies referents a Puig-reig. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...), i destaquen especialment el fons de les colònies Cal Prat, cal Pons, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08175-68 | Carrer Mn. Huch núm 8, 1r, 08600 Berga | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig conté, a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una resgesta de la doumentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matriomonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78770-foto-08175-68-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 78771 | Molí del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-llado | SERRA. R (1982) 'Aproximació a la història de Puig-reig', Manresa .AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.11 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XVII-XIX | Antic molí fariner del qual es conserva l'edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s'adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l'actual molí es va construir sobre els fonaments d'una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d'aparell. L'edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra. La bassa, que en realitat forma un estany d'una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l'extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se'n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra. | 08175-69 | Molí del Lladó | Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig. Des d'aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó. El molí actual es va construir al segle XVII. Un document conservat a l'arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí. Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936. Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionamen, i la bassa s'utilitzava com a reserva d'aigua per a les cases. | 41.9964300,1.8565200 | 405294 | 4650012 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Situació de la resclosa (UTM): 405371; 4650552El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 78772 | La cançó del Pobre Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-del-pobre-alegre | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | La cançó popular nadalenca, 'El Pobre Alegre', va ser recollia per Joan Amades a Puig-reig, després d'escolat i transcriure al Pastor de la Costa de la Cavalleria. La cançó diu: Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Matinet em llevo i me'n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Jo tinc una jupa tota de vellut; no és ampla ni estreta, hi cabo tot just; ai, pobre de mi se m'ha esparracat! Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Josep i Maria pobres varen ser; Maria filava, Sant Josep fuster; Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. | 08175-70 | Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.