Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95881 | Cedre gran a l'avinguda de Mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-gran-a-lavinguda-de-mas-gener | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.96-97.</span></span></span></span></span></p> | <p>A l'antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s'alça aquest exemplar de cedre de l'Atles, <em>Cedrus atlantica</em>, de la família de les pinàcies. L'any 2017, el cedre mesurava 17 metres d'alçada; comptava amb un braç, i una capçada de 15 metres d'amplada de forma cònica. El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.</p> | 08205-721 | Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l'avinguda de Can Cabassa i l'avinguda del Mas Gener). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cedrus atlantica</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc. El nom comú en català és cedre de l’Atles. <em>Cedrus</em> prové del nom llatí dels ginebrons, del grec <em>kedros</em>, ginebró, i <em>atlantica</em> per procedir de la zona de l’Atles. L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres. Les branques són pèndules i estan disposades per pisos. Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.</span></span></span></span></span></p> | 41.4680152,2.0407848 | 419901 | 4591158 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95881-072102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95881-072103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95882 | Roure del camí de Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-can-rabella | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 80-81.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure del camí de Can Ravella està situat al carrer Prat de la Riba, al barri de Mira-sol. Es tracta d'un exemplar de roure cerrioide, de la família de les fagàcies. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'arbre feia 11 metres d'alçada, comptava amb 3 braços, i tenia una capçada de 15 metres de forma arrodonida. El perímetre del tronc era d'1,4 metres i el de la soca, d'1,8 metres.</p> | 08205-722 | Carrer Prat de la Riba cantonada amb el carrer Bernat Metge. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4742294,2.0553678 | 421127 | 4591834 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95882-072202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95883 | Cedre del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-sant-crist | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 194-195.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Al voltant de l'ermita del Sant Crist de Llaceres, s'alça aquest exemplar de cedre, al carrer de Llaceres, al nucli antic. Es tracta d'un exemplar de cedre de l'Himàlaia, de la família de les pinàcies. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment el cedre mesurava 12,5 metres d'alçada i la capçada tenia una amplada de 10,3 metres, en forma de columna. El perímetre del tronc era d'1,52 metres i el de la soca, d'1,65 metres.</p> | 08205-723 | Carrer Llaceres. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cedrus deodara</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari del nord-oest de l’Himàlaia i de l’Afganistan. El nom comú en català és cedre de l’Himàlaia. <em>Cedrus </em>prové del nom llatí dels ginebrons, del grec <em>kedros</em>, ginebró, i <em>deodara</em> és una derivació del nom sànscrit <em>devadora</em>, arbre dels Déus, per la vinculació d’aquest arbre amb els objectes sagrats. L’arbre pot arribar als 60 metres d’alçada i entre els 8 i els 20 metres d’amplada, amb un port piramidal. L’escorça és de color gris fosc, llisa i escamosa. Les fulles són acícules, llargues, de més de 5 centímetres, primes, rígides i agrupades entre 20 i 50 agulles.</span></span></span></span></span></p> | 41.4643014,2.0875888 | 423806 | 4590703 | 1956 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95884 | Cedre del carrer Mariné núm. 33 (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-carrer-marine-num-33-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquest arbre és un exemplar de cedre de l'Atles, <em>Cedrus atlantica</em>, de la família de les pinàcies. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment, feia 15 metres d'alçada, comptava amb un únic braç, i tenia una capçada de 13 metres de forma cònica. El perímetre del tronc era de 2,83 metres i el de la soca, de 3,1 metres.</p> | 08205-724 | Carrer Mariné número 33. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cedrus atlantica</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc. El nom comú en català és cedre de l’Atles. <em>Cedrus</em> prové del nom llatí dels ginebrons, del grec <em>kedros</em>, ginebró, i <em>atlantica</em> per procedir de la zona de l’Atles. L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres. Les branques són pèndules i estan disposades per pisos. Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.</span></span></span></span></span></p> | 41.4653020,2.0849161 | 423584 | 4590816 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95885 | Cedre del carrer Mariné núm. 33 (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-carrer-marine-num-33-ii | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</p> | XX | <p>Aquest arbre és un exemplar de cedre de l'Atles, <em>Cedrus atlantica</em>, de la família de les pinàcies. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment, mesurava 15 metres d'alçada; tenia un únic braç, i una capçada de 14 metres de forma cònica. El perímetre del tronc era de 2,73 metres i el de la soca, de 3,18 metres.</p> | 08205-725 | Carrer Mariné número 33. | <p>El <em>Cedrus atlantica</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc. El nom comú en català és cedre de l’Atles. <em>Cedrus</em> prové del nom llatí dels ginebrons, del grec <em>kedros</em>, ginebró, i <em>atlantica</em> per procedir de la zona de l’Atles. L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres. Les branques són pèndules i estan disposades per pisos. Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.</p> | 41.4652356,2.0850375 | 423594 | 4590809 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95885-072502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95885-072503.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95886 | Pineda de Vista Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-vista-rica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.416-419.</span></span></span></span></span></p> | <p>La pineda de Vista Rica està situada a la zona del mateix nom, al barri de la Floresta, a tocar de la ciutat de Barcelona, al coll de l'Erola. Aquest era un lloc de pas per anar des de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, pel camí que passava per l'ermita de Sant Medir. La pineda està formada per una quinzena de pins pinyers. L'any 2015 es recullen les següents dades: l'alçada era de 12 metres; amb una capçada amb forma de para-sol de 9 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,7 metres i el de la soca, d'1,8 metres.</p> | 08205-726 | Carretera de la Rabassada, a la zona de Vista Rica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4315664,2.1260102 | 426977 | 4587036 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95893 | Pins blancs del turó de Can Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-blancs-del-turo-de-can-mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 84-85.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt d'exemplars de pi blanc, situats al turó de Can Mates, al barri de Mira-sol. Segons dades de l'any 2015, l'exemplar més alt del conjunt mesurava 20 metres d'alçada; amb capçada irregular d'11 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,4 metres i el de la soca, de 4,4 metres. </p> | 08205-727 | Parc del Turó de Can Mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4733694,2.0593820 | 421461 | 4591735 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95894 | Cedres alliberats de la carretera de Vallvidrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-alliberats-de-la-carretera-de-vallvidrera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 158-159.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Petit conjunt de cedres de l'Himàlaia, situats en un parterre de la carretera de Vallvidrera. Segons dades de l'any 2017, tenien una alçada de 16 metres; amb una capçada cònica de 12 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 2,6 metres.</p> | 08205-728 | Carretera de Vallvidriera, prop del carrer Camí de Can Gatxet. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cedrus deodara</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari del nord-oest de l’Himàlaia i de l’Afganistan. El nom comú en català és cedre de l’Himàlaia. <em>Cedrus </em>prové del nom llatí dels ginebrons, del grec <em>kedros</em>, ginebró, i <em>deodara</em> és una derivació del nom sànscrit <em>devadora</em>, arbre dels Déus, per la vinculació d’aquest arbre amb els objectes sagrats. L’arbre pot arribar als 60 metres d’alçada i entre els 8 i els 20 metres d’amplada, amb un port piramidal. L’escorça és de color gris fosc, llisa i escamosa. Les fulles són acícules, llargues, de més de 5 centímetres, primes, rígides i agrupades entre 20 i 50 agulles.</span></span></span></span></span></p> | 41.4683911,2.0701783 | 422356 | 4591172 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95894-072802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95894-072803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95894-072804.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95895 | Oms del Monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oms-del-monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 130-132.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Durant la dècada de 1970 es van plantar diversos oms als jardins del Monestir. Segons dades de l'any 2017, aquests oms mesuraven 14 metres d'alçada; comptaven amb diversos braços; i amb una capçada estesa, de 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 1,2 metres i de la soca, d'1,4 metres.</p> | 08205-729 | Jardins del Monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’<em>Ulmus minor </em>és de la família de les ulmàcies, originari del sud d’Europa. El nom comú en català és Om comú. L’arbre pot arribar a fer 40 metres d’alçada, amb una capçada densa, i branques llargues. Les fulles fan uns 10 centímetres de llarg i tenen forma oval, són dentades i acabades en punta. </span></span></span></span></span></p> | 41.4749166,2.0854175 | 423637 | 4591884 | Dècada de 1970 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95895-072902.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95896 | Alzines del passatge d'Adrià - carrer de Cupré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-passatge-dadria-carrer-de-cupre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.288-290.</span></span></span></span></span></p> | <p>Alzines situades entre el passatge d'Adrià i el carrer de Cupré, al barri de la Floresta. Es tracta de diversos exemplars de <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies. Segons dades de l'any 2017, l'alçada màxima dels exemplars era de 15 metres, amb una capçada en forma de vano de 13,5 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,8 metres i el de la soca, de 2,8 metres.</p> | 08205-730 | Cantonada entre el carrer del Cupré i el passatge d'Adrià. | <p>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex </em>és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents.</p> | 41.4408002,2.0829394 | 423390 | 4588098 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95896-073002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95897 | Roures del Bell Indret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-bell-indret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 86-87.</span></span></span></span></span></p> | <p>Es tracta d'un conjunt de roures situats a l'avinguda del Bell Indret, a tocar d'un solar de terra amb ús d'aparcament, al barri de Mira-sol. Segons dades de l'any 2017, aquests roures, <span><span><span><span lang='CA'><span><em>Quercus x cerrioides,</em> mesuraven </span></span></span></span></span>14 metres d'alçada, comptaven amb tres braços i una capçada ovoidal de 13 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,7 metres i el de la soca, de 2,6 metres.</p> | 08205-731 | Avinguda del Bell Indret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4695346,2.0632408 | 421778 | 4591305 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95897-073102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95897-073103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95898 | Roure gros del passeig del Tossal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-passeig-del-tossal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 234-235.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.93.</p> | <p>Roure situat en un solar prop del carrer del passeig del Tossal i del carrer Bardissa. Es tracta d'un exemplar de roure cerrioide, de la família de les fagàcies. L'any 2017, l'arbre mesurava 17 metres d'alçada i la capçada feia 12 metres i era de forma arrodonida. El perímetre del tronc era de 3,7 metres i el de la soca, de 4 metres.</p> | 08205-732 | Passeig del Tossal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4591994,2.0364509 | 419529 | 4590183 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95899 | Roures del Parc de l'Arbòretum i del passeig d'Antoni Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-parc-de-larboretum-i-del-passeig-dantoni-gaudi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 200-202.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de quatre exemplars de roures cerrioides situats al parc de l'Arborètum, prop del passeig d'Antoni Gaudí. Segons dades de l'any 2017, aquests arbres tenien una alçada de 12 metres; comptaven amb diversos braços i tenien capçades pendulars i ovoidals, entre els 11 i els 18 metres d'amplada. Els perímetres del tronc feien entre 1,6 i 2,4 metres i la soca entre els 2 i els 2,8 metres.</p> | 08205-733 | Parc de l'Arbòretum. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4671029,2.0902045 | 424027 | 4591011 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95899-073302.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95900 | Roure gros del Camp de Golf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-camp-de-golf | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.205-212.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure gros del Camp de Golf és un exemplar de roure cerrioide, de la família de les fagàcies. Es tracta d'un arbre que, l'any 2015, mesurava 22,5 metres d'alçada i tenia una capçada arrodonida de 33 metres d'amplada. El perímetre del tronc feia 3,8 metres i el de la soca, 4 metres.</p> | 08205-734 | Al camp de golf, prop de la rambla Ribera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4620661,2.0785204 | 423045 | 4590463 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95900-073402.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95901 | Alzina de Can Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-flo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 291-292.</span></span></span></span></span></p> | <p>Davant de la masia de can Flo, al barri de les Planes, trobem aquest exemplar de <em>Quercus ílex</em>. Segons dades de l'any 2015, feia una alçada de 14 metres i tenia una capçada arrodonida de 13,4 metres d'amplada. El perímetre de la soca era de 2,5 metres i el del tronc, de 2,4 metres. </p> | 08205-735 | Camí de Can Flo. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4387211,2.0909053 | 424053 | 4587860 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95902 | Alzina de la font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 404-406.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquesta alzina es troba situada prop de la Font Groga, dins de l'entorn natural del Parc de Collserola. Segons dades de l'any 2015, aquest arbre mesurava 32 metres d'alçada, comptava amb 5 braços i tenia una capçada de forma ovoidal de 22,7 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca, de 2,6 metres. </p> | 08205-736 | A l'entorn de la Font Groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4314086,2.1217386 | 426620 | 4587022 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95902-073602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95902-073603.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95903 | Magnòlia de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 407-409.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquesta magnòlia està situada prop de la Font Groga, dins de l'entorn natural del Parc de Collserola. <span><span><span><span lang='CA'><span>Segons dades de l'any 2015, aquest exemplar mesurava 16 metres d'alçada i tenia una capçada de forma cònica de 6 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1 metre i el de la soca, d'1,3 metres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-737 | Entorn de la Font Groga. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La <em>Magnolia grandiflora</em> és de la família de les <em>magnoliaceae</em>, originària dels Estats Units d'Amèrica. El nom comú en català és magnòlia. <em>Magnolia</em> ve del botànic Pierre Magnol i <em>grandiflora</em> per la grandària de les flors que fa. L'escorça és llisa de color gris fosc. L'arbre pot mesurar entre els 15 i els 20 metres d'alçada. La capçada acostuma a fer entre els 6 i els 8 metres i és oberta i densa. Les fulles fan entre els 10 i els 20 centímetres de longitud i entre els 7 i els 10 centímetres d'amplada, amb forma el·líptica.</span></span></span></span></span></p> | 41.4313744,2.1217487 | 426621 | 4587017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'any 2008, durant el procés de la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es va identificar com a llorer-cirer. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95904 | Plàtans de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 410-412.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquests plàtans es troben situats prop de la Font Groga, dins de l'entorn natural del Parc de Collserola, al barri de la Floresta. Són exemplars de <em>Platanus x hispanica</em>. Segons dades de l'any 2015, l'exemplar més gran del conjunt mesurava 30 metres d'alçada i tenia una capçada ovoidal de 29 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,3 metres i el de la soca, de 3 metres. </p> | 08205-738 | A l'entorn de la Font Groga. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispànica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4313713,2.1216957 | 426617 | 4587017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95905 | Pi de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | L'arbre s'ha torçat. La soca està situada al costat d'un mur de pedra. | <p>Aquest pi pinyer es troba situat prop de la Font Groga, dins de l'entorn natural del Parc de Collserola, a la zona de la Floresta. Segons dades de l'any 2007, l'arbre mesurava 20 metres d'alçada i tenia una capçada de forma irregular d'11,7 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 4,3 metres.</p> | 08205-739 | Prop de la Font Groga. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4313688,2.1217212 | 426619 | 4587017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95906 | Alzina de la font de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.363-365.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquesta alzina es troba a l'entorn de la font de Sant Medir, prop de la masia de Can Jané i de l'ermita de Sant Medir, dins el Parc Natural de Collserola. Segons dades de l'any 2015, l'alzina mesurava en aquell moment 14 metres d'alçada i tenia una capçada irregular de 17 metres d'amplada. El perímetre del tronc feia 2,7 metres i el de la soca, 3,3 metres.</p> | 08205-740 | Prop de la masia de Can Jané. | <p>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents.</p> | 41.4441298,2.1193206 | 426433 | 4588436 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95906-07402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95906-074003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95909 | Roure de la Rabassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-rabassada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 383-385.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest roure està situat al punt quilomètric 7 de la carretera de la Rabassada, prop del nucli del Rabassalet, al barri de les Planes. Es tracta d'un roure cerrioide que segons dades de l'any 2017, en aquell moment mesurava 18 metres d'alçada, comptava amb 5 braços, i tenia una capçada arrodonida de 20 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,7 metres i el de la soca, de 3,7 metres.</p> | 08205-742 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 7. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4326785,2.1083558 | 425504 | 4587174 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Està situat al peu de la carretera i no hi ha espai per poder-se apropar a fotografiar-lo. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95910 | Pi bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-besso-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.295-299.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Aquest pinyer està situat a la carretera de la Rabassada, al punt quilomètric 7,950. Segons dades de l'any 2015, en aquell moment, l'arbre mesurava 7 metres d'alçada, comptava amb dos braços, i tenia una capçada en forma de para-sol de 4 metres d'amplada. </p> | 08205-743 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 7,950. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4394460,2.1005653 | 424861 | 4587932 | 2010 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95910-074302.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El mes de gener de 2009, una forta tempesta amb ratxes de vent intenses va fer caure molts arbres propers a la carretera. Com a mesura de seguretat, una brigada de manteniment de carreteres de la Generalitat de Catalunya va talar el pi bessó. Aquest pi pinyer feia 15 metres d’alçada i comptava amb dos braços, una capçada en forma de para-sol de 13,5 metres. El perímetre del tronc era de 2,3 metres, mentre que el de la soca arribava als 3,2 metres. El 28 de febrer de 2010, l'Ajuntament de Sant Cugat, amb el suport del Club Muntanyenc de Sant Cugat, va replantar un pi pinyer de dos braços en aquest indret. En aquell moment, es va instal·lar una placa commemorativa en record de l'assassinat de Mn. Antoni Guilló Berneda i Mn. Josep Castellà Casarramona l'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil, juntament amb les altres víctimes que hi havia hagut en aquest emplaçament. Actualment, aquesta placa ja no existeix. Al seu costat, es va col·locar una altra placa en memòria de les persones de Rubí que van ser assassinades també en aquest lloc durant la Guerra Civil. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95911 | Pi rodó del camí de Can Boba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-rodo-del-cami-de-can-boba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 293-294.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest pi pinyer està situat a la carretera de la Rabassada, a l'entrada de la finca de Can Boba. Segons dades de l'any 2015, en aquell moment, l'arbre feia 12 metres d'alçada i tenia una capçada de 16,3 metres d'amplada en forma de para-sol. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i el de la soca, de 2,2 metres.</p> | 08205-744 | Carretera de la Rabassada, entrada al camí de Can Boba. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4418880,2.0985983 | 424699 | 4588205 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95911-074402.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95912 | Pi de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.377-378.</span></span></span></span></span></p> | <p>El pi pinyer de Can Gordi es troba a la carretera de la Rabassa, però no al marge, sinó uns metres endins del terreny, en una zona de difícil accés. Segons dades de l'any 2015, en aquell moment, l'arbre feia 16 metres d'alçada, comptava amb 4 braços, i la capçada era de forma de para-sol irregular i feia 17 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,9 metres i el de la soca, 3,2 metres.</p> | 08205-745 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,910. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4444718,2.0984798 | 424692 | 4588492 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Està situat en un punt de mal accés des de la carretera i no hi ha lloc per apropar-se a fotografiar-lo. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95913 | Roure de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 395-397.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest roure està situat al camí que va a la Font Groga, al torrent de la Salamandra, dins de l'entorn natural del Parc de Collserola. Es tracta d'un roure cerrioide, de la família de les fagàcies, que segons dades de 2015, mesurava 20 metres d'alçada, comptava amb 3 braços, i tenia una capçada arrodonida de 21 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca, de 3,8 metres.</p> | 08205-746 | De camí a la Font Groga des de l'aparcament de Vista Rica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4297429,2.1200350 | 426476 | 4586838 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95913-074602.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95914 | Castanyers de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 401-403.</span></span></span></span></span></p> | <p>Es tracta d'un grup de castanyers d'Índia, situats al torrent de la Salamandra, dins l'entorn natural del Parc de Collserola. Segons recullen dades de l'any 2015, en aquell moment l'exemplar més gros feia 23 metres d'alçada i tenia una capçada era ovoidal de 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2 metres i el de la soca, de 2,2 metres.</p> | 08205-747 | De camí a la Font Groga des de l'aparcament de Vista Rica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’<em>Aesculus hippocastanum </em>és de la família de les fagàcies, originari de la zona dels Balcans. El nom comú en català és castanyer bord </span></span></span></span></span>o castanyer d'Índia<span><span><span><span lang='CA'><span>. <em>Aesculus</em> és el nom llatí d’alzina i <em>hippocastanum</em> vol dir castanya de cavall. L’arbre pot fer entre els 15 i els 30 metres d’alçada, la seva escorça és marró grisós i la capçada és arrodonida. Les fulles són de color verd fosc, peciolades. Els pecíols fan entre els 5,5 i els 18,5 centímetres, i tenen entre 5 i 7 folíols obovats que oscil·len entre 9,5 i 33 centímetres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4304540,2.1199656 | 426471 | 4586917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95915 | Palmeres de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-la-font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.391-394.</span></span></span></span></span></p> | Alguns exemplars pateixen manca d’aigua i estan secs o ja s’han assecat. | <p>Conjunt de palmeres que es troben al torrent de la Salamandra, situades a l’esquerra i a la dreta passat el pont, dins l'entorn natural del Parc de Collserola. Dades de l'any 2015 indiquen que, aleshores, la palmera més representativa mesurava 10 metres d'alçada i la capçada en feia 3 i tenia forma de ventall. El perímetre del tronc i el de la soca era de 0,40 metres.</p> | 08205-748 | De camí a la Font Groga des de l'aparcament de Vista Rica, al torrent de la Salamandra. | <p>La <em>Trachycarpus fortunei</em> és de la família de les arecàcies, originària de la Xina. El nom comú en català és palmera excelsa. va rebre el nom en honor al botànic Robert Fortune que va introduir la planta del te a l'Índia. L'arbre pot arribar als 12 metres d'alçada, i la part superior queda recoberta per les beines de les fulles caigudes. Les fulles són palmades, i produeix dàtils petits de color blau fosc que no són comestibles.</p> | 41.4309189,2.1200082 | 426475 | 4586969 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95915-074802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95915-074803.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95916 | Cedres de la Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-la-font-groga | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 398-400.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de cedres de l'Atles situats al torrent de la Salamandra, prop de la Font Groga, dins l'entorn natural del Parc de Collserola. Segons dades de l'any 2015, el cedre de més alçada feia 26 metres i tenia una capçada d'11 metres d'amplada de forma cònica. El perímetre del tronc era de 2,3 metres i el de la soca, de 2,6 metres.</p> | 08205-749 | De camí a la Font Groga des de l'aparcament de Vista Rica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cedrus atlantica</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc. El nom comú en català és cedre de l’Atles. <em>Cedrus</em> prové del nom llatí dels ginebrons, del grec <em>kedros</em>, ginebró, i <em>atlantica</em> per procedir de la zona de l’Atles. L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres. Les branques són pèndules i estan disposades per pisos. Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades en forma de pinzells.</span></span></span></span></span></p> | 41.4311770,2.1202790 | 426498 | 4586997 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95917 | Plataners del Casal Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-casal-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest conjunt de plataners es troba a banda i banda de la perllongació del carrer Llaceres, dins la propietat de la Companyia de Jesús. Dades de l'any 2017 recullen que, aleshores, els plataners tenien una alçada mitjana de 15 metres i una capçada en forma de ventall de 13 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,65 metres i el de la soca mesurava 1,85 metres.</p> | 08205-750 | Perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la </span></span></span></span></span>platanàcies<span><span><span><span lang='CA'><span>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4658690,2.0915043 | 424134 | 4590873 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95918 | Plàtans de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-sola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 152-153.</span></span></span></span></span></p> | <p>Al costat del torrent d'en Xandri, i prop de la masia de can Solà, hi trobem diversos exemplars de plataners, de l'espècie <em>Platanus x hispanica</em>. Segons dades de l'any 2017, els plàtans mesuraven uns 16 metres d'alçada i tenien una capçada irregular de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,3 metres i de la soca, 3,3 metres.</p> | 08205-751 | En un torrent, entre la masia de Can Solà i el torrent del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4753287,2.0989746 | 424769 | 4591917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95918-075102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95919 | Plàtans de l'avinguda de Gràcia i del carrer Bergara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-gracia-i-del-carrer-bergara | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 186-187.</span></span></span></span></span></p> | Finals del segle XIX - Principis segle XX | <p>Plàtans situats a l'avinguda de Gràcia i al carrer Bergara, plantats a principis del segle XX en aquest eixample del nucli antic, on es construïren xalets d'estiueig. Segons recullen dades de 2017, en aquell moment es tractava d'exemplars d'uns 13 metres d'alçada que tenien entre 2 i 6 braços i una capçada de forma ovoidal d'uns 10 metres d'amplada. El perímetre de la soca era de 3,1 metres i el del tronc, de 1,8 metres. Les capçades dels plàtans fan l'efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.</p> | 08205-752 | Avinguda de Gràcia i carrer Bergara. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se durant la dècada de 1870, especialment per als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4679269,2.0842270 | 423529 | 4591109 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95920 | Plàtans de la rambla Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-rambla-ribatallada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 184-185.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de plàtans plantats l'any 1930 a la rambla Ribatallada. Segons dades de l'any 2017, els arbres tenien una alçada de 13 metres i comptaven entre 3 i 6 braços; les capçades eren de forma ovoidal i feien uns 10 metres d'amplada. El perímetre del tronc i el de la soca era d'1,7 metres. Les capçades dels plàtans fan l'efecte de crear un túnel vegetal a banda i banda de la rambla.</p> | 08205-753 | Rambla Ribatallada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la </span></span></span></span></span>platanàcies<span><span><span><span lang='CA'><span>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4670253,2.0815078 | 423301 | 4591011 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95921 | Plàtans del passeig del Baixador de Mira-sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-passeig-del-baixador-de-mira-sol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 103-104.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l'any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d'alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,45 metres i el de la de la soca, d'1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l'efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.</p> | 08205-754 | Passeig del Baixador. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la </span></span></span></span></span>platanàcies<span><span><span><span lang='CA'><span>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4679430,2.0589442 | 421417 | 4591132 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95922 | Plàtan de la font de Can Gatxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-can-gatxet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.105-106.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest exemplar de plàtan està situat al jardí i bosc de Can Gatxet, davant de la font que porta el mateix nom. Segons dades de l'any 2017, l'arbre mesurava 23 metres d'alçada i tenia de 4 braços. La capçada feia 14 metres d'amplada i tenia forma ovoidal. El perímetre de la soca era de 4,3 metres i el del tronc de 2,55 metres.</p> | 08205-755 | Carrer de Pontevedra, al jardí i bosc de Can Gatxet. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la </span></span></span></span></span>platanàcies<span><span><span><span lang='CA'><span>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4666163,2.0611217 | 421598 | 4590984 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95922-075502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95922-075503.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95923 | Plàtans de la plaça de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa-de-barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 181-183.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Conjunt de plàtans situats al voltant de la part central de la plaça de Barcelona. Es van plantar al darrer terç del segle XIX, en el moment en què aquest sector es va urbanitzar. Segons dades de l'any 2017, els plataners mesuraven en aquell moment uns 10 metres d'alçada i la capçada era estesa i feia uns 12 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,7 metres i el de la soca, de 2,8 metres.</p> | 08205-756 | Plaça de Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispanica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4696313,2.0820617 | 423350 | 4591299 | 1874 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95923-075602.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95924 | Pi pinyer del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-del-casino | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>Pi pinyer situat dins del recinte abandonat del Casino de la Rabassada. El Casino, que es va construir entre finals del segle XIX i principis del XX, constava d'un hotel i restaurant, un parc d'atraccions i un llac amb barquetes. A més, disposava també d'un tramvia que comunicava amb Barcelona a través de la carretera de la Rabassada. Pel que fa a l'arbre, dades recollides l'any 2008 indiquen que en aquell moment mesurava 11 metres d'alçada i tenia una capçada estesa de 12 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,85 metres i el de la soca de 2,5 metres.</p> | 08205-757 | Carretera de la Rabassada, dins del recinte del Casino. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4319050,2.1093549 | 425586 | 4587088 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95925 | Pi de les Quatre Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-quatre-branques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.333-334.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest exemplar de pi blanc està situat al bosc de la Torre Negra, i es considera un dels arbres més singulars de Sant Cugat. Està format per quatre troncs o braços que surten d'un mateix punt a terra i arriben als 15 metres d'alçada (dades de 2019). Informacions de l'any 2015 ens permeten conèixer les altres mesures de l'arbre i recullen que la capçada, en forma de para-sol, feia 16 metres d'amplada i que el perímetre del tronc era de 3,8 metres i el de la soca, de 4 metres.</p> | 08205-758 | Prop de la masia de la Torre Negra. | <p>Tot i que la data exacta de la plantació de l'arbre és desconeguda, s'ha indicat que podria haver-se plantat fa més de 200 anys.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alep, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4654461,2.0997912 | 424826 | 4590820 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95925-075802.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | També es coneix amb el nom del Pi dels Quatre Braços. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95926 | Pi blanc de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 327-329.</span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de pi blanc situat al camí del Crist Treballador, prop de la Torre Negra, en els camps de Cal Pere Mosu, davant de l’escola Avenç. Segons dades de l'any 2015, l'arbre mesurava 10 metres i la capçada, en forma de para-sol, feia 15 metres. El perímetre del tronc era d'1,8 metres i el de la soca, d'1,9 metres.</p> | 08205-759 | Prop de la Torre Negra (Camí del Crist Treballador). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4652918,2.0969698 | 424590 | 4590804 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95927 | Roure de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 330-332.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest roure està situat prop de la masia de la Torre Negra i del Pi de les Quatre Branques. Segons dades de l'any 2015 aquest arbre, aleshores, mesurava 15 metres d'alçada i tenia una capçada en forma de ventall de 20 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i el de la soca, de 2,4 metres.</p> | 08205-760 | Prop de la Torre Negra. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4654305,2.0997786 | 424825 | 4590817 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95927-076002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95927-076003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95928 | Pollancre de la riera de Can Mora (de Francesc Moragas amb Dos de Maig) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-riera-de-can-mora-de-francesc-moragas-amb-dos-de-maig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.175-176.</span></span></span></span></span></p> | <p>Pollancre situat a l'antiga riera de Can Mora, entre els carrers Francesc Moragas i Dos de Maig, al nucli antic, al peu de la carretera de Gràcia. Aquest exemplar mesurava, l'any 2017, 16 metres d'alçada, comptava amb 7 braços i tenia una capçada arrodonida de 14,3 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,3 metres i el de la soca, de 3,3 metres.</p> | 08205-761 | Entre els carrers Francesc Moragas i Dos de Maig. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4694382,2.0830748 | 423434 | 4591277 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95928-076102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95928-076103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95929 | Pollancre del Camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-la-creu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 146-147.</span></span></span></span></span></p> | <p>Pollancre situat entre els carrers Camí de la Creu i Abat Guillem d'Avinyó, a l'emplaçament de l'antic pas de la riera de Volpelleres. És un exemplar de <em>Populus Nigra</em>, de la família de les salicàcies que l'any 2017 mesurava 13 metres d'alçada i tenia quatre braços (tot i que sabem que anteriorment n'havia tingut un cinquè, que va perdre per accident). La seva capçada tenia forma de ventall i una amplada de 14,5 metres. El perímetre del tronc era de 2,3 metres i el de la soca de 2,8 metres.</p> | 08205-762 | Entre els carrers Camí de la Creu i abat Guillem d'Avinyó. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4750332,2.0865625 | 423732 | 4591895 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95929-076202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95930 | Pollancre de la rambla del Celler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-rambla-del-celler | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 164-166.</span></span></span></span></span></p> | <p>Pollancre situat a la rambla del Celler, a la cantonada amb l'avinguda de la Torre Blanca, a l'indret per on passava la riera de Sant Cugat, en una zona d'horta. Es tracta d'un exemplar de <em>Populus nigra </em>que l'any 2017 mesurava 13 metres d'alçada i tenia quatre braços. La capçada era ovoidal i mesurava 10,5 metres. El perímetre de la soca era de 3,7 metres i el del tronc, de 3,3 metres.</p> | 08205-763 | Rambla del Celler. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4718595,2.0895759 | 423981 | 4591540 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95930-076302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95930-076303.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95931 | Pollancre de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-sola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 154-155.</span></span></span></span></span></p> | <p>El pollancre de Can Solà està situat entre la riera de Sant Cugat i el torrent d'en Xandri, al costat d'un camí que travessa la riera i passa darrere d'unes naus i edificis d'oficines. Es tracta d'un exemplar de <em>Populus nigra </em>que l'any 2017 mesurava 20 metres d'alçada, tenia quatre braços i una capçada ovoidal de 22 metres d'amplada. El perímetre de la soca era de 5,1 metres i el del tronc, de 2,6 metres.</p> | 08205-764 | Al costat de la riera de Sant Cugat, a tocar del torrent d'en Xandri. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4748214,2.0995896 | 424820 | 4591860 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95932 | Pollancre a l'avinguda de Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-a-lavinguda-de-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | <p>Pollancre situat a l'avinguda de Volpelleres, al parc de Can Vernet. Es tracta d'un exemplar de <em>Populus nigra </em>que segons dades de l'any 2017, tenia una alçada de 26 metres, 3 braços, i una capçada de forma ovoidal de 18 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,85 metres i el de la soca, de 4,4 metres.</p> | 08205-765 | Avinguda de Volpelleres números 43-45-47. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4769312,2.0796555 | 423158 | 4592112 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95932-076502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95932-076503.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95938 | Teix de Vista Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-vista-rica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 413-415.</span></span></span></span></span></p> | Aquest teix sembla que pateixi algun tipus de malaltia vist l'estat de les seves fulles. | <p>Teix situat en un solar de terra, sense pavimentar, darrere de les cases de Vista Rica, al coll de l'Erola, en un dels accessos al Parc Natural de Collserola i a la Font Groga. Es tracta d'un exemplar de <em>Taxus baccata </em>que, segons dades de l'any 2015, mesurava 9,5 metres d'alçada i tenia una capçada cònica i arrodonida de 10 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i el de la soca de 2,2 metres.</p> | 08205-766 | A l'aparcament de terra de Vista Rica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Taxus baccata</em> és de la família de la <em>Taxaceae</em>, originària d'Europa, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i del sud-est asiàtic. El nom comú en català és teix. <em>Taxus</em> és un mot llatí que prové del grec i se li atribueixen diferents orígens, de <em>taxis, </em>amb el significat de fila amb relació a la disposició de les seves fulles, o bé, per la fusta que és resistent per fer arcs (<em>taxon</em>) o de verí (<em>toxicos</em>). <em>B</em></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><em>accata</em> també deriva del llatí <em>bacca</em> que significa baia. El teix pot créixer entre els 10 i els 20 metres d'alçada, amb una escorça gruixuda i de color marró. Les fulles tenen forma de llança, són primes i de color verd fosc i mesuren entre un i quatre centímetres de llarg, i entre dos i tres mil·límetres d'ample, s'agrupen en espiral.</span></span></span></span></span></p> | 41.4316220,2.1259005 | 426968 | 4587041 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95939 | Avet altívol del Camp de Golf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-altivol-del-camp-de-golf | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquest avet es va plantar durant la dècada de 1940 al camp de golf. És un exemplar d'<em>Abies x Masjoanis</em>, de la família de les pinàcies que, segons dades de 2017, mesurava 20 metres d'alçada, tenia una capçada de forma cònica amb una amplada d'11 metres i el perímetre del tronc era de 3 metres i el de la soca de 4,5 metres.</p> | 08205-767 | Camp de Golf, prop del carrer bisbe Morgades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'<em>Abies x masjoanis </em>és un arbre de la família de les pinàcies, originari de la finca de Masjoan, a Espinelves, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una hibridació de les espècies <em>Abies alba</em> i <em>Abies pinsapo</em>. El nom en català és Avet del Montseny o Avet de Masjoan. Aquest arbre pot arribar als 30 metres d'alçada, amb un tronc d'escorça grisenca i blanquinosa. La capçada és cònica i les fulles són acícules d'àpex arrodonit, amb forma de raspall, entre els 15 i els 20 mil·límetres de longitud.</span></span></span></span></span></p> | 41.4613284,2.0780061 | 423002 | 4590381 | Dècada de 1940. | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95940 | Xiprers i pi del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-i-pi-del-sant-crist | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 192-193.</span></span></span></span></span></p> | <p>A l'entorn de l’ermita de Sant Crist de Llaceres, a l'avinguda de Gràcia, trobem aquest conjunt de diversos exemplars de xiprer i un pi pinyer. Segons dades de l'any 2017, els xiprers mesuraven 9,9 metres d'alçada i tenien una capçada columnar de 6,2 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i el de la soca de 2,1 metres. Pel que fa al pi pinyer, aquest feia 9,5 metres d'alçada, comptava amb una capçada en forma de para-sol de 10,9 metres d'amplada i el perímetre del tronc era d'1,4 metres mentre que el de la la soca era d'1,6 metres.</p> | 08205-768 | A l'avinguda de Gràcia, al costat de l'ermita del Sant Crist de Llaceres. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cupressus sempervirens</em> és de la família de les <em>cupressaceae</em>, originària del Mediterrani oriental. El nom comú en català és xiprer. <em>Cupressus</em> és el nom grec de xiprer i <em>sempervirens</em> perquè les seves fulles sempre estan verdes. El xiprer pot arribar als 30 metres d'alçada, amb un port columnar. L'escorça és de color gris terrós, amb escames verticals. Les fulles són petites, entre els 0,5 i 1 mil·límetres, planes i imbricades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4645599,2.0870080 | 423757 | 4590732 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95941 | Solitari xiprer alliberat del passeig de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solitari-xiprer-alliberat-del-passeig-de-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 171-172.</span></span></span></span></span></p> | <p>El xiprer del passeig de Valldoreix abans formava part d’una propietat privada situada al davant, però, amb la urbanització de la finca, va quedar ubicat en un parterre de la via pública. Segons les dades recollides, l'any 2017 l'arbre mesurava 18 metres d'alçada i tenia una capçada columnar de 5 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,7 metres i el de la soca, de 2,3 metres.</p> | 08205-769 | Passeig de Valldoreix números 19-23. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cupressus sempervirens</em> és de la família de les <em>cupressaceae</em>, originària del Mediterrani oriental. El nom comú en català és xiprer. <em>Cupressus</em> és el nom grec de xiprer i <em>sempervirens</em> perquè les seves fulles sempre estan verdes. El xiprer pot arribar als 30 metres d'alçada, amb un port columnar. L'escorça és de color gris terrós, amb escames verticals. Les fulles són petites, entre els 0,5 i 1 mil·límetre, planes i imbricades.</span></span></span></span></span></p> | 41.4661508,2.0762202 | 422858 | 4590918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95942 | Xiprers del Monestir i de la plaça d'Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-monestir-i-de-la-placa-doctavia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.133-140.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Als jardins del Monestir, al claustre i a la plaça d'Octavià, hi trobem un conjunt format per una trentena de xiprers. Els exemplars situats al claustre els va plantar durant la dècada de 1940 mossèn Griera, rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Dades de l'any 2017 mencionen que un dels exemplars de xiprer més destacat mesurava al voltant de 22 metres d'alçada. Les mesures de les capçades d'aquests arbres, de forma cònica, oscil·laven entre els 2 i els 3,5 metres i el perímetre del tronc entre 1,6 i 2,5 metres i el de la soca, entre 1,6 i 3,3 metres. </p> | 08205-770 | Monestir de Sant Cugat i plaça d'Octavià. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cupressus sempervirens</em> és de la família de les <em>cupressaceae</em>, originària del Mediterrani oriental. El nom comú en català és xiprer. <em>Cupressus</em> és el nom grec de xiprer i <em>sempervirens</em> perquè les seves fulles sempre estan verdes. El xiprer pot arribar als 30 metres d'alçada, amb un port columnar. L'escorça és de color gris terrós, amb escames verticals. Les fulles són petites, entre els 0,5 i 1 mil·límetre, planes i imbricades.</span></span></span></span></span></p> | 41.4733367,2.0844168 | 423551 | 4591709 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95942-077002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95942-077003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95942-077004.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95943 | Castanyers d'Índia del Monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-dindia-del-monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 141-142.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de castanyers d'Índia que creixen a la part posterior del Monestir de Sant Cugat, als jardins situats al nord-est, on hi havia patis i edificis dels monjos. Dades recollides l'any 2017 mencionen que aquests arbres tenien una alçada de 10 metres, amb una capçada acampanada de 10 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,3 metres i el de la soca, d'1,9 metres.</p> | 08205-771 | Jardins del Monestir. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’<em>Aesculus hippocastanum </em>és de la família de les fagàcies, originari de la zona dels Balcans. El nom comú en català és castanyer bord o </span></span></span></span></span>castanyer d'Índia<span><span><span><span lang='CA'><span>. <em>Aesculus</em> és el nom llatí d’alzina i <em>hippocastanum</em> vol dir castanya de cavall. L’arbre pot fer entre els 15 i els 30 metres d’alçada, la seva escorça és marró grisós i la capçada és arrodonida. Les fulles són de color verd fosc, peciolades, on els pecíols fan entre els 5,5 i els 18,5 centímetres, i tenen entre 5 i 7 folíols obovats que fan entre 9,5 i 33 centímetres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4741041,2.0856925 | 423658 | 4591792 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95943-077102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml