Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95569 | Pont del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-angel-guimera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont d'un sol ull que salva el desnivell provocat per la riera de Sant Cugat. És construït sobre pilars de pedra, i compta amb un arc rebaixat, fet de maó. L'urbanisme actual fa que aquest pont actualment passi desapercebut.</p> | 08205-571 | Carrer Àngel Guimerà | 41.4667596,2.0792081 | 423109 | 4590983 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95569-057102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95570 | Jaciment arqueològic del carrer de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>En aquest indret es va localitzar a la dècada de 1940 un enterrament, que podria tractar-se d'una incineració, en l'ampliació del camí cap al Centre Borja. D'aquest jaciment es va conservar una gerra de ceràmica ataronjada d'època romana.</p> | 08205-572 | Carrer Llaceres. | 41.4643700,2.0884400 | 423877 | 4590710 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 95571 | Jaciment arqueològic de l'antiga bòbila de Torcuato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lantiga-bobila-de-torcuato | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, J, RODRÍGUEZ, A. (1999). <em>Memòria prospecció al torrent del Sant Crist afectat pel PAU Torre Negra</em>. Memòria número 3018.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 23.</span></span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser destruït. | <p>Torcuato Morales, que explotava una bòbila en aquest indret, va trobar, de manera fortuïta, una sepultura realitzant una excavació de terres. El mort tenia les cames plegades i l'acompanyava una cassoleta de ceràmica fosca i una punta de sageta de sílex.</p> <p>Les restes estan dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona (MAC).</p> | 08205-573 | Carrer de Frederic Mampou i carrer Pau Casals. | 41.4710133,2.0941526 | 424361 | 4591442 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95572 | Jaciment arqueològic del Mas Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-mas-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p 71.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p>RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. <em>Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí</em>, núm. 27, p. 353-358.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 5, p. 11-20.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Prop del Mas Fuster va aparèixer un jaciment d'època romana que, segons sembla, corresponia a una vil·la. Temps més tard, el 1974, els col·laboradors del Museu de Rubí van excavar algunes tombes localitzades en aquest emplaçament en fer-se obres. A més, diversos membres del Museu de Valldoreix també van fer-hi prospeccions. D'aquesta intervenció van localitzar-se nombrosos fragments de tegulae i imbrices. Igualment, sota un xalet van documentar-se alguns murs. I en aquest espai van aparèixer fragments d'opera testacea i restes d'un forn.</p> <p>L'any 1986, X. Font va estudiar les restes i va documentar dòlies, tegulae, imbrices, opus testaceum, terra cuita, terra sigil·lada i ceràmica comuna i de parets fines d'època ibèrica. També hi havia una aixada, un càvec sense punta, una falç de vinya i destrals de dues pales.</p> | 08205-574 | Carrer Romero de Torres i carrer Marcos Redondo. | <p>La masia del Mas Fuster, possiblement d'origen medieval, era coneguda antigament com a Buscarons, Coromines (any 1586), Bartralot (segle XVIII) i Fuster des de 1910. Era una masia important al poble de Canals d'on diversos membres de la família d'aquesta masia n'havien estat batlles, entre els anys 1779 i 1828. La masia ha estat molt reformada i ampliada.</p> <p>La quadra de Canals era un poble situat a l'oest de Valldoreix i que va agregar-se al municipi de Sant Cugat del Vallès el 1846. El seu centre polític era el castell de Canals i el religiós, la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons.</p> | 41.4523000,2.0524900 | 420860 | 4589402 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95572-057401.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95573 | Jaciment arqueològic de l'avinguda Monmany número 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lavinguda-monmany-numero-35 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.71.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.35.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>La troballa d'aquest jaciment arqueològic va ser casual, arran de les obres d'ampliació d'un habitatge, a l'avinguda de Can Monmany. El jaciment era una necròpolis del període visigòtic, que integrava a trenta-vuit tombes en posició Nord/Sud i Est/Oest. De totes elles, se'n van excavar quatre, on van trobar-se sivelles, que foren dipositades al Museu de Terrassa i al Museu de Valldoreix.</p> | 08205-575 | Avinguda Monmany número 35. | <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>1986. Directora: Anna Maria Saorin. Excavació d'urgència.</li> </ul> <ul> </ul> | 41.4543900,2.0375300 | 419613 | 4589648 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95574 | Jaciment arqueològic de la Ronda Nord - Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-ronda-nord-can-magi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser eliminat sense documentar-lo prèviament. | <p>En el moment de la urbanització i obertura de la Ronda Nord es va trobar de manera fortuïta un paviment romà. Va ser destruït i, posteriorment, sembla que va aparèixer un fragment de mosaic amb tessel·les blanques i negres.</p> | 08205-576 | Ronda Nord amb el carrer Torrent de Ferrussons. | 41.4822500,2.0873400 | 423806 | 4592696 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95575 | Jaciment arqueològic de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, p. 206-211.</p> | <p>Llibert Piera va descobrir el 1983 un jaciment amb ceràmica ibèrica i romana. La Generalitat de Catalunya va realitzar prospeccions arqueològiques el 1988 amb resultats negatius. Amb motiu de la redacció de la Carta Arqueològica el 1998 només es va localitzar un fragment de terra sigil·lada. L'àmbit del jaciment arqueològic és desconegut, així com la seva funcionalitat. Ha estat parcialment destruït per les obres de la Ronda Nord i de l'aparcament de l'escola Pins del Vallès.</p> | 08205-577 | Ronda Nord i pàrquing de l'escola Pins del Vallès. | 41.4795100,2.0774800 | 422979 | 4592400 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95575-057701.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95576 | Jaciment arqueològic del Molí de Can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-moli-de-can-calopa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mapa de Patrimoni Cultural de Rubí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XIII | Va ser destruït en el moment de construcció d'unes naus industrials. | <p>En una parcel·la actualment ocupada per dues naus industrials, hi havia les restes d'un antic molí propietat de la masia de Can Calopa. Aquesta masia està situada a l'altra banda de la riera de Rubí, al terme municipal de Rubí. El molí, però estava al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>El molí va quedar molt malmès arran dels aiguats produïts al Vallès l'any 1962 i només en quedaven algunes restes. Aquestes eren dos murs col·locats en angle recte. Segons sembla, el mur SW tenia tres o quatre filades de carreus a la part inferior i un mur reentrat al damunt de pedra i còdols, a la part superior. També, hi havia un petit contrafort i restes del revestiment. L'altre mur era perpendicular i estava adossat a ell. Hom suposava que uns esbarzers situats en fila molt a prop podien haver crescut sobre l'antic rec d'aigua del molí.</p> | 08205-578 | Carrer Llobregat número 1 (Entre la riera de Rubí la carretera de Molins de Rei a Vic). | <p>El molí de Can Calopa, vinculat a la masia del mateix nom situada al municipi veí de Rubí, datava del segle XIII, de l'any 1244. Entre els segles XV i XVI se l'anomena molí de Mitjans. En el segle XVIII es coneix el molí amb el nom de Calopa. En el segle XIX, la masia i el molí van ser adquirits pel baró d'Esponellà. Arran dels aiguats del Vallès de l'any 1962 aquest va desaparèixer en bona part.</p> | 41.4640101,2.0155625 | 417790 | 4590736 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95576-057802.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95577 | Pedres amb inscultures a Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-amb-inscultures-a-collserola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>CUCURELLA, Cristina (2004). 'Pedres amb inscultures a Collserola'. <em>Diari de Sant Cugat</em>. 9 de setembre de 2004.</p> <p>SOCIETAT CATALANA D'ARQUEOLOGIA (2003).<em> Informe: Els gravats rupestres del Turó de Santa Maria dels Agudells (Barcelona / Sant Cugat del Vallés)</em>.</p> | <p>A la serra de Collserola, en el límit entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i de Barcelona es conserven dues pedres granítiques amb gravats. La primera es localitza al coll de la Vinyassa i la segona al cim del turó de Santa Maria.</p> <p>La primera pedra està ubicada al coll de la Vinyassa i mesura 155 centímetres de llarg, 90 centímetres d'ample i 45 centímetres de gruix. A la superfície hi ha diverses inscultures amb forma de cassoleta, reguerons i una marca d'una 'T'. Hom considera que tindria un origen megalític, del temps del calcolític i del bronze antic. </p> <p>La segona pedra està situada a la serra dels Agudells, prop del turó de Santa Maria i mesura 120 centímetres d'alt per 130 centímetres d'ample. A la pedra hi ha dos gravats: un ideomorf de 30 centímetres, marcat amb profunditat i una creu situada en el lateral esquerre de 10 x 8 centímetres. En aquesta pedra es considera que l'ideomorf podria ser una creu amb un pedestal, datable d'època medieval i moderna i una creu, també de la mateixa datació, d'estil cristià.</p> | 08205-579 | Coll de la Vinyassa, prop del Tibidabo, i serra dels Agudells, prop de Vista Rica. | <p>El professor Enric Sunyer Coma, als anys 1970, va localitzar la primera pedra amb motiu de la realització d'uns estudis geològics a la serra de Collserola com a membre de l'European University de Washington. La segona pedra va ser localitzada pels membres d'una penya de Sant Cugat del Vallès mentre buscaven bolets i, posteriorment, també per la Societat Catalana d'Arqueologia, mentre realitzaven una excursió.</p> <p>Es desconeix si aquestes dues pedres eren elements aïllats o formaven part d'un conjunt, tal com menhirs, o monuments megalítics majors.</p> <p>L'art esquemàtic és un estil d'art rupestre de la zona mediterrània de la península Ibèrica, que fa referència a pintures i gravats, entre el neolític i l'Edat dels Metalls, entre el final del tercer mil·lenni i el segle VI aC. Segons sembla, les inscultures formaven part de la tradició megalítica dels períodes del calcolític i del bronze antic (2300 - 1500 aC).</p> | 41.4284226,2.1228569 | 426711 | 4586689 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95577-057901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95577-057902.jpg | Legal | Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95578 | Pont de Joaquim Rivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-joaquim-rivera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont bastit a principis de segle XX sobre la riera que travessava la finca de Can Mora. És una construcció feta amb paredat comú i amb reforç de maó en els angles. Consta d'una volta d'arc rebaixat, amb maó col·locat a sardinell. El pont tenia un mur de protecció que actualment no existeix. Al costat sud hi ha una cartel·la amb el nom de Rivera, que era el propietari i al mateix temps el constructor del pont.</p> | 08205-580 | Passeig de Can Mora amb el Passeig de Rivera i el carrer Bisbe Morgades. | <p>Joaquim Rivera Cuadreny, propietari de Can Mora, va demanar el 16 de març de 1905 una llicència d'obres per construir un pont sobre la riera que travessava la seva propietat, segons uns plànols realitzats per ell mateix. El permís li fou concedit el 4 de maig del mateix any.</p> <p>Joaquim Rivera era mestre d'obres i constructor, i té obres a Barcelona, per exemple Ca n'Arpí, a la Sagrera, o la Cansaladeria Can Puig i la casa Emili Bové, a Sant Andreu.</p> | 41.4623446,2.0774500 | 422956 | 4590494 | 1905 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95578-058002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95578-058003-any199901-204-000970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95578-058004-pont-rbla-can-mora-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Rivera Cuadreny | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95579 | Jaciment arqueològic de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-domenec | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 28.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser eliminat a causa de l'activitat minera del lloc on es trobava. | <p>El jaciment arqueològic consistia, segons sembla, en un forn d'àmfores, tal com va informar en el seu moment el senyor Yuri Babistch. Estava situat prop de la masia de Can Domènec, dins de la mina Berta. Els treballs extractius van provocar la seva desaparició. Prop de l'emplaçament s'han localitzat fragments ceràmics, tals com trossos d'àmfores, terra sigil·lata i tegulae, tot del període romà.</p> | 08205-581 | Prop de la masia de Can Domènec, a la pedrera Berta. | 41.4594800,2.0143400 | 417682 | 4590235 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95580 | Llac del Parc Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-del-parc-central | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.23.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Durant les obres d'urbanització del Parc Central, entre els anys 1996 i 1998, quan es realitzaven els moviments de terres per crear un llac, van aparèixer de manera fortuïta una punta de sageta de sílex i alguns ossos, que podria tractar-se d'un enterrament prehistòric. Segons sembla, la sageta se la va quedar un treballador de l'obra.</p> | 08205-582 | Llac del Parc Central. | <p>El Parc Central de Sant Cugat del Vallès és un espai verd de 50.000 m², construït entre els anys 1996 i 1998, entre els barris de Sant Domènec i el Colomer, i projectat pels arquitectes Batlle i Roig.</p> | 41.4728100,2.0780400 | 423018 | 4591656 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95581 | Condiesel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/condiesel | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 24.</p> | Les restes van desaparèixer durant les obres. | <p>Mentre s'executaven les obres d'eliminació d'un marge de la carretera de Cerdanyola va aparèixer un enterrament amb ossos i fragments de ceràmica. El material va desaparèixer.</p> | 08205-583 | Avinguda de Cerdanyola. | 41.4755600,2.0953400 | 424466 | 4591946 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95582 | Jaciment arqueològic sepultures del carrer de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sepultures-del-carrer-de-lavet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.30.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ja no existeix. | <p>En la parcel·la situada entre el passeig de Mas Roig i el carrer de l'Avet, a Valldoreix, va aparèixer un enterrament, sense cap més informació, segons l'historiador local Sr. Altet.</p> | 08205-584 | Passeig del Mas Roig número 55. | <p>Jaciment aparegut entre finals de la dècada de 1950 i principis de 1960 que podria tractar-se d'una necròpolis amb un volum de cossos elevat segons va informar la filla del propietari del terreny en fer-se l'obra del xalet.</p> | 41.4566979,2.0441238 | 420166 | 4589898 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95582-058402.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95583 | Jaciment arqueològic del bosc de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-bosc-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser objecte de prospeccions fortuïtes. | <p>En la zona boscosa de Llaceres, entre el carrer del Comte i la carretera de la Rabassada, que havia estat un camp de conreu anteriorment, es va trobar de manera superficial i casual una sèrie de fragments de ceràmica d'època ibèrica i romana.</p> | 08205-585 | Zona boscosa entre la carretera de la Rabassada i el carrer del Comte. | <p>Entre els anys 1986 i 1989, diversos membres del Centre d'Excursionista de Gràcia van fer unes prospeccions en aquesta parcel·la.</p> | 41.4628900,2.0882100 | 423856 | 4590546 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95583-058501.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95584 | Jaciment arqueològic de Can Badal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-badal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>En el camí que va a la masia de Can Badal van ser localitzades unes pedres alineades. Hom creu que podrien tractar-se de restes de tombes d'època medieval. </p> | 08205-586 | Carrer Moreneta de Montserrat amb el carrer Marcos Redondo. | <p>En el procés de redacció de la Carta Arqueològica de Sant Cugat l'any 1998, els arqueòlegs van parlar amb la propietària de la masia de Can Badal. Ella, amb més de 80 anys d'edat, recordava que, quan era adolescent, havien aparegut enterraments al mig del camí que va fins a Can Badal. La prospecció feta amb motiu de la carta va donar resultats positius en trobar una alineació de lloses que sembla una tomba en cista.</p> <p>La masia de Can Badal era una de les divuit cases que estaven dins del terme municipal de la Quadra de Canals fins que va ser agregat a Sant Cugat del Vallès a mitjans del segle XIX. Es creu que Can Badal podria ser el manso d'Abadia, que consta en la documentació del cartulari del monestir benedictí de Sant Cugat.</p> | 41.4517500,2.0496700 | 420624 | 4589343 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95585 | Jaciment arqueològic de la bòbila Santa Maria (Ceràmica Kaufman) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-bobila-santa-maria-ceramica-kaufman | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 24.</p> | Aquesta zona ha estat urbanitzada i convertida en un polígon industrial. | <p>A la dècada de 1950 es van trobar de manera casual a la bòbila de Santa Maria, mentre's feia l'extracció de terres a mà, diversos fragments de ceràmica, destrals de pedra polida i restes humanes, que podria tractar-se de dos sepulcres de fossa, en el serral de Can Castanyer.</p> <p>Quan es va urbanitzar el polígon industrial de Sant Mamet, la bòbila va ser enderrocada i el solar va ser explanat.</p> | 08205-587 | Carrer Amposta (carrer Rubí número 76). | 41.4809000,2.0598100 | 421506 | 4592570 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95586 | Safareig en el camí de Can Cusó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-en-el-cami-de-can-cuso | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Safareig i pou adossat que formen part del sistema de reg d'uns horts situats al torrent de Can Cusó, en el camí del mateix nom.</p> <p>El safareig és de planta rectangular, amb els murs arrebossats, construïts amb maó de pla i rematats amb grans lloses de maó. Està construït de manera esglaonada, al costat d'un marge de dos metres de desnivell. Hi ha també un pou d'extracció d'aigua, que devia utilitzar-se amb galledes o amb un molí de vent, avui desaparegut.</p> | 08205-588 | Carrer Marcos Redondo amb el torrent de Can Cusó. | 41.4519875,2.0528189 | 420887 | 4589367 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95587 | Carrer Sant Antoni número 26 i carrer Sant Bonaventura número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-numero-26-i-carrer-sant-bonaventura-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p>Arran de les obres de construcció d'uns nous habitatges en el solar del carrer Sant Antoni número 26 i Sant Bonaventura número 25 es va realitzar una intervenció arqueològica. <span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Entre mitjans i finals del segle XIX el solar es va edificar. A l'interior de l'edifici hi havia un cup de vi, de planta rectangular, una estructura circular on aniria l'aigua procedent de la capa freàtica i dos pous d'aigua.</p> | 08205-589 | Carrer sant Antoni número 26 i carrer Sant Bonaventura número 25. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 16 al 27 d'octubre de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva, control i excavació. </li> </ul> | 41.4698200,2.0813300 | 423289 | 4591321 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95587-058901.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95588 | Jaciment arqueològic del carrer Major número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-major-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. <em>Informe per a l'àmbit de gestió del territori. Carrer Major número 3.</em></span></span></span></span></span></p> | Es va fer un seguiment arqueològic de les obres de reforma de l'edifici i es va documentar tant les estructures com les restes aparegudes, algunes de les quals van ser eliminades. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici del carrer Major està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu del seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació interior de l'edifici del carrer Major número 3, al mes de novembre de 2005, es van realitzar quatre prospeccions amb resultat negatiu. Durant el mes d'octubre de 2006 es va dur a terme una altra intervenció on es van documentar cinc fases constructives amb cronologies diferents. Les restes aparegudes consistiren en murs, alguns anteriors al segle XVII, paviment fet de cairons i un canal de desguàs. També van trobar-se materials ceràmics d'època baixmedieval.</p> | 08205-590 | Carrer Major número 3. | <p>Joan Masachs Tomàs va demanar llicència d'obres per construir un edifici al carrer Major número 3 en un solar existent fruit d'un enderroc. La llicència d'obres va ser concedida el 13 de febrer de 1950 amb el projecte de Jeroni Martorell Terrats, arquitecte.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 28 de novembre a l'1 de desembre de 2005. Directora: María del Mar Flores Flores. Intervenció preventiva i excavació. </li> <li>Del 16 al 20 d'octubre de 2006. Director: Oriol Achón Casas. Intervenció preventiva i adequació.</li> </ul> | 41.4731400,2.0825800 | 423398 | 4591688 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95588-059001.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95589 | Carrer Martorell números 35-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-martorell-numeros-35-37 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO CORTÉS, J (2008). <em>Memòria intervenció arqueològica preventiva realitzada al solar del carrer Martorell 35-37 de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) durant els mesos de març i abril de 2008</em>. Memòria número 7440.</p> | XVIII - XX | Amb la construcció d'un nou edifici les restes van ser destruïdes. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer Martorell està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En el solar del carrer Martorell números 35 -37 es va dur a terme l'any 2008 una intervenció arqueològica motivada per l'enderroc d'estructures existents per construir un nou edifici i que comportava el rebaix de dues cotes, una a 60 centímetres i una altra a 350 centímetres. Es van documentar diversos pous, dipòsits i cups de vi datables entre els segles XVIII i XX. Hi havia dos cups al centre del solar, amb un mur de separació. A la dreta hi havia altres dos cups de vi, una sitja, un pou negre i dos pous d'aigua. Els cups tenien una coberta d'obra, segurament realitzada després de l'arribada de la fil·loxera.</p> | 08205-591 | Carrer Martorell números 35-37 | <p>El solar del carrer Martorell números 35-37 està situat en el camí de Sant Cugat del Vallès fins a Martorell en la zona de creixement urbanística en el segle XVIII. </p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 25 de març a l'11 d'abril de 2008. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva, control i excavació. </li> <li>13 de juny de 2008. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i eliminació.</li> </ul> | 41.4699725,2.0795115 | 423137 | 4591339 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95589-059101_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95590 | Jaciment arqueològic de la pedrera de Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-pedrera-de-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Ha estat destruït en part per la urbanització de la zona. | <p>En el turó de Campanyà hi ha una capa de roca fossilífera (lumaquel·les) coneguda com a pedra de Campanyà. Aquesta pedrera va començar a ser explotada en temps dels romans (quan van construir el castrum al segle IV) i es va emprar en la construcció del monestir, també. La pedrera tindria el tall en el vessant del turó cap a Can Canyameres, però no és segur. Des del camí que hi ha prop seria visible el jaciment, però la vegetació ho impedeix.</p> | 08205-592 | Avinguda d'Europa i camí de Can Castanyer. Avinguda de la Guinardera número 20. | <p>La pedrera de Campanyà és un dels llocs d'extracció de pedra més importants per Sant Cugat des de temps antics, tant que la roca lumaquel·la es coneix com a pedra de Campanyà. Segons sembla, la pedra de la muralla romana del subsol del monestir procedeix d'aquí, també la del monestir i del pont de Can Vernet i de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. La pedrera va estar en funcionament fins al segle XIX.</p> | 41.4841100,2.0593100 | 421468 | 4592927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95590-059401.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95591 | Antiga plana del Rampeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-plana-del-rampeu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | El jaciment va ser excavat i les seves restes foren eliminades. | <p>Aquest jaciment està situat entre l'antiga vila de Sant Cugat i els eixamples del segle XIX del mateix nucli.</p> <p>Entre desembre de 2003 i l'abril de 2004 es van dur a terme diferents controls i excavacions arqueològiques al solar entre els carrers del Carme i Sant Ramon per estar situats en una zona d'expectativa arqueològica, a la Plana del Rampeu. En aquest emplaçament s'enderrocava un edifici i es preveia construir-ne un de nou. Amb les obres es va realitzar un rebaix del terreny de dos metres de profunditat. Es va documentar dos cups de vi del segle XIX i una premsa de vi, segurament del segle XIX que van estar segurament en funcionament fins a l'arribada de la fil·loxera a sant Cugat del Vallès. Un cop documentat, es va destruir.</p> | 08205-593 | Carrer del Carme número 21 i carrer Sant Ramon número 20. | <p>El nucli antic de Sant Cugat del Vallès té el seu origen l'època medieval i amb una trama urbana formada per carrers irregulars com els carrers Major, Hospital, dels Marges, Santiago Rusiñol, de Mir, de les Escaletes, de Sallés i Endavallada, entre altres. Els carrers propers formen part de les urbanitzacions del segle XIX a les zones de la plana de l'Hospital i de la Plana del Rampeu. En aquest segle també es va produir un canvi urbanístic amb l'expansió vitivinícola del terme municipal de Sant Cugat. Les bondats econòmiques van fer aflorar nous carrers i noves cases, tant en la nova trama urbana, com en l'antiga.</p> <p><span><span><strong>Intervencions</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 al 31 de desembre de 2003. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 8 al 30 de març de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>De l'1 al 30 d'abril de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4716900,2.0838300 | 423500 | 4591526 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95591-059301.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95592 | Carrer Lluna número 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lluna-numero-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer de la Lluna està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu de la construcció d'un bloc de pisos amb aparcament subterrani en el carrer de la Lluna número 7 es va dur a terme un control en una zona d'expectativa arqueològica per situar-se en el nucli antic de Sant Cugat i propera al carrer Santa Maria. Una primera intervenció va consistir a realitzar cinc rases per localitzar estructures. Una segona va intervenir en la meitat sud del solar per tal d'esbrinar sobre unes estructures aparegudes. La tercera intervenció va consistir a eliminar-les.</p> <p>El resultat de l'excavació ha estat la documentació d'un habitatge de començaments del segle XIX amb dependències annexes. Segons sembla, en aquest emplaçament es van dur a terme diferents activitats econòmiques com elaboració de vi i una indústria d'aiguardent o tèxtil. En un sector de l'excavació va aparèixer un paviment i els fonaments d'una escala. En un altre sector, que hom ha dividit alhora en tres, hi ha un magatzem amb paviment de cairons, un altre de treball amb una alta densitat de reguerons de desguàs i un tercer amb diversos nivells de paviment.</p> | 08205-594 | Carrer Lluna número 7. | <p>El carrer Lluna és una via urbana paral·lela al carrer Santa Maria, que era l'antic camí de Sant Cugat a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 15 de març al 2 d'abril de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 15 al 25 d'abril de 2004. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li>Del 20 de maig a l'11 de juny de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li>Del 20 de maig a l'11 de juny de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva i eliminació.</span></span></span></li> <li>Del 16 al 30 de juny de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 5 al 31 de juliol de 2004. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4708800,2.0820000 | 423346 | 4591438 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95592-059401.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95593 | Carrer Martorell número 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-martorell-numero-47 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO CORTÈS, Judit (2012). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Martorell 47 (Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 11292.</p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer Martorell està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'edifici del carrer Martorell número 47 va ser objecte d'una reforma amb profunditat. Per la seva ubicació, en una àrea d'expectativa arqueològica, hi havia l'oportunitat de documentar un edifici com aquest, una construcció de tipus pagès, bastida entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Per aquest motiu, era necessari treure el paviment i excavar el subsol per veure que hi havia i comprovar si existia alguns elements com pous d'aigua, fresqueres, sitges i cups de vi.</p> <p>Segons es va documentar, la volumetria bàsica es corresponia a un edifici de finals del XVIII-XIX que havia estat modificat per reformes posteriors. De l'obra primerenca s'observaven els murs construïts amb maó massís. Amb relació als paviments, eren fets de rajola amb una varietat decorativa i dispositiva, amb preeminència del terratzo i les rajoles de terra cuita de forma rectangular. També, l'edifici estava coronat amb una balustrada de peces de morter modelat.</p> | 08205-595 | Carrer Martorell número 47. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 30 de maig a l'1 de juny de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i documentació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4698000,2.0791400 | 423106 | 4591321 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95593-059501_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95594 | Jaciment arqueològic del Mas Roig (masia i sepultures) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-mas-roig-masia-i-sepultures | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Parcialment destruït. No queden restes en superfície de l'antiga masia del Mas Roig, podrien restar a la via pública. | <p>El Mas Roig estava situat a la plaça del mateix nom i era d'època medieval. Tant a la plaça, com als espais del seu voltant, es van localitzar enterraments i restes d'època ibèrica i romana. Hom creu que en aquest emplaçament podia haver existit l'església de Sant Martí de Busquerons, per la proximitat del castell de Canals. </p> <p>La masia del Mas Roig està documentada des de l'any 1386, al segle XIV, si bé és cert que podria existir anteriorment. L'any 1743 es va aterrar la masia medieval per construir-ne una de nova, actualment també enderrocada. </p> <p>L'església de Sant Martí de Busquerons era una església d'estil romànic, de petites dimensions, d'una única nau. Actualment, ha desaparegut i no hi ha cap indici d'on es podria trobar.</p> <p>A la plaça del Mas Roig, segons el senyor Altet, afeccionat local, va informar que mentre s'estava construint un monument dedicat a la Creu Roja, va aparèixer un grup de sepultures amb tègula, a doble vessant. La datació no va ser possible per la manca de materials associats. Malgrat això, es coneix que al davant, es va localitzar material d'època romana i ibèrica. </p> <p>Molt a prop, hi ha un jaciment al carrer de l'Avet número 55, a la cantonada del carrer de l'Avet amb el passeig del Mas Roig, en què va aparèixer un enterrament sense material associat, localitzat durant la dècada dels anys 1960. Aquestes restes van ser eliminades sense control arqueològic. Hom creu que podria tractar-se també d'un enterrament amb tègula d'època romana o tardoantiga.</p> | 08205-596 | Plaça del Mas Roig | <p>El Mas Roig era una antiga masia, d'època medieval, del 1386, que es coneix que l'any 1743 va ser comprada i reformada per Oliver Monmany, situada al terme del Castell de Canals i del terme parroquial de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. L'antic edifici va ser enderrocat el 1949 per construir-ne l'actual. El 22 de juny de 1950 es van inaugurar els comerços del nou edifici.</p> <p>L'església de Sant Martí de Busquerons està documentada al segle XII, l'any 1107. Hom creu que aquesta església romànica havia estat la parroquial de la Quadra de Canals que, malgrat la proximitat del lloc amb el castell de Canals, res fa indicar aquest supòsit i possiblement podria ser la capella del castell. En una visita pastoral de l'any 1547 és qualificada de capella i es diu que havia de ser restaurada i tancada per evitar l'entrada d'animals. El 1582 es va posar una nova campana i de l'any 1622 data un retaule fet per Pau Torrent, pintor. Es coneix que l'any 1802 estava enrunada.</p> | 41.4572596,2.0434196 | 420108 | 4589961 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95594-059601.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95595 | Cancell de la casa del carrer Sant Eusebi número 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-la-casa-del-carrer-sant-eusebi-numero-6 | XX | <p>Cancell d'entrada a un edifici residencial del carrer Sant Eusebi, a la zona del dipòsit.</p> <p>L'estructura està formada per dues pilastres amb els murs arrebossades amb imitació de carreus. Les pilastres sostenen una petita teulada formada per llistons ceràmics, fets amb maó pla i maons col·locats en punta, que és coberta de teula àrab a dos vessants. S'hi observa una llinda recta que conté esgrafiat l'any 1927. </p> <p>La porta és una reixa de ferro forjat de doble fulla.</p> | 08205-597 | Carrer Sant Eusebi número 6 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4431818,2.0763811 | 422844 | 4588368 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95595-059702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95595-059703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95596 | Embassament al torrent de Cal Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-al-torrent-de-cal-vilallonga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>Prop de la masia de Can Vilallonga, sobre el torrent, hi ha un mur d'un antic embassament, que el travessa de manera perpendicular. La seva construcció és de pedra i maó, sobre roca, amb una longitud de 10 metres i 1 metre d'ample. En el centre del mur hi ha un replà ben acabat, sense saber-se'n la funció. A la cara nord, a l'extrem oest, hi ha a la part inferior una petita obertura realitzada amb volta de rajola, que podria tractar-se d'un desaigüe. Al davant, hi ha dues canalitzacions excavades a la roca de les quals no se sap quin ús tenia. El mur, si bé podria no ser d'època medieval, es creu que podria tenir restes d'aquest període.</p> | 08205-598 | Prop de la masia de Can Vilallonga, sobre el torrent. | <p>En aquesta zona propera a la masia de can Vilallonga en època medieval s'anomenava Aqualonga i existien diversos molins.</p> | 41.4527500,2.0874600 | 423781 | 4589420 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95596-059801.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95597 | Jaciment arqueològic del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-hospital | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic del carrer Hospital està situada en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El carrer Hospital va ser objecte d'una intervenció arqueològica, entre els mesos de març i maig de 2013, amb motiu de les obres d'urbanització. Es van realitzar cinc rases en el subsol del carrer amb l'objectiu de conèixer quelcom sobre l'antic hospital del monestir. Durant les intervencions no va aparèixer cap estructura relacionada amb l'hospital. Les estructures documentades daten d'època medieval i moderna i es relacionen amb els antics habitatges que tenien la façana posterior a aquest carrer mentre que la principal donava al carrer Major.</p> | 08205-599 | Carrer Hospital | <p>El nucli del Sant Cugat medieval i modern era al voltant de la plaça Pere San, l'antiga plaça Major, on hi havia l'església parroquial de Sant Pere i el seu cementiri. Molt a prop hi havia l'antiga església de Sant Sever, utilitzada fins al segle XV. De la plaça sortia el carrer Major en direcció al monestir de Sant Cugat on hi havia en temps medievals el forn de pa i la carnisseria. A l'antic carrer Vilanova, actualment Hospital, existia l'antic hospital, documentat a partir del segle XIV i enderrocat el 1969.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p>Del 18 de març al 10 d'octubre de 2013. Directora: Judit Vico Cortès. Control, excavació i eliminació.</p> | 41.4733634,2.0830350 | 423435 | 4591712 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95598 | Carrer Gorina números 16-18-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gorina-numeros-16-18-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL LÓPEZ, Júlia. <em>Memòria intervenció arqueològica al carrer Gorina números 16-18-20 de Sant Cugat del Vallès (2005)</em>.</p> | XIX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment del carrer Gorina està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu de l'enderroc produït a primers de l'any 2005 per construir un bloc de pisos amb locals comercials en el carrer Gorina cantonada amb el carrer del Carme, entre els mesos de març i abril del mateix any, es va intervenir arqueològicament el solar. Es van realitzar divuit sondeigs i es van localitzar set murs amb projecció ortogonal que delimitaven un grup d'àmbits i paviments de rajoles en cru. També van aparèixer estructures semisoterrades: tres dipòsits, dos a l'est i un a l'oest del solar. Les dues primeres semblen que el darrer ús va ser de fossa sèptica, i el tercer, per dipositar líquids.</p> | 08205-600 | Carrer Gorina números 16-18-20 | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 17 al 28 de març de 2005. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 13 al 28 d'abril de 2005. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4723894,2.0837758 | 423497 | 4591604 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95599 | Festes dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-dels-barris-0 | XX i XXI | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès, deixant de banda Sant Cugat centre i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, està format per una seixantena de barris. Per la quantitat i varietat d'actes i activitats que s'hi organitzem, destaquem les festes majors dels barris de la Floresta, Mira-sol i les Planes. </p> <p><strong>Festa Major de la Floresta: </strong>té lloc durant dos caps de setmana del mes de juliol i compta amb una programació variada que inclou activitats culturals, esportives i festives per a tots els públics. La celebració comença amb el tradicional pregó i s'estén al llarg de diversos dies amb concerts, espectacles, activitats infantils, competicions esportives i trobades gastronòmiques. Diferents entitats i col·lectius del barri organitzen, dinamitzen i participen en els actes.</p> <p><strong>Festa Major de Mira-sol: </strong>se celebra durant a principis de juliol i proposa una programació molt variada per a tots els públics. Les activitats comencen amb el pregó i continuen amb cercaviles, espectacles, concerts, mercats i tallers. També hi ha espai per les activitats familiars i infantils, per la gastronomia i per la cultura popular amb sardanes, correfoc i capgrossos i gegants.</p> <p><strong>Festa Major de Les Planes: </strong>se celebra durant el primer cap de setmana de setembre i ofereix una àmplia varietat d’activitats per a tots els públics. La festa comença amb el pregó i una cercavila. Durant la festa major es pot gaudir de concerts, espectacles diversos i activitats esportives i familiars. També s'organitzen àpats col·lectius com la botifarrada popular.</p> | 08205-601 | La Floresta, Les Planes i Mira-sol | <p><span><span><span>A l'hora de fer un recorregut històric per aquests tres barris, cal indicar que </span></span></span><span><span><span>la </span></span></span><span><span><span>Floresta va néixer en terrenys del bosc de Buscarons, a la serra de Collserola, on a partir de 1918 es va començar a urbanitzar a partir de la iniciativa del constructor Gaietà Tarruell. Poc a poc es va anar desenvolupant aquesta zona residencial, que es va veure afavorida –gràcies a les reivindicacions veïnals- amb la construcció d’un baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat. Mira-sol va sorgir en la urbanització que van crear els </span></span></span>germans Borràs en època de postguerra. <span><span><span>Amb relació al </span></span></span>barri de les Planes, que es troba dividit entre els termes municipals de Sant Cugat i de Barcelona, es va començar a construir durant la dècada de 1960 amb cases d'autoconstrucció. També havia estat zona d'estiueig i hi existien alguns hotels, fonts i berenadors.</p> | 41.4444635,2.0728966 | 422555 | 4588513 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95599-060102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95599-060103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95600 | Vil·la romana de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, Pere Lluís (1998). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a Can Cabassa (novembre 1998).</em> Memòria números 3040.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, Pere Lluís. (2008).<em> Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al jaciment de Can Cabassa, àrea compresa entre els carrers Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Guadalajara i Astúries. 2008</em>. Memòria número 9799.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 23 i 64.69.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». <em><span>GAUSAC, </span></em>núm. 12, p. 37-49.</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Informe dels treballs de delimitació arqueològica a Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (gener - març 2008).</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><em>Memòria de la intervenció arqueològica a Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (2000 - 2002)</em>. Memòria número 5014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUJADES CAVALLERIA, J; RODRÍGUEZ LÁZARO, A. (1999). <em>Memòria del destapat superficial de la vil·la romana de Can Cabassa (febrer - març 1999)</em>. Memòria número 5014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 5, p. 11-20.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS JIMÉNEZ, Noemí (1998). “Noves aportacions sobre el jaciment romà de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 13, p. 29-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment de Can Cabassa, després d'unes informacions prèvies, va començar a ser objecte d'intervencions arqueològiques el novembre de 1998. Es van localitzar restes al subsol i va servir per delimitar l'àrea del jaciment. Es tracta dels fonaments d'una vil·la romana amb diverses dependències, peristil, forn metal·lúrgic i sitges, entre altres.</p> <p>Aquesta vil·la romana va ser una de les més importants situades al Vallès Occidental. El parc urbà va ser delimitat sobre la vil·la per protegir i deixar visibles algunes estructures del jaciment. Està situat prop de la masia de Can Cabassa i de l'Hospital General de Catalunya.</p> <p>Entre els anys 2000 i 2002, es va excavar el jaciment amb motiu del desenvolupament urbanístic del PAU Can Cabassa, sota la promoció de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'extensió del jaciment arqueològic va ser fixat en 18.000 m². Es van poder documentar sis fases d'ocupació d'aquest espai: prehistòric, romà republicà, romà altimperial, romà baiximperial, visigòtic i un període sense determinar. Durant l'excavació hom va comprovar que estava en mal estat i que, al llarg dels segles, havia estat arrasat. Malgrat tot, es van documentar les restes d'una vil·la romana i un magatzem de dolia, dos dipòsits, un pati amb porxos, una gran estança amb tres hàbitats al seu costat i, també, fonaments de diversos espais residencials. En el jaciment arqueològic es van documentar més de 300 sitges. A l'interior, es van localitzar restes d'animals (porcs, cavalls, gossos i vaques), eines de treball i molins. En aquest emplaçament també es van trobar forns de ceràmica, de reducció per reparar eines de ferro, forns de fusió per fer peces de coure i bronze.</p> <p>Tal com s'ha dit, van aparèixer en el jaciment restes de diferents períodes històrics. De la prehistòria es va documentar una sitja amb restes de fauna i ascles de sílex. Del període romà republicà va sortir un petit nucli rural amb tres sitges amb fragments de ceràmica campaniana B i un fragment d'àmfora itàlica. Del període altimperial es van localitzar dos dipòsits a l'oest de la necròpolis amb vint forns metal·lúrgics i un ceràmic. Del període baix imperial es va documentar la reforma total de la vil·la amb la construcció d'un gran pati en el centre envoltat de magatzems, amb funcions específiques i seixanta-cinc sitges, tretze de les quals que identifiquen l'activitat agrària del complex. El segle V reflecteix dues etapes: la primera, de declivi del complex i, la segona, de reformes. En un dels patis de la vil·la es van construir dues habitacions, va continuar l'activitat al magatzem i es va consolidar la necròpolis situada al sud de la casa amb 26 enterraments (en fossa amb caixa de teules a doble vessant, caixa d'obra amb el fons de teules i coberta de teula a doble vessant i recoberta amb maçoneria, contenidors d'àmfores, enterraments en caps de fusta i fosses simples). Els darrers enterraments es van produir en el segle VII.</p> <p>Pocs anys després, el novembre de 2005, es va excavar el solar del carrer Ignasi Barraquer número 4. Es documentaren restes molt arrasades, nivells d'enderroc i de colmatació de materials ceràmics sense possibilitat de datar, amb opus signinum.</p> <p>El 2008 es va procedir a delimitar el jaciment. Durant el procés van aflorar noves restes arqueològiques, on van aparèixer vint-i-nou sitges i cubetes, cinc fosses de grans dimensions, dotze retalls irregulars, cinc forns, nou enterraments, dues dolies, quatre restes de fonamentació i dues estructures prehistòriques. El material en superfície era terra sigil·lada africana D, amb la vora Hayes 59, que va servir per datar entre els segles IV al VI.</p> | 08205-602 | Zona compresa entre els Carrer Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Gomera, avinguda de Can Cabassa, Arnau de Vilanova. | <p>A la dècada de 1970 es trobaven materials arqueològics a cel obert en un camp prop de la masia de Can Cabassa i que van ser incorporats a les col·leccions Aritzeta i del Museu de Rubí. Ramon Járrega va presentar un estudi el 1988 sobre la possible existència d'una vil·la romana en aquest espai, del període romà tardoantic. També, un altre estudi de Noemí Terrats parlava d'aquest possible jaciment. Els col·laboradors del Museu de Rubí i del Museu de Valldoreix van realitzar diverses prospeccions arqueològiques.</p> <p><span><span><strong>Intervencions</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 de febrer al 19 de març de 1999. Director: Josep Pujades Cavalleria. Documentació i control.</span></span></span></li> <li>Del 9 de maig al 30 de juny. Director: Pere Lluís Artigues Conesa. Ajudant: Conxita Ferrer Álvarez. Excavació.</li> <li><span><span><span>Del 3 de juliol al 4 d'agost de 2000. Directors: Antoni Fernández Espinosa i Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació.</span></span></span></li> <li>Del 22 al 26 de gener de 2001. Directors: <span><span><span>Antoni Fernández Espinosa, Conxita Ferrer Álvarez i Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació.</span></span></span></li> <li>Del 2 al 19 de gener de 2002. Directors: <span><span><span>Antoni Fernández Espinosa, Conxita Ferrer Álvarez i Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 2 al 30 d'abril de 2002. Director: Miguel Ángel Vilchez García. Desmuntatge, trasllat, intervenció preventiva i rebliment indefinit. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 6 al 31 de maig de 2002. Director: Miguel Ángel Vilchez García. Control, intervenció preventiva i rebliment indefinit.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 4 al 8 de novembre de 2002. Director: Miguel Ángel Vilchez García. Intervenció preventiva i control.</span></span></span></li> <li>Del 7 al 9 de novembre de 2005. Director: Emiliano Hinojo García. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 14 de gener al 15 de febrer de 2008. Director: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> <li>Del 3 al 20 de març de 2008. Director: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> </ul> | 41.4720502,2.0420285 | 420010 | 4591604 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95600-060202.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95601 | Jaciment arqueològic Molí de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-moli-de-la-via | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | L'estat de l'entorn no fa possible visualitzar les restes. | <p>Entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Rubí hi ha les restes d'un antic molí d'època medieval. Es tracta d'un mur (que parteix de la riba sud però que no arriba fins a la nord) d'un embassament d'època moderna, fet amb pedra i maó en el coronament, que és ondulat.</p> <p>Possiblement, hi hauria restes de l'antic molí, la bassa i els canals, però no s'han trobat i l'entorn està molt modificat per la construcció del clavegueram i les línies elèctriques.</p> | 08205-603 | Sobre la riera de Rubí, entre camps i un camí. | <p>El molí de la Via està documentat des de l'època medieval, l'any 1304, quan Antic d'Alberic va arrendar part dels beneficis del molí. L'any 1463 estava enrunat i s'hi va establir en Berenguer Soler. Hi ha constància documental del molí en els llibres de la Pabordia del monestir de Sant Cugat del Vallès, situat prop de la riera de Rubí, en el terme parroquial de Sant Pere d'Octavià. </p> <p>En la documentació històrica es parla dels horts de la Via, que podrien emprar l'aigua excedentària del molí. Igualment, el nom de Via estaria vinculat a la proximitat del camí ral, que hom creu que és d'origen romà.</p> | 41.4807200,2.0416200 | 419987 | 4592567 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95601-060301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95601-060302.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95602 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 148-149.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, p.242.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>L'aplec de la Salut se celebra un dissabte o un diumenge al voltant del 12 d'octubre. La diada comença amb la celebració de la missa i, en acabar l'eucaristia, comencen tot un seguit d'actes culturals i populars: visites a l'església, tallers creatius; gegants; ballada de sardanes; cant coral; i concurs de paelles, entre d'altres.</p> | 08205-604 | Ermita de la Salut | <p>El bisbe de Barcelona, l'any 1717, va canviar l'advocació de l'església, de Sant Pere a la Mare de Déu de la Salut (Fins el 1315 estava dedicada a santa Eulàlia de Mèrida). Els veïns del poble del Papiol, i també els residents de diferents masies de la Quadra de Canals (Can Casanovas, Can Barba, molí de Can Calopa i Can Monmany) pujaven a l'ermita el segon diumenge del mes de setembre. Es té notícia que els veïns del Papiol feien romiatge fins a l'església per les festivitats de sant Pere, santa Madrona i la santa Creu (al maig).</p> <p>L'any 1938, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), tres veïns de Valldoreix, els senyors Miralles, Mercader i Campi, que havien pujat fins el Puig Madrona van observar que l'ermita s'havia convertit en un corral i van prometre que si sobrevivien a la guerra promourien un aplec cada any, per la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, el 12 d'octubre.</p> <p>L'aplec s'ha celebrat gràcies a l'organització i el suport de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i de diverses entitats del municipi que organitzen actes amb motiu de la trobada.</p> | 41.4495461,2.0253415 | 418589 | 4589122 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95602-060402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95602-060403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'EMD de Valldoreix. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95603 | Jaciment arqueològic de Can Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AMORÓS GURRERA, J. <em>Memòria de la intervenció arqueològica al solar del carrer Can Mates 12 de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 7875.</span></span></span></span></span></p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</p> | <p>Després d'observar els diferents edificis que formen part de Can Mates, un antic casal del carrer de Sant Domènec de Sant Cugat del Vallès, es va considerar oportú fer una intervenció arqueològica, d'urgència, a finals de 2006, a la finca número 12 del carrer de Can Mates. A l'excavació va aparèixer un pou amortitzat, després de la meitat del segle XVII, i que estaria en un hort al costat de Can Mates. El pou es va reomplir amb ceràmica verda i morada del segle XIV, ceràmica blava catalana del segle XV i fragments ceràmics de reflexos metàl·lics fets amb pinzells de triple pinça del segle XVII.</p> | 08205-605 | Carrer de Can Mates número 12. | <p>La casa que és la seu de la Penya Blaugrana (número 15) i Can Mates van ser construïdes al segle XVI a l'antic carrer de Dalt. La família que va construir la casa era de procedència pagesa. Els Mates van fer construir al segle XVIII l'ermita de Sant Domènec. Domènec Mates va ser subministrador de carns de consum a la ciutat de Barcelona.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 13 al 19 de desembre de 2006. Director: Jordi Amorós Gurrera. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> </ul> | 41.4731200,2.0810500 | 423270 | 4591688 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95603-060501.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95604 | Habitatge al carrer Xerric número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-xerric-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO CORTÉS, Judit. <span><span><span><span lang='CA'><span><em>Memòria de la intervenció preventiva de documentació gràfica realitzada a l'edifici del c. Xerric 18.</em> Memòria número 11608.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'habitatges d'estil popular. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica, característica de les cases populars del segle XIX en aquest barri. A la planta baixa hi ha a la dreta el portal d'entrada, amb arc rebaixat i motllurat, i a l'esquerra una finestra rectangular. Al primer pis hi trobem, sobre l'eix de la dreta, una finestra amb l'ampit motllurat. La façana està arrebossada i pintada. El coronament és un ràfec fet amb maons.</p> <p> </p> | 08205-606 | Carrer Xerric, número 18 | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</p> <p>El carrer Xerric en particular està documentat per primera vegada l'any 1806, en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Aleshores hi residien únicament dues famílies. El nom del carrer prové del renom d'un veí, Sever Pila, conegut com '<em>el Xerric</em>'. A partir de 1812 el carrer apareix a la llibreta de contribucions, amb set veïns. L'any 1864 es va construir un pont sobre el torrent 'Xich' per tal de connectar el carrer amb la plaça de Barcelona, aleshores anomenada plaça d'Isabel II.</p> <p>Moltes cases d'aquest sector tenien a l'interior un cup de vi, testimoni de l'època d'expansió vitivinícola a Sant Cugat. <span><span><span>L’arribada de la fil·loxera,a la dècada de 1880,va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.4707157,2.0816733 | 423319 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95604-060601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'any 2012, amb motiu en el procés de rehabilitació d'aquest edifici, s'hi va realitzar una intervenció arqueològica, atès que es troba en una àrea d'expectativa arqueològica. La intervenció va permetre localitzar dos cups de vi. Un era de planta rectangular, de 217 x 166 x 200 centímetres. Tal com és habitual, estava revestit amb els típics cairons quadrats de color marró. En aquest cup hi havia també uns encaixos quadrats que servien per sostenir el brescat (estructura de fusta on es trepitjava el raïm). L'altre cup, situat a 21 centímetres, també era de planta rectangular, i mesurava 258 x 84 x 118 centímetres. Estava parcialment cobert, i a l'interior tenia un revestiment de morter i hi havia el 'xupet'. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95605 | Jaciment arqueològic del camp de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-camp-de-la-figuera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, p. 206-211.</p> | <p>En un camp de conreu anomenat Camp de la Figuera, prop de la Torre Negra, van aparèixer restes d'un forn. L'estudiós local Llibert Piera va afirmar haver trobat alguna teula. En les prospeccions realitzades l'any 1998 van localitzar-se restes de ceràmica, de rebuig, però no d'època romana. Prop de la figuera, sobre el terreny hi ha un volum considerable de pedres que hom creu que podria ser indicatiu de la presència d'algun jaciment.</p> | 08205-607 | Camp de la Figuera, al camí de Can Borell. | 41.4660500,2.1059800 | 425343 | 4590881 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 95606 | Jaciment arqueològic de Can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-graells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>Al camí que va de Sant Cugat al cementiri municipal, a 200 metres del lateral de l'autopista B-30, va aparèixer en un camp de conreu situat a l'esquerra material ceràmic, bàsicament dòlia i tegulae. També es va trobar una gran taca fosca quan es feien moviment de terres per construir una fàbrica de components electrònics. Aquesta taca podia indicar l'existència d'algun element enterrat.</p> | 08205-608 | Cami de Sant Cugat al Cementiri Municipal. | 41.4955800,2.0654900 | 421997 | 4594195 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95606-060801.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95607 | Jaciment arqueològic Centre Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-centre-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 69.</p> | Parcialment destruït. | <p>Dins del recinte del Centre Borja, de la Companyia de Jesús, es va localitzar un enterrament fet amb teules romanes. A prop, en un camp a tocar de l'edifici del centre i del torrent del Sant Crist de Llaceres es van trobar alguns fragments de ceràmica i sigil·lada i dues puntes de sageta.</p> | 08205-609 | Centre Borja. | <p>L'any 1949 o 1950, el germà Preciado, SJ, va observar un enterrament romà fet amb teules romanes mentre es feia un camí en els jardins del recinte del Centre Borja</p> | 41.4670700,2.0930800 | 424267 | 4591005 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95607-060902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95607-060903.jpg | Física | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Volem agraïr al pare Jaime Moreno, SJ, per facilitar-nos l'accés al recinte del Centre Borja. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95615 | Jaciment arqueològic de Can Fatjó dels Aurons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-fatjo-dels-aurons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 28.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 27.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ha estat excavat en diferents fases i, posteriorment, destruït. | <p>El jaciment de Can Fatjó va ser localitzat a la dècada de 1920 per Vicenç Renom al voltant de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, prop de l'estació de Sant Joan. En aquell moment, Renom va excavar una fossa reomplerta amb terra cuita i adobs, amb material del període del bronze final i primera edat del Ferro (1200 - 650 aC).</p> <p>En els anys 2005 i 2006 es va excavar aquesta zona amb motiu de la urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons. L'any 2005 es van fer diverses campanyes d'excavació que van donar com a resultat restes de sis períodes històrics. Del neolític es van recuperar restes del període neolític mitjà i del neolític final. Del mitjà es van documentar diverses sitges i un sepulcre de fossa aïllat, sense connexió amb cap necròpolis coneguda a l'entorn. Es tractava d'un cos entre els 17 i els 25 anys, que va ser enterrat amb un aixovar format per tres vasos de ceràmica, sílexs, os i malacofauna. Del neolític final es van recuperar tres estructures de combustió, amb tota seguretat uns forns de ceràmica, de planta lenticular amb un accés amb rampa. Del calcolític es va trobar una estructura d'assentament i un hipogeu d'inhumació amb sis cossos. De l'edat del bronze es va localitzar dues sitges i dues fosses-cubetes. D'època medieval hi havia dues zones de sitges, datables en l'època altmedieval, i restes del mas de Can Fatjó, del segle XV i restes constructives realitzades entre els segles XVI i XVII. De l'època moderna i contemporània es van documentar diverses reformes de la masia, amb sitges i una premsa. També van datar l'estrat d'enderroc de la masia entre els segles XVIII i XIX.</p> <p>Les excavacions van continuar el 2006 i es van documentar deu estructures en el sector nord-oest. En aquests moments, es trobaren dues galeries subterrànies en la zona de la masia, un pou d'època baixmedieval i un sepulcre del període del calcolític. En aquest darrer cas, es tracta d'un sepulcre de fossa, d'estil monumental, amb una doble planta el·líptica en dos nivells amb dos retalls diferents, amb una cambra funerària al davant amb forma de cova i un pou d'accés segellat amb una gran llosa de pedra monolítica, on foren enterrats sis cossos. Aquests estaven enterrats en posició fetal i amb aixovar format per tres vasos, objectes de sílex, un punxó d'os, dos botons d'os, una plaqueta i fragments de coure i petxines.</p> | 08205-610 | Al marge de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i al seu entorn. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat prop de l'estació de Sant Joan, dels Ferrocarrils de la Generalitat, a la dècada de 1920. Va ser excavat per Vicenç Renom. Posteriorment, els anys 2005 i 2006 es van realitzar diverses campanyes d'excavació arqueològica.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 27 de juny al 12 de juliol de 2005. <span><span><span>Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 20 de juliol al 30 de setembre de 2005. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 6 al 30 d'octubre de 2005. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 21 al 30 de novembre de 2005. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector 1! de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>27 de febrer de 2006. Intervenció preventiva i eliminació. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Eliminació de restes arqueològiques per incompatibilitat amb el Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> </ul> | 41.4901800,2.0814100 | 423320 | 4593581 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95615-061001.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95618 | Creu de terme de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>BASTARDES PARERA, Albert (1983). <em>Les creus al vent</em>. Editorial Millà, Làmina 305.</p> | XVI | En aquests moments la creu es troba en el Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya restaurada a l'espera de la seva reposició. Amb motiu d'un acte vandàlic el 2021, la creu va resultar trencada. | <p>La creu de terme de Sant Cugat presenta una grada amb base circular de tres graons. A la base del fust hi ha un quart graó, d'una alçada major a la resta.</p> <p>La creu és de base octogonal i dividida en tres parts. La part inferior és llisa, amb algun relleu horitzontal, i les altres són decorades amb arcs de traceria d'estil gòtic. El nus és octogonal i subjecta la creu que, per una cara, té la representació en relleu de la Mare de Déu i, per l'altra, la representació de Crist. Els braços de la creu, motllurats, estan rematats amb una flor de lis.</p> | 08205-611 | Recinte murallat del monestir de Sant Cugat del Vallès | <p>Aquesta creu es pot datar al segle XVI. Anteriorment estava situada al camí dels Monjos, prop de la capella de Sant Domènec. El 1940, un cop restaurada després que per la Guerra Civil fos malmesa, va ser col·locada en l'emplaçament actual, a l'interior del recinte de monestir.</p> <p>L'any 2021 va ser objecte d'un acte vandàlic i es va trencar en diversos fragments. El 2023 la creu es troba al Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya, ja restaurada i a l'espera de la seva reposició.</p> | 41.4733855,2.0848897 | 423591 | 4591714 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95618-061101.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95619 | Jaciment arqueològic de Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-marcet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>A la masia de Can Marcet es va detectar la presència d'opus signinum reaprofitada en una de les parets i, a l'entorn, en els camps propers, apareixia en superfície material d'època romana i prop de l'era es va trobar terra sigil·lada. Aquest fet va plantejar la possible existència d'un habitatge d'època romana en un entorn proper, en uns 200 metres al nord. Segons sembla, en els camps situats sobre l'era de la masia s'apreciaven materials romans. L'opus signinum és una tècnica constructiva vinculada al segle X i, per aquest motiu, hom creu que podria existir un jaciment d'època medieval.</p> <p>La finca de Can Marcet va ser dividida en tres zones, excavades l'any 2008. Amb motiu d'unes obres, es van prospectar el terreny i es van localitzar cent deu estructures, de les quals, tres eren sitges amb ceràmica feta a mà amb decoracions plàstiques amb cordons llisos i llengüetes; un assentament d'època romana, entre els segles I i VI dC. Hi havia seixanta-vuit sitges i sis forns, diverses estructures grans de planta irregular que podrien ser retalls i estructures complexes, que hom creu que podrien ser fons de cabanes. També, hi havia vint-i-dues fosses-cubeta, un fons de dolia encaixat en un retall i una rasa de canalització.</p> <p>L'excavació realitzada a finals del 2011 va datar tres fases d'habitabilitat. La primera, d'època baixmedieval (segles XIII - XV) amb tres sitges i un mur. La segona fase seria d'època moderna (segles XVI i XVIII) amb una sitja, un mur, un enterrament d'un infant sota el paviment de l'antic celler. La fase tercera, d'època contemporània (segles XIX - XX) van aparèixer cups, dipòsits, entre altres, amortitzats en aquest període, i una fossa sèptica.</p> | 08205-612 | Camí de Can Marcet número 11. | <p>La masia de Can Marcet està documentada en el fogatge de 1553. La finca tenia gairebé dues-centes quarteres de terra i es coneix que el 1908 estava sense treballar, però l'arribava d'uns nous masovers aquell any la va posar en cultiu i a rendir. L'any 2003, arran d'unes pluges a la tardor, la tàpia de la façana de llevant, va resultar afectada.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 28 d'abril al 23 de maig de 2008. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació. </span></span></span></li> <li>D'octubre a desembre de 2008. Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció.</li> <li><span><span><span>Del 19 de setembre al 31 de desembre de 2011 i del 4 al 5 de gener de 2012. Directors: Jordi Barriuso Nabot i Jordi Roig Buxó. Intervenció preventiva.</span></span></span></li> </ul> | 41.4938100,2.0680100 | 422206 | 4593996 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95619-061201.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95620 | Xalet al passatge Sant Julià número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passatge-sant-julia-numero-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'un estil d'estil pròxim al noucentisme, construït l'any 1925. És de planta rectangular, i consta de planta soterrània, planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal, que queda lleugerament enretirada respecte a l'alineació del carrer, presenta una composició molt senzilla que gira entorn de la porta. És una porta de llinda recta, de dues fulles i d'estil noucentista. Té una finestreta a cada banda. Damunt de les llindes hi ha unes garlandes florals d'estil modernista. L'accés a la planta baixa es realitza per una escala adossada a la façana principal. Sobre el mateix eix vertical que la porta a les golfes hi ha una finestreta d'arc de punt rodó. En aquest nivell hi ha tres espiralls ceràmics de color verd. La façana està rematada amb un mur capcer amb acabat de pinyó ondulat, inspirat en el barroc català. El carener de la teulada queda amagat darrera seu. </p> <p> </p> | 08205-613 | Passatge Sant Julià, número 9 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1925.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4469874,2.0782216 | 423003 | 4588789 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95656 | Pins de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-sant-adjutori | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.360-362.</span></span></span></span></span></p> | <p>Els pins de Sant Adjutori estan situats al costat de l'ermita homònima, dins del Parc Natural de Collserola. Es tracta d'exemplars de pi insigne, també anomenats pi de Monterrey i pi de Califòrnia.</p> <p>Els arbres, segons dades de 2015, feien 17 metres d'alçada, la capçada era cònica-irregular i mesurava uns 11 metres, el perímetre del tronc era entorn els 1,9 metres i el de la soca, 3,6 metres.</p> | 08205-614 | Camí de Sant Medir, entorn de l'ermita de Sant Adjutori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus radiata</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari del litoral i de les illes de Califòrnia. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>radiata</em> és el nom llatí de radis, amb raigs. El nom comú en català és pi insigne, pi de Monterrey i pi de Califòrnia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre pot superar els 40 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma cònica, amb les branques horitzontals ascendents, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color gris vermellós. Les fulles són acícules en grups de tres, primers, de color verd brillant, entre 7 i 15 centímetres de longitud. La llavor fa entre 5 i 8 mil·límetres de longitud. La fusta és adient per fabricar pasta de paper.</span></span></span></span></span></p> | 41.4556655,2.1140796 | 426008 | 4589721 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95656-61402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95656-61403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95657 | Casa al carrer de Sant Esteve número 13 (Indústria número 29) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-esteve-numero-13-industria-numero-29 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil popular, amb elements modernistes, que va ser construïda en un solar procedent de la parcel·lació de l'antiga Plana de l'Hospital. És una edificació de planta baixa i un pis, amb façana asimètrica.</p> <p>A la planta baixa, a l'esquerra, hi ha emmarcada una anterior obertura que conté una finestra a una alçada superior de l'habitual i, sota seu, hi ha diferents capses de serveis. A la dreta hi ha un finestral tancat amb una reixa d'estil modernista. En una intervenció recent s'alterà la composició original d'aquesta part de la casa, ja que es va tapiar la porta d'accés de la façana principal, que va ser traslladada al carrer de la Indústria.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó a l'esquerra i un finestral tapiat a la dreta, situats al mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa. Sobre les llindes de les obertures del primer pis hi ha uns espiralls de ventilació del sostremort fets de ceràmica verda vidriada.</p> <p>Al coronament de l'edifici hi ha un fris fet de llistons horitzontals, rematat a les puntes per unes rajoles de ceràmica verda, també vidriada. Al seu damunt hi ha un davantal ondulat entre pilastres. Al bell mig del davantal hi ha una creu grega realitzada per cinc rajoles de ceràmica vidriada posades en punta. Les pilastres del coronament, que sobresurten del pla de l'edifici mitjançant unes falses mènsules esglaonades, també contenen una rajola decorativa com les anteriors.</p> <p>La façana del carrer Indústria també és simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha un petit balcó al centre i dues finestres, també una a cada costat. Totes obertures estan al mateix eix vertical que les inferiors.</p> <p>La serralleria de la reixa de la finestra i de la barana del balcó és d'estil modernista, amb un disseny derivat de l'art déco.</p> | 08205-615 | Carrer Sant Esteve, números 9-13 (Carrer Indústria, número 29) | <p>Del conjunt de cases que hi havia en aquest sector (números 9, 11 i 13 del carrer Sant Esteve) només se'n conserva la número 13, atès que les número 9 i 11 es van enderrocar entre gener de 2003 i juny de 2004. Al seu lloc s'hi van bastir edificis nous. En origen aquest conjunt es va construir el 1917 segons un projecte de l'arquitecte modernista Eduard M. Balcells.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre altres.</span></span></span></span></span></p> <p>Entre el 19 de desembre de 2003 i el 10 de febrer de 2004 es va realitzar un control arqueològic de la zona a càrrec d'Albert Bacaria Martrus, amb resultat negatiu.</p> <p> </p> | 41.4748203,2.0832135 | 423452 | 4591874 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95657-061501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95657-061502.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells i Buïgas | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95659 | Carrer Migdia números 27-31 i carrer la Torre números 18-22. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-migdia-numeros-27-31-i-carrer-la-torre-numeros-18-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VICO, J. (2005). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al solar del carrer de la Torre 18-22, carrer Migdia 27-31 i carrer Baixada de l'Alba de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 9797.</span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta finca del carrer Migdia està situada dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu d'unes obres en un edifici de nova construcció situat en el solar entre el carrer de la Torre números 18-22, carrer Migdia números 27-31 i el carrer Baixada de l'Alba, es van localitzar, fent els rebaixos del subsol, les restes d'un cup de vi, datat entre mitjans i finals del segle XIX. El cup mesurava 220 cm de llarg per 200 cm. d'ample i 150 cm d'alçada, i les parets 20 cm. de gruix, estava construït amb maons i morter i al seu interior estava revestit amb cairons de color marró. Al solar també es van localitzar dos pous i dos dipòsits d'època contemporània.</p> | 08205-616 | Carrer Migdia números 27-31 i carrer de la Torre números 18-22. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 31 d'agost al 15 de setembre de 2005. Directora: Judit Vico Cortés. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4730773,2.0853217 | 423626 | 4591679 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95659-061602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95664 | Col·legi Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-europa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OLIVARES, D. (1995).<em> Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Col·legi Europa</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><em>Memòria de la intervenció arqueològica a l'avinguda del Pla del Vinyet, 110</em> (2007).</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>El jaciment del Col·legi Europa va ser localitzat el 1995 quan es va rebaixar el sòl fins a la superfície del substrat natural. Únicament es va localitzar en un retall situat al nord-est del terreny. Les estructures aparegudes mesuraven 12 metres de llarg amb una profunditat entre els 140 i els 190 centímetres. Segons sembla, es tractaria possiblement d'algun tipus de dipòsit excavat en el terreny natural, amb un fons pla. L'estructura estava reomplerta amb argila fosca i fragments de ceràmica de cocció, restes òssies i material romà com tègula, ímbrex, ceràmica feta a torn lent, fragments d'àmfora, un fragment de tabulí, una vora de plant de porcellana blanca, dos fragments d'opus signinum, escòria i teules àrabs i maons. No es va realitzar cap excavació, únicament es va documentar gràficament. L'any 2007 es va fer una altra intervenció arqueològica amb resultat negatiu, amb motiu de les obres d'ampliació del centre educatiu.</p> | 08205-617 | Avinguda del Pla del Vinyet número 110 (Col·legi Europa) | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 3 al 7 d'abril de 1995. Director: David Olivares Ponti. Prospecció.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 3 al 7 de maig de 1996. Director: Josep Pujades Cavalleria. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 17 al 31 de desembre de 2007. Directora: Noemí Nebot Pich. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4696000,2.0947400 | 424409 | 4591285 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95666 | Carrer de la Mina número 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mina-numero-79 | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. <em>Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià edicions, p.186-188.</p> <p>GUÀRDIA, J; VELASCO, C. (2003). <em>Memòria intervenció arqueològica al carrer Mina 79.</em></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>La mina dels Monjos és una galeria subterrània construïda amb parets de maó i coberta amb volta de maó, excavada en els llims quaternaris de la llera geològica del torrent de Volpelleres, per tal de captar les aigües freàtiques. El naixement de la mina es localitza en el nord del bosc de Can Volpelleres, al sud de l'autopista AP-7, on hi ha una bocamina on s'accedeix a una cambra amb les tres galeries que s'uneixen i en formen una d'única. En el moment de les obres de condicionament de la llera del torrent de Volperelles, des dels Museus de Sant Cugat van fer un pla d'actuació per tal de recuperar la mina dels Monjos, en el moment de l'obertura del nou vial de la Via Augusta. </p> <p>Amb motiu d'uns rebaixos realitzats en una finca del carrer de la Mina per construir el soterrani d'un l'edifici, va aparèixer, a tres metres de profunditat, un tram de la mina dels Monjos destruït durant les obres, excepte en els extrems del rebaix, que es va poder documentar. Els talls efectuats van servir per mesurar l'interior de la mina en aquest punt: 60 x 160 centímetres. La mina anava en sentit pont de Can Vernet i carrer de Sant Martí. </p> | 08205-618 | Carrer de la Mina número 79 | <p>La mina dels Monjos era una canalització que portava l'aigua des del pont de Can Vernet amb galeries i canals a cel obert fins a la torre d'aigua que estava situada entre els carrers Sant Martí i Castillejos. Des d'aquest punt, un aqüeducte portava l'aigua pel carrer Sallés, Escaletes i Hospital fins a arribar al monestir.</p> <p>L'any 2003, mentre es realitzava un rebaix de terres en una finca va aparèixer un tram de la mina dels Monjos. </p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Del 3 al 4 de juliol de 2003. Direcció: Jordi Guàrdia. Intervenció preventiva i control. </span></span></span></p> | 41.4772023,2.0777738 | 423001 | 4592143 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95666-061801.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95667 | Rellotge de sol del Reial Monestir. Palau Abacial, façana de de llevant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-reial-monestir-palau-abacial-facana-de-de-llevant | XVII - XVIII | El rellotge de sol només conserva una part de l'arrebossat i ha perdut la numeració. | <p>Restes d'un antic rellotge de sol situat a la façana de llevant del Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, a la plaça d'Octavià. Només queden restes parcials de l'arrebossat i la vareta del gnòmon. No s'observa cap número ni cap element decoratiu.</p> | 08205-619 | Plaça d'Octavià. Façana de llevant del Palau Abacial. | <p>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</p> <p>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici.</p> <p>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</p> <p>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</p> | 41.4736470,2.0847846 | 423582 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95668 | Casa del carrer Major de la Floresta número 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-de-la-floresta-numero-26 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1928. Consta de planta subterrània i planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures, amb la central emfasitzada per un porxo que aixopluga l'entrada. El portal és amb arc de mig punt. El porxo o pèrgola s'origina en dues pilastres adossades al mur, amb un estucat que imita carreus i, a la part davantera, queda sustentat per dues columnes amb capitells d’estil dòric.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> La teulada de la pèrgola és a tres vessants, amb teula àrab. A cada costat de la porta hi ha una finestra amb llinda recta i protegida amb reixa. Sobre l'eix de la porta hi ha una garlanda esgrafiada. El coronament es resol mitjançant un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> pinyó esglaonat, motllurat a la part superior, i amb un remat central en forma de</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> mitja circumferència. A l'interior hi ha inscrit l’any de la construcció de l’edifici: 1928. </span></span></span></span></span></p> | 08205-620 | Carrer Major de la Floresta, número 26 | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1928, tal com indica la inscripció de la façana.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4419664,2.0748469 | 422715 | 4588235 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95668-062001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95668-062002_0.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml