Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95944 | Xiprer de Can Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-quiteria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 177-178.</span></span></span></span></span></p> | <p>Xiprer situat als terrenys de l'antiga masia de Can Quitèria, una casa pairal urbana de família pagesa que es va bastir al segle XIX. Aquest arbre es va canviar d'emplaçament en construir-se l'any 2004 un aparcament subterrani. Es tracta, segons dades de l'any 2017, d'un xiprer de 18 metres d'alçada, amb una capçada columnar de 5,2 metres d'amplada i un perímetre del tronc de 2 metres i de 2,4 metres del de la soca.</p> | 08205-772 | Plaça de Can Quitèria. | <p>L'abril de l'any 2004 el xiprer de Can Quitèria es va canviar d'emplaçament i es va situar just davant de la masia, amb la qual cosa es va desplaçar 20 metres de la seva ubicació original. La causa del trasllat va venir motivada per garantir la supervivència de l'arbre atès que s'havia de construir un aparcament a la finca on estava ubicat. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Cupressus sempervirens</em> és de la família de les <em>cupressaceae</em>, originària del Mediterrani oriental. El nom comú en català és xiprer. <em>Cupressus</em> és el nom grec de xiprer i <em>sempervirens</em> perquè les seves fulles sempre estan verdes. El xiprer pot arribar als 30 metres d'alçada, amb un port columnar. L'escorça és de color gris terrós, amb escames verticals. Les fulles són petites, entre els 0,5 i 1 mil·límetre, planes i imbricades.</span></span></span></span></span></p> | 41.4686012,2.0824853 | 423385 | 4591184 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95944-077202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95944-077203.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95945 | Roure del barri del Regadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-barri-del-regadiu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 236-237.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.79.</p> | <p>El roure del barri del Regadiu està situat al carrer Colom, al costat de la plaça Colomar, a l'EMD Valldoreix. Es tracta d'un roure cerrioide, de la família de les fagàcies que segons dades de l'any 2017 feia 11 metres d'alçada amb capçada irregular de 12 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,5 metres i el de la soca, d'1,8 metres.</p> | 08205-773 | Carrer Colom. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4599817,2.0394684 | 419782 | 4590266 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95945-077302.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95946 | Roure del torrent de Saladrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-saladrigues | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.213-214.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure del torrent de Saladrigues és un exemplar de roure cerrioide ubicat dins del Camp de Golf de Sant Cugat, a la vora del torrent homònim. Dades de l'any 2017 l'esmenten com un arbre de 17 metres d'alçada, amb tres braços, una capçada de forma arrodonida de 25 metres d'amplada, i un perímetre del tronc de 3,6 metres i de la soca de 3,8 metres.</p> | 08205-774 | Al torrent de Saladrigues, dins del Camp de Golf de Sant Cugat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4628973,2.0750024 | 422752 | 4590558 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95946-077402.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95947 | Alzina de Cal Bertu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-bertu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 73</span></span></span></span></span></p> | <p>Alzina situada al torrent de Ferrussons, a la vinya del Cal Bertu. Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies. Dades de 2017 recullen que, en aquell moment, mesurava 11 metres d'alçada, tenia tres braços i la capçada arrodonida de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,3 metres i el de la la soca, d'1,4 metres.</p> | 08205-775 | Carrer Victor Hugo. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4838499,2.0857582 | 423676 | 4592875 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'accés no és fàcil des del carrer i hi ha molta vegetació que impedeix apropar-s'hi. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95948 | Roures del torrent de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-torrent-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roures de fulla gran, de l'espècie <em>Quercus petraea</em>, de la família de les fagàcies. Segons dades de l'any 2017, fan poc més de 15 metres d'alçada, amb capçada irregular de 17,5 metres d'amplada i un perímetre del tronc i de la soca de 2,45 metres.</p> | 08205-776 | Parc del bosc de Volpelleres, prop de l'escola Pins del Vallès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus petraea</em> és de la família de les fagàcies, originari d’Europa i Anatòlia. Aquest arbre creix entre els 15 i els 40 metres d’alçada, amb escorça de color gris i capçada ampla. Les fulles mesuren entre els 7 i els 18 centímetres de llarg i entre 5 i 7 centímetres cada glabre, entre 5 i 8 lòbuls. El seu fruit és un aglà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4824265,2.0750374 | 422779 | 4592727 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95948-077602.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95949 | Alzina de Can Gatxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-gatxet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | No ha estat possible observar l'estat de conservació de l'arbre atès que està situat en un jardí d'una propietat privada i no és visible des de la via pública. | <p>L'alzina de Can Gatxet està situada entre el passeig de Sevilla i el carrer Toledo, al barri de Mira-sol, als jardins d'una propietat privada. És de l'espècie <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies i, segons dades de l'any 2017, feia 20 metres d'alçada, tenia una capçada arrodonida de 21 metres d'amplada, i el perímetre del tronc era de 3,4 metres i el de la soca, de 4,5 metres.</p> | 08205-777 | Entre els carrers Toledo i Sevilla i la C-16. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4672074,2.0635319 | 421800 | 4591047 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'arbre no és visible des de la via pública ja que es troba als jardins d'una propietat privada. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95950 | Arbre 75è aniversari Club Muntanyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-75e-aniversari-club-muntanyenc | XXI | <p>Aquest roure es va plantar l'abril de l'any 2019 als jardins del Monestir, darrere de la Casa de Cultura, prop del carrer Castellví, amb motiu dels setanta-cinc anys del Club Muntanyenc, una entitat excursionista i cultural de Sant Cugat del Vallès. És un exemplar de 2,5 metres d'alçada, de capçada irregular.</p> | 08205-778 | Carrer de Castellví, jardins del Monestir. | <p>L'abril de l'any 2019 es va plantar aquest roure als jardins del Monestir per a commemorar el 75è aniversari del Club Muntanyenc Sant Cugat, una entitat amb un arrelament molt rellevant al municipi.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, entre i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4747836,2.0850410 | 423605 | 4591868 | 2019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95950-077802.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95951 | Rellotge de Sol de Can Vasconcel (Can Lluch) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vasconcel-can-lluch | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</p> <p>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</p> <p>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</p> <p>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</p> <p>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</p> | XX | El rellotge de sol és de difícil accés perquè és dins d'una propietat envoltada de tanques i vegetació. | <p>Rellotge de sol situat a la torre Vasconcel (Casa Lluch), un xalet d'estil modernista projectat l'any 1906 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. El rellotge, orientat al sud i sud-est, és esgrafiat i queda incorporat en el remat esglaonat del coronament de la façana. Per la part inferior, mostra una forma circular, els números són romans i abasten des de les 7 h del matí fins a les 6 h de la tarda. El gnòmon és una vareta.</p> | 08205-779 | Carretera de la Rabassada punt quilomètric 13,1. | <p>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada, i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona, s’hi van construir diversos xalets. </p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït el 1906 segons projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, en estil modernista. L'edifici va ser comprat per Chaveaux Vasconcel, escultor, que va instal·lar-hi el seu taller. Posteriorment, va acollir una fàbrica de productes cosmètics.</p> | 41.4562427,2.0881068 | 423840 | 4589807 | 1906 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95951-077901.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas. | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95952 | Rellotge de Sol de Can Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jane | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 28-29.</p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Jané, una masia de grans dimensions, d’origen medieval. S'inclou dins d'una forma de cert ressò heràldic, i se situa sobre un fons amb la bandera catalana. S'hi representen les línies horàries (que abasten des de les 8:30 h del matí fins a les 6 h de la tarda), i les hores amb numeració aràbiga. El gnòmon és una vareta. A la part inferior, s'han inscrit les inicials '<em>I J</em>' que corresponen al nom del propietari, Isidre Jané, i a la part superior hi consta '<em>ANY 1982</em>'.</p> | 08205-780 | Can Jané. | <p>En un origen aquest era el mas Bertran, després anomenat Jordà Jussà. Se’n té notícia almenys des del segle XIV, tot i que probablement és anterior. Al segle XV hi consten ja els Jané, que van acabar donant nom al mas. El mas pertanyia a la parròquia de Sant Medir, i estava assignat a la sagristia i priorat del monestir de Sant Cugat. En un document de l’arxiu familiar la masia es documenta l’any 1537, segons notícies dels propietaris.</p> <p>L'any 1908 la masia va ser objecte d'una reforma, segons indica la inscripció de la façana. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s’hi van amagar les imatges de la Mare de Déu del Bosc i de Sant Isidre, que estaven a l'ermita de Sant Adjutori. Segons es diu, els pagesos que anaven a vendre a Barcelona deixaven els llums a la reixa de la tanca i els recollien en tornar cap a Sant Cugat, just quan es feia fosc.</p> | 41.4446127,2.1176382 | 426293 | 4588491 | 1982 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95953 | Rellotge de sol del passeig del Crisantem número 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-passeig-del-crisantem-numero-8 | XX | <p>Rellotge de sol situat a la façana principal d'una casa del passeig del Crisantem, a l'EMD de Valldoreix. S'hi observen dues formes semicirculars de mides diferents, esgrafiades de color blanc. De la superior, de diàmetre més petit, en surt el gnòmon i les franges horàries. A la inferior s'han inscrit números romans, que abasten des de les 8 h del matí fins a les 4 h de la tarda.</p> | 08205-781 | Passeig del Crisantem número 8. | 41.4616934,2.0463651 | 420360 | 4590450 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95953-078101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95953-078102.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95954 | Rellotge de sol del carrer Moret número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-moret-numero-2 | XX | <p>Rellotge de sol situat a la façana lateral d'una casa del carrer Moret, al barri de la Floresta. Ha estat elaborat en ceràmica, té forma circular amb el gnòmon declinat al sud-oest. Les hores, que van des de les 8 h del matí fins a les 5 h de la tarda, estan indicades amb números romans. Les línies horàries estan situades en sentit invers.</p> | 08205-782 | Carrer Moret número 2. | 41.4421343,2.0779231 | 422972 | 4588250 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95954-078202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95955 | Rellotge de sol de Can Majó (Masia Rosàs) façana principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-majo-masia-rosas-facana-principal | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol pintat a la façana principal de can Majó, una masia tradicional de grans dimensions, d'origen medieval. </p> <p>El rellotge és orientat al sud-est, pintat damunt del mur arrebossat i té forma ovalada. A l'interior, s'hi han traçat les línies horàries i s'hi han assenyalat, amb números romans, les 6, les 9 i les 12 hores. Al voltant de l'oval del rellotge, s'hi han incorporat quatre cercles decoratius, i a la part superior, tres cercles formen una composició, units per unes fines línies.</p> | 08205-783 | Passeig d'Olabarria número 156. | <p>La masia de can Majó es troba documentada ja l'any 1469, quan era propietat de Bartomeu Clotes. Antigament s'havia conegut amb les denominacions de Can Clotes (al segle XV), Can Majó del Padró (també al segle XV) i Can Majó de Dalt (entre els segles XVI i XX).</p> <p>Als segle XIX i XX alguns membres de la família propietària (els Majó, després Rosàs) van tenir càrrecs en l'àmbit municipal. Per exemple, Francesc d'Assís Majó Fatjó, que fou alcalde de Sant Cugat els anys 1817, 1834 i 1846, i capità de la Milícia Nacional entre els anys 1835 i 1837. Josep Majó Formosa va ser regidor de l'ajuntament entre 1868 i 1874, i anteriorment havia estat secretari de l'ajuntament entre 1838 i 1839, a més d'oficial de la Milícia Nacional els anys 1835 i 1843. Albert Rosàs Macià, espòs de Montserrat Majó Mas, va ser alcalde de Granollers entre 1930 i 1933, i alcalde de Sant Cugat entre 1945 i 1947. Jesús Rosàs Hevia va ser alcalde de l'entitat menor descentralitzada de Valldoreix entre 1965 i 1968.</p> <p>Les inscripcions que es conserven a l'era (dels anys 1797 i 1858) indiquen que la masia devia créixer i ampliar-se en aquest període, que coincideix amb l'apogeu de la vinya. Abans que a la dècada de 1880 arribés la fil·loxera a Sant Cugat, el mas produïa cent vuitanta mil litres de vi. Amb la mort dels ceps a causa de la plaga la finca va entrar en decadència. Una part va ser parcel·lada i venuda per construir-hi xalets als barris de Valldoreix i Mira-sol. A la dècada de 1930 s'hi va construir un xalet. Durant la Guerra Civil de 1936 la propietat va ser incautada per la Col·lectivitat Camperola de la CNT-FAI.</p> <p>L'any 1986 Jesús Rosàs va restaurar la masia per instal·lar-hi un restaurant.</p> | 41.4594212,2.0651497 | 421926 | 4590181 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95955-078302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquest rellotge de sol s'utilitza com a imatge del restaurant que hi ha en aquesta masia.Agraïm a Josep Rosàs haver-nos facilitat l'accés al recinte. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95956 | Rellotge de sol de Can Majó (Masia Rosàs) façana lateral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-majo-masia-rosas-facana-lateral | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol pintat a la façana lateral de can Majó, una masia tradicional de grans dimensions, d'origen medieval.</p> <p>És d'orientació sud-oest i pintat damunt del mur arrebossat. El rellotge és de forma rectangular i, per l'exterior, la composició es complementa als angles amb quatre formes quadrangulars. El gnòmon és una vareta que surt d'una forma circular, d'on neixen les franges horàries com si fossin raigs solars. Els números s'han inscrits amb xifres romanes i marquen les hores entre les 10 del matí i les 4 de la tarda.</p> | 08205-784 | Passeig d'Olabarria número 156. | <p>La masia de can Majó es troba documentada ja l'any 1469, quan era propietat de Bartomeu Clotes. Antigament s'havia conegut amb les denominacions de Can Clotes (al segle XV), Can Majó del Padró (també al segle XV) i Can Majó de Dalt (entre els segles XVI i XX).</p> <p>Als segle XIX i XX alguns membres de la família propietària (els Majó, després Rosàs) van tenir càrrecs en l'àmbit municipal. Per exemple, Francesc d'Assís Majó Fatjó, que fou alcalde de Sant Cugat els anys 1817, 1834 i 1846, i capità de la Milícia Nacional entre els anys 1835 i 1837. Josep Majó Formosa va ser regidor de l'ajuntament entre 1868 i 1874, i anteriorment havia estat secretari de l'ajuntament entre 1838 i 1839, a més d'oficial de la Milícia Nacional els anys 1835 i 1843. Albert Rosàs Macià, espòs de Montserrat Majó Mas, va ser alcalde de Granollers entre 1930 i 1933, i alcalde de Sant Cugat entre 1945 i 1947. Jesús Rosàs Hevia va ser alcalde de l'entitat menor descentralitzada de Valldoreix entre 1965 i 1968.</p> <p>Les inscripcions que es conserven a l'era (dels anys 1797 i 1858) indiquen que la masia devia créixer i ampliar-se en aquest període, que coincideix amb l'apogeu de la vinya. Abans que a la dècada de 1880 arribés la fil·loxera a Sant Cugat, el mas produïa cent vuitanta mil litres de vi. Amb la mort dels ceps a causa de la plaga la finca va entrar en decadència. Una part va ser parcel·lada i venuda per construir-hi xalets als barris de Valldoreix i Mira-sol. A la dècada de 1930 s'hi va construir un xalet. Durant la Guerra Civil de 1936 la propietat va ser incautada per la Col·lectivitat Camperola de la CNT-FAI.</p> <p>L'any 1986 Jesús Rosàs va restaurar la masia per instal·lar-hi un restaurant.</p> | 41.4593226,2.0650951 | 421921 | 4590170 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95956-078402.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm a Josep Rosàs per haver-nos facilitat l'accés al recinte de la masia. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95957 | Sant Mamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mamet | <p>AGUSTÍ, J.(1981). <em>Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña</em>. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.<br /> CABRERA, L. (1979) E<em>studio estratigráfico y sedimentológico de los depósitos continentales basales de Mioceno de la depresión del Vallès-Penedès</em>. Universitat de Barcelona, 1979. p.361. Tesi de Licenciatura.</p> <p>CASANOVAS-VILAR, I., MADERN, A., ALBA, D.M., CABRERA, LL., GARCIA-PAREDES, I., VAN DER HOEK OSTENDE, L.W. , DEMIGUEL, D., ROBLES, J.M., FURIÓ, M., VAN DAM, J., GARCÉS, M., ANGELONE, CH. & MOYÀ-SOLÀ, S. (2016). 'The Miocene Mammal Record of the Vallès-Penedès Bsin (Catalonia)'. C<em>omptes Rendus Palevol</em>. 15 (2016a), 7, p. 791 - 812. <br /> CRUSAFONT, M; VILLALTA, J.F.; TRUYOLS, J.(1955). 'El burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès'. <em>Mem. y Com. Ins. Geol. y Min</em>. Dip. Barcelona. XII, 11, p.11-272.<br /> GOLPE, J. MA. (1974). 'Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español'. <em>Paleontologia y Evolución</em>, VIII (1974), p.1-87.<br /> GOLPE, J. Ma. (1971). <em>Suiformes del Terciario español y sus yacimientos</em>. Tesi Doctoral.</p> | 16 milions d'Anys | Aquest jaciment paleontològic ha estat excavat i, posteriorment, urbanitzat. | <p>El 1951 es van localitzar a l'argilera de Sant Mamet unes restes de quelonis gegants. Aquestes restes van ser comunicades al Dr. Miquel Crusafont de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. Temps després, es va descobrir en aquest indret un conjunt de macrovertebrats format per suids, cèrvids i fèlids.</p> <p>En unes campanyes d'excavació realitzades els anys 1970 i 1980 van aparèixer més cèrvids i també bòvids i proboscidis. Un cop van ser rentats els sediments, va resultar l'existència de micromamífers diversa, amb esciúrids, glírids, cricètids, insectívors erinaceids i lagomorfs, ocotònids. La presència de cricètids va servir per datar el jaciment a l'Aragonià inferior. La presència de rosegadors com els glírids, els cricètids i els esciúrids, després de ser estudiats i comparats amb espais propers com el jaciment de Can Sant Joan, oferia una cronologia del Languià.</p> <p>L'any 2014 es va realitzar una excavació prop de l'església de Santa Maria de Campanyà, però no es varen trobar restes de vertebrats en superfície, però sí que van aparèixer nivells rics amb microvertebrats que van ser excavats el 2016, amb la presència, per exemple, de rosegadors. La campanya de 2017 va donar com a resultat 50 dents de micromamífers i també fragments de dents, restes postcranials i fragments de gastròpodes continentals.</p> | 08205-785 | Prop de l'església de Santa Maria de Campanyà. | <p>El jaciment paleontològic va ser localitzar a l'argilera Argiles Segués i Donadeu SA quan els propietaris de l'empresa van detectar el 1951 fòssils de macrovertebrats. Arran d'aquest motiu, van avisar al Dr. Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell.</p> <p><strong>Intervencions</strong></p> <ul> <li>Del 22 de setembre al 4 d'octubre de 2014. Directors: Daniel de Miguel Cascán i Isaac Casanovas Vilar. Prospecció. Projecte: Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. Memòria número 13.132.</li> <li>Del 9 al 29 de maig de 2016. Director: Isaac Casanovas Vilar. Prospecció. Projecte: Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. Memòria número 15.199.</li> <li>Del 5 al 18 de juny de 2017. Director: Isaac Casanovas Vilar. Mostreig. Projecte: Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. Memòria número 13.200.</li> </ul> | 41.4816100,2.0567500 | 421251 | 4592652 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95961 | Parc Natural de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-collserola | <p>El Parc Natural de la Serra de Collserola és un parc de 8.259 hectàrees de bosc i vegetació mediterrània, situat a la serra de Collserola, emmarcat en els termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Rubí, Cerdanyola del Vallès, el Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. És un dels espais naturals més importants de l'àrea metropolitana de Barcelona i compta amb un gran nombre de rutes per a senderistes i ciclistes.</p> <p>Al Parc Natural hi ha alguns espais diferenciats, com la zona de la Rierada - Can Balasc i la reserva natural parcial de la Font Groga. Destaca per la seva biodiversitat amb una gran varietat d'espècies de fauna i flora. Hi creixen uns deu milions d'arbres, sobretot, boscos de pi, roure i alzina, i hi conviuen un miler d'espècies de plantes i unes dues-cents espècies diferents d'animals (com porcs senglars, guineus i esquirols). També hi trobem nombroses fonts, com la Font Groga, la Font d'en Ribes, la font de l'Estrangulador o la font de Sant Medir, i diversos elements patrimonials, com l'ermita de Sant Adjutori o la capella de Sant Medir. </p> | 08205-786 | Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Rubí, Cerdanyola del Vallès, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. | <p>És gestionat pel Consorci del Parc de Collserola integrat per la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Des de 1953 és protegit de manera oficial i l'any 2010 la Generalitat de Catalunya el va declarar parc natural.</p> | 41.4525828,2.1006168 | 424880 | 4589390 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial - cultural - productiu | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 95962 | Renglera de cases del carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-de-la-creu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer de la Creu. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat deriva de l'antic Camí de Montcada. Algunes de les cases estan avançades respecte a l'alineació general del carrer, a conseqüència d'un procés d'eixamplament que no es va arribar a completar.</p> <p>Els edificis són de planta baixa i pis, amb façana asimètrica. A la planta baixa tenen una finestra i el portal d'entrada, mentre que al primer pis hi ha una finestra situada en el mateix eix vertical que el portal. Les façanes són arrebossades, sense ràfec, i les teulades són a dos vessants. En alguns casos els portals són emmarcats amb maó i les finestres del primer pis tenen l'ampit motllurat.</p> <p>En aquest carrer es van crear parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada d'entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i d'entre 42 i 44 pams per a les dobles.</p> | 08205-787 | Carrer de la Creu | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer de la Creu, el seu traçat coincideix amb l'antic camí de Montcada, que passava per Cerdanyola del Vallès. Aquest camí ral permetia accedir a Sant Cugat amb carro pel costat est. El carrer va sorgir arran de la desamortització de Mendizábal. A la dècada de 1960 es va iniciar un procés per eixamplar el carrer, ja que formava part d'una carretera de la Diputació de Barcelona. Aquesta acció urbanística, però, no es va finalitzar, de manera que avui encara queden algunes cases amb l'alineació antiga.</p> | 41.4737397,2.0883067 | 423877 | 4591750 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95962-078701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95962-078702.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquest carrer també se'l coneixia com a carrer de l'Arpa. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95963 | Renglera de cases del carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-de-la-sort | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer de la </span></span></span>Sort. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat fou urbanitzat a partir de principis del segle XIX. </p> <p>Les cases són de planta baixa i pis, amb ràfec ceràmic d'una filada o motllurat i amb teulada a dos vessants. Actualment no hi ha una tipologia de casa uniforme, ja que les obertures han estat modificades. Algunes encara conserven el portal amb arc rebaixat fet de maó de pla. Les cases que hem inventariat al carrer de la Sort són les número <span><span><span>4 i 6, </span></span></span><span><span><span> 24, </span></span></span><span><span><span> 25, </span></span></span><span><span><span>26,</span></span></span><span><span><span> 30 i 32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer es </span></span></span>van crear parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i entre 42 i 44 pams per a les de cos doble.</p> | 08205-788 | Carrer de la Sort | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest carrer en particular, cal dir que el topònim 'Sort' ja es documenta en època medieval en aquest indret. L'any 1402 en el capbreu de fra Castelló de Galliners, paborde major del monestir, apareix per primer cop el topònim 'Sorts del Coscoyer', situat entre el carrer Jussà (Santiago Rusiñol) i la Riera del Soydor (rambla del Celler). Posteriorment el topònim torna a aparèixer en el capbreu de 1662. Aleshores la partida de terra era propietat de Joan Bonshoms Figueres i de Madrona Margarit, esposa de Nadal Campanyà.</p> <p>Quan al segle XIX es va urbanitzar aquesta zona el carrer es va denominar 'la Sort'. L'any 1830 hi havia quatre veïns: Joan Badia, Miquel Villadelprat, Joan Trabal i Isidre Torrella. El 1836 el nombre de veïns havia augmentat a nou. <span><span><span>L'any 1894 s'hi va instal·lar la caseta dels burots, el 1921 s'hi va projectar el clavegueram i el 1957 es va fer projecte de pavimentació per part de l'arquitecte Enric Mora Gosp.</span></span></span></p> | 41.4713745,2.0829749 | 423428 | 4591492 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95963-078801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95963-78802.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95964 | Renglera de cases del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-hospital | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XVI - XIX | <p><span><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular que es troben al carrer de l'Hospital. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat deu el nom a l'hospital d'origen medieval que formava part del monestir de Sant Cugat. El carrer, que ja existia al segle XVI, es va originar com un desenvolupament de la part posterior de les cases del carrer Major. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les cases populars característiques d'aquesta zona eren</span></span></span></span> de planta baixa i pis, amb ràfec senzill i teulada a dos vessants. Tenien les façanes de distribució asimètrica, amb dues obertures en planta baixa i una sola finestra al pis superior. En aquest inventari hem fitxat de manera individual les cases número 5 i 23 d'aquest carrer.</p> <p>Al carrer s'hi van crear parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i entre 42 i 44 pams per a les de cos doble.</p> <ul> </ul> | 08205-789 | Carrer Hospital. | <p>L'Hospital està vinculat al monestir medieval de Sant Cugat. <span><span><span><span>Al segle X hi havia un primer edifici a l'indret on ara hi ha el Palau Abacial, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. El 1179 el </span></span></span></span>monjo almoiner Pere de Gelida va signar una concòrdia amb Bellot, un pagès, per construir un hospital nou al seu hort. Al segle XVIII l'hospital era un lloc d'estada puntual per als malalts i orfes que anaven a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. En aquest segle l'abat Llupià va reformar l'hospital i hi va instal·lar una creu amb una flor de lis (el seu element heràldic) a la dovella central de la porta.</p> <p>L'hospital va ser construït amb parets de tàpia; el portal era de pedra de punt rodó, i les obertures i els angles també eren de pedra. A l'interior hi havia diverses estances. Estava gestionat per un hospitaler, un laic que donava menjar i preparava el llit als hostes. Quan moria un monjo, la roba del llit passava a l'hospital. Les persones que hi morien eren enterrades al cementiri parroquial de Sant Pere. L'edifici va ser enderrocat a la dècada de 1960.</p> <p>Pel que fa al carrer de l'Hospital, existeix com a mínim des del segle XVI. A partir del segle XIX s'hi van fer diverses obres. Per exemple, l'any 1875 es va fer el projecte de clavegueram; el 1876 el projecte de reforma d'alineacions, fet per Segalés, mestre d'obres de Sant Cugat. L'any 1900 es va fer un estudi per obrir un carrer entre el carrer de l'hospital i la plaça Pep Ventura i, el 1957, l'arquitecte municipal Enric Mira Gosp va fer el projecte de pavimentació.</p> <p> </p> | 41.4733649,2.0830327 | 423435 | 4591712 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95964-078901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95964-078902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95964-078903.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95965 | Renglera de cases del carrer Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-martorell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>Conjunt de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer Martorell. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat ja està documentat a finals del segle XVIII. </span></span></span></span></p> <p>Les cases tradicionals d'aquest sector són de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants i façana asimètrica, formada per dues obertures en planta baixa i una sola finestra al primer pis. </p> <ul> </ul> <p>En aquest carrer es van crear unes parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i entre 42 i 44 pams per a les de cos doble.</p> <ul> </ul> | 08205-790 | Carrer Martorell | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer Martorell en particular, la <span><span><span>primera referència documental apareix en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià de l'any 1798. Va originar-se en el traçat del </span></span></span>camí ral que entrava a Sant Cugat pel costat oest. <span><span><span>En les llibretes de contribució municipal, el 1807, totes les cases d'aquest sector, situades a partir del torrent de la Bomba, s'anomenaven Mas Bou. Tanmateix, a partir de 1838 aquest topònim només va ser emprat pel carrer de la Riera. L'any 1921 es va fer el projecte d'alineació del carrer per l'arquitecte municipal Ferran Cels. El 1957 es va fer el projecte de pavimentació del carrer, obra d'Enric Mora Gosp, arquitecte municipal. El 2005 es van ampliar les voreres.</span></span></span></p> | 41.4701299,2.0796577 | 423150 | 4591357 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95965-079001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95965-079002.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al carrer Martorell hi ha inventariats com a jaciments arqueològics els solars de les antigues cases número 35 i 37, i 47. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95966 | Renglera de cases del carrer de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-de-la-riera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer de la Riera. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat </span></span></span></span>es va obrir a principis del segle XI, perpendicular al camí de Valldoreix.</p> <p>Les cases d'aquest sector acostumaven a ser de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i façana asimètrica, distribuïda en dues obertures en planta baixa i una sola finestra al primer pis. En aquest inventari hem fitxat de manera individual la casa número 18. </p> <p>En aquest carrer es van crear parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i entre 42 i 44 pams per a les de cos doble.</p> | 08205-791 | Carrer de la Riera | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer de la Riera en particular, cal dir que l'any 1792 ja hi havien algunes edificacions en aquest indret. Eren denominades Cases d'en Forns. En les llibretes de contribució municipal del 1807 totes les cases d'aquest sector, situades a partir del torrent de la Bomba, s'anomenaven Mas Bou. No obstant això, a partir de 1838 aquest topònim es va emprar de manera exclusiva pel carrer de la Riera. El 1838 el carrer va adoptar definitivament el nom de 'la Riera'. L'any 1922 se'n va elaborar el projecte de clavegueram.</p> | 41.4685177,2.0804369 | 423213 | 4591177 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95966-079101.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95967 | Renglera de cases del carrer Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Rengleres de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es troben al carrer Sabadell, que forma part del nucli antic.</span></span></span></span></p> <p>Al carrer es conserven dues rengleres de cases antigues, a banda i banda i amb una mateixa tipologia. Es tracta de cases de cos, de planta baixa i pis, construïdes amb maó i amb façana enguixada. A la planta baixa tenen el portal d’accés a l’edifici, amb arc rebaixat i motllurat amb maó de pla, més una finestra al costat. Al primer pis tenen una finestra sobre el mateix eix vertical del portal. La teulades són de teula àrab a dos vessants, i presenten una tortugada per recollir l'aigua de pluja i conduir-la a una cisterna. En aquest inventari hem fitxat de manera individual les cases número 5, 17, 33 i 39.</p> <p><span><span><span>En aquest carrer s'hi </span></span></span>van crear parcel·les de cos simple o doble. Tenen una amplada entre 22,5 i 24 pams, les parcel·les de cos simple, i entre 42 i 44 pams, les de cos doble. Les parcel·les van ser tirades a cordill.</p> | 08205-792 | Carrer Sabadell | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer Sabadell en particular, v<span><span><span>a urbanitzar-se a la dècada de 1830. </span></span></span><span><span><span>Aquest carrer va néixer perpendicular al carrer de Dalt. </span></span></span><span><span><span>Apareix documentat per primera vegada en les llibretes de contribucions de l'any 1836. En aquell moment es denominava carrer d'en Busquets, en referència al propietari dels terrenys de la zona. El canvi de nom per c</span></span></span><span><span><span>arrer de Sabadell va tenir lloc entre els anys 1845 i 1852. El </span></span></span><span><span><span>1875 es va portar a terme el projecte de clavegueram del carrer.</span></span></span></p> | 41.4735333,2.0823135 | 423375 | 4591732 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95967-079201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95967-079202.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95968 | Renglera de cases del carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-sant-domenec | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular que es conserven al carrer de Sant Domènec. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat, d'origen medieval, va ser edificat sobretot entre els segles XVI i XVIII.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>Les cases antigues conservades presenten una tipologia no del tot homogènia, entre d'altres motius perquè s'han anat renovant o remodelant al llarg dels anys. </span></span></span></span><span><span><span><span>En aquest inventari hem fitxat de </span></span></span></span>manera individual les cases número 15 (Penya Blaugrana), 17-19 (can Mates) i 24 (Casa Graset).</p> <p>En aquest carrer es van crear unes parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i entre 42 i 44 pams per a les de cos doble.</p> <ul> </ul> | 08205-793 | Carrer de Sant Domènec | <p>El carrer de Sant Domènec és d'origen medieval. Es va formar amb l'edificació de cases a redós del camí que anava a Terrassa i Martorell. És la prolongació del carrer Major i, a partir del segle XVII, es va denominar carrer de Dalt. Com que el carrer arribava fins a la capella de Sant Domènec, finalment va ser batejat amb aquest nom. Bona part dels edificis de la part sud eren del segle XVI; els del mig, del final i de la part nord eren del segle XVIII. L'any 1863 es van canalitzar les aigües residuals cap al torrent d'en Xandri. El 1923 s'hi va construir el clavegueram.</p> <p> </p> | 41.4733988,2.0807164 | 423243 | 4591719 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95968-079301.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95969 | Renglera de cases del carrer Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer Valldoreix. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat té el seu origen en el camí que anava a Valldoreix, com a continuació del carrer Villà.</span></span></span></span></p> <p>Les cases antigues que s'han conservat acostumen a ser de planta baixa i un pis.<span><span><span> En aquest inventari hem fitxat de manera individual la casa número 63 (Casa de Narcís Cahís).</span></span></span></p> <p>En aquest carrer es van crear parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams, les parcel·les de cos simple, i entre 42 i 44 pams, les de cos doble.</p> <ul> </ul> | 08205-794 | Carrer Valldoreix | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer de Valldoreix en particular, es va formar a redós de l'antic camí de Sant Cugat a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, a l'indret on hi havia <span><span><span>la partida del Mas Bou. El carrer e</span></span></span>s va urbanitzar al segle XIX. L'any 1916 es va fer el projecte del pont sobre el torrent de la Bomba, que va ser destruït per un aiguat deu anys més tard, el 31 d'agost de 1926. El 1922 es va construir la claveguera, i se'n va fer una de nova el 1926, fins al torrent de la Bomba. Un any més tard es van plantar arbres al carrer. El 1951 es va pavimentar un tram del carrer amb llambordes, segons projecte de l'arquitecte municipal Enric Mora Gosp. Sis anys més tard es va fer un nou projecte de pavimentació, del mateix arquitecte. El 2003 es van fer obres per convertir el carrer en zona de vianants.</p> <p>Abans de la dècada de 1970 algunes cases estaven enretirades de la línia del carrer perquè al davant hi tenien horts. A partir d'aquell moment, amb la construcció d'alguns blocs de pisos, van desaparèixer.</p> | 41.4683720,2.0794162 | 423128 | 4591162 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95969-dsc09053.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95970 | Renglera de cases del carrer Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-villa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer Villà. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat, que va néixer com una continuació del carrer de Valldoreix, es va començar a urbanitzar a principis del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>Les cases antigues que s'han conservat són de planta baixa i un pis, amb façana asimètrica que originàriament es distribuïa en dues obertures en planta baixa i una sola finestra al primer pis. En aquest inventari hem fitxat de manera individual les cases número 2 (<span><span><span>Casa de Benvingut Badés), 3 (<span><span><span>Casa Badés), </span></span></span>13, 15, 17, 19 i 21 (<span><span><span>Conjunt Maria Llinàs III), 16-18, 20, 22 i 26.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En la urbanització d'aquest carrer es </span></span></span></span></span></span>van crear parcel·les de cos simple o doble. Tenen una amplada entre 22,5 i 24 pams, les de cos simple, i entre 42 i 44 pams, les de cos doble.</p> | 08205-795 | Carrer Villà | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer Villà en particular, deu el seu nom a la masia Villar del Prat, que estava situada en aquest indret. Al segle XVI la família Villar era propietària d'una masia coneguda com a mas Massaguer, que posteriorment es va anomenar Can Villar. Una branca de la família va adquirir el mas Prat el 1663, i aquest va passar a ser conegut com a Villar del Prat. La masia estava situada a l'eixample sud de Sant Cugat, i va quedar al mig d'una illa doble de cases durant el procés d'urbanització. Va ser enderrocada a la dècada de 1960.</p> <p>La primera referència documentada del carrer Villà data de l'any 1836, i es troba en la llibreta de contribucions urbanes. Aquell any hi residien quatre famílies. L'any 1863 consta que era un camí carreter de deu pams d'amplada i que tenia un safareig públic. L'any 1910 l'arquitecte Eduard Maria Balcells va presentar un projecte d'urbanització del carrer. Cinc anys més tard s'hi va instal·lar una font pública, que va ser renovada el 1930. El 1924 es va projectar el clavegueram. El 1934 la Catalonian Land Cia Ltd. va realitzar el projecte de prolongació del carrer, entre el safareig i la masia de Can Mora. L'autor del projecte fou l'arquitecte Enric Mora Gosp. L'any 1957 es va pavimentar el carrer segons projecte del mateix arquitecte.</p> | 41.4678840,2.0795519 | 423138 | 4591107 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95970-079501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95971 | Renglera de cases del carrer Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-carrer-xerric | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es troben al carrer Xerric. Aquest carrer del centre històric de Sant Cugat, que té un traçat perpendicular al camí de Santa Maria, es va començar a urbanitzar a principis del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>Les cases antigues que es conserven són de planta baixa i pis, amb façanes generalment asimètriques. Normalment a la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra, mentre que al primer pis hi ha una sola finestra alineada verticalment amb el portal. Són acabades amb un ràfec ceràmic i teulada a dues aigües. En aquest inventari hem fitxat de manera individual les cases número 3, 7 (Casa Vendrell I), 9B (Casa Vendrell II), 18, 29 (<span><span><span>Casa de Francesc Cahís) i 30 (<span><span><span>Casa de Lleó Calafell).</span></span></span></span></span></span></p> <p>En la urbanització d'aquest carrer es van crear parcel·les de cos simple o doble. Les parcel·les de cos simple tenen una amplada entre 22,5 i 24 pams, mentre que les de cos doble oscil·len entre 42 i 44 pams.</p> <ul> </ul> | 08205-796 | Carrer Xerric | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa al carrer Xerric en particular, està documentat per primera vegada l'any 1806, en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Aleshores hi residien únicament dues famílies. El nom del carrer prové del renom d'un veí, Sever Pila, conegut com '<em>el Xerric</em>'. A partir de 1812 el carrer apareix a la llibreta de contribucions, amb set veïns. L'any 1864 es va construir un pont sobre el torrent 'Xich' per tal de connectar el carrer amb la plaça de Barcelona, aleshores anomenada plaça d'Isabel II. El 1905 es va obrir un nou tram de carrer entre els carrers de la Lluna i Santa Maria. Per fer-ho es va expropiar una casa a Francesc Cahís Juliana qui, a canvi, va poder incorporar un carreró rere casa seva. El projecte d'obertura del vial el va dissenyar Pere Buqueres, mestre d'obres. L'any 1979 va ser convertit en zona peatonal.</p> <p> </p> | 41.4707164,2.0815820 | 423311 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95971-079601.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95972 | Renglera de cases del passatge Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renglera-de-cases-del-passatge-sant-antoni | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Conjunt de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es troben al passatge Sant Antoni. Aquest vial del centre històric de Sant Cugat, amb un traçat</span></span></span></span> irregular, en paral·lel al carrer de Valldoreix (entre els carrers de Sant Antoni i dels Pous) forma part de la zona urbanitzada al segle XIX.</p> <p>És un passatge curt, i s'hi conserven unes poques cases antigues, que presenten una tipologia no homogènia, amb planta baixa i un pis, i amb teulada a dos vessants.</p> <p>En la urbanització d'aquest passatges es van crear parcel·les de cos simple o doble. Tenen una amplada entre 22,5 i 24 pams, les de cos simple, i entre 42 i 44 pams, les de cos doble.</p> <p> </p> | 08205-797 | Passatge de Sant Antoni | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4688115,2.0792739 | 423116 | 4591211 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95972-079701.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95981 | Jaciment arqueològic Monestir de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-monestir-de-sant-cugat-del-valles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>'Excavaciones en el monasterio de Sant Cugat del Vallès'. <em>Información arqueológica</em>, números 4-5, p.33.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, J.; RODRÍGUEZ, A. (1999). '1969: Excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès'. <em>Gausac</em>. 15.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO MAS, J. (2000). <em>Memòria excavació al Palau Abacial del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Campanya 2000</em>. Memòria número 4219.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARMENTANO, N.; PUJOL, M.; MALGOSA, A. (2001-2002). <em>Memòria excavació al Monestir </em></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>de Sant Cugat. Informe antropològic de restes humanes</span></span></em><span lang='CA'><span>. Memòria número 4183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P. L.; BLASCO, M.; RIU-BARRERA, E. (1993-1994). <em>Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià. La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir</em>. Memòria número 2241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L.; AGUELO, J.; SARDÀ, M.; VILA, J.M. (1994-1995). <em>Memòria excavació al Monestir de Sant Cugat</em>. Memòria número 2506.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L. (1996). Memòria excavació al Monestir de Sant Cugat. Rebaixos rasa drenatge. Memòria número 1734.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.; BLASCO, M.; SARDÀ, M. (1996) 'Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir'. <em>Gausac</em>, número 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.L., et al. (1997). 'La fortalesa romana, la basílica i el monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, XXXVII, p.1081-1115.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P. L. [et al.]. (1997). 'Les excavacions al monestir de Sant Cugat del Vallès (1993-1994)'. <em>Tribuna d'Arqueologia 1995-1996</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. p. 99-119.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L. (1999). <em>Memòria excavació a la Capella de la Pietat del Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 3141.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L. (1999). <em>Memòria excavació al la Plaça de l'Om del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 3253.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES I CONESA, P.L. (2000). 'Intervenció arqueològica a la capella de la Verge de la Pietat del monestir de Sant Cugat del Vallès'. Gausac. 17, p.25-33.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.L.; SUBIRANA, C. (2000). 'Intervenció arqueològica a la plaça de l'Om del monestir de Sant Cugat del Vallès. Localització d'un hipogeu i de l'antiga fleca del monestir'. <em>Gausac</em>. Número 17, p.11-23.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.L. (2001). 'Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001)</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.259. Preactes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES I CONESA, P.L. (2003). 'El monestir de Sant Cugat del Vallès. L'evolució arquitectònica a partir de l'arqueologia'. <em>Actes del II Congrés d'arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, p.18-28.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P.L.; FERRER ÀLVAREZ, C. (2014): <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva de control a l'avinguda Francesc Macià 10-20. Entorn del Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 11598.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BACARIA MARTRUS, A.; VILLARES MATAMALA, I. (2002-2003). <em>Memòria de la intervenció </em></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>arqueològica realitzada als carrers de La Torre i de la Creu i jardins de Llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès</span></span></em><span lang='CA'><span>. Memòria número 4853.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BACARIA, A.; PANCORBO, A. (2003). 'Les excavacions arqueològiques a la plaça d'Octavià (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)'. <em>Actes del II Congrés d'arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, p.412-417.</span></span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.71-73.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BARRAL ALTET, X. (1974). 'La basilique paléochretienne et visigotique de Sant Cugat del Vallès (Barcelone). Dossier archéologique er essai d'interpretation'. <em>Mélanges de l'École française de Rome</em>. Número 86, p. 891-928.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BARRAQUER ROVIRALTA, C (1915). <em>Las casas de religiosos en Cataluña</em>. Imprenta Altés y Alabart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BELTRÁN DE HEREDIA, Julia; MACIAS, Josep Maria. 'Técnicas constructivas en la Tarraconensis durante la antigüedad tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis'. <em>Quarhis. Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona</em>. Època II, p. 16-38.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH GIMPERA, P.; SERRA RÀFOLS, J. de C (1964). 'Scavi a Sant Cugat del Vallès, Catalogna. Dal Castrum Romano al Monastero attuale'. <em>Rendiconti della Pontificia Accademia Romana di Archeologia</em>, Vol. XXXVI, p.307-323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BOU, X. 'El Monestir de Sant Cugat en el segle X. La formació del domini vallesà'. <em>Revista d'Estudis Sancugatencs</em>, número 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>CABALLÉ, G.; VILA, G. (2001). Memòria excavació a l'ala de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Memòria número 6520.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRANDO, E. 'L'empremta d'un passat visigòtic a Sant Cugat'. <em>Revista Cultura</em>, número 57 (juny), p.43-46.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ÁLVAREZ, C. (2014). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva a l'avinguda Francesc Macià 10-20. Entorn del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</em>. Memòria número 11372.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ÀLVAREZ, C. (2014-2015). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva de control a l'avinguda Francesc Macià 10-20. Entorn del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Sant </em></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</span></span></em><span lang='CA'><span>. Memòria número 11598.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GINER, D (2007). <em>Memòria seguiment arqueològic obres de climatització de l'església de Sant Pere d'Octavià</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GINER, D. <em>Memòria de seguiment arqueològic a la Plaça de l'Església</em>. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GINER, D., (2010) <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva a l'entorn del monestir de Sant Cugat del Vallès: solars Camí de la Creu 5, Carrer d'Orient 3, Passeig Francesc Macià 10-14 i s/n</em>. Memòria número 9265.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, D. 'L'excavació de la torre sud-est de la fortificació romana d'Octavià (1971). Primera aproximació'. <em>Gausac</em>, número 6, p.79-82.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2001-2002). <em>Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Monestir de Sant Cugat (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 7381</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2003). <em>Memòria excavació al Monestir de Sant Cugat del Vallès (plaça de l'Església). Vallès Occidental</em>. Memòria número 4441.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2005). <em>Memòria del seguiment arqueològic realitzat al Monestir de Sant Cugat del Vallès (Cerdanyola del Vallès)</em>. Memòria número 6220.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2008) <em>Control arqueològic realitzat al segon pis de la casa abacial del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 9268.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUJALS, M. (2012): <em>Memòria. Palau abacial el Monestir de Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 10701.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIU BARRERA, E. (1998). 'Arqueologia i història de l'antic monestir de Sant Cugat d'Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren'. <em>Actes de la LXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDÀ VILARDAGA, M. (1990). <em>Memòria dels treballs arqueològics efectuats a l'angle nord-est dels claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 796.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDÀ VILARDAGA, M. (1990). <em>Intervenció a l'angle nord-est dels claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 1505.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS JIMÉNEZ, N. (2001). Intervenció arqueològica al pati abacial de l'antic monestir de Sant Cugat del Vallès'. Memòria número 3054.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA, J.M.; MORERA, J.; ACHÓN, O. (2009). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al parc del monestir de Sant Cugat</em>. Memòria número 9269.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA CARABASSA, J.M.; MORERA CAMPRUBÍ, J. (2009). <em>Intervenció al Parc del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 9269.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA, G.; TRULLÀS, O.; GEIS, X., (2010) <em>Memòria de les intervencions arqueològiques als jardins històrics del Reial Monestir de Sant Cugat</em>. Memòria número 9282.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILLARES, I. (2007). 'El seguiment arqueològic de l'obra dels jardins de llevant del monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 - març de 2003)'. <em>Gausac</em>, números 30-31, p.143-156.</span></span></span></span></span></span></p> | I - XIX | <p><span><span><span>El Monestir de Sant Cugat del Vallès conserva diverses restes arqueològiques d’interès, ja que des de la dècada de 1930 s’hi han practicat un bon nombre d’excavacions. Les primeres empremtes en aquest emplaçament són de l’època romana, i es poden datar entre els segles I i IV dC. D’aquest període s’ha localitzat una possible vil·la romana, i després una fortalesa d’època tardoromana, del segle IV dC. Es tracta del <em>Castrum Octavianum</em>, que més tard fou reconvertit en una basílica paleocristiana on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat, el sant que dona nom al monestir i posteriorment a la vila de Sant Cugat. Les restes d’aquesta basílica són ben visibles a l’interior del claustre. Ja d’època medieval i moderna s’han desenterrat també un bon nombre d’estructures i dependències del monestir que havien quedat en ruïnes. La majoria d’aquests elements, però, no han quedat visibles després de les intervencions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes d’època romana aparegudes incloïen també estructures d’emmagatzematge, com ara sitges i <em>dolia</em>, part d’un dipòsit amb paviment d’<em>opus signinum</em> i diversos murs de tancament. La fortificació o <em>castrum</em> del segle IV tenia forma quadrada, de 40 metres d’ample per 40 metres de llarg, amb torres de planta circular als angles. Al segle V dC en aquesta fortificació s’hi va construir una aula sepulcral, de planta rectangular, amb una cambra annexa que més tard es convertiria en la basílica paleocristiana. Al seu voltant hi havia una necròpolis amb tombes humils fetes amb teula a dos vessants. Amb el temps, a la basílica se li afegí un absis de planta poligonal i de ferradura, i s’hi van construir capelles laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres excavacions arqueològiques al monestir es van realitzar al claustre i a d’altres espais pròxims entre els anys 1933 i 1936. Els responsables foren Josep Serra Ràfols i Pere Bosch Gimpera. Com a elements més destacats es va localitzar un mil·liari, datat entre el 41 i el 54 dC, un capitell corinti, sitges, pous, un <em>dolium</em> i un sarcòfag del segle III dC, el qual va ser reutilitzat al segle XVIII com a font al jardí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes dècades més tard Josep Maria Nuix va realitzar excavacions l’any 1969 i, poc després, Francesc Martí Jusmet i Tomàs Gimeno, entre 1971 i 1973, van excavar a l’exterior de la capçalera de l’església i a la sala capitular. En aquest moment es van trobar parts del <em>castrum</em> romà i es veié que l’absis lateral dret prenia com a fonament les restes d’una torre circular, mentre que els altres dos absis s’assentaven sobre un mur fet amb grans carreus. Aquest mur continuava al subsòl de la sala capitular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990, amb motiu de la instal·lació en el claustre del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es van realitzar sondejos a la zona nordest. Fruit d’aquesta tasca es va documentar la fonamentació i els murs de la muralla medieval que tancava el monestir per aquesta part i es van identificar elements constructius fins al segle XVI. Posteriorment, es va restaurar el monestir i, entre 1993 i 1994, es va obrir novament el subsòl del claustre i de la sala capitular, a més d’altres espais adjacents. Novament es van localitzar sepultures del cementiri paleocristià. Les excavacions van continuar els anys 1995 i 1996, en aquest cas a l’angle nord del claustre. Això va permetre identificar reformes de l’edifici entre els segles XIV i XVII, entre d’altres la construcció de l’escala i del claustre del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1999 va excavar-se la capella de la Pietat del monestir, on s’hi van identificar, entre d’altres, restes de la muralla del període baix imperial, el fonament d’una torre semicircular i un enterrament d’època romana. A més, es va poder documentar que la capella fou edificada al segle XVII, si bé és cert que hi ha pintura gòtica als murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 2000 i 2001 el Palau Abacial va ser objecte d’una intervenció arqueològica consistent en repicar i fer prospeccions als paraments, cosa que va permetre identificar unes reformes del segle XVIII. També es va fer un seguiment arqueològic amb motiu d’unes reformes interiors, i aleshores es van identificar cinc fases de reformes de l’edifici, entre els segles XVI i XX. El palau va ser objecte d’una nova intervenció el 2012 amb motiu de l’arranjament del vestíbul. Això va permetre documentar més escales al mateix lloc i empremtes en els murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001, amb la redacció del Pla Director de Rehabilitació del Monestir, van realitzar-se dos sondejos arqueològics a la zona de llevant que van documentar restes d’una possible vil·la romana i del <em>castrum</em>, així com un mur de fonamentació i un fossar dels segles XII-XIII. L’any 2005, amb motiu de les obres per il·luminar la façana del monestir, es va documentar els fonaments d’un mur gòtic i de la porta de l’església. L’església també va ser objecte d’un control arqueològic l’any 2007, amb motiu d’uns treballs de climatització. Llavors es van documentar restes del segle XIV, dos murs de l’església, restes de la fonamentació del paviment, una claveguera del segle XVI i restes de l’antic paviment substituït el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a altres intervencions practicades en indrets propers o entorn del monestir, cal dir que el 1999 fou excavada la plaça de l’Om, on s’hi va localitzar un hipogeu construït sobre estructures anteriors, datat al segle XVII i amb materials del XIX. Així mateix, es va trobar la fleca del monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 2002 i 2003 es va excavar als Jardins de Llevant i als carrers de la Creu i de la Torre, on van aparèixer restes paleocristianes i medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2003 s’excavà la plaça de l’Església, on s’identificà part d’un enterrament romà amb trossos de tègula, el fonament del portal gòtic de l’església (de la primera meitat del segle XIV) i fragments d’un rec del segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2009 l’entorn del monestir va ser objecte de repavimentació a les zones est i nord. Els rebaixos del terreny van comportar la troballa d’estructures dels segles XVII i XIX. També es van localitzar restes del període romà (murs, <em>lacus</em> i <em>dolia</em>), d’època altmedieval (una sitja i un retall), un enterrament anterior al segle XIV i un forn ceràmic amortitzat els segles XV o XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2010 es va intervenir al sud i a l’oest dels jardins, on es va documentar un tram de la muralla medieval i un encofrat fet amb pedra petita i morter de calç. A la zona de ponent es va localitzar una part del fossat de la muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2010 es va realitzar sondejos a quatre solars propers, al passeig de Francesc Macià, que van permetre localitzar unes sitges. El 2014, en unes obres al mateix passeig, es van documentar nou sitges més, d’època romana, un forn de ceràmica vidriada i tres cups de vi d’antigues cases del segle XIX. </span></span></span></p> | 08205-798 | Plaça dOctavià. | <p><span><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></p> | 41.4735680,2.0850878 | 423608 | 4591734 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95981-079801.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | De manera més específica, les intervencions arqueològiques realitzades en els darrers anys són les següents:Del 15 al 23 de gener de 1990. Direcció: Toni Caballé. Documentació. Rebaixos de terra per obres d’adequació.Del 7 al 31 de maig i del 5 l 8 de juny de 1990. Direcció: Maria Sardà Vilardaga. Excavació d’urgència. Obres de remodelació.Del 27 de setembre al 31 de desembre de 1993. Direcció: Maria Sardà Vilardaga, Pere Lluís Artigues Conesa i Mònica Blasco Arasanz. Excavació d’urgència. Excavació al claustre i a la sala capitular.De l’1 de gener al 28 de febrer de 1994. Direcció: Mònica Blasco Arasanz. Excavació d’urgència. Excavació al claustre.De l’1 al 8 de març de 1994. Direcció: Mònica Blasco i Arasanz. Excavació d’urgència. Excavació al claustre.Del 7 de novembre al 31 de desembre de 1994. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació d’urgència. Dependències claustrals i segon recinte.Del 16 d’octubre al 17 de novembre de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Josep Maria Vila Carabassa. Excavació d’urgència. Pròrroga de l’excavació.Del 2 de gener al 28 de febrer de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació d’urgència. Intervenció: Dependències claustrals i segon recinte. Pròrroga intervenció 1994.Del 24 de maig al 14 de juliol de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Josep Maria Vila Carabassa. Excavació d’urgència. Edificació d’una cambra subterrània exterior.Del 6 al 21 d’abril de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació d’urgència. Intervenció: Dependències claustrals i segon recinte. Pròrroga intervenció.De l’1 al 25 de febrer de 1996. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació. Obertura d’una rasa de drenatge de la façana sud.Del 13 al 29 d’octubre de 1996. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació a la plaça de l’Om.Del 15 al 24 de setembre de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació d’urgència. Excavació a la plaça de l’Om.Del 13 al 23 de juny de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Documentació. Intervenció a la plaça de l’Om.Del 26 de juliol al 6 d’agost de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació. Intervenció: Excavació arqueològica a la Capella de la Pietat del Monestir.Del 27 de setembre a l’1 d’octubre de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació d’urgència. Excavació a la plaça de l’Om.Del 28 de juny al 13 de juliol de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Control i documentació. Seguiment arqueològic i documentació gràfica a la Capella de la Pietat del Monestir.Del 4 a l’11 d’octubre de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació d’urgència. Excavació a la plaça de l’Om.Del 8 al 15 de juny de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Documentació. Intervenció a la plaça de l’Om.Del 21 de juliol al 12 d’agost de 2000. Direcció: Jordi Aguelo Mas. Control i documentació. Seguiment arqueològic i documentació gràfica al Palau Abacial.1 i 2 de febrer de 2001. Direcció: Noemi Terrats Jiménez. Control. Seguiment arqueològic dels rebaixos de terres en el Palau Abacial.Del 14 de setembre a l’11 d’octubre de 2001. Direcció: Gemma Caballé Crivillés. Excavació a l’Ala de Llevant.Del 7 al 21 de novembre de 2001. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació. Intervenció: Excavació a la galeria nord-oest del claustre.Del 8 d’agost al 13 de setembre de 2001. Direcció: Goretti Vila Fàbregas. Excavació. Intervenció: excavació a l’ala de llevant del monestir.Del 9 d’octubre al 23 de novembre de 2001. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació. Intervenció: Excavació a la galeria sud-est del claustre.Del 14 de gener al 15 de febrer de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació. Intervenció: Excavació a la plaça de l’Om.Del 17 de juny al 30 d’agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: excavació en els extrems de la galeria sud-est del claustre, la sala de llevant, la caixa d’escala i la galeria nord-oest.Del 17 de juny al 30 d’agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: rebliment dels sectors excavats a la galeria sud-est i a la galeria sud-oest.Del 17 de juny al 30 d’agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Rebliment indefinit i eliminació. Intervenció: eliminació parcial de les estructures modernes i rebliment del sector nord.Del 18 de febrer al 15 de març de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació: Intervenció: excavació a la plaça de l’Om.Del 25 de març al 23 d’abril de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació: Intervenció: excavació a la plaça de l’Om.Del 20 de maig al 19 de juny de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: excavació a la plaça de l’Om.Agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i eliminació. Intervenció: eliminació de les estructures excavades a la sala de llevant i a la caixa d’escala.Agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i rebliment. Intervenció: rebliment de les restes excavades a l’ala sud-est del claustre.Del 2 d’octubre al 31 de desembre de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació: Intervenció: excavació a la meitat sud de la galeria de ponent i a la sala de la planta baixa, ala nord i nord-oest.Novembre de 2002. Intervenció preventiva i rebliment. Intervenció: cobriment de les restes excavades a l’extrem meridional de la galeria sud-oest del claustre.Novembre de 2002. Intervenció preventiva. Perforació de la muralla de llevant del monestir.Desembre de 2002. Intervenció preventiva i rebliment. Intervenció: rebliment de les estructures excavades a la sala principal i la sala extrem de llevant a l’ala nord-oest i a la llotja del monestir.Del 22 de juliol a l’1 d’agost de 2003. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: excavació al monestir.Del 15 al 18 de febrer de 2005. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció per documentar nova informació del monestir.Del 5 al 28 de febrer de 2007. Direcció: Francisco Núñez Calvo. Intervenció preventiva, control i excavació.Del 4 al 7 d’agost de 2008. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: seguiment arqueològic de l’enderroc d’envans al Palau Abacial.Del 16 al 17 de juliol de 2009. Direcció: Oriol Achón Casas. Intervenció preventiva, eliminació i rebliment indefinit. Intervenció: pavimentació i millora del drenatge a l’entorn de les façanes oriental i septentrional del monestir.Del 26 de juny al 10 de juliol de 2009. Direcció: Jordi Morera Camprubí. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: pavimentació i millora del drenatge a l’entorn de les façanes oriental i septentrional del monestir.Del 27 de maig al 5 de juny de 2009. Direcció: Josep Maria Vila Carabasa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: pavimentació i millora del drenatge a l’entorn de les façanes oriental i septentrional del monestir.De l’1 d’abril al 21 de maig de 2010. Direcció: Daniel Giner Iranzo. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: urbanització de solars.Del 5 al 30 de juliol de 2010. Direcció: Goretti Vila Fàbregas. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: seguiment arqueològic de les obres de restauració dels jardins del monestir.Del 6 al 8 d’octubre de 2010. Direcció: Òscar Trullàs Ledesma. Intervenció: seguiment arqueològic de les obres de restauració dels jardins del monestir.De l’11 al 12 de novembre de 2010. Direcció: Xavier Geis Elias. Intervenció: seguiment arqueològic de les obres de restauració dels jardins del monestir.Del 25 al 30 de juny de 2012. Direcció: Maria Pujals. Intervenció preventiva i control. Intervenció: Arranjament del vestíbul del Palau Abacial.De l’1 al 31 de desembre de 2014. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20.Del 20 de maig al 13 de juny de 2014. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20.Del 31 de març al 16 de maig de 2014. Direcció: Conxita Ferrer Álvarez. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20.Del 7 al 16 de gener de 2015. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20. | 83|84|85|92|93|94 | 1754 | 1.4 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95982 | Rellotge de sol de la Casa Miró (rambla de Can Bell número 1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-miro-rambla-de-can-bell-numero-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol situat en una casa unifamiliar de la rambla de can Bell. El rellotge és de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana. Marca les hores des de les 6 del matí a les 6 de la tarda i els números estan indicats en xifres romanes. El gnòmon és una vareta que surt d'una circumferència de la part superior, d'on neixen les franges horàries.</p> | 08205-799 | Rambla de Can Bell número 1. | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</p> <p>Pel que fa a la Casa Miró en particular, el promotor va ser Miquel Miró Gich, un dels primers compradors de terrenys a la zona de la rambla de Can Bell. L'any 1908 va demanar el permís d'obres per construir una tanca amb façana a la carretera de la Rabassada, segons projecte de l'arquitecte modernista Eduard Maria Balcells. Malauradament, la tanca no es va arribar a construir mai segons el projecte. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa s'hauria construït el 1925. L'any 1969 es va restaurar i s'hi afegí un porxo.</p> | 41.4574233,2.0909603 | 424079 | 4589936 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95982-079902.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95983 | Rellotge de sol de la masia de Can Bell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-can-bell | Només en queden algunes restes i la vareta de gnòmon al mur de la façana. | <p>Rellotge de sol situat a la façana d'una masia d'origen medieval que va ser reformada al segle XVI. Actualment es troba en molt mal estat i només se'n conserva la vareta del gnòmon i algunes restes que permeten indicar que es tractava d'un rellotge de forma rectangular. </p> | 08205-800 | Rambla de Can Bell número 2. | <p>La masia de can Bell està documentada el 1158 amb una primera referència del topònim '<em>Sanctos</em>'. A la casa hi consta una inscripció, situada en una làpida a la façana, que diu: '<em>Domine -Bell de Mas Sanctus- Abe Maria Purisima. 1526</em>'. És interessant perquè ens informa de l'any en què es devia reformar bona part de la masia, especialment la façana. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom Bel de Mas Sanctus.</p> <p>En aquesta masia s'hi van guardar els objectes de culte de l'església de Sant Vicenç del Bosc, actualment en ruïnes.</p> | 41.4559724,2.0908099 | 424065 | 4589775 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95983-080001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95984 | Rellotge de sol de Can Bellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bellet | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 12-13.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> | <p>Rellotge de sol situat a la façana principal de la masia de Can Bellet. És orientat al sud-est i s'inclou en un plafó de rajola ceràmica de forma rectangular. Al centre del rellotge, s'hi representa un sol amb rostre, d'on surt el gnòmon i les franges horàries. Volen al seu voltant, sis orenetes. El números s'han inscrit en xifres aràbigues i marquen les hores entre les 6 del matí i la 1 de la tarda. La composició és emmarcada per una sanefa decorativa. (Descripció segons la fotografia de la <a href='https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=206&COMARCA=79&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1355&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE='>fitxa 206</a> publicada per la Societat Catalana de Gnomònica).</p> | 08205-801 | Avinguda de Can Graells / Carrer de Benet Cortada núm. 23. | <p>Can Bellet podria ser l'antic mas de Sales Jussà, documentat el 1388. Sembla que el mas Sales originari es va desdoblar, i aquest seria el que es trobava a la part baixa. Al fogatge de 1553 consta que era propietat d'Antoni Bellet. També es coneixia com a mas Sala, i havia format part de les propietats del monestir de Sant Cugat. Amb la desamortització de Mendizábal, el 1835, la masia i les seves terres van passar a mans privades. Els propietaris de la masia van anar augmentant les propietats gràcies al conreu de la vinya, que a Sant cugat fou molt important al segle XIX. Un reflex d'això és la premsa que va aparèixer durant unes reformes. El 1912 la masia fou adquirida per l'actual família de propietaris.</p> <p>Durant les obres de canalització de la xarxa de distribució de gas a l'entorn de la masia s'hi van localitzar restes d'època romana.</p> | 41.4825227,2.0686243 | 422243 | 4592742 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95984-080102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95985 | Parada de bus a la carretera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-bus-a-la-carretera-de-rubi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLE, Enric; ROIG, Joan. “Talud junto a la carretera de Sant Cugat a Rubí”. <em>On monográfico</em>, 1991, p.68-71.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | L'element presenta despreniments del ciment armat i grafitis. | <p>Parada d'autobús de disseny innovador, projectada entorn de 1990 pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig. Es troba a la carretera de Sant Cugat a Rubí. Aquest element, que s'integra en el paisatge urbà aprofitant el talús creat durant les obres d'urbanització d'aquest sector, adopta la forma d'un odeon; és a dir, una forma més o menys semiesfèrica que recorda un teatre grec.</p> <p>Compta amb un mur de contenció i una coberta fets de ciment armat, amb una forma ondulada que harmonitza amb la resta del talús. Pel que fa al banc, segons van escriure els mateixos arquitectes l'any 1991: 'es va realitzar amb dos taulons de fusta de vint centímetres d'ample per quatre de gruix, i ocupa gairebé per complet la longitud total del mur; els taulons descansen sobre una estructura d'acer galvanitzat'.</p> | 08205-802 | Carretera de Rubí | 41.4810116,2.0537923 | 421003 | 4592588 | 1980 - 1990 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95985-080202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95985-080203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95986 | Font de Sant Medir o de Can Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-medir-o-de-can-jane | XVII - XX | El plafó ceràmic de l'esquerra mostra pèrdues importants i la cavitat excavada al mur necessita manteniment. | <p>Font situada prop de la masia de Can Jané i, també, de l'ermita de Sant Medir. Està ubicada en un marge de la muntanya, a la vall de la riera de Sant Medir.</p> <p>El conjunt és una construcció feta de pedra, que protegeix i dona accés a l'indret on es troba la deu d'aigua, que queda enclotada i s'hi accedeix per uns graons també de pedra. Sobre la porta d'accés a la cavitat de la font, tancada amb una porta metàl·lica, s'hi han encastat dos plafons de rajola ceràmica. El de l'esquerra, es troba en molt mal estat, se'n conserva part de l'emmarcament però la representació ha pràcticament desaparegut. Únicament s'hi pot intuir un paisatge i una orla amb uns mots que podrien ser 'manantial' i 'marca'. Al plafó de la dreta es representa a sant Medir, amb un text que l'envolta: '<em>Manantial Jané Font Sant Medir Manantial Jané</em>' de la ceramista Carme Canals, fet el maig de 1992. Al mur de la font consta inscrita la data de 1612. </p> <p>Al costat de la font, hi ha l'alzina de la font de Sant Medir.</p> | 08205-803 | Camí de Can Jané, prop de l'ermita de Sant Medir | 41.4440641,2.1191891 | 426422 | 4588428 | 1612 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080304.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95987 | Font de Sant Vicenç del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-vicenc-del-bosc | XX | <p>Font situada prop del jaciment arqueològic de l'antiga església de Sant Vicenç del Bosc, en un marge del torrent de Can Gordi. </p> <p>Es tracta d'una font construïda amb pedra i maó, rematada amb un arc de mig punt que s'envolta per una motllura feta de maó de pla. Només conté un broc o canó d'aigua. En algun moment es va pintar una senyera al mur de la font.</p> | 08205-804 | Camí de Can Gordi, a 450 metres de la cruïlla amb el torrent de Can Bell. | 41.4558881,2.0985760 | 424714 | 4589759 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 95988 | Alzina surera de Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina surera de Can Borrull es troba a l'entrada de la finca del mateix nom. L'any 2008 feia 8 metres d'alçada, tenia dos troncs, la capçada tenia forma de para-sol i feia una amplada de 10,1 metres. El perímetre de la soca i del tronc era d'1,4 metres.</p> | 08205-805 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera (BV-1468), punt quilomètric 8.Cal passar sota la C-16 per un pas habilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus suber</em> és de la família de les fagàcies, originari de la Mediterrània occidental. El nom comú en català és alzina surera. L’arbre creix entre els 5 i els 15 metres d’alçada, l’escorça és esquerdada i gruixuda. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>suber</em> és l’epítet llatí de suro. La seva escorça s’empra per fer taps.</span></span></span></span></span></p> | 41.4346804,2.0765477 | 422848 | 4587424 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95989 | Alzina de Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina de Can Borrull és un exemplar de <em>Quercus ílex, </em>situat prop de la masia de Can Borrull i de l'alzina surera del mateix nom. Segons dades de 2008, l'exemplar mesurava 9,45 metres d'alçada amb una capçada de 10,1 metres de forma ovoidal. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i de la soca, d'1,95 metres.</p> | 08205-806 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera (BV-1468), punt quilomètric 8. Cal passar sota la C-16 per un pas habilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4347068,2.0766724 | 422859 | 4587427 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95990 | Roure de Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>A la masia de Can Borrull, juntament amb els dos exemplars d'alzina i d'alzina surera, i trobem també un roure, un <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies. Es tracta d'un arbre de grans dimensions, de 19 metres d'alçada, amb una capçada irregular, de 6,1 metres d'amplada i un perímetre del tronc de 3,45 metres i de la soca, de 5,43 metres (mesures de 2008).</p> | 08205-807 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera (BV-1468), punt quilomètric 8.Cal passar sota la C-16 per un pas habilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4344814,2.0767314 | 422863 | 4587402 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95993 | Pi de Can Busquets I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-busquets-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 282-283.</span></span></span></span></span></p> | Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa J-36. | <p>El pi de Can Busquets és un exemplar de pi pinyer situat al voltant de la masia homònima, prop de la riera de Vallvidrera. Segons dades recollides l'any 2008, aleshores, mesurava 10 metres d'alçada, tenia una capçada estesa de 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i el de la soca de 2,5 metres.</p> | 08205-808 | Prop de la masia de Can Busquets, a la zona de la riera de Vallvidriera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4373439,2.0695883 | 422270 | 4587725 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95993-080802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95993-080803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95993-080804.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95994 | Pi de Can Busquets II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-busquets-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 282-283.</span></span></span></span></span></p> | <p>El pi de Can Busquets II és un exemplar de pi pinyer situat al voltant de la masia homònima, prop de la riera de Vallvidrera. Segons dades recollides l'any 2008, aleshores, l'alçada del pi era de 23 metres i tenia una capçada de forma irregular de 17 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 3,45 metres i el de la soca de 4 metres.</p> | 08205-809 | Prop de la masia de Can Busquets, a la zona de la riera de Vallvidriera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4374563,2.0697088 | 422280 | 4587739 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95994-080902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95994-080903.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95995 | Pollancre de Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-busquets | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 284-285.</span></span></span></span></span></p> | <p>El pollancre de Can Busquets és un arbre de l'espècie <em>Populus nigra, </em>situat al voltant de la masia homònima, prop de la riera de Vallvidrera. Segons dades de 2015, l'arbre mesurava 35 metres d'alçada, tenia una capçada de forma ovoidal i una amplada de 27 metres. El perímetre del tronc era de 5,35 metres i de 6 metres, el de la soca.</p> | 08205-810 | Prop de la masia de Can Busquets. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i de punta allargada, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4376827,2.0694783 | 422261 | 4587763 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95996 | Alzina del camí de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-can-gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 345-346.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina del camí de Can Gordi és un exemplar de <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies que segons dades de 2015, mesurava 9 metres d'alçada i la capçada era irregular i feia 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca de 3,7 metres.</p> | 08205-811 | Camí de Can Gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.</span></span></span></span></span></p> | 41.4591491,2.0952712 | 424441 | 4590124 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95996-081102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95997 | Pins blancs del torrent de Can Bell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-blancs-del-torrent-de-can-bell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>Els pins blancs del torrent de Can Bell estan situats al camí de la Pedrera. Aquests arbres, segons dades de 2008, mesuraven 15 metres d'alçada, tenien una capçada irregular d'uns 13 metres d'amplada, i el perímetre del tronc era entorn els 1,75 metres i el de la soca, de 2,4 metres.</p> | 08205-812 | Camí de la Pedrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4593683,2.0952621 | 424440 | 4590149 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95997-081202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95998 | Llegenda del Sant Crist de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La llegenda del Crist de Llaceres ens parla del fill d'un apotecari de Sant Cugat del XVIII anomenat Benet Cortada, que exercia la mateixa professió que el pare. Marià Jaume, el fill, malgrat l'estat dels camins, feia viatges habitualment cap a Barcelona per obtenir remeis i productes. En un d'aquests viatges, el cavall va dirigir-se tot sol cap a un punt de la riera de Llaceres, i va començar a gratar i a fer sorolls. Marià Jaume baixà del cavall i veié que hi havia un crucifix enmig dels matolls. Va avisar l'abat del monestir, i decidiren traslladar el crucifix a l'església. No obstant això, no els va ser possible moure'l de lloc, ni tan sols amb l'ajuda d'un grup de persones. Així doncs, es va considerar que era un senyal per a construir una ermita en aquell mateix emplaçament. L'església es va inaugurar amb una processó i una missa.</p> | 08205-813 | Avinguda de Gràcia | 41.4644378,2.0871869 | 423772 | 4590718 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95998-081301.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96005 | El camí dels Monjos i la fundació del monestir de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-dels-monjos-i-la-fundacio-del-monestir-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> | VIII | <p>Diu la llegenda que al segle VIII, a causa de la solitud i altres dificultats, els monjos del monestir de Sant Llorenç de Munt van decidir deixar el lloc on s'estaven. Van obtenir el permís del bisbe de Barcelona per canviar de lloc, però amb la condició que, per arribar al nou indret, no haguessin de travessar cap riu. Així arribaren a Sant Cugat, i el camí que seguiren va passar a anomenar-se 'camí dels Monjos'. Aquest camí més tard va passar a ser una ruta de pastors que venien del Pirineu.</p> <p>La llegenda continua relatant que Sant Benet va liderar la construcció del monestir, però les obres avançaven lentament perquè el que es construïa durant el dia, el dimoni ho desfeia durant la nit. El dimoni es convertia en un ruc per temptar a Sant Benet a cavalcar-lo i així portar-lo fins l'infern, però el sant ho sabia i el lligava amb un cíngol beneït i el feia treballar en la construcció del monestir. De tant que treballava el ruc, es va quedar dèbil i escanyolit, i en veure'l així un pagès el deslligà. Durant la fugida, ja amb la seva figura original, el dimoni va deixar caure una pedra que es diu que és la que falta per completar l'obra del monestir.</p> | 08205-814 | Plaça d'Octavià. Monestir de Sant Cugat del Vallès. | 41.4739119,2.0851178 | 423611 | 4591772 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 96006 | Gegants de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valldoreix | XXI | <p>Els gegants de Valldoreix, Cebrià i Assumpta, daten de l'any 2021 i van ser presentats a la Festa Major de Valldoreix. Es tracta de dues figures creades per Jordi Grau, de Terrassa, del Taller El Drac Petit. Els vestits van ser confeccionats per Guillem Amorós, sastre de Barcelona, seguint el disseny de Núria Cardoner. Mesuren 3,50 metres d'alçada i pesen aproximadament 50 quilograms. Van vestits de pagesos, amb roba de diumenge. En Cebrià porta un document a la mà dreta, i l'Assumpta, un mocador a la mà esquerra i un ram a la mà dreta. El cost de cadascun dels gegants va ser de 5.000 euros.</p> <p>En l'acte de presentació, hi van participar els gegants Joan i la Marieta, de Sant Cugat.</p> <p>La geganta Cinteta va ser creada per un grup de mestres de l'Escola Bressol de Valldoreix. La Cinteta representa una nena amb dues trenes cargolades a l'altura de les orelles i lligades amb una cinta vermella. Porta un vestit de quadres vichy vermell, amb el seu nom a la cintura.</p> <p>Els gegants de Valldoreix acostumen a sortir a les festes majors de Valldoreix, de la Colònia Montserrat i de Sant Cugat, així com a l'aplec de la Salut i per la solemnitat de la Mare de Déu de l'Assumpció (15 d'agost). També fan sortides arreu de Catalunya.</p> | 08205-815 | <p>Un grup de famílies de Valldoreix va construir una parella de gegants l'any 1988 de manera artesanal. Un cop van ser realitzats, el grup els va presentar a l'EMD Valldoreix i l'entitat municipal va fer una aportació econòmica per ajudar a sufragar les despeses de la seva construcció. </p> <p>La parròquia de Sant Cebrià els va acollir per guardar-los i, fruit d'una votació popular, van rebre el nom de Cebrià, per l'església parroquial de Sant Cebrià, i Assumpta, per l'església de l'Assumpció. Un grup de joves de la Creu Roja de Valldoreix eren els encarregats de portar-los. </p> <p>Temps més tard, un grup de mestres de l'Escola Bressol de Valldoreix van confeccionar la geganta de la Cinteta. </p> <p>L'EMD de Valldoreix va proposar crear una entitat, l'any 2018, l'Associació de Voluntaris de Cultura Popular, amb la voluntat de renovar els gegants i construir-ne de nous. Per aquest motiu, van encarregar la construcció a Jordi Grau, de Terrassa, del taller el Drac Petit. També, es va incorporar un remolc per traslladar-los amb major facilitat.</p> | 41.4572898,2.0479310 | 420485 | 4589960 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jordi Grau (Taller el Drac Petit) | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 96007 | Casa de l'avinguda Tarruell número 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-42 | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic construït entorn de la dècada de 1920. És de planta rectangular, amb un cos davanter, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos davanter adossat a la part esquerra que sobresurt del pla de façana. La planta baixa presenta un mur compacte amb un portal central, amb arc de mig punt i motllurat. Damunt de la porta dues escales condueixen a un replà situat sobre el portal. L'escala i la terrassa superior compten amb balustrades de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> <p>Al primer pis al cos situat a l'esquerra hi ha un finestral amb llinda recta i una motllura al damunt. Al cos central hi ha el portal d'entrada a l'habitatge, amb arc de mig punt i porta de doble fulla de fusta. A la dreta hi ha una finestra quadrada amb dos porticons de fusta exteriors. Al nivell de les golfes al cos esquerre hi ha una petita finestra amb llinda recta. Al cos dret s'hi observa una finestra horitzontal, també amb llinda recta. La façana és arrebossada de color crema, i els angles ressalten amb un estucat a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb arquitraus.</p> | 08205-816 | Avinguda Tarruell, número 42 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït l'any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4435749,2.0712823 | 422419 | 4588416 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081603_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081604.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96008 | Casa de l’avinguda Tarruell número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-2 | XX | L'entorn de la casa presenta una certa degradació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic. És de planta rectangular, amb una torre a la cantonada, i consta de </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de l’avinguda Tarruell a la planta baixa s'intueix una finestra amb llinda recta i el portal d’entrada, que compta amb una pèrgola formada per columnes amb capitells jònics i arquitraus. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars amb llinda recta. Tenen l'ampit sobresortint, que presenta un frontal de rajola vidriada de color verd amb funcions de torreta, suportada per tres petits arquitraus. Damunt de les finestres hi ha una obertura de ventilació per al sostremort. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. El ràfec presenta arquitraus de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del carrer Diputació presenta dos cossos a diferents alçades, més la torre a l'extrem dret. La torre és de base quadrada al primer pis i després es transforma en planta octogonal. Al nivell del primer pis té una </span></span></span></span></span><span lang='CA'>balustrada feta amb peces de morter modelat i, a la sotacoberta, una finestra en forma de mitja circumferència. </span>La teulada és cònica, amb vuit cossos i rematada amb una pinya ceràmica. És feta amb teula plana i, als careners, amb teula àrab.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de la parcel·la de l’avinguda Tarruell número 4 hi ha una altra construcció, amb planta subterrània, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants. També és d'estil eclèctic.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> La façana d'aquesta construcció té dues finestres rectangulars de proporció horitzontal, una a cada planta i de disposició irregular. El mur es arrebossat, i el ràfec conté arquitraus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El soterrani de la casa </span></span></span></span></span>ocupa part del desnivell del terreny a l’avinguda de Tarruell<span><span><span><span lang='CA'><span>. En el mur que tanca la finca hi ha dos òculs motllurats, amb una tanca superior que té una gelosia de tres filades de teula àrab. És la barana de la terrassa que hi ha a l'interior, sobre el soterrani.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08205-817 | Avinguda Tarruell, número 2 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4440670,2.0750360 | 422733 | 4588468 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96008-081701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96008-081702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96008-081703.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96009 | Cancell del carrer Emeterio Escudero 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-del-carrer-emeterio-escudero-21 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cancell que dona accés al jardí de la finca del carrer Emeterio Escudero número 21. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El cancell està format per dues pilastres de base quadrada amb remat piramidal i amb els murs revestits de petits còdols. A les arestes de les pilastres s'ha encastat una decoració de ciment que imita branques d'un arbre. Pel que fa a la porta d'accés, és una reixa de ferro forjat de doble fulla, amb un remat ondulat.</span></span></span></span></span></p> | 08205-818 | Carrer Emeterio Escudero número 21 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4476764,2.0779958 | 422985 | 4588866 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96009-081801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96009-081802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96009-081803.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96010 | Bèsties de Foc: Lloba Llepa-sang i Boc de Can Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/besties-de-foc-lloba-llepa-sang-i-boc-de-can-vernet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> | XXI | <p>A Sant Cugat del Vallès existeixen dos elements de bestiari festiu de foc: la Lloba Llepa-Sang i el Boc de Can Vernet. Es tracta de dues peces portades per la Colla de Diables de Sant Cugat, que surten a la festa de l'Encabronada, que té lloc el darrer cap de setmana del mes d'abril. Aquesta festa compta amb la participació d'altres colles de diables i finalitza al parc Ramon Barnils amb un bany de foc. La festa té com a context la llegenda del Boc de Can Vernet, que s'exposa a l'apartat d'història d'aquesta fitxa.</p> <p><strong>Lloba Llepa-sang</strong></p> <p>Representa una lloba de la serra de Collserola que, juntament amb altres llops i llobes, tenia el costum de baixar fins a la vila de Sant Cugat en cerca de menjar durant el segle XIX. Un dia, els santcugatencs van organitzar una batuda per matar-los. Una lloba, des de l’infern, va demanar ajuda a Azazel, que, a canvi de retornar a Sant Cugat, i li lliurava la seva ànima. La darrera batuda de llops a la serra de Collserola es va realitzar el 1856.</p> <p>La Lloba Llepa-sang es va idear el 2020 per commemorar el 30è aniversari de la colla, amb l'objectiu d'incorporar aquest element a les sortides. L'historiador Domènec Miquel va assessorar el ball de diables sobre quines bèsties tenien vincles amb Sant Cugat, i es va escollir la lloba.</p> <p>El disseny és de Miquel Resines i la construcció d'Elías Álvarez. Va ser realitzada l’any 2021, pesa catorze quilos i és una bèstia de foc. Les dimensions són: 210 cm de llargada, 140 cm d'amplada i 120 cm d'alçada.</p> <p><strong>Boc de Can Vernet</strong></p> <p>Representa un boc que un monjo del monestir de Sant Cugat va fer passar pel viaducte de Can Vernet per enganyar el diable, segons una llegenda escrita per Rogeli Padrós. El disseny és de Miquel Resines i la construcció d'Elías Álvarez. Va ser realitzada l'any 2015, pesa trenta-vuit quilos i és una bèstia de foc. Va ser construïda per commemorar el 25è aniversari de la colla de diables.</p> | 08205-819 | Pont de Can Vernet. | <p>Segons explica la llegenda del Boc de Can Vernet, antigament a Sant Cugat escassejava l'aigua, i els únics que en tenien eren els monjos, perquè tenien una mina subterrània. Per la majoria de la població era molt feixuc portar aigua de les fonts del voltant. Maria de ca l'Aiguabarreig va demanar als monjos accés al monestir per obtenir aigua, però els monjos li van denegar perquè cap dona podia entrar al recinte. Enfadada, es trobà un personatge estrany, que va resultar ser el dimoni, que li prometré la canalització de l'aigua cap a Sant Cugat, construint un pont, però que la primera persona que l'havia de creuar cauria per sempre als seus braços. A més, li va dir que si ella en deia alguna cosa es desfaria l'encanteri i ella en sortiria malparada. L'endemà van aparèixer noves fonts i es va començar la construcció de pous, tots els veïns estaven molt contents menys la Maria, que sabia d'on venia l'aigua. Va decidir explicar part de la veritat als monjos, perquè no es desfés l'encanteri, i ells van enviar un dels seus a vigilar que ningú travessés el pont. Després de cinc dies, el monjo ja cansat, va fer creuar un boc i en veure'l, el dimoni queda sorprès i frustrat. Va intentar enderrocar el pont, però no va poder perquè ell mateix l'havia construït amb pedres del coll de Campanyà. El dimoni es va conformar amb el boc, i a partir d'aleshores l'aigua de la Mare de la Font es va canalitzar pel pont de Can Vernet. Diu la llegenda que la canalització tenia uns tres quilòmetres i que després de travessar el pont seguia pel carrer de la Mina i Sant Martí, fins a arribar al primer sortidor d'aigua del monestir, i després a la plaça d'Octavià. Es diu que l'aigua tenia propietats curatives.</p> | 41.4781485,2.0767112 | 422913 | 4592250 | 2015 i 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Elías Álvarez | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 96011 | La llegenda de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2016). “Sant Medir. L’home, la llegenda, l’aplec”. Gausac 48-49, 2016, p.7-62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> <p>PRATS, Joan de Déu (2008). <em>Llegendes de Barcelona</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IV | <p>Diu la llegenda que Medir era un pagès que vivia en una masia a la vall de Gausac al s. IV, durant la persecució de Dacià, sota les ordres de Dioclecià (303-310). Quan Sever, bisbe de Barcelona, va fugir cap al lloc d'Octavià es va trobar pel camí a Medir que sembrava faves. Sever el va avisar de la persecució i Medir li va oferir roba i aliment, però el bisbe fugint, li recomanà dir la veritat si venien els soldats. És a dir, que havia passat per allà quan plantava faves i que seguia el camí d'Octavià. Agraït per l'hospitalitat de Medir li preguntà què necessitava, i quan li va dir que una font d'aigua fresca, va donar un cop a la roca amb les borles del seu hàbit i en brollà aigua amb abundància. Aquesta és la font de Sant Sever.</p> <p>Poc més tard arribà la guàrdia romana, i Medir els digué la veritat: que Sever havia passat per allà quan plantava les faves i que havia anat cap a Octavià. Però com que el camp havia florit miraculosament, els soldats no se'l van creure i el van fer presoner. Quan Sever i els seus seguidors arribaren a Octavià, es van amagar dins d'un esbarzer, però s'encongí i els deixà al descobert. Tant Medir com Sever van ser martiritzats.</p> | 08205-820 | Ermita de Sant Medir. | <p>A Sant Cugat hi trobem una capella dedicada a Sant Medir, situada a la vall del Gausac, al camí històric entre el pla de Barcelona i el territori de l'actual Sant Cugat del Vallès. Cada any s'hi celebra un aplec el dia 3 de març, des de mitjan segle XIX, amb les colles de la vila de Gràcia i d'altres llocs, com Sant Gervasi, Sarrià i Sant Cugat del Vallès.</p> <p>La Germandat de Sant Medir es formà l'any 1804.</p> | 41.4436254,2.1213472 | 426602 | 4588379 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96011-082001.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 61 | 4.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96012 | Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/associacio-de-propietaris-i-veins-de-la-floresta-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> <p>ARRUGA, Clàudia (2024). '90 anys del local social de l'Associació'. <em>Tot Sant Cugat</em>, número 1923, del 31 de maig al 6 de juny de 2024, p.42.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d'estil eclèctic que acull la seu de l'associació de propietaris i veïns del barri de la Floresta Pearson. Està situat en una petita plaça amb a diferents nivells, i consta d'un cos de planta rectangular, amb</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> planta baixa, més un petit cos lateral. La coberta és amb terrat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana del cos principal, de simetria ben definida i regular, hi trobem un portal central, </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>amb un arc de mig punt i una porta de doble fulla, de fusta i vidre, emmarcada per dues pilastres adossades decorades amb un relleu en forma d'orla. La porta està protegida per una teuladeta a tres vessants, amb teula àrab i arquitraus al ràfec. A cada costat presenta dues </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>finestres horitzontals de fusta i vidre, amb ampit sobresortint i compartit i porticons a l'interior. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és arrebossada i està resseguida amb una motllura situada al nivell de la teuladeta. Sota el ràfec hi ha un fris motllurat, amb espiralls de ventilació ceràmics i, al centre, una inscripció que diu: “Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson”. El coronament és format per una</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> filada de teules àrabs i una barana amb gelosies entre pilastrons. Les gelosies són fetes amb quatre filades de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra del cos principal hi ha un cos mes petit, lleugerament reculat i que segueix la mateixa pauta arquitectònica que el principal.</span></span></span></span></span></p> | 08205-821 | Plaça d'Aiguallonga, número 1 | <p>Tal com indica la placa commemorativa, <span><span><span>l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson es va constituir l'any 1919, i el 2019 va celebrar el seu centenari. </span></span></span><span><span><span>El local de l'associació fou construït</span></span></span><span><span><span> el 1934. Anteriorment les reunions es feien als domicilis particulars dels associats, tant a la Floresta com a Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4435970,2.0792699 | 423086 | 4588412 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96012-082101_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96012-082102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96012-082103.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la façana, hi ha encastada una placa en forma de rombe amb la inscripció següent: “Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson 1919-2019. Centenari de la Constitució de la Colònia la Floresta Pearson i de l’Associació. Setembre de 2019. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès”. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc