Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74478 | Font de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collbas | FARRÉ, Claudi (2001): 'La Font de Collbàs', Les Fonts de Carme, 5, Associació El Forat dels Graus, p. 77. | XIII-XX | En el moment de realitzar el present Mapa de Patrimoni, una captació il·legal mantenia seca la font. | Es tracta d'una sorgència d'aigua que actualment raja només uns vuit o nou mesos a l'any. El gust de l'aigua d'aquesta font és fluix, fet que s'atribueix a la seva orientació a la solana; en contraposició, les fonts orientades a l'obaga rajen aigua d'un gust més fort. És d'aquesta font que neix el petit curs fluvial anomenat Torrent del Monjo o de Collbàs. | 08048-64 | Camí de Collbàs | Abans de l'arribada de l'aigua corrent, aquesta font era de vital importància per als ermitans que vivien i es cuidaven del Santuari de Collbàs. Avui dia, molta gent del poble de Carme puja espressament fins aquesta font a buscar aigua. | 41.5413600,1.6056700 | 383698 | 4599795 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74478-foto-08048-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74478-foto-08048-64-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74479 | Aplec de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-collbas | XVII | Aquest aplec popular se celebra davant del santuari de Collbàs els dilluns de Pasqua Florida o de Resurrecció. Actualment la celebració consisteix en una missa, una ballada de sardanes, i una cantada de caramelles. També es fa la rifa d'una mona, d'un pernil i cava, i, per últim, es porta a terme un dinar popular a base sobretot de grallades de carn. Actualment s'hi apleguen unes dues-centes persones provinents d'arreu de la comarca, que des del nucli de Carme pugen a peu fins el santuari. | 08048-65 | Santuari de Collbàs | Documentat des del segle XVII, antigament, durant l'aplec de Collbàs es ballava l'anomenat ball de càntirs per tal d'invocar la pluja, però actualment aquesta peculiar manifestació folklòrica local, descrita per Joan Amades al seu Costumari Català, s'ha perdut. És tradició arreu de Catalunya la celebració d'aplecs populars generalment a redós de petites esglésies, ermites o santuaris amb devocions marianes. Una característica típica d'aquests aplecs era (fins fa un segle o fins i tot, segons el cas, unes poques dècades) la dansa, remanent modern i ja cristianitzat d'antiquíssimes cerimònies rituals paganes que es realitzaven per afavorir els conreus i protegir les collites (cultes a la fertilitat). Les sardanes que es ballen actualment durant aquests aplecs són l'últim exponent d'aquest primitiu fenomen. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74479-foto-08048-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74479-foto-08048-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74479-foto-08048-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 74480 | Ball de Càntirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cantirs | AMADES, Joan (1952): Costumari Català. El curs de l'any, vol. III. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, p. 389-391. | XVII-XIX | No es conserva la costum del ball, tot i que n'hi ha referència escrita en en Costumari Català de Joan Amades. | En Joan Amades relaciona aquest ball amb una sèrie de danses pròpies del mes de maig, les quals probablement recorden cultes a les divinitats de l'aigua i invoquen les pluges, tant importants en les societats preindustrials. El ballaven els fidels de la Mare de Déu de Collbàs durant l'aplec que se celebrava a aquest santuari marià per Pasqua Florida o de Resurrecció. Els ballarins duien al cap un càntir de terrissa de mida regular mig ple d'aigua per tal que el pes els permetés guardar l'equilibri. Ballaven pausadament, de manera suau i sense moviments bruscos que poguessin provocar la caiguda del càntir, però fent molts giravolts. La gràcia del ball consistia a portar-lo a bon terme sense que el càntir caigués. En acabar els nois oferien al càntir a les noies, que el trencaven als peus del seu company evitant mullar-lo, atès que s'entenia que era tan desconsiderat que l'aigua esquitxés el ballarí com que a ell li caigués el càntir durant el ball. Segons Amades: 'aquest ball sembla una resta de cerimònia relacionada amb l'aigua i potser, més concretament, amb la pluja tan valorada del maig. Creiem ben possible que el desig de la venerada aigua de maig no fos del tot derivat de les necessitats agràries i que respirés també el sentit dels valors concedits a l'aigua de maig com a portadora de salut i de remeis, no pas en l'aspecte higiènic, puix que els passats no el coneixien, sinó amb el caràcter de vehicle aglutinant d'essències remeieres de diferents ordres'. El peu del dibuix que es reprodueix (AMADES, 1950: 909) conté la següent explicació de la coreografia del ball: 'Deixats anar de mans i encarats, ballen relliscadament i de manera molt suau tres passes ençà i altres tres enllà (gràfics 1, 2 i 3 i fig. 2); en restar encarats, dóna cada u un giravolt damunt de si mateix, es prenen de les mans dretes i, marcant un pas de vaivé lleugerament balancejat, donen una volta sencera i, en trobar-se a lloc, ella fa rístol i ell un giravolt, i un i altre donen un parell de passes per trobar-se encarats amb el ballador immediat de sexe contrari i seguint com fins ara (gràfics 4, 5 i 6). Per acabar fan una cadena llisa i plana, no gens saltada i suau de moviment, per tal que no els caigui el càntir (fig. 7)'. | 08048-66 | Santuari de Collbàs | Joan Amades, en la seva obra publicada el 1952 ja es refereix al ball de càntirs en passat, i cap persona gran de Carme l'ha vist ballar, fets que permetrien remuntar la pèrdua de la tradició a un mínim de 100 anys. En alguna localitat, tot i la pèrdua social d'aquestes aquestes antigues manifestacions festives, lligades essencialment als cicles agrícoles, hom les ha recuperades com a part del seu patrimoni folklòric i popular. Malauradament, aquest no és el cas que ens ocupa. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 08048 | Carme | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74480-foto-08048-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74480-foto-08048-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74481 | Festa Major d'Hivern de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-marti | RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29. | XIX-XX | Carme celebra la seva Festa Major d'Hivern en honor al seu patró, Sant Martí. A Carme, malgrat avui en dia la festa grossa es celebra, des de l'any 1814, a l'entorn de la Mare de Déu de Carme, es continua honorant Sant Martí, al seu patró principal, mitjançant la celebració de la Festa Major d'Hivern, als voltants de l'onze de novembre. La festa consisteix en una Missa solemne i una sèrie d'actes festius. Durant les celebracions dels últims anys, les activitats més típiques han estat: les misses en honor al patró Sant Martí amb cants dels Amics de la parròquia de Carme, les exposicions de manualitats els sopars i balls populars, concerts diversos, teatre, pedalades populars a benefici de maratons solidàries televisives, bicicletades infantils, festivals per a la mainada, i ballades de bastons. | 08048-67 | C/ Sant Martí, 47 | L'advocació a Sant Martí per a l'església parroquial de Carme apareix citada a la documentació explícitament des de l'any 1205, quan Ramon de Guàrdia en el seu testament deixa deu sous a 'Sancto Martino de Kazma'. Fins l'any 1813 la Festa Major de Carme se celebrava per la festivitat de Sant Martí (11 de novembre), però el 20 de novembre de 1813, una assamblea popular sota la presidència del batlle Joan Solà i del rector Joan Pomés, va acordar per unanimitat canviar la celebració de la Festa Major al dia de la Mare de Dèu del Carme, ja que s'atribuia a la intercessió de la Verge el fet miraculós però real de que la vila de Carme no patís cap saqueig ni cap episodi violent durant la Guerra del Francés. Sant Martí és un sant molt venerat en tot el món i té sota el seu patronatge múltiples parròquies d'Europa. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba a prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix. A la nit següent, Crist, que era el captaire al qual li havia regalat la meitat de la seva capa se li apareix per a agrair-li el seu gest. Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà i convertir-se a la fe catòlica, la qual cosa no pot fer fins a passat un temps, al negar-li la seva llicència l'emperador. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1814 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74481-foto-08048-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74481-foto-08048-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74481-foto-08048-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74482 | Festa Major de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-mare-de-deu-del-carme | RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XIX | La Festa Major de Carme se celebra els dies 16 i 17 de juliol des de l'any 1814, mentre que anteriorment la seva data de celebració era l'11 de novembre, per la festivitat de Sant Martí. El 1919 consta com a les vigílies de la Festa Major se solia celebrar un mercat d'aviram. Aquest mateix any els actes començaren amb la desfilada de les autoritats cap a l'església, precedits per una orquestra; repicat de campanes i missa solemne a les onze amb lectura d'un panegíric a la Verge del Carme; desfilada de la comitiva pels carrers principals, cantata de lletretes a la Verge, solemne Tedeum, i retorn cap a l'església amb el cant 'Goigs a la Mare de Dèu de Carme'. Entre la una i les dues del migdia, en un envelat aixecat per a la ocasió en els horts de sota la terrassa de Can Josepó, tingué lloc un 'selecte ball vermut' amb la orquestra Unió Filharmònica.; s'obsequià a les senyores i senyoretes amb unes oquetes de majòlica i un pom de flors silvestres. A les sis de la tarda, visita del diputat a Corts pel districte i concert en el seu honor, mentre a l'envelat del Centre Regionalista, aixecat a l'hort del Casino, es ballaven sardanes i es cantaven Els Segadors amb l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní. A dos quarts d'una, luxós ball de nit amb presència de diverses autoritats i alcaldes de la comarca, fins a la sortida del sol. Al dia següent es celebrà un ball de tarda i un de nit. Actualment, i segons consta al programa de 2010, a la Festa Major de Carme dura tres dies i consisteix en: 1er dia: repic de campanes i pregó, missa solemne, sardanes, espectacle infantil, xocolatada, havaneres, concert, i gresca carmetana; 2on dia: tir al plat, partit de futbol (benjamins), cercavila de capgrossos, dinar popular, postres musicals, partit de futbol (alevins), concert, i ball de gala; 3er dia: missa cantada, exposició de pintura, partit de futbol (lliga Tercera Regional), festa de l'escuma, i ball de vetlla amb ressopó. | 08048-68 | C/ Sant Martí, 47 | Fins l'any 1813 la Festa Major de Carme se celebrava per la festivitat de Sant Martí (11 de novembre), però el 20 de novembre de 1813, una assamblea popular sota la presidència del batlle Joan Solà i del rector Joan Pomés, va acordar per unanimitat canviar la celebració de la Festa Major al dia de la Mare de Dèu del Carme, ja que s'atribuia a la intercessió de la Verge el fet miraculós però real de que la vila de Carme no patís cap saqueig ni cap episodi violent durant la Guerra del Francés. El 1814 es fundà la confraria de la Mare de Dèu del Carme, autoritzada pel bisbe de Barcelona, i el 1821 es va donar permís per situar a l'altar major la Mare de Dèu del Carme, amb la condició de que la imatge del patró Sant Martí fos la que continués presidint. L'únic any que no es va celebrar cap acte popular per la Festa Major va ser 1898, degut a la greu situació econòmica que passaven les fàbriques de paper i, de rectruc, tot el poble i la comarca. En els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora de 1790, quan la festa Major encara se celebrava en honor de Sant Martí, s'hi fa referència de la següent manera: 'los usos particulares que tenemos en la fiesta mayor es componer casas y calles bien aderesadas hasta la iglesia, en donde se hacen las funciones santas de oficio cantado con música, vísperas a la tarde, asistiendo a todo esto no sólo el ayuntamiento en sus respectivos atuendos, sino todo el vecindario y algunos de la comarca'. | 41.5312100,1.6208200 | 384944 | 4598647 | 1814 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74482-foto-08048-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74483 | Diada de la Gent Gran de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-gent-gran-de-carme | HERNAN, Laura (2003): 'Èxit de la 24 Festa de la Gent Gran', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 199. | XX | La Diada de la Gent Gran de Carme se celebra a la primavera, entre els mesos d'abril i maig, després de la Pasqua Florida. És una festa destinada a persones residents al poble i de més de 64 anys. L'acte principal de la Diada consisteix en una missa amb acompanyament musical. Alguns anys es fan concerts, espectacles de màgia, d'humor, etc. i després es fa un dinar ofert per l'Ajuntament i es fa entrega d'un petit obsequi de record (en els últims anys s'organitza aquest dinar al local del Cinema). A aquelles persones grans que per impediments físics no es poden desplaçar, l'organització els hi porta el dinar a casa. | 08048-69 | C/ Sant Martí, 47 | Es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa a Carme, com a mínim, des dels anys 60 del segle XX, amb alguna interrupció. Es tracta d'un tipus de celebració que s'ha posat de moda en moltes localitats del país durant la segona meitat del segle XX. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | c. 1960 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74484 | Tradicions remeieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicions-remeieres | BARTROLÍ ROMEU, Marta, (dir.) (1989): La tradició remeiera a l'Anoia. Infusions, ungüents, creences i tabús, ed. Òmnium Cultural, Igualada. | XX | La memòria referent a les tradicions remeieres tradicionals s'està perdent substituida per la indústria farmacèutica i a mesura que desapareix la gent gran que l'ha custodiada durant generacions. | Es tracta de varies receptes remeieres populars que avui dia pràcticament no s'utilitzen però que romanen conservades en la memòria de la gent gran de Carme. A part de les universals infusions d'eucaliptus i altres remeis basats en l'herbolari presents arreu no només de la comarca sinó també del país, a Carme es documenten algunes receptes i remeis tradicionals específics d'aquest poble (alguns, compartits amb localitats properes com ara La Pobla de Claramunt): -Pel mareig, a Carme es feien infusions de poniol. -Pels cucs s'empraven infusions de ruda, que segons sembla produïen un efecte radical. -Pels constipats hi havia varies possibilitats curatives: es preparaven infusions fetes amb flor de saüc i malves; hi havia un segon remei consistent en fer bullir una ceba en un quart de litre de llet, es colava i es prenia ben ensucrada; també es feien bullir figues en vi blanc fins que s'aconseguia un xarop, del qual se'n prenien unes quantes cullerades al dia. -Pel mal d'oïda, l'afectat es posava un embut de ferro a l'orella i s'acostava a les brases, on es feia cremar flor de saüc; l'escalfor perfumada feia baixar el dolor. -Pel mal de queixal es feien infusions de joncs i herba morella. -Per la conjuntivitis es perfumava un drap amb flor de saüc i s'aplicava ben calent sobre els ulls tancats. -Per la cistitis es prenia aigua de cabellera de blat de moro. -Pels dolors reumàtics es bullia atzavara i es feien massatges a la part afectada. -Per les berrugues es trinxaven fulles de figuera fins a obtenir un suc que s'aplicava amb un cotó sobre la part afectada. -Pel restrenyiment s'aixafava raïm verd i es feien cataplasmes que s'aplicaven sobre el ventre. -Pels còlics renals es feia una decocció de cues seques de cireres i diàriament se'n bevien dues o tres tasses. -Per fer baixar la febre s'aplicaven a les plantes dels peus del malalt fulles de col escalivades i untades amb oli. -Pel mal de cap es posaven durant cinc minuts al front de l'encaparrat dues rodanxes de patata salades. En un àmbit més general, ja no curatiu sinó preventiu, es conserva memòria d'una oració que es recitava durant les tempestes per tal de no resultar afectat per un llamp: 'Sant Marc, Santa Creu / Santa Bàrbara / no ens deixeu'. Es pot apreciar com, en general, predominen les infusions d'herbes i flors en el camp remeier tradicional de Carme, fet que contrasta amb altres poblacions de la comarca on s'observa una proporció gens menyspreable d'oracions i rituals diversos encaminats a la mateixa finalitat. Per contra, es pot afirmar que el caràcter de la tradició remeiera de Carme és molt pragmàtic i gens supersticiós, ja que, a part de l'oració que es recitava per prevenir els llamps de les tempestes, no es guarda constància de cap altre exemple que s'apliqués a l'hora de curar o alleugerir un malalt. | 08048-70 | Carme | El recull d'aquestes tradicions remeieres la realitzaren un grup d'alumnes de 3r de BUP (equivalent a l'actual 1er de Batxillerat) del col·legi Abat Oliba d'Igualada durant el curs 1988-89, en base a les enquestes realitzades a més de dues-centes persones d'una mitjana d'edat de 68 anys, oriünds de diversos pobles de la comarca de l'Anoia. En concret, de Carme s'entrevistà a les senyores Pepita Aloy i Balbina Farré. El recull meresqué el premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya l'any 1989 i el treball fou publicat per Òmnium Cultural. | 41.5318000,1.6203800 | 384908 | 4598713 | 1989 | 08048 | Carme | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Pepita Aloy i Balbina Farré (transmissió oral) | 98|119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74485 | Pouet de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet-de-la-clota | FARRÉ, Claudi (2002c): 'El pouet de la Clota', Les Fonts de Carme, 10, Associació El Forat dels Graus, p. 175. | XVIII-XX | La manca d'ús i de manteniment fa que el pouet estigui molt brut. A més, des de finals del segle XX, ja no hi brolla aigua. Tot i així, l'estructura de pedra es conserva intacta. | Es tracta d'un aljub que s'alimenta del les aigües dels voltants i que forma part de l'aqüífer Carme-Capellades.L'obra és una estructura semi-subterrània, de planta rectangular i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada, tot plegat fet a base de pedra seca. L'aigua d'aquest pouet, segons testimoni dels veïns del poble, era de gust i qualitat excel·lents, i fins fa pocs anys, quan encara hi havia aigua, al lloc hi havia salamandres. Actualment l'aljub es troba tapat per esbarzers i matolls. | 08048-71 | La Clota | El Pouet de la Clota fou un punt de sumministrament d'aigua per als exèrcits durant la Guerra Civil, ja que, segons Claudi Farré, el lloc estava assenyalat en un mapa de l'exèrcit espanyol de l'any 1936. | 41.5250500,1.6132700 | 384303 | 4597974 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74485-foto-08048-71-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74486 | Llegendes del Forat de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-forat-de-les-graus | SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4. | XVIII-XX | Existeix tot un univers d'històries i mites entorn el Forat de les Graus: quan els menuts preguntaven als seus pares d'on venien els nens, els progenitors responien: 'del Forat de les Graus'. De la mateixa manera, si no s'acabaven el menjar se'ls advertia que anirien a parar al Forat de les Graus. Es diu també que es va fer entrar un gat negre al forat de les Graus i va aparèixer a les coves de les Esplugues (a 3 km de distància); també es recull la història que afirma que es va tirar un líquid de color vermell al Forat de les Graus i, unes hores després, la bassa de la veïna població de Capellades va agafar un to vermellós | 08048-72 | Forat de Les Graus | En èpoques en les que l'espeleologia no era encara una ciència, eren freqüents les llegendes entorn de coves i altres obertures sobre l'escorça terrestre. | 41.5272200,1.6119100 | 384193 | 4598216 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74486-foto-08048-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 74487 | Llegenda dels xucladors de la riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-xucladors-de-la-riera-de-carme | SELLARÈS, Jordi (2000b): 'Els xucladors de la riera de Carme', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 4. | XVIII-XX | Aquesta tradició oral s'està perdent degut a que els banys a la riera ja no són una activitat lúdica popular. | Fins fa uns cent anys enrera, quan encara no hi havia piscines ni públiques ni privades i la gent anava a la riera a remullar-se, se solia advertir als nens de Carme que si anaven a la riera a banyar-se anèssin amb compte amb els xucladors o que no anèssin a cap lloc de la riera on hi hagués xucladors. Els xucladors no eren res més que remolins dins de l'aigua provocats per esquerdes a l'interior de la roca calcària, tot i que més d'un nen se'ls devia imaginar com una mena de monstres. Aquests avisos per als infants feien referència principalment als llocs fondos, els més perillosos en cas de remolins, i sobretot als punts del gorg de sota Cal Serra, del pèlag de Ca l'Amat i del sigificativament anomenat pèlag del Diable, entrant als Estrets de Cal Virella. | 08048-73 | Riera de Carme | Els incidents que es registraven antigament als rius, rieres i estanys, sobretot per part de la mainada que hi jugava, van generar tota una mitologia popular entorn dels fenòmens naturals dels cursos hídrics com ara els gorgs i xucladors, amb l'objectiu principal d'alertar els banyistes dels perills inherents de l'aigua a la natura. Arreu del país, s'expliquen històries de persones i objectes xuclats per rius i rieres, que apareixien més tard en indrets molt allunyats del punt d'origen o, senzillament, desapareixien per sempre. | 41.5319100,1.6332500 | 385982 | 4598709 | 08048 | Carme | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 74488 | Llegenda de la Meuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-meuca | SELLARÈS POCH, Jordi (2000c): 'La Meuca', Les Fonts de Carme, 4, Associació El Forat dels Graus, p. 55. | XVIII-XX | Els crits d'aparellament d'aquest ocell nocturn, anomenat 'meuca' a Carme, han generat des d'antic la creença popular de que algú del poble morirà la nit en que el rapinyaire canta. El seu soroll esgarrifós es produeix bàsicament les nits d'hivern i fa callar la resta d'animals, tant domèstics com del bosc, el que ha alimentat encara més la llegenda de la meuca. | 08048-74 | Boscos de Carme | El gamarús (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor, fet que ha originat diverses dites i llegendes no només a Carme, sinó al llarg de la geografia on habita. | 41.5284200,1.6206800 | 384927 | 4598338 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 74489 | Passatge cobert entre el C/ Soldevila i el C/Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-cobert-entre-el-c-soldevila-i-el-csant-jordi | CATALÀ, Pere (1976): 'Comentari marginal', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 444-471. CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976) 'Castell de Miralles', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 425-426. CARBONELL, Vicenç; CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976): 'Castell de Claramunt', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. SABATÉ CURULL, Flocel (1992b): 'Castell de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 311. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII?-XX | Li cal manteniment. | Es tracta d'un passatge entre els carrers Soldevila i Sant Jordi. L'estructura té una llargada amb pendent d'uns 7 m i una amplada abocinada màxima de 3m; està coberta per un sostre embigat, amb els accessos en forma d'arc rebaixat i de simetria irregular. Les cares externes dels arcs, actualment, estan arrebossades, però a l'intradós és encara possible observar les dovelles de travertí que conformen ambdues estructures. Sobre el passatge s'emplaça un habitatge de dos pisos d'aspecte molt auster, i segurament força antic. | 08048-75 | C/ Soldevila, 13 | Tot i que l'arqueologia no ha corroborat fins ara els orígens medievals de Carme, topogràficament, urbanísticament i arquitectònicament resulten indiscutibles. El pas entre carrers que es troba al carrer Soldevila n'és una prova fefaent. Alguns autors concreten aquest orígens medievals en una suposada fortalesa musulmana que hauria format part de una pretesa línea defensiva que, a partir del riu Llobregós, anava de Carme a Masquefa. En tot cas, es té constància documental des de l'any 1005 de que el lloc de Carme sempre estigué integrat en el castell termenat de Claramunt, dels senyors del qual depengué jurisdiccionalment. Fou al mes de novembre d'aquell any 1005 quan la vescomtessa Geriberga donà al Monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous que posseeix dins del Comtat de Barcelona, en concret al terme del Castell de Claramunt (a l'actual terme municipal de La Pobla de Claramunt). Entre ells trobem Carme, 'et in alio loco, infra terminos de supradicto castro in Claromonte, in locum que dicunt Chazmo alaudem deum, quod ibi habeo vel hereditare debeo per ullasque voces'. Tornem a tenir notícia documental de Carme l'octubre de l'any 1167 quan s'establí concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà de Carme ('villa que vocatur Cazma'). S'hi al·ludeix a la 'nove ville de Cazma' o 'Vilanova de Carma'. El 23 de juny de 1179 a propòsit de les últimes voluntats del difunt 'Albertus de Caralt' es troben reunits com a testimonis una sèrie de personatges a l'església de Carme ('ecclesiam de Chazma'). Més endavant, Ramon de Guàrdia deixa mitjançant el seu testament, el qual data del juliol de 1205, a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres bens, les esglésies de 's. Martino de Kazma' i 's. Marie de Collebas'. Segons F. Sabaté el primer esment documental del castell de Carme data del mes d'abril de1321, quan l'hereu de la corona, l'infant Alfons, s'hi allotjà per preparar l'assalt al proper Castell d'Orpí. Com hem vist, abans d'aquesta data Carme apareix a la documentació dels segles XI-XIII com a 'lloc' i no com a castell termenat, pel que suposem que, en el cas de que hi existís una fortificació, aquesta no exercia ni funcions jurisdiccionals ni defensives. A aquesta denominació s'ha trobat una excepció en un document del segle XII, on coincidint amb una sèrie de mutacions en la situació del lloc, es fa referència a Carme com a 'vila'. Ja en el mateix segle XII va quedar testimoni escrit de que la família que n'exercia com a castlana portava el cognom 'Carme'. A finals del segle XVIII la vila ja hauria adquirit una fesomia urbana oberta, perdent bona part del seu caràcter fortificat, segons es desprèn dels 'qüestionaris' de Francisco de Zamora: 'Este pueblo es abierto y no tiene fortificación alguna, no se sabe que haia sido sitiado, ni que se haia ganado a moros (...). No se halla en este pueblo algún camino Rl. ni hay ventas ni portazgos, peaje, castillería ni otro derecho'. | 41.5330700,1.6193200 | 384822 | 4598856 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74489-foto-08048-75-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74490 | Habitatge C/ Sant Martí, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-c-sant-marti-3 | ASENSI, R. Mª (1995): 'Casa al carrer Sant Martí, 9', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. | XX | Aquest edifici, força reformat conserva encara a l'últim pis i al terrat elements ornamentals modernistes repartits per diversos punts de la façana. Destaquen les decoracions del guardapols de les portes del balcó, consistents en garlandes de fulles i flors, que abasten fins als òculs de respiració del terrat català de la casa. També ressalta un medalló del mateix cicle decoratiu amb la data '1914'. Pel que fa al terrat, tant la balustrada com el coronament de la façana presenten una sèrie d'elements decoratius de clara adscripció neogòtica: el coronament acaba amb forma d'arc conopial i els balustres consisteixen en traceria. | 08048-76 | Carrer Sant Martí, n. 3 | L'erecció de la nova església parroquial, consagrada l'any 1748, va originar la configuració urbana del nou carrer de Sant Martí, al qual pertany aquest habitatge que, en el seu estat actual, però, no es pot remunta més enrere de 1914. | 41.5316300,1.6205700 | 384924 | 4598694 | 1914 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74490-foto-08048-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74490-foto-08048-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74490-foto-08048-76-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74491 | Pou del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comu-0 | FARRÉ, Claudi (2003a): 'Pou del Freginal i Pou del Comú', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 191. | XII?-XX | Es tracta d'una petita estructura amb coberta a doble vessant i porta d'accés frontal amb doble fulla metàl·lica. Es tracta d'un pou singular, ja que a diferència d'altres pous de Carme no se li ha adaptat cap bomba mecànica i, encara avui, l'extracció de l'aigua es realitza de forma manual, amb galleda i corriola. La captació d'aigües, segons els veïns, és a una profunditat considerable, per la qual cosa és el pou de la vila que proporciona l'aigua més fresca, de tal manera que, antigament, quan no hi havien neveres elèctriques, una galleda d'aquesta aigua era suficient per refrescar el contingut d'un porró de vi. | 08048-77 | C/ del Vall, n. 11 | Atesa la seva situació al bell mig del nucli més primitiu de la vila, aquest pou de ben segur deu remontar els seus orígens a temps medievals. És conegut que a totes les viles medievals catalanes existien pous comunals per abastir les necessitats bàsiques del nucli, pous que en molts casos han abastit els pobles fins fa poques dècades, abans de l'arribada de l'aigua corrent. | 41.5323800,1.6201400 | 384889 | 4598778 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74491-foto-08048-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74491-foto-08048-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74491-foto-08048-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 74492 | Llibre de la Confraría dels Perayres del Lloch de Snt Marty de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-la-confraria-dels-perayres-del-lloch-de-snt-marty-de-carme | LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. | XVIII-XIX | El llibre és un document que conté la normativa i funcionament del Gremi, les anomenades 'ordinacions', mitjançant les quals es regula la contractació d'aprenents, les remuneracions, les pràctiques religioses, etc. En definitiva, el funcionament pràctic i els costums socials de l'ofici. Aquestes ordinacions s'estructuren en 32 capítols, amb la confirmació feudal per part del senyor de la vila, el Duc de Medinacel·li. Conté també altres temes d'interès per a l'història socioeconòmica: anotacions de pagaments, contractes, informació sobre els molins de la zona, actes de reunions del Consell, llistats dels mestres paraires que formen la confraria de Sant Roc en diferents anys, memoràndum de les eleccions amb els càrrecs que han sortit elegits. També apareix la relació nominal dels paraires amb les dates del seu pas a mestres, la seva condició i els anys dels principals càrrecs exercits. Per altra banda, es recullen rebuts parroquials referents a les despeses de la festa gremial, des de l'any 1735 fins 1826. En el preàmbul del llibre es fa notar que la reglamentació recollida no és per fundar cap activitat, sinó per redreçar-la i garantir-ne la continuïtat, fet que reflexa que l'ofici ja existia de temps enrere, però que ara havia agafat una importància tal que obligava a ordenar-ne el bon funcionament. Les últimes anotacions recollides dins el llibre són fetes l'any 1826. | 08048-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | El llibre de la confraria dels paraires de Carme és format per diferent documentació gestada des de l'any 1733 a 1873. El 1962, Maties Poch i Riba, propietari del llibre en aquell moment i resident a Xile, va demanar a Modest Llusià, professional del sector tèxtil que treballava a la comarca de l'Anoia, que li trametés el llibre al seu domicili del país sudamericà. Llusià, que va intuir la importància del document per a la història econòmica de Carme, va copiar íntegrament el llibre abans d'enviar-lo, i a partir d'aquesta còpia en va fer la única edició pública que existeix fins al moment, i que apareix referenciada a la bibliografia. Un poc temps després, l'original es recuperà per ésser exposat a la Sala Tèxtil del Museu d'Igualada. Actualment, el llibre és custodiat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1733 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Gremi dels paraires de Carme | Sigla del document a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia: Fons CECI, Paraires Carme de 1733 a 1873, Associacions. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 74493 | Concòrdia de l'Aigua del Poble de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concordia-de-laigua-del-poble-de-carme | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. LLUSIÁ, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. SELLARÈS POCH, Jordi (2002): 'Concòrdia de les aigües del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 134-135. | XVIII | El rec de Carme no només donava força motriu als molins paperers, bataners i fariners, sinó que era també de gran utilitat per rentar la llana, tenyir-la i batanar-la, així com per regar els horts, per abeurar el bestiar, per refredar els alambins de les fassines d'aiguardent, per amarar la calç viva, per rentat els cups, per moure els trulls, etc. L'entrada en joc de la indústria paperera ocasionà una sèrie de conflictes als que s'intenta donar solució mitjançant una concòrdia notarial feta l'any 1775 (Llibre de la Concòrdia de les Aigues del poble de Carme), de la qua se'n conserva una còpia al protocol notarial de Vicenç Aulet, notari d'Igualada, a les pàgines 19 a 26 del volum de l'any 1775. Es tracta d'un volum de paper relligat i enquadernat amb pergamí. Als marges de la còpia dipositada a l'ACA es fa constar que s'han fet dues còpies més: una al segle XIX i una altre al segle XX, fet que indica que l'escriptura original ja estaria extraviada al segle XIX. Entre d'altres, en el document s'esmenta i es regula: el dret de servir-se d'aigua a aquells que tenen perols per tenyir 'panyos' i llanes; el dret a rentar la llana i els draps al rec (sempre després que l'aigua hagi passat pels molins paperers). La Concòrdia incloïa l'Ajuntament, els artesans i fabricants, els pagesos i els particulars. | 08048-79 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | Cal emmarcar la redacció d'aquest document en un context peninsular de protoindustrialització, on els interessos productius eren cada cop majors degut a la necessitat en augment dels recursos hídrics com a força motriu. El rec de Carme, que en època medieval era suficient per a una economia de caràcter gairebé exclusivament agrícola i la tradicional manufactura de draps, és ara una font de conflictes potencials entre els pagesos i petits productors de sempre i els nous industrials del paper. El document, doncs, pretén ser una solució que gestioni qui, com i quan pot fer ús de l'aigua que circula pel rec. Una prova de la magnitud del conflicte generat entorn a l'ús de les aigües és el temps que es tardà en redactar la concòrdia, ja que es comença l'any 1974 però, fins un any després, no s'arriba a un consens definitiu que permetès l'el·laboració de l'escriptura final. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1775 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Vicenç Aulet (notari d'Igualada) | A més la còpia del document que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (amb la sigla ANI-IGD-459), existeix també una segona còpia a l'Arxiu Municipal de Carme.Es pot trobar la transcripció íntegra del document a la referència bibliogràfica LLUSIÁ, 1965: 95-100. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 74494 | Forat de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-graus | SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4. | Es tracta d'una cova natural que es troba gairebé al damunt de la cinglera que domina Can Bou. Es tracta d'una petita obertura natural, arrodonida, al terra calcari de la zona. Hi passa tot just una persona i, un cop dins trobem un àmbit quadrangular d'uns 4 metres quadrats i una alçada d'uns metres; a la cantonada dreta hi ha una galeria colmatada de desprendiments rocosos. El sòl és de terra. | 08048-80 | Obaga de la Costa Blanca | El lloc fou un amagatall de referència per la molta gent de Carme durant la Guerra Civil. Fins i tot els més grans del poble expliquen que en el lloc, pel seu domini de pas, s'hi instalà una metralladora durant aquest conflicte bèl·lic. | 41.5272200,1.6119100 | 384193 | 4598216 | 08048 | Carme | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74494-foto-08048-80-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | El topònim conservat fa referència al 'Forat de les Graus' amb article femení, quan el correcte seria l'article masculí: 'Forat dels Graus'. Hem conservat la denominació popular, tot i que gramaticalment incorrecte, perquè així apareix a la bibliografia. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 74495 | Llegendes de la Mare de Déu de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-de-collbas | RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29. SELLARÈS, Jordi (2000a): 'La Mare de Déu de Collbàs', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5. | IX?-XIX | Segons la tradició local, fou un pastor de Cal Ros qui trobà la imatge dins del corcam d'un arbre; a l'intentar endur-se la al poble, la imatge desapareixia un cop i un altre del sarró del pastor, i era trobada de nou al seu lloc original. Això fou interpretat com que la imatge volia quedar-se en aquell lloc i se li construí una capella. En la mateixa línia argumental, existeix la tradició oral de que s'havia intentat baixar la imatge del santuari cap a la parròquia però que aquesta sempre tornava al seu lloc d'origen; també, en el marc d'una disputa entre Carme i Santa Margaida de Montbui (el santuari està al límit d'aquestes dues localitats), la imatge va ser traslladada a aquesta última població, però l'endemà la imatge ja estava de nou a l'ermita. En un marc temporal més recent, la gent del poble explica que a principis del segle XIX les tropes franceses van intentar arribar al santuari de Collbàs convençuts de que amb la Mare de Déu s'hi guardaven tresors, però, sempre segons la tradició oral, quan l'escamot de soldats va intentar atravessar la carena una boira molt espessa els va impedir arribar al seu objectiu. Aquesta versió estava escrita, de manera commemorativa, a la paret de l'àbsis que es va enfonsar, però existeixen dues versions posteriors de la mateixa llegenda: una primera que no parla dels tresors de la Mare de Dèu, sinó que tan sols diu que al passar l'exèrcit napoleònic per la vall de Carme, la Mare de Dèu va omplir-ho tot d'una boira tant espessa que els francesos no van veure el poble i per tant no van causar cap perjudici de cap tipus als seus habitants. La segona versió afirma que l'exèrcit es va trobar l'espessa la boira venint de la Pobla de Claramunt, i que això els hi impedí veure el pas que dóna entrada a la vall de Carme. Sigui com sigui, és cert que enlloc ni en cap document s'ha pogut trobar constància de saqueigos o incidents violents per part dels francesos vers el poble de Carme. | 08048-81 | Santuari de Collbàs | La tradició de les marededéus trobades enfonsa les seves arrels en l'Alta Edat Mitjana, en els segles de repoblació cristiana del territori anteriorment conquerit pels musulmans. La Mare de Déu o Maria és l'equivalent a la deessa Mare anterior a la tradició cristiana, per la qual cosa alguns autors articulen la hipòtesi (en alguns casos demostrada arqueològicament) que aquests santuaris marians s'assenten sobre temples pagans anteriors. La festa cristiana es viu amb especial intensitat el 8 de setembre en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies similars a les de Carme, una imatge de la Mare de Déu. Catalunya compta amb una important mostra d'ermites, santuaris i petites esglésies dedicades a maresdedéu trobades. Tots aquests llocs de culte tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs, com és el cas dels goigs a la Mare de Déu de Collbàs. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74495-foto-08048-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74495-foto-08048-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 74496 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-6 | XX | La manca d'us no ha afavorit el seu manteniment. | Es tracta d'un edifici amb un cert regust popular en el seu estil constructiu. Està format per varis cossos, el principal dels quals mostra un planta exterior de tipus basilical i coberta de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Aquest cos està construït a base de maçoneria i algun carreu que sembla reaprofitat d'altres edificis; l'arrebossat que conserva està molt malmès pel pas del temps. En aquest cos principal s'hi observen dues obertures amb marc de descàrrega fet de maó, que donarien accés directe al carrer i que actualment es troben tapiades. La part central de la teulada se sobre-eleva mitjançant un petit cos, sense murs, destinat a la ventilació de l'edifici. A la resta de cossos s'observen idèntiques característiques constructives que al cos central, amb la major part de les obertures també tapiades. El conjunt, disposa d'un annex de factura molt recent, amb planta quadrangular irregular, que sembla que s'utilitza com a aparcament. L'escorxador havia tingut pati, però la propietat d'aquest va ser objecte de permuta per un terreny on ubicar el dipòsit d'aigües municipals L'Escorxador està ubicat a les afores del nucli antic i al peu de la riera de Carme. Aquesta ubicació estratègica responia, en el moment de la seva construcció utilització, a criteris higiènico-sanitaris i prevenció de males olors. | 08048-82 | C/ Placeta, n. 34 | A l'Arxiu Municipal de Carme es conserva un document de l'any 1919 que reglamenta la utilització d'aquesta infraestructura. Igualment es conserva un expedient d'obres de l'any 1927 on consta que s'hi varen fer reformes. L'origen dels escorxadors municipals cal cercar-lo en les reformes sanitàries i higièniques pròpies de finals del segle XIX i principis del XX. Els sacrifici de bestiar que es feia individualment a cada casa va passar a formar part, a partir de la industrialització, d'una activitat especialitzada, regulada, i concentrada en un local específic, on s'evitaven així multitud de patologies relacionades amb les males condicions higièniques. | 41.5323900,1.6193600 | 384824 | 4598780 | 1919 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74496-foto-08048-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74496-foto-08048-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74496-foto-08048-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 74497 | Font urbana de 1929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-1929 | XX | Es tracta d'una font urbana consistent en un bloc d'obra coronat per una coberta a doble vessant rematada amb volutes. Forma conjunt amb una segona font urbana d'idèntiques característiques i mateixa data de construcció, però amb aspecte extern actualment diferenciat degut a les vicissituds del temps. La font que ens ocupa s'ubica al carrer Sant Martí cantonada amb carrer Raval de Baix i actualment no està pintada, sinó que la seva superfície es presenta totalment coberta per un arrebossat recent de ciment. Sobre la capa de ciment té inscrit l'any 1929. | 08048-83 | Carrer Soldevila cantonada amb carrer Major | En el marc de les reformes higiènico-sanitàries de finals del segle XIX i principis del XX aplicades a pobles i ciutats d'arreu del país, la major part dels municipis van canalitzar aigua i van construir fonts d'accés públic com a complement als pous comunals i per tal d'assegurar l'abastiment i la salubritat. Aquesta font urbana de Carme fou construïda l'any 1929, en el context de les reformes esmentades. | 41.5329300,1.6194700 | 384834 | 4598840 | 1929 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74497-foto-08048-83-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 74498 | Fonts de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-carme | FARRÉ, Claudi (1999): 'Les Fonts de Carme', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 3. | XVI-XXI | Es tracta d'un conjunt ubicat al peu de la riera de Carme, format per tres surgències naturals d'aigua, una al costat de l'altre, dues de les quals encara ragen. El lloc, ombrívol i envoltat d'arbres de ribera i algun plataner, ha esdevingut un indret agradable i fresc, i s'ha habilitat per a l'esbarjo amb una taula (antiga roda de molí) i dos bancs de pedra, també fets a partir de rodes de molí, i un banc corregut que integra el frontal d'una de les fonts. S'ha de dir que no ha estat un lloc molt concorregut en els últims anys. | 08048-84 | Carrer de Les Fonts s/n | Es tenen referències orals de l'ús domèstic d'aquestes fonts que es remonten a vàries generacions de carmencs. La seva ubicació, molt propera al nucli urbà, fa pensar que són unes de les fonts del municipi més utilitzades des d'antic. | 41.5321100,1.6213400 | 384989 | 4598747 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74498-foto-08048-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74498-foto-08048-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74498-foto-08048-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 74499 | Pont de Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cases | <p>MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 62, Barcelona, pp. 38-39. RIBA GABARRÓ, Josep (1988): 'Carme', Història de l'Anoia, vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 331.</p> | XIX-XX | <p>Pont construït sobre el torrent de Cal Cases (afluent de la riera de Carme) i integrat a la carretera BV-2131 de Carme a La Pobla de Claramunt. L'estructura te una amplada total de tauler d'uns 9 m. La cara est té un arc de mig punt, adovellat amb blocs de pedra sorrenca, de 2'5 m d'alçada i una llum de gairebé 2 m. L'arc de la cara oest, també de mig punt, presenta les mateixes característiques. El pas inferior del pont, amb coberta de volta de canó, presenta un sòcol de 1'5 m d'alçada amb aparell de grans blocs de forma i mides irregulars, parcialment tallats i col·locats formant filades pseudo-horitzontals. La resta de la paret i la volta estan construïdes amb grans carreus uniformes i col·locats en filades a trencajunt perfectament regulars. Les cares externes del pont presenten un aparell similar al del sòcol de l'interior, amb dos estreps o contraforts per banda fets de blocs de pedra més regulars.</p> | 08048-85 | Cal Cases | <p>La carretera actual entre Carme i La Pobla de Claramunt existeix des de 1883, per la qual cosa molt probablement aquest pont ja existiria en aquest moment. La forma cantelluda dels antics ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials i que motivaràn la construcció de nous i més moderns ponts arreu del país.</p> | 41.5380390,1.6499750 | 387388 | 4599367 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74499-foto-08048-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74499-foto-08048-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-06 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74500 | Plataners de la Carretera de Carme a la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-de-carme-a-la-pobla-de-claramunt | XIX-XX | Molts d'aquests plataners han anat desapareixent amb el pas dels anys i no s'han replantat. | <p>Es tracta d'un conjunt discontinu de plataners que creixen a banda i banda de la carretera BV-2131 al seu pas per Carme. Cadascun dels arbres té uns10 metres d'alçària amb una volta de canó que mesura entre 0,20 i 2 m, i una capçada d'uns 6 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere 'Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Carme, com a la resta del país, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen híbrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' (d'origen Nord Americà). El conjunt de plataners de la carretera de Carme és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers.</p> | 08048-86 | Carretera BV-2131 | <p>Aquesta espècie d'arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d'origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d'inicis del segle XIX, durant l'ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d'aquests plataners. Actualment, doncs, només algunes carreteres locals i les entrades de certes localitats conserven exemplars d'arbres als marges de les seves carreteres.</p> | 41.5335300,1.6372300 | 386317 | 4598883 | c. 1900 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74500-foto-08048-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 74501 | Pont de la Drecera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-drecera-despoia | <p>ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 95.</p> | XIX-XX | El fet que aquest pont formi part d'un camí que ja no s'utilitza, fa que no se'n hagi fet el manteniment necessari des de fa varies dècades. | <p>En un camí de ferradura en desús, al seu pas per una torrentera que baixa gairebé seca tot l'any, trobem un petit pont, molt curt, de factura molt rudimentària, format per un sol ull. Mesura 1'5 m d'amplada exterior, 2 m de llargada i té una alçada conservada de 1'20 m. L'amplada de l'ull és de 1'10 m. Està fet a base de la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra semi-treballats i barrejats amb pedres de diverses mides.</p> | 08048-87 | Torrent de Rovirals | <p>La drecera d'Espoia era un caminet de ferradura que travessava el torrent de Rovirals i la Serra d'Espoia, i que comunicava Carme amb el nucli de Vilanova d'Espoia (t. m. de La Torre de Claramunt) fins que no es va construir la carretera. Aquesta carretera, més còmode però amb un trajecte més llarg, va motivar que l'antic camí passés a anomenar-se drecera. Actualment no s'utilitza i només és freqüentada per senderistes.</p> | 41.5260300,1.6303900 | 385733 | 4598060 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 74502 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-36 | <p>FARRÉ, Claudi; RIBA, Jaume (2000): 'Cor de Caramelles de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 16. FARRÉ, Claudi; RIBA, Jaume (2001): 'Caramelles', Les Fonts de Carme, 6, Associació El Forat dels Graus, p. 102.</p> | XIX-XXI | <p>A Carme, les tradicionals Caramelles es canten el diumenge de Pasqua per tots els carrers de la vila i de Can Bou (barri d'Orpí). Així mateix, es canten també caramelles durant l'aplec del santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Durant la celebració es lliuren els tradicionals clavells als oients i, des de fa uns anys, l'Ajuntament regala un anuari que conté textos i fotografies amb els fets més destacats de la celebració de l'any anterior. Per la seva part, el grup de cantaires petits, canta caramelles durant la segona Pasqua, i inicien el seu recorregut a la plaça de l'església.</p> | 08048-88 | C/ Sant Martí, 47 | <p>La tradició de cantar Caramelles a Carme es remunta, per tradició oral, com a mínim al segle XIX. Antigament, abans de la Guerra Civil, l'afició era tan gran que hi havia hagut dos cors (el de 'dretes' i el d''esquerres') que es passaven tota la tarda del dissabte Sant i tot el diumenge de Pasqua cantant pels pobles i masies de Carme, Orpí i Miralles. La darrera cantada la feien els dos cors junts a la Plaça (avui plaça d'Espanya). A Cal Quinco hi assajava el cor de dretes i a Cal Josepó el d'esquerres. Durant la Guerra es van dissoldre els cors i, un cop finalitzada, el cor d'esquerres ja no va tornar a formar-se. L'únic cor que es va tornar a formar va ser engegat per Mossèn Ramon, que fou succeït pels diversos mossens de Carme fins fa uns anys. L'any 2006 es van estrenar les cançons La Llevantina, El llop de mar i La gent de Carme. En els últims anys dirigeix el cor de cantaires el mestre Joan Roca, i directors anteriors destacats foren Maties Fló Tardà (c. 1979) i Paco Salas.</p> | 41.5312100,1.6208100 | 384943 | 4598647 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74503 | Font de la Placeta de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placeta-de-lalegria | XIX | <p>Es tracta d'una font urbana ubicada a l'extrem oest del nucli antic, al costat de l'Escorxador, en una placeta. L'estructura de la font és un gran cub amb coberta de teula aràbiga a quatre vessants. En realitat, aquesta caseta amaga un pou d'on antigament es treia l'aigua (avui, la font funciona amb l'aigua corrent del poble ). El frontal està enrajolat per peces de ceràmica vidrada verdes i grogues que formen un grup de línies paral·leles col·locades en diagonal. A superior central del panell ceràmic, en un quadre sense enrajolar, s'hi ha inscrit la data 1882. L'aixeta, d'acer inoxidable, és l'element més nou del conjunt. L'aigua cau en un abeurador fet de peces de maó disposades verticalment.</p> | 08048-89 | Placeta de l'Alegria s/n | <p>En el marc de les reformes higiènico-sanitàries de finals del segle XIX i principis del XX aplicades a pobles i ciutats d'arreu del país, la major part dels municipis van canalitzar aigua i van construir fonts d'accés públic com a complement als pous comunals i per tal d'assegurar l'abastiment i la salubritat. Aquesta font fou construïda l'any 1882, i és una de les fonts urbanes més antigues de Carme.</p> | 41.5323300,1.6194600 | 384832 | 4598773 | 1882 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74503-foto-08048-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74503-foto-08048-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74504 | Grup d'habitatges C/ Sant Martí 21-27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-dhabitatges-c-sant-marti-21-27 | XVIII-XX | <p>Es tracta de quatre antics habitatges adossats, de planta baixa, dos pisos i pati posterior, de forma i proporcions iguals, tot i que amb petites variacions fruït de les reformes dutes a terme durant més de dos segles. Cadascuna de les cases mesura uns 4 metres de façana i disposa d'un portal quadrangular, adovellat. Al primer pis tenen una finestra única, mentre que al segon el nombre varia d'una a dues. L'habitatge n. 27 està habitat i presenta una reforma de no fa gaires anys, amb una finestra al costat de la portalada que no tenen la resta de cases del conjunt; així mateix, té un balcó al primer pis. Els altres tres habitatges estan tancats i deshabitats des de fa força anys. La façana lateral de la casa n. 21, que fa cantonada amb el carrer del Carme, és feta de tàpia, amb cantoneres de carreus de travertí; la tàpia presenta varies reparacions de pedra. Les façanes principals estan arrebossades, el que no permet veure la seva tècnica constructiva, però a les façanes posteriors es pot bservar una obra de pedra petita, més o menys tallada. L'habitatge n. 23 conserva una rajola amb la numeració antiga del carrer (n. 13), i a la llinda de la seva porta trobem una inscripció amb l'any 1791 i una creu.</p> | 08048-90 | C/ Sant Martí, n. 21-27 | <p>La data 1791 gravada a la llinda de l'habitatge n. 23, juntament amb la tipologia de les cases, porta a pensar en una data de construcció corresponent a la segona meitat o finals del segle XVIII. De fet, cal posar en relació la construcció d'aquests habitatges amb la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí (1730-1808): l'església es va aixecar a les afores de la vella vila closa medieval en un eix viari (C/ Sant Martí) que era la projecció de l' antic carrer Major. L''església parroquial i aquest grup d'habitatges són, avui per avui, els testimonis arquitectónics més primitius del carrer Sant Martí, fet que permet suposar també que foren els primers edificis de la zona.</p> | 41.5309000,1.6209500 | 384954 | 4598613 | 1791 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74504-foto-08048-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74504-foto-08048-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74504-foto-08048-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74505 | Barraca de pedra seca de planta quadrangular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-planta-quadrangular | <p>ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Ajuntament de La Pobla de Claramunt. RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Les petites barraques que es documenten a Carme estan totes bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per un home sol i que es munten una sobre l'altre, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió, que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa immobilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, donat que la construcció de les barraques està estretament lligada amb la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que hi impedeixen el cultiu. Tot i que totes les barraques documentades dins del terme municipal de Carme són d'un sol cos i amb coberta de falsa volta folrada exteriorment de terra, no totes presenten el mateix tipus de planta exterior. Una de les tipologies documentades són les barraques de planta quadrangular o derivades (plantes rectangulars). La majoria també són de planta quadrangular a l'interior, però algunes són, per dins, de planta circular. La pedra utilitzada, sempre local, sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes, sol ser petita o de mida mitjana. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als diversos punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en mula i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa, sinó que quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol. D'entre les funcions secundàries d'aquestes construccions hem de destacar la de magatzem d'eines, com a marges de contenció, per delimitar parcel·les, etc.</p> | 08048-91 | Camí a Collbàs | <p>Els municipis situats al sud de la Conca d'Òdena, ja tocant amb les comarques penedesenques, com és el cas de Carme, són especialment rics en construccions de pedra seca associades a la producció agrícola: sobretot barraques de les antigues plantacions de vinya, conreu que abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX omplia el paisatge avui boscós del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats, picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també creiem que el constructor de les barraques era el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.</p> | 41.5430700,1.6134500 | 384350 | 4599974 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74505-foto-08048-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74506 | Barraca de pedra seca integrada en un marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-integrada-en-un-marge | <p>ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Ajuntament de La Pobla de Claramunt. RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Les petites barraques que es documenten a Carme estan totes bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per un home sol i que es munten una sobre l'altre, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió, que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa immobilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, donat que la construcció de les barraques està estretament lligada amb la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que hi impedeixen el cultiu. Tot i que totes les barraques documentades dins del terme municipal de Carme són d'un sol cos i amb coberta de falsa volta folrada exteriorment de terra, no totes presenten el mateix tipus de planta exterior, n'hi han de planta circular o de planta quadrangular. Una altra tipologia és la de les barraques integrades en un marge també de pedra seca. En aquests casos l'estructura de la barraca s'adapta a la forma del bancal donant com a resultat façanes planes que amaguen plantes interiors semicirculars, circulars i rectangulars. La pedra utilitzada, sempre local, sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes, sol ser petita o de mida mitjana. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als diversos punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en mula i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa, sinó que quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol. D'entre les funcions secundàries d'aquestes construccions hem de destacar la de magatzem d'eines, com a marges de contenció, per delimitar parcel·les, etc.</p> | 08048-92 | Camí a Collbàs | <p>Els municipis situats al sud de la Conca d'Òdena, ja tocant amb les comarques penedesenques, com és el cas de Carme, són especialment rics en construccions de pedra seca associades a la producció agrícola: sobretot barraques de les antigues plantacions de vinya, conreu que abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX omplia el paisatge avui boscós del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats, picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també creiem que el constructor de les barraques era el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.</p> | 41.5429500,1.6115700 | 384193 | 4599963 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74506-foto-08048-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74506-foto-08048-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 74507 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-97 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-93 | 41.5245000,1.6194600 | 384818 | 4597904 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74508 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-98 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-94 | 41.5243500,1.6194900 | 384821 | 4597888 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74508-foto-08048-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74509 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-99 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-95 | 41.5250400,1.6124100 | 384231 | 4597974 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||||
| 74510 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-100 | <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> | 08048-96 | 41.5263300,1.6120000 | 384199 | 4598117 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||||
| 74511 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-101 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-97 | 41.5226000,1.6169200 | 384603 | 4597697 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74511-foto-08048-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74512 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-102 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-98 | 41.5239100,1.6211800 | 384961 | 4597836 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74512-foto-08048-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74513 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-103 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-99 | 41.5235600,1.6231100 | 385121 | 4597795 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74513-foto-08048-99-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74514 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-104 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-100 | 41.5250000,1.6264800 | 385405 | 4597950 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74514-foto-08048-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74515 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-105 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-101 | 41.5394900,1.6054900 | 383680 | 4599587 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74515-foto-08048-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74516 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-106 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-102 | 41.5430700,1.6070700 | 383818 | 4599983 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74516-foto-08048-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74517 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-107 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-103 | 41.5242400,1.6222800 | 385053 | 4597872 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74517-foto-08048-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74518 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-108 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-104 | 41.5285800,1.6366000 | 386256 | 4598335 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74518-foto-08048-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74519 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-109 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-105 | 41.5281100,1.6352200 | 386140 | 4598284 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74520 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-110 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-106 | 41.5282400,1.6354300 | 386157 | 4598298 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74521 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-111 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-107 | 41.5378600,1.6075300 | 383847 | 4599404 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74521-foto-08048-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74522 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-112 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-108 | 41.5416000,1.6041100 | 383568 | 4599823 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||||
| 74523 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-113 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-109 | 41.5414600,1.6033100 | 383501 | 4599809 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||||||
| 74524 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-114 | <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> | 08048-110 | 41.5426500,1.6102500 | 384082 | 4599932 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74524-foto-08048-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74525 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-115 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-111 | 41.5416600,1.6109300 | 384137 | 4599821 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74526 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-116 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-112 | 41.5417700,1.6128900 | 384301 | 4599830 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74526-foto-08048-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 74527 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-117 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-113 | 41.5440200,1.6044300 | 383599 | 4600092 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74527-foto-08048-113-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml