Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73791 | Cal Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mandri | XVI-XX | Ha estat restaurada, i pintada de color blanc. El cup de vi, en canvi no s'hi ha actuat, i ha perdut la coberta, essent actualment un petit abocador. | Conjunt format per l'edifici original, i diferents ampliacions d'aquest. Destacar que és de grans dimensions. Es troba situat en una elevació del terreny, a peu de la carretera BV-2212. Ha estat restaurada, i s'han pintat totes les façanes de blanc, resultant a primera vista com un edifici de nova construcció. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. De la construcció inicial, de dimensions més petites, s'ha passat a un conjunt més gran degut ampliacions tant al nord, com al sud, resultant doncs pel nord un cos ampliat que dona una coberta més llarga al nord, i una galeria al sud. S'ingressa a l'edifici per la façana oest, on hi trobem una entrada amb arc de mig punt, que dona a la planta baixa. A la part de la galeria, hi trobem també una entrada rectangular. En aquesta façana cal destacar-hi les finestres amb petits arc de mig punt. A cada extrem de façana, hi trobem dues finestres bessones. En la part de galeria, a sobre de l'entrada rectangular, hi trobem una imatge amb ceràmica, que representa un pastor, i amb un peu que posa : Masia de San Juan de Clariana. La resta de façanes, no s'hi troben elements a destacar. La coberta, és prolonga pel nord, esta feta amb teula àrab. A uns 10 metres de la façana oest, hi ha les restes del que havia estat el cup de vi d'aquesta casa. Encara s'observa la ceràmica de les parets. Cal Mandri, es troba situada prop de la carretera BV-2212, però envoltada també de bosc. | 08008-37 | Clariana | Es trobava en un estat de ruïna, i els seus últims propietaris l'han restaurada en els darrers anys. Aquesta masia s'anomenava anteriorment Gorro i amb el darrer canvi de propietaris se l'hi va donar el nom actual. Segons un testament de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana de l'any 1544, és possible que el nom original d'aquesta masia, fos Cal Guarro. Una dada que podria afirmar aquest argument és que en el aquest testament, es cita a Joan Guarro com a pagès de la Coma de Maronta ( Maronta va evolucionar com a Marolta, que és la masia situada a un 200 metres d'aquesta). Es torna a mencionar en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana de l'any 1606, així com en el de 1634. Això però es una hipòtesi de que s'hauria de contrastar en un estudi més detallat. | 41.5852900,1.5187300 | 376530 | 4604793 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73792 | Hostal del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-violi | ESPINAL T i GARCIA, Bernardo: Dirección General de cartas para escribir a todas las ciudades y villas, Madrid, 1775, 2 vols | XVIII-XIX | Es nota l'abandó dels edificis des de fa dècades. Les façanes estan en un estat de conservació millorable, i l'entorn més immediat, la vegetació està guanyant presència. | Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, formant un conjunt rectangular. Dit conjunt neix d'un edifici primitiu, el situat més al nord-oest, que es de mitjans del segle XVIII. Aquest presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( sud-oest, nord-est) amb teula àrab i uralita. La façana d'ingrés que dona a la carretera, s'orienta al nord-est, i presenta una entrada rectangular amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda, hi trobem la data de 17... La resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana sud-oest, presenta a la planta de pis una galeria amb obertures. Annex a la façana sud-est, hi trobem dos edificis, segurament construïts els dos a la mateixa època. Pràcticament a la mateixa alçada que l'edifici principal, presenten la mateixa disposició de plantes que aquest, així com la coberta amb la mateixa orientació. El situat més al sud-est presenta una entrada rectangular, on a la llinda hi trobem la data de 1845. La resta d'elements distribuïts per la façana són finestres sense cap ornamentació a destacar. Les façanes posteriors, presenten alguns cossos més elevats, així com un seguit de construccions adossades a les parts inferiors d'aquest. Adossat a la façana nord-oest de l'edifici principal, hi ha unes petites construccions adherides. Es troba a peu de la N-II, i pas de comunicacions entre Lleida i Barcelona des de fa segles. | 08008-38 | Antiga Nacional II. Km 536 | Apareix com una de les parades de postal 'Hostal de Violí', en la Dirección general de cartas en forma de Diccionario, para escribir a todas las ciudades, villas, de l'any 1775. Això vol dir que era un dels llocs per on passava el correu i que va existir una parada de postes regentada per un mestre de postes que controlava el correu. Fou també on es canviaven els carruatges del camí ral de Barcelona a Lleida. Actualment hi consten diferents propietaris, degut a la partició interior de les edificacions. | 41.6199100,1.4412000 | 370137 | 4608750 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73793 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt-0 | XVI-XVII | L'edifici principal s'ha restaurat. | Gran edifici situat a l'entrada del nucli de Porquerisses. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant l'orientada al sud. La coberta és a dues vessants (nord-sud) acabada amb teula àrab. La façana on hi ha els elements més interessants de l'edifici, és també la façana d'ingrés. Dona al carrer principal, i destaca, per el gran portal adovellat de mig punt, on a la dovella central s'hi pot observar un escut heràldic. A la planta de pis, hi trobem diverses finestres amb un ampit pronunciat, brancals i llinda de pedra. Dues d'aquestes finestres tenen també guardapols. A la part esquerra de la façana, s'observa una entrada tapiada, on hi ha una gran llinda de pedra. El ràfec en aquesta façana és de dues filades. La façana sud, té diversos coses afegits, que donen a un patí tancat per murs. La resta de façanes no hi cap element destacable. | 08008-39 | Cal Queralt s/n. Porquerisses | 41.6248800,1.4588600 | 371618 | 4609275 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73794 | Local Social de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-de-porquerisses | XX | Presenta una façana amb elements bastant simples, amb totes les obertures amb arc rebaixat les obertures centrals presenten un contorn fet de maons. Culmina la façana un frontó amb formes rectes. Cal destacar-hi també al centre de la façana, la data de 1935. | 08008-40 | Carrer Major s/n. Porquerisses | A l'inici dels anys 30 del segle XX, va sorgir dins del poble de Porquerisses la necessitat de disposar d'un local per a poder fer actes de la festa major. Tot i no estar d'acord tots els veïns del poble a final es va tirar endavant el projecte. La família Caselles va aportar el material que en gran part provenia de la pedra del molí conegut com ' el Molinot' i la resta de veïns la mà d'obra. Durant molts anys es va fer servir de graner. Actualment s'hi realitzen els actes de festa major. | 41.6258600,1.4599600 | 371711 | 4609383 | 1935 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73795 | Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-porquerisses | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La policromia està malmesa. Hi ha humitats distribuïdes per tot l'edifici. Les escales que donen al cor es desprenen. Hi ha una sala contigua en un estat precari. | <p>Petit temple d'una sola nau dins del nucli de Porquerisses. Les característiques del seu exterior, ens mostren una edificació de caire popular, amb una entrada rectangular força senzilla orientada al sud. Sobre d'aquesta entrada una obertura circular. Culmina la façana, un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. Aquesta façana està arrebossada. Però el seu interior, ens mostra una gran bellesa, en comparació amb l'exterior. Emmarcada dins l'estil gòtic tardà, com a trets essencials, un sola nau, volta de creueria i petxines, així com dues capelletes laterals. Sobre l'entrada presenta un cor, on es pot observar en una de les claus de la volta, la data de 1615 amb la imatge d'un sant. Cal destacar també el retaule. L'estil és popular però no exempta d'una certa qualitat. L'estructura del retaule és molt senzilla, conformat per tres carrers que ocupen figures de sants aïllades, emmarcades per una sèrie de pilastres molt simples que sostenen un arquitrau també llis en el que hi figuren en llatí els noms dels sants. Estructura que és emprada igualment per la predel·la que conforma el cos inferior del retaule on hi ha representades igualment tres figures de sants. Pel que fa a les representacions, en el cas de la de Sant Miquel que ocupa el carrer central, assenyalar que es força comuna des del segle XVII, seguint un model difós per la contrareforma que s'inspirà en una representació del pintor italià Guido Reni. En el cas de Sant Roc, crida l'atenció en la representació que enlloc d'un gos amb un pa als peus del sants, que era el típic en època medieval i encara al XVI, hi hagi representat un àngel que assenyala les seves nafres. Quant a Sant Sebastià segueix un model recurrents, vist de front, potser també dins les propostes endegades des de la Contrareforma. A la predel·la es representa al centre la Verge amb el Nen, coronada, com a reina del cel. A banda i banda hi ha dos sants.</p> | 08008-41 | Carrer principal de Porquerisses | <p>Inclosa dins el terme del castell d'Albarells, l'església de Sant Genís està documentada des de 1331. Aleshores tenia funcions parroquials però poc desprès va ser sufragània de la de Sant Martí d'Albarells.</p> | 41.6251400,1.4587800 | 371612 | 4609304 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-73795-foto-08008-41-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-28 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73796 | Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia .Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | S'ha enderrocat part de la coberta i el cor. L'edificació annex, està totalment ensorrada. | Església situada al sud-est del nucli d'Albarells. Consta d'una nau i dues capelles laterals, així com un campanar de base quadrada i la part superior octogonal. Presenta quatre obertures amb arc rebaixat a la part superior. Té l'ingrés orientat a l'oest, i presenta un frontó circular (restaurat posterior, ja que es va utilitzar maons) i columnes laterals. A la llinda hi trobem la data de 1590 i la inscripció 'Domus Dei et Porta Coeli'. A sobre l'entada, hi ha una gran obertura circular. A l'interior, hi havia un cor, situat a sobre l'entrada, actualment ensorrat. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc. La coberta a l'alçada de l'altar, presenta una volta de creueria. Hi trobem també dues piques de pedra, una amb la data de 1887. Adossat al mur est, hi trobem les ruïnes del que havia esta la rectoria, on es pot observar alguna volta apuntada. Al nord hi trobem el cementiri. | 08008-42 | Albarells | Les primeres notícies sobre l'existència de l'església, i de les seves funcions parroquials, es daten entre els anys 1025 i 1050, on surt citada en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L'actual temple, però es de finals del segle XVI, on s'edificà l'actual estructura sense conservar res de l'original. Al 1615 s'acabà el temple. El retaule que hi havia al seu interior, era de 1400, dedicat a Sant Antoni, i obra de Lluís de Borrassà. L'arranjament del 1868 feu que s'elegís el priorat de Santa Maria del Carme com a centre d'una nova parròquia i que s'incorporés l'antiga de Sant Martí d'Albarells, que n'esdevingué sufragània. Durant la Guerra Civil, patí algun desperfecte, sobretot en el frontó, on actualment s'hi observa maó substituint la pedra original. | 41.6217800,1.4774600 | 373161 | 4608904 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73798 | Casa d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalbarells | La façana forma part d'un edifici en ruïnes. La resta d'estructures estan quasi a terra. | En aquest edifici de planta quadrada, pràcticament en ruïnes, situat a la part alta del nucli d'Albarells, cal destacar-hi alguns elements que es troben a la façana d'ingrés a l'edifici orientada l'est. També però alguns elements just davant d'aquesta. La façana, alçada amb carreus irregulars de pedra, i disposats horitzontalment , és de grans dimensions. Un gran portal adovellat de mig punt, dona accés a l'interior. Es curiós que en aquesta façana, no hi trobem cap obertura, i solsament petites espitlleres. Un altre aspecte curiós, són el gran nombres de cavitats corresponents a l'encaix o encastat de bigues d'edificis adossats. La coberta s'observa, que havia crescut en alçada pel nord, ja que el ràfec sud, es més baix que el que el nord. Però el que potser cal destacar més, és l'accés cap aquesta entrada. Un pont amb dues arcades de mig punt unia la casa amb l'exterior. No s'aprecia la part inferior d'aquest, ja que actualment resta colgada per la runa de part de l'edifici. | 08008-44 | Albarells | 41.6223300,1.4759900 | 373040 | 4608967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les interpretacions fetes, sobre les estructures de davant de la façana, són poc precises, ja que és a primera vista, sense cap tipus d'estudi, ni anàlisi més acurat. La runa ja compactada pels pas dels anys, dificulta aquesta interpretació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73799 | Cup de vi d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-vi-dalbarells | XVIII-XIX | S'ha perdut l'estructura superior. | Situat a la part alta del nucli. Es conserva únicament la estructura circular amb la rajola ceràmica de color. La part superior s'ha enrunat i resta dins de la cavitat del cup. Està envoltat de vegetació i males herbes. | 08008-45 | Albarells | Es desconeix amb exactitud la seva cronologia exacta, ni els seus veritables propietaris. Fonts actuals diuen que eren els cups de vi d'Albarells, és a dir de totes les cases del poble. Descriuen varis cups, tot i que només s'identifica un. | 41.6225200,1.4761200 | 373051 | 4608988 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73799-foto-08008-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73799-foto-08008-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73799-foto-08008-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73800 | Barraca de pedra seca d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. | XVIII-XIX | Tot i què no presenta problemes, s'hauria consolidar l'estructura. | Barraca de planta circular, situada al camí que puja al nucli d'albarells. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08008-46 | Camí de Porquerisses a Albarells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. A finals del segle XVIII el conreu de la vinya al municipi d'Argençola, s'estimava en 390 cargues. Un segle més tard, un cens citava 390 hectàrees de vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. A Argençola s'hi troben diversos exemplars d'aquests tipus de construccions, fet que demostra la importància que tingué en aquest municipi. | 41.6263800,1.4699900 | 372548 | 4609426 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73801 | Mas Françó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco | XIX | Ha estat restaurada en tot el seu conjunt. Ha estat una restauració que n'ha desfigurat la seva imatge original. | Conjunt format, per la masia i edificis complementaris. Forma un espai tancat a l'interior, entre aquests edificis i un línea d'arbrat. L'edifici principal, dista molt de l'original, ja que ha estat restaurat recentment i com a mostra més evident, les obertures de les finestres són massa modernes. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) . Les façanes són a pedra vista, i en general no presenten gaires elements destacables, solament a la façana principal, orientada al sud, on hi ha l'entrada a l'edifici, que presenta una gran llinda de fusta i uns brancals de pedra força dissimulats en aquesta restauració. En un carreu d'aquest brancal, hi trobem inscrita la data de 1882 Uns 10 metres al nord, hi trobem una pallissa, avui en dia en desús. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de cultiu. Hi ha unes excel·lents vistes de part del municipi. | 08008-47 | Carretera Argençola a Clariana. Km 2.5 | Aquesta masia està vinculada al Mas Françó Vell, situada a uns 200 metres al nord. Alguna raó provocà l'abandonament d'aquesta, i la construcció del Mas actual. Es comenta, però que aquest edifici podria haver coexistit amb el Mas Françó essent les bodegues d'aquest.. | 41.5997300,1.4735600 | 372793 | 4606461 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73802 | Santa Maria del Camí, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-esglesia-nova | XX | L'estat de conservació és bo. | <p>Església neoromànica, inspirada en el Primer Art Romànic (del segle XI). La façana emmarcada per lesenes a les vores i coronada per una teoria d'arcuacions al remat a doble vessant, respon a models d'aquest tipus persistents en el segon romànic. Els absis són totalment adscrivibles a dit període. El que difereix son els contraforts dels murs laterals, molt destacats, que recolzen clarament una volta neoromànica de mig punt amb arcs torals. Tampoc el portal, tot i ser d'arc de mig punt, respon als models del primer romànic, igualment com el gran finestral que presideix la façana. Que recorda més les façanes tardanes ja dins de formulacions dutes a terme en molts casos en edificis promoguts pel Císter. En el seu interior s'observa que és d'una sola nau, i amb dues petites capelles laterals. Presenta una cor a l'entrada. Hi ha un mural en l'absis, que representa l'ascensió. Hi trobem també una talla d'una Mare de Déu. En un capella lateral s'observen diferents imatges de sants.</p> | 08008-48 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>És un temple neoromànic construït entre els anys 1918 i 1919.</p> | 41.6281800,1.4739200 | 372879 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 73803 | La Rectoria de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-santa-maria-del-cami | XX | S'està rehabilitant l'interior. | <p>Edificació adossada a l'església nova de Santa Maria del Camí. Construcció bastant senzilla i que respon a la tipologia de construcció popular d'inicis del segle XX. No presenta grans elements destacables, totes les obertures presenten llindes de maons, així com les obertures brancals de la mateixa tipologia. S'ingressa a l'edifici per la façana est. Les façanes són a pedra vista, on s'observen els petits carreus disposats horitzontalment.</p> | 08008-49 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>La construcció d'aquest edifici, va associat a la construcció de l'Església Nova de Santa Maria del Camí. En aquesta casa viure l'exsenador Lluís Maria Xirinacs, quan era rector de Santa Maria del Camí.</p> | 41.6281800,1.4739300 | 372880 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73805 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-4 | PALAU I RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l'Anoia. Miscel·lània penedesenca, Vol.: 15 BORI, Ramón(1987). El Molinot de Porquerisses. | XV-XIX | La bassa actualment és un hort. L'estructura del cacau és conserva bastant bé. Pel que fa l'edifici, les estructures exteriors presenten un estat de conservació molt millorable. L'interior, la volta de canó apuntada encara és conserva. Les estructures de desguàs resten colgades pràcticament pel terreny. | Situat a l'inici del camí que porta a Albarells, a dia d'avui, queden unes quantes restes que ens recorden el que fou. Tot i ser un terreny de cultiu, s'observa clarament quina era l'estructura de la bassa amb la seva forma circular. A l'est d'aquesta bassa, hi havia el cacau, molt ben conservat. En la part superior d'aquest, hi ha una llinda amb una inscripció que ens remunta al 1791. De l'edifici del molí, queda només dempeus una part, i en un estat de conservació deficient, si més no, la part exterior. A l'interior s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, així com les estructures inferiors del molí. A l'exterior s'observa una de les sortides de l'aigua del molí, amb un petit arc de mig punt. Situat a la proximitat del riu Anoia, del qual es proveïa d'aigua, i era la seva font d'energia. | 08008-51 | Porquerisses | Les referències més antigues daten del segle XV, tot i que segurament el molí té uns precedents més antics. En un capbreu de 1493 de Porquerisses, dels Hospitalaris, entre les confessions no hi ha cap molí fariner, però si que hi ha una menció indirecta, en les afrontacions del diferents bens afectats és parla de ' lo tros del molí' i la ' sèquia del molí'. En un document de 1525, es troben les afrontacions del molí, a l'est limita amb un hort de Joan Queralt i part del terme del Castell. Al sud, limita amb la riera de Porquerisses (actual riu Anoia), a l'oest amb part d'un hort de l'hereu de Joan Aliatxo, i un altra part amb l'hort de Bartomeu Carreras, i al nord amb el camí ral de Cervera a Igualada, així com el camí de Porquerisses a Calaf. En una altre capbreu, de l'any 1575 es torna a citar al molí amb les seves afrontacions que no varien gaire respecte les descrites anteriorment. Descriu també les confessions del moliner, on diu que té dos molins. Es torna a tenir una referència al segle XVII, exactament al 1638 en els documents de la Comanda de Cervera de l'Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Es possible que aquest molí funcionés fins a finals del segle XIX, pel record que en tenen alguns veïns d'edat avançada d'històries explicades pels seus avis. | 41.6264900,1.4635700 | 372013 | 4609447 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La llinda de 1791, no correspon aquesta edificació, sinó a una casa del poble de Jorba. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 73806 | Cal Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferran | XVIII | L'estat de conservació exterior és regular, tot i que no presenta problemes en les estructures, la coberta s'hauria de restaurar. El inquilins actuals, tenen la intenció de restaurar-la. | Conjunt arquitectònic format per la masia i edificis complementaris destinats originalment a l'activitat econòmica familiar. Hi ha un baluard d'entrada, que juntament amb els edificis formen un espai tancat, on al seu interior hi havia l'antiga era. L'edifici principal, resta situat al centre del conjunt d'edificis, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes ( possiblement tingui soterrani). Té les façanes arrebossades i coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té la façana d'ingrés orientada al sud, i destaca una entrada amb un arc rebaixat adovellat. A la dovella central hi trobem una inscripció amb un creu, i la data de 1772. A la resta de la façana, hi ha diverses finestres amb ampits pronunciats. Posteriorment hi hagués un ampliació de l'habitatge cap a l'oest, on cal destacar-hi una galeria a la planta de pis amb grans obertures d'arc escarser. | 08008-52 | Plans de Ferran | Aquesta fou la casa original dels propietaris de la finca del Plans de Ferran, fins a inicis del segle XX, quan es traslladaren a la Torre de Ferran, situada més a prop de la carretera. Actualment aquesta casa, s'ha llogat, i s'està restaurant. | 41.5748200,1.4580400 | 371450 | 4603719 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73806-foto-08008-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73806-foto-08008-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73806-foto-08008-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Segurament aquesta casa disposava de celler i cup de vi, així com un forn propi, tot i que no s'ha pogut tenir-hi accés. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73807 | Cal Gotzo de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotzo-de-dalt | XIX-XX | Està perdent part de l'arrebossat i la pintura de la façana. | Senzilla edificació amb diferents construccions annexes. Presenta planta baixa, i dues plantes de pis. Té la coberta a dos vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Esta arrebossada i pintada de blanc. Es situa a dos nivells, degut al desnivell del terreny, essent la part mes baixa l'orientada al sud, però on també s'accedeix a l'habitatge. No presenta elements destacables en les façanes, on hi trobem diverses finestres, i un balcó a la façana principal. A la façana nord, hi ha un accés secundari a la planta de pis. Davant de la façana oest, hi ha un petit tancat pels animals, i una petita edificació annexa. Tocant en un extrem de la façana principal, hi ha una edificació de dues plantes destinada originalment al bestiar de la casa. S'ingressa per la façana oest, tant a la planta baixa, com a la superior, mitjançant unes escales de pedra. L'entorn més immediat ve donat per camps de conreu i boscos. | 08008-53 | Plans de Ferran | Originalment fou una barraca dels ramaders de l'entorn. Durant la Guerra Civil espanyola fou enderrocada. En acabar aquesta es tornà aixecar, configurant-se tal com és veu actualment. | 41.5772700,1.4633300 | 371896 | 4603983 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73808 | Cal Gotzo de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotzo-de-baix | XVIII-XIX | L'estat de conservació de tot el conjunt és bo. | Format per l'edifici principal i diverses construccions annexes que formaven part de l'activitat econòmica de Cal Gotzo de Baix. Es ben visible encara avui l'espai que formava l'era, al sud del conjunt. L'edifici principal, amb funcions d'habitatge, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té les parets arrebossades, mostrant alguns carreus irregulars disposats horitzontalment. Te la coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Esmentar que la vessant nord és més llarga degut a una ampliació de l'edifici per aquest sector. S'ingressa aquest edifici per la façana est, per un petit espai quasi tancat per edificacions annexes. No té elements destacables en aquesta façana, havent-hi l'entrada a la planta baixa, i diverses finestres repartides per la façana. La resta de façanes no presenten cap particularitat, exceptuant la nord, que és va ampliar per encabir-hi un menjador. Davant de la façana oest, un conjunt d'edificis forma un espai tancat al qual s'hi accedeix per l'edifici principal, o per una entrada situada al nord. Aquestes construccions són d'una sola vessant encarades cap a l'interior. Adossat a la façana sud de l'edifici principal, hi trobem el cup de vi, avui en dia com a espai d'emmagatzematge. Davant del cup i de la façana sud, hi trobem el que havia estat l'era de Cal Gotzo de Baix. En un extrem d'aquesta era, hi trobem una petita construcció de pedra seca, de forma rectangular, on en el seu interior encara s'hi conserva la ventadora. L'entorn més immediat és caracteritza per boscos i camps de conreu. | 08008-54 | Plans de Ferran | 41.5805300,1.4757800 | 372940 | 4604326 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73808-foto-08008-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73808-foto-08008-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73808-foto-08008-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73809 | Cal Porcater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porcater | XVIII-XIX | En estat ruïnós totes les edificacions. Els espais a l'entorn de les edificacions està ple de vegetació i males herbes. | Gran conjunt arquitectònic, avui en dia en ruïnes i envoltat d'una espessa vegetació. Deuria esser una casa bastant important del municipi, degut a les seves grans dimensions, ja que no solament l'habitatge era de grans dimensions, sinó el gran nombre d'edificis annexes. L'estat actual, dificulta l'observació d'elements destacables, tot i que segurament disposava de celler, cup i altres elements. En una de les portes situades al sud-oest del conjunt hi ha la data de 1805 inscrita a la fusta. És la única referència que es troba degut a no poder accedir a la resta dels espais. De tot el conjunt cal fer referència als murs de pedra situats a l'est i part del sud del conjunt que servien per contrarestar el desnivell orogràfic. Aquests murs encara es conserven, i en algun tram fan més de 5 metres d'alçada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, bosc, i el poble de Clariana a uns 700 metres al nord-est. | 08008-55 | Clariana | No s'ha trobat cap referència directa amb el nom de Cal Porcater. S'hauria d'investigar si el seu nom podria ser Cantijoch o Contijoch, ja que les referències d'aquest nom, el situen per on està ubicat Cal Porcater. En cas afirmatiu, hi ha bastants referències que ens podrien mostrar part de la història d'aquesta casa. | 41.5871700,1.4901800 | 374154 | 4605043 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73809-foto-08008-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73809-foto-08008-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73809-foto-08008-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No es poden identificar moltes de les estructures, ni elements singulars degut a la espessa vegetació que hi ha l'entorn dels edificis. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73810 | Cal Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casanova | XVIII | L'estat de conservació és dolent degut al seu abandó. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos utilitzats en l'activitat econòmica de Cal Casanova. L'edifici principal és situa al nord-est del conjunt, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants(sud-oest, nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud-est, i té una entrada a la planta baixa, amb brancals i llinda de maó. A cada planta presenta la mateixa estructura d'obertures amb la mateixa tipologia que l'entrada de la planta baixa. La resta de façanes no presenten elements destacables, les finestres són bastant senzilles. Presenta un ampliació de l'edifici principal, on hi trobem diverses finestres, i un accés a una terrassa oberta al sud-oest. Aquesta ampliació té la coberta a una sola vessant ( sud-oest) amb teula àrab. Entre aquestes dues edificacions, trobem el cup de vi i celler. En el seu interior encara s'hi conserva una premsa. Presenta una entrada per la façana nord-oest, i un altra a la nord-est, aquesta darrera resta quasi enterrada, però s'observa l'arc rebaixat. La resta d'edificacions en aquest conjunt principal, eren les pròpies de l'activitat econòmica, amb petits coberts i pallisses. Uns 20 metres al sud-est, hi trobem un edifici, d'una sola planta, i coberta a una vessant (sud), que on el seu entorn, hi ha diverses construccions de pedra seca, inserides en el marge. A l'interior d'aquest edifici, hi trobem eines contemporànies a l'edifici, així com un carro de fusta. Davant de la façana principal de l'edifici, es conserva tot, i que en un estat de conservació deficient, uns marges de pedra, que anivellaven l'orografia del terreny. | 08008-56 | Camí de Cal Casanova | 41.5853100,1.4756800 | 372941 | 4604857 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73811 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-1 | XIX | L'habitatge es troba en un estat de conservació bo. Algunes construccions annexes però, el seu estat de conservació és millorable. | Petit conjunt format per l'habitatge, i petits coberts annexos. L'edifici principal, de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, mostren però les pedres irregulars d'aquesta. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada bastant senzilla a la planta baixa. A grans trets, les obertures que presenta aquesta edificació no són gaire destacables. El cup de vi, és troba annex a la façana nord, i presenta una entrada per l'oest i un altra per l'est a la part superior. Uns 10 metres al sud-est hi trobem dos petits coberts, on s'hi guarda material del camp. Cal Quico, està envoltat de camps de conreu i bosc. | 08008-57 | Plans de Ferran | 41.5802300,1.4581700 | 371472 | 4604319 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73812 | Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce | XX | No presenta cap anomalia en les estructures. | Petita capella de planta hexagonal. Té la coberta a una vessant (oest) amb teula àrab. Te campanar d'espadanya amb una sola obertura orientat a l'est. Dues vidrieres senzilles a cada lateral, i un petit voladís a l'entrada. Les façanes estan pintades de blanc. | 08008-58 | Plans de Ferran | Aquesta petita capella, es va construir en honor de Mercè Muntaner i Humedas filla única dels propietaris de Cal Ferran. | 41.5712400,1.4579100 | 371432 | 4603321 | 11950 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73814 | Cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teuler | XVIII-XIX | Les edificacions principals, presenten un estat de conservació normal, però bastant millorable. | Situada als peus del turó de la Goda. Consta d'una edificació principal amb funció d'habitatge, i d'altres complementaries, que originalment tenien una funció agrícola o ramadera. Un baluard i un seguit de murs tanquen el recinte entre l'oest i el sud. L'edifici principal presenta planta baixa, planta de pis, i golfes. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Té la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. No hi ha elements destacables en aquesta edificació. S'ingressa per la façana sud. A l'est hi té dues edificacions annex, amb grans obertures, però no hi cap element a destacar. El mur que tanca l'espai, presenta diversos contraforts. L'entorn està ple de vegetació, i dificulta l'observació de la façana nord. | 08008-60 | La Goda | Es troba situada als peus del que havia estat el Castell de la Goda. Podria haver tingut alguna relació directa amb les edificacions del turó, ja fos com a masovers o algun altre tipus de relació contractual. | 41.5615100,1.4510600 | 370842 | 4602251 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73814-foto-08008-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73814-foto-08008-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73814-foto-08008-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73815 | Cal Quildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quildo | XVIII-XIX | L'estat de conservació és deficient, hi ha parts ensorrades, i les que resten dempeus, no tardaran en fer-ho. | Edifici de grans dimensions pràcticament en ruïnes. Es troba situada en un prat, envoltada per camps de conreu. Quasi totes les façanes estan ensorrades, així com les petites construccions que hi havia en el recinte. A part de l'estat de conservació deficient, un altre característica que presenta l'edificació, fruit de l'abandó, és la immensa vegetació que envolta tota l'edificació. Feta de pedra, presentava planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta a dues vessants(nord-sud) quasi no es conserva. S'ingressava a l'edifici per la façana est, que resta totalment a terra. El fet que estigui envoltada de vegetació, dificulta la interpretació del possibles elements d'interès. Tot i això a la façana sud, s'observen les restes d'un cup de vi. | 08008-61 | La Goda | 41.5582900,1.4565700 | 371295 | 4601886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73815-foto-08008-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73815-foto-08008-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73815-foto-08008-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73816 | Cal Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorenc-0 | XVIII-XIX | Tot i que conserva les parets, aquestes es troben en un estat de conservació deficient. Les estructures interiors i la coberta s'han enderrocat. La vegetació ocupa tot l'espai. | Situada en un prat pròxim a l'indret de la Goda. Estava format per l'habitatge, algunes construccions annexes, i un baluard que tancava el recinte. De l'edifici principal, tot i que els murs exteriors encara es conserven, l'interior es troba pràcticament enderrocat, així com la coberta. S'estructurava en planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, i arrebossada. La coberta era a dues vessants (nord-sud). L'entrada a l'interior de l'edifici s'orientava al sud. La majoria de l'entorn i les façanes estan ocupades per heures. | 08008-62 | La Goda | 41.5583900,1.4594400 | 371534 | 4601893 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73816-foto-08008-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73816-foto-08008-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73816-foto-08008-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les heures i les males herbes ocupen pràcticament tot l'entorn de l'edifici, fet que dificulta la identificació d'elements destacables. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73817 | Sant Pere de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | No perilla la seva integritat, però s'hauria d'actuar en el seu exterior. Sobretot la neteja del seu entorn més immediat. | Té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella. La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya. En el seu interior no hi ha cap element. Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat. | 08008-63 | La Goda | Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània. La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda). L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145. Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol. | 41.5623900,1.4508300 | 370824 | 4602349 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73818 | Nucli de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X | Totes les estructures estan en ruïnes | Entorn l'església de Sant Pere de la Goda, hi ha les restes del que havia estat el nucli o poble de la Goda. Les restes que hi ha actualment deuen ser més contemporànies, però segurament s'alçaren sobre vestigis més antics. En aquest indret també hi ha les restes del Castell de la Goda, però que no es poden identificar degut a l'estat de conservació de l'entorn, ple de vegetació i bosc. Tot aquest conjunt es troba aturonat i envoltat de vegetació i bosc. | 08008-64 | La Goda | L'indret de la Goda ja apareix document al 960. Les notícies però d'aquest nucli i el seu castell són ben escasses. Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça. Al segle XIV, i l'infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de 'Segoda'. A inicis del segle XVII, el terme de la Goda era de J. Moxona. L'antic terme formà, al s. XIX, un municipi amb la Clariana (Clariana i la Goda). | 41.5623600,1.4506100 | 370806 | 4602346 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73820 | Cal Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gomar | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | Conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diversos edificis complementaris. Uns murs situats a l'oest, sud i est i una entrada en forma de baluard formen un espai interior, i dona imatge tancada de l'espai. Envoltat per camps de conreu i bosc. L'edifici principal, de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb carreus irregulars de pedra del país, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'una entrada amb arc rebaixat fet amb maons. A la planta de pis al centre hi ha un balcó i dues finestres. A les golfes hi ha tres finestres. Cal destacar, veient les obertures, el gruix del parament. A la resta de façanes d'aquest edifici, només destacar-hi una petita finestra amb ampit. Adossat a la façana oest, hi trobem una edificació annexa, amb una obertura a la part superior. A la façana nord, hi trobem adossat el cup. A tocar del mur sud que tanca el conjunt, hi trobem un pou i un abeurador. | 08008-66 | Plans de Ferran | 41.5761200,1.4439000 | 370274 | 4603884 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73820-foto-08008-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73820-foto-08008-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73820-foto-08008-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73821 | Masia Bellestall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-bellestall | XVIII-XIX | L'edifici principal ha perdut gran part de la coberta. Les estructures interiors la majoria han caigut, i les que no, poc els hi queda per enderrocar-se. Els murs exteriors es troben en un estat de conservació pèssim. Les edificacions annexes totes estan en ruïnes, sobretot les situades al nord del conjunt. | Envoltada de camps de conreu, a sobre de la riera de Clariana, hi ha la Masia de Bellestall, formada per l'habitatge, i bastantes edificacions annexes a dia d'avui la majoria ensorrades. L'edifici principal , de planta quadrada, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. La coberta quasi caiguda, és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés principal es situa a la façana est, tot i que no es conserva l'entrada. La part central d'aquesta façana s'ha perdut. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant la sud, on hi trobem una petita finestra amb brancals i llinda de pedra. En aquesta mateixa façana, el costat est, s'hi va afegir un contrafort en tota aquesta part. Esmentar que façana principal i la nord, hi ha arrebossat, i la sud i oest són a pedra vista. A l'interior s'hi observa una arc apuntat poc pronunciat. També s'observen les parets pintades de color blau. Davant de les façanes nord i oest hi trobem les estructures de diferents edificacions, pràcticament ensorrades. Les situades davant la façana sud, tot i que es conserven, l'estat de conservació és deficient. La vegetació envolta totes les edificacions d'aquest conjunt arquitectònic. | 08008-67 | Plans de Ferran | 41.5817200,1.4455700 | 370424 | 4604503 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73821-foto-08008-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73821-foto-08008-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73821-foto-08008-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73822 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XVIII-XIX | Es conserva en bon estat. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, ja que en alçada té una mitjana de 2'5 metres i de llarg uns 70 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Salva el desnivell entre les terres pròximes de Cal Ferran a la part superior, i les de Cal Joan a la inferior. | 08008-68 | Plans de Ferran | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques, com podria ser el cas d'aquest, per separar la finca de Cal Joan i de Cal Ferran. | 41.5745500,1.4568700 | 371352 | 4603691 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73823 | Pont de la Rasa de Coma-Sarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-coma-sarda | XIX | Obra civil situada prop del nucli de Clariana. Servia per creuar la Rasa de Coma-Sarda, que uns metres més enllà conflueix a la Riera de Clariana. Pont format per un ull d'arc escarser. Tota l'estructura esta feta de pedra, amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, exceptuant els de les dovelles dels arcs, que són verticals. La volta de canó, presenta una reforç ben visible. Ha perdut la barana de pedra a cada costat. Les heures i altre tipus de vegetació han ocupat l'espai del pont. | 08008-69 | Clariana | Possiblement en aquest indret, hi hagi hagut més d'un pont. En aquest sector hi havia un molí, i el pont es deuria fer per facilitar el pas cap al molí. | 41.5897800,1.4957100 | 374620 | 4605324 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73824 | Mas Françó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco-vell | XVIII | Totes les estructures horitzontals estan enderrocades. La vegetació ocupa la gran majoria de l'espai. | El Mas Françó Vell és situa en el mig d'uns camps de conreu, uns 200 metres al nord del Mas Françó. A dia d'avui és un edifici pràcticament en ruïnes amb les restes de petites edificacions annexes al seu entorn. L'edifici constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Tenia la coberta a dues vessants (nord-sud). Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. La façana sud, pràcticament no es conserva. La part que es conserva, s'hi pot veure un contrafort. Es poden veure des de l'exterior, moltes de les estances interiors d'aquest edifici. En una d'aquestes encara es troben in situ, dues botes de vi de grans dimensions. Les heures i la vegetació han envaït les façanes nord, oest i est, és a dir les que es mantenen dempeus. | 08008-70 | Carretera d'Argençola a Clariana. Mas Françó | No coneixem els motius de l'abandonament del Mas Françó Vell, però a inicis del segle XIX es varen traslladar uns 200 metres al Mas Françó actual. Hi ha però un altra versió, i es que aquest edifici, era contemporani a Mas Françó, i que era les seves bodegues. | 41.6013000,1.4730100 | 372750 | 4606637 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73824-foto-08008-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73824-foto-08008-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73825 | Can Torroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torroell | XIX | Ha estat restaurada. | La masia de Can Torroell és situa en una petita fondalada al nord-est d'Argençola. Consta d'un edifici principal amb funció d'habitatge, i diferents annexes. L'edifici principal situat al centre, és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Te la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb una gran llinda de pedra. A la planta de pis hi trobem una petit balcó, amb una barana poc treballada. Les obertures de les finestres ens mostren el gruix del mur d'aquest edifici. La façana est, hi trobem dues edificacions annexades. La façana sud presenta elements interessants, com un contrafort, i les restes d'un cup de vi, així com diverses finestres. La façana oest pràcticament està ocupada per una edificació annexa. A uns 15 metres al sud-oest hi trobem un altre edificació annexa. L'entorn més immediat són camps de conreu i bosc. | 08008-71 | Camí d'Argençola a Albarells. | 41.6045500,1.4595400 | 371634 | 4607017 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73825-foto-08008-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73825-foto-08008-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73825-foto-08008-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73826 | Mas Perdigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-perdigo | XVIII-XIX | En general l'estat de conservació dels edificis és bo. | Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Perdigó. El gran nombre d'edificacions ha suposat la seva divisió actual en dos propietats: Mas Perdigó i Can Jepet del Magre. La primera és la situada més a l'oest del conjunt, i la segona la més situada a l'oest. És poden diferenciar també ja què Mas Perdigó les façanes estan arrebossades i Can Jepet del Magre són a pedra vista. Mas Perdigó consta d'un edifici primitiu i diverses ampliacions posteriors que el configuren actualment, resultant a la vista la unió de diversos cossos diferents. S'accedeix a l'interior a través d'un passadís cobert al nord que dona a un petit espai tancat on hi ha l'entrada. La resta de façanes d'aquest sector del conjunt arquitectònic que forma actualment Mas Perdigó, no presenta cap elements destacable. En un dels cossos d'aquests sector, hi trobem adossat un petita construcció on hi havia el cup de vi. La part del conjunt que actualment està format pel que es coneix com Cal Jepet del Magre, presenta un aspecte més primitiu amb les façanes a pedra vista, i les obertures pràcticament sense modificar. Té l'accés orientat a l'oest amb una entrada amb arc adovellat escarser. En aquesta mateixa façana oest, hi trobem un contrafort. Altres elements a destacar, és una finestra amb ampit i llinda de pedra, en un edificació annexa que dona davant de l'entrada abans esmentada. Els edificis situats més a l'est, tenien originalment funció agrícola i ramadera. | 08008-72 | Argençola | Per les dimensions del conjunt arquitectònic, el Mas Perdigó original hauria de ser una de les cases importants de l'indret. | 41.5895500,1.4467600 | 370539 | 4605371 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73827 | Font de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mensa | XX | L'entorn és envaït per la vegetació. | La font està situada a uns 50 metres a l'est de Cal Mensa. Es troba en una zona arbrada i amb una espessa vegetació dins d'uns camps d conreu. La font es caracteritza per unes parets laterals de pedra seca i una llosa horitzontal entre aquestes dues. A l'interior forma una petita bassa d'aigua estancada. | 08008-73 | Constrast | Les fonts orals esmenten que sempre han conegut l'existència d'aquesta font. | 41.5834600,1.4252300 | 368732 | 4604727 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Fa uns anys, en extreure uns oms que hi havia en el seu entorn, van malmetre part de l'estructura de la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73828 | Bassa de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-mensa | XX | La bassa situada a uns 60 metres al sud-est de Cal Mensa, es d'estructura rectangular i feta amb carreus de pedra irregulars, lligats amb morter. Te una pica de pedra adossada al mur oest. Rebia l'aigua de la Font de Cal Mensa a 30 metres al nord. Aquesta aigua arriba a una pica de pedra que connecta amb la bassa. La bassa esta adossada a una marge de pedra seca al nord. | 08008-74 | Constrast | Així com la Font de Cal Mensa, els propietaris d'aquest mas, n'han sentit a parlar sempre. | 41.5832500,1.4255400 | 368758 | 4604704 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73829 | Arcada de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcada-de-cal-mensa | XV-XVI | Ha estat restaurada. | Arc diafragmàtic lleugerament apuntat, fet amb petits carreus de pedra disposats verticalment. Es troba a l'actual menjador de Cal Mensa. | 08008-75 | Contrast | Cal Mensa ha patit moltes modificacions que li han canviat la seva imatge primitiva. Queda però en el seu interior la volta apuntada, probablement dels segles XV o XVI | 41.5830300,1.4246600 | 368684 | 4604681 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En aquest mateix edifici hi havia hagut el celler i cup de vi, però han estat eliminats en reformes de l'edifici. | 94|98|119|93 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73830 | Manso de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-de-ferran | XX | L'estat de conservació és bo | El Manso Ferran o Torre Ferran forma una gran conjunt arquitectònic a la zona dels Plans de Ferran. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. A l'est del conjunt hi trobem un mur amb una entrada amb reixa metàl·lica, que tanca el recinte. L'edifici principal de planta rectangular, és de grans dimensions i presenta un cos adossat a cada lateral, que li dona forma al conjunt de planta basilical. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Te les façanes arrebossades i pintades de blanc. Presenta un lleuger voladís. L'entrada a l'edifici es situa a la façana est, és d'arc escarser amb brancals de pedra. Les obertures d'aquesta façana estan ben ordenades, destacant un balcó central a la primera planta de pis, i finestres a cada planta. Entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Els cossos adossats a cada lateral són idèntics, i destaquen per les seves grans obertures en arc de mig punt. | 08008-76 | Plans de Ferran | El Manso Ferran està vinculat històricament a Cal Ferran. Als anys 20 del segle XX les necessitats d'espai de la família provocaren la construcció d'aquesta, molt més gran que Cal Ferran. El senyor Humedes que exercia la medicina, durant la Guerra Civil acollí en aquesta masia a molts ferits, passant a ser el Manso Ferran un hospital de campanya. Després de la Guerra Civil, es va restaurar ja que havia patit alguns desperfectes. A dia d'avui, hi viu el responsable de la finca. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 1920/30 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73831 | Font dels Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-roures | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Font bastant senzilla, amb murs de pedra i ciment a la part central, l'aigua surt per una tub metàl·lic. Una pica arrodonida de pedra recull l'aigua. Un cartellet de fusta en indica el nom de la font. Vegetació i bosc representen l'entorn més immediat. | 08008-77 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5583000,1.4392200 | 369848 | 4601913 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73832 | Font del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-requesens | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. De la pica surt una petita canalització que duu l'aigua a una bassa rectangular uns metres més enllà. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. L'entorn es caracteritza per bosc i vegetació. | 08008-78 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5584300,1.4408500 | 369984 | 4601925 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73833 | Font de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. Està envoltada d'heures que cobreixen pràcticament la font. | 08008-79 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5588100,1.4409700 | 369995 | 4601967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73834 | Font del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami | XX | La pica sembla bastant recent. | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. El sortidor d'aigua es troba en una paret de pedra seca, exceptuant la part on hi ha el tub metàl·lic on hi ha ciment. La pica circular, sembla obrada recentment. Un tub de plàstic desguassa l'aigua d'aquesta font. | 08008-80 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5594700,1.4412000 | 370015 | 4602040 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73834-foto-08008-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73834-foto-08008-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73834-foto-08008-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73835 | Arnes de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-lhort-del-requesens | XIX | Les estructures estan pràcticament caigudes. | Espai deixat en un marge per ubicar-hi l'arna en forma vertical. Normalment es tracta d'un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol. Hem de tenir present la previsió que s'havia de tenir en aquestes construccions ja que l'espai per l'arnera havia de deixar-se en el moment d'aixecar el marge de pedra. Aquestes estan pràcticament enderrocades. | 08008-81 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | L'arnera és un tipus d'arquitectura rural relacionada amb l'obtenció de la mel o amb el seu procés: l'apicultura. La seva funció principal era arrecerar les arnes dels freds i les ventades, i crear un ambient càlid a l'interior d'aquests recintes. Una altra funció era la de protegir dels possibles depredadors. S'ubicaven en zones on predominava la farigola, el romaní, el bufarell o el sapell. | 41.5591700,1.4411200 | 370008 | 4602007 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73836 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Tot i la seva senzillesa, destaca per la seva estructura semicircular bastida amb pedra i morter. Una pica circular de pedra recull l'aigua que brolla d'un tub metàl·lic. Davant de la font, hi ha un paviment de pedra. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. | 08008-82 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5595700,1.4412800 | 370022 | 4602051 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73837 | Font dels Noguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-noguers | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Aquesta font es nodreix de l'aigua acumulada de la bassa de pedra. L'aigua que surt del brollador va a parar a un abeurar rectangular fet també de pedra. La bassa està envoltada d'esbarzers. | 08008-83 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5598300,1.4428100 | 370150 | 4602077 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73838 | Arbreda de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhort-del-requesens | XX | Situat en un entorn ben cuidat i ordenat | A l' indret conegut com l'Hort del Requesens, a la zona de la Goda, hi trobem l'arbreda de la Goda. En una superfície que ocupa unes 1.800 Hectàrees hi trobem plantats uns 255 arbres de fulla caduca i 562 de fulla perenne, dels quals n'hi ha uns 125/130 de diferent gènere i espècie. La majoria d'arbres, especialment els pròxims als camins i llocs de repòs porten una etiqueta amb el nom científic (Gènere i espècie) i el corresponent en català. Hi trobem arbres de continents diferents. L'arbreda està rodejada de bosc, el qual està netejat i sanejat, i amb els marges de pedra seca refets. A poca distancia hi ha sembradura i la Riera de la Goda, afluent del riu Anoia, amb arbres de riu , principalment pollancres. Es van plantar majoritàriament de 1973 a 1981 i amb menys intensitat els posteriors, per baixes o nous arbres. | 08008-84 | La Goda. Hort del Requesens | L'actual propietari durant el seus viatges de joventut, va anar portant arbres de tot el món, creant aquesta arbreda de l'Hort del Requesens. | 41.5585600,1.4403700 | 369944 | 4601940 | 1973/81 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El bosc dins el qual està situada l'arbreda està integrat dins el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal nº 02245 data 30-09-2004. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 73839 | Font del Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerers | XX | Situada al nord-oest de la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. El seu nom ve donat per que es troba en un prat envoltada de cirerers. Cal destacar-hi una bassa rectangular feta de pedra, on es conserven algun fragments del pedrís on es podria haver rentat roba. L'aigua de la bassa, va a parar a una fonteta i posteriorment a una pica quadrada de pedra. | 08008-85 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5548300,1.4403800 | 369938 | 4601526 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es coneix l'indret també com l'Hort del Figueretes | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73840 | Font del Senglars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senglars | XX | Situada al nord-oest de la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Petita bassa quadrada feta de pedra i lligada amb morter. Un cartell de fusta ens indica el nom de la bassa. | 08008-86 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5560900,1.4361400 | 369587 | 4601672 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es coneix l'indret també com l'Hort del Figueretes | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73841 | L'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar-0 | XVIII-XIX | Les façanes es conserven en alçada, però ha caigut la teulada. Cal sumar-hi que esta envoltada de vegetació molt espessa. | Situada en una zona boscosa de l'indret de la Goda. A dia d'avui és un edifici abandonat, amb problemes estructurals que amenacen la seva integritat. La immensa vegetació que envolta l'edificació priva de veure l'existència d'altres edificacions annexes. De planta quadrada, constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. Estava arrebossada, tot i que actualment es conserva ben poc. La coberta, que a dia d'avui no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud). Tot i que no es pot observar, l'entrada estava orientada al sud. A la resta de façanes es poden observar algunes finestres a les parts superiors de les façanes. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08008-87 | La Goda | 41.5644800,1.4540800 | 371099 | 4602577 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73841-foto-08008-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73841-foto-08008-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73841-foto-08008-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml