Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73842 | Canal de rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-rec | XIX | Es conserva el traçat i la bassa, però el canal està cobert de terra. | Pràcticament no queda res del que havia estat un canal de rec. El canal naixia de la Riera de la Goda. Estava fet de pedra i era de petites dimensions. L'aigua arribava a una bassa que posteriorment distribuïa l'aigua per un camp. Actualment només es pot observar el traçat ja que esta colgat de terra. | 08008-88 | La Goda | Aquesta construcció estava lligada en l'aprofitament de l'aigua en el moment de màxima explotació de les terres de la Goda a finals del segle XIX. | 41.5632000,1.4555900 | 371223 | 4602432 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73842-foto-08008-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73842-foto-08008-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73842-foto-08008-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73843 | Pou de Gel de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-la-goda | XVIII-XIX | Només es conserva la cavitat. | Es tracta d'un pou de gel força curiós, ja que a diferència de la majoria, la seva estructura és quadrada, si més no després de perdre el revestiment de pedra. Es troba envoltat de vegetació i bosc, i pròxim a la Riera de la Goda. | 08008-89 | La Goda | Aquest pou de gel, proporcionava aquesta matèria a tot l'indret de la Goda. La estimació cronològica d'aquest pou és orientativa. El seu estat de conservació i la importància històrica de l'indret podria indicar-nos que té uns precedents més antics. | 41.5634600,1.4623400 | 371786 | 4602451 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73843-foto-08008-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73843-foto-08008-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73843-foto-08008-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73844 | Forn dels Plans de Ferran I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-plans-de-ferran-i | MARTIÍNEZ, Manel (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà). Valls: Edicions Cossetània. | XVIII-XIX | L'estat de conservació és dolent, tot i que es conserven les estructures, en un futur immediat aquestes poden començar a enderrocar-se. | Forn situat ens uns boscos pròxims a Cal Gotzo de Dalt, als Plans de Ferran. Te forma de piràmide truncada, i es recolza per la part posterior sobre la roca. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Al centre hi ha la boca del forn amb una arc escarser adovellat. A l'interior d'aquesta boca, hi trobem dues obertures amb arc escarser adovellat també. L'interior, que s'observa des de la part superior de la construcció, es totalment quadrat i fet estructurat amb petits maons horitzontals. Segons el vigilant de la finca, que fa més de trenta anys que hi treballa, es tracta d'un forn de calç, encara que tipològicament no ho sembla. | 08008-90 | Plans de Ferran | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.5764800,1.4669400 | 372195 | 4603890 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73844-foto-08008-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73844-foto-08008-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73844-foto-08008-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73845 | Forn dels Plans de Ferran II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-plans-de-ferran-ii | MARTIÍNEZ, Manel (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà). Valls: Edicions Cossetània. | XVIII-XIX | Només es conserva una cara del forn. Aquesta presenta esquerdes importants. | Pròxim a l'altre forn de calç, la tipologia arquitectònica és la mateixa que aquell. Tenia forma de piràmide truncada, i es recolza per la part posterior sobre la roca. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Al centre hi ha la boca del forn amb una arc escarser adovellat, que quasi no es conserva. L'interior era amb petits maons horitzontals. | 08008-91 | Plans de Ferran | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.5765300,1.4664900 | 372158 | 4603896 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73845-foto-08008-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73845-foto-08008-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73845-foto-08008-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73846 | Font de la Fam | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fam | XIX-XX | Tant la nevada, com la ventada del 2010 han malmès l'entorn on hi havia a la font, i no s'hi pot accedir. | S'hi accedeix per un camí que neix d'un revolt en el camí que va del Plans de Ferran ( entre Manso Ferran i Cal Ferran) a Clariana ( Cal Porcater). La font és a la vora de la Riera de la Coma-fonda. No s'hi pot accedir degut al mal estat de l'entorn després de la nevada i la ventada de 2010, que va fer caure arbres que priven el pas. | 08008-92 | Plans de Ferran | És una de les fonts conegudes històricament per la gent de l'indret dels Plans dd Ferran. Actualment el seu accés està molt complicat degut a l'abandó dels boscos, i les darreres ventades i nevades. | 41.5740000,1.4665900 | 372161 | 4603615 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73847 | Forn de Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-4 | XIX-XX | Només es conserven les estructures exteriors. | Es troba situat en un camí que baixa del Plans de Ferran i que comunica amb Clariana per Cal Fiol. Hi havia hagut un forn primitiu, però que en acabar la Guerra Civil Espanyola es va ampliar per les necessitats de calç. Es poden observar dues plantes de grans dimensions. La part inferior és feta de pedra, la part superior amb maons. A la segona planta s'observen uns rails per on devien circular les vagonetes amb la calç. | 08008-93 | Clariana | Després de la Guerra Civil Espanyola és va ampliar el forn de calç pre-industrial. | 41.5845900,1.4910400 | 374220 | 4604755 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73847-foto-08008-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73847-foto-08008-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73847-foto-08008-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73848 | Pont de Cal Porcater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-porcater | XIX | Es troba situat al camí de Clariana a Plans de Ferran, pròxim a Cal Porcater. Salva el pas per la Riera de la Socarrada (actualment seca) que conflueix a la Riera de Clariana. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. A la part superior hi ha baranes de fusta de recent instal·lació i paviment de terra. | 08008-94 | Clariana | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Clariana als Plans de Ferran. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. | 41.5872900,1.4914700 | 374261 | 4605054 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73849 | Cal Socarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-socarrats | XVIII | Es conserven les estructures a poca alçada. | Poc en queda d'aquesta masia de planta quadrada Es troba situada en mig del bosc entre els Plans de Ferran i la zona de Clariana. S'hi arriba per un camí amb revolts en molt mal estat que passats uns 800 metres ens porta a la masia. De les ruïnes que s'observen, encara són presents el forn de la casa, encastat a la façana nord de l'edifici. A la façana sud, hi trobem el que havia estat el cup de vi de la casa. Entorn de la casa, s'observen murs de no gaire alçada que eren edificacions annexes. A l'est hi trobem dues petites construccions que recorden a unes cabanes de pedra seca on destaquen els carreus de la volta i la llinda. | 08008-95 | Camí de Clariana a Plans de Ferran | Es trobava en el pas de l'antic camí que portava de Clariana als Plans de Ferran. Avui aquest camí està en desús i per tant s'està perdent. | 41.5844400,1.4859800 | 373798 | 4604746 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73849-foto-08008-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73849-foto-08008-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73849-foto-08008-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'ha d'anar a peu pel camí que deixa el Camí de Clariana als Plans de Ferran. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73850 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-1 | XIV-XXI | Tot el conjunt ha estat restaurat | Situat a les afores del nucli Clariana, Cal Solé és una conjunt arquitectònic que mostra una evolució arquitectònica des del segle XV fins al segle XXI. Exteriorment sembla una edificació moderna degut a la seva recent restauració, però els seus elements interiors, ens mostra aquesta evolució. Format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents edificacions annexes que es varen anar construint segons les necessitats de l'economia familiar. Un entrada amb blancals i llinda de pedra i un petit voladís dona accés a l'interior del recinte on hi ha l'accés a l'habitatge i les diferents construccions annexes. L'edifici principal alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants(est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada amb arc escarser. Ha canviat bastant arran de la ultima restauració, i això s'observa en les obertures de les façanes, que són bastant senzilles. En aquest edifici cal destacar-hi però altres elements importants que es troben el seu interior. En un espai que s'utilitza com a menjador hi trobem dues voltes apuntades, amb carreus ben treballats. Esmentar també l'embigat que presideix aquest espai. En una sala al costat d'aquest espai, hi trobem el que havia estat el celler de la casa, on hi destaquen també unes voltes més arrodonides, i amb carreus treballats. Com en l'espai anterior, un gran embigat destaca en aquest espai. En aquest conjunt, però hi trobem altres construccions destacades, com és el cas d'un antic molí d'oli situat davant de la façana est, on sol es conserva la sotamola, una petita mola, i la part del rodet. A dia d'avui s'utilitza per ficar-hi les torretes de les plantes. En un extrem d'aquest pati hi trobem un cup circular de gran bellesa. Tots els espais interiors es troben pavimentats amb pedra ( possiblement l'original). A l'exterior hi ha l'antiga pallissa, reconvertida avui en un habitatge, així com altres construccions que es segueixen utilitzant per les activitats agrícoles. | 08008-96 | Clariana | Segons els seus propietaris, Cal Solé ha estat en mans de la mateixa família durant més de 20 generacions. Es poden observar tres evolucions arquitectòniques pel que fa al conjunt, Una primera on la mostra més clara son les voltes apuntades que es conserven en el seu interior, i que es podrien remuntar al segle XV. Un altra que ens porta a finals del segle XIX amb la construcció de tots els coberts agrícoles, que explica un creixement de l'activitat econòmica familiar, i una darrera a finals del segle XX amb la restauració de l'edifici principal, adaptant-se a les noves necessitats, molt allunyades de les originals. El Mas Soler, ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana a l'any 1499 on hi ha una recull de tots aquells que posseeixen masos o terres pels senyors del terme del Castell de Clariana i pagaments als quals estaven subjecte. En el capbreu de 1606 torna a sortir esmentat, en aquest cas com a Mas Soler de Vilanova. | 41.5916200,1.5010900 | 375072 | 4605521 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73851 | Forn de Cal Magines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-magines | MARTIÍNEZ, Manel (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà). Valls: Edicions Cossetània. | XVIII | L'estat de conservació és millorable. | En un pati interior de la masia de Cal Magines, situada al costat de Cal Solé a l'indret de Clariana, hi trobem un forn amb la boca a mig punt situada a mitja alçada, i un petit ampit. És troba inserit en una paret feta de petits carreus irregulars, disposats horitzontalment. A l'interior encara s'hi observa la cendra. | 08008-97 | Clariana | Dels molts complements que poden acompanyar a una masia el forn de pa crec que requereix una atenció especial. En un forn se solia coure el pa de varies famílies. Les masies més grans i més allunyades dels pobles solien tenir forn de pa, algunes vegades es tractava de forns comunals. L'origen dels forns de pa pot ser musulmà ja que en alguns indrets se'ls anomena forns morunos. La seva construcció requeria fer una mitja volta de pedra. El foc es feia dins el mateix forn on posteriorment es coïa el pa, escalfant l'interior amb rama encesa que ràpidament s'havia de netejar i treure la cendra per poder coure el pa a l'interior. | 41.5918100,1.5012700 | 375087 | 4605542 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73851-foto-08008-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73851-foto-08008-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73851-foto-08008-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73852 | Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laribau | XVII | Ha estat restaurada | A tocar de la carretera BV-2212 a l'alçada del km 5.5. Aquesta masia que ha estat restaurada recentment. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. L'edifici principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original estava orientada al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda arquejada de fusta. Totes les finestres tenen també llinda de fusta, i destacar la finestra central de la planta de pis, que té un ampit pronunciat. Hi ha un rellotge de sol a la planta de pis. L'accés actual a l'edifici, actualment es fa per la façana est, on hi ha una entrada bastant senzilla. Una petita coberta, cobreix l'entrada. Les finestres d'aquesta façana, son senzilles i amb llindes de fusta. Davant d'aquesta façana tenim el cup de vi, d'estructura rectangular. La façana nord, només destacar un contrafort que conté un altra entrada a l'edifici. | 08008-98 | Clariana | Ca l'Aribau, és una de les masies antigues del terme de Clariana. Al segle XVII tenia bastantes propietats repartides per la zona, així ho demostra el capbreu de 1634 de l'Arxiu Parroquial de Clariana. Com en altres masies de la zona, es possible que fos més antiga. | 41.5886000,1.4986100 | 374859 | 4605189 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73853 | Cal Jerònim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jeronim | XVIII | Ha estat restaurada totalment. | Situat a uns 500 metres al sud del nucli d'Argençola, Cal Jerònim havia format un gran conjunt arquitectònic amb la masia adjacent de Ca l' Ignasi. A dia d'avui estan separades per l'interior i un per un baluard exterior. És poden distingir també per la façana, que en el cas de Cal Jerònim és d'un color groguenc. L'edifici amb funcions d'habitatge, consta de planta de baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la sud que està arrebossada i pinta de groc. No hi ha elements a destacar en les façanes. Havia tingut celler i cup de vi, però en la restauració es va prescindir d'aquests. El celler actualment és una espai amb funcions de magatzem. L'antiga bassa, s'ha reconvertit en piscina, i un antic cobert actualment és un espai multifuncional. L'entorn es troba ben pavimentant. | 08008-99 | Argençola | Antigament, formà una mateixa propietat amb Ca l'Ignasi. A finals dels anys 80 del segle XX, es trobava en un estat deficient, i quasi en ruïnes. Els actuals propietaris la van restaurar, i actualment hi resideixen. | 41.5925000,1.4429300 | 370226 | 4605704 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73853-foto-08008-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73853-foto-08008-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73853-foto-08008-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73854 | Ca l'Ignasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lignasi | XVIII | L'edifici principal s'ha restaurat. Les altres edificacions s'estan restaurant. | Situat a uns 500 metres al sud del nucli d' Argençola, Cal Jerònim havia format un gran conjunt arquitectònic amb la masia adjacent de Cal Jerònim. A dia d'avui estan separades per l'interior i un per un baluard exterior. És poden distingir també per la façana, que en el cas de Cal Jerònim és d'un color groguenc. Ca l'ignasi el formen l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes que ens mostren la importància que tenia tot aquest conjunt, ja que hi ha un gran nombre de construccions annexes, entre elles un femer de grans dimensions. L'edifici en funcions d'habitatge, es troba situat a l'oest del conjunt, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, exceptuant la nord que està a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. No hi ha elements destacables en les façanes. L'entrada es realitza per la façana sud. A l'interior hi ha una volta de canó Al nord-est del conjunt trobem una edificació que s'està restaurant, de gran alçada, on destaquen unes obertures amb arc de mig punt a la façana sud. Sota d'aquest trobem dues edificacions, una d'elles havia estat el celler. Al sud de tot el conjunt, trobem l'edificació més interessant: un femer que es caracteritza per una volta de canó. A la part superior hi ha una obertura, per on es llençaven els fems. També hi trobem un pou ja fora del recinte. | 08008-100 | Argençola | Antigament, formà una mateixa propietat amb Cal Jerònim. Actualment s'està restaurant la majoria d'edificacions, tot i que l'habitatge ja està finalitzat. | 41.5924200,1.4430900 | 370239 | 4605695 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73855 | Cal Manaco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manaco | XIV-XIX | L'estat de conservació és deficient. Les edificacions annexes han estat enderrocades i les que no ho estan, presenten greus problemes en les estructures tant horitzontals com verticals. | Cal Manaco havia estat una masia important de Rocamora, amb un gran nombre d'edificacions annexes, que a dia d'avui han estat enderrocades. Situat al nord de Rocamora, conserva tres cossos d'habitatge, en un estat de conservació deficient. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, conserva part de l'arrebossat en algunes façanes. Les cobertes estaven orientades (nord-sud) i amb teula àrab. L'edifici primitiu és el situat al centre, i com tret més característic, és el portal d'entrada situat a la façana sud, amb un arc de mig punt adovellat. Posteriorment és va ampliar l'edificació per l'oest, afegint un cos de dimensions similars. La façana sud d'aquest, s'ha perdut en gran part. A finals del segle XIX es va afegir un altre cos, a l'est, i amb una diferent orientació que els dos cossos esmentats anteriorment. La coberta s'orienta cap a l'est, i destaca per tenir una alçada superior als altres cossos, i pel gran nombre de finestres a la façana d'ingrés orientada a l'est. Hi havia diverses construccions annexes que varen ser enderrocades recentment. La més evident, estava adossada entre les façanes sud dels dos cossos més antics, on s'observa clarament la forma de l'edificació. | 08008-101 | Rocamora | Es remunta al segle XIV, on només hi havia el cos central. Posteriorment s'hi va afegir el cos oest, i a finals del XIX el de l'est. | 41.5942900,1.4189700 | 368232 | 4605939 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut identificar per l'estat deficient d'algunes parts del conjunt, però el propietari indica que hi ha dos cups de vi, i una premsa, així com una sitja. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73856 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-2 | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | Cal Torrents està situat a l'oest de Rocamora, i representa una gran estructura rectangular formada per l'habitatge i antigues estances destinades a l'activitat de la casa. A dia d'avui la seva funció solsament és d'habitatge. Hi ha diferents edificacions que s'estan alçant amb un bon criteri arquitectònic. El recinte d'accés es troba tancat per baranes i una entrada. Hi ha diferents espais on hi ha bestiar eqüestre. És diferencia el cos que havia estat l'habitatge original, i que consta de planta de baixa i dues plantes de pis. Les façanes són a pedra vista, formades per petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. S'ingressa a l'edifici per la façana nord, amb una entrada amb arc carpanell. A la resta de plantes hi ha finestres senzilles, i un balcó central per planta. A la resta de façanes nomes destacar-hi diverses finestres de la mateixa tipologia. L'edifici adossat forma part de l'habitatge, utilitzant-se les plantes de pis per a tal finalitat, i la planta baixa com a magatzem. Originalment a la planta baixa hi havia les quadres, on encara es conserva algun element que ens ho recorda. D'estructura molt similar a l'edifici principal, presenta la mateixa i distribució de plantes, tècnica constructiva i vessants de la coberta. Té diferents elements interessants en les façanes, destacant els grans arc rebaixats de pedres irregulars a les plantes de pis de totes les façanes, així com l'entrada a la planta baixa també amb arc rebaixat. A la façana sud, hi trobem un pont llevadís que comunica amb el camí a un nivell superior de la casa. Cal destacar diferents construccions que s'estan edificant amb l'aplicació de línies corbes a les façanes, i la utilització de voltes de canó i grans arcs rebaixats. Entre aquestes hi podem trobar una petita torre circular, que recorda a les torres de guaita típiques de l'Anoia. | 08008-102 | Rocamora | Es remunta finals del XVIII i principis del XIX, feta amb gran part amb material de les edificacions que hi havia a la zona del Castell de Rocamora. A mitjans dels anys 70 del segle XX, comença a rehabilitar-se les edificacions que es trobaven en un estat de conservació deficient. | 41.5930200,1.4177800 | 368131 | 4605800 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73856-foto-08008-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73856-foto-08008-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73856-foto-08008-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73857 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-2 | XIX | La major part de les estructures horitzontals estan caigudes, i les verticals estan en un estat de conservació deficient. La vegetació i l'arbrat han envaït l'espai. | Cal Soler es troba situada al sud-oest del terme municipal, i pròxim a la població de Bellmunt de Segarra. Situada en un turó davant del camí de Bellmunt. Es troba en un estat de conservació deficient i envaïda per la vegetació i l'arbrat. Es pot identificar però l'estructura rectangular que formaven les diferents edificacions. Per una banda a l'est, hi havia l'edifici que tenia funció d'habitatge alçat amb carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta era a dues vessants ( nord-sud). Té accés a l'interior pel sud. No hi ha elements a destacar a la resta de façanes. A l'oest hi havia un espai tancar per murs, on és pot observar el cup de vi. | 08008-103 | Rocamora | 41.5851200,1.4064400 | 367169 | 4604940 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73857-foto-08008-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73857-foto-08008-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73857-foto-08008-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En la cartografia surt esmentada com la Torre del Bord. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73858 | Ca l'Esteve de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-de-baix | XIX | Ha estat restaurada. Els criteris de restauració sobretot en les obertures potser no són els més adequats. | Ca l'Esteve de Baix es troba situat al sud-oest del terme municipal, i pròxim a la població de Bellmunt de Segarra. Es tracta d'una gran edificació amb diverses edificacions annexes tancada per murs. Consta d'una edificació principal a la qual se li va afegir un cos a l'est i un altre a l'oest. Té planta baixa, i dues plantes de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Aquesta edificació s'hi accedeix a l'interior per la façana sud, a través d'una entrada senzilla amb brancals de maons. Les finestres son molt senzilles. El cos afegit per l'est, cal destacar els badius amb arcs rebaixats de rajol. El mur que tanca el recinte està arrebossat. | 08008-104 | Rocamora | 41.5796800,1.4026600 | 366843 | 4604342 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73858-foto-08008-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73858-foto-08008-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73858-foto-08008-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73859 | Fita de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6 | XIX | Després de més d'un segle a l'exterior, es nota el pas del temps amb el desgast de la pedra i la proliferació d'espècies vegetals. | Fita que separa els termes municipals d'Argençola ( Barcelona), Talavera ( Lleida) i Santa Coloma de Queralt ( Tarragona). És un bloc de pedra sorrenca en forma de pilastra de secció triangular. Hi trobem a cada la inscripció que indica el respectiu terme. A la cara oest: P. Lérida Talabera. A la cara est: L.P.A. Barcelona Argensola A la cara sud: 3.P.A. Tarragona Santa Coloma 1889 | 08008-105 | Carretera T/B- 221 km 5.200m | Aquesta fita de terme es remunta a finals del segle XIX, tal com indica la data de 1889. | 41.5782400,1.3924200 | 365986 | 4604198 | 1889 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73859-foto-08008-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73859-foto-08008-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73859-foto-08008-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73860 | Jaciment de Cal Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-casanovas | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | Construcció localitzada uns 300 metres a ponent de la masia de Cal Casanovas, a prop del camí que mena a Cal Gotzo de Dalt i als Plans d'en Ferran. Uns 300 metres al nord de l'esmentada masia passa la riera de Clariana i la vall homònima. Es tracta d'un lloc de bosc de pins molt clar i conreus a la part baixa, situat a mig camí d'un dels contraforts de l'altiplà d'en Ferran. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1984, s'observaren les restes d'una construcció a base de dos murs de pedra seca, en angle recte, que formarien part d'una estructura rectangular de la que han desaparegut totalment, a causa de l'erosió, els paraments dels costats sud i est. Del mur del sector nord només es conserva una llargària de 7 metres per 0'65 metres d'amplada per uns 0'50 metres d'alçada, construït a base de dues filades horitzontals i paral·leles de pedres sense cairejar en sec, d'aparell irregular, de mides desiguals i amb un farciment intern a base de pedres més petites i terra. En algun sector ha desaparegut el parament extern d'aquest mur. El mur de ponent conserva dues filades verticals, l'exterior i l'interior, a base de carreus més grans (d'aspecte ciclopi) amb una tècnica diferent car hi ha un colzat. Són uns blocs més cairejats que els del mur anteriorment esmentat. La connexió entre els dos murs no és clara. El mur de ponent té una llargària de 2'50 metres per 1 metre d'amplada i l'alçada és de 0'65 metres, amb dues filades verticals. Com a conseqüència de l'erosió, en el sector interior de la construcció surten arran de terra uns indicis de probable jaciment de terra batuda amb alguns indicis de restes carbonoses i fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, d'argila dura i uniforme amb desgreixant de quars pertanyents a vasos o urnes bicòniques o lleugerament carenades o ovoïdes, amb fons còncau, així com un fragment d'àmfora que probablement seria una forma Dressel I, de parets molt gruixudes. A pocs metres d'aquest lloc es recolliren superficialment uns esclats de sílex, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn. Pels materials recollits, es tracta d'un jaciment ibèric; tanmateix, es fa molt difícil establir el tipus de jaciment o utilitat d'aquesta construcció aïllada, tot i que per les restes de les estructures conservades, probablement seria un lloc d'habitació. | 08008-106 | Camí de Cal Casanoves | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 14 d'agost del 1977. | 41.5839100,1.4733600 | 372745 | 4604705 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73861 | Jaciment de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-mensa | XI-XII | No és pot apreciar l'estat ja que actualment hi ha un camp de blat. | Aquest enterament aïllat està situat a prop del camí que de Santa Coloma de Queralt mena a Argençola, a la vora de Cal Mensa i del petit agregat de Contrast, a l'extrem meridional del municipi, en un lloc erm, entre bosc i camps de conreu. Com a resultat de la visita a l'indret, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica al 1984, es pot dir que es tracta d'un enterrament en cista medieval, no antropomorf, de planta rectangular i amb les parets formades per peces posades verticalment; la coberta era una llosa sencera. També s'ha recollit un fragment de ceràmica alt-medieval en aquest lloc. Aquest tipus d'enterrament és propi dels segles XI i XII d.C. El fragment de ceràmica és a torn, té forma globular, pasta de color grisa-marró i amb desgreixant de quars i mica daurada, amb una decoració incisa a base d'una línia horitzontal | 08008-107 | Contrast | Enterrament descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1966. En la revisió de la Carta Arqueològica realitzada l'any 1991 es desmenteix que fos un enterrament aïllat. En la visita dels arqueòlegs que varen revisar la Carta no varen poder localitzar l'enterrament, el qual devia estar tapat, ja que s'han tirat terres des del camp superior. Segons informacions del propietari, quan es va fer el camp de conreu, abans de la Guerra Civil espanyola, varen aparèixer un total de 18 sepultures de lloses, de les quals unes 10 eren d'adults i la resta d'infants, pel que la sepultura descoberta per la secció d'arqueologia del CECI, devia ser una de les poques que no es va destruir, i per tant no és un enterrament aïllat, sinó que formava part d'una necròpolis. | 41.5818100,1.4243600 | 368656 | 4604546 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73861-foto-08008-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73861-foto-08008-107-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no s'hi observa res. Al camp s'hi conrea blat, que en aquesta època de l'any està bastant alt. El material trobat es conserva al Museu Comarcal. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73862 | Camí de Cal Gotzo de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-gotzo-de-dalt | X-XI | El bosc on es troba situat el jaciment no està gens cuidat. Cal sumar-hi l'efecte de la ventada i nevada del 2010, amb arbres caiguts. | Jaciment situat al costat dret del camí que de Cal Jan o Cal Mariano, als Plans d'en Ferran, mena a Cal Gotzo de Dalt, situat a la part plana d'aquest camí, abans d'iniciar el pendent que porta a Cal Gotzo de Baix, en unes roques ubicades en un bosc de pins. En aquest indret s'observen els indicis arqueològics següents: 1.- Conjunt de roques amb clars indicis d'habitació, amb renglera de forats buidats a la roca per allotjar els caps de les bigues de fusta que servirien per a suportar un cobert. També s'observen les restes d'uns murs que segurament servien de tancament del recinte, construïts a base de carreus en sec i de mitjanes proporcions, no uniformes, escairats a cop de martell i sense polir. Les filades proven de seguir la línia horitzontal. S'observen també unes petites balmes i en algun lloc es pot apreciar un possible lloc d'accés al recinte. 2.- Base circular d'una premsa excavada en el cim d'una roca. 3.- Dipòsits d'aigua. 4.- Una creu retallada a la roca. També s'han recollit diversos fragments de ceràmica grisa alt-medieval, fets a torn lent, pastes poc depurades i amb desgreixant de quars, formes globulars i carenades, vores enfora i llavis plans. Sembla, per tant, un nucli de poblament dispers alt-medieval, propi dels segles X-XI, segles de gran inestabilitat. | 08008-108 | Plans de Ferran | Estació descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 14 d'agost del 1977. | 41.5781500,1.4731800 | 372719 | 4604066 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73862-foto-08008-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73862-foto-08008-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73863 | Jaciment del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-segura | I-IV | Es troba situat en un camp de conreu de cereals que en aquesta època de l'any està bastant crescut. | En un camp situat a l'esquerra del torrent de les vinyes i a la dreta del camí de Can Segura s'han localitzat fragments de ceràmica comuna romana i monedes datades a l'època del baix-imperi. | 08008-109 | Rocamora | La localització de les monedes les va efectuar un afeccionat local amb un detector de metalls. | 41.6009400,1.4284000 | 369032 | 4606663 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73864 | Fornot de Cal Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornot-de-cal-riquer | La vegetació i l'arbrat ha envaït tot l'espai. | Es tracta d'un eremitori situat al peu del camí d'Albarells a Cal Riquer, en una zona de camps. Aquesta estructura apareix molt degradada per la vegetació en la part frontal. En l'interior esquerre hi ha petits solcs; a l'exterior hi ha un canal de recollida d'aigües. Amida 150 cm. Uns 50 metres més avall, a l'esquerra del camí, s'observen tres sepultures excavades en la roca, seccionades i de planta rectangular; la seva orientació és EW. | 08008-110 | Albarells | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.6204200,1.4772000 | 373137 | 4608753 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73864-foto-08008-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73864-foto-08008-110-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73865 | Poblat d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-dalbarells | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | El jaciment està situat en el vessant d'un turó davant d'Albarells, a prop de la font. Es conserven restes de murs; també es van localitzar restes ceràmiques i sílex. | 08008-111 | Albarells | Descobert per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.6188000,1.4735900 | 372833 | 4608579 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'entorn està molt descuidat, fet que dificulta la interpretació dels elements que hi ha al turó. Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-357 i M-446 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73866 | Vall de Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-freixa | No es pot observar l'estat actual, ja que hi ha camps de conreu. | Camp situat sota la Vall de Freixa, a prop de la població d'Argençola. Hi apareixen fragments de ceràmica romana, un penjoll de 5 cm d'alt x 3 cm d'ample, que consisteix en una figureta de bronze que representa un brau. | 08008-112 | Argençola | 41.5921900,1.4388700 | 369887 | 4605676 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 73867 | A ponent del Mas de la Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-la-gallina | No es pot observar l'estat de conservació ja que no es distingeixen les estructures amb el propi entorn. | En aquest indret s'han localitzat estructures de pedra seca en l'extrem SE i NW. Entre el material arqueològic documentat, cal destacar àmfora itàlica, ceràmiques ibèriques oxidades, ceràmiques de vernís negre i de parets fines; entre les ceràmiques ibèriques s'ha trobat 'kalathos' de tipus reentrant. Aquest lloc és conegut com a Pla de Cameta. | 08008-113 | Cal Serrats/ Mas de la Gallina | Jaciment descobert per la secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el juliol del 1992. | 41.5961900,1.4637100 | 371965 | 4606083 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-571 i M-563 | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73868 | Jaciment de Cal Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-macari | Situat en una zona de bosc. Costa apreciar les estrucutures. | Sepultura de lloses excavada pel propietari de Cal Macari. La sepultura conserva íntegrament la seva estructura i l'esquelet en el seu interior. Està formada per una caixa de lloses de 70 cm x 150 cm, amb una sola llosa de coberta. És molt possible que hi hagi més sepultures en el turó, ja que afloren altres lloses. La sepultura està situada en el vessant de migdia del primer turó que hi ha a la dreta en el camí de Cal Macari a la pista forestal d'Argençola. | 08008-114 | Camí d'Argençola a Clariana. | Jaciment descobert pel Sr. Ramon Farrés. | 41.5991400,1.4563600 | 371358 | 4606421 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73868-foto-08008-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73868-foto-08008-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73868-foto-08008-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Número de referència: C-110 | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73869 | Turó al nord-oest de la Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-al-nord-oest-de-la-freixa | IaC-IdC | No s'observen les estructures que es troben integrades en l'entorn. | El jaciment està ubicat en un turó dominant. Superficialment s'han documentat fragments de dolia, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica pintada, comuna romana i restes de 'tegula'. No s'han observat estructures. També va aparèixer una peça de bronze. El conjunt ofereix una cronologia entre els segles I aC i I dC. | 08008-115 | Argençola | 41.5879200,1.4373000 | 369747 | 4605204 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73870 | Les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roques | No es poden observar les estructures ja que es troba en una zona boscosa on la vegetació és abundant. | Jaciment situat al costat esquerre del camí que transcorre d'Argençola a Contrast. És una zona de bosc entre dos camps de conreu. S'han trobat nombrosos fragments de ceràmica: vernís negre, 'sigillata' sud-gàl·lica, fragments de vidre, ceràmica comuna romana, ceràmica ibèrica oxidada. | 08008-116 | Constrast | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.5819900,1.4272500 | 368898 | 4604561 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73870-foto-08008-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73870-foto-08008-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73870-foto-08008-116-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73871 | Camps a l'est del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-lest-del-mas-segura | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a l'est del Mas Segura, en una explotació agropecuària, en un camp situat al vessant de la muntanya on hi apareixen restes de ceràmica feta a mà amb decoracions de cordó. Aquesta ceràmica correspondria, cronològicament, al període de l'Edat del Bronze. | 08008-117 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6019300,1.4251900 | 368766 | 4606778 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73872 | Camp del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Situat en una explotació agropecuària que consta de dos camps. A migdia a Mon romà, en el camí que porta a Cal Jerònim. El material trobat consta de fragments de ceràmica de vernís negre, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica oxidada. | 08008-118 | Argençola | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.5927500,1.4439700 | 370313 | 4605731 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73873 | Camps a migdia del Mas de Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-migdia-del-mas-de-segura | II-V | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a migdia del Mas Segura, en una explotació agropecuària que consta de tres camps ubicats en el vessant de la muntanya. A cada camp apareixen concentracions de ceràmica: comuna romana, àmfora itàlica, 'sigillata' africana. Aquestes concentracions fan pensar en l'existència d'un jaciment de grans proporcions. Amb la ceràmica anomenada 'sigillata' africana, hi ha dos fragments que corresponen a: - 'Sigillata' africana del grup A, concretament la forma Hayes 27. - 'Sigillata' africana del grup D, que correspon a la forma Hayes 59. Això permet situar el jaciment entre finals del segle II dC i inicis del V dC. Cal destacar l'aparició de dues peces de bronze: un aplic d'arrencament de nansa d'una sítula i un aplic d'una cara femenina. | 08008-119 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6020100,1.4234000 | 368617 | 4606790 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73874 | Jaciment església de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-esglesia-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . NADAL, E.; SERRA, J . . A:Memòria de les actuacions arqueològiques a l'autovia de Lleida-Barcelona (CN-II), tram Cervera Santa Maria del Camí. Sant Marc (Argençola) . Igualada .Inèdit . 2003 . URBIOLA, M . . A:Projecte de trasllat de l'església de Sant Marc. Municipi d'Argençola. Anoia . Manresa .Inèdit . 2003 | XIII-XVIII | Després de les excavacions és va restituir | L'església presenta dues fases constructives, la primera correspon a la construcció d'una església romànica, i la segona a una ampliació del segle XVI, en la que es va duplicar l'espai interior i es va construir una petita capella. Sembla, segons els resultats de l'excavació, que quan es va construir l'església, l'espai ja havia estat utilitzat amb anterioritat com a necròpolis. A l'exterior del recinte, i tocant a la banda nord, es van documentar dues sitges, que es poden atribuir al període cronològic del Bronze antic. Es tracta d'una església, de planta irregular que conservava uns murs amb una alçada entre 20 i 80 cm, i una amplada també variable que arriba fins a 1'30 m. La nau romànica primitiva era orientada en sentit est/oest, i a aquesta estava associada una construcció d'època moderna per la seva banda nord. | 08008-120 | Porquerisses | De l'existència d'aquesta església no en quedava cap constància , si bé restava alguna notícia oral. Va ser l'any 2003 durant el seguiment arqueològic de les obres de l'autovia de Lleida a Barcelona (N-II) quan es va efectuar la troballa de les restes de l'església de Sant Marc i d'una necròpolis associada a aquesta, amb un total de 347 enterraments. Un cop realitzada l'excavació i documentació de l'església, i, com que la seva ubicació es trobava dins el traçat de la nova autovia, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va decidir salvaguardar les restes d'aquesta edificació, optant pel seu trasllat a una nova ubicació. Aquesta és a uns 60 m al nord-oest de l'inicial localització de l'església, i a la banda oposada del petit cementiri del nucli de Porquerisses, agregat de població del mateix terme municipal d'Argençola. La cronologia de l'església abarca des del segle XIII fins el XVIII aproximadament, moment en que el culte va traspassar d'aquesta construcció a l'església de Sant Genís de Porquerisses. | 41.6271200,1.4600300 | 371720 | 4609522 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 79|80|81|85|92|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73875 | Terrasses de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | No es conserva res. | Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s'han diferenciat tres zones funcionals: una zona d'hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d'emmagatzematge. La importància de la zona d'estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l'emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l'estudi de les sitges, s'han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d'argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d'algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l'urbanisme originari de l'assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s'aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s'emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d'aliments. Cal destacar d'aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d'arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l'espai d'hàbitat, disminuint el nombre d'hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s'observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d'emplaçament coincideix amb l'evolució de molts poblats que a les acaballes de l'època medieval s'establiren a banda i banda d'una via de comunicació. L'estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d'abandonament en al segle XV, determinat per l'existència de ceràmica amb acabats vidrats d'època gòtica, decorat amb motius d'influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d'un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l'assentament. | 08008-121 | Porquerisses | El jaciment fou descobert l'any 2002 en el transcurs de les prospeccions de l'Autovia Lleida - Barcelona N-II (tram Cervera - Santa Maria del Camí), que van permetre documentar l'existència de diferents jaciments, entre ells, aquest, que juntament amb l'església de Sant Marc i la necròpolis propera formaven un conjunt arqueològic d'hàbitat i zona de culte situats al nord de l'actual nucli de Porquerisses. | 41.6262400,1.4588300 | 371618 | 4609427 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi passa l'autovia A-2 Lleida-Barcelona | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73876 | Jaciment de Can Rossó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-rosso | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | II-I aC | Parcialment destruït. Hi passa l'actual Autovia A-2 Lleida-Barcelona. | El jaciment ibèric de Can Rossó es troba sota l'antiga era del mas de Can Rossó i els camps de conreu adjacents, en el marge esquerre de l'actual N-II, al vessant esquerre de la vall del riu Anoia, en el terme municipal d'Argençola. El terreny es caracteritza per grans extensions forestals formades per pinars i rouredes, amb alternança de camps de conreu. Les tasques de neteja i d'excavació arqueològica realitzades al jaciment arran de la seva detecció durant les obres de construcció del l'Autovia Lleida - Barcelona N-II, (Tram Cervera - Santa Maria del Camí) han posat de manifest l'existència d'un mas ibèric. Tot i el grau de destrucció s'han diferenciat quatre sectors, dues zones d'habitació i una zona de treball al voltant d'un pati central. Sector 1: Es documenten diferents àmbits ( A2, A3, A4, A5, A9, A10) que conformarien la zona d'habitació distribuïts al voltant del pati central format el nucli principal de l'hàbitat, però no es pot veure la funcionalitat d'aquests. En l'àmbit A3 s'han trobat estructures de mur en molt mal estat, a l'interior d'aquest àmbit s'ha documentat un foc situat a la part central de l'habitació, una lloses que podrien formar part d'un canal de desaigües (que es troba també a l'àmbit A4) i desemboca en un petit dipòsit situat a la zona central, en el considerat pati obert. En aquest àmbit també s'ha pogut documentar una reforma en el mur nord possiblement relacionada amb el funcionament del canal. A l'interior d'aquest àmbit s'han trobat 7 monedes ibèriques al costat del mur de tancament sud. En l'àmbit A5, al costat est de l'A4, s'ha pogut documentar l'existència d'una llar de foc adossada al mur oest; la porta d'accés a aquest àmbit es troba al mur sud i presenta un forat de pal que podria anar relacionat amb la coberta de l'habitació. Els àmbits A9 i A10 presenten un mal estat de conservació per les tasques de conreu. Cal assenyalar la presència d'una sepultura però sense cap mostra antropomorfa, i possiblement infantil. Sector 2: Situat a la part nord del jaciment, és format per un conjunt d'estructures aïllades, restes de mur, tres fosses, una sitja o fossa; es suposa que aquest espai estava destinat a zona d'emmagatzematge. Sector 3: Sector que correspon als àmbits A6, A7 i A8. Presenten una cota inferior a la resta d'estructures. En l'àmbit A6 s'ha documentat l'existència d'un foc i una cendrera, fet que permet relacionar la zona com a taller. L'àmbit A7 presenta una planta el·líptica amb murs molts irregulars. Finalment l'àmbit A8 esta delimitat per tres murs . Sector 4: A l'exterior de l'àmbit A1 s'han documentat forats de pal alineats al mur fa pensar en la possible existència d'una coberta amb porxo que formaria part del pati central. Destaca l'existència d'un retall circular, potser relacionat amb la col·locació d'una tenalla per recollir aigua de pluja. Al costat d'aquest àmbit hi ha el A11 on s'han trobat un forats circulars de petites dimensions que podien estat utilitzats per col·locar àmfores. El grau de destrucció de les estructures no permet esbrinar amb exactitud l'extensió ni la funcionalitat del jaciment, però es pot deduir que es tracta d'un assentament típic rural de la zona, que prolifera a partir de la segona meitat del segle II aC i perdura fins a mitjans segle I aC. | 08008-122 | Can Rossó. Antiga N-II km 539 | Jaciment detectat durant el seguiment arqueològic de les obres de construcció de l'Autovia Lleida - Barcelona, N-II, tram Cervera - Santa Maria del Camí. | 41.6301700,1.4674800 | 372346 | 4609850 | 08008 | Argençola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment és impossible interpretar res. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 73877 | Can Rossó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosso | XIX | Cal Rossó és troba situat a peus de la N-II entre els nuclis de Santa Maria del Camí i Porquerisses, just a sota de l'Autovia A-2 de Lleida a Barcelona. Consta d'una edifici principal, amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes. L'edifici principal a peu de carretera, consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Presenta les façanes arrebossades i pintades de color crema i rosat en els marcs de les obertures i la separació entre plantes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa, on a la llinda hi trobem inscrit J C 1932 dins d'un cor. Aquesta data correspon a l'ampliació que es va fer de l'edifici. Al costat hi trobem en un placa Can Rossó 1835. A la resta de la façana hi trobem un balcó i diverses finestres senzilles. A la façana nord, a la part superior ( ja que el terreny esta més elevat en aquesta façana) hi ha l'espai on hi ha el cup de vi. Aquest comunica a l'interior amb l'antic celler de la casa, on es conserva encara l'estructura de pedra quadrada per on sortia el vi provinent del cup. Aquest espai quadrat conserva encara l'embigat de fusta i algunes voltes. En aquest espai s'hi guarda la pala del forn, element que per altra banda no és visible, tot i que no s'ha destruït. A l'entorn de la casa, hi trobem dues cisternes d'aigua, un de mitjans del segle XIX i una posterior, de mitjans del segle XX ( 1950). Altres elements destacats són les construccions annexes que hi ha a l'entorn de la casa, de gran senzillesa, però que ens mostren l'estètica rústica que l'edifici principal ha perdut. | 08008-123 | Antiga N-II km 539 | Es va edificar l'any 1835. L'any 1932 Josep Closa que era el propietari en aquell moment, va restaurar la casa, ampliant-la per l'est. Durant les obres de l'Autovia A-2 de Lleida a Barcelona, va estar a punt de ser expropiada i enderrocada per a facilitar els treballs. Al final es va poder evitar aquest fet i es va compensar la família Closa, amb l'adequació dels espais que havien estat afectats per les obres. | 41.6295600,1.4669500 | 372301 | 4609783 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73878 | Pont de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-contrast | XX | Pont que travessa la riera de Clariana a prop del nucli de Contrast. És un pont d'un sol ull amb d'arc de mig punt, alçat amb carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Te unes baranes de fustes que es recolzen sobre una base metàl·lica. | 08008-124 | Camí de Contrast a la Pobla de Carivenys | 41.5791100,1.4338100 | 369439 | 4604231 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 73879 | Pont d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dargencola | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència. fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Té una longitud aproximada de 30 m i una amplada de 6 m. Als laterals de la plataforma hi ha uns murs de pedra al llarg de tot el pont. Salva el desnivell que provoca el riu Anoia. | 08008-125 | Inici de la BV-2231 | 41.6176200,1.4475600 | 370662 | 4608486 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73879-foto-08008-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73879-foto-08008-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 73880 | Barraca de pedra seca de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-carbasi | XIX | Tot i que l'estat de conservació no és dolent, comença a tenir problemes d'estructura a la volta, així com humitats. | Barraca de pedra seca, situada al nord de Carbasí. Està integrada pràcticament en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de apuntada. En estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-126 | Carbasí | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. | 41.6128300,1.4283500 | 369052 | 4607984 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73881 | Sant Salvador de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-clariana | XVII-XIX | La coberta no es conserva i l'estucat interior està quasi perdut. | Petita capella situada a l'entorn de Cal Casanovas en el camí que porta a Cal Gotzo de Baix. Es troba en una zona boscosa i amb vegetació abundant. És de planta rectangular, d'una sola nau, i amb volta de canó, tot i que no conserva la coberta. Parets de pedra amb carreus escairats a les cantoneres La façana d'ingrés s' orienta a l'oest i presenta una entrada rectangular amb una gran llinda de pedra, on es pot observar amb dificultat dues dates, la de sobre nomes '16..' i la de sota ' 1662?'. Té dos contraforts a la façana nord. | 08008-127 | Clariana | Hi ha poques dades sobre la historia d'aquesta capella. Tot i ser del segle XVII, les primeres noticies que en tenim son del XIX. El volum 'Nueva demarcación parroquial' de 1855 no en parla. El qüestionari de 1918 l'esmenta però com a capella en ruïnes i en desús. El volum 'Estado de las parroquias el 1854' l'esmenta com a capella i no esmenta pas que estigui en desús i per tant s'ha de suposar que estava en ús. El volum de visites pastorals del bisbe Jordà (1866-1872) no en parla. El volum de visites pastorals del bisbe Morgades (1882-1899) tampoc no en parla. | 41.5818000,1.4712200 | 372563 | 4604474 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73881-foto-08008-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73881-foto-08008-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73881-foto-08008-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 73882 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola-0 | XX | En els darrers anys el nombre d'assistens als actes ha crescut, sobretot al sopar popular. | La Festa Major es celebra el patronatge de Sant Llorenç i es duu a terme al voltant del 10 d'agost. La tradició fa que s'invoqui Sant Llorenç per demanar el seu suport per protegir els boscos dels incendis, malauradament tant freqüents a l'agost. També és invocat per molts oficis que empren el foc com element bàsic del seu treball. La Festa Major d'Argençola és el punt de trobada de la comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns -la plaça, l'església- i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits. | 08008-128 | Argençola | 41.5980600,1.4435200 | 370286 | 4606321 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 73883 | Festa Major de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-carbasi | XX | Per Sant Bartomeu es celebra la Festa Major de Carbasí. El dia 24 d' agost es realitza una missa solemne a l'esglesia de Sant Bartomeu, i tot seguit es realitzen diferents actes per amenitzar la festa que reuneix veïns, familiars i amics. | 08008-129 | Carbasí | 41.6104500,1.4301600 | 369198 | 4607717 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 73884 | Festa Major de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-porquerisses | XX | En els darrers ha crescut el nombre d'assistens als actes de la Festa Major. | La Festa Major de Porquerisses es celebra en honor a Sant Genís. Es realitza els dies 25 i 26 d'agost i està organitza per l'Associació de veïns de Porquerisses amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argençola. La festa consisteix en una missa solemne el dia de Sant Genís i una sèrie d'actes festius, que van variant cada any. Entre aquests actes hi ha diferents campionats de botifarra, dominó o ping-pong. La nit del 26 hi ha sempre un ball popular per a tots els assistents fins entrada la matinada. L'endemà de Sant Genis s'acostuma a celebrar un esmorzar amb xocolatada i un dinar popular. Els actes es realitzen al local social de Porquerisses. | 08008-130 | Porquerisses | 41.6256200,1.4596300 | 371683 | 4609357 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els anys que la festivitat de Sant Genís cau entre setmana, es traslladen els actes al cap de setmana més proper. La majoria d'any es realitzen només | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 73885 | Festa Major de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocamora | XX | Es celebra el 25 de Juliol en honor a Sant Jaume. Reuneix als veïns de la zona de Rocamora que celebren un missa solemne a la capella de Sant de Jaume i diferents actes. | 08008-131 | Rocamora | 41.5936700,1.4190200 | 368235 | 4605870 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 73886 | Festa Major de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-contrast | XX | 08008-132 | Constrast | 41.5812500,1.4339400 | 369454 | 4604469 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 73887 | PEIN Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-carbasi | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>L'espai de Carbasí reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L'estrat arbustiu i herbaci d'aquestes pinedes és ric en plantes de l'Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d'espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l'auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d'altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d'aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. Carbasí presenta, doncs, l'interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l'altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l'espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L'interès d'aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l'abundància d'alguna espècie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l'espai estricte, sinó a l'àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.</p> | 08008-133 | Carbasí | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.6167000,1.4371300 | 369791 | 4608400 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els límits en el terme d' Argençola són els següents: Segueix el marge sud de la carretera N-II en direcció E durant un petit tram, per sortir-ne, en direcció SE per una pista que apareix abans d'arribar a l'Hostal del Violí. Segueix aquesta pista fins que es creua amb un torrent, torrent que esdevé el nou límit, (l'eix de la llera) seguint-lo en direcció NE fins a morir al torrent del molí, nou límit (l'eix) resseguit en direcció SE fins arribar a un nou torrent tributari del molí, que el límit segueix (també per l'eix) en un petit tram en direcció NO, fins arribar a una pista que en direcció SO va seguint de forma paral·lela el torrent del molí. Segueix en aquesta direcció pel marges O la pista fins arribar a una canal, a la zona dels forns de la Calç. Aleshores el límit puja per la canal (ambdós marges), en direcció NO, fins arribar a la plana del turó de Carbasí, ben aprop del nucli poblat. El límit segueix el marge E d'aquesta pista en direcció NE, passant pel costat S de cal Borràs, i l'abandona per seguir la corba de nivell 720, en la que es produeix el canvi de zona cultivada a bosc; amb aquest criteri el límit ressegueix una petita llengua de terra situada a l'E de cal Borràs fins arribar a un petit turonet situat per sobre dels 725 metres. En aquest punt el límit ressegueix l'extrem O del turó en direcció N, fins a tocar de nou el canvi de zona cultivada i bosc, en la cota 720, que ressegueix ara en direcció O, fins arribar a una nova pista forestal que descendeix per la massa forestal, a l'alçada de la coma del Balcells. Descendeix en direcció NE pel marge E d'aquesta pista, fins a creuar-se amb una de nova, que pren en direcció NE, i que ressegueix una corba de nivell, fins arribar a creuar-se amb un torrent, a dalt de la zona de les Costes. Des d'aquest torrent el límit segueix una linia recta en direcció NE fins arribar al punt més meridional de la pista que surt del pla de Penes. El límit de l'espai continua per aquesta pista en direcció est, primer i nord, després, durant uns 150 metres fins que s'arriba al límit entre els camps de conreu i el bosc del Solà de la Mussolenca. A partir d'aquest punt, el límit de l'espai ressegueix la divisòria entre els camps i el bosc, en direcció nord i vorejant el Pla de l'Àliga. Es deixa enrere el mateix Pla de l'Àliga i els Clots del Ferrer, i, continuant entre la divisòria camps/bosc, s'arriba a una pista que voreja, pel vessant est, el Clot del Pou. Un cop en aquesta pista, el límit de l'espai abandona la divisòria entre camps i bosc i la ressegueix al llarg d'uns 600 metres fins al punt on s'acaba la pista, just en l'inici de la rasa del Clot del Pou. En aquest punt el límit descriu una recta en direcció O, fins arribar al punt de bifurcació d'una nova pista forestal, de la qual segueix el marge E de la bifurcació occidental en direcció N, vers la zona coneguda com la Solana. Abandona aquesta pista, en prendre una nova bifurcació en direcció NO, fins arribar a una corba molt pronunciada, des de la qual el límit descriu una recta en direcció SO, fins arribar a una nova pista carenera, que ressegueix pel marge E en direcció N, fins arribar al límit del terme municipal de Montmaneu. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 73888 | Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clariana | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.</p> | 08008-134 | Tram de la Riera de Clariana | 41.5885400,1.4895900 | 374107 | 4605196 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73888-foto-08008-134-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 73890 | Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | S'ha restaurat recentment. | Situada a la part alta del poble, i a peus del que havia estat el castell d'Argençola, hi trobem l'Església Parroquial de Sant Llorenç. És un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra ben tallats. De planta rectangular, presenta una sola nau i capelles laterals. Aquestes últimes formen cossos adossats a banda i banda, damunt dels quals reposen els contraforts que descarreguen el pes de la nau, més alta. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es de base quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i presenta una entrada senzilla amb arc escarser i un rosetó a sobre. A la part superior de la façana hi trobem una petita obertura el·líptica. L'interior de l'església és compartimentat mitjançant pilars i arcs de punt rodó que configuren l'espai de la nau, Una línia d'impostes de diferents motllures sostenen les voltes que cobreixen la nau. A l'entrada de l'església es situa el cor i un petit baptisteri, on hi ha una pica. La capçalera consta d'un altar i tres fornícules centrals entre columnes i cobertes amb arc de punt rodó, amb imatges de Sant Llorenç ( centre), Sant Isidre ( esquerra) A l'interior a les capelles laterals hi trobem diferents imatges de sants en un bon estat de conservació. A sobre d'un arc de la capella lateral nord, hi trobem un escut d'armes que fa referència a Onofre d'Argençola. Les parts inferiors són a pedra vista, i les superiors estucades i pinades de color groc. | 08008-136 | Plaça de l'Església | L'edifici actual és del segle XIX, finalitzades les obres l'any 1891 utilitzant les pedres del castell. Anteriorment hi havia hagut un altra església L'església primitiva es coneix la seva existència des de 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l'altar de Sant Llorenç. Actualment en són sufragànies les esglésies de Carbasí, Contrast, Rocamora i els Plans de Ferran. | 41.5978000,1.4430900 | 370250 | 4606293 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 73891 | Castell d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dargencola | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | No hi ha estructures exteriors visibles, exceptuant les esmentades anteriorment. La majoria restes colgades o desaparegudes, degut a la utilització de la pedra del castell, per alçar edificacions a l'entorn d'aquest, com l'església | <p>Situat a la part més alta del poble d'Argençola. Avui en dia pràcticament en ruïnes, solament es conserven estructures a l'interior del turó. Tal com és descriu a la Catalunya Romànica, cal destacar els basaments d'una torre rodona d'uns 7,30 m de diàmetre extern i d'uns 1,70 m de diàmetre intern, amb un mur de 2,85 m de gruix. L'aparell dels paraments interns és fet amb blocs de pedra de petites dimensions i ben escairats disposats horitzontalment. A tocar d'aquesta torre, s'hi troben les restes d'un espai de perímetre irregular amb un mur perforat per una porta, delimitada superiorment amb una llinda de fusta. L'aparell és semblant al de la torre. Prop d'aquestes es conserva una construcció rectangular coberta amb una volta de pedra, amb una obertura a la part superior a mode d'esvoranc, que podria tractar-se d'una cisterna.</p> | 08008-137 | Argençola | <p>El terme d'Argençola apareix documentat per primera vegada a l'any 1012. La primera referència del castell és del 1031, quan va morir Mager, germà del senyor d'Argençola, Clariana i Rocamora, i fou jurat el seu testament en la primitiva església.</p> | 41.5979400,1.4427500 | 370222 | 4606309 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73891-foto-08008-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73891-foto-08008-137-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml