Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95380 | Xalet al passeig de Rubí número 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-de-rubi-numero-82 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre lateral. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb el cos de la torre que s'aixeca a l'esquerra i el cos principal, amb un porxo, a la dreta. L'accés es realitza mitjançant el porxo, que és format per dues arcades de punt rodó que sustenten un balcó superior amb una balustrada de peces de morter modelat. Les obertures exteriors estan envoltades per un arrebossat d'imitació de carreus. A l'interior del porxo hi ha un arrambador ceràmic. El primer pis del cos principal, que dona al balcó, té la porta d'accés amb llinda recta i persianes de llibret de color marró fosc. Al seu costat hi ha una finestra ovalada. El balcó és cobert amb una pèrgola amb columnes d'estil jònic. El ràfec està fet amb caps de biga de fusta, i la teulada és d'estil holandès.</p> <p>La torre, de planta quadrada, presenta una finestra per pis. Les finestres tenen l'ampit decorat amb rajola blava i blanca i estan emmarcades en la llinda i els brancals amb un arrebossat d'imitació de carreus. En el darrer pis hi trobem una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó. El coronament és amb ràfec sustentat per caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants.</p> | 08205-421 | Passeig de Rubí, número 82 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.4619251,2.0580654 | 421337 | 4590466 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95380-042101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95380-042102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95380-042103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95381 | Creu de terme d'en Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-den-blau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>Ideart Restaura SL.<em> Informe de restauració de la creu de terme d'en Blau de les Planes (Sant Cugat del Vallès)</em>. 2021.</p> <p>BASTARDAS PARERA, Albert (1983).<em> Les creus al vent</em>. Editorial Millà, p.53.</p> <p>FLORENSA, J. (2004). <em>Un itinerari per Collserola: la Floresta-Gràcia</em>.</p> | XX | <p>Creu de terme de recent construcció (1974) situada en un punt on ja hi havia una creu antiga. Consta d'una grada de planta circular amb un únic graó elevat. El fust, el nus i la creu són de morter modelat. Al nus hi ha la representació de diversos sants. A la creu en un costat hi ha Jesucrist i, a l'altre, la Mare de Déu. Als tres extrems la creu té uns remats decoratius a tall de corona. La creu mesura 255 x 65 cm.</p> | 08205-422 | Plaça del Coll de la Creu d'en Blau | <p>Aquesta creu és de factura recent, del 1974, segurament amb la intenció de recuperar l'antiga creu de terme que devia existir en aquest indret segons el topònim històric del lloc: 'la creu d'en Blau'. I és que en aquest punt hi ha el límit de terme municipal amb Barcelona. A més, hi confluïen dos camins, un de carener i un altre que venia de Valldoreix en direcció a Barcelona. El nom de Blau fa referència a una família veïna de la zona al segle XVII. Un fill d'aquesta família va ser assassinat aquí.</p> <p>L'any 2020 un home va decidir pintar la creu amb colors pel seu compte i va ser posat a disposició judicial. Aquest fet va motivar la restauració de la creu l'any 2021, encàrrec executat per l'empresa Ideart Restaura SL. Aquesta acció va consistir a treure la pintura amb decapant i aigua a pressió. També es van segellar les fissures i les cavitats. El restaurador va ser Roger Xarrié Poveda.</p> | 41.4335753,2.0941026 | 424313 | 4587286 | 1974 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042204.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95382 | Cementiri dels Jesuïtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dels-jesuites | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cementiri situat uns 60 metres a llevant de l'edifici del Centre Borja, en una àmplia zona enjardinada. És destinat exclusivament als membres de la Companyia de Jesús.</p> <p>L'espai, que configura una planta rectangular, està ben ordenat. Com a material constructiu utilitza el maó de pla. Inclou camins, elements escultòrics, arquitectònics i una arbreda. Els enterraments es realitzen al sòl, amb làpides quadrades de marbre. Al final del recinte s'aixeca una creu, de dimensions mitjanes.</p> <p> </p> <p> </p> | 08205-423 | Carrer de Llaceres (Interior recinte Centre Borja) | <p>Aquest cementiri fou inaugurat l'any 1949. Està situat dins el recinte Borja, i és d'ús exclusiu per a la Companyia de Jesús.</p> <p>El Centre Borja és una institució vinculada als jesuïtes, amb una història que comença a mitjans del segle XX. L'edifici va ser construït l'any 1950 com a facultat de teologia i col·legi major. El centre és conegut per ser un espai dedicat a la reflexió, l'estudi i la formació, però també com a residència per a jesuïtes. El nom de 'Borja' és en honor a sant Francesc de Borja, un dels grans sants de la Companyia de Jesús, que va ser el tercer superior general dels jesuïtes al segle XVI.</p> | 41.4677579,2.0943486 | 424374 | 4591081 | 1949 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95383 | Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Els elements arquitectònics de la font necessiten una restauració general. | <p>La font es troba al Parc Natural de Collserola, a la riba dreta del torrent de la Salamandra.</p> <p>S'hi observa una estructura d'obra de forma semicircular, construïda amb pilastres i uns murs arrebossats, de perfil curvilini. Complementa l'estructura, un banc corregut fet amb maó col·locat a sardinell. Al centre, hi ha la font que raja per un únic broc, protegit per una porta metàl·lica. El paviment està fet amb lloses de llicorella, cobertes amb fusta.</p> <p>L'entorn és ordenat i envoltat de vegetació variada, amb alzines, roures, castanyers d’índies, cedres i plataners.</p> <p>A l'esquerra de la font, hi ha una construcció que antigament era utilitzada pels llenyataires, i que probablement havia estat una teuleria en origen.</p> | 08205-424 | Prop de la carretera BP-1417. | <p>La Font Groga va ser restaurada l'any 2011 pel Consorci del Parc de Collserola, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de la Caixa.</p> | 41.4313940,2.1217500 | 426621 | 4587019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95383-042401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95383-042402.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de la font sembla provenir del color ferruginós de l’aigua.El 1986 va ser declarat l'entorn de la font Groga com a Reserva Natural. | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95384 | Mina Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-torreblanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>Mina d'aigua que servia per regar els horts del Pla del Vinyet i la bòbila Torreblanca. Està excavada en els llims quaternaris a la llera del torrent de la Bomba i de la riera de Sant Cugat, d'on capta les aigües freàtiques.</p> <p>El naixement de la mina es troba en els contorns del carrer Mercè Rodoreda i del Parc Central. D'aquí discorria al costat de la riera de Sant Cugat, per la dreta o migdia, fins als horts del Pla del Vinyet, en ús fins a la dècada de 1990. Les aigües afloraven a la superfície a la zona de la rambla del Celler, entre els carrers Ferran Romeu i Domènec i Muntaner. La galeria d'aquesta mina artificial és feta amb obra vista i coberta amb volta de canó.</p> | 08205-425 | Rambla del Celler i Torrent de la Bomba | <p>Desconeixem l'origen precís d'aquesta mina. A mitjans del segle XIX les fàbriques d'aiguardent dels Jaumandreu en van contaminar les aigües. De la disputa que va tenir lloc en aquell moment en va resultar un plànol que dibuixa un tram del seu traçat, a la zona de l'actual rambla del Celler, entre l'avinguda de Francesc Moragues i el carrer de la Sort. Aleshores constava com a titular la senyora Eulàlia Coll Masadas, de la Torreblanca. </p> <p>Més recentment, la mina Torreblanca va ser comprada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb motiu de l'execució del Pla Parcial Torreblanca, dins del procés d'indemnitzacions. Des de l'any 2008 les seves aigües es tornen a aprofitar per al rec.</p> | 41.4719524,2.0876200 | 423817 | 4591552 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95384-042502.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95385 | Pòrtic de les escales de la Floresta 'Escales Tarruell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portic-de-les-escales-de-la-floresta-escales-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pòrtic que dona accés a les escales de la colònia Tarruell, situat a la plaça de Josep Playà. És format per dues columnes d'ordre dòric sobre pedestals que subjecten una peça d'obra amb forma de cartel·la d'estil barroc. La cartel·la té la inscripció 'Escales Tarruell'. També hi consten les dates '1926' (data de la construcció) i '2005' (data de la remodelació).</p> | 08205-426 | Plaça de Josep Playà | <p>Escales construïdes l'any 1926 per Cayetano Tarruell. Van ser remodelades l'any 2005, després d'un esfondrament sofert el 2002. En origen, el pòrtic portava la inscripció 'Gran Casino, Tarruell' en referència al casino que formava part de la colònia Tarruell.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4444077,2.0729788 | 422562 | 4588507 | 1926. Reforma: 2005. | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95385-042602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95386 | Tanca i cancell al passeig de la Noguera número 28 (Ronda del Pinar número 11) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancell-al-passeig-de-la-noguera-numero-28-ronda-del-pinar-numero-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell que envolta una propietat residencial, situada al xamfrà entre el passeig de la Noguera i la ronda del Pinar. La tanca és edificada amb pedra de Sant Llorenç, present també en altres exemples sorgits de la urbanització de J. Borràs.</p> <p>Pel que fa al cancell, conté dues pilastres, de base quadrada, construïdes de maó de pla i rematades amb una motllura i amb una cornisa d'estil toscà. Les pilastres suporten uns fanals de globus.</p> <p>La serralleria és de ferro forjat i, recentment, s'hi ha incorporat una xapa metàl·lica per poder ocultar l'interior del jardí.</p> | 08205-427 | Passeig de la Noguera número 28 i Ronda del Pinar número 11. | <p><span><span><span><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4572596,2.0517906 | 420807 | 4589953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95386-042701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95386-042702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95387 | Tanca del xalet d'Àngela Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-xalet-dangela-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La tanca del xalet d'Àngela Montserrat, a la rambla de Can Bell, és representativa de la ciutat-jardí promoguda per Joan Borràs en aquesta zona de Valldoreix. La tanca </span></span></span><span><span><span>segueix la tipologia habitual d'aquesta urbanització: </span></span></span><span><span><span>Està feta amb pedra de conglomerat de Sant Llorenç, i consta d'un enreixat de maons, amb un dibuix geomètric a partir d'hexàgons. Cada cinc metres queda emmarcat per pilastres del mateix parament que la tanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la Revisió del Pla de Protecció de Patrimoni Arquitectònic de l'any 2008: '<em>El tipus de combinació de maons i la qualitat de l'execució revelen una molt bona tècnica de l'ofici de paleta</em>'.</span></span></span></p> | 08205-428 | Rambla de Can Bell, número 11, cantonada amb el carrer de Ferran. | 41.4580375,2.0917391 | 424145 | 4590004 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95388 | Molí de vent de la casa Miró (rambla de Can Bell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-casa-miro-rambla-de-can-bell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1994). “Els molins de vent a Sant Cugat”. </span></span><em><span><span><span>Gausac núm. </span></span></span></em><em><span><span><span>4</span></span></span></em><span><span><span>, p. 95-99.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Molí de vent d'estil americà emplaçat a la casa Miró. El molí consta a la base d'una torre de planta quadrada. El parament és un arrebossat de color blanc i presenta a la part superior dels angles un aplacat de morter amb decoració d'incisions. La porta conté rajoles amb decoració floral, que també és present a la part superior de les finestres. El coronament és un fris de maons posats en punta i una cornisa. A dalt hi ha l'estructura metàl·lica del molí, que conserva la roda i el timó.</p> | 08205-429 | Casa Miró. Rambla de Can Bell, número 1. | <p>La Casa Miró fou una iniciativa del promotor Miquel Miró Gich, un dels primers compradors de terrenys a la zona de la rambla de Can Bell. L'any 1908 va demanar el permís d'obres per construir una tanca amb façana a la carretera de la Rabassada, segons projecte de l'arquitecte modernista Eduard Maria Balcells. Malauradament, la tanca no es va arribar a construir mai segons el projecte. Es desconeix l'any de la construcció de la casa pel fet que l'expedient d'obres està desaparegut. Segons el cadastre, la casa hauria estat construïda el 1925. L'any 1969 l'edifici va ser restaurat i s'hi afegí un porxo.</p> <p>Els molins de vent d'estil americà, formats per una roda metàl·lica, són característics de finals del segle XIX i començament del XX.</p> | 41.4574445,2.0907903 | 424065 | 4589938 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95388-042901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95388-042902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95388-042903.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95389 | Árbol del Amor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbol-del-amor | XXI | <p>Arbre de l'Amor (Cercis silquastrum) plantat com a homenatge d'un grup de ioga a la seva directora. Al peu de l'arbre hi ha una placa commemorativa, amb una dedicatòria: '<em>Por su amor incansable y su dedicación como alma que anda en el amor, ni cansa ni se cansa</em>'.</p> | 08205-430 | Plaça Rotary Internacional | <p>El 26 d'octubre de 2017 el grup 'Yoga en la Vida Cotidiana' va plantar l'Arbre de l'Amor (Cercis silquastrum) com a símbol de l'amor de Sadhvi Yamuna Puri, directora de l'associació, als altres.</p> | 41.4694510,2.0958365 | 424500 | 4591267 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95389-043002.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95390 | Alzina de l'agermanament amb La Haba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagermanament-amb-la-haba | XX | <p>Alzina de petites dimensions plantada l'any 2016, amb motiu de l'agermanament de Sant Cugat del Vallès amb el poble de La Haba, a la comunitat autònoma d'Extremadura. L'arbre prové d'aquest municipi, d'on procedeixen molts santcugatencs.</p> | 08205-431 | Passeig de Francesc Macià i Jardins de la Festa de la Tardor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4754291,2.0857394 | 423664 | 4591940 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95390-043102.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95391 | Casa Bertrand | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bertrand | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASTOR, Isidre (2019).<em> Informe preliminar històrico arquitectònic de Casa Betrand</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASTOR, Isidre (2020). <em>Informe preliminar històrico arquitectònic de Casa Betrand. Addenda caseta de convidats</em>.</span></span></span></span></span></p> <p>Revista de Oro (1926). <em>Chalet de estilo Tudor.</em></p> | XX | <p>Gran torre burgesa d'estil eclèctic i historicista que incorpora elements característics de l'estètica centreeuropea i Tudor. Fou construïda a la dècada de 1920 per l'industrial tèxtil Manuel Bertrand, sota projecte de l'arquitecte Enrique Vicenti Bravo, i forma part d'una gran finca.</p> <p>L'edifici principal és un gran xalet unifamiliar, de planta rectangular i que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és obrat amb blocs de morter amb colorant. A la façana hi ha una tribuna recolzada en arquitraus en el segon pis, realitzada tota en fusta, tant l'estructura com la barana i les obertures. La teulada és a diversos vessants, i presenta mènsules de fusta. El volum occidental acull la zona domèstica de l'habitatge i consta de diverses plantes. La planta semisoterrània conté la cuina i una fresquera; a la planta baixa hi ha el menjador; i a les plantes primera i segona hi trobem diverses estances. El volum oriental presenta un únic pis de gran alçada i acull la part més noble i emblemàtica de la casa, especialment una gran sala amb elements d'estil neo-Tudor, on destaca el sostre de fusta sobre encavallades i una gran xemeneia. La crugia d'unió també és d'una sola planta, més baixa, i acull una gran escala d'honor i grans vitralls. A l'interior de l'edifici són destacables els paviments, els revestiments i la llar de foc, d'estil noucentista.</p> <p>Del mateix estil arquitectònic i artístic són uns cossos annexos on trobem una capella amb decoracions neogòtiques, així com una casa de convidats o de caps de setmana. Aquesta va ser la primera edificació projectada a la finca, el 1924. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular, de petites dimensions, amb coberta a dos vessants molt pronunciats, de teula plana i amb un ràfec volat. Se li adossa el cos de la llar de foc, amb una altra xemeneia. A l'interior destaca el paviment, de rajola tradicional combinada amb rajoletes amb motius heràldics policroms. També és interessant l'enrajolat ceràmic de la cuina, amb rajoles de la dècada de 1920, de gran qualitat i que reprodueixen motius tradicionals de les rajoles de vela, amb imatges d'oficis i de bestiari.</p> <p>Al voltant de la casa hi ha un jardí de grans dimensions.</p> | 08205-432 | Rambla de Can Bell, números 17 - 21. | <p>La Casa Bertrand va ser construïda l'any 1925 segons projecte de l'arquitecte Enrique Vincenti Bravo. Es tractava d'una segona residència, en una parcel·la de més de 30.000 metres quadrats. El promotor va ser Manuel Bertrand Girona, un industrial tèxtil de Barcelona.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola la casa va ser confiscada i hi va fer estada, de manera temporal, Juan Negrín, president del Govern central entre 1937 i 1939. A la dècada de 1960 l'edifici fou adquirit per una família procedent de Mèxic.</p> <p>Al voltant de 1964 la finca fou adquirida per Jaume Jorba Senabre i, en aquell moment, s'hi van fer fer reformes.el 2021 la casa va ser objecte d'una rehabilitació integral.</p> | 41.4591552,2.0927687 | 424232 | 4590127 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95391-043201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95391-043202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95391-043203.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enrique Vincenti Bravo | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95392 | Casa Vista Rica I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vista-rica-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici amb signes evidents d'abandó, vandalisme i ocupació, amb despreniments en l'arrebossat, grafitis i amb la fusteria de les obertures feta malbé. | <p>Edifici d'estil eclèctic emplaçat al peu de la carretera que té una certa singularitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb façana simètrica i coberta a doble vessant, de teula plana. Segons sembla, la forma original de l'edifici era de paral·lelepípede.</p> <p>A la planta baixa existeix el portal d'entrada situat al centre i actualment tapiat. Tant a l'esquerra com a la dreta del portal hi ha dues finestres.</p> <p>Al primer pis hi ha, al centre, un balcó amb una balustrada realitzada amb obra de fàbrica que forma una trena en diagonal. A cada costat del balcó hi ha dues finestres per banda. Les obertures del primer pis estan al mateix eix vertical que les de la planta baixa. Totes les obertures són d'arc rebaixat fet de maons col·locats a sardinell. Tant l'arc com els brancals tenen una faixa motllurada de maons, amb petites impostes. Els ampits de les finestres són fets de maó, també disposats a sardinell.</p> <p>En el coronament hi ha un fris amb òculs de ventilació fets de terracota amb forma de molinet. El ràfec consisteix en motllures de maó i un fris de maó posat en punta i vertical.</p> <p>Les façanes lateral i posterior són similars a la façana principal.</p> | 08205-433 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 5. | 41.4315463,2.1263318 | 427004 | 4587033 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95392-043501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95392-043502.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95393 | Rellotge de Sol de Cal Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quiteria | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.50-51.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> | XIX | Va ser restaurat l'any 2017. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de Cal Quitèria, una casa pairal urbana de família pagesa, construïda al segle XIX.</p> <p>Està situat al coronament de la façana i té orientació sud-est. És de forma circular i el gnòmon és una vareta metàl·lica que marca les hores entre les 5 del matí i les 4 de la tarda, amb números aràbics.</p> | 08205-434 | Plaça de Can Quitèria núm. 1 | <p>Aquest edifici fou construït el 1879 per encàrrec de Josep Pahissa Claret. Un any abans, el 1878, Pahissa havia comprat el terreny als Margenat per poder-hi construir la casa, que havia de tenir diferents annexos, com ara quadres i estances d'ús agrícola. També hi havia un hort al davant i al sud de la casa. </p> <p>Amb motiu dels fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934 es va produir l'assalt a l'Ajuntament de Sant Cugat per membres del Bloc Obrer i Camperol. La Generalitat de Catalunya va enviar un escamot de Guàrdies d'Assalt amb l'ordre de disparar contra l'edifici de la Casa de la Vila, amb l'única indicació què era la primera casa gran en arribar al poble. El resultat va ser que els guàrdies van disparar contra Cal Quitèria. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la casa va acollir refugiats.</p> <p>Entre els anys 2004 i 2007 es van enderrocar els edificis annexos per construir un bloc de pisos i s'eliminà l'hort per habilitar una plaça amb aparcament subterrani. Actualment la casa acull el Centre Grau-Garriga, que és el primer centre d'art tèxtil contemporani a l'Estat espanyol. Conté l'obra de l'artista Josep Grau-Garriga i part de les col·leccions municipals de tapís contemporani.</p> | 41.4686946,2.0824379 | 423381 | 4591195 | 1873 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | M. Porta | El nom de la casa prové del fet anecdòtic que Joan Pahissa Casamitjana, propietari de la casa, feia servir com a frase recurrent: 'Valga'm Santa Quitèria'.El rellotge es va restaurar l'any 2017. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95394 | Casa Vista Rica II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vista-rica-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici amb signes evidents d'abandó, vandalisme i ocupació, amb despreniments en l'arrebossat i la fusteria de les obertures feta malbé. | <p><span><span><span>Edifici residencial aïllat d'estil eclèctic. És format per tres volums, un de central i dos de laterals. El central és de planta baixa i un pis. Al mig hi ha la porta d'entrada i, en el primer pis, dues finestres al centre de la façana. Les obertures tenen arc angular i estan envoltades per una faixa engaltada amb una imposta en el brancal. Tota la façana, que és arrebossada, conté una faixa engaltada que la recorre perimetralment -formant un petit relleu- i també una altra faixa que marca la divisió entre les dues plantes. Les teulades dels tres cossos són a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als costats del cos central hi ha sengles cossos auxiliars, </span></span></span><span><span><span>tots dos de planta baixa. Originàriament cada cos tenia una finestra, també d’arc angular i amb emmarcament engaltat. En el cos de l’esquerra la finestra s’ha desvirtuat en una remodelació recent que trenca la unitat de composició. A més, aquest cos s’ha allargat amb un afegit que perllonga l'edifici i la teulada.</span></span></span></p> | 08205-435 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 5. | 41.4313392,2.1261334 | 426987 | 4587010 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95394-043301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95394-043302.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95395 | Casa Torres (Cases adossades d'Àngel Carrión) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres-cases-adossades-dangel-carrion | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici amb signes evidents d'abandonament, amb grafitis en pràcticament tota la façana i sense teulada. Hi ha un excés de vegetació al seu voltant. | <p>Edifici d'habitatges, d'estil modernista i situat en una zona dels afores, projectat per l'arquitecte Andreu Audet. És de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'edifici consta de tres habitatges adossats.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica però que, en cada pis, té una distribució d'obertures diferent. Així, el ritme compositiu desdibuixa l'existència de tres habitatges, amb elements arquitectònics que fan creure que tan sols n'hi ha dos. La façana és arrebossada, amb esgrafiats d'estil floral, i està dividida per unes cornises fetes de maó entre el soterrani i la planta baixa i per una faixa engaltada entre la planta baixa i el primer pis. </p> <p>La planta soterrània sobresurt del pla de l'edifici perquè s'aprofita l'avançament com a terrassa d'accés als habitatges. Aquí es combina mur i finestres de manera rítmica i simètrica. A la planta baixa hi trobem diverses balconeres que tenen una gran amplada.Tenen situat el centre sota l'eix de la columna de les finestres del pis superior. Les seves obertures presenten arcs rebaixats i una motllura que defineix la llinda, els brancals i les impostes, amb una clau de volta central molt marcada. Les altres obertures de la planta, situades al centre i més petites, són de longitud una i dos terços, tot formant un ritme ternari, simètric, de 3/2, 3/3 i 2/3. Les obertures de la segona planta tenen un ritme binari, amb finestres bessones d'arc carpanell i amb impostes decorades. Combinen obertures i finestres cegues, cosa que enriqueix el ritme compositiu. El coronament de l'edifici conté un fris amb rajoles decorades que és alternat per mènsules que subjecten la cornisa, tot formant un ritme trencat.</p> <p>La teulada, avui desapareguda, era de teula plana vidriada, de colors verd i groc. De la teulada en sobresurten les finestres sobre elevades de les golfes, les xemeneies d'estil modernista i els remats polièdrics situats damunt dels murs capcers en pinyó.</p> <p>Segons sembla, a l'interior es conservaven restes de pintures murals amb motius florals.</p> | 08205-436 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,5 | <p>El promotor d'aquest conjunt de tres cases unifamiliars adossades, que eren habitatges de lloguer, fou Àngel Carrión. Fou projectat per l'arquitecte Andreu Audet, en estil modernista. L'any 1934 l'edifici va passar a mans de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Es desconeix l'origen del nom 'Torres' amb el qual és coneguda la casa.</p> | 41.4303880,2.1134815 | 425929 | 4586915 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95395-043601.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andreu Audet | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95396 | Masoveria de Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa aïllada destinada originàriament a un guarda de la finca, d'estil eclèctic i modernista, projectada el 1908 per Emili Sala Cortés. És de planta quadrada, i consta de planta semisoterrada (gràcies al desnivell del terreny), planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana que dona a la carretera es distribueix en base a dos eixos d'obertures. Les obertures tenen una faixa engaltada en les llindes i en els brancals. En les finestres de la planta baixa, rematades amb arc escarser, destaca la serralleria, feta de forja. El coronament d'aquesta façana es resol mitjançant una faixa amb decoració floral d'estil modernista que és trencada per un ritme de mènsules que subjecten els caps de biga de fusta de la teulada.</p> <p>En la façana que conté el portal d'accés aquest es troba al centre, i té una finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres amb arc escarser. En aquest mur tester el coronament queda rematat per una forma curvilínia motllurada que té al capdamunt una peça de ceràmica vidriada de color verd. En els angles d'aquesta façana, a mitja alçada, hi ha unes decoracions en forma de pilastres amb relleus de fules d'acant. Queden emmarcades per modillons a la part inferior i decoracions vegetals a la part superior.</p> <p>En origen la primera planta de l'edifici estava projectada com a golfes.</p> | 08205-437 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,5 | <p>Lluís Ribas Regordosa, de Barcelona, va demanar el 30 de maig de 1908 una llicència d'obres per construir una tanca i una 'casilla' destinada al guarda de la finca. El projecte arquitectònic, d'Emili Sala Cortés, va ser aprovat el 4 de setembre del mateix any per la Diputació de Barcelona. Els plànols i la construcció que ha arribat als nostres dies són diferents. Concretament, en la planta golfes, que es va convertir en planta pis.</p> | 41.4306535,2.1135143 | 425932 | 4586944 | 1908 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95396-043701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95396-043702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95396-043703.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Cortés | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95397 | Xalet de Joan Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-joan-puigventos | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'edifici està abandonat, amb mostres evidents de vandalisme i ha perdut bona part de la teulada. | <p>Xalet d'estiueig d'estil modernista i eclèctic, projectat el 1896 pel mestre d'obres Eudald Pagès Comas. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment es troba en estat de semiruïna. </p> <p>Les façanes són arrebossades amb esgrafiats. Les obertures tenen unes faixes engaltades a les llindes i als brancals. A les llindes es conserven decoracions amb garlandes i altres motius vegetals. Segons sembla, a la teulada hi havia una torratxa central de fusta coberta per una cúpula d'estil austríac. Bona part de la teulada, però, és avui inexistent.</p> <p>El cancell de la finca és fet amb pilastres d'estil classicista i rematat per unes escultures de dracs alats. La serralleria és de forja. Originàriament, a l'interior hi havia un jardí d'estil anglès amb vegetació mediterrània i espècies com ara un Ombú.</p> | 08205-438 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,5 | <p>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el <span><span><span>1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Joan Puigventós Vivet, de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir-lo el 22 de novembre de 1896. El projecte era d'Eudald Pagès Comas, mestre d'obres. El permís va ser concedit per la Diputació de Barcelona el 19 de gener de 1897. El 1931 es va aprovar el projecte per fer una canonada d'aigua des de la torre de l'aigua del Tibidabo fins al xalet. El 1934 l'edifici va passar per herència a la Casa Provincial de Caritat, a l'Hospital de la Santa Creu, a la Casa de Maternitat i Expòsits i a la Casa de Misericòrdia, de la Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | 41.4300800,2.1134600 | 425927 | 4586881 | 1896 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95397-043801.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eudald Pagès Comas (mestre d'obres) | 102|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95398 | Torre Vasconcel - Casa Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vasconcel-casa-lluch | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista projectat l'any 1906 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. És de planta irregular, formada bàsicament per tres cossos. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes.</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica en base als tres cossos que conformen diversos volums, cadascun amb remats ben diferents i amb una diversitat de recursos decoratius. Sobre uns paraments arrebossats en blanc destaca una decoració feta amb rajola blanca i blava, així com els perfils ornamentals i les cantonades, ressaltats amb aplacats de pedra gravada de color grana. Les obertures són de tipologies ben variades: en forma de galeries amb arcs oberts, amb remats triangulars o de forma rectangular. També és remarcable la serralleria en alguns finestrals, i especialment en els que fan cantonada al pis superior. El coronament de l'edifici és un remat esglaonat que adopta diferents formes, incloent-hi merlets de disseny atípic. A la teulada hi proliferen elements de remat diversos: xemeneies i penells, així com elements de ferro de formes capritxoses. La planta baixa queda semisoterrada a causa d'un desnivell del terreny.</p> <p>A l'interior, a la primera planta hi trobem el rebedor, sales, saletes d'estança, el menjador i la biblioteca. Al segon pis hi ha els dormitoris i, a les golfes, l'accés al terrat. Com a elements d'interès són remarcables la xemeneia, la barana de l'escala i els arcs polilobulats.</p> <p>A la finca hi ha una masoveria que segueix el mateix estil, tant en materials com en les solucions arquitectòniques. Per exemple, graons, falsos merlets i remats amb penell. També es conserva un molí de vent.</p> <p> </p> | 08205-439 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 13,1 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït el 1906 segons projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, en estil modernista. L'edifici va ser comprat per Chaveaux Vasconcel, escultor, que va instal·lar-hi el seu taller. Posteriorment, va acollir una fàbrica de productes cosmètics.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4562800,2.0881300 | 423841 | 4589812 | 1906 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043904.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95399 | Xalet Josep Giró (Mas del Bosc o Bellavista) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-josep-giro-mas-del-bosc-o-bellavista | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil modernista que s'inspira en la forma volumètrica d'una masia però incorpora elements arquitectònics historicistes que evoquen el món medieval. </span></span></span>L'edificació és de planta rectangular i consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis. L'edifici és obrat a maó vist, i té la teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquest xalet va ser construït en un replà natural d'una carena, prop del cim del turó que tanca la vall de Can Bell i que la separa de la vall de Can Gordi.</p> <p><span><span><span>La façana principal consta, a la planta baixa, d'un portal situat al centre amb arc rebaixat i porta de doble fulla de fusta. A cada costat té dues finestres també d'arc rebaixat i amb reixes de ferro. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical de la porta hi ha una triple finestra, amb un únic arc rebaixat fet amb maons posats a sardinell. A cada costat hi ha una finestra geminada amb la llinda esglaonada i, als extrems, hi trobem encara una altra finestra a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és d'obra de fàbrica, que també va ser emprat en llindes, impostes i regruixos dels brancals de les obertures. Les obertures presenten diverses formes: arcs rebaixats, falses arcades o arcs apuntats. El triple finestral al centre del primer pis és dividit per dos monjos o mainells sota un únic arc obrat amb maons disposats a sardinell. Al nivell de les golfes hi ha un òcul motllurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures presenten unes faixes engaltades a la llinda, als brancals i a l’ampit, cosa que els hi confereix un aspecte historicista. </span></span></span><span><span><span>El ràfec és format per caps de biga de fusta recolzats amb arquitraus. La teulada és a doble vessant, amb teula àrab. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part de darrera sobresurt un cos en forma de torre, amb obertures al lateral esquerre, amb ràfec ceràmic i terrat. A l'angle nord la cantonada es resol en xamfrà i incorpora nous elements ornamentals. L’edifici conserva les fusteries i reixats originals.</span></span></span></p> | 08205-440 | Carretera de la Rabassada. | <p>Josep Giró Savall, veí de Barcelona i metge de professió, va demanar un permís d'obres el 3 d'agost de 1905, segons projecte de Ramon Ribera, mestre d'obres, per construir un xalet unifamiliar.</p> <p>El mestre d'obres Ramon Ribera Rodríguez va projectar diversos edificis plurifamiliars als barris barcelonins de Gràcia i del Poble Sec, emmarcats dins el modernisme. A Barcelona destaca Villa Pepita, a la carretera de l'Església (carretera de Vallvidrera a Sant Cugat) i la Torre Sant Joan Baptista, al carrer Navarro i Reverter, també a Vallvidrera.</p> <p>Actualment aquest edifici està dedicat a activitats de lleure.</p> | 41.4470795,2.0971485 | 424584 | 4588782 | 1905 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95399-044001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95399-044002-183masdelbosc1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Ribera Rodríguez (mestre d'obres) | L'emplaçament ofereix unes vistes excepcionals i, per aquest motiu, se'l va conèixer també amb el nom de Bellavista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95400 | Viaducte de Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-can-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Viaducte que comunica la carretera de la Rabassada i el xalet de Can Ribas, un xalet inacabat del qual només van construir-se els fonaments. El pont està construït amb paredat de pedra i ciment, i conté a les pilastres cornises de maó de pla. En arcs són de punt rodó i estan perfilats amb maons col·locats a sardinell. A la part superior hi ha un fris de maons col·locats en punta pel cantó curt. La barana està en part arrebossada, amb carreus esgrafiats i està acabada amb rajol.</p> <p>El viaducte s'assembla a la tipologia constructiva dels ponts ferroviaris d'obra massissa del segle XIX. </p> | 08205-441 | Camí de la carretera de la Rabassada a Sant Medir. | 41.4330195,2.1140788 | 425982 | 4587207 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95400-044101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95400-044102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95401 | Ruïnes de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-de-can-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La construcció de l'edifici va quedar aturada i la vegetació ha crescut entre les restes, tant arbres com arbusts. A més, s'hi veu alguna evidència d'incivisme. | <p>Ruïnes de la casa de Can Ribas, que va restar inacabada, i també d'una possible capella, que estava connectada amb la casa mitjançant un pont. </p> <p>De la construcció de la casa se'n conserven els murs exteriors fins a una alçada variable, amb sòcols de granit. També la base de columnes d'una portalada lateral. Així mateix, s'hi pot observar un rebaix, part del soterrani i de la primera planta.</p> <p>Pel que fa a la construcció de la possible capella, sembla que seria més antiga que la casa, i posteriorment s'hi hauria afegit una mena de pont fet amb volta de maó. Presenta una planta quadrangular amb cantoneres arrodonides. L'interior està dividit en tres estances comunidades entre si. A un extrem de la part central hi ha una obertura tapada, mentre que l'altre extrem té forma semicircular, fet que podria indicar un possible absis.</p> | 08205-442 | Camí de Can Ribas | <p>Per la forma d'una part de la construcció, sembla que en aquest indret ja hi havia una capella, de datació incerta. Posteriorment s'hi hauria construït una casa, que es va iniciar l'any 1900 i va restar inacabada. El promotor fou Lluís Ribas Regordosa. Lluís i el seu germà Francesc van fundar les escoles Ribas de Rubí (Orfenat Ribas), inaugurades el 1916. Francesc Ribas i Regordosa era un fabricant tèxtil. L'any 1917 els hereus de confiança de Lluís van fundar el Patronat Ribas, que gestionava l'orfenat homònim, situat a la Vall d'Hebron i destinat a acollir i educar nens orfes.</p> <p> </p> | 41.4342048,2.1140839 | 425983 | 4587338 | 1900 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95401-044201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95401-044202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95402 | Font d'en Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>La font d'en Ribas està situada a la riba dreta del torrent de la Rabassada, dins el Parc Natural de Collserola.</p> <p>L'estructura és de forma semicircular i està formada per un element central, amb una gran fornícula que acull el broc de la font, i dos bancs correguts de pedra. El conjunt es troba tot pràcticament recobert de ceràmica decorativa, tant disposada en forma de trencadís, com de rajola i d'elements ornamentals motllurats. Hi destaquen les delicades decoracions florals i les inscripcions '<em>Font d'en Ribas</em>' i l'any de la construcció '<em>1909</em>'. La rajola també dibuixa el perfil sinuós que recorre la part superior dels bancs.</p> <p>Sembla que la font hauria tingut, en origen i fins l'any 1989, dos brocs, separats a 105 centímetres, que rajaven aigua a una temperatura de 15 graus. L'aigua de la font procedia d'una mina de captació subterrània.</p> <p>Davant de la font, hi ha una esplanada en una zona ombrívola, amb acàcies, alzines i pins.</p> | 08205-443 | Camí de Can Ribas, prop de la carretera de la Rabassa punt quilomètric 8,7. | <p>La font es va construir l'any 1909 per encàrrec de Lluís Ribas Regordosa. Un any abans, el 30 de maig de 1908, Ribas va demanar una llicència d'obres, segons plànols de l'arquitecte Emili Sala Cortès, per construir una tanca i una garita pel guarda de la finca. El 4 de novembre de 1908 la Diputació de Barcelona va autoritzar-ne la construcció.</p> <p>Lluís i el seu germà Frederic van fundar les escoles Ribas de Rubí. L'any 1917, els hereus de confiança de Lluís van fundar el Patronat Ribas, que gestionava l'orfenat homònim, situat a la Vall d'Hebron, destinat a acollir i educar nens orfes.</p> | 41.4309370,2.1119004 | 425798 | 4586978 | 1909 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044305.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El Patronat del Parc de Collserola va restaurar la font el 1995 i hi va habilitar una zona de pícnic. | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95403 | Casa d'Albert Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalbert-agusti | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Xalet d'estiueig d'estil modernista. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa hi ha dues finestres i la porta d'entrada a l'edifici, que es troba a la part dreta de la casa, a tocar amb el mur lateral.</p> <p>A la primera planta hi ha un balcó al centre i dues finestres, una cada cantó. Les obertures d'aquesta planta presenten una faixa engaltada a la llinda i als brancals. Sobre les finestres hi ha uns espiralls ornamentals de ventilació del sostremort. Destaca sobre el balcó del primer pis una petita marquesina feta d'obra per donar aixopluc a l'obertura. A les façanes laterals no hi ha finestres. </p> <p>El coronament de la façana es resol mitjançant un ràfec motllurat amb mènsules invertides i una cartel·la d'obra que conté una orla motllurada a mode d'escut, d'estil modernista. A l'interior hi ha inscrit l'any de finalització de la construcció: 1903.</p> <p> </p> | 08205-444 | Camí de Can Ribas | <p>Albert Agustí va demanar el 15 de juliol de 1899 una llicència d'obres per construir una casa unifamiliar segons projecte Ramon Ribera, mestre d'obres. Agustí va obtenir el permís el 16 de juliol de 1899. El solar de la seva propietat estava en el camí entre la finca de la Rabassada i la dels hereus de la senyora Rosa Gualba.</p> <p>Ramon Ribera Rodríguez va ser un mestre d'obres de l'època del modernisme, amb obra a Barcelona (Vallvidrera, Gràcia i al Poble Sec). A Sant Cugat del Vallès va projectar el xalet de Josep Giró (Mas del Bosc).</p> | 41.4314458,2.1138006 | 425957 | 4587033 | 1903 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95403-044401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95403-044402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95403-044403.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Ribera Rodríguez (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95405 | Font de la Rabassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rabassada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de grans dimensions format per tres fonts, situat a la riba dreta del torrent de la Rabassada, dins el Parc Natural de Collserola, en una gran esplanada, un entorn dissenyat com a lloc d'esbarjo.</p> <p>El primer brollador queda aïllat del conjunt principal i es troba semisoterrat. És necessari baixar alguns graons per poder arribar als dos brocs que té, dels quals actualment no raja aigua. Per damunt de la paret frontal d'aquesta font, s'alça un pilar quadrat que sustenta una bola de pedra. </p> <p>Inserits al marge i dins d'unes fornícules folrades de pedra vista, hi trobem els altres dos brolladors. El marge s'ha revestit d'unes formes troncocòniques, de pedra arrebossada amb ciment, que s'ha considerat que podrien tenir certa semblança amb les muntanyes de Montserrat. A la base d'aquest marge, s'hi observa un banc corregut. </p> <p>Davant de la font, hi ha una gran esplanada amb força vegetació, predominantment til·lers i pins.</p> | 08205-445 | Carretera de la Rabassada punt quilomètric 8,7. | <p>La font de la Rabassada va convertir-se en un indret popular per als ciutadans de Barcelona arran de l'entrada en funcionament del tramvia entre Gràcia i les Planes, a partir de 1901. Deu anys més tard, el 1911, va quedar integrada als jardins del Casino de la Rabassada.</p> <p>A la dècada de 1950, el senyor Casajuana, un treballador de l'empresa Cubiertas y Tejados, va restaurar els dos brolladors d'estil naturalista situats en les fornícules.</p> | 41.4306072,2.1109843 | 425720 | 4586942 | 1911 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044505.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'entorn ha estat condicionat gràcies a la restauració realitzada pel Patronat del Parc de Collserola, que ha habilitat també un espai de pícnic. | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95406 | Font de l'Ermetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermeta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font situada a la vall del torrent de l'Ermetà. La vall té només 370 metres de longitud, entre la capçalera on rep les aigües de dues torrenteres situades entre els tres turons més septentrionals de la serra de Can Borrell.</p> <p>La font està ubicada en un marge fet amb carreus de pedra, més o menys regulars. El broc rep l'aigua sense estar canalitzada, directament des de la roca, i transcorre per la roca de llicorella fins al torrent. Al mur hi ha dues làpides de pedra, una amb el nom de la font i l'altra, amb la inscripció: '<em>La Font de l'Ermetà fou trobada per un pastor i arreglada pel Rabadà</em>'.</p> <p>Just a costat de la font, s'alça un imponent exemplar d'alzina, inventariat com a arbre d'interès.</p> | 08205-446 | Torrent de la Font de l'Ermetà, a 400 metres de la cruïlla del torrent de Can Bell amb el camí de Can Bell a la Torre Negra.El camí no està ben senyalitzat, s'han perdut els indicadors situats en els pals i en alguns casos, la ciutadania ha fet la inscripció a mà. Els darrers cinquanta metres, que s'ha de descendir fins al torrent de Can Gordi, és un recorregut difícil de fer. | 41.4574023,2.1026373 | 425054 | 4589923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95406-44602.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | És una font popular entre els habitants de Sant Cugat. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95407 | Porteria del xalet d'Otto Naegele | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-del-xalet-dotto-naegele | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista que acollia la porteria d'un xalet (el d'Otto Naegele). Va ser projectat el 1929 per l'arquitecte Enric Mora Gosch, juntament amb el xalet del qual formava part. És un habitatge de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. A la planta baixa hi ha un portal gran al centre, amb funcions de garatge, i dues portes laterals, totes d'arc rebaixat. Al damunt hi ha una línia motllurada amb una teuladeta feta de teula plana. Al primer pis hi trobem dos finestrals de proporció horitzontal. El coronament de l'edifici presenta uns modillons i una cornisa. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. Presenta una motllura que emmarca les dues finestres superiors amb arcs deprimits concaus i emfasitza els angles. Al centre de la teulada apareix una finestra de mansarda situada en el mateix eix de simetria.</p> | 08205-447 | Avinguda de Pere Planas, número 130 | <p>El 10 de juny de 1929, Otto Naegele Bauner, doctor, alemany de naixement i resident a Barcelona, va demanar permís d'obres per construir un xalet unifamiliar segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís va ser autoritzat el 15 de juliol del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. El conjunt estava format pel xalet i la porteria. Possiblement, aquest edifici era l'habitatge del xofer o dels masovers.</p> <p>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </p> <p> </p> | 41.4407841,2.0843069 | 423504 | 4588094 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95407-044701_0.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95408 | Xalet d'Otto Naegele | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dotto-naegele | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet, posteriorment transformat en sanatori, que fou projectat el 1927 pel mestre d'obres Josep Graner Prat. És d'estil eclèctic, amb elements d'influència centreeuropea. És format per un cos central de planta més o menys quadrada i s'allarga amb una ala que s'estén a la dreta. Consta de planta baixa, pis i golfes. Amb posterioritat s'hi va afegir un cos de planta baixa i la torre.</p> <p>Originàriament la façana era simètrica, en base a tres eixos d'obertures en el cos central, separades per pilars adossats d'estil toscà i, en els laterals, amb faixes engaltades més simples. Les obertures de la planta baixa queden ressaltades per un arc en relleu que les emmarca. A la primera planta hi trobem tres finestrals i una terrassa a cada angle de l'edifici. Al nivell de les golfes hi ha un gran balcó, de planta curvilínia, amb barana de ferro i suportat per mènsules. El coronament destaca per la teulada d'arestes curvilínies, de ressonàncies centreeuropees, que forma una mansarda amb diverses obertures.</p> <p>En una reforma es va afegir, al lateral dret, el cos de planta baixa amb terrassa superior i amb un arquitrau de maons sortits que suporten un balcó. Posteriorment, es va construir a l'extrem dret la torre, amb un terrat a manera de solàrium cobert per teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es realitza pels menjadors del sanatori.</p> | 08205-448 | Avinguda Pere Planas, número 132 | <p>Otto Naegele, de procedència alemanya i resident a Barcelona, metge de professió, va demanar permís per construir-lo el 4 de desembre de 1926. El projecte era de Josep Graner Prat, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 17 de març de 1927. El projecte original era un xalet unifamiliar amb una teulada amb mansarda al pis de golfes. Amb el pas dels anys el xalet fou transformat per acollir un sanatori antituberculós: el Sanatori de Fumet. En aquesta reforma s'hi va afegir la torre.</p> <p>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</p> <p>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4393173,2.0864515 | 423681 | 4587930 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95408-044801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95408-044802_1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95409 | Xalet de Josep Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-barrera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic projectat el 1927 per l'arquitecte Arnald Calvet. Consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa. Al centre hi ha la porta d'entrada i, a cada costat, una finestra horitzontal. Sobre la porta hi ha una marquesina d'estil modernista feta de forja i vidre. Al nivell de les golfes hi ha una finestra ovalada. La planta del pis de golfes és de creu grega. Una cornisa motllurada divideix les dues plantes. El coronament de la teulada és fet amb caps de biga de fusta que suporten un ràfec voladís.</p> | 08205-449 | Avinguda Pere Planas, número 152 | <p>Josep Barrera va demanar el 10 de setembre de 1927 permís d'obres per construir aquest xalet. El projecte era d'Arnald Calvet, arquitecte. El permís va ser concedit el 7 de novembre del mateix any per la Comissió Permanent. </p> <p>Arnald Calvet Peyronill va néixer i morir a Barcelona els anys 1874 i 1956. Va ser l’arquitecte que va projectar els magatzems Jorba, al Portal de l'Àngel de Barcelona, i també els de Manresa. Així mateix, és autor de les cases Armenteres i Parellada del carrer Provença, de Barcelona, i del Mercat de Sarrià, amb M. Coquillat.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4404483,2.0879252 | 423806 | 4588054 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95409-044901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95409-044902.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnald Calvet | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95410 | Xalet a l'avinguda de Pere Planas número 184 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-pere-planas-numero-184 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes construït a les primeres dècades del segle XX. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un porxo amb columnes d'estil jònic, amb l'entrada al xalet al centre i una finestra a cada cantó. A la planta primera sobre el porxo central hi ha un balcó amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastres coronades amb esferes. En aquesta planta hi ha l'obertura d'accés al balcó i, a cada costat, una finestra. El pis de golfes presenta tres obertures verticals estretes. La façana és arrebossada a imitació de carreus. La planta de les golfes és de creu grega. El ràfec és format per caps de biga de fusta, i la teulada és plegada.</p> | 08205-450 | Avinguda Pere Planas, número 184 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1920.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4420830,2.0893493 | 423927 | 4588234 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95410-045001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95410-045002-ajuntament-de-sant-cugat-circa-2008.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95411 | Xalet a l'avinguda de Pere Planas número 273 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-pere-planas-numero-273 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista construït a l'entorn de la dècada de 1930. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants i el carener perpendicular.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa la porta d'entrada és a l'esquerra, amb llinda recta i aixoplugada per una petita pèrgola de ferro forjat. Al primer pis al centre hi ha un balcó amb barana noucentista i una finestra a cada costat. Les tres obertures presenten una faixa engaltada, de perfil curvilini, a la llinda i part superior dels brancals. Entre la primera i la segona planta hi ha un fris motllurat que conté els òculs de ventilació del sostremort, fets de morter modelat, i a la part superior una motllura amb modillons. La segona planta, que va ser afegida posteriorment, conté tres finestres quadrades amb llinda recta. El ràfec és senzill.</p> <p>La tanca de la finca és arrebossada. Combina la reixa amb pilastres decorades amb dues rajoles de ceràmica blava i blanca.</p> | 08205-451 | Avinguda de Pere Planas, número 273 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4445239,2.0906314 | 424036 | 4588504 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95411-045101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95411-045102.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95412 | Mina de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Se'n desconeix l'estat de conservació perquè la mina no és accessible. | <p>Galeria artificial d'una mina que abastia d'aigua els horts de la masia de can Cabassa. Està excavada en els llims quaternaris de la llera geològica de la riera de la Guinardera.</p> <p>La mina s'abastia gràcies a la captació de les aigües freàtiques que discorrien pel sediment. Es desconeix el traçat de la mina, que hom creu que anava pel costat dret de la riera de la Guinardera i després les aigües sortien a cel obert. Se sap que hi havia una bassa entre el carrer del Cadí i la riera. Quan es va enderrocar la bassa les aigües van ser desviades cap al torrent.</p> | 08205-452 | Avinguda de Can Cabassa i carrer del Cadí. | 41.4732165,2.0474742 | 420466 | 4591729 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95412-045202.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de Cabassa prové de la persona que comprà la masia el 1547, Antoni Cabassa. Des de llavors quedà fixat com a nom del mas. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95413 | Cases d'en Tarruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | Les façanes de l'avinguda de Tarruell estan lleugerament degradades pel pas del temps. A més, els conductes i les canalitzacions de serveis enlletgeixen les façanes. | <p>Conjunt de dos blocs de pisos plurifamiliars, destinats inicialment a lloguer d'estiueig i construïts els anys 30 i 31 al desnivell entre els carrers Casino i avinguda Tarruell. De façanes neoclàssiques i distribució interior amb principis higienistes, consten de semisoterrani, planta baixa, tres plantes pis amb dos apartaments per planta i coberta plana accessible. Els accessos als dos edificis es troben a la façana de l'Avinguda Tarruell als números 15 i 19.</p> <p>La morfologia dels dos edificis és la mateixa: uns prismes rectangulars dels quals sobresurten, a la façana del carrer Casino, dos volums simètrics que allotgen àmplies terrasses-balcó sostingudes per pòrtics formats per columnes d'estil dòric amb balustrades de peces de morter modelat. Com a reforç estructural d'aquestes terrasses, s'ha afegit amb posterioritat, uns pilars d'obra vista entre les columnes originals. A la coberta es destaca el volum de les escales principals de cada edifici que donen accés a les diferents plantes. A les façanes arrebossades es distribueixen finestres en coincidència amb cada estança interior, així com una finestra amb arc rebaixat a la façana del carrer Casino que correspon a les escales. L'arrebossat dels angles dels volums de cada edifici estan marcats imitant carreus de pedra. L'edifici situat al número 19 (el primer que es va construir), és de menor superfície i té a l'última planta els dos volums de terrasses unificats, formant una sola gran balconada. </p> <p>La planta dels habitatges va ser projectada i construïda tenint en compte els criteris higienistes en voga en aquell moment. Per això es va fer una disposició constructiva en doble crugia que assegurava la ventilació transversal i la funcionalitat de la planta. Aquesta solució està molt a prop del racionalisme, i ens situa en un moment força precoç en què a Catalunya ja es va assimilar el moviment modern de renovació de l'arquitectura.</p> | 08205-453 | Avinguda de Tarruell, números 15 i 19 (21). | <p><span><span><span>La llicència d'obres la va demanar en Tarruell el 7 de juliol de 1930, concretament per construir un primer bloc de pisos, el que actualment ocupa el número 19 de l'avinguda Tarruell. Poc després, el 5 de febrer de 1931, va demanar permís per fer un altre bloc. El projecte arquitectònic dels dos blocs d'habitatges va ser de Lluís Gonzaga Colomer Ballot.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Gonzaga Colomer Ballot, arquitecte autor de nombroses obres com l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23 (barri de Gràcia) de Barcelona, el xalet modernista de Can Valentí a Montcada i Reixac i, a la Floresta, el Casino Tarruell, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4434261,2.0737229 | 422622 | 4588398 | 1930 - 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045307.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95414 | Casa de Gaietà Tarruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-gaieta-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil neoclàssic de tendència italianitzant, projectat l'any 1926 per l'arquitecte Enric Mora Gosch. El projecte original es desenvolupava en una sola planta principal quasi quadrada i una altra de semisoterrani, destinada a diferents serveis. L'edifici ha estat objecte d'una rehabilitació integral que ha respectat totes les característiques i detalls constructius originals. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en la qual destaca una escala monumental al centre que permet accedir a la planta principal, on es troba la porta d'accés a l'habitatge i al costat sud, es desenvolupen unes terrasses rematades per balustrades de morter modelat i pilastres rematades amb gerros.</p> <p>El portal d'entrada amb entregues de quart de volta a les cantonades superiors està protegit per una marquesina de ferro i vidre i, a cada costat, una balconera. Les obertures estan motllurades a l'estil classicista, i compten amb persianes de llibret. A la planta inferior, sota la terrassa, hi ha diversos finestrals situats a cada costat de l'escala, també amb entregues de quart de volta a les cantonades superiors i amb persianes de llibret. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris d'estil jònic amb modillons.</p> <p>A l'interior del xalet es conserven dos pòrtics amb columnes d'estil dòric que divideixen les estances entre la sala d'estar i el menjador.</p> | 08205-454 | Avinguda de Tarruell, número 22 | <p><span><span><span>La llicència d'obres per construir aquest xalet la va sol·licitar en Cayetano Tarruell el 29 d'abril de 1926. El projecte era d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís fou concedit el 9 de maig del mateix any per la comissió municipal permanent de l'Ajuntament. El projecte està influït per l'arquitectura realitzada amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. Conté elements decoratius amb referències a l'arquitectura del segle XVIII italià, a manera de vila italiana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch (1895-1966) va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa uns anys el xalet va ser rehabilitat de manera integral per l'arquitecte Daniel Freixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4436694,2.0733369 | 422591 | 4588425 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045404.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95415 | Xalet de Francesc Masvidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-francesc-masvidal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet projectat el 1929 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant, amb teula àrab.</p> <p>La façana principal, que dona a l'avinguda de Tarruell, és molt simple. Té el portal d'entrada, amb arc de mig punt ressaltat amb una faixa engaltada feta amb maó col·locat a sardinell. Al damunt hi ha una marquesina d'obra amb teula àrab. Sobre el mateix eix vertical, a la primera planta hi ha una finestra ressaltada a la part superior amb un emmarcament fet de maó, també col·locat a sardinell. El ràfec és una doble motllura de maons posats en punta.</p> <p>La façana posterior conté al primer pis una galeria de tres arcades de punt rodó, tancada amb fusteria i vidre.</p> | 08205-455 | Avinguda de Tarruell, número 23 | <p>El dia 11 de juliol de 1929 Francesc Masvidal, veí de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de l'arquitecte Eduard. M. Balcells Buïgas. El permís va ser concedit el 15 de juliol de 1929 per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell mateix any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès és autor de la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4433718,2.0730996 | 422571 | 4588392 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95415-045502.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95416 | Xalet Evelio (Venancio Asbert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-evelio-venancio-asbert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil racionalista projectat el 1935 per l'arquitecte Josep Sabadell Mercadé. És de planta pràcticament quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre mirador a la part posterior. La coberta és a quatre vessants.</p> <p>L'edifici és concebut com un volum pràcticament cúbic, amb obertures rectangulars ressaltades amb elements decoratius rectilinis. En la façana principal l'entrada queda aixoplugada sota un pòrtic auster de planta semicircular, sustentat per pilars de maó i que a la part superior fa funcions de balcó, amb barana de ferro. La façana és arrebossada. La separació entre la planta baixa i el primer pis queda ressaltada per un fris fet amb maó i amb l'arrebossat interior pintat de color verd. Els finestrals són de proporcions quadrades i situats en els angles, amb un pilar d'obra vista que separa una obertura a cada façana. Els de la planta primera tenen el mateix fris decoratiu a la part superior. Sota teulada hi ha les obertures de ventilació del sostremort, mentre que el ràfec és format per una llosa de ciment armat que sobresurt notablement.</p> <p>La façana lateral té adossat a un dels costats un petit cos amb balcó a la planta superior. La torre conté un balcó superior que recorre el seu contorn i està rematada amb un ampli voladís, igual que el de la resta de la casa. L'edifici presenta diverses solucions constructives innovadores, de clara inspiració racionalista, com el disseny de les finestres dels angles, amb un pilar de maó o els balcons correguts al primer pis, sobre la planta baixa.</p> | 08205-456 | Avinguda de Tarruell, número 30 | <p>Venancio Asbert Buxeres, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet el 5 de setembre de 1935. El projecte era de l'arquitecte Josep Sabadell Mercadé. El permís va ser autoritzat el 16 de setembre del mateix any.</p> <p>Josep Sabadell va concebre un edifici racionalista, en sintonia amb els volums i els coronaments en voladís prim del Moviment Modern. En el projecte arquitectònic es contemplava una distribució de les estances tradicional, segons la concepció anterior a l'arquitectura moderna, però amb elements que el situaven a les portes d'aquest moviment arquitectònic de renovació. No hi constava la torre mirador, que s'hi va afegir en el transcurs de l'obra.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4439630,2.0723337 | 422507 | 4588458 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045604.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sabadell Mercadé | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95417 | Xalet de Gaietà Tarruell IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-iv | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. És de planta rectangular amb teulada a quatre vessants, i consta de planta baixa i dues plantes semisoterrànies que s'adapten a la topografia del terreny. </p> <p>La planta baixa es caracteritza per un gran pòrtic de planta quadrada, sustentat amb dobles columnes dòriques i rematat amb merlets curvilinis que gairebé ocupa tota la façana. Sota el pòrtic, la porta d'entrada amb arc carpanell, és a l'esquerra, i a la dreta hi ha un finestral. El parament és d'aplacat de pedra. </p> <p>A la façana posterior a la planta baixa i a la planta semisoterrani hi ha una tribuna amb columnes dòriques i balustrada.</p> <p>La tanca de la finca és una balustrada classicista feta amb peces de morter modelat, element característic a la majoria de les obres realitzades per Cayetano Tarruell en aquesta zona de la Floresta. </p> <p>En el seu origen aquest xalet era bessó del que està situat a l'avinguda de Tarruell número 29 (Xalet de Gaietà Tarruell I).</p> | 08205-457 | Avinguda Tarruell, número 33 | <p>El 2 de juliol de 1929, Cayetano Tarruell va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. El permís va ser concedit el 15 de juliol de 1929 per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, del xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, del Casino, entre d'altres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4437458,2.0723712 | 422510 | 4588435 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95417-045701.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|102 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95418 | Xalet de Gaietà Tarruell I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes projectat el 1928. És de planta rectangular amb teulada a quatre vessants, i consta de planta baixa i dues plantes semisoterrànies que s'adapten a la topografia del terreny.</p> <p>La planta baixa es caracteritza per un gran pòrtic de planta quadrada, sustentat amb dobles columnes dòriques i rematat amb merlets curvilinis que gairebé ocupa tota la façana. Sota el pòrtic, la porta d'entrada amb arc carpanell, és a l'esquerra, i a la dreta hi ha un finestral. El parament és arrebossat i els angles es remarquen imitant carreus. El coronament és un ràfec amb caps de biga motllurats.</p> <p>La tanca de la finca és una balustrada classicista feta amb peces de morter modelat, element característic a la majoria de les obres realitzades per Cayetano Tarruell en aquesta zona de la Floresta.</p> <p>Aquest xalet és bessó del que hi ha a l'avinguda de Tarruell número 33 (xalet de Gaietà Tarruell IV), però amb les reformes realitzades amb posterioritat n'ha resultat un edifici amb algunes característiques diferenciades.</p> | 08205-458 | Avinguda de Tarruell, número 29 | <p>El dia 11 d'octubre de 1928, Tarruell va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Josep Graner Prat. El permís va ser concedit el 5 de novembre del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. Aquest xalet era bessó del que hi ha a l'avinguda de Tarruell número 33 (xalet de Gaietà Tarruell IV).</p> <p>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4437337,2.0726874 | 422537 | 4588432 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95418-045801_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95418-045802.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95419 | Xalets Racionalistes de l'avinguda Tarruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes-de-lavinguda-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets d'estiueig, d'estil racionalista, projectats l'any 1935. Consten de planta semisoterrani, planta baixa i pis. Quant a la seva funcionalitat, cada xalet és dúplex i separa les seves funcions en zona de dia i zona de nit.</p> <p>La planta dels edificis és conformada per un rectangle amb un sortint semicilíndric que forma part del menjador. Des de l'exterior s'assembla al pont d'un vaixell, un tret característic del racionalisme. Els murs són plans i llisos, sense ornamentació amb l'excepció d'una cornisa.</p> <p>La façana de l'avinguda Tarruell està formada a la planta baixa per dues finestres quadrades i el portal d'accés a l'edifici. En el terrat sobresurt un cos que conté l'escala a l'interior. Hi ha una finestra just en el ràfec. El ràfec és format per una motllura i sobresurt considerablement, fent aixopluc a la façana. La reixa del terrat és de serralleria racionalista.</p> <p>A la façana a l'avinguda de Can Busquets hi ha el cos sortint amb planta semicircular. Consta de columnes de base circular i un balcó corregut i curvilini al pis de planta baixa, a l'estil del pont d'un vaixell. El parament és arrebossat.</p> <p>La finca consta d'uns jardins terrassats, amb escales per salvar el desnivell entre l'avinguda Tarruell i l'avinguda de Can Busquets.</p> | 08205-459 | Avinguda de Tarruell, números 43-45 (59) i 57 (avinguda Can Busquets 10). Els números entre parèntesi corresponen a l'adreça cadastral. | <p>El 1935, Cayetano Tarruell va demanar permís d'obres per construir dos xalets en aquest sector. El projecte del primer xalet era de Josep M. Ayxelà Tarrats i el del segon de Josep Alemany Juvé. Aquest darrer permís d'obres es va demanar uns mesos més tard. El primer projecte no era d'estil racionalista, però l'arquitecte Josep Alemany el va adaptar a aquest nou corrent estètic. El segon projecte incorporava també el disseny de la fusteria de la porta i de les finestres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</p> | 41.4436590,2.0734102 | 422597 | 4588424 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-95419-045905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-95419-045904.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep M. Ayxelà Tarrats i Josep Alemany Juvé | 120|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95420 | Xalet a l'avinguda de Tarruell números 58-60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-tarruell-numeros-58-60 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil neoclàssic construït l'any 1930 al barri de la Floresta. Consta de tres cossos, amb soterrani, planta baixa i primer pis. La teulada és a tres vessants.</p> <p>Al soterrani hi ha diverses finestres amb llinda recta. El parament d’aquesta part de la façana és d’aplacat de pedra. La façana principal presenta una composició simètrica en la qual destaca a la planta baixa un pòrtic d’estil jònic. Al costat dret té una pèrgola amb arquitraus. El pòrtic suporta un gran balcó del primer pis, amb balustrades i pilastres als angles. En els cossos laterals hi ha finestrals amb arcs de mig punt motllurats i persianes de llibret de color blau clar. Aquests cossos laterals tenen teulada a tres aigües, amb teula plana i carener ceràmic de color verd. Al primer pis en el cos central, més alt, hi ha obertures amb arc de punt rodó motllurat que donen al balcó.</p> | 08205-460 | Avinguda Tarruell, números 58-60 | <p><span><span><span>Aquest xalet fou construït l'any 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta) </span></span></span></p> | 41.4428209,2.0696248 | 422279 | 4588334 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95420-046001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95420-046002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95420-046003.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95421 | Xalet de Gaietà Tarruell V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-v | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La façana de l'avinguda Tarruell està apuntalada aprofitant el marge del carrer. | <p>Xalet d'estil neoclàssic projectat el 1929 per l'arquitecte Lluis G. Colomer Ballot. És de planta quadrada, i consta de planta baixa semisoterrada i pis. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>A la façana a l'avinguda de Can Busquets hi ha l'accés a l'edifici. En aquesta part la construcció es caracteritza per un pòrtic amb dobles columnes d'estil dòric que forma una gran terrassa al nivell de sota teulada. Els paraments són arrebossats, amb els angles a imitació de carreus.</p> <p>A la façana lateral, al costat del carreró, hi ha una porta amb arc carpanell.</p> | 08205-461 | Avinguda Tarruell, número 59 | <p>El 21 de desembre de 1929, Cayetano Tarruell va demanar permís d'obres per construir aquet xalet. El projecte arquitectònic era de Lluís G. Colomer Ballot. El permís va ser autoritzat el 20 de març de 1930 per la Comissió Municipal Permanent. El projecte està influït per l'arquitectura de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, el xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, el Casino, entre d'altres.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</p> | 41.4425474,2.0700807 | 422317 | 4588303 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046107.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluis G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95422 | Conjunt de casetes de la colònia Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-casetes-de-la-colonia-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis cases unifamiliars del tipus casa barata emplaçades al carrer Moreneta de Montserrat. Són de planta baixa, amb teulada a doble vessant. En la majoria dels casos a la façana principal hi ha el portal d'entrada, al centre, i dues finestres, una a cada costat. A les façanes laterals també hi ha obertures, de ventilació, que donen a uns passatges entre els edificis, d'un metre d'amplada. Els ràfecs estan formats per caps de biga de fusta que suporten les teulades. </p> <p>La tipologia d'aquestes cases menestrals anomenades 'cases barates' es caracteritza per una distribució senzilla, amb les habitacions disposades amb ventilació a l'exterior gràcies a uns carrerons entre immobles. </p> <p>També són característics els arquitraus que recolzen la teulada de protecció de la porta, així com les orles i garlandes situades a les llindes de les portes i de les finestres. Cada casa presenta detalls d'interès diferenciats: les marquesines sobre les obertures i les reixes ventrudes en la número 15; els respiralls que no tenen les cases número 17 i 19; la part superior de la casa número 21, que és més gran i elegant; les reixes i els elements ornamentals i els pinacles a la teulada.</p> | 08205-462 | Carrer Moreneta de Montserrat, números 1, 13, 15, 17, 19 i 21. | <p>Aquest conjunt de cases unifamiliars de planta baixa situades al carrer Moreneta de Montserrat eren habitatges temporals per a treballadors de la hisenda de Can Cussó. Segons sembla, podien haver estat per a llenyataires i treballadors de la bòbila de la finca. I també de les finques de Can Juliach i Can Badal. </p> <p>Les cases barates pertanyen a una tipologia construïda a diversos llocs de Catalunya entre finals del segle XIX i durant el primer terç del segle XX. Es tracta de cases senzilles, de baix cost, adreçades a la classe treballadora.</p> | 41.4471617,2.0496878 | 420620 | 4588834 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046205.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95423 | Xalet al passatge Palmira número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passatge-palmira-numero-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista situat al barri de la Floresta. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb el portal al centre. Conserva la porta de doble fulla, de fusta i vidre, que queda aixoplugada per una pèrgola metàl·lica i amb vidre. L'accés es fa per una escala amb balustres de peces de morter modelat. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. Al nivell del paviment, destaca un sòcol fet de rajola amb un escacat de color blau i blanc. A cada costat del portal hi ha un finestral amb arc rebaixat i ampit de rajola blava. Al primer pis hi ha dues finestres laterals. Les obertures de la planta baixa i pis són d'arc carpanell i estan engaltades a la llinda, als brancals i als ampits. Al pis de golfes hi trobem una finestra situada al centre, amb arc carpanell i una sanefa esgrafiada al damunt, igual que en les dues finestres inferiors. A cada costat té una finestra més petita d'arc de mig punt. El ràfec de l'edifici és format per caps de biga de fusta, i la teulada és d'estil holandès.</p> <p>En una façana lateral a la planta baixa hi ha una galeria semicircular amb columnes jòniques i arc carpanell que fa de balcó al primer pis, amb balustrada de peces de morter modelat. La resta de façanes segueixen una pauta decorativa similar.</p> <p>Són destacables els arbres del jardí pel seu volum.</p> | 08205-463 | Passatge de Palmira, número 2 | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest xalet va ser propietat d'Emeterio Escudero Higueras, un dels integrants de l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson, entitat fundacional de la Floresta. El carrer que avui porta el seu nom, va ser el més important fins a l'obertura al públic del baixador de la Floresta Pearson l'any 1925, ja que era l'única forma d'accedir a l'antiga Colònia des de la carretera de la Rabassada. Primer es va anomenar 'Via Núm. 1', després 'Avinguda Central' i finalment amb el seu nom actual: Emeterio Escudero. El carrer Palmira, on s'ubica aquest habitatge, deu el seu nom a la dona del senyor Escudero: Palmira.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4459694,2.0836285 | 423453 | 4588671 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046305.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95424 | Xalet al carrer Buenos Aires número 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-buenos-aires-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb ornaments a les obertures d'inspiració art-déco. És de planta quadrada, i consta de soterrani, planta baixa i pis. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>A la planta soterrània, a davant de la casa, hi ha l'accés al pàrquing. La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, emmarcat amb una motllura amb maons col·locats a sardinell. Les finestres laterals, una a cada costat, tenen una faixa engaltada a la llinda i brancals, amb imitació de carreus als costats. Entre la planta baixa i el pis hi ha una motllura. Al primer pis hi ha un balcó al centre, amb barana de ferro i l'obertura emmarcada amb maons a sardinell, i una finestra simple a cada costat, sense cap mena de decoració.</p> <p>A la façana lateral destaca una obertura de ventilació al sostremort amb una sanefa feta de maons. El coronament és format per un fris i motllures fetes amb maons a tocar a la teulada. </p> | 08205-464 | Carrer Buenos Aires, número 24 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït el 1957.</span></span></span></p> | 41.4638346,2.0653733 | 421949 | 4590670 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95424-046401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95424-046402.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95427 | Conjunt de dos xalets a l'avinguda Pearson números 54-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-xalets-a-lavinguda-pearson-numeros-54-58 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars d'estil eclèctic emplaçats al barri de la Floresta.</p> <p>El xalet del carrer Pearson número 54, a la façana de l'avinguda de l'Estació, és de planta baixa i pis, amb façana simètrica. A la planta baixa té dos portals i dues finestres petites, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals. El coronament del xalet és format per un ràfec amb caps de biga de fusta. A la façana lateral dreta té una tribuna, amb forma de bow-window, que dona a un pati lateral. La teulada és a dos vessants.</p> <p>El xalet del carrer Pearson número 58, a la façana de l'avinguda de l'Estació, té en planta baixa un mur de contenció de la parcel·la i, al primer pis, cinc finestres amb una faixa pintada i una marquesina. Al primer pis presenta quatre finestrals. El coronament és un ràfec amb caps de biga de fusta i la teulada és a dos vessants. A la façana lateral dreta també presenta una tribuna a l'estil bow-window. El pati amb barana de balustrada actualment està cobert amb una estructura de fusta i planxes prefabricades.</p> <p>La parcel·la dels dos xalets té la característica que és allargassada entre el carrer Pearson i l'avinguda de l'Estació. Es tracta d'un solar estret en forma de talús. </p> | 08205-465 | Carrer Pearson, números 54 i 58. | <p>Aquests dos xalets es podrien haver construït durant les dècades de 1940 i 1950. En un estil, però, que recrea les cases d'estiueig dels anys 1930. La fàbrica i les proporcions dels edificis, el format de les obertures així com l'ús intens de la peça ceràmica corba semblarien indicar aquestes dates.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4453463,2.0753330 | 422759 | 4588610 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95427-046501_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95427-046502_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95427-046503_0.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95428 | Xalet de Josep Maria Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-maria-albert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat l'any 1926 per l'arquitecte Enric Mora Gosch, d'un estil noucentista d'inspiració mediterrània. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de cinc eixos d'obertures, amb preeminència dels tres eixos centrals, que queden emfatitzats per una tribuna. A la planta baixa, al centre hi ha el portal amb un arc de mig punt motllurat. Conserva la porta originària, de fusta, vidre i ferro. A cada costat de la tribuna té un finestral de proporcions horitzontals. En un segon pla queden els finestrals dels dos extrems. També hi ha una pèrgola amb columnes d'estil dòric. Damunt de la tribuna central hi ha un balcó amb balustrada feta de peces de morter modelat emmarcada entre pilastres. Al centre hi ha la porta d'accés al balcó, amb una finestra a cada banda, més una altra a cada extrem. Les obertures d'aquesta planta són amb arc de punt rodó. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris que conté els òculs de ventilació del sostremort i, al damunt, un ràfec motllurat.</p> <p>La tanca de la finca està arrebossada i conté una gelosia de peces de ceràmica circular i semicircular. El cancell és d'obra, amb un arc de punt rodó coronat per una teuladeta amb ràfec de maó.</p> | 08205-466 | Avinguda d'Emeterio Escudero, número 29 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va projectar el 1926 per Enric Mora Gosch (1895-1966), arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta) </span></span></span></p> | 41.4473989,2.0791523 | 423081 | 4588834 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95428-046601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95428-046602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95428-046603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95429 | Monument Rotary Internacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rotary-internacional | <p><em>Tot Sant Cugat</em>, 18 de gener de 1997.</p> <p><em>Tot Sant Cugat</em>, 26 d'abril de 1997.</p> | XX | <p>Monument format per una pedra de grans dimensions, de 14 tones, procedent de la Pedrera Berta, on hi ha adossat el logotip de l'entitat Rotary Internacional fet amb metall, un per cada costat de la pedra.</p> | 08205-467 | Plaça Rotary Internacional | <p>El 18 d'abril de 1997 es va inaugurar el monument i la rotonda que porten el nom de Rotary Internacional. La pedra va ser donació de Pere Franquesa, propietari de Pedreres Berta, i va ser gestionada pel mateix Franquesa, Ricard Sala i Jesús Ruiz, tots fundadors de Rotary Sant Cugat. A la inauguració hi van assistir Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat del Vallès, Luis Vicente Glay, president mundial de Rotary Internacional els anys 1996 i 1997, i socis de l'entitat.</p> | 41.4695949,2.0953552 | 424461 | 4591283 | 1997 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95429-046702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95429-046703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ricard Sala | Informació aportada pel Sr. Jesús Ruiz, de Rotary Club Sant Cugat del Vallès. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95430 | Casino de la Floresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-la-floresta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'ús recreatiu construït sobre un túnel Núm. 5 dels Ferrocarrils de la Generalitat. D'estil noucentista de tendència neoclàssica, fou projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís Colomer Ballot. Consta d'un cos principal, de planta irregular i amb tres pisos d'alçada que aprofiten un desnivell del terreny sobre el túnel, més un gran pati porticat, de planta rectangular, que tenia la funció de pista de ball.</p> <p>La façana principal, al carrer Casino, és molt senzilla i només consta d'una planta. Presenta una composició simètrica amb la porta d'entrada al centre, de fusta i vidre, i rematada amb arc carpanell. A cada costat té un gran finestral, també amb arc carpanell, i amb porticons de persiana. Aquesta façana està rematada amb una senzilla motllura enllistonada i amb un ràfec amb caps de biga. El coronament és una balustrada de peces de morter modelat que, a la part central, té una pèrgola corresponent a l'ampli espai terrassat de la part superior. A la part dreta del terrat hi ha el cos d'escala.</p> <p>La façana oposada (que dona vers el pati interior, al sud) consta de tres plantes. A diferència de la façana nord, fou projectada amb la intenció de dotar l'edifici d'una certa monumentalitat. Presenta una composició perfectament simètrica, dividida en tres franges verticals mitjançant pilars rectangulars, amb unes àmplies obertures entremig que ofereixen lluminositat a l'interior. La façana ha estat concebuda com una gran galeria de tres pisos, amb les obertures rematades amb arcs carpanells. Cada arc se sustenta amb columnes d'ordre toscà i compta, a la base, amb una balustrada d'estil neoclàssic. La façana està rematada amb una balustrada entre pilastres, ja que l'espai superior és ocupat per la terrassa amb pèrgola.</p> <p>Les façanes laterals tornen a tenir una disposició senzilla, amb obertures similars a les de la façana nord. En el seu moment totes les finestres havien estat decorades amb vidrieres emplomades de colors.</p> <p>Al sud de l'edifici principal s'estén un ampli pati porticat entorn de la pista de ball. És format per una galeria perimetral a dos nivells amb columnes toscanes sobre pilastres. Aquestes galeries feien de llotja quan se celebraven els balls.</p> <p>Segons la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008: '<em>Aquest edifici, concebut per a ser centre recreatiu i cultural, és un dels més bells i representatius del conjunt d'edificis que, dins l'estil neoclàssic influenciat per l'Exposició Universal de 1929, foren bastits pel constructor barceloní Gaietà Tarruell a la Floresta</em>'.</p> | 08205-468 | Carrer del Casino, número 15 | <p><span><span><span>L'any 1929, Tarruell va demanar un primer permís per construir el casino, que també havia de tenir una pista de ball i una balustrada de pedra artificial sobre el túnel dels Ferrocarrils. El 1930 va demanar novament un permís amb esmenes del projecte original signat per l'arquitecte Lluís Colomer Ballot. Colomer va ser autor també dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23 (al barri de Gràcia de Barcelona), o del xalet modernista de Can Valentí a Montcada i Reixac, entre d'altres. L'edifici que va projectar a la Floresta era d'estil neoclàssic, influenciat per l'arquitectura de l'Exposició Universal que s'havia fet recentment a Barcelona l'any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de 'Gran Casino de la Floresta' es va inaugurar aquest edifici, el 21 de maig de 1933 amb la presència de Lluís Companys, aleshores president del Parlament de Catalunya. Va ser un centre recreatiu i cultural pels estiuejants associats de la Colònia la Floresta Pearson. Tenia un bar-restaurant, sala de jocs, una sala d'usos múltiples i una gran pista de ball a l'aire lliure. Fins a l'any 1953 el Casino va ser gestionat per una Junta directiva presidida pel mateix Tarruell. El 1953 Tarruell lloga el Casino a l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson que, a través de la seva Comissió de Festes, s'encarrega de la programació d'activitats fins a la mort del propietari el desembre de 1956. L'any 1957 es crea l'Agrupació Recreativa Amics del Casino (ARAC) que a partir de 1960 es trasllada a l'edifici de l'antiga pista de bitlles del barri. Des d'aleshores es va fer càrrec de l'edifici l'entitat Càritas, amb mossèn Eduard al capdavant, primer capellà de l'església Nostra Senyora de Montserrat. Neix el 'Casal Familiar Parroquial' que oferia activitats obertes a tot el veïnat. L'any 1976 passen a gestionar el Casal de manera assembleària un grup de gent jove que s'havia establert al barri, representants dels canvis polítics, socials i culturals que s'havien començat a viure al llarg de tota la dècada (moviment hippy, fi de la dictadura, etc.) Durant uns anys, el Casal es va convertir en referència de la contracultura del moment i el seu escenari va ser testimoni de concerts multitudinaris. La manca de recursos i la irrupció de les drogues va provocar el seu tancament l'any 1982. El 1983 l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Cugat per la quantitat d'11 milions de pessetes. Va romandre tancat fins al 22 de juliol de 2010 quan, després d'una rehabilitació integral, es torna a obrir com a Centre Cívic Casino la Floresta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4432477,2.0724855 | 422519 | 4588379 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046806-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046807-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046808-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046809-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046810-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046811-2005.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Colomer Ballot | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95431 | Tanca i balustrades del solar del carrer Bonavista número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-balustrades-del-solar-del-carrer-bonavista-numero-44 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Mur de contenció i tanca de la parcel·la, d'inspiració art déco. El mur és arrebossat i decorat amb faixes i impostes engaltades. És coronat per una balustrada de caire classicista, amb balustres entre pilastrons, de morter modelat. Al centre del mur s'obre el cancell, amb una porta d'entrada de ferro, situada entre pilastres motllurades. Aquestes pilastres haurien sostingut gerros com a remat. </p> <p>La balustrada del cantó esquerre ha estat substituïda per una de moderna. </p> | 08205-469 | Carrer Bonavista número 44. | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4433336,2.0703607 | 422342 | 4588390 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95431-046901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95431-046902.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La funció del mur de contenció és aterrar el desnivell de la finca. | 99|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95432 | Xalet al camí de Can Roca número 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-cami-de-can-roca-numero-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL, p. 40.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista envoltat d'una ampli jardí. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, emmarcat per un pòrtic amb columnes d'estil jònic que sosté un balcó amb balustres de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha l'obertura del balcó al centre, amb arc carpanell, i una finestra a cada banda. Les finestres són rematades per uns frontons triangulars esgrafiats. A les golfes hi ha una finestra de ventilació emmarcada amb una faixa. El coronament de l'edifici és un mur capcer d'estil barroc amb forma curvilínia que incorpora unes gàrgoles</p> <p>Al jardí de la finca hi ha dos til·lers destacables.</p> | 08205-470 | Camí de Can Roca, número 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Joan Roca Costa, propietari d'aquest habitatge, va formar part dels 34 signants del manifest que es va redactar al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), el 3 de gener de 1919, en el qual es crea l'Associació de Propietaris la Floresta Pearson i s'anomena oficialment el lloc com a 'Colònia la Floresta Pearson'. Al mateix acte s'escull la primera Junta directiva on Joan Costa farà les tasques de comptabilitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta) </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4488907,2.0762919 | 422844 | 4589002 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95432-047001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95432-047002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95432-047003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc