Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95433 | Xalet de Manuel Enrich i Àurea Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-manuel-enrich-i-aurea-segui | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat el 1952 per l'arquitecte Ramon Tort Estrada, amb un disseny arquitectònic d'avantguarda en el seu moment. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, amb una torre a la part dreta. La teulada és a dos vessants.</p> <p>A la planta baixa destaca un porxo, amb una biga superior que suporta el ràfec. A l'interior del porxo hi ha la porta d'entrada al xalet i altres obertures. El parament de la casa és arrebossat. Part de la façana de la torre i de la casa ha estat decorada amb aplacat de pissarra</p> <p>La torre és de base quadrada i compta amb planta baixa i pis. La part superior conté a cada façana una gran obertura tancada amb vidre. El ràfec de la torre és un voladís que subjecta la teulada de quatre vessants.</p> <p> </p> | 08205-471 | Carrer Turó del Sol, número 20 | <p><span><span><span>El 21 de juliol de 1952, Manuel Enrich Susana i Àurea Seguí, de Barcelona, van demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Ramon Tort Estrada, que va fer un disseny arquitectònic en una línia avantguardista. Ramon Tort Estrada va obtenir el títol d'arquitecte el 1940. Va participar en l'equip guanyador del concurs sobre habitatge públic de l'any 1949, antecedent a la creació del Grup R. Entre 1952 i 1957 va ser director de la revista Quaderns d'Arquitectura, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></p> | 41.4489711,2.0731121 | 422578 | 4589013 | 1952 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95433-047101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95433-047102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95433-047103.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Tort Estrada | 107|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95434 | Xalet de Lluís López de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lluis-lopez-de-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic i d'inspiració centreeuropea, amb elements d'estil classicista a la façana, especialment la columna jònica del pòrtic. És format per dos volums adossats, el de l'esquerra que sobresurt consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'edifici està situat en un terreny amb desnivell al barri de la Floresta, per això el soterrani i el garatge tenen obertura en el mur del marge de la finca.</p> <p>Al volum de l'esquerra, a la primera planta, hi trobem una balconera amb obertura d'arc escarser, amb una balustrada de peces de morter modelat. Al cos de la dreta a aquest nivell hi ha el portal d'entrada, fet d'arc carpanell amb maó col·locat a sardinell. Aquesta zona d'accés està coberta per un pòrtic amb una columna d'estil jònic que suporta un balcó protegit per balustrada que dona al pis superior. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha una balconera amb una balustrada de peces de morter modelat. Al nivell de les golfes hi ha una obertura amb arc de punt rodó.</p> <p>Les obertures de la façana presenten una faixa engaltada a la llinda i als brancals. En el cas de les llindes, es combinen l'arrebossat amb maons posats a sardinell. A més, a cada pis les llindes tenen una solució constructiva diferent: a la planta baixa són d'arc rebaixat, a la planta pis són llindes rectes i a les golfes són d'arc de punt rodó. </p> <p>A la part superior del cos esquerre hi ha una cornisa amb modillons que divideix els pisos primer i golfes. El ràfec és format per caps de biga. La teulada és holandesa a diversos vessants, amb teula plana. Durant les obres es va modificar el pendent de la teulada i en va resultar una teulada truncada en el ràfec, a l'estil de les teulades holandeses.</p> <p>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu en tot l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació. Entre els arbres del jardí destaca un bell exemplar de roure.</p> | 08205-472 | Passeig dels Àlbers, número 63. | <p>El 12 de juny de 1931 Lluís López de María Castells, de Barcelona, va demanar la llicència per construir aquest xalet. El xalet s'havia de construir en un solar de la seva propietat a la Colònia de la Floresta Pearson, segons projecte arquitectònic de Gaietà Cabanyes. El 30 de juny del mateix any va obtenir el permís.</p> <p>Gaietà Cabanyes va ser un arquitecte nascut el 1888 i mort el 1933, fill del també de l'arquitecte Emili Cabanyes. Part de la seva obra és en estil eclèctic. Va projectar la casa Agustí Mestre el 1922 a Sitges, la casa Agustí Mestre II, també a Sitges i del mateix any que l'anterior, l'edifici Antoni Serés, el 1929 a l'avinguda Diagonal de Barcelona i el bloc Pla de Cargol, a Girona, el 1930.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4478412,2.0820210 | 423321 | 4588880 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047204.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Gaietà Cabanyes | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95435 | Bòbila Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-pahissa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORRAS LACALLE, Olga; RODRÍGUEZ, Alba (2013). <em>Bòbila Pahissa o Guàrdia</em>. Informe tècnic municipal.</span></span></span></span></span></p> | XX | Les restes de l'antiga bòbila estan en estat de degradació i amb evidents signes de vandalisme. | <p>Restes d'una antiga bòbila emplaçada als afores de la ciutat. D'aquest conjunt industrial dedicat a l'extracció d'argila i a l'elaboració de material ceràmic per a la construcció en destaca un forn del tipus Hoffmann. També es conserven alguns pilars de formigó armat d'antigues construccions, concretament dels assecadors.</p> <p>El forn està excavat a l’argila i és construït interiorment amb maó. Té unes dimensions de 28 x 13 metres aproximadament. Les cambres de combustió i cocció formen un passadís en forma de U. Presenta diversos orificis i obertures per a la sortida dels gasos, així com per entrar el combustible i les càrregues. Al subsòl també hi ha obertures que que eren necessàries per al funcionament del forn. La teulada va ser desmuntada. </p> <p> </p> | 08205-473 | Camí de Sant Medir | <p>La bòbila Pahissa va entrar en funcionament l'any 1940 i va finalitzar la seva activitat el 1985.</p> <p>El forn Hoffmann va ser patentat el 1858 per Friedrich Hoffmann (1818-1900), arquitecte alemany i fabricant de maons. Aquest tipus de forn serveix per a la producció industrial de maons i ceràmica en general. També és emprat com a forn de calç. Es considera el tipus de forn més eficient i productiu per a maons. </p> | 41.4686825,2.1002499 | 424868 | 4591178 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047308.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95436 | Forns de la Fàbrica Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-la-fabrica-barnils | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Forns circulars de l'antiga fàbrica Barnils construïts en maó. S'utilitzaven per coure rajoles.</p> <p>Actualment estan situats dins del recinte del Mercantic, un singular mercat d'antiguitats. Els forns es fan servir com a expositors d'antiguitats.</p> | 08205-474 | Avinguda de Rius i Taulet número 120 (Mercantic). | <p>La fàbrica Barnils es dedicava a la producció de rajoles. Durant la dècada de 1980, la fàbrica va tancar i es va transformar, de la mà d'Octavi Barnils, en un centre de brocanters i antiguitats. El projecte de Mercantic va obrir les portes l'any 1992.</p> | 41.4782727,2.0711691 | 422451 | 4592268 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95436-047402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95436-047403.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95438 | Construccions auxiliars i tanca al carrer Verdaguer número 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-auxiliars-i-tanca-al-carrer-verdaguer-numero-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de construccions auxiliars de la finca que inclou els murs de contenció, les escales, el cancell, el garatge i el porxo d'estil toscà. </p> <p>Els murs de contenció i les escales mostren unes balustrades de peces de morter modelat, situades entre pilastrons coronats per gerros decoratius.</p> <p>Pel que fa al cancell, està format per dues pilastres amb un coronament piramidal i una cornisa d'estil jònic amb denticles. A les pilastres destaca la decoració del sòcol, del fris i del coronament, feta de petits còdols. En cadascuna de les cares del fris de la pilastra, a més, hi ha inserides unes rajoles decoratives de color blau i blanc. La serralleria de la porta és de barrots cargolats i coronats amb punta de ferro.</p> | 08205-475 | Carrer Verdaguer número 26 i carrer Quadra de Canals número 39. | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4416768,2.0744071 | 422678 | 4588203 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95438-047502.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95439 | Xalet de Gaietà Tarruell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil neoclàssic projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Consta de soterrani i planta baixa, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a tres obertures, la central emfasitzada amb un porxo. A la planta baixa el porxo té dues columnes bessones a cada cantonada, d'estil dòric, i una balustrada de peces de morter modelat. El portal d'entrada queda al centre, amb arc carpanell rebaixat i té una finestra rectangular a cada costat. Els paraments estan arrebossats i tenen un fris superior d'un color diferent. A les cantonades l'arrebossat és a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant una motllura i un ampli ràfec volat amb caps de biga de fusta.</p> <p>A la part davantera la finca té un mur de contenció rematat amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-476 | Carrer del Casino, número 34 | <p>El gener de 1929, Tarruell va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. Va ser concedit el 2 d'abril del mateix any per la comissió municipal permanent.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, del xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, el Casino, entre d'altres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </p> | 41.4434582,2.0717283 | 422456 | 4588403 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95439-047601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95439-047602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95439-047603.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95440 | Xalet de Gaietà Tarruell III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-iii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil neoclàssic projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Consta de soterrani i planta baixa, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>A la planta baixa l'edifici destaca per un pòrtic d'estil dòric amb dobles columnes i una balustrada. El tancament és actualment amb alumini i vidre. Les obertures de l'edifici combinen la llinda plana amb els arcs carpanells rebaixats. Els angles i el fris superior estan arrebossats amb un color diferent, a les cantonades a imitació de carreus. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una motllura i un ampli ràfec volat amb caps de biga de fusta.</p> <p>El mur de contenció de la parcel·la està rematat amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-477 | Carrer del Casino, número 36 | <p>El 25 de febrer de 1929,Tarruell va demanar permís per construir aquest xalet. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. Va ser autoritzat el 2 d'abril del mateix any, per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte, autor de projectes com l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, el xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, l'edifici del Casino, entre d'altres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4432371,2.0716532 | 422449 | 4588379 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047704.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95441 | Xalet al carrer Major de la Floresta números 29-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-major-de-la-floresta-numeros-29-33 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic construït a les primeres dècades del segle XX. Consta de dos cossos diferenciats, que formen una planta en forma de L. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb les teulades de cada cos a doble vessant.</p> <p>La façana principal és asimètrica, amb el cos situat a la dreta que sobresurt. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i presenta decoracions als angles en forma de petites motllures fetes de maó. També destaquen les llindes de maó, de la mateixa tonalitat. En el cos de l'esquerra hi ha unes escales adossades per accedir al primer pis i també un porxo amb columnes d'estil jònic que suporten una terrassa superior amb balcó de planta curvilínia. En aquest balcó hi ha també dues columnes jòniques i una balustrada, que té continuïtat a l'escala. En aquest primer pis hi ha dues obertures: la porta i una finestra. Ambdues són rematades amb llinda d'arc rebaixat feta de maó col·locat a sardinell, amb una dovella central que sobresurt.</p> <p>El cos de la dreta es distribueix mitjançant un sol eix d'obertures, tot i que a la planta baixa hi ha una finestra petita, descentrada a l'esquerra. La finestra del primer pis segueix la mateixa tipologia que les del cos de l'esquerra, igual que la majoria d'obertures d'aquest pis en la resta de façanes. El coronament es resol mitjançant un ràfec volat amb caps de biga de fusta, amb unes teulades d'arestes curvilínies.</p> | 08205-478 | Carrer Major de la Floresta, números 29-33 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4424771,2.0756491 | 422783 | 4588291 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-95441-047801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047806.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95442 | Mina dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-monjos | <p>Anònim (2022). <span><span><span>La Mina dels Monjos, els vestigis d’una conducció d’aigua centenària. “El Cugatenc (11-11-2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. <em>Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià edicions, p.186-188.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>La mina dels Monjos, construïda probablement amb posterioritat al segle XVI, portava aigua canalitzada des del bosc de can Volpelleres fins al monestir de Sant Cugat. En el primer tram discorre a cel obert i, després del Pont de can Vernet, és una galeria construïda amb parets i volta de maó, excavada en els llims quaternaris de la llera geològica del torrent de Volpelleres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El naixement de la mina es localitza al nord del bosc de Can Volpelleres, al sud de l'autopista AP-7, on hi ha una bocamina per la qual s'accedeix a una cambra amb les tres galeries que s'uneixen i en formen una d'única. En aquesta part inicial la mina és coberta amb volta de maons, però després surt al descobert i continua fins a la torre d'aigua que estava situada entre els carrers Sant Martí i Castillejos. En aquest punt, situat a l’actual parc de can Vernet, hi havia un distribuïdor i l’aqüeducte anomenat Pont de can Vernet, que travessa la riera. A partir d’aquí la mina torna a estar totalment soterrada per avançar pel carrer de la Mina, on la construcció està malmesa per les edificacions, i acaba al monestir després de passar per la plaça Pep Ventura i pel carrer Hospital.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una llargada de tres quilòmetres, una profunditat màxima de 9,18 metres i pous d’accés a l’exterior de fins a 12 metres, la dels Monjos és la mina més gran de la ciutat, seguida de la mina de la rambla del Celler, les dues principals infraestructures amb què la vila de Sant Cugat s’abastia d’aigua. L’aprofitament de l’aigua al Monestir es feia mitjançant una cisterna d’acumulació elevada que estava adossada al palau abacial i que al peu tenia una font controlada per una aixeta.</span></span></span></p> | 08205-479 | Bosc de Can Volpelleres i avinguda Europa | <p><span><span><span>Tradicionalment la mina s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte conegut com el Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja en els anys més recents es van portar a terme obres de condicionament de la llera del torrent de Volperelles. Aleshores des dels Museus de Sant Cugat es va fer un pla d'actuació per tal de recuperar la mina dels Monjos amb l'obertura del nou vial de la Via Augusta. El desembre de 2006 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica sota la direcció de M. Carme Reverter. En la intervenció es va fer la neteja de les restes de la bocamina dels Monjos. S’hi van documentar tres murs, un graó de l'antiga escala d'accés, una porta al mur nord i part de l'arrencament de la volta de la bocamina.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4867523,2.0736481 | 422668 | 4593207 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95442-047901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95442-047902.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95443 | Xalet a la carretera de la Floresta número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-carretera-de-la-floresta-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista. Consta de planta baixa i golfes, amb façana simètrica.</p> <p>A la façana principal al centre hi ha la porta d'entrada, rematada amb un arc carpanell i aixoplugada sota un porxo amb columnes d'estil dòric, amb teulada a tres vessants. A cada costat hi ha una finestra amb arc carpanell. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat partida en dues mitjançant un mainell. Totes les obertures presenten una faixa engaltada amb un esgrafiat granulat. La façana està arrebossada a imitació d'un carreuat, més accentuat en els angles de l'edifici. La teulada és a doble vessant, amb un faldó truncat a la façana. Consta de teules planes i teules careneres, i presenta un pinacle ornamental sobre la façana. A sota es genera un ràfec sobre caps de biga que descasen en petites mènsules ornamentals.</p> <p>El terreny de la finca té diferents nivells, i l'accés a la casa es realitza a través d'unes escales amb balustrada feta amb peces de morter modelat.</p> | 08205-480 | Carretera de la Floresta, número 20 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4560736,2.0640538 | 421830 | 4589810 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95443-048001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95443-048002.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95444 | Xalet del passatge de la Salut número 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passatge-de-la-salut-numero-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic amb elements classicistes, construït l'any 1933. Consta de planta baixa i golfes. La teulada és a dos vessants, amb teula plana, a l'estil holandès.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres obertures, la central emfatitzada amb un porxo. La porta d'entrada, amb arc carpanell, queda al centre, aixoplugada sota el porxo. Aquest és format per columnes d'estil dòric i una teulada a tres vessants. A cada costat hi ha una finestra amb arc carpanell. La façana és arrebossada. A la part superior conté tres elements ornamentals ceràmics vidriats amb forma de creu com a ventilació de les golfes. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta. De la teulada en sobresurt una xemeneia.</p> | 08205-481 | Passatge de la Salut, número 6 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></p> | 41.4476713,2.0761987 | 422835 | 4588866 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95444-048101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95444-048102.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95445 | Can Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVII - XX | Han caigut una bona part de les teulades, i el conjunt es troba deteriorat | <p><span><span><span>Antiga masia, situada a la serra de Collserola, que fou transformada substancialment en una reforma feta a la dècada de 1920. S’hi poden distingir tres volums (el central podria ser el més antic), més un tancat o barri situat al sud, amb accés a través d’un cancell. El conjunt també inclou una capella, construïda l’any 1924.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer cos (situat a l’est) inclou un volum davanter annex on al nivell superior hi ha una galeria de dos arcs de punt rodó. El segon cos (en el centre) és més baix i queda rematat amb una cornisa motllurada i un pinyol central. El tercer cos (situat a ponent) també té un volum davanter, en aquest cas amb una galeria oberta a la planta superior que es sustenta amb dues columnes salomòniques fetes de maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general aquestes edificacions semblen correspondre a la reforma feta als anys 1920. Això es dedueix per l’ús del maó, els forjats construïts amb revoltons sobre embigat de secció regular, l’ornamentació amb motius característics de l’arquitectura eclèctica d’aquest període, com ara el remat de la façana del cos central, les galeries obertes (amb arcades o amb columnes salomòniques), etc. Tanmateix, no es pot descartar que en alguns punts s’hagin aprofitat restes de construccions més antigues, per exemple en el cos central, on s’observa paredat de reble. Hi ha, per altra banda, alguna modificació posterior, com ho poden ser les bigues de formigó de la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, el cos central sembla el més antic, segons es pot deduir per l’ús del reble i per la seva disposició dins del conjunt. En aquest cos hi trobem un forn de pa tradicional, amb volta de maó. A nivell de la planta pis sembla que hi havia <span><span>una balustrada que recorria el balcó i les galeries, tot relligant el conjunt, però deu haver desaparegut ja fa molt temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un aspecte destacable del conjunt és el sistema d’aprofitament i gestió de l’aigua. Encara es conserven els baixants ceràmics, en la façana i a les mitgeres, que conduïen les aigües pluvials de les teulades a una gran cisterna subterrània davant l’edificació. S’hi accedeix per un pou adossat a la façana. Existeix també una mina de conducció d’aigua sota l’edifici, amb accés des del lateral est. El seu funcionament, però, encara no es coneix amb detall. Així mateix, darrera la casa hi ha una font associada a una interessant infraestructura hidràulica: una bassa creada mitjançant una presa d’alçada considerable, amb un sistema de safareigs i una conducció per a regar les terrasses veïnes al nord-oest. I molt a prop hi ha encara una segona bassa.</span></span></span></p> | 08205-482 | Camí de Can Flo | <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals conegudes d’aquesta masia són de l’any 1637, amb el nom de Can Janer de la Muntanya. No es descarta que pugui tenir antecedents més antics o alguna vinculació amb el mas Fumet, que consta en la documentació medieval. Al segle XVIII passà a propietat de la família Flo, que li va donar el nom. Amb els anys, la masia va créixer i va arribar a tenir dues masoveries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, a la dècada de 1920 la masia fou objecte d’una important remodelació per part de la família Vilar-Nique. Pel que sembla, van transformar-la en diversos habitatges per a estiuejants, i hi van construir una capella l’any 1924, segons la data inscrita a l’entrada. L’Arxiu Municipal de Sant Cugat conserva les llicències d’obra d’aquesta reforma.</span></span></span></p> | 41.4388578,2.0911146 | 424070 | 4587875 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95445-04821.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95448 | Casa del camí de la Capella número 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cami-de-la-capella-numero-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic amb elements classicistes. Consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és a l'estil holandès, amb diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures i un ampli porxo central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada ,aixoplugat per un porxo d'estil clàssic que fa les funcions de balcó, amb balustrada de peces de morter modelat i pilastres. Al primer pis hi ha una porta d'accés al balcó i, a cada costat, una finestra. Al segon pis hi ha tres finestres, la central amb arc rebaixat. L'edifici està coronat amb un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres d'obra amb motllures a la part superior. La porta és amb serralleria de forja. Una part de la tanca presenta a la part superior una balustrada.</p> | 08205-483 | Camí de la Capella, número 25 (7) | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest xalet va pertànyer a la família Planas, propietaris que van participar dels moments fundacionals de la Floresta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4455603,2.0800704 | 423155 | 4588629 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048304.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95449 | Mur de contenció i arbres de Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-i-arbres-de-villa-carmen | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Els murs tenen grafitis i s'observa despreniment de l'arrebossat dels murs. | <p>Mur de contenció i tanca de la parcel·la de la plaça del Pont del Diari número 1. El parament del mur és arrebossat i s'hi observen elements artístics d'art déco, com són els baixos relleus en forma de rectangle, amb pilastres adossades. A la part superior del mur hi ha una barana de barrots horitzontals, col·locada entre pilastrons d'obra de base quadrada.</p> <p>El cancell d'entrada trenca l'harmonia constructiva del conjunt. Està format per un portal que s'obre entre pilastres, que sostenen un ràfec cobert amb teulada a un vessant. Les pilastres compten amb un arrebossat d'imitació de carreus i dos petits plafons ceràmics amb les inscripcions '<em>VILLA</em>' i '<em>CARMEN</em>', respectivament.</p> <p>Pel que fa als arbres del jardí, cal destacar la presència d'un eucaliptus, un cedre i un pi pinyoner.</p> | 08205-484 | Plaça Pont del Diari número 1 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4476483,2.0754181 | 422769 | 4588865 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95449-048401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95449-048402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95449-048403.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 110|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95450 | Placa Gabriel Ferrater (rambla Ribatallada número 32) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-gabriel-ferrater-rambla-ribatallada-numero-32 | <p>MIQUEL, Domènec (2022). 'Gabriel Ferrater a Sant Cugat'. <em>Vallesos</em>, número 23, estiu - tardor 2022.</p> | XX | <p>Placa de ferro, a imitació del panot gris, de nou pastilles (20 x 20 centímetres). S'hi observa un text que indica que Gabriel Ferrater va viure a Sant Cugat del Vallès, davant del portal de la rambla Ribatallada número 32.</p> <p>El text diu: 'Gabriel Ferrater (Reus 1922) poeta i lingüista visqué i morí a Sant Cugat del Vallès de 1965 a 1972'. Cada lletra ocupa una de les pastilles, excepte dues pastilles on hi ha una paraula sencera en cadascuna 'Reus' i '1922'.</p> | 08205-485 | Rambla Ribatallada número 32. | <p>Placa col·locada davant del portal on va viure Gabriel Ferrater a Sant Cugat del Vallès i on es va llevar la vida el 27 d'abril de 1972. La placa va ser inaugurada el 27 d'abril de 2022 amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Gabriel Ferrater Soler va néixer a Reus el 20 de maig de 1922 i va morir el 27 d'abril de 1972 a Sant Cugat del Vallès. Es va dedicar a la poesia, a la crítica, a la traducció i fou lingüista. La seva obra poètica va ser escrita entre els anys 1958 i 1963 i va ser compilada en el llibre 'Les dones i els dies'. Va traduir Gombrowicz, Kafka i Chomsky, entre altres, al català i al castellà. També, va ser professor universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona quan estava situada al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>L'autor de l'escultura és Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com <em>Diàleg</em> davant del Teatre Auditori o la<em> Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates.</p> | 41.4668374,2.0811608 | 423272 | 4590990 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95451 | Placa Biblioteca Gabriel Ferrater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-biblioteca-gabriel-ferrater | <p>MIQUEL, Domènec (2022). 'Gabriel Ferrater a Sant Cugat'. <em>Vallesos</em>, número 23, estiu - tardor 2022.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PUEYO MASI, Imma (2015). “Pep Codó, escultor a Sant Cugat”. <em>Gausac</em>, núms. 46-47, 2015, 7-58.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Placa amb el nom de la Biblioteca Gabriel Ferrater situada a la porta de la biblioteca, feta amb bronze, en relleu, amb la tècnica de fosa. La placa està col·locada sobre una penya de pedra basàltica. Les lletres semblen fetes amb el dit. S'hi observa el següent text: '<em>Biblioteca Gabriel Ferrater Reus Poeta Sant Cugat 1922 - 1972</em>'.</p> | 08205-486 | Avinguda del Pla del Vinyet | <p>L'escultura es va col·locar l'any 2011 per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a l'artista Pep Codó Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com la <em>Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra. </p> <p>La biblioteca recorda la figura de Gabriel Ferrater Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972). Ferrater es va dedicar a la poesia, a la crítica, a la traducció i fou lingüista. La seva obra poètica va ser escrita entre els anys 1958 i 1963 i va ser compilada en el llibre 'Les dones i els dies'. Va traduir Gombrowicz, Kafka i Chomsky, entre altres, al català i al castellà. També, va ser professor universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona quan estava situada al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4695909,2.0882183 | 423864 | 4591289 | 2011 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95452 | Placa Joan Buscallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-joan-buscalla | XXI | <p>Placa dedicada a Joan Buscallà situada en la façana de Cal Tartaner, a la plaça de Barcelona, realitzada amb acer patinable i les lletres buides amb el següent text: '<em>En aquesta casa visqué Joan Buscallà, propulsor de les nostres tradicions com el Ball del Vano i el Ram, els Bastoners, la Penya Regalèssia, l'Aplec de Sant Medir i moltes altres que gràcies a ell encara perduren. Sant Cugat 1922-2009. Comissió Paga-li Joan / Ajuntament de Sant Cugat</em>'.</p> | 08205-487 | Plaça Barcelona número 20. | <p>Joan Buscallà va ser un dels fundadors de la Penya Regalèssia i va contribuir a la restauració de l'ermita de Sant Medir i de la capella de Sant Domènec. Va morir el 2009 amb vuitanta-sis anys.</p> <p>La Penya Regalèssia és una entitat de Sant Cugat del Vallès que es dedica a recuperar i divulgar el patrimoni històric del municipi, des de 1939 i que compta amb més de vuitanta-cinc anys d'història. Va ser creada per un grup de santcugatencs amics des de la infància. Van ser els impulsors de la reforma de la capella de Sant Medir. També, s'han fet càrrec d'organitzar les cavalcades de Reis, els Tres Tombs i l'aplec de Sant Medir. Des del 2024 s'incorporen dones a l'entitat.</p> | 41.4698884,2.0822636 | 423367 | 4591328 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95453 | Valldoreix a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoreix-a-mossen-cinto-verdaguer-1845-1902 | XXI | Presenta algunes marques de vandalisme. | <p>Placa rectangular, metàl·lica i amb lletres daurades, situada en un mur de contenció dedicat a Mn. Jacint Verdaguer amb un retrat del poeta amb barretina i llacet. El text és el següent: '<em>Valldoreix a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) Aquelles verdes ribes florides que'l sol daura, Sant Just Desvern que obregen los tarongers y pins, de Valldoreig los boscos, de Hebron y de Valldaura, texexen ta futura corona de jardins. Oda a Barcelona, 1883. Jacint Verdaguer i Santaló. Valldoreix, desembre de 2008</em>'.</p> | 08205-488 | Rambla Mossèn Jacint Verdaguer | <p>Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1945 i va morir el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera, a Barcelona. El 1855 va entrar a estudiar al seminari de Vic i va ser ordenat de prevere el 1870. Aleshores, va ser destinat com a vicari a la parròquia del poble de Vinyoles d'Orís, a Osona. El 1865 va guanyar el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema 'Dos màrtirs d'una pàtria'. Va recollir el premi vestit de pagès al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El 1874 va començar a ser el sacerdot de la Companyia Transatlàntica, propietat del marquès de Comillas, on fou hostatjat a casa seva, al palau Moja, a les rambles. Entre els anys 1877 i 1893 va escriure els poemes l'Atlàntida i Canigó. Va patir una crisi espiritual, es va barallar amb la família López i Güell i el bisbat de Barcelona el va enviar al santuari de la Gleva, a Osona. Va tornar a Barcelona, passant els seus darrers anys com a prevere beneficiat a l'església de Betlem, a les rambles.</p> | 41.4579370,2.0674790 | 422119 | 4590014 | 2008 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95454 | Casa del carrer del Dipòsit número 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-diposit-numero-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar de tendència classicista, construït entorn de la dècada de 1930. Consta tan sols de planta baixa, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, aixoplugada per un porxo amb dobles columnes jòniques que sostenen un entaulament. A cada costat de la porta hi ha una finestra. El parament és arrebossat, i les obertures presenten llinda recta. El coronament de l’edifici es resol mitjançant una motllura i un ràfec amb caps de biga de fusta molt sobresortints. El carener és rematat amb una esfera de ceràmica com a element decoratiu. En origen n'hi havia dues, però actualment en falta una.</p> | 08205-489 | Carrer del Dipòsit, número 8; carrer Major de la Floresta, número 7 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa s'hauria construït el 1930. El nom del carrer on se situa es deu al dipòsit d'aigua construït per donar servei a l'antiga Colònia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4433215,2.0756100 | 422780 | 4588384 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95454-048901_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95454-048902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95454-048903_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95455 | Casa d'Isidre Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-disidre-guardiola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar de tendència classicista projectat el 1930 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d'obertures, el central emfatitzat per un porxo sobre l'entrada. El porxo està conformat per columnes d'estil jònic que suporten un balcó amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures: una porta que dona accés al balcó i una finestra a cada costat. Totes les obertures són d'arc carpanell rebaixat. El coronament de l'edifici es resol amb un mur ressaltat a la part central amb una cartel·la de coronament, de forma ondulada i motllurada. A sota té un òcul de ventilació del sostremort amb una garlanda vegetal i floral.</p> | 08205-490 | Carrer del Dipòsit, número 16; carrer Major de la Floresta, número 17 | <p><span><span><span>Per a la construcció d'aquest xalet, Isidre Guardiola va demanar permís d'obres per construir-lo el 10 de juny de 1930. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. Va obtenir el vistiplau el 30 de juliol del mateix any per part de la Comissió Municipal Permanent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, del xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, de l'edifici del Casino, entre d'altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4426821,2.0751905 | 422744 | 4588313 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049004.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95456 | Xalet al carrer del Dipòsit número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-del-diposit-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | És necessària la reparació dels paraments. | <p>Xalet d'estil eclèctic d'inspiració centreeuropea, construït a les primeres dècades del segle XX. És format per un cos central de planta rectangular, amb cossos als laterals que sobresurten, tot formant una planta en forma de U invertida. S'intueix que l'edifici ha estat ampliat i reformat a la part esquerra de l'immoble, on hi ha un cos amb una galeria sobresortint. El conjunt consta de planta baixa i pis.</p> <p>El cos central presenta una composició no simètrica, caracteritzada per la teulada plegada, a l'estil holandès, amb tres d'obertures superiors que coincideixen amb els eixos dels plecs. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i finestres a cada costat. Al primer pis hi ha altres finestres. Les obertures són amb arc carpanell rebaixat, i el parament és arrebossat a imitació de carreus. El ràfec està fet amb caps de biga de fusta.</p> <p>Sobre el garatge, situat a la dreta de l'edifici, hi ha un porxo amb arc rebaixat que, a la planta superior, es complementa amb una pèrgola amb columnes d'estil corinti que ornamenta l'amplia terrassa que ocupa aquesta part del xalet.</p> | 08205-491 | Carrer del Dipòsit, número 19 | <p><span><span><span><span><span><span>El nom del carrer on se situa l'habitatge es deu al dipòsit d'aigua construït per donar servei a l'antiga Colònia. A partir d'aquest element de planta circular s'organitzen totes les parcel·les d'aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4427083,2.0759440 | 422807 | 4588316 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049104.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95457 | Casa Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casulleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil indefinit, amb elements clàssics, situat al barri de Valldoreix. És de planta rectangular, amb cossos adossats a ponent. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, molt simple i pràcticament sense ornamentacions. Al centre hi ha l'entrada, aixoplugada per un porxo amb dues columnes circulars i una teulada a tres vessants. A cada costat té una finestra simple. Al primer pis, sobre l'eix central de la porta hi ha una obertura vertical allargassada que facilita l'entrada de llum a l'edifici. És feta amb maó de vidre d'onze peces de llargada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra simple. A l'alçada de les golfes hi ha un òcul de ceràmica vidriada verda de ventilació del sostremort. El ràfec és format per caps de biga.</p> <p>A la façana lateral dreta hi ha una glorieta amb columnes d'estil jònic i cúpula semiesfèrica, amb teules d'escata. En aquesta façana també s'hi troba un porxo amb arcs de punt rodó.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-492 | Passatge de l'Agró, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, ***???? Xalet construït el segle XX amb una reforma integral l'any 2019.</p> | 41.4654009,2.0393855 | 419782 | 4590868 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95457-049203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95457-049204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95457-049201_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95458 | Xalet al passeig de la Floresta número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-de-la-floresta-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme, d'inspiració classicista. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d'obertures, amb el central emfatitzat per un porxo sobre l'entrada. El portal, sota el porxo, és amb arc de mig punt. El porxo és format per columnes jòniques, amb arcs carpanells rebaixats que suporten un balcó superior amb una balustrada de peces de morter modelat. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis, al centre, hi ha el portal d'accés al balcó amb arc de mig punt, i a cada costat una finestra amb llinda recta. El parament és arrebossat, i les obertures són emmarcades amb una faixa d'un color més clar. El coronament es resol mitjançant un ràfec que conté caps de biga de fusta.</p> <p>A la façana posterior (al passeig de la Floresta) hi ha una tribuna d'estil bow-window.</p> <p>Entre el porxo i el jardí hi ha unes escalinates amb una balustrada de peces de morter modelat.</p> | 08205-493 | Passeig de la Floresta, número 10 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4447671,2.0724812 | 422520 | 4588548 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95458-049301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95458-049302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95458-049303.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95460 | Xalet al passeig de la Floresta número 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-de-la-floresta-numero-43 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, de composició senzilla, construït entorn de la dècada de 1920. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer Diputació, presenta una distribució d'obertures no simètrica. A la planta baixa hi ha dues finestres amb llinda recta i, al seu damunt, dues làmpades o punts de llum. Al primer pis hi trobem dues finestres i un balcó. Les obertures tenen persianes alacantines. Al damunt de cada obertura hi ha una decoració amb rajola vidriada de color blanc-i-blau. Al segon pis hi ha una única finestra, també amb persiana alacantina. El parament és arrebossat i presenta en els angles un engaltament a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançat un simple ràfec amb caps de biga.</p> <p>A la part posterior la casa té una terrassa coberta amb pèrgola.</p> | 08205-494 | Passeig de la Floresta, número 43; carrer Diputació, número 43 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, el xalet hauria estat construït a la dècada dels anys vint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4446123,2.0755201 | 422774 | 4588527 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95460-049401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95460-049402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95460-049403.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95462 | Xalet de Josep Aleñá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-alena | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici plurifamiliar en forma de xalet, d'estil noucentista. Consta de soterrani pel carrer Verge de Montserrat (on hi ha un estanc), planta baixa, pis i golfes.</p> <p>A la façana del carrer Verge de Montserrat hi ha un mur amb un arrebossat emmarcat amb relleu. A la planta baixa hi ha tres balconeres amb balustrada de peces de morter modelat i, al primer pis, tres finestres sobre el mateix eix vertical. Totes les obertures tenen una faixa engaltada amb esgrafiats vegetals i florals. En el cas de les finestres del primer pis, a més, tenen l'ampit amb rajoles blaves vidriades. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una cornisa.</p> <p>A la façana del passeig de la Floresta hi ha una escala que serveix per accedir al primer pis i una porta enreixada amb les inicials del promotor: J.A. Les obertures tenen la mateixa decoració que a l'altra façana. Al pis de les golfes, a cada costat, hi ha una triple finestra amb faixa de maó al seu voltant i amb un ampit de ceràmica blava vidriada. Les cantonades de l'edifici tenen un fals carreuat. A la façana oest hi ha una tribuna amb una balustrada sobre el porxo.</p> <p>El ràfec té molta presència, ja que sobresurt considerablement sobre els caps de biga desenvolupats, i també sobre un fris de majòlica blava i blanca i un dentat. La teulada és tipus holandesa i a dos vessants, amb careners vidriats i coronats per unes esferes de ceràmica. L'edifici conserva les marquesines, les reixes i les fusteries originals.</p> | 08205-495 | Passeig de la Floresta, número 1. | <p>El setembre de 1934, Josep Aleñá va demanar el permís d'obres per construir aquesta casa; concretament, per a un edifici plurifamiliar, segons projecte arquitectònic de Juan José Nieto, aparellador.</p> <p>Juan José Nieto va ser l'autor de la 'Guía Técnica del albañil - contratista' als anys 30, creador del 'Boletín Económico de la Construcción' (BEC) l'any 1940 i aparellador de l'arquitecte Eduard M. Balcells i Buïgas.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4452436,2.0722740 | 422503 | 4588600 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049505.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Juan José Nieto (aparellador) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95463 | Cases dels germans Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-germans-ros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos edificis d'habitatges plurifamiliars d'estil noucentista de tradició mediterrània. Van ser projectats el 1946 per l'arquitecte Francesc Berenguer. Cada bloc és de planta quadrada, i consta de planta baixa (amb locals comercials), dos pisos i golfes. Les teulades són a dos vessants i estan truncades.</p> <p>Les façanes principals dels dos edificis formen una simetria conjunta. La planta baixa configura un cos avançat que es caracteritza per una sèrie d'arcades d'arc de mig punt, les quals donen accés als comerços. Al seu damunt cada bloc d'habitatges presenta una distribució d'obertures a partir de tres eixos. Al primer pis hi ha una finestra a cada banda i, al centre, una tribuna amb un bow-window a la sala d'estar. Al segon pis hi ha un gran finestral amb arc de mig punt (en un cas queda a la dreta i en l'altre a l'esquerra) i dos finestrals. Al nivell de les golfes trobem una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó amb un ampit comú. Les finestres rectangulars estan motllurades a la llinda, als brancals i a l'ampit.</p> | 08205-496 | Plaça de Miquel Ros, números 1 i 3 | <p>Miquel i Jaume Ros Mariné van demanar llicència d'obres el desembre de 1945 per construir dues cases amb botiga a la planta baixa i dues plantes, segons projecte d'obres de l'arquitecte Francesc Berenguer. El permís va ser concedit el 3 de juliol de 1946.</p> <p>Can Llobet, de la família Ros, juntament amb Can Busquets, eren les dues masies que posseïen a principis de segle XX la major part dels terrenys on es va desenvolupar la Floresta. L'estació de Ferrocarrils es va aixecar sobre terrenys cedits per Miquel Ros, nom amb el que es va anomenar la plaça adjacent.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4450014,2.0726852 | 422538 | 4588573 | 1946 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95463-049601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95463-049602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95463-049603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Francesc Berenguer | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95465 | Casa de Maria del Carme Mansó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-maria-del-carme-manso | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes projectat el 1950 per l'arquitecte Joaquim Lloret Homs. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span>La teulada és a tres vessants.</p> <p><span><span><span>La façana principal (al </span></span></span>passeig de la Floresta) <span><span><span>presenta una composició simètrica. </span></span></span>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó, aixoplugat per un porxo amb columnes d'estil jònic i arcs carpanells que suporten un balcó superior amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis l'accés al balcó es fa a través d'un arc de punt rodó i, a cada costat, hi ha una finestra. Al ràfec hi trobem caps de biga de fusta i una peça de morter modelat decorada que serveix de ventilació del sostre.</p> <p>A la part posterior de l'edifici (amb façana a la plaça Miquel Ros) hi ha uns locals comercials a la planta baixa i tres plantes d'habitatges. Al segon pis hi ha una finestra veneciana de tres obertures.</p> | 08205-497 | Plaça Miquel Ros, número 5; passeig de la Floresta, número 10 | <p>Maria del Carme Manso Pérez va demanar una llicència d'obres el 7 de febrer de 1950 per construir un edifici plurifamiliar amb locals comercials segons projecte de l'arquitecte Joaquim Lloret Homs. El permís va ser concedit el 5 d'abril del mateix any per la comissió municipal permanent. Lloret va projectar un edifici amb un habitatge per a cada planta, amb separació de zona de dia i de nit.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Joaquim Lloret i Homs va néixer a Sarrià el 1890 i va morir a Barcelona el 1988. La seva obra arquitectònica s’emmarca en el noucentisme i el racionalisme. Va ser l’autor de les cases Fàbregues (Montcada i Reixac), Fàbregues (Barcelona), del Centre Oftalmològic Barraquer (Barcelona), del conjunt de cases Bosch i Canet (Barcelona), de la orre San Fernando (Barcelona), de la Quinta San Isidro (Barcelona), del Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona) i de l’edifici Rancho Grande (Barcelona), entre d'altres. Molts dels seus edificis estan catalogats a Montcada i Reixac i a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4451491,2.0724598 | 422519 | 4588590 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95465-049701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95465-049702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Lloret Homs | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95468 | Xalet de Josep Segalà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-segala | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram. <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós, SL, p. 44.</p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista d'inspiració mediterrània, projectat l'any 1922 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. És de planta rectangular, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i pis, amb una torre en un extrem. Les teulades del cos principal i de la torre són a quatre vessants.</p> <p>La façana principal s'ordena en base a una composició tripartita gairebé simètrica, trencada per la presència de la torre al costat dret. A la planta baixa hi ha l'entrada al centre i una finestra a cada costat. Totes aquestes obertures són d'arc de punt rodó i amb una faixa engaltada a imitació de carreus que s'uneix amb el sòcol de la façana, que és de la mateixa tipologia. Al primer pis al centre hi ha una finestra d'arc de punt rodó, més ampla, i una finestra a cada costat. Les dues finestres laterals presenten un ampit sobresortint, suportat per dues petites mènsules. La finestra de la dreta (a la torre) és rectangular. En el cos de l'esquerra hi ha també un òcul de forma oval.</p> <p>La torre conté un pis més, amb una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó per cada façana. A la façana principal hi ha un plafó de majòlica amb la representació de sant Jordi i, a sota, la inscripció 'CASAL - SEGALÀ 1922'.</p> <p>Els murs de les façanes són amb arrebossat irregular. Entre plantes hi ha una motllura a imitació de carreus que recorre totes les façanes. La resta de façanes presenta obertures també amb arc de punt rodó i llinda sobresortint. El ràfec presenta a la part inferior dues franges d'imitació de carreus i és sustentat amb caps de biga de fusta. </p> <p>Al jardí hi ha una construcció, semblant a una glorieta, de planta octogonal, amb arcs rebaixats i amb tancaments de fusteria.</p> | 08205-498 | Passatge Segalà, número 29 | <p>Josep Segalà Estalella, farmacèutic de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir aquest xalet, el novembre de 1922. El projecte era d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís va ser concedit el 15 de desembre del mateix any. Va ser una de les primeres cases de dues plantes i torre de la Floresta, abans de la construcció del baixador del ferrocarril.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4442504,2.0768832 | 422887 | 4588486 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049804.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95469 | Xalet d'Albert Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dalbert-reig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'influència racionalista, dissenyat el 1934 per l'arquitecte Gabriel Amat. És de planta irregular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrassa plana.</p> <p>Aquest edifici de línies rectes, parets blanques i obertures quadrangulars, que incorpora també un cos semicircular (afegit posteriorment), vol recrear l'estètica d'un vaixell. La planta baixa inclou en un extrem una galeria vidriada amb façana arrodonida, a semblança del pont de navegació d'una embarcació. En el primer pis hi ha obertures de dues tipologies. Unes amb marc rectangular, i unes altres, més petites, de formes rectangulars però amb les cantoneres de quart de cercle, a semblança també de les d'un vaixell. El coronament de l'edifici és una doble cornisa rematada amb una barana de ferro. Al terrat s'hi accedeix per una escala de ferro exterior. Allà hi ha la xemeneia, també de tipologia nàutica.</p> | 08205-499 | Avinguda de Can Monmany, número 69; cantonada amb el passeig Carena, 46 | <p>El 28 de març de 1934 Albert Reig Pascual va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet, segons projecte arquitectònic de Gabriel Amat. El projecte estava influït per l'arquitectura del GATPAC (<span><span><span>Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània)</span></span></span>. El permís va ser concedit el 4 d'abril de 1934. </p> <p>En un principi l'edifici era d'una sola planta. Amb posterioritat s'hi va afegir un volum superior i es va allargar la coberta de la planta baixa amb forma semicircular. Aquestes modificacions dotaven l'edifici d'una certa semblança amb un vaixell a l'estil dels creuers de luxe, i també amb l'edifici del Club Nàutic de Sant Sebastià.</p> <p>Gabriel Amat i Pagès va néixer i morir a Barcelona entre els anys 1899 i 1984. Va exercir d'arquitecte i pintor. La seva afició per la marina va donar-li el renom de 'l'arquitecte de les barques'. El 1942 es va embarcar en un vaixell per pintar escenes del treball i vida a bord. Pintor d'aquarel·la, va representar ports, velers, vaixells i barques de pescadors.</p> | 41.4546041,2.0345147 | 419361 | 4589674 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95469-049901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95469-049902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95469-049903.jpg | Legal | Eclecticisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Gabriel Amat Pagès | 102|120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95470 | Casa de Silvestre Joan Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-silvestre-joan-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges, d'estil eclèctic, projectat el 1930 per l'arquitecte Joaquim Alsina Botet. Consta de planta baixa i pis, amb dos habitatges, un per planta. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a tres eixos d'obertures principals i una escala lateral d'accés al primer pis. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra a cada costat. Al primer pis hi trobem tres finestres. Totes les obertures són amb arc rebaixat i estan motllurades amb maons col·locats a sardinell, amb els brancals dentats i amb un ampit sobresortint. L'asimetria de la façana és causada per una porta situada al primer pis, amb llinda recta, que comunica a l'exterior amb una escala que va fins a davant del cancell d'entrada. L'escala està formada per peces de morter modelat.</p> <p>El parament al voltant de la porta del primer pis és de maó. En tota la resta el parament és d'estil montserratí, amb junta dibuixada que marca falsos carreus irregulars. Els angles de l'edifici també són de maó, tot formant carreus dentats. El ràfec és de maó en forma d'arcades. A la teulada hi ha una xemeneia d'estil eclèctic, entre modernista i art-decó.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres amb un remant d'estil art-déco, tot obrat amb maó.</p> | 08205-500 | Carrer Fuster i Serracant, números 14-20 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Silvestre Joan Fuster va demanar llicència d'obres per construir-lo el novembre de 1930. El projecte era de Joaquim Alsina Botet, arquitecte. Va ser aprovat el 5 de desembre del mateix any per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4539387,2.0528261 | 420890 | 4589584 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050004.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95472 | Xalet al carrer de Moret número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-de-moret-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït l'any 1929. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, aixoplugada al centre per una marquesina d'obra. A cada costat té una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres que estan decorades amb un esgrafiat a la llinda. Entre plantes hi ha una sanefa que recorre tota la façana. El parament és arrebossat i, als angles, presenta imitació de carreus. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris motllurat que conté els òculs de ventilació i una cornisa dentada. A la part central el coronament queda ressaltat amb una cartel·la curvilínia. En el frontal presenta un oval motllurat i decorat amb una garlanda vegetal que té inscrit l'any '1929'.</p> <p>La façana posterior conté una tribuna amb bow-window a nivell de planta baixa i amb balcó al primer pis. El balcó té balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-501 | Carrer Moret, número 19 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1929, tal com indica la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta) </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4414195,2.0793101 | 423087 | 4588170 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95472-050101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95472-050102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95472-050103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95473 | Casa de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-bruixes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | Presenta signes de degradació a la façana i a les obertures, amb signes de vandalisme. | <p>Xalet d'estil eclèctic i historicista (neogòtic) construït l'any 1940. És format per diversos volums que generen una planta irregular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica distribuïda en tres cossos, els laterals més baixos. Al cos central hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó. Al primer pis hi ha una galeria neogòtica, amb quatre finestrals rematats amb arcs conopials amb traceries. El pis de les golfes, que s'eleva en forma de torre, presenta una galeria amb quatre arcades de punt rodó (tres en els laterals). Aquesta torre no té sostre i està rematada amb merlets esglaonats als angles. Els cossos laterals presenten a la planta pis sengles finestrals amb una motllura que marca un timpà triangular de forma sinuosa que es recolza en uns petits capitells a tall de culs de llàntia. El parament és arrebossat a imitació de carreus. Per tota la façana hi ha decoracions neogòtiques que evoquen els capitells del claustre del monestir de Sant Cugat i altres elements esotèrics, pagans i cristians. Les obertures són de tota mena, amb llinda recta, amb arc carpanell i en forma de creu. El ràfec incorpora una motllura i caps de biga de fusta.</p> <p>A la façana posterior hi ha una tribuna tancada amb fusteria i, al seu damunt, una galeria oberta amb tres arcades, rematada amb un ràfec amb caps de biga i, finalment, una galeria d'una arcada.</p> <p>Segons sembla, al jardí hi ha diversos camins entre la zona boscosa. Hi trobem bancs festejadors, grutes, fonts i una petita capella.</p> | 08205-502 | Carrer Oceà Atlàntic, número 114 | <p>Aquest xalet d'estiueig fou construït l'any 1940 per a un alemany que desitjava residir en una casa d'estil neogòtic. Amb la mort del propietari, els masovers hi van establir un prostíbul. Fou a partir d'aquest moment que es va popularitzar amb el nom de la Casa de les Bruixes. Posteriorment, va restar tancada i va ser vandalitzada. L'any 1998 s'hi va portar a terme una reforma parcial. La pedra de la casa procedia del taller d'Antoni Agraz.</p> | 41.4549539,2.0899284 | 423990 | 4589662 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95473-050201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95473-050202.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95474 | Placa Plana del Rampeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-plana-del-rampeu | <p>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). <em>Sant Cugat. Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià edicions, p.29-31.</p> | XXI | <p>Placa de bronze que recorda l'existència de la plana del Rampeu que diu: 'Plana del Rampeu -1853- Antoni Castellví Trabal Cal Tano 1865 Cal Boter 1918'. Recorda a Antoni Castellví i el nom de dues cases de Sant Cugat, Cal Tano i Cal Boter.</p> | 08205-503 | Carrer Santiago Rusiñol número 56. | <p>La Plana del Rampeu eren uns terrenys situats prop del monestir, entre la plaçà d'Octavià i la riera de Sant Cugat, que havien estat propietat del monestir i que van ser adquirits després de la desamortització de Mendizábal per Miquel Rodó, Josep Massana, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana. Ells van ser els promotors urbanístics d'aquesta zona.</p> | 41.4729592,2.0841837 | 423531 | 4591667 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95475 | Mas Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pins | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masia tradicional que ha estat força transformada a principis de segle XX, quan se li va donar un aire noucentista. És de planta rectangular, molt allargada, amb una torre al costat dret. L'any 1985 s'hi va adossar un cos al darrera. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada és a doble vessant.</p> <p>La façana principal, encarada vers el nord, ha estat eixamplada considerablement per ambdós costats. La part central presenta una composició simètrica, probablement fruit de la reforma, ja que totes les obertures han estat modificades i uniformitzades. Al centre hi ha el portal amb arc de punt rodó adovellat i, al nivell de les golfes, una galeria amb cinc obertures de punt rodó. En aquest eix central hi trobem també un plafó de majòlica amb un escut de l'orde mercedari.</p> <p>Per la part esquerra la masia va ser ampliada amb un cos on hi ha un portal de garatge a la planta baixa i dues finestres grans amb arc de punt rodó, amb una teulada que continua el vessant del cos central.</p> <p>A la dreta de la masia s'aixeca la torre, probablement de la mateixa època en què es va reformar la façana. Consta de planta baixa i dues plantes, amb teulada a quatre vessants. Al darrer pis té una galeria de tres finestres rectangulars amb ampits comuns en cada cara. Les finestres de la primera planta són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, a l'estil tradicional. Al seu damunt hi ha plafons de majòliques decoratives. Els angles de la torre són perfilats amb carreus cantoners.</p> | 08205-504 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera, punt quilomètric 8 | <p>Aquesta masia, que també s'havia conegut com a can Oliva, té el seu origen segles enrere. A principis de segle XX s'hi van fer reformes importants. Va ser propietat del metge uròleg Antoni Puigvert (1905-1990), que la va llegar a l'Ajuntament de Barcelona per establir-hi un centre d'estudis del medi ambient. Aquest centre estava adherit al Parc de Collserola. Actualment, la masia acull un centre d'acollida de Menors. L'any 1985 s'hi va annexar un cos a la part del darrera.</p> | 41.4169432,2.0743690 | 422645 | 4585456 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95475-050401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95475-050402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95475-050403.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies van ser realitzades l'any 2008 per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95477 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | La masia està en ruïnes. | <p>Restes de l'antiga masia de Can Mallol, avui en ruïnes i de la qual tan sols en resten parcialment alguns murs. Alguns d'aquests murs són obrats amb <em>opus incertum</em> fet amb pedra i argamassa. La teulada era a doble vessant. Amb el pas dels anys al nucli inicial s'hi van afegir diferents cossos. </p> <p>En uns terrenys situats al nord es conserva mig enrunada una mina d'aigua de la font de Can Mallol.</p> | 08205-505 | Carretera BV-1468 de Molins de Rei a Vallvidriera | <p>És poca la informació històrica que coneixem sobre la masia de can Mallol. Segons sembla, va ser una donació de la parròquia de la Santa Creu d'Olorda a la família Mallol amb motiu d'un enllaç matrimonial.</p> | 41.4186589,2.0702606 | 422304 | 4585651 | 1660 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050501-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050502-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050503-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050504-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies han estat facilitada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i són de l'any 2008. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95478 | Can Majó (Masia Rosàs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-majo-masia-rosas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | <p>Masia tradicional de grans dimensions, d'origen medieval. Consta del cos residencial principal, amb construccions annexes, un xalet de la dècada de 1930 i una era enrajolada a la part davantera. Tot el conjunt queda tancat dins d'un barri fet de tàpia. El cos residencial principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada és a dos vessants.</p> <p>La façana principal del cos residencial, encarada a llevant, presenta una composició simètrica, fruit d'alguna remodelació, probablement al segle XIX o començaments del XX. La part central es distribueix en base a tres eixos d'obertures principals. Al centre hi ha el portal, amb arc carpanell rebaixat, emmarcat amb dovelles i carreus als brancals. A cada costat té una finestra amb llinda recta, tancada amb una reixa ventruda. A l'esquerra, tocant a l'angle, hi ha un portal amb arc carpanell, d'accés a la cuina. Al primer pis hi trobem tres balcons als eixos principals i, als extrems, una finestra amb llinda recta a cada banda. A les golfes hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó i una petita finestra a cada costat. Sota el vèrtex de la teulada hi ha un apujamobles. El parament de la façana és arrebossat i presenta esgrafiats geomètrics. Les obertures estan envoltades per una faixa esgrafiada de color blanc. Al centre de la façana destaca un rellotge de sol, i a la part baixa hi ha un pedrís amb funció de banc. El coronament es resol mitjançant un ràfec ceràmic a diverses filades, amb maons col·locats en punta. En el carener de la teulada hi ha un espantabruixes.</p> <p>En una façana lateral al primer pis hi ha una galeria d'estil neoclàssic, amb obertures de punt rodó amb arquivolta i impostes toscanes.</p> <p>A l'interior la masia conserva un vestíbul rere l'entrada amb funcions de distribuidor de la planta baixa. Té un sostre de bigues i revoltons, i una escala al final. A la cuina es conserva un foc de rotllo.</p> <p> </p> | 08205-506 | Passeig d'Olabarria, número 156 | <p>Aquesta masia es troba documentada ja l'any 1469, quan era propietat de Bartomeu Clotes. Antigament s'havia conegut amb les denominacions de Can Clotes (al segle XV), Can Majó del Padró (també al segle XV) i Can Majó de Dalt (entre els segles XVI i XX).</p> <p>Als segle XIX i XX alguns membres de la família propietària (els Majó, després Rosàs) van tenir càrrecs en l'àmbit municipal. Per exemple, Francesc d'Assís Majó Fatjó, que fou alcalde de Sant Cugat els anys 1817, 1834 i 1846, i capità de la Milícia Nacional entre els anys 1835 i 1837. Josep Majó Formosa va ser regidor de l'ajuntament entre 1868 i 1874, i anteriorment havia estat secretari de l'ajuntament entre 1838 i 1839, a més d'oficial de la Milícia Nacional els anys 1835 i 1843. Albert Rosàs Macià, espòs de Montserrat Majó Mas, va ser alcalde de Granollers entre 1930 i 1933, i alcalde de Sant Cugat entre 1945 i 1947. Jesús Rosàs Hevia va ser alcalde de l'entitat menor descentralitzada de Valldoreix entre 1965 i 1968.</p> <p>Les inscripcions que es conserven a l'era (dels anys 1797 i 1858) indiquen que la masia devia créixer i ampliar-se en aquest període, que coincideix amb l'apogeu de la vinya. Abans que a la dècada de 1880 arribés la fil·loxera a Sant Cugat, el mas produïa cent vuitanta mil litres de vi. Amb la mort dels ceps a causa de la plaga la finca va entrar en decadència. Una part va ser parcel·lada i venuda per construir-hi xalets als barris de Valldoreix i Mira-sol. A la dècada de 1930 s'hi va construir un xalet. Durant la Guerra Civil de 1936 la propietat va ser incautada per la Col·lectivitat Camperola de la CNT-FAI.</p> <p>L'any 1986 Jesús Rosàs va restaurar la masia per instal·lar-hi un restaurant.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4594607,2.0651240 | 421923 | 4590185 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050608.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | En el paviment de l'era hi ha dues rajoles amb inscripcions d'anys (1797 i 1858) que indiquen dues fases de la pavimentació.Agraïm a Josep Rosàs la facilitat per accedir al recinte de la masia. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95479 | Aqüeducte de Can Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-vernet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalun</span></span></span></span></span></p> <p>Anònim (2022). La Mina dels Monjos, els vestigis d’una conducció d’aigua centenària. “El Cugatenc (11-11-2022).<span><span><span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HINOJO, Emiliano (2023) <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Pont-aqüeducte de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Document inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OLLÉ, Marc; RODRÍGUEZ, Alba (2022). “Mina dels monjos i aqüeducte de Can Vernet”, fitxa de la <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat</em>. (document digital)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA CORTINA, Mireia (2023) <em>Estudi històric del pont-aqüeducte de Can Vernet i de la mina dels monjos (Sant Cugat del Vallès)</em>. Document inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Està pendent de restauració. | <p>Aqüeducte que servia per a subministrar aigua al monestir i a la vila de Sant Cugat. Popularment és conegut com a <span><span><span><span lang='CA'><span>“pont” de Can Vernet. Formava part de la Mina dels Monjos, que constituïa un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> sistema hidràulic parcialment soterrat. Tradicionalment la mina i l'aqüeducte s'havien datat en època medieval, però en realitat podria </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>tractar-se d’una construcció del segle XVI o, tal vegada, posterior, segons els darrers estudis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La mina d’aigua tenia el punt de captació al lloc conegut com a Mare de la Font, proper a la capçalera del torrent de Volpelleres. D'aquí va seguint el seu traçat pel subsol. L’aqüeducte es va construir per travessar el torrent des de la llera est a l’oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest aqüeducte té una longitud de 74 metres, un ample entorn 0,9 metres i una alçada real al punt més alt de 8,5 metres. L'acumulació de sediments a la base, però, ha fet pujar el nivell del sòl entorn de dos o tres metres. L’estructura originària de l’aqüeducte (60,5 metres) inclou tres arcs sostinguts sobre dues unitats de piles i dos estreps. E</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>stà bastit majoritàriament amb carreus de pedra de Campanyà ben disposats en filades i lligats amb morter de calç. En un moment tardà s’amplià pel costat oest i s’hi obrí un pas per sota de format quadrangular. La canalera discorre per la part superior i ha estat refeta diverses vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1998 va ser rehabilitat com a passera, amb la fixació a la part superior d’una estructura d'acer patinable.</span></span></span></span></span></p> | 08205-507 | Parc de Can Vernet i carrer de la Mina | <p>La datació d'aquest aqüeducte i de la Mina dels Monjos s'ha qüestionat arran de les darreres investigacions. No es pot descartar que en època medieval existís algun sistema extern per proveir d’aigua el monestir de Sant Cugat. En tot cas, el primer esment documental d'aquest aqüeducte data de 1535, quan la comunitat monàstica pacta amb un particular tasques de manteniment per “fer arribar l’aigua a la font del monestir”. La documentació monàstica posterior atribueix a l’abat Despuig (1538-1558) la construcció d’un “bell aqüeducte”, que s'ha relacionat amb el reg dels nous horts creats al costat sud del recinte, al costat de l’església. A més, l'aqüeducte també aportava aigua per a les necessitats domèstiques dels monjos.</p> <p>El “pont” comença a formar part de les referències habituals en la toponímia i paisatge locals des de l'any 1591. Es coneixia com a “Pont de Pedra” o “Pont de l’Abat”. El nom de Can Vernet amb el qual ara es coneix popularment fa referència a un antic mas proper, ara ja desaparegut.</p> <p><span><span><span>Això no obstant, les últimes recerques portades a terme pels Museus de Sant Cugat han posat en qüestió aquestes datacions que s'havien acceptat fins fa poc. </span></span></span><span><span><span>Tradicionalment la mina dels Monjos s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte del Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.</span></span></span></p> <p>El pont va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1979. El 1998 es va adequar el seu ús com a passarel·la a través de la col·locació de l’actual estructura de ferro a sobre de la canalera, segons projecte del despatx d'arquitectes Batlle i Roig. Amb aquest projecte es pretenia donar sortida a les necessitats de comunicació entre barris, però la qüestió va generar polèmica.</p> <p>El 2023, en el context dels estudis per a la seva restauració, s’hi realitzà una intervenció arqueològica que va permetre documentar-lo correctament.</p> <p>Existeix una llegenda sobre la construcció de l’aqüeducte que, en realitat, va ser ideada per Rogeli Pedró i publicada el 1999 al llibre '<em>Mites i Llegendes de Sant Cugat</em>'. La festa de l’Encabronada, creada el 2015 pels Diables de Sant Cugat, s’inspira en aquesta llegenda de nova creació.</p> | 41.4782326,2.0767561 | 422918 | 4592259 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-050702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-050703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-05074.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 49 | 1.5 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95480 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la tipologia tradicional. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>El conjunt és frui de diverses fases d'ampliació. El cos original es troba al centre, i ha estat ampliat pels costats (a la dreta amb un cobert porxat i a l'esquerra amb un cos més baix) i també amb un cos posterior. La façana principal, orientada a llevant, en el cos central es distribueix en base a dos eixos d'obertures. El portal és de punt rodó adovellat, amb un escut a la dovella central fet amb pedra artificial. A cada costat té un finestral vertical. La situació del portal indica que el cos de l'esquerra va ser afegit a la masia posteriorment. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és de maçoneria, actualment arrebossat de color blanc. Una restauració recent va suposar perdre la textura original, encara que se n'han mantingut algunes parts visibles.</p> <p>El cos afegit a la part posterior es caracteritza per una àmplia galeria de sis obertures de punt rodó a les golfes, repartides en dues parts.</p> <p>A l'interior de la casa es conserva una escala antiga de pedra massissa.</p> | 08205-508 | Camí de Can Llobet, número 33 | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XVI. També s'havia conegut amb les denominacions de Cal Tintorer, Caldes de la Muntanya i Casanovas. Amb el pas dels anys ha estat objecte de diverses ampliacions i restauracions. Als segles XVIII i XIX l'explotació es va orientar prioritàriament al conreu de la vinya, fins a l'arribada de la fil·loxera, a la dècada de 1880, i també a la producció de llenya de pi.</p> | 41.4501211,2.0689543 | 422232 | 4589145 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050803-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050804ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al voltant de la masia de Can Llobet es conserven camps d'oliveres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95481 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-13 | <p><em>Visita a les noves colònies escolars</em>, Ajuntament de Barcelona. Comissió de Cultura, 1932.</p> <p>'Inauguració de l'escola de can Puig', <em>Butlletí dels mestres, publicació pedagògica del Consell Informatiu de Pedagogia de la Diputació de Barcelona</em>, 13 d'abril de 1931, n. 46, any III, segona època, p. 30. Consulta: <a href='https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1527607'>https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1527607</a></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Gran casal d’estil historicista, amb elements neogòtics, construït al tombant de segle XX en el lloc on anteriorment hi havia la masia de can Puig. Adopta la forma d’un gran volum cúbic, perfectament regular, amb planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal (i també les restants) presenta una composició totalment simètrica en base a quatre eixos d’obertures, amb un portal que queda centrat i fora d’eixos a la planta baixa. Els paraments són obrats amb un aparell de carreus ben disposats en filades, i les obertures són emmarcades amb pedra picada; en tots els casos de la pedrera de Montjuïc. A la planta baixa el portal és amb arc carpanell dovellat, i les finestres laterals són rematades amb llindes d’arcs rebaixats truncats. Al primer pis hi ha quatre obertures. Les dues centrals comparteixen un balcó corregut, i les altres dues tenen balcó individual. Les baranes dels balcons són d'estil noucentista, i les obertures són decorades amb llindes d’arcs deprimits còncaus sobre impostes. A la segona planta hi ha quatre finestres geminades d’estil neogòtic, amb un monjo (o mainell) i arcs trilobulats. Al nivell de les golfes hi trobem quatre òculs. El coronament de l'edifici és format per un ràfec sobre mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la resta de façanes les obertures, perfectament alineades, segueixen la mateixa pauta arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la finca hi ha altres edificis. Al costat del casal s’aixeca una capella de planta rectangular amb campanar d'espadanya. La façana presenta un portal de mig punt i una rosassa. Com a elements remarcables cal esmentar també unes pilastres al cancell i una escala d'accés.</span></span></span></p> | 08205-509 | Camí de la Rabassada a Sant Medir | <p>En aquesta finca, entre 1922 i 1923, l'Ajuntament de Barcelona hi va projectar un espai per allotjar colònies permanents per a infants. No obstant això, el projecte va quedar aturat durant la dictadura de Primo de Rivera, període en el qual es va plantejar d'habilitar-hi un hospital per a malalts crònics o per a persones que patien tuberculosi.</p> <p>A partir de 1931 s'hi recupera el projecte de les colònies permanents i s'hi allotjarà una comunitat de 150 infants. Aquests espais de 'colònies permanents' eren destinats a albergar infants de salut fràgil que vivien a la ciutat de Barcelona. Els aportava contacte amb la natura, poder viure en un ambient que els millorava les condicions i l'estat físic general. </p> <p>L'any 1951 s'inaugura a costat de la casa de can Puig, la 'ciudad de los muchachos' gestionada per l'Auxilio Social de la Sección femenina de la FET i de la JONS, una institució amb funcions d'internat destinada a joves amb risc d'exclusió social.</p> <p>El 1962 can Puig passa a mans dels germans de la Salle.</p> <p>Actualment aquesta finca manté els usos assistencials amb la comunitat terapèutica can Puig.</p> | 41.4355915,2.1179621 | 426309 | 4587489 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95481-050901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95481-050902.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-07-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95482 | Molí de Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | Parcialment destruït. | <p>De l'antic molí de Canals, situat a la riera, i molt a prop del castell de Canals, en resta una part de la bassa, el cacau per on entrava l'aigua a l'antic molí i una canal de desguàs. Prop del cacau hi ha una pedra on consta l'any 1860 o 1866. Aquest molí, del qual avui només en resten algunes estructures arquitectòniques, havia estat propietat del castell.</p> <p>Els molins hidràulics eren elements indispensables des de l'època medieval per a moldre gra i obtenir farina per poder elaborar pa. Juntament amb el molí es construïen altres elements arquitectònics com recs i basses per recollir i emmagatzemar l'aigua.</p> | 08205-510 | Carrer Becada. Cal agafar un petit caminet cap a la riera de Canals. Hi ha un tòtem explicatiu prop de les restes del molí. | <p>Es tracta d'un molí hidràulic, propietat del castell de Canals, mogut per la força de l'aigua de la riera del mateix nom. L'origen podria ser medieval, si bé hi ha una pedra amb la inscripció d'una data: 1860 o 1866.</p> | 41.4586800,2.0376500 | 419628 | 4590124 | 1860 o 1866 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95482-051001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Hom creu que enlloc d'un molí es podria tractar d'alguna altra infraestructura hidràulica, tal com una mina d'aigua. Prop de les restes hi ha un tòtem informatiu. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95483 | Xalet al passeig Calado cantonada carrer de l'Infant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-calado-cantonada-carrer-de-linfant | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'any 2023 l'edifici està en procés de rehabilitació. | <p>Xalet d'estiueig d'estil eclèctic amb influències modernistes, construït l'any 1930. És de planta rectangular irregular, i consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i altres obertures, amb arcs carpanells, mentre que al primer pis les finestres tendeixen a ser rectangulars. Les obertures tenen una faixa engaltada a la llinda i als brancals i, les de la planta baixa, tenen una clau central ressaltada, d'inspiració eclèctica. En les façanes laterals algunes finestres presenten una llinda reculada. Entre la planta baixa i la planta pis hi ha una motllura que recorre tot l'edifici. El coronament es resol mitjançant un ràfec motllurat.</p> | 08205-511 | Passeig Calado amb el carrer del Príncep | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> | 41.4621901,2.0964129 | 424540 | 4590461 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95483-051101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95483-051102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95483-051103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95484 | Placa Grau-Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-grau-garriga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PUEYO MASI, Imma (2015). “Pep Codó, escultor a Sant Cugat”. <em>Gausac</em>, núms. 46-47, 2015, 7-58.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Placa commemorativa gravada sobre una llosa de marbre de Markina, de petites dimensions, situada a la façana de la casa del carrer Sant Antoni número 42 dedicada a Josep Grau-Garriga. La placa compta amb el text: '<em>En aquesta casa va néixer l'artista Josep Grau-Garriga el 18 de febrer de 1929. Grau - Garriga</em>'.</p> | 08205-512 | Carrer Sant Antoni número 42. | <p>La placa va ser col·locada el 15 febrer de 2015 amb motiu del 85è aniversari del naixement de l'artista. L'acció va ser promoguda per la seva família. Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928, Angers, 29 d'agost de 2011) va ser un artista muralista i, principalment, creador de tapissos, que també va realitzar obra escultòrica, pictòrica i gravat. La placa va ser una proposta de l'empresa Tot Media. L'acte de col·locació va ser presidit per Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4695025,2.0809629 | 423258 | 4591286 | 2015 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95485 | Xalet de Joan Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-joan-planas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet projectat l'any 1905 per l'arquitecte Salvador Puiggròs. Està situat en un terreny amb fort desnivell i consta de tres cossos de diferents alçades, incloent una torre de cinc plantes a la part més alta. El cos central disposa de planta baixa, dos pisos i golfes.</p> <p>La façana sud presenta una composició asimètrica en base a dos cossos (el de l'esquerra més alt), amb un eix d'obertures a cada cos. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc, sense ornamentacions. A la planta baixa hi ha un gran portal d'entrada i, a la dreta, un gran finestral tancat amb una reixa. En el primer pis al cos de l'esquerra hi ha una tribuna de ferro i vidre. Les obertures són en forma de dobles finestres o dobles portes, amb arc de punt rodó i amb un mainell o monjo molt prim. Totes estan engaltades. Al segon pis sobre la tribuna hi ha un balcó. El coronament consisteix en un ràfec volat amb caps de biga de fusta, Just a sota hi ha uns òculs de ventilació fets de morter modelat. Les teulades són a un vessant, gràcies a l'escalat dels tres cossos. Això facilita la creació de les golfes amb la combinació de dues petites finestres que continuen el ritme de la façana.</p> <p>En la façana lateral de ponent trobem una terrassa al nivell del primer pis, sobre un porxo d'arcs rebaixats i, a la part superior, amb balustrada de terracota i una pèrgola sobre columnes d'estil salomònic obrades amb maó de pla. A la part alta de la façana continua el ritme de finestres de punt rodó, que a la torre tornen a ser dobles finestres.</p> | 08205-513 | Camí del Rabassalet, número 2 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span></p> <p>El 18 de maig de 1905 Joan Planas, veí de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet, segons projecte de l'arquitecte Salvador Puiggròs. Era de planta baixa, dos pisos i golfes, en una parcel·la situada a la plaça de Casa Manuela, a la Rabassada. El permís va ser concedit el 9 d'agost del mateix any.</p> <p>Salvador Puiggròs, arquitecte, també és l'autor de la barriada Vallès, a Sant Cugat del Vallès, i va projectar la Casa Gaspar Galí, al carrer Montseny amb Leopoldo Alas, i la casa F. Homet, a la plaça de la Trilla, al barri de Gràcia de Barcelona.</p> | 41.4316800,2.1076800 | 425446 | 4587064 | 1905 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95485-051301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95485-051302_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95485-051303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Salvador Puiggròs | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95486 | Teuleria de Can Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-can-flo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Modolell Rodríguez, Marc; Tarruella i Serra, Maria, (2021), <em>Patrimoni oblidat als límits de Collserola: reactivació de la masia de Can Flo (Sant Cugat del Vallès),</em> Projecte Final de Màster Oficial, MArq ETSAV 2020-2021.</p> | XVIII - XX | Restes del forn de l'antiga teuleria que es van veure afectades per un incendi forestal el 1994. | <p>Restes d'un forn de ceràmica de tipus àrab. Es conserva una cambra de foc, una graella i una cambra de cocció superior. L'accés al forn es fa mitjançant un arc de maó disposat a sardinell i una volta de canó, també construïda amb maó. A l'interior de la cambra gran, anomenada 'olla', hi ha altres cambres amb la seva pròpia caixa de foc.</p> | 08205-514 | Camí de Can Flo número 50. | <p>La teuleria va començar la seva activitat al segle XVIII i va estar en funcionament fins a principis del segle XX, i proporcionava teules i maons a la masia de Can Flo. Utilitzava un estrat d'argiles i l'aigua de les fonts, com la de can Flo, i es nodria de la llenya dels boscos propers.</p> <p>A la dècada de 1970, Antonio, un ceramista andalús, va establir-se a la teuleria per treballar els caps de setmana. Durant els anys 1990, Daniel Caselles va continuar amb la tradició industrial de la teuleria. El 1994 un incendi forestal va malmetre el taller si bé el forn es va mantenir. No obstant això, les grans nevades d'aquell mateix any van causar l'esfondrament del forn i de les construccions auxiliars. A partir d'aquell moment, el taller va quedar abandonat. </p> | 41.4370481,2.0909482 | 424054 | 4587674 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95486-51401.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95487 | Màquina! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina | XX | <p>Escultura situada al carrer de l'església a l'espai d'accés entre el lateral de l'església parroquial i l'estació de Valldoreix. L'escultura és una màquina de tren, realitzada en bronze, que circula per una travessa de fusta d'una via de tren posada en vertical. Paral·lel a la travessa de tren i sortint de la xemeneia de la locomotora, hi ha una peça de marbre blanc que està tallada a tall de fum.</p> | 08205-515 | Carrer de l'església | <p>Aquesta escultura va ser instal·lada amb motiu de la I Biennal d'Escultura de Valldoreix, l'any 2016.</p> | 41.4580677,2.0674978 | 422120 | 4590029 | 1995 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95487-051502.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Toni Batllori | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95488 | Puerta del Cielo II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puerta-del-cielo-ii | XXI | <p>Escultura formada per dues planxes d'acer patinable situada a la plaça Joan Majó. Una peça és rectangular i en posició vertical amb una creu tallada, marcant la farmàcia que està situada al darrere. L'altra peça és una 'L' al revés que segueix el carrer envers l'església parroquial de Sant Cebrià.</p> | 08205-516 | Plaça Joan Majó. | <p>Aquesta escultura va ser instal·lada amb motiu de la I Biennal d'Escultura de Valldoreix l'any 2016.</p> | 41.4583594,2.0658964 | 421987 | 4590062 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95488-051602.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Federico Eguia | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95490 | Casa Calado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-calado | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil modernista destinat inicialment a casa d'estiueig. És de planta quadrada, amb façanes simètriques, i consta de planta baixa amb una torre.</p> <p>A la façana del passeig Calado hi ha cinc finestrals amb faixa engaltada en la llinda, brancals i ampit. El parament és arrebossat i conté als angles carreus d'imitació. A la part superior de la façana hi ha un fris motllurat on hi ha els òculs de ventilació del sostremort. El ràfec és format per caps de biga. La teulada és a quatre vessants, amb esferes de ceràmica al carener. L'entrada té un cancell format per dues pilastres d'estil modernista, amb forma de tronc fossilitzat, amb decoració de pedretes i la serralleria amb barrots caragolats i decoració floral.</p> <p>Del mig de la teulada en sobresurt una torre de planta rectangular. Al costat del passeig Calado conté tres finestres a diferent nivell, amb una barana de decoració geomètrica. La teulada és holandesa a diversos vessants. Les obertures de la torre contenen unes decoracions al voltant de la llinda amb rajoles d'elements geomètrics. </p> <p>A l'interior de la casa es conserva un lavabo d'estil modernista fet de pedra artificial.</p> | 08205-517 | Passeig Calado, número 26 | <p>Segons sembla, en aquesta finca hi havia una altra construcció projectada pel mateix arquitecte per encàrrec de Marius Calado Colom l'any 1905. Aquesta casa tenia una façana amb tres arcs que formaven un conjunt d'un gran arc trilobulat, amb arabescs i altra decoració. Era un antecedent la de casa Tosquella, a Sant Gervasi, a Barcelona, que va ser enderrocada.</p> <p>L'actual xalet fou construït per encàrrec d'Enric Calado, a principis del segle XX, segons un projecte d'Eduard Maria Balcells Buïgas. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4628899,2.0975356 | 424635 | 4590537 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95490-051702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95490-051703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95490-051704.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells Buïgas | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95491 | Xalet a la plaça Transvaal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-placa-transvaal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | La façana ha perdut algunes decoracions ceràmiques. | <p>Xalet d'estiueig d'estil modernita. La planta adopta una forma semblant a la creu grega. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana principal es caracteritza per una tribuna al primer pis a l'estil bow-window, amb obertures d'arc carpanell, tancaments de fusteria i vitralls d'estil modernista. A la part superior la tribuna és decorada amb un fris de rajoles de color blanc-i-blau que recorre tot l'edifici en aquest nivell. Al seu damunt hi trobem un balcó amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons coronats amb gerros ceràmics esmaltats de color blanc-i-blau. El ràfec és fet amb caps de biga de fusta. La teulada conté diverses xemeneies fetes en llauna.</p> <p>A la façana lateral dreta al primer pis hi ha una terrassa amb balustrades de peces de morter modelat i pilastres d'obra. En totes les façanes laterals hi ha finestres amb jardineres fetes amb rajola blava de Manises. Les balustrades són presents també en altres cossos de l'edifici, també a la planta baixa, en una sortida a una terrassa suportada per pilars a la planta semisoterrani.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres de base quadrada amb pedra escairada i acabat rugós. El remat és fet amb un fris classicista i una franja de ceràmica blava. El portal és de fusta pintada de blau. En destaquen les frontisses d'estil modernista.</p> | 08205-518 | Plaça Transvaal | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. <em>Segons escriu Domènec Miquel: “El 1901 s’inaugurà el tramvia blau i el funicular del Tibidabo que estalviaven la pujada a la muntanya i, des del cim, hom podia prendre una tartana per anar còmodament fins La Rabassada”.</em></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït a la primera dècada del segle XX.</p> <p> </p> | 41.4287409,2.1060006 | 425302 | 4586739 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95491-051801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95491-051802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95491-051803.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95492 | Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>Masia tradicional, d'origen medieval, que conserva una finestra gòtica. Es troba emplaçada entre la Floresta i les Planes, en una zona de cultius de cereal, vinya i olivera. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal de punt rodó adovellat. A la seva dreta hi ha una finestra rematada amb arc conopial i decorada amb elements del gòtic tardà. Sota aquesta finestra hi ha una espitllera. Els murs de la façana són de maçoneria, feta de pedra i maó, actualment arrebossats. Al primer pis hi ha una galeria de tres finestres de punt rodó.</p> <p> </p> | 08205-519 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidrera (BV-1468), punt quilomètric 8 | <p>Segons els propietaris, aquesta masia és d'origen medieval i ja està documentada al segle XII. El gruix de la construcció actual s'hauria bastit entre els segles XV i XVII, tal com demostra, per exemple, l'existència d'un finestral que es pot situar en el període gòtic tardà. Antigament la masia s'havia conegut amb altres denominacions, com ara mas d'en Bosc i mas Busquets. Al segle XIX l'explotació estava molt orientada a la vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera, a la dècada de 1880, la plaga va matar tots els ceps, les terres van quedar sense conrear i es van convertir en boscos.</p> | 41.4352948,2.0769114 | 422879 | 4587491 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95492-051901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95492-051902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95492-051903-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquesta masia havia tinguts altres noms: mas d'en Bosc i mas Busquets.L'entorn de la masia consta com a àrea d'expectativa arqueològica a la carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès, com a posible jaciment d'època medieval i moderna. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95493 | Ca n'Alustrell (Casa Rabassalet I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalustrell-casa-rabassalet-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 17.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil modernista. És de planta rectangular, i consta de planta semi-soterrani, planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant. L’edifici destaca per l'ornamentació aplicada sobre les façanes i per un remarcable acroteri amb orla en el coronament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana nordest té a la planta baixa una balconera en els extrems i un gran finestral al centre. Al primer pis hi ha al centre una gran balconera partida amb un monjo o mainell i dos finestrals, un a cada costat, els quals també tenen un monjo cadascuna d'elles. Les obertures de la planta baixa i del pis estan en el mateix eix de simetria. Les balconeres tenen una balustrada feta de peces de terracota amb motius vegetals. Les llindes de la planta baixa tenen unes garlandes vegetals i florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana nordest al primer pis hi ha tres finestres amb un monjo o mainell, i amb decoracions modernistes fetes amb terracota a les llindes d'estil floral. Adossats als brancals hi ha unes columnes amb capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sudest a la planta semisoterrani s'hi ha fet una reforma recent que ha comportat un revestiment i l'afegit d'un </span></span></span><span><span><span>porxo fet amb columnes de fosa, amb un tancament de serralleria metàl·lica. Aquest porxo fa de terrassa a la planta baixa. La resta de la façana és igual que la del nordest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes nordest i sudest destaquen perquè estan rematades per un frontó o acroteri motllurat amb una orla ondulada que recorre tot el frontal al nivell de les golfes i que oculta el carener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sudest no és visible per enlloc, ni tampoc algunes plantes de l'edifici per manca de perspectiva i volum de vegetació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és un mur fet amb paredat, amb un coronament fet amb motllura i amb una barana de ferro a la part superior. Les obertures de la tanca tenen arc rebaixat i estan emmarcades amb maó a la llinda i als brancals.</span></span></span></p> | 08205-520 | Plaça Rabassalet, número 1. | <p>Aquest xalet construït, segons sembla, durant la primera dècada del segle XX, durant el procés d'urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn. Aquesta urbanització va començar a finals del segle XIX i va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s'hi van construir diversos xalets. </p> <p>Segons escriu Domènec Miquel: '<em>El 1901 s'inaugurà el tramvia blau i el funicular del Tibidabo que estalviaven la pujada a la muntanya i, des del cim, hom podia prendre una tartana per anar còmodament fins La Rabassada</em>'.</p> | 41.4315141,2.1087981 | 425539 | 4587044 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95493-052001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95493-052002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95493-052003.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La casa del Rabassalet I també es denomina Ca n'Alustrell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml