Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95669 | Placa Francesc Vila Trabal 'Bal' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-francesc-vila-trabal-bal | XX | <p>Placa feta de ceràmica dedicada a Francesc Vila Trabal 'Bal', situada a la façana de Cal Notari. Té forma rectangular i està formada per setze peces de ceràmica cuita rectangulars. Al centre del conjunt consta 'F. Vila i Trabal'. Al damunt hi ha les paraules 'música', 'tradicions' i 'cultura popular'. A sota 'folklore' i 'costums', també els anys de naixement i defunció: '1894' i '1981'. I, finalment, 'Sant Cugat del Vallès'. Hi ha una petita signatura doble al cantó dret inferior: 'Carme Canals' i 'J. Tortosa'.</p> | 08205-621 | Plaça de Pere San núm. 4 | <p>Francesc Vila Trabal, nascut a Sant Cugat del Vallès el 1894, era conegut com a 'Bal', 'Xisco Bal' 'Cesc' i 'Xisco' i va néixer i viure en aquesta casa de la plaça Pere San. Es va dedicar professionalment a ser agent d'assegurances, era músic i tocava el piano, l'orgue. Va ser impulsar el ball tradicional 'Paga-li Joan' de Sant Cugat, tot fent de promotor, cercant parelles per participar-hi, i contractava les cobles que acompanyaven musicalment el ball. Actualment, el seguici festiu de Festa Major fa una ofrena davant de casa seva. Erudit local, explicava el monestir de Sant Cugat i el seu claustre als visitants. Durant la Guerra Civil va protegir el patrimoni traslladant tot el que va poder al monestir.<br /> </p> | 41.4731200,2.0818300 | 423335 | 4591687 | 1982 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Carme Canals | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95670 | Carrer Santiago Rusiñol número 28 i carrer Gorina número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santiago-rusinol-numero-28-i-carrer-gorina-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO, J. (2006). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al solar dels carrers Santiago Rusiñol, 28 i Gorina, 25</em>. Memòria número 9307. </p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici entre els carrers Santiago Rusiñol i Gorina es van realitzar rebaixos al terreny entre 150 i 200 centímetres. A la intervenció arqueològica es va localitzar un cup de vi construït l'any 1883, tal com assenyala la inscripció apareguda a les rajoles del mur.</p> | 08205-622 | Carrer Santiago Rusiñol núm. 28 i carrer Gorina núm. 25. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Del 25 de setembre al 6 d'octubre de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i control.</span></span></span></p> | 41.4723524,2.0833436 | 423460 | 4591600 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95671 | Carrer Santa Maria número 34 - Carrer de la Lluna número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria-numero-34-carrer-de-la-lluna-numero-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer Martorell està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès, a </span></span></span></span></span></span>la finca entre els carrers Santa Maria número 34 i el carrer de la Lluna número 12.</p> <p>Després d'un control arqueològic es va localitzar un dipòsit d'aigua construït de maó amb una canal també de maó, datable a mitjan segle XIX, possiblement amb la intenció de recollir aigua. Aquesta estructura estava situada a tocar del carrer Santa Maria.</p> | 08205-623 | Carrer Santa Maria número 34 - Carrer de la Lluna número 12. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Del 8 al 12 de maig de 2006. Director: Antonio Blázquez Martín de las Mulas. Intervenció preventiva, prospecció i excavació.</span></span></span></p> | 41.4713300,2.0817400 | 423325 | 4591488 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95671-062302.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95672 | Jaciment arqueològic de la pedrera de Coll Favà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-pedrera-de-coll-fava | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Part de la zona de la pedrera ha estat urbanitzada. | <p>Coll Favà era una pedrera explotada durant els períodes de l'imperi romà i l'època medieval, prop del torrent de Ferrussons. Posteriorment, aquesta zona havia estat explotada agrícolament amb camps de vinya i de cereals. Possiblement, la pedrera podria estendre's més enllà d'aquesta zona concreta perquè arran de les obres de construcció d'una trinxera de la línia del ferrocarril d'Adif, van aparèixer blocs de pedra, més o menys, caironats.</p> | 08205-624 | Carrers Josep Vicenç Foix, Josep Carner i Clementina Arderiu. | <p>La pedrera de Coll Favà, junt amb la pedrera de Campanyà, assortiren de pedra la majoria d'edificis històrics i monumentals de Sant Cugat del Vallès, des de l'època romana fins a la medieval. Aquesta pedra va servir per a la construcció del castrum romà, el Reial Monestir de Sant Cugat, l'aqüeducte de Can Vernet i l'església de Sant Pere d'Octavià, avui desapareguda, entre altres. A la documentació notarial constava com a propietat de Can Xandri, que tenia el portal i les obertures de pedra procedent de Coll Favà. Documentalment, prenia el nom de 'La pedrera'.</p> | 41.4809000,2.0873600 | 423806 | 4592546 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95672-062401.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95673 | Jaciment arqueològic de Can Bellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-bellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 64.</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Durant les obres de construcció d'un gasoducte el 1974, es va obrir una rasa i es localitzà una dolia aïllada, situada a uns 300 metres al sud de la masia de Can Bellet. La dolia va ser trencada per la maquinària en secció vertical i es va perdre una part de la panxa. Es desconeix si existien restes a l'interior. Hom creu que podria haver-hi una vil·la romana en aquest lloc.</p> <p>Entre els mesos d'agost de 2004 i agost de 2005 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques fruit de les obres d'urbanització del polígon urbanístic de Can Bellet, Can Canyameres i la Guinardera II. La zona es va dividir en dues subzones. La zona A va consistir en l'obertura d'un carrer paral·lel a la masia de Can Bellet, i es va localitzar en aquell moment una petita sitja, excavada, amb planta irregular i una fondària de 110 centímetres. A l'interior va trobar-se ceràmica ibèrica, trossos d'àmfores i restes de macrofauna. La ceràmica ibèrica estava feta a torn, hi havia divuit peces d'àmfores, tres amb perfils sencers i altres amb defectes de cocció, i ceràmica comuna oxidada. D'aquestes, hi havia una olla esfèrica de boca girada amb nanses horitzontals, la vora d'una tenalla de perfil bitroncocònic amb bec d'ànec (datada entre finals del segle VI aC i inicis del IV aC), la meitat superior d'una gerra bicònica de vora girada i llavi motllurat amb superfície brunyida i de color vermell, i tres nanses de gerra de secció el·líptica. De ceràmica comuna es va trobar un bol convex de vora reentrant i peu anular de color vermell. De ceràmica autòctona feta a mà, es van localitzar tres vores d'olla amb perfil amb 's' i una tapadora. De ceràmica d'importació hi havia dues àmfores púniques ebussitanes i vaixella, amb un bol de llavi exvasat i motllurat amb peu anular. A la zona B, les tasques de control arqueològic van consistir a fer el seguiment de les obertures de rases de serveis i dels rebaixos del terreny, sense donar cap resultat positiu.</p> | 08205-625 | Avinguda de Can Bellet. | <p>Durant les obres de construcció d'un gasoducte el 1974 va aparèixer una dòlia que va ser trencada per la maquinària. Hom creu que podria haver-hi d'altres exemplars de dòlia, com si es tractés d'un magatzem, tal com va passar amb la vil·la romana de la Salut de Sabadell.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 4 d'agost al 4 d'octubre de 2004. Direcció: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 25 de juliol al 18 d'agost de 2005. Direcció: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4819400,2.0688700 | 422263 | 4592678 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95673-062501.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95674 | Casa Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miro-0 | <p>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</p> <p>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d'influència vagament modernista construïda entorn de la dècada de 1920. És de planta </span></span></span><span><span><span>rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta una composició asimètrica en base a tres obertures. </span></span></span><span><span><span>Al centre hi ha una finestra vertical amb llinda recta, tancada amb una reixa de ferro forjat. A l’esquerra hi ha una finestra vertical cega i, a la dreta, el portal d’entrada a l’habitatge, aixoplugat per una pèrgola de ferro i vidre. Damunt de cada obertura hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. Els paraments són arrebossats, i </span></span></span><span><span><span>les obertures presenten una faixa engaltada que les envolta, a les llindes, brancals i ampits. Els angles tenen un estuc a imitació de carreus dentats. El coronament es resol mitjançant una cornisa motllurada, amb un pinyó esglaonat amb ondulacions, de vagues ressonàncies modernistes.</span></span></span><span><span><span> Al centre hi trobem un rellotge de sol. La resta de façanes segueixen una pauta arquitectònica similar.</span></span></span></p> | 08205-626 | Rambla de Can Bell, número 1 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a la Casa Miró en particular, el promotor va ser Miquel Miró Gich, un dels primers compradors de terrenys a la zona de la rambla de Can Bell. L'any 1908 va demanar el permís d'obres per construir una tanca amb façana a la carretera de la Rabassada, segons projecte de l'arquitecte modernista Eduard Maria Balcells. Malauradament, la tanca no es va arribar a construir mai segons el projecte. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa s'hauria construït el 1925. L'any 1969 es va restaurar i s'hi afegí un porxo.</p> | 41.4574104,2.0909898 | 424081 | 4589935 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062601_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062604.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95675 | Carrer Santiago Rusiñol número 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santiago-rusinol-numero-42 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Entre els mesos de setembre i octubre de 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica en el solar del carrer Santiago Rusiñol número 42 amb motiu de les obres de construcció d'un edifici de nova planta, mantenint la façana. El 19 de setembre va començar l'enderroc de l'immoble i es van dur a terme diversos pous per tal de subjectar la façana i col·locar una grua. Sota l'antiga casa es va localitzar un cup de vi i sota els horts un dipòsit d'aigua. Les obres afectaren el xup del cup i aquest va ser eliminat sense control arqueològic.</p> | 08205-627 | Carrer Santiago Rusiñol número 42. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 22 d'agost al 15 d'octubre de 2005. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> <li>Del 20 d'octubre al 10 de novembre de 2005. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> </ul> | 41.4725500,2.0838400 | 423502 | 4591622 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95675-062701.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95677 | Carrer Sabadell número 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sabadell-numero-33 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | Es va documentar l'estructura interna de l'edifici antic. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'any 2004 es va realitzar la reforma integral d'un immoble situat al carrer Sabadell número 33, amb una parcel·la de 4,9 metres d'ample per 41,4 metres de llarg, de dos pisos, entre mitgeres, amb accés pel carrer Sabadell i pati al carrer Castillejos. L'estudi de l'edifici va consistir a documentar-lo, amb aixecament planimètric. La planta baixa tenia quatre espais i el primer pis hi havia la caixa d'escala, el passadís i quatre habitacions.</p> | 08205-628 | Carrer Sabadell número 33 | <p>Edifici construït en un carrer que era l'antic camí de Sabadell, urbanitzat a la dècada de 1830. </p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 7 al 30 d'abril de 2004. Direcció: Sara Marín Hernando. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 4 al 29 d'octubre de 2004. Direcció: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 19 de novembre al 18 de desembre de 2004. Direcció: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4739800,2.0818100 | 423334 | 4591782 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95679 | Jaciment arqueològic del Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-puig-madrona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 28.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 27.</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment de Puig Madrona està situat entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i el Papiol. Arran de la construcció d'una torre de vigilància forestal es va destruir una part del jaciment arqueològic.</p> <p>Es tenia coneixement, gràcies a les fonts orals, de l'existència de fragments de ceràmica ibèrica dalt del cim, al vessant de Sant Cugat. També, al cim s'observen diferents estances residencials excavades a la roca i havia aparegut una moneda, possiblement d'època ibèrica. Les troballes, que consistien en fragments de ceràmica sense decorar i de vernís negre, van ser dipositades al Museu de Valldoreix, avui desaparegut. </p> | 08205-629 | Turó del Puig Madrona. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Entre octubre i desembre de 1998. Direcció: Jordi Aguelo i Alba Rodríguez. Prospecció.</span></span></span></p> | 41.4512400,2.0240900 | 418486 | 4589311 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95680 | Roure homenatge a Jaume Tubau Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-homenatge-a-jaume-tubau-grau | XXI | <p>El 5 de febrer de 2006 es va plantar un roure en homenatge a Jaume Tubau Grau a la zona esportiva del mateix nom. Una placa acompanya a l'arbre amb el següent text:</p> <p>'<em>ROURE - Quercus robur.</em></p> <p><em>En el dia d'avui s'ha plantat aquest arbre en homenatge pòstum a </em></p> <p><em>Jaume Tubau i Grau</em></p> <p><em>1958 - 2006</em></p> <p><em>Va treballar intensament per aquesta ciutat on va néixer, participant activament en la vida social, comercial, esportiva i política de Sant Cugat.</em></p> <p><em>Per voluntat ciutadana, aquestes instal·lacions municipals porten el seu nom.</em></p> <p><em>5 de febrer de 2006</em>'.</p> <p> </p> | 08205-630 | Zona esportiva Jaume Tubau. | <p>Jaume Tubau i Grau va néixer el 1958 a Sant Cugat del Vallès i va morir el 2006 víctima d'un càncer, a l'edat de quaranta-sis anys. Al moment de la seva defunció era regidor i tinent d'alcalde de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana. Va rebre la medalla d'or de la ciutat de Sant Cugat de manera pòstuma.</p> | 41.4780248,2.0798431 | 423175 | 4592233 | 2006 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95680-063002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95690 | Alzines de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-borrell | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.357-359.</span></span></span></span></span></p> | <p>Les alzines de Can Borrell es troben a l'entorn de la masia de Can Borrell i del camí de Sant Medir. Es tracta d'exemplars de <em>Quercus ilex</em>.</p> <p>L'exemplar més representatiu, segons dades de l'any 2015, feia 10 metres d'alçada, la capçada tenia forma arrodonida-estesa i era de 10,5 metres, el perímetre del tronc abastava els 2,15 metres i la soca mesurava 2,35 metres.</p> | 08205-631 | Camí de Can Borrell | <p>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents.</p> | 41.4576838,2.1121859 | 425852 | 4589946 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95690-63102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95690-63103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95705 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XV - XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al fons notarial de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès es conserven protocols notarials de la notaria de Sant Cugat del Vallès d' entre els anys 1445 i 1449. I, també, diversos capbreus del monestir de Sant Cugat, de la pabordia del Penedès, que fan referència a les propietats del cenobi en el territori del Penedès, entre els segles XV i XIX.</span></span></span></span></span></p> | 08205-632 | Avinguda d'Europa número 6, de Vilafranca del Penedès. | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès està situat a Vilafranca del Penedès i va ser creat el 1983 per un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Conté documentació de l'ajuntament vilafranquí, principalment, i documentació notarial i judicial. També hi ha altres fons de titularitat pública i privada.</p> | 41.4704815,2.0847760 | 423578 | 4591391 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95705-063201.jpeg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Part dels documents es poden consultar digitalitzats en el portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95706 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-comarcal-del-baix-penedes | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVI - XVII | <p>Al fons de l'Ajuntament de Bonastre (Baix Penedès), conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès, es troben dos documents que testimonien el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès sobre aquest territori. <span><span><span><span lang='CA'><span><span>Es tracta del llibre vell de capbreu de Lluís de Cervelló, abat del monestir, de l'any 1562; i del capbreu del lloc de Santa Magdalena de Bonastre de Francesc Bernat de Pons, abat del monestir, de l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-633 | Camí del Tomoví número 30, del Vendrell. | <p>L'Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP) va ser creat el 1983 per conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Vendrell, però no va entrar en funcionament fins a la seva inauguració el 20 d'abril de 1995. Conserva la documentació històrica de tots els ajuntaments de la comarca del Baix Penedès, el fons notarial del districte del Vendrell, i molts fons patrimonials, personals i d'associacions, entre altres.</p> | 41.4703457,2.0852629 | 423618 | 4591376 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Part dels documents es poden consultar digitalitzats en el portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya.La fotografia està extreta d'Arxius en línia (foli del capbreu de Lluís de Cervelló). | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95707 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-del-collegi-darquitectes-de | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) conserva documentació arquitectònica sobre l’edifici del Monestir de Sant Cugat i del Celler Cooperatiu. També hi ha documentació relativa a Sant Cugat en els fons dels arquitectes Elies Rogent, Eduard Maria Balcells Buigas, Lluís Domènech i Muntaner, Francesc de Paula Villar Carmona o Adolf Florensa Ferrer, entre altres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-634 | Carrer dels Arcs números 1-3, 4a planta, de Barcelona. | <p>L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya aplega la documentació de més de cent vuitanta arquitectes. Es va crear el 1969 per recuperar el patrimoni documental i fotogràfic generat per arquitectes i sobre arquitectura. Actualment, conté més 1.850.000 documents.</p> | 41.4704249,2.0854600 | 423635 | 4591384 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95707-063401.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fotografia: web de l'Arxiu del COAC. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95712 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca del Monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-del-monestir-de-montserrat | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | X - XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Biblioteca del Monestir de Montserrat es conserven pergamins i manuscrits procedents del Monestir de Sant Cugat, comprats a principis del segle XX. La documentació abasta els segles X i XVIII i aplega més de 475 pergamins i capbreus, entre altres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-635 | Abadia de Montserrat | <p>L'Abadia de Montserrat és un monestir de l'orde benedictí, situat a Monistrol de Montserrat, a la comarca del Bages. Va ser fundat al segle XI per l'abat Oliba, de Ripoll, en una ermita dedicada a la Mare de Déu. La biblioteca es va crear al mateix moment que el monestir, a redós de l'scriptorium, on s'aplegaven llibres procedents de donacions i, posteriorment, amb la còpia de textos. Després del sotrac de la Guerra del Francès (1808-1914), quan els francesos van cremar bona part dels volums, va reeixir entre 1913 i 1946, sota l'abat Marcet.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4705912,2.0854140 | 423631 | 4591403 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95712-063501.jpeg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95717 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) conté documentació diversa relacionada amb Sant Cugat del Vallès. Principalment, processos i visites pastorals.</p> <p>Amb relació als processos, n'hi trobem setze, d'entre els anys 1304 i 1493. La majoria tracten sobre qüestions vinculades amb la gestió de les terres, com pensions de censals, sobre la propietat, deutes, la distribució dels rèdits i fruits del monestir, entre altres. També en consta un sobre l'atemptat físic contra el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià.</p> <p>Les visites pastorals tenen una cronologia entre els segles XIV i XIX i es refereixen a l'estat de les parròquies de Sant Pere d'Octavià, Sant Cebrià de Valldoreix, Santa Maria de Campanyà, Sant Feliu de Vilamilans, Santa Maria del Bosc i Sant Medir.</p> <p>A banda dels processos i les visites pastorals, hi trobem altres documents rellevants com un manuscrit anònim del segle XVIII que recull la història del Monestir a partir dels seus abats, i l'<em>Especulum titulorum ecclesiasticorum </em>del segle XVIII escrit per l'arxiver diocesà de Barcelona, Mateu Antoni Campillo sobre les esglésies de Sant Pere d'Octavià, de Sant Cebrià de Valldoreix i el Monestir de Sant Cugat.</p> | 08205-636 | Carrer del Bisbe número 5, de Barcelona. | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser creat el 1104, al segle XII, segons una butlla papal de Pasqual II dirigida al bisbe de Barcelona Ramon Guillem. Amb el bisbe Ponç de Gualba, que va ser el titular de la seu barcelonina entre el 1303 i el 1334, es va començar a copiar els documents importants en llibres de registre, els <em>Registra Communium</em>. També, es va iniciar el registre de les col·lacions (nomenaments), visites pastorals, processos i <em>Registra Gratiarum</em>. Posteriorment, es van incorporar noves sèries documentals fruit de la gestió de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 41.4705672,2.0851998 | 423613 | 4591401 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95720 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XVIII | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) es conserven tres capbreus, datats entre els segles XIV i XVI, i documentació del Monestir de Sant Cugat, d'entre els segles XVII i XVIII, com l’<em>Speculo </em>de les rendes dels beneficis primer i segon del Corpus Christi del Monestir.</span></span></span></p> | 08205-637 | Carrer Santa Llúcia número 1, de Barcelona. | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té l'origen al segle XIII quan, gràcies al privilegi del rei Jaume I, es va crear el règim municipal de Barcelona el 1249. L'any 1917 es va dividir en arxiu històric i arxiu administratiu. El 1922 es va establir a la Casa de l'Ardiaca. Anteriorment, estava situat al convent de Santa Caterina i a la Casa de la Ciutat.</p> | 41.4707476,2.0853823 | 423629 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95720-063701.jpeg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fotografia: Catàleg en línia de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95723 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-girona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de Girona (AHG) es conserva un llibre de rendes de la sagristia major del Monestir de Sant Cugat, dels anys 1424 i 1425.</span></span></span></p> | 08205-638 | Plaça de Sant Josep número 1, de Girona. | <p>L'Arxiu Històric de Girona es va crear el 1952 a l'antic convent dels Caputxins. Posteriorment, es va traslladar a la Casa de Cultura. El 1984 va entrar en funcionament el nou arxiu a la plaça de Sant Josep, a l'antic convent de Carmelites Descalços. El 1982 es traspassa la gestió a la Generalitat de Catalunya, però mantenint la propietat l'estat. Conserva la documentació notarial dels districtes de Figueres, Girona, la Bisbal de l'Empordà i Santa Coloma de Farners, la Gerència Territorial del Cadastre, el Govern Civil de Girona, entre altres.</p> | 41.4706540,2.0852064 | 423614 | 4591410 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat extreta del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95724 | Documentació de l’Arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-parroquial-de-sant-cebria-de-valldoreix | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORTÉS GARCÍA, J. J. (1998). “L’Arxiu Parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)”. <em>Terme</em>, núm. 13, p. 6-8.</span></span></span></p> | XIV - XXI | <p>L'Arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix conserva la documentació pròpia d'una parròquia, principalment els registres dels sagraments. Els baptismes comencen el 1564 fins a l'actualitat, excepte els anys 1604 i 1652 que van ser cremats per l'Exèrcit francès; els registres de les confirmacions comencen el 1734; els matrimonis el 1653; els òbits, el 1564, excepte els anys 1605 i 1651, dels quals no existeix el llibre. Aquestes sèries documentals registrals estan obertes i arriben fins a l'actualitat.</p> <p>També existeixen uns volums de confessions i comunions (llibretes de comunió) que apleguen els anys 1711 al 1747 i del 1807 al 1865.</p> <p>El rector de la parròquia tenia facultats de notari i, per tant, podria fer testaments (entre els anys 1387 i 1942). El document més antic que es conserva a l'arxiu és el testament de Nicolau Cerdà, de l'any 1311. També hi ha capítols matrimonials, entre els anys 1562 i 1804.</p> <p>A l'arxiu es conserven setanta-cinc censals, entre els anys 1575 i 1860. També hi ha cinquanta inventaris, entre 1496 i 1987. Així mateix, hi ha llibres i documents relatius a fundacions, misses i aniversaris.</p> <p>La documentació sobre l'obra de l'església va des de 1521 fins a l'actualitat. La documentació del bací de les ànimes està formada per set llibretes entre els anys 1666 i 1724. Els delmes i primícies consta de cent dinou documents i tres llibres de llevadors, entre els anys 1563 i 1846. Existeix un llibre de visites pastorals, entre els anys 1658 i 1965. La sèrie de correspondència va entre els anys 1662 i 1989.</p> <p>De documents en pergamí n'hi ha trenta, entre els segles XIV i XVII i, també, hi ha nou documents dels antics pobles de Pins del Vallès i Canals.</p> | 08205-639 | Carrer de l'Església número 7. | <p>L'origen de l'església de Sant Cebrià es troba a l'antic oratori dels monjos de Sant Cugat anomenat Sant Vicenç de Vall Daurex, que va ser esmentat en la confirmació de béns que el rei Lotari va fer al monestir el 986. L'abat Rotllà de Sant Cugat va cedir l'església al bisbe Oleguer, de Barcelona, per tal de restituir l'antiga parròquia de Sant Cebrià d'Aquallonga, que havia estat destruïda pels sarraïns en una ràtzia musulmana a començaments del segle XII. Al segle XVI es va construir una sagristia i la rectoria.</p> | 41.4583866,2.0673067 | 422105 | 4590065 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95724-063901.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95725 | Documentació de l’Arxiu parroquial de Sant Pere d’Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-parroquial-de-sant-pere-doctavia | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>L’Arxiu Parroquial de Sant Pere d’Octavià conté la documentació registral dels sagraments. Els llibres de baptismes comencen l’any 1545, els de matrimonis el 1581 i els d’òbits el 1516. Es tracta de sèries documentals vives, per tant, mentre es realitzin els sagraments a l’església parroquial sempre estaran actius. </span></span></span><span><span><span>S'hi conserven també documentació del Monestir de Sant Cugat; notarial, com manuals notarials de Jaume de Mitibe, de Bernat Serrat, entre altres; els llibres de la batllia; de la cúria eclesiàstica i secular; documentació de diverses pabordies del monestir (Llobregat, Penedès) amb diversos capbreus. Es conserven també alguns plets, inventaris, fundacions i misses, entre altres.</span></span></span></p> | 08205-640 | Palau Abacial. | <p>L'església parroquial de Sant Pere d'Octavià està documentada des de l'any 993. La parròquia va ser fins a l'any 1117 gestionada pels monjos del monestir i, posteriorment, per sacerdots diocesans. En el segle XV, l'església s'havia quedat petita i la Universitat de Sant Cugat va decidir enderrocar-la i bastir-ne una de nova. El rei Alfons el Magnànim va donar 50 florins per a la seva construcció. El 1426 encara estaven les obres en marxa. A finals del segle XIX la propietat (temple, terres i rectoria) van passar a mans de l'estat, que els va permutar amb el bisbat de Barcelona a canvi de l'església del monestir i del palau Abacial. L'arxiu parroquial està situat a la rectoria, al palau Abacial.</p> | 41.4737267,2.0846965 | 423575 | 4591752 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95725-064001.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95729 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-protocols-de-barcelona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XV - XIX | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), situat al carrer Notariat, de Barcelona, hi ha documentació notarial realitzada per notaris de Barcelona ciutat i que té referències a Sant Cugat del Vallès, tant del monestir com de privats. La documentació va, cronològicament, des del segle XV fins al segle XIX.</span></span></span></p> | 08205-641 | Carrer del Notariat número 4, de Barcelona. | <p>L'Arxiu de Protocols de Barcelona és de titularitat pública i gestionat pel Col·legi de Notaris de Barcelona. El seu fons conté la documentació notarial des del segle XIII fins a l'actualitat. Està format per registres notarials de Barcelona i va ser creat per la Llei del Notariat de 1862 i desenvolupat pel reglament de 1869. Hi ha la documentació de més de 1800 notaris.</p> | 41.4704922,2.0852480 | 423617 | 4591392 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95731 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-sabadell | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XIX | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) hi ha diversa documentació referent a Sant Cugat del Vallès. </span></span></span><span><span><span>Hi ha documents de la Cort del Batlle de Sant Cugat, entre els segles XIV i XVIII. També hi ha documentació judicial amb set processos dels segles XVI i XVII. La documentació notarial data entre</span></span></span><span><span><span> els anys 1741 i 1746 i va ser confeccionada pel notari Pau Puigjaner, que va exercir a Sant Cugat. També, hi ha documentació de notaries foranes que fan referència a Sant Cugat, entre els segles XVII i XIX. Igualment, hi ha documentació notarial solta; capítols matrimonials entre els segles XV i el XVIII; testaments dels segles XVI i XVII; i censals, àpoques, concòrdies i establiments, entre altres, del segle XVI. Finalment, també hi ha els llibres de comptes del clavari de Sant Cugat dels segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> | 08205-642 | Carrer de la Indústria número 32, de Sabadell. | <p>L'Arxiu Històric de Sabadell conté la documentació de l'Ajuntament de Sabadell, iniciada amb el fons del Comú de la Vila. El 1621, el consell municipal va comprar la notaria feudal i va incorporar-se a l'arxiu la documentació de la notaria i de les cúries senyorials, tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El nou arxiu va ser inaugurat el 1983 a la Casa Ponsà. </p> | 41.4704645,2.0850085 | 423597 | 4591389 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95739 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Terrassa i a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-terrassa-i-a-larxiu-comarcal | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p><span><span><span>En aquest arxiu es conserva la documentació dels notaris Miquel Cabanyeres i Miquel Vermell, dels segles XVIII i XIX; el plet sobre el forn de puja dins del fons patrimonial Badia -Tobella; i documentació de l’any 1822 de l’antic registre de la Comptadoria d’Hipoteques del districte de Terrassa.</span></span></span></p> | 08205-643 | Carrer Baldiri número 268, de Terrassa. | <p>L'arxiu va ser creat el 1982 per conveni entre l'Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya i conté els fons històrics de l'Ajuntament de Terrassa, fons notarials i la documentació de la Batllia de Terrassa, entre altres.</p> | 41.4705431,2.0853041 | 423622 | 4591397 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95740 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>A l’Arxiu Nacional de Catalunya, situat físicament a Sant Cugat del Vallès, hi ha moltíssima documentació referent a Sant Cugat en molts fons documentals. Aquests són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></li> <li><span><span><span>President Francesc Macià (Documentació institucional).</span></span></span></li> <li><span><span><span>President Lluís Companys (Documentació institucional).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya (Exili).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Parlament de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Consum, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Agència de Residus de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Arxiu Nacional de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Administració local</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Mancomunitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></li> </ul> </li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Administració perifèria de l’Estat</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Prefectura provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Informació i Turisme.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Districte forestal de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació a Barcelona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Treball.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Prefectura provincial a Barcelona de l’Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Demarcació de costes a Catalunya del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (Barcelona, Girona i Tarragona).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació territorial a Barcelona del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social.</span></span></span></li> <li><span><span><span>1ª Divisió Hidrològico-Forestal (Barcelona).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Agricultura.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Administració reial i senyorial.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Judicials.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Jutjat de Pau de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Institucions.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Junta Electoral de la Província de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Junta de Museus de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Serveis Tècnics d’Agricultura.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cos de Mossos d’Esquadra.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Associacions i fundacions</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Nois i Noies Escoltes (NINE).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joves Cristians de Barris Obres i Ambients Populars (JOBAC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Partit Socialista Unificat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació Catalana de Futbol.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Minyons Escoltes de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Guies Sant Jordi de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Germanor de Noies Guies.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Assemblea de Catalunya (Salvador Coromina).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fundació de Serveis de Cultura Popular.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Moviment per la Pau.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Perifèria, Centre de Recursos i d’Assistència Primària per la Pau.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Unión Cooperatista Barcelonesa.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació d’Antics Militars de la República.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre d’Estudis Francesc Eiximenis.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre Unesco de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació de Cors de Clavé.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fonoteca Històrica Jaume Font.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Moviment Gai (Armand de Fluvià Escorsa).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Nacionalistes d’Esquerra (NE).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Partido Feminista de España – Club Vindicación Feminista).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Òmnium Cultural.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Comercial i d’empreses.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>TAVISA (Trabajos de Aviación SA).</span></span></span></li> <li><span><span><span>TAF Helicòpters SA.</span></span></span></li> <li><span><span><span>FOTO-PIC (Arxiu Pere Català).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (FECSA).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Torras, Herrería y Construcciones SA.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cultura en Ruta SA.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Manufacturas Sedó, SA.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Patrimonials i Familiars.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Arxiu de la Família Desvalls.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Baronia d’Eramprunyà.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Regàs-Cuyas.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Arxiu de la Família Fortuny, Barons d’Esponellà.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Picó.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Marimón, marquesos de Cerdanyola.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Pallejà (Olzina-Feu).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Aguilar-Amat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Barraquer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Duran.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Fàbregues.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Blanes-Centelles i Saavedra.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Bofarull, barons de Ribelles.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Personals.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Brangulí (Fotògrafs).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cabanas (Fotògrafs).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Foto Ferran.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Sagarra Plana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gabriel Casas Galobardes.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fons fotogràfic dels Germans Roig de l’Arxiu Albert Bastardes.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Artigues Carbonell.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Bert i Claret (fotoperiodistes).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Puig i Cadafalch.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Marimon Vidal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Triadú.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Montserrat Sagarra Zacarini.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ezequiel Porcel.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Antoni Gutiérrez Díaz.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Bunet Recasens.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Pérez Molinos.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pilar Llorens Souto.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Macià.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jaume Aymà Mayol.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pilar Aymerich.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Albert Aymà Aubeyzón.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Eugenio del Castillo.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joaquim Gomis.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Nicolás González Albiach.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pau Casals.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Victoria de los Ángeles.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Andreu Solà Vidal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Baltasar Porcel.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Enric Prat de la Riba.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Epifani de Fortuny i Salazar.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ferran Canyameres Casamada – Enriqueta Casals Castella.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Cabana Vancells.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gregorio López Raimundo.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Alavedra.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Rigol Roig.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Caradell Robusté.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Riera Milà.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Marta Mata Garriga.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Miguel Duran Franch.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Miquel Coll Alentorn.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Montserrat Vidal i Barraquer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pere Català Roca.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ramon Roca Sastre.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Col·leccions</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Col·lecció Mundo Fotográfico.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de Manuscrits i Documents Textuals solts de l’ANC.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de Pergamins i Manuscrits de l’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció fotogràfica d’Agustí Duran i Sampere.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de Francesc Cabana d’Història de l’empresa catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció documental de les consultes sobre la independència de la nació catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció documental sobre les guerres carlines.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció Verdaguer Panadès.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Altres fons</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Llei 21 de 2005 de restitució de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> </li> </ul> | 08205-644 | Carrer de Jaume I, 33-51. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 1980. Fa les funcions d'arxiu general de l'administració autonòmica i d'arxiu històric català. Per aquest motiu, ingressa la documentació generada per la Generalitat de Catalunya i també incorpora altres fons públics, d'altres administracions, com fons privats. Des de l'any 1995 està situat a Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4656587,2.0693898 | 422287 | 4590870 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95740-064401.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95742 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-de-la-reial-academia-de-bones-lletres | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>En aquest arxiu hi ha la documentació de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la província de Barcelona, entre els anys 1844 i 1983. En referència a Sant Cugat del Vallès hi ha documents sobre el monestir com a monument.</span></span></span></p> | 08205-645 | Carrer Bisbe Caçador número 3, de Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona aplega la documentació de l'activitat generada per la institució al llarg de tres-cents anys d'història. La documentació conservada data a partir del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, conté diversos fons privats.</p> | 41.4705453,2.0851761 | 423612 | 4591399 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fotografia: Catàleg en línia de l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95750 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l’Arxiu del Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-del-registre-de-la-propietat-de-sant | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>L’arxiu del registre de la propietat conté la documentació sobre la propietat de finques i immobles, des del segle XIX fins a l’actualitat, referent a Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 08205-646 | Avinguda de Cerdanyola, 92-94 | <p>El Registre de la Propietat va ser creat a Espanya el 1861 amb l'objectiu d'inscriure i registrar la propietat privada i els drets reials sobre els béns immobles. L'arxiu és clau pel desenvolupament de l'activitat del registre.</p> | 41.4753985,2.0956862 | 424495 | 4591928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95759 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XIX | <p><span><span><span>A la Biblioteca de Catalunya es conserven documents sobre Sant Cugat i el monestir. Hi ha manuscrits entre els segles XIV i XIX, documentació notarial, econòmica i diversa.</span></span></span></p> | 08205-647 | Carrer Hospital número 56, de Barcelona. | <p>La Biblioteca de Catalunya va ser creada el 1907 com a secció biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i oberta el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya, amb seu al Palau de la Diputació, a la plaça Sant Jaume, de Barcelona. Posteriorment, el 1931, es va traslladar a l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu. La seu principal està a Barcelona, però té un dipòsit a l'Hospitalet de Llobregat.</p> | 41.4703099,2.0850394 | 423600 | 4591372 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95759-064701.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95765 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca del Palau de Peralada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-del-palau-de-peralada | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>A la biblioteca del Palau de Peralada hi ha dos documents judicials, dues al·legacions del segle XVII. Una, de Lluís Cortés, notari, és la Real Collegiata contra el paborde major de Sant Cugat del Vallès. i, l’altra, una Regia sententia. Són al·legacions jurídiques pertanyents a Josep Alòs Ferrer.</span></span></span></p> | 08205-648 | Plaça del Carme, s/n, de Peralada. | <p>La biblioteca va ser creada a finals del segle XIX pels germans Rocabertí - Dameto. A partir de 1923, Miquel Mateu Pla, propietari del Castell de Peralada, va fer compres de documentació per tal d'augmentar els seus fons.</p> | 41.4705411,2.0852937 | 423621 | 4591397 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95766 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca Nacional de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-nacional-de-franca | <p><span lang='CA'><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Biblioteca Nacional de França hi ha tres manuscrits. Un, datat de l’any 1609, que és una elegia de l’abat Biure, composta pel doctor Esteve. I els altres dos, de la col·lecció Baluze, són uns extractes del cartulari del monestir i la història dels abats de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-649 | Quai François Mauriac, de París. | <p>La Biblioteca Nacional de França va ser creada el 1792. El seu origen està a la biblioteca reial fundada el 1368 pel rei Carles V, al Palau del Louvre. La seu principal va ser oberta el 1936. Conté més de tretze milions de llibres i de 350.000 volums enquadernats de manuscrits, entre altres documents i publicacions.</p> | 41.4705315,2.0854641 | 423635 | 4591396 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95767 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la British Library | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-british-library | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Biblioteca Britànica hi ha quinze pergamins que fan referència al monestir i pobles de Sant Cugat del Vallès i de Valldoreix.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-650 | St Pancras site is 96 Euston Road, de Londres. | <p>La British Library va ser creada el 1973 i és la biblioteca nacional del Regne Unit. Conté més de cent cinquanta milions d'exemplars i documents i cada any s'hi incorporen uns tres milions més. El fons està emmagatzemat en 625 quilòmetres.</p> | 41.4705181,2.0852868 | 423621 | 4591395 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95768 | Rellotge de sol de Can Delaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-delaire | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XIX | <p><span lang='CA'>Rellotge de sol pintat a la façana principal de la masia de Can Delaire. Té forma ovalada i és emmarcat dins un rectangle, amb ornamentacions geomètriques. Conté les línies horàries que marquen les hores i les mitges hores, des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. Els números són en xifres aràbigues i el gnom és una vareta. Conté diverses inscripcions pintades “<em>D. 12 P. N.</em>” i “<em>En existencia de Jacinto Sanjuan y Maria Viver 1864</em>”.</span></p> | 08205-651 | Avinguda de Graells, núm. 83. | <p>L'origen de la masia de Can Delaire es troba en l'antic Mas Alou, documentat el 1150. L'any 1265 va ser adquirit pel monestir de Sant Cugat i, el 1402, formava part dels béns del benefici de Santa Maria. En el segle XIX va ser propietat de Jacint Sanjuan Delaire, regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat (els anys 1832, 1856, 1857 i 1859). L'any 1864 Maria Viver hi va fer col·locar aquest rellotge de sol a la façana, d'estil castellà barroc. El 1941 es va reformar completament la masia. </p> <p>La documentació de la masia va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4886700,2.0662400 | 422052 | 4593427 | 1864 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95768-065102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95769 | Rellotge de sol de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal-0 | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.36-37.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la masia de Can Trabal. </span></span></span></span></span></p> <p>És orientat al <span><span><span><span lang='CA'><span>sud-oest. Està pintat de color blanc i és de forma rectangular, amb un fi emmarcament</span></span></span></span></span>. <span><span><span><span lang='CA'><span>Conté línies que marquen les hores i les mitges hores, des de les 8 del matí a les 6 de la tarda. Els números són en xifres aràbigues i el gnòmon és una vareta.</span></span></span></span></span></p> | 08205-652 | Carrer de Josep Maria Sert. | <p>La masia de Can Trabal conserva documentació des de l'any 1327. Des de l'origen ja era propietat de la família Trabal, un cognom que es troba escrit també com a Tarabal o Taraval. El 1755 es va començar a reformar, i s'hi van fer obres de manera més o menys continuada fins a finals del segle XIX. Les reformes més importants es van dur a terme abans de l'arribada de la fil·loxera, perquè els propietaris pensaven que la plaga no travessaria els Pirineus i, per tant, no afectaria la finca. </p> <p>Segons diu la tradició, la torre de Can Trabal va ser construïda per encàrrec de la pubilla del mas per poder veure l'hereu de Can Vilallonga quan passava pel davant per anar a Sant Cugat.</p> <p> </p> | 41.4561700,2.0789300 | 423073 | 4589808 | Sense data | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95769-065201.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95770 | Rellotge de sol de la casa del carrer Verdi número 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-verdi-numero-27 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat en una façana d'una casa del carrer Verdi. </span></span></span></span></span></p> <p>Consisteix en un plafó de rajola ceràmica de forma rectangular, emmarcat per una sanefa. En aquest plafó s'hi representa el rellotge, que és de forma anular, i c<span><span><span><span lang='CA'><span>onté les línies horàries que marquen les hores, des de les 10 del matí a les 8 de la tarda, en xifres aràbigues. A la part superior de l'esfera del rellotge, s'hi representa un element decoratiu en forma de ventall, ornat amb volutes, que conté un cercle de fons blau amb un gall, unes estrelles i unes orenetes a l'interior. Se superposa a aquest cercle, un globus terraqüi, d'on surt el gnòmon. Per damunt del rellotge, s'hi observa la inscripció “<em>Carpe Diem</em>”, i per la part inferior, “<em>1999</em>”.</span></span></span></span></span></p> | 08205-653 | Carrer Verdi número 27. | 41.4650017,2.0839146 | 423499 | 4590784 | 1999 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95770-065302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95771 | Jaciment arqueològic carrer Santiago Rusiñol números 12-14 i Gorina número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-carrer-santiago-rusinol-numeros-12-14-i-gorina-numero-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de l'enderroc i construcció de dos edificis als carrers Santiago Rusiñol números 12-14 i carrer Gorina número 9, es van dur a terme una intervenció arqueològica. A l'excavació va trobar-se diverses estructures de l'època moderna. Les restes indiquen l'existència prèvia de tres edificis. Al pati del darrere, al carrer Gorina número 9, es va trobar un pou, que havia estat cobert amb una cúpula de maons, i una cubeta, que hom creu que era una pastera, reomplerta de ceràmica de Verdú i vidriada, del segle XVIII. També, un altre espai amb estructures, en aquest cas, un forn i un cup, que es trobaven al solar número 12 del carrer Santiago Rusiñol. El forn era d'època moderna o contemporània i servia per coure ceràmica. El cup de vi era d'època moderna. Al solar del carrer Santiago Rusiñol número 14 es va localitzar tres cups i una sitja.</span></span></span></span></span></p> | 08205-654 | Carrer Santiago Rusiñol números 12-14 i Gorina número 9. | <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 12 de novembre al 15 de desembre de 2004. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, excavació i control.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>17 de febrer de 2005. Intervenció preventiva i eliminació. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, excavació i control.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 28 de febrer al 23 de març de 2005. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>26 d’agost de 2005. Intervenció preventiva i desmuntatge i trasllat.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.4721475,2.0828667 | 423421 | 4591578 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95772 | Carrers de la Torre i de la Creu i jardins de llevant del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-de-la-torre-i-de-la-creu-i-jardins-de-llevant-del-monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AMBRÓS MONSONÍS, J. (1981). <em>El monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Oikos – Tau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARTIGUES CONESA, Pere Lluís; BLASCO ARASANZ, Mònica; RIU-BARRERA, Eduard; SARDÀ VILARDAGA, Maria. (1997). “Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del Monestir”. <em>GAUSAC</em>, núm. 10, p. 15-76.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BACARIA MARTRUS, A.; VILLARES MATAMALA, I (2003). <em>Memòria intervenció arqueològica realitzada als carrers de la Torre i de la Creu i Jardins de Llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 4853.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOU, X. “El monestir de Sant Cugat en el segle X. La formació del domini vallesà”. <em>Revista d’Estudis Santcugatencs</em>, núm. 5.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, D. (1998). “Aproximació a la història del monestir”. <em>Actes de la LXII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIU-BARRERA, Eduard (1998). “Arqueologia i història de l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren”. <em>Actes de la LXII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILLARES MATAMALA, Isabel. “El seguiment arqueològic dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 – març de 2003). <em>Gausac</em> núm. 30-31, 2007, p.143-156.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de les obres de remodelació urbanística dels entorn del Monestir de Sant Cugat, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques als carrers de la Torre, de la Creu i als Jardins de Llevant del Monestir, que van tenir lloc entre l’agost de 2002 i el març de 2003. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de la Torre es va documentar un estrat molt regular que seria el nivell d'ús. A l'excavació, practicant una rasa, van aparèixer fragments de ceràmica vidriada i una claveguera d'època moderna, formada per una filada de pedres de base plana ajuntades amb morter de calç. També, es va descobrir que unes pedres tapaven una canalització amb parets laterals feta de pedra i morter amb maons posats de manera transversal. Al seu interior, es va trobar ceràmica blava catalana i vidriada de colors verd i mel. En aquesta mateixa rasa es van localitzar dues clavegueres més, una mina d'aigua que, segons sembla, comunica amb la Torre Negra, i un mur de contenció de la carretera de Cerdanyola, datat durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1929.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de la Creu, la intervenció arqueològica realitzada amb cates van donar resultats negatius. El terreny havia estat ja trinxat amb canalitzacions anteriors. En aquest carrer, hi havia un solar d'una casa, cantonada amb el carrer Francesc Macià, i es va procedir a fer una rasa. En aquest punt, es van trobar dos dipòsits, construïts amb maó, amb ús de fossa sèptica. Al carrer, va aparèixer un cup de vi recobert amb cairons de color marró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als Jardins de Llevant es van localitzar sis tombes i restes òssies de tres persones més. Aquesta petita necròpolis estava situada al davant de la Torre del Priorat, però amb una cronologia anterior a la muralla de Llevant. Són tombes antropomorfes, possiblement del segle X, excavades en l'argila natural i amb orientació est – oest. També s'han documentat restes entre els segles V i VI, d'època paleocristiana. El material d'aquesta fase és ceràmica africana clara del tipus D i ceràmica comuna, dues vores de vidre datables entre el segle V i la primera meitat del segle VI. Igualment, es va trobar un forn, dos locus i tres abocaments de cendres amb ceràmica i ossos. El forn era de cocció de tègula i maons, possiblement vinculat amb la construcció de la primera basílica paleocristiana. Els dos lacus identificats estarien relacionats amb la producció de vi, oli o cervesa. Es va trobar en els dipòsits alguns fragments d'àmfora africana, i en un forat excavat al terreny natural, una possible sitja, amb material divers, des de l'època tardoromana fins a l'època moderna, amb ceràmica de color blau i vidriada. Tanmateix, va aparèixer una filada de maons, situats en el terreny natural, en direcció est – oest, vinculat amb tègula. Adossat a la Torre del Priorat es va descobrir un mur, d'època moderna, situat en direcció est – oest amb pedres lligades amb morter de calç, graves i trossos de ceràmica vidrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb relació al terreny, la topografia va patir molts canvis al voltant del monestir, amb reompliments, rebaixos i anivellaments. Aquest darrer terme va ser intens quan es va reblir el fossat de llevant, entre els segles XVI i l'ús del terreny com a horts. Al carrer de la Torre es va documentar la presència d'argiles naturals a gran profunditat. Igualment, al carrer de la Creu, els nivells estaven barrejats arran de les diverses reformes realitzades al subsol propi de l'obertura de canalitzacions. A la zona dels jardins, els anivellaments portats a cap durant diversos períodes històrics va ocasionar la desaparició de restes arqueològiques i se'n van conservar únicament les excavades a gran profunditat, tal com s'ha vist, amb restes d'un forn, dos lacus, tres abocaments i restes d'una necròpolis.</span></span></span></span></span></p> | 08205-655 | Carrer de la Torre, carrer de la Creu i Jardins de Llevant. | <p>La vila de Sant Cugat del Vallès apareix documentada l'any 1120 i era propietat del monestir benedictí. Les regnes del municipi les regia el Paborde Major que tenia el domini senyorial i jurisdiccional del lloc. Alfons I va concedir el monestir el 1173 el dret de fer mercat els dimecres. El 1481, l'infant Joan d'Aragó, va vendre la jurisdicció criminal a la família Togores. A principis del segle XV es fixen els límits de la vila que correspon amb el nucli històric.</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>De l’1 d’agost al 15 de setembre de 2002. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i control.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 2 d’octubre al 12 de novembre de 2002. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva, prospecció i excavació.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 19 de novembre al 31 de desembre de 2002. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i excavació.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 19 de febrer al 15 de març de 2003. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i excavació.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.4736600,2.0862000 | 423700 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065504.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95773 | Parc empresarial Can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-empresarial-can-sant-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.74.</p> <p><span><span><span><span><span><span>JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». <em><span>GAUSAC, </span></em>núm. 12, p. 37-49.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MATAS PAREJA, Òscar (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a la ZEA-5 del sector Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (gener-febrer 2008). Memòria número 9435.</span></span></p> <p><span><span>MOLET, Marta; MATAS, Òscar; ROIG, Jordi. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica de les parcel·les 'UZ 40 02' i 'UZ 41 02' del sector Can Sant Joan de Sabt Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Memòria número 13100.</span></span></p> <p><span><span>MOLET, Marta; MATAS, Òscar (2011). Informe de la intervenció arqueològica a Can Sant Joan – Cobriment de les zones D, E, F i G (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental).</span></span></p> <p><span><span>MORET CALDUCH, Marta. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica de delimitació de les parcel·les 'UZ 40 02' i 'UZ 41 02' del Sector Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès. Memòria número 12054.</span></span></p> <p><span><span>MORET CALDUCH, Marta; MATAS PAREJA, Òscar (2008-2009). Memòria de la intervenció arqueològica a Cant Sant Joan SE (desembre 2008-maig 2009), Sector PAE Can Sant Joan, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Memòria número 9436.</span></span></p> <p><span><span>MORET CALDUCH, Marta; MATAS PAREJA, Òscar (2011). Memòria de la intervenció arqueològica de les parcel·les 'UZ 40 02' i 'UZ 41 02' del sector Can Sant Joan. Memòria número. 13100.</span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 5, p. 11-20.</span></span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Entre els anys 2008 i 2009 es va dur a terme la urbanització d'una gran àrea a Can Sant Joan d'una extensió prop de 500.000 m². Entre els dos anys s'hi van realitzar diverses intervencions perquè es tractava d'una àrea d'expectativa arqueològica.</p> <p>A la zona nord de la carretera BP-1503 es va trobar un volum elevat de material ceràmic d'època romana: TS africana A, TS Sudgàl·lica, comuna de producció africana i romana de producció local, ibèrica comuna feta a torn, àmfores itàliques i romanes i material de construcció. Igualment, es van localitzar estructures diverses, una d'elles, era una canalització amb ceràmica comuna d'època ibèrica associada i, també, romana. A més, van aparèixer sitges reomplertes amb material amortitzat amb ceràmica ibèrica plena (segles IV i III aC). Hi havia una fossa cubeta de planta el·líptica amb restes d'argila rubefactada, que podria estar vinculada amb una estructura de combustió, i reblerta amb material d'època romana. També, va trobar-se una zona amb cendres, carbonets, ceràmica i argila cuita del període romà. Per tant, podria tractar-se d'un forn ceràmic. A més, es va documentar les restes arquitectòniques d'una possible masia, d'època medieval, que havia aprofitat materials d'època romana a la seva construcció.</p> <p>A la zona sud de la carretera BP-1503, en una carena, entre els carrers del Roine i el torrent dels Alous, es van trobar sitges, de l'Edat dels Metalls, més concretament, del Bronze inicial. En aquest punt, va aparèixer molta ceràmica feta a mà i fragments de sílex i van localitzar-se sitges d'època romana, alt imperial, i sitges d'època altmedieval.</p> | 08205-656 | Parc empresarial de Can Sant Joan | <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>Del 15 de gener al 27 de febrer de 2008. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva.</li> <li>Del 15 al 31 de desembre de 2008. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 7 al 31 de maig de 2009. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>De l'1 al 30 de novembre de 2010. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva, conltrol i excavació.</li> <li>Del 5 al 12 de maig de 2011. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 7 al 18 de març de 2011. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva i excavació.</li> </ul> | 41.4846600,2.0473800 | 420472 | 4592999 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95773-065601.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95774 | Carrer Santiago Rusiñol números 13-15 i carrer dels Marges números 12-14. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santiago-rusinol-numeros-13-15-i-carrer-dels-marges-numeros-12-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VELASCO, C (2008). Memòria final de la intervenció arqueològica preventiva del solar existent al carrer Santiago Rusiñol número 15 / carrer dels Marges, 14 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Memòria número 9266.</p> <p>VICO, J (2009). Memòria de la intervenció de documentació gràfica preventiva a l'edifici del carrer Santiago Rusiñol, 13 / carrer dels Marges, 12 (Sant Cugat del Vallès). Campanya 2009.</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'any 2008, el solar situat al carrer Santiago Rusiñol números 15 i carrer dels Marges número 14 va ser objecte d'una intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'un nou edifici. Es van documentar dos pous i quatre metres i mig d'una galeria subterrània, amb material ceràmic datat de la primera meitat del segle XVII. L'any 2009 es va fer una intervenció arqueològica al solar del costat, número 13 del carrer Santiago Rusiñol i 12 del carrer Marges. En aquest lloc es va trobar l'accés a la galeria subterrània apareguda a la finca del costat, excavat al subsol geològic i reblit amb una capa d'argila. En aquest darrer cas, es va documentar l'edifici existent abans de procedir l'enderroc, per esbrinar les fases constructives. Es tractava, doncs, d'un edifici de dos cossos, bastit entre els segles XVIII i XIX. Es van repicar algunes parts de les parets per documentar el parament, que era fet de tàpia, del segle XVII.</p> | 08205-657 | Carrer Santiago Rusiñol números 13-15 i carrer dels Marges números 12-14. | <p>Segons el capbreu, datat els anys 1662-1666, de Narcís de Barutell, Parborde Major del monestir de Sant Cugat, el solar pertanyia a aquesta pabordia.</p> <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>De l'11 al 18 d'agost de 2008. Direcció: Carlos Velasco Felipe. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 13 al 17 de juliol de 2009. Direcció: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i documentació.</li> </ul> | 41.4722900,2.0826200 | 423400 | 4591594 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95774-065701.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95775 | Ambdós mons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ambdos-mons | XXI | <p>A l'entrada de l'aparcament del Centre d'Atenció Primària de Valldoreix hi trobem aquesta escultura. Està formada per l'estructura, feta d'acer patinable, d'un rectangle que subjecta i deixa al centre un element petri amb forma cònica que travessa una planxa circular, també del mateix material metàl·lic.</p> | 08205-658 | A l'entrada de l'aparcament del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Valldoreix. | <p>Aquesta escultura va ser la guanyadora del premi a l'autor jove a la II Biennal d'escultura Valldoreix dels Somnis l'any 2018. L'escultor és Dani Berenguer i data de l'any 2017.</p> | 41.4597277,2.0662189 | 422015 | 4590214 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95775-065802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Dani Berenguer | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95776 | Site | https://patrimonicultural.diba.cat/element/site | XXI | <p>Escultura formada per peces tubulars situades al parc de les Escultures que formen la paraula 'Site', que vol dir lloc en anglès. Segons paraules de l'artista, Estanislau Roca: <em>'No és una escultura pensada per implantar-se a un lloc amb caràcter particular, sinó una escultura que fa emergir la condició de lloc allà on s'implanti. En tot cas, la intervenció pretén promoure una nova experiència conceptual i perceptiva del lloc per part de l'observador' </em>(<a href='https://www.valldoreix.cat/patrimoni/escultures/'>www.valldoreix.cat</a>).</p> | 08205-659 | Parc de les Escultures | <p>Obra escultòrica d'Estanislau Roca, que va obtenir un premi a la II Biennal d'Escultura Valldoreix dels Somnis, l'any 2018.</p> | 41.4608738,2.0658808 | 421988 | 4590341 | 2018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95776-065902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Estanislau Roca | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95777 | Geometria i naturalesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria-i-naturalesa | XXI | <p>Escultura situada dins del recinte del Casalet de Valldoreix, al costat d'una pista de petanca, sobre un mur de ciment. Obra de l'artista Chloe Philpott – Hill, d'Austràlia. L'escultura, feta en ferro, presenta un acabat en òxid, i està format per tres formes. La inferior, dos quadrats disposats perpendicularment, amb perforacions quadrangulars a la superfície. La segona peça són dos cercles amb la mateixa disposició i tipus d'ornamentació. I, a la part superior, dos triangles, disposats i ornamentats de la mateixa manera, que recorden la punta d'una llança. </p> | 08205-660 | Dins del recinte del Casalet de Valldoreix. | <p>L'escultura va participar en la I Biennal d'escultura Valldoreix dels somnis, l'any 2016.</p> | 41.4581441,2.0636028 | 421795 | 4590040 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95777-066002.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Chloe Philpott – Hill | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95778 | Escultura CAR | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-car | XX | <p>Escultura de marbre de grans dimensions que representa dos atletes fent l'acció de córrer, representats de forma molt estilitzada. Aquesta escultura està situada als jardins d'entrada del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Es va col·locar al CAR l'any 1992, any dels Jocs Olímpics de Barcelona i és un element molt representatiu i conegut del centre.</p> | 08205-661 | Dins del recinte del Centre d'Art Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. | <p>L'escultora Rosa Serra Puigvert va néixer a Vic el 1944. Va estudiar a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Posteriorment, va estudiar a l'Acadèmia de Lluís Carbonell fent els estudis de pintura i dibuix. El 1972 va estudiar a l'Escola de Belles Arts d'Olot. El 1976 va guanyar el premi Escultura a la III Biennal de Bilbao. El Comitè Olímpic Internacional li va encarregar el 1985 diverses escultures pels Jocs Olímpics de Seül. Ha fet altres escultures pel COI i per empreses esportives com Nike. La Generalitat de Catalunya la va distingir el 2008 amb la Creu de Sant Jordi.</p> | 41.4844652,2.0783708 | 423059 | 4592950 | 1992 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95778-066102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95778-066103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Rosa Serra Puigvert | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95779 | Fornícula de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-santa-maria-assumpta | XX | <p>A la façana lateral d'un edifici del carrer Santa Maria, al nivell del primer pis, hi trobem una fornícula amb una imatge religiosa realitzada en guix, a l'interior. A l'arrencada de l'arc de mig punt de la fornícula, s'hi representen dos caps d'àngel.</p> <p>Es tracta d'una imatge de la Mare de Déu, sota l'advocació de Santa Maria Assumpta. La imatge té els braços enlaire i la túnica dibuixa uns plecs per simular moviment. Als peus de la Verge, uns àngels l'ajuden a enlairar-se. Segons la tradició, l'Assumpció de Maria és el dogma catòlic segons el qual el cos i l'ànima de la Mare de Déu van ascendir al cel.</p> | 08205-662 | Carrer Santa Maria número 23. | 41.4712454,2.0811575 | 423277 | 4591480 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95779-066202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la façana de l'edifici del carrer Santa Maria número 21, a tocar de la fornícula, hi ha un llum de ferro forjat, d'estil modernista. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95780 | Rellotge de sol del Reial Monestir. Palau Abacial, façana de de ponent. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-reial-monestir-palau-abacial-facana-de-de-ponent | Només resten algunes parts de l'arrebossat. | <p>Restes d'un antic rellotge de sol situat a la façana de ponent del Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, a la plaça d'Octavià. D'aquest rellotge només se'n conserven restes parcials de l'arrebossat. Han desaparegut els números i la vareta del gnòmon.</p> | 08205-663 | Plaça d'Octavià. Façana de ponent del Palau Abacial. | <p>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</p> <p>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici.</p> <p>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</p> <p>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</p> | 41.4736500,2.0847800 | 423582 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95780-066301.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 47 | 1.3 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95781 | Jaciment arqueològic Camí de Can Monmany - Can Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-cami-de-can-monmany-can-ubach | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.47 i 70-71.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p 30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MATAS PAREJA, Òscar (2001). Memòria de la intervenció de delimitació del jaciment del Camí de Can Montmany. Memòria número 4374.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TRAVESSET, A (2001). Memòria del cobriment provisional del jaciment del Camí de Can Montmany. Memòria número 3550.</span></span></span></span></span></p> | I aC - II dC | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Jaciment arqueològic situat a Valldoreix, entre l'autopista AP-7, el parc de Mas Gener i el camí de la Salut.</p> <p>Entre els mesos d'octubre i desembre de 1998 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquest indret. Es van documentar uns murs que eren les restes d'un forn i altres edificacions annexes. També, va aparèixer una estructura de planta rectangular, delimitada al sud-est per un mur format per dues o tres fileres de pedra desbastada. Entre els murs es va detectar dues estructures de menor volum. La primera, una estructura formada per pedres a redós d'una cavitat i, la segona, per pedres col·locades en forma rectangular. Per la banda del nord-est van sortir uns grans blocs de pedra. En el sud-oest va trobar-se una volta excavada a l'argila a 70 centímetres. Segons sembla, es podria tractar de les voltes que subjectaven la graella d'un forn, entre les cambres de cocció i de combustió. A tres metres del forn hi havia un mur d'un metre de longitud. Durant la prospecció es va recollir material divers: tègula, fragments de dolium i ceràmica comuna, set monedes (dues eren dupondis d'Antoninus i l'altra d'Adrià) i peces de metall. Entre els objectes localitzats, hi ha diversos platets de ceràmica amb una perforació al centre, d'entre cinc i sis centímetres de radi.</p> <p>Pocs anys després, el 2001, es va realitzar una intervenció preventiva arran de la construcció d'una sortida de l'autopista AP-7 i una rotonda de 15 metres de diàmetre just a l'emplaçament de les estructures que eren visibles. L'excavació va donar com a resultat l'existència d'un complex més enllà del forn, amb sis edificacions. L'existent i cinc espais alineats, de mides semblants i un de més gran. Amb tot això, es va documentar un establiment rural d'època romana format per cinc espais domèstics i un altre amb ús de pati. En dos espais es van trobar dues estructures de combustió. La primera estava preparada per assolir grans temperatures i contenia una cambra de combustió, graella i cambra de cocció i, la segona, estava en mal estat de conservació. L'espai de pati tenia una extensió de 118 m², definit per un mur perimetral en tots els cantons i podria tenir un ús ramader o agrícola. El material localitzat en aquest punt era ceràmica comuna ibèrica, ceràmica romana local, àmfores tarragonines, ceràmica grisa catalana, terra sigil·lata africana A, terra sigil·lata hispànica, ceràmica comuna africana i monedes romanes.</p> | 08205-664 | Camí de Can Monmany | <p>L'estiu de 1997, dos afeccionats, Fran Hernández i Manolo Cervantes, van localitzar en aquest emplaçament restes de tègula després d'unes pluges que les van deixar al descobert. Ells van procedir a recollir el material i contactaren amb un arqueòleg que, a la vegada, va portar el material al Museu de Molins de Rei.</p> <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>Octubre - desembre de 1998. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció.</li> <li>Del 5 al 7 de desembre de 2001. Directora: Ariadna Travesset Civit. Rebliment temporal.</li> <li>Del 12 al 16 d'abril de 2002. Directora: Ariadna Travesset Civit. Intervenció preventiva i control.</li> <li>Del 17 d'abril al 17 de maig de 2002. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació. </li> <li>Del 17 al 30 de juliol de 2002. Director: Miquel Gurrera Martí. Intervenció preventiva i control.</li> </ul> | 41.4645600,2.0341100 | 419340 | 4590780 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95781-066402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95781-066403.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95782 | Cova i cavitat de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-i-cavitat-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 29-30.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAMPILLO, D. (1980). 'Lesions patològiques en dos cranis exhumats a la Cova de la Torre Negra (Sant Cugat del Vallès'. <em>Arraona</em>, núm. 10, p. 63-67.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.26.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p>TEN CARNÉ, Ramon (1981). 'La cova de la Torre Negra (Sant Cugat del vallès) dins el marc de l'Eneolíitic vallesà'. <em>Pyrenae</em>, núm. 17, p. 149-164.</p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>El jaciment de la cova de la Torre Negra està situat en un bosc proper a la Torre Negra, entre la rambla de Can Bell i el camí de la Pedrera. Es tracta d'una cova sepulcral de divuit enterraments. La intervenció arqueològica es va realitzar en una superfície excavada de 3,75 m² per 1 metre. Després de l'excavació, es va concloure que les terres havien estat remogudes atès que les restes humanes es trobaven barrejades. El material arqueològic localitzat era lític i ceràmic i consistia en plaquetes de pissarra sense perforar, puntes amb aletes i peduncles, puntes amb aletes incipients i peduncle, vasos ceràmics carenats, vasos troncocònics, vasos cilíndrics, escudelles, bols i vasos amb perfils en S. La decoració del material és amb motius campaniformes i les superfícies, brunyides i espatulades. Els ornaments localitzats bàsicament són penjolls, botons i perles de collaret. El material està dipositat al Museu d'Història de Sabadell i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).</p> <p>El jaciment arqueològic de la cavitat de la Torre Negra es troba al marge esquerre del camí que va des de la rambla de Can Bell cap al vessant sud del turó de la Torre Negra. Per accedir a la cavitat hi ha una primera obertura d'un metre d'ample i una altra amb una boca ovalada de quaranta centímetres d'ample amb aparença artificial. No es pot accedir al seu interior perquè el nivell del terra sembla dipositat i està prop del sostre. En aquest emplaçament, afeccionats van fer troballes d'origen prehistòric.</p> | 08205-665 | En un bosc proper a la Torre Negra. | <p>El guarda forestal de la finca de la Torre Negra va localitzar el jaciment de la cova de la Torre Negra el 1964. Ell va comunicar la troballa i les restes van ser portades al Museu de Sabadell. El 1965 van començar les excavacions i va ser explorada pels membres del Centre Excursionista de Sabadell, secció espeleologia, i pel Club Excursionista de Gràcia, grup de recerques arqueològiques. Segons sembla, afeccionats i furtius han passat per aquest jaciment per fer pillatge.</p> <p>La cavitat del turó de la Torre Negra va ser descoberta per Joaquim Blay que, segons ell, hi havia material d'època prehistòrica.</p> | 41.4597300,2.0974300 | 424622 | 4590187 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95782-066501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95782-066502-cavitat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95782-066503-cavitat.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95783 | Pi d'en Xandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-den-xandri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 335-338.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'arbre està apuntalat. Després d'un atac vandàlic que va patir l'any 1997, es va haver de portar a terme un programa d'actuació per salvar-lo i evitar-ne la caiguda. | <p>El pi d'en Xandri és un arbre monumental i tot un símbol per a la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Un pi pinyoner molt emblemàtic que es troba situat dins del Parc Natural de Collserola, a prop de la Torre Negra, al costat del camí de Can Borrell i Sant Medir, en una freqüentada per excursionistes i ciclistes.</p> <p>El 2 de febrer de 1997, de matinada, va patir un atac vandàlic. Amb una motoserra li van practicar tres talls, molt profunds, que van arribar fins a la medul·la de l'arbre. Van introduir combustible de maquinària dins dels talls i li van intentar calar foc. </p> <p>Després d'aquest atac, es va portar a terme un programa d'actuació per salvar el pi, i es va apuntalar per evitar que pogués caure. Actualment es mantenen encara els puntals i l'anella metàl·lica al voltant de l'arbre i continua portant a terme un exhaustiu control de plagues i seguiment de l'estat de l'arbre.</p> | 08205-666 | Camí de Can Borrell, paral·lel a la riera de Sant Medir. | <p>Segons sembla, va ser plantat per Pau Serrabogunyà al voltant de l'any 1774, com a fita per delimitar un extrem de la seva propietat, Mas Carreras. El nom de Xandri procedeix del diminutiu d'Alexandre, que era el renom de la família propietària del terreny, residents al carrer Castillejos.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix. </span></span></span></span></span>Segons dades de l'any 2015, en aquell moment el Pi d'en Xandri tenia una alçada de 24 metres, amb 3 braços, el perímetre del tronc era de 3,4 metre, el perímetre de la soca era de 3,65 metres i la capçada era de 21,4 metres.</p> | 41.4674547,2.1005750 | 424894 | 4591041 | 1774 (circa) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95783-066602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95783-066603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95783-066604.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El Pi d'en Xandri s'ha convertit en un element simbòlic i representatiu de la ciutat de Sant Cugat. Es troba situat en un punt d'accés a Collserola i ha esdevingut un element vinculat a la defensa i protecció de la Torre Negra i de l'espai natural de Collserola en general. Dona nom a diversos espais de la ciutat com una escola, un grup de teatre o un carrer. Com a símbol de longevitat, la medalla que l'Ajuntament atorga a les persones centenàries porta gravada la seva imatge. | 94 | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95784 | Pi alliberat del passeig de Valldoreix número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-alliberat-del-passeig-de-valldoreix-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 172-173.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>A principis del segle XXI, aquest pi va ser traslladat a aquest emplaçament públic, des d'una propietat privada que va ser urbanitzada. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment feia 17 metres d'alçada; el perímetre del tronc era de 1,8 metres; el de la soca, 1,7 metres i tenia una capçada irregular de 14 metres d'amplada.</p> | 08205-667 | Passeig de Valldoreix número 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4664682,2.0766682 | 422896 | 4590953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95784-066702.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95785 | Pi del torrent de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-torrent-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 70.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquest pi està situat a l'avinguda de la Via Augusta, a tocar de la rotonda de Cistellers, a prop del Centre d'Alt Rendiment (CAR). Es tracta d'un exemplar de <span><span><span><span lang='CA'><span><em>Pinus halepensis Mil</em>, conegut com a pi blanc.</span></span></span></span></span></p> <p>Dades de l'any 2017 ens indiquen que, en aquell moment, el pi feia 18 metres d'alçada, el tronc tenia un perímetre de 2,2 metres i la soca, 2,3 m. La capçada, amb una amplada de 13 metres, era de forma irregular arran de les podes que s'havien efectuat a l'arbre a causa de la presència de filat de la xarxa elèctrica. Avui dia aquesta filat ja ha estat retirat. </p> | 08205-668 | Avinguda de la Via Augusta cantonada amb la plaça dels Cistellers. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alep, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4864259,2.0768822 | 422937 | 4593169 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95785-066802.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A les dècades de 1950 i 1960, el Club Muntanyenc feia acampades d'estiu en el paratge proper a aquest pi. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95786 | Pins de la placeta del carrer del Montblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-placeta-del-carrer-del-montblanc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 98.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Es tracta de tres exemplars de pi pinyer. Es troben situats en una placeta al carrer de Montblanc, davant del número 45. Com a particularitat cal mencionar que un dels tres pins compta amb tres troncs que comparteixen una mateixa base.</p> <p>Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'alçada aproximada dels arbres era de 20 metres, la capçada tenia forma de para-sol amb una amplada de 20 metres. Els perímetres dels troncs se situaven entre el 1,9 i els 2,5 metres.</p> | 08205-669 | Carrer Montblanc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4701954,2.0454309 | 420292 | 4591396 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95786-066902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95786-066903.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 95787 | Roure del torrent de Can Cabassa (Roure de la zona esportiva Mas Gener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-cabassa-roure-de-la-zona-esportiva-mas-gener | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 94-95.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater, a l'accés de la pista esportiva del Mas Gener.</p> <p>Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'arbre feia 16 metres d'alçada amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i el de la soca, de 4,2 metres. </p> | 08205-670 | Carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4651608,2.0359601 | 419495 | 4590845 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95787-067002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95787-067003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/