Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95494 | Casa al Rabassalet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-rabassalet-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista situat vora la carretera de la Rabassada, prop del Casino de la Rabassada. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre central.</p> <p>La façana principal té una composició en base a tres eixos d'obertures, amb l'entrada al centre. S'hi accedeix per unes escales amb baranes ventrudes. El portal és rectangular i està aixoplugat per un pòrtic suportat per columnes de fosa amb un balcó al seu damunt, també amb una barana ventruda i curvilínia. A cada costat del portal hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures. Les llindes i els brancals de les obertures estan decorats amb esgrafiats d'estil modernista, els quals també es troben a la façana posterior. Al nivell de les golfes hi ha una galeria de tres finestres, en un petit cos que sobresurt lleugerament, insinuant una planta basilical. </p> <p>Al centre de la teulada s'aixeca la torre, de planta quadrada i amb un finestral a cada costat. La seva teulada és a quatre vessants.</p> <p>En una façana lateral hi ha un balcó suportat per arquitraus en escaire fets de ferro caragolats, amb barana de ferro ventruda.</p> <p>La tanca de la parcel·la és un mur d'obra de fàbrica amb pilastres rematades amb semicilindres i amb una serralleria d'estil senzill.</p> | 08205-521 | Plaça del Rabassalet, número 2 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span><span><span><span><em>Segons escriu Domènec Miquel: “El 1901 s’inaugurà el tramvia blau i el funicular del Tibidabo que estalviaven la pujada a la muntanya i, des del cim, hom podia prendre una tartana per anar còmodament fins La Rabassada”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, s'hauria construït en aquesta època, al tombant del segle XX.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4320029,2.1088134 | 425541 | 4587098 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95494-052101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95494-052102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95494-052103.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95495 | Can Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barata-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Masia tradicional situada en una zona muntanyosa prop del torrent del mateix nom, al nord del terme municipal, tocant ja a Sant Quirze del Vallès. Consta de dos cossos de dimensions similars, adossats només en una petita part dels seus murs laterals tot formant una disposició esglaonada. El cos residencial principal consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal, de punt rodó i adovellat i, a l'esquerra, una finestra. Al primer pis hi trobem tres finestres amb llinda recta, molt uniformes i que semblen remodelades. El parament és arrebossat, i el ràfec motllurat.</p> <p>El cos situat a la part posterior s'hi devia afegir posteriorment, tal vegada al segle XIX, tal com sembla suggerir l'obra feta de maó que envolta les finestres.</p> | 08205-522 | Camí de Can Barata | <p>D'aquesta masia no en coneixem dades històriques antigues. Està situada prop del Camí dels Monjos: un vial d'origen medieval que unia els monestirs de Sant Llorenç de Munt, situat al cim de la Mola, amb el de Sant Cugat del Vallès.També transcorria prop d'aquest sector l'antiga Via Augusta, d'època romana.</p> | 41.5177037,2.0595509 | 421528 | 4596656 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95495-052201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95495-052202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95496 | Centre d'Educació Especial Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-deducacio-especial-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de camp construïda els anys del modernisme com a residència particular i ara convertida en un centre social. És formada per diversos volums o edificis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana principal hi ha el portal d'entrada amb arc de punt rodó i un gran portal de fusta, amb una finestra a l'esquerra i un portal més petit a la dreta. Al primer pis hi ha, al mateix eix vertical que el portal, una finestra veneciana de tres obertures amb una llinda compartida. A cada costat hi ha una finestra. Al segon pis hi ha quatre balconeres amb arc carpanell. Les obertures tenen una faixa engaltada feta de maó en la llinda i els brancals, i tenen ampit motllurat. El parament és de maó vist amb aplicacions de ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'esquerra d’aquesta façana principal hi ha un altre cos acabat amb frontó triangular que té un cos més o menys simètric a l'altre costat, a la dreta. En el de l’esquerra destaca una galeria de tres finestres al segon pis, les quals tenen llinda, brancals i ampits comuns. Els murs estan fets de maó i la teulada és a diversos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al darrere de l'edifici s’aixeca una torre amb una galeria de quatre finestres al pis superior. Té un ràfec fet de maó i la teulada a quatre vessants, de pendent molt pronunciat, amb els careners de teules vidriades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior de l'edifici es conserva una interessant escala, així com una llar de foc i voltes catalanes de maó de pla a les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant remarcar que les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de l'edifici, i també en els elements de composició, com ara la relació en les obertures i la seva ubicació. Això confereix al conjunt un gran equilibri i harmonia.</span></span></span></p> | 08205-523 | Camí de Sant Medir a Can Puig | <p>Aquesta casa consta com a Casa Farell a un plànol de 1929. Segurament va ser construïda per Jaume Farell i Maspons, a finals del segle XIX i a inicis del segle XX, el qual havia comprat la finca de Can Mestre, una antiga masia.</p> <p>El 1957 l'Ajuntament de Barcelona comprà la finca. El 1972 es va inaugurar, després d'una important reforma, el Centre Sant Medir: un centre d'atenció social.</p> | 41.4433000,2.1207400 | 426550 | 4588343 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95496-052301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95496-052302.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95497 | Forn de calç del torrent de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Segons les fotografies dels Agents Rurals, només en resten algunes parts en un marge del bosc cobert per vegetació. | <p>Forn de calç excavat al sòl, situat a poca distància del mas i del torrent de can Gordi. Es tracta d'un forn de petites dimensions, d'entre dos i tres metres de diàmetre.</p> <p> </p> | 08205-524 | Prop del torrent de Can Gordi i del camí de la Pedrera. | <p>A l'interior d'aquests forns es portava a terme la transformació de la pedra calcària en calç. Per obtenir la calç calia assolir temperatures molt altes i la preparació i el procés eren llargs i costosos. La calç era molt utilitzada per la construcció (morter de calç), per impermeabilitzar, per desinfectar i també per lluitar contra plagues i paràsits.</p> | 41.4596500,2.0997200 | 424813 | 4590176 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95498 | Goig de Viure II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-viure-ii | XXI | <p>Escultura feta amb una planxa metàl·lica amb forma de figura femenina pintada de vermell intens.</p> | 08205-525 | Parc entre el passeig d'Olabarria amb el passeig de Valldoreix | <p>Escultura de l'artista Alfredo Lanz, de l'any 2016, de la sèrie Goig de Viure, i col·locada a Valldoreix amb motiu de la II Biennal d'Art de Valldoreix l'any 2018.</p> | 41.4588135,2.0661489 | 422008 | 4590112 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95498-052502.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alfredo Lanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95499 | Xalet de Pere Francitorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-pere-francitorra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic construït a la dècada de 1920 i situat en una zona boscosa dels afores de la ciutat, pròxim a la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica formada per tres cossos, el central diferent dels laterals.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'edifici, aixoplugat amb una marquesina d'obra que té arquitraus de fusta i teulada a doble vessant, amb teules àrabs. A cada costat hi ha un finestral. Al primer pis hi ha tres finestrals en el mateix eix vertical que les obertures del primer pis. La segona planta, que només existeix a la part central de l'edifici, conté dues finestres bessones. La façana està arrebossada i pintada de color groc. Les obertures estan envoltades per una faixa engaltada pintada de color blanc. <span><span><span>El ràfec és format per caps de biga de fusta sota la teulada, que en el cos central és a quatre vessants i en els cossos laterals és a dues aigües, amb un faldó truncat.</span></span></span></p> <p>Les façanes laterals tenen a l'alçada del primer pis una balconera desplaçada a la dreta i un òcul de ventilació del sostremort, centrat sota el faldó truncat de la teulada.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de tot l'edifici i també en els elements de composició, com ara la relació en les obertures i la seva ubicació.</span></span></span></span></span></p> | 08205-526 | Carrer de la Vimetera i camí de Can Menta. | 41.4521194,2.0896125 | 423960 | 4589349 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95499-052601.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95500 | Forn de calç de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> números 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | El forn està abandonat i enrunat en part. | <p>El Forn de calç de la Torre Negra havia estat propietat del monestir de Sant Cugat. Es va construir en un marge del turó de la Torre Negra, a l’entrada a la vall de Gausac, prop de dues pedreres. El Forn conserva l'accés excavat a l'argila, reforçat amb maons, que dona pas a dues cambres de cocció. Una, es conserva de forma parcial, i l'altra es troba actualment enrunada.</p> <p>Al vessant sud del turó de la Torre Negra hi ha dues pedreres obertes a la roca, cobertes de vegetació. La més gran està situada a la part més oriental i talla l'accés a la cova de la Torre Negra. De les pedreres, s'extreien els blocs de pedra dels quals s'obtenia la calç, a partir del procés de combustió que tenia lloc al forn.</p> <p>A uns 400 metres, a l'oest, hi ha un forn o grup de forns, amb les cambres excavades a l'argila, que havien estat en funcionament en temps més recents. Actualment es troben en estat deficient i ocults per la vegetació.</p> | 08205-527 | Torre Negra | <p>Aquest forn de calç havia estat propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès i ja se'n tenen notícies des del segle XVIII. L'any 1786 els monjos van autoritzar als domers i obrers de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià per emprar la roca de la pedrera per a fabricar la calç que necessitaven per reparar el campanar.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques: </strong></span></span><span><span>Del 4 al 15 de gener de 1999. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospeccions per a la realització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès.</span></span></p> | 41.4593925,2.0975696 | 424633 | 4590149 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95501 | Forn de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-sant-adjutori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Bruguera, Ramon; Burgueño, Eugeni; Guàrdia, Marc (2001). 'Un conjunt ceràmic procedent de Sant Adjutori (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)'. <em>GAUSAC, 19, </em>p. 13-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Fàbrega i Enfedaque, Albert, (2009), 'Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central', </span></span></span></span></span></span></span></span>Dovella, Núm. 101, p. 7-8, en línia: <a href='https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/144539'>https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/144539</a></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SUAU LLEAL, Laura; LÓPEZ MULLOR, Albert (2008). “L’excavació a l’església i al forn de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès”. <em>Quaderns científics i restauració monumental. Assaig i recerca. Monogràfics: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Súria</em>. Diputació de Barcelona, p. 241-164.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest forn està situat a la serra de Collserola, prop de l'ermita de Sant Adjutori. Mostra una estructura que es podria vincular amb la tradició romana tot i que no es pot descartar que pugui ser de construcció més recent.</p> <p>Conserva una estructura de volta, amb una cambra de foc i una àrea per a la cocció. De la boca d'entrada només se'n manté una part i les parets de la càmera de cocció es conserven a la part posterior del forn. Aquest tipus de forns es van utilitzar per produir ceràmica o per la cocció de materials de construcció, com teules i maons.</p> | 08205-528 | Camí de Sant Medir. | <p>Forn d'origen romà o medieval, tot i que aquests tipus de forn també es van utilitzar en època moderna, durant els segles XVI i XVII.</p> <p>A la dècada de 1960, va ser restaurat pel Centre Excursionista de Gràcia. L'any 2000, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme una intervenció arqueològica que va consistir en un sondeig a la part nord del forn durant. S'hi van localitzar fragments de tègula i d’ímbrex de difícil datació.</p> | 41.4555457,2.1142800 | 426024 | 4589708 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052805.jpg | Legal | Modern|Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El forn està protegit per una estructura de formigó i una reixa a la part frontal. | 94|83 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95507 | Jaciment del carrer Oceà Pacífic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-ocea-pacific | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.30.</span></span></span></span></span></p> | Les restes localitzades van ser eliminades en el moment de les obres. | <p>En aquest jaciment del carrer Oceà Atlàntic es va localitzar un enterrament doble (amb restes humanes), una llar de foc, ceràmica romana (tegulae) i un molí fet de pedra volcànica.</p> <p>Per la ubicació de les restes, es considera que a l'altra banda del carrer, que es troba sense urbanitzar, se'n podrien trobar més.</p> | 08205-529 | Carrer Oceà Pacífic número 20. | <p>Segons la fitxa de la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008 es diu que va ser el propietari de la parcel·la qui, a finals de la dècada de 1970 o principis de la de 1980, va trobar les restes en fer obres al jardí. Segons l'Inventari<span><span><span><span lang='CA'><span> del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, les restes van aparèixer en fer reparacions a la vorera.</span></span></span></span></span></p> | 41.4538500,2.0763600 | 422855 | 4589552 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95507-052902.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95508 | Jaciment arqueològic del carrer Alfons el Magnànim (Can Picanyol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-alfons-el-magnanim-can-picanyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO I MAS, Jordi; SINNER, Alejandro G.; VELASCO FELIPE, Carlos (2009). 'La villa de Can Picanyol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)'. REVILLA CALVO, Víctor; GONZÁLEZ PÉREZ, Joan-Ramon; PREVOSTI MONCLÚS, Marta (ed.). <em>Actes del Simposi: Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana. Celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007</em>. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona, 2009. Vol. II. (Monografies; 11), p.133-138.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.69.</p> | I dC | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Al carrer Alfons el Magnànim es va trobar un jaciment d'època romana que correspondria a una vil·la d'aquest període. </p> <p>En els solars números 25 i 27 es van localitzar diferents murs, restes d'un rudus, una base d'un pilar, possiblement restes d'una dolia, un forn (que hom creu que podria estar vinculat a la producció de ferro) i una fossa. En aquestes dues finques es localitza una zona de residència i magatzems a la meitat nord i una zona productiva a l'extrem sud.</p> <p>En el solar número 23 van aparèixer dues estructures negatives de planta circular que podrien correspondre a un espai per posar dolies o bé a unes sitges. També va localitzar-se una estructura amb murs i paviment d'opus signinum que podria ser un hipocaust.</p> | 08205-530 | Carrer Alfons el Magnànim números 23, 25 i 27. | <p>El jaciment arqueològic del carrer Alfons el Magnànim va ser localitzat amb motiu de les prospeccions arqueològiques dutes a terme per actualitzar la Carta Arqueològica. La troballa va tenir lloc el 16 de desembre de 1998.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 26 al 29 de gener de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Prospecció. Promotor: Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</li> <li>De l'1 al 20 de febrer de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Prospecció. Promotor: Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</li> <li>De l'11 al 19 de març de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Control arqueològic. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>Del 22 al 31 de març de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Control arqueològic. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>Del 6 al 31 d'abril de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Excavació d'urgència. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>Del 17 al 28 de maig de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>El 2 de setembre de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Excavació d'urgència. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> </ul> | 41.4652200,2.0681700 | 422185 | 4590822 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95509 | Sitges del carrer d'Elisenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-carrer-delisenda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 24.</p> | IV-III aC | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Un afeccionat va observar unes sitges seccionades durant les obres d'urbanització del carrer Elisenda Ribatallada. Es tractava de quatre sitges situades en línia. En l'excavació realitzada el 1984 es va documentar que eren de forma globular-ovoide i que s'excavaren en l'argila del temps del quaternari. El material arqueològic que es va recuperar informava que les sitges eren escombreres, en trobar-se restes de ceràmica (a mà i a torn), restes d'àmfores ibèriques i gris emporità, una fíbula de bronze amb un cap de serp i material lític com plaques de pissarra, una mà de molí i un pondus. Les restes de fauna que van sortir eren bovins, ovicaprins i suids. L'any 1989 es va fer una altra excavació en aquest indret, on es van localitzar restes d'ibèric ple i tres sitges reomplertes d'argiles, pedres, ceràmica i carbons. També es va documentar una rasa.</p> | 08205-531 | Carrer Elisenda Ribatallada número 47. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat, el 1984, per un aficionat a l'arqueologia, el senyor Aznar, que en un marge va veure unes sitges tallades en el carrer. L'any 1989 es va fer una segona excavació. </p> <p>El material arqueològic es va dipositar al Museu d'Història de Sabadell.</p> | 41.4639100,2.0853300 | 423616 | 4590661 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95510 | Jaciment arqueològic de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-francesc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ja no existeix. | <p>A l'entorn de la plaça de Sant Francesc es van documentar tres troballes arqueològiques. A uns trenta metres de la plaça de Sant Francesc, al carrer Abat Biure, es va localitzar un pou romà de planta quadrada (80 x 80 centímetres) i uns 7 metres aproximadament de profunditat. Al voltant del pou hi havia un cercle de pedres que el delimitava. Aquest estava reomplert per materials d'època romana, com fragments de dulia, tegulae, àmfores, ceràmica diversa, una gerra de coure i la part inferior d'una ampolla. Van aparèixer també restes òssies humanes i d'animals (gos).</p> <p>En fer els fonaments de la casa número 1 del carrer Abat Biure es van documentar murs d'una construcció formada per pedres irregulars i lligades amb fang. Al carrer Abat Escarré, a la zona del transformador elèctric, va aparèixer paviment d'opus signinum desplaçat del seu lloc.</p> | 08205-532 | Plaça Sant Francesc i carrer Abat Escarré. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat el 1960 en urbanitzar-se el carrer Abat Biure. No es va realitzar cap control arqueològic.</p> <p>El material es troba dispers. Una part està dipositat des de 1968 al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, i també en col·leccions privades.</p> | 41.4770700,2.0874200 | 423806 | 4592120 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95511 | Jaciment arqueològic del carrer Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-pedraforca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ja no existeix. Va ser urbanitzat. | <p>Durant la construcció d'un bloc de pisos al carrer Pedraforca número 9, van aparèixer de manera fortuïta, cap al 1970, fragments de ceràmica ibèrica (pasta de sandvitx) i campaniana. Va ser destruït i no es pot saber si es tractava d'una sitja.</p> | 08205-533 | Carrer Pedraforca número 9. | 41.4766700,2.0864600 | 423726 | 4592077 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95517 | Mina Centre Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-centre-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | La boca d'accés a la mina es troba ben conservada. No s'ha pogut accedir a l'interior per comprovar-ho, però des de la reixa s'observava en bon estat. | <p>Mina d'aigua construïda al segle XIX que va des del torrent de Llaceres i les avingudes del Pla de Vinyet fins a l'avinguda de Torre Blanca. Una de les boques d'aquesta mina està situada als jardins del Centre Borja (institució pertanyent als Jesuïtes). </p> <p>Les intervencions arqueològiques realitzades en aquesta zona enjardinada van donar com a resultat la troballa de la mina d'aigua, formada per un accés a peu pla i dos pous d'accés vertical. En un d'aquests accessos hi trobem una petita construcció obrada amb maó, que té una porta d'entrada rematada amb arc rebaixat i perfilat amb maons col·locats a sardinell. La porta té un tancament metàl·lic. Per accedir-hi s'ha condicionat recentment una escala que compta amb elements d'acer patinable.</p> | 08205-534 | Avinguda de la Torre Blanca | <p>La mina està ubicada al recinte del Centre Borja, propietat de la Companyia de Jesús, que va ser inaugurat el 1950.</p> <p>En els jardins del centre s'hi havia localitzat un enterrament d'època romana. Per aquest motiu l'any 2006 es va portar a terme una prospecció arqueològica que va donar com a resultat la troballa de la mina d'aigua. Fou mentre s'executaven les obres de construcció del campus universitari de la Fundació ESADE, un centre de la Companyia de Jesús vinculat a la Universitat Ramon Llull. En aquesta intervenció una part de la mina va haver de ser eliminada.</p> <ul> </ul> | 41.4677784,2.0916861 | 424152 | 4591085 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95517-053402.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm al pare Jaime Moreno SJ i a ESADE la facilitat d'accés al recinte.A la zona s'hi han practicat les següents intervencions arqueològiques:De l'1 al 15 de gener de 1999. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Anguelo Mas. Prospecció i intervenció d'urgència. Estudi sobre el patrimoni historicocultural afectat pel PAU del sector de la Torre Negra.Del 13 de febrer al 30 de juny de 2006. Director: Antonio Juárez Villena. Excavació i intervenció preventiva. Construcció d'un campus universitari de la Fundació ESADE.6 de juny de 2006. Eliminació parcial de la mina del Centre Borja per la construcció del campus universitari de la Fundació ESADE.Del 8 de juliol al 31 d'agost de 2006. Director: David Riba Cano. Excavació i intervenció preventiva en la construcció del campus universitari de la Fundació ESADE. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95518 | Jaciment arqueològic de la Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreblanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>ANGUELO, J; RODRÍGUEZ, A. (1999). <em>Memòria prospecció al torrent del Sant Crist afectat per la PAU Torre Negra</em>. Memòria número 3018.</p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 64.</p> <p>PUJADES CAVALLERIA, Josep (1999). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al polígon Torreblanca (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Maig 1996</em>.</p> | II dC | Les restes van ser eliminades. | <p>El jaciment arqueològic està situat a l'avinguda del Pla del Vinyet. En aquest lloc van aparèixer tres sitges, que estaven seccionades de manera vertical, dues de les quals van ser excavades, l'any 1987. Aquestes tenien forma ovoidal i havien estat amortitzades. Les restes trobades a l'interior eren bàsicament fragments de paviment, dolia, tegulae i fauna (per exemple, un cavall sencer amb deformacions) i dataven del segle II dC.</p> <p>En els camps de conreu propers es van localitzar restes arqueològiques en superfície. Segons sembla, en un camp situat a vint-i-cinc metres de les sitges, en ser llaurat, va aparèixer a la terra una taca fosca amb alta concentració de ceràmica. Aquestes restes podrien indicar l'existència d'una vil·la romana propera.</p> | 08205-535 | Avinguda del Pla del Vinyet número 111. | <p>Durant les obres d'urbanització del sector de Torreblanca no es va realitzar cap seguiment arqueològic. Malgrat això, J. Pujades va documentar les restes d'un forn i d'una fossa. D. Olivares va detectar bossades amb material sense context dins del recinte del Col·legi Europa. Segons sembla, podria tractar-se de restes d'estructures d'una vil·la romana.</p> | 41.4699300,2.0949600 | 424428 | 4591321 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95519 | Casa Xina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xina | <p><span><span><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em><span>La Floresta (Pearson) desapareguda</span></em>. Efadós editorial, p.43</span></span></span></p> | XX | La casa està excessivament transformada. L'element amb més valor artístic i arquitectònic és la torreta. | <p><span><span><span>Casa d'estil eclèctic construïda a la dècada de 1920. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre central. La teulada és a quatre vessants, feta amb teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha dos portals d’entrada, amb llinda recta. Davant dels angles laterals sobresurten dos cossos, cadascun amb una finestra. Al cos de l’esquerra hi ha una finestra petita d’alumini blanc i, al cos de la dreta, una finestra amb llinda recta de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha un gran terrat i unes gelosies de fusta que impedeixen veure els elements de la façana. Originàriament hi havia quatre finestres amb disposició simètrica i amb llinda engaltada en forma de frontó. També s’han afegit cossos als angles de la façana, fet que dificulta veure si es mantenen les quatre obertures originals. La façana és arrebossada, amb un ràfec amb caps de biga de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del centre de la teulada en sobresurt la torre, amb un finestral horitzontal i decoracions de ceràmica en una franja a la part inferior i als angles, en la part superior. </span></span></span><span><span><span>El ràfec presenta caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants, rematada amb una pinya.</span></span></span></p> | 08205-536 | Avinguda Emeterio Escudero, número 74 | <p>La denominació de la casa com a casa Xina s'explica per la torreta que remata l'edifici, que recorda una construcció característica d'aquest país. L'edifici va ser finalitzat el 1928.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4475296,2.0826227 | 423371 | 4588845 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95519-053601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95519-053602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95519-053603.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres denominacions: cal Pere Rajoler. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95520 | Paratges de Can Borrell i la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratges-de-can-borrell-i-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>En un paratge entre la Torre Negra i la masia de Can Borrell es van realitzar troballes en superfície, que hom ha dividit en dues zones.</p> <p>A la zona est es van trobar fragments de ceràmica ibèrica de parets fines. També, en un tram de la carena de la muntanya, hi havia molta pedra petita possiblement procedent d'un enderroc. Segons sembla, es tractaria d'un assentament agrícola i ramader, d'època romana o tardoromana, actualment desaparegut.</p> <p>A la zona oest es van localitzar fragments de tègula, de dolia i d'àmfores d'època romana i, també, ceràmica de parets fines i sigil·lada d'època ibèrica. En aquest àmbit hi ha un mur de pedra irregular.</p> | 08205-537 | Entre Can Borrell i la Torre Negra | <p>Els Agents Rurals van localitzar el setembre de 2018 unes restes en superfície que podrien correspondre als períodes ibèric i romà.</p> | 41.4629300,2.1079700 | 425506 | 4590533 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053701-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053702-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053703-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053704-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053705-agents-rurals.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són dels Agents Rurals. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95521 | Entorn de can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-can-barba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | Hi ha restes d'estructures de l'antiga masia i també de l'entorn de la font de Can Barba, on hi ha una zona d'esbarjo amb bancs d'obra. L'espai necessita una intervenció de neteja. | <p>Al voltant de Can Barba, una antiga masia destruïda per l'exèrcit de la República el 1939, hi ha restes d'estructures, com la font de Can Barba que servia de lloc d'esbarjo i també per canalitzar i acumular l'aigua, amb basses i recs. Possiblement podria haver-hi restes del polvorí que va existir en aquest indret durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i les restes de l'antiga masia.</p> | 08205-538 | Camí de Can Domènec a Can Barba. | <p>La masia de Can Barba, també coneguda com a Can Pi, tenia el seu origen en el segle XIII, quan existia el municipi de la Quadra de Canals. Els propietaris d'aquesta masia van ser batlles del lloc en diverses ocasions.</p> <p>La Companyia de Jesús va ser-ne la propietària i es coneix que el 1926 van construir diferents edificis per habilitar-los com a casa de colònies.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es va emprar la masia com a polvorí. L'exèrcit de la República la va volar abans de marxar a principis de 1939. De tot el complex d'edificis continua alçada la masoveria, sense interès arquitectònic.</p> | 41.4591755,2.0288251 | 418892 | 4590188 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95521-053801.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al voltant de la masoveria de Can Barba hi ha camps de conreu de secà i, també espais de vegetació baixa i oberta, a l’entorn de l’eix del torrent de Can Barba. També, a la font de Can Barba s’hi troben alguns exemplars de plàtans de grans dimensions. | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95522 | Jaciment arqueològic de Can Buscarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-buscarons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Segons sembla, les restes de l'antiga masia estan dins d'una finca amb tanca al carrer del Casalot. | <p>En un vessant de la serra de Collserola, a l'actual Floresta, hi havia una masia d'origen medieval. Segons sembla, encara resta dempeus un mur dins d'una parcel·la tancada.</p> | 08205-539 | Carrer del Casalot | <p>La masia de Can Buscarons, és d'origen medieval. Després de la Guerra del Francès, el propietari va talar el bosc i va dividir la finca per establir-hi pagesos, segurament amb contractes de parceria o de rabassa. Finalment, a principi del segle XX i després de la crisi de la fil·loxera, la masia i les terres van ser abandonades. Amb la urbanització de la Floresta, aquestes terres es van convertir en part del barri.</p> | 41.4446200,2.0821500 | 423328 | 4588523 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95523 | Jaciment arqueològic de Can Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-baster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XIV | De l'antiga masia només en resta un mur. | <p>Hi ha les restes d'un mur de l'antiga masia de Can Baster, cobert per vegetació en mig d'un bosc.</p> | 08205-540 | Serra de Can Gener, prop de l'ermita de Sant Adjutori | <p>La masia de Can Baster datava del segle XIV i depenia de la Quadra de Vilanova. Els habitants de la masia eren afocats del senyor d'aquesta quadra.</p> | 41.4548500,2.1131400 | 425928 | 4589631 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95524 | Església de Sant Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-sever | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | IX | No s'ha trobat l'emplaçament exacte de l'antiga església de Sant Sever, que va quedar sense ús al segle XV. | <p>Es desconeix el lloc exacte de la capella de Sant Sever, però es creu que estava situada entre el carrer Endavallada, l'avinguda Rius i Taulet i l'avinguda de Catalunya, a l'emplaçament conegut popularment com el camp de Sant Sever, dins de l'antiga vila medieval de Sant Cugat, en l'actual centre històric.</p> <p>Segons Serra Rosselló, estava darrere de les cases de la part baixa del carrer Endavallada, al cantó oest, en el lloc del camp de Sant Sever, abans citat. Hom també creu que podria estar a l'avinguda Rius i Taulet, darrera d'una benzinera, avui inexistent. El carrer del costat de la benzinera porta el nom de Baixada de Sant Sever. Aquesta església era propera a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, també desapareguda, a la plaça on hi ha l'actual mercat municipal.</p> <p>Tota l'àrea està urbanitzada.</p> | 08205-541 | Entre l'avinguda Rius i Taulet i l'avinguda Catalunya. | <p>La capella de Sant Sever està datada l'any 1032 i depenia del monestir de Sant Cugat. Les relíquies de Sant Sever, que estaven dipositades en aquesta església, van ser traslladades el 1266 al monestir. Es té notícia que la capella tenia els ingressos suficients per no dependre econòmicament de l'església parroquial de Sant Pere.</p> <p>El papa va concedir el 1335 indulgències a tothom que visités la capella i el 1384 per aquells que participessin en la seva reconstrucció. Amb la construcció de la nova església parroquial de Sant Pere, el culte i el benefici de Sant Sever van ser traslladats i la capella va quedar sense ús, amb l'última notícia documentada coneguda de l 'any 1414.</p> | 41.4723929,2.0812785 | 423288 | 4591606 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95525 | Jaciment arqueològic del carrer Victor Hugo (Viaró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-victor-hugo-viaro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | VI aC - V dC | <p>Entre el col·legi Vilaró i l'estació d'ADIF 'Coll Favà' hi ha un camp de conreu on es va localitzar material arqueològic d'època ibèrica i romana. En el seu moment, no es va poder determinar la ubicació del jaciment, però, tenint en compte que els materials eren més abundants a la zona propera de la tanca del recinte escolar, hom pressuposa que es podria localitzar als terrenys del centre.</p> <p>L'existència d'aquest material d'època ibèrica i romana suposa l'existència d'un jaciment en aquest indret, però sense seguretat perquè no és visible cap estructura en superfície. Durant la tardor de 1998 es van fer prospeccions arqueològiques i en aquell moment el material es va dipositar a la Casa de Cultura.</p> | 08205-542 | Carrer de Víctor Hugo, prop de l'avinguda Alcalde Barnils i camí de Sant Cugat a Sabadell | 41.4823202,2.0811539 | 423289 | 4592709 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95525-054201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95525-054202.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95526 | Quinto de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinto-de-nadal | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El Quinto és un joc d'atzar molt popular a la comarca del Vallès Occidental, sobretot en poblacions com Sabadell i Terrassa. És tradició jugar-hi durant les festes de Nadal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span>A la sala on se celebra, hi ha el <em><span>lloro</span></em>, que des d'una zona visible per a tothom, és la persona encarregada de cantar o dir els números. El joc consisteix en omplir un cartró amb noranta números, distribuïts en sis caixes de quinze números, on cada caixa té tres fileres de cinc números. Quan un jugador tapa una filera, fa quinto; quan tapa una </span></span></span></span><span><span><span><span>caixa, ha fet plena. Els números dels cartrons es tapen amb guixes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a fet anecdòtic, hi ha un punt de dificultat, ja que el <em><span>lloro</span></em> canta el número utilitzant jocs de paraules, dient acudits, entre altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els premis són productes diversos: des de queviures fins a paneres, passant per regals molt variats de patrocinadors.</span></span></span></span></p> | 08205-543 | Rambla del Celler. Pavelló. | <p><span><span><span>A Sant Cugat del Vallès es va organitzar per primer cop el Quinto l'any 2000, i va ser tot un èxit. Per tant, l'any següent es va organitzar durant tres dies: 25, 26 i 27 de desembre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els orígens del Quinto no són clars i caldria buscar-los en els sorteigs de les lleves per fer el servei militar en algun moment del segle XIX. Una altra versió situa la història al segle X, quan el rei Lluís IV de França va demanar a dos italians que creessin un joc per recaptar impostos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Quinto el va començar a organitzar la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional. Posteriorment, el va organitzar el Casal Popular la Guitza (fundat per l’organització Maulets), però el 2015 l’entitat es va dissoldre després de dotze anys d'activitat. Des d’aleshores, l’organització ha anat a càrrec de Cal Temerari. L'any 2000 es va celebrar al Parc del Pla de Vinyet i ha anat canviant de lloc: l'Ateneu, l’Envelat, la CMSC, el PAV2, el gimnàs de l’escola Joan Maragall, entre d'altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2001 també es va organitzar un Quinto a la Floresta i, actualment, se'n fan a diversos barris i escoles de la ciutat.</span></span></span></p> | 41.4725283,2.0995989 | 424818 | 4591606 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95527 | Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes | <p>ANDRÉS COLL, Mercè (2023). <em>El moviment sardanista. Passat i present a Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>Entitat Sardanista de Sant Cugat. <em>Proposta de seguici festiu 'Sant Cugat a galop'</em>. </p> | XX i XXI | <p><span><span><span>Al llarg dels anys, s’han fet diverses composicions musicals de sardanes dedicades a Sant Cugat. Les dues sardanes més antigues són “La Floresta”, de l’any 1927, dedicada a les sardanistes de l’Orfeó Gracienc, i “Valldoreix”, de 1928, compostes per Joaquim Aldrich Guanyabens, de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sardana “L’aplec de Sant Cugat” va ser composta el 1970 per Ramon Vilà Ferrer, de Granollers. Es tracta d’una sardana de plaça, d’estructura simple, i emprada com a sardana de germanor per tancar els aplecs de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’enrenou” té com a peculiaritat que es va fer un concurs públic on cada persona que hi volia participar pagava vuit euros per votar i escollir el compositor entre una llista d’autors. Amb els diners recollits es va pagar la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Sant Cugat, Capital de la Sardana” és la darrera sardana sobre Sant Cugat del Vallès. És obra d’Anna Abad i data de l’any 2023. Es va presentar el 18 de març al Teatre-Auditori amb l’acompanyament musical de la Cobla Jovenívola de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En total, s’han dedicat una quarantena de sardanes a la ciutat de Sant Cugat, moltes de les quals han estat estrenades durant els aplecs sardanistes. Algunes d’aquestes sardanes són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>'La Floresta' de Josep Aldrich Guanyabens, dedicada a les sardanistes de l'Orfeó Gracienc.</span></span></span></li> <li><span><span><span>'Valldoreix' de Josep Aldrich Guanyabens.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Església de Mira-sol” de Josep Freixas Vivó.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“El monestir de Sant Cugat” de Narcís Paulís Vila.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“El Pi d’en Xandri” de Joaquim Soms i Janer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Gentil Maria Rosa” de Miquel Vilà Ferrer, dedicada a Rosa Maria Campmany, de l’Agrupació Sardanista de Sant Cugat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Dansaires de Sant Cugat” de Manuel Rius Ramos.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Sempre un somriure” d’Enric Ortí Martín, dedicada a Jaume Tubau.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“L’aplec de Sant Cugat” de Ramon Vilà Ferrer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>L'enrenou'.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“La Festa de Sant Medir” de Josep Font Palmarola.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Campanes del Monestir Juliana i Semproniana” de Carles Rovira Reixach.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Sant Cugat del Vallès” de Pepita Llunell Sanahuja.</span></span></span></li> <li><span><span><span>'Sant Cugat, capital de la Sardana' d'Anna Abad.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>L’Entitat Sardanista va crear un galop, titulat “Sant Cugat a galop”, com una acció més dins del panorama de la cultura popular i tradicional. La composició va ser realitzada per Dani Gasulla, compositor de sardanes, i es va estrenar a l’aplec sardanista de Sant Cugat. Serveix per donar inici al concurs de colles improvisades. Les particel·les del galop estan realitzades per ser interpretades per una cobla moderna, amb onze músics i dotze instruments, i les particel·les per a cobla de tres quartans, integrada per tres músics i quatre instruments: sac de gemecs, flabiol, tamborí i tarota. El ball consisteix en una fila de parelles que avancen al pas de galop, fent giragonses, canvis de parella, giravolts i salts al ritme de la música. El vestuari dels nois consisteix en pantalons negres, camisa blanca, armilla negra, faixa de color granatós, espardenyes amb vetes negres i mocador de l’entitat. Les noies van vestides amb brusa blanca, faldilles de color granatós amb molta volada, espardenyes blanques i mocador de l’entitat.</span></span></span></p> | 08205-544 | Plaça d'Octavià | 41.4732647,2.0840334 | 423519 | 4591700 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95528 | Jaciment arqueològic del turó de Fumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-fumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Es desconeix l'estat perquè la vegetació impedeix veure-ho. | <p>En el turó de Fumet existeix algun mur que podria ser datable d'època medieval i moderna.</p> | 08205-545 | Turó de Fumet | <p>Segons diferents documents conservats a la British Library en el turó de Fumet hi havia un castell i, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, es parla d'un castrum en aquesta zona, i també, de l'existència d'una masia. Per tant, les restes ocultes per la vegetació situades en aquest turó podrien correspondre amb una construcció d'època medieval.</p> | 41.4381600,2.0871900 | 423742 | 4587801 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95528-054501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95528-054502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95528-054503.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95529 | Entorn de la capella de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-capella-de-la-salut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XI | Es tracta d'una àrea d'expectativa arqueològica que no ha estat intervinguda. | <p>L'ermita de la Mare de Déu de la Salut està situada en el terme municipal del Papiol i eclesiàsticament pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Va ser construïda en el vessant sud del Puig Madrona, en una esplanada envoltada de bosc.</p> <p>Si des de l'església es marca la sagrera, trenta metres al voltant de l'edifici, una part del sòl ja és al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. La sagrera és considerada com a zona d'expectativa arqueològica.</p> | 08205-546 | Camí de l'ermita de la Salut. | <p>L'ermita de la Salut està situada en el Puig Madrona. Està documentada l'any 1013 i el seu terme el 1017, al segle XI. L'ermita havia estat l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Madrona i el seu terme parroquial abastava les terres de Valldoreix i incloïa les masies de Can Monmany, Can Barba i Can Domènec.</p> <p>Des de fa molt de temps, els veïns de Valldoreix fan romiatge fins a l'ermita.</p> | 41.4494880,2.0257080 | 418619 | 4589115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 95530 | Oratori de Sant Vicenç de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-vicenc-de-valldoreix | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.62-63.</p> <p> </p> | II aC - XX dC | El jaciment va ser excavat. | <p>L'oratori de Sant Vicenç està situat al sud-est de l'església parroquial de Sant Cebrià.</p> <p>Entre el 3 i el 8 de març de 1994 es van realitzar sondeigs arqueològics amb motiu del canvi del paviment del presbiteri i de la capella sud i es documentaren un paviment de rajola del segle XVI, un absis d'època romànica format per tres filades de pedra i tombes, una de les quals es va excavar. Hom va creure que l'absis romànic podria ser comú a l'oratori de Sant Vicenç i de l'església de Sant Cebrià; i que la necròpolis era contemporània a l'església romànica. Les tombes podien ser de fossa simple sense protecció. La sagristia va ser construïda en el segle XVI.</p> <p>Entre el 14 de novembre i el 31 de desembre de 2000 es van fer obres en el subsol del temple i, per tant, s'hi va portar a terme novament una excavació arqueològica. Es van determinar diverses construccions de diferents períodes històrics. Entre els segles II i I aC van aparèixer sitges d'època ibèrica i romana. Entre els segles XI i XV hi havia una església d'una nau i absis semicircular, amb sitges i necròpolis, i es van produir les primeres ampliacions del temple. Entre els segles XII i XIX es va modificar l'estructura de l'edifici amb la construcció d'annexos i es van dur a terme enterraments a l'interior del temple. Durant el segle XX es construí una capella.</p> | 08205-547 | Carrer de l'Església | <p>En el cartulari de Sant Cugat del Vallès s'esmenta l'existència de l'oratori de Sant Vicenç entre els segles XI i XX, en els documents 643, 762, 808 i 1187. L'any 1130, segons diversos documents conservats a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya i al mateix arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, consta que es va traslladar la parròquia a l'oratori.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 3 al 4 de març de 1994. Directors: Eduard Sánchez Campoy i Joan Josep Cortés García. Excavació d'urgència. Realització de les obres de remodelació del paviment del presbiteri i la capella sud adjacent a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</li> <li>Del 8 al 9 de març de 1994. Directors: Eduard Sánchez Campoy i Joan Josep Cortés García. Excavació d'urgència. Realització de les obres de remodelació del paviment del presbiteri i la capella sud adjacent a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</li> <li>Del 14 al 30 de novembre de 2000. Director: Jordi Guàrdia Felip. Control i documentació. Seguiment arqueològic i documentació gràfica de les estructures de l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</li> <li>Del 21 al 22 de desembre de 2000. Director: Jordi Guàrdia Felip. Excavació.</li> <li>Del 27 al 29 de desembre de 2000. Director: Jordi Guàrdia Felip. Excavació.</li> </ul> | 41.4583913,2.0673461 | 422108 | 4590064 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95530-054701.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95531 | Jaciment arqueològic de Sant Pere d'Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-pere-doctavia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | IX | El jaciment ha estat excavat en part i es desconeix el seu estat general perquè pot estar colgat sota el mercat. | <p>A la zona de la plaça de Sant Pere i del mercat municipal hi havia l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. El primer edifici datava de l'any 993 i podria ser d'estil preromànic, amb tres absis i tres altars, tal com indica un document de l'època. </p> <p>El nou temple es va construir al segle XV i va restar dempeus fins a finals del segle XIX. L'església va ser bastida en estil gòtic i s'hi enterraven algunes famílies principals del poble. L'any 1779 l'edifici es trobava en mal estat. El 1883 es va traslladar la parròquia a l'església del monestir. L'antic temple va ser utilitzat com a caserna de la Milícia Nacional i emprat posteriorment per l'Exèrcit. A finals del segle XIX l'església i el cementiri parroquial van ser enderrocats. El solar resultant va donar lloc a una plaça i al mercat municipal. El cementiri parroquial havia estat traslladar el 1856 als antics horts del monestir (el cementiri s'havia ampliat el 1778).</p> <p>Pere Falqués, arquitecte, va fer un aixecament el 20 de febrer de 1876, on va posar sobre paper què es conservava aleshores. Hi havia un recinte de planta trapezoidal i irregular, amb una paret llisa i amb contraforts en la part oposada on, segons sembla, hi hauria el campanar. A la plaça, davant de Cal Rodó, hi ha una gran pedra rectangular al paviment que, segons diu la tradició, podria correspondre a la taula de l'altar. Sota la plaça actual, hom creu que resten estructures de les esglésies romànica i gòtica i tombes excavades a l'interior del temple.</p> <p>Durant la intervenció arqueològica de l'any 2003, amb motiu de la renovació del paviment de la plaça i dels serveis del subsol, es van fer unes rases que van mostrar murs fets amb pedra irregular i morter, que podrien correspondre amb els murs de l'antiga església.</p> | 08205-548 | Plaça de Sant Pere. | <p>L'església parroquial de Sant Pere d'Octavià està documentada des de l'any 993. La parròquia va ser gestionada pels monjos del monestir fins l'any 1117 i, posteriorment, sacerdots diocesans.</p> <p>En el segle XV, l'església s'havia quedat petita i la Universitat de Sant Cugat va decidir enderrocar-la i bastir-ne una de nova. El rei Alfons el Magnànim va donar 50 florins per a la seva construcció. El 1426 encara estaven les obres en marxa.</p> <p>A finals del segle XIX la propietat (temple, terres i rectoria) van passar a mans de l'Estat que els va permutar amb el bisbat de Barcelona per l'església del monestir i del palau Abacial. Els terrenys van ser subhastats i comprats per particulars el 1875. L'Ajuntament de Sant Cugat va comprar una part dels terrenys el 1899 i una altra el 1910 i va destinar-los a plaça i mercat municipal.</p> <p>Segons Frederic Cabanas, Josep Massana Munt va emprar pedres de l'enderroc de l'església per construir casa seva, una altra part de l'enderroc es va utilitzar en una casa de la Plana de l'Hospital i diverses pedres es van fer servir per pavimentar el carrer Major.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span>De gener a març de 2003. Direcció: Naiara Vicent Otaño. Control i excavació arqueològica a la Plaça Pere San.</span></span></li> </ul> | 41.4729025,2.0820925 | 423356 | 4591662 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95531-054801.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95533 | Vèrtex - riera de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-riera-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | I dC | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>Jaciment arqueològic situat prop de l'ermita de sant Adjutori i arran de la riera de sant Medir on s'han trobat concentracions de ceràmica romana, procedents de riera amunt, amb fragments de dolia, àmfores, gerres, sigilata i teules romanes.</p> | 08205-549 | A uns 200 metres de la capella de Sant Adjutori. | <p>Unes pluges de l'any 1963 van deixar al descobert materials ceràmics ibèrics i romans.</p> | 41.4567900,2.1143400 | 426031 | 4589846 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95533-054902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95533-054903.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95534 | Jaciment arqueològic de la urbanització Polis Alfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-urbanitzacio-polis-alfa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.30.</span></span></span></span></span></p> | L'any 1998 el jaciment va ser objecte d'una prospecció arqueològica. | <p>Jaciment arqueològic situat a la urbanització Polis Alfa en el barri de Mira-sol, prop de l'autopista AP-7. A la gespa del terreny s'observaven diversos cercles que podrien tractar-se de boques de sitges amb vegetació espessa i elevada. No es va trobar material arqueològic en superfície. Aquest jaciment està prop del jaciment del camí de Can Montmany.</p> | 08205-550 | Urbanització Polis Alfa, entre els carrers Josep Maria de Segrra i Josep Maria Folch i Torres. | <p>Aquest jaciment va ser localitzat la tardor de 1998 amb motiu de les prospeccions per actualitzar la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Entre octubre i desembre de 1998. Direcció: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció. Projecte de revisió i actualització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès per part de l'Ajuntament de Sant Cugat.</li> </ul> | 41.4658500,2.0341500 | 419345 | 4590923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95534-055001.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95535 | Sepultures de Mas Janer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-mas-janer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 30.</span></span></span></span></span></p> | Les restes van ser localitzades durant les obres de construcció d'una canalització de gas. Per tant, van ser eliminades. | <p>Durant les obres de construcció de les conduccions de gas del carrer Aragó, l'any 1965, van aparèixer unes restes humanes -possiblement procedents d'un enterrament- datables del període romà, en trobar-se també material ceràmic 'tegulae'. Aquest jaciment podria estar vinculat amb la vil·la romana de Can Cabassa per la seva proximitat.</p> | 08205-551 | Carrer Aragó | <p>El senyor Altet, un aficionat local va observar restes humanes en fer les conduccions de gas del carrer Aragó el 1965.</p> | 41.4702600,2.0409100 | 419915 | 4591406 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95536 | Font de Fumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL, p. 33.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font adossada al marge de la muntanya, situada dins d'una fornícula, construïda amb pedra vista i acabada en relleu, amb un broc situat al centre. A la llinda hi ha restes de números i lletres.</p> | 08205-552 | Carrer de la Font de Fumet | <p>L'existència de la font de Fumet és anterior a la urbanització de la Floresta. Quan es va crear el barri, tenia set fonts naturals que eren '<em>ricas y medicinales aguas aperitivas, estomacales, diuréticas y laxantes</em>', segons van recollir Claudia Arruga i Aram Vernet al llibre '<em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>'.</p> <p>L'any 2019, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va restaurar la font, gràcies als projectes de lliure disposició del Consell del Barri. Amb un pressupost de 20.000 euros, les tasques realitzades per a la recuperació de la font van ser: desbrossat del terreny; moviments de terres per ampliar la zona d'estada davant de la font; construcció de murs de gabions per contenir les terres, amb funció de bancs; col·locació d'una malla per contenir el terreny a l'entorn de la font; plantació de vegetació i arranjament del frontal de la font.</p> | 41.4394550,2.0860290 | 423646 | 4587945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95536-055202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95536-055203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95537 | Gegantons Monjo, Salut i Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-monjo-salut-i-valenti | <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> | XX i XXI | <p>La colla de Geganters de Sant Cugat, fundada l'any 1987, s'encarrega de cinc gegants el Joan, la Marieta i els gegantons Valentí, el Monjo i la Salut.</p> <p>Pel que fa als gegantons, en Valentí representa el personatge de Valentí de Collserola, personatge d'una llegenda recollida per Rogeli Padrós. Va ser dissenyat i construït pels alumnes del Taller Triangle l’any 1993, que aleshores eren infants d'entre 11 i 13 anys. L'any 2007, el gegantó va ser restaurat per Dolors Serra. </p> <p>El Monjo és un religiós del monestir de Sant Cugat. Va ser dissenyat i construït per Adolf Priante, Carmelo Ortega (fuster del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) i Salvador Girbau, l'any 2012. L'Adolf, membre de la colla gegantera, va elaborar el cap del gegant en un curs de cartró pedra organitzat per Ventura & Hosta Cartrons.</p> <p>La Salut representa una noia de Valldoreix i simbolitza el jovent que vol mantenir vives les tradicions i les entitats de la ciutat. Va ser dissenyada i construïda per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, l'any 2012. La geganteta participa cada 12 d'octubre a l'aplec de la Salut, a l'ermita del mateix nom situada al terme municipal del Papiol.</p> | 08205-553 | Monestir de Sant Cugat del Vallès | <p>La colla de Geganters de Sant Cugat es va fundar l'any 1987 i va sorgir d'una colla de voluntaris de l'aplec de Sant Medir.</p> | 41.4738837,2.0848918 | 423591 | 4591769 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055307.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95538 | Jaciment arqueològic del turó de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Les restes van ser localitzades en superfície. | <p>Enmig del bosc, prop del camí de Can Bell a la Torre Negra, va aparèixer en superfície ceràmica d'època ibèrica, majoritàriament en la carena propera al torrent de la Torre Negra i de la cova del mateix nom. Segons Serra Ràfols es plantejava l'existència d'una necròpolis ibèrica.</p> | 08205-554 | Turó de la Torre Negra | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De 4 al 15 de gener de 1999. Direcció: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció. Prospeccions per a la realització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès. </span></span></span></li> </ul> | 41.4596600,2.0961400 | 424514 | 4590180 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95538-055401.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95539 | Necròpolis del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLINA, D (2005). Memoria de la intervenció arqueològica al carrer Major, 31, carrer Hospital, 40-42. Sant Cugat del Vallès. Memòria número 9824.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GEA BULLIC, M; NADAL ROMA, E (2013). Memòria. Intervenció arqueològica al carrer Major. Memòria número 10931.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser excavat. | <p>La necròpolis del carrer Major estava situada en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>L'any 2005 es va dur a terme una excavació arqueològica en la finca del carrer Major número 31 i carrer Hospital números 40 i 42 on es van trobar diferents materials i estructures datables d'època baix medieval i d'època moderna. L'any 2013 va fer-se una segona intervenció i va aparèixer una sitja, datable del segle XIV, de planta circular, d'un metre de diàmetre, amb forma globular allargada, amb un cul còncau, amb el següent material trobat en el seu interior: ceràmiques vidriada, de cuina, grisa fina i de taula en colors verd i manganès i fragments de vidre. En una part del solar va aparèixer part d'una necròpolis, en un terreny de 5 x 4 metres, amb trenta-un morts, tant homes com dones i de totes les edats. Segons sembla, les sepultures estaven superposades i denota un excés d'enterraments. Hom considerà que podria estar vinculat amb l'antic hospital del monestir i emprat en temps de pestes, durant els segles XIV i XX. També, van aparèixer dos enterraments més en una excavació realitzada el 2013, a la via pública del carrer Major, d'època moderna, entre els segles XVI i XVIII, on hi havia restes del fonament d'un mur en mal estat, amb còdols i morter, d'entre vuit i deu centímetres, fent cantonada, i altres enterraments. D'època contemporània van aparèixer dos pous morts.</p> | 08205-555 | Carrer Major número 31 i carrer Hospital números 40 i 42. | <p>La finca del carrer Major número 31 i carrer de l'Hospital números 40 i 42 està situada en el nucli antic de Sant Cugat i des d'època medieval el carrer Major ha estat una de les vies principals de la vila. En aquells temps s'anomenava carrer Sobirà, o de Dalt, i era el pas freqüentat dels santcugatencs. En aquest solar podia ubicar-se un cementiri.</p> | 41.4733218,2.0837343 | 423494 | 4591707 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95539-055501.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95543 | La Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guinardera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XV-XX | La masia va ser enderrocada i actualment hi ha un restaurant en aquest emplaçament. Per tant, el jaciment ha estat eliminat. | <p>A la zona de la Guinardera, l'agost de 2011, es va realitzar la documentació del Mas Borrell perquè el mal estat de l'edifici no feia possible una intervenció arqueològica i es va documentar fotogràficament. La masia, del segle XV, va incorporar amb el pas del temps diversos edificis que feien un conjunt arquitectònic. El sòcol de la masia era de pedra lligada amb morter de calç i els murs eren de tàpia i estava arrebossat amb calç. Les portes estaven envoltades per carreus de pedra i les finestres eren de maó, amb llinda de fusta. La teulada estava formada per bigues de fusta i teules. A l'interior de la masia hi havia arcs escarsers per separar les habitacions i les sales.</p> | 08205-556 | Avinguda Via Augusta número 51. | <p>El Mas Borrell era una masia del segle XV i, possiblement en aquesta zona, també es trobava el Mas Guinardera. Aquesta masia va ser modificada notablement fins a principis del segle XX.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 3 al 13 d'agost de 2011. Directora: Judit Vico Cortés. Documentació i intervenció preventiva. Realitzar una documentació dels edificis i control arqueològic d'obres d'enderroc. P-7537.</span></span></span></li> </ul> | 41.4859700,2.0550500 | 421114 | 4593138 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95543-055601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95543-055602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95544 | Jaciment arqueològic dels eixamples del segle XIX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-dels-eixamples-del-segle-xix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el nucli antic de Sant Cugat del Vallès es delimiten tres àrees d'expectativa arqueològica com són les Planes de l'Hospital i del Rampell i la plaça de Barcelona, urbanitzades totes elles a partir de mitjan segle XIX. La Plana de l'Hospital abastava la zona dels carrers Plana de l'Hospital, de la Indústria, plaça Pep Ventura i carrers propers. La Plana de Rampeu era una zona entre la plaça d'Octavià i els carrers del Carme, de la Sort i Sant Medir fins a la riera de Sant Cugat, actualment, la rambla del Celler (urbanitzada a la dècada de 1960).</p> <p>La plaça de Barcelona és un altre eixample urbà amb un model urbanístic de creixement a partir d'una plaça quadrada. En aquest espai, els edificis tenen com a denominador comú el seu coronament, amb una balustrada de terrissa o de peces de morter modelat (produït a la Terrisseria Arpí, de Sant Cugat, a les bòbiles dels Campmany o de Can Fatjó dels Hurons). La majoria de les cases tenien a l'interior un cup de vi que testimoniava l'expansió vitivinícola de Sant Cugat amb motiu de l'arribada de la fil·loxera a França. Aquest model urbanístic és contraposat a la plaça de Sant Pere, l'antiga plaça Major, nucli del Sant Cugat medieval i modern.</p> | 08205-557 | Nucli antic. | <p>Arran de la desamortització del monestir de Sant Cugat del Vallès, l'Estat va treure a subhasta els terrenys que eren propietat fins al 1835 dels benedictins. Una societat formada per quatre persones va adquirir el 1853 els terrenys de la Plana de Rampeu i de la Plana de l'Hospital. Un cop comprats, es van dividir els terrenys entre els quatre nous propietaris.</p> <p>A part, en la dècada de 1860 també es va urbanitzar l'espai del pla de Can Pere Vell, l'actual plaça de Barcelona, en aquells moments denominada amb el nom d'Isabel II. En aquest lloc es realitzaven les fires.</p> | 41.4734085,2.0840445 | 423520 | 4591717 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95544-055701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95544-055702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95544-055703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95545 | Capgrossos i caparrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-i-caparrots | <p>MARTÍNEZ HERRERO, Pau (2024). <em>Informe tècnic sobre la història de l'entitat 'Caparrots de Sant Cugat' i dels capgrossos i caparrots de la ciutat</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> | XX - XXI | <p><span><span><span>Els capgrossos i caparrots són un element del folklore de Sant Cugat sorgit el 1984. Els caps són de propietat municipal i són portats per l’entitat Caparrots de Sant Cugat. Se'ls denomina 'capgrossos' als caps adquirits el 1984 i 'caparrots' als construïts per encàrrec a partir de 1999.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Capgrossos:</span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>El Cuiner (altres noms: Josep, Miquel, Desdentegat). L’autor és Lluís Sabadell, amb motllo original del 1947, fet en cartró pedra, amb una alçada de setanta centímetres. Va ser adquirit a El Ingenio el 1984 i és de propietat municipal. Representa un home desdentegat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Betty (altres noms: Maria, Bòrnia, Desdentegada). L’autor és Domènec Umbert Vilaseró, amb motllo de l’any 1967, fet en cartró pedra, amb una alçada de setanta centímetres. Va ser adquirida a El Ingenio el 1984 i és de propietat municipal. Representa una dona bòrnia i desdentegada.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gepetto. L’autor és Lluís Sabadell, amb motllo original del 1947, fet en cartró pedra, amb una alçada de vuitanta centímetres. Va ser adquirit a El Ingenio el 1984 i és de propietat municipal. Representa Gepetto, el personatge de la pel·lícula de Disney 'Pinocchio'.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Grouxo. Fet en cartró pedra, amb una alçada de seixanta-cinc centímetres. Va ser adquirit a la Casa Forés de Barcelona el 1984 i és de propietat municipal. És una caricatura de l’actor Grouxo Marx.</span></span></span></li> <li><span><span><span>El Patufet de la ràdio (altres noms: Nen català). L’autor és Domènec Umbert Vilaseró, amb motllo de l’any 1947, fet en cartró pedra. Va ser adquirit a la Casa Forés de Barcelona, però creat a El Ingenio el 1984, i és de propietat privada. Actualment, no és portat per l’entitat Caparrots de Sant Cugat. Representa el Patufet, un nen d’un conte popular català.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ton (altres noms: Pere Bonamich i Picafort). L’autor és Lluís Traveria, amb motllo de l’any 1982 o 1983, fet en cartró pedra. Va ser adquirit a la Casa Forés de Barcelona i és de propietat municipal des de 2024. Representa un home amb barretina.</span></span></span></li> <li><span><span><span>L’Olivier (altre nom: El Pintor). L’autor és Lluís Sabadell, amb motllo original del 1947, fet en cartró pedra, amb una alçada de setanta-quatre centímetres. Va ser primer propietat de la companyia de teatre Terrabastall-Tall-Ball-Ventall de Barcelona. Posteriorment, va passar a mans de Jordi Tena, membre de la companyia, que se’l va quedar en dissoldre’s. L’any 2013, el capgròs va ser donat a l’ajuntament.</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span>Caparrots:</span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>L’Avi. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 1999, construït en cartró pedra, amb una alçada de seixanta-cinc centímetres. És de propietat municipal. Està inspirat en Francisco Cabrera Gil, de Villafeliche (Aragó), avi d’un dels membres de la colla. Representa el passat agrícola i pagès de Sant Cugat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jordi Franquesa Florensa. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2000, construït en cartró pedra, amb una alçada de seixanta-un centímetres i un pes de 3,6 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Núvia del Ball de Gitanes, de l’Esbart Sant Cugat. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2001, construït en cartró pedra, amb una alçada de setanta centímetres. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Roser Adeva. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2002, construït en cartró pedra, amb una alçada de setanta-cinc centímetres i un pes de 4 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Halassane N’Diaye. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2003, construït en cartró pedra, amb una alçada de setanta-dos centímetres i un pes de 3,5 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Rogeli Pedró. L’autor és Eduard Fauque, d’Euroart 2002 de Sabadell, fet l’any 2005, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de noranta centímetres i un pes de 5,3 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Llamas. L’autor és Eduard Fauque, d’Euroart 2002 de Sabadell, fet l’any 2007, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de vuitanta-cinc centímetres i un pes de 5,5 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Grau-Garriga. L’autor és Eduard Fauque, de la Floresta (Sant Cugat), fet l’any 2008, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de seixanta-quatre centímetres i un pes de 2,8 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pere Royo. L’autor és Eduard Fauque, de la Floresta (Sant Cugat), fet l’any 2009, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de vuitanta-cinc centímetres i un pes de 3,6 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Dolors Vilarassau. L’autora és Cristina Martínez, de la Floresta (Sant Cugat), fet el 2017, amb una alçada de noranta centímetres i un pes de 5 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Eva Tararet. L’autora és Cristina Martínez, de la Floresta (Sant Cugat), fet el 2019. És de propietat municipal.</span></span></span></li> </ul> | 08205-558 | <p><span><span><span>L’any 2024 es commemoren quaranta anys dels primers capgrossos de Sant Cugat del Vallès. Aquell any, en el marc de la Festa de la Tardor, l’organització i diverses entitats del municipi van adquirir un grup de sis capgrossos. Durant la festa, es van organitzar diverses activitats. El 31 d’octubre de 1984, es van presentar al saló de plens de l’ajuntament, a la plaça de Barcelona. Uns dies més tard, l’11 de novembre, es va fer una cercavila amb capgrossos i gralles, amb les colles convidades d’Esplugues de Llobregat, Cervera i Terrassa. A dos quarts de dues del migdia, a la plaça d’Octavià, es van batejar els nous capgrossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Tortosa va nomenar els capgrossos amb els següents noms: Josep (cuiner i parella de la Maria), Maria (cuinera i parella d’en Josep), Gepetto (personatge de la pel·lícula 'Pinocchio' de Disney), Grouxo Marx, Patufet de la ràdio i Pere Bonamich i Picafort (pagès català). D’aquests, alguns capgrossos van continuar en propietat de les entitats que els van pagar: el Patufet de la ràdio, el pagès i el Grouxo Marx, mentre que alguns d’ells van passar posteriorment a mans municipals. A finals de la dècada de 1990, hi havia guardats a l’ajuntament quatre capgrossos (Josep, Maria, Grouxo i Gepetto) sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El setembre de 1998 es va crear l’entitat Caparrots de Sant Cugat, amb la intenció de crear un grup de capgrossos inspirats en els de Terrassa, amb figures representatives de personatges reals de la ciutat. L’entitat va néixer al voltant de la Troca, un col·lectiu de les colles dels geganters, dels trabucaires, dels diables i, també, dels caparrots. Aleshores, la regidoria de cultura va oferir a la nova entitat portar els vells capgrossos, que van ser restaurats per Pepa Gómez, monitora dels tallers de pintura i manualitats del Casal de Mira-sol. L’entitat Caparrots de Sant Cugat va ser presentada el 23 de maig de 1999 a la Llotgeta del monestir de Sant Cugat, amb els quatre capgrossos existents: Grouxo, Gepetto, Miquel (Josep) i Bòria (Maria) i un de nou, l’Avi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1999, es va encarregar el primer capgròs de la nova generació, obra de Jordi Grau, del Taller Drac Petit, de Terrassa. Es tracta de l’Avi, que representa el passat vitivinícola de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell any, es va projectar fer un caparrot nou, el “Caparrot de l’any”, on cada any se’n construiria un de nou que representés una persona o entitat de Sant Cugat, escollit per votació popular. El primer caparrot va ser el d’en Jordi Franquesa, l’any 2000. El van seguir l’Esbart Sant Cugat (2001), Roser Adeva (2003) i Halassane N’Diaye (2003). L’any 2004, els caparrots van ser gestionats per l’Associació de Veïns del Barri del Monestir. Aquell any, però, no hi va haver un caparrot nou. A partir de 2005 es va reprendre la iniciativa fins al 2009.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2010, l’entitat dels Caparrots vinculada a l’Associació de Veïns del Barri del Monestir es va dissoldre i es va crear una nova: Caparrots de Sant Cugat. A partir de 2015, es va celebrar la Festa de les Testes i es va presentar un nou cap, el pintor Olivier.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El novembre de 2018, el soterrani de la Casa de Cultura va patir una lleu inundació que va ocasionar la restauració dels capgrossos per part de l’artista Cristina Martínez, de la Floresta, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Cugat. El febrer de 2019, es va habilitar un espai al vestíbul de la Casa de Cultura per ser exposats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2021, l’entitat Caparrots de Sant Cugat i l’ajuntament van encarregar un nou vestuari a la figurinista Blanca Farré, de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | 41.4705475,2.0850636 | 423602 | 4591399 | 1984 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055808.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95546 | Jaciment arqueològic de l'antiga vila de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lantiga-vila-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènech; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>El nucli antic de Sant Cugat del Vallès té el seu origen a l'època medieval i amb una trama urbana formada per carrers irregulars, com els carrers Major, Hospital, dels Marges, Santiago Rusiñol, de Mir, de les Escaletes, de Sallés i Endavallada, entre altres. Els carrers propers formen part de les urbanitzacions del segle XIX, com la plana de l'Hospital i la Plana del Rampeu. En aquest segle també es va produir un canvi urbanístic amb l'expansió vitivinícola al terme municipal de Sant Cugat. Les bondats econòmiques van fer aflorar nous carrers i noves cases, tant en la nova trama urbana, com en l'antiga.</p> <p>Es tracta d'una zona fàcilment identificable per la traça irregular dels carrers, pròpia dels temps medievals. Deixant de banda la trama urbana, els edificis són majoritàriament dels segles XIX i XX. Malgrat això, hi ha restes arqueològiques al subsol, d'elements antics encara visibles, la documentació d'època medieval i moderna que ha arribat fins als nostres dies així ho corrobora. </p> <p>El nucli del Sant Cugat medieval i modern era al voltant de la plaça Major (Pere San o Sant Pere), on hi havia l'església parroquial de Sant Pere i el seu cementiri. Molt a prop existia l'antiga església de Sant Sever, que va deixar de tenir ús al segle XV. A la plaça Major hi havia un portal i la porxada -encara existent en part- que recorria el carrer Major i que estava documentada a principis del segle XV. En aquí, hi havia en temps medievals el forn de pa (que estava a la cantonada amb el carrer Endavallada) i la carnisseria (situada al costat del forn). A l'antic carrer Vilanova, actualment Hospital, existia l'antic hospital, documentat a partir del segle XIV i enderrocat el 1969. A prop hi havia la mina d'aigua dels Monjos que portava aigua des de Volpelleres fins al monestir. En els altres carrers de l'antiga vila de Sant Cugat hi havia cases, patis, horts, solars i tallers i diversos establiments.</p> <p>Moltes de les antigues cases d'època medieval i moderna han desaparegut en les darreres dècades. Encara en resten dempeus algunes als carrers de Sant Domènec i Castillejos, així com algunes estructures arquitectòniques, com un arc apuntat del segle XIV, a la casa del carrer Major número 7.</p> | 08205-559 | Nucli antic. | <p>La vila de Sant Cugat del Vallès apareix documentada l'any 1120 i era propietat del monestir benedictí. Les regnes del municipi les regia el Paborde Major que tenia el domini senyorial i jurisdiccional del lloc. Alfons I va concedir al monestir el dret de fer mercat els dimecres el 1173. L'any 1481, l'infant Joan d'Aragó, va vendre la jurisdicció criminal a la família Togores. A principis del segle XV es documenten els límits de la vila que correspon amb el nucli històric.</p> <p>L'antiga vila medieval de Sant Cugat conté tres tipologies de cases. Les més antigues són les que corresponen als antics remences, amb portal de punt rodó i finestra emmarcada en pedra i murs de tàpia. Es coneix que els remences un cop havien redimit els mals usos, es feien construir un portal de pedra amb dovelles de punt rodó com a símbol de la llibertat obtinguda. Una altra tipologia correspon a les cases dels viticultors del segle XVIII que es caracteritza per portals de punt rodó formats per maons motllurats, amb finestres petites i els murs fets de maçoneria, amb maó i pedra; acostumaven a ser de dos cossos i tenien un cup de vi a l'entrada de la casa. La darrera tipologia correspon a les cases pageses del segle XIX, amb portals d'arc rebaixats fets de maó motllurat.</p> | 41.4729666,2.0822936 | 423373 | 4591670 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95546-055901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95546-055902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95546-055903.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95547 | Placa de l'Avinguda de Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lavinguda-de-can-busquets | XX | <p>Placa de ferro colat, amb elements decoratius de forja al seu voltant, situada a l'avinguda de Can Busquets, cantonada amb el passatge de la Bauma i de l'aviguda Tarruell, que conté a l'interior una altra placa de ferro motllurada amb forma rectangular amb la inscripció '<em>1 AVINGUDA CAN BUSQUETS</em>'. Anteriorment, segons fonts orals, contenia la inscripció '<em>Colònia Tarruell</em>'.</p> | 08205-560 | Avinguda de Can Busquets número 1, cantonada amb el passatge de la Baula | <p>El barri de la Floresta es va construir en terrenys del bosc de Buscarons, a la serra de Collserola. A partir de 1918 es va començar a desenvolupar urbanísticament gràcies a la iniciativa de Gaietà Tarruell, un constructor que va iniciar l’edificació de xalets i d’un centre social: el Casino de la Floresta. Poc a poc es va anar desenvolupant aquesta zona residencial, que es va veure afavorida –gràcies a les reivindicacions veïnals- amb la construcció d’un baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat. El creixement del barri va comportar també la construcció d’una església. Primer la capella de Sant Pere, de l’any 1931, i quan aquesta va quedar petita la nova església de la Mare de Déu de Montserrat, del 1958.</p> | 41.4436995,2.0716658 | 422452 | 4588430 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95547-056002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95548 | Jaciment arqueològic del carrer Fedanci (plaça Xavier Cugat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-fedanci-placa-xavier-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABALLÉ CRIVILLÉS, Gemma (2003). 'La intervenció arqueològica al polígon de Sant Joan Nord. L’evolució d’un espai d’explotació agrària des del període del Bronze fins a època romana'. <em>GAUSAC. </em>núm. 23, p. 25-34.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>A l'antic carrer Fedanci, actualment avinguda de Catalunya i fent cantonada amb la plaça Xavier Cugat, es va localitzar un jaciment arqueològic on actualment hi ha un edifici d'oficines.</p> <p>En el moment de construir l'edifici es va trobar un paviment romà i fragments ceràmics del mateix període, que podria tractar-se d'un possible assentament agrícola. Quan es va urbanitzar el carrer Fedanci, van aparèixer tres sitges tallades i mig buides a causa de l'erosió. A l'interior es va trobar un fragment de nansa de ceràmica comuna.</p> <p>En aquesta zona, amb una àrea arqueològica de superfície de 4.087 m², posteriorment van documentar-se 35 estructures excavades al subsol consistents en tres lacus, un canal, catorze sitges cinc dolies, vuit fossades, un possible forn i altres estructures sense determinar, dels quals tres eren murs.</p> <p>Entre el material que va aparèixer hi havia terra sigil·lada, hispànica, sudgàl·lica i arentina, ceràmica de parets fines, àmfores i ceràmica comuna dels períodes ibèric i romà. També es va trobar una sitja de l'edat del bronze mitjà (1500 - 1200 aC) amb ceràmica decorada amb cordons i incisions.</p> <p>Entre els mesos de febrer i maig de 2015 es va intervenir a la plaça Xavier Cugat número 2. En aquest cas, novament van ser excavades dues estructures romanes que consistiren en un lacus i una canalm que havien estat documentades l'any 2000. El lacus és un element arquitectònic de 12 x 4,5 x 50 metres, amb murs de pedra lligada amb morter i l'interior estava impermeabilitzat amb opus signinum a la base i en algunes parts a mitjana altura del mur.</p> <p>De la canal se'n va localitzar 24,5 metres de llarg, però només se'n van excavar 1,5 metres. Estava formada per murs de còdols lligats amb morter. Es van consolidar les dues estructures, fent una reintegració volumètrica, la unió amb mallatext, el segellat dels murs en la part superior i en les fissures, la impermeabilització amb morter de calç i la col·locació de desguassos.</p> | 08205-561 | Plaça Xavier Cugat número 1. | <p>Aquest jaciment va ser localitzat a partir de les prospeccions arqueològiques amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat el desembre de 1998.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 13 al 31 de desembre de 1999. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i prospecció.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 4 al 14 de gener de 2000. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i desmuntatge.</span></span></span></li> <li>Del 17 al 19 de gener de 2000. <span><span><span>Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i </span></span></span>documentació.</li> <li><span><span><span>De l'1 al 29 de febrer de 2000. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> <li><span><span><span>De l'1 al 10 de març de 2000. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> <li>Del 23 al 26 de febrer de 2015. Director: Òscar Trullàs Ledesma. Control per imperatiu per llicència municipal condicionada. PINTER 11935.</li> <li>Del 2 al 5 de març de 2015. Director: Òscar Trullàs Ledesma. Control per imperatiu per llicència municipal condicionada. PINTER 11986.</li> <li>Del 6 al 15 de maig de 2015. Director: Òscar Trullàs Ledesma. Control per imperatiu per llicència municipal condicionada. PINTER 12273.</li> </ul> | 41.4934814,2.0753661 | 422820 | 4593953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95548-056101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95548-056102.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95549 | Jaciment arqueològic del Colomer (Sant Domènec Colomer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-colomer-sant-domenec-colomer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.73.</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat durant les obres d'urbanització del sector de Can Colomer. Durant el procés va aparèixer una sitja amb restes ceràmiques, d'època tardoromana, datables a partir del segle V dC, com a mínim, que van ser recollides pels treballadors de l'empresa que feia les obres. El material era ceràmica feta a torn, àmfores romanes i restes de tègula i imbrex. A part, va ser localitzada una segona sitja que estava seccionada, de la que en quedaven 150 centímetres de diàmetres i 85 centímetres de profunditat i amb forma ovoidal. En aquest cas, estava reomplerta i, per tant, amortitzada, amb tres tipus de materials o estrats. El primer nivell era terra sense interès, al segon hi havia tègules i al tercer hi havia restes orgàniques com a parts d'animals, carbons i ceràmica trencada, com per exemple, una àmfora.</p> | 08205-562 | Carrer Domènec Oristrell número 17 (Polígon 2 de Sant Domènec Colomer: carrers Domènec Oristrell, carrer Arístides Mallol i camí de Can Minguet). | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 3 al 10 de novembre de 1992. Directors: Eduard Sánchez Campoy i Goretti Vila Fàbregas. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> </ul> | 41.4718400,2.0755800 | 422812 | 4591550 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95550 | Pessebres a Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-a-sant-cugat | XX i XXI | <p>Durant les festes de Nadal a Sant Cugat continua ben viva la tradició de decorar les finestres amb pessebres, gràcies al 'Concurs de Pessebres a les Finestres' que l'any 2013 va recuperar l'Ateneu Santcugatenc. Aquest concurs està obert a la participació dels veïns del municipi i compta amb quatre categories: <span><span><span>artístic, col·lectiu, innovador i popular, </span></span></span>i un premi especial per a participants infantils i juvenils, patrocinat per Òmnium Cultural. <span><span><span>Els pessebres poden ser realitzats en qualsevol estil, material, tècnica i mida. A més a més, </span></span></span><span><span><span>l'Ateneu organitza unes rutes musicals per visitar els pessebres de finestres i portals de cases particulars de l'entorn de la plaça de Barcelona. Les rutes compten amb l’acompanyament de l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat i l'Escola Fusió. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, a la plaça de Barcelona es munta un pessebre de caire monumental, amb figures de grans dimensions. L’Ajuntament és l’encarregat de construir-lo, amb la col·laboració dels veïns de la plaça, que, a més, custodien la figura del Nen Jesús durant tot l'any. Les figures del pessebre són fetes a Olot.</span></span></span></p> | 08205-563 | Plaça de Barcelona i carrers propers | <p><span><span><span>El pessebrisme és present a Sant Cugat del Vallès en diferents activitats i accions durant les festes nadalenques, algunes amb una tradició molt arrelada des de fa més de quaranta anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc, cal destacar la </span></span></span><span><span><span>tradició fer pessebres a les finestres i als portals, perquè siguin visibles des del carrer. L'any </span></span></span><span><span><span>1980, l’Ateneu santcugatenc va organitzar el primer concurs de pessebres a domicili, que es va celebrar fins a principis de la dècada de 1990. L’Agrupació de Pessebristes de Sabadell ajudava els organitzadors en tasques d’assessorament i de jurat. Es valorava la situació dins la llar, com ara al menjador presidint el dinar de Nadal, i que els pessebres fossin proporcionats i ben fets. </span></span></span><span><span><span>L’any 2013, l’Ateneu va recuperar aquest concurs amb l'objectiu de potenciar aquesta tradició i mantenir-la i impulsar-la. Amb aquesta finalitat, es va editar un plànol indicant l’emplaçament de tots els pessebres de finestra que es podien visitar. A més, es van organitzar tres recorreguts musicats per a descobrir-los.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, cal esmentar el pessebre de la plaça de Barcelona, organitzat pels veïns de la plaça i l’Ajuntament des de la dècada de 1970. Uns paletes de Cal Salero, una casa ubicada a la plaça, van començar a construir-lo, i els germans Pujol, Ramon Millet i Joan Buscallà, membres de la Penya Regalèssia, s’hi van afegir. Fa uns anys, mentre les figures estaven exposades, van patir alguns desperfectes a causa de l'incivisme. Arran de les queixes veïnals, l’Ajuntament va posar-hi vigilància.</span></span></span></p> | 41.4695869,2.0820487 | 423349 | 4591295 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95550-056302.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95550-056303.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95550-056304.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95551 | Mina Berta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-berta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Inventari dels Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | <p>La pedrera i mina Berta està situada al nord-oest de la serra de Roques Blanques, entre el Puig Madrona i el Puig Pedró de l'Obac, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i el Papiol (Baix Llobregat). </p> <p>Aquesta mina es considera un museu geològic a l'aire lliure per la gran varietat de minerals que se n'extreuen com la cerussita (carbonat de plom), la malaquita, l'atzurita (carbonat de coure), l'anglesita (sulfat de plom), la barita (sulfat de bari), la calcita (carbonat de calci), entre molts d'altres minerals. Alguns exemples de la fluorita es conserven en col·leccions públiques i privades d'arreu, com el Museu de Geologia de Barcelona. </p> <p>Es té notícia que, com a mínim des d'època romana i fins a principis del segle XX, es va començar a explotar la mina a través d'una extensa una xarxa de galeries i pous. Posteriorment, l'explotació de la pedrera va passar a fer-se a cel obert. </p> | 08205-564 | Camí de Can Barba. | <p>Es té constància de l'explotació de la mina des d'època romana, tot i que s'apunta que es podria haver iniciat ja en època ibera. La fluorita, la galena i l'esfalerita s'extreien de la mina mitjançant el sistema de galeries i pous, fins al primer terç del segle XX. El 1904 era coneguda com a mina Elisenda i la concessió de l'explotació l'ostentava en Jaume Amat i Trabal. Es té notícia que el 1908 es traspassa la concessió a Damià Cardoner i, anys més tard, el 1921 a Berta Cardoner Bouvard, filla d'en Damià i arran de qui rebrà el nom amb què ha arribat fins els nostres dies, Mina Berta. </p> <p>Des de l'any 1922, en un moment d'important urbanització a Valldoreix, es passa a extreure pedra d'aglomerat montserratí (visible en moltes tanques construïdes per Borràs) i, més tard, batòlit granodiorític (de color blavós i present en tanques i sòcols d'algunes cases de Valldoreix).</p> <p>La pedrera es va continuar explotant fins que es va aturar l'activitat extractora el 2016. Se n'extreia granit però també molts altres minerals entre els quals galena, plata, malaquita, atzurita o calcita, arribant fins al centenar de minerals diferents.</p> <p>En un moment determinat es va plantejar la possibilitat d'ubicar-hi un abocador, però l'oposició de l'Ajuntament i del veïnat van aturar el projecte. El 2019 es va paralitzar el rebliment de la pedrera que l'empresa que explotava la mina hi estava portant a terme. </p> <p>Tenint en compte que es tracta d'un lloc excepcional, que es considera el bressol de la mineralogia catalana, la voluntat es convertir-lo en un espai visitable, obert als ciutadans, que permeti difondre els seus valors ambientals, geològics i paisatgístics. </p> | 41.4601138,2.0169448 | 417900 | 4590302 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95551-056401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95551-056402.jpg | Legal | Contemporani|Romà | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la mina abunda la fluorita octaèdrica de color verd, anomenada la Fluorita del Papiol. Els filons de fluorita, amb altres materials com la galena i l'esfalerita, es troben en la granodiorita biotítica en direcció nord-est - sud-est. A més, es troba la circulació de fluids de dues etapes, una posterior a la primera mineralització, que ofereix els cristalls verds de fluorita i, també, de les etapes del Triàsic superior i el Juràssic inferior. | 98|83 | 2153 | 5.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95552 | Successió miocènica inferior de Puig Pedrós i Molí Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/successio-miocenica-inferior-de-puig-pedros-i-moli-calopa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Inventari dels Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | <p>Entre els turons de Puig Pedrós i de Can Calopa es troba aquest jaciment del miocè inferior. Se situa al límit dels termes municipals del Papiol (Baix Llobregat), Rubí i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i és travessat per la riera de Rubí. En aquest emplaçament hi ha l'únic registre del període de la semifossa del Vallès - Penedès, de les successions al·luvials-lacustres. A més, en aquest geòtop s'ha localitzat també una gran diversitat d'exemplars de mamífers fòssils.</p> | 08205-565 | Polígon industrial Can Calopa. | <p>Aquest jaciment paleontòlogic va ser estudiat per Jaume Almera, sacerdot i fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que va viure entre la segona meitat del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX. A la dècada de 1950 va ser estudiat per Crusafont, Villalta i Truyols que hi van recol·lectar paleofauna (mamífers fòssils) que va permetre fixar el conjunt a l’edat miocena inferior.</p> <p> </p> | 41.4624338,2.0153046 | 417766 | 4590561 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95553 | Jaciment arqueològic de Can Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-ametller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment arqueològic va ser excavat i, posteriorment, eliminat. | <p>A trenta metres del restaurant Can Ametller i amb els límits de l'autopista B-30 i de la carretera de Sant Cugat a Rubí, hi havia un jaciment en un camp de conreu on va aparèixer ceràmica en superfície d'època romana. Alguns fragments ceràmics van ser reaprofitats i col·locats en els murs de la capella de Sant Llorenç, que està al costat de la masia de Can Ametller. Aquest jaciment podria estar relacionat amb el de Can Cabassa.</p> | 08205-566 | Entre el passeig Ametller i l'autopista B-30. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 15 de maig al 12 de juny de 2007. Directora: Susanna Abad Mir. Intervenció preventiva i eliminació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 6 al 31 d'agost de 2007. Directora: Susanna Abad Mir. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4790000,2.0463500 | 420380 | 4592372 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95554 | Jaciment arqueològic del paratge de Can Borrell (Camí de la carretera d'Horta a Can Borrell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-paratge-de-can-borrell-cami-de-la-carretera-dhorta-a-can-borrell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PIERA FIBLA, Llibert (1989). 'Resultats de prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries</em> núms. 48-50, p.206-211.</span></span></span></span></span></p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>A l'esquerra del camí que va a can Borrell, prop del camí de la Torre Cendrera, va aparèixer, de manera fortuïta i en superfície, un tros d'àmfora romana i ceràmica sigil·lada de color clar. El material està ubicat al Club Excursionista de Gràcia.</p> | 08205-567 | Camí de Can Borrell | 41.4617800,2.1193600 | 426456 | 4590395 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95557 | Paratge de Can Borrell (jaciment arqueològic de Can Borrell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-can-borrell-jaciment-arqueologic-de-can-borrell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA FIBLA, Llibert (1989). 'Resultats de prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries</em> núms. 48-50, p.206-211.</p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>En el paratge de Can Borrell, en un camp de conreu, el Club Excursionista de Gràcia, de la ciutat de Barcelona, va localitzar en superfície diversos fragments ceràmics d'època ibèrica i romana. El material està conservat a la seu de l'entitat gracienca.</p> | 08205-568 | Paratge de Can Borrell | 41.4606800,2.1116500 | 425811 | 4590280 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95557-056801.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95567 | Carrer Valldoreix números 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-valldoreix-numeros-5-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser excavat i l'edifici fou enderrocat per a construir-ne un de nou. | <p>L'any 2004 es va realitzar una excavació arqueològica al solar del carrer Valldoreix números 5 i 7 amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici dins l'àrea d'expectativa arqueològica de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>Es va fer un seguiment de les obres que significaven l'enderroc i la construcció d'un nou edifici amb aparcament subterrani. En aquest solar es va documentar un cup de vi construït en un subterrani, de planta quadrangular, amb una alçada de 185 centímetres, fet d'obra, amb maó i revestit amb cairons de ceràmica vidriada. En la zona sud-est del cup hi havia un rebaix on es podia encabir una peça ceràmica circular, de 28 centímetres en la base i 39 centímetres d'ample a la boca i de 32 centímetres d'alçada. Aquesta ceràmica servia per recollir impureses del procés de fermentació. A l'excavació es va trobar ceràmica produïda entre la segona meitat del segle XIX i el segle XX i també va aparèixer una estructura.</p> | 08205-569 | Carrer Valldoreix números 5 i 7. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 al 22 de març de 2004. Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li>24 de maig de 2004. <span><span><span>Director: Antonio Juárez Villena. </span></span></span>Intervenció preventiva i eliminació. </li> <li>Del 4 al 30 de juny de 2004. <span><span><span>Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 5 al 31 de juliol de 2004. Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4705513,2.0806986 | 423238 | 4591403 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)L | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95568 | Can Rabella - Turó de Can Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-turo-de-can-mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Els anys 2003 i 2004 es van realitzar controls i excavacions arqueològiques a la zona del turó de Can Mates. A la finca de Can Rabella es va documentar un forn, que va ser destruït posteriorment, de 4 x 4 metres, excavat en l'argila, que es trobava rubefactada, i revestit per dins amb morter de calç. També va aparèixer el praefurnium. Segons sembla, després de l'ús com a forn, s'hauria emprat com a cabana. També van ser localitzades dues monedes d'època contemporània, dos cèntims de coure de la reina Isabel II.</p> | 08205-570 | Turó de Can Mates | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 10 al 30 de juliol de 2003. Director: Miquel Sendra Pons. Intervenció preventiva, prospecció i excavació. Projecte d'urbanització.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 18 de novembre al 18 de desembre de 2003. Director: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva i excavació. Projecte d'urbanització.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 12 al 18 de juny de 2004. Director: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva, control i eliminació. Projecte d'urbanització.</span></span></span></li> </ul> | 41.4765000,2.0659200 | 422010 | 4592076 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95568-057001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc